pla de convivÈncia - ceipsonferrer.com · reunions trimestrals amb l’ampa i mensuals amb el...
TRANSCRIPT
PLA DE CONVIVÈNCIA
CEIP SON FERRER
ELABORAT EL CURS 2012/2013 PER LA COMISSIÓ DE COORDINACIÓ PEDAGÒGICA APROVAT EN SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE CLAUSTRE AMB DATA DE 27 DE JUNY DE 2013 APROVAT PER CONSELL ESCOLAR AMB DATA DE 28 DE JUNY DE 2013
2
PLA DE CONVIVÈNCIAPLA DE CONVIVÈNCIAPLA DE CONVIVÈNCIAPLA DE CONVIVÈNCIA
A.A.A.A. Característiques i entorn del centre educatiu. Aspectes que poden influir Característiques i entorn del centre educatiu. Aspectes que poden influir Característiques i entorn del centre educatiu. Aspectes que poden influir Característiques i entorn del centre educatiu. Aspectes que poden influir
en la convivència:en la convivència:en la convivència:en la convivència:
AAAA.1..1..1..1. Descripció de les característiques del centre.Descripció de les característiques del centre.Descripció de les característiques del centre.Descripció de les característiques del centre.
El CP Son Ferrer és un centre públic de doble línia ubicat a la urbanització del
mateix nom, al terme municipal de Calvià. Es tracta d’un centre creat per a
donar cobertura a l’alumnat d’aquesta zona i d’altres nuclis propers com El Toro.
El nostre centre acull, pràcticament, tot l’alumnat que sol·licita plaça, malgrat en
els darrers cursos no ha estat possible cobrir tota la demanda, la qual ha estat
derivada a nuclis propers com Magalluf, Santa Ponça o Palmanova, entre
d’altres.
El nostre centre es defineix com a centre aconfessional, inclusiu, obert a l’entorn i
promotor de valors com la diversitat, la cura del medi ambient, la defensa de la
llengua catalana i la tolerància. Ens emmarcam, en aquest sentit, en un model
d’escola democràtica que contempla la participació de tota la comunitat
educativa, incloent-hi els seus alumnes, en el procés de presa de decisions que
afecten el nostre centre.
És un objectiu clar del nostre centre treballar pels drets de tots els nostres
alumnes oferint-los una educació de qualitat que els permeti integrar-se amb èxit
a la nostra societat, En aquest sentit, el nucli de Son Ferrer ha vist com, en els
darrers anys, la qualitat i les condicions de vida dels seus habitants milloraven
notablement, gràcies, entre d’altres, als serveis oferts al mateix nucli, la
diversificació dels quals ha permès oferir els recursos necessaris en cada cas. No
obstant això, encara cal fer molta feina al nucli a partir d’un doble objectiu:
• Potenciar el sentiment de pertinença a la comunitat afavorint, així, la
cohesió social necessària per augmentar l’autoestima de la població que
configura el nostre nucli de referència.
3
• Treballar amb les famílies oferint-les les pautes educatives necessàries per
potenciar l’autonomia i l’aprenentatge dels nostres alumnes, creant
entorns acollidors i moments de debat i reflexió que permetin
desenvolupar aquest objectiu.
La situació socioeconòmica de les famílies dels nostres alumnes és força
heterogènia donades les pròpies característiques del municipi on es troba la
nostra escola. Així, les característiques principals de Calvià que ajuden a descriure
el context de la zona d'intervenció d'aquest projecte, són les següents:
• Elevada dependència del turisme de l'economia del municipi,
principalment del model madur de “sol i platja”, de baix nivell adquisitiu i
de la fórmula “tot en un”. Amb només el 2.9% de la superfície de
Mallorca, les dades del 2009 mostren que Calvià es el territori de
Mallorca que més places turístiques alberga, amb un total de 59.273, és a
dir, el 21% del total de places turístiques de l’illa, seguit de Palma, amb un
15%.
• Aquesta dependència del turisme es reflecteix clarament en una marcada
estacionalitat. Hi ha una gran diferència, de 15.8 punts, entre la taxa
d’atur al hivern i a l’estiu a Calvià (en el 2009 va oscil·lar entre un 9.78%
al juliol i un 25.58% al desembre), significativament més acusada que la
diferència a nivell de mitjana de Balears (de 7.9 punts, amb un 11.9% en
juliol i un 19.8% en desembre).
• Creixent i elevada densitat de població al municipi (357,06 hab./km²), la
qual és notablement superior a la mitjana de Balears (300,9 hab./km²),
segons dades del padró a 1 de gener de 2009.
• Elevada dispersió geogràfica: gairebé el 50% de la població es concentra
en només 5 nuclis de població, d'un total de 36.
• Elevada proporció d'estrangers a Calvià, segons dades del padró de 2009,
un 36.4%, molt superior a la mitjana de la Comunitat Autònoma
(21.7%). No obstant això, en proporció, menys en edat de treballar
(73.1% vs 78.4%), probablement pel gran nombre de residents majors de
65 anys dels països del nord d'Europa.
4
• Teixit empresarial: a Calvià hi ha en proporció menys indústria que en
Illes Balears, i més comerç, restauració i bars.
Pel que fa a la població, una de les característiques principals de
l’estructura demogràfica del municipi és l’existència d’una poblaciópoblaciópoblaciópoblació
proporcionalment més jovejovejovejove que la mitjana de la comunitat autònoma (com
indica el menor valor de l’índex d’envelliment) i d’un col·lectiu d’estrangersestrangersestrangersestrangers molt
important i comparativament més significatiu que en la resta de Balears (un 36%
de la població del municipi). De la població estrangera, en el cas de Calvià la
major part (81.5%) prové de paises de la Unió EuropeaUnió EuropeaUnió EuropeaUnió Europea, mentre que a nivell de
Balears, la procedència UE/no UE està bastant equilibrada. A més a més, cal
destacar l’existència al nostre nucli d’un col·lectiu de famílies procedents d’altres
països de fora de la Unió Europea, o recentment integrats, com la Xina, el
Marroc o països de l’est d’Europa. No obstant això, podem afirmar que Son
Ferrer és el nucli amb menys presència de població estrangera del municipi de
Calvià.
Distribució població
Edat laboral: 74%
Edat escolar: 19%3ª Edat: 7%
5
A.2A.2A.2A.2.... Diagnòstic actual de la convivència del centreDiagnòstic actual de la convivència del centreDiagnòstic actual de la convivència del centreDiagnòstic actual de la convivència del centre
Els conflictes més freqüents són causats per conflictes d’interessos entre els
alumnes del centre, els quals, en ocasions, no disposen dels recursos
necessaris per actuar de manera assertiva davant el conflicte. Els conflictes,
en general, són causats per:
� Baixa tolerància a la frustració.
� Incapacitat de respondre assertivament a provocacions dels companys.
� Manca de control emocional. Tenen dificultats per expressar les seves
emocions i/o projectar-les convenientment.
� Dificultats per posar-se en el lloc dels altres. En aquest sentit, cal
destacar que sovint escola i família fan recomanacions diferents a l’hora
d’actuar davant un conflicte, la qual cosa dificulta el desenvolupament
de la capacitat empàtica.
Altres conflictes són:
� Alguns alumnes manifesten actituds insolents davant les observacions
dels professors: mirades incrèdules, gests despectius , donant a entendre
”què diu aquest ara!”, desviant la seva mirada, en alguna ocasió, fins i
tot, algun alumne arriba a desafiar a algun mestre. Cal esmentar que
aquest tipus de conductes són minoritàries.
� Desmotivació d’alguns alumnes.
� Manca d’intensitat en les tasques escolars i manca en la realització dels
deures per a casa.
� No compliment de les normes en temps de classe.
� Falta d’autoritat del mestre degut a la visió que en tenen per influència
familiar, de la comunitat i de la societat en general.
AAAA.3.3.3.3 Respostes que el centre dóna Respostes que el centre dóna Respostes que el centre dóna Respostes que el centre dóna a aquestes situacions. Implicació del a aquestes situacions. Implicació del a aquestes situacions. Implicació del a aquestes situacions. Implicació del
professorat, implicació de l’alumnat i de les famílies.professorat, implicació de l’alumnat i de les famílies.professorat, implicació de l’alumnat i de les famílies.professorat, implicació de l’alumnat i de les famílies.
Davant dels conflictes es donen diferents respostes atenent a les
circumstàncies en què es produeixen.
6
� Quan es donen a l’aula intervé el mestre que en aquell moment està
amb els alumnes aturant la situació conflictiva i dialogant amb els
alumnes implicats; ajudar els infants a reflexionar davant el que ha
succeït i cercar amb ells altres estratègies per solucionar-ho. Si el
comportament ho requereix i el tutor/a ho considera convenient,
s’imposarà un càstig. Si la situació és repetitiva es crida als pares per
informar-los. Quan els tutor/a esgota tots els recursos intervé el director
i/o el cap d’estudis. En el cas que el conflicte perduri en el temps i
s’incompleixi greument el ROF, s’informarà la comissió de convivència.
� Si el conflicte té lloc a l’hora de l’esbarjo el resolen els mestres que
estan de guàrdia utilitzant el mateix procediment citat anteriorment i
informant al tutor/a de l’infant. En el cas que el conflicte sigui
d’interessos i no afecti la integritat física o moral dels infants, els
mediadors de conflictes poden actuar sota la supervisió del professorat
de guària.
� Quan el fet es considera greu o molt greu es fa ús dels comunicats de
falta i s’informa als pares.
� En totes les situacions el procediment a emprar és:
� Aturar la situació conflictiva
� Escoltar les parts afectades i fer que s’escoltin entre elles.
� Analitzar el desencadenant del conflicte.
� Reflexionar sobre si la solució triada és la més adequada i si
es podia solucionar d’una altra manera evitant situacions
agressives.
� Si es fa malbé a instal·lacions o es produeixen danys materials, s’han de
restituir.
� En tot moment s’ha d’aplicar el ROF i el Decret 121/2010, de 10 de
desembre, pel qual s’estableixen els drets i deures dels alumnes i les
normes de convivència als centres docents sostinguts amb fons públics
de les Illes Balears.
7
AAAA.4.4.4.4 Relació amb les famílies i amb els serveis i recursos del seu entorn i Relació amb les famílies i amb els serveis i recursos del seu entorn i Relació amb les famílies i amb els serveis i recursos del seu entorn i Relació amb les famílies i amb els serveis i recursos del seu entorn i
de la comunitat (serveis socials, sade la comunitat (serveis socials, sade la comunitat (serveis socials, sade la comunitat (serveis socials, sanitaris, ...)nitaris, ...)nitaris, ...)nitaris, ...)
Sistemàticament els tutors mantenen entrevistes amb els pares els divendres de
14:00 a 15:00, essent flexibles en aquells casos en què els pares no poden acudir
en aquest horari o en casos d’urgència. A més a més, l’equip directiu manté
reunions trimestrals amb l’AMPA i mensuals amb el consell escolar del centre.
El terme municipal de Calvià, i el nucli de Son Ferrer en particular disposen de
tots els serveis socioculturals, esportius i sanitaris necessaris per atendre la seva
població en unes condicions favorables. A més a més, la proximitat física dels
diferents serveis permet que els seus habitants puguin gaudir d’aquests recursos al
costat del seu domicili, aspecte que afavoreix una atenció més directa i
individualitzada.
Els serveis presents al nucli de Son Ferrer són:
• Unitat bàsica de salut
• Institut d’Ensenyament Secundari Son Ferrer
• Biblioteca municipal
• Serveis esportius:
o Poliesportiu i piscina coberta
o Pavelló
o Camp de futbol
• Parròquia
• CREC (Centre de Reforç Educatiu de Calvià)
• Casal de joves
• Escoleta municipal d’educació infantil de 0 a 3 anys
• Centre de persones majors
• Centre de Serveis Socials municipals
• Parcs, zones i espais d’oci
• Centre de joves Es generador
• CUC (Centre Universitari de Calvià)
• Ajuntament de Calvià
8
La nostra escola manté un contacte molt estret i permanent amb diferents
serveis presents a la zona, a través de protocols de col·laboració creats per a tal
efecte i que ja porten una sèrie d’anys en funcionament. Aquestes col·laboració
es concreten de la següent manera:
Servei Protocol de col·laboració
Unitat bàsica de salut • Vacunació dels alumnes de 1r i 5è de primària
• Centre de referència davant accidents escolars lleus
• Inici d’un procés de col·laboració entre el centre i el servei
de pediatria per intercanviar informacions puntuals sobre
els nostres alumnes
IES Son Ferrer • Projecte “el pas”. Coordinació entre el CP Cas Saboners,
l’IES i el nostre centre. Traspàs d’informació, visites
guiades, entre d’altres col·laboracions
Biblioteca municipal • Visites organitzades per l’IMEB (Institut Municipal
d’Educació i Biblioteques) a la biblioteca del nucli
• Ús pedagògic de les instal·lacions de la biblioteca per a fer
lectura
Serveis esportius • Ús pedagògic setmanal del pavelló esportiu que hi ha al
costat de l’escola
• Natació escolar del 1r cicle de primària a la piscina coberta
Església • Concert de Nadal a l’església del nucli
Escoleta • Traspàs d’informació, visites guiades dels nous alumnes,
concert de Nadal amb la participació dels més petits de
l’escola i els nins/es de l’escoleta
Serveis socials • Coordinació total i absoluta amb els serveis socials de la
zona a través de la treballadora social de la nostra escola
Ajuntament de Calvià • Comunicació fluïda amb l’Ajuntament per temes de
manteniment, necessitats del centre i al voltant dels
diferents programes que organitza l’Institut Municipal
d’Educació i Biblioteques (IMEB)
9
B.B.B.B. ObjectiusObjectiusObjectiusObjectius
a. Potenciar la tolerància, el respecte, la no violència, l’acceptació de
la diversitat, la solidaritat, la igualtat i el rebuig de qualsevol forma de discriminació.
b. Aconseguir la integració efectiva de tot l’alumnat.
c. Promoure la implicació de les famílies
d. Impulsar les relacions entre tots els membres de la comunitat educativa.
e. Prevenir els conflictes. Adquirir habilitats per la prevenció.
f. En cas de conflictes, gestionar-los de forma positiva. Resoldre
pacíficament els conflictes.
g. Abans del càstigs, promoure l’ús dels reforços positius i el diàleg.
h. Conèixer i valorar positivament els valors i les normes de convivència, així com aprendre a actuar d’acord amb elles.
i. Respectar els drets humans i els drets dels infants com a paradigma
des del qual parteix el centre a l’hora d’articular el model de convivència.
C.C.C.C. Propostes de formPropostes de formPropostes de formPropostes de formació i optimització de recursosació i optimització de recursosació i optimització de recursosació i optimització de recursos
a. Potenciar la figura de l’equip de mediació, format per representants
d’alumnes del 3r cicle de primària, en la recerca de solucions dels
conflictes. El mediador ha de ser neutral, imparcial, respectuós de les
parts, empàtic i flexible, facilitador del diàleg, persuasiu, capaç d’escoltar i
perseverant.
b. Potenciar la relació entre companys de classe mitjançant sessions de
tutoria, quan així ho consideri oportú el tutor. Per acord de centre, es
duran a terme sessions de tutoria setmanal durant les quals els tutors i
l’equip docent organitzaran dinàmiques de cohesió i tallers d’habilitats
socials (es poden consultar diferents propostes al PAT del centre).
10
c. En el marc d’un centre que fa una aposta decidida per l’aprenentatge
cooperatiu, totes les dinàmiques de cohesió emmarcades en l’àmbit A de
cohesió de grup són un eix clau per afavorir un bon clima de convivència.
d. Respectar totes les normes emmarcades dins el Reglament d’Organització i
Funcionament i les actualitzacions derivades d’aquest. Les normes han de
recollir els diferents àmbits d’actuació per afavorir la convivència. Cada
curs s’han de donar a conèixer tant als alumnes com a les famílies,
especialment en el cas de l’alumnat nou.
e. La junta de delegats és un altre recurs que serveix per optimitzar la
resposta de l’alumnat en relació a la convivència al centre. Els estudiants,
especialment els del tercer cicle, poden abordar els problemes i necessitats
que considerin oportuns. No hem de reduir el delegat i subdelegat a un
adjunt del mestre. Aquest òrgan de participació és fonamental per
dinamitzar la vida al centre.
f. La comissió de convivència ha de funcionar com a òrgan col·legiat de
coordinació i planificació de tota l’activitat del centre en matèria de
convivència. Planifica, actua i avalua durant tot el curs. No només ha
d’actuar en els casos de indisciplina.
g. Donar la importància que té a la vigilància efectiva del temps d’esplai al
pati.
h. En l’àmbit de l’àrea de l’Educació per a la Ciutadania, al tercer cicle,
potenciar en els alumnes el sentit de la convivència al centre escolar, i per
extensió en qualsevol grup humà.
i. Les jornades de formació per a mares i pares, escoles de pares,...
possibiliten la major participació de les famílies, una millor implicació en
l’aprenentatge dels seus fills i un augment en la col·laboració amb el
centre educatiu.
j. El centre potenciarà la formació del professorat en relació a la comissió de
convivència, ja sigui a través de la difusió de cursos o seminaris relacionats
amb aquesta temàtica, o bé mitjançant propostes més concretes
planificades per la pròpia comissió de formació del centre.
11
D. ACCIONS PREVISTED. ACCIONS PREVISTED. ACCIONS PREVISTED. ACCIONS PREVISTES PER A LA CONSECUCIS PER A LA CONSECUCIS PER A LA CONSECUCIS PER A LA CONSECUCIÓ DELS OBJECTIUS PROÓ DELS OBJECTIUS PROÓ DELS OBJECTIUS PROÓ DELS OBJECTIUS PROPOSATS. POSATS. POSATS. POSATS.
Objectiu : preveure els conflictes d.1.Detecció de conflictes (tutor + altres aportacions)
Educació Infantil Primària • Entrevista inicial amb cada família ( annex al PAT) • Valoració inicial de cada situació familiar • Revisió dels expedients escolars (fotocòpia d’informes anteriors, registres d’incidències,...) i dels informes de traspàs d’escoleta (recollida: cap d’estudis). Actualització de les dades personals
• Observació de les relacions a l’aula i durant l’esbarjo. Registre si és necessari. • Sociograma específic per a cada edat, si es considera necessari (annex del present document) • Observació del període d’adaptació. Informe d’adaptació pels alumnes de 3 anys. • Reunions intercicle. Revisió i execució dels acords ja presos. • Observació de l’adaptació dels alumnes nous (tutor+suport al cicle) • Confecció d’un quadern de tutoria d’incidències i aspectes positius,etc… amb la participació de tots els mestres que intervenen a l’aula.
d.2. Accions dirigides a la prevenció de conflictes
d.2.1. Individuals
• Reunions a l’inici del curs tutor/EOEP/especialistes del centre/especialistes externs (si n’hi ha) pels ANEE. • Traspàs d’informació entre tutors d’un curs a l’altre (annex al PAT), per escrit i presencial si és possible. • Traspàs d’informació de mestres especialistes al tutor, especialment davant fets significatius. • Entrevista prèvia amb les famílies dels alumnes dels quals preveiem actituds conflictives. • Establiment de fites individuals per aconseguir al llarg del curs. • Contractes conductuals en els casos en què sigui necessari (annex 4: model de contracte) • Tècniques d’autocontrol, relaxament, autoinstruccions...
d.2.2. D’aula d.2.2. D’aula
• Presentació de l’escola als alumnes nous. • Observació constant de les relacions a l’aula, pati,... Registre si es considera necessari. • Establiment d’un clima agradable, participatiu i de confiança a l’aula, atenent tant a l’espai (distribució, decoració,…) com a les relacions entre
alumnes i amb el/la mestre/-a. • Elaboració de les normes de classe o d’un codi ètic, amb suport visual pels més petits i amb mecanismes de control subjectes a canvis segons
les necessitats. • Elaboració de quadres d’horaris i rutines, amb suport visual pels més petits. • Participació de l’alumnat en l’organització de l’aula. • Treball global de les emocions, de les habilitats socials i de l’autoestima en sessions específiques i de forma continuada al llarg del curs, en
funció de cada grup. • Jocs d’acolliment i coneixença dels nins. Aprofitament de la diversitat cultural de l’aula en les activitats habituals, per tal d’afavorir la integració. • Torns rotatoris d’encarregats. • Planificació de les sessions i previsió de les condicions de feina, de forma que no hi hagi temps morts ni improvisacions. • Quadern de tutoria, on es guarda tota la informació de l’alumne: entrevistes amb les famílies, incidències (annex 6: registre d’incidències), suport rebut (annex 5: registre del suport),… Aquest quadern passa d’un curs a l’altre fins a la fi de l’escolarització.
• Realització d’activitats de dinàmica de grup i de cohesió grupal. • Ubicació dels alumnes dins l’aula. • Treballar els conflictes a l’aula. • Ensenyar jocs i estratègies per jugar, sobretot quan aquells no són dirigits. • Creació d’espais on resoldre problemes
12
d.2. Accions dirigides a la prevenció de conflictes (continuació)
• Creació de personatges referents per resoldre problemes. • Combinar el compliment de les normes amb autonomia personal i capacitat de presa de decisions. • Dissenyar activitats que treballin les habilitats socials. • Treballar l’autoestima dels alumnes. • Fomentar el treball cooperatiu. • Conversa diària • Dedicar un temps setmanal, com a mínim, per a la conversa a l’aula
(tutoria) • Implicació de tots els mestres que participen a l’aula en la prevenció de
conflictes i en el diàleg d’aula. • Establiment, a l’inici del curs, i de forma conjunta entre nins i tutor, de
fites individuals i grupals que suposin un compromís per part de l’alumnat al llarg de l’any. Reflectir-los a un mural penjat a l’aula i avaluar el grau de consecució durant el curs (full de registre)
• Coneixement dels drets i deures de l’alumne. • Activitats d’acolliment pels alumnes nous: alumne-tutor o padrí,… • Utilització de l’agenda escolar de forma positiva, oferint vies per resoldre
els conflictes i informant les famílies també dels aspectes de millora. Quadern o segona agenda d’incidències en casos excepcionals.
d.2.3. D’àmbit escolar
• Activitats d’acolliment pels alumnes nous. Presentació prèvia de l’escola, mestra, aula,… • Confeccionar els grups tenint en compte les edats, sexes, idioma, conflictes, ANEE, germans bessons,… al primer curs del segon cicle d’Educació infantil i, si cal, al primer curs de Primària (annex del PEC)
• Definir les habilitats socials i hàbits que es treballaran a cada cicle. • Establiment de fites d’escola anuals, amb implicació de les famílies. • Celebració de festes en què participi tota l’escola. • Realització d’activitats que possibilitin la integració i la implicació de les famílies en la vida de l’escola. • Realització d’activitats d’intercanvi entre alumnes de diferents edats: tallers, tutoritzacions, sortides, menjador, ... • Atendre les demandes i necessitats dels nins en tot moment (aula, passadissos, pati,...), resolent els conflictes de forma immediata i amb la implicació de tot el professorat.
• Fer del menjador escolar un espai educatiu, amb normes comunes a les de l’escola i amb una organització adequada, amb reunions amb els coordinadors de menjador i amb registre d’incidències
• Consensuar pautes d’actuacions entre els mestres (cicles, intercicles) • Elecció de delegats i sots-delegats. Juntes de delegats. Definir les funcions dels delegats. • Resolució de conflictes (annex 6)
d.2.4. Amb les famílies
• Entrevista inicial amb cada família ( annex al PAT) • Reunió col·lectiva amb les famílies (informació de l’organització, documents, funcionament del centre, objectius i canvis del curs, equip docent, normes
de convivència, fites grupals,……) • Full informatiu de presentació del centre i/o cicle, organització i funcionament del centre. • Pla d’acolliment (alumnat nouvingut) • Implicació de les famílies en la dinàmica de l’escola: participació en tallers, protagonista de la setmana,…
13
E.E.E.E. GESTIÓ POSITIVA DELS CONFLICTES.GESTIÓ POSITIVA DELS CONFLICTES.GESTIÓ POSITIVA DELS CONFLICTES.GESTIÓ POSITIVA DELS CONFLICTES. La gestió positiva dels conflictes suposa:
Utilitzar el diàleg de forma habitual a l’aula, en un clima distès i de comunicació real, i no només quan hi ha conflictes.
Habituar els nins a parlar dels propis sentiments i emocions i a posar-se en el lloc de l’altre (a través del role-playing, per exemple)
Donar seguretat al nin, evitant sentiments de culpa.
Implicar les famílies en la resolució dels conflictes a l’escola, donant-los a conèixer les estratègies, mecanismes i documents específics que empram al centre.
Fer veure als nins que hi ha vàries formes de reaccionar davant una situació injusta o d’enuig: plantejar alternatives, conseqüències i arribar a acords (veure quadre d’A. Càrpena i full d’anàlisi de conflictes)
Ensenyar també a solucionar problemes (veure annex i escala d’anàlisi de conflictes)
Establir fites individuals, grupals i d’escola.
Elaborar contractes conductuals quan sigui necessari (veure model)
Treballar les habilitats socials i emocionals de forma transversal.
Ensenyar estratègies per a la relaxació.
Prestar atenció als nins quan ho reclamen, incloent els moments d’esbarjo,… Intervenir de forma immediata en els conflictes.
Evitar sempre situacions de manca de respecte i comentaris desagradables cap als nins, tan en privat com en públic, i exigir-los que ells ho facin igual. Tenir en compte els sentiments.
Respectar les opinions dels alumnes i estimular la seva confiança.
Valorar cada nin/-a de l’aula.
Escoltar totes les parts abans d’actuar, evitant prejudicis i discriminacions.
No perdre mai el control davant un conflicte. En lloc d’amenaçar, fer que sigui el nin/-a qui anticipi les conseqüències dels seus actes
Treballar la interiorització de les normes, més que la imposició. Han de ser els propis nins/-es els que decideixin quines han de ser les normes que han de regir la convivència a l’aula i a l’escola.
Coordinar les actuacions dels mestres i del personal d’altres àmbits escolars (menjador,…) davant un conflicte.
Planificar bé les activitats docents i el temps d’oci.
14
F.F.F.F. PROCEDIMENTS ESPECÍFPROCEDIMENTS ESPECÍFPROCEDIMENTS ESPECÍFPROCEDIMENTS ESPECÍFICS D’ACTUACIÓ PER PICS D’ACTUACIÓ PER PICS D’ACTUACIÓ PER PICS D’ACTUACIÓ PER PREVENIR CASOS DE REVENIR CASOS DE REVENIR CASOS DE REVENIR CASOS DE VIOLÈNCIA I D’ASSETJVIOLÈNCIA I D’ASSETJVIOLÈNCIA I D’ASSETJVIOLÈNCIA I D’ASSETJAMENT ESCOLAR I INCOAMENT ESCOLAR I INCOAMENT ESCOLAR I INCOAMENT ESCOLAR I INCORPORACIÓ DE RPORACIÓ DE RPORACIÓ DE RPORACIÓ DE MESURES ORGANITZMESURES ORGANITZMESURES ORGANITZMESURES ORGANITZATIVES. ATIVES. ATIVES. ATIVES.
1.1.1.1.---- CONVIVÈNCIA DEMOCRÀTICA ALS CENTRES ESCOLARSCONVIVÈNCIA DEMOCRÀTICA ALS CENTRES ESCOLARSCONVIVÈNCIA DEMOCRÀTICA ALS CENTRES ESCOLARSCONVIVÈNCIA DEMOCRÀTICA ALS CENTRES ESCOLARS
OBJECTIU: Desenvolupar en els centres valors de participació real que permetin OBJECTIU: Desenvolupar en els centres valors de participació real que permetin OBJECTIU: Desenvolupar en els centres valors de participació real que permetin OBJECTIU: Desenvolupar en els centres valors de participació real que permetin
evitar desequilibris de poder i gestionar positivament els conflictes que es puguin evitar desequilibris de poder i gestionar positivament els conflictes que es puguin evitar desequilibris de poder i gestionar positivament els conflictes que es puguin evitar desequilibris de poder i gestionar positivament els conflictes que es puguin
genegenegenegenerar.rar.rar.rar.
PROCEDIMENTS:
• PEC compartit i divulgat entre tota la comunitat educativa
• Revisió participativa del rof
• Desenvolupament del PAT
MARC GENERAL D'ACTUACIÓ
1.CONVIVÈNCIA DEMOCRÀTICA
2.PROCESSOS ENSENYANÇA -APRENENTATGE
3.MESURES ORGANITZATIVES
4.COL·LABORACIÓ FAMILIAR 5.ENTORN SOCIOCOMUNITARI
15
• Normativa d’aula consensuada i assumida entre l’alumnat, professorat i
famílies.
• Funcionament operatiu de la Junta de Delegats
• Funció assessora de la comissió de convivència
• Funció mediadora de la comissió de convivència
• Funcionament del consell escolar: presa de decisions mitjançant un diàleg
igualitari i de consens
• Anàlisi i reflexió del clima de convivència al centre.
• Mesures per a la sensibilització en la importància de l'aprenentatge de la
convivència.
2.2.2.2.---- PROCESSOS D'ENSENYAPROCESSOS D'ENSENYAPROCESSOS D'ENSENYAPROCESSOS D'ENSENYAMENTMENTMENTMENT----APRENENTATGEAPRENENTATGEAPRENENTATGEAPRENENTATGE
OBJECTIU: Cercar un estil educatiu que tengui en compte la complexitat que OBJECTIU: Cercar un estil educatiu que tengui en compte la complexitat que OBJECTIU: Cercar un estil educatiu que tengui en compte la complexitat que OBJECTIU: Cercar un estil educatiu que tengui en compte la complexitat que
duu implícita les relacions entre els continguts, l'alduu implícita les relacions entre els continguts, l'alduu implícita les relacions entre els continguts, l'alduu implícita les relacions entre els continguts, l'alumnat i el professorat.umnat i el professorat.umnat i el professorat.umnat i el professorat.
PROCÉS D'ENSENYAMENT:
• Organització i gestió de l'aula que permeti l'aprenentatge, la interacció i el
desenvolupament personal.
• Rol del docent: l'empatia i el diàleg com a eina d'apropament a l'alumnat.
El respecte mutu alumne/educador. Reconeixement i enteniment del
principi d'autoritat de l'educador.
• Educador versus instructor: funcions educatives i no només instructives.
• Creació del grup: cohesió i participació.
• Metodologia didàctica: cooperativa, activa...
• Estils d'ensenyament: ajustats a la diversitat.
CONEIXEMENT DE L'ALUMNAT:
• Desenvolupament psicoevolutiu de l'alumnat
• Tenir en compte l’heterogeneïtat del grup (interessos, capacitats, minories)
• Atenció a la diversitat (desdoblaments, adaptacions curriculars etc...)
16
• Adaptació de les intervencions educatives a les característiques personals
de l'alumnat.
• Desenvolupar una educació emocional
• Valorar la persona no només pels seus coneixements acadèmics.
CANVIS CURRICULARS:
• Continguts conceptuals útils i funcionals.
• Continguts procedimentals
• Continguts actitudinals
• Fer explícit el currículum ocult
• Utilització de materials no excloents (no sexistes, no discriminatoris)
• Avaluació formativa que orienti i reajusti el procés ensenyament-
aprenentatge
• Potenciar capacitats de tot l'alumnat des del currículum inclusiu.
• Aprenentatge cooperatiu
• Procés d’innovació permanent
• Ús de les TIC
HABILITATS DE COMUNICACIÓ I DE RESOLUCIÓ DE CONFLICTES:
• Desenvolupament de les habilitats socials (assertivitat, empatia etc...)
• Gestió positiva dels conflictes
• Atribució dels conflictes a causes modificables.
• Recerca de solucions alternatives
• Aprendre a trobar solucions: tots guanyam!
• Desenvolupar processos de negociació
• Utilitzar l'estratègia de la mediació.
3.3.3.3.---- MESURES ORGANITZATIVES:MESURES ORGANITZATIVES:MESURES ORGANITZATIVES:MESURES ORGANITZATIVES:
OBJECTIU: Disminuir l'aOBJECTIU: Disminuir l'aOBJECTIU: Disminuir l'aOBJECTIU: Disminuir l'agressivitat, la intolerància i la falta de convivència en els gressivitat, la intolerància i la falta de convivència en els gressivitat, la intolerància i la falta de convivència en els gressivitat, la intolerància i la falta de convivència en els
centres.centres.centres.centres.
• Horaris amb criteris pedagògics
17
• Assignació de tutories i grups-classe amb criteris de responsabilitat i eficàcia
• Assignació equitativa de l'alumnat als grups-classe
• Considerar els patis, menjadors, passadissos com a espais educatius
• Elaborar protocols d'actuació per fer front als problemes de convivència
• Distribució espacial de l'aula en petits grups heterogenis
4.4.4.4.---- COL·LABORACIÓ FAMILIAR:COL·LABORACIÓ FAMILIAR:COL·LABORACIÓ FAMILIAR:COL·LABORACIÓ FAMILIAR:
OBJECTIU: Fomentar la participació de la famílOBJECTIU: Fomentar la participació de la famílOBJECTIU: Fomentar la participació de la famílOBJECTIU: Fomentar la participació de la família en la vida escolar i la seva ia en la vida escolar i la seva ia en la vida escolar i la seva ia en la vida escolar i la seva
responsabilitat en la presa de decisions edresponsabilitat en la presa de decisions edresponsabilitat en la presa de decisions edresponsabilitat en la presa de decisions educatives conjuntes que afectin eucatives conjuntes que afectin eucatives conjuntes que afectin eucatives conjuntes que afectin els fills.ls fills.ls fills.ls fills.
• Participació activa en la comissió de convivència
• Col·laboració en les activitats del centre, d'aula i de tutoria.
• Mantenir una política informativa amb les famílies clara i suficient
• Col·laboració amb els processos de resolució de conflictes
• Coneixement de les necessitats educatives dels fills: límits, capacitat de
diàleg, nivell d'exigència, responsabilitat, afecte, acceptació
• Implicació en el suport a ales tasques escolars
• Intercanvi d'informació amb l'equip educatiu dels fills
• Foment de l'autonomia personal dins l'àmbit familiar
• Participar en les activitats de sensibilització per al foment de la
convivència
• Participar en les escoles de pares
• Realitzar activitats de formació conjunta família - escola
5.5.5.5.---- ENTORN SOCIOCOMUNITARIENTORN SOCIOCOMUNITARIENTORN SOCIOCOMUNITARIENTORN SOCIOCOMUNITARI
OBJECTIU: Obrir canals de participació i intervenció de l'àmbit sociocomunitari OBJECTIU: Obrir canals de participació i intervenció de l'àmbit sociocomunitari OBJECTIU: Obrir canals de participació i intervenció de l'àmbit sociocomunitari OBJECTIU: Obrir canals de participació i intervenció de l'àmbit sociocomunitari
en el desenvolupament de l'activitat escolar que fomenti una convivència en en el desenvolupament de l'activitat escolar que fomenti una convivència en en el desenvolupament de l'activitat escolar que fomenti una convivència en en el desenvolupament de l'activitat escolar que fomenti una convivència en
positiu.positiu.positiu.positiu.
• Mesures de coordinació i cooperació amb altres entitats i institucions
• Crear comunitats d'aprenentatge en un procés global d'educació
compartida per a tota la comunitat
18
• Gestionar ajudes per a l'escolarització d'alumnat amb desavantatges socials
i culturals.
• Fomentar reforços educatius i socials a l'alumnat amb dificultats des de
diverses entitats no tan sols educatives.
• Fomentar l'obertura del centre fora de l'horari lectiu
• Intervenir en problemàtiques familiars que suposin un obstacle en el
procés educatiu en coordinació amb les institucions competents.
• Realitzar campanyes informatives específiques.
19
ANNEX 1
ORIENTACIONS A L’HORA DE FER UNA ENTREVISTA AMB LA FAMÍLIA
Aquestes orientacions pretenen ésser una eina per a la preparació de les reunions o entrevistes amb la família, i altres aspectes a tenir en compte.
Planificació de l’entrevista o reunió amb les famílies:
Consells sobre cóm actuar: Hem de procurar que al llarg de l’entrevista les famílies es sentin:
Ens hem de plantejar: � Quina informació tenim? � Què volem dir? � Amb qui parlam? � Quin canal emprarem? (informació escrita, oral…) � Amb quina freqüència? � Qui farà l’entrevista? (només el tutor/a, només la mestra de suport, tots dos,…). A la persona
encarregada se li haurà de donar la informació suficient per dur a terme l’entrevista.
1- Farem preguntes per aconseguir que els pares ens parlin del seu fill. 2- Hem d’escoltar amb atenció les seves aportacions, sense interrompre. Hem de prestar
atenció a allò que ens diuen, a les seves necesitas i inquietuds. Hem de saber què és el que volen i davant un dubte demanar.
3- Captar el que veim i escoltam. Observar. Fixar-nos en els seus gestos, en el seu comportament.És tan important el que dicen, com les formes que empren. Els silencis també són significatius.
4- Siguem breus. Hem de parlar emprant un llenguatge que les famílies entenguin, sense tecnicismes, assegurant-nos que ens entenen. Hem d’estar segurs que hem entès tot allò que els pares ens han dit. Resumir al final de la sessió els punts tractats i els acords presos.
• Segures. Hem de donar confiança per que puguin expressar-se lliurement, amb franquesa… • Estimades. Hem de crear un clima agradable que ens permeti establir una relació empàtica.
Això ho aconseguirem interessant-nos per les seves necessitats i preocupacions. • Importants. Totes les aportacions són igual d’importants.
20
ANNEX 2
SOCIOGRAMA (2 i 3r CICLE) Tota la informació relativa a l’ús, l’administració i l’aplicació del sociograma CESC es pot consultar a l’aula virtual del professorat del centre, mitjançant el següent enllaç:
http://aulavirtual.caib.es/c07007267/mod/resource/view.php?id=36
21
ANNEX 3
MODEL DE CONTRACTE
22
23
ANNEX 4
COMUNICAT D’INCIDÈNCIA AMB AVÍS A LES FAMÍLIES
ALUMNE/A:______________________________________________________
GRUP-CLASSE:___________________________
PROFESSOR-TUTOR/A:____________________________________________
MESTRE/A QUE FA L’INFORME:______________________________________________ DATA DELS FETS:____________ HORA:_________ LLOC:_________________________ INCIDÈNCIES:
MESURES ADOPTADES PEL MESTRE/A:
OBSERVACIONS:
Son Ferrer – Calvià, ___ de _____________ de 20__ El MESTRE/A
Sgt:__________________
24
MESURES ADOPTADES PER: DIRECTOR / CAP D’ESTUDIS: _____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
RESULTAT DE LA INTERVENCIÓ:
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
OBSERVACIONS: _____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
_____________________________________________________________________________
____________________________________________________________________________
25
ANNEX 5 ACORD DE CONVIVÈNCIA A NIVELL DE CENTRE
A Son Ferrer, quan són les 14.15 hores del dia 14 de setembre de 2009 es reuneix al membres de la Comissió de Convivència per tractar alguns aspectes que es plasmaren a la memòria del curs 08/09: Per tal de millorar la convivència al centre entre tots, la comissió ha arribat a una sèrie d’acords que tothom té l’obligació de conèixer, complir i fer complir als altres.
- Tots hem de conèixer i aplicar el que figura al Pla de Convivència, el PAT i el ROF (antic RRII). També cal explicar als infants el sistema punitiu: 3 faltes lleus fan una greu, 3 greus una de molt greu i 3 molt greus ja va al consell escolar. Es pot posar una falta greu directament. A part de tot això, al documents també hi ha moltes estratègies i activitats útils.
- Utilitzar les sessions de tutoria per treballar les Habilitats Socials, l’Educació emocional, en definitiva, la competència sòcio-afectiva. Si feim una bona prevenció i cream un bon clima, no farà falta resoldre tants de conflictes.
- Cada curs ha d’establir algun sistema de relaxació després del pati: fer massatges (uns amb altres, amb objectes, etc), escoltar una música agradable que convidi al descans i a la tranquilitat, parlar del moment d’esbarjo (com ha anat, què he fet, si he tengut algun problema, ...).
- Tolerància zero al fet de pegar. L’objectiu principal per aquest curs és eradicar aquesta conducta tan negativa i, per això, tots hem de seguir el següent protocol d’actuació quan presenciem una agressió física o verbal, sigui un infant nostre o no.
• Aturar la situació. • Parlar amb els implicats per aclarir els fets.
• Posar una falta disciplinària al qui ha agredit, hagi començat o no. (Es facilitarà una còpia a cada mestre. Una vegada emplenada es durà a direcció pel seu enregistrament) • Adoptar mesures per solucionar el dany ocasionat (escriure carta al perjudicat o família, beneficiar al grup de qualque manera) i posar un càstig concret i coherent amb la falta. Queda totalment prohibit fer copiar (no pegaré més o similars) perquè consideram que no serveix com a mesura
correctiva. Ser firmes en els càstigs posats. • Telefonar a la família en aquell mateix moment i explicar-li que el que ha passat és molt greu i, per això, té una falta disciplinària. • Si no trobam resposta, posam una nota a l’agenda i el feim de veure a les 14.00 hores.
Quan davallam un infant a direcció? Només en els casos molt greus o quan perilli la integritat física dels alumnes o del propi mestre. També quan les agressions siguin reiterades o quan es fa malbé material comú. Si un infant molesta (fa renouets dins l’aula, xerra molt,..) NO el baixam a direcció perquè ens llevam autoritat sinó que, el mestre haurà de posar en marxa totes les seves estratègies i, si es treu a l’infant al passadís perquè es posi tranquil, no hi pot estar més de 5 o 10 minuts. Esperam que tots compligueu aquests acords i així podrem viure un poc millor. La comissió vetllarà per a la seva aplicació.
26
ANNEX 6
ACORD DE LA COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA EN RELACIÓ A LES MESURES A ADOPTAR EN CAS DE
CONFLICTES ENTRE FAMÍLIES
Segon el previst al decret 121/2010 a l’article 3 sobre convivència, prevenció i resolució de
conflictes, els òrgans de govern i de coordinació docent dels centres educatius han d’adoptar
mesures necessàries per afavorir la millora permanent del clima escolar i per garantir l’exercici
efectiu dels drets i els deures dels alumnes.
Per aquest motiu i després d’analitzar algunes de les indecències produïdes al centre al llarg
del curs , en concret amb alguns pares, la comissió de convivència considera oportú la
necessitat de modificar l’actual pla de convivència per adaptar-lo als canvis que es venen
produint al context social i cultural del centre en benefici de millorar la convivència i
aconseguir la corresponsabilitat que fomenta aspectes com la tolerància, el respecte, la
responsabilitat i la cooperació entre tots els seus membres. D’aquesta manera s’afegirà un
apartat que inclogui:
1) Un llistat de conductes greus amb motiu de sanció que es donin dins l’entorn educatiu per part de qualsevol membre de la comunitat educativa.
2) Mesures correctives per als responsables legals dels alumnes que actuïn amb un comportament inadequat, segons els criteris acordats (veure punt 1), que seran sotmeses al Consell Escolar per l’aprovació.
3) Mesures preventives per evitar qualsevol conducta inadequada que seran sotmeses al Consell Escolar per l’aprovació.
1. Conductes greument perjudicials per a la convivència al centre
• L’agressió física a qualsevol membre de la comunitat educativa. • Amenaces o coaccions a qualsevol membre de la comunitat educativa. • La provocació d’altercats o conductes agressives que impliquin un risc
greu de provocar lesions o la participació en aquests. • L’insult verbal, rebuig social, intimidació psicològica i agressivitat a
qualsevol membre de la comunitat educativa. • L’assetjament sexista com qualsevol conducta contrària a la igualtat de
dones i homes amb el propòsit d’atemptar contra la seva dignitat o de crear un entorn hostil, intimidador, degradant, humiliant o ofensiu.
• Injúries, calúmnies i ofenses a qualsevol membre de la comunitat educativa.
• La difusió de rumors que atemptin contra l’honor o el bon nom de qualsevol membre de la comunitat educativa.
• L’ús indegut d’aparells electrònics amb la finalitat de pertorbar la vida acadèmica i l’enregistrament, la publicitat o la difusió, a través de
27
qualsevol mitjà o suport, de continguts que afectin l’honor, la intimitat o la pròpia imatge de qualsevol membre de la comunitat educativa.
• Les actuacions perjudicials per a la salut i integritat personal dels membres de la comunitat educativa.
• Els danys greus causats a locals, materials o documents del centre o a béns d’altres membres de la comunitat educativa, així com la sostracció d’aquests.
• La reiteració en un mateix curs escolar de conductes contràries a les normes de convivència del centre.
• Qualsevol acte injustificat que pertorbi greument o impedeixi el normal desenvolupament de les activitats del centre.
• Qualsevol conducta que suposi incomplir els propis deures quan vagi directament en contra del dret a la salut, a la integritat física, a la llibertat d’expressió, de participació, de reunió i de no-discriminació, i del dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge dels membres de la comunitat educativa o d’altres persones.
A més a més s’ha de tenir en compte que:
1- Es considera delicte, la inclusió d’injúries o amenaces, la publicació de dades personals,
notes, expedients, exàmens i la inclusió d’imatges o filmacions sense permís de les persones
que hi surten.
2- El responsable del centre educatiu s’ha de personar en les dependències de la policia
nacional o de la guàrdia civil per tal de denunciar la pàgina concreta on es produeixen les
situacions esmentades.
3- Aquesta denúncia dóna peu als serveis de les forces i cossos de seguretat de l’estat a poder
sol·licitar la identificació, a l’empresa que sosté la pàgina web, dels autors de la pàgina i dels
comentaris concrets, per iniciar, si s’escauen, les actuacions pertinents.
En el cas de que qualque pare, mare o tutor d’ alumne mostri alguna conducta de les anteriors
mencionades la Comissió de Convivència proposa posar en marxa les següents mesures
correctives.
2. MESURES CAP ALS PARES
1. Comparèixer davant la Comissió de Convivència per ser informat de les
decisions preses per part de la Comissió de Convivència una sotmeses a Consell escolar:
� Negació d’entrada al centre durant un període de temps valorat per la comissió de convivència..
� Donar avís a altres serveis.
28
2. Mantenir reunions periòdiques amb les famílies per dur un seguiment dels casos.
Per tal d’evitar aquests tipus de comportaments la Comissió de convivència proposa una sèrie
de mesures preventives.
3. MESURES PREVENTIVES *
1. Publicar el pla de convivència a la pàgina web del centre. 2. Donar a conèixer aquest pla de convivència a les reunions de
pares i mares. 3. Informar a les famílies i als nins que no poden jugar a les files
amb pilotes ni altres objectes.