pla de convivència i civisme de l’ajuntament de barberà ...€¦ · convivència pacífica,...

Pla de Convivència i Civisme de l’Ajuntament de Barberà del Vallès

2009-2011

Diagnosi i orientacions estratègiques per a la promoció de la Convivència i el Civisme al municipi


1

Índex pàg.

1. MARC GENERAL____________________________________________ 1

1.1. Introducció ...................................................................1 1.2. Conceptes clau: civisme i convivència ...................................2 1.3. Elaboració del document. Estructura i metodologia ...................3

2. MARC D’ACTUACIÓ ________________________________________ 11

2.1. Marc competencial ........................................................ 11 2.2. Context sociodemogràfic ................................................. 11

2.2.1. fluxos migratoris ...................................................... 14 2.2.2. Població activa i ocupació ........................................... 15

2.3. Actuacions municipals i antecedents ................................... 17 2.3.1. Regidoria de Ciutadania i civisme .................................. 17 2.3.2. Altres programes i actuacions municipals......................... 17 2.3.3. Aportacions de la Federació d’Associacions de veïns i veïnes de Barberà

del Vallès i de l’AMPA de l’IES Can Planas ........................ 20 2.3.4. Diagnòsis prèvies ...................................................... 20 2.3.5. Accions específiques sobre civisme................................. 23

2.4. Indicadors de convivència i civisme..................................... 24 2.5. Percepcions municipals i ciutadanes ................................... 27

2.5.1. Percepcions municipals............................................... 28 2.5.2. Punt de vista de la ciutadania: Taller participatiu “La Convivència i el

Civisme a la ciutat” .................................................. 30

2.6. Conclusions de la diagnòsi................................................ 31

3. ESTRUCTURA DEL PLA _____________________________________ 33 3.1. Objectius general del Pla................................................. 33 3.2. Línies estratègiques ....................................................... 33 3.3. Propostes d’actuació...................................................... 34


1

1. MARC GENERAL 1.1 Introducció Els municipis estan canviant de forma molt ràpida, el nostre no n’està exclòs, cada vegada hi ha més heterogeneïtat de cultures, de factors socioeconòmics, de religions, d’edats, de noves estructures familiars..., una sèrie de factors que es relacionen i on la convivència com a interacció es veu afectada. Preservar l’espai públic com un lloc de convivència compartit pel conjunt de la ciutadania constitueix un dels reptes més importants en l’actualitat. Hi ha tota una educació cívica i una promoció de la cultura cívica que cal treballar, des de la perspectiva d’unes pautes comunes de relació dins de l’espai públic, i consensuades entre tots els agents que hi convivim. És així que serà possible una societat amable, participativa, solidària i capaç d’enfrontar-se a l’intens canvi social de la nostra època. En aquest sentit, el paper de l’Ajuntament en el foment del civisme és clau i és per això, i amb aquest objectiu neix el Pla de Convivència i Civisme de l’Ajuntament de Barberà del Vallès. El Pla de Convivència i Civisme respon a la voluntat d’identificar les principals necessitats, problemàtiques i reptes del municipi en relació als temes de convivència i civisme, afavorir les polítiques pro-actives amb voluntat d’anticipació, augmentar el sentiment de pertinença de la ciutadania envers el municipi i el seu barri, millorar la cohesió social i desenvolupar-lo amb la participació de la ciutadania i entitats. El Pla de Convivència i Civisme de Barberà del Vallès es crea com una forma d’articular les diferents propostes d’actuació, assumides des de la responsabilitat pública i, per tant des d’una perspectiva comuna i integral del benestar. El procés d’elaboració ha tingut un alt nivell de complexitat ja que s’han conjuminat alhora les dimensions d’elaboració i implementació. És a dir el Pla s’ha anat fent i executant al mateix temps donat que la gestió i la promoció de la convivència ciutadana requereixen, moltes vegades, un tractament i unes respostes planificades però anticipades i immediates en el temps, és a dir no poden restar subjectes a processos que es plantegen en el mig termini o llarg termini. El Pla però, i d’acord amb la convergència d’ambdues dimensions (procés i acció) esdevé també un instrument cabdal per a la planificació de la gestió de la convivència ciutadana, ja que es presenta com la columna vertebral d’un projecte de ciutadania obert i dinàmic que pretén contribuir a la construcció d’una ciutat plural, dinàmica i que ofereixi una bona qualitat de vida a tots els seus ciutadans i ciutadanes. El Pla per la convivència és en definitiva resultat de compartir, desenvolupar i construir amb la ciutadania el model de convivència ciutadana desitjable per la nostra ciutat. Estem convençuts que hem donat un pas endavant molt important vers la concreció d’aquest model. Tot i que encara ens resta molta feina per fer creiem amb fermesa que davant els nous reptes el Pla esdevindrà un instrument útil que ens permetrà avançar per la consecució d’una ciutat més cohesionada. Aquest document s’ha realitzat amb el suport de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, les aportacions dels polítics municipals, la participació ciutadana, l’assessorament tècnic de l’equip de Complementum S.L. i les reflexions i aportacions de tècnics i tècniques de l’Ajuntament de Barberà del Vallès.


2

1.2 Conceptes clau: Civisme i Convivència El civisme s'entén en el marc d'una societat diversa en la qual la noció de ciutadania és l'element identificador comú que genera sentiment de pertinença a una col�lectivitat i, en conseqüència, l'acceptació de valors i normes de comportament comuns que faciliten la convivència.1 Tal com recull Camps2 “el terme civisme deriva del llatí civis, que significa ciutadà”. D'acord amb aquesta etimologia, el civisme constitueix el conjunt de qualitats que permeten als ciutadans i a les ciutadanes viure en comunitat respectant unes normes de convivència pacífica, acceptant les regles del joc de la democràcia i els drets fonamentals o els valors constitucionals. Climent Sanjuán3 també entén que l'exercici del civisme consisteix, bàsicament, en la pràctica de la bona convivència ciutadana a l'àmbit públic. En general es pot considerar que el comportament cívic és aquell que és respectuós amb les normes, sovint no escrites, de la col�lectivitat en la què el comportament es dóna. Tanmateix, el concepte de civisme ni és universal ni és immutable. Diferents societats, en diversos moments i contextos, han tingut normes de convivència diferenciades, de manera que han considerat com a cívics (o incívics) diferents comportaments, actituds o pràctiques de les persones vers la comunitat. Així mateix cal considerar que les comunitats s'han anat configurant al llarg de temps a partir de la diversitat i, per tant, les normes de convivència i de civisme també han estat fruit de la conjunció de factors com l'origen de les persones que configuren la col�lectivitat, el gènere i la consideració social dels rols assignats a cada sexe, l'edat de la població i els pesos dels diferents grups d'edat, l'estatus socioeconòmic predominant i l'evolució de les diferències entre persones amb riquesa i persones en situació de pobresa, etc. Per tant, quan es parla de civisme i de convivència en un territori cal tenir molt en compte la diversitat i l'heterogeneïtat de la seva població, tot definint uns valors comuns i determinant uns criteris que integrin o aglutinin el màxim de grups socials que configuren aquella comunitat. L'element de cohesió seria, doncs, la pertinença de les persones a un determinat espai en qualitat de ciutadans i ciutadanes. És en la mesura que es reconeixen com a membres d'un projecte comú, que accepten i es fan seves les normes d'aquest projecte, i que adapten el seu comportament, es poden sentir part i, per tant, exercir la seva plena ciutadania. Així doncs, els conceptes de civisme, convivència i pertinença, no han estat sempre els mateixos al llarg de la història ni en diferents contextos territorials i socials; per tant, es tracta de conceptes canviables i adaptables a les noves realitats que les societats viuen i a les noves demandes socials que els seus governs gestionen. Un dels nivells de govern territorial que més directament es veu afectat per la necessitat de gestionar el civisme, la convivència i la pertinença és el de la civis, la ciutat, el municipi. Actualment els municipis de la província de Barcelona viuen els profunds canvis demogràfics, socials i econòmics que s'han produït a Catalunya en la darrera dècada: reestructuració de les llars i de les famílies, migracions internes i externes, creixement urbanístic i proliferació de segones residències, mobilitat geogràfica de la població (per

1 Casas, Marta, “Experiències locals i bones pràctiques sobre el civisme”, a “Elements per a una actuació municipal de promoció del

civisme”, Sèrie Igualtat i Ciutadania, núm. 3, Col�lecció Documents de Treball, Diputació de Barcelona, 2007. 2 Camps, Victòria, “El sentit del civisme”, a “Civisme: les claus de la convivència”, Monogràfic núm. 6, Barcelona Metròpolis Mediterrània,

Ajuntament de Barcelona, 2005. 3 Climent Sanjuán, Victor, “Una propuesta de metodología para la elaboració de planes de civismo y convivencia ciudadana”, al II Ecuentro

internacional por el proyecto “Ciudades Cívicas y Seguras”, Programa URB-AL R14-A10-05, 2008.


3

viure, per estudiar, per treballar), deslocalització de l'ocupació d'unes àrees i localització en altres, etc. Tot un conjunt de noves realitats que han generat la necessitat de repensar i adequar les normes de convivència pacífica, de generalitzar aquestes normes facilitant que totes les persones se les facin seves, de garantir els comportaments i actituds adients a aquestes normes i, per tant, d'afavorir el civisme i la convivència als municipis. En parlar de civisme, la Diputació de Barcelona4 posa l'accent en l'espai públic local on es desenvolupen les actituds, comportaments, pràctiques i accions de les persones. Així mateix té en compte que no és possible dissociar els termes de convivència i de civisme, ja que “les problemàtiques relacionades amb el civisme interfereixen negativament en la convivència”. És per això que “les accions que es duguin a terme des de l'àmbit municipal no han d'anar orientades només a evitar els comportaments incívics sinó a afavorir la convivència generant una cultura cívica”, un emmarcament conceptual que ha impregnat tot el procés de disseny, metodologia i redacció del present document.

1.3 Elaboració del document. Estructura i Metodologia El document s’estructura en dues parts, la primera part correspon a la realització d’una diagnosi del municipi, on s’identifiquen les principals necessitats i reptes en relació als temes de convivència i civisme, que es troba entre les pàgines 15 a la 43 i la segona part és on s’estableixen les línies de globals de treballs que cal reforçar, agrupades per àmbits, es situen entre les pàgines 44 i la 50. La metodologia emprada en aquest Pla s'ha dividit en diferents fases: 1ª fase: Acord metodològic Abans d'iniciar el treball tècnic s'han desenvolupat reunions prèvies amb la Diputació de Barcelona i les persones responsables a nivell polític i tècnic de l'Ajuntament de Barberà del Vallès per tal de concretar l'abast del Pla, el marc teòric-conceptual, els antecedents de convivència i civisme i punt de partida del municipi, les prioritats de l'Ajuntament i les línies estratègiques de treball. 2ª fase: Diagnosi prèvia El procés de realització de la Diagnosi prèvia s'ha dividit en dues parts:

� Primera part: identificació d'actuacions municipals i antecedents en l'àmbit de

convivència i civisme en el municipi.

