pla d’actuacions de condicionament i arranjament de … · 2.- antecedents el present projecte es...

DATA REDACCIÓ: TIPUS DE DOCUMENT:

Setembre 2016 PROJECTE CONSTRUCTIU

AUTOR DEL PROJECTE:

German Palacín Fornons.-Enginyer Industrial-. -Col.Núm.11.460

:

TÍTOL:

PLA D’ACTUACIONS DE CONDICIONAMENT I ARRANJAMENT DE LA

XARXA VEÏNAL I RURAL DE CAMINS DEL PALLARS JUSSÀ – ANUALITAT

2016

MUNICIPIS: Abella de la Conca, Gavet de la

Conca, Isona, Llimiana, La Pobla, Sant Esteve,

Salàs, Sarroca, Senterada, Talarn, Torre,Tremp PALLARS JUSSÀ

PRESSUPOST D'EXECUCIÓ PER CONTRACTA: 131.000,00 EUROS

Serveis Tècnics del Consell Comarcal del Pallars Jussà.

C/Soldevila 18, ``Edifici Sullà´´ 25620 TREMP

3

Índex

DOCUMENT NÚM .-MEMÒRIA pàgina

1. ENCÀRREC DEL PROJECTE ............................................ 4

2. ANTECEDENTS .................................................................. 4

3. EMPLAÇAMENT .................................................................. 5

4. ENGINYERIA DEL PROJECTE ......................................... 7

4.1. Actuacions projectades .................................................. 7

4.2. Descripció i justificació de les solucions ........................ 14

4.3. Expropiacions i serveis afectats .................................... 22

4.4. Avaluació de l’impacte ambiental de les obres ............... 22

5. PRESSUPOST ................................................................... 23

6. CONCLUSIÓ ...................................................................... 23

ANNEXOS A LA MEMÒRIA

Annex número 1. Justificació de preus .................................. 25

Annex número 2. Estudi bàsic de seguretat i salut ...............

Annex número 3. Pla de gestió de residus a l’obra..................

37

38

DOCUMENT NÚMERO 2.-PLEC DE CONDICIONS

Plec de Condicions General .................................................. 67

Plec de Condicions Particular ................................................ 86

DOCUMENT NÚM 3.-PLÀNOLS .............................................. 164

DOCUMENT NÚM. 4-PRESSUPOST ..................................... 192

AMIDAMENTS-QUADRE DE PREUS NÚMERO 1-QUADRE DE

PREUS NÚMERO 2.- PRESSUPOST-RESUM-ULTIM FULL

4

1

1

2

3

4

5

6

7

8

MEMÒRIA

5

1.- ENCÀRREC DEL PROJECTE

Es redacta el present projecte executiu titulat “Pla d’actuacions de

condicionament i arranjament de la xarxa veïnal i rural de camins

del Pallars Jussà – anualitat 2016”, per encàrrec de la gerència del

Consell Comarcal del Pallars Jussà, per tal de descriure i valorar les obres que

es realitzaran a la xarxa de camins dels diferents municipis.

2.- ANTECEDENTS

El present projecte es realitza per tal de realitzar una actuació de manteniment

urgent en alguns trams de la xarxa de camins municipals del Pallars Jussà, en

concret aquells trams més degradats i amb necessitat urgent d’actuació.

El projecte s’emmarca en les base del Pla d’actuacions de condicionament i

arranjament de la xarxa veïnal i rural de camins del Pallars Jussà – anualitat

2016 “. La quantitat assignada per aquest concepte al Consell Comarcal del

Pallars Jussà, és 131.000,00€ que coincideix amb l’import d’aquest projecte.

La comarca del Pallars Jussà té una superfície de 129.990 hectàrees, de les

quals 103.150 hectàrees corresponen a terreny forestal, 23.445 ha a superfície

agrícola, i 1.846 ha a rius i llacs. És una comarca des del punt de vista territorial

eminentment agrícola i forestal. Actualment té una població de 12.817

habitants, amb una densitat de població de 9,9 habitants per km2, una de les

més baixes de Catalunya. No obstant això disposa de 142 nuclis de població i

un total de 410 km de camins de titularitat municipal d’accés bàsic a aquests

nuclis.

S’ha realitzat un estudi previ de necessitats i prioritats tenint en compte la

població existent i l’estat actual de les diferents tipologies de la xarxa viària

local. Aquestes dades i la presa de contacte amb els diferents responsables de

cada Ajuntament en matèria de camins ha permès l’adequació progressiva de

la xarxa actual de camins d’accés a nuclis.

6

Cal tenir en compte la importància de dur a terme tasques de manteniment

integral d’aquesta xarxa viària, la qual cosa es ve fent des dels programes

anuals de condicionament de camins.

3.- EMPLAÇAMENT

Les actuacions s’han projectat a partir de les peticions de cada un dels

Ajuntaments de la comarca, realitzant visites sobre el terreny, reunions amb els

responsables municipals , i adaptant l’obra en funció de pressupost necessari

per cada actuació.

Els municipis i camins en els que s’actua en aquest projecte són:

- Terme municipal d’Abella de la Conca.

Arranjament i adequació del camí de la masia de Cal Sol, en la zona de les

masies de Boixols. Es tracta d’una masia disseminada amb un accés a partir

del camí principal de terra en molt mal estat, el qual és objecte de l’actuació.

-Ajuntament de Gavet de la conca

-Actuació al camí municipal de Ctra. La Vall de Barcedana (Sant Cristòfol del la

Vall-Hostalroig). Es preveu la neteja de cunetes, soteig i reforç del ferm en el

camí que trancorre entre la Carretera de Llimiana i les Forques, comunicant els

nuclis de Sant Cristòfol, Sant Martí i Matassolana.

-Ajuntament d’Isona i Conca Dellà:

- Camí de Sant Romà d’Abella.- Adequació del camí de les masies de Sant

Romà.

-Ajuntament de Llimiana:

7

-Actuació al camí d’accés a la Masia Minguet i Masia Juntenat.Soteig amb rec

asfàltic dels camins de Cal Teclo i Juntenat i tram de paviment de formigó al

camí de la masia de Navarro.

-Ajuntament de la Pobla de Segur

Actuació al camí municipal d’accés veïnal al nucli de Puigmanyons.

-L’obra projectada consisteix en el soteig amb recs asfàltics del camí d’accés al

nucli de Puigmanyons.

-Ajuntament de Salàs de Pallars

-Actuació d’accés a Sensui.- L’obra consisteix en el soteig amb recs asfàltics

del camins d’accés a Sensui des de Salàs de Pallars, aquest camí és també

l’accés principal al nucli de Rivert.

-Ajuntament de Sant Esteve de la Sarga

-Actuació d’arranjament dels sots de la carretera de Sant Esteve de la Sarga.-

L’actuació consisteix en el soteig amb recs asfàltics del camí des de Moror fins

a Alzamora. Es tracta d’un camí amb fer de recs asfàltics, molt deteriorat.

-Ajuntament de Sarroca de Bellera

-Actuació al camí municipal d’accés a Vilella.-L’actuació consisteix en la

construcció de mur de contenció al camí d’acces a Vilella des de Sarroca. Es

tracta d’un mur de contenció de 30x2 m de formigó armat.

-Ajuntament de Senterada

-Actuació municipal del camí d’accés al nucli de Cérvoles.- L’actuació

consisteix en la millora i arranjament del camí d’accés a Cèrvoles des de

Burget, mitjançant el repàs amb motoanivelladora i aportació de tot-u artificial.

-Talarn

-Actuació als camins municipals d’accés a les masies dels Nerets i Camí Vell

de Talarn. L’actuació consisteix en la millora de l’estructura del ferm del camí

8

camí d’accés a les masies dels Nerets mitjançant recs asfàltics i el camí vell de

Talarn amb millora d’explanada i aportació de tot-u artificial.

-la Torre de Capdella

-Construcció de cuneta americana a la carretera d’accés al nucli d’ Aiguabella

(connexió amb L-503) i cuneta americana i barana biona al camí d’accés als

nuclis de Castellestao i Antis-. Es tracta d’una actuació de millora de

l’estructura de drenatges i seguetat als camins d’accés a Aiguabella; amb la

construcció d’un tram de 200 ml de cuneta plana de formigó i al camí de

Castellestao i Antist, construint també un tram de cuneta plana i una barana

tipus biona en protecció de corves .

-Tremp

-Actuació al camí municipal d’accés als pobles de Tercui, Torogó i Aulàs-.

L’actuació projectada consisteix en l’adequació de la zona d’aparcament i

accés al nucli d’Aulàs a la zona de la terreta, es preveu també el soteig amb

recs asfàltics dels camins d’accés a Torogó i construcció de riostra de formigó

al camí de Tercui per protegir marge del camí .

-Actuació comarcal

Esbroçada mecànica de marges de camins municipals estratègics d’accés a

nuclis.-Es preveu una actuació comarcal consistent en la neteja i esbroçada de

marges dels camins mitjançat capçal mecànic muntat en tractor, en camins de

la xarxa municipal de camins d’accés a nuclis habitats del Pallars Jussà.

4. ENGINYERIA DEL PROJECTE

4.1. DESCRIPCIÓ DE LES ACTUACIONS PROJECTADES

Totes les actuacions projectades són de soteig del ferm mitjançant recs

asfàltics, neteja de cunetes, paviments de formigó i murs de formigó, sempre

dins l’explanada dels camins.

9

4.2. DESCRIPCIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LES SOLUCIONS

En general es tracta d’actucions de millora i condicionament de camins d’accés

a nuclis habitats o masies disseminades, en els quals no s’hi realitzen les

mínimes actuacions de manteniment, per la qual cosa es clau per la durabilitat i

la seguretat dels camins l’actuació projectada.

En concret es tracta d’actuacions urgents de soteig i reforç del ferm existent i

els drenatges amb l’objectiu de millorar la seguretat i durabilitat de les obres.

4.3. EXPROPIACIONS I SERVEIS AFECTATS

El conjunt de les obres que abasta aquest projecte són de propietat municipal,

per tant no caldrà expropiar cap propietat per executar les obres.

4.4. AVALUACIÓ DE L’IMPACTE AMBIENTAL DE LES OBRES

Al tractar-se d’una millora d’infrastructures en camins existents, no es requereix

nova afecció de sòl. Per tant no s’adjunta estudi a l’efecte per no ser necessària

la seva tramitació.

No s’han de realitzar moviments de terra ni afectar masses forestals que puguin

canviar l’actual fisonomia del paisatge, per tant NO s’afecta cap valor ambiental

i/o paisatgístic.

Dins l’àmbit de la zona que engloba el conjunt de les obres a realitzar no es

troba cap configuració geològica destacable que pugui afectar o ser afectada

per les obres, ja que totes elles tracta del condicionament de camins existents i

no cal fer moviments de terra significatius

Les obres que es projecten:

- Es seguirà el traçat actual, mantenint-se les dimensions i el pendent

- No es farà moviments de terra significatius

10

- No es faran voladures ni altres actuacions que suposin molèsties per la

fauna vertebrada

- No s’afectarà a arbres de grans dimensions ni masses forestals

- No s’afecta cap territori ni zona de pas de cap espècie animal o vegetal

amenaçada

- No s’afecta cap element amb un interès ecològic ni paisatgístic.

Per tant no serà necessari sotmetre el projecte a procediment d’avaluació

d’impacte ambiental.

5. PRESSUPOST

El pressupost d'execució per contracte del present projecte executiu s’eleva a

la quantitat de CENT TRENTA MIL EUROS (131.000,00 €).

6. CONCLUSIÓ

En aquest projecte, anomenat “PLA D’ACTUACIONS DE CONDICIONAMENT I

ARRANJAMENT DE LA XARXA VEÏNAL I RURAL DE CAMINS DEL PALLARS

JUSSÀ.- ANUALITAT 2016” es consideren definides inicialment les

característiques i les obres a dur a terme.

El tècnic redactor:

German Palacín i Fornons

-Enginyer Industrial- Col. Núm. 11460

Pallars Jussà, setembre 2016

11

1

2

3

4

5

5

6

7

8

ANNEXOS A LA MEMÒRIA

12

1

2

3

4

5

5

6

7

8

ANNEX 1

JUSTIFICACIÓ DE PREUS

Pla d´actuacions de condicionament i arranjament de la xarxa veïnal i rural de camins del PallarsJussà.- Actuacions 2016

JUSTIFICACIÓ DE PREUS Pàg.: 1

MÀ D'OBRA

CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€17,23h Oficial 1aA0121000

€17,09h Oficial 1a encofradorA0123000

€17,09h Oficial 1a ferrallistaA0124000

€17,52h Oficial 1a soldadorA0125000

€17,80h Oficial 1a muntadorA012M000

€17,23h Oficial 1a d´obra públicaA012N000

€14,90h Ajudant encofradorA0133000

€14,90h Ajudant ferrallistaA0134000

€15,36h Ajudant soldadorA0135000

€14,43h ManobreA0140000

€14,94h Manobre especialistaA0150000



MAQUINÀRIA


€16,05h Compressor amb tres martells pneumàticsC1101300

€100,00h Carro de perforació HC-350C110D000

€86,18h Pala carregadora sobre cadenes de 11 a 17 t, ambescarificadora

C13113B1

€50,00h Retroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 tC1313330

€47,25h Retroexcavadora mitjanaC1315020

€48,81h Motoanivelladora, de mida petitaC1331100

€53,96h Motoanivelladora, de mida mitjanaC1331200

€48,68h Corró vibratori autopropulsat, de 10 a 12 tC13350A0

€54,49h Corró vibratori autopropulsat, de 12 a 14 tC13350C0

€9,86h Picó vibrant dúplex de 1300 kgC133A030

€33,14h Camió cisterna de 8 m3C1502E00

€36,57h Camió gruaC1503000

€92,47h Dúmper extravial, de 32 t de càrrega útilC1507M00

€156,75h Camió amb bomba de formigonarC1701100

€22,43h Camió cisterna per a reg asfàlticC1702D00

€78,42h Estenedora per a paviments de formigóC1709A00

€43,66h Estenedora per a paviments de mescla bituminosaC1709B00

€32,04h Estenedora de granulatC1709G00

€46,88h Corró vibratori per a formigons i betums autopropulsatpneumàtic

C170D0A0

€32,06h Escombradora autopropulsadaC170E000

€30,86h Màquina per a pintar bandes de vial autopropulsadaC1B02A00

€4,90h Regle vibratoriC2005000

€2,50h Equip i elements auxiliars per a soldadura elèctricaC200P000

€6,90h Grup electrogen de 20 a 30 kVACZ112000



MATERIALS


€0,80m3 AiguaB0111000

€3,91kg Dinamita amb part proporcional de metxa i detonantB0211000

€6,00m3 Sauló sense garbellarB0321000

€17,30m3 Tot-u artificialB0372000

€17,53t Granulats granítics per a tractaments superficials depaviments bituminosos

B03HA000

€101,29t Ciment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 Nsegons UNE-EN 197-1, en sacs

B0512301

€0,21kg Emulsió bituminosa catiònica tipus ECR-1B0552420

€0,27kg Emulsió bituminosa catiònica de ruptura ràpida, tipusECR-2

B0552430

€0,53kg Quitrà tipus AQ-46B055SSD0

€78,00m3 Formigó HM-30/P/10/I+E de consistència plàstica,grandària màxima del granulat 10 mm, amb >= 275kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició I+E

B064C26C

€83,09m3 Formigó HA-30/B/20/IIa+Qa de consistència tova,grandària màxima del granulat 20 mm, amb >= 325kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició IIa+Qa

B065E81B

€69,35m3 Formigó per a paviments HF-4,5 MPa de resistència aflexotracció i consistència plàstica

B06B3300

€1,09kg Filferro recuit de diàmetre 1,3 mmB0A14200

€1,15kg Clau acerB0A31000

€0,60kg Acer en barres corrugades B400S de límit elàstic >=400 N/mm2

B0B27000

€0,42m Tauló de fusta de pi per a 10 usosB0D21030

€8,56cu Puntal metàl·lic i telescòpic per a 3 m d'alçària i 150usos

B0D625A0

€1,24m2 Plafó metàl·lic de 50x250 cm per a 50 usosB0D81680

€2,63l DesencofrantB0DZA000

€0,50u Part proporcional d'elements auxiliars per a plafonsmetàl·lics, de 50x250 cm

B0DZP600

€0,77kg Acer A/42-B, en perfils laminats sèrie L, LD, T, rodó,quadrat, rectangular, planxa, treballat al taller i ambuna capa d´imprimació antioxidant

B44Z502A

€6,79kg Pintura reflectora per a senyalitzacióB8ZB1000

€43,88t Mescla bituminosa en calent de composició densaD-12 amb granulat granític i betum asfàltic depenetració

B9H12110



MATERIALS


€80,60u Placa octogonal, de D 60 cm amb làmina reflectora denivell 1 díntensitat

BBM13602

€3,94kg Microesferes de vidreBBM1M000

€7,30m Suport de perfil dácer galvanitzat CPN-150, per abarreres de seguretat

BBMZ1310

€5,47u Amortidor de perfil dácer galvanitzat, de secció endoble ona, per a barreres de seguretat

BBMZA810

€25,85m Tub de formigó en massa de 500 mm de diàmetreclasse 2 segons ASTM C 14 amb junt elàstic decampana

BD77D280

€29,39m Tub de PVC de 500 mm de diàmetre nominal deformació helicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment,autoportant amb unió elàstica amb massilla adhesivade poliuretà

BD7FC370

€1,28u Part proporcional délements de muntatge per a tub deformigó en massa, de 500 mm de diàmetre i classe 2segons ASTM C 14, amb unió de campana amb anellaelastomèrica

BFYG3FA1



ELEMENTS COMPOSTOS


€0,80kg Acer en barres corrugades elaborat a l'obra i manipulata taller B400S, de límit elàstic >= 400 N/mm2

D0B27100 Rend.: 1,000

Unitats Preu Parcial Import€Mà d'obra:

0,08545/R 17,090000,005A0124000 =xOficial 1a ferrallistah

0,07450/R 14,900000,005A0134000 =xAjudant ferrallistah

Subtotal... 0,15995 0,15995Materials:

0,011121,090000,0102B0A14200 =xFilferro recuit de diàmetre 1,3 mmkg

0,630000,600001,050B0B27000 =xAcer en barres corrugades B400S de límit elàstic >=400 N/mm2

kg

Subtotal... 0,64112 0,64112

0,001601,00%DESPESES AUXILIARS

COST DIRECTE 0,80267

0,80267COST EXECUCIÓ MATERIAL



PARTIDES D'OBRA

NÚM CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€418,46pa aplicació pla de seguretat11111323 Rend.: 1,000

€1,00pa Aplicació del pla de seguretat i salut123 Rend.: 1,000

€205,10pa Aplicació del pla de seguretat1234 Rend.: 1,000

€79,45pa Apliació del pla de seguretat i salut de l'obra123456 Rend.: 1,000

€705,49pa Aplicació del pla de seguretat 124 Rend.: 1,000

€142,87pa Aplicació pla de seguretat126 Rend.: 1,000





€315,50pa Aplicació del pla de seguretat i salut obra12313134 Rend.: 1,000


€616,44pa Varis imprevistos a justificar134414 Rend.: 1,000

€10.097,35PA Construcció de mur contencio de formigó 30x3 a ctrade Sarroca a Vilella.

1313132 Rend.: 1,000

€3,20m2 Estabilització amb ciment del fer existentG9123 Rend.: 1,000

€1,29Ml Segellat d'esquerdes mitjançant aplicació de masillacalenta amb aplicadors especials i previ escalfamentdel paviment asfàltic existent.

G91331 Rend.: 1,000

€1,15Ml Massilla asfàltica tipus cordó per reomplir esquerdesmés obertes en paviment asfàltic previ al segellat.

G92242 Rend.: 1,000

€21,00m3 Estabilització d'esplanada ´´in situ´´, per a l'obtenció deS-EST3, amb ciment pòrtland amb filler calcari CEMII/B-L 32,5 N

G91A1310 Rend.: 1,076


1,20697/R 14,430000,090A0140000 =xManobreh

Subtotal... 1,20697 1,20697Maquinària:

7,07221/R 86,180000,0883C13113B1 =xPala carregadora sobre cadenes de 11 a 17 t, ambescarificadora

h

0,58971/R 48,810000,013C1331100 =xMotoanivelladora, de mida petitah

1,16475/R 54,490000,023C13350C0 =xCorró vibratori autopropulsat, de 12 a 14 th

1,23197/R 33,140000,040C1502E00 =xCamió cisterna de 8 m3h


0,040000,800000,050B0111000 =xAiguam3

6,17869101,290000,061B0512301 =xCiment pòrtland amb filler calcari CEM II/B-L 32,5 Nsegons UNE-EN 197-1, en sacs

t

Subtotal... 6,21869 6,21869



PARTIDES D'OBRA




3,5004820,00%DESPESES INDIRECTES


€15,87Ml Explanada de 15 cm de tot-u amb una amplada de 4 m.estés i compactat al 98 % del pm

G9311111 Rend.: 1,000


0,60606/R 14,430000,042A0140000 =xManobreh


0,91732/R 53,960000,017C1331200 =xMotoanivelladora, de mida mitjanah

1,11964/R 48,680000,023C13350A0 =xCorró vibratori autopropulsat, de 10 a 12 th



0,040000,800000,050B0111000 =xAiguam3

10,3800017,300000,600B0372000 =xTot-u artificialm3

Subtotal... 10,42000 10,42000




€12,80m3 Base de material seleccionat procedent de l a zona,amb estesa i piconatge del material al 95 % del PM

G932101F Rend.: 1,386


0,48933/R 14,430000,047A0140000 =xManobreh






0,040000,800000,050B0111000 =xAiguam3

6,900006,000001,150B0321000 =xSauló sense garbellarm3

Subtotal... 6,94000 6,94000






PARTIDES D'OBRA



€55,87t Paviment de mescla bituminosa en calent decomposició densa D-12 amb granulat granític i betumasfàltic de penetració, estesa i compactada al 98 % delássaig marshall

G9H12114 Rend.: 1,000


0,27568/R 17,230000,016A012N000 =xOficial 1a dóbra públicah

1,03896/R 14,430000,072A0140000 =xManobreh



0,34928/R 43,660000,008C1709B00 =xEstenedora per a paviments de mescla bituminosah

0,46880/R 46,880000,010C170D0A0 =xCorró vibratori per a formigons i betums autopropulsatpneumàtic

h


43,8800043,880001,000B9H12110 =xMescla bituminosa en calent de composició densaD-12 amb granulat granític i betum asfàltic depenetració

t

Subtotal... 43,88000 43,88000




€0,49m Pintat sobre paviment dúna faixa contínua de 15 cm,amb pintura reflectora i microesferes de vidre, ambmàquina autopropulsada

GBA1F110 Rend.: 1,000


0,06892/R 17,230000,004A0121000 =xOficial 1ah

0,05772/R 14,430000,004A0140000 =xManobreh


0,12344/R 30,860000,004C1B02A00 =xMàquina per a pintar bandes de vial autopropulsadah


0,135806,790000,020B8ZB1000 =xPintura reflectora per a senyalitzaciókg

0,019703,940000,005BBM1M000 =xMicroesferes de vidrekg

Subtotal... 0,15550 0,15550





PARTIDES D'OBRA



€110,57u Placa amb làmina reflectora de nivell 1 díntensitat,octogonal de 60 cm de diàmetre, per a senyals detrànsit, fixada mecànicament

GBB11351 Rend.: 1,000


11,54400/R 14,430000,800A0140000 =xManobreh


80,6000080,600001,000BBM13602 =xPlaca octogonal, de D 60 cm amb làmina reflectora denivell 1 díntensitat

u

Subtotal... 80,60000 80,60000




€28,00Ml Formació de cuneta plana de formigó d'1 md'amaplada, 15 cm H200 sobre base de tot-u

GD1 Rend.: 1,000

€1.223,85PA Esbroçada de marges de vegetació pertorbadora i talad'arbres si cal.

GD1111 Rend.: 1,000

€19,12M2 Sanejament de flonjalls mitjançant l'aportació de tot-uartificial previa excavació de 50 cm del materialcontaminat, consolidadció amb mitjans mecànics.

GD122 Rend.: 1,000

€6.500,00pa Excavació en roca i murs d'escullera per estbilitzaciód'esllavissades

GD2 Rend.: 1,000

€349,24Ut Ut obra de fàbrica per desguaç cunetes de diàmetre 50cm i pericons de registre

GD77D285 Rend.: 0,042


56,36667/R 17,800000,133A012M000 =xOficial 1a muntadorh

91,73357/R 14,430000,267A0140000 =xManobreh


115,80500/R 36,570000,133C1503000 =xCamió gruah


25,8500025,850001,000BD77D280 =xTub de formigó en massa de 500 mm de diàmetreclasse 2 segons ASTM C 14 amb junt elàstic decampana

m

1,280001,280001,000BFYG3FA1 =xPart proporcional délements de muntatge per a tub deformigó en massa, de 500 mm de diàmetre i classe 2segons ASTM C 14, amb unió de campana amb anellaelastomèrica

u

Subtotal... 27,13000 27,13000



PARTIDES D'OBRA





€158,74pa Aplicació del pla de seguretat i salut de l'obraKLJLJAF Rend.: 1,000

€59,36Ut Aplicació del pla de seguretat i salut de l'obraLKJALSFJKLFA Rend.: 1,000

€150,00pa Aplicació del pla de seguretat aprovat123441 Rend.: 1,000P- 1

€94,95pa Aplicació del pla de seguretat1241 Rend.: 1,000P- 2

€621,48pa Aplicació pla de seguretat125 Rend.: 1,000P- 3

€31,30pa Aplicació del pla de seguretat i salut128 Rend.: 1,000P- 4

€5,65Ut Aplicació del pla de seguretat i saltut de l'obra1212112 Rend.: 1,000P- 5

€18,00ml Cuneta plana de formigó d'1 m d'ample inclouexcavació, base de tot-u i formigonat de la cuneta.

123314 Rend.: 1,000P- 6

€198,00m3 Riostra de 4x4 protecció camí amb formigó H-200inclòs pp encofrat, excavació i reblert.

12313 Rend.: 1,000P- 7

€45,00H Tractor esbroçadora mecànica 123134 Rend.: 1,000P- 8

€19,87PA Aplicació pla de seguretat i salut de l'obra54656464 Rend.: 1,000P- 9

€71,90Ut Aplicació pla de seguretat i salut8789789 Rend.: 1,000P- 10

€20,93Ut Aplicació pla de seguretat i salut de l'obraAFAFSF Rend.: 1,000P- 11

€1,00pa Aplicació del pla de seguretat i salut de l'obraAFF Rend.: 1,000P- 12

€22,64pa Aplicació pla de seguretat i salut de l'obraAFFAF Rend.: 1,000P- 13

€184,32pa Repàs d'explanada i esbroçada marges amb retromixta

AFSFAF Rend.: 1,000P- 14



PARTIDES D'OBRA


€255,70PA Imprevistos a justificaASFA224 Rend.: 1,000P- 15

€11,80M3 Formació de terraplé sobre explanada existentmitjançant tot-u natural procedent de la zona, estès icompactat al 98 % del Pm, en rectificació de corvaexistent.

G2SFAF Rend.: 1,553P- 16


0,92917/R 14,430000,100A0140000 =xManobreh


3,04250/R 47,250000,100C1315020 =xRetroexcavadora mitjanah


2,35480/R 36,570000,100C1503000 =xCamió gruah

Subtotal... 8,90599 8,90599




€61,00M3 Construcció de mur d'escullera seca amb blocs >1Tn,inclou material, transport i col.locació.

G22A Rend.: 1,000P- 17

€10,80m3 Excavació de rasa de fins a 2 m de fondària i fins a 1 md´amplària en el fons, en roca, amb explosius i foratsde D 30 mm i càrrega mecànica del material excavat

G2221E42 Rend.: 1,675P- 18


0,51433/R 17,230000,050A0121000 =xOficial 1ah

0,43075/R 14,430000,050A0140000 =xManobreh

0,89194/R 14,940000,100A0150000 =xManobre especialistah


0,47910/R 16,050000,050C1101300 =xCompressor amb tres martells pneumàticsh

2,20896/R 100,000000,037C110D000 =xCarro de perforació HC-350h



3,910003,910001,000B0211000 =xDinamita amb part proporcional de metxa i detonantkg

Subtotal... 3,91000 3,91000





PARTIDES D'OBRA



€11,33m3 Excavació de fonaments sense rampa d'accés, fins a 1m de fondària, en roca, amb explosius i forat dediàmetre 30 mm, i càrrega sobre camió

G2223242 Rend.: 1,000P- 19


0,86150/R 17,230000,050A0121000 =xOficial 1ah

0,72150/R 14,430000,050A0140000 =xManobreh

1,79280/R 14,940000,120A0150000 =xManobre especialistah


0,96300/R 16,050000,060C1101300 =xCompressor amb tres martells pneumàticsh

1,50000/R 100,000000,015C110D000 =xCarro de perforació HC-350h

1,21000/R 50,000000,0242C1313330 =xRetroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 th


2,346003,910000,600B0211000 =xDinamita amb part proporcional de metxa i detonantkg

Subtotal... 2,34600 2,34600





€3,38ml Neteja de cunetes amb retroexcavadora i perfilat detalusos, fins i tot càrrega i transport a abocador

G2243011 Rend.: 1,000P- 20

Unitats Preu Parcial Import€Maquinària:




Subtotal... 2,81576 2,81576




€184,75Km Repàs d'explanda amb motoanivelladora mitjana icompactació amb corró metàl.lic 14 tn.

G224DFAF Rend.: 1,000P- 21





PARTIDES D'OBRA



Subtotal... 153,96000 153,96000




€1,09m2 Esbrossada del terreny de menys de 0,6 m, ambmitjans mecànics i càrrega mecànica sobre camió

G22D1011 Rend.: 1,000P- 22


0,90500/R 50,000000,0181C1313330 =xRetroexcavadora sobre pneumàtics de 8 a 10 th

Subtotal... 0,90500 0,90500




€1,22m3 Transport de terres per a reutilitzar en obra, ambdúmper extravial i temps d'espera per a la càrrega ambmitjans mecànics, amb un recorregut de menys de 5km

G2412015 Rend.: 1,000P- 23


1,01717/R 92,470000,011C1507M00 =xDúmper extravial, de 32 t de càrrega útilh

Subtotal... 1,01717 1,01717




€129,75m3 Formigó per a murs de contenció HA-30/B/20/IIa+Qade consistència tova i grandària màxima del granulat20 mm i abocat amb bomba

G32519H2 Rend.: 1,000P- 24


4,76190/R 14,430000,330A0140000 =xManobreh


17,24250/R 156,750000,110C1701100 =xCamió amb bomba de formigonarh




PARTIDES D'OBRA


85,9981583,090001,035B065E81B =xFormigó HA-30/B/20/IIa+Qa de consistència tova,grandària màxima del granulat 20 mm, amb >= 325kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició IIa+Qa

m3

Subtotal... 85,99815 85,99815





€1,40kg Armadura per a murs de contenció AP400 S en barresde diàmetre com a màxim 16 mm, d'acer en barrescorrugades B400S de límit elàstic >= 400 N/mm2

G32B1101 Rend.: 1,000P- 25


0,17090/R 17,090000,010A0124000 =xOficial 1a ferrallistah

0,17880/R 14,900000,012A0134000 =xAjudant ferrallistah


0,006651,090000,0061B0A14200 =xFilferro recuit de diàmetre 1,3 mmkg

0,802670,802671,000D0B27100 =xAcer en barres corrugades elaborat a l'obra i manipulata taller B400S, de límit elàstic >= 400 N/mm2

kg

Subtotal... 0,80932 0,80932





€22,28m2 Muntatge i desmuntatge d'una cara d'encofrat ambplafó metàl·lic i suports amb puntals metàl·lics, per amurs de contenció de base rectilínia encofrats a unacara, per a una alçària de treball <= 3 m, per a deixar elformigó vist

G32D1113 Rend.: 1,000P- 26


7,69050/R 17,090000,450A0123000 =xOficial 1a encofradorh

7,45000/R 14,900000,500A0133000 =xAjudant encofradorh


0,115811,150000,1007B0A31000 =xClau acerkg

0,836220,420001,991B0D21030 =xTauló de fusta de pi per a 10 usosm

0,034248,560000,004B0D625A0 =xPuntal metàl·lic i telescòpic per a 3 m d'alçària i 150usos

cu

1,302001,240001,050B0D81680 =xPlafó metàl·lic de 50x250 cm per a 50 usosm2

0,263002,630000,100B0DZA000 =xDesencofrantl



PARTIDES D'OBRA


0,500000,500001,000B0DZP600 =xPart proporcional d'elements auxiliars per a plafonsmetàl·lics, de 50x250 cm

u

Subtotal... 3,05127 3,05127





€0,37Ml Neteja de cuneta existent amb pala carregadora ioperari auxiliar. Càrrega i transport a abocador.

G91 Rend.: 1,000P- 27


0,07215/R 14,430000,005A0140000 =xManobreh



Subtotal... 0,23625 0,23625




€4,25M2 Triple tractament superficial de recs asfàltica format per25 kg de graa 18/25-1,2 kg d'emulsió ECR-2, 18 kg degraveta 12-18 - 1,8 kg d'emulsió ECR2, 12 kg degraveta 3/6 - 1 kg d'emulsió ECR2 i 10 kg de graveta3/6 amb 1 Kg d'emulsió ECR-.2.

G9K900 Rend.: 1,589P- 28


0,10843/R 17,230000,010A0121000 =xOficial 1ah


0,09081/R 14,430000,010A0140000 =xManobreh



0,23014/R 36,570000,010C1503000 =xCamió gruah

0,14116/R 22,430000,010C1702D00 =xCamió cisterna per a reg asfàltich

0,20176/R 32,060000,010C170E000 =xEscombradora autopropulsadah


1,1394517,530000,065B03HA000 =xGranulats granítics per a tractaments superficials depaviments bituminosos

t

1,215000,270004,500B0552430 =xEmulsió bituminosa catiònica de ruptura ràpida, tipusECR-2

kg



PARTIDES D'OBRA


Subtotal... 2,35445 2,35445




€28,48m3 Base de tot-u artificial col.locada amb motoanivelladorai piconatge del material al 100 % del PM

G9311112 Rend.: 1,000P- 29


0,63492/R 14,430000,044A0140000 =xManobreh






0,040000,800000,050B0111000 =xAiguam3


Subtotal... 20,80000 20,80000




€28,34m3 Base de tot-u artificial col·locada amb motoanivelladorai piconatge del material al 98% del PM

G931201J Rend.: 1,000P- 30


0,60606/R 14,430000,042A0140000 =xManobreh






0,040000,800000,050B0111000 =xAiguam3


Subtotal... 20,80000 20,80000



PARTIDES D'OBRA






€133,90m3 Paviment de formigó vibrat de formigó HM-30/P/10/I+Ede consistència plàstica, grandària màxima del granulat10 mm, amb >= 275 kg/m3 de ciment, apte per aclasse d'exposició I+E, escampat mitjançant bombeig,estesa i vibratge amb regle vibratori, reglejat

G9GA5P74 Rend.: 1,000P- 31



5,77200/R 14,430000,400A0140000 =xManobreh


20,84775/R 156,750000,133C1701100 =xCamió amb bomba de formigonarh

0,65170/R 4,900000,133C2005000 =xRegle vibratorih


81,9000078,000001,050B064C26C =xFormigó HM-30/P/10/I+E de consistència plàstica,grandària màxima del granulat 10 mm, amb >= 275kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició I+E

m3

Subtotal... 81,90000 81,90000





€109,98m3 Paviment de formigó vibrat de formigó per a pavimentsHF-4,5 MPa de resistència a flexotracció i consistènciaplàstica, escampat des de camió, estesa i vibratge ambestenedora, estriat longitudinal i junts tallats en fresc

G9GACK43 Rend.: 0,297P- 32



5,83030/R 14,430000,120A0140000 =xManobreh


10,56162/R 78,420000,040C1709A00 =xEstenedora per a paviments de formigóh


72,8175069,350001,050B06B3300 =xFormigó per a paviments HF-4,5 MPa de resistència aflexotracció i consistència plàstica

m3



PARTIDES D'OBRA


Subtotal... 72,81750 72,81750





€364,47t Reg d´adherència amb emulsió bituminosa catiònicaECR-1

G9J11J00 Rend.: 1,000P- 33



28,86000/R 14,430002,000A0140000 =xManobreh


25,59900/R 36,570000,700C1503000 =xCamió gruah


9,61800/R 32,060000,300C170E000 =xEscombradora autopropulsadah


220,500000,210001.050,000B0552420 =xEmulsió bituminosa catiònica tipus ECR-1kg

Subtotal... 220,50000 220,50000




€2,87m2 Tractament superficial per mitjà de reg bicapa barrejade granulats de materials granítics i emulsió bituminosaECR2

G9K11B10 Rend.: 1,000P- 34



0,57720/R 14,430000,040A0140000 =xManobreh


0,04930/R 9,860000,005C133A030 =xPicó vibrant dúplex de 1300 kgh


0,16020/R 32,040000,005C1709G00 =xEstenedora de granulath


h




PARTIDES D'OBRA



t

0,662500,530001,250B055SSD0 =xQuitrà tipus AQ-46kg

Subtotal... 1,08322 1,08322




€2,58m2 Tractament superficial per mitjà de reg bicapa dobleamb barreja de granulats de materials granítics iemulsió bituminosa catiònica de ruptura ràpida, tipusECR-2

G9K11B80 Rend.: 1,793P- 35



0,32192/R 14,430000,040A0140000 =xManobreh






h



t

0,540000,270002,000B0552430 =xEmulsió bituminosa catiònica de ruptura ràpida, tipusECR-2

kg

Subtotal... 1,41650 1,41650





€1.424,60Tn Equip complert per a soteig de camins, inclou equiphumà format per 3 operaris, cisterna emulsió ambpulveritzador, gravillador i corró de llanta metàl.lica.Neteja del sot, aplicació de reg asfàlic, ompliment delsot amb gravetes 12-18 o 6-12 nou reg i segellat ambgravetes o sorra.

G9K1B1B80 Rend.: 1,793P- 36



32,19186/R 14,430004,000A0140000 =xManobreh



PARTIDES D'OBRA







h



t

270,000000,270001.000,000B0552430 =xEmulsió bituminosa catiònica de ruptura ràpida, tipusECR-2

kg

Subtotal... 795,90000 795,90000


COST DIRECTE 1.187,16581


1.424,59898COST EXECUCIÓ MATERIAL

€31,34mL Col.locació i material barana. CPN-150 per a barreresde seguretat flexibles, entre 0.75 i 1 m de llargària, ambun amortidor, col.locat soldat

GB2B5123 Rend.: 1,000P- 37


0,25845/R 17,230000,015A0121000 =xOficial 1ah

1,22640/R 17,520000,070A0125000 =xOficial 1a soldadorh

9,98400/R 15,360000,650A0135000 =xAjudant soldadorh

0,72150/R 14,430000,050A0140000 =xManobreh


0,25000/R 2,500000,100C200P000 =xEquip i elements auxiliars per a soldadura elèctricah

0,69000/R 6,900000,100CZ112000 =xGrup electrogen de 20 a 30 kVAh


0,962500,770001,250B44Z502A =xAcer A/42-B, en perfils laminats sèrie L, LD, T, rodó,quadrat, rectangular, planxa, treballat al taller i ambuna capa dímprimació antioxidant

kg

6,555407,300000,898BBMZ1310 =xSuport de perfil dácer galvanitzat CPN-150, per abarreres de seguretat

m

5,470005,470001,000BBMZA810 =xAmortidor de perfil dácer galvanitzat, de secció endoble ona, per a barreres de seguretat

u

Subtotal... 12,98790 12,98790





PARTIDES D'OBRA



€36,05m Tub de PVC de 500 mm de diàmetre nominal deformació helicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment,autoportant, unió elàstica amb massilla adhesiva depoliuretà i col·locat al fons de la rasa

GD7FC375 Rend.: 1,000P- 38


0,35600/R 17,800000,020A012M000 =xOficial 1a muntadorh

0,28860/R 14,430000,020A0140000 =xManobreh


29,3900029,390001,000BD7FC370 =xTub de PVC de 500 mm de diàmetre nominal deformació helicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment,autoportant amb unió elàstica amb massilla adhesivade poliuretà

m

Subtotal... 29,39000 29,39000





€27,31Ut aplicació pla de seguretatHKJHKHKHKJ Rend.: 1,000P- 39

€5,12Pa Aplicació pla de seguretat i salutSDGAGASGF Rend.: 1,000P- 40

13

1

6

7

8

ANNEX 2

ESTUDI BÀSIC DE

SEGURETAT I SALUT

14

ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

1 OBJECTE D'AQUEST ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

El present Estudi bàsic de seguretat i salut, annex al Projecte, desenvolupa la

problemàtica específica de seguretat de l’obra “l“PLA D’ACTUACIONS DE

CONDICIONAMENT I ARRANJAMENT DE LA XARXA VEÏNAL I RURAL DE

CAMINS DEL PALLARS JUSSÀ.- ANUALITAT 2016” ”, i es redacta d'acord amb

allò que disposa el Reial decret 1627/1997 de 24 d'octubre de 1997, i en concret dóna

compliment a l'article 4 d'aquest Reial Decret

2 SITUACIÓ DE LES OBRES

Les obres “PLA D’ACTUACIONS DE CONDICIONAMENT I ARRANJAMENT DE

LA XARXA VEÏNAL I RURAL DE CAMINS DEL PALLARS JUSSÀ.- ANUALITAT

2016” es situen en bona part dels municipis de la comarca del Pallars Jussà, província

de Lleida, Catalunya.

3 PROPIETAT

Tots els terrenys on es vol actuar són camins de titularitat municipal, propietat dels

diferents Ajuntaments de la comarca del Pallars Jussà. Qui encarrega la redacció del

present Estudi bàsic de seguretat i salut, és el Consell Comarcal del Pallars Jussà com

a promotor de les obres.

4 AUTOR DE L'ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

L'estudi bàsic de seguretat i salut ha estat redactat per German Palacin Fornons,

Enginyer Industrial redactor del projecte.

15

5 DESCRIPCIÓ DE LES OBRES

Les obres es basen en la millora de la xarxa de camins d’accés a niclus habitats de la

comarca del Pallars Jussà. En la majoria d’elles es tracta de millorar el ferm amb un

soteig amb tractament superficial a base d’un reg bicapa o d’una capa d’aglomerat en

calent.

El projecte s’ha divisit en tants capítols com obres s’executaran, agrupades per

municipis i per actuacions, que es realitzaran en diferents anualitats.

6 CARACTERÍSTIQUES DE LA UBICACIÓ DELS TREBALLS

L'execució dels treballs es durà a terme a la xarxa de camins d’accés a nuclis habitats

del Pallars Jussà.

7 PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL DEL PROJECTE

El pressupost d'execució material del Projecte és de NORANTA MIL NOU-CENTS

SETANTA-VUIT AMB CINQUANTA-QUATRE CENTIMS D’EURO (90.978,54 €)

8 ACCÉS A LES OBRES

El contractista controlarà els accessos a l'obra de manera que tant sols les persones

autoritzades i amb les proteccions personals que són obligades puguin accedir a

l'obra. L'accés estarà tancat, amb avisadors, o vigilat permanentment quan s'obri.

9 TERMINI D'EXECUCIÓ

Es preveu una durada d'execució dels treballs de 3 mesos des de l’inici de cada obra,

amb un màxim d’un any pel global de les 15 actuacions projectades.

10 NOMBRE DE TREBALLADORS

16

A cada camí es preveu una mitjana de 3 treballadors, amb un màxim de 5

treballadors.

11 SERVEIS I UNITATS CONSTRUCTIVES I ELS SEUS RISCOS

11.1 SERVEIS PROVISIONALS

A peu d'obra NO hi haurà cap servei, ni llum, ni aigua ni telèfon, ja que es tracta

d’obres al medi natural al llarg de camins.

11.2 UNITATS CONSTRUCTIVES I ELS SEUS RISCOS

La relació d'unitats constructives que componen les obres són les que es relacionen a

continuació:

Repàs i perfilat de l’explanada

A Riscos:

� Caigudes al mateix nivell

� Aixafaments

� Cops i talls

� Inhalació de pols

B Mesures preventives:

� Senyalització

C Proteccions personals:

� Ús de casc

� Ús de guants

� Ús de calçat de protecció

� Ús de cinturó de seguretat

� Ús de mascaretes antipols

� Ulleres contra impactes i antipols

2 Construcció de nova base de ferm amb tot-u

A Riscos:


� Aixafaments

17

� Cops i talls


� Senyalització


� Ús de casc

� Ús de guants


� Ús de cinturó de seguretat

� Ús de mascaretes antipols

� Ulleres contra impactes i antipols

3 Asfaltat del camí amb recs asfàltics

A Riscos:


� Aixafaments

� Cops i talls

� Intoxicació pels gasos despresos per l’aglomerat en calent


� Senyalització


� Ús de casc

� Ús de guants


� Ús de màscares de protecció contra els gasos de l’aglomerat en calent

4 Senyalització informativa.

A Riscos:


� Aixafaments

� Cops i talls


� Senyalització


� Ús de casc

� Ús de guants

18


11.3 MESURES ESPECÍFIQUES PELS TREBALLS INCLOSOS EN L'ANNEX II-

RD1627/1997

1 Construcció de nou ferm

A Riscos:

� - Caigudes d’alçada

� - Caigudes al mateix nivell

� - Aixafaments

� - Cops i talls


� - Bastides de seguretat


� - Ús de casc

� - Ús de guants

� - Ús de calçat de protecció

� - Ús de cinturó de seguretat

12 DESCRIPCIÓ DELS PRINCIPALS MATERIALS UTILITZATS

Els principals materials que componen l'execució de les obres són:

Tot-ú artificial

Graveta de diferents diàmetres

Emulsió bituminosa catiònica ECR-1

13 RISCOS A L'ÀREA DE TREBALL

Els riscos més significatius de l'operari a l’àrea de treball són:

� Caigudes d'alçada

� Caigudes a diferent nivell


� Cops i talls

� Projecció de partícules als ulls

19

� Inhalació de pols.

14 PREVENCIÓ DEL RISC

14.1 PROTECCIONS INDIVIDUALS

� Cascos: per a totes les persones que participen a l'obra, incloent-hi

visitants

� Guants d'ús general

� Guants de goma

� Botes d'aigua

� Botes de seguretat

� Granotes de treball

� Ulleres contra impactes, pols i gotes

� Protectors auditius

� Mascaretes antipols

� Màscares amb filtre específic recanviable

� Cinturó de seguretat de subjecció

� Roba contra la pluja

14.2 PROTECCIONS COL·LECTIVES I SENYALITZACIÓ

� Senyals de trànsit

� Senyals de seguretat

� Tanques de limitació i protecció

14.3 INFORMACIÓ

Tot el personal, a l’inici de l’obra o quan s’hi incorpori, haurà rebut de la seva empresa,

la informació dels riscos i de les mesures correctores que farà servir en la realització

de les seves tasques.

14.4 FORMACIÓ

Cada empresa ha d'acreditar que el seu personal a l'obra ha rebut formació en matèria

de seguretat i salut.

20

A partir de la tria del personal més qualificat, es designarà qui actuarà com a socorrista

a l'obra.

14.5 MEDICINA PREVENTIVA I PRIMERS AUXILIS

Es disposarà d'una farmaciola amb el material necessari.

La farmaciola es revisarà mensualment i es reposarà immediatament el material

consumit.

S'haurà d'informar en un rètol visible a l’obra de l'emplaçament més proper dels

diversos centres mèdics (serveis propis, mútues patronals, mutualitats laborals,

ambulatoris, hospitals, etc.) on avisar o, si és el cas, portar el possible accidentat

perquè rebi un tractament ràpid i efectiu.

14.6 RECONEIXEMENT MÈDIC

Cada contractista acreditarà que el seu personal a l'obra ha passat un reconeixement

mèdic, que es repetirà cada any.

15 PREVENCIÓ DE RISC DE DANYS A TERCERS

Es senyalitzarà, d'acord amb la normativa vigent, l'enllaç de la zona d'obres amb el

carrer, i s'adoptaran les mesures de seguretat que cada cas requereixi.

Es senyalitzaran els accessos naturals a l’obra, i es prohibirà el pas a tota persona

aliena, col·locant una tanca i les indicacions necessàries.

Es tindrà en compte, principalment:

� La circulació de la maquinària prop de l’obra

� La interferència de feines i operacions

� La circulació dels vehicles prop de l’obra

16 PLA DE SEGURETAT

En compliment de l'article 7 del Reial decret 1627/1997, de 24 d'octubre de 1997, cada

contractista elaborarà un pla de seguretat y salut i adaptarà aquest estudi bàsic de

seguretat i salut als seus mitjans i mètodes d'execució.

21

Cada pla de seguretat i salut haurà de ser aprovat, abans de l'inici de les obres, pel

coordinador en matèria de seguretat i salut en execució d'obra.

Aquest pla de seguretat i salut es farà arribar als interessats, segons estableix el Reial

decret 1627/97, amb la finalitat que puguin presentar els suggeriments i les

alternatives que els semblin oportuns.

El pla de seguretat i salut, juntament amb l'aprovació del coordinador, l'enviarà el

contractista als serveis territorials de Treball de la Generalitat, de Lleida amb la

comunicació d'obertura de centre de treball, com es preceptiu.

Qualsevol modificació que introdueixi el contractista en el pla de seguretat i salut, de

resultes de les alteracions i incidències que puguin produir-se en el decurs de

l'execució de l'obra o bé per variacions en el projecte d'execució que ha servit de base

per elaborar aquest estudi bàsic de seguretat i salut, requerirà l'aprovació

delcoordinador.

17 LLIBRE D'INCIDÈNCIES

A l'obra hi haurà un llibre d’incidències, sota control del coordinador de seguretat en

fase d’execució, i a disposició de la direcció facultativa, l'autoritat laboral o el

representant dels treballadors, els quals podran fer-hi les anotacions que considerin

oportunes amb la finalitat de control de compliment.

En cas d'una anotació, el coordinador enviarà una còpia de l'anotació a la Inspecció de

Treball de Lleida dins del termini de 24 hores.

18 PRESCRIPCIONS GENERALS DE SEGURETAT

Tot el personal, incloent-hi les visites, la direcció facultativa, etc., usarà per circular per

l'obra el casc de seguretat.

En cas d'algun accident en que es necessiti assistència facultativa, encara que sigui

lleu i l'assistència mèdica es redueixi a una primera cura, el responsable de seguretat

del contractista realitzarà una investigació tècnica de les causes de tipus humà i de

condicions de treball que han possibilitat l'accident.

A més dels tràmits establerts oficialment, l'empresa passarà un informe a la direcció

facultativa de l'obra, on s'especificarà:

22

� Nom de l'accidentat; categoria professional; empresa per a la qual

treballa.

� Hora, dia i lloc de l'accident; descripció de l'accident; causes de tipus

personal.

� Causes de tipus tècnic; mesures preventives per evitar que es repeteixi.

� Dates límits de realització de les mesures preventives.

Aquest informe es passarà a la direcció facultativa i al coordinador de seguretat en

fase d’execució el dia següent al de l'accident com a molt tard.

La direcció facultativa i el coordinador de seguretat podran aprovar l'informe o exigir

l'adopció de mesures complementàries no indicades a l'informe.

El compliment de les prescripcions generals de seguretat no va en detriment de la

subjecció a les ordenances i reglaments administratius de dret positiu i rang superior,

ni eximeix de complir-les.

Cada contractista portarà el control de les revisions de manteniment preventiu i les de

manteniment correctiu (avaries i reparacions) de la maquinària d'obra.

En els casos que no hi hagi norma d'homologació oficial, seran de qualitat adequada a

les prestacions respectives.

La maquinària de l'obra disposarà de les proteccions i dels resguards originals de

fàbrica, o bé les adaptacions millorades amb l'aval d'un tècnic responsable que en

garanteixi l'operativitat funcional preventiva.

Tota la maquinària elèctrica que s'usi a l'obra tindrà connectades les carcasses dels

motors i els xassís metàl·lics a terra, per la qual cosa s'instal·laran les piquetes de

terra necessàries.

Les connexions i les desconnexions elèctriques a màquines o instal·lacions les farà

sempre l'electricista de l'obra.

Queda expressament prohibit efectuar el manteniment o el greixat de les màquines en

funcionament.

19 CONDICIONS DELS MITJANS DE PROTECCIÓ

Tots els equips de protecció individual (EPI) i sistemes de protecció col·lectiva (SPC)

tindran fixat un període de vida útil.

23

Quan, per circumstàncies de treball, es produeixi un deteriorament més ràpid d'una

determinada peça o equip, aquesta es reposarà, independentment de la durada

prevista o de la data de lliurament.

Aquelles peces que pel seu ús hagin adquirit més joc o toleràncies de les admeses pel

fabricant, seran reposades immediatament.

L'ús d'una peça o d'un equip de protecció mai no representarà un risc per si mateix.

20 EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI)

Cada contractista portarà el control d'entrega dels equips de protecció individual (EPI)

de la totalitat del personal que intervé a l'obra.

Es descriu, en aquest apartat, la indumentària per a protecció personal que es fa servir

més i amb més freqüència en un centre de treball del ram de la construcció, en funció

dels riscos més corrents a què estan exposats els treballadors d'aquest sector.

1 CASC:

El casc ha de ser d'ús personal i obligat en les obres de construcció.

Ha d'estar homologat d'acord amb la norma tècnica reglamentària MT-1, Resolució de

la DG de Treball de 14-12-74, BOE núm. 312 de 30-12-74.

Les característiques principals són:

� Classe N: es pot fer servir en treballs amb riscos elèctrics a tensions

inferiors o iguals a 1.000 V.

� Pes: no ha d'ultrapassar els 450 g.

Els que hagin sofert impactes violents o que tinguin més de quatre anys, encara que

no hagin estat utilitzats han de ser substituïts per uns altres de nous.

En casos extrems, els podran utilitzar diferents treballadors, sempre que se'n canviïn

les peces interiors en contacte amb el cap.

2 CALÇAT DE SEGURETAT:

Atès que els treballadors del ram de la construcció estan sotmesos al risc d'accidents

mecànics, i que hi ha la possibilitat de perforació de les soles per claus, és obligat l'ús

de calçat de seguretat (botes) homologat d'acord amb la Norma tècnica reglamentària

MT-5, Resolució de la DG de Treball de 31-01-80, BOE núm. 37 de 12-02-80.


24

� Classe: calçat amb puntera (la plantilla serà opcional en funció del risc

de punció plantar).

� Pes: no ha d'ultrapassar els 800 g.

Quan calgui treballar en terrenys humits o es puguin rebre esquitxades d'aigua o de

morter, les botes han de ser de goma. Norma tècnica reglamentària MT-27, Resolució

de la DG de Treball de 03-12-81, BOE núm. 305 de 22-12-81, classe E.

3 GUANTS:

Per tal d'evitar agressions a les mans dels treballadors (dermatosi, talls, esgarrapades,

picadures, etc.), cal fer servir guants. Poden ser de diferents materials, com ara:

� cotó o punt: feines lleugeres

� cuir: manipulació en general

� làtex rugós: manipulació de peces que tallin

� lona: manipulació de fustes

Per a la protecció contra els agressius químics, han d'estar homologats segons la

Norma tècnica reglamentària MT-11, Resolució de la DG de Treball de 06-05-77, BOE

núm. 158 de 04-07-77.

Per a feines en les quals pugui haver-hi el risc d'electrocució, cal fer servir guants

homologats segons la Norma tècnica reglamentària MT-4, Resolució de la DG de

Treball de 28-07-75, BOE núm. 211 de 02-11-75.

4 CINTURONS DE SEGURETAT:

Quan es treballa en un lloc alt i hi hagi perill de caigudes eventuals, és preceptiu l'ús

de cinturons de seguretat homologats segons la Norma tècnica reglamentària MT-13,

Resolució de la DG de Treball de 08-06-77, BOE núm. 210 de 02-09-77.


� Classe A: cinturó de subjecció. S'ha de fer servir quan el treballador no

s'hagi de desplaçar o quan els seus desplaçaments siguin limitats.

L'element amarrador ha d'estar sempre tibant per impedir la caiguda

lliure.

5 PROTECTORS AUDITIUS:

Quan els treballadors estiguin en un lloc o àrea de treball amb un nivell de soroll

superior als 80 dB (A), és obligatori l'ús de protectors auditius, que sempre seran d'ús

individual.

25

Aquests protectors han d'estar homologats d'acord amb la Norma tècnica

reglamentaria MT-2, Resolució de la DG de Treball de 28-01-75, BOE núm. 209 de 01-

09-75.

6 PROTECTORS DE LA VISTA:

Quan els treballadors estiguin exposats a projecció de partícules, pols o fum,

esquitxades de líquids i radiacions perilloses o enlluernades, hauran de protegir-se la

vista amb ulleres de seguretat i/o pantalles.

Les ulleres i oculars de protecció antiimpactes han d'estar homologats d'acord amb la

Norma tècnica reglamentària MT-16, Resolució de la DG de Treball de 14-06-78, BOE

núm. 196 de 17-08-78, i MT-17, Resolució de la DG de Treball de 28-06-78, BOE de

09-09-78.

7 ROBA DE TREBALL:

Els treballadors de la construcció han de fer servir roba de treball, preferiblement del

tipus granota, facilitada per l'empresa en les condicions fixades en el conveni col·lectiu

provincial.

La roba ha de ser de teixit lleuger i flexible, ajustada al cos, sense elements

addicionals (bocamànigues, gires, etc.) i fàcil de netejar.

En el cas d'haver de treballar sota la pluja o en condicions d’humitat similars, se'ls

entregarà roba impermeable.

21 SISTEMES DE PROTECCIONS COL·LECTIVES (SPC)

Es descriu en aquest apartat les proteccions de caràcter col·lectiu, que tenen com a

funció principal fer de pantalla entre el focus de possible agressió i la persona o

objecte a protegir.

1 TANQUES AUTÒNOMES DE LIMITACIÓ I PROTECCIÓ:

Tindran com a mínim 100 cm d'alçària, i seran construïdes a base de tubs metàl·lics.

La tanca ha de ser estable i no s'ha de poder moure ni tombar.

2 BARANES:

Les baranes envoltaran els forats verticals amb perill de caigudes de més de 2 metres.

Hauran de tenir la resistència suficient (150 kg/ml) per garantir la retenció de persones

o objectes, i una alçària mínima de protecció de 90 cm, llistó intermedi i entornpeu.

26

3 CABLES DE SUBJECCIÓ DE CINTURÓ DE SEGURETAT (ANCORATGES):

Tindran la resistència suficient per suportar els esforços a què puguin ser sotmesos

d'acord amb la seva funció protectora.

4 ESCALES DE MÀ:

Hauran d'anar proveïdes de sabates antilliscants. No es faran servir simultàniament

per dues persones. La longitud depassarà en 1 metre el punt superior de

desembarcament.

Tindran un ancoratge perfectament resistent a la seva part superior per tal d'evitar

moviments.

Tant la pujada com la baixada per l’escala de mà es farà sempre de cara a l'escala.

22 SERVEIS DE PREVENCIÓ

1 SERVEI TÈCNIC DE SEGURETAT I SALUT:

Tots els contractistes han de tenir assessorament tècnic en seguretat i salut, propi o

extern, d'acord amb el Reial decret 39/1997 sobre serveis de prevenció.

2 SERVEI MÈDIC:

Els contractistes d'aquesta obra disposaran d'un servei mèdic d'empresa, propi o

mancomunat.

Tot el personal de nou ingrés a la contracta, encara que sigui eventual o autònom,

haurà de passar el reconeixement mèdic prelaboral obligat. Són també obligades les

revisions mèdiques anuals dels treballadors ja contractats.

23 COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT

Es constituirà el Comitè de Seguretat i Salut quan calgui, segons la legislació vigent i

allò que disposa el conveni col·lectiu provincial del sector.

Es nomenarà per escrit socorrista el treballador voluntari que tingui capacitat i

coneixements acreditats de primers auxilis, amb el vist-i-plau del servei mèdic. És

interessant que participi en el Comitè de Seguretat i Salut.

El socorrista revisarà mensualment la farmaciola, i reposarà immediatament el que

s'hagi consumit.

27

24 INSTAL·LACIONS DE SALUBRITAT I CONFORT

Les instal·lacions provisionals d'obra s'adaptaran, pel que fa a elements, dimensions i

característiques, al que preveuen a l'especificat els articles 44 de l'Ordenança general

de seguretat i higiene, i 335,336 i 337 de l'Ordenança laboral de la construcció, vidre i

ceràmica.

25 CONDICIONS ECONÒMIQUES

El control econòmic de les partides que integren el pressupost de l’estudi bàsic de

seguretat i salut que siguin abonables al contractista principal, serà idèntic al que

s'apliqui a l'estat d'amidaments del projecte d'execució.

26 COMPLIMENT DEL RD 1627/1997 PER PART DEL PROMOTOR:

COORDINADOR DE SEGURETAT I AVÍS PREVI

El promotor ha de designar un coordinador de seguretat en la fase d'execució de les

obres per a que asumeixi les funcions que es defineixen en el RD 1627/1997,

El promotor ha d’efectuar un avís als Serveis Territorials de treball de la Generalitat a

Lleida, abans de l’inici de les obres.

L’avís previ és redactarà d’acord amb el disposat en l’annex III del RD 1627/1997, de

data 24-10-97.

27 LEGISLACIÓ ESPECÍFICA DE SEGURETAT I SALUT EN LA

CONSTRUCCIÓ

- Reglamento de seguridad e higiene en el trabajo. Orden de 31 de enero de 1940,

del Ministerio de Trabajo (BOE núm. 34, 03/02/1940)

Reglament derogat, excepte el Cap. VII. "Andamios", per l'"Ordenanza general de

seguridad e higiene en el trabajo" (Orden de 9 de marzo de 1971).

- Reglamento de seguridad e higiene en el trabajo. Orden de 20 de mayo de 1952,

del Ministerio de Trabajo (BOE núm. 167, 15/06/1952)

* Modificación del artículo 115. Orden de 10 de diciembre de 1953 (BOE núm. 356,

22/12/1953)

- Ordenanza de trabajo para las industrias de la construcción, vidrio y cerámica.

Orden de 28 de agosto de 1970, del Ministerio de Trabajo (BOE núms. 213 al 216,

05, 07-09/09/1970) (C.E. - BOE núm. 249, 17/10/1970)

* Modificación de la Ordenanza. Orden de 27 de julio de 1973 (BOE núm. 182,

31/07/1973)

28

- Ordenanza general de seguridad e higiene en el trabajo. Orden de 9 de marzo de

1971, del Ministerio de Trabajo (BOE núms. 64 y 65, 16 y 17/03/1971) (C.E. - BOE

núm. 82, 06/03/1971)

- Reglamento de aparatos elevadores para obras. Orden de 23 de mayo de 1977,

del Ministerio de Industria (BOE núm. 141, 14/06/1977) (C.E. - BOE 170,

18/07/1977)

* Modificación artículo 65. Orden de 7 de marzo de 1981 (BOE núm. 63,

14/03/1981)

- Reglamento de explosivos. Decreto 2114/1978, de 2 de marzo, de la Presidencia

del Gobierno (BOE núm. 214, 07/09/1978)

* Modificación. Real Decreto 829/1980, de 18 de abril (BOE núm. 109, 06/05/1980)

- Modificación de la instrucción técnica complementaria 10.3.01 "Explosivos

Voladuras Especiales" del capítulo X "Explosivos" del Reglamento General de

Normas Básicas de Seguridad Minera. Orden de 29 de julio de 1994, del Ministerio

de Industria y Energía (BOE núm. 195, 16/08/1994) (C.E. - BOE núm. 260,

31/10/1994)

- Reglamento de seguridad en las máquinas. Real Decreto 1495/1986, de 26 de

mayo, de la Presidencia del Gobierno (BOE 173, 21/07/1986) (C.E. - BOE 238,

04/10/86)

* Modificación. Real Decreto 590/1989, de 19 de mayo, del Ministerio de

Relaciones con las Cortes y de la Secretaría del Gobierno (BOE núm. 132,

03/06/1989)

* Instrucción técnica complementaria ITC-MSG-SM1. Orden de 8 de abril de 1991,

del Ministerio de Relaciones con las Cortes y de la Secretaría del Gobierno (BOE

núm. 87, 11/04/1991)

* Modificación. Real Decreto 830/1991, de 24 de mayo, del Ministerio de

Relaciones con las Cortes y de la Secretaría del Gobierno (BOE núm. 130,

31/05/1991)

- Infracciones y sanciones en el orden social. Ley 8/1988, de 7 de abril, de la

Jefatura del Estado (BOE núm. 91, 15/04/1988)

- Disposiciones de aplicación de la Directiva del Consejo 84-528-CEE sobre

aparatos elevadores y de manejo mecánico.

- Real Decreto 474/1988, de 30 de marzo, del Ministerio de Industria y Energía

(BOE núm. 121, 20/05/1988)

29

- ITC-MIE-AEM2 "Grúas desmontables para obras". Orden de 28 de junio de 1988,

del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm. 162, 07/07/1988) (C.E. - BOE

núm. 239, 05/10/1988)

* Modificación. Orden de 16 de abril de 1990 (BOE núm. 98, 24/04/1990) (C.E.

BOE núm 115, 14/05/1990)

- Se aprueba la Instrucción Técnica Complementaria ITC-MIE-AEM4 del

Reglamento de Aparatos de Elevación y Manutención, referente a "grúas móviles

autopropulsadas usadas". Real Decreto 2370/1996, de 18 de noviembre, del

Ministerio de Industria y Energía (BOE núm. 24/12/1996)

- Disposiciones de aplicación de la Directiva del Consejo 89-392-CEE, relativa a la

aproximación de las legislaciones de los Estados miembros sobre máquinas.

Real Decreto 1435/1992, de 27 de noviembre, del Ministerio de Relaciones con las

Cortes y de la Secretaría del Gobierno (BOE núm. 297, 11/12/1995)

* Modificación. Real Decreto 56/1995, de 20 de enero (BOE núm. 33, 08/02/1995)

* Relación de normas armonizadas en el ámbito del Real Decreto. Resolución de 1

de junio de 1996, del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm. 155, 27/06/1996)

- Regulación de las condiciones para la comercialización y libre circulación

intracomunitaria de los equipos de protección individual. Real Decreto 1407/1992,

de 20 de noviembre, del Ministerio de Relaciones con las Cortes y de la Secretaría

del Gobierno (BOE núm. 311, 28/12/1992) (C.E. - BOE núm. 42, 24/02/1993)

* Modificación. Real Decreto 159/1995, de 3 de febrero, del Ministerio de la

Presidencia (BOE núm. 57, 08/03/1995) (C.E. - BOE núm. 57, 08/03/1995)

- Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto. Orden de 31 de octubre de

1984, del Ministerio de Trabajo (BOE núm. 267, 07/11/1984) (C.E. - BOE 280,

22/11/1984)

* Normas complementarias. Orden de 7 de enero de 1987 (BOE núm. 13,

15/01/1987)

* Prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producida por el

amianto. Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, del Ministerio de Relaciones con

las Cortes y de la Secretaría del Gobierno (BOE núm. 32, 06/02/1991) (C.E. - BOE

núm. 43, 19/02/1991)

30

- Modificación de los artículos 2, 3 y 13 de la Orden de 31 de octubre de 1984 por la

que se aprueba el Reglamento sobre trabajos con riesgo de amianto y el artículo 2

de la Orden de 7 de enero de 1987 por la que se establecen normas

complementarias al citado reglamento. Orden de 26 de julio de 1993, del Ministerio

de Trabajo y seguridad Social (BOE núm. 186, 05708/1993)

- S'estableix un certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d'obres

i construccions a línies elèctriques.

Resolució de 4 de novembre de 1988, del Departament d'Indústria i Energia

(DOGC núm. 1075, 30/11/1988)

- Se establecen los requisitos y datos de las comunicaciones de apertura previa o

reanudación de actividades de empresas y centros de trabajo.

Orden de 6 de mayo de 1988, del Ministerio de Trabajo y Seguridad Social (BOE

núm. 117, 16/05/1988)

- Protección de los trabajadores frente a los riesgos derivados de la exposición al

ruido durante el trabajo. Real Decreto 1316/1989, de 27 de octubre, del Ministerio

de Relaciones con las Cortes y de la Secretaría del Gobierno (BOE núm. 263,

02/11/1989) (C.E. - BOE núm. 295, 09/12/1989 y núm. 126, 26/05/1990)

- Texto Refundido de la Ley del Estatuto de los Trabajadores. Real Decreto-

Legislativo 1/1995, de 24 de marzo, del Ministerio de Trabajo y Seguridad Social

(BOE 29/03/1995)

- Prevención de riesgos laborales. Ley 31/1995, de 10 de noviembre de la Jefatura

del Estado (BOE núm. 269, 10/11/1995)

- Se aprueba el Reglamento de los Servicios de Prevención. Real Decreto 39/1997,

de 17 de enero, del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales (BOE núm. 27,

31/01/1996)

- Disposiciones mínimas en materia de señalización de seguridad y salud en el

trabajo.

Real Decreto 485/1997, de 14 de abril, del Ministerio de Trabajo y Asuntos

Sociales (BOE núm. 97, 23/04/1997)

- Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de

cargas que entrañe riesgos, en particular dorsolumbares, para los trabajadores.

Real Decreto 487/1997, de 14 de abril, del Ministerio de Trabajo y Asuntos

Sociales (BOE núm. 97, 23/04/1997)

31

- Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo. Real

Decreto 486/1997, de 14 de abril, del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales

(BOE 97, 23/04/1997)

- Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a

agentes cancerígenos durante el trabajo. Real Decreto 665/1997, de 12 de mayo,

del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 124, 24/05/1997)

-

- Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la utilización por los

trabajadores de equipos de protección individual. Real Decreto 773/1997, de 30 de

mayo, del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 140, 12/06/1997)

- Se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización

por los trabajadores de los equipos de trabajo. Real Decreto 1215/1997, de 18 de

julio, del Ministerio de la Presidencia (BOE núm. 188, 07/08/1997)

-

- Se aprueban las disposiciones mínimas destinadas a proteger la seguridad y la

salud de los trabajadores en las actividades mineras. Real Decreto 1389/1997, de

5 de septiembre , del Ministerio de Industria y Energía (BOE núm 240, 07/10/1997)

-

- Se establecen disposiciones mínimas de seguridad y de salud en las obras de

construcción. Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, del Ministerio de la

Presidencia (BOE núm. 256, 25/10/1997)

-

- S'aprova el model del Llibre d'incidències en obres de construcció. Ordre de 12 de

gener de 1998, del Departament de Treball (DOGC núm. 2565, 27/01/1998)

-

- Convenio colectivo general del sector de la construcción. Resolución de 4-5-1992

de la Dirección General de Trabajo (BOE núm.121, 20/05/1992)

-

- Conveni col·lectiu provincial de la construcció.

-2.28 R.D. 780/1998: Reglamento de los Servicios de Prevención de riesgos

laborales. Modificación

-2.29 R.D. 1378/1999: Medidas para la eliminación y gestión de los

policlorobifénilos, policloroterfénilos y aparatos que los contengan

32

-2.30 R.D. 374/2001: Protección de la salud y seguridad de los trabajadores contra

los riesgos relacionados con los agentes químicos durante el trabajo

2.31 R.D. 614/2001|R.D. 614/2001: Disposiciones mínimas para la protección de la

salud y seguridad de los trabajadores frente al riesgo eléctrico

2.32 R.D. 783/2001: Protección sanitaria contra radiaciones ionizantes

2.33 R.D. 1161/2001: Establecimiento del título de Técnico superior en Prevención

de riesgos profesionales y las correspondientes enseñanzas mínimas

2.34 R.D. 212/2002: Regulación de las emisiones sonoras en el entorno, debidas a

determinadas máquinas de uso al aire libre

2.35 R.D. 1424/2002: Regulación de la comunicación del contenido de los

contratos de trabajo y de sus copias básicas a los Servicios Públicos de Empleo, y

el uso de medios telemáticos en relación con aquélla

2.36 R.D. 277/2003: Currículo del ciclo formativo de grado superior

correspondiente al título de Técnico superior en Prevención de riesgos

profesionales

2.37 R.D. 681/2003: Protección de la salud y seguridad de los trabajadores

expuestos a los riesgos derivados de atmósferas explosivas en el lugar de trabajo

2.38 R.D. 1311/2005: Protección de la salud y la seguridad de los trabajadores

frente a los riesgos derivados o que puedan derivarse de la exposición a

vibraciones mecánicas

2.39 R.D. 286/2006: Protección de la salud y la seguridad de los trabajadores

contra los riesgos relacionados con la exposición al ruido

2.40 R.D. 604/2006: Reglamento de los Servicios de Prevención

2.41 Real Decreto 597/2007: Sanciones por infracciones muy graves en materia de

prevención de riesgos laborales

2.42 Real Decreto 1109/2007: Desarrolla la Ley 32/2006, de 18 de octubre,

reguladora de la subcontratación en el Sector de la Construcción

33

2.43 Real Decreto 337/2010, de 19 de marzo, por el que se modifican el Real

Decreto 39/1997, de 17 de enero, por el que se aprueba el Reglamento de los

Servicios de Prevención; el Real Decreto 1109/2007, de 24 de agosto, por el que

se desarrolla la Ley 32/2006, de 18 de octubre, reguladora de la subcontratación

en el sector de la construcción y el Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, por

el que se establecen disposiciones mínimas de seguridad y salud en obras de

construcción

Pallars Jussà, setembre 2016

1

2

3

4

5

5

6

ljljf5

5

6

34

7

8

ANNEX 3.- PLA DE GESTIÓ

DE RESIDUS A L’OBRA

“Pla d’actuacions de condicionament i arranjament de la xarxa veïnal i rural de camins del Pallars Jussà – anualitat 2016”

Pla Gestió de residus –Pla d’actuacions de condicionament i arranjament de laxarxa veïnal i rural de camins del Pallars Jussà – anualitat 2016”

5 de 25

Índex

1 Objecte 7

2 Criteris generals 7

3 Continguts d’un Pla de Gestió de Residus de construcció i d’enderroc 8

3.1 Minimització i prevenció 8

3.2 Estimació i tipologia dels residus 10

3.3 Operacions de gestió de residus 19

4 Plec de Prescripcions Tècniques 24

5 Documentació gràfica de les Instal·lacions per a la gestió dels residus 24

6 Documentació addicional a incloure en el Pla de Gestió deResidus 24

7 Marc legislatiu 25

Pla Gestió de residus Versió 1.0.doc 7 de 25

L’objecte d’aquest document és avaluar la genreació de residus i la seva correcta gestió o minimtzació en

l’obra projectada “Pla d’actuacions de condicionament i arranjament de la xarxa

veïnal i rural de camins del Pallars Jussà – anualitat 2016”.

El Pla de Gestió de Residus l’ha de redactar el contractista. Una vegada estigui aprovat per la direcció

facultativa i acceptat pel promotor, el Pla de Gestió de Residus formarà part dels documents contractuals

de l’obra.

APARTATS DEL PLA DE GESTIÓ DE RESIDUS

1. Mesures de minimització i prevenció de residus

2. Estimació de la generació de residus

3. Operacions de gestió de residus

4. Plec de Prescripcions Tècniques

5. Documentació gràfica de les instal·lacions per a la gestió dels residus

6. Documentació addicional

Pla Gestió de

3.1 prevenci

Es tracta

àrids així

execent de

no es prev

Taula 1. F

MOD

PREV

1 Es pr

trebal

2 S’imp

els re

recicla

3 S’inte

optim

l’exec

4 Semp

grand

5 Es do

d’emb

recicla

6 S’inte

projec

gestió

i cara

sobre

7 Es pla

d’emm

8 S’apro

mane

- P

elèctr

9 Es pro

ser po

10 Es co

d’evita

11 ... (Alt

e residus Vers

Minimó

d’obres de c

com emulsi

e terres, gra

veu cap exce

Fitxa model

DEL DE FIT

VENCIÓ DES

reservaran els

lls?

artiran tasque

esidus en el c

atge, etc.)?

ntarà comprar

itzar la quant

cució de l’obra

pre que sigui v

dària que perm

onarà preferèn

balatge que te

ats, biodegrad

ntarà escollir

cte, subminist

ó dels residus

acterístiques d

e les recomana

anificarà l’obra

magatzematge

ofitaran retalls

era que totes d

Peces ceràmiq

rics), etc.

otegiran els m

ossible, que es

ontrolarà la pr

ar errors i, con

tres bones prà

sió 1.0.doc

mització i

camins, mov

ons asfàltiqu

vetes i emus

edent de ges

per a la defi

XA PER A

S DE LA FA

s productes o

es de informac

contenidor cor

r la quantitat d

titat de mater

a?

viable, es proc

meti reduir la p

ncia a aquells

endeixen a m

dables i que pu

materials i p

trats per fabr

que generen

els residus qu

acions per a la

a per minimitz

e per garantir

s durant la po

dues parts es p

ques i pavimen

materials d’aca

s puguin reutil

reparació de

nseqüentment

àctiques)

viment de te

ues per al s

sió es puguin

stió de residu

inició de les

ASSENYAL

ASE D’EXEC

o materials qu

ció entre els t

rresponent (se

de materials p

rials emprats,

curarà la comp

roducció de re

s proveïdors q

minimitzar els

uguin ser reto

productes, d’a

icants que of

a l’obra els se

ue acceptarà c

a gestió més a

ar els sobrant

la qualitat de l

osada a l’obra

puguin aprofita

nts, aïllaments

abat susceptib

litzar o recicla

les dosificacio

t, residus?

erres i millor

soteig dels f

n aplicar dire

us de la cons

s accions de

LAR LES A

CUCIÓ

ue siguin reu

reballadors i l

egons el tipus

per ajustar-la a

, ajustant-los

pra de materia

esidus d’embo

que envasen

residus o en

rnables o, si m

acord amb le

fereixin garan

eus productes

com a retorn)

adient dels res

ts de terra i es

les terres dest

a i s’intentarà

ar?

s, tubs i d’altre

bles de malme

ar)?

ons per a la

ra del ferm b

ferm. Es pre

ectament a l

strucció.

e prevenció

ACCIONS D

utilitzables o r

es subcontrac

s de residu, s

a l’ús (sense e

als estrictam

als a l’engròs

olcalls?

els seus pro

recipients fa

més no, reutilit

es prescripcio

nties de fer-se

s (pactant prèv

o, si això no é

sidus produïts?

s prendran les

tinades a reuti

realitzar els t

es materials d

etre’s amb ele

generació de

bàsicament,

eveu que tot

a meteixa ob

de residus e

E MINIMITZ

reciclables du

ctes perquè co

si se’n preveu

escreixos) i s’i

ent necessari

o amb envaso

ductes amb s

bricats amb m

tzables?

ons establerte

e responsable

viament el perc

és viable, que

?

s mesures ade

ilització?

talls amb prec

d’instal·lacions

ments de prot

materials in-

8

s’utilitzaran

t els residu

bra, per la q

en la fase d

ZACIÓ I S

urant els

ol·loquin

u o no el x

ntentarà

ris per a x

os d’una

sistemes

materials x

es en el

es de la

rcentatge x

informin

equades

cisió, de

s (cables

tecció (a

-situ a fi

x

8 de 25

n terres i

generat,

ual cosa

’obra

í No

x

x

x

x

x

x

Pla Gestió d

3.2 Es

La tipologi

formigó.

Fitxa mod

Enderroc VIA

Materials

170504 (terre

170503*)

170302 (bar

especificades

170405 (ferro

170203 (plàst

170904 (resid

dels especifica

Total (4)

Total per tip

2 Tipologia de3 Excepte qua4 Excepte els

* Els quals co

de residus Ve

stimació i t

ia dels resid

del per a la d

ALS

es i pedres difer

rreges bituminos

s en el codi 1703

o i acer)

tic)

dus barrejats de

ats en els codis

ologies

e residus, d’acord

an es tracti d’un r

residus Especia

ontenen substànc

rsió 1.0.doc

tipologia de

dus ates l’o

definició de

rents dels espec

ses diferents d

01*)

construcció i d’e

1709001, 170902

d amb la tipologia

residu admès en

ls.

cies perilloses.

els residus

bra de con

la tipologia

cificats en el cod

de les barrege

enderroc diferent

2 i 170903)*)

a d’abocadors.

dipòsits de terre

s

dicionamen

a i l’estimaci

Tipologia2

Inert, No

Especial

di

es

Inert

No Especial

No Especial

No Especial

t sNo Especial

Inert –terres

NE-barreja (1

NE-metall (1

NE-plàstic (1

Especial (15

es i runes.

nt de camin

ó dels resid

Vo

Especial, (m

co

0,2

0,1

0,0

0,0

(3) 0,0

0,4

(170504) 0,2

170904) 0,1

70407) 0,0

170203) 0,0

50110) (V

Es

ns és de te

dus d’enderr

olum real

3 residu/m2

nstruït)

2500

500

0001

0001

0008

4010

2500

1508

0001

0001

egeu la taula

specials)

rres, arids,

roc de vials

Volum aparent

(m3 residu/m2

construït)

0,3000

0,2500

0,0002

0,0002

0,0016

0,5520

0,3000

0,2516

0,0002

0,0002

model per inv

9 de 25

emulsions

Pes

2 (kg/m2

construït)

420,00

195,00

0,50

0,50

4,00

620,00

420,00

199

0,50

0,50

entariar els R.

i

Pla Gestió de

Taula 7. Fit

PES DELS RE

Material

Terrenys natu

Grava i sorra c

Grava i sorra s

Argiles

Rebliments

Terra vegetal

Terraplè

Pedraplè

Total (4)

Total per tipol

* Els quals cont

e residus Vers

txa model pe

ESIDUS D’EXCA

urals

compacta

solta

ogies

tenen substàncie

sió 1.0.doc

er a la defin

AVACIÓ

Codi CER

170504 (terres

especificades e

010409 (residus

200202 (terra i

170504 (terres

especificades e

es perilloses.

nició de la tip

i pedres difere

en el codi 17050

s de sorra i argi

pedres)

i pedres difere

en el codi 17050

pologia i l’e

Ti

In

Es

ents de lesIn

03*)

iles) In

In

ents de lesIn

03*)

In

Es

stimació de

ipologia2

nert, No Esp

special

nert

ert

ert

nert

ert –terres (1705

special (150110)

els residus d

Pes

ecial, Kg./m3

residu r

2000

1700

2100

1700

1700

1800

11000

04) 0,2500

(Vegeu

inventa

1

d’excavació

Kg.

real aparen

1670

1410

1750

1410

1410

1500

9150

0,3000

la taula

ariar els R. Espe

10 de 25

/m3 residu

nt

model per

ecials)

Pla Gestió d

Taula 8.

reforma)

MODEL D’IN

ACTIVITATS

TERRES CO

- Terra i p

contaminade

AMIANT5

- Flocatge a

- Proteccion

caretes, etc.)

- Calorifugat

- Plaques de

- Canonade

- Dipòsits de- Envans plu

- Plaques de

- Paviments

TOTAL AMIA

RESIDUS D’E

- Equips d’a

RESIDUS RE

- Tubs fluore

ALTRES RES

- Fusta tract

- Qualsevol

substàncies

dissolvents, a

- Residus d

exemple, seg

de resines q

PCB, conden

- Altres res

mesclats) qu

...

5Els producte

habitualment

amiant friable

Les fibres d’a

es troben en s

En cas de de

a l’autoritat

de residus Ve

Inventari d

NVENTARI DE

S D’ENDERROC

ONTAMINADES

pedres que c

s)

amb amiant d’es

ns individuals e

)

t de canonades

e fibrociment am

s i baixants de f

e fibrociment amuvials de plaque

e cel ras que co

s vinílics que con

ANT

’EQUIPS ELÈC

aire condicionat

ECOLLITS DE M

escents i làmpa

SIDUS DE CON

tada amb subst

element, ma

perilloses (dete

adhesius, aeros

de construcció

gellants que con

que contenen P

nsadors que con

idus de constr

e contenen sub

es de l’amiant es

ciment o cola (e

e (amiant projecta

amiant s’introdue

suspensió a l’aire

etectar elemen

laboral compe

rsió 1.0.doc

de residus

E RESIDUS E

C (enderroc, re

contenen subst

structures metàl

en l’eliminació d

s amb amiant

mb amiant

fibrociment amb

mb amiant es de fibrocimen

ontenen amiant

ntenen amiant

TRICS I ELECT

o refrigeració a

MANERA SELE

ades de vapor de

NSTRUCCIÓ I D

àncies perillose

aterial o env

ergents, combus

sols, etc.).

i demolició

ntenen PCB, re

PCB, envidrame

ntenen PCB).

rucció i demol

bstàncies perillos

s classifiquen en

el principal produ

at, etc).

ixen en l’organis

e.

nts susceptibles

etent i complir a

Especials p

ESPECIALS PE

eparació o refor

tàncies perillos

·liques

d’amiant (filtres

b amiant

nt amb amiant

TRÒNICS

mb CFCs o HC

ECTIVA

e mercuri defec

DEMOLICIÓ

es

vàs que pugu

stibles, pintures

que contenen

evestiments de s

ents dobles que

ició (inclosos

ses

n dos grans gru

ucte és el fibroci

sme per les vies

s de contenir a

amb els requis

per a les a

ER A LES

rma)

ses (terres

s, granotes,

FCs

ctuoses

ui contenir

s, vernissos,

PCB (per

sols a partir

e contenent

els residus

ups, amiant no-fr

ment: plaques o

respiratòries, pe

amiant caldrà d

its ambientals

activitats d’

codi

CER

170503*

170605*

170605*

170605*

170605*

170605*

170605*170605*

170605*

170605*

160211*

200121*

170204*

(el codi CER

dependrà del

tipus de residu

17 09 02*

17 09 03*

riable, on les fib

ondulades, panel

er tant, el risc d’a

demanar, amb

i de seguretat

enderroc (e

S’ha

detectat?

Sí N

)

gh

bres es troben b

ls, dipòsits, xem

amiant es en func

suficient antela

i salut exigits

enderroc, r

Quantit

No T

x

x

x

x

x

x

xx

x

x

x

x

x

x

x

x

barrejades amb a

meneies, conduct

ció de la quantit

ació els permis

per la legislaci

11 de 25

reparació o

tat

m3 u.

altres materials,

es d’aire, etc.) i

at de fibres que

sos pertinents

ó vigent.

Pla Gestió de

Taula 9. Inv

d’obra nov

MODEL D’INV

DE NOVA CON

(també inclou

RESIDUS D'E

DE FILTRACIÓ

- Envasos qu

elles

- Envasos qu

elles

- Envasos qu

elles (pintures,

RESIDUS DE

VERNÍS

- Residus de

dissolvents org

- Residus de d

- Residus de

substàncies pe

RESIDUS DE L

(FFDU) DE PR

- Dissolvents

RESIDUS DE

PRODUCTES

- Residus d’ad

substàncies pe

- RESIDUS

ARTIFICIALS

- Residus q

ALTRES RESI

- Restes de d

- Altres residu

contenen subs

- Altres residu

contenen subs

- Altres residu

contenen subs

- RESIDUS R

- Tubs fluores

...

e residus Vers

ventari de r

va de les rep

VENTARI DE R

NSTRUCCIÓ

la part d’obra

ENVASOS; ABS

Ó I ROBA DE P

ue contenen su

ue contenen su

ue contenen su

vernissos, diss

LA FFDU I DEL

e decapat o e

gànics o altres s

decapants o de

pintura i vern

erilloses

LA FABRICACI

RODUCTES QU

E LA FFDU D

D'IMPERMEAB

dhesius i segel

erilloses

S DE LA FFDU

que contenen sil

IDUS DE CONS

esencofrants

us de construcc

tàncies perillose

us de construcc

tàncies perillose

us de construcc

tàncies perillose

RECOLLITS DE

scents i làmpade

sió 1.0.doc

residus Esp

paracions o

RESIDUS ESPE

nova de les re

SORBENTS, DR

ROTECCIÓ

ubstàncies peril

ubstàncies peril

ubstàncies peril

solvents, adhesi

L DECAPATGE

eliminació de

substàncies peri

senvernissants

nís que conten

IÓ, FORMULAC

UÍMICS ORGÀN

'ADHESIUS I

BILITZACIÓ)

lants que conte

U DE PLÀSTICS

icones perillose

STRUCCIÓ I DE

ció i demolició (i

es (especificar)


es (especificar)


es (especificar)

MANERA SELE

es de vapor de

ecials per a

reformes)

CIALS PER A

eparacions o re

RAPS DE NET

loses o estan

loses o estan

loses o estan

us, silicones, ae

E O L’ELIMINAC

pintura i vern

lloses

en dissolvents

CIÓ, DISTRIBUC

NICS DE BASE

SEGELLANTS

enen dissolvent

S, CAUTXÚ SIN

es

EMOLICIÓ

nclosos els res

nclosos els res

nclosos els res

ECTIVA

mercuri defectu

a les activita

LES ACTIVITA

eformes)

TEJA; MATERIA

contaminades

contaminades

contaminades

erosols, etc.)

CIÓ DE PINTUR

nís que conte

orgànics o al

CIÓ I UTILITZA

(INCLOENT E

ts orgànics o al

NTÈTIC I FIBR

idus mesclats)

idus mesclats)

idus mesclats)

uoses

ats de nova

ATScodi

CER

ALS

per

per

per

RA I

nen

tres

CIÓ

070103

ELS

tres

RES

que

que

que

construcció

150101*

150101*

150101*

080117*

080121*

080111*

3* / 070403*/07

080409*

070216*

170903*

170903*

170903*

170903*

200121*

1

(també incl

S’Ut

Sí

g

70404*

12 de 25

ou la part

tilitzen?

No

gyu x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

Pla Gestió de residus “Pla d’actuacions de condicionament i arranjament dela xarxa veïnal i rural de camins del Pallars Jussà – anualitat 2016”

20 de 25

3.3 Operacions de gestió de residus

Es preveu tant sols la gestió “interna” dels residus dins de l’obra, qualsevol excedent de residus de la

construcció que aparegui será absorvit per la mateixa obra. Excedent de terres per refer talusos, excedent

de gravetes per refer sobreamples. No es preveuen excedents o residus d’emulsió o betums.

Pla Gestió dla xarxa

Taula 10.

MODEL DE

1 Separa

tipolog

Especia

Inerts

No Espe

Inerts+N

2 Recicla

de residus “Pa veïnal i

Fitxa resum

E FITXA RESU

ció segons

ia de residu

als

ecials

No Especials

atge de

Pla d’actui rural de

m de la gesti

UM DE LA GE

s Especifica

Cal record

obra de l

quantitat p

a continua

D Formig

D Maons,

D Metall:

D Fusta: 2

D Vidre: 2

D Plàstic:

D Paper i

(A partir de d

meitat).

zona ha

La legisl

l’emmaga

següents:

No ten

El con

habitual d

Senya

productes

representa

Tapar

Emma

posició ve

Imperm

D conteni

D conteni

D conteni

D conteni

D conteni

D conteni

D conteni

D conteni

Inerts + N

(**) Nomé

faci un tra

e Indicar, s

uacions decamins d

ió dels resid

ESTIÓ DELS R

ar el tipus de s

dar que, sego

es següents

prevista de ge

ació.

ó: 160 T

, teules, ceràm

4 T

2 T

2 T

1 T

Cartró: 1 T.

dos anys de l’entra

abilitada pels

lació de Re

tzematge d’aq

ir-los emmaga

ntenidor de re

e la maquinàr

litzar correcta

s Especials, te

ats en les etiq

els contenidor

gatzemar els

ertical i sobre c

meabilitzar el t

idor per Inerts

idor per Inerts

idor o zona d’a

idor per metal

idor per plàstic

idor per ...

idor per la rest

idor per TOTS

o Especials:

és quan sigui t

actament previ

i s’escau, la

e condiciodel Pallar

dus dintre de

RESIDUS DIN

separació sele

ons el RD 105

fraccions, qu

eneració per a

mics: 80 T

ada en vigor d’aqu

Residus Espe

esidus Espe

quest tipus de

atzemats a l’o

esidus especi

ria d’obra, per

ament els dife

enint en comp

quetes.

rs i protegir-lo

bidons que c

cubetes de ret

terra on se sit

s barrejats

s Ceràmica

aplec per terre

l

c

ta de residus

S els residus N

D contenid

tècnicament in

i.

quantitat de

onamentrs Jussà –

e l’obra

NTRE DE L’OB

ectiva prevista

5/2008, d’1 de

uan de forma

al total de l’ob

uest Real Decret (

ecials (amb tan

cials obliga

e residu. Entr

bra més de 6

als haurà de

tal d’evitar ve

erents contenid

pte les incomp

s de la pluja, l

contenen líqu

tenció de líqui

tuïn els conten

D co

D con

es que van a a

D con

D con

D con

No Especials

No Especials b

dor amb Inerts

nviable. En aq

residus petri

i arranja– anualita

BRA

per tal de pre

e febrer, s’ha d

individualitza

bra superi les

(14 de febrer del 2

nts bidons com

a tenir un

e d’altres reco

mesos.

situar-se en

ssaments acc

dors on s’hag

patibilitats seg

a radiació, etc

ids perillosos

ds per tal d’ev

nidors de resid

ntenidor per In

ntenidor per alt

abocador

ntenidor per fu

ntenidor per pa

ntenidor per ...

barrejats

barrejats

s i No Especia

uest cas, deri

is que es pre

ament deat 2016”

eveure un espa

de preveure u

ada per cada

següents qua

2010), les quantita

m calgui)

na zona ad

omanacions, e

un lloc pla

cidentals

gin de situar e

gons els símbo

c.

s (olis, desenc

vitar fuites

dus especials

nerts Formigó

tres inerts

sta

aper i cartró

.

als barrejats (*

ivar-ho cap a

eveu matxuca

21 de 25

ai a l’obra.

una separació

scuna d’elles

antitats indicad

ats passaran a ser

dequada per

es destaquen

i fora del trà

els envasos d

ols de perillos

cofrants, etc.)

s

ó

*)

un gestor que

ar a l’obra p

ó en

, la

des

r la

a

les

nsit

dels

sitat

en

e li

er

Pla Gestió dela xarxa

MODEL DE F

residus p

en la prò

3 Senyalitz

contenid

Inerts

No

barrejats

Especial

.

e residus “Plaveïnal i r

FITXA RESUM

petris inerts

òpia obra

zació dels

dors

Especials

s

s

a d’actuarural de c

M DE LA GES

reutilitzar, p

Quantitat d

(kg):

Quantitat d

matxucat se

(kg):

Els contenid

amb la sepa

Residus ad

CODIS CER

Residus ad

CODIS CER

residus No

obstant, en

per a cada t

fusta

CODIS CE

residus Esp

pels residu

símbols de

d’acord amb

acions decamins de

STIÓ DELS RE

posteriorment,

de residus que

(m3):

’àrid matxuca

erà, aproximad

(m3):

dors s’hauran

aració selectiv

mesos: ceràm

R: 170107, 17

mesos: fusta,

R: 170201, 1

o Especials).

cas d’optar p

tipus de residu

ER: (els cod

pecials de ma

s Especials,

perillositat q

b la legislació

condicioel Pallars

ESIDUS DINT

en el mateix e

e es preveu re

at resultant: (c

dament, un 30

de senyalitza

va prevista.

mica, formigó,

70504, ... (cod

metall, plàstic

170407, 1501

Aquest símb

per una sepa

u:

ferralla

dis dependran

anera genèrica

no obstant, a

ue identifique

de residus Es

nament is Jussà –

TRE DE L’OBR

emplaçament

ciclar i que s’e

cal tenir en c

0% menor al v

ar en funció de

pedres, etc.

is admesos en

c, paper i cartr

01, 170203, 1

bol identifica

ració selectiva

paper

n dels tipus d

a i pot servir

a l’hora d’em

en a cadascu

specials.

i arranjamanualitat

RA

.

evita portar a a

compte que l’

volum inicial de

el tipus de res

n els dipòsits d

ró, cartró-guix,

170401, ... (co

als residus

a més exigent

i cartró plàs

de residus). A

per senyalitza

mmagatzemar-

n i senyalitza

ment det 2016”

2

abocador:

’àrid resultant

e residus petri

sidu que contin

de terres i run

, etc.

odis admesos

No Especials

t, caldria un c

stic

Aquest símbo

ar la zona d’a

-los cal tenir

ar els bidons

22 de 25

t, una vegada

is)

nguin, d’acord

es)

s en dipòsits d

s barrejats, n

cartell específ

cables

elèctrics

ol identifica a

aplec habilitad

en compte e

o contenidors

a

d

de

no

fic

als

da

els

s

Pla Gestió dla xarxa

Taula 11.

MODEL D

4 Destí d

tipolog

Inerts

D Rec

D Plan

D Plan

D Dipò

Residu

Recicla

D Rec

D Rec

D Rec

D Rec

D Rec

D Plan

D Plan

D Dipò

Residu

D Inst

residus

Inicialm

gestió

l’obra.

I

de residus “Pa veïnal i

Fitxa resum

DE FITXA RE

dels residus

gia

ciclatge

nta de transfer

nta de selecció

òsit

us No Especi

atge:

ciclatge de me

ciclatge de fust

ciclatge de plà

ciclatge paper-

ciclatge altres

nta de transfer

nta de selecció

òsit

us Especials

tal·lació de g

s especials

ment no es pre

de residus for

Pla d’actui rural de

m de la gesti

ESUM DE GE

segons Id

pr

la

Q

es

rència

ó

To

ials

Q

es

tall

ta

stic

-cartó

rència

ó

To

Q

es

gestió de

eveu

ra de

To

uacions decamins d

ió dels resid

ESTIÓ DELS

dentificar els

ropers a l’ento

a construcció:

Quantitat

stimada

ones m3

Quantitat

stimada

ones m3

Quantitat

stimada

ones m3

e condiciodel Pallar

dus fora de l

S RESIDUS F

recicladors,

orn de l’obra o

Gestor

Codi No

Gestor

Codi No

Gestor

Codi No

onamentrs Jussà –

l’obra

FORA DE L’

plantes de

on es proposa

m

m

m

i arranja– anualita

OBRA

transferència

a gestionar els

Obse

ament deat 2016”

o dipòsits

s residus de

ervacions

23 de 25


24 de 25

En el Plec de Prescripcions Tècniques del Projecte, en el qual s’hauran definit les Prescripcions Tècniques

adequades a la gestió de residus de construcció i enderroc i que regulin les feines d’emmagatzematge,

maneig, separació i, en el seu cas, altres operacions de gestió dels residus de construcció i demolició

dintre de l’obra.

Si el Pla contempla canvis que afecten al Plec de Prescripcions Tècniques, s’haurien de validar

conjuntament amb la direcció facultativa.

No es cotemplen instal.lacions per a la gestió de rsidus.

Tot seguit es fa referència a documentació addicional a adjuntar en el Pla de Gestió de Residus:

Acta d’aprovació del Pla de Gestió de Residus de construcció i enderroc

El Pla, una vegada aprovat per la direcció facultativa i acceptat per la propietat, passarà a formar part de la

documentació contractual de l’obra. Per tal de deixar constància d’aquest fet, el Pla incorporarà una acta

d’aprovació del mateix. En aquesta acta es proposa que també consti el nom de l’empresa o persona

directora de l’obra, el nom de l’empresa contractista i el nom de l’obra.

Pla de formació d’obra

Es proposa que el contractista defineixi quin pla de formació, a nivell d’operaris, impartirà a l’obra.

L’empresa contractista té l’oportunitat d’incloure en aquest apartat la formació que ells tinguin estructurada

internament.

Hauria de contenir els mínims següents:


25 de 25

Explicació als operaris, per part del responsable de l’obra, del tipus de separació selectiva prevista, fent

èmfasi en la importància de classificar correctament.

Definir quin tipus de residus s’admeten com a Inerts, com a No Especials i com a Especials o altres residus

produïts a l’obra i els cartells que els identifiquen.

Plànol o pòster general situat a l’obra a la vista de tothom on s’identifiquin clarament la situació dels

diferents contenidors.

Concretar les característiques particulars que s’han de seguir per gestionar els residus Especials i posar

en relleu la seva perillositat.

Documentació de Control d’obra

En el Pla s’haurà d’exposar quin sistema de seguiment i control documental es preveu desenvolupar

durant l’obra per poder demostrar el compliment de les prescripcions del Pla de Gestió de Residus.

A continuació es llista un resum de les principals Normatives d’aplicació en aquesta Guia:

Reial Decret 105/2008, de 1 de febrer, per el que se regula la producció i gestió dels residus de

construcció i enderroc.

Reial Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i

d’ecoeficiència en els edificis.

Reial Decret 396/2006, de 31 de Març, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i

salut aplicables als treballs amb risc d’exposició a l’amiant. («BOE» 86, d'11-4-2006.)

Ordre MAM/304/2002, de 8 de febrer, per la qual es publiquen les operacions de valorització i

eliminació de residus i la llista europea de residus.

Decret 201/1994, de 26 de juliol, modificat pel Decret 161/2001, de 12 de juny, regulador dels

enderrocs i altres residus de la construcció.

Reial Decret 833/1988, pel que s’aprova el Reglament per a l’execució de la Llei 20/1986, Bàsica de

Residus Tòxics i Perillosos.

Llei 15/2003, de modificació de la Llei 6/199, reguladora dels residus.

Plan Nacional de residuos de la construcción y demolición (PNRCD) 2001-2006

Ley 10/98, de 21 de abril, de residuos

A la web de l’agència de Residus (www.arc-cat.net) es pot consultar la normativa relativa als residus.

Tremp, setembre de 2016


26 de 25

35

Document número 2:

PLEC DE CONDICIONS

36

1p

2

3

4

5

5

6

7

8

PLEC DE CONDICIONS

GENERALS

PLEC DE CONDICIONS GENERALS DE L’OBRA

37

1- GENERALITATS

Aquest Plec de Prescripcions Tècniques i Facultatives és el que regeix, a més de les

Prescripcions Generals previstes als Reglaments de Contractació, per l'execució de les

obres “PLA D’ACTUACIONS DE CONDICIONAMENT I ARRANJAMENT DE LA

XARXA VEÏNAL I RURAL DE CAMINS DEL PALLARS JUSSÀ.- ANUALITAT

2016”

2- GENERALS D'OBRA

Art.1- Plec General

Aquest plec general, juntament amb la Memòria, Plànols, i Pressupost, són els

documents que han de servir de base per l'execució de les obres objecte del

contracte, declarant el Contractista que es troba perfectament assabentat dels

mateixos i que es compromet a executar les obres amb subjecció a lo que

s'expressa en ells.

Art.2- Normes tecnològiques d'aplicació.

L'obra s'executarà en totes les seves parts d'acord al Projecte i als principis fixats per

la tecnologia de la construcció a judici de la Direcció Tècnica, regint junt a les

especificacions del present document, les següents normes definitòries i ampliades.

- Plec de condicions tècniques de la Direcció General d'Arquitectura.

- Plec general de prescripcions de l'Edificació compost per l'EXCO, o les que es

promulguen en el successiu.

- Plec de Prescripcions Tècniques Generals, aprovades pel Ministeri d'Obres

Públiques.

- Normes Tecnològiques de l'Edificació NTE, elaborades fins la data pel “Ministerio

de la Vivienda”, i les successives que apareguin.

- Normes U.N.E. de l'Institut Nacional de Racionalització del treball.

- Normes M.V. establertes fins la data pel Ministeri de la Vivenda, i les successives

que apareguin.

- Publicacions del Instituto Eduardo Torroja de la Construcción y del Cemento.

- Normes sismorresistents PDS-1/1974 (NBE-AE-88, ECS-88).

- Instruccions pel projecte i execució d'obres de formigó en massa o armat EHE.

38

- Plecs Generals de Condicions per la recepció en obra de materials, aprovada per la

Presidència de Govern.

- Reglament electrotècnic per baixa tensió Decret 2413/1973 de 20 de setembre i

Reial Decret 2295/1985 de 9 d'octubre. Així com les instruccions complementàries i

modificacions aparegudes amb posterioritat.

- Reglament de Contractació de les Corporacions Locals.

- Revisions de preus en els Contractes de les Corporacions Locals.

Igualment s'aplicaran totes les disposicions oficials corresponents a la Legislació

Laboral i Reglament de Seguretat en el treball, i tota disposició legal, que en la seva

major o menor mesura, afecti a la construcció, a la seguretat del treball, a la mà

d'obra o als mitjans auxiliars i dispositius de tot ordre.

Art.3- Materials auxiliars.

Serà obligació del Contractista facilitar tots els materials, bastides, maquinària, eines

i transports, així com tots els restants elements necessaris per l'execució de les

obres consignades, i tots en disposició de ser emprats en qualsevol moment i en

completes condicions de seguretat.

Art.4- Plànols.

Totes les indicacions que figuren en els plànols s'entén que formen part de les

condicions del projecte. El Constructor té dret a treure còpies, al seu càrrec, dels

plànols, pressupost i Plec de Condicions. La direcció de les obres, si el Constructor

ho sol·licita, autoritzarà aquestes còpies després de confrontades, comprometent-se,

per la seva part el Contractista, a no utilitzar-les per altres fins diferents a aquesta

obra.

Art.5- Direcció de les obres.

La direcció de les obres estarà executada per Tècnic designat per això.

A la Direcció de les obres serà afecte el personal que es consideri necessari pel

normal desenvolupament dels treballs. El Contractista no podrà recusar a l'Arquitecte

designat per la direcció de les obres ni a la resta del personal afecte a la mateixa.

Art.6- Interpretació del projecte.

Correspon exclusivament a la Direcció de les obres, l'interpretació tècnica del

projecte i la consegüent expedició d'ordres complementàries, gràfiques o escrites,

pel desenvolupament del mateix.

La Direcció de les obres podrà ordenar, abans de l'execució de les mateixes, les

modificacions de detall del projecte que cregui oportunes, sempre que no alteri les

39

línies generals d'aquest, no ultrapassin la garantia tècnica exigida i siguin raona-

blement aconsellables per eventualitats sorgides durant l'execució dels treballs, o per

millores que es cregui convenient introduir.

Les reduccions d'obra que puguin originar-se, seran acceptades pel Contractista fins

un límit previst als casos de rescissió.

Correspon també a la Direcció de les obres apreciar les circumstàncies a les que, a

instància del Contractista, puguin proposar-se la substitució de materials de difícil

adquisició, per altres d'utilització similar, si bé de diferent qualitat o naturalesa , i fixar

l'alteració de preus unitaris que llavors estimi raonable.

No podrà el Constructor fer per si mateix la més petita alteració a les parts del

projecte, sense autorització escrita del Director de l'obra.

Art.7- Replanteig de les obres.

Abans de començar les obres s'executarà un replanteig general en presència del

Contractista, o de la persona que el representi i s'aixecarà l'acta de replanteig

corresponent. Havent conformitat amb el projecte, deuran iniciar-se les obres i en

cas contrari , es donarà coneixement a la superioritat per la resolució que procedeixi.

Durant el curs de les obres seran executats els replanteigs parcials que s'estimin

necessaris.

El subministrament, despeses de materials i personal que ocasionin els replanteigs,

correspon sempre al Contractista, que estarà obligat a procedir, en aquestes

operacions, amb subjecció a lo escrit als Plecs de Condicions generals i particulars, i

seguint les instruccions del Director de l'obra, que sense la seva aprovació no

podran continuar-se els treballs.

Art.8- Execució de les obres.

Tots els treballs s'han d'executar per personal especialitzat. Cada ofici ordenarà el

seu treball harmònicament amb els demés, procurant sempre facilitar la bona marxa

dels mateixos, pel bé de la bona execució i rapidesa de la construcció.

El Contractista executarà les obres amb subjecció als Plànols, Plec i Pressupostos

del projecte i d'acord a les condicions complementàries, gràfiques o escrites que, per

la interpretació tècnica del mateix, faci la Direcció de les obres en cada cas

particular.

La Memòria té caràcter purament descriptiu i no poden establir-se reclamacions

fundades en el contingut d'aquest document.

A falta d'instruccions concretes en el Projecte, o complementàries de l'obra, es

seguiran en tot cas les bones pràctiques de la construcció, lliurement apreciades per

la Direcció tècnica.

40

El Contractista restarà en l'obra durant tota la jornada de treball, per si mateix, o

representat per un encarregat apte i autoritzat per escrit, per rebre instruccions

verbals i signar rebuts dels plànols o comunicacions que se li adrecin, essent vàlides

en cas d'absència, les notificacions que se li facin en l'Alcaldia del terme en que les

obres es trobin, o en la residència oficial del Contractista.

El Contractista executarà totes les ordres que rebi de la Direcció d'obra, sense

perjudici de que pugui presentar a la mateixa, dins del termini de 48 hores i per

escrit, les seves al·legacions, que deuran ésser fonamentades precisament en el

compliment del present Plec de Condicions. La Direcció de les obres cursarà en altre

termini igual, a la Superioritat per la resolució definitiva, aquestes al·legacions, sense

que en cap cas pugui el Contractista interrompre la marxa dels treballs.

Art.9- Llibre d'ordres.

El Contractista haurà de tenir en l'obra, en tot moment, un llibre foliat, on la Direcció

consignarà quan ho cregui oportú, les ordres que necessiti donar, essent el seu

compliment obligatori si no es reclama per escrit abans de les dues hores, també

guardarà en l'obra una còpia autoritzada dels plànols, detalls i Plec de Condicions a

disposició de la Direcció.

Art.10- Obligatorietat d'aquest Plec.

Totes les condicions que figuren en aquest plec, son obligatòries tant si es realitzen

les obres per contracta, per administració, o bé per contractes parcials.

Art.11- Inspecció de les obres.

Serà missió exclusiva de la Direcció de les obres, la comprovació de la bona

realització de les mateixes d'acord amb el projecte i a les instruccions comple-

mentàries . El Contractista farà guardar les consideracions degudes al personal de la

Direcció de les obres , que tindrà lliure accés a tots els punts de treball i als

magatzems de materials destinats a la mateixa pel seu reconeixement previ.

La Direcció de les obres podrà ordenar l'obertura d'actes, quan sospiti l'existència de

vicis no aparents de construcció o de materials de qualitat deficient, corrent a compte

del Contractista totes les despeses, sense dret a indemnització, en cas de con-

firmar-se l'existència dels defectes, i certificant a aquest, la indemnització correspo-

nen, tatxada als preus unitaris del pressupost en cas contrari.

En qualsevol moment que s'observin treballs executats que no siguin d'acord a

l'establert al projecte o instruccions complementàries, materials emmagatzemats de

qualitat defectuosa, segons les prescripcions tècniques, i independentment de què

41

no hagin estat observats en reconeixements anteriors, la Direcció de les Obres

notificarà al Contractista la necessitat d'eliminar dits treballs defectuosos, o treure

dels magatzems els materials rebutjats. Tot el qual es portarà a terme a compte del

referit Contractista, sense dret a indemnització per aquest concepte, en el termini

màxim que fixi la Direcció de les obres, per la substitució de l'obra defectuosa i

abans de les 48 hores, per la retirada de materials. El Contractista notificarà a la

Direcció de les obres, amb l'antelació deguda a fi de procedir al seu reconeixement,

l'execució de les obres de responsabilitat que aquesta assenyali, o que a judici del

Contractista així ho consideri.

Art.12- Obres d'urgència o imprevistes.

La Direcció de les obres podrà ordenar, amb caràcter d'urgència, l'execució dels

treballs necessaris en els casos de perill imminent per evitar danys majors, o de la

presència d'obstacles imprevistos que impossibilitin la continuació de les obres,

encara que no siguin consignats al pressupost, executant-se pel Contractista dits

treballs, i tramitant-se per la Direcció de les obres el consegüent pressupost addicio-

nal, d'acord amb les mateixes bases primàries que hagin servit per la confecció dels

preus unitaris del pressupost del projecte.

Art.13- Termini d'execució.

Un cop donada l'ordre de començar els treballs, aquests deuran posar-se en marxa

sense dilació, per què la totalitat de l'obra sigui finalitzada neta, endreçada

d'obstacles i disposada per la recepció provisional, en el termini que assenyali la

Superioritat i a partir de la data d'adjudicació definitiva.

Les sol·licituds de concessió de pròrrogues, degudament fonamentades, es cursaran

a la Direcció de les obres, qui amb el seu informe tècnic, les elevarà a la superioritat.

Si aquests fos negatiu el Contractista abonarà a l'Administració en concepte d'indem-

nització, el mig per mil diari de l'import total del pressupost del projecte, comptant a

partir de la data en què les obres devien estar disposades per la recepció provisi-

onal. L'import resultant serà descomptat de la primera liquidació que es practiqui.

Si passats 30 dies des de la data en què es faci efectiva la penalitat, no haguessin

finalitzat les obres, podrà rescindir-se el contracte, amb la pèrdua de la fiança

constituïda pel Contractista.

Art.14- Sub - contractes o contractes parcials.

La Direcció de les obres deurà conèixer els noms dels sub - contractistes que hagin

d'intervenir parcialment en l'obra, i notificarà la seva aprovació i desaprovació, sense

que el Contractista tingui dret a reclamació qualsevol per aquesta determinació, i

42

sense que pugui eludir, amb l'aprovació, la responsabilitat davant l'Administració i la

Direcció de les obres dels actes i omissions dels sub - contractistes.

Art.15- Compliment de les disposicions oficials.

El Contractista queda obligat al compliment dels preceptes relatius al Contracte de

Treball i Accidents; així mateix s'ajustarà a les obligacions assenyalades a les

empreses, en totes les disposicions de caràcter oficial vigents, podent en tot moment

la Direcció de les obres exigir els comprovants que acreditin aquest compliment.

Art.16- Responsabilitat accidents.

El Contractista és l'únic responsable de tots els accidents que per la seva poca traça

sobrevingueren , tant en la construcció de l'edifici com en la de les bastides i

s'atendrà en tot a les disposicions vigents de Policia Urbana i Lleis Comuns sobre la

matèria. El Constructor serà el responsable de les reclamacions que es presentin

amb motiu dels drets de patents dels materials i instal·lacions al seu càrrec.

Art.17- Oficina d'obra del Contractista.

El Contractista deurà instal·lar abans del començament de les obres, i mantenir

durant l'execució del contracte, una "Oficina d'obra" al lloc que consideri més oportú,

prèvia la conformitat del Director.

El Contractista no podrà procedir al canvi o trasllat de l'oficina d'obres, sense prèvia

autorització de la Direcció.

Art.18- Obligacions socials i laborals del Contractista.

El Contractista està obligat al compliment de les disposicions vigents en matèria

laboral, de seguretat social i de seguretat i higiene al treball.

El Contractista deurà constituir l'òrgan necessari amb la funció específica de vetllar

pel compliment de les disposicions vigents sobre seguretat i higiene al treball i

designarà al personal tècnic de seguretat que assumeixi les obligacions corres-

ponents en cada centre de treball.

Art.19- Conservació de l'obra.

El Contractista no està només obligat a l'execució de l'obra, sinó també a la seva

conservació fins la recepció provisional. La responsabilitat del Contractista per

mancances que a l'obra puguin advertir-se, s'estén al supòsit de què dites faltes es

deuen exclusivament a una indeguda o defectuosa conservació de les unitats d'obra,

encara que aquestes hagin estat examinades i trobades conforme per la Direcció

immediatament després de la seva construcció o en qualsevol altre moment dins del

període de vigència del contracte.

43

Art.20- Senyalització de l'obra.

El Contractista està obligat a instal·lar les senyals per indicar l'accés a l'obra, la

circulació en la zona que ocupen els treballs i el punts de possible perill degut a la

marxa d’aquells, tant en dita zona com en les seves línies i immediacions. El

Contractista complirà les ordres que rebi per escrit de la Direcció, sobre les

instal·lacions de senyals complementàries o modificacions de les que hagi instal·lat.

Les despeses que origini la senyalització, seran a compte del Contractista.

Art.21- Acta d'aprovació del replanteig.

L'acta de comprovació del replanteig reflectirà la conformitat o disconformitat del

mateix respecte dels documents contractuals del projecte, amb especial i expressa

referència a les característiques geomètriques de l'obra, a l'autorització per

l'ocupació dels terrenys necessaris i a qualsevol punt que pugui afectar el

compliment del contracte.

Art.22- Presentació del programa de treball.

En el programa de treball a presentar pel Contractista, es deuran incloure les

següents dades:

a) Ordenació en parts o classes d'obra de les unitats que integren el projecte, amb

expressió del volum d'aquestes.

b) Determinació dels medis necessaris, tal com personal, instal·lacions, equips i

materials, amb expressió del volum d'aquests.

c) Estimació en dies de calendari dels terminis d'execució de les diverses obres i

operacions preparatòries, equips i instal·lacions i dels d'execució de les diverses

parts o classes d'obra.

d) Valoració mensual i acumulada de l'obra programada, sobre la base de les obres i

operacions preparatòries, equip d'instal·lacions i parts o classes d'obra a preus

unitaris.

e) Gràfics de les diverses activitats o treballs.

Art.23- Treballs i despeses relatives a l'execució de les obres que corresponen

exclusivament a la Contracta:

a) Pagaments de materials, operaris, transport als llocs que es designi i demés

medis i elements que siguin necessaris per la bona execució i conservació de les

obres contractades de què es fa menció.

b) Abonament dels jornals dels empleats i obrers que es precisen per la realització

dels treballs.

44

c) Abonament de les assegurances, quotes sindicals, subsidis, etc. compresos a la

denominació genèrica de càrregues socials, dels seus obrers i empleats.

d) Adquisició, reparació i conservació d'eines, estris i demés atuells que siguin

necessaris.

e) Taulons, cordes, llates, plantilles, regles i demés atuells que siguin necessaris.

f) Les tanques que es decideixin, així con les guardes, llums i senyals que hauran de

col·locar-se en les obres, d'acord amb el disposat per les Ordenances Municipals, i

en els Articles d'aquest Plec.

g) L'abonament de danys i perjudicis que ocasionin a la propietat particular i comunal

per la mala marxa de les obres o per l'ineptitud o poc compte dels qui l'executen.

h) Les despeses que s'originen amb motiu de les anàlisi i assajos que ordeni la

Direcció Tècnica encarregada de l'obra.

i) Les despeses que s'originen del replanteig i liquidació de les obres.

j) Despeses que s'originen fins deixar completament neta l'obra de runes provinents

de la mateixa.

k) El subministrament d'aigua per l'obra i les seves dependències, amb les

connexions, punts i desguassos necessaris.

l) El subministrament d'energia elèctrica a tots els punts d'utilització, siguin com llum

o com força, amb escomeses i commutadors separats, situats en compartiments

impermeables tancats amb clau.

m) Les construccions provisionals tal com tanques, proteccions, barreres, reixes,

portelles, passos coberts i qualsevol altre dispositiu de protecció.

n) Les estructures provisionals per oficines de Direcció i Inspecció Tècnica amb llum,

ventilació, telèfons, servei i mobiliari i equip necessaris.

o) Els locals destinats a serveis del personal de l'obra, dotats d'aigua, desguassos, i

ventilació directa.

p) Tota classe de comunicacions verticals per accés als nivells de l'obra, tal com

escales de mà, muntacàrregues, grues, etc. inclòs conductes d'evacuació de runes i

restes.

q) Tots aquells treballs de seguretat i protecció d'ús normal o per casos d'urgència,

tal com extintors, apuntalaments, estrebats, drenatges, esgotaments i desguassos,

etc, per garantir en moment l'estabilitat de l'obra.

r) La reconstrucció de quants defectes, danys, deformacions, esquerdes,

desplomats, fugides i similars que s'observin en l'obra i les seves instal·lacions i

serveis, qualsevol que sigui el seu origen.

s) Naus o espais per l’emmagatzemat de materials i estris satisfactòriament protegits

contra la intempèrie.

t) En general tots els que siguin conseqüència de l'execució de l'obra.

45

Art.24- Aportació d'equip i maquinària.

El Contractista resta obligat a aportar a les obres l'equip de maquinària i mitjans

auxiliars que siguin precisos per la bona execució d'aquelles, i en els terminis

parcials i total, convinguts al contracte.

En el cas de què per l'adjudicació del contracte hagués estat condició necessària

l'aportació, pel Contractista, d'un equip de maquinària i mitjans auxiliars concret i

detallat, el Director exigirà

aquella aportació amb els mateixos termes i detall que es van fixar en dita ocasió.

L'equip quedarà adscrit a l'obra mentre duri l'execució de les unitats d'obra on ha

d'emprar-se, entenent que no podrà ésser retirat sense l'exprés consentiment de la

Direcció, i disposant de la maquinària en perfecte estat de conservació.

Cada element dels que formen l'equip serà reconegut per la Direcció , anotant-se les

seves altes i baixes a l'inventari de l'equip. Podrà també deixar de tenir en compte

qualsevol element que consideri inadequat pel treball en l'obra.

L'equip que aportarà el Contractista quedarà de lliure disposició del mateix a la

conclusió de l'obra, excepte estipulació contrària.

Art.25- Vigilància de terrenys i béns.

El Contractista no pot ocupar els terrenys afectats per l'obra fins a rebre l'ordre

corresponent de la Direcció.

A partir d'aquest moment i fins la recepció definitiva de l'obra, el Contractista

respondrà de la vigilància dels terrenys i estris que hi hagi, cuidant especialment de

mantenir-los lliures d'intrusions i no permetent alteracions als límits, ni que ningú

dipositi als terrenys materials que no siguin de l'obra. De les infraccions d'aquests

conceptes, s'haurà de donar compte immediatament a la Direcció.

Art.26- Assaigs i anàlisi dels materials i unitats d'obra.

La Direcció pot ordenar que es compleixin els assaigs i anàlisi de materials i unitats

d'obra que a cada cas resultin pertinents, i els costos que s'originin seran a compte

del Contractista, fins a un import màxim de l'1 per 100 del pressupost de l'obra.

La mateixa Direcció fixarà el nombre, forma , amidaments i d'altres característiques

que hauran de reunir les mostres i provetes pels assaigs i anàlisi, en cas de què no

existeixi disposició general a l'efecte, ni que aquestes dades quedin establertes al

plec de prescripcions tècniques particulars.

46

Art.27- Magatzems.

El Contractista ha d'instal·lar a l'obra, els magatzems precisos per assegurar la

conservació dels materials, evitant la seva destrucció o deteriorament i seguint les

instruccions donades per la Direcció.

Art.28- Recepció i aprovació de materials.

El Contractista només pot emprar els materials a l'obra, previ examen i acceptació de

la Direcció, en els termes i forma que aquesta assenyali pel correcte compliment de

les condicions convingudes.

En tot cas, la recepció dels materials per la Direcció, no eximeix al Contractista de la

responsabilitat seva de compliment de les característiques que s'exigeixen al

corresponent plec de condicions tècniques particulars.

Art.29- Retirada de materials.

A mesura que es vagin realitzant els treballs, el Contractista ha de procedir al

manteniment de l'obra i a la retirada dels materials que ja no tinguin esmerça dins de

l'obra.

Art.30- Obres defectuoses o mal executades.

El Contractista respondrà de l'execució de l'obra contractada i de les faltes que hi pot

haver en ella, sense que li doni dret algun, la circumstància de què la Direcció

Facultativa hagi examinat o reconegut, durant la construcció, les parts i unitats de les

obres o materials emprats, ni que hagin estat inclosos aquests i aquelles, en els

amidaments i certificacions parcials.

Art.31- Demolició i reconstrucció de les obres defectuoses o mal executades.

Es farà d'acord amb l'article 10, però si la Direcció estima que les unitats d'obra

defectuoses o que no compleixen estrictament les condicions del contracte són

admissibles, pot determinar l'acceptació de les mateixes, amb la rebaixa de preus

que es consideri oportuna. El Contractista resta obligat a acceptar els preus fixats, a

no ser que prefereixi enderrocar i reconstruir les unitats defectuoses pel seu compte

a les condicions del contracte.

Art.32- Amidaments.

La Direcció realitzarà mensualment l'amidament de les unitats d'obra executades

durant el període de temps anterior. El Contractista o el seu Delegat podran

presenciar la realitat dels esmentats amidaments.

47

Per les obres o parts d'obra les mesures i característiques de les quals hagin de

quedar posterior i definitivament amagades, el Contractista està obligat a avisar a la

Direcció amb la suficient antelació, perquè aquest pugui fer els corresponents amida-

ments i presa de dades, aixecant els plànols que els defineixin. La conformitat la

subscriurà el Contractista o el seu Delegat.

Si falta l'avís anticipat, el Contractista resta obligat a acceptar les decisions de la

Direcció Facultativa sobre el particular.

Art.33- Relacions valorades.

La Direcció, agafant com a bases els amidaments de les unitats d'obra executades a

que es refereix l'article anterior i els preus contractats, redactarà mensualment la

corresponent relació valorada a l'origen. L'obra executada es valorarà als preus

d'execució material que figurin en lletra en el quadre de preus unitaris del projecte

per cada unitat d'obra prevista, i als preus fixats per la Direcció de les noves unitats

d'obra no previstes al contracte, que hagin estat degudament autoritzades i tenint en

compte lo previngut al present plec, per abonament d'obres defectuoses, materials

aprovisionats, partides alçades i abonaments a compte de l'equip posat en obra.

Al resultat de la valoració anterior, obtingut en la forma expressada al paràgraf

anterior, se li augmentaran els percentatges adoptats per a formar el pressupost de

contracta, i la xifra que resulti, es multiplicarà pel coeficient d'adjudicació, obtenint

així la relació valorada mensual.

Art.34- Certificacions.

Les certificacions s'expediran prenent com a base la relació valorada i la tramitació la

farà el Director en els deu dies següents al període a que corresponguin.

Art.35- Audiència del Contractista.

A la mateixa data en què el Director fa el tràmit de la certificació, remetrà al

Contractista una còpia de la mateixa i de la relació valorada corresponent, als

efectes de la seva conformitat , que el Contractista podrà formular durant els 15 dies

següents a la recepció dels esmentats documents.

Al seu defecte, i passat aquest temps, ambdós documents es consideraran

acceptats pel Contractista, com si hagués subscrit la conformitat.

El Contractista no podrà al·legar, en cap cas, els usos i costums del país o regió,

respecte de l'aplicació dels preus a l'amidament de les unitats d'obra.

48

Art.36- Condicions per l'abonament.

El Contractista té dret a l'abonament, havent arreglat els preus convinguts de l'obra

que realment executi, d'acord al projecte que va servir de base a la licitació, a les

modificacions aprovades i a les ordres donades per escrit per la Direcció.

Art.37- Preus.

Tots els treballs, mitjans auxiliars i materials que siguin necessaris per la correcta

execució i acabat de qualsevol unitat d'obra, es consideraran inclosos al preu de la

mateixa, encara que no figurin tots ells especificats en la descomposició o descripció

dels preus.

Totes les despeses que pel seu concepte s'assemblin a qualsevol dels que sota el

títol genèric de costos indirectes esmentats a l'article 67 del Reglament General de

Contractació, es consideraran sempre incloses al pressupost valorat, en unitats

d'obra o en partides alçades.

Art.38- Execució de les modificacions del Projecte.

El Director o directors estaran facultats per a introduir les modificacions al Projecte

que estimin necessàries, sempre i quan aquestes no superin el 20% de l'import total

del projecte base, quedant el Contractista obligat a la realització de les mateixes, si

la Direcció ho creu convenient.

Art.39- Preus de les unitats d'obra no previstes al Contracte.

Quan els Directors creguin necessari emprar materials o executar unitats d'obra que

no figurin al pressupost del projecte base del contracte, els nous preus seran fixats

pels Directors amb l'única limitació de què l'import d'aquests canvis no superi el 20%

de l'import total del projecte base.

Art.40- Modificacions no autoritzades.

El Contractista no podrà introduir cap modificació sense el permís escrit de la

Direcció Facultativa.

Art.41- Sancions al Contractista per danys i perjudicis.

En el cas de resolució del contracte per causes imputables al Contractista, la fixació i

valoració dels danys i perjudicis causats, es resoldrà pel Director, prèvia audiència

del Contractista.

49

Art.42- Termini per a retirar les instal·lacions i equip.

Acordada la resolució del contracte, la Direcció ha de fixar al Contractista un termini

per abonar l'obra i retirar les instal·lacions auxiliars i l'equip que ha portat per

l'execució de la mateixa.

Art.43- Avís d'acabament de l'obra.

El Contractista o el seu delegat, amb una antelació de 45 dies hàbils, haurà de

comunicar per escrit a la Direcció la data prevista per l'acabament de l'obra.

El Director, en cas de conformitat amb l'esmentada comunicació del Contractista, en

farà constància amb el seu informe, als efectes de què es procedeixi al nomenament

d'un representant per la recepció provisional.

Art.44- Acta de recepció provisional.

El representant a què es refereix la clàusula anterior, fixarà la data de la recepció

provisional, i citarà per escrit al Director i al Contractista o al seu delegat.

El Contractista, o bé personalment o bé mitjançant delegació autoritzada, té

l'obligació d'assistir a les recepcions de l'obra. Si per diferents motius no compleix

aquesta obligació , no podrà exercitar cap dret que pugés derivar de la seva assis-

tència, i en especial, la possibilitat de fer constar en l'acta, qualsevol reclamació en

referència a l'estat de l'obra i a les previsions que la mateixa faci quant als treballs

que ha de realitzar en el termini de garantia, sinó amb posterioritat, en el termini de

10 dies i prèvia al·legació i justificació de què la seva absència va ser deguda a

causes que no li van ésser imputables.

De la recepció provisional es farà acta triplicada, que signarà el representant del

promotor a la recepció, el Director i el Contractista o el seu delegat, sempre que

hagin assistit a l'acte de la recepció retirant un exemplar de l'esmentada acta

cadascun dels signants. Si el Contractista o el seu delegat no han assistit a la recep-

ció provisional, el representant li remetrà, amb "assabentat" de rebut, un exemplar de

l'acta.

Art.45- Conservació de l'obra durant el termini de garantia.

El Contractista procedirà a la conservació de l'obra durant el termini de garantia,

d'acord amb lo previst al plec de prescripcions tècniques , i segons les instruccions

que rebi de la Direcció, sempre de manera que aquests treballs no obstaculitzen l'ús

públic o el servei corresponent de l'obra.

El Contractista respondrà als deterioraments que es puguin produir en l'obra durant

el termini de garantia, a no ser que provi que aquests han estat ocasionats pel mal

ús que hagin pogut fer els usuaris o l'entitat encarregada de l'explotació, i no al

incompliment de les obligacions de vigilància de l'obra; si és així, tindrà dret a què se

50

li aboni l'import dels treballs que s'hagin de realitzar per a restablir en l'obra les

degudes condicions, però no quedarà exempt de l'obligació de dur els esmentats tre-

balls.

Art.46- Amidament general.

El Director de l'obra citarà, amb "assabentat" de rebut, al Contractista o al seu

delegat, fixant la data en què, en funció del termini establert per la liquidació

provisional de l'obra executada, ha de procedir a l'amidament general.

El Contractista, o bé personalment o bé mitjançant delegació autoritzada, té

l'obligació d'assistir a la presa de dades o realització de l'amidament general que

efectuarà la Direcció. Si per motius que li siguin imputables no compleix aquesta obli-

gació, no podrà fer cap reclamació referent al resultat de l'esmentat amidament, sinó

prèvia al·legació i justificació de la no imputabilitat d'aquelles causes.

Per a realitzar l'amidament general s'empraran com a dades complementàries, la

comprovació del replanteig, els replanteigs parcials i els amidaments efectuats

durant l'execució de l'obra, el Llibre d'Incidències, si hi fos, el Llibre d'Ordres i tots els

que estimin necessaris el Director i el Contractista.

D'aquest acte es farà acta amb tres exemplars, que signaran el Director i el

Contractista o el seu delegat, retirant un exemplar cadascun dels signants i remetent

el tercer. Si el Contractista o el seu delegat no han assistit a l'amidament, la Direcció

la remetrà, amb "assabentat" de rebut, un exemplar de l'acta.

Les reclamacions que s'estimi oportú fer per part del Contractista en contra del

resultat de l'amidament general, les dirigirà per escrit, pel conducte del Director, el

qual en farà un informe.

Art.47- Liquidació provisional.

El Director formularà la liquidació provisional aplicant al resultat de l'amidament

general, els preus i condicions econòmiques del contracte.

Les objeccions que estimi convenient fer el Contractista, a la vista de la liquidació

provisional, les dirigirà per escrit, al Promotor, de la forma establerta en l'últim

paràgraf de l'article anterior, i dins del termini reglamentari. Una vegada passat

aquest termini, s'entendrà que està conforme amb el resultat i detalls de la liquidació.

Art.48- Acta de recepció definitiva.

El Director comunicarà al Promotor, amb un mes com a mínim d'antelació, la data de

termini de la garantia, als efectes que precedeixi a la designació d'un representant

de la recepció definitiva.

L'assistència del Contractista a la recepció definitiva es regirà per principis idèntics, i

mateixos tràmits que els esmentats per a la recepció provisional.

51

Del resultat de l'acte es farà acta de tants exemplars com compareixent hi hagi.

Aquests els signaran i en retiraran un exemplar cadascun. Si l'examen de l'obra

resulta que no està en les degudes condicions per a ésser rebudes amb caràcter

definitiu, es farà constar així a l'acta, i s'hi inclouran les oportunes instruccions al

Contractista per la reparació de tot lo construït, assenyalant un nou i últim termini pel

degut compliment de les seves obligacions; una vegada passat aquest temps es

tornarà a examinar l'obra, amb els mateixos tràmits assenyalats, per a procedir a la

recepció definitiva. Si el Contractista o el seu delegat no ha assistit a la recepció defi-

nitiva, el representant del Promotor li remetrà, amb assabentat de rebut, un exemplar

de l'acta.

Art.49- Liquidació definitiva.

El Director redactarà la liquidació definitiva amb un termini de 3 mesos, comptats a

partir de la data de la recepció definitiva, donant-hi el vist i plau el Contractista.

Les objeccions que aquest estimi oportunes formular a la liquidació definitiva, hauran

de dirigir-se per escrit al Promotor pel conducte del Director, que en farà un informe.

Si passats 30 dies el Contractista no ha contestat per escrit, amb la seva acceptació

u objeccions, s'entendrà que està conforme amb el resultat i detalls de la liquidació.

L'aprovació d'aquesta pel Promotor ha de notificar-se al Contractista.

Art.50- Liquidació definitiva i certificació de la mateixa.

Una vegada aprovada la liquidació definitiva, el Director n'expedirà una certificació.

Si el saldo es favorable al Promotor, aquest reunirà al Contractista perquè procedeixi

al reintegrament de l'excés rebut, i si aquell no ho fes així, no es podrà procedir a la

devolució de la fiança.

Art.51- Revisió de preus.

Per calcular el coeficient de revisió, s'aplicarà la fórmula n. 1.

A cadascuna de les dades respecte a la de licitació, aplicant el seu resultat a l'import

de l'obra pendent d'execució.

Art.52- Aplicació de la clàusula de revisió.

L'aplicació de la clàusula de revisió s'ajustarà a les següents normes:

1.- Tots els contractes es desenvoluparan segons els preus convinguts, i per tant, no

hi haurà revisió, qualsevol que sigui l'oscil·lació dels costos, fins que s'hagi certificat,

al menys un 20% del pressupost total del contracte, volum d'obra que no serà

susceptible de revisió.

2.- Una vegada executat aquest percentatge d'obra, perquè hi hagi revisió, serà

condició indispensable que el coeficient resultant de l'aplicació dels índex de preus

52

oficialment aprovats a les fórmules polinòmiques, corresponents a cada contracte,

sigui superior a un enter vint-i-cinc mil·lèsimes (1,025), o inferior a zero enters nou-

centes setanta-cinc mil·lèsimes (0,975). Després es procedirà a la revisió restant o

sumant el coeficient resultant segons sigui superior o inferior a la unitat, zero enters

vint-i-cinc mil·lèsimes (0,025), obtenint així el coeficient que s'ha d'aplicar a la part

d'obra pendent d'executar.

3.- Després es tindran en compte cada mes, sumant-los algebraicament, tots els

augments o disminucions que resultin de l'aplicació dels índex oficials de preus,

sempre restant o sumant el coeficient resultant, segons correspongui, zero enters

vint-i-cinc mil·lèsimes (0,025), per a obtenir el coeficient aplicable.

La quantitat resultant de la revisió, calculada amb les normes establertes en aquest

Decret - Llei, s'abonarà a la part beneficiada sense cap deducció, llevat de la que

correspongui per la baixa de licitació si es que n'hi hagués.

Perquè els Contractistes tinguin dret a la revisió en qualsevol de les modalitats

previstes per aquest Decret - Llei, hauran d'haver complert estrictament el termini

contractual i els parcials que s'aprovin als programes de treball establerts per la Di-

recció Facultativa, desenvolupant l'obra d'una manera fidel al ritme previst, essent

preceptiu l'informe favorable a la Direcció Facultativa. Les pròrrogues que s'hagin fet

per motius imputables al Contractista no privaran del dret de revisió.

Les revisions que procedeixin es faran efectives mitjançant l'abonament o

descompte corresponent a les certificacions parcials de l'obra, o, a la liquidació final

del contracte.

Art.53- Índex.

Les liquidacions provisionals de revisió es practicaran tenint com a base els últims

índex vigents, si els corresponents al mes a què es refereix la certificació parcial

d'obres no han estat publicats al Butlletí Oficial de l'Estat.

Art.54- Data inici obres.

La Contracta haurà de començar a les obres dins dels 15 dies següents a la data

d'adjudicació definitiva de les mateixes.

El termini d'execució serà de 3 mesos i el de garantia de 12 mesos.

3-GENERALS DELS MATERIALS

Art.55- Plecs generals.

En general són vàlides totes les prescripcions que, referents a les condicions que

han de satisfer els materials, apareguin a les Instruccions, Plecs de Condicions o

Normes Oficials que reglamentin la recepció, transport, manipulació o utilització de

53

cadascun dels materials que es necessitin a les obres d'aquest Projecte, sempre que

no s'oposin a les prescripcions particulars del Present Capítol.

Art.56- Procedència dels materials.

El Contractista proposarà al Director d'Obra les canteres, graveres, fàbriques de

marques prefabricades i en general la procedència de tots els materials que s'utilitzin

a les obres, per la seva aprovació, en l'entès de què l'acceptació en principi d'un

material, no serà obstacle per a poder refusar-lo d'ara endavant, si variessin les

seves característiques primitives. En cap cas es

procedirà a la utilització en obra de materials de procedència no aprovada.

Art.57- Assaigs.

Les mostres de cada material que a judici de la Direcció d'Obra necessitin ésser

assajats, seran subministrades pel Contractista, corrent a càrrec seu tots els assajos

de qualitat corresponents. Aquests assajos podran realitzar-se al Laboratori de

l'Obra, si així ho autoritzes el Director d'Obra; en cas contrari ho podrà designar el

Laboratori Oficial que cregui oportú.

Art.58- Emmagatzematge.

Els materials s'emmagatzemaran de manera que s'asseguri la seva correcta

conservació i en la forma que es faciliti la seva inspecció en cas necessari.

Art.59- Materials que no siguin de rebre.

Podran refusar-se aquells materials que no satisfacin les condicions imposades en

aquest Plec per a cadascun d'ells en particular, comprovades pels assajos indicats

en l'article 57.

En cas de no conformitat amb els resultats de les proves citades, bé pel Contractista

o pel Director de l'obra, es sotmetrà la qüestió al Laboratori Central d'Assajos de

Materials de Construcció, dependent del Ministeri d'Obres Públiques, essent

obligatòries per ambdues parts, l'acceptació dels resultats que s'obtinguin i de les

conclusions que formuli.

El Director d'Obra podrà assenyalar al Contractista un termini breu per a retirar del

terreny de l'obra els materials rebutjats. En cas d'incompliment d'aquesta ordre podrà

procedir a retirar-los per compte i risc del Contractista.

Art.60- Materials defectuosos però acceptables.

Si els materials fossin defectuosos però acceptables a judici de la Direcció d'Obra

podran emprar-se, essent el Director qui després d'escoltar al Contractista assenyali

el preu que s'han de valorar.

54

Si el Contractista no estès conforme amb el preu fixat vindrà obligat a substituir dits

materials per altres que acompleixin totes les condicions assenyalades en aquest

Plec.

Art.61- Productes d'excavació.

El Contractista podrà emprar, a les obres objecte del Contracte, els materials que

obtingui de l'excavació, sempre que aquests acompleixin les condicions previstes al

present capítol. Per utilitzar els esmentats materials en d'altres obres serà necessari

l'autorització del Director d'obra.

Art.62- Materials en instal·lacions auxiliars.

Tots els materials que el Contractista pugui utilitzar en instal·lacions i obres, que

parcialment fossin susceptibles de quedar formant part de les obres de manera

provisional o definitiva, acompliran les especificacions del present Plec, així, camins,

obres de terra,fonaments, ancoratges, armadures o empalmes, etc.

Art.63- Responsabilitats del Contractista.

La recepció dels materials no exclou la responsabilitat del Contractista per la qualitat

d'ells, i quedarà subsistent fins que es rebin definitivament les obres en què dits

materials s'hagin emprat.

Art.64- Materials no inclosos al present Plec.

Els materials que sense ser especificats al present Plec hagin d'ésser emprats en

l'obra, seran de provada qualitat, devent presentar el Contractista, per a recavar

l'aprovació del Director d'Obra, tots els catàlegs, mostres, informes i certificats dels

55

corresponents fabricants que s'estimin necessaris. Si la informació no es considera

suficient, podrà exigir-se els assajos oportuns dels materials a utilitzar.

El Director d'Obra, podrà refusar tots els materials que no reuneixin, al seu judici, la

qualitat i condicions necessàries a que han d'ésser destinats, d'acord amb lo

estipulat anteriorment als articles 59 i 60.

3 German Palacin Fornons

Enginyer Industrial.-Col. Núm. 11.460

Pallars Jussà, octubre 2015

PALLAR

4

5

5

6

7

8

56

PLEC DE CONDICIONS

PARTICULAR

B0 - MATERIALS BÀSICS

B02 - EXPLOSIUS

B021 - DINAMITA

0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC

B0211000.

1.DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

DEFINICIÓ:Explosiu elaborat a base de nitroglicerina i nitrat amònic, absorbits en un producte plàstic com la nitrocel.lulosa.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:Ha de ser transportable i s'ha de poder utilitzar de manera segura, sense risc per a les persones que el manipulin.Ha d'estar catalogat i homologat pel Ministeri d'Indústria i Energia.Ha de portar un certificat d'aprovació d'ús, amb la garantia que ha superat els assaigs de fricció, de penetració i d'impacte.Els cartutxs han de ser resistents a l'acció de l'aigua i de la humitat.La metxa ha d'estar formada per un nucli de pòlvora negra embolicada amb diverses capes de fil i materials aïllants.El temps de combustió de la metxa ha d'estar degudament controlat.El detonador ha d'estar format per una càpsula d'alumini amb materials explosius a l'interior.L'explosiu i la metxa han d'estar oficialment homologats i catalogats per la Direcció General de Mines.Pes específic de l'explosiu 1,4 kg/lVelocitat de detonació 5000 m/sTemps de combustió de la metxa 2 min/mToleràncies: - Temps de combustió de la metxa ± 5%

2.CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Subministrament: Amb les autoritzacions prescrites per la legislació vigent. El personal per a la manipulació, transport icustòdia ha d'estar degudament qualificat i autoritzat.Sense que es produeixin cops o condicions que posin en perill la seguretat del transport.L'explosiu s'ha de subministrar separat dels altres elements.Els envasos i embalatges han de ser de materials inerts o apropiats a la naturalesa del seu contingut. Han d'estar homologatsper l'Administració competent i han de portar els corresponents senyals de perillositat així com etiquetes identificatives del seucontingut. Els senyals i etiquetes han de complir les característiques especificades en l'annex II del Reglament d'explosius.Emmagatzematge: Amb les autoritzacions prescrites per la legislació vigent. En llocs expressament habilitats a l'efecte secs ique no estiguin sotmesos a temperatures altes. La metxa no ha d'estar en contacte amb olis, petrolis o benzines.No es poden emmagatzemar en comú matèries incompatibles.

3.UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

kg de pes necessari subministrat a l'obra.Aquest criteri inclou el subministrament dels elements auxiliars que calguin.

4.NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

Decret 2114/78 de 2 de març de 1978 (BOE 6 i 7 de setembre de 1978) "Armas y explosivos. Reglamento de explosivos." Ambles modificacions del Decret 3150/78 de 15 de decembre de 1978 (BOE 16 i 17 de gener de 1979) i dels Reials Decrets829/80 de 18 d'abril de 1980 (BOE 5 i 6 de maig de 1980) i 2288/81 de 24 de juliol de 1981 (BOE 7 i 8 octubre de 1981).Reial Decret 74/1992 de 31 de gener (BOE 22 de febrer de 1992) "Reglamento Nacional del Transporte de MercacncíasPeligrosas por Carretera."

____________________________________________________________________________


B03 - GRANULATS

Pla d'actuacions de condicionament i arranjament de la xarxa veïnal i rural de camins del Pallars Jussà.- Actuacions 2016

Pàgina: 2

B032 - SAULONS

1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS

Sorra procedent de roca granítica meteoritzada, obtinguda per excavació.CARACTERÍSTIQUES GENERALS:El tipus de material utilitzat ha de ser l'indicat a la DT o en el seu defecte el que determini la DF.Els materials no han de ser susceptibles a meteorització o alteració física o quí mica. Han de poder barrejar-se amb aiguasense donar lloc a dissolucions perjudicials per a l’estructura, per altres capes de ferm, o que puguin contaminar.Durant l'extracció s'ha de retirar la capa vegetal. No ha de tenir argiles, margues o d'altres matèries estranyes.La fracció que passa pel tamís 0,08 (UNE 7050) ha de ser inferior a 2/3, en pes, de la que passa pel tamís 0,40 (UNE 7050).La composició granulomètrica ha de ser l'adequada al seu ús i ha de ser la que es defineix a la partida d'obra en quèintervingui o, si no hi consta, la que estableixi explícitament la DF.A la vegada, els grànuls han de tenir forma arrodonida o polièdrica, i h an de ser nets, resistents i de granulometria uniforme.Coeficient de desgast "Los Angeles" (NLT-149): < 50Índex CBR (NLT-111): > 20Contingut de matèria orgànica: Nul Mida del granulat:- Sauló garbellat: <= 50 mm- Sauló no garbellat: <= 1/2 gruix de la tongada

2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions.

3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT

Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’elementCriteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra

4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI

No hi ha normativa de compliment obligatori.

5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ

OPERACIONS DE CONTROL:Les tasques de control a realitzar són les següents: Abans de començar l’obra, quan hagi canvi de procedè ncia del material, o amb la freqüència indicada durant la sevaexecució, es realitzaran els següents assaigs d’identificació del material:- Per a cada 1000 m3 o fracció diària i sobre 2 mostres: - Assaig granulomètric (UNE EN 933-1), - Assaig d’equivalent de sorra (UNE EN 933-8) - I en el seu cas, assaig de blau de metilè (UNE EN 933-9)- Per a cada 5000 m3, o 1 cada setmana si el volum executat és menor: - Determinació dels límits d’Atterberg (UNE 103103 i UNE 103104) - Assaig Próctor Modificat (UNE 103501) - Humitat natural (UNE EN 1097-5)- Per a cada 20000 m3 o 1 cop al mes si el volum executat és menor: - Coeficient de desgast de “Los Angeles” (UNE-EN 1097-2) - Assaig CBR (UNE 103502), cada 4500 m3 o cada setmana si el volum executat és menor.El Director de les obres podrà reduir a la meitat la freqüè ncia dels assaigs si considera que els materials són suficientmenthomogenis, o si en el control de recepció de la unitat acabada s’han aprovat 10 lots consecutius.CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:S’han de seguir les instruccions de la DF i els criteris de les normes de procediment indicades en cada assaig.INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:Els resultats dels assaigs d’identificació han de complir estrictament les especificacions indicades, en cas contrari, nos’autoritzarà l’ús del material corresponent.

____________________________________________________________________________


Pàgina: 3


B03 - GRANULATS

B037 - TOT-U


B0372000.


DEFINICIÓ:Mescla de granulats i/o sòls granulars, amb granulometria contínua, procedent de graveres, pedreres, dipòsits naturals o sòlsgranulars, o productes de reciclatge d'enderrocs de construcció.S'han considerat els tipus següents:- Tot-u natural- Tot-u artificial

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:El tipus de material utilitzat ha de ser l'indicat a la D.T. o en el seu defecte el que determini la D.F.La fracció passada pel tamís 0,08 (UNE 7-050) ha de ser més petita que els dos terços de la passada pel tamís 0,04 (UNE7-050).Els materials no han de tenir terrossos d'argila, matèria vegetal, marga ni d'altres matèries extranyes (comprovat mitjançantassaigs amb sosa caustica o similar).Coeficient de neteja (NLT-172) >= 2

TOT-U NATURAL:El tot-u natural ha d'estar compost de granulats naturals no triturats, per productes de reciclatge d'enderrocs de construcció oper la mescla d'ambdòs.La D.F. ha de determinar la corba granulomètrica del granulat entre un dels següents fusos:+---------------------------------------------------------+¦ ¦ Tamisatge ponderal acumulat (%) ¦¦Tamís UNE ¦---------------------------------------------¦¦ (7-050) ¦ ZN(50) ZN(40) ZN(25) ZN(20) ZNA ¦¦-----------¦---------------------------------------------¦¦ 50 ¦ 100 --- --- --- 100 ¦¦ 40 ¦ 80-95 100 --- --- --- ¦¦ 25 ¦ 50-90 75-95 100 --- 60-100 ¦¦ 20 ¦ --- 60-85 80-100 100 --- ¦¦ 10 ¦ 40-70 45-75 50-80 70-100 40-85 ¦¦ 5 ¦ 25-50 30-55 35-65 50-85 30-70 ¦¦ 2 ¦ 15-35 20-40 25-50 30-60 15-50 ¦¦400 micres ¦ 6-22 6-25 8-30 10-35 8-35 ¦¦ 80 micres ¦ 0-10 0-12 0-12 0-15 0-18 ¦+---------------------------------------------------------+El fus ZNA només es podrà utilitzar en carrers per a trànsit T3 o T4, o en vorades.Coeficient de desgast "Los Angeles" per a una granulometria tipus B (NLT-149): - Fus ZNA < 50 - Resta de fusos < 40Equivalent de sorra (NLT-113): - Fus ZNA > 25 - Resta de fusos > 30CBR (UNE 103-502) > 20Plasticitat:- Trànsit T0, T1 i T2 o material provinent de reciclatge d'enderrocs No plàstic- Resta de trànsits i material natural: - Límit líquid (NLT-105) < 25 - Índex de plasticitat (NLT-106) < 6Si el material prové de reciclatge d'enderrocs: - Inflament (UNE 103-502 índex CBR) < 2% - Contingut de materials petris >= 95%


Pàgina: 4

- Contingut de restes d'asfalt < 1% en pes - Contingut de fusta < 0,5% en pes - Contingut de material ceràmic < 30%

TOT-U ARTIFICIAL:El tot-u artificial pot estar compost total o parcialment per granulats matxucats.La D.F. ha de determinar la corba granulomètrica del granulat per utilitzar, que ha d'estar continguda dins d'un dels fusossegüents:+------------------------------------------------+¦ ¦ Tamisatge ponderal acumulat (%) ¦¦Tamís UNE ¦-----------------------------------¦¦ ¦ ZA (40) ¦ ZA (25) ¦¦------------¦----------------¦------------------¦¦ 40 ¦ 100 ¦ --- ¦¦ 25 ¦ 75-100 ¦ 100 ¦¦ 20 ¦ 60-90 ¦ 75-100 ¦¦ 10 ¦ 45-70 ¦ 50-80 ¦¦ 5 ¦ 30-50 ¦ 35-60 ¦¦ 2 ¦ 16-32 ¦ 20-40 ¦¦400 micres ¦ 6-20 ¦ 8-22 ¦¦ 80 micres ¦ 0-10 ¦ 0-10 ¦+------------------------------------------------+La fracció retinguda pel tamís 5 (UNE 7-050) ha de contenir, com a mínim, un 75% per a trànsit T0 i T1, i un 50% per als altrestrànsits, d'elements matxacats que tinguin dues o més cares de fractura.Índex de llenques (NLT-354) <= 35Coeficient de desgast "Los Angeles" per a una granulometria tipus B (NLT-149): - Trànsit T0 i T1 < 30 - Resta de trànsits < 35Equivalent de sorra (NLT-113): - Trànsit T0 i T1 > 35 - Resta de trànsits > 30El material ha de ser no plàstic, segons les normes NLT-105 i NLT-106.


Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions.


m3 de volum necessari subministrat a l'obra.


PG 3/75 Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes.* 6.1 Y 2-IC/89 Instrucción 6.1 y 2-IC de la Dirección General de Carreteras sobre Secciones de Firme

____________________________________________________________________________


B03 - GRANULATS

B03H - GRANULATS PER A PAVIMENTS AMB LLIGANTS HIDROCARBONATS


B03HA000.


DEFINICIÓ:Granulats utilitzats en la confecció de mescles bituminoses en calent o mescles per a tractaments superficials.


Pàgina: 5

S'han considerat els elements següents:- Sorres calcàries o granítiques per a mescles bituminoses- Granulats calcaris o granítics per a mescles bituminoses- Granulats granítics per a tractaments superficials de paviments bituminosos- Pols mineral (filler) calcari o granític

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:Els granulats han de ser nets, sense terrossos d'argila, matèria vegetal, marga o d'altres matèries estranyes.

CARACTERÍSTIQUES DEL GRANULAT GROS (PART RETINGUDA PEL TAMÍS 2,5 MM UNE 7-050) PER A MESCLESBITUMINOSES:Ha de procedir de la trituració de pedra de pedrera o granulat natural.Coeficient de neteja (NLT-172) < 0,5

CARACTERÍSTIQUES DEL GRANULAT GROS PER A TRACTAMENTS SUPERFICIALS:Proporció de partícules amb dues o més cares de fractura (NLT-358): - Per a trànsit T0 i T1 >= 100% - Per a trànsit T2 >= 90% - Per a trànsit T3, T4 i voreres >= 75%Coeficient de desgast (assaig "Los Ángeles"): - Per a trànsit T0 i T1 <= 15 - Per a trànsit T2 <= 20 - Per a trànsit T3, T4 i voreres <= 30(Aquestes condicions no són exigibles en voreres)Coeficient de polit accelerat (NLT-174): - Per a trànsit T0 >= 0,50 - Per a trànsit T1 i T2 >= 0,45 - Per a trànsit T3 i T4 >= 0,40(Aquestes condicions no són exigibles en voreres)Índex de llenques (NLT-354): - Per a trànsit T0 i T1 <= 20 - Per a trànsit T2 <= 25 - Per a trànsit T3, T4 i voreres <= 30Coeficient de neteja (NLT-172): - Per a trànsit T0 i T1 <= 0,5 - Per a trànsit T2, T3, T4 i voreres <= 1,0Assaig de placa Vialit (NLT-313); granulat no desprès: - Pes via humida > 90% en pes - Pes via seca > 80% en pes

CARACTERÍSTIQUES DEL GRANULAT GROS PER A TRACTAMENTS SUPERFICIALS O PER A MESCLES OBERTES OPOROSES:Adhesivitat: Immersió en aigua (NLT-166) > 95% granulat totalment envoltat

CARACTERÍSTIQUES DEL GRANULAT GROS PER A MESCLA DENSA, SEMIDENSA O GROSSA:Adhesivitat: pèrdua de reisit. immersió-compressió (NLT-162) <= 25%

CARACTERÍSTIQUES DEL GRANULAT FI (PART QUE PASSA PEL TAMÍS 2,5 MM I ES RETINGUDA PEL TAMÍS 0,08 MMUNE 7-050):El granulat fi pot procedir de la trituració de pedra de pedrera o granulat natural, o en part de sorrers naturals.El material que es trituri per a l'obtenció del granulat fi ha de complir les condicions exigides per al granulat gros.L'adhesivitat del granulat fi ha de complir, com a mínim, una de les prescripcions següents: - Índex d'adhesivitat (NLT-355) > 4 - Pèrdua de resistència per immersió-compressió (NLT-162) <= 25%

CARACTERÍSTIQUES DEL GRANULAT FI PER A MESCLES POROSES:El granulat fi per a mescles poroses s'ha de subministrar en dos fraccions separades pel tamís 2,5 mm UNE 7-050.

CARACTERÍSTIQUES DEL POLS MINERAL O FILLER (PART QUE PASSA PEL TAMÍS 0,08 MM UNE 7-050):Pot procedir dels granulats, separant-lo per mitjà dels ciclons de la central de fabricació, o aportar-se a la mescla per separat.Si la totalitat del pols mineral és d'aportació, el pols mineral adherit als granulats després de passar pels ciclons ha de ser <=2% de la massa de la mescla.La corba granulomètrica del pols mineral s'ha d'ajustar als límits següents (NLT-151):+------------------------------+¦ Tamís ¦ Tamisatge ¦¦ (UNE 7-050) ¦ acumulat ¦¦ ¦ (% en pes) ¦¦---------------¦--------------¦¦ 630 micres ¦ 100 ¦


Pàgina: 6

¦ 160 micres ¦ 80 - 100 ¦¦ 80 micres ¦ 50 - 100 ¦+------------------------------+Densitat aparent del pols mineral (NLT-176) (D) 0,8 <= D <= 1,1 g/cm3Coeficient d'emulsibilitat del pols mineral (NLT-180) < 0,6

GRANULATS PER A MESCLES BITUMINOSES:La corba granulomètrica de la mescla s'ha d'ajustar als límits següents:+---------------------------------------------------------------------+¦ ¦ TAMISATGE ACUMULAT (% en massa) ¦¦FUS ¦ (tamisos UNE 7-050) ¦¦ ¦---------------------------------------------------------------¦¦ ¦ 40¦ 25 ¦ 20 ¦12,5 ¦ 10 ¦ 5 ¦ 2,5 ¦0,630¦0,320¦0,16¦0,08 ¦¦-----¦---¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦----¦------¦¦D12 ¦ ¦ ¦ 100 ¦80-95¦72-87¦50-65¦35-50¦18-30¦13-23¦7-15¦ 5-8 ¦¦D20 ¦ ¦ 100 ¦80-95¦65-80¦60-75¦47-62¦35-50¦18-30¦13-23¦7-15¦ 5-8 ¦¦-----¦---¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦----¦------¦¦S12 ¦ ¦ ¦ 100 ¦80-95¦71-86¦47-62¦30-45¦15-25¦10-18¦6-13¦ 4-8 ¦¦S20 ¦ ¦ 100 ¦80-95¦65-80¦60-75¦43-58¦30-45¦15-25¦10-18¦6-13¦ 4-8 ¦¦S25 ¦100¦80-95¦75-88¦60-75¦55-70¦40-55¦30-45¦15-25¦10-18¦6-13¦ 4-8 ¦¦-----¦---¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦----¦------¦¦G20 ¦ ¦ 100 ¦75-95¦55-75¦47-67¦28-46¦20-35¦ 8-20¦ 5-14¦3- 9¦ 2-4 ¦¦G25 ¦100¦75-95¦65-85¦47-67¦40-60¦26-44¦20-35¦ 8-20¦ 5-14¦3- 9¦ 2-4 ¦¦-----¦---¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦----¦------¦¦A12 ¦ ¦ ¦ 100 ¦65-90¦50-75¦20-40¦ 5-20¦ ¦ ¦ ¦ 2-4 ¦¦A20 ¦ ¦ 100 ¦65-90¦45-70¦35-60¦15-35¦ 5-20¦ ¦ ¦ ¦ 2-4 ¦¦-----¦---¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦----¦------¦¦P10 ¦ ¦ ¦ ¦ 100 ¦80-90¦40-50¦10-18¦ 6-12¦ ¦ ¦ 3-6 ¦¦P12 ¦ ¦ ¦ 100 ¦5-100¦60-80¦32-46¦10-18¦ 6-12¦ ¦ ¦ 3-6 ¦¦-----¦---¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦----¦------¦¦PA10 ¦ ¦ ¦ ¦ 100 ¦70-90¦15-30¦10-22¦ 6-13¦ ¦ ¦ 3-6 ¦¦PA12 ¦ ¦ ¦ 100 ¦0-100¦50-80¦18-30¦10-22¦ 6-13¦ ¦ ¦ 3-6 ¦+---------------------------------------------------------------------+La mescla s'ha de fabricar per mitjà de central contínua o discontínua, que ha de complir les prescripcions de l'article 542.4.1del PG 3/75.

GRANULATS PER A TRACTAMENTS SUPERFICIALS AMB GRANULOMETRIA NORMAL:La corba granulomètrica de la mescla s'ha d'ajustar als límits següents:+-------------------------------------------------------+¦ TAMISOS ¦ TAMISATGE ACUMULAT (% en masa) ¦¦(UNE 7-050) ¦------------------------------------------¦¦ ¦ A 20/10 ¦ A 13/7 ¦A 10/5 ¦A 6/3 ¦A 5/2 ¦¦------------¦---------¦--------¦-------¦------¦--------¦¦ 25 ¦ 100 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦ 20 ¦ 90-100 ¦ 100 ¦ ¦ ¦ ¦¦ 12,5 ¦ 0-30 ¦ 90-100 ¦ 100 ¦ ¦ ¦¦ 10 ¦ 0-15 ¦ 20-55 ¦90-100 ¦ 100 ¦ ¦¦ 6,3 ¦ - ¦ 0-15 ¦10-40 ¦90-100¦ 100 ¦¦ 5 ¦ 0-5 ¦ - ¦ 0-15 ¦20-55 ¦90-100 ¦¦ 3,2 ¦ - ¦ 0-5 ¦ - ¦ 0-15 ¦10-40 ¦¦ 2,5 ¦ - ¦ - ¦ 0-5 ¦ - ¦ 0-15 ¦¦ 1,25 ¦ - ¦ - ¦ - ¦ 0-5 ¦ - ¦¦ 0,630 ¦ - ¦ - ¦ - ¦ - ¦ 0-5 ¦+-------------------------------------------------------+

GRANULATS PER A TRACTAMENTS SUPERFICIALS AMB GRANULOMETRIA ESPECIAL:La corba granulomètrica de la mescla s'ha d'ajustar als límits següents:+------------------------------------------------------------+¦ TAMISOS ¦ TAMISATGE ACUMULAT (% en masa) ¦¦(UNE 7-050) ¦----------------------------------------------¦¦ ¦AE 20/10 ¦ AE 13/7 ¦AE 10/5 ¦AE 6/3 ¦AE 5/2 ¦¦-------------¦---------¦---------¦--------¦-------¦---------¦¦ 25 ¦ 100 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦ 20 ¦ 85-100 ¦ 100 ¦ ¦ ¦ ¦¦ 12,5 ¦ 0-20 ¦ 85-100 ¦ 100 ¦ ¦ ¦¦ 10 ¦ 0-7 ¦ 0-30 ¦ 85-100 ¦ 100 ¦ ¦¦ 6,3 ¦ - ¦ 0-7 ¦ 0-25 ¦85-100 ¦ 100 ¦¦ 5 ¦ 0-2 ¦ - ¦ 0-7 ¦ 0-30 ¦ 85-100 ¦¦ 3,2 ¦ - ¦ 0-2 ¦ - ¦ 0-10 ¦ 0-25 ¦


Pàgina: 7

¦ 2,5 ¦ - ¦ - ¦ 0-2 ¦ - ¦ 0-10 ¦¦ 1,25 ¦ - ¦ - ¦ - ¦ 0-2 ¦ - ¦¦ 0,630 ¦ - ¦ - ¦ - ¦ - ¦ 0-2 ¦+------------------------------------------------------------+Toleràncies:- Granulometria (inclòs el pols mineral): - Tamisos superiors a 0,08 (UNE 7-050): - Mescles no poroses ± 3% de la massa total de granulats - Mescles poroses ± 2% de la massa total de granulats - Tamís 0,08 (UNE 7-050) ± 1% de la massa total de granulats


Subministrament: Per separat, segons el tipus i la mida del granulat. Deu dies abans de l'inici de la fabricació de la mesclabituminosa, s'han de tenir aplegats els granulats corresponents a un terç del volum total, com a mínim.Diariament s'ha de subministrar com a mínim, el volum de granulats corresponents a la producció de la jornada, sensedescarregar-los als aplecs que s'estiguin utilitzant en la fabricació de la mescla.Emmagatzematge: En capes de gruix inferior a un metre i mig, separades segons el tipus i la mida del granulat. Cal evitar elcontacte directe amb el terreny natural.El consum de granulats s'ha de fer seguint l'ordre d'arribada d'aquests.


t de pes necessari subministrat a l'obra.


* PG 3/75 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes." Amb les esmenes aprovadesper les Ordres del MOPTMA: O.M. del 31.7.86 (BOE n° 213 del 5.9), O.M. del 21.1.88 (BOE n° 29 del 3.2), O.M. del 8.5.89(BOE n° 118 del 18.5) i O.M. del 28.9.89 (BOE n° 242 del 9.10).* Ordre Circular 297/88T del MOPU (D.G.C.) de 29.5.88 sobre tractament del sòl "in situ" i tractaments especials amb lligantshidrocarbonats.

____________________________________________________________________________


B05 - AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS

B051 - CIMENTS


Conglomerant hidràulic format per diferents materials inorgànics finament dividits que, amassats amb aigua, formen una pastaque, mitjançant un procés d'hidratació , endureix i un cop endurit conserva la seva resistència i estabilitat fins i tot sota l'aigua.S'han considerat els ciments regulats per la norma RC-08 amb les característiques següents:- Ciments comuns (CEM)- Ciments d'aluminat de calci (CAC)- Ciments blancs (BL)- Ciments resistens a l'aigua de mar (MR)CARACTERÍSTIQUES GENERALS:En el cas de que el material s'utilitzi en obra pú blica, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998,exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normesaplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi.També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en elReglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea.Ha de ser un material granular molt fi i estadísticament homogeni en la seva composició.El ciment ha de ser capaç, si es dosifica i barreja adequadament amb aigua i granulats, de produir un morter o un formigó queconservi la seva traballabilitat en un te mps prou llarg i assolir, al final de períodes definits, els nivells especificats deresistència i mantenir estabilitat de volum a llarg termini.No ha de tenir grumolls ni principis d'aglomeració.


Pàgina: 8

En activitats manuals en les que hi hagi risc de contacte amb la pell i d’acord amb l’establert a l’ Ordre Presidencial 1954/2004de 22 de juny, no s’han d’utilitzar o comercialitzar ciments amb un contingut de crom (VI) superior a dos parts per milió del pessec del ciment.CIMENTS COMUNS (CEM): Estaran subjectes al marcatge CE de conformitat amb el que disposen els Reials Decrets 1630/1992 de 29 de desembre,1328/1995 de 28 de juliol i 956/2008 de 6 de juny.Els components han de complir els requisits especificats en el capítol 5 de la norma UNE-EN 197-1.Tipus de ciments:- Ciment Pòrtland: CEM I- Ciment Pòrtland amb addicions: CEM II- Ciment Pòrtland amb escòries de forn alt: CEM III- Ciment putzolànic: CEM IV- Ciment compost: CEM VAlguns d’aquests tipus es divideixen en subtipus, segons el contingut de l’addició o barreja d’addicions presents en el ciment.Segons aquest contingut creixent els subtipus poden ser A, B o C.Addicions del clinker pòrtland (K):- Escòria de forn alt: S- Fum de sílice: D- Putzolana natural: P- Putzolana natural calcinada: Q- Cendra volant Sicília: V- Cendra volant calcària: W- Esquist calcinat: T- Filler calcari L: L- Filler calcari LL: LLRelació entre denominació i designació dels ciments comuns segons el tipus, subtipus i addicions:

┌──────────────────────────────────────────────────────┐│ Denominació │ Designació ││───────────────────────────────────────│──────────────││ Ciment pòrtland │ CEM I ││───────────────────────────────────────│──────────────││ Ciment pòrtland amb escòria │ CEM II/A-S ││ │ CEM II/B-S ││───────────────────────────────────────│──────────────││ Ciment pòrtland amb fum de sílice │ CEM II/A-D ││───────────────────────────────────────│──────────────││ Ciment pòrtland amb Putzolana │ CEM II/A-P ││ │ CEM II/B-P ││ │ CEM II/A-Q ││ │ CEM II/B-Q ││───────────────────────────────────────│──────────────││ Ciment pòrtland amb cendres │ CEM II/A-V ││ volants │ CEM II/B-V ││ │ CEM II/A-W ││ │ CEM II/B-W ││───────────────────────────────────────│──────────────││ Ciment pòrtland amb esquist │ CEM II/A-T ││ calcinat │ CEM II/B-T ││───────────────────────────────────────│──────────────││ Ciment pòrtland amb filler │ CEM II/A-L ││ calcari │ CEM II/B-L ││ │ CEM II/A-LL ││ │ CEM II/B-LL ││───────────────────────────────────────│──────────────││ Ciment pòrtland mixt │ CEM II/A-M ││ │ CEM II/B-M ││───────────────────────────────────────│──────────────││ Ciment amb escòries de │ CEM III/A ││ forn alt │ CEM III/B ││ │ CEM III/C ││───────────────────────────────────────│──────────────││ Ciment putzolànic │ CEM IV/A ││ │ CEM IV/B ││───────────────────────────────────────│──────────────││ Ciment compost │ CEM V/A ││ │ CEM V/B │└──────────────────────────────────────────────────────┘


Pàgina: 9

En ciments pòrtland mixtos CEM II/A-M i CEM II/B-M, en ciments putzolànics CEM IV/A i CEM IV/B i en ciments compostosCEM V/A i CEM V/B els components principals a més del clinker han de ser declarats a la designació del ciment.La composició dels diferents ciments comuns ha de ser l’especificada al capítol 6 de la norma UNE-EN 197-1. Els ciments comuns han de complir les exigències mecàniques, físiques, químiques i de durab ilitat especificades al capítol 7de la norma UNE-EN 197-1.CIMENTS D'ALUMINAT DE CALÇ (CAC):Ciment obtingut per una mescla de materials aluminosos i calcàris.Estaran subjectes al marcatge CE de conformitat amb el que disposa el Reial Decret 956/2008 de 6 de juny.Han de complir les exigències mecàniques, físiques i químiques especificades a UNE-EN 14647.CIMENTS BLANCS (BL):Han d’estar subjectes al Reial Decret 1313/1988 i seran aquells definits a la norma UNE 80305 i homòlegs de les normesUNE-EN 197-1 (ciments comuns) i UNE-EN 413-1 (ciments de ram de paleta) que compleixin amb l’especificació de blancor.Índex de blancor (UNE 80117): >= 85D’acord amb el Real Decret 1313/1988 de 28 d’octubre i L’ Ordre Ministerial de 17 de gener de 1989, han de portar el Certificatde Conformitat amb Requisits Reglamentaris (CCRR).La composició, així com les prescripcions mecàniques, físiques, quí miques i de durabilitat que han de complir els cimentscomuns blancs són les mateixes que les especificades per als ciments comuns a la norma UNE-EN 197-1.La composició, així com les prescripcions mecàniques, físiques i químiques que ha de complir el ciment blanc de ram depaleta (BL 22,5 X) són les mateixes que les especificades per al ciment homòleg a la norma UNE-EN 413-1.CIMENTS RESISTENTS A L'AIGUA DE MAR (MR):D’acord amb el Real Decret 1313/1988 de 28 d’octubre i L’ Ordre Ministerial de 17 de gener de 1989, han de portar el Certificatde Conformitat amb Requisits Reglamentaris (CCRR).Relació entre denominació i designació dels ciments resistents a l’aigua de mar segons el tipus, subtipus i addicions:

┌──────────────────────────────────────────────────────┐│ Denominació │ Designació ││───────────────────────────────────────│──────────────││ Ciment pòrtland │ I ││───────────────────────────────────────│──────────────││ Ciment pòrtland amb escòria │ II/A-S ││ │ II/B-S ││───────────────────────────────────────│──────────────││ Ciment pòrtland amb fum de sílice │ II/A-D ││───────────────────────────────────────│──────────────││ Ciment pòrtland amb Putzolana │ II/A-P ││ │ II/B-P ││───────────────────────────────────────│──────────────││ Ciment pòrtland amb cendres │ II/A-V ││ volants │ II/B-V ││───────────────────────────────────────│──────────────││ Ciment amb escòries de │ III/A ││ forn alt │ III/B ││ │ III/C ││───────────────────────────────────────│──────────────││ Ciment putzolànic │ IV/A ││ │ IV/B ││───────────────────────────────────────│──────────────││ Ciment compost │ CEM V/A │└──────────────────────────────────────────────────────┘

Les especificacions generals en quan a composició i a exigències mecàniques, físiques, quí miques i de durabilitat que han decomplir són les corresponents als ciments comuns homòlegs de la norma UNE-EN 197-1.Han de complir els requisits addicionals especificats al capítol 7.2 de la norma UNE 80303-2.


Subministrament: de manera que no s'alterin les seves característiques.Si el ciment es subministra a granel s'ha d'emmagatzemar en sitges.Si el ciment es subministra en sacs, s'han d'emmagatzemar en un lloc sec, ventilat, protegit de la intempè rie i sense contactedirecte amb la terra, de manera que no s'alterin les seves condicions.Temps màxim d'emmagatzematge dels ciments:- Classes 22,5 i 32,5: 3 mesos- Classes 42,5 : 2 mesos- Classes 52,5 : 1 mes



Pàgina: 10



Real Decreto 1313/1988, de 28 de octubre, por el se declara obligatoria la homologación de los cementos para la fabricaciónde hormigones y morteros para todo tipo de obras y productos prefabricados.Orden de 17 de enero de 1989 por la que se establece la certificación de conformidad a normas como alternativa de lahomologación de los cementos para la fabricación de hormigones y morteros para todo tipo de obras y productosprefabricados.Real Decreto 1630/1992, de 29 de diciembre, por el que se dictan disposiciones para la libre circulación de productos deconstrucción, en aplicación de la Directiva 89/106/CEE.Real Decreto 1328/1995, de 28 de julio, por el que se modifica, en aplicación de la Directiva 93/68/CEE, las disposiciones parala libre circulación de productos de construcción, aprobadas por el Real Decreto 1630/1992, de 29 de diciembre.Real Decreto 956/2008, de 6 de junio, por el que se aprueba la Instrucción para la Recepción de Cementos (RC-08).UNE-EN 197-1:2000 Cemento. Parte 1: Composición, especificaciones y criterios de conformidad de los cementos comunes.UNE-EN 14647:2006 Cemento de aluminato de calcio. Composición, especificaciones y criterios de conformidad.UNE 80305:2001 Cementos blancos.UNE 80303-2:2001 Cementos con características adicionales. Parte 2: Cementos resistentes al agua de mar.


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN CIMENTS COMUNS (CEM) I CIMENTS DE CALÇ (CAC):El subministrador ha de posar a disposició de la DF en el cas que aquesta ho sol·liciti, la documentació següent, que acreditael marcatge CE, segons el sistema d’avaluació de conformitat aplicable, d’ acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE: - Productes per a preparació de formigó, morter, beurades i altres mescles per a construcció i per a la fabricació de productesde construcció, - Productes per a elaboració de formigó, morter, pasta i altres mescles per a construcció i per a la fabricació de productes deconstrucció: - Sistema 1+: Certificació de Conformitat CE El símbol normalitzat del marcatge CE ha d’ anar acompanyat de la següent informació com a mínim:- el número identificador del organisme certificador que ha intervingut en el control de producció- nom o marca distintiva d’identificació i adreça enregistrada del fabricant- número del certificat CE de conformitat- les dues últimes xifres de l’any en que el fabricant va posar el marcatge CE- indicacions que permetin identificar el producte així com les seves característiques i prestacions declarades atenent a lesseves especificacions tècniques- referència a la norma armonitzada corresponent- designació normalitzada del ciment indicant el tipus, subtipus (segons els components principals) i classe resistent- en el seu cas, informació addicional referent al contingut de clorurs, al límit superior de pèrdua per calcinació de cendravolant i/o additiu empratSobre el mateix embalatge, el marcatge CE es pot simplificar, i inclourà com a mínim:- el símbol normalitzat del marcatge CE- en el seu cas, el número del certificat CE de conformitat- nom o marca distintiva d’identificació i adreça enregistrada del fabricant- els dos últims dígits de l’any en que el fabricant va posar el marcatge- referència al número de la norma harmonitzada corresponentEn aquest cas, la informació complerta del marcatge o etiquetat CE haurà d’apareixer també a l’albarà o documentació queacompanya al lliurament.A l'albarà hi han de figurar les dades següents:- número de referència de la comanda- nom i adreça del comprador i punt de destí del ciment- identificació del fabricant i de l’empresa de subministrament- designació normalitzada del ciment subministrat conforme a la instrucció RC-08- quantitat que es subministra- en el seu cas, referència a los dades de l’etiquetat corresponent al marcatge CE- data de subministrament- identificació del vehicle que el transporta CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ EN CIMENTS BLANCS (BL) I CIMENTS RESISTENTS


Pàgina: 11

A L’AIGUA DE MAR (MR):A l'albarà hi han de figurar les dades següents:- número de referència de la comanda- nom i adreça del comprador i punt de destí dels ciment- identificació del fabricant i de l’adreça de subministrament- designació normalitzada del ciment subministrat segons el Reial Decret 956/2008 de 6 de juny- contrasenya del Certificat de Conformitat amb els Requisits Reglamentaris- quantitat que es subministra- identificació del vehicle que transporta el ciment- en el seu cas, l’etiquetatge corresponent al marcatge CEEn el cas de ciments envasats, aquests han de mostrar als seus envasos la següent informació:- nom o marca identificativa i adreça complerta del fabricant i de la fàbrica- designació normalitzada del ciment subministrat segons el Reial Decret 956/2008 de 6 de juny - contrasenya del Certificat de Conformitat amb els Requisits Reglamentaris- dates de fabricació i d’envasat (indicant setmana i any)- condicions específiques aplicables a la manipulació i utilització del producteEl fabricant ha de facilitar, si li demanen, les dades següents:- Inici i final d'adormiment- Si s'han incorporat additius, informació detallada de tots ells i dels seus efectesOPERACIONS DE CONTROL:La recepció del ciment haurà d’incloure al menys , dues fases obligatòries:- Una primera fase de comprovació de la documentació- Una segona fase de inspecció visual del subministramentEs pot donar una tercera fase, si el responsable de recepció ho considera oportú, de comprovació del tipus i classe de cimenti de les característiques físiques químiques i mecàniques mitjançant la realització d’assaigs de identificació i, si es el cas,d’assaigs complementaris.Per a la primera fase, al iniciar el subministrament el Responsable de recepció ha de comprovar que la documentació es larequerida. Aquesta documentació estarà compresa per:- Albarà o full de subministrament.- Etiquetatge- Documents de conformitat, com pot ser el marcatge CE o bé la Certificació de Conformitat del Reial Decret 1313/1988- Pel cas dels ciments no subjectes al marcatge CE, el certificat de garantia del fabricant signat.- Si els ciments disposen de distintius de qualitat, caldrà també la documentació precisa de reconeixements del distintiu.En la segona fase, un cop superada la fase de control documental, cal sot metre el ciment a una inspecció visual percomprovar que no ha patit alteracions o barreges indesitjades.La tercera fase s’activarà quan es pugui preveure possibles defectes o en el cas que el Responsable així ho estableixi perhaver donat resultats no conformes en les fases anteriors o per haver detectat defectes en l’ú s de ciments d’anteriorsremeses.En aquest supòsit es duran terme, abans de començar l’obra i cada 200 t de ciment de la mateixa designació i procedènciadurant l’execució, assaigs d’acord amb l’establer en els Annexes 5 i 6 de la RC-08.CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Les mostres es prendran segons l’indicat en la RC-08. Per a cada lot de control sotmès a assaig s’extrauran tres mostres, unaper tal de realitzar els assaigs de comprovació de la composició, l’altre per els assaigs físics, mecànics i químics i l’altre perser conservada preventivament.INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:A efectes de la fase primera, no s’aprovarà l’ús de ciments els quals el etiquetatge i la documentació no es correspongui ambel ciment sol·licitat, quan la documentació no estigui completa i quan no es reuneixin tots els requisits establerts.A efectes de la segona fase, no s’aprovarà l’ú s de ciments que presentin símptomes de meteorització rellevant, que continguicossos estranys i que no resulti homogènia en el seu aspecte o color.A efectes de la tercera fase, no s’aprovarà l’ús de ciments que no compleixin els criteris establerts en l’apartat A5.5 de laRC-08.Quan no es compleixi alguna de les prescripcions del ciment assajat, es rep etiran els assaigs per duplicat, sobre duesmostres obtingudes de l’acopi existent a obra. S’acceptarà el lot únicament si els resultats obtinguts en les dues mostres sónsatisfactoris.

____________________________________________________________________________


Pàgina: 12


B05 - AGLOMERANTS I CONGLOMERANTS

B055 - LLIGANTS HIDROCARBONATS


B055SSD0,B0552430,B0552420.


DEFINICIÓ:Lligants hidrocarbonats segons les definicions del PG 3/75.S'han considerat els tipus següents:- Emulsions bituminoses: - Aniònica - Catiònica - Polimèrica- Betum asfàltic- Betum fluidificat per a regs d'emprimació:- Betum fluxat- QuitràL'emulsió bituminosa és un producte obtingut per la dispersió de petites partícules d'un lligant hidrocarbonat en una solucióaquosa, amb un agent emulsionant.El betum asfàltic és un lligant hidrocarbonat sòlid o viscós preparat a partir d'hidrocarburs naturals, per destilació, oxigenació o"crackingEl betum fluidificat i el betum fluxat són lligants hidrocarbonats obtinguts per la incorporació, a un betum asfàltic, de fraccionslíquides, més o menys volàtils, procedents de la destilació del petroli i del quitrà respectivament.El quitrà és un lligant hidrocarbonat de viscositat variable, preparat a partir del residu brut obtingut a la destilació destructivadel carbó a altes temperatures.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:En el cas de que el material s'utilitzi en obra pública, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998,exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normesaplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi.També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en elReglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea.

EMULSIÓ BITUMINOSA ANIÒNICA:Cal que tingui un aspecte homogeni, sense separació de l'aigua ni coagulació del betum asfàltic emulsionat.Ha de ser adherent sobre superfícies humides o seques.No ha de sedimentar-se durant l'emmagatzematge. Cal agitar-la moderadament abans d'emmagatzemar-la.Tamisatge retingut al tamís 0,08 UNE (NLT-142) <= 0,10%Demulsibilitat (NLT 141) per a tipus EAR >= 60%Càrrega de partícules (NLT 194) NegativaAssaig amb el residu de destilació: - Ductilitat (NLT 126) >= 40 cm - Solubilitat (NLT 130) >= 97,5%Característiques físiques de les emulsions bituminoses aniòniques:+-----------------------------------------------------------------+¦CARACTERÍSTIQUES ¦ TIPUS EMULSIÓ ¦¦ ¦-----------------------------------------------¦¦ ¦EAR 1 ¦EAR 2 ¦ EAM ¦EAL 1 ¦EAL 2 ¦ EAI ¦¦-----------------¦------¦------¦------¦------¦------¦------------¦¦Viscositat ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦Saybolt ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦(NLT 134) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦UNIVERSAL a 25°C ¦ - ¦ - ¦ - ¦ - ¦ - ¦ - ¦¦FUROL a 25°C ¦<=50s ¦>=50s ¦>=40s ¦<=100s¦<=50s ¦ <=50s ¦¦-----------------¦------¦------¦------¦------¦------¦------------¦¦Contingut d'aigua¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦(NLT 137) ¦<=40% ¦<=35% ¦<=40% ¦<=45% ¦<=40% ¦ <=50% ¦¦-----------------¦------¦------¦------¦------¦------¦------------¦¦Betum asfàltic ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦


Pàgina: 13

¦residual ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦(NLT 139) ¦>=60% ¦>=65% ¦>=57% ¦>=55% ¦>=60% ¦ >=40% ¦¦-----------------¦------¦------¦------¦------¦------¦------------¦¦Fluidificant per ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦destilació ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦(NLT 139) ¦ 0% ¦ 0% ¦<=10% ¦ <=8% ¦ <=1% ¦ 5<=F<=15% ¦¦-----------------¦------¦------¦------¦------¦------¦------------¦¦Sedimentació a 7 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦dies (NLT 140) ¦ <=5% ¦ <=5% ¦ <=5% ¦ <=5% ¦ <=5% ¦ <=10% ¦¦-----------------¦------¦------¦------¦------¦------¦------------¦¦ASSAIGS AMB EL ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦RESIDU DE DESTI- ¦130<= ¦130<= ¦130<= ¦130<= ¦130<= ¦200<= ¦¦LACIÓ: ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦Penetració (P) ¦P<= ¦P<== ¦P<= ¦P<= ¦P<= ¦P<= ¦¦(NLT 124) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦0,1 mm ¦200 ¦200 ¦250 ¦200 ¦200 ¦300 ¦+-----------------------------------------------------------------+

EMULSIÓ BITUMINOSA ANIÒNICA EAL 2 O EMULSIÓ BITUMINOSA CATIÒNICA ECL 2:Barreja amb ciment (NLT 144) <= 2%En cas de no complir amb aquesta especificació, podran ser acceptades per la D.F. previa comprovació de la seva idoneïtatper a l'ús al que estan destinades.

EMULSIÓ BITUMINOSA CATIÒNICA:Cal que tingui un aspecte homogeni, sense separació de l'aigua ni coagulació del betum asfàltic emulsionat.Ha de ser adherent sobre superfícies humides o seques.No ha de sedimentar-se durant l'emmagatzematge. Cal agitar-la moderadament abans d'emmagatzemar-la.Tamissatge retingut al tamís 0,8 UNE (NLT 142) <= 0,10%Càrrega de partícules (NLT 141) PositivaAssaig amb el residu de destilació: - Ductilitat (NLT 126) >= 40 cm - Solubilitat (NLT 130) >= 97,5%Característiques físiques de les emulsions bituminoses catiòniques:+-----------------------------------------------------------------+¦CARACTERÍSTIQUES ¦ TIPUS EMULSIÓ ¦¦ ¦-----------------------------------------------¦¦ ¦ECR 1 ¦ECR 2 ¦ECR 3 ¦ ECM ¦ECL 1 ¦ECL 2¦ECI ¦¦-----------------¦------¦------¦------¦-----¦------¦-----¦-------¦¦Viscositat ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦Saybolt ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦(NLT 138) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦UNIVERSAL a 25°C ¦ _ ¦ _ ¦ _ ¦ _ ¦ _ ¦ _ ¦ _ ¦¦FUROL 25°C ¦<=50s ¦ _ ¦ _ ¦ _ ¦<=100s¦<=50s¦<=50s ¦¦FUROL 50°C ¦ _ ¦>=20s ¦>=40s ¦>=20s¦ _ ¦ _ ¦ _ ¦¦-----------------¦------¦------¦------¦-----¦------¦-----¦-------¦¦Contingut d'aigua¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦(NLT 137) ¦<=43% ¦<=37% ¦<=32% ¦<=35%¦ <=45%¦<=40%¦<=50% ¦¦-----------------¦------¦------¦------¦-----¦------¦-----¦-------¦¦Betum asfàltic ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦residual ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦(NLT 139) ¦>=57% ¦>=63% ¦>=67% ¦>=59%¦>=55% ¦>=60%¦>=40% ¦¦-----------------¦------¦------¦------¦-----¦------¦-----¦-------¦¦Fluidificant per ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦10<=F ¦¦destilació ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦(NLT 139) ¦<=5% ¦<=5% ¦<=2% ¦<=12%¦ <=10%¦ 1% ¦<=20% ¦¦-----------------¦------¦------¦------¦-----¦------¦-----¦-------¦¦Sedimentació a 7 ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦dies (NLT 140) ¦<=5% ¦<=5% ¦<=5% ¦<=5% ¦<=5% ¦<=10%¦<=10% ¦¦-----------------¦------¦------¦------¦-----¦------¦-----¦-------¦¦ASSAIG AMB EL ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦RESIDU DE DESTI- ¦130<= ¦130<= ¦130<= ¦130<=¦130<= ¦130<=¦200<= ¦¦LACIÓ: ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦Penetració (P) ¦P<= ¦P<= ¦P<= ¦P<= ¦ P<= ¦ P<= ¦ P<= ¦¦(NLT 124) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦0,1 mm ¦200 ¦200 ¦200 ¦250 ¦ 200 ¦ 200 ¦ 300 ¦+-----------------------------------------------------------------+

EMULSIÓ BITUMINOSA TIPUS ED:Cal que tingui un aspecte homogeni, sense separació de l'aigua ni coagulació del betum asfàltic emulsionat.


Pàgina: 14

Ha de ser adherent sobre superfícies humides o seques.No ha de sedimentar-se durant l'emmagatzematge. Cal agitar-la moderadament abans d'emmagatzemar-la.Característiques de l'emulsió: - Densitat relativa a 25°C 0,98 - 1,10 g/cm3 - Contingut d'aigua 40 - 55%Residu de destil.lació en pes 45 - 60%Contingut de cendres 5 - 30%Enduriment <= 24hCaracterístiques del residu sec: - Escalfament a 100°C No hi haurà guerxaments, degoteig ni formació de bombolles - Flexibilitat a 0°C No hi haurà clivellaments, escates ni pèrdua d'adhesivitat - Assaig enfront de la flama directa S'ha de carbonitzar sense fluir - Resistència a l'aigua No s'han de formar bombolles ni reemulsificacióLes característiques anteriors s'han de determinar segons la UNE 104-281.

BETUM ASFÀLTIC:Cal que tingui un aspecte homogeni, així com una absència quasi absoluta d'aigua, de manera que no formi escuma alescalfar-lo a la temperatura d'ús.Ha de tenir una temperatura homogènia, ésser consistent i viscós, i flexible a baixes temperatures.Tanmateix ha de ser adherent amb les superfícies minerals dels granulats, siguin seques o humides.Índex de penetració (NLT 181) >= -1 <= +1Solubilitat (NLT 130) >= 99,5%Contingut d'aigua (NLT 123) <= 0,2%Característiques físiques del betum original:+----------------------------------------------------------+¦ CARACTERÍSTIQUES DEL ¦ TIPUS BETUM ¦¦ ¦-------------------------¦¦ BETUM ORIGINAL ¦ B 60/70 ¦ B 80/100 ¦¦--------------------------------¦------------¦------------¦¦ Penetració (25°C, 100 g, 5 sg) ¦ >= 6 mm ¦ >= 8 mm ¦¦ (NLT 124) ¦ <= 7 mm ¦ <= 10 mm ¦¦--------------------------------¦------------¦------------¦¦ Punt de reblaniment (A i B) ¦ >= 48°C ¦ >= 45°C ¦¦ (NLT 125) ¦ <= 57°C ¦ <= 53°C ¦¦--------------------------------¦------------¦------------¦¦ Punt de fragilitat Fraass ¦ ¦ ¦¦ (NLT 182) ¦ <= -8°C ¦ <= -10°C ¦¦--------------------------------¦------------¦------------¦¦ Ductilitat (5 cm/min) a 25°C ¦ ¦ ¦¦ (NLT 126) ¦ >= 90 cm ¦ >= 100 cm ¦¦--------------------------------¦------------¦------------¦¦ Punt d'inflamació v/a ¦ ¦ ¦¦ (NLT 127) ¦ >= 235°C ¦ >= 235°C ¦¦--------------------------------¦------------¦------------¦¦ Densitat relativa 25°C/25°C ¦ ¦ ¦¦ (NLT 122) ¦ 1 ¦ 1 ¦+----------------------------------------------------------+Característiques físiques del residu de pel.lícula fina:+----------------------------------------------------------+¦ CARACTERÍSTIQUES DEL ¦ TIPUS BETUM ¦¦ RESIDU DE PEL.LÍCULA ¦-------------------------¦¦ FINA ¦ B 60/70 ¦ B 80/100 ¦¦--------------------------------¦------------¦------------¦¦ Variació de massa ¦ ¦ ¦¦ (NLT 185) ¦ <= 0,8% ¦ <= 1,0% ¦¦--------------------------------¦------------¦------------¦¦ Penetració (25°C, 100 g, 5 s) ¦ ¦ ¦¦ % penetr. orig. (NLT 124) ¦ >= 50% ¦ >= 45% ¦¦--------------------------------¦------------¦------------¦¦ Augment del punt de reblaniment¦ ¦ ¦¦ (A i B) (NLT 125) ¦ <= 9°C ¦ <= 10°C ¦¦--------------------------------¦------------¦------------¦¦ Ductilitat (5 cm/min) a 25°C ¦ ¦ ¦¦ (NLT 126) ¦ >= 50 cm ¦ >= 75 cm ¦+----------------------------------------------------------+


Pàgina: 15

BETUM FLUIDIFICAT PER A REGS D'IMPRIMACIÓ:Ha de tenir un aspecte homogeni.No ha de tenir aigua i no ha de fer escuma al escalfar-lo a la temperatura d'utilització.No ha de tenir símptomes de coagulació.La denominació del tipus de betum fluidificat per a regs d'emprimació serà FM-100.Característiques físiques del betum fluidificat: - Punt d'inflamació (NLT 136) >=38ºC - Viscositat Saybolt-Furol (NLT 133) 75>=V>=150 - Destilació (NLT 134) 225ºC <=25% 260ºC 40%<=D<=70% 316ºC 75%<=R<=93%Residus de la destilació a 360ºC 50%<=R<=60%Contingut d'aigua en volum <=0,2%Assajos sobre el residu de destilació: - Penetració (a 25°C, 100 g, 5 s) (NLT 124) >= 12 mm <= 30 mm - Ductilitat (a 25°C, 5 cm/min) (NLT 126) >= 100 cm - Solubilitat (NLT 130) >= 99,5%

BETUM FLUXAT:Ha de tenir un aspecte homogeni.No ha de tenir aigua i no ha de fer escuma al escalfar-lo a la temperatura d'utilització.No han de tenir símptomes de coagulació.Punt d'inflamació v/a (NLT 136) >= 60°CFenols en volum (NLT 190) <= 1,5%Naftalina en massa (NLT 191) <= 2%Assajos sobre el residu de destilació: - Penetració (a 25°C, 100 g, 5 s) (NLT 124) >= 10 mm <= 15 mmCaracterístiques físiques del betum fluxat:+-------------------------------------------------------------+¦ CARACTERÍSTIQUES ¦ TIPUS BETUM ¦¦ ¦-----------------------------¦¦ ¦ FX 175 ¦ FX 350 ¦¦-------------------------------¦--------------¦--------------¦¦Viscositat STV a 40°C ¦ ¦ ¦¦(orifici 10 mm) (NLT 187) ¦150<=V<=200s ¦300<=V<=400s ¦¦-------------------------------¦--------------¦--------------¦¦Destilació (% del volum total ¦ ¦ ¦¦destilat fins a 360°C) ¦ ¦ ¦¦ a 190°C ¦ <= 3% ¦ <= 2% ¦¦ a 225°C ¦ <= 10% ¦ <= 10% ¦¦ a 316°C ¦ <= 75% ¦ <= 75% ¦¦-------------------------------¦--------------¦--------------¦¦Residu de la destilació ¦ ¦ ¦¦a 360°C (NLT 134) ¦ >= 90% ¦ >= 92% ¦+-------------------------------------------------------------+

QUITRÀ:Ha de tenir un aspecte homogeni.No ha de tenir aigua i no ha de fer escuma al escalfar-lo a la temperatura d'utilització.Contingut d'aigua, en massa (NLT 123) <= 0,5%Índex d'escuma (NLT 193) <= 8Característiques físiques del quitrà:+-------------------------------------------------------------------------+¦CARACTERÍSTIQUES ¦ TIPUS DE QUITRÀ ¦¦ ¦------------------------------------------------------¦¦ ¦ AQ 38 ¦ AQ 46 ¦ BQ 30 ¦ BQ 58 ¦ BQ 62 ¦¦------------------¦----------¦---------¦----------¦----------¦-----------¦¦Equiviscositat ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦(NLT 188) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦(amb una toleràn- ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦cia d'1,5°C) ¦ 38°C ¦ 46°C ¦ 30°C ¦ 58°C ¦ 62°C ¦¦------------------¦----------¦---------¦----------¦----------¦-----------¦¦Densitat relativa ¦ 1,10<= ¦ 1,11<= ¦ 1,10<= ¦ 1,13<= ¦ 1,13<= ¦¦(DR) 25°C/25°C ¦ DR ¦ DR ¦ DR ¦ DR ¦ DR ¦¦(NLT 122) ¦ <=1,25 ¦ <=1,25 ¦ <=1,24 ¦ <=1,27 ¦ <=1,27 ¦¦------------------¦----------¦---------¦----------¦----------¦-----------¦


Pàgina: 16

¦Destilació en ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦massa (DT) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦a) fins a 200°C ¦ <= 0,5% ¦ <= 0,5% ¦ <= 0,5% ¦ <= 0,5% ¦ <= 0,5% ¦¦b) 200°C - 270°C ¦3<=DT<=10%¦2<=DT<=7%¦4<=DT<=11%¦ <= 3% ¦ <= 2% ¦¦c) 270°C - 300°C ¦4<=DT<=9% ¦2<=DT<=7%¦4<=DT<=9% ¦1<=DT<=6% ¦1<=DT<=5% ¦¦ b i c ¦ <= 16% ¦ <= 12% ¦ <= 16% ¦ <= 8% ¦ <= 7% ¦¦------------------¦----------¦---------¦----------¦----------¦-----------¦¦Punt de reblani- ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦ment (A i B) del ¦ 35<= ¦ 35<= ¦ 35<= ¦ ¦ ¦¦residu de desti- ¦ PR ¦ PR ¦ PR ¦ <= 56°C ¦ <= 56°C ¦¦lació (NLT 125) ¦ <=53°C ¦ <=55°C ¦ <=46°C ¦ ¦ ¦¦------------------¦----------¦---------¦----------¦-----------¦-----------¦¦Fenols en volum ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦(NLT 190) ¦ >= 3% ¦ >= 2,5% ¦ >= 3% ¦ >= 2% ¦ >= 2% ¦¦------------------¦----------¦---------¦----------¦----------¦-----------¦¦Naftalina en massa¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦(NLT 191) ¦ >= 4% ¦ >= 3% ¦ >= 4% ¦>= 2,5% ¦ >= 2,5% ¦¦------------------¦----------¦---------¦----------¦----------¦-----------¦¦Insoluble en toluè¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦(en massa) ¦ ¦ ¦ ¦ ¦ ¦¦(NLT 192) ¦ >= 24% ¦ >= 25% ¦ >= 23% ¦ >= 28% ¦ >= 28% ¦+-------------------------------------------------------------------------+


EMULSIÓ BITUMINOSA TIPUS ED:Subministrament: En bidons nets, sense desperfectes i amb sistema de tanca hermètica. S'indicarà el producte que contenen.Emmagatzematge: En el seu envàs en llocs protegits de la intempèrie i per un temps màxim de sis mesos amb l'envàs tancathermèticament.

EMULSIONS BITUMINOSES ANIÒNIQUES O CATIÒNIQUES:Subministrament: en bidons nets o en camions cisterna. Els bidons han d'estar constituits per una virolla d'una sola peça, nohan de tenir desperfectes ni fugues, han de ser hermètics i no es poden utilitzar els usats anteriorment per emulsionsdiferents. Les cisternes poden ser sense aïllament ni sistema de calefacció, si han contingut altres líquids hauran d'estarcompletament netes abans de la carrega. Les cisternes disposaran d'un element adequat per a prendre mostres.Emmagatzematge: els bidons en instal.lacions protegides de la pluja, la humitat, la calor, les gelades i de la influència demotors, focs o altres fonts de calor. El subministrat a granel, en tancs aïllats amb ventilació amb un element adequat per aprendre mostres.

BETUMS ASFÀLTICS:Subministrament: en camions cisterna amb sistema de calefacció i termòmetres de control de la temperatura situats a llocsvisibles.Emmagatzematge: en tancs aïllats, amb ventilació i sistemes de control. Tots els tubs de càrrega i descàrrega han d'estarcalorifugats i aïllats tèrmicament.

BETUMS FLUIDIFICATS PER A REGS D'IMPRIMACIÓ, BETUMS FLUXATS O QUITRÀ:Subministrament: en bidons nets o en camions cisterna. Els bidons han d'estar constituits per una virolla d'una sola peça, nohan de tenir desperfectes ni fugues i han de ser hermètics. Els camions cisterna per a transportar betums tipus FM 100, FR100 i els quitrans AQ 38 o BQ 30, poden no estar calefactats. La resta de betums i quitrans s'ha de transportar en cisternescalefactades i provistes de termòmetres de control de la temperatura situats en llocs visibles.Emmagatzematge: els bidons en instal.lacions protegides de la pluja, la humitat, la calor, les gelades i de la influència demotors, focs o altres fonts de calor; si hi hagues el risc que la temperatura ambient pogues arribar a valors propers al puntd'inflamació del producte, s'extremarà la vigilancia d'aquestes condicions. El submnistrat a granel en tancs aïllats, ambventilació, sistema de control i una vàlvula per a prendre mostres. Tots els tubs de càrrega i descàrrega han d'estarcalorifugats.


kg de pes necessari subministrat a l'obra.


EMULSIÓ BITUMINOSA TIPUS ED:NBE-QB-1990 Real Decreto 1572/1990, de 30 de noviembre, por el que se aprueba la norma básica de la edificaciónNBE-QB-90 "Cubiertas con materiales bituminosos".UNE 104-231-99 Impermeabilización. Materiales bituminosos y bituminosos modificados. Emulsiones asfálticas.

EMULSIÓ BITUMINOSA CATIÒNICA O ANIÒNICA, BETUM O QUITRÀ:* PG 3/75 Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes.


Pàgina: 17

* PG 3/75 MODIF Orden de 21 de enero de 1988 sobre modificación de determinados artículos del pliego de prescripcionestécnicas generales para obras de carreteras y puentes.* PG 3/75 MODIF 1 Orden de 8 de mayo de 1989 por la que se modifican parcialmente determinados preceptos del pliego deprescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes* PG 3/75 MODIF 3 Orden de 27 de diciembre de 1999 por la que se actualizan determinados artículos del Pliego dePrescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a conglomerantes hidráulicos y liganteshidrocarbonados.

____________________________________________________________________________


B06 - FORMIGONS DE COMPRA

B064 - FORMIGONS ESTRUCTURALS EN MASSA


B064C26C.


Formigó amb o sense addicions (cendres volants o fum de sílice), elaborat en una central formigonera legalment autoritzadad'acord amb el títol 4t. de la llei 21/1992 de 16 de juliol d'indústria i el Real Decret 697/1995 de 28 d'abril.CARACTERÍSTIQUES DELS FORMIGONS D'ÚS ESTRUCTURAL:Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transport han d'estar d'ac ord amb lesprescripcions de la EHE-08.La designació del formigó fabricat en central es pot fer per propietats o per dosificació i s'expressarà, com a mínim, la següentinformació:- Consistència- Grandària màxima del granulat- Tipus d'ambient al que s'exposarà el formigó- Resistència característica a compressió per als formigons designats per propietats- Contingut de ciment expressat en kg/m3, per als formigons designats per dosificació- La indicació de l'ús estructural que ha de tenir el formigó: en massa, armat o pretesatLa designació per propietats s’ha de fer d'acord amb el format: T-R/C/TM/A- T: Indicatiu que serà HM pel formigó en massa, HA pel formigó armat, i HP pel formigó pretesat- R: Resistència característica a compressió, en N/mm2 (20-25-30-35-40-45-50-55-60-70-80-90-100)- C: Lletra indicativa del tipus de consistència: L Líquida, F fluida, B tova, P plàstica i S seca- TM: Grandària màxima del granulat en mm.- A: Designació de l'ambient al que s'exposarà el formigóEn els formigons designats per propietats, el subministrador ha d'establir la composició de la mescla del formigó, garantint alpeticionari les característiques especificades de grandària màxima del granulat, consistència i resistència característica, aixícom les limitacions derivades del tipus d'ambient especificat (contingut de ciment i relació aigua/ciment).En els formigons designats per dosificació, el peticionari es responsable de la congruència de les característiquesespecificades de grandària màxima del granulat, consistencia i contingut en ciment per metre cúbic de formigó, i elsubministrador les haurà de garantir, indicant també, la relació aigua/ciment que ha emprat.En els formigons amb característiques especials o d'altres de les especificades a la designació , les garanties i les dades queel subministrador hagi d'aportar, s’han d’especificar abans de l'inici del subministrament.El formigó ha de complir amb les exigè ncies de qualitat que estableix l'article 37.2.3 de la norma EHE-08.Si el formigó està destinat a una obra amb armadures pretesades, podrà contindre cendres volants sense que aquestesexcedeixin el 20% del pes del ciment, i si es tracta de fum de silici no podrà excedir el 10%Si el formigó està destinat a obres de formigó en massa o armat, la DF pot autoritzar l'u s de cendres volants o fum de silici perla seva confecció. En estructures d'edificació, si s'utilitzen cendres volants no han de superar el 35% del pes del ciment. Sis'utilitza fum de silici no ha de superar el 10% del pes del ciment. La quantitat mínima de ciment s’especifica a l’article 37.3.2de la norma EHE-08La central que subministri formigó amb cendres volants realitzarà un control sobre la producció segons l’art. 30 de la normaEHE-08 i ha de posar els resultats de l’anàlisi a l’abast de la DF, o disposarà d’un distintiu de qualitat oficialment reconegut


Pàgina: 18

Les cendres volants han de complir en qualsevol cas les especificacions de la norma UNE_EN 450.Els additius hauran de ser del tipus que estableix l’article 29.2 de la EHE-08 i complir la UNE EN 934-2En cap cas la proporció en pes de l'additiu no ha de superar el 5% del pes del ciment utilitzat.Classificació dels formigons per la seva resistència a compressió: - Si fck <= 50 N/mm2 , resistència standard- Si fck > 50 N/mm2 , alta resistènciaSi no es disposa més que de resultats a 28 dies d’edat, es podran admetre com a valors de resistència a j dies d’edat elsvalors resultants de la fórmula segü ent:- fcm (t) = ßcc(t)·fcm- ßcc = exp{s [1 – (28/t)1/2]} (on Fcm: Resistència mitja a compressió a 28 dies, ßcc: coeficient que depèn de l’edat del formigó, t: edat del formigó endies, s: c oeficient en funció del tipus de ciment (= 0,2 per a ciments d’alta resistència i enduriment rà pid (CEM 42,5R, CEM52,5R), = 0,25 per a ci ments normals i d’enduriment ràpid (CEM 32,5R, CEM 42,5), = 0,38 per a ciments d’enduriment lent(CEM 32,25))).Valor mínim de la resistència:- Formigons en massa >= 20 N/mm2- Formigons armats o pretesats >= 25 N/mm2Tipus de ciment:- Formigó en massa: Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W, CEM II/B-W, CEM II/A-T, CEMII/B-T i CEM III/C (UNE-EN 197-1), Ciments per a usos especials ESP VI-1 (UNE 80307) - Formigó armat : Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W, CEM II/B-W, CEM II/A-T, CEMII/B-T, CEM III/C i CEM V/B (UNE-EN 197-1)- Formigó pretesat : Ciments comuns tipus CEM I, CEM II/A-D, CEM II/A-V, CEM II/A-P i CEM II/A-M(V,P) (UNE-EN 197-1)- Es considera inclòs dins dels ciments comuns els ciments blancs (UNE 80305)- Es consideren inclosos els ciments de característiques addicionals com els resistents als sulfats i/o a l'aigua de mar (UNE80303-1 i UNE 80303-2), i els de baix calor d'hidratació (UNE-EN 14216) Classe del ciment: 32,5 NDensitats dels formigons:- Formigons en massa (HM): - 2.300 kg/m3 si fck <=50 N/mm2 - 2.400 kg/m3 si fck > 50 N/mm2- Formigons armats i pretensats (HA-HP): 2500 kg/m3El contingut mínim de ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE-08, en funció de la classe d'exposició(taula 37.3.2.a). La quantitat mínima de ciment considerant el tipus d'exposició més favorable ha de ser:- Obres de formigó en massa: >= 200 kg/m3- Obres de formigó armat: >= 250 kg/m3- Obres de formigó pretesat: >= 275 kg/m3- A totes les obres: <= 500 kg/m3La relació aigua/ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE-08, en funció de la classe d'exposició (taula37.3.2.a). La relació aigua/ciment considerant el tipus d'exposició més favorable ha de ser:- Formigó en massa: <= 0,65 - Formigó armat: <= 0,65 - Formigó pretesat: <= 0,60 Assentament en el con d'Abrams (UNE EN 12350-2):- Consistència seca: 0 - 2 cm- Consistència plàstica: 3 - 5 cm- Consistència tova: 6 - 9 cm- Consistència fluida: 10-15 cm- Consistència líquida: 16-20 cmLa consistència (L) líquida només es podrà aconseguir mitjançant additiu superfluidificant Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar:- Pretensat: <= 0,2% pes de ciment- Armat: <= 0,4% pes de ciment- En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de cimentQuantitat total de fins (sedàs 0,063) al formigó, corresponents als granulats i al ciment:- Si l’aigua és standard: < 175 kg/m3- Si l’aigua és reciclada: < 185 kg/m3Toleràncies:- Assentament en el con d'Abrams: - Consistència seca: Nul - Consistència plàstica o tova: ± 1 cm


Pàgina: 19

- Consistència fluida: ± 2 cm - Consistència líquida: ± 2 cmFORMIGONS PER A PILOTS FORMIGONATS “IN SITU”Tamany màxim del granulat. El mes petit dels següents valors:- <= 32 mm- <= 1/4 separació entre barres d’acer longitudinalsDosificacions de pastat:- Contingut de ciment: - Formigons abocats en sec: >= 325 kg/m3 - Formigons submergits: >= 375 kg/m3- Relació aigua-ciment (A/C): < 0,6- Contingut de fins d <0,125 (ciment inclòs): - Granulat gruixut d > 8 mm: >= 400 kg/m3 - Granulat gruixut d <= 8 mm: >= 450 kg/m3Consistència del formigó:┌────────────────────────────────────────────────────────────┐│ Assentament con │ Condicions ││ d’Abrams(mm) │ d’ús ││------------------------------------------------------------││ 130 <= H <= 180 │ - Formigó abocat en sec ││ H >= 160 │ - Formigó bombejat, submergit o ││ │ abocat sota aigua amb tub tremie ││ H >= 180 │ - Formigó submergit, abocat sota ││ │ fluid estabilitzador amb tub tremie │└────────────────────────────────────────────────────────────┘El formigó ha de tenir la docilitat i fluïdesa adequada, i aquests valors s’ han de mantenir durant tot el procés de formigonat,per tal d’evitar embussos als tubs de formigonar.FORMIGONS PER A PANTALLES FORMIGONADES “IN SITU”Contingut mímin de ciment en funció de la grandària màxima del granulat:┌──────────────────────────┐│ Grandària │ Contingut ││ màxima del │ mínim de ││ granulat(mm) │ ciment(kg)││------------------------- ││ 32 │ 350 ││ 25 │ 370 ││ 20 │ 385 ││ 16 │ 400 │└──────────────────────────┘Grandària màxima del granulat. El més petit dels següents valors:- <= 32 mm- <= 1/4 separació entre barres d’acer longitudinalsDosificacions de pastat:- Contingut de ciment en pantalles contínues de formigó armat : - Formigons abocats en sec: >= 325 kg/m3 - Formigons submergits: >= 375 kg/m3- Relació aigua-ciment: 0,45 < A/C < 0,6- Contingut de fins d <=0,125 mm (ciment inclòs): - Granulat gruixut D <= 16 mm: <= 450 kg/m3 - Granulat gruixut D > 16 mm: = 400 kg/m3- Assentament al con d'Abrams: 160 < A < 220 mmEl formigó ha de tenir la docilitat i fluïdesa adequada, i aquests valors s’ han de mantenir durant tot el procés de formigonat,per tal d’evitar embussos als tubs de formigonar.FORMIGÓ PER A PAVIMENTSLa fabricació del formigó no es podrà iniciar fins que la DF no hagi aprovat la fórmula de treball i el corresponent tram deprova (apartat d’execució). Dita fórmula inclourà:- La identificació i proporció ponderal (en sec) de cada fracció d’àrid a la mescla.- La granulometria de la mescla d’àrids pels tamisos 40 mm; 25 mm; 20 mm; 12,5 mm; 8 mm; 4 mm; 2 mm; 1 mm; 0,500 mm;0,250 mm; 0,125 mm; i 0,063 mm UNE EN 933-2.- La dosificació de ciment, aigua i, si és el cas de cada additiu, referides a la mescla total.- La resistència característica a flexotracció a 7 i a 28 dies.- La consistència del formigó fresc, i si és el cas, el contingut d’aire ocluït.


Pàgina: 20

El pes total de partícules que passen pel tamís 0,125 mm UNE EN 933-2 no serà major de 450 kg/m3, inclòs el ciment.Contingut de ciment: >= 300 kg/m3Relació aigua/ciment: <= 0,46Assentament en el con d'Abrams (UNE 83313): 2 - 6 cmProporció d’aire ocluït (UNE 83315): <= 6%En zones sotmeses a nevades o gelades serà obligatò ria la utilització d’un inclusor d’aire, i en aquest cas, la proporció d’aireocluit en el formigó fresc no serà inferior al 4,5 % en volum.Toleràncies:- Assentament en el con d'Abrams: ± 1 cm


Subministrament: En camions formigonera.El formigó ha d'arribar a l'obra sense alteracions en les seves característiques, formant una barreja homogènia i sense haveriniciat l'adormiment.Queda expressament prohibit l'addició al formigó de qualsevol quantitat d'aigua o altres substàncies que puguin alterar lacomposició original.Emmagatzematge: No es pot emmagatzemar.




Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).PILOTS I PANTALLES FORMIGONADES “IN SITU”Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. DocumentoBásico de Seguridad estructural DB-SE.FORMIGÓ PER A PAVIMENTSOrden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicasgenerales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos.


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:El subministrador ha de lliurar amb cada càrrega un full on constin, com a mínim, les dades següents:- Identificació del subministrador- Número de sèrie de la fulla de subministrament- Data i hora de lliurament- Nom de la central de formigó- Identificació del peticionari- Quantitat de formigó subministrat- Formigons designats per propietats d’acord a l’art. 39.2 de la EHE-08, indicant com a mínim: - Resistència a la compressió - Tipus de consistència - Grandària màxima del granulat - Tipus d'ambient segons la taula 8.2.2 de la EHE-08- Formigons designats per dosificació d’acord a l’art. 39.2 de la EHE-08, indicant com a mínim: - Contingut de ciment per m3 - Relació aigua/ciment (amb 0,02 de tolerància) - Tipus, classe i marca del ciment - Contingut en addicions - Contingut en additius - Tipus d'additiu segons UNE_EN 934-2, si n'hi ha - Procedència i quantitat de les addicions o indicació que no en té- Identificació del ciment, additius i addicions- Designació específica del lloc de subministrament- Identificació del camió i de la persona que fa la descàrrega


Pàgina: 21

- Hora límit d'us del formigóOPERACIONS DE CONTROL EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL:Determinació de la dosificació (si és el cas) mitjançant assaigs previs de laboratori. Per a cada dosificació estudiada esrealitzaran 3 series de 4 provetes, procedents de 3 pastades fabricades a la central. 2 provetes s’assajaran a compressió i lesaltres 2 a l’assaig de penetració d’aigua.Assaigs característics de comprovació de la dosificació aprovada. Per a cada tipus de formigó es realitzaran 6 sèries de 2provetes que s’ assajaran a compressió a 28 dies, segons UNE EN 12390-3. No seran necessaris aquests assaigs si elformigó procedeix de central certificada, o es disposa de suficient experiència en el seu ús.Abans del inici de l’obra, i sempre que sigui necessari segons l’article 37.3.3 de la norma EHE-08, es realitzarà l’assaig de lafondària de penetració d’aigua sota pressió, segons UNE EN 12390-8.Inspeccions no periòdiques a la planta per tenir constància que es fabrica el formigó amb la dosificació correcte.Per a totes les amassades es durà a terme el corresponent control de les condicions de subministrament. Control estadí stic de la resistència (EHE-08): Per a formigons se nse distintiu de qualitat, es realitzaran lots de control de coma màxim: - Volum de formigonament: <= 100 m3- Elements o grups d’elements que treballen a compressió: - Temps de formigonament <= 2 setmanes; superfície construïda <= 500 m2; Nombre de plantes <= 2- Elements o grups d’elements que treballen a flexió: - Temps de formigonament <= 2 setmanes; superfície construïda <= 1000 m2; Nombre de plantes <= 2- Massissos: - Temps de formigonament <= 1 setmanaEl número de lots no serà inferior a 3. Totes les pastades d’un lot procediran del mateix subministrador, i tindran la mateixadosificació. En cas de disposar d’un distintiu oficialment reconegut, es podran augmentar els valors anteriors multiplicant-los per 2 o per5, en funció del nivell de garantia per al que s’ha efectuat el reconeixement, conforme als apartats 5.1 o 6 de l’annex 19 de laEHE-08. Control 100x100 (EHE-08): Serà d’aplicació a qualsevol estructura, sempre que es faci abans del subministrament delformigó. La conformitat de la resistència es comprova determinant la mateixa en totes les pastades sotmeses a control icalculant el valor de la resistència caracterí stica real.Control indirecte de la resistència (EHE-08): Només es podrà aplicar en formigons que disposin d’un distintiu de qualitatoficialment reconegut i que s’utilitzin en: - Elements d’edificis de vivendes d’una o dues plantes, amb llums inferiors a 6,00 metres- Elements d’edificis de vivendes de fins a 4 plantes, que treballin a flexió, amb llums inferiors a 6,00 metresHaurà de complir, a més, que l’ambient sigui I o II, i que en el projecte s’hagi adoptat una resistència de càlcul a compressióFcd no superior a 10 N/mm2.La DF podrà eximir la realització dels assaigs característics de dosificació quan el formigó que es vagi a subministrar estiguien possessió d’un distintiu de qualitat oficialment reconegut, o quan es disposi d’ un certificat de dosificació amb una antiguitatmàxima de 6 mesos.OPERACIONS DE CONTROL EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS:Determinació de la fórmula de treball. Per a cada dosificació analitzada es realitzarà: - Confecció de 2 sèries de 2 provetes, segons la norma UNE 83301. Per a cada sèrie es determinarà la consistència (UNE83313), la resistència a flexotracció a 7 i a 28 dies (UNE 83305) i, si és el cas, el contingut d’aire ocluit (UNE EN 12350-7).Si la resistència mitja a 7 dies resultés superior al 80% de l’especificada a 28 dies, i no s’haguessin obtingut resultats delcontingut d’ aire ocluït i de la consistència fora dels límits establerts, es podrà procedir a la realització d’un tram de prova ambaquest formigó. En cas contrari, s’haurà d’ esperar als 28 dies i s’introduiran les modificacions necessàries en la dosificació, ies repetiran els assaigs de resistència.Control de fabricació i recepció.- Inspecció no sistemàtica a la planta de fabricació del formigó- Per a cada fracció d’àrid, abans de l’entrada al mesclador, es realitzaran amb la freqüència indicada, els següents assaigs: - Com a mínim 2 cops al dia, 1 pel matí i un altre per la tarda: - Assaig granulomè tric (UNE-EN 933-1) - Equivalent de sorra de l’àrid fi (UNE EN 933-8) - Terrossos d’argila (UNE 7133) - Índex de llenques de l’àrid gros (UNE EN 933-3) - Proporció de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE EN 933-2) - Com a mínim 1 cop al mes, i sempre que es canviï de procedè ncia el subministrament: - Coeficient de Los Ángeles de l’àrid gros (UNE EN 1097-2) - Substàncies perjudicials (EHE)- Sobre una mostra de la mescla d’àrids es realitzarà cada dia un assaig granulomè tric (UNE EN 933-1)- Comprovació de l’exactitud de les bàscules de dosificació un cop cada 15 dies.- Inspecció visual del formigó en cada element de transport i comprovació de la temperatura.- Recepció del full de subministrament del formigó, per a cada partida.- Es controlaran com a mínim 2 cops al dia (matí i tarda): - Contingut d’aire ocluït en el formigó (UNE 83315) - Consistència (UNE 83313)


Pàgina: 22

- Fabricació de provetes per a assaig a flexotracció (UNE 83301)CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL:Els controls s’han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE.CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS:Es seguiran els criteris que en cada cas, indiqui la DF. Cada sèrie de provetes es prendrà d’amassades diferents.Quan s’indica una freqüència temporal de 2 assaigs per dia, es realitzarà un pel mati i l’altre per la tarda. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’ INCOMPLIMENT, EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL:No s’ha d’acceptar el subministrament de formigó que no arribi identificat segons les condicions del plec.Control estadí stic: La conformitat del lot en relació a la resistència es comprovarà a partir dels valors mitjos dels resultatsobtinguts sobre 2 provetes agafades de cada una de les N pastades controlades d’acord amb:- Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): <= 30 - Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts amb nivell de garantia conforme l’apartat 5.1 de l’annex 19 dela EHE-08: N >= 1 - Altres casos: N >= 3- Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): >= 35 i <= 50 - Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts amb nivell de garantia conforme l’apartat 5.1 de l’annex 19 dela EHE-08: N >= 1 - Altres casos: N >= 4- Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): >= 50 - Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts amb nivell de garantia conforme l’apartat 5.1 de l’annex 19 dela EHE-08: N >= 2 - Altres casos: N >= 6La presa de mostres es realitzarà aleatòriament entre les pastades de l’obra sotmesa a control. Un cop efectuats els assaigs,s’ ordenaran els valors mitjos, xi, de les determinacions de resistència obtingudes per a cadascuna de les N pastadescontrolades: x1 <= x2 <= … <= xnEn els casos en que el formigó estigui en possessió d’un distintiu de qualitat oficialment reconegut, s’acceptarà quan xi >= fck.A més, es considerarà com un control d’identificació, per tant els criteris d’acceptació en aquest cas tenen per objectecomprovar la pertinença del formigó del lot a una producció molt controlada, amb una resistència certificada i estadí sticamentavaluada amb un nivell de garantia molt exigent.Si el formigó no disposa de distintiu, s’acceptarà si:f(x) = x – K2rN >= fckon:- f(x) Funció d’acceptació- x Valor mig dels resultats obtinguts en les N pastades assajades- K2 Coeficient:Coeficient:- Número de pastades: - 3 pastades: K2 1,02; K3: 0,85 - 4 pastades: K2 0,82; K3: 0,67 - 5 pastades: K2 0,72; K3: 0,55 - 6 pastades: K2 0,66; K3: 0,43- rN: Valor del recorregut mostral definit com a: rN = x (N) – x (1)- x(1): Valor mínim dels resultats obtinguts en les últimes N pastades- x(N): Valor màxim dels resultats obtinguts en les últimes N pastades- fck: Valor de la resistència característica especificada en el projecteSi el formigó no disposa de distintiu, però es fabrica de forma contínua a central d’obra o són subministrats de forma contínuaper la mateixa central de formigó preparat, en els que es controlen a l’obra mé s de 36 pastades del mateix formigó,s’acceptarà si: f(x(1)) = x(1) – K3s35* >= fck.On: s35* Desviació típica mostral, corresponent a les últimes 35 pastadesQuan la consistència s’hagi definit pel seu tipus, segons l’art. 31.5, s’acceptarà el formigó si la mi tjana aritmètica dels dosvalors obtinguts està compresa dins del interval corresponent.Si s’ha definit pel seu assentament, s’acceptarà el formigó quan la mitjana dels dos valors estigui compresa dins de latolerància exigida.El incompliment d’aquests criteris suposarà el rebuig de la pastada.Control 100x100: Per a elements fabricats amb N pastades, el valor de la fc,real correspon a la resistència de la pastada que,un cop ordenades les N determinacions de menor a major, ocupa el lloc n=0,05 N, arrodonint-se n per excés. Si el nú mero depastades a controlar és igual o inferior a 20, fc,real serà el valor de la resistència de la pastada més baixa trobada a la sèrie. S’acceptarà quan: fc,real >= fckControl indirecte: S’acceptarà el formigó subministrat quan es compleixi a la vegada que:- Els resultats dels assaigs de consistència compleixen amb els apartats anteriors- Es manté la vigència del distintiu de qualitat del formigó durant la totalitat del subministrament- Es manté la vigència del reconeixement oficial del distintiu de qualitatINTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS:- Interpretació dels assaigs característics: Si la resistència característica a 7 dies resulta superior al 80 % de l’especificada a 28 dies, i els resultats del contingut d’ aireocluit i de la consistència es troben dins dels límits establerts, es podrà iniciar el tram de prova amb el formigó corresponent.


Pàgina: 23

En cas contrari, s’haurà d’esperar als resultats a 28 dies i, en el seu cas, s’ introduiran els ajustos necessaris a la dosificació,repetint-se els assaigs característics.- Interpretació dels assaigs de control de resistència: El lot s’accepta si la resistència característica a 28 dies és superior a l’exigida. En altre cas: - Si fos inferior a ella, però no al seu 90%, el Contractista podrà escollir entre acceptar les sancions previstes en el Plec dePrescripcions Tècniques Particulars, o sol·licitar la realització d’assaigs d’informació. Aquestes sancions no podran serinferiors a l’aplicació d’una penalització al preu unitari del lot , la quantia de la qual sigui igual al doble de la merma deresistència, expressades ambdues en proporció. - Si està per sota del 90 %, es realitzaran, a càrrec del contractista, els corresponents assaigs d’informació.- Assaigs d’informació: Abans dels 54 dies d’acabada l’estesa del lot, s’extrauran 6 testimonis cilíndrics (UNE 83302) que s’assajaran a traccióindirecta (UNE 83306) a edat de 56 dies. La conservació dels testimonis durant les 48 hores anteriors a l’assaig es realitzaràsegons la norma UNE 83302.El valor mig dels resultats dels assaigs d’informació del lot es compararan amb el resultat mig corresponent al tram de prova.El lot s’accepta si la resistència mitjana del lot és superior. En cas d’ incompliment, cal distingir tres casos: - Si fos inferior a ell, però no al seu 90%, s’ aplicaran al lot les sancions previstes en el Plec de Prescripcions TècniquesParticulars. - Si fos inferior al seu 90%, però no al se u 70%, el Director de les Obres podrà aplicar les sancions previstes en el Plec dePrescripcions Tècniques Particulars, o bé ordenar la demolició del lot i la seva reconstrucció, a càrrec del Contractista. - Si fos inferior al seu 70% es demolirà el lot i e s reconstruirà, a càrrec del Contractista.Les sancions referide s no podran ser inferiors a l’aplicació d’una penalit zació al preu unitari del lot, la quantia del qual siguiigual al doble de la merma de resistència, expressades ambdues en proporció.La resistència de cada pastada a una determinada edat, es determinarà com a mitjana de les resistències de les provetesfabricades amb un formigó de la pastada en qüestió i assajades a l’edat determinada. A partir de la mínima resistènciaobtinguda en qualsevol pastada del lot, es podrà estimar la característica multiplicant aquella per un coeficient donat per lataula següent:Coeficient (En funció del nombre de sèries que formen el lot):- 2 sèries: 0,88- 3 sèries: 0,91- 4 sèries: 0,93- 5 sèries: 0,95- 6 sèries: 0,96Quan l’assentament en el con d’Abrams no s’ ajusti als valors especificats a la fórmula de treball, es rebutjarà el camiócontrolat.

____________________________________________________________________________



B065 - FORMIGONS ESTRUCTURALS PER ARMAR


B065E81B.


Formigó amb o sense addicions (cendres volants o fum de sílice), elaborat en una central formigonera legalment autoritzadad'acord amb el títol 4t. de la llei 21/1992 de 16 de juliol d'indústria i el Real Decret 697/1995 de 28 d'abril.CARACTERÍSTIQUES DELS FORMIGONS D'ÚS ESTRUCTURAL:Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transport han d'estar d'ac ord amb lesprescripcions de la EHE-08.La designació del formigó fabricat en central es pot fer per propietats o per dosificació i s'expressarà, com a mínim, la següentinformació:- Consistència- Grandària màxima del granulat


Pàgina: 24

- Tipus d'ambient al que s'exposarà el formigó- Resistència característica a compressió per als formigons designats per propietats- Contingut de ciment expressat en kg/m3, per als formigons designats per dosificació- La indicació de l'ús estructural que ha de tenir el formigó: en massa, armat o pretesatLa designació per propietats s’ha de fer d'acord amb el format: T-R/C/TM/A- T: Indicatiu que serà HM pel formigó en massa, HA pel formigó armat, i HP pel formigó pretesat- R: Resistència característica a compressió, en N/mm2 (20-25-30-35-40-45-50-55-60-70-80-90-100)- C: Lletra indicativa del tipus de consistència: L Líquida, F fluida, B tova, P plàstica i S seca- TM: Grandària màxima del granulat en mm.- A: Designació de l'ambient al que s'exposarà el formigóEn els formigons designats per propietats, el subministrador ha d'establir la composició de la mescla del formigó, garantint alpeticionari les característiques especificades de grandària màxima del granulat, consistència i resistència característica, aixícom les limitacions derivades del tipus d'ambient especificat (contingut de ciment i relació aigua/ciment).En els formigons designats per dosificació, el peticionari es responsable de la congruència de les característiquesespecificades de grandària màxima del granulat, consistencia i contingut en ciment per metre cúbic de formigó, i elsubministrador les haurà de garantir, indicant també, la relació aigua/ciment que ha emprat.En els formigons amb característiques especials o d'altres de les especificades a la designació , les garanties i les dades queel subministrador hagi d'aportar, s’han d’especificar abans de l'inici del subministrament.El formigó ha de complir amb les exigè ncies de qualitat que estableix l'article 37.2.3 de la norma EHE-08.Si el formigó està destinat a una obra amb armadures pretesades, podrà contindre cendres volants sense que aquestesexcedeixin el 20% del pes del ciment, i si es tracta de fum de silici no podrà excedir el 10%Si el formigó està destinat a obres de formigó en massa o armat, la DF pot autoritzar l'u s de cendres volants o fum de silici perla seva confecció. En estructures d'edificació, si s'utilitzen cendres volants no han de superar el 35% del pes del ciment. Sis'utilitza fum de silici no ha de superar el 10% del pes del ciment. La quantitat mínima de ciment s’especifica a l’article 37.3.2de la norma EHE-08La central que subministri formigó amb cendres volants realitzarà un control sobre la producció segons l’art. 30 de la normaEHE-08 i ha de posar els resultats de l’anàlisi a l’abast de la DF, o disposarà d’un distintiu de qualitat oficialment reconegutLes cendres volants han de complir en qualsevol cas les especificacions de la norma UNE_EN 450.Els additius hauran de ser del tipus que estableix l’article 29.2 de la EHE-08 i complir la UNE EN 934-2En cap cas la proporció en pes de l'additiu no ha de superar el 5% del pes del ciment utilitzat.Classificació dels formigons per la seva resistència a compressió: - Si fck <= 50 N/mm2 , resistència standard- Si fck > 50 N/mm2 , alta resistènciaSi no es disposa més que de resultats a 28 dies d’edat, es podran admetre com a valors de resistència a j dies d’edat elsvalors resultants de la fórmula segü ent:- fcm (t) = ßcc(t)·fcm- ßcc = exp{s [1 – (28/t)1/2]} (on Fcm: Resistència mitja a compressió a 28 dies, ßcc: coeficient que depèn de l’edat del formigó, t: edat del formigó endies, s: c oeficient en funció del tipus de ciment (= 0,2 per a ciments d’alta resistència i enduriment rà pid (CEM 42,5R, CEM52,5R), = 0,25 per a ci ments normals i d’enduriment ràpid (CEM 32,5R, CEM 42,5), = 0,38 per a ciments d’enduriment lent(CEM 32,25))).Valor mínim de la resistència:- Formigons en massa >= 20 N/mm2- Formigons armats o pretesats >= 25 N/mm2Tipus de ciment:- Formigó en massa: Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W, CEM II/B-W, CEM II/A-T, CEMII/B-T i CEM III/C (UNE-EN 197-1), Ciments per a usos especials ESP VI-1 (UNE 80307) - Formigó armat : Ciments comuns excepte els tipus CEM II/A-Q, CEM II/B-Q, CEM II/A-W, CEM II/B-W, CEM II/A-T, CEMII/B-T, CEM III/C i CEM V/B (UNE-EN 197-1)- Formigó pretesat : Ciments comuns tipus CEM I, CEM II/A-D, CEM II/A-V, CEM II/A-P i CEM II/A-M(V,P) (UNE-EN 197-1)- Es considera inclòs dins dels ciments comuns els ciments blancs (UNE 80305)- Es consideren inclosos els ciments de característiques addicionals com els resistents als sulfats i/o a l'aigua de mar (UNE80303-1 i UNE 80303-2), i els de baix calor d'hidratació (UNE-EN 14216) Classe del ciment: 32,5 NDensitats dels formigons:- Formigons en massa (HM): - 2.300 kg/m3 si fck <=50 N/mm2 - 2.400 kg/m3 si fck > 50 N/mm2- Formigons armats i pretensats (HA-HP): 2500 kg/m3El contingut mínim de ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE-08, en funció de la classe d'exposició(taula 37.3.2.a). La quantitat mínima de ciment considerant el tipus d'exposició més favorable ha de ser:- Obres de formigó en massa: >= 200 kg/m3


Pàgina: 25

- Obres de formigó armat: >= 250 kg/m3- Obres de formigó pretesat: >= 275 kg/m3- A totes les obres: <= 500 kg/m3La relació aigua/ciment ha d'estar d'acord amb les prescripcions de la norma EHE-08, en funció de la classe d'exposició (taula37.3.2.a). La relació aigua/ciment considerant el tipus d'exposició més favorable ha de ser:- Formigó en massa: <= 0,65 - Formigó armat: <= 0,65 - Formigó pretesat: <= 0,60 Assentament en el con d'Abrams (UNE EN 12350-2):- Consistència seca: 0 - 2 cm- Consistència plàstica: 3 - 5 cm- Consistència tova: 6 - 9 cm- Consistència fluida: 10-15 cm- Consistència líquida: 16-20 cmLa consistència (L) líquida només es podrà aconseguir mitjançant additiu superfluidificant Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar:- Pretensat: <= 0,2% pes de ciment- Armat: <= 0,4% pes de ciment- En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de cimentQuantitat total de fins (sedàs 0,063) al formigó, corresponents als granulats i al ciment:- Si l’aigua és standard: < 175 kg/m3- Si l’aigua és reciclada: < 185 kg/m3Toleràncies:- Assentament en el con d'Abrams: - Consistència seca: Nul - Consistència plàstica o tova: ± 1 cm - Consistència fluida: ± 2 cm - Consistència líquida: ± 2 cmFORMIGONS PER A PILOTS FORMIGONATS “IN SITU”Tamany màxim del granulat. El mes petit dels següents valors:- <= 32 mm- <= 1/4 separació entre barres d’acer longitudinalsDosificacions de pastat:- Contingut de ciment: - Formigons abocats en sec: >= 325 kg/m3 - Formigons submergits: >= 375 kg/m3- Relació aigua-ciment (A/C): < 0,6- Contingut de fins d <0,125 (ciment inclòs): - Granulat gruixut d > 8 mm: >= 400 kg/m3 - Granulat gruixut d <= 8 mm: >= 450 kg/m3Consistència del formigó:┌────────────────────────────────────────────────────────────┐│ Assentament con │ Condicions ││ d’Abrams(mm) │ d’ús ││------------------------------------------------------------││ 130 <= H <= 180 │ - Formigó abocat en sec ││ H >= 160 │ - Formigó bombejat, submergit o ││ │ abocat sota aigua amb tub tremie ││ H >= 180 │ - Formigó submergit, abocat sota ││ │ fluid estabilitzador amb tub tremie │└────────────────────────────────────────────────────────────┘El formigó ha de tenir la docilitat i fluïdesa adequada, i aquests valors s’ han de mantenir durant tot el procés de formigonat,per tal d’evitar embussos als tubs de formigonar.FORMIGONS PER A PANTALLES FORMIGONADES “IN SITU”Contingut mímin de ciment en funció de la grandària màxima del granulat:┌──────────────────────────┐│ Grandària │ Contingut ││ màxima del │ mínim de ││ granulat(mm) │ ciment(kg)││------------------------- ││ 32 │ 350 ││ 25 │ 370 │


Pàgina: 26

│ 20 │ 385 ││ 16 │ 400 │└──────────────────────────┘Grandària màxima del granulat. El més petit dels següents valors:- <= 32 mm- <= 1/4 separació entre barres d’acer longitudinalsDosificacions de pastat:- Contingut de ciment en pantalles contínues de formigó armat : - Formigons abocats en sec: >= 325 kg/m3 - Formigons submergits: >= 375 kg/m3- Relació aigua-ciment: 0,45 < A/C < 0,6- Contingut de fins d <=0,125 mm (ciment inclòs): - Granulat gruixut D <= 16 mm: <= 450 kg/m3 - Granulat gruixut D > 16 mm: = 400 kg/m3- Assentament al con d'Abrams: 160 < A < 220 mmEl formigó ha de tenir la docilitat i fluïdesa adequada, i aquests valors s’ han de mantenir durant tot el procés de formigonat,per tal d’evitar embussos als tubs de formigonar.FORMIGÓ PER A PAVIMENTSLa fabricació del formigó no es podrà iniciar fins que la DF no hagi aprovat la fórmula de treball i el corresponent tram deprova (apartat d’execució). Dita fórmula inclourà:- La identificació i proporció ponderal (en sec) de cada fracció d’àrid a la mescla.- La granulometria de la mescla d’àrids pels tamisos 40 mm; 25 mm; 20 mm; 12,5 mm; 8 mm; 4 mm; 2 mm; 1 mm; 0,500 mm;0,250 mm; 0,125 mm; i 0,063 mm UNE EN 933-2.- La dosificació de ciment, aigua i, si és el cas de cada additiu, referides a la mescla total.- La resistència característica a flexotracció a 7 i a 28 dies.- La consistència del formigó fresc, i si és el cas, el contingut d’aire ocluït.El pes total de partícules que passen pel tamís 0,125 mm UNE EN 933-2 no serà major de 450 kg/m3, inclòs el ciment.Contingut de ciment: >= 300 kg/m3Relació aigua/ciment: <= 0,46Assentament en el con d'Abrams (UNE 83313): 2 - 6 cmProporció d’aire ocluït (UNE 83315): <= 6%En zones sotmeses a nevades o gelades serà obligatò ria la utilització d’un inclusor d’aire, i en aquest cas, la proporció d’aireocluit en el formigó fresc no serà inferior al 4,5 % en volum.Toleràncies:- Assentament en el con d'Abrams: ± 1 cm






Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).PILOTS I PANTALLES FORMIGONADES “IN SITU”Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. DocumentoBásico de Seguridad estructural DB-SE.FORMIGÓ PER A PAVIMENTSOrden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicasgenerales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos.


Pàgina: 27


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:El subministrador ha de lliurar amb cada càrrega un full on constin, com a mínim, les dades següents:- Identificació del subministrador- Número de sèrie de la fulla de subministrament- Data i hora de lliurament- Nom de la central de formigó- Identificació del peticionari- Quantitat de formigó subministrat- Formigons designats per propietats d’acord a l’art. 39.2 de la EHE-08, indicant com a mínim: - Resistència a la compressió - Tipus de consistència - Grandària màxima del granulat - Tipus d'ambient segons la taula 8.2.2 de la EHE-08- Formigons designats per dosificació d’acord a l’art. 39.2 de la EHE-08, indicant com a mínim: - Contingut de ciment per m3 - Relació aigua/ciment (amb 0,02 de tolerància) - Tipus, classe i marca del ciment - Contingut en addicions - Contingut en additius - Tipus d'additiu segons UNE_EN 934-2, si n'hi ha - Procedència i quantitat de les addicions o indicació que no en té- Identificació del ciment, additius i addicions- Designació específica del lloc de subministrament- Identificació del camió i de la persona que fa la descàrrega- Hora límit d'us del formigóOPERACIONS DE CONTROL EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL:Determinació de la dosificació (si és el cas) mitjançant assaigs previs de laboratori. Per a cada dosificació estudiada esrealitzaran 3 series de 4 provetes, procedents de 3 pastades fabricades a la central. 2 provetes s’assajaran a compressió i lesaltres 2 a l’assaig de penetració d’aigua.Assaigs característics de comprovació de la dosificació aprovada. Per a cada tipus de formigó es realitzaran 6 sèries de 2provetes que s’ assajaran a compressió a 28 dies, segons UNE EN 12390-3. No seran necessaris aquests assaigs si elformigó procedeix de central certificada, o es disposa de suficient experiència en el seu ús.Abans del inici de l’obra, i sempre que sigui necessari segons l’article 37.3.3 de la norma EHE-08, es realitzarà l’assaig de lafondària de penetració d’aigua sota pressió, segons UNE EN 12390-8.Inspeccions no periòdiques a la planta per tenir constància que es fabrica el formigó amb la dosificació correcte.Per a totes les amassades es durà a terme el corresponent control de les condicions de subministrament. Control estadí stic de la resistència (EHE-08): Per a formigons se nse distintiu de qualitat, es realitzaran lots de control de coma màxim: - Volum de formigonament: <= 100 m3- Elements o grups d’elements que treballen a compressió: - Temps de formigonament <= 2 setmanes; superfície construïda <= 500 m2; Nombre de plantes <= 2- Elements o grups d’elements que treballen a flexió: - Temps de formigonament <= 2 setmanes; superfície construïda <= 1000 m2; Nombre de plantes <= 2- Massissos: - Temps de formigonament <= 1 setmanaEl número de lots no serà inferior a 3. Totes les pastades d’un lot procediran del mateix subministrador, i tindran la mateixadosificació. En cas de disposar d’un distintiu oficialment reconegut, es podran augmentar els valors anteriors multiplicant-los per 2 o per5, en funció del nivell de garantia per al que s’ha efectuat el reconeixement, conforme als apartats 5.1 o 6 de l’annex 19 de laEHE-08. Control 100x100 (EHE-08): Serà d’aplicació a qualsevol estructura, sempre que es faci abans del subministrament delformigó. La conformitat de la resistència es comprova determinant la mateixa en totes les pastades sotmeses a control icalculant el valor de la resistència caracterí stica real.Control indirecte de la resistència (EHE-08): Només es podrà aplicar en formigons que disposin d’un distintiu de qualitatoficialment reconegut i que s’utilitzin en: - Elements d’edificis de vivendes d’una o dues plantes, amb llums inferiors a 6,00 metres- Elements d’edificis de vivendes de fins a 4 plantes, que treballin a flexió, amb llums inferiors a 6,00 metresHaurà de complir, a més, que l’ambient sigui I o II, i que en el projecte s’hagi adoptat una resistència de càlcul a compressióFcd no superior a 10 N/mm2.La DF podrà eximir la realització dels assaigs característics de dosificació quan el formigó que es vagi a subministrar estiguien possessió d’un distintiu de qualitat oficialment reconegut, o quan es disposi d’ un certificat de dosificació amb una antiguitatmàxima de 6 mesos.


Pàgina: 28

OPERACIONS DE CONTROL EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS:Determinació de la fórmula de treball. Per a cada dosificació analitzada es realitzarà: - Confecció de 2 sèries de 2 provetes, segons la norma UNE 83301. Per a cada sèrie es determinarà la consistència (UNE83313), la resistència a flexotracció a 7 i a 28 dies (UNE 83305) i, si és el cas, el contingut d’aire ocluit (UNE EN 12350-7).Si la resistència mitja a 7 dies resultés superior al 80% de l’especificada a 28 dies, i no s’haguessin obtingut resultats delcontingut d’ aire ocluït i de la consistència fora dels límits establerts, es podrà procedir a la realització d’un tram de prova ambaquest formigó. En cas contrari, s’haurà d’ esperar als 28 dies i s’introduiran les modificacions necessàries en la dosificació, ies repetiran els assaigs de resistència.Control de fabricació i recepció.- Inspecció no sistemàtica a la planta de fabricació del formigó- Per a cada fracció d’àrid, abans de l’entrada al mesclador, es realitzaran amb la freqüència indicada, els següents assaigs: - Com a mínim 2 cops al dia, 1 pel matí i un altre per la tarda: - Assaig granulomè tric (UNE-EN 933-1) - Equivalent de sorra de l’àrid fi (UNE EN 933-8) - Terrossos d’argila (UNE 7133) - Índex de llenques de l’àrid gros (UNE EN 933-3) - Proporció de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE EN 933-2) - Com a mínim 1 cop al mes, i sempre que es canviï de procedè ncia el subministrament: - Coeficient de Los Ángeles de l’àrid gros (UNE EN 1097-2) - Substàncies perjudicials (EHE)- Sobre una mostra de la mescla d’àrids es realitzarà cada dia un assaig granulomè tric (UNE EN 933-1)- Comprovació de l’exactitud de les bàscules de dosificació un cop cada 15 dies.- Inspecció visual del formigó en cada element de transport i comprovació de la temperatura.- Recepció del full de subministrament del formigó, per a cada partida.- Es controlaran com a mínim 2 cops al dia (matí i tarda): - Contingut d’aire ocluït en el formigó (UNE 83315) - Consistència (UNE 83313) - Fabricació de provetes per a assaig a flexotracció (UNE 83301)CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL:Els controls s’han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE.CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS:Es seguiran els criteris que en cada cas, indiqui la DF. Cada sèrie de provetes es prendrà d’amassades diferents.Quan s’indica una freqüència temporal de 2 assaigs per dia, es realitzarà un pel mati i l’altre per la tarda. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’ INCOMPLIMENT, EN FORMIGÓ ESTRUCTURAL:No s’ha d’acceptar el subministrament de formigó que no arribi identificat segons les condicions del plec.Control estadí stic: La conformitat del lot en relació a la resistència es comprovarà a partir dels valors mitjos dels resultatsobtinguts sobre 2 provetes agafades de cada una de les N pastades controlades d’acord amb:- Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): <= 30 - Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts amb nivell de garantia conforme l’apartat 5.1 de l’annex 19 dela EHE-08: N >= 1 - Altres casos: N >= 3- Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): >= 35 i <= 50 - Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts amb nivell de garantia conforme l’apartat 5.1 de l’annex 19 dela EHE-08: N >= 1 - Altres casos: N >= 4- Resistència característica especificada en projecte Fck (N/mm2): >= 50 - Formigons amb distintius de qualitat oficialment reconeguts amb nivell de garantia conforme l’apartat 5.1 de l’annex 19 dela EHE-08: N >= 2 - Altres casos: N >= 6La presa de mostres es realitzarà aleatòriament entre les pastades de l’obra sotmesa a control. Un cop efectuats els assaigs,s’ ordenaran els valors mitjos, xi, de les determinacions de resistència obtingudes per a cadascuna de les N pastadescontrolades: x1 <= x2 <= … <= xnEn els casos en que el formigó estigui en possessió d’un distintiu de qualitat oficialment reconegut, s’acceptarà quan xi >= fck.A més, es considerarà com un control d’identificació, per tant els criteris d’acceptació en aquest cas tenen per objectecomprovar la pertinença del formigó del lot a una producció molt controlada, amb una resistència certificada i estadí sticamentavaluada amb un nivell de garantia molt exigent.Si el formigó no disposa de distintiu, s’acceptarà si:f(x) = x – K2rN >= fckon:- f(x) Funció d’acceptació- x Valor mig dels resultats obtinguts en les N pastades assajades- K2 Coeficient:Coeficient:- Número de pastades:


Pàgina: 29

- 3 pastades: K2 1,02; K3: 0,85 - 4 pastades: K2 0,82; K3: 0,67 - 5 pastades: K2 0,72; K3: 0,55 - 6 pastades: K2 0,66; K3: 0,43- rN: Valor del recorregut mostral definit com a: rN = x (N) – x (1)- x(1): Valor mínim dels resultats obtinguts en les últimes N pastades- x(N): Valor màxim dels resultats obtinguts en les últimes N pastades- fck: Valor de la resistència característica especificada en el projecteSi el formigó no disposa de distintiu, però es fabrica de forma contínua a central d’obra o són subministrats de forma contínuaper la mateixa central de formigó preparat, en els que es controlen a l’obra mé s de 36 pastades del mateix formigó,s’acceptarà si: f(x(1)) = x(1) – K3s35* >= fck.On: s35* Desviació típica mostral, corresponent a les últimes 35 pastadesQuan la consistència s’hagi definit pel seu tipus, segons l’art. 31.5, s’acceptarà el formigó si la mi tjana aritmètica dels dosvalors obtinguts està compresa dins del interval corresponent.Si s’ha definit pel seu assentament, s’acceptarà el formigó quan la mitjana dels dos valors estigui compresa dins de latolerància exigida.El incompliment d’aquests criteris suposarà el rebuig de la pastada.Control 100x100: Per a elements fabricats amb N pastades, el valor de la fc,real correspon a la resistència de la pastada que,un cop ordenades les N determinacions de menor a major, ocupa el lloc n=0,05 N, arrodonint-se n per excés. Si el nú mero depastades a controlar és igual o inferior a 20, fc,real serà el valor de la resistència de la pastada més baixa trobada a la sèrie. S’acceptarà quan: fc,real >= fckControl indirecte: S’acceptarà el formigó subministrat quan es compleixi a la vegada que:- Els resultats dels assaigs de consistència compleixen amb els apartats anteriors- Es manté la vigència del distintiu de qualitat del formigó durant la totalitat del subministrament- Es manté la vigència del reconeixement oficial del distintiu de qualitatINTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT EN FORMIGÓ PER A PAVIMENTS:- Interpretació dels assaigs característics: Si la resistència característica a 7 dies resulta superior al 80 % de l’especificada a 28 dies, i els resultats del contingut d’ aireocluit i de la consistència es troben dins dels límits establerts, es podrà iniciar el tram de prova amb el formigó corresponent.En cas contrari, s’haurà d’esperar als resultats a 28 dies i, en el seu cas, s’ introduiran els ajustos necessaris a la dosificació,repetint-se els assaigs característics.- Interpretació dels assaigs de control de resistència: El lot s’accepta si la resistència característica a 28 dies és superior a l’exigida. En altre cas: - Si fos inferior a ella, però no al seu 90%, el Contractista podrà escollir entre acceptar les sancions previstes en el Plec dePrescripcions Tècniques Particulars, o sol·licitar la realització d’assaigs d’informació. Aquestes sancions no podran serinferiors a l’aplicació d’una penalització al preu unitari del lot , la quantia de la qual sigui igual al doble de la merma deresistència, expressades ambdues en proporció. - Si està per sota del 90 %, es realitzaran, a càrrec del contractista, els corresponents assaigs d’informació.- Assaigs d’informació: Abans dels 54 dies d’acabada l’estesa del lot, s’extrauran 6 testimonis cilíndrics (UNE 83302) que s’assajaran a traccióindirecta (UNE 83306) a edat de 56 dies. La conservació dels testimonis durant les 48 hores anteriors a l’assaig es realitzaràsegons la norma UNE 83302.El valor mig dels resultats dels assaigs d’informació del lot es compararan amb el resultat mig corresponent al tram de prova.El lot s’accepta si la resistència mitjana del lot és superior. En cas d’ incompliment, cal distingir tres casos: - Si fos inferior a ell, però no al seu 90%, s’ aplicaran al lot les sancions previstes en el Plec de Prescripcions TècniquesParticulars. - Si fos inferior al seu 90%, però no al se u 70%, el Director de les Obres podrà aplicar les sancions previstes en el Plec dePrescripcions Tècniques Particulars, o bé ordenar la demolició del lot i la seva reconstrucció, a càrrec del Contractista. - Si fos inferior al seu 70% es demolirà el lot i e s reconstruirà, a càrrec del Contractista.Les sancions referide s no podran ser inferiors a l’aplicació d’una penalit zació al preu unitari del lot, la quantia del qual siguiigual al doble de la merma de resistència, expressades ambdues en proporció.La resistència de cada pastada a una determinada edat, es determinarà com a mitjana de les resistències de les provetesfabricades amb un formigó de la pastada en qüestió i assajades a l’edat determinada. A partir de la mínima resistènciaobtinguda en qualsevol pastada del lot, es podrà estimar la característica multiplicant aquella per un coeficient donat per lataula següent:Coeficient (En funció del nombre de sèries que formen el lot):- 2 sèries: 0,88- 3 sèries: 0,91- 4 sèries: 0,93- 5 sèries: 0,95- 6 sèries: 0,96Quan l’assentament en el con d’Abrams no s’ ajusti als valors especificats a la fórmula de treball, es rebutjarà el camiócontrolat.


Pàgina: 30

____________________________________________________________________________



B06B - FORMIGONS PER A PAVIMENTS


B06B3300.


Formigó per a paviments de carreteres, amb o sense addicions (cendres volants o fum de sílice), elaborat en una centralformigonera legalment autoritzada d'acord amb el títol 4t. de la llei 21/1992 de 16/7 d'índústria i el RD 697/1995 de 28/4.CONDICIONS GENERALS:Els components del formigó, la seva dosificació, el procés de fabricació i el transport han d'estar d'acord amb lesprescripcions de la EHE-08 i l’article 550 del PG 3/75 modificat per Orden FOM 891/2004.La designació del formigó ha de ser: HF-nº (Resistència a la flexotracció al cap de 28 dies, UNE-EN 12390-1, UNE-EN12390-2 i UNE-EN 12390-5). El formigó ha de complir amb les exigè ncies de qualitat que estableix l'article 37.2.3 de la norma EHE-08.La central que subministri formigó amb cendres volants realitzarà un control sobre la producció segons l’art. 30 de la normaEHE-08 i ha de posar els resultats de l’anàlisi a l’abast de la DF, o disposarà d’un distintiu de qualitat oficialment reconegutLes cendres volants han de complir en qualsevol cas les especificacions de la norma UNE_EN 450.No s’han d’utilitzar ciments d’aluminat de calci, ni barreja de ciments amb addicions que no s’ hagin fet a fàbrica.La fabricació del formigó no es podrà iniciar fins que la DF no hagi aprovat la fórmula de treball i el corresponent tram deprova (apartat d’execució). Dita fórmula inclourà:- La identificació i proporció ponderal (en sec) de cada fracció d’àrid a la mescla.- La granulometria de la mescla d’àrids pels tamisos 40 mm; 25 mm; 20 mm; 12,5 mm; 8 mm; 4 mm; 2 mm; 1 mm; 0,500 mm;0,250 mm; 0,125 mm; i 0,063 mm UNE EN 933-2.- La dosificació de ciment, aigua i, si és el cas de cada additiu, referides a la mescla total.- La resistència característica a flexotracció a 7 i a 28 dies.- La consistència del formigó fresc, i si és el cas, el contingut d’aire ocluït.El Plec de Prescripcions Tècniques Particulars fixarà els additius que puguin utilitzar-se per a obtenir la treballabilitatadequada o millorar les característiques de la mescla. El Director de les Obres establirà la necessitat d’utilitzar additius i el seumètode d’ús d’ acord amb les condicions d’execució, les característiques de l’obra i les condicions climàtiques. En qualsevolcircumstància, els additius utilitzats hauran de complir les condicions establertes a la UNE EN 934-2.Únicament s’autoritzarà l’ús d’aquells additius que les seves característiques, i especialment el seu comportament i els efectessobre la mescla al utilitzar-los amb les proporciones previstes, vinguin garantides pel fabricant, sent obligatori realitzar assaigsprevis per a comprovar aquest comportament.El pes total de partícules que passen pel tamís 0,125 mm UNE EN 933-2 no serà major de 450 kg/m3, inclòs el ciment.Resistència a flexotracció als 28 dies (segons UNE EN 12390-5):- Per a formigó HF-4,5: >= 4,5 MPa- Per a formigó HF-4,0: >= 4,0 MPa- Per a formigó HF-3,5: >= 3,5 MPaSi s’utilitzen ciments per a usos especials, els valors a 28 dies es podran disminuir en un 15% si, mitjançant assaigs normals oaccelerats, es comprova que compleixen a 90 dies. Classe del ciment: 32,5 NContingut de ciment: >= 300 kg/m3Relació aigua/ciment: <= 0,46Assentament en el con d'Abrams (UNE 83313): 2 - 6 cmProporció d’aire ocluït (UNE 83315): <= 6%En zones sotmeses a nevades o gelades serà obligatò ria la utilització d’un inclusor d’aire, i en aquest cas, la proporció d’aireocluit en el formigó fresc no serà inferior al 4,5 % en volum.Toleràncies:- Assentament en el con d'Abrams: ± 1 cm


Pàgina: 31






* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras decarreteras y puentes (PG 3/75)* Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicasgenerales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos.Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:El subministrador ha de lliurar amb cada càrrega un full on constin, com a mínim, les dades següents:- Identificació del subministrador- Número de sèrie de la fulla de subministrament- Data i hora de lliurament- Identificació del peticionari- Formigons designats per propietats d’acord a l’art. 39.2 de la EHE-08, indicant com a mínim: - Resistència a la compressió - Tipus de consistència - Grandària màxima del granulat - Tipus d'ambient segons la taula 8.2.2 de la EHE-08- Formigons designats per dosificació d’acord a l’art. 39.2 de la EHE-08, indicant com a mínim: - Contingut de ciment per m3 - Relació aigua/ciment (amb 0,02 de tolerància) - Tipus, classe i marca del ciment - Contingut en addicions - Contingut en additius - Tipus d'additiu segons UNE_EN 934-2, si n'hi ha - Procedència i quantitat de les addicions o indicació que no en té- Identificació del ciment, additius i addicions- Designació específica del lloc de subministrament- Identificació del camió i de la persona que fa la descàrrega- Hora límit d'us del formigóOPERACIONS DE CONTROL:Determinació de la fórmula de treball.Per a cada dosificació analitzada es realitzarà:- Confecció de 2 sèries de 2 provetes, segons la norma UNE 83301. Per a cada sèrie es determinarà la consistència (UNE83313), la resistència a flexotracció a 7 i a 28 dies (UNE 83305) i, si és el cas, el contingut d’aire ocluit (UNE EN 12350-7).Si la resistència mitja a 7 dies resultés superior al 80% de l’especificada a 28 dies, i no s’haguessin obtingut resultats delcontingut d’ aire ocluït i de la consistència fora dels límits establerts, es podrà procedir a la realització d’un tram de prova ambaquest formigó. En cas contrari, s’haurà d’ esperar als 28 dies i s’introduiran les modificacions necessàries en la dosificació, ies repetiran els assaigs de resistència.Control de fabricació i recepció.- Inspecció no sistemàtica a la planta de fabricació del formigó- Per a cada fracció d’àrid, abans de l’entrada al mesclador, es realitzaran amb la freqüència indicada, els següents assaigs: - Com a mínim 2 cops al dia, 1 pel matí i un altre per la tarda:


Pàgina: 32

- Assaig granulomè tric (UNE-EN 933-1) - Equivalent de sorra de l’àrid fi (UNE EN 933-8) - Terrossos d’argila (UNE 7133) - Índex de llenques de l’àrid gros (UNE EN 933-3) - Proporció de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE EN 933-2) - Com a mínim 1 cop al mes, i sempre que es canviï de procedè ncia el subministrament: - Coeficient de Los Ángeles de l’àrid gros (UNE EN 1097-2) - Substàncies perjudicials (EHE)- Sobre una mostra de la mescla d’àrids es realitzarà cada dia un assaig granulomè tric (UNE EN 933-1)- Comprovació de l’exactitud de les bàscules de dosificació un cop cada 15 dies.- Inspecció visual del formigó en cada element de transport i comprovació de la temperatura.- Recepció del full de subministrament del formigó, per a cada partida.- Es controlaran com a mínim 2 cops al dia (matí i tarda): - Contingut d’aire ocluït en el formigó (UNE 83315) - Consistència (UNE 83313) - Fabricació de provetes per a assaig a flexotracció (UNE 83301)CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Es seguiran els criteris que en cada cas, indiqui la DF. Cada sèrie de provetes es prendrà d’amassades diferents.Quan s’indica una freqüència temporal de 2 assaigs per dia, es realitzarà un pel mati i l’altre per la tarda. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:- Interpretació dels assaigs característics: Si la resistència característica a 7 dies resulta superior al 80 % de l’especificada a 28 dies, i els resultats del contingut d’ aireocluit i de la consistència es troben dins dels límits establerts, es podrà iniciar el tram de prova amb el formigó corresponent.En cas contrari, s’haurà d’esperar als resultats a 28 dies i, en el seu cas, s’ introduiran els ajustos necessaris a la dosificació,repetint-se els assaigs característics.- Interpretació dels assaigs de control de resistència: El lot s’accepta si la resistència característica a 28 dies és superior a l’exigida. En altre cas: - Si fos inferior a ella, però no al seu 90%, el Contractista podrà escollir entre acceptar les sancions previstes en el Plec dePrescripcions Tècniques Particulars, o sol·licitar la realització d’assaigs d’informació. Aquestes sancions no podran serinferiors a l’aplicació d’una penalització al preu unitari del lot , la quantia de la qual sigui igual al doble de la merma deresistència, expressades ambdues en proporció. - Si està per sota del 90 %, es realitzaran, a càrrec del contractista, els corresponents assaigs d’informació.- Assaigs d’informació: Abans dels 54 dies d’acabada l’estesa del lot, s’extrauran 6 testimonis cilíndrics (UNE 83302) que s’assajaran a traccióindirecta (UNE 83306) a edat de 56 dies. La conservació dels testimonis durant les 48 hores anteriors a l’assaig es realitzaràsegons la norma UNE 83302.El valor mig dels resultats dels assaigs d’informació del lot es compararan amb el resultat mig corresponent al tram de prova.El lot s’accepta si la resistència mitjana del lot és superior. En cas d’ incompliment, cal distingir tres casos: - Si fos inferior a ell, però no al seu 90%, s’ aplicaran al lot les sancions previstes en el Plec de Prescripcions TècniquesParticulars. - Si fos inferior al seu 90%, però no al se u 70%, el Director de les Obres podrà aplicar les sancions previstes en el Plec dePrescripcions Tècniques Particulars, o bé ordenar la demolició del lot i la seva reconstrucció, a càrrec del Contractista. - Si fos inferior al seu 70% es demolirà el lot i e s reconstruirà, a càrrec del Contractista.Les sancions referide s no podran ser inferiors a l’aplicació d’una penalit zació al preu unitari del lot, la quantia del qual siguiigual al doble de la merma de resistència, expressades ambdues en proporció.La resistència de cada pastada a una determinada edat, es determinarà com a mitjana de les resistències de les provetesfabricades amb un formigó de la pastada en qüestió i assajades a l’edat determinada. A partir de la mínima resistènciaobtinguda en qualsevol pastada del lot, es podrà estimar la característica multiplicant aquella per un coeficient donat per lataula següent:Coeficient (En funció del nombre de sèries que formen el lot):- 2 sèries: 0,88- 3 sèries: 0,91- 4 sèries: 0,93- 5 sèries: 0,95- 6 sèries: 0,96Quan l’assentament en el con d’Abrams no s’ ajusti als valors especificats a la fórmula de treball, es rebutjarà el camiócontrolat.

____________________________________________________________________________


Pàgina: 33


B0A - FERRETERIA

B0A1 - FILFERROS


B0A14200.


Fil d'acer dolç, flexible i tenaç, obtingut per estiratge en fred o per trefilatge.S'han considerat els tipus següents:- Filferro d'acer - Filferro d'acer galvanitzat - Filferro d'acer plastificat - Filferro recuit CARACTERÍSTIQUES GENERALS:Ha de ser de secció constant i uniforme.Ha de complir les especificacions de la norma UNE 36722.ACABAT SUPERFICIAL GALVANITZAT:El seu recobriment de zinc ha de ser homogeni, llis, sense discontinuïtats, escames, grans, rugositats o esquerdes, no ha detenir taques ni d'altres imperfeccions superficials.La masa mínima del recobriment de zinc (UNE 37-504)ha de complir les especificacions de les taules I i II de la UNE 37-506.Resisténcia a la tracció (UNE 37-504):- Qualitat G1 o G2: 1770 N/mm2- Qualitat G3: 1570 N/mm2 Adherència del recobriment (UNE 37-504): Ha de complir Puresa del zinc (UNE 37-504): >= 98,5% Toleràncies:- Diàmetre: ± 2% diàmetre nominal FILFERRO D'ACER PLASTIFICAT:Filferro d'acer de baix contingut de carboni, galvanitzat en calent, amb un recobriment orgànic de PVC aplicat per extrusió osinterització.El recobriment de PVC ha de complir les especificacions de l'apartat 6.3 de la UNE 36-732.La concentricitat i l’adherencia del recobriment de PVC ha de complir les especificacions del article 6.5 UNE 36-732. Característiques del galvanitzat: G-1B (UNE 37-506) Resistència a la tracció:- Qualitat recuit: =< 600 N/mm2- Qualitat dur: > 600 N/mm2 Toleràncies:- Diàmetre: taula 1 UNE 36-732


Subministrament: En rotlles. A l'embalatge o albarà de lliurament hi han de constar les dades següents:- Identificació del fabricant o nom comercial - Identificació del producte - Diàmetre i llargària dels rotlles Emmagatzematge: En llocs secs i protegits de la intempèrie.





Pàgina: 34

FILFERRO D'ACER:* UNE 36722:1974 Alambre de acero de bajo contenido en carbono. Medidas y tolerancias.FILFERRO D'ACER GALVANITZAT:* UNE 37506:1983 Alambres de acero galvanizados en caliente para usos generales. Designación de calidades.Caracterisicas generales.* UNE 37502:1983 Alambres de acero galvanizados en caliente. Condiciones técnicas de suministro.FILFERRO PLASTIFICAT:* UNE 36732:1995 Alambres de acero y productos de alambre para cerramientos. Recubrimientos orgánicos sobre el alambre.Recubrimientos de poli(cloruro de vinilo).

____________________________________________________________________________


B0A - FERRETERIA

B0A3 - CLAUS


B0A31000.


Elements metàl·lics per a subjectar coses introduint-los mitjançant cops o impactes. S'han considerat els elements següents:- Gafes de pala i punta - Claus d'impacte - Claus d'acer - Claus de coure- Claus d'acer galvanitzat - Tatxes d'acer Claus són tijes metàl·liques, punxagudes d'un extrem i amb una cabota a l'altre.Tatxes són claus curts amb la cabota grossa i plana.Gafes de pala i punta són claus grans i plans amb la cabota formada al doblegar la tija, utilitzats per a unir els bastiments ambles parets.CARACTERÍSTIQUES GENERALS:Han de tenir la forma, mides i resistències adequats als elements que han d'unir.Han de ser rectes, amb la punta afilada i regular.Els claus d'acer han de complir les determinacions de les normes UNE 17-032, UNE 17-033, UNE 17-034, UNE 17-035 i UNE17-036.ACABAT SUPERFICIAL GALVANITZAT:El seu recobriment de zinc ha de ser llis, sense discontinuïtats, ni exfoliacions i no ha de tenir taques ni d'altres imperfeccionssuperficials.Protecció de galvanització: >= 275 g/m2 Puresa del zinc, en pes: >= 98,5% Toleràncies dels claus i tatxes:- Llargària: ± 1 D


Subministrament: Empaquetats.Emmagatzematge: En llocs protegits de la pluja i la humitat.



Pàgina: 35



No hi ha normativa d'obligat compliment per a les gafes de pala i punta.CLAUS I TATXES:UNE 17032:1966 Puntas redondeadas de cabeza plana lisa. Medidas.UNE 17033:1966 Puntas redondeadas de cabeza plana rayada. Medidas.UNE 17034:1966 Puntas redondeadas de cabeza plana ancha.UNE 17035:1966 Puntas de cabeza cónica.UNE 17036:1966 Puntas redondeadas de cabeza perdida.

____________________________________________________________________________


B0B - ACER I METALL EN PERFILS O BARRES

B0B2 - ACER EN BARRES CORRUGADES


B0B27000.


Acer per a armadures passives d’elements de formigó: S'han considerat els elements següents:- Barres corrugadesCARACTERÍSTIQUES GENERALS:En el cas de que el material s'utilitzi en obra pú blica, l'acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 9 de juny de 1998,exigeix que els materials siguin de qualitat certificada o puguin acreditar un nivell de qualitat equivalent, segons les normesaplicables als estats membres de la Unió Europea o de l'Associació Europea de Lliure Canvi.També en aquest cas, es procurarà que els esmentats materials disposin de l'etiqueta ecològica europea, regulada en elReglament 880/1992/CEE o bé altres distintius de la Comunitat Europea.Els productes d’acer per a armadures passives no han de tenir defectes superficials ni fissures.L'armadura ha de ser neta, sense taques de greix, d'oli, de pintura, de pols o de qualsevol altre matèria perjudicial.Els filferros llisos només es poden utilitzar com elements de connexió d’armadures bàsiques electrosoldades en gelosia. Les barres corrugades han de tenir al menys dues files de corrugues transversals, uniformement distribuïdes al llarg de tota lallargària. Dins de cada fila, les corrugues han d’estar uniformement espaiades.Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant, assajades segons la normacorresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:- Diàmetre nominal: s’ha d’ajustar als valors especificats a la taula 6 de la UNE-EN 10080. - Diàmetres nominals <= 10,00 mm: Variació en intervals de mig mm - Diàmetres nominals > 10,00 mm: Variació en unitats senceres de mm - Dimensions i geometria de les corrugues: Ha de complir l’especificat en l’apartat 7.4.2 de la UNE-EN 10080.- Mas sa per metre: El valor nominal ha de ser l’especificat en la taula 6 de la UNE-EN 10080, en relació amb el diàmetrenominal i l’àrea nominal de la secció transversal- Secció equivalent: >= 95,5% Secció nominal- Aptitud al doblegat: - Assaig doblegat amb angle >= 180º (UNE-EN 10080, UNE-EN ISO 15630-1): No s’ha d’apreciar trencaments o fissures - Assaig doblegat -desdoblegat amb angle >= 90º (UNE-EN 10080, UNE-EN ISO 15630-1): No s’ha d’apreciar trencamentso fissuresTensió d'adherència (assaig de la biga UNE-EN 10080):- Tensió d'adherència: - D < 8 mm: >= 6,88 N/mm2


Pàgina: 36

- 8 mm <= D <= 32 mm: >= (7,84-0,12 D) N/mm2 - D > 32 mm: >= 4,00 N/mm2- Tensió de última d'adherència: - D < 8 mm: >= 11,22 N/mm2 - 8 mm <= D <= 32 mm: >= (12,74-0,19 D) N/mm2 - D > 32 mm: >= 6,66 N/mm2- Composició química (% en massa):

+---------------------------------------------------------+¦ ¦ C ¦ Ceq ¦ S ¦ P ¦ Cu ¦ N ¦¦ ¦ %màx.¦ %màx. ¦ %màx. ¦ %màx. ¦ %màx. ¦ %màx. ¦¦----------¦------¦-------¦-------¦-------¦-------¦-------¦¦Colada ¦ 0,22 ¦ 0,050 ¦ 0,050 ¦ 0,050 ¦ 0,800 ¦ 0,012 ¦¦Producte ¦ 0,24 ¦ 0,052 ¦ 0,055 ¦ 0,055 ¦ 0,850 ¦ 0,014 ¦+---------------------------------------------------------+

Ceq = Carboni equivalentEs pot superar el valor màxim per al Carboni en un 0,03% en massa, si el valor del Carboni equivalent disminueix en un 0,02%en massa.Les caracterí stiques anteriors s'han de determinar segons la norma UNE-EN ISO 15630-1.BARRES I ROTLLES D’ACER CORRUGAT SOLDABLE:El producte s’ha de designar segons l’especificat en l’apartat 5.1 de la UNE-EN 10080:- Descripció de la forma- Referència a la norma EN- Dimensions nominals- Classe tècnicaLes característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant, assajades segons la normacorresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:- Característiques geomètriques del corrugat de les barres han de complir les especificacions de l’apartat 7.4.2 de la normaUNE-EN 10080.- Característiques mecàniques de les barres: - Acer soldable (S) - Allargament total sota càrrega màxima: - Acer subministrat en barres: >= 5,0% - Acer subministrat en rotlles: >= 7,5% - Acer soldable amb característiques especials de ductilitat (SD): - Allargament total sota càrrega màxima: - Acer subministrat en barres: >= 7,5% - Acer subministrat en rotlles: >= 10,0% - Resistència a fatiga: Ha de complir l’especificat la taula 32.2.d de la EHE-08 - Deformació alternativa: Ha de complir l’especificat la taula 32.2.e de la EHE-08

+----------------------------------------------------------+¦Designació¦ Lím.elàstic ¦ Càrrega ¦Allargament ¦ Relació ¦¦ ¦ fy ¦unitaria ¦ al ¦ fs/fy ¦¦ ¦ ¦trencament¦trencament ¦ ¦¦ ¦ N/mm2 ¦fs(N/mm2) ¦ ¦ ¦¦----------¦-------------¦----------¦------------¦---------¦¦ B 400 S ¦ >= 400 ¦ >= 440 ¦ >= 14% ¦ >= 1,05 ¦¦ B 500 S ¦ >= 500 ¦ >= 550 ¦ >= 12% ¦ >= 1,05 ¦¦ B 400 SD ¦ >= 400 ¦ >= 480 ¦ >= 20% ¦ >= 1,20 ¦¦ ¦ ¦ ¦ ¦ <= 1,35 ¦¦ B 500 SD ¦ >= 500 ¦ >= 575 ¦ >= 16% ¦ >= 1,15 ¦¦ ¦ ¦ ¦ ¦ <= 1,35 ¦+----------------------------------------------------------+

- Diàmetre nominal: S’han d’ajustar a la sèrie següent (mm): 6 – 8 – 10 – 12 – 14 – 16 – 20 – 25 – 32 i 40 mmS’ha d’evitar utilitzar barres de diàmetre <= 6 mm, en el cas d’armadura muntada o elaborada amb soldadura.Toleràncies:- Massa: - Diàmetre nominal > 8,0 mm: ± 4,5% massa nominal - Diàmetre nominal <= 8,0 mm: ± 6% massa nominalLes caracterí stiques anteriors s'han de determinar segons la norma UNE-EN ISO 15630-1. FILFERROS CORRUGATS I FILFERROS LLISOS:Filferros corrugats son els que compleixen els requisits establerts per la UNE-EN 10080 per a la fabricació de malles


Pàgina: 37

electrosoldades o armadures bàsiques electrosoldades en gelosia.Filferros llisos son els que compleixen els requisits establerts per la UNE-EN 10080 per a la fabricació d’elements de connexióen armadures bàsiques electrosoldades en gelosia.Els dià metres nominals dels filferros corrugats s'han d'ajustar a la sèrie (mm):5-5,5-6-6,5-7-7,5-8-8,5-9-9,5-10-10,5-11-11,5-12-14 mmLes característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant, assajades segons la normacorresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:- Característiques mecàniques: - B 500 T - Límit elàstic fy: >= 500 N/mm2 - Càrrega unitària de trencament fs: >= 550 N/mm2 - Allargament al trencament: >= 8% - Relació f/fy: >= 1,03Les caracterí stiques anteriors s'han de determinar segons la norma UNE-EN ISO 15630-1.MALLA ELECTROSOLDADA: Armadura formada per la disposició de barres corrugades o filferros corrugats, longitudinals i transversals, de diàmetrenominal igual o diferent, que es creuen entre sí perpendicularment i que els seus punts de contacte queden units mitjançantsoldadura elèctrica, realitzada en una instal·lació industrial aliena a l’obra. La composició de la malla pot ser barres corrugades o filferros corrugats, però no la barreja d’ambdós.Els components d’un panell poden ser elements simples o aparellats.El producte s’ha de designar segons l’especificat en l’apartat 5.2 de la UNE-EN 10080:- Descripció de la forma- Referència a la norma EN- Dimensions nominals: Dimensions dels components, dimensions del panell, separació entre elements i sobrellargs- Classes tècniques dels acersEls components de la malla han de complir les especificacions que els hi son aplicables segons siguin barres o filferros.Les característiques següents han de complir amb els valors declarats per el fabricant, assajades segons la normacorresponent, dins del límit de tolerància indicat, en el seu cas:- Cà rrega de desenganxament de les unions soldades (Fs): 0,25 fy x An (An = Secció transversal nominal del més gran dels elements de la unió en malles simples o de un dels elements aparellats,en malles dobles)- Diàmetres relatius dels elements: - Malles simples: dmín <= 0,6 dmàx(dmín: diàmetre nominal de l’armadura transversal, dmàx: diàmetre nominal de l’armadura més gruixuda) - Malles elements aparellats: 0,7 ds <= dt <= 1,25 ds(ds: diàmetre nominal de les armadures simples; dt: diàmetr e nominal de les armadures aparellades) - Separació entre armadures longitudinals i transversals: <= 50 mm- Sobrellargs (prolongació de les barres transversals més enllà de l'ú ltima barra longitudinal): 25 mmToleràncies:- Llargària i amplària: ± 25 mm o ± 0,5% (la més gran)- Separació entre armadures: ± 15 mm o ± 7,5% (la més gran) Les caracterí stiques anteriors s'han de determinar segons la norma UNE-EN ISO 15630-1.


Emmagatzematge: en llocs en els que restin protegits de la pluja, l'humitat del terra i l'eventual agressivitat de l'ambient.Es classificaran segons el tipus, qualitat, diàmetre i procedència.Abans de la seva utilització i en especial despres de periodes llargs d'emmagatzematge en obra, s'ha d'inspeccionar lasuperfície per tal de comprovar que no hi hagi alteracions superficials.Pèrdua de pes desprès de l'eliminació d'òxid superficial amb raspall de filferros: < 1%




Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).UNE-EN 10080:2006 Acero para el armado del hormigón. Acero soldable para armaduras de hormigón armado.


Pàgina: 38

Generalidades.


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:Han de portar gravades, una marca que identifiqui el país d’origen i la fà brica i una altra que identifica la classe tècnica(segons l’especificat en l’apartat 10 de la EHE-08, UNE-EN 10080), aquesta marca s’ha de repetir a intervals <= 1,5 mCada partida d’acer ha d’anar acompanyada d’una full de subministrament que com a mínim, ha de contenir la informaciósegüent:- Identificació del subministrador- Número d’identificació de la certificació d’homologació d’adherència (apartat 32.2 EHE-08)- Número de sèrie del full de subministrament- Nom de la fàbrica- Data d’entrega i nom del peticionari- Quantitat d’acer subministrat classificat per diàmetres i tipus d’acer- Diàmetres subministrats- Designació dels tipus d’acers subministrats segons EHE-08, UNE-EN 10080- Forma de subministrament: barra o rotlle- Identificació i lloc de subministrament- Sistema d’identificació adoptat segons EHE-08, UNE-EN 10080- Classe tècnica segons l’especificat en l’apartat 10 de la EHE-08, UNE-EN 10080- Indicació, en el seu cas, de procediments especials de soldadura El fabricant ha de facilitar un certificat d’assaig que garanteixi el compliment de les característiques anteriors, on s’had’incloure la informació següent:- Data d’emissió del certificat- Certificat de l’assaig de doblegat-desdoblegat- Certificat de l’assaig de doblegat simple- Certificat de l’assaig de fatiga en acers tipus SD- Certificat de l’assaig de deformació alternativa en acers tipus SD- Certificat d’homologació d’adherència en el cas en que es garanteixi les característiques d’adherència mitjançant l’assaig dela biga - Marca comercial de l’acer - Forma de subministrament: barra o rotllesEn Malle s electrosoldades, s’ha de facilitar a més:- Certificat de l’assaig de desenganxament dels nusos- Certificat de qualificació del personal que realitza la soldadura no resistent- Certificat d’homologació de soldadors i del procés de soldaduraOPERACIONS DE CONTROL:Els punts de control més destacables són els següents:- Per a cada partida de subministrament que arribi a l’obra: - Recepció del certificat de garantia del fabricant, signat per persona física, segons article 32º de la norma EHE-08. - Inspecció visual del material i observació de les marques d’identificació.- Quan l’acer disposi de marcatge CE es comprovarà la seva conformitat mitjançant la verificació documental de que elsvalors declarats en els documents del marcatge permetin deduir el compliment de les especificacions contemplades en elprojecte i a l’article 32 de la EHE-08. Mentre no estigui vigent el marcatge CE per acers corrugats destinats a l’elaboració d’armadures per a formigó armat,hauran de ser conformes a la EHE-08 i a la UNE-EN 10080. La demostració d’aquesta conformitat es podrà efectuarmitjançant: - La possessió d’un distintiu de qualitat oficialment reconegut, conforme a l’ annex 19 de la EHE-08 - La realització d’assaigs de comprovació durant la recepció. Es farà en funció de la quantitat d’acer subministrat: - Subministrament < 300 t: Es dividirà el subministrament en lots de com a màxim 40 t que siguin del mateix subministrador, fabricant, designació isèrie, i es prendran 2 provetes on es realitzaran els següents assaigs: - Comprovació de la secció equivalent - Comprovació de les característiques geomètriques - Assaig de doblat-desdoblat, o alternativament, el de doblat simple A més, es comprovarà com a mínim en una proveta de cada diàmetre, el tipus d’acer utilitzat i el seu fabricant, el límitelàstic, la càrrega de ruptura, l’allargament de ruptura, i l’allargament sota càrrega màxima. - Subministrament >= 300 t: Es prendran 4 provetes per a la comprovació de les característiques mecàniques del cas anterior. Alternativament, el Subministrador podrà optar per facilitar un certificat de traçabilitat, signat per persona física, on esdeclarin els fabricants i les colades de cada subministrament. A més, facilitarà una cò pia del certificat del control de producciódel fabricant, on es recullin els resultats dels assaigs mecànics i químics de cada colada. En aquest cas, s’efectuaran assaigs


Pàgina: 39

de contrast de traçabilitat de colada, mitjanç ant la determinació de les característiques químiques sobre 1 de cada quatre lots,realitzant com a mínim 5 assaigs. La composició química podrà presentar les variacions següents respecte el certificat de control de producció per a seracceptada: %Cassaig = %Ccertificat: ±0,03 %Ceq assaig = %Ceq certificat: ±0,03 %Passaig = %Pcertificat: ±0,008 %Sassaig = %Scertificat: ±0,008 %Nassaig = %Ncertificat: ±0,002 Un cop comprovada la traçabilitat de la colada, es farà la divisió en lots de com a mínim 15 barres. Par a cada lot,s’assajaran 2 provetes sobre les que es faran els següents assaigs: - Comprovació de la secció equivalent - Comprovació de les característiques geomètriques - Assaig de doblat-desdoblat, o alternativament, el de doblat simple - Comprovació del límit elàstic, la càrrega de ruptura, la relació entre ells, i l’allargament de ruptura - En el cas d’estructures sotmeses a fatiga, el comportament de l’acer es podrà demostrar mitjançant la presentació d’uninforme d’assaigs, de com a màxim un any d’antiguitat, que compleixin amb l’article 38.10, i realitzat en un laboratori acreditat - En el cas d’estructures situades en zona sísmica, el comportament de l’acer es podrà demostrar mitjançant la presentaciód’un informe d’assaigs, de com a màxim un any d’antiguitat, que compleixin amb l’article 32º , i realitzat en un laboratoriacreditat.- Comprovacions experimentals de les armadures elaborades durant el subministrament o la seva fabricació en obra: El control experimental de les armadures elaborades comprendrà la comprovació de les caracterí stiques mecàniques, lesd’adherència, i les de les seves dimensions geomètriques, així com les característiques en cas de realitzar soldadura resistent. En cas de disposar d’un distintiu de qualitat oficialment reconegut, la DF podrà eximir la realització de les comprovacionsexperimentals. Es definirà com a lot de control experimental quan es compleixi: - Pes del lot <= 30 t - Les armadures fabricades a central aliena a l’obra, hauran de ser subministrades en remeses consecutives des de lamateixa instal·lació de ferralla - Si es fabriquen a obra, les que s’hagin produït en un període d’1 mes - Estar fabricades amb el mateix tipus d’acer i forma de producte Els assaigs per a realitzar el control, es realitzaran en laboratoris autoritzats.- Comprovació de la conformitat de les característiques mecàniques: - Armadures fabricades sense processos de soldadura: es realitzarà l’assaig a tracció sobre 2 provetes per a cada mostracorresponent a un diàmetre de cada sèrie. Si l’ acer estigués en possessió d’un distintiu de qualitat oficialment reconegut, laDF podrà realitzar els assaigs sobre una única proveta. En el cas que no s’hagin utilitzat processos de redreçat, es podràeximir la realització d’aquest assaigs. - Armadures fabricades amb processos de soldadura: es prendran 4 mostres per lot, corresponents a les combinacions dediàmetres mé s representatius del procés de soldadura, realitzant-se: assaigs de tracció sobre 2 provetes dels diàmetres méspetits de cada mostra, i assaigs de doblat simple, o el de doblat desdoblat, sobre 2 provetes dels diàmetres més grans. Sil’acer estigués en possessió d’un distintiu de qualitat oficialment reconegut, la DF podrà realitzar els assaigs sobre una únicaproveta.- Comprovació de la conformitat de les característiques d’adherència: Es prendrà una mostra de 2 provetes per a cada un dels diàmetres que formin part del lot d’acer redreçat, i es determinaranles característiques geomètriques. En el cas que l’acer disposi d’ un certificat de les característiques d’adherència segonsl’annex C de la UNE EN 10080, només caldrà determinar l’altura de la corruga.- Comprovació de la conformitat de les característiques geomètriques: Es realitzarà, sobre cada unitat a comprovar, una inspecció per determinar la correspondència dels diàmetres de lesarmadures i el tipus d’acer entre el indicat en el projecte i la fulla de subministrament. A mé s es revisarà que l’alineació delsseus elements rectes, les seves dimensions, i els diàmetres de doblat, no presentin desviacions observables a simple vista enels trams rectes, i que els diàmetres de doblat i les desviacions geomè triques respecte a les formes d’especejament delprojecte són conformes amb les toleràncies establertes en el mateix, o conformes a l’annex 11 de la EHE-08.- Comprovacions addicionals en cas de soldadura resistent: Si s’utilitza una soldadura resistent per a l’elaboració de l’armat a fàbrica, la DF haurà de demanar les evidènciesdocumentals de que el procés està en possessió d’ un distintiu de qualitat oficialment reconegut. Si l’elaboració de l’armat esfa a obra, la DF permetrà la realització de la soldadura resistent només en el cas que es faci un control d’execució intens. A més, la DF haurà de disposar la realització d’una sèrie de comprovacions experimentals de la conformitat del procés, enfunció del tipus de soldadura, d’acord amb 7.2 de la UNE 36832. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:La presa de mostra es realitzarà seguint les indicacions de la DF, d’ acord a la norma UNE 36-092 i a la EHE-08. El controlplantejat es realitzarà abans de començar el formigonat de les estructures, en el cas de material sense marca de qualitat, oabans de la posta en servei en el cas de que disposi de l’ esmentada marca de qualitat de producte.INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:S’acceptarà el lot sempre que, en el cas del redreçat, les característiques mecà niques de l’armadura presentin resultatsconformes als marges definits a la EHE-08 (art. 32.2). En el cas d’altres processos, s’acceptarà el lot quan els assaigs detracció i doblat compleixin amb les especificacions establertes.En cas de no complir-se alguna especificació, s’efectuarà una nova presa de mostres del mateix lot. Si es tornés a produir unincompliment d’alguna especificació, es rebutjaria el lot.


Pàgina: 40

En el cas de l’acer subministrat en barra, i respecte a les característiques d’adherè ncia, s’acceptarà el lot si es compleixen lesespecificacions definides a l’art. 32.2 de la EHE-08. En cas contrari, es tornarà a fer una presa de mostres del mateix lot, i sies tornés a donar un incompliment d’ alguna especificació, es rebutjarà el lot sencer.La DF rebutjarà les armadures que presentin un grau d’oxidació excessiu que pugui afectar a les seves condicionsd’adherència. Es considerarà oxidació excessiva quan mitjançant un raspallat amb pues metàl·liques, es determini una pèrduade pes de la barra proveta superior al 1%. S’ haurà de comprovar que un cop eliminat l’òxid, l’altura de la corruga compleixamb els límits establerts a l’art. 32.2 de la EHE-08.En el cas de produir-se un incompliment en les característiques geomètriques, es rebutjarà l’armadura que presenti defectes, ies procedirà al repàs de tota la remesa. Si les comprovacions resulten satisfactòries, s’acceptarà la remesa, prèvia substitucióde l’ar madura defectuosa. En cas contrari, es rebutjarà tota la remesa.

____________________________________________________________________________


B0D - MATERIALS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS

B0D2 - TAULONS


B0D21030.


Tauló de fusta que prové de troncs sans de fibres rectes, uniformes, apretades i paral·leles.CARACTERÍSTIQUES GENERALS:Les cares han de ser planes, escairades i han de tenir les arestes vives.Els extrems han d'estar acabats mitjançant tall de serra, a escaire.Ha de conservar les seves característiques per al nombre d'usos previstos.No ha de tenir signes de putrefacció, corcs, fongs, nusos morts, estelles, semes ni descoloracions.Es poden admetre esquerdes superficials produïdes per la dessecació que no afectin les característiques de la fusta.Pes específic aparent (UNE 56-531) (P): ): 4 <= P <= 6 kN/m3Contingut d'humitat (UNE 56-529): <= 15% Higroscopicitat (UNE 56-532): Normal Coeficient de contracció volumètrica (UNE 56533) (C): 0,35% <= C <= 0,55% Coeficient d'elasticitat:- Fusta de pi: Aprox. 15000 N/mm2- Fusta d'avet: Aprox. 14000 N/mm2Duresa (UNE 56-534): <= 4 Resistència a la compressió (UNE 56-535):- En la direcció paral·lela a les fibres: >= 30 N/mm2- En la direcció perpendicular a les fibres: >= 10 N/mm2Resistència a la tracció (UNE 56-538):- En la direcció paral·lela a les fibres: >= 30 N/mm2- En la direcció perpendicular a les fibres: >= 2,5 N/mm2Resistència a la flexió (UNE 56-537): >= 30 N/mm2Resistència a l'esforç tallant: >= 5 N/mm2Resistència al clivellament (UNE 56-539): >= 1,5 N/mm2Toleràncies:- Llargària nominal: + 50 mm, - 25 mm- Amplària nominal: ± 2 mm - Gruix:

┌────────────────────────────────────────┐│ Classe │ Gruix nominal (mm) ││ │─────────────────────────────││ │ < 50 │ 50 a 75 │ > 75 ││ │─────────────────────────────││ │ Tolerància (mm) │


Pàgina: 41

│────────────────────────────────────────││ T1 │ ±3 │ ±4 │ +6,-3 ││ T2 │ ±2 │ ±3 │ +5,-2 ││ T3 │ ±1,5 │ ±1,5 │ ±1,5 │└────────────────────────────────────────┘

- Fletxa: ± 5 mm/m - Torsió: ± 2°


Subministrament: De manera que no s'alterin les seves condicions.Emmagatzematge: De manera que no es deformin i en llocs secs i ventilats, sense contacte directe amb el terra.





____________________________________________________________________________



B0D6 - PUNTALS


B0D625A0.


Peces cilíndriques estretes i llargues per a apuntalaments.S'han considerat els tipus següents:- Puntal rodó de fusta - Puntal metàl·lic telescòpicPUNTAL DE FUSTA:Puntal de fusta que prové de troncs sans de fibres rectes, uniformes, compactes i paral·leles.Els extrems han d'estar acabats mitjançant tall de serra, a escaire.No ha de tenir signes de putrefacció, corcs, fongs, nusos morts, estelles, semes ni descoloracions.Es poden admetre esquerdes superficials produïdes per la dessecació que no afectin les característiques de la fusta.No ha de tenir d'altres desperfectes que els ocasionats pel nombre màxim d'usos.Pes específic aparent (UNE 56-531) (P): ): 4 <= P <= 6 kN/m3Contingut d'humitat (UNE 56-529): <= 15% Higroscopicitat (UNE 56-532): Normal Coeficient de contracció volumètrica (UNE 56533) (C): 0,35% <= C <= 0,55% Coeficient d'elasticitat:- Fusta de pi: Aprox. 15000 N/mm2- Fusta d'avet: Aprox. 14000 N/mm2Duresa (UNE 56-534): <= 4 Resistència a la compressió (UNE 56-535):- En la direcció paral·lela a les fibres: >= 30 N/mm2- En la direcció perpendicular a les fibres: >= 10 N/mm2Resistència a la tracció (UNE 56-538):


Pàgina: 42

- En la direcció paral·lela a les fibres: >= 30 N/mm2- En la direcció perpendicular a les fibres: >= 2,5 N/mm2Resistència a la flexió (UNE 56-537): >= 30 N/mm2Resistència a l'esforç tallant: >= 5 N/mm2Resistència al clivellament (UNE 56-539): >= 1,5 N/mm2Toleràncies:- Diàmetre: ± 2 mm - Llargària nominal: + 50 mm, - 25 mm- Fletxa: ± 5 mm/m PUNTAL METÀL·LIC:Puntal metàl·lic amb mecanisme de regulació i fixació de la seva alçària.La base i el cap del puntal cal que estiguin fets de platina plana i amb forats per a poder-lo clavar si cal.Ha de conservar les seves característiques per al nombre d'usos previstos.Resistència mínima a la compressió segons l'alçària de muntatge:

┌──────────────────────────────────────────────────────────────┐│ │ Llargària del puntal ││Alçària muntatge│─────────────────────────────────────────────│ │ │ 3 m │ 3,5 m │ 4 m │ 4,5 m │ 5 m ││────────────────│───────│─────────│───────│─────────│─────────││ 2 m │ 1,8 T │ 1,8 T │ 2,5 T │ - │ - ││ 2,5 m │ 1,4 T │ 1,4 T │ 2,0 T │ - │ - ││ 3 m │ 1 T │ 1 T │ 1,6 T │ - │ - ││ 3,5 m │ - │ 0,9 T │ 1,4 T │ 1,43 T │ 1,43 T ││ 4,0 m │ - │ - │ 1,1 T │ 1,2 T │ 1,2 T ││ 4,5 m │ - │ - │ - │ 0,87 T │ 0,87 T ││ 5 m │ - │ - │ - │ - │ 0,69 T │└──────────────────────────────────────────────────────────────┘


Subministrament: De manera que no s'alterin les seves condicions.Emmagatzematge: De manera que no es deformin i en llocs secs i ventilats, sense contacte directe amb el terra.





____________________________________________________________________________



B0D8 - PLAFONS


B0D81680.


Plafó d'acer per a encofrat de formigons, amb una cara llisa i l'altra amb rigiditzadors per a evitar deformacions.CARACTERÍSTIQUES GENERALS:Ha de disposar de mecanismes per a travar els plafons entre ells.La superfície ha de ser llisa i ha de tenir el gruix, els rigiditzadors i els elements de connexió que calguin. No ha de tenir altres


Pàgina: 43

desperfectes que els ocasionats pels usos previstos.El seu disseny ha de fer que el procés de formigonament i vibratge no alteri la seva planor ni la seva posició.La connexió entre peces ha de ser suficientment estanca per no permetre la pèrdua apreciable de pasta pels junts.Toleràncies:- Planor: ± 3 mm/m, <= 5 mm/m


Subministrament: De manera que no s'alterin les seves condicions.Emmagatzematge: En lloc sec, protegit de la intempèrie i sense contacte directe amb el terra, de manera que no s'alterin lesseves condicions.





____________________________________________________________________________



B0DZ - MATERIALS AUXILIARS PER A ENCOFRATS I APUNTALAMENTS


B0DZA000,B0DZP600.


Elements auxiliars per al muntatge d'encofrats i apuntalaments, i per a la protecció dels espais de treball a les bastides i elsencofrats.S'han considerat els següents elements:- Tensors per a encofrats de fusta- Grapes per a encofrats metàl·lics- Fleixos d'acer laminat en fred amb perforacions, per al muntatge d'encofrats metàl·lics- Desencofrants- Conjunts de perfils metàl·lics desmuntables per a suport d'encofrat de sostres o de cassetons recuperables- Bastides metàl·liques- Elements auxiliars per a plafons metàl·lics- Tubs metàl·lics de 2,3" de D, per a confecció d'entramats, baranes, suports, etc.- Element d'unió de tubs de 2,3" de D, per a confecció d'entramat, baranes, suports, etc.- Planxa d'acer, de 8 a 12 mm de gruix per a protecció de rases, pous, etc.CARACTERÍSTIQUES GENERALS:Tots els elements han de ser compatibles amb el sistema de muntatge que utilitzi l'encofrat o apuntalament i no han dedisminuir les seves característiques ni la seva capacitat portant.Han de tenir la resistència i la rigidesa suficient per a garantir el compliment de les toleràncies dimensionals i per a resistir,sense assentaments ni deformacions perjudicials, les accions que es puguin produir sobre aquests com a conseqüència delprocès de formigonament i, especialment, per les pressions del formigó fresc o dels mètodes de compactació utilitzats.Aquestes condicions s'han de mantenir fins que el formigó hagi adquirit la resistència suficient per a suportar les tensions aque serà sotmès durant el desencofrat o desenmotllat.Es prohibeix l'ús d'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó, excepte quan es faciliti a la DF certificatemès per una entitat de control, conforme els panells han rebut tractament superficial que eviti la reacció amb els àlcalis del


Pàgina: 44

ciment TENSORS, GRAPES I ELEMENTS AUXILIARS PER A PLAFONS METÀL·LICS:No han de tenir punts d'oxidació ni manca de recobriment a la superfície.No han de tenir defectes interns o externs que en perjudiquin la utilització correcta.FLEIX:Ha de ser de secció constant i uniforme.Amplària: >= 10 mm Gruix: >= 0,7 mm Diàmetre de les perforacions: Aprox. 15 mm Separació de les perforacions: Aprox. 50 mm DESENCOFRANT:Vernís antiadherent format amb silicones o preparat amb olis solubles en aigua o greix diluït.No s'ha d'utilitzar com a desencofrant el gas-oil, els greixos comuns ni altres productes anàlegs.Ha d'evitar l'adherència entre el formigó i l'encofrat, sense alterar l'aspecte posterior del formigó ni impedir l'aplicació derevestiments.No ha d'impedir la construcció de junts de formigonat, en especial quan es tracti d'elements que s'hagin d'unir per a treballarde forma solidària.No ha d’alterar les propietats del formigó amb què estigui en contacte, ni les armadures o l’encofrat, i no ha de produir efectesperjudicials al mediambientS’ha de facilitar a la DF un certificat on es reflecteixin les característiques del producte i els seus possibles efectes sobre elformigó, abans de la seva aplicacióCONJUNT DE PERFILS METÀL·LICS:Conjunt format per elements resistents que conformen l'entramat base d'un encofrat per a sostres.Els perfils han de ser rectes, amb les dimensions adequades a les càrregues que han de suportar i sense més desperfectesque els deguts als usos adequats.Els perfils han d'estar protegits amb una capa d'emprimació antioxidant.El seu disseny ha de fer que el procés de formigonament i vibratge no alteri la seva planor ni la seva posició.La connexió entre el conjunt de perfils i la superfície encofrant ha de ser suficientment estanca per tal de no permetre lapèrdua apreciable de pasta pels junts.Toleràncies:- Rectitud dels perfils: ± 0,25% de la llargària - Torsió dels perfils: ± 2 mm/m BASTIDES:Ha d'estar formada per un conjunt de perfils d'acer buits i de resistència alta.Ha d'incloure tots els accessoris necessaris per tal d'assegurar-ne l'estabilitat i la indeformabilitat.Tots els elements que formen la bastida han d'estar protegits amb una capa d'emprimació antioxidant.Els perfils han de ser resistents a la torsió respecte dels diferents plans de càrrega.


Subministrament: De manera que no s'alterin les seves condicions.Emmagatzematge: En lloc sec, protegit de la intempèrie i sense contacte directe amb el terra, de manera que no s'alterin lesseves condicions.DESENCOFRANT:Temps màxim d'emmagatzematge: 1 any




Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).Orden de 9 de marzo de 1971 por la que se aprueba la Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el Trabajo.

____________________________________________________________________________


Pàgina: 45

B4 - MATERIALS PER A ESTRUCTURES

B44 - MATERIALS D'ACER PER A ESTRUCTURES

B44Z - PLANXES I PERFILS D'ACER


B44Z502A.


DEFINICIÓ:Perfils d'acer per a usos estructurals, tallats a mida, i treballats i/o montats a taller, si es el cas.S'han considerat els tipus següents:- Perfils d'acer laminat en calent, de les series IPN, IPE, HEA, HEB, HEM o UPN, d'acer A/42b o A/52b.- Perfils d'acer laminat en calent de les series L, LD, T, rodó, quadrat o rectangular, d'acer A/37b, A/42b o A/52b.- Perfils foradats d'acer laminat en calent, de les series rodó, quadrat o rectangular, d'acer A/42b o A/52b.- Perfils conformats en fred, de les series L, LD, U, C, Z o Omega, d'acer A/37b, A/42b o A/52b.S'han considerat els tipus d'unió següents:- Amb soldadura- Amb cargolsS'han considerat els acabats de protecció següents:- Una capa d'emprimació antioxidant- Galvanitzat

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:El fabricant ha de garantir les característiques mecàniques i la composició química de l'acer, que ha de complir lesdeterminacions de la norma NBE EA-95.Les dimensions i la forma dels perfils han de ser els indicats a la norma NBE EA-95.No ha de tenir defectes interns o externs que perjudiquin la seva correcta utilització.Les peces han de tenir la forma i dimensions especificats a la D.T. El subministrador ha de confeccionar els corresponentsplanols de taller a partir de la D.T. del projecte, i aquests els ha d'aprovar la D.F.Les peces han de tenir marcades la seva identificació d'acord amb els plànols de taller, així com les senyals necessaris per adeterminar la seva posició a l'obra.Toleràncies: - Dimensions, forma i pes dels perfils Segons norma NBE EA-95- Llargària de les peces: - Fins a 1000 mm ± 2 mm - De 1001 a 3000 mm ± 3 mm - De 3001 a 6000 mm ± 4 mm - De 6001 a 10000 mm ± 5 mm - De 10001 a 15000 mm ± 6 mm - De 15001 a 25000 mm ± 8 mm - A partir de 25001 mm ± 10 mm - Fletxa llarg/1500 10 mmAls elements compostos de mes d'un perfil, la tolerància es refereix a cada perfil, mesurat entre els nusos i al conjunt delsperfils, mesurada la llargària entre nusos extrems.

PERFILS TREBALLATS I/O MUNTATS A TALLER AMB SOLDADURA:Els procediments autoritzats per a realitzar unions soldades son:- Elèctric manual, per arc descobert, amb elèctrode fusible revestit.- Elèctric semiautomàtic o automàtic, per arc en atmosfera gasosa amb filferro- elèctrode fusible.- Elèctric automàtic, per arc submergit, amb filferro-elèctrode fusible nu.- Elèctric per resistència.Per a realitzar les soldadures, el taller comptarà amb dispositius per a voltejar les peces i col.locar aquestes en la posició mésconvenient per a executar les soldadures, sense produir sol.licitacions excessives que puguin perjudicar la resistència delscordons dipositats.Totes les soldadures han d'estar fetes d'acord amb les especificacions de la norma NBE EA-95 part 5.2, per soldadorsqualificats d'acord amb la UNE_EN 287-1 1992.S'ha de reduir al mínim el nombre de soldadures a efectuar a l'obra.Les dimensions dels bisells de preparació dels cantells i la gola de les soldadures, així com la llargària de les mateixes han deser els indicats a la D.T., d'acord amb la norma NBE EA-95.


Pàgina: 46

Toleràncies:- Dimensions dels cordons de soldadura: - Fins a 15 mm ± 0,5 mm - De 16 a 50 mm ± 1,0 mm - De 51 a 150 mm ± 2,0 mm - Mes gran de 150 mm ± 3,0 mm

PERFILS TREBALLATS I/O MUNTATS A TALLER AMB CARGOLS:Els cargols que es poden utilitzar son els ordinaris, els calibrats i els d'alta resistència, que compleixin les especificacions de lanorma NBE EA-95, part 2.5.El moment torsor de collat dels cargols ha de ser l'especificat a la D.T., o en els seu defecte, l'indicat a la NBE EA-95, article3.6.2.La disposició dels forats a les peces, i el diàmetre dels mateixos, han de ser els indicats a la D.T. Els diàmetre dels forats hade ser entre 1 i 2 mm mes gran que el diàmetre nominal dels cargols.Les superficies que s'han d'unir amb cargols han d'estar netes, sense pintar, i han de ser planes.Hi ha d'haver volanderes sota la cabota i la femella del cargol.La part roscada de l'espiga del cargol ha de sobresortir de la femella un filet com a mínim.Les perforacions han d'estar fetes amb taladre. Només s'admet la perforació amb punxó en perfils d'acer A/37b de gruix mespetit que 15 mm, en estructures no sotmeses a carregues dinàmiques.Les famelles de cargols de tipys ordinari o calibrat, sotmesos a traccions en la direcció del seu eix, s'han de bloquejar.Toleràncies: - Diàmetre dels cargols calibrats -0,00 mm +0,15 mm - Diàmetre dels cargols ordinaris i d'alta resistència ± 1,0 mm- Separació i alineació de forats: - Diàmetre del forat 11 mm ± 1,0 mm - Diàmetre del forat 13 o 15 o 17 mm ± 1,5 mm - Diàmetre del forat 19 o 21 o 23 mm ± 2,0 mm - Diàmetre del forat 25 o 28 mm ± 3,0 mm

PERFILS PROTEGITS AMB EMPRIMACIÓ ANTIOXIDANT:La capa d'emprimació antioxidant ha de cobrir de manera uniforme totes les superfícies de la peça.No ha de tenir fissures, bosses ni altres desperfectes.Abans d'aplicar la capa d'emprimació s'han d'haver eliminat les incrustacions de qualsevol material, les restes de greix, òxid ipols.Les superficies que han de quedar en contacte a les unions fetes amb cargols, així com els llocs on s'hagi de realitzarsoldadures, no s'han de pintar.

PERFILS GALVANITZATS:El recobriment de zinc ha de ser homogeni i continu a tota la superfície.No ha de tenir esquerdes, exfoliacions ni despreniments del recobriment.Protecció del galvanitzat >= 275 g/m2Puresa del zinc >= 98,5 %


Subministrament: de manera que no pateixin deformacions, ni esforços no previstos.Emmagatzematge: En llocs secs, sense contacte directe amb el terra i protegit de la intempèrie, de manera que no s'alterin lesseves condicions.


kg de pes necessari subministrat a l'obra, calculat segons les especificacions de la D.T., d'acord amb els criteris següents:- El pes unitari per al seu càlcul ha de ser el teòric- Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la D.F.Aquests criteris inclouen les pèrdues de material corresponents a retalls.


NBE EA-95 "Estructuras de acero en edificación"

____________________________________________________________________________

B8 - MATERIALS PER A REVESTIMENTS


Pàgina: 47

B8Z - MATERIALS ESPECIALS PER A REVESTIMENTS

B8ZB - PINTURES PER A SENYALITZACIÓ


DEFINICIÓ:Pintura per a senyalització horitzontal, sobre paviments.S'han considerat les pintures següents:- Pintura reflectora- Pintura no reflectora a base de resines sintètiques i clorcautxú

PINTURA REFLECTORA:Ha de ser blanca i del tipus B-118 segons UNE 48-103.No hi ha d'haver dipòsits durs en el fons del pot ni pells o coàguls.En agitar el producte, el contingut de l'envàs s'ha de barrejar amb facilitat fins a quedar completament homogeni, sense queapareguin pigments flotant en la superfície.Ha de tenir una consistència adequada per tal de poder aplicar-se fàcilment per polvorització o d'altres mitjans mecànics(MELC 12.03).La pel.lícula de pintura un cop aplicada, ha de tenir un aspecte uniforme, sense grans ni desigualtats en el to del color ni en labrillantor.El fabricant ha d'indicar la quantitat de matèria fixa de la pintura i el seu pes específic.Temps d'assecatge (UNE 135-202) < 30 minSagnat (MELC 12.84) >= 6Color (ASTM D 2616-67) < 3 MunsellReflectància (MELC 12.97) >= 80Poder de cubrició (UNE 48-081) >= 0,95Consistència (MELC 12.74) 80-100 U.K.Matèria fixa (MELC 12.05) ± 2 unitatsConservació dins l'envàs boEstabilitat dins l'envàs (assaig a 60°C ± 2°C, 18 h, UNE 48-083) <= 5 U.K.Estabilitat dilució (MELC 12.77) >= 15%Aspecte boFlexibilitat (MELC 12.93) bonaResistència a l'immersió a l'aigua (MELC 12.91) bonaEnvelliment artificial boToleràncies: - Matèria fixa (MELC 12.05) ± 2 - Pes específic (MELC 12.72) ± 3 - Color (ASTM D 2616-67, UNE 48-103) < 3 Munsell per a grisos- Color al cap de 168 h (MELC 12.94, ASTM D 2616-67) < 2 Munsell per a grisos - Consistència (UNE 48-076) ± 10 U.K. - Contingut en lligant (UNE 48-238) ± 2% - Contingut en pigment diòxid de titani (UNE 48-178) ± 1% - Densitat relativa (UNE 48-098) ± 2% - Poder de cubrició (UNE 48-081) <= 0,01

PINTURA NO REFLECTORA:Tipus d'oli sojaTipus de lligant soja/clorcautxúPes específic 1,5 kg/lViscositat Stomer a 25°C 83 unitats krebsTemps d'assecatge: - Sense pols 30 min - Sec 2 h - Dur 5 dies - Repintat >= 8 hDissolvents utilitzables universal/toluolRendiment 2,5 m2/kgToleràncies: - Pes específic ± 0,1 kg/l - Viscositat Stomer a 25°C ± 1 unitat krebs - Rendiment ± 0,5 m2/kg


Subministrament: En envàs hermètic que conservi les propietats de la pintura.


Pàgina: 48

Emmagatzematge: L'envàs s'ha de col.locar en posició invertida, en llocs ventilats i no exposats al sol. No s'hand'emmagatzemar envasos que hagin estat oberts més de 18 h.


kg de pes necessari subministrat a l'obra.


PINTURA REFLECTORA:* PG 3/75 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes." Amb les esmenes aprovadesper les Ordres del MOPTMA: O.M. del 31.7.86 (BOE n° 213 del 5.9), O.M. del 21.1.88 (BOE n° 29 del 3.2), O.M. del 8.5.89(BOE n° 118 del 18.5) i O.M. del 28.9.89 (BOE n° 242 del 9.10).

PINTURA NO REFLECTORA:No hi ha normativa de compliment obligatori.

____________________________________________________________________________

B9 - MATERIALS PER A PAVIMENTS

B9H - MATERIALS PER A PAVIMENTS BITUMINOSOS

B9H1 - MESCLES BITUMINOSES EN CALENT


DEFINICIÓ:Combinació d'un lligant hidrocarbonat, granulats i pols mineral, prèviament escalfats, que es posa a l'obra a temperaturasuperior a l'ambient.S'han considerat totes les mescles contemplades a l'article 542 del PG 3/75.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:Els granulats han de ser nets, sense terrossos d'argila, matèria vegetal, marga o d'altres matèries estranyes.

GRANULAT GROS:Ha de quedar retingut pel tamís 2,5 mm UNE 7-050.Ha de procedir de la trituració de pedra de pedrera o granulat natural.Coeficient de neteja (NLT-172) < 0,5Adhesivitat per a mescla oberta o porosa: - Immersió en aigua (NLT-166) > 95% de granulat totalment envoltatCaracterístiques del granulat per a mescla densa, semidensa o grossa: - Pèrdua de resistència per immersió-compressió (NLT-162) <= 25%

GRANULAT FI:Ha de passar pel tamís 2,5 mm i quedar retingut pel tamís 0,08 mm UNE 7-050.El granulat fi pot procedir de la trituració de pedra de pedrera o granulat natural, o en part de sorrers naturals.El material que es trituri per a l'obtenció del granulat fi ha de complir les condicions exigides per al granulat gros.L'adhesivitat del granulat fi ha de complir, com a mínim, una de les prescripcions següents: - Índex d'adhesivitat (NLT-355) > 4 - Pèrdua de resistència per immersió-compressió (NLT-162) <= 25%El granulat fi per a mescles poroses s'ha de subministrar en dos fraccions separades pel tamís 2,5 mm UNE 7-050.

POLS MINERAL O FILLER:Ha de passar pel tamís 0,08 mm UNE 7-050.Pot procedir dels granulats, separant-lo per mitjà dels ciclons de la central de fabricació, o aportar-se a la mescla per separat.Si la totalitat del pols mineral és d'aportació, el pols mineral adherit als granulats després de passar pels ciclons ha de ser <=2% de la massa de la mescla.La corba granulomètrica del pols mineral s'ha d'ajustar als límits següents (NLT-151):+------------------------------+¦ Tamís ¦ Tamisatge ¦¦ (UNE 7-050) ¦ acumulat ¦¦ ¦ (% en pes) ¦


Pàgina: 49

¦---------------¦--------------¦¦ 630 micres ¦ 100 ¦¦ 160 micres ¦ 80 - 100 ¦¦ 80 micres ¦ 50 - 100 ¦+------------------------------+Densitat aparent del pols mineral (NLT-176) (D) 0,8 <= D <= 1,1 g/cm3Coeficient d'emulsibilitat del pols mineral (NLT-180) < 0,6

LLIGANT HIDROCARBONAT:Ha de ser sòlid o viscós i ha d'estar preparat a partir d'hidrocarburs naturals, per destilació, oxigenació o "crackingCal que tingui un aspecte homogeni, així com una absència quasi absoluta d'aigua, de manera que no formi escuma alescalfar-lo a la temperatura d'ús.Ha de tenir una temperatura homogènia, ésser consistent i viscós, i flexible a baixes temperatures.Tanmateix ha de ser adherent amb les superfícies minerals dels granulats, siguin seques o humides.Índex de penetració (NLT 181) >= -1 <= +1Solubilitat (NLT 130) >= 99,5%Contingut d'aigua (NLT 123) <= 0,2%Característiques físiques del betum original:+----------------------------------------------------------+¦ CARACTERÍSTIQUES DEL ¦ TIPUS BETUM ¦¦ ¦-------------------------¦¦ BETUM ORIGINAL ¦ B 60/70 ¦ B 80/100 ¦¦--------------------------------¦------------¦------------¦¦ Penetració (25°C, 100 g, 5 sg) ¦ >= 6 mm ¦ >= 8 mm ¦¦ (NLT 124) ¦ <= 7 mm ¦ <= 10 mm ¦¦--------------------------------¦------------¦------------¦¦ Punt de reblaniment (A i B) ¦ >= 48°C ¦ >= 45°C ¦¦ (NLT 125) ¦ <= 57°C ¦ <= 53°C ¦¦--------------------------------¦------------¦------------¦¦ Punt de fragilitat Fraass ¦ ¦ ¦¦ (NLT 182) ¦ <= -8°C ¦ <= -10°C ¦¦--------------------------------¦------------¦------------¦¦ Ductilitat (5 cm/min) a 25°C ¦ ¦ ¦¦ (NLT 126) ¦ >= 90 cm ¦ >= 100 cm ¦¦--------------------------------¦------------¦------------¦¦ Punt d'inflamació v/a ¦ ¦ ¦¦ (NLT 127) ¦ >= 235°C ¦ >= 235°C ¦¦--------------------------------¦------------¦------------¦¦ Densitat relativa 25°C/25°C ¦ ¦ ¦¦ (NLT 122) ¦ 1 ¦ 1 ¦+----------------------------------------------------------+Característiques físiques del residu de pel.lícula fina:+----------------------------------------------------------+¦ CARACTERÍSTIQUES DEL ¦ TIPUS BETUM ¦¦ RESIDU DE PEL.LÍCULA ¦-------------------------¦¦ FINA ¦ B 60/70 ¦ B 80/100 ¦¦--------------------------------¦------------¦------------¦¦ Variació de massa ¦ ¦ ¦¦ (NLT 185) ¦ <= 0,8% ¦ <= 1,0% ¦¦--------------------------------¦------------¦------------¦¦ Penetració (25°C, 100 g, 5 s) ¦ ¦ ¦¦ % penetr. orig. (NLT 124) ¦ >= 50% ¦ >= 45% ¦¦--------------------------------¦------------¦------------¦¦ Augment del punt de reblaniment¦ ¦ ¦¦ (A i B) (NLT 125) ¦ <= 9°C ¦ <= 10°C ¦¦--------------------------------¦------------¦------------¦¦ Ductilitat (5 cm/min) a 25°C ¦ ¦ ¦¦ (NLT 126) ¦ >= 50 cm ¦ >= 75 cm ¦+----------------------------------------------------------+

MESCLA BITUMINOSA:La corba granulomètrica de la mescla s'ha d'ajustar als límits següents:+---------------------------------------------------------------------+¦ ¦ TAMISATGE ACUMULAT (% en massa) ¦¦FUS ¦ (tamisos UNE 7-050) ¦¦ ¦---------------------------------------------------------------¦¦ ¦ 40¦ 25 ¦ 20 ¦12,5 ¦ 10 ¦ 5 ¦ 2,5 ¦0,630¦0,320¦0,16¦0,08 ¦¦-----¦---¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦----¦------¦


Pàgina: 50

¦D12 ¦ ¦ ¦ 100 ¦80-95¦72-87¦50-65¦35-50¦18-30¦13-23¦7-15¦ 5-8 ¦¦D20 ¦ ¦ 100 ¦80-95¦65-80¦60-75¦47-62¦35-50¦18-30¦13-23¦7-15¦ 5-8 ¦¦-----¦---¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦----¦------¦¦S12 ¦ ¦ ¦ 100 ¦80-95¦71-86¦47-62¦30-45¦15-25¦10-18¦6-13¦ 4-8 ¦¦S20 ¦ ¦ 100 ¦80-95¦65-80¦60-75¦43-58¦30-45¦15-25¦10-18¦6-13¦ 4-8 ¦¦S25 ¦100¦80-95¦75-88¦60-75¦55-70¦40-55¦30-45¦15-25¦10-18¦6-13¦ 4-8 ¦¦-----¦---¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦----¦------¦¦G20 ¦ ¦ 100 ¦75-95¦55-75¦47-67¦28-46¦20-35¦ 8-20¦ 5-14¦3- 9¦ 2-4 ¦¦G25 ¦100¦75-95¦65-85¦47-67¦40-60¦26-44¦20-35¦ 8-20¦ 5-14¦3- 9¦ 2-4 ¦¦-----¦---¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦----¦------¦¦A12 ¦ ¦ ¦ 100 ¦65-90¦50-75¦20-40¦ 5-20¦ ¦ ¦ ¦ 2-4 ¦¦A20 ¦ ¦ 100 ¦65-90¦45-70¦35-60¦15-35¦ 5-20¦ ¦ ¦ ¦ 2-4 ¦¦-----¦---¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦----¦------¦¦P10 ¦ ¦ ¦ ¦ 100 ¦80-90¦40-50¦10-18¦ 6-12¦ ¦ ¦ 3-6 ¦¦P12 ¦ ¦ ¦ 100 ¦5-100¦60-80¦32-46¦10-18¦ 6-12¦ ¦ ¦ 3-6 ¦¦-----¦---¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦-----¦----¦------¦¦PA10 ¦ ¦ ¦ ¦ 100 ¦70-90¦15-30¦10-22¦ 6-13¦ ¦ ¦ 3-6 ¦¦PA12 ¦ ¦ ¦ 100 ¦0-100¦50-80¦18-30¦10-22¦ 6-13¦ ¦ ¦ 3-6 ¦+---------------------------------------------------------------------+La mescla s'ha de fabricar per mitjà de central contínua o discontínua, que ha de complir les prescripcions de l'article 542.4.1del PG 3/75.Toleràncies:- Granulometria (inclòs el pols mineral): - Tamisos superiors a 0,08 (UNE 7-050): - Mescles no poroses ± 3% de la massa total de granulats - Mescles poroses ± 2% de la massa total de granulats - Tamís 0,08 (UNE 7-050) ± 1% de la massa total de granulats - Lligant hidrocarbonat ± 0,3% de la massa total de granulats


Subministrament: La mescla s'ha de transportar amb camions de caixa llisa i estanca, neta i tractada per a evitar l'adherènciade la mescla.Durant el transport s'ha de protegir la mescla amb lones o altres cobertures, per tal d'evitar el refredament.La mescla s'ha d'aplicar inmediatament.


t de pes necessari subministrat a l'obra.Aquest criteri inclou l'abonament del lligant hidrocarbonat i del pols mineral d'aportació utilitzats en la confecció de la mesclabituminosa.


* PG 3/75 Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes.* PG 3/75 MODIF Orden de 21 de enero de 1988 sobre modificación de determinados artículos del pliego de prescripcionestécnicas generales para obras de carreteras y puentes.* PG 3/75 MODIF 1 Orden de 8 de mayo de 1989 por la que se modifican parcialmente determinados preceptos del pliego deprescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes* PG 3/75 MODIF 3 Orden de 27 de diciembre de 1999 por la que se actualizan determinados artículos del Pliego dePrescripciones Técnicas Generales para obras de carreteras y puentes en lo relativo a conglomerantes hidráulicos y liganteshidrocarbonados.* Ordre Circular 299/89T del MOPU (D.G.C.) de 23.2.89 sobre mescles bituminoses en calent.

____________________________________________________________________________

BB - MATERIALS PER A PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ

BBM - MATERIALS PER A PROTECCIONS DE VIALITAT

BBM1 - SENYALS



Pàgina: 51

DEFINICIÓ:Materials per a proteccions de vialitat i senyalització.S'han considerat els elements següents:- Placa per a senyal de trànsit i caixetins de ruta- Microesferes de vidreS'han considerat els tipus de senyals de trànsit i caixetins de ruta següents:- Amb pintura no reflectora- Amb làmina reflectora d'intensitat normal

PLAQUES I CAIXETINS PER A SENYALS DE TRÀNSIT:L'element, placa o caixetí, ha d'estar format per l'estampació d'una planxa d'alumini o acer galvanitzat, recoberta amb l'acabatque li sigui propi de pintura no reflectora, o làmina reflectora.La utilització de materials d'una altra naturalesa o un altre tipus de planxa d'alumini haurà de ser aprovada per la D.F.La superfície metàl.lica ha de ser neta, llisa, sense porus, sense corrosió i resistent a la intempèrie.No ha de tenir ratllades, bonys ni d'altres defectes superficials.Ha d'estar construït amb un reforç perimetral format amb la mateixa planxa doblegada 90°.Tindran les dimensions, colors i composició indicades en el capítol VI, secció 4º del "Reglamento de CirculaciónEls ancoratges per a plaques, els cargols de subjecció i els perfils d'acer galvanitzat utilitzats com a suport, compliràn lescaracterístiques indicades per a cadascún d'ells en les normes UNE 135-312 i UNE 135-314.Han d'estar preparats per a la unió amb l'element per mitjà de cargols o abraçadores.En cas que hi hagi soldadura, aquesta respectarà l'especificat en els artícles 624, 625 i 626 del "Pliego de PrescripcionesTécnicas Generales".(PG 3/75)Les plaques de planxa d'acer galvanitzat compliràn les especificacions de les normes UNE 135-310 i UNE 135-313.No ha de tenir bonys, punts d'oxidació ni desperfectes a la superfície.El recobriment ha de ser llis, homogeni i sense discontinuïtats a la capa de zinc.No ha de tenir taques, inclusions de flux, de cendres o de clapes.No ha de tenir exfoliacions visibles, ni bombolles, ratllades, picadures o punts sense galvanitzar.Gruix del caixetí 1,8 mmGruix de la placa 1,8 mmAmplària del reforç perimetral 25 mmProtecció del galvanitzat de la senyal (UNE 135-310) 256 g/m2Adherència i conformabilitat del recobriment (UNE 135-310) Ha de complirProtecció del galvanitzat dels elements de sustentació >= 505 g/m2Puresa del zinc 98,5%Adherència del recobriment (MELC 8.06a) Ha de complirContinuïtat del recobriment (MELC 8.06a) Ha de complirCondicions de les zones no retrorreflectores pintades de les senyals:- Els colors han d'estar dins dels límits cromàtics i de factor de luminància especificats a la norma UNE 135-331- L'esmalt no ha de tenir benzol, derivats clorats ni qualsevol altre dissolvent tòxic.- La pel.lícula seca de pintura ha de tenir un aspecte uniforme, brillant, sense grans o qualsevol altra imperfecció superficialCondicions de la pel.lícula seca de pintura: - Brillantor especular a 60°C > 50% - Adherència (assaig 4.4) <= 1 No han d'aparèixer dents de serra - Resistència a l'impacte (assaig 4.5) Sense rotura- Resistència a la immersió en aigua (assaig 4.6): - Immediatament després de l'assaig Sense ampolles, arrugues ni reblaniments - A les 24 hores Brillantor especular >= 90% brillantor abans d'assaig - Resistència a la boira salina Ha de complir especificacions art.3.7- Resistència a la calor i al fred (assaig 4.8 i 4.9): - No hi ha d'haver ampolles, pèrdua d'adherència o defectes apreciables - Envelliment artificial Ha de complir les condicions art. 3.9.Tots aquests valors s'han de comprovar d'acord amb la UNE 135-331.Toleràncies:Compliran la Euronorma 143

PLAQUES I CAIXETINS ACABATS AMB LÀMINA REFLECTORA:Els materials retrorreflectants utilitzats en senyals i rètols verticals de circulació es classificarán, segons la seva naturalesa icaracterístiques, en tres nivells: - Nivell de retrorreflexió 1: La seva composició estarà realitzada a base de microesferes de vidre incorporades a una resinao aglomerant transparent i pigmentat amb els colors apropiats. Aquesta resina, per la part posterior, estarà sellada i dotadad'un adhesiu sensible a la pressió o activable per calor que estarà protegit per una làmina de paper amb silicona o de polietilè. - Nivell de retrorreflexió 2: La seva composició estarà realitzada a base de microesferes de vidre encapsulades entre unapel.licula externa, pigmentada amb els colors apropiats, i una resina o aglomerant transparent amb la pigmentació adequada. Aquesta resina, per la part posterior, estarà sellada i dotada d'un adhesiu sensible a la pressió o activable per calor que estaràprotegit per una làmina de paper amb silicona o de polietilè.


Pàgina: 52

- Nivell de retrorreflexió 3: La seva composició estarà realitzada a base de microprismes integrats en la cara interna d'unalàmina polimèrica. Aquests elements han de ser capaços de reflexar la llum incident en amplies condicions d'angularitat i a lesdistancies de visibilitat considerades característiques per a les diferents senyals i rètols verticals, amb una intensitat lluminosaper unitat de superfície <= 10 cd/m2 per al color blanc.Han de ser capaços de reflectir la major part de la llum incident, en la mateixa direcció però en sentit contrari.Ha de tenir els colors i el factor de luminancia d'acord amb el que prescriuen les normes UNE 48-073 i UNE 48-060, dins delslímits especificats a la norma UNE 135-330 i UNE 135-334.Exteriorment, la làmina reflectora ha de tenir una pel.lícula de resines sintètiques, transparent, flexible, de superfície llisa iresistent als agents atmosfèrics.La làmina reflectora ha de ser resistent als dissolvents com el querosè, la turpentina, el metanol, el xilol i el toluè.La làmina reflectora ha de tenir un aspecte uniforme, brillant, sense grans o qualsevol altra imperfecció superficial.Els valors de coeficient de retrorreflexió, determinats segons la norma UNE 135-350, han de complir les especificacionsestablertes a la norma UNE 135-330.Resistència a l'impacte (UNE 48-184) Sense clivelles ni desenganxadesAdherència al substrat (UNE 135-330) Ha de complirResistència a la calor (UNE 135-330) Ha de complirResistència al fred (UNE 135-330) Ha de complirResistència a la humitat (UNE 135-330) Ha de complirResistència als detergents (UNE 135-330) Ha de complirResistència a la boira salina (UNE 135-330) Ha de complirEnvelliment accelerat (UNE 135-330) Ha de complirCondicions de la làmina reflectora: - Gruix de la làmina reflectora <= 0,3 mm - Flexibilitat (MELC 12.93) Ha de complir - Brillantor especular amb un angle de 85° (MELC 12.100) >= 40- Intensitat reflexiva sota pluja artificial >= 90% del valor original (angle divergència de 0,2° i d'incidència de 0,5°)- Retracció: - Al cap de 10 min < 0,8 mm - Al cap de 24 h < 3,2 mm - Resistència a la tracció > 1 kg/cm - Allargament > 10%

MICROESFERES DE VIDRE:Partícules de vidre esfériques, transparents destinades a assegurar la visibilitat nocturna de les marques vials per retrorreflexiódels feixos de llum incidents, des dels fars d'un vehicle, al seu conductor.No ha de tenir defectes a la superfície que alterin el fenomen catadiòptric.La granulometria es descriurà fixant els límits inferior i superior dels percentatges de massa retinguda acumulada demicroesferes retingudes en els tamisos d'assaig ISO 565(R40/3).+---------------------------------------+¦ Tamís ¦Massa retinguda ¦¦ (ISO 565 R 40/3) ¦ acumulada ¦¦ ¦ (% en pes) ¦¦---------------------¦-----------------¦¦Superior de seguretat¦ 0 a 2 ¦¦---------------------¦-----------------¦¦Superior nominal ¦ 0 a 10 ¦¦---------------------¦-----------------¦¦Intermedis ¦ N1 a N2 (*) ¦¦---------------------¦-----------------¦¦Inferior nominal ¦ 95 a 100 ¦+---------------------------------------+

* N2-N1 <= 40Microesferes defectuoses (MELC 12.30): - Diametre < 1 mm < 20% - Diametre >= 1 mm < 30%Índex de refracció (MELC 12.31): - Classe A >= 1,5 - Classe B >= 1,7 - Classe C >= 1,9Resistència a l'aigua Sense alteració superficialResistència als àcids Sense alteració superficialResistència al clorur càlcic Sense alteració superficialResistència al sulfur sòdic Sense alteració superficialAquests valors s'han de comprovar segons la norma UNE_EN 1423.



Pàgina: 53

PLAQUES I CAIXETINS PER A SENYALS DE TRÀNSIT:Subministrament: Embalades individualment o agrupades en embalatge rígid de fusta o metàl.lic. A l'exterior ha de figurar elsímbol de les plaques i el nombre d'unitats.Emmagatzematge: Assentades en horitzontal en llocs secs, ventilats i sense contacte directe amb el terra.

MICROESFERES DE VIDRE:Subministrament: En envàs tancat.Emmagatzematge: En el seu envàs d'origen, sense que s'alterin les seves condicions.


PLAQUES I CAIXETINS PER A SENYALS DE TRÀNSIT:Unitat de quantitat necessària subministrada a l'obra.

MICROESFERES DE VIDRE:kg de pes necessari subministrat a l'obra.


NORMATIVA GENERAL:* PG 3/75 Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes.* PG 3/75 MODIF 4 Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generalespara obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos.

PLAQUES I CAIXETINS PER A SENYALS DE TRÀNSIT:* REC. PLACAS REFLEC. Recomendaciones para el empleo de placas reflectantes en la señalización vertical de carreteras.1984.* UNE 135-310-91 Señales metálicas de circulación. Placas embutidas y estampadas de chapa de acero galvanizado.Características y métodos de ensayo de la chapa.* UNE 135-330-98 Señalización vertical. Señales metálicas permanentes retroreflectantes mediante làminas con microesferasde vidrio. Características y métodos de ensayo.* UNE 135-331-98 Señalización vertical. Señales metálicas permanentes. Zona no retrorreflectante. Pinturas. Características ymétodos de ensayo.

MICROESFERES DE VIDRE:* UNE-EN 1423 1998 Materiales para señalización vial horizontal. Materiales de postmezclado. Microesferas de vidrio,granulados antideslizantes y mezclas de ambos.

____________________________________________________________________________

BB - MATERIALS PER A PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ

BBM - MATERIALS PER A PROTECCIONS DE VIALITAT

BBMZ - MATERIALS AUXILIARS PER A PROTECCIONS DE VIALITAT


BBMZA810,BBMZ1310.


DEFINICIÓ:Materials auxiliars per a proteccions de vialitat.S'han considerat els elements següents:- Suport de perfil d'acer galvanitzat per a barreres de seguretat flexibles- Suport de tub d'acer laminat i galvanitzat per a suport de senyalització- Amortidor per a barreres de seguretat flexibles- Captallums per a barreres de seguretat- Part proporcional d'elements de fixació per a barreres de seguretat- Terminal en forma de cua de peix per a barreres de seguretat


Pàgina: 54

SUPORTS DE PERFILS D'ACER LAMINAT GALVANITZAT:Perfil d'acer laminat i galvanitzat en calent per a suport de barreres de seguretat.Es poden utilitzar indistintament perfils C i UPN.L'alçària del suport ha de ser l'especificada al projecte.No ha de tenir bonys, punts d'oxidació ni desperfectes en la seva superfície.Els forats han de ser allargats, s'han de realitzar en el taller amb trepant i les dimensions han de ser les especificades en elprojecte.No s'han d'engrandir o rectificar forats per mitjà d'una broca passant.Tipus d'acer S 235 JR ( UNE_EN 10025 )Protecció de galvanització >= 505 g/m2Puresa del zinc >= 99%Límit elástic mínim: - Gruix e <= 16 mm 235 N/mm2 - 16 mm < e <= 40 mm 225 N/mm2 - 40 mm < e <= 65 mm 215 N/mm2Resistència a tracció: - Gruix e < 3 mm 360 a 510 N/mm2 - 3 mm <= e <= 65 mm 340 a 470 N/mm2

SUPORTS DE TUB D'ACER GALVANITZAT:Perfil de secció tancada, no massissa, d'acer laminat i galvanitzat en calent, per al suport de senyalització vertical.L'alçària del suport ha de ser l'especificada al projecte.No ha de tenir bonys, punts d'oxidació ni desperfectes en la seva superfície.El recobriment dels elements ha de ser llis, homogeni i sense discontinuïtats a la capa de zinc. No ha de tenir taques,inclusions de flux, cendres o clapes.No ha de tenir exfoliacions visibles ni bombolles, ratlles, picadures o punts sense galvanitzar.Els forats han de ser allargats, s'han de realitzar en el taller amb trepant i les dimensions han de ser les especificades en elprojecte.No s'han d'engrandir o rectificar forats per mitjà d'una broca passant.Tipus d'acer S 235 JR ( UNE_EN 10025 ) AP 11(UNE 36-093)Protecció de galvanització >= 505 g/m2Puresa del zinc >= 99%Doblegament (UNE 7-472) Ha de complirLímit elástic mínim: - Gruix e <= 16 mm 235 N/mm2 - 16 mm < e <= 40 mm 225 N/mm2 - 40 mm < e <= 65 mm 215 N/mm2Resistència a tracció: - Gruix e < 3 mm 360 a 510 N/mm2 - 3 mm <= e <= 65 mm 340 a 470 N/mm2Toleràncies:- Secció rectangular: - Dimensió ±1% (mínim ± 5mm) - Gruix -10% (toler.+limitada per toler. en massa) - Massa +8%; -6%- Secció circular: - Dimensió ±1% (mínim ± 5mm) - Gruix -10% (toler.+limitada per toler. en massa) - Massa +8%; -6%Allargament fins a la ruptura:+---------------------------------+¦Gruix ¦ Allargament mínim (%) ¦¦ (mm) ¦--------------------------¦¦ ¦Longitudinal¦Transversal ¦¦------¦------------¦-------------¦¦ <=40 ¦ 26 ¦ 24 ¦¦------¦------------¦-------------¦¦ > 40 ¦ 25 ¦ 23 ¦¦ <=65 ¦ ¦ ¦+---------------------------------+

AMORTIDORS PER A BARRERES DE SEGURETAT:Amortidor tipus bionda, format per un perfil d'acer laminat i galvanitzat en calent, per a barreres de seguretat.No ha de tenir bonys, punts d'oxidació ni desperfectes en la seva superfície.Tipus d'acer S 235 JR ( UNE_EN 10025 )Protecció de galvanització >= 505 g/m2Puresa del zinc >= 98,5%


Pàgina: 55

Gruix del recobriment 70 micres

CAPTALLUMS REFLECTORS PER A BARRERES DE SEGURETAT:Captallums de forma angular, realitzat amb xapa d'acer laminat i galvanitzat en calent, recobert a l'exterior amb una làminareflectora, per fixar a la barrera de seguretat.Ha de ser capaç de reflectir la major part de llum incident.No ha de tenir bonys, punts d'oxidació, ratlladures en la làmina reflectant ni desperfectes en la seva superfície.Tipus d'acer S 235 JR ( UNE_EN 10025 )Gruix 3 mm

PARTS PROPORCIONALS D'ELEMENTS DE FIXACIÓ PER A BARRERES DE SEGURETAT:Conjunt d'elements de fixació d'acer, formats per mitjà d'estampació i galvanitzats en calent, necessaris per a la fixació d'unmetre de barrera de seguretat.Les superfícies han de ser llises, sense fissures, rebaves ni d'altres defectes superficials.Els fils de la rosca dels cargols no han de tenir defecte de material ni empremtes d'eina.Unió separadors al suport: - Cargols, femelles i volanderes M16 x 35 (segons DIN 7990, DIN 7989 i UNE_EN 24034) - Qualitat dels cargols 5.6Unió entre barreres:- Cargols i volanderes segons fig.11 UNE 135-122 - Qualitat dels cargols 4.6 - Femelles M16 (UNE-EN 24034)

TERMINAL EN FORMA DE CUA DE PEIX PER A BARRERES DE SEGURETAT:Terminal en forma de cua d'oreneta format per una banda d'acer laminat i galvanitzat en calent.No ha de tenir bonys, punts d'oxidació ni desperfectes en la seva superfície.El tall del terminal s'ha de fer per mitjà d'oxitall.Els forats han de ser allargats, s'han de realitzar en el taller amb trepant i les dimensions han de ser les especificades a lafigura 13 UNE 135-122.No s'han d'engrandir o rectificar forats per mitjà d'una broca passant.Tipus d'acer S 235 JR ( UNE_EN 10025 )Allargament fins a la ruptura >= 26%Gruix de la planxa 3 mm


SUPORTS DE PERFILS LAMINATS O TUBS D'ACER:Subministrament: Cada element ha de portar gravades les sigles del fabricant i el símbol de designació de l'acer.Emmagatzematge: En llocs secs i ventilats sense contacte directe amb el terra.

AMORTIDORS PER A BARRERES DE SEGURETAT:Subministrament: Cada element ha de portar gravades les sigles del fabricant i el símbol de designació de l'acer.Emmagatzematge: En llocs secs i ventilats sense contacte directe amb el terra.

TERMINAL EN FORMA DE CUA DE PEIX PER A BARRERES DE SEGURETAT:Subministrament: Cada element ha de portar gravades les sigles del fabricant i el símbol de designació de l'acer.Emmagatzematge: En el mateix lloc on serà col.locat, de manera que no s'alterin les seves característiques.

CAPTALLUMS REFLECTORS PER A BARRERES DE SEGURETAT:Subministrament: Empaquetats en caixes, de manera que no s'alterin les seves característiques. A l'exterior hi ha d'haver elnombre d'unitats que conté.Emmagatzematge: En el propi embalatge, de manera que no s'alterin les seves característiques.

PARTS PROPORCIONALS D'ELEMENTS:Subministrament: Empaquetats en caixes. A l'exterior hi ha d'haver les característiques de l'element de fixació i el nombred'unitats que conté.Emmagatzematge: En el propi embalatge, de manera que no s'alterin les seves característiques.


SUPORTS D'ACER:m de llargària de suport necessari subministrat a l'obra.

PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DE FIXACIÓ PER A BARRERES DE SEGURETAT:Unitat d'elements necessaris per a realitzar la unió d'una barrera al tram contigu i al seu suport.

AMORTIDORS, CAPTALLUMS I TERMINALS EN FORMS DE CUA DE PEIX:Unitat de quantitat necessària subministrada a l'obra.


Pàgina: 56


NORMATIVA GENERAL:* PG 3/75 Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes.* PG 3/75 MODIF 4 Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generalespara obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos.

SUPORTS DE PERFILS LAMINATS O TUBS D'ACER:NBE-EA-1995 Real Decreto 1829/1995, de 10 de noviembre, por el que se aprueba la Norma Básica de la EdificaciónNBE-EA-95 "Estructuras de Acero en la Edificación".

CAPTALLUMS REFLECTORS PER A BARRERES DE SEGURETAT:* REC. PLACAS REFLEC. Recomendaciones para el empleo de placas reflectantes en la señalización vertical de carreteras.1984.

PART PROPORCIONAL D'ELEMENTS DE FIXACIÓ I TERMINALS EN FORMA DE CUA DE PEIX PER A BARRERES DESEGURETAT FLEXIBLES:* UNE 135-122-99 Sistemas viales de contención de vehículos. Barreras metálicas. Elementos accesorios de las barrerasmetálicas. Materiales, dimensiones, formas de fabricaión y ensayos.

____________________________________________________________________________

BD - MATERIALS PER A EVACUACIÓ, CANALITZACIÓ I VENTILACIÓ ESTÀTICA

BD7 - TUBS PER A CLAVEGUERES I COL.LECTORS

BD77 - TUBS DE FORMIGÓ AMB JUNT ELÀSTIC DE CAMPANA PER A CLAVEGUERES I COL.LECTORS


DEFINICIÓ:Tub cilíndric de formigó en massa, amb un extrem llis i l'altre en forma de campana, per a una unió encadellada amb anellaelastomèrica i, en el seu cas, apta per a esforços de tracció.

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:El tub ha de ser recte.Ha de tenir una secció circular. L'ovalitat s'ha de mantenir dins dels límits de tolerància del diàmetre i l'excentricitat dins delslímits de tolerància del gruix de la paret.Els extrems han d'acabar amb un tall perpendicular a l'eix i sense rebaves.No ha de tenir incrustacions, fissures que travessin la paret, escrostonaments, ni defectes que indiquin imperfeccions delprocés d'emmotllament.La superfície interior ha de ser regular i llisa. Es permeten petites irregularitats locals sempre que no disminueixin les qualitatsintrínseques i funcionals dels tubs.Les característiques dels materials components han d'estar d'acord amb les especificacions de la normativa vigent.La llargària ha de ser constant i ha de permetre un transport i muntatge fàcils.Els tubs han de complir, segons la norma ASTM C 14M, les proves d'absorció i de permeabilitat.Totes les proves s'han de fer d'acord amb la norma ASTM C 497M.Cada tub ha de portar marcades de forma indeleble i ben visible les dades següents:- Classe de tub i designació- Data de fabricació- Nom o marca del fabricant- Identificació de la planta de produccióResistència a l'aixafament (assaig de les tres arestes segons ASTM C 497 M):+------------------------------------------------------------------+¦ ¦ Resistència a l'aixafament ¦ Gruix de la paret ¦¦ DN ¦ (kg/m) ¦ (mm) ¦¦(mm) ¦-----------------------------¦------------------------------¦¦ ¦Classe 1 ¦Classe 2 ¦Classe 3 ¦Classe 1 ¦Classe 2 ¦Classe 3 ¦¦-----¦---------¦---------¦---------¦---------¦---------¦----------¦¦ 300 ¦ >= 2650 ¦ >= 3300 ¦ >= 3800 ¦ >= 25 ¦ >= 35 ¦ >= 44 ¦¦ 400 ¦ >= 3000 ¦ >= 4000 ¦ >= 4400 ¦ >= 34 ¦ >= 44 ¦ >= 50 ¦¦ 500 ¦ >= 3400 ¦ >= 4650 ¦ >= 5150 ¦ >= 42 ¦ >= 55 ¦ >= 65 ¦


Pàgina: 57

¦ 600 ¦ >= 3800 ¦ >= 5250 ¦ >= 6400 ¦ >= 54 ¦ >= 75 ¦ >= 85 ¦¦ 800 ¦ >= 4500 ¦ >= 6350 ¦ >= 7050 ¦ >= 92 ¦ >= 111 ¦ >= 111 ¦+------------------------------------------------------------------+Relació aigua-ciment (en pes) <= 0,53Contingut de ciment >= 280 kg/m3Toleràncies:- Diàmetre interior i gruix de la paret:+------------------------------------------------------------+¦ DN ¦Tolerància diàmetre interior ¦Tolerància gruix paret ¦¦(mm) ¦ (mm) ¦ (mm) ¦¦-----¦-----------------------------¦------------------------¦¦ 300 ¦ - 0 ¦ + 10 ¦ - 0 ¦ + 3 ¦¦ 400 ¦ - 0 ¦ + 15 ¦ - 0 ¦ + 3 ¦¦ 500 ¦ - 0 ¦ + 20 ¦ - 0 ¦ + 3 ¦¦ 600 ¦ - 0 ¦ + 20 ¦ - 0 ¦ + 3 ¦¦ 800 ¦ - 0 ¦ + 25 ¦ - 0 ¦ + 5 ¦+------------------------------------------------------------+ - Llargària ± 13 mm - Llargària de dos costats oposats ± 2% diàmetre nominal - Rectitud (alineació) ± 10 mm/m


Subministrament: Amb els extrems protegits de cops. S'han de deixar el més a prop possible de la seva posició definitiva.Emmagatzematge: S'han de protegir del sol, de les temperatures extremes, i dels impactes.


m de llargària necessària subministrada a l'obra.


* ASTM C 14M-82 "Standard Specification for concrete sewer, storm drain, and culvert pipe."

____________________________________________________________________________

BD - MATERIALS PER A EVACUACIÓ, CANALITZACIÓ I VENTILACIÓ ESTÀTICA

BD7 - TUBS PER A CLAVEGUERES I COL.LECTORS

BD7F - TUBS DE PVC PER A CLAVEGUERES I COL·LECTORS


BD7FC370.


Tubs de PVC-U per a l'execució d'obres de sanejament.S'han considerat els tipus següents:- Tub de PVC de formació helicoïdal per a clavegueres i col·lectors- Tub de PVC-U per a sanejament amb pressió- Tub de PVC-U per a sanejament sense pressió- Tub de PVC-U de paret estructurada per a sanejament sense pressióCARACTERÍSTIQUES GENERALS:La superfície ha de ser de color uniforme i no ha de tenir fissures.Els extrems han d'acabar amb un tall perpendicular a l'eix i sense rebaves.TUB DE FORMACIÓ HELICOÏDAL:Tub rígid, format enrollant una banda nervada amb les vores conformades. La unió de la banda ha d'estar soldadaquímicament.La cara interior del tub ha de ser llisa.


Pàgina: 58

La cara exterior del tub ha de ser nervada.En els tubs per a anar formigonats, els nervis han de tenir forma de "T".El tub, quan sigui autoportant, ha de resistir sense deformacions les càrregues interiors i exteriors que rebrà quan estigui enservei.Característiques de la banda de PVC:- Densitat: >= 1350 kg/m3, <= 1460 kg/m3- Coeficient de dilatació lineal a 0°C: >= 60 millonèsimes/°C, <= 80 millonèsimes/°C- Temperatura de reblaniment Vicat: >= 79°C- Resistència a la tracció simple: 50 N/mm2- Allargament al trencament: >= 80%- Absorció d'aigua: <= 1 mg/cm2- Opacitat: 0,2%TUB DE PVC-U PER A SANEJAMENT AMB PRESSIÓL’aspecte de la superfície interna i externa dels tubs ha d’é sser llisa, neta i exempta de fissures, cavitats, i d’altres defectessuperficials. El material no pot contenir cap impuresa visible sense augment.El color del tub ha de ser gris o marró i uniforme en tot el gruix de la paret.La paret del tub ha de ser opac.Característiques mecàniques:- Resistència a l’impacte: d’acord amb UNE-EN 1452-2.- Resistència a la pressió interna: d’acord amb UNE-EN 1452-2.Característiques físiques:- Temperatura de reblaniment Vicat (VST): >= 80°C d’acord amb assaig UNE-EN 727- Retracció longitudinal: <= 5% d’acord amb assaig UNE-EN 743.- Grau de gelificació: No hi pot haver cap atac en cap punt de la superfície de la proveta d’acord amb assaig UNE-EN 580.Els junts d’estanqueïtat i adhesius han d’estar conformes a UNE-EN 1452-2.Toleràncies: - Diàmetre exterior: - 25-32-40-50: 0,2 mm. - 63-75-90: 0,3 mm. - 110-125: 0,4 mm. - 140-160: 0,5 mm - 180-200: 0,6 mm - 225: 0,7 mm - 250: 0,8 mm - 280: 0,9 mm - 315: 1,0 mm - 355: 1,1 mm - 400: 1,2mm - 450: 1,4mm - 500: 1,5 mm - 560: 1,7 mm - 630: 1,9 mm - 710-800-900-1000: 2,0 mm- Gruix parets: és variable depenent del diàmetre i la pressió admissible. UNE-EN 1452-2- Llargàira i embocadures: d’acord amb UNE-EN 1456-1 i UNE-EN 1452-2TUB DE PVC-U PER A SANEJAMENT SENSE PRESSIÓL’aspecte de la superfície interna i externa dels tubs ha d’é sser llisa, neta i exempta de fissures, cavitats, i d’altres defectessuperficials. El material no pot contenir cap impuresa visible sense augment.Aquests tubs es col·locaran d’acord amb un codi d’aplicació:- “D” codi per a àrea d’aplicació que es situa a menys d’1m de l’edifici i on els tubs i accessoris estan enterrats i connectats alssistemes d’evacuació d’aigües residuals de d’edifici. - “U” codi per a àrea d’aplicació que es situa a més d’1m de l’ edifici al que es connecta el sistema de canalització enterrada.Característiques mecàniques:- Resistència a l’impacte: d’acord amb assaigs especificats en UNE-EN 1401-1Característiques físiques:- Temperatura de reblaniment Vicat (VST) >= 79 ºC. D’acord amb assaig UNE-EN 727- Retracció longitudinal en calent <=5%. D’acord amb assaig UNE-EN 743- Grau de gelificació: No hi pot haver cap atac en cap punt de la superfície de la proveta d’acord amb assaig UNE-EN 580.Els junts d’estanqueïtat i adhesius han d’estar conformes a UNE-EN 1401-1.


Pàgina: 59

Toleràncies:- Dià metre exterior: - 110-125: 0,3mm. - 160: 0,4 mm - 200-250: 0,5 mm - 315: 0,6 mm - 355-400: 0,7 mm - 450: 0,8 mm - 500: 0,9 mm - 630: 1,1 mm - 710: 1,2mm - 800: 1,3 mm - 900: 1,5 mm - 1000: 1,6 mm- Gruix parets: és variable depenent del diàmetre i la sèrie del tub d’acord amb taules UNE-EN 1401-1- Llargària útil o efectiva no ha d’ésser inferior a la declarada pel fabricant. - Si hi ha xamfrà en el gruix de la paret del tub, ha de ser de 15 a 45 graus en relació a l’eix del tub. d’acord amb UNE-EN1401-1.


Subministrament: Protegit per tal que arribi a l'obra amb les condicions exigides.Emmagatzematge: En llocs protegits d'impactes, dels raigs solars i ben ventilats. S'han d'apilar horitzontalment i paral·lelamentsobre superfí cies planes, s'han de capicular les esbocadures per capes o bé situar-les en un mateix costat, i separar lescapes per mitjà de separadors. L'alçària de la pila ha de ser <= 1,5 m.




TUB DE FORMACIÓ HELICOÏDAL O TUB INJECTAT PER A UNIÓ ENCOLADA DE DN > 315 MM:No hi ha normativa de compliment obligatori.TUB DE PVC-U PER A SANEJAMENT AMB PRESSIÓUNE-EN 1456-1:2002 Sistemas de canalización en materiales plásticos para saneamiento enterrado o aéreo con presión.Poli(cloruro de vinilo) no plastificado (PVC-U). Parte 1: Especificaciones para tubos, accesorios y el sistema.UNE-EN 1452-2:2000 Sistemas de canalización en materiales plásticos para conducción de agua. Poli(Cloruro de Vinilo) noplastificado (PVC-U). Parte 2: TubosTUB DE PVC-U PER A SANEJAMENT SENSE PRESSIÓUNE-EN 1401-1:1998 Sistemas de canalización en materiales plásticos para saneamiento enterrado sin presión. Poli-(clorurode vinilo) no plastificado (PVC-U). Parte 1: Especificaciones para tubos, accesorios y el sistema.TUB DE PVC-U DE PARET ESTRUCTURADA SENSE PRESSIÓ:No hi ha normativa de compliment obligatori.


CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:Els tubs per sanejament amb pressió, han d’anar marcats o impresos directament sobre el tub a intervals d’ 1 m. de forma quesigui llegible després d’emmagatzemar-los, exposició a l’intempèrie i instal·lació , i mantenir-se llegible durant la vida delproducte. El marcat no pot produir fissures o defectes que influeixin desfavorablement sobre l’aptitud del tub.El tub ha d’anar marcat amb la següent informació com a mínim:- Número normativa (UNE-EN 1456-1)- Nom i/o marca comercial- Material (PVC-U)- Diàmetre exterior nominal i gruix de la paret- Pressió nominal - Informació del fabricant (període de fabricació i nom o codi de la ciutat de fabricació si el fabricant produeix en diferentsciutats).


Pàgina: 60

- Número de la línia d’extrusióEls tubs per sanejament sense pressió, han d’ anar marcats o impresos directament sobre el tub de forma que sigui llegibledesprés d’emmagatzemar-los, en exposició a l’intempèrie i en la instal·lació , i mantenir-se llegible durant la vida del producte.El marcat no pot produir fissures o defectes que influeixin desfavorablement sobre l’aptitud del tub.El tub ha d’anar marcat amb la següent informació com a mínim:- Número normativa ( UNE-EN 1401-1)- Codi de l’àrea d’aplicació (U o UD)- Nom i/o marca comercial- Dimensió nominal- Gruix mínim de la paret o SDR- Material (PVC-U)- Rigidesa anular nominal- Informació del fabricant (període de fabricació i nom o codi de la ciutat de fabricació si el fabricant produeix en diferentsciutats.- Prestacions en clima fred (si és el cas)OPERACIONS DE CONTROL:- Abans de començar l’obra, si varia el subministrament, i per cada tipus diferent que arribi a l’obra, es demanaran alcontractista els certificats del fabricant que garanteixin el compliment del plec de condicions tècniques, incloent els resultatsdels assaigs segü ents, realitzats per un laboratori acreditat: - Resistè ncia a la tracció (UNE 53112) - Allargament fins a la ruptura (UNE 53112) - Resistència a la pressió interna (UNE-EN 921) - Densitat (UNE-EN ISO 11833-1) - Resistència al diclorometà a una temperatura especificada (UNE-EN 580) - Temperatura de reblaniment Vicat (UNE-EN 727) - Retracció longitudinal en calent (EN 743) - Estanquitat a l’aigua (UNE-EN 1277) - Resistència a l'impacte (UNE-EN 744) En cas de no presentar aquests resultats, o que la DF tingui dubtes de la seva representativitat, es realitzaran aquestsassaigs sobre el material rebut, a càrrec del contractista.- Es comprovaran per cada 200 m o fracció de tub d’un mateix diàmetre que s’hagi de col·locar, i sobre una mostra de 2 tubs,les característiques geomètriques següents: - 5 mesures del diàmetre exterior (1 tub) - 5 mesures de longitud (1tub) - N mesures del gruix (1 tub) depenen del diàmetre nominal (DN): - 8 mesures per DN <= 250 - 12 mesures per 250 < DN <= 630 - 24 mesures per DN > 630En cas de que el material disposi de la Marca AENOR, marcatge CE o altre legalment reconeguda a un país de la UE, es potprescindir de la presentació dels assaigs de control de recepció.CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Els controls s’ han de realitzar segons les instruccions de la DF i els criteris indicats a les normes de procedimentcorresponents.INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:Control estructural i físic:- No s’autoritzarà la col·locació de peces que no vagin acompanyades del certificat del fabricant.- En el cas de que un dels assaigs no resulti satisfactori, es repetirà sobre 2 mostres més del lot assajat. Només s’acceptaràel lot, amb l’excepció del tub defectuós assajat, quan ambdós resultats siguin correctes.Control geomètric:- En el cas de que resultat d’una mesura no resulti satisfactori, es repetirà la mesura sobre 2 altres tubs.- Només s’acceptarà el lot, amb l’excepció del tub defectuós assajat, quan ambdós resultats siguin correctes.

____________________________________________________________________________

BF - TUBS I ACCESSORIS PER A GASOS I FLUIDS


Pàgina: 61

BFY - ELEMENTS DE MUNTATGE DE TUBS DE GASOS I FLUIDS

BFYG - PARTS PROPORCIONALS D'ELEMENTS DE MUNTATGE PER A TUBS DE FORMIGÓ


DEFINICIÓ:Conjunt d'elements especials per a l'execució de conduccions.S'han considerat els tipus següents:- Per a tubs (materials per a la unió entre tubs o entre tubs i accessoris)- Per aïllaments tèrmics (material per a la unió i subjecció, cintes adhesives, etc.)

CARACTERÍSTIQUES GENERALS:El material, la qualitat, els diàmetres, etc., han de ser els adequats per al tub, i no han de fer disminuir les característiquespròpies del conjunt de la instal.lació en cap de les seves aplicacions.


Subministrament: A l'albarà de lliurament han de constar les característiques d'identificació següents:- Material- Tipus- DiàmetresEmmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes, la pluja, les humitats i dels raigs del sol.


Unitat composada pel conjunt de peces necessàries per a muntar 1 m de tub.



____________________________________________________________________________


Pàgina: 62

D - ELEMENTS COMPOSTOS

D0 - ELEMENTS COMPOSTOS BÀSICS

D0B - ACER FERRALLAT O TREBALLAT


D0B27100.


Barres o conjunts de barres muntades, tallades i conformades, per a elements de formigó armat, elaborades a l'obra.CARACTERÍSTIQUES GENERALS:No es pot utilitzar cap acer que tingui picadures o un nivell d’oxidació que pugui afectar a les seves condicions d’adherència.La secció afectada ha de ser <= 1% de la secció inicial.El tallat de barres o filferros s’ha d’ajustar a l’ especificat en la DT del projecte. El procés de tall no ha d’alterar lescaracterístiques geomètriques o mecàniques dels productes utilitzats.El diàmetre interior del doblegament de les barres ha de complir:- Ganxos, patilles i ganxos en U: - Diàmetres < 20 mm: >= 4 D - Diàmetres >= 20 mm: >= 7 DEl diàmetre mínim de doblegament de les barres ha de ser tal que no produeixi compressions excessives en el formigó en lazona de curvatura ni trencaments en la barra.

+--------------------------------------------¦ Tipus acer ¦ Barres doblegades o corbades ¦¦ ¦------------------------------¦¦ ¦ D <= 25 mm ¦ D > 25 mm ¦¦------------¦---------------¦--------------¦¦ B 400 ¦ 10 D ¦ 12 D ¦¦ B 500 ¦ 12 D ¦ 14 D ¦+--------------------------------------------

Els cèrcols o estreps han de seguir les mateixes prescripcions que les barres corrugades.En els cèrcols o estreps, s'admeten diàmetres de doblegament inferiors per als diàmetres <= 12 mm, que han de complir:- No han d’aparèixer principis de fissuració.- Diàmetre de doblegament: >= 3 D, >= 3 cm L’acer redreçat no ha de tenir una variació significativa en les seves propietats, s’admeten variacions dins dels límitssegüents:- Deformació sota càrrega màxima: <= 2,5%- Alçària de la corruga: - Diàmetres <= 20 mm: <= 0,05 mm - Diàmetres > 20 mm: <= 0,10 mmEn cap cas, desprès de la manipulació, ha d'aparèixer principis de fissuració en els elements.Toleràncies:- Llargària en barres tallades o doblegades: - L <= 6000 mm: - 20 mm, + 50 mm - L > 6000 mm: - 30 mm, + 50 mm (on L es la llargària recta de les barres)- Llargària en estreps o cèrcols: - Diàmetres <= 25 mm: ± 16 mm - Diàmetres > 25 mm: - 24 mm, + 20 mm (on la llargària es la del rectangle que circumscriu l’element)- Diferència entre llargàries dels costats paral·lels de l’element: <= 10 mm - Angle de doblegat de ganxos, patilles, ganxos en U i altres barres corbades: ± 5º

2.- CONDICIONS D'EXECUCIÓ I D'UTILITZACIÓ

La DF ha d’aprovar els plànols d’especejament de l’armadura, elaborats per la instal·lacio de ferralla.


Pàgina: 63

El doblegat de les armadures s’ha de fer a temperatura ambient, mitjançant doblegadores mecà niques i a velocitat constant,amb l’ajut de mandrí, de manera que es garanteixi una curvatura constant en tota la zona.Si es necessari fer desdoblegaments, s’han de realitzar de manera que no es produeixi fissures o trencaments en les barres.En cas de desdoblegament d'armadures en calent, s'ha de prendre les precaucions necessà ries per a no malmetre el formigóamb les altes temperatures Les barres que s’han de doblegar, han d’anar envoltades de cèrcols o estreps en la zona del colze.El redreçat de l’acer subministrat en rotlle, s’ha de fer amb maquinària específica que compleixi l’especificat en l’article 69.2.2de la EHE-08.El tallat de barres o filferros s’ ha de realitzar per mitjans manuals (cisalla, etc.) o maquinària específica de tall automàtic.No s'han d'adreçar els colzes excepte si es pot verificar que es realitza sense danys.No s'han de doblegar un nombre elevat de barres en la mateixa secció d'una peça.


kg de pes necessari elaborat a l'obra, calculat amb el pes unitari teòric o qualsevol altre expressament acceptat per la DF.Aquest criteri inclou les pèrdues de material com a conseqüència de les operacions específiques d'aquests treballs, com araretalls i lligaments.


Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).

____________________________________________________________________________


Pàgina: 64

G - PARTIDES D'OBRA D'ENGINYERIA CIVIL

G2 - DEMOLICIONS, ENDERROCS I MOVIMENTS DE TERRES

G22 - MOVIMENTS DE TERRES

G222 - EXCAVACIONS DE RASES, POUS I FONAMENTS


G2221E42,G2223242.

1.DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

DEFINICIÓ:Conjunt d'operacions necessàries per obrir rases i pous de fonaments realitzades amb mitjans mecànics o amb utilitzaciód'explosius.S'han considerat els tipus següents:- Rases o pous excavats en terreny fluix, o compacte, o de trànsit, o roca tova , amb mitjans mecànics- Rases o pous excavats en roca, amb explosiusL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:Excavacions amb mitjans manuals o mecànics:- Preparació de la zona de treball- Situació dels punts topogràfics- Excavació de les terres- Càrrega de les terres sobre camió, contenidor, o formació de cavallons a la vora de la rasa, segons indiqui la P.O.Excavacions amb explosius:- Preparació de la zona de treball- Situació dels punts topogràfics- Càrrega i encesa de les barrinades- Càrrega de la runa sobre el camió

CONDICIONS GENERALS:Es considera terreny fluix, el capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20.Es considera terreny compacte, el capaç de ser foradat amb pic (no amb pala), que té un assaig SPT entre 20 i 50.Es considera terreny de trànsit, el capaç de ser foradat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50sense rebot.Es considera terreny no classificat, des del capaç de ser foradat amb pala, que té un assaig SPT < 20, fins al capaç de serforadat amb màquina o escarificadora (no amb pic), que té un assaig SPT > 50 sense rebot.Es considera roca la que pot ser foradada amb martell picador (no amb màquina), que té un rebot a l'assaig SPT.L'element excavat ha de tenir la forma i les dimensions especificades en la D.T., o en el seu defecte, les que determini la D.F.El fons de l'excavació ha de quedar anivellat.Les rampes d'accés han de tenir les característiques següents: - Amplària >= 4,5 m- Pendent: - Trams rectes <= 12% - Corbes <= 8% - Trams abans de sortir a la via de llargària >= 6 m <= 6%- El talús ha de ser fixat per la D.F.El fons de l'excavació no ha de tenir material engrunat o fluix i les esquerdes i els forats han de quedar reblerts.Toleràncies d'execució: - Dimensions ± 5% ± 50 mm

EXCAVACIONS AMB MITJANS MANUALS O MECÀNICS:Els talussos perimetrals han de ser els fixats per la D.F.Els talussos han de tenir el pendent especificat a la D.T.La qualitat de terreny del fons de l'excavació requereix l'aprovació explícita de la D.F.Toleràncies d'execució: - Planor ± 40 mm/m - Replanteig < 0,25% ± 100 mm - Nivells ± 50 mm - Aplomat o talús de les cares laterals ± 2°


Pàgina: 65

2.CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

CONDICIONS GENERALS:No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h.S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres.S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida.S'ha de seguir l'ordre dels treballs previst per la D.F.Abans de començar els treballs, es farà un replanteig previ que ha de ser aprovat per la D.F.En terrenys cohesius l'excavació dels últims 30 cm no s'ha de fer fins moments abans de reblir.Cal extreure les roques suspeses, les terres i els materials amb perill de despreniment.No s'han d'acumular terres o materials a la vora de l'excavació.No s'ha de treballar simultàniament en zones superposades.S'ha d'estrebar sempre que consti al projecte i quan ho determini la D.F. L'estrebada ha de complir les especificacions fixadesal seu plec de condicions.Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de referir totes les lecturestopogràfiques.S'ha de preveure un sistema de desguàs per tal d'evitar acumulació d'aigua dins l'excavació.S'ha d'impedir l'entrada d'aigües superficials.Si apareix aigua en l'excavació s'han de prendre les mesures necessàries per esgotar-la.S'han de prendre les mesures necessàries per tal d'evitar la degradació del terreny del fons de l'excavació en l'interval entrel'excavació i l'execució de l'obra posterior.Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats.En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.) s'han de suspendre els treballs i avisar laD.F.No s'ha de rebutjar cap material obtingut de l'excavació sense l'autorització expressa de la D.F.S'ha d'evitar la formació de pols, pel que cal regar les parts que s'hagin de carregar.L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients.S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport deproductes de construcció

EXCAVACIONS AMB MITJANS MANUALS O MECÀNICS:Les terres s'han de treure de dalt a baix sense soscavar-les.L'aportació de terres per a correcció de nivells ha de ser la mínima possible, de les mateixes existents i de compacitat igual.

EXCAVACIONS EN ROCA:S'ha de tenir en compte el sentit d'estratificació de les roques.S'han de mantenir els dispositius de desguàs necessaris, per tal de captar i reconduir els corrents d'aigua interns, en elstalussos.

EXCAVACIÓ MITJANÇANT EXPLOSIUS:No s'ha de començar els treballs de voladures fins que la D.F. no doni l'aprovació al programa d'execució proposat pelcontractista, justificat amb els corresponents assaigs.El programa d'execució de voladures ha de justificar, com a mínim:- Maquinària i mètode de perforació- Llargària màxima de perforació- Diàmetre de les barrinades de pretall o de destrossa i disposició de les mateixes- Explosius, dimensions dels cartutxos i esquema de càrrega dels diferents tipus de barrinades- Mètodes per a fixar la posició de les càrregues en l'interior de les barrinades- Mètode i seqüència d'iniciació de les càrregues- Mètode de comprovació del circuit d'encesa- Tipus d'explosor- Resultats obtinguts amb el mètode d'excavació proposat en terrenys anàlegs als de l'obra- Mesures de seguretat per la obra i tercersS'ha de justificar, amb mesures del camp elèctric de terreny, l'adequació del tipus d'explosius i dels detonadors.La programació de les càrregues de la voladura s'ha de fer considerant el tipus de roca, el tipus d'estructures properes i laseparació entre la voladura i l'estructura. L'obtenció d'aquests paràmetres i la determinació dels estudis preliminars a realitzar,s'ha de fer segons el que determina la UNE 22381.La vibració no ha de sobrepassar els límits de velocitat definits en la Taula 1 de la norma UNE 22381 en funció del tipusd'estructura existent en les proximitats, classificada segons els grups definits en l'article 3 de la mateixa norma.Abans d'iniciar les voladures s'ha de tenir tots els permisos i s'ha d'adoptar les mesures de seguretat necessàries.L'aprovació inicial del Programa per part de la D.F. pot ser reconsiderada si la naturalesa del terreny o altres circumstàncies hofan aconsellable, essent necessària la presentació d'un nou programa de voladures.L'adquisició, el transport, l'emmagatzematge, la conservació, la manipulació i l'ús de metxes, detonadors i explosius, s'han deregir per les disposicions vigents, complementades amb les instruccions que figurin en la D.T. o en el seu defecte, fixi la D.F.S'ha de senyalitzar convenientment la zona afectada per a advertir al públic del treball amb explosius.S'ha de tenir una cura especial pel que fa a la càrrega i encesa de barrinades; cal avisar de les descàrregues amb prouantelació per a evitar possibles accidents.La D.F. pot prohibir les voladures o determinats mètodes de barrinar si els considera perillosos.


Pàgina: 66

El sistema d'execució ha de permetre d'obtenir un material amb la granulometría adequada a l'ús definitiu previst.Si com a conseqüència de les barrinades les excavacions tenen cavitats on l'aigua pot quedar retinguda, s'han de rebliraquestes cavitats amb material adequat.Les vibracions transmeses al terreny per la voladura no han de ser excessives, si és així s'ha d'utilitzar detonadors demicroretard per a l'encesa.La perforació s'ha de carregar fins a un 75% de la seva fondària total. En roca molt fissurada, es pot reduir la càrrega al 55%.Un cop col.locades les càrregues s'han de tapar les barrinades per a evitar la seva expulsió cap a l'exterior.El personal destinat a l'ús dels explosius ha d'estar degudament qualificat i autoritzat i ha de ser designat especialment per laD.F.Abans d'introduir la càrrega, la barrinada s'ha de netejar adequadament per tal d'evitar fregaments, travaments dels cartutxosd'explosiu, etc.En detectar la presència d'aigua a l'interior de les barrinades descendents, s'han de prendre les mesures oportunes, utilitzantl'explosiu adequat.Quan la temperatura a l'interior de les barrinades excedeixi els 65°C, no s'han de carregar sense prendre precaucionsespecials aprovades per la D.F.En les càrregues contínues, els cartutxos de cada filera han d'estar en contacte.En les càrregues discontínues amb intervals buits o inerts entre els cartutxos, s'ha d'assegurar la detonació dels mateixos permitjà de cordó detonant o un sistema d'iniciació adequat. En el cas d'utilitzar espaiadors, han de ser de material antiestàtic queno propagui la flama.La quantitat d'explosiu introduït en cada barrinada ha de ser, com a màxim, la calculada teòricament.No poden realitzar-se simultàniament, en un mateix front o tall de treball, la perforació i la càrrega de les barrinades, si no hoautoritza explícitament la D.F.El cartutx-enceb s'ha de preparar just abans de la càrrega.L'ús de més d'un cartutx-enceb per barrinada ha de ser autoritzat per la D.F.El detonador ha de ser suficientment enèrgic com per a assegurar l'explosió del cartutx-enceb, inclús a l'aire lliure.En el cas d'utilitzar cordó detonant al llarg de tota la barrinada, el detonador s'ha d'adossar al començament del cordó, amb elfons del mateix dirigit en el sentit de la detonació.Tot cartutx encebat que no s'utilitzi ha de ser privat del seu detonador, fent l'operació la mateixa persona que va prepararl'enceb.L'ataconat de les barrinades ha d'assegurar el confinament de l'explosió.El material utilitzat per a l'ataconat ha de ser de plàstic, antiestàtic i no ha de propagar la flama.Per a fer l'ataconat s'han d'utilitzar atacadors de fusta o d'altres materials que no produeixin espurnes o càrregues elèctriquesen contacte amb les parets de la barrinada. No han de tenir angles o arestes que puguin trencar l'envoltura dels cartutxos, elscordons o les metxes.La pega s'ha de fer en el menor temps possible des de la càrrega de les barrinades.Tota barrinada carregada ha d'estar sota vigilància quan sigui accessible o no estigui degudament senyalitzada.Abans d'encendre les metxes el responsable de la voladura ha de comprovar que tots els accessos estan sota vigilància permitjà d'operaris o de senyals òptiques o acústiques.La vigilància no s'ha de treure fins que s'autoritzi l'accés als talls de treball.Abans de fer la pega, el responsable de la voladura s'ha d'assegurar de que tot el personal està resguardat. Ha de ser l'últimen deixar el tall i posar-se a resguard.Abans de reprendre els treballs, el responsable de la voladura ha de reconèixer el front, posant especial atenció a la possibleexistència de barrinades fallides.En el cas de fronts convergents o que avancin en direccions oposades amb risc que la pega d'un d'ells pugui provocarprojeccions o caigudes de pedres sobre l'altre, s'han de suspendre els treballs i avisar a la D.F.No es pot utilitzar metxa ordinària per a disparar més de sis barrinades en cada pega si no és amb l'autorització expressa de laD.F. i seguint les seves indicacions.La llargària de la metxa des de la boca de la barrinada ha de ser, com a mínim, d'1,5 m. La metxa testimoni, quan s'utilitzi, hade ser la meitat de l'anterior. Aquesta última s'ha d'encendre primer.S'ha de contar el número de barrinades explosionades i, en cas de dubte o quan s'hagi contat menys detonacions quebarrinades, no es pot tornar al front fins al cap de mitja hora.Les barrinades fallides han de ser degudament senyalitzades i notificades a la D.F. S'han de neutralitzar el més aviat possibleseguint les indicacions de la D.F.Queda prohibit recarregar fons de barrinades per a continuar la perforació.En el cas de pega elèctrica, s'ha de prendre precaucions per a evitar la presència de corrents estranyes. No s'han d'encebarexplosius ni carregar barrinades amb possibilitat de que es produeixin tempestes.Els conductors elèctrics de la línia de tir han de ser individuals i han d'estar degudament aïllats. No poden estar en contacteamb elements metàl.lics.Els detonadors elèctrics s'han de connectar en sèrie. No s'han d'utilitzar més dels que puguin ser disparats amb seguretat.S'ha de comprovar el circuit amb els detonadors connectats a la línia de tir, des del refugi per a l'accionament de l'explosor.Fins al moment del tir la línia ha d'estar desconnectada de l'explosor i en curt circuit. L'artiller ha de tenir sempre les manetesdel explosor. L'explosor i el comprovador de línia han de ser homologats.


m3 de volum excavat segons les especificacions de la D.T., amidat com a diferència entre els perfils transversals del terrenyaixecats abans de començar les obres i els perfils teòrics assenyalats als plànols , amb les modificacions aprovades per laD.F.No s'ha d'abonar l'excés d'excavació que s'hagi produït sense l'autorització de la D.F., ni la càrrega i el transport del material ni


Pàgina: 67

els treballs que calguin per a reomplir-lo.Inclou la càrrega, allisada de talussos, esgotaments per pluja o inundació i quantes operacions facin falta per a una correctaexecució de les obres.També estan inclosos en el preu el manteniment dels camins de comunicació entre el desmunt i les zones on han d'anar lesterres, la seva creació, i la seva eliminació, si s'escau.Tan sols s'han d'abonar els esllavissaments no provocats, sempre que s'hagin observat totes les prescripcions relatives aexcavacions, entibacions i voladures.No s'inclou dins d'aquest criteri el tall previ de les excavacions amb explosiu.


* PG 3/75 Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes.* PG 3/75 MODIF 6 ORDEN FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego deprescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes ycimentacionesReial Decret 863/1985, de 2 d'abril "Reglamento General de Normas Básicas de Seguridad Minera."Ordres de 20 de març de 1986 (BOE 11 d'abril de 1986) i de 16 d'abril de 1990 (BOE 30 d'abril de 1990) ITC MIE SM"Instrucciones Técnicas Complementarias del Reglamento General de Normas Básicas de Seguridad Minera."* UNE 22381:1993 Control de vibraciones producidas por voladuras

____________________________________________________________________________



G224 - REPÀS DE SÒLS I TALUSSOS, I PICONATGE DE TERRES


G2243011,G224DFAF.


DEFINICIÓ:Conjunt d'operacions necessàries per a conseguir un acabat geomètric de l'element, realitzades amb mitjans mecànics.S'han considerat els tipus següents:- Acabat i allisada de talussos- Repàs i piconatge del sòl de rasa i compactació del 95% PM- Repàs i piconatge d'esplanada i compactació del 95% PML'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Preparació de la zona de treball (no inclou entibació)- Situació dels punts topogràfics- Execució del repàs- Compactació de les terres, en el seu cas

CONDICIONS GENERALS:La qualitat del terreny posterior al repàs requereix l'aprovació explícita de la D.F.La superfície no ha de tenir material engrunat o fluix i les esquerdes i els forats han de quedar reblerts.

SÒL DE RASA:El fons de la rasa ha de quedar pla i nivellat.L'acord entre el sòl i els paraments ha de quedar en angle recte.Toleràncies d'execució: - Planor ± 15 mm/3 m - Nivells ± 50 mm

ESPLANADA:El terra de l'esplanada ha de quedar pla i anivellat.No han de quedar zones que puguin retenir aigua.Toleràncies d'execució:- Planor (NLT 334) ± 15 mm/3 m


Pàgina: 68

- Nivells ± 30 mm

TALUSSOS:Els talussos han de tenir el pendent, la forma i l'aspecte especificats a la D.T. amb les indicacions específiques que, en el seucas, determini la D.F.Els canvis de pendent i l'acord amb el terreny han de quedar arrodonits i suavitzats de manera que no originin discontinuïtatsvisibles.Toleràncies d'execució: - Variació en l'angle del talús ± 2°


CONDICIONS GENERALS:S'han de suspendre els treballs quan la temperatura ambient sigui inferior a 2°C.S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres.S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida.S'han d'eliminar de la superfície, qualsevol material tou, inadequat o inestable (bosses d'aigua, argiles expandides, turbes,etc.), que no pugui compactar-se adecuadament, els forats que en resultin, s'han de reblir amb material adequat, segons lesinstruccions de la D.F.L'aportació de terres per a correcció de nivells ha de ser la mínima possible, de les mateixes existents i de compacitat igual.El repàs s'ha de fer poc abans d'executar l'acabat definitiu.Hi ha d'haver punts fixos de referència exteriors a la zona de treball, als quals s'hi han de referir totes les lecturestopogràfiques.Quan s'utilitzi corró vibratori per a compactar, ha de donar-se al final unes passades sense aplicar-hi vibració.En cas d'imprevistos, s'han de suspendre les obres i avisar a la D.F.S'ha de complir la normativa vigent en matèria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport deproductes de construcció

ESPLANADA:Després de la pluja no s'ha de realitzar cap operació fins que l'esplanada s'hagi secat.En el cas que el material trobat correspongui a un sòl classificat com a tolerable, la D.F. pot ordenar la seva substitució per unsòl classificat com a adequat, fins a un gruix de 50 cm.En el cas que el material trobat correspongui a un sòl classificat com a inadequat, s'ha de substituir per un sòl classificat comadequat, a la fondària i condicions que indiqui la D.F.Els pous i forats que apareguin s'han de reblir i estabilitzar fins que la superfície sigui uniforme.S'ha de localitzar les àrees inestables amb ajuda d'un supercompactador de 50 t, segons el definit en l'article 304 del PG 3/75modificat per ORDEN FOM/1382/2002.

TALUSSOS:L'acabat i allisada de parets atalussades s'ha de fer per a cada fondària parcial no més gran de 3 m.


m2 de superfície amidada segons les especificacions de la D.T.


* PG 3/75 Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes.* PG 3/75 MODIF 6 ORDEN FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego deprescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes ycimentaciones

____________________________________________________________________________



G22D - ESBROSSADA DEL TERRENY


G22D1011.


Pàgina: 69

1.- DEFINICIÓ I CONDICIONS DE LES PARTIDES D'OBRA EXECUTADES

Retirada i extracció en les zones designades, de tots els elements que puguin estorbar l'execució de l'obra (brossa, arrels,runa, plantes, etc.), amb mitjans mecà nics i càrrega sobre camió.L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Preparació de la zona de treball- Situació dels punts topogràfics- Protecció dels elements que s’han de conservar- Retirada de la capa superficial del terreny (10-15 cm) amb la vegetació i la brossa- Càrrega dels materials sobre camióCONDICIONS GENERALS:La superfície resultant ha de ser l’adequada per al desenvolupament de treballs posteriors.No han de quedar soques ni arrels > 10 cm en una fondària >= 50 cm, per sota del nivell de l'esplanada, fora d'aquest à mbitles soques i arrels poden quedar tallades a ras de sòl.Els forats existents i els que resultin de les operacions d'esbrossada (extracció d'arrels, etc.), han de quedar reblerts amb lesterres de la mateixa qualitat que el sòl i amb el mateix grau de compactació.La capa de terra vegetal ha de quedar retirada en el gruix definit en la DT o, en el seu defecte, l'especificat per la DF. Nomésen els casos en que la qualitat de la capa inferior aconsellin mantenir la capa de terra vegetal o per indicació expressa de laDF, aquesta no es retirarà.Els materials han de quedar suficientment trossejats i apilats per tal de facilitar-ne la càrrega, en funció dels mitjans de què esdisposin i de les condicions de transport.Els materials han de quedar apilats i emmagatzemats en funció de l'ús a que es destinin (transport a abocador, reutilització,eliminació en obra, etc.).Els elements que s'han de conservar, segons el que determini la DF, han de quedar intactes, no han de patir cap desperfecte.

2.- CONDICIONS DEL PROCÉS D'EXECUCIÓ

CONDICIONS GENERALS:No s'ha de treballar amb pluja, neu o vent superior als 60 km/h.S'han de protegir els elements de servei públic que puguin resultar afectats per les obres.S'han d'eliminar els elements que puguin entorpir els treballs d'execució de la partida.S'han de senyalar els elements que hagin de conservar-se intactes, segons s'indiqui en la D ocumentació Tècnica o, en el seudefecte, la DF.La terra vegetal, en cas que no s'utilitzi immediatament, ha d'emmagatzemar-se en piles d'alçària inferior a 2 m. No s'ha decircular per sobre desprès de ser retirada. L'operació de càrrega de runa s'ha de fer amb les precaucions necessàries, per tal d'aconseguir les condicions de seguretatsuficients.Els treballs s'han de fer de manera que molestin el mínim possible als afectats.En cas d'imprevistos (terrenys inundats, olors de gas, restes de construccions, etc.) s'han de suspendre els treballs i avisar laDF.Les operacions d'eliminació de material en l'obra s'ha de fer seguint mètodes permesos i amb les precaucions necessàries pertal de no perjudicar els elements de l'entorn .En cas d'enterrar materials obtinguts de l'esbrossada, s'han d'estendre per capes. Cada capa ha de barrejar-se amb el sò l, demanera que no quedin buits. Per sobre de la capa superior s'ha d'estendre una capa de sòl de 30 cm de gruix com a mínim,compactada. No s'han d'enterrar materials en zones on pugui haver-hi corrents d'aigua.S'ha de complir la normativa vigent en matè ria mediambiental, de seguretat i salut i d'emmagatzematge i transport deproductes de construcció.


m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.


* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras decarreteras y puentes (PG 3/75)* Orden FOM/1382/2002 de 16 de mayo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicasgenerales para obras de carreteras y puentes relativos a la construcción de explanaciones, drenajes y cimentaciones.


Pàgina: 70

____________________________________________________________________________


G24 - TRANSPORT DE TERRES I RUNES A OBRA

G241 - TRANSPORT DE TERRES A OBRA


G2412015.


Operacions destinades a la gestió dels residus generats en l’obra: residu de construcció o demolició o material d’excavació.S’han considerat les operacions següents:- Transport o càrrega i transport del residu: material procedent d’excavació o residu de construcció o demolició- Subministrament i recollida del contenidor dels residusCÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ I RESIDUS:L'operació de càrrega s'ha de fer amb les precaucions necessàries per a aconseguir unes condicions de seguretat suficients.Els vehicles de transport han de portar els elements adequats a fi d'evitar alteracions perjudicials del material. El contenidor ha d’estar adaptat al material que ha de transportar.El trajecte que s'ha de recórrer ha de complir les condicions d'amplària lliure i de pendent adequades a la maquinària ques'utilitzi.TRANSPORT A OBRA:Transport de terres i material d'excavació o del rebaix, o residus de la construcció, entre dos punts de la mateixa obra o entredues obres.Les àrees d’abocada han de ser les que defineixi el “Pla de Gestió de Residus de la Construcció i Enderrocs” de l’obra.L’abocada s’ha de fer al lloc i amb el gruix de capa indicats al “Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs” del’obra.Les terres han de complir les especificacions del seu plec de condicions en funció del seu ús, i cal que tinguin l’aprovació dela DF. TRANSPORT A INSTAL.LACIÓ EXTERNA DE GESTIÓ DE RESIDUS:El material de rebuig que el “Pla de Gestió de Residus de la Construcció i els Enderrocs” i el que la DF no accepti per areutilitzar en obra, s’ha de transportar a una instal·lació externa autoritzada, per tal de rebre el tractament definitiu.El contractista ha de lliurar al promotor un certificat on s’indiqui, com a mínim:- Identificació del productor dels residus- Identificació del posseïdor dels residus- Identificació de l’obra de la qual prové el residu i en el seu cas, el número de llicència d’obra- Identificació del gestor autoritzat que ha rebut el residu i si aquet no fa la gestió de valorització o eliminació final del residu, laidentificació, cal indicar també qui farà aquesta gestió- Quantitat en t i m3 del residu gestionat i la seva codificació segons codi LER


CÀRREGA I TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ I RESIDUS:El transport s'ha de realitzar en un vehicle adequat, per al material que es desitgi transportar, proveït dels elements que calenper al seu desplaçament correcte.Durant el transport s'ha de protegir el material de manera que no es produeixin pèrdues en els trajectes utilitzats.RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ:La manipulació dels materials s’ha de fer amb les proteccions adequades a la perillositat del mateix.


TRANSPORT DE MATERIAL D’EXCAVACIÓ O RESIDUS: m3 de volum amidat amb el criteri de la partida d'obra d'excavació que li correspongui, incrementat amb el coeficientd'esponjament indicat en el plec de condicions tècniques, o qualsevol altre acceptat prèviament i expressament per la DF.La unitat d'obra no inclou les despeses d'abocament ni de manteniment de l'abocador.


Pàgina: 71

TERRES:Es considera un increment per esponjament, respecte al volum teòric excavat, amb els criteris següents:- Excavacions en terreny fluix: 15%- Excavacions en terreny compacte: 20%- Excavacions en terreny de trànsit: 25%- Excavacions en roca: 25%


Real Decreto 105/2008, de 1 de febrero, por el que se regula la producción y gestión de los residuos de construcción ydemoliciónOrden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la cual se publican las operaciones de valorización y eliminación de residuos y lalista europea de residuos.Corrección de errores de la Orden MAM/304/2002, de 8 de febrero, por la que se publican las operaciones de valorización yeliminación de residuos y lista europea de residuos.Real Decreto 108/1991, de 1 de febrero, sobre la prevención y reducción de la contaminación del medio ambiente producidapor el amianto.Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya(PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controladadels residus de la construcció.

____________________________________________________________________________

G3 - FONAMENTS I MURS DE CONTENCIÓ

G32 - MURS DE CONTENCIÓ

G325 - FORMIGONAMENT DE MURS DE CONTENCIÓ


G32519H2.


Formigonament d’estructures i elements estructurals, amb formigó en massa, armat, per a pretensar, formigó autocompactant iformigó lleuger, de central o elaborat a l'obra en planta dosificadora, que compleixi les prescripcions de la norma EHE, abocatdirectament des de camió , amb bomba o amb cubilot, i operacions auxiliars relacionades amb el formigonament i la cura delformigó.S'han considerat els elements a formigonar següents:- Murs de contencióL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:Formigonament:- Preparació de la zona de treball- Humectació de l’encofrat- Abocada del formigó- Compactació del formigó mitjançant vibratge, en el seu cas- Curat del formigóCONDICIONS GENERALS:En l'execució de l'element s'han de complir les prescripcions establertes en la norma EHE-08 , en especial les que fanreferència a la durabilitat del formigó i les armadures (art.8.2 i 37 de la EHE-08) en funció de les classes d'exposició.El formigó estructural ha de fabricar-se en centrals específiquesEl formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa.Després del formigonament les armadures han de mantenir la posició prevista a la DT.La secció de l'element no ha de quedar disminuïda en cap punt per la introducció d'elements de l'encofrat ni d'altres.L'element acabat ha de tenir una superfície uniforme, sense irregularitats.Si la superfície ha de quedar vista ha de tenir, a més, una coloració uniforme sense regalims, taques, o elements adherits.


Pàgina: 72

En el cas d'utilitzar matacà, les pedres han de quedar distribuïdes uniformement dins de la massa de formigó sense que estoquin entre elles.La resistència característica del formigó es comprovarà d’acord amb l’ article 86 de l’EHE-08Les toleràncies d'execució han de complir l'especificat en l’article 5 de l'annex 11 de la norma EHE-08.Les toleràncies en el recobriment i la posició de les armadures han de complir l'especificat en la UNE 36831.No s'accepten toleràncies en el replanteig d'eixos en l'execució de fonaments de mitgeres, buits d'ascensor, passosd’instal·lacions , etc., fora que ho autoritzi explícitament la DF.MURS DE CONTENCIÓ:Toleràncies d'execució: - Replanteig parcial dels eixos: ± 20 mm - Replanteig total dels eixos: ± 50 mm- Distància entre junts: ± 200 mm- Amplària dels junts: ± 5 mm- Desviació de la vertical (H alçaria del mur): - H <= 6 m. Extradòs: ± 30 mm, Intradòs: ± 20 mm - H > 6 m. Extradòs: ± 40 mm, Intradòs: ± 24 mm- Gruix (e): - e <= 50 cm: + 16 mm, - 10 mm - e > 50 cm: + 20 mm, - 16 mm - Murs formigonats contra el terreny: + 40 mm- Desviació relativa de les superfícies planes intradòs o extradòs: ± 6 mm/3 m- Desviació de nivell de l'aresta superior de l'intradòs, en murs vistos: ± 12 mm- Acabat de la cara superior de l'alçat en murs vistos: ± 12 mm/3 m


FORMIGONAMENT:Si la superfície sobre la que s'ha de formigonar ha sofert gelada, s'ha d'eliminar prèviament la part afectada.La temperatura dels elements on es fa l'abocada ha de ser superior als 0°C.El formigó s'ha de posar a l'obra abans que comenci l'adormiment, i a una temperatura >= 5°C.La temperatura per a formigonar ha d'estar entre 5°C i 40°C. El formigonament s'ha de suspendre quan es prevegi que durantles 48 h següents la temperatura pot ser inferior a 0°C. Fora d'aquests límits, el formigonament requereix precaucions explícites i l'autorització de la DF En aquest cas, s'han de fer provetes amb les mateixes condicions de l'obra, per a poderverificar la resistència realment assolida.Si l'encofrat és de fusta, ha de tenir la humitat necessària per tal que no absorbeixi l'aigua del formigó.No s'admet l'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó.No es procedirà al formigonat fins que la DF doni el vist-i-plau havent revisat armadures col·locades en posició definitiva.La DF comprovarà l’ausencia de defectes significatius en la superficie de formigó. En cas de considerar els defectesinadmisibles d’acord amb el projecte la DF valorarà la reparació.No es col·locarà en obra capes o tongades de formigó amb un gruix superior al que permeti una compactació completa de lamassaSi l'abocada del formigó es fa amb bomba, la DF ha d'aprovar la instal·lació de bombeig prèviament al formigonament.No pot transcórrer mé s d'1,5 hora des de la fabricació del formigó fins el formigonament, a menys que la DF ho creguiconvenient per aplicar medis que retardin l'adormiment.No s'han de posar en contacte formigons fabricats amb tipus de ciments incompatibles entre ells.L'abocada s'ha de fer des d'una alçària petita i sense que es produeixin disgregacions.La compactació del formigó es realitzarà mitjançant processos adequats a la consistència de la mescla i de manera que s’eliminin forats i s’eviti la segregació.S’ha de garantitzar que durant l’abocat i compactat del formigó no es produeixen desplaçaments de l’armadura.La velocitat de formigonament ha de ser suficient per assegurar que l'aire no quedi agafat i assenti el formigó.El formigonament s'ha de suspendre en cas de pluja o de vent fort. Eventualment, la continuació dels treballs, en la forma quees proposi, ha de ser aprovada per la DF.En cap cas s'ha d'aturar el formigonament si no s'ha arribat a un junt adequat.Els junts de formigonament han de ser aprovats per la DF abans del formigonament del junt.En tornar a iniciar el formigonament del junt s'ha de retirar la capa superficial de morter, deixant els granulats al descobert i eljunt net. Per a fer-ho no s'han d'utilitzar productes corrosius.Abans de formigonar el junt s'ha d'humitejar, evitant que es facin tolls d’aigua en el junt.Es poden utilitzar productes específics (com les resines epoxi) per a l’execució de junts sempre que es just ifiqui i es supervisiper la DF.


Pàgina: 73

Un cop reblert l'element no s'ha de corregir el seu aplomat, ni el seu anivellament.Durant l'adormiment i primer període d’enduriment del formigó cal assegurar el manteniment de la humitat de l’element deformigó mitjançant el curat adequat i d’acord amb EHE-08.Durant l'adormiment s'han d'evitar sobrecàrregues i vibracions que puguin provocar la fissuració de l'element.FORMIGÓ ESTRUCTURAL: La compactació s'ha de realitzar per vibratge. El gruix màxim de la tongada depèn del vibrador utilitzat. S'ha de vibrar fins ques'aconsegueixi una massa compacta i sense que es produeixin disgregacions.El vibratge ha de fer-se més intens a les zones d'alta densitat d'armadures, a les cantonades i als paraments.MURS DE CONTENCIÓ:Si sobre de l'element es recolzen altres estructures, s'ha d'esperar al menys dues hores abans d'executar-los per tal que elformigó de l'element hagi assentat.


FORMIGONAMENT:m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT, amb aquelles modificacions i singularitats acceptades prèviament iexpressament per la DF.


Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).

5.- CONDICIONS DE CONTROL D'EXECUCIÓ I DE L'OBRA ACABADA

CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:Els punts de control més destacables són els següents:- Aprovació del pla de formigonat presentat pel contractista.- Inspecció visual de totes les excavacions abans de la col·locació de les armadures, amb observació de l’ estat de neteja ientrada d’aigua en tot el recinte.- Presa de coordenades i cotes de totes les unitats d’obra abans del formigonat.- Observació de la superfície sobre la que s’ha d’estendre el formigó i de les condicions d’ encofrat. Mesura de les dimensionsde totes les unitats estructurals d’obra, entre els encofrats, abans de formigonar.- Verificació de la correcte disposició de l’ armat i de les mesures constructives per tal d’evitar moviments de la ferralla durantel formigonat.- Inspecció del procés de formigonat amb control, entre d’ altres aspectes, de la temperatura i condicions ambientals.- Control del desencofrat i del procés i condicions de curat.- Presa de coordenades i cotes dels punts que hagin de rebre prefabricats, després del formigonat.CONTROL D’EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Els controls s’han de realitzar segons les indicacions de la DF, i el contingut del capítol 17 de la norma EHE-08.CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:No es podrà iniciar el formigonat d’un element sense la corresponent aprovació de la DF.CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:Els punts de control més destacables són els següents:- Inspecció visual de la unitat finalitzada i control de les condicions geomètriques d’acabat, segons l’article 100. Control del’element construït de l’EHE-08.- Assaigs d’informació complementària.De les estructures projectades i construïdes d’acord a la Instrucció EHE-08, en les que els materials i l’execució hagin assolitla qualitat prevista, comprovada mitjanç ant els controls preceptius, sols necessiten sotmetre’s a assaigs d’informació i enparticular a proves de càrrega, les incloses en els següents supòsits:- Quan així ho disposi les Instruccions, reglaments específics de un tipus d’estructura o el plec de presc ripcions tècniquesparticulars.- Quan degut a caràcter particular de l’ estructura convingui comprovar que la mateixa reuneix certes condicions específiques.En aquest cas el plec de prescripcions tècniques particulars establirà els assaigs oportuns que s’han de realitzar, indicant ambtota precisió la forma de realitzar-los i la manera d’interpretar els resultats.- Quan a judici de la Direcció Facultativa existeixin dubtes raonables sobre la seguretat, funcionalitat o durabilitat del’estructura.CONTROL DE L’OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Els controls s’han de realitzar segons les indicacions de la DF, i el contingut del capítol 17 de la norma EHE-08.CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:Si s’aprecien deficiències importants en l’element construït, la DF podrà encarregar assaigs d’informació complementaria(testimonis, ultrasons, escleròmetre) sobre el formigó endurit, per tal de tenir coneixement de les condicions de resistència


Pàgina: 74

assolides o altres característiques de l’element formigonat.

____________________________________________________________________________



G32B - ARMADURES PER A MURS DE CONTENCIÓ


G32B1101.


Muntatge i col·locació de l'armadura formada per barres corrugades, malla electrosoldada o conjunt de barres i/o mallesd'acer, en formació d’armadura passiva d’elements estructurals de formigó, a l'excavació, a l'encofrat o ancorades a elementsde formigó existents, o soldades a perfils d’acer.S'han considerat les armadures pels elements següents:- Fonaments L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Preparació de la zona de treball- Tallat i doblegat de l'armadura- Neteja de les armadures- Neteja del fons de l'encofrat- Col·locació dels separadors- Muntatge i col·locació de l'armadura- Subjecció dels elements que formen l'armadura- Subjecció de l'armadura a l'encofratCONDICIONS GENERALS:Per a l’elaboració, manipulació i muntatge de les armadures s’ha de seguir les indicacions de la EHE i la UNE 36831.Els dià metres, la forma, les dimensions i la disposició de les armadures han de ser les que s'especifiquen a la DT. El nombrede barres no ha de ser mai inferior a l’especificat a la DT.Les barres no han de tenir defectes superficials ni esquerdes. Les armadures han de ser netes, no han de tenir òxid no adherent, pintura, greix ni d'altres substàncies que puguin perjudicara l’acer, al formigó o a l’adherència entre ells.La disposició de les armadures ha de permetre un formigonament correcte de la peça, de manera que totes les barres quedinrecobertes de formigó. En barres situades per capes, la separació entre elles ha de permetre el pas d’un vibrador intern.La secció equivalent de les barres de l'armadura no ha de ser inferior al 95,5% de la secció nominal. Els empalmaments entre barres han de garantir la transmissió de forces d’una barra a la següent, sense que es produeixinlesions en el formigó proper a la zona d’empalmament.No hi ha d'haver més empalmaments dels que consten a la DT o autoritzi la DF.Els empalmaments han de quedar allunyats de les zones on l’armadura treballa a la màxima càrrega.Els empalmaments es poden realitzar per solapa o per soldadura. Per a realitzar un altre tipus d'empalmament es requerirà disposar d'assaigs que demostrin que garanteixen de formapermanent una resistència a la ruptura no inferior a la de la menor de les dues barres que s'uneixen i que el moviment relatiuentre elles no sigui superior a 0,1 mm.L’armat de la ferralla s’ha de realitzar mitjançant lligat amb filferro o per aplicació de soldadura no resistent. La disposició delspunts de lligat ha de complir l’especificat en l’apartat 69.4.3.1 de la EHE.La soldadura no resistent, ha de complir l’especificat en l’artícle 69.4.3.2 de la EHE, seguint els procediments establerts en laUNE 36832.La realització dels empalmaments pel que fa al procediment, la disposició dins la peça, la llargària dels solapaments i laposició dels diferents empalmaments en barres properes, ha de seguir les prescripcions de la EHE , al article 69.5.2.A les solapes no s'han de disposar ganxos ni potes.L'empalmament per soldadura s'ha de fer seguint les prescripcions de l’article 69 .5.2.5 de la EHE amb els procediments


Pàgina: 75

descrits en la UNE 36832.No es poden disposar empalmaments per soldadura a les zones de forta curvatura de l'armadura. Queda prohibida la soldadura d’armadures galvanitzades o amb recobriments epoxídics.Els empalmaments mitjançant dispositius mecànics d’unió, s’han de realitzar segons les especificacions de la DT i lesindicacions del fabricant, en qualsevol cas, s’ ha de complir l’especificat en l’artícle 69.5.2.6 de la EHE.Les armadures han d'estar subjectades entre elles i a l'encofrat de manera que mantinguin la seva posició durant l'abocada i lacompactació del formigó.Les armadures d'espera han d'estar subjectades a l'engraellat dels fonaments.La DF ha d'aprovar la col·locació de les armadures abans de començar el formigonament. Per a qualsevol classe d'armadures passives, inclosos els estreps, el recobriment no ha de ser inferior, en cap punt, als valorsdeterminats en la taula 37.2.4. de la norma EHE, en funció de la classe d'exposició ambiental a que es sotmetrà el formigóarmat, segons el que indica l'article 8.2.1 de la mateixa norma. Els sistemes auxiliars per a l’armat de la peça formats per barres o filferros, encara que no formen part de l’armadura, han decomplir els recobriments mínims, a efectes de garantir la durabilitat de la peça.Distà ncia lliure armadura – parament: >= D màxim, >= 0,80 granulat màxim(on: D diàmetre armadura principal o diàmetre equivalent)Recobriment en peces formigonades contra el terreny: >= 70 mm Distància lliure barra doblegada - parament: >= 2 D La realització dels ancoratges de les barres al formigó, pel que fa a la forma, posició dins la peça i llargària de les barres hade seguir les pre scripcions de la EHE, article 69.5.1.Toleràncies d'execució:- Llargà ria solapa: - 0 mm, + 50 mm- Llargària d'ancoratge i solapa: -0,05L (<= 50 mm, mínim 12 mm), + 0,10 L (<=50 mm)- Posició: - En series de barres paral·leles: ± 50 mm - En estreps i cèrcols : ± b/12 mm (on b es el costat menor de la secció de l’element)Les toleràncies en el recobriment i la posició de les armadures han de complir l'especificat en la UNE 36831.BARRES CORRUGADES:Es poden col·locar en contacte tres barres, com a màxim, de l'armadura principal i quatre en el cas de peces comprimides,formigonades en posició vertical, on no sigui necessari realitzar empalmaments en les armadures.El diàmetre equivalent del grup de les barres no ha de ser de més de 50 mm. (on diàmetre equivalent es el de la secciócircular equivalent a la suma de les seccions de les barres que formen el grup).Si la peça ha de suportar esforços de compressió i es formigona en posició vertical, el diàmetre equivalent no ha de ser demés de 70 mm.No s'han de solapar barres de D >= 32 mm sense justificar satisfactòriament el seu comportament. Els empalmaments per solapa de barres agrupades han de complir l'article 69.5.2.3 de l'EHE.Es prohibeix l'empalmament per solapa en grups de quatre barres. En la zona de solapament s’ha de disposar armadures transversals amb secció igual o superior a la secció de la barrasolapada més gran.Distància lliure vertical i horitzontal entre 2 barres aillades consecutives: >= D mà xim, >= 1,25 granulat màxim, >= 20 mmDistància entre els centres dels empalmaments de barres consecutives, segons direcció de l'armadura: >= longitud bà sicad'ancoratge (Lb)Distància entre les barres d’un empalmament per solapa: <= 4 DDistància entre barres traccionades empalmades per solapa: <= 4 D, >= D mà xim, >= 20 mm, >= 1,25 granulat màximLlargària solapa: a x Lb neta:(on: a coeficient indicat en la taula 69.5.2.2 de la EHE; Lb neta valor de la taula 69.5.1.2 de la EHE).MALLA ELECTROSOLDADA: El empalmament per solapa de malles electrosoldades ha de complir l’especificat en l’article 69.5.2.4 de la EHE.Llargà ria de la solapa en malles acoblades: a x Lb neta:- Ha de complir, com a mínim: >= 15 D, >= 20 cm(on: a es el coeficient de la taula 69.5.2.2 de la EHE; Lb neta valor de la taula 69.5.1.4 de la EHE)Llargà ria de la solapa en malles superposades:- Separació entre elements solapats (longitudinal i transversal) > 10 D: 1,7 Lb- Separació entre elements solapats (longitudinal i transversal) <= 10 D: 2,4 Lb


CONDICIONS GENERALS:


Pàgina: 76

El doblegat de les armadures s’ha de fer a temperatura ambient, mitjançant doblegadores mecà niques i a velocitat constant,amb l’ajut de mandrí, de manera que es garanteixi una curvatura constant en tota la zona.No s'han d'adreçar colzes excepte si es pot verificar que no es faran malbé.S'han de col·locar separadors per a garantir el recobriment mí nim i no han de produir fissures ni filtracions al formigó. Ladisposició dels separadors ha de complir l’especificat en la taula 69.8.2 de la EHE-08Els separadors han d’estar expressament dissenyats per a aquesta finalitat i han de complir l’especificat en l’article 37.2.5 dela EHE. Es prohibeix l’ús de fusta o qualsevol material residual de construcció (maó, formigó, etc.). Si han de quedar vistos, nopoden ser metàl·lics. En cas de realitzar soldadures s'han de seguir les disposicions de la norma UNE 36832 i les han d'executar operarisqualificats d'acord amb la normativa vigent.


BARRES CORRUGADES:kg de pes calculat segons les especificacions de la DT, d'acord amb els criteris següents:- El pes unitari per al seu càlcul ha de ser el teòric- Per a poder utilitzar un altre valor diferent del teòric, cal l'acceptació expressa de la DF.- El pes s’obtindrà amidant la llargària total de les barres (barra+cavalcament)L’escreix d’amidament corresponent als retalls està incorporat al preu de la unitat d’obra com a increment del rendiment (1,05kg de barra d’acer per kg de barra ferrallada, dins de l’element compost)MALLA ELECTROSOLDADA:m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT.Aquest criteri inclou les pèrdues i increments de material corresponents a retalls i empalmaments.


NORMATIVA GENERAL:Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. DocumentoBásico de Seguridad estructural DB-SE.Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).


OPERACIONS DE CONTROL:Els punts de control més destacables són els següents:- Recepció i aprovació del informe d’ especejament per part del contractista.- Inspecció abans del formigonat de totes les unitats d’ obra estructurals amb observació dels següents punts: - Tipus, diàmetre, longitud i disposició de les barres i malles col·locades. - Rectitud. - Lligams entre les barres. - Rigidesa del conjunt. - Netedat dels elements.CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:Bàsicament el control de l’execució està confiat a la inspecció visual de les persones que l’exerceixen, amb la qual cosa elseu bon sentit, coneixements tècnics i experiència son fonamentals per aconseguir el nivell de qualitat previst.INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:Desautorització del formigonat fins que no es prenguin les mesures de correcció adequades.

____________________________________________________________________________



G32D - ENCOFRAT PER A MURS DE CONTENCIÓ


G32D1113.


Pàgina: 77


Muntatge i desmuntatge dels elements metàl·lics, de fusta, de cartró, o altres materials que formen el motlle on s’abocarà elformigó.L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Neteja i preparació del pla de recolzament- Muntatge i col·locació dels elements de l'encofrat- Pintat de les superfícies interiors de l'encofrat amb un producte desencofrant- Tapat dels junts entre peces- Col·locació dels dispositius de subjecció i travament- Aplomat i anivellament de l'encofrat- Disposició d'obertures provisionals a la part inferior de l'encofrat, quan calgui- Humectació de l'encofrat, si és de fusta- Desmuntatge i retirada de l'encofrat i de tot el material auxiliarLa partida inclou totes les operacions de muntatge i desmuntatge de l'encofrat.CONDICIONS GENERALS:Abans dels seu muntatge s’haurà de disposar d’un projecte del cindri on han de quedar reflectits com a mínim:- Justificació de la seva seguretat, límit de les deformacions abans i desprès del formigonat- Plànols executius del cindri i els seus components- Plec de prescripcions tècniques del cindri i els seus elements com perfils metàl·lics, tubs, grapes, etc..S’ha de disposar d’un procediment escrit per al muntatge i desmuntatge del cindri o apuntalament on figurin els requisits per ala seva manipulació, ajust, contrafletxa, càrregues, desclavament i desmantellament.La DF disposarà d’un certificat on es garantitzi que els seus components compleixen amb les especificacions del plec decondicions tècniques.Els elements que formen l'encofrat i les seves unions han de ser suficientment rígids i resistents per a garantir les tolerànciesdimensionals i per a suportar, sense assentaments ni deformacions perjudicials, les accions estàtiques i dinàmiques que comporta el seu formigonament i compactació.Es prohibeix l'ús d'alumini en motlles que hagin d'estar en contacte amb el formigó, excepte quan es faciliti a la DF certificatemès per una entitat de control, conforme els panells han rebut tractament superficial que eviti la reacció amb els àlcalis delciment L'interior de l'encofrat ha d'estar pintat amb desencofrant abans del muntatge, sense que hi hagi regalims. La DF had'autoritzar, en cada cas, la col· locació d'aquests productes.El desencofrant no ha d'impedir la ulterior aplicació de revestiment ni la possible execució de junts de formigonament,especialment quan siguin elements que posteriorment s'hagin d'unir per a treballar solidàriament.Abans de l’aplicació, es facilitarà a la DF. certificat on es reflecteixin les característiques del desencofrant i dels possiblesefectes sobre el formigóNo s'ha d'utilitzar gas-oil, greixos o similars com a desencofrants. S'han d'utilit zar vernissos antiadherents a base de siliconeso preparats d'olis solubles en aigua o greixos en dissolució. Els encofrats hauran de complir les característiques següents:- Estanquitat dels junts entre panells, evitant fuites d’aigua o beurada- Resistència a la pressió del formigó fresc i als efectes de la compactació mecànica- Alineació i verticalitat, especialment al creuament de pilars i sostres- Manteniment geomè tric dels panells, motlles i encofrats, amb absència d’esbombaments fora de toleràncies - Neteja de les cares interiors evitant residus propis de l’ activitat- Manteniment de característiques que permetin textures i acabats específics del formigóHa d'estar muntat de manera que permeti un desencofratge fàcil, que s'ha de fer sense xocs ni sotragades.Ha de portar marcada l'alçària per a formigonar.Abans de començar a formigonar, el contractista ha d'obtenir de la DF l'aprovació per escrit de l'encofrat.El nombre de puntals de suport de l'encofrat i la seva separació depèn de la càrrega total de l'element. Han d'anardegudament travats en tots dos sentits.Els cindris s’estabilitzaran en les dues direccions per a que l’apuntalament resisteixi els esforços horitzontals produïts durantl’execució dels sostres, podent-se utilitza r els següents procediments:- Travament dels puntals en ambdues direccions amb tubs o abraçadores, resistint les empentes horitzontals i un 2% com a mínim de les càrregues verticals- Transmissió d’esforços a pilars o murs, comprovant que disposen de la capacitat resistent i rigidesa suficients- Disposició de torres de cindri a ambdues direccions i a les distàncies adientsS'han d'adoptar les mesures oportunes per a què els encofrats i motlles no impedeixin la lliure retracció del formigó.Cap element d'obra podrà ser desencofrat sense l'autorització de la DF.El desencofrat de costers verticals d'elements de petit cantell, podrà fer-se als tres dies de formigonada la peç a, si durantaquest interval no s'han produït temperatures baixes o d'altres causes que puguin alterar el procediment normal d'endurimentdel formigó. Els costers verticals d'elements de gran cantell o els costers horitzontals no s'han de retirar abans dels set dies,


Pàgina: 78

amb les mateixes salvetats anteriors.La DF podrà reduir els plaços anteriors quan ho consideri oportú.En obres d'importància i que no es tingui l'experiè ncia de casos similars o quan els perjudicis que es puguin derivar d'unafissuració prematura fossin grans, s'han de fer assaigs d'informació que determinin la resistència real del formigó per a poderfixar el moment de desencofrat.No s'han de reblir els cocons o defectes que es puguin apreciar al formigó al desencofrar, sense l'autorització de la DF.Els filferros i ancoratges de l'encofrat que hagin quedat fixats al formigó s'han de tallar al ras del parament.En encofrats amb possibilitat de moviment durant l’execució (trepants o lliscants) la DF podrà exigir una proba sobre unprototip, prèviament a la seva utilització a l’ estructura, per tal de poder avaluar el seu comportament durant l’execucióSi s’utilitzen taulers de fusta, els junts entre aquests han de permetre l’entumiment de les mateixes per l’humitat del reg i delformigó, sense que deixin fugir pasta o beurada durant el formigonament, ni reprodueixin esforços o deformacions anormals.Per a evitar-ho es podrà autoritzar un segellant adientToleràncies generals de muntatge i deformacions de l'encofrat pel formigonament:- Moviments locals de l'encofrat: <= 5 mm- Moviments del conjunt (L=llum): <= L/1000- Planor: - Formigó vist: ± 5 mm/m, ± 0,5% de la dimensió - Per a revestir: ± 15 mm/mToleràncies particulars de muntatge i deformacions de l'encofrat pel formigonament:

┌───────────────────────────────────────────────────────────────────┐│ │Replanteig eixos │Dimensions│Aplomat │Horitzontalitat││ │─────────────────│ │ │ ││ │Parcial │ Total │ │ │ ││─────────────│────────│────────│──────────│────────│───────────────││Rases i pous │± 20 mm │± 50 mm │ - 30 mm │± 10 mm │ - ││ │ │ │ + 60 mm │ │ ││Murs │± 20 mm │± 50 mm │ ± 20 mm │± 20 mm │ ± 50 mm ││Recalçats │± 20 mm │± 50 mm │ - │± 20 mm │ - ││Riostres │± 20 mm │± 50 mm │ ± 20 mm │± 10 mm │ - ││Basaments │± 20 mm │± 50 mm │ ± 10 mm │± 10 mm │ - ││Enceps │± 20 mm │± 50 mm │ ± 20 mm │± 10 mm │ - ││Pilars │± 20 mm │± 40 mm │ ± 10 mm │± 10 mm │ - ││Bigues │± 10 mm │± 30 mm │ ± 0,5 % │ ± 2 mm │ - ││Llindes │ - │ - │ ± 10 mm │ ± 5 mm │ - ││Cèrcols │ - │ - │ ± 10 mm │ ± 5 mm │ - ││Sostres │± 5mm/m │± 50 mm │ - │ - │ - ││Lloses │ - │± 50 mm │ - 40 mm │ ± 2 % │ ± 30 mm/m ││ │ │ │ + 60 mm │ │ ││Membranes │ - │± 30 │ - │ - │ - ││Estreps │ - │± 50 mm │ ± 10 mm │± 10 mm │ - │└───────────────────────────────────────────────────────────────────┘

MOTLLES RECUPERABLES:Els motlles s'han de col·locar ben alineats, de manera que no suposin una disminució de la secció dels nervis de l'estructura.No han de tenir deformacions, cantells trencats ni fissures.El desmuntatge dels motlles s'ha de fer tenint cura de no fer malbé els cantells dels nervis formigonats.Els motlles ja usats i que han de servir per a unitats repetides, s'han de netejar i rectificar.FORMIGÓ PRETENSAT:Els encofrats pròxims a les zones d'ancoratge han de tenir la rigidesa necessària per a que els eixos dels tendons esmantinguin normals als ancoratges.Els encofrats i motlles han de permetre les deformacions de les peces en ells formigonades i han de resistir la distribució decàrregues durant el tesat de les armadures i la transmissió de l'esforç de pretesat al formigó.El desmuntatge del cindri és realitzarà d’acord amb el programa previst, que haurà d’estar d’acord amb el tesat de lesarmadures.FORMIGÓ VIST:Les superfícies de l'encofrat en contacte amb les cares que han de quedar vistes, han de ser llises, sense rebaves niirregularitats.S'han de col·locar angulars metàl·lics a les arestes exteriors de l'encofrat o qualsevol altre procediment eficaç per a que lesarestes vives del formigó resultin ben acabades.La DF podrà autoritzar la utilització de matavius per a aixamfranar les arestes vives.


CONDICIONS GENERALS:Abans de formigonar s'ha d'humitejar l'encofrat, en el cas que sigui de fusta per evitar que absorbeixi l’aigua continguda al


Pàgina: 79

formigó, i s'ha de comprovar la situació relativa de les armadures, el nivell, l'aplomat i la solidesa del conjuntNo s'han de transmetre a l'encofrat vibracions de motors.La col·locació dels encofrats s'ha de fer de forma que s'eviti malmetre estructures ja construïdes.El subministrador dels puntals ha de justificar i garantir les seves característiques i les condicions en que s'han d'utilitzar.Si l'element s'ha de pretensar, abans del tesat s'han de retirar els costers dels encofrats i qualsevol element dels mateixos queno sigui portant de l'estructura.En el cas que els encofrats hagin variat les seves característiques geomètriques per haver patit desperfectes, deformacions,guerxaments, etc, no s'han de forçar per a que recuperin la seva forma correcta.Quan entre la realització de l'encofrat i el formigonament passin més de tres mesos, s'ha de fer una revisió total de l'encofrat,abans de formigonar.El formigonat s'ha de fer durant el periode de temps en el que el desencofrant sigui actiu.Per al control del temps de desencofrat, s'han d'anotar a l'obra les temperatures màximes i mínimes diàries mentre durin elstreballs d'encofrat i desencofrat, així com la data en què s'ha formigonat cada element.El desencofrat de l'element s'ha de fer sense cops ni sotragades.El desencofrat i des muntatge del cindri no es realitzarà fins que el formigó assoleixi la resistència necessària per a suportaramb seguretat i sense excessives deformacions els esforços als que estarà sotmès amb posterioritat.Es posarà especial cura durant el desencofrat en la retirada de qualsevol element que pugui impedir el lliure moviment de lesjuntes de retracció, assentament o dilatació així com de les articulacions.No es retirarà cap puntal sense l’autorització prèvia de la DF.No es desapuntalarà de forma sobtada, i es prendran precaucions que impedeixin l’impacte dels sotaponts i puntals alssostres.ELEMENTS VERTICALS:Per a facilitar la neteja del fons de l'encofrat s'han de disposar obertures provisionals a la part inferior de l'encofrat.S'han de preveure a les parets laterals dels encofrats finestres de control que permetin la compactació del formigó. Aquestesobertures s'han de disposar amb un espaiament vertical i horitzontal no més gran d'un metro, i es tancaran quan el formigóarribi a la seva alçària.En èpoques de vents forts s'han d'atirantar amb cables o cordes els encofrats dels elements verticals d'esveltesa més gran de10.ELEMENTS HORITZONTALS:Els encofrats d'elements rectes o plans de més de 6 m de llum lliure, s'han de disposar amb la contrafletxa necessà ria per aque, desencofrat i carregat l'element, aquest conservi una lleugera concavitat a l'intradós. Aquesta contrafletxa sol ser del'ordre d'una mil·lèsima de la llum.Els puntals es col·locaran sobre soles de repartiment quan es transmetin càrregues al terreny o a sostre s alleugerits. Quanaquest estiguin sobre el terreny cal asegurar que no assentaran.Els puntals s’han de travar en dues direccions perpendicularsEls puntals han de poder transmetre la força que rebin i permetre finalment un desapuntalat senzillAls ponts s’haurà d’assegurar que les deformacions del cindri durant el formigonat no afecti negativament a altres parts del’estructura executades amb anterioritat.En èpoques de pluges fortes s'ha de protegir el fons de l'encofrat amb lones impermeabilitzades o plàstics.


m2 de superfície amidada segons les especificacions de la DT i que es trobi en contacte amb el formigó.Aquest criteri inclou els apuntalaments previs, així com la recollida, neteja i acondicionament dels elements utilitzats.La superfí cie corresponent a forats interiors s'ha de deduir de la superfície total d'acord amb els criteris següents:- Obertures <= 1 m2: No es dedueixen- Obertures > 1 m2: Es dedueix el 100%Als forats que no es dedueixin, l’amidament inclou l’encofrat necessari per a conformar el perí metre dels forats. En cas dededuir-se el 100% del forat, cal amidar també l’encofrat necessari per a conformar el perímetre dels forats.


NORMATIVA GENERAL:Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras decarreteras y puentes (PG 3/75)

____________________________________________________________________________


Pàgina: 80

G9 - FERMS I PAVIMENTS

G91 - ESPLANADES

G91A - ESTABILITZACIÓ D'ESPLANADES AMB ADDITIUS


Estabilització "in situ" d'esplanades mitjançant l'addició al terreny de materials aglomerants.S'han considerat les estabilitzacions amb les addicions següents:- Estabilització amb calç - Estabilització amb ciment Tipus de sòls estabilitzats in situ segons les seves característiques finals:- S-EST1: estabilitzat amb calç o amb ciment- S-EST2: estabilitzat amb calç o amb ciment- S-EST3: estabilitzat amb cimentL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament- Escarificació del terreny- Humectació o desecació del terreny- Distribució de l'additiu- Mescla del sòl amb l'additiu- Compactació de la mescla- Acabat de la superfície- Execució de juntsCONDICIONS GENERALS:El terreny a estabilitzar no pot tenir matèria orgànica, sulfats, sulfurs, fosfats, nitrats, clorurs ni d’ altres compostos químics quees troben en quantitats perjudicials.Contingut de matèria orgànica del sòl a estabilitzar, segons UNE 103204:- S-EST1: < 2 %- S-EST2, S-EST3: < 1 %Contingut de sulfats solubles del sòl a estabilitzar, expressat en SO3, segons UNE 103201: < 1 %El sòl estabilitzat in situ ha de complir les següents especificacions:- Contingut de calç o de ciment, respecte del pes del sòl sec: - S-EST1: >= 2 % - S-EST2, S-EST3: >= 3 %- Compressió simple a 7 dies, segons NLT-305: - S-EST3: >= 1,5 MPa- Densitat (Proctor Modificat), segons UNE 103501: - S-EST1: >= 95 % - S-EST2: >= 97 % - S-EST3: >= 98 %La capa ha de tenir el pendent especificat a la DT o, en el seu defecte, el que especifiqui la DF.La superfície de la capa ha de quedar plana i a nivell amb les rasants previstes a la DT.La superfície de la capa acabada ha de presentar una textura uniforme, sense segregacions ni ondulacions i amb elspendents adequats.Índex de Regularitat superficial IRI (NLT-330): Ha de compl ir amb els valors de la taula 512.7 del PG 3/75 modificat perORDEN FOM 891/2004.Toleràncies d'execució:- Rasant: - Fons de desmunt i nuclis de terraplè: ± 30 mm - Esplanades E1 a E3, segons 6.1 IC: + 0, - 20 mm- Amplària: ± 10 cm de la prevista en els plànols de seccions tipus- Gruix: - 0 mm del previst en els plànols de seccions tipusESTABILITZACIÓ AMB CIMENT:La classe resistent del ciment ha de ser la 22,5 N o la 32,5 N per a ciments especials tipus ESP-VI-1 i la 32,5 N per als ciments comuns.No s’han d’utilitzar ciments d’aluminat de calci, ni barreja de ciments amb addicions que no s’ hagin fet a fàbrica.Plasticitat del sòl a estabilitzar amb ciment:


Pàgina: 81

- Límit líquid (LL), segons UNE 103103: >= 40 (S-EST2, S-EST3)- Índex de plasticitat (IP), segons UNE 103104: >= 15 (S-EST1, S-EST2, S-EST3)ESTABILITZACIÓ AMB CALÇ:S’ha d’utilitzar calç aèria CL-90.Plasticitat del sòl a estabilitzar amb ciment:- Índex de plasticitat (IP), segons UNE 103104: - S-EST1: >= 12 - S-EST2: >= 12 i <= 40


CONDICIONS GENERALS:S’han d’aturar els treballs:- Quan la temperatura ambient a l’ombra sigui superior a 35 ºC- Quan la temperatura ambient a l’ombra sigui inferior a 5 ºC o puguin donar-se gelades- Quan es produeixin precipitacions atmosfèriques intensesLes operacions de distribució de l'additiu en pols s'han de suspendre en cas de vent fort.Si en la superfície d’assentament hi ha defectes o irregularitats que excedeixin les tolerables, s’ han de corregir abans del’execució de l’obra.S’ha d’escarificar tota l’amplària de la capa a estabilitzar i fins a la profunditat necessà ria per a obtenir el gruix d’estabilitzacióindicat als plànols.El sòl per a estabilitzar s’ha de disgregar prèviament fins a una eficàcia mínima del 100 % al sedà s 25 mm de la UNE-EN933-2 i del 80 % en estabilitzacions per a obtenir S-EST3 i S-EST2 i del 60 % en estabilitzacions S-EST1, referit al sedàs 4mm de la UNE-EN 933-2. S’entèn com eficàcia de disgregació la relació entre el tamisatge a l’obra del material humit i eltamisatge a laboratori d’aquest mateix material dessecat i esmicolatEl sòl disgregat no ha de tenir grumolls més grans de 80 mm.S’ha d’humitejar o dessecar el sòl fins a aconseguir el grau de disgregació establert i que la barreja amb la calç o el cimentsigui total i uniforme.L'aigua s'ha d'afegir uniformement i s'ha d'evitar que s'acumuli a les roderes que deixi l'equip d'humectació.Els tancs regadors no s'han d'aturar mentre reguen, per a evitar la formació de zones amb excés d'humitat.La dessecació, quan sigui necessària, s’ha de fer per oreig o amb l’addició i mescla de materials secs.L'additiu s'ha de distribuir uniformement mitjançant equips mecànics, amb la dosificació establerta aprovada per la DF i enforma de beurada.En obres petites o quan sigui convenient per l’excés d’humitat del sòl, la distribució de l’ additiu es podrà fer en sec.En llocs no accessibles als equips mecànics es podrà fer la distribució manual de l’additiu.La mescla de l'additiu i la terra s'ha de continuar fins aconseguir un color uniforme i l'absència de grumolls de l'additiu.La mescla s’ha d’acabar abans de transcorreguda 1 hora des de l’aplicació de l’additiu.En el moment d’iniciar la compactació, la mescla ha d’estar solta en tot el seu gruix i el seu grau d’humitat ha de ser elcorresponent al de l’òptima del assaig Proctor Modificat amb les toleràncies admeses.S’ha de compactar d’una sola tongada i fins a obtenir la densitat establerta a l’apartat anterior. Les zones que no es puguin compactar amb l'equip utilitzat per a la resta de la capa, s'han de compactar amb els mitjansadequats fins assolir una densitat igual a la de la resta de la capa.Una vegada compactada la tongada no s'ha de permetre una recrescuda de la mateixa.Dins del termini màxim de treballabilitat de la mescla, podrà fer-se l’allisada amb motoanivelladora.Finalitzada la compactació i dintre de la mateixa jornada de treball s’haurà d’aplicar un reg de cura, d’acord amb l’establert alseu plec de condicions.Es podrà prescindir del reg de cura en capes estabilitzades que no siguin coronament d’ esplanades. En aquests casos,s’haurà de mantenir la superfície humida durant un termini de 3 a 7 dies des del seu acabament.Quan hi hagi risc de gelades i dintre dels 7 dies posteriors a l’acabat de la unitat d’obra, el sò l estabilitzat s’haurà de protegird’acord amb les instruccions de la DF.ESTABILITZACIÓ AMB CIMENT:En qualsevol punt la mescla no pot estar més de mitja hora sense procedir a l’inici de la compactació.L’acabat ha de concloure dintre del termini de treballabilitat de la mescla.S’han de disposar junts transversals de treball quan el procés constructiu s’interrompi un temps superior al de treballabilitat.En capes de coronament per a la formació d’esplanades de categoria E1, E2 i E3, segons 6.1 IC Secciones de firme, s 'ha deprohibir qualsevol tipus de trànsit durant els 3 dies següents al seu acabat, i de vehicles pesats durant els 7 dies, a no ser quela DF ho autoritzi expressament i establint prèviament una protecció del reg de cura per mitjà d'una capa de granulat, que s'hade retirar completament mitjançant escombrat abans d'executar qualsevol unitat d'obra a sobre de la capa tractada.L’extensió d’una capa superior no s’ha de fer abans de transcorreguts 7 dies.


Pàgina: 82

ESTABILITZACIÓ AMB CALÇ:En sòls amb índex de plasticitat elevat, la distribució i mescla de la calç es podrà fer en dues etapes. S’ha de deixar curar la mescla entre ambdues operacions entre 24 i 48.Es podrà autoritzar la posada en obra de la següent capa de ferm immediatament desprès d’acabada la superfície, quan lacompactació s’hagi fet amb corrons de pes superior a 25 tones i prèvia autorització de la DF.


CONDICIONS GENERALS:m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT.No és d'abonament en aquesta unitat d'obra el reg de cura.No s'inclouen en aquest criteri les reparacions d'irregularitats superiors a les tolerables.ESTABILITZACIÓ AMB CIMENT:No és d'abonament en aquesta unitat d'obra el granulat de cobertura per a donar obertura al trànsit.


* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras decarreteras y puentes (PG 3/75)* Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicasgenerales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos.Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones del firme, de la InstrucciónTécnica de Carreteras.

____________________________________________________________________________


G93 - BASES

G931 - BASES DE TOT-U


G9311112,G931201J.


DEFINICIÓ:Subbases o bases de tot-u natural o artificial per a paviments.L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament- Aportació de material- Estesa, humectació (si és necessària), i compactació de cada tongada- Allisada de la supefície de l'última tongada

CONDICIONS GENERALS:La capa ha de tenir el pendent especificat a la D.T. o, en el seu defecte, el que especifiqui la D.F.La superfície de la capa ha de quedar plana i a nivell amb les rasants previstes a la D.T.En tota la superfície s'ha d'arribar, com a mínim, al grau de compactació previst expresat com a percentatge sobre la densitatmàxima obtinguda en l'assaig Pròctor Modificat (UNE 103501).Toleràncies d'execució:- Nivell de la superfície:+-------------------------------------+¦ TOT-U ¦ TRÀFIC ¦ NIVELL ¦¦------------¦-------------¦----------¦¦ Natural ¦ T0, T1 o T2 ¦ ± 20 mm ¦¦ Natural ¦ T3 o T4 ¦ ± 30 mm ¦¦ Artificial ¦ T0, T1 o T2 ¦ ± 15 mm ¦¦ Artificial ¦ T3 o T4 ¦ ± 20 mm ¦


Pàgina: 83

+-------------------------------------+ - Replanteig de rasants + 0 - 1/5 del gruix teòric - Planor ± 10 mm/3 m


La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions dequalitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats queexcedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra.No s'ha d'estendre cap tongada mentre no s'hagi comprovat el grau de compactació de la precedent.La humitat òptima de compactació, deduïda de l'assaig "Próctor Modificat", segons la norma NLT-108/72, s'ha d'ajustar a lacomposició i forma d'actuació de l'equip de compactació.El material es pot utilitzar sempre que les condicions climatològiques no hagin produït alteracions en la seva humitat de talmanera que es superi en més del 2% la humitat òptima.L'estesa s'ha de realitzar, prenent cura d'evitar segregacions i contaminacions, en tongades de gruix comprès entre 10 i 30cm.Totes les aportacions d'aigua han de fer-se abans de la compactació. Després, l'única humectació admissible és la de lapreparació per a col.locar la capa següent.La compactació s'ha d'efectuar longitudinalment, començant per les vores exteriors i progressant cap al centre per acavalcar-se en cada recorregut en un ample no inferior a 1/3 del de l'element compactador.Les zones que, per la seva reduïda extensió, el seu pendent o la seva proximitat a obres de pas o desguàs, murs oestructures, no permetin la utilització de l'equip habitual, s'han de compactar amb els medis adequats al cas per tald'aconseguir la densitat prevista.No s'autoritza el pas de vehicles i maquinària fins que la capa no s'hagi consolidat definitivament. Els defectes que es derivind'aquest incompliment han de ser reparats pel contractista segons les indicacions de la D.F.Les irregularitats que excedeixin les toleràncies especificades a l'apartat anterior han de ser corregides pel constructor. Caldràescarificar en una profunditat mínima de 15 cm, afegint o retirant el material necessari tornant a compactar i allisar.

TOT-U ARTIFICIAL:La preparació del tot-u artificial s'ha de fer a central i no "in situ". L'addició de l'aigua de compactació també s'ha de fer acentral excepte en els casos en que la D.F. autoritzi el contrari.

TOT-U NATURAL:Abans d'estendre una tongada es pot homogeneitzar i humidificar, si es considera necessari.


m3 de volum amidat segons les especificacions de la D.T.L'abonament dels treballs de preparació de la superfície d'assentament correspon a la unitat d'obra de la capa subjacent.No són d'abonament els escreixos laterals ni els necessaris per a compensar la minva de gruixos de capes subjacents.


* PG 3/75 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes." Amb les esmenes aprovadesper les Ordres del MOPTMA: O.M. del 31.7.86 (BOE n° 213 del 5.9), O.M. del 21.1.88 (BOE n° 29 del 3.2), O.M. del 8.5.89(BOE n° 118 del 18.5) i O.M. del 28.9.89 (BOE n° 242 del 9.10).6.1 i 2-IC "Instrucción de Carreteras. Norma 6.1 y 2-IC: Secciones de Firme."

____________________________________________________________________________


G93 - BASES

G932 - SUBBASES DE SAULÓ


Formació de subbase o base per a paviment, amb sauló.L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament- Aportació de material- Estesa, humectació (si és necessària), i compactació de cada tongada


Pàgina: 84

- Allisada de la superfície de l'última tongadaCONDICIONS GENERALS:La capa ha de tenir el pendent especificat a la DT o, en el seu defecte, el que especifiqui la DF.S’han de mantenir els pendents i dispositius de desguà s necessaris per tal d’evitar entollaments.La superfície de la capa ha de quedar plana i a nivell amb les rasants previstes a la DT.En tota la superfície s'ha d'arribar, com a mínim, al grau de compactació previst expressat com a percentatge sobre ladensitat màxima obtinguda en l'assaig Pròctor Modificat (UNE 103501).Mòdul Ev2 (assaig de placa de càrrega) (NLT 357):- Esplanada (trànsit T3): >= 104 MPa- Esplanada (trànsit T4-vorals): >= 78 MPa- Subbase (trànsit T3): >= 80 MPa- Subbase (trànsit T4-vorals): >= 60 MPaA més, la relació Ev2/ Ev1 serà < a 2,2.Toleràncies d'execució:- Nivell de la superfície: ± 20 mm - Replanteig de rasants: + 0, - 1/5 del gruix teòric- Planor: ± 10 mm/3 m


S'han d'aturar els treballs quan la temperatura ambient sigui inferior a 2°C.El material es pot utilitzar sempre que les condicions climatològiques no hagin produï t alteracions en la seva humitat.Abans de la utilització d’un tipus de material, serà preceptiva la realització d’ un tram de prova, per tal de fixar la composició iforma d’actuació de l’equip compactador i per a determinar la humitat de compactació més adient al procediment d’execució.La DF decidirà si es acceptable la realització d’aquesta prova com a part integrant de l’obra.La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions dequalitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats queexcedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra, d’acord amb les instruccions de la DF.L’estesa s’ha de realitzar, prenent cura d’ evitar segregacions i contaminacions, en tongades de gruix no superior a 30 cm.No s'ha d'estendre cap tongada mentre no s'hagi comprovat el grau de compactació de la precedent.El contingut òptim d'humitat s'ha de determinar a l'obra, en funció de la maquinària disponible i dels resultats dels assaigsrealitzats.Abans d'estendre una tongada es pot homogeneïtzar i humidificar, si es considera necessari.Totes les aportacions d'aigua han de fer-se abans de la compactació. Després, l'única humectació admissible és la de lapreparació per a col·locar la capa següent.La compactació s'ha d'efectuar longitudinalment, començant per les vores exteriors i progressant cap al centre per acavalcar-se en cada recorregut en un ample no inferior a 1/3 del de l'element compactador.La compactació se ha d’efectuar cont ínua i sistemàticament. Si es realitza per franges, quan es compacti una d’elless’ampliarà la zona de compactat per a incloure com a mínim 15 cm de la franja anterior.Les zones que, per la seva reduïda extensió, el seu pendent o la seva proximitat a obres de pas o desguàs, murs oestructures, no permetin la utilització de l'equip habitual, s'han de compactar amb els medis adequats al cas per tald'aconseguir la densitat prevista.No s'autoritza el pas de vehicles i maquinària fins que la capa no s'hagi consolidat definitivament. Els defectes que es derivind'aquest incompliment han de ser reparats pel contractista segons les indicacions de la DF.


m3 de volum amidat segons les especificacions de la DT.L'abonament dels treballs de preparació de la superfície d'assentament correspon a la unitat d'obra de la capa subjacent.No són d'abonament els es creixos laterals ni els necessaris per a compensar la minva de gruixos de capes subjacents.


* Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones del firme, de la InstrucciónTécnica de Carreteras.


CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:Es considera com un lot de control el menor que resulti d’aplicar els 3 criteris següents aplicats sobre una tongada:- Una longitud de 500 de calçada


Pàgina: 85

- Una superfície de 3.500 m2 de calçada- La fracció construïda diàriamentLes tasques de control a realitzar són les següents: - Inspecció visual del material a la descà rrega dels camions, retirant el que presenti restes de terra vegetal, matèria orgànica opedres de grandària superior a l’ admissible.- Inspecció visual de l’estat de la superfície sobre la que s’ ha d’estendre la capa.- Presa de coordenades i cotes a banda i banda i sobre l’eix de la capa, i control de l’ amplada de la tongada estesa, cada 10m lineals com a màxim.- Execució d’un tram de prova que, a efectes de control, es tractarà com un lot d’ execució.- Comprovació de les toleràncies d’execució i control de la superfície sobre la que s’ha d’estendre la capa. Inspecció visual del’estat de la superfície després del pas d’un camió carregat sobre ella.- Control de l’estesa: comprovació visual del gruix, ampl ada i pendent transversal de les tongades d’execució i control de latemperatura ambient.- Control de compactació. Es realitzaran 7 determinacions de la humitat i densitat in-situ.- Assaig de placa de càrrega (NLT 357), sobre cada lot. En la zona d’aplicació de la placa es determinarà la humitat in-situ.- Inspecció visual per a detectar punts baixos capaços de retenir aigua.CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:Les tasques de control a realitzar són les següents: - Comparació entre la rasant acabada i l’estable rta en el projecte: comprovació de l’existència de ruptura de peralt;comprovació de l’amplada de la capa; revisió dels cantells de perfils transversals.- Control de la regularitat superficial mitjanç ant la determinació de l’índex de regularitat internacional (IRI) (NLT 330).CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:S’han de seguir els criteris que en cada cas, indiqui la DF. Els punts de control de densitat i humitat han d’estar uniformementrepartits en sentit longitudinal i aleatòriament distribuïts en la secció transversal de la tongada.CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:No s’iniciarà l’execució d’aquesta unitat sense la corresponent aprovació del tram de prova per part de la DF.No es podrà iniciar l’execució de la capa, sense que la superfície sobre la que s’ha d’assentar compleixi les exigències del plecde condicions. S’aturaran els treballs d’estesa quan la temperatura ambient estigui per sota del lí mit establert al plec, o quan s’observi que esprodueix segregació o contaminació del material.Les densitats seques obtingudes en la cap a compactada hauran de ser iguals o superiors a les especificades en el plec decondicions, en cada un dels punts de la mostra. Es podran admetre un màxim d’ un 40% de punts amb resultat un 2% per sotadel valor especificat, sempre que la mitjana del conjunt compleixi l’especificat.En cas d’incompliment, el contractista corregirà la capa executada, per recompactació o substitució del material. En general,es treballarà sobre tota la tongada afectada (lot), a menys que el defecte de compactació estigui clarament localitzat. Elsassaigs de comprovació de la compactació s’ intensificaran al doble sobre les capes corregides.El contingut d’humitat de les capes compactades tindrà caràcter informatiu, i no serà p er sí mateix causa de rebuig.El valor del mòdul de compressibilitat (segon cicle) obtingut a la placa de càrrega complirà les limitacions establertes al plecde condicions. En cas contrari, es recompactarà fins a aconseguir els valors especificats.Correcció, per part del contractista, dels defectes observats en el control geomè tric i de regularitat superficial. CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:Correcció, per part del contractista, dels defectes observats en el control geomè tric i de regularitat superficial.

____________________________________________________________________________


G9G - PAVIMENTS DE FORMIGÓ

G9GA - PAVIMENTS DE FORMIGÓ VIBRAT


G9GACK43,G9GA5P74.


Paviments de formigó, amb granulats normals o d’argila expandida, afegint fibres o no, amb acabats remolinat, remolinat mes


Pàgina: 86

ciment pòrtland i pols de quars o amb l’execució d’una textura superficial.S'han considerat les col·locacions del formigó següents:- Amb estenedora de formigó - Amb regle vibratori L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Estudi i obtenció de la fòrmula de treball, en paviments per a carreteresEn la col·locació amb estenedora:- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament- Col·locació d'elements de guiat de les màquines- Col·locació del formigó- Realització de la textura superficial- Protecció del formigó i curaEn la col·locació amb regle vibratori:- Preparació i comprovació de la superfície d’assentament- Col·locació dels encofrats laterals, en el seu cas- Abocat, escampat i vibrat del formigó- Realització de la textura superficial- Protecció del formigó i curaCONDICIONS GENERALS:La superfí cie del paviment ha de tenir una textura uniforme i sense segregacions.El formigó col·locat no ha de tenir disgregacions o buits a la massa.Les lloses no han de tenir esquerdes.Hi ha d'haver els junts de retracció i de dilatació especificats a la DT o, en el seu defecte, els indicats per la DF.Aquests junts han de complir les especificacions del seu plec de condicions.Els cantells de les lloses i els llavis dels junts amb estelladures s'han de reparar amb resina epoxi, segons les instruccions dela DF.L'amplària del paviment no ha de ser inferior en cap cas a la prevista a la DT.El gruix del paviment no ha de ser inferior en cap punt al previst a la DT.La capa ha de tenir el pendent especificat a la DT o, en el seu defecte, el que especifiqui la DF.Fondària de la textura superficial determinada pel cercle de sorra (NLT-335): 0,60 – 0,90 mm.PAVIMENT AMB FORMIGÓ ESTRUCTURAL O LLEUGER:La resistència característica del formigó es comprovarà d’acord amb l’ article 86 de l’EHE-08Toleràncies d'execució:- Nivell: ± 10 mm- Planor: - En direcció longitudinal: ± 3 mm amb regla de 3 m - En direcció transversal: ± 6 mm amb regla de 3 m - Voreres i rampes en qualsevol direcció: ± 6 mm amb regla de 3 mLes toleràncies d'execució han de complir l'especificat en l'article 5.9 de l'annex 11 de la norma EHE-08 .PAVIMENT AMB FORMIGÓ HF:Índex de R egularitat superficial IRI (NLT-330): Ha de complir amb els valors de la taula 550.3 del PG 3/75 modificat perORDEN FOM 891/2004.Resistència a flexotracció als 28 dies (UNE-EN 12390):- Formigó HF-3,5: >= 3,5 MPa- Formigó HF-4,0: >= 4,0 MPa- Formigó HF-4,5: >= 4,5 MPaToleràncies d'execució:- Desviacions en planta: ± 30 mm - Cota de la superfície acabada: - 10 mm, + 0 mm


CONDICIONS GENERALS:El formigonament s'ha d'aturar quan es preveu que durant les 48 h següents la temperatura pot ser inferior a 0° C. Si en alguncas fos imprescindible formigonar en aquestes condicions, s’han de prendre les mesures necessàries per tal de garantir queen el procés d’enduriment del formigó no es produiran defectes en els elements ni pè rdues de resistència.La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions dequalitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats queexcedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra, d’acord amb les instruccions de la DF.


Pàgina: 87

En temps calorós, o amb vent i humitat relativa baixa, s'han d'extremar les precaucions per a evitar dessecacions superficials ifissuracions, segons les indicacions de la DF.Quan la temperatura ambient sigui superior als 25°C, s'ha de controlar constantment la temperatura del formigó, que no ha desuperar en cap moment els 30°C.S'ha de fer un tram de prova >= 200 m amb la mateixa dosificació, equip, velocitat de formigonament i gruix que despré ss'utilitzin a l'obra.No s'ha de procedir a la construcció de la capa sense que un tram de prova hagi estat aprovat per la DF.S'ha d'interrompre el formigonament quan plogui amb una intensitat que pugui provocar la deformació del cantell de les lloseso la pèrdua de la textura superficial del formigó fresc.Entre la fabricació del formigó i el seu acabat no pot passar més d'1 h. La DF podrà ampliar aquest termini fins a un màxim de2 h si s’utilitzen ciments amb un inici d’enduriment >= 2,30 h, si es prenen mesures per tal d’inhibir l’enduriment del formigó osi les condicions ambientals son molt favorables.El formigó s'ha de posar a l'obra abans que comenci l'adormiment, i a una temperatura >= 5°C.Davant de la reglada enrasadora s'ha de mantenir en tot moment i a tota l'amplada de la pavimentadora un excés de formigófresc en forma de cordó d’alçària <= 10 cm.L'abocada i l'estesa s'han de realitzar prenent cura d'evitar segregacions i contaminacions.S'han de facilitar els mitjans necessaris per tal de permetre la circulació del personal i evitar danys al formigó fresc.Els talls de formigonat han de tenir tots els accessos senyalitzats i acondicionats per a protegir la capa construïda.Als junts longitudinals s'ha d'aplicar un producte antiadherent al cantell de la franja ja construïda. S'ha de cuidar que el formigóque es col· loqui al llarg d'aquest junt sigui homogeni i quedi compactat.S'han de disposar junts transversals de formigonament al final de la jornada, o quan s'hagi produït una interrupció delformigonament que faci témer un inici de l'adormiment al front d'avanç.Sempre que sigui possible s'han de fer coincidir aquests junts amb un de contracció o de dilatació, modificant si és necessarila situació d'aquells, segons les instruccions de la DF.Si no es pot fer d'aquesta forma, s'han de disposar a una distància del junt més proper >= 1,5 m.S'han de retocar manualment les imperfeccions dels llavis dels junts transversals de contracció executats al formigó fresc.S'ha de prohibir el reg amb aigua o l'extensió de morter sobre la superfície del formigó fresc per a facilitar el seu acabat.On sigui necessari aportar material per a corregir una zona baixa, s'ha d'utilitzar formigó no estès.En el cas que es formigoni en dues capes, s'ha d'estendre la segona abans que la primera comenci el seu adormiment. Entrela posada a l'obra de les dues capes no ha de passar més d'1 hora.En el cas que s'aturi la posada a l'obra del formigó més de 1/2 h, s'ha de cobrir el front de forma que no s'evapori l'aigua.Quan el formigó estigui fresc, s'han d'arrodonir els cantells de la capa amb una aplanadora corba de 12 mm de radi.En el cas que no hi hagi una il·luminació suficient a criteri de la DF, s'ha d'aturar el formigonament de la capa amb prouantelació per a que es pugui acabar amb llum natural.La DF podrà autoritzar la substitució de les textures per estriat o ranurat, per una denudació química de la superfície delformigó fresc. El formigó s'ha de curar amb un producte filmogen, excepte en el cas que la DF autoritzi un altre sistema, el reg de cura, en elseu cas, ha de complir l’especificat en el Plec de condicions corresponent.S'ha de prohibir tot tipus de circulació sobre la capa durant els 3 dies següents al formigonament, a excepció delimprescindible per a l'execució de junts i la comprovació de la regularitat superficial.El trànsit d'obra no ha de circular abans de que el formigó hagi assolit el 80% de la resistència exigida a 28 dies.L'obertura a la circulació ordinària no s'ha de fer abans de 7 dies de l'acabat del paviment.PAVIMENT PER A CARRETERES:En el cas que la calçada tingui dos o més carrils en el mateix sentit de circulació, s'han de formigonar com a mínim dos carrilsal mateix temps.Després de donar la textura al paviment, s'han de numerar les lloses exteriors de la calçada amb tres dígits, aplicant unaplantilla al formigó fresc.ESTESA AMB ESTENEDORA:El camí de rodadura de les màquines s'ha de mantenir net amb els dispositius adequats acoblats a les mateixes.Els elements vibratoris de les màquines no s'han de recolzar sobre paviments acabats, i han de deixar de funcionar a l'instantque aquestes s'aturin.La llargària de la reglada enrasadora de la pavimentadora ha de ser suficient per a que no s'apreciïn ondulacions a lasuperfície del formigó.L'espaiament dels piquets que sustentin el cable de guia de l'estenedora no ha de ser superior a 10 m.Aquesta distància s'ha de reduir a 5 m a les corbes de radi inferior a 500 m i als acords verticals de paràmetre inferior a 2000m.S'ha de tensar el cable de guia de forma que la fletxa entre dos piquets consecutius sigui <= 1 mm.