Aquest treball s'ha realitzat conjuntament amb el personal tècnic de la Regidoria de Participació i de Ciutadania i Civisme que ha facilitat tota la documentació i informació de l'àmbit de la convivència i el civisme en el municipi.

� Segona part: Diagnosi quantitativa.

S'ha realitzat un buidatge de fonts secundàries i estadístiques, que ha permès definir el context sociodemogràfic i identificar algunes de les problemàtiques relacionades amb la convivència i el civisme.

Les fonts consultades han estat l'Institut d'Estadística de Catalunya, l'Ajuntament de Barberà del Vallès i el Servei de Polítiques de Diversitat i Ciutadania.

4 “Document marc: Discurs local sobre cultura cívica”, a “Elements per a una actuació municipal de promoció de civisme”, Sèrie Igualtat i

Ciutadania, núm. 3, Col�lecció Documents de Treball, Diputació de Barcelona, 2007.


4

Així mateix s'han elaborat qüestionaris específics (veure en Annex) que s'han remés a diferents serveis (Policia Local, Brigada Municipal, Servei de Neteja) per tal d'obtenir dades específiques de cada un dels serveis sobre la convivència i el civisme.

3ª fase: Dinamització del pla de treball S'ha dividit en diferents fases: 1) Cinc grups de discussió constituïts per personal tècnic de diferents àrees de l'Ajuntament, partint del treball transversal. La Regidoria de Participació s'ha encarregat de designar i convocar els grups, distribuïts per les següents àrees d'intervenció: Cohesió social, Comunicació, Via pública/Espai públic i Educació. Els grups de discussió han tingut una durada de tres hores cadascun i han permès recollir les opinions de les persones que treballen a l'Ajuntament sobre les qüestions més rellevants quant a convivència i civisme al municipi. Composició dels grups de discussió:

Grup de Cohesió Social – 19 de març de 2009 -

Perfil participant

Treballadora social (Tècnica Serveis Socials)

Tècnica de Salut

Cap Centre d'Atenció Primària de Barberà del Vallès

Adjunt Centre D'Atenció Primària de Barberà del Vallès

Tècnica de Gent Gran

Tècnica de Pla de Barris La Romànica

Tècnic de Joventut

Tècnica de Població Nouvinguda

Tècnica del Pla d'Igualtat

Responsable Àrea d'Ocupació de Fundació Barberà Promoció

Tècnica de Participació


5

Grup de Comunicació - 25 de març de 2009-

Perfil participant

Cap de l'Àrea de Serveis Personals


Tècnica de Població Nouvinguda

Cap de l'Oficina d'Atenció Ciutadana

Cap de Comunicació

Cap de Secció de Cultura

Responsable de Ràdio Municipal

Tècnica de Pla de Barris

Agent local de Diversitat i Ciutadania

Grup de Via Pública – 2 d'abril de 2009-

Perfil participant

Tècnica de Pla de Barris

Tècnic de Neteja Viària

Tècnic de Medi Ambient

Tècnica de Jardineria i Parcs Públics

Inspector de Via Pública

Coordinador de Serveis Generals per Municipis, S.A

Cap de Policia Local

Sergent de Comissaria Mossos d'Esquadra

Tècnic de Comerç

Tècnica de Promoció Econòmica




6

Grup d'Educació – 16 d'abril de 2009-

Perfil participant

Secretari IES La Romànica

Directora d'Escola Formació d'Adults

Cap de secció Educació

Tècnica d’educació pel civisme

Gerent Fundació Barberà Promoció

Directora Consorci per a la normalització lingüística

Asses. Llengua, intercult. I cohesió social.

Tècnica Llar d’Infants

Tècnica Pla de Barris

Grup de Treballadors/es de l'Espai Públic -29 d'abril de 2009-

Perfil participant

Agutzil

Operari de brigada i manteniment

Conserge CEIP Elisa Badía

Educadora Social

Operari de Brigada de jardineria

Policia de barri (P.Local)

Policia de proximitat (Mossos d’Esquadra)

Operari de Servei de Neteja

Coordinador de Serveis Generals per Municipis, S.A

Operari d'enllumenat i semaforia



7

Metodològicament aquestes sessions s'han dividit en dues parts: a) Una part de diagnosi qualitativa-participativa. Per tal de conèixer les diferents realitats del municipi i motivar el debat i la reflexió, s'ha obtingut informació qualitativa sobre les principals problemàtiques detectades al municipi en l'àmbit de la convivència i civisme. A les sessions es presentaren els resultats de la fase prèvia de diagnosi (entre els quals hi havia les conclusions de l'estudi sobre “La convivència als espais públics de Barberà del Vallès” que s'havia dut a terme l'any 2006) per validar-los, actualitzar-los i complementar-los amb les diferents aportacions del personal tècnic. b) Una part de recull de propostes d'actuació per a les diferents línies de treball del Pla de Convivència i Civisme. 2) Un taller de participació ciutadana amb una subdivisió de quatre subgrups de treball. Des de Participació Ciutadana s’ha convocat associacions, entitats i ciutadans i ciutadanes del municipi. Poder comptar amb la participació de la ciutadania en el Pla de Convivència i Civisme ha estat des del primer moment primordial per l'Ajuntament de Barberà del Vallès, i de fet la presentació d'aquest taller ha comptat amb l'Alcaldessa de Barberà del Vallès, Ana del Frago i amb el Regidor de Ciutadania i Civisme, Juanjo Lázaro. Aquest taller, que ha tingut una durada de dues hores, ha permès extreure la visió de la convivència i civisme al municipi des de la ciutadania activa. Persones que han participat al taller:

Taller “La convivència i el civisme a la ciutat” – 12 de maig de 2009 – Torre d'en Gorgs-

Participants

Associació de Veïns La Romànica

Associació de Veïns La Romànica

Associació de Veïns Parc Europa

Associació de Veïns Parc Europa

Comunitat Baha'i

Testimonis Cristians de Jehovà

Dones.Com

Associació Història de Barberà del Vallès

Veí de Barberà del Vallès


AMPA IES Can Planas

AMPA IES La Romànica

Associació de Jubilats i Pensionistes La Romànica

Comunitat Baha'i

Comunitat Baha'i


8

Taller “La convivència i el civisme a la ciutat” – 12 de maig de 2009 – Torre d'en Gorgs-

Participants

Comunitat Baha'i

Integrant de la Comissió de Seguiment del Pla de Ciutat

Associació de Veïns Can Gorgs II

Associació de Veïns Can GorgsII

Associació de Jubilats i Pensionistes Centre

Federació d'Associació de Veïns i integrant de la Comissió de Seguiment del Pla de Ciutat Veí de Barberà del Vallès



Associació de Jubilats i Pensionistes Can Gorgs

Integrant de la Comissió de Seguiment del Pla de Ciutat

Kol�lectiu Dones Barberà

Veïna Barberà del Vallès

Kol�lectiu Dones

Comunitat Baha'i

Agent local de Diversitat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona

Associació de Jubilats i Pensionistes La Romànica

Veïna de Barberà del Vallès

Assocació de Jubilats i Pensionistes La Romànica


Tècnica de la Diputació de Barcelona

Tècnica de l'Ajuntament de Barberà del Vallès

Tècnica de l'Ajuntament Barberà del Vallès

Metodològicament el taller s'ha composat de dues dinàmiques: a) Una dinàmica grupal de reflexió sobre el sentiment de pertinença i la convivència a Barberà del Vallès. El que es demanava a les persones participants era que es fessin l'espai propi, passant d'estar totes situades de manera lineal i donant-se l'esquena a situar-se en rotllana col�laborant totes per crear aquest espai obert i acollidor, fent l'espai més agradable


9

movent cadires, col�locant plantes, decoracions i fins i tot organitzant plegades les taules amb el berenar. El que es pretenia és que les persones s'obrissin, que tot i que moltes no es coneixien estaven treballant plegades i col�laborant per “fer-se seu” l'espai comú... Tothom es situà en rotllana, una figura integradora en la qual totes les persones s'hi senten incloses i tothom ocupa la mateixa “posició” en el grup. Es varen fer algunes reflexions sobre aquesta dinàmica, la qual va ajudar a obrir l'espai per tal que després les persones participessin en la segona dinàmica de forma més col�laborativa. b) Una dinàmica de plàstica col�lectiva, “De casa al carrer, del carrer a la plaça”, per tal reforçar la participació ciutadana, la consciència de col�lectivitat i la interrelació entre entitats i ciutadania.

La plàstica col�lectiva consisteix en la creació d'espais oberts i participatius en els quals es fa servir el llenguatge plàstic, en aquest cas de la pintura, per a la comunicació i el diàleg. Tots i totes les participants activen simultàniament el seu espai buit o silenci inventant un discurs propi, abstracte o no referencial (CASA-individual) i, a través de la pintura, entaulen relació amb les persones contigües (CARRER-interpersonal) per acabar confluint tothom alhora en el diàleg sinèrgic comú (PLAÇA-col�lectiva). El material que es fa servir en aquesta dinàmica de plàstica col�lectiva és un mural rodó. Aquesta dinàmica serveix per a dotar de forma i contingut plàstic les actituds de cadascú envers a un mateix i a les altres persones , i en conseqüència reflexionar sobre aquestes actituds. El fet que el suport amb què es treballa sigui rodó permet que les persones es mirin les unes a les altres buscant progressivament els acords i convergint cap al centre, fent que cada persona es nodreixi de les idees de les altres. Un cop feta la dinàmica es demana a les persones que han participat com s'han sentit, quines percepcions tenen d'aquest treball i es reflexiona sobre la dinàmica realitzada. 3) Un grup de discussió corresponent a l'equip de govern municipal. Composició del grup:

Equip de govern – 2 de juny de 2009-

Càrrec

Alcaldessa

Regidor de Ciutadania i Civisme, Societat del Coneixement i Noves Tecnologies i Atenció Ciutadana

Regidora de Benestar social i delegada de la Llei de barris a la Romànica

Regidora de Cultura i Joventut

Regidora de Salut i Consum i Programes per a la gent gran

Regidor de Medi ambient i Sostenibilitat

Regidor d'Esports

Regidora d'Educació, programes municipals per a la Igualtat de les dones, per a la infància i família i per a població nouvinguda


10

Metodològicament aquesta sessió s'ha dividit en dues parts: a) Una part d'exposició de les principals conclusions de la diagnosi i de les propostes sorgides dels grups de discussió i participació. b) Una part de debat per tal de complementar la part diagnòstica i propositiva del Pla de Convivència i Civisme.

4a fase – Esborrany del Pla de Convivència i Civisme Un cop finalitzats els grups s'ha procedit a la redacció de continguts de l’esborrany del Pla de Convivència i Civisme.

5a fase – Presentació i debat de l’esborrany del Pla de Convivència i Civisme als grups polítics municipals

Presentació de l’esborrany del Pla, debat del document i incorporació de les propostes dels grups polítics municipals al document final.

6a fase – Aprovació del Pla de Convivència i Civisme per Ple Municipal.


11

2. MARC D'ACTUACIÓ 2.1 Marc competencial Poques són les experiències de Plans de Convivència i Civisme que trobem a l’actualitat a l’estat espanyol. La planificació estratègica en aquests temes és encara molt incipient. En alguns casos, s'han elaborat plans per aprovar les ordenances reguladores de la convivència ciutadana; en d'altres, són les mateixes ordenances les que preveuen l'elaboració de plans de treball per incidir en determinats aspectes. Cal valorar l'esforç dels ajuntaments per donar forma i regular les peticions ciutadanes i la defensa implícita dels drets de la comunitat. Perquè creiem que per gaudir d’un estàndard de convivència és bàsic un bon treball d’establiment dels criteris polítics i tècnics, la definició correcte dels objectius, les línies d’intervenció, la identificació dels agents implicats i la repercussió que pot tenir per als serveis o departaments la seva participació en el projecte. El Pla de Convivència i Civisme de Barberà del Vallès és el resultat d'un procés iniciat l'any 2007, amb la creació de la Regidoria de Ciutadania i Civisme a l’Ajuntament de Barberà del Vallès. Tot i així, la creació d’aquesta Regidoria no suposa l’inici de les polítiques pro-actives per una nova cultura cívica, que tenen antecedents en diferents programes municipals. El Pla de Convivència i Civisme és un instrument de planificació estratègica, entès com a full de ruta en la gestió municipal de la convivència i el civisme. És un instrument de reflexió, planificació i gestió destinat a definir i concretar els elements cabdals i les accions necessàries per millorar la cohesió social, afavorir les polítiques pro-actives amb voluntat d’anticipació, augmentar el sentiment de pertinença de la ciutadania envers el municipi i el seu barri. El Pla de Convivència i Civisme és un document participatiu ja que en el seu procés d’elaboració s’ha garantit la participació activa, estable i continuada de totes les àrees municipals, d’altres administracions i del teixit social de la ciutat. 2.2 Context sociodemogràfic Barberà del Vallès és un municipi del Vallès Occidental limítrof amb Sabadell, Badia del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Ripollet, Santa Perpètua de la Mogoda i Montcada i Reixac i travessat pel riu Ripoll. Compta amb una superfície de 8,8 km2 i territorialment està distribuït en diferents barris: La Romànica, situada al nord de Barberà del Vallès, al marge dret del riu Ripoll. Pren el nom de l'església d'estil romànic construïda al segle XI en honor de Santa Maria de Barberà i declarada monument artístic d'interès nacional. Té un equipament cultural, el centre cívic de Ca n'Amiguet. En l’any 2006 aplegava el 9,6% de la població de Barberà del Vallès, si bé ha estat el què ha tingut un major increment poblacional (12%) entre gener de 2008 i gener de 20095. El barri de Eixample-Can Llobet se situa al nord-est de la ciutat. Les construccions per a habitatges combinen els blocs de pisos amb les cases unifamiliars i les torres. Creua el barri una de les artèries més importants de la ciutat, el passeig Dr. Moragas.

5 “Informe de cojuntura socioeconòmica. Barberà del Vallès 2008”, Fundació Barberà Promoció.


12

El barri Eixample-Can Llobet. Els seus límits els configuren la carretera de Barcelona N-150 i el barri de Ca n’Esteper, els barris de Parc Central i de Can Serra de nord a sud. Les construccions del barri estan formades per una zona blocs de pisos i una de torres. Aquest barri és el més poblat del municipi, amb el 38% de la població total. Un altre barri és l'anomenat Casc Antic que és la zona més oriental de la ciutat. Com el seu nom indica, és el barri més antic de Barberà del Vallès, delimitat per la carretera de Barcelona N-150 i la zona industrial més propera al nucli urbà. Les construccions del barri estan formades per cases a la part central i per blocs de pisos a la perifèria. Acull el 19,7% de la població barberenca. El barri de Can Serra està situat a la zona sud de Barberà del Vallès. D'aquest barri, surt una de las artèries més importants de Barberà del Vallès, el passeig Dr. Moragas. Les construccions del barri estan formades bàsicament per blocs de pisos de poca alçada i habitatges unifamiliars. El barri de Can Gorgs II està situat a la part sud-oest de Barberà del Vallès i és el que ocupa l'extensió geogràfica més gran, tot i que no es el que té més població, ja que la major part de les seves construccions són torres. El barri està dividit per la via del ferrocarril i al seu centre hi trobem el pulmó verd més gran de la ciutat, el bosc de Can Gorgs. Pren el seu nom d'una de les construccions més antigues i importants de Barberà del Vallès, la Torre d’en Gorgs. El barri de Ca n'Esteper està situat entre els barris de l'Eixample-Can Llobet, Can Gorgs i Parc Central del Vallès. La majoria d'habitatges del barri són vivendes unifamiliars. El barri de Can Gorgs situat també a la part sud de la ciutat entre els barris de Can Serra i Can Gorgs II i per la part nord limita amb el barri d’Eixample-Can Llobet. Combina habitatges unifamiliars i pisos. Més recents són els barris del Parc Central i Parc Europa on la majoria d’habitatges són pisos.

Mapa de barris de Barberà del Vallès

Font: web de l'Ajuntament de Barberà del Vallès


13

L'origen històric de Barberà del Vallès es remunta a l'any 985 i té a l'actualitat una població de 31.504 habitants (50,3% dones i 49,7% homes), segons dades del padró continu6, que ha mantingut una evolució creixent, del 18% d'increment, a la darrera dècada7:

Recomptes de població Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya Sèrie temporal 2000-2008

Font: Padró continu, Idescat.

Actualment8 la composició de la població es caracteritza per:

6 Consultat a 13/3/2009 7 Aquest increment percentual s'ha calculat comparant el padró d'habitants a 1/1/2000 amb el padró a 14/1/2009. 8 Per a facilitar el tractament de les dades de població s'han obtingut els índex a partir del padró continu recollit per l'Idescat amb data de

1/1/2008.

Població segons sexe i edat. Grans grups

Homes Dones TotalsTotalAny 0 a 14 15 a 64 65 i més 0 a 14 15 a 64 65 i més 0 a 14 15 a 64 65 i més

2008 2.443 11.201 1.487 2.393 10.827 1.920 4.836 22.028 3.407 30.2712007 2.357 10.774 1.444 2.296 10.452 1.885 4.653 21.226 3.329 29.2082006 2.338 10.585 1.414 2.170 10.318 1.808 4.508 20.903 3.222 28.6332005 2.287 10.321 1.308 2.082 10.107 1.722 4.369 20.428 3.030 27.8272004 2.197 10.120 1.307 2.059 9.836 1.683 4.256 19.956 2.990 27.2022003 2.196 10.189 1.257 2.048 9.835 1.628 4.244 20.024 2.885 27.1532002 2.185 10.161 1.188 2.015 9.780 1.573 4.200 19.941 2.761 26.9022001 2.244 10.018 1.161 2.062 9.767 1.489 4.306 19.785 2.650 26.7412000 2.283 10.013 1.097 2.100 9.746 1.442 4.383 19.759 2.539 26.681% 00-08 7,0% 11,9% 35,6% 14,0% 11,1% 33,1% 10,3% 11,5% 34,2% 13,5%

Font: Idescat. Padró continu

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 20080

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

6.000.000

7.000.000

8.000.000

26.681 26.741 26.902 27.153 27.202 27.827 28.633 29.208 30.271

717.181 731.844 751.049 773.800 790.432 815.628 836.077 845.942 862.369

6.261.9996.361.3656.506.440

6.704.146 6.813.3196.995.206 7.134.697 7.210.508

7.364.078

Barberà del Vallès Vallès Occidental Catalunya


14

a) El gruix poblacional a Barberà del Vallès es troba al grup d'edat entre 15 i 64 anys. En aquest grup, la franja entre els 30 i 34 anys és la que té major pes poblacional (10,5% sobre el total). b) Un biaix poblacional favorable als homes dels 5 als 44 anys, que es decanta cap a la població femenina a partir dels 45 anys, i molt especialment a partir dels 75 anys. c) Uns índexs de dependència juvenil9 inferiors als de la comarca (1,9 punts) però superiors als de Catalunya (1,6 punts), sense diferències significatives entre dones i homes. Aquest índex apunta cap a una població més envellida que el conjunt de la comarca.

Índex de dependència juvenil, 2008

Dones Homes Total

Barberà del Vallès 22,1% 21,8% 22,9%

Vallès Occidental 23,7% 24,3% 24,0%

Catalunya 21,15% 21,5% 21,3%

Font: Padró continu, Idescat.

d) Uns índexs d'envelliment10 molt majors als de la comarca i de Catalunya, especialment en el cas dels homes. Tanmateix Barberà del Vallès presenta uns índexs de sobreenvelliment11 significativament inferiors als dels altres territoris (1,3 punts per sota de la comarca i 2,3 de Catalunya), tot assenyalant que al municipi, hi ha una població envellida important, si bé no sobreenvellida.

Índex d'envelliment i de sobreenvelliment 2008

Índex d'envelliment Índex de sobreenvelliment

Dones Homes Total Dones Homes Total

Barberà del Vallès 1,25 1,64 1,42 13,4% 6,8% 10,5%

Vallès Occidental 1,04 1,53 1,25 14,3% 8,3% 11,8%

Catalunya 1,32 0,9 1,1 15,5% 9% 12,8%

Font: Dades padró municipal i padró continu de l'Idescat 2.2.1 Fluxos migratoris A Barberà del Vallès resideix una població nascuda a l'estranger de gairebé 2.400 persones

9 Quocient entre el nombre de joves menors de 15 anys i el nombre de persones de 15 a 64 anys. 10 Relaciona la població de 65 i més anys amb la menor de 15 anys. Si el valor de l'índex supera a l'1 vol dir que hi ha més població de 65 i

més anys que no pas menor de 15 anys. 11 Quocient entre la població de 85 i més anys sobre el total de població de 65 i més anys.


15

(50% dones i homes) segons dades del padró continu12, que avui dia suposa el 7,9% de la població i que ha mantingut una evolució creixent de 4,4 punts percentuals d'increment, a la darrera dècada13:

L'increment de la població estrangera en nou anys és destacat (256,8%), però sensiblement inferior al de la comarca del Vallès Occidental (401,7%) i menor també al del conjunt de Catalunya (376,1%), per al mateix període.

Recomptes de població estrangera Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya Sèrie temporal 2000-2008

Font: Padró continu, Idescat. Si s'observen les dades per nacionalitat, la població estrangera es redueix a 1.883 persones, entre les quals el major pes es troba en persones d'Amèrica del sud (56% dones) seguit d'Àfrica (64% homes). 2.2.2 Població activa i ocupació En l'àmbit industrial, és una de les principals ciutats de la comarca amb tres polígons industrials i amb 20.500 llocs de treball localitzats al municipi; té una divisió clara entre

12 Consultat a 14/3/2009. 13 Aquest increment percentual s'ha calculat comparant el padró d'habitants a 1/1/2000 amb el padró a 14/3/2009.

Població segons lloc de naixement. Recomptes

Any Estat espanyol Estranger Total % Estranger2008 27.877 2.394 30.271 7,91%2007 27.202 2.006 29.208 6,87%2006 26.781 1.852 28.633 6,47%2005 26.289 1.538 27.827 5,53%2004 25.926 1.276 27.202 4,69%2003 26.051 1.102 27.153 4,06%2002 26.010 892 26.902 3,32%2001 25.982 759 26.741 2,84%2000 26.010 671 26.681 2,51%

Font: Idescat. Padró continu

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

900.000

1.000.000

1.100.000

1.200.000

1.300.000

671 759 892 1.102 1.276 1.538 1.852 2.006 2.39421.440 27.645 38.225 52.474 62.858 76.558 89.107 95.061 107.562

253.050

335.862

461.251

623.947

725.384

878.890

998.721

1.066.070

1.204.711

Barberà del Vallès Vallès Occidental Catalunya


16

la zona urbana i la industrial. A Barberà del Vallès l'atur ha seguit una evolució amb un comportament molt similar al de la comarca del Vallès Occidental i al de Catalunya, si bé lleugerament més acusat entre les dones barberenques.

Atur registrat 1998-2009, Barberà del Vallès, Vallès Occidental i Catalunya

Font: Idescat. Nota: les dades per al conjunt de la comarca i de Catalunya encara no estan disponibles (per això tendeixen a 0); per a Barberà del Vallès la dada és del primer trimestre de 2009.

En el mes de maig de 2009 l'atur registrat afectava a 2.664 persones, el 3,9% de la població aturada de la comarca. La taxa d'atur era del 15,6%, 1 punt per sobre de la taxa mitjana del Vallès Occidental i 2,7 punts per sobre de la taxa catalana, havent crescut un 0,8% respecte el mes anterior i un 66,5% respecte l'any anterior (maig de 2008). Tenir en compte l'evolució de les taxes d'atur és un element clau per a l'anàlisi de la convivència al municipi, doncs aquesta està directament relacionada amb el nivell de benestar econòmic de la població. Per això caldrà seguir de prop l'impacte de l'actual context macroeconòmic en el mercat de treball.


17

2.3 Actuacions municipals i antecedents Per a la redacció d'aquest Pla de Convivència i Civisme s'ha fet una cerca d'antecedents a Barberà del Vallès en temes de convivència i civisme. Cal destacar la quantitat i qualitat d'antecedents de treball que formen un capital convivencial i cívic al municipi. Es citen i es resumeixen en aquest document alguns d'aquests antecedents que fan referència a participació ciutadana, associacionisme, infants, joves, grans, població nouvinguda, comunitat educativa i comunitat en general, estudis realitzats sobre convivència i civisme, així com accions específiques en temes de civisme. 2.3.1 Regidoria de Ciutadania i Civisme L'Ajuntament de Barberà del Vallès presta especial atenció als temes de civisme i convivència. Aquest interès s'ha posat de manifest amb la creació l'any 2007 de la Regidoria de Ciutadania i Civisme. El Programa Municipal per a la Convivència i el Civisme a Barberà del Vallès, elaborat per aquesta Regidoria contempla diferents eixos de treball: 1r eix: La promoció de la convivència a la ciutat 2n eix: L'ordenació del comportament cívic a través d'una ordenança 3r eix: El Pla de Convivència i Civisme 4t eix: La creació d'un síndic-defensor de la ciutadania 2.3.2 Altres Programes i Actuacions Municipals S'han revisat diferents Programes Municipals realitzats a l'Ajuntament de Barberà del Vallès s'han extret aquells aspectes o actuacions més vinculats amb la convivència i el civisme amb la finalitat de disposar d'una fotografia del què s'ha fet, s'està fent o què està previst fer en relació amb aquests temes. a) Programa Municipal de Participació Ciutadana La participació ciutadana és un eix fonamental a l'hora de parlar de convivència donat que és generadora de sentiment de pertinença. Aquest programa vol ser un instrument per dissenyar i impulsar la participació ciutadana al municipi i conté els projectes i actuacions que es preveuen dur a terme. Els objectius d'aquest programa estan orientats a ampliar la participació i enfortir les associacions:

• Ampliar la participació a més persones, i sobretot, a tots els col�lectius: joves, gent gran, dones, persones amb mobilitat reduïda...

• Ampliar la participació a tots els barris de la ciutat, i en especial, fer un treball de dinamització associativa i dinamització de la població, en general.

• Enfortir a les associacions per a que defensin millor els interessos de la ciutadania amb projectes com la Mostra d'Entitats, la Guia d'Entitats i el Portal d'Entitats.

• Treballar el contingut del model de ciutat en concret, encetant un nou procés de participació ciutadana a debat: La llera del riu Ripoll.

• Continuar el treball en els fòrums internacionals de Participació Ciutadana, i la col�laboració amb altres administracions en projectes conjunts de foment de la Democràcia Participativa.


18

• Potenciar les bones pràctiques de treball en equip, dins de l'estructura municipal, i en la relació amb altres institucions, especialment amb la ciutadania de Barberà del Vallès i les seves associacions.

Pel que fa a les línies d'actuació destaquen:

• El Pla de Ciutat • Enquesta anual per mesurar el grau de satisfacció ciutadana dels serveis i de la

imatge municipal. • Consensus Barberà, una eina de participació a Internet • El Pla de Participació del Barri de la Romànica • Mostra d’Entitats • Guia d’Entitats

• Portal d'Entitats

b) Programa Municipal d'Educació Es destaquen alguns dels programes que tracten els temes del civisme i la convivència: Educació per a la Mobilitat El joc dels drets humans a la ciutat Educació per la pau, la convivència i la tolerància Treballem amb la gent gran Anem al Mercat Visitem les instal�lacions dels Mossos d’Esquadra de Barberà Anem a l’Ajuntament Anem a la Biblioteca Anem a La Romànica Els residus urbans: Visita a Deixalleria Anem a la Ràdio Anem a l’estació i viatgem en tren Tot passejant per Doctor Moragas L'aigua de Barberà: D’on ve? Què se’n fa? On va?


19

Santiga: El Bosc de Barberà Barberà, la ciutat on vius Segueix el corrent: Visita i tallers al Parc Central Dia a Dia amb l’energia: Tallers d’energies renovables al parc Central Coneguem els nostres parcs Pla Educatiu d’Entorn c) Programa d'atenció a la població nouvinguda Durant els últims anys s'està produint un augment gradual de població nouvinguda a Barberà del Vallès. Tot i que aquest increment se situa per sota de la mitjana comarcal, l'arribada de persones i famílies d'orígens diversos demanda iniciatives que gestionin aquest canvi important de l'estructura social, a la vegada que donin respostes acollidores i integradores. El Programa d'Atenció a la Població Nouvinguda vol ser un instrument per dissenyar i impulsar accions en matèria d'acollida i integració de la població nouvinguda a Barberà del Vallès. El conjunt de projectes pretenen garantir la igualtat en la diversitat, generar un bon clima de convivència, afavorir la cohesió social i aconseguir que l'intercanvi entre cultures sigui un element enriquidor, a través del coneixement mutu, el diàleg i la participació en la construcció conjunta de la ciutat de Barberà del Vallès. Es destaquen alguns dels programes vinculats a la convivència i el civisme: Servei d’acollida a la població nouvinguda Taller de coneixement i de relació amb l’entorn Joves d’acollida “TANDEM” Xarxa social d’acollida a la població nouvinguda Programa d’educació intercultural Servei d’informació a les famílies nouvingudes Educació per a la salut i prevenció de conductes de risc Itineraris d’orientació sociolaboral Tallers per a famílies Promoció de l’associacionisme i la participació de la població nouvinguda Comissió població nouvinguda i participació ciutadana Xerrades-Debat Taller d’intercanvi amb gent gran a l’hora del te Tallers d’intercanvi sociocultural Xarxa local per a la diversitat i la ciutadania d) Programa Municipal per a la Gent Gran L'Ajuntament de Barberà del Vallès des de la proximitat a la ciutadania, a través del Programa Municipal per a la Gent Gran, es proposa el repte de treballar en un model que reconeix i fomenta el paper actiu de la gent gran, promou l'autonomia personal i el vincle amb la societat que l’envolta. Pel que fa als programes es destaquen alguns que treballen les relacions intergeneracionals, íntimament lligades amb la convivència: Projectes intergeneracionals: Compartim amb els nens i nenes Programa d’ajuts i assessorament a les associacions de gent gran A més, es duen i es duran a terme molts altres programes i activitats (d'activitat física i salut, expressió creativa, formació, noves tecnologies, culturals, de turisme i difusió


20

cultural…) que promouen la participació de les persones grans i la relació i la convivència entre les mateixes. e) Programa Municipal d'Atenció a la Infància i l'Adolescència Aquest programa conté els serveis, projectes i actuacions adreçats als infants i adolescents de Barberà del Vallès dins de la secció de Benestar Social i Salut. El programa és molt ampli i a ell ens remetem per a major informació però voldríem fer menció a algunes de les fitxes de programes dintre de l'apartat Activitat que al nostre parer estan directament lligades amb els temes de convivència i civisme: Prevenció d’adolescents en situació de risc Projecte Eirene f) Programa Municipal de Joventut Dins del Programa Municipal de Joventut s'hi troben diferents programes i se'n destaquen alguns lligats de manera directa amb la convivència i el civisme de la joventut de Barberà del Vallès: Convenis anuals de suport a les entitats juvenils Espai Jove de la Festa Major Suport i assessorament tècnic a les entitats Cessió d’espais a les entitats juvenils Pla Local de Joventut Comissió de Seguiment del Pla Local de Joventut Fòrum anual Projecte de dinamització juvenil al barris de La Romànica Pels carrers de La Romànica Activitats de carrer Anem on són els i les joves Comissió per la joventut Els joves no passem – Mostra d’Entitats 2.3.3 Aportacions de la Federació d’AV de Barberà i de l’AMPA de l’IES Can Planas La Federació d’AV de Barberà i l’AMPA de l’IES Can Planas han fet aportacions en el marc de la regulació del civisme i la convivència, els anys 2006 i 2008, respectivament. 2.3.4 Diagnosis prèvies L'Ajuntament de Barberà del Vallès ha dut a terme estudis o intervencions relacionats de forma directa o indirecta amb temes de convivència i civisme. Es destaquen els aspectes més significatius per al present treball. a)Estudi “La Convivència als espais públics de Barberà del Vallès” (2006) Aquest treball es va realitzar per un dels grups d'investigació de l'edició 2005-2006 de la diplomatura de Postgrau de Participació i Desenvolupament Sostenible de la UAB. El treball realitzat respon a la demanda de la Regidoria de Participació Ciutadana, d'abordar de forma preventiva la convivència al municipi. El treball es va concretar en la realització d'un diagnòstic participatiu sobre la convivència a la ciutat, que hauria de servir per identificar els criteris a contemplar en un futur Pla de Convivència, a partir de les inquietuds, temes d'interès i les expectatives de futur sobre la convivència a Barberà del Vallès.


21

El procés diagnòstic va tenir diferents fases: una primera fase d'aproximació a la realitat social del territori; una segona fase, treball de camp amb dos grups de debat amb personal tècnic de l'Ajuntament del municipi i amb treballadors i treballadores de l'espai públic i grups de discussió amb entitats i ciutadania no organitzada; i una tercera fase, el Taller de Ciutat (obert a tothom). Les conclusions que van sorgir en aquest informe, classificades per Entorn i Persones, s'han resumit de cara a aquest Pla de Convivència i Civisme en el següent quadre: ASPECTES

QUE AFAVOREIXEN LA CONVIVÈNCIA QUE NO AFAVOREIXEN LA CONVIVÈNCIA

ENTORN

• Bon tamany del municipi i proximitat entre els espais i les persones: consideració de ciutat acollidora, pacífica, dinàmica i dimensionable • Estructures bàsiques d'espai urbà • Augment del nombre d'equipaments • Nou barri que s'està construint • Oportunitats de treball; zona industrial propera

• Predomini de l'asfaltat sobre els espais verds • Centralitat dels recursos de la ciutat • Manca de transport públic nocturn • Manca de previsió en la prestació de serveis respecte el ràpid creixement de la població • Dotació desigual d'equipaments entre els barris • Problemes de mobilitat: insuficient aparcament, manca d'accessibilitat i existència de barreres arquitectòniques

PER

SONES

• Vinculació de la ciutadania amb el municipi • Tradició associativa • Existència de moltes entitats que actuen a l'espai públic i per la participació ciutadana • Hi ha un nucli de gent jove disposada a endegar nous projectes • Existència de regidories de barri • Intercanvi d'experiències educatives entre les escoles

• Escàs grau d'interrelació entre les entitats cíviques de la ciutat • Invisibilitat de la població nouvinguda • Desarrelament i model de “ciutat dormitori” per una part de la població • Manca d'activitats lúdiques nocturnes i en dies festius • Conflictes puntuals i manca de diàleg entre joves i veïns/es i entre grups de joves no organitzats • Manca de relació intergeneracional • Manca/massificació dels recursos per les entitats • Percepció de poc diàleg i poc suport públic a les entitats • Manca de participació de la població en general • Manca d'higiene i de cura de l'entorn

b) Els joves i les polítiques de joventut a Barberà del Vallès (2005) A inicis de l'any 2004 l'Ajuntament de Barberà del Vallès va encarregar la realització de una recerca sobre els joves de la ciutat i les polítiques municipals de joventut. Aquesta recerca havia de servir per posar les bases necessàries per a la confecció d'un Pla Local de Joventut. El document treballa diferents aspectes que afecten a la vida de la gent jove de Barberà del Vallès com ara l'habitatge, l'activitat, l'ocupació o la formació.


22

Es ressalta, emmarcant aquest estudi en el present Pla de Convivència i civisme, un apartat relatiu a l'associacionisme i participació del jovent de Barberà del Vallès: Segons es recull en aquest estudi (cal recordar que és del 2005) Barberà del Vallès ha estat una ciutat amb una relativament escassa vida associativa juvenil. D'entre les que existien en aquell moment, l'entitat juvenil que comptava amb una història més dilatada era el Grup d'Esplai l'Esquirol, fundat l'any 1984, seguit del Grup d'Esplai el Piolet, fundat l'any 1991.El grup de Joves Obriu Pas es va fundar l'any 1993, transformant-se a Casal de Joves Obriu Pas després de reformular el seu projecte l'any 1995. Finalment, l'Assemblea de Joves de Barberà es va crear l'any 1999; dos anys més tard es va promoure la creació del Grup d'Agitació Cultural L'Ateneu Barberenc. Aquestes eren les quatre entitats juvenils amb activitat continuada. Existien altres entitats que, malgrat que la majoria dels seus integrants eren joves, no es podien considerar pròpiament com a entitats juvenils ja sigui perquè s'emmarcaven dins l'àmbit de les associacions esportives (l'Unió Atlètica de Barberà, per exemple), culturals (com el Grup de Diables de Barberà), artístiques (com alguns dels grups de teatre que formen la Taula de Teatre) o de solidaritat (com en el cas del Casal d'Amistat Catalanocubà de Barberà del Vallès). També hi havia entitats en procés de constitució com la Coordinadora de Grups de Rock de Barberà o l'Assemblea d'Estudiants de l'IES Can Planas. Es va intentar estimar quants joves de la ciutat pertanyien a alguna associació i quin percentatge el conjunt de ciutadans de Barberà del Vallès associats eren joves. Del conjunt d'associacions registrades al cens municipal d'entitats es va obtenir informació de 42 (63% del total). Van considerar tot tipus d'associacions excepte les específiques de gent gran. En alguns casos, les entitats no van saber dir quants dels socis o sòcies eren joves, donat que no disposaven d'un registre segons la seva edat. En total, segons les dades recollides, es va concloure que a Barberà del Vallès hi havia un mínim de 1000 persones joves associades, de les quals aproximadament 300 es consideraven “actives”. Els/les joves associats/ades representaven un 18% del total de ciutadans i ciutadanes de Barberà membres d'alguna associació de la ciutat (les persones que formaven part d'entitats d'altres ciutats no es van poder estimar). El jovent “actiu”, representava un 26% sobre el total de persones “actives”. Resultava interessant per l'estudi conèixer l'opinió de les entitats juvenils en relació a diferents aspectes (el millor i pitjor de Barberà del Vallès, l'habitatge, el creixement de la ciutat, la formació, la valoració d'equipaments, l'associacionisme o les polítiques de joventut) així com l'opinió dels joves en general. Cal ressaltar de l'estudi alguna de les reflexions o comentaris fets per joves de Barberà (entitats juvenils) i vinculades amb temes de civisme i convivència14 c) Experiència de Mediació per el Bon Veïnatge al Barri de la Romànica 2007 L'any 2007 es va dur a terme una experiència de Mediació per el Bon Veïnatge al Barri de la Romànica. El servei de mediació es va oferir a través del Pla Comarcal de Ciutadania i

14 En parlar de formació: En general, joves entrevistats valoraven positivament la qualitat de la formació pública a Barberà, tot i que

trobaven que existien dèficits en la formació en valors. Creien que a les escoles i instituts s'haurien d'introduir programes relacionats amb l'educació cívica o el coneixement de la ciutat: [O] “La carencia es la falta de la otra educación, la parte de los valores... que yo creo que se ha abandonado mucho”, “A parte del lado académico, la otra parte que se tiene que trabajar, que es el lado pedagógico, emocional, valores... eso pues yo conozco muchos casos en los que no se están dando”.

En parlar de prioritats de polítiques de joventut i en concret sobre la formació en valors i l'associacionisme: proposaven que l'ajuntament impulsés campanyes de sensibilització sobre els valors cívics: [O] “El asociacionismo es una herramienta para trabajar esa parte de la educación de las personas, educación social, educación popular, educación en valores...”, “Aquello que te ayuda a formarte como persona”, “Educación se liga a “educación formal”, pero educación es todo”. [E] “No hi ha cap moment en que a l'escola es parli dec ivisme? No és que posin una assignatura, però... i aquells 10 minuts de seure plegats i dir “avui parlarem sobre la ciutat””.


23

Immigració del Vallès Occidental. Es va aconseguir implicar representants polítics, donant-li al diàleg i el consens ciutadà la importància que es requereix per avançar cap a una cultura de la mediació.

Es van dur a terme dues intervencions:

• una dinamització comunitària per al foment de la convivència al barri de La

Romànica. Les principals conclusions que se'n van extreure:

- A la Romànica hi ha 2.500 persones d'origen, edat y estils variats - Les persones joves i les persones grans són les més visibles - El “bon/a veí/ïna” es cada cop menys l'amic/ga - El veí o veïna que interactua amablement és el model més freqüent - Les associacions i funcionariat tenen el veí o veïna participativa com a

referent - Hi ha una xarxa social - Hi ha comunicació propera - Hi ha cinc subxarxes poc interconnectades entre sí - Hi ha tendència a obrir més els equipaments disponibles

• una intervenció de mediació en un conflicte entre dues parts al barri de la Romànica (dues agrupacions veïnals). Les principals conclusions van ser:

- Es va obrir un espai per al foment de una cultura del diàleg, la tolerància i la

coresponsabilitat de la ciutadania com a tècnica de prevenció de conflictes comunitaris

- La intervenció mediadora amb l'agrupació de pensionistes i jubilats del barri

va donar una entrada de la mediació al barri, la qual cal potenciar per obrir més aquest espai per incloure la participació de joves i persones nouvingudes, així com potenciar una perspectiva de gènere.

2.3.5 Accions específiques sobre civisme Barberà del Vallès mostra preocupació per transmetre als vilatans i vilatanes una cultura cívica, realitzant campanyes d'informació i de sensibilització tant puntuals com d'altres que perduren en el temps. Al mateix web municipal es poden trobar diferents referències i notícies referides a accions i campanyes sobre el tema de reciclatge, mobilitat segura, neteja, recollida selectiva, mosquit tigre... Es recullen algunes exemples: - Recollida porta a porta de cartró comercial Data de publicació: 14.06.09 - Nens i nenes de 5è de primària participen en la festa de cloenda del Programa de Mobilitat Segura

Data de publicació: 05.06.09 - No abandonis runa als carrers de la ciutat Data de publicació: 04.06.09 - Barberà Comerç Urbà assoleix una gran participació en la seva campanya pel foment del reciclatge

Data de publicació: 25.05.09


24

- El consistori engega la campanya cívica “Barberà Neta” Data de publicació: 24.03.09 - Barberà inicia de nou la campanya de prevenció i control del Mosquit Tigre15 Data de publicació: 06.02.09 2.4 Indicadors de convivència i civisme En aquest apartat es fa referència a aquelles dades que ajuden a determinar l'estat de la convivència i el civisme a Barberà del Vallès. En aquest apartat presentem algunes primeres conclusions a partir de dades obtingudes de l’Enquesta d'imatge municipal a Barberà del Vallès, la qual es realitza anualment des de l'any 2002 sobre una mostra aleatòria de 700 persones, i els resultats d’uns qüestionaris complimentats per part de diferents seccions i serveis municipals. Un resum de les dades ens aportarien la següent informació: En general:

• Pel que fa a la convivència al carrer entre la gent, un 69,7% dels barberencs i barberenques considera que és bona, mentre només un 2,9% la qualifica de dolenta. Un 26,7% la valora en termes intermedis.

• Pel què fa a la valoració del comportament de la ciutadania en relació al manteniment i cura de la ciutat es detecta que hi ha divisió d'opinions ja que El 32,1% de les persones enquestades el valora bé o molt bé, mentre que el 30,3% que el valora malament o molt malament i el 37,3% que es manté en posicions intermèdies.

• Més del 60% considera bé o molt bé la gestió municipal pel que fa a la neteja de la

ciutat (ha anat millorant la valoració en els darrers anys) i el manteniment de carrers i avingudes (percentatge bastant lineal amb una lleugera davallada en relació a l'any 2008).

• Quant a la immigració s'observa que augmenta la preocupació ciutadana.

• Es destaca que, on hi ha hagut més intervencions de la brigada municipal 16, durant l’any 200817, per destrosses en el mobiliari urbà és en senyals de trànsit, seguit dels elements de zones de joc als parcs. Cal fer menció també a la destrossa de pivots i

15 El Resum de la Campanya Mosquit Tigre 2008, facilitat per l'Ajuntament, és el següent:

- Exposició informativa sobre el mosquit tigre : o OAC Ca n'Amiguet: juny 08 o OAC Ajuntament: juliol/agost 08

- Taller de prevenció del mosquit tigre “ A la caça del mosquit tigre”

o 25 d'abril de 2008 al Parc Central del Vallès

- Difusió tríptics informatius: juny 08 (farmàcies, AAVV, casals gent gran...)

- Difusió tríptics informatius propietaris horts municipals: juliol 08

- Contractació empresa per realitzar inspeccions a la via pública, habitatges i equipaments municipals. 16 Dades obtingudes del qüestionari complimentat pel Servei de Brigada Municipal al març del 2009. 17 Manquen dades anteriors a l'any 2008 i per tant no es pot veure l'evolució.


25

pilones a la via pública. INTERVENCIONS BRIGADA MUNICIPAL 2008

Nombre d'intervencions per destrosses en el mobiliari urbà

Papereres 68

Bancs 47

Fanals i semàfors 20

Contenidors 40

Tanques 53

Cabines telefòniques 3

Bústies 16

Parades d'autobús 14

Elements propis de les zones de joc als parcs 104

D'altres (senyals de transit - tràfic ) 123

Nombre d'intervencions per neteja

Eliminació de grafits o d'altres pintades 76

Enretirada de pancartes, cartells o anuncis 10

D'altres (neteja calçades) 15

D'altres intervencions

Pivot i pilones a via pública 74

Proteccions varies 11

Baranes jardins i espais 28

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades pel Servei de Brigada Municipal al març de 2009

• De les dades facilitades per la Policia Local18 destaca el nombre d'intervencions per sorolls (418), tot i que hi hagut una lleugera davallada des de l'any 2006 a l'any 2008. Així mateix augmenta considerablement el nombre d'intervencions pel que fa al consum i/o venda de drogues, begudes alcohòliques i tabac al carrer (passen de 73 l'any 2006 a 163 l'any 2008, que suposa un augment del 123% en dos anys). Cal ressaltar també que hi ha un decrement de les intervencions per conductes vandàliques/destrosses en el mobiliari urbà.

NOMBRE D'INTERVENCIONS POLÍCIA LOCAL 2006 2007 2008

Per tipologia

Per conductes vandàliques/destrosses en el mobiliari urbà 219 163 151

Per consum i/o venda de drogues, begudes alcohòliques i tabac al carrer

73 132 163

Baralles, agressions... 130 74 97

Furts, robatoris... 182 153

Per sorolls 440 492 418

Nombre de queixes o denúncies en les què hi ha menors implicats

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per la Policia Local al febrer de 200919

18 Dades obtingudes del qüestionari complimentat per la Policia Local al febrer del 2009, de la Memòria 2008 així com d'informació facilitada

per la Policia Local. 19 Pel que fa al quadre d'intervencions per tipologia cal destacar que no es disposa de segregació de dades per altre conceptes/intervencions

vinculats amb l'incivisme.


26

La Policia Local ha facilitat també informació de la Memòria 2008 que recull algunes dades d'interès sobre l'incivisme: Cal destacar que si bé s'ha produït una davallada en intervencions com per exemple incendis a contenidors -l'any 2007 hi va haver 45 intervencions front les 40 de l'any 2008- o en les intervencions per alarmes -pel que fa a alarmes d'establiments 97 intervencions l'any 2007 i 18 l'any 2008 o alarmes de domicilis que han passat de 43 l'any 2007 a 23 l'any 2008- han augmentat dintre l'apartat de Policia Assistencial el nombre d'intervencions amb persones alcohòliques, que ha passat de 65 l'any 2006 a 75 l'any 2008. Així mateix es considera rellevant fer referència a algunes informacions facilitades per la Policia Local, per a ser molt significatives en el tema de la convivència i el civisme al municipi: - Hi ha dificultat per segregar dades ja que quan s'ha de cursar denúncia aquesta passa a penal i perden competències sobre el fet. Si el fet no revesteix gravetat, la mateixa Policia Local intenta conciliar.

- El soroll en comunitat veïnals és el problema més rellevant que es troben. - Les defecacions de gos són un fenomen comú; no el registren com cas agut. - El col�lectiu de població immigrada és poc nombrós i no generen conflicte. - Els grups de joves es reuneixen a les places, però no hi ha fets negatius de consideració; el soroll de motos és mínim; consum de begudes alcohòliques concentrat a la zona de carpes.

- Problemes de descans veïnal: la majoria de les places i en època d'estiu,

Neteja:

• En general, les persones no mantenen nets carrers i parc; es detecta una manca de sensibilitat.

• Tots els barris del municipi disposen de totes les fraccions per poder reciclar; la

voluntat municipal és reduir el rebuig i fomentar l'ús dels contenidors de recollida selectiva.

• En general, es fa un mal ús dels contenidors, ja que troben residus al terra (cada dia

passa un camió per recollir-los per totes les ubicacions de contenidors), en la zona comercial es troben capses de cartró sense plegar fora dels contenidors i en alguns punts de recollida es troben bosses d'escombraries fora dels contenidors (amb aquests buits) i en algunes zones es llencen bosses d'escombraries a les papereres en comptes d'utilitzar els contenidors. Així mateix, en general no es respecten els horaris per deixar les escombraries.

• Quan hi ha sacs de runa (d'obres de particulars) en molts casos els sacs es queden al

carrer molt de temps després de l'obra i a més es converteixen en contenidors de qualsevol residu. Si no hi ha telèfon per què es reculli s'encarrega l'ajuntament amb el corresponent cost.

• Hi ha zones concretes on acostuma a haver-hi “botellón” (sobretot a la zona de les

Carpes BoraBora) a l'estiu i l'any passat es va treure un servei especial setmanal per la neteja d'aquests carrers.

• Hi ha dues unitats específiques per a defecacions de gossos però la intenció és

eliminar-les pel seu mal ús. Tot i que cada vegada hi ha més gent amb bosses, hi ha manca de consciència i es troben molts excrements a terra.


27

• Pel que fa a neteja destaquen les intervencions de la brigada municipal per eliminació de grafits i d'altres pintades.

Recollida Selectiva: Les dades relatives a la Recollida Selectiva de Residus l'any 2008 a Barberà del Vallès són les següents20:

Tal com s'extreu de la informació anterior, l'any 2008 es van recollir a Barberà del Vallès 14.504 tones de residus de les quals el 70,6% era rebuig (10.234 tones). Aquest continua essent encara la principal via de recollida de residus, si bé la recollida selectiva ha augmentat un 5,7% durant l'any 2008. Destaca també que el 14,73% dels residus de l'any 2008 es van recollir a través de la deixalleria, la primera en volum després del rebuig (2.136 tones). 2.5 Percepcions municipals i ciutadanes Els antecedents i els elements diagnòstics quantitatius exposats es completen amb una diagnosi qualitativa, sobre com es percep la convivència i el civisme a Barberà del Vallès, tant pel que fa al personal tècnic i polític de l'Ajuntament, com a la ciutadania.

20 Gràfic i taula extrets del Web de l'Ajuntament “Dades de Recollida Selectiva 2008”. Publicació 16.02.09.


28

2.5.1 Percepcions municipals Aquests són els Aspectes que afavoreixen o que no afavoreixen la convivència i el civisme a Barberà del Vallès segons s'extreu de les aportacions dels grups de discussió fetes un cop coneguts i validats els antecedents i les dades de la diagnosi quantitativa sobre la convivència i el civisme al municipi:

ASPECTES QUE AFAVOREIXEN ASPECTES QUE NO AFAVOREIXEN

l A CONVIVÈNCIA

-Barberà del Vallès és una ciutat tranquil�la, sense greus problemes de convivència. -Perviu el sentiment de barri. -Tot i que la Romànica és un barri amb dificultats socials hi ha molt sentiment de pertinença. -Existeix respecte a la població immigrada i voluntat d'integració d'altres cultures. -L'escola facilita l'arrelament i el 90% de l'alumnat està escolaritzat a Barberà del Vallès i en educació pública. -El Pla Educatiu d'Entorn preveu la integració de famílies en determinades escoles. -Elevat nombre d'entitats a Barberà del Vallès. -Hi ha associacions molt actives i ha crescut el nombre d'entitats inclús en etapes de baixa participació social generalitzada. Canvi de tendències i més diversitat en les característiques de les associacions. -La gent jove organitzada té facilitats de l'Ajuntament per realitzar activitats. -Participació i col�laboració en activitats organitzades tant per l'Ajuntament com per les entitats. -El dinamisme de les entitats esportives. -A la Romànica s'està treballant contra l'aïllament de la gent que viu sola. -Perviu el respecte de la població cap a la gent gran. -Realització d'activitats municipals per a persones grans. -Bons resultats del Programa de Relacions intergeneracionals. Les persones usuàries el valoren positivament. -Processos participats a nivell tècnic municipal de plans transversals (Pla de Ciutat, Igualtat, Convivència i civisme...). -Transversalitat interadministrativa amb altres administracions públiques. -Proximitat dels càrrecs polítics i tècnics a la ciutadania. -Respecte a les persones treballadores de l'espai públic. -Barberà del Vallès disposa d'un gran equipament cultural a la ciutat (auditori–teatre) per potenciar activitats convivencials. -Distribució en diferents barris dels equipaments centrals de la ciutat. -Barberà del Vallès és un dels municipis on hi ha més zona verda, tot i que la percepció de la població és de més plaça dura. -Alta activitat i dinamisme del comerç.

-Manca real de sentiment de pertinença d'una part de la població (la gent “no se sent seva” la ciutat). Als barris nous (Parc Central i Parc Europa) no hi ha sentiment de pertinença; es recupera el model de ciutat dormitori que semblava que s'anava perdent a Barberà del Vallès. -Concentració de la població nouvinguda, sobretot al Barri de la Romànica. Es percep que part de la població immigrada queda aïllada en el seu nucli familiar. -Manca d'informació compartida des de Benestar Social, Educació, Salut... sobre actituds xenòfobes, racistes... -Falten dades objectives sobre Educació-Convivència. -Baixa interrelació entre les entitats que conformen el teixit associatiu de la ciutat. Hi ha moltes entitats endogàmiques que no treballen plegades malgrat compartir espais. -Hi moltes entitats que treballen molt pels seus membres però no tant per la ciutat, o no ho donen a conèixer. -Només dues entitats juvenils disposen de local propi. -Actitud inadequada de determinades persones en esdeveniments esportius. -Aïllament i soledat de les persones grans. - Tot i que es duen a terme moltes activitats per a la gent gran, hi acostuma a participar la mateixa gent. -Calen més dades objectives sobre activitats i participació de gent gran. -Manca de coresponsabilitat en la cura de l'espai comú. Desequilibri entre l'assumpció de drets-deures. - Intolerància de les persones per molèsties que ocasionen la prestació d'alguns serveis (recollides selectives...).-Els equipaments de la ciutat no es perceben com a fàcilment accessibles. -Millorable gestió dels equipaments públics per a la seva disponibilitat interna i externa.-Pocs espais de proximitat que afavoreixin la convivència als barris.-Percepció de pocs espais esportius i d'oci a l'aire lliure pel jovent, la qual cosa provoca mal ús d'altres espais no destinats a aquesta finalitat.-La percepció de barreres arquitectòniques de la ciutat: carretera Barcelona i via del tren. -La difícil convivència vianants-vehicles. No hi ha “espais amables” per a vianants. -L'increment de l'atur degut a la situació de crisi.


29

ASPECTES QUE AFAVOREIXEN ASPECTES QUE NO AFAVOREIXEN

EL CIVISME

-S'està treballant en l'Ordenança de Convivència i Civisme que contemplarà alguns aspectes que fins ara no estaven regulats. -La coresponsabilitat en la creació de normes comuns de convivència (procés participatiu de l'ordenança).

- Existeixen focus molt puntuals d'incivisme. -Els comportaments incívics del jovent no són generalitzats ni generalitzables. -Elevat ús i activitat social en les places públiques.

-Bona dotació de mobiliari públic: papereres, senyals...

-Implicació de la gent a l'hora de comunicar a l'Ajuntament incidències en el manteniment del mobiliari urbà i preocupació per tenir cura de l'espai públic.

-Respecte a les zones reservades a persones amb mobilitat reduïda. -Existència de carril bici. - Les àrees grans per a defecacions de gossos són prou adequades i s'utilitzen correctament, si bé no passa el mateix amb les petites.

-Proximitat del personal de l'espai públic a la població.

-Les persones tenen clars els seus drets però no els seus deures.

-Alguns espais municipals disponibles per a la gent jove no són els adequats per a les seves activitats lúdiques o d'oci i es produeixen situacions d'incivisme o mal ús dels espais. -Percepció d'augment del consum d'alcohol i drogues no legals. -Es produeixen algunes actuacions vandàliques en bens materials i bens mobles a les instal�lacions municipals. -Desconeixement per part de la població de despeses de reparació d'actuacions incíviques. -Poc coneixement/ús de la població dels recursos disponibles a la ciutat (deixalleria, línies d'autobús, OAC Ca n'Amiguet...). -Dificultats de mobilitat (aparcaments en doble fila, zones peatonals, voreres..) que generen moltes queixes a l'OAC. -La manca de consciència de la gent amb el tema de les defecacions i orins de gossos genera molèsties, brutícia i deteriorament del mobiliari urbà. -Segons la ubicació de les àrees per a defecacions de gossos hi ha queixes per sorolls per part del veïnat. -Enfrontaments amb personal municipal quan intervenen per interessos de la col�lectivitat (vigilant zones blaves, personal de neteja, parcs...).


30

2.5.2 Punt de vista de la ciutadania: Taller participatiu “La convivència i el civisme a la ciutat”

Dins del pla de treball d'aquest Pla de Convivència i Civisme de Barberà del Vallès s'ha donat un pes específic a aquest taller, “La convivència i el civisme a la ciutat”, dut a terme amb data 12 de maig de 2009 a la Torre d'en Gorgs. En plantejar aquest taller participatiu es va consensuar amb l'Ajuntament la possibilitat de que el mateix fos vivencial, ja que la pretensió no era tan recollir percepcions o propostes específiques sobre la convivència i el civisme sinó “viure” la convivència i el civisme i extreure'n les corresponents conclusions. Tal com es desenvolupa àmpliament a l'apartat I.4 Estructura del Document i Metodologia, es van treballar dues dinàmiques diferenciades:

- Dinàmica grupal de reflexió sobre el sentiment de pertinença i la convivència a Barberà del Vallès.

Es parteix de la base de que la pertinença de les persones a un determinat lloc, en qualitat de ciutadans i ciutadanes és un element de cohesió i és en la mesura que les persones es senten ciutadania, que es reconeixen com a membres d'un projecte comú. La pretensió de la dinàmica era aconseguir que persones es fessin l'espai propi, alhora de ser conscients que aquell espai també és de totes les persones i fer algunes reflexions sobre aquesta qüestió.

- Dinàmica de plàstica col�lectiva: “De casa al carrer, del carrer a la plaça” Es aquesta dinàmica es parteix de l'ús del llenguatge plàstic (concretament, la pintura) per afavorir la interrelació, la comunicació i el diàleg de les persones. Els objectius d'aquesta dinàmica eren:

-Experimentar processos de socialització i d'integració, des de l'individu fins al grup sencer.

-Detectar les actituds personals, de vegades no conscients, cap als altres (p.e.: impositives, respectuoses, cooperatives...).

-Consolidar la identitat col�lectiva, que implica una percepció de les altres persones com a companyes.

-Reprendre la convivència a través de propostes positives, creatives i participatives.

Les conclusions principals que s'han extret d'aquest taller de participació ciutadana han estat les següents:

- S'ha generat una important feina de convocatòria des de l'Ajuntament que ha facilitat el gran èxit de participació ciutadana21.

- El Pla de Convivència i Civisme ha generat força expectatives al teixit associatiu de

Barberà del Vallès.

- Les persones han estat obertes a experiències noves. Tot i que no sabien a què venien i tenint en compte que la dinàmica era molt innovadora, les persones hi han participat sense reticències. Tot això reflecteix adaptació als canvis i acceptació de

21 Extracte de la notícia que es va publicar el 15.05.09 a la web de l'Ajuntament de Barberà del Vallès sobre aquest taller:

Gran èxit del taller participatiu sobre “La convivència i el civisme a la ciutat”“(...) van participar molt activament en el taller i van extreure conclusions pràctiques del treball en grup, van poder apreciar com era el seu comportament envers els altres i com arribaven a acords, entre d'altres. A la fi del taller, els i les participants van poder exposar la seves opinions i van valorar molt positivament la realització del taller, així com van sol�licitar poder disposar d'aquests espais de trobada que permetin treballar els valors de la cooperació, col�lectivitat, i en definitiva, la convivència i el civisme”.


31

nous reptes.

- Hi hagut un elevat grau de participació i implicació en la tasca a desenvolupar, tot i no conèixer inicialment l'objectiu d'aquesta dinàmica22.

- S'han produït diferents maneres d'actuar de les persones, extrapolables a la vida

real i que han convergit en els mateixos grups: postures de lideratge, de cooperació, de submissió, d'escolta, de prepotència, d'inseguretat, de pacificació, de recel, de desconfiança, de confiança, d'imposició, de diàleg... Malgrat les diferents postures les persones s'han situat en el respecte cap a les altres i han estat capaces d'arribar a acords i punts en comú treballant per una mateixa causa.

- Els grups han estat capaços d'arribar en tots els casos a un acord escoltant a

cadascuna de les persones que en formaven part, aconseguint que tothom es fes seu el resultat final del treball i sentint-se part, i a més part important, del mateix. Aquest punt adquireix més rellevància si es té en compte que en bona part les persones no es coneixien.

- El diàleg s'ha presentat com l'eina fonamental per arribar a acords, valorant-se molt

positivament el fet que cada persona hagi tingut un espai per exposar la seva opinió i sentir-se escoltada.

- S'ha detectat en alguns casos la necessitat de comptar amb una figura de líder o

gestora per tal de poder avançar adequadament i amb unitat.

- En general les persones han manifestat que aquestes dinàmiques són molt enriquidores, que provoquen canvis, i se senten contentes i satisfetes d'haver-hi participat.

En finalitzar aquesta dinàmica es va obrir un petit debat on es van expressar algunes propostes recollides a les línies de treball corresponents d'aquest Pla de Convivència i Civisme.

2.6 Conclusions de la Diagnosi Les principals conclusions sobre la Convivència i el Civisme a Barberà del Vallès extretes dels antecedents i del recull de dades quantitatives i qualitatives:

1) Barberà del Vallès compta amb un elevat nombre d'antecedents que mostren l'aposta de l'Ajuntament per a la promoció de la convivència i el civisme:

Cal destacar la creació de la Regidoria de Ciutadania i Civisme l'any 2007, impulsora d'aquest Pla, l'elevat nombre d'actuacions que es desenvolupen des de la Regidoria de Participació, totes les accions vinculades amb convivència i civisme que es preveuen en els diferents programes municipals (Educació, Joventut, Població Nouvinguda, Gent Gran...) i totes les campanyes i accions puntuals i/o continuades que es duen a terme per a promoure el civisme a la ciutat.

Així mateix, l'any 2006 es va dur a terme un Estudi específic sobre la convivència als espais públics de Barberà del Vallès i l'any 2007 una experiència de Mediació al Barri de la Romànica.

2) Barberà del Vallès és una ciutat que es caracteritza per la bona convivència.

La percepció de la ciutadania (extreta tant de les enquestes com del taller participatiu), del personal municipal i de l'equip de govern és de que Barberà del

22 Veure apartat I.4 sobre la metodologia d'aquesta dinàmica.


32

Vallès destaca per la bona convivència. Aquesta percepció adquireix relleu quan és manifestada també pel cap de la Policia Local de la ciutat. L'adequada dimensió del municipi i la proximitat entre els espais i les persones afavoreixen aquesta convivència. En general hi ha un sentiment de pertinença per part de la població de Barberà del Vallès envers la seva ciutat, tot i que s'han creat barris nous on aquest sentiment sembla no ser-hi. D'altra banda, la immigració no genera conflictes de convivència, tot i que algunes dades ja comentades indiquen que és un tema que podria començar a despuntar a Barberà del Vallès. Hi ha una clara aposta política i tècnica de l'Ajuntament per promoure la convivència i el civisme entre les persones nouvingudes. Tot i que és un dels punts previstos en el programa de la Regidoria de Ciutadania i Civisme, encara hi ha una manca de cultura de mediació a la ciutat.

3) Existència de focus molt puntuals d'incivisme. Es pot concloure que Barberà del Vallès no destaca per les actituds incíviques dels barberencs i les barberenques sinó que hi ha actuacions incíviques puntuals d'algunes persones. Bàsicament es podrien destacar els sorolls, les defecacions de gossos i alguns actes puntuals vandàlics sobre mobiliari urbà. A favor s'ha de dir que ha millorat l'assimilació per part de la població de la recollida selectiva. Així mateix els aparcaments indeguts també són elevats per bé que és un tema que s'ha de relacionar amb l'opinió generalitzada de la població de que l'aparcament és un tema que no està ben resolt. Cal destacar que no es detecten greus problemes d'incivisme amb la joventut, tot i que existeixen certs conflictes intergeneracionals de convivència. S'observa també una manca de coresponsabilitat de la ciutadania envers el manteniment i cura de la ciutat i un desconeixement de la població dels costos que tots els temes de civisme suposen per Barberà del Vallès. Les persones són exigents cap als serveis que ofereix l'Ajuntament i, en general, hi ha un desequilibri entre els drets i els deures que assumeixen els barberencs i barberenques. Un dels punts a ressaltar és que, en general, s'acull molt positivament l'elaboració que s'està duent a terme de l'Ordenança de Convivència i Civisme de Barberà del Vallès.

4) Barberà del Vallès destaca per l'elevat nombre d'entitats i la seva tradició associativa. Es percep que les entitats fan molta feina però en molts casos més per les necessitats de la pròpia entitat i de les persones que en formen part que per la ciutat. Aquesta realitat es palpa també en una baixa interrelació entre les diferents entitats. Cal destacar l'aposta política i tècnica de l'Ajuntament en acollir la participació ciutadana i en potenciar l'enfortiment associatiu.


33

3. ESTRUCTURA DEL PLA 3.1 Objectius generals del Pla

Els objectius d'aquest Pla de Convivència i Civisme són els següents:

1. Identificar les principals necessitats, problemàtiques i reptes del municipi en relació als temes de convivència i civisme.

2. Augmentar el sentiment de pertinença de la ciutadania envers el municipi i el seu

barri.

3. Potenciar i millorar la convivència i la consciència cívica en el conjunt de la ciutadania.

4. Promoure una cultura pedagògica, per tal d'anar educant a la ciutadania en la

importància dels valors del civisme.

5. Implicar i coresponsabilitzar a la ciutadania.

3.2. Línies estratègiques El Pla de Convivència i Civisme s'estructura en quatre diferents línies de treball orientades a aprofundir en: la coresponsabilitat de les persones envers l'espai on viuen; els seus comportaments i la interrelació entre elles mateixes; l'adequació de les seves accions i actuacions per a l'obtenció d'aquest fi. Les quatre línies estratègiques convergeixen entre si, atorgant coherència a les diferents actuacions que es duguin a terme. Línia 1 - Sensibilització per a la convivència i el civisme. Es parteix de la base de que cal informar, reeducar i sensibilitzar a les persones, promovent una cultura pedagògica que eduqui en el civisme. Es fonamenta en la transmissió d'un missatge i una cultura cívica a través de diferents mitjans de comunicació, tallers de formació/sensibilització, com a través de campanyes específiques sobre civisme de temes puntuals per mitjà de fulletons informatius, cartells i altres suports.

Línia 2 - Implicació de la ciutadania (pertinença, participació, associacionisme).

En la cerca de la coresponsabilitat de la ciutadania envers l'espai comú i la interrelació entre les persones cal promoure el sentiment de pertinença de les persones al lloc on viuen, potenciant la participació ciutadana i afavorint l'associacionisme així com la interrelació entre les diferents entitats que composen el teixit associatiu.

Línia 3 - Aprovació i implementació de l'Ordenança de Convivència i Civisme. L’Ordenança Municipal per a la Convivència i el Civisme, en fase d’elaboració, ha de ser una eina pedagògica per fomentar i avançar en la cultura cívica. Ha de ser efectiva per tal d'enfortir el missatge respecte al que és permès i el que no a la ciutat i sobre el que s'està


34

sensibilitzant a la població. A l'Ajuntament li correspon establir el marc normatiu, fer-ne difusió i garantir-ne el compliment.

Línia 4 – Afavoriment del treball transversal i la sensibilització de les diferents àrees municipals.

L'Ajuntament afavorirà el treball transversal i la sensibilització entre les diferents àrees municipals. 3.3 Propostes d'actuació A continuació s'exposen les propostes d'actuació del Pla per a la Convivència i el Civisme a Barberà del Vallès que han de servir d'orientació i de base a l'Ajuntament per a la promoció de la convivència i el civisme al municipi. Aquestes propostes s'han extret dels cinc grups de discussió, del grup de discussió de l'equip de govern així com de les conclusions extretes del grup de participació ciutadana. Les propostes s'han distribuït segons les quatre línies estratègiques de treball exposades: Línia 1 - Sensibilització per a la convivència i el civisme

1. Valorització d'actituds cíviques individuals o col�lectives.

2. Educació amb l'exemple de la pròpia institució 3. Difusió d'un “vocabulari universal” relatiu a termes de civisme.

4. Iniciació d'accions que facin visible l'aposta de l'Ajuntament per la recollida

selectiva. 5. Conscienciació de la ciutadania sobre l'esforç de l'Ajuntament per dur a terme

activitats, realitzar millores, augmentar els serveis…

6. Afavorir estratègies comunicatives entre l’administració local i la ciutadania per tal de conscienciar del valor dels elements de l’espai public i de cost del seu manteniment(informació sobre el mobiliari urbà i arbrat, estratègies comunicatives dirigides a fomentar bons hàbits, campanyes de coresponsabilització conscienciant de la propietat compartida i de que els espais públics són de tothom).

7. Creació de Serveis de Mediació Ciutadana que afavoreixen la resolució de conflictes a través del diàleg i la bona entesa entre les parts.

8. Afavorir la creació de mecanismes preventius de garantia dels drets humans i civils.

9. Garantir el dret de totes les persones per una bona administració a través de la creació de mecanismes com el Síndic de Greuges.

10. Formació i sensibilització del professorat, les famílies i l'alumnat sobre temes de convivència i civisme; capacitació al personal tècnic local de l'àmbit educatiu.

11. Campanyes i programes sobre civisme a les escoles. 12. Increment de les campanyes d'educació vial a les escoles. 13. Realització de campanyes d'educació vial. 14. Formació en educació emocional i gestió de conflictes a professionals d'atenció

a la ciutadania.


35

15. Ensenyament de gestió d'emocions a infants i joves, com a prevenció de conflictes.

16. Elaboració de mòduls específics sobre convivència i civisme en actuacions formatives ocupacionals com a millora de la capacitat ocupacional.

17. Conscienciació a la població de l'educació sobre civisme des de la família. 18. Elaborar material didàctic sobre els valors de convivència i civisme centrat a la ciutat de Barberà del Vallès per als centres escolars. 19. Educació en la cultura del diàleg als alumnes dels centres escolars de la ciutat.

Línia 2 - Implicació de la ciutadania: pertinença i participació.

1. Difusió i transmissió dels valors de pertinença i convivència entre la població de Barberà del Vallès.

2. Tallers de participació ciutadana de foment del sentiment de pertinença 3. Promoció de la coresponsabilització de la ciutadania envers la ciutat. 4. Recuperació del “control social” entre les persones generant sentiment de

pertinença i conscienciant de la cura de l'espai comú. 5. Educació cap a la coresponsabilitat col�lectiva: “tots eduquem pel civisme”. 6. Promoció d'un concepte més ampli de “respecte social” basat en els valors de

base de la convivència i de la ciutadania. 7. Implicació de les entitats i la ciutadania en l'organització d'actes municipals.

8. Potenciació de l'obertura de les entitats cap a la ciutadania i difusió del què fan per la ciutat.

9. Formació a les entitats i la ciutadania en tècniques de resolució alternativa de conflictes.

10. Organització de tallers o cursos que afavoreixin la interrelació entre entitats. 11. Potenciació del voluntariat de/per a la gent gran com a instrument envers

l'aïllament, i a favor de la relació social i la millora de la seva salut. 12. Afavoriment de la interrelació de la gent gran aprofitant el seu coneixement i

el seu potencial. 13. Desenvolupament de projectes intergeneracionals des de les llars d'infants. 14. Desenvolupament de projectes intergeneracionals a través de programes ja

existents i a través de les polítiques actives d'ocupació… 15. Promoció d'espais amables, places multi funcionals per a infants, gent gran,

famílies, gent jove. 16. Afavoriment de la coexistència respectuosa entre vianants i el trànsit rodat. 17. Promoció de l'esport com a vehicle de participació del jovent i dels

esdeveniments esportius com a espais de convivència.

Línia 3 - Aprovació i implementació de l'Ordenança de Convivència i Civisme.

1. Difusió de l'Ordenança de Convivència i Civisme a total a població. 2. Aplicació de l'Ordenança en tota la seva extensió.

3. Normativització entenedora, concreta i concisa. Garantia del compliment de les sancions.

4. Dotació de fórmules alternatives al compliment de les sancions pecuniàries de l'Ordenança de Convivència i Civisme.

5. Afavoriment de la resolució dels conflictes per part de la població.


36

Línia 4 - Adequació de serveis i afavoriment de la transversalitat de les actuacions municipals.

1. Incorporació de l'eix de la Convivència i Civisme en tots els programes municipals.

2. Potenciació del treball transversal i la comunicació interna en els temes de promoció del civisme i la convivència.

3. Establiment d'estructures d'informació en forma de xarxa amb la resta d'agents públics.

4. Afavorir la informació sobre temes de civisme i convivència, internament i amb la ciutadania.

5. Creació d'una comissió de seguiment del Pla de Convivència i Civisme. 6. Dotació de recursos a l'Ajuntament per l'efectiu compliment de l'Ordenança. 7. Coorganització d'accions i eines participatives de les àrees municipals. 8. Increment de la participació del personal de l'Ajuntament en activitats cíviques. 9. Oferta coordinada de les activitats de sensibilització per a la ciutadania sobre

temes de convivència. 10. Implicació del personal municipal per tal de valorar sobre quines actuacions es

pot fer coresponsable a la ciutadania. 11. Promoció d'una cultura de participació interna. 12. Establiment de canals de comunicació cap a qui és responsable de les qüestions

de convivència i civisme per part del personal municipal que detecta les mancances de la ciutadania.

13. Establiment de sistemes de coordinació de la detecció de les necessitats amb la utilització de mitjans i recursos disponibles.

14. Potenciació de la participació com a vehicle de millora contínua dels serveis municipals.

15. Elaboració d'indicadors estàndard sobre civisme i convivència. 16. Reforç de l'acolliment de les persones que arriben a Barberà del Vallès. 17. Potenciació del treball dut a terme des del Pla de Ciutat. 18. Obtenció de dades segregades sobre queixes i intervencions policials en relació a

actuacions incíviques. 19. Objectivació de dades sobre Educació-Convivència/Civisme. 20. Gestió dels espais de manera que promoguin la convivència (accessibilitat i

proximitat). 21. Disseny de l'espai i el mobiliari urbà de manera funcional i dissuasòria d'actes

vandàlics. 22. Conscienciar als establiments comercials de la ciutat per tal d’afavorir la

convivència amb l’entorn proper i evitar molèsties i conflictes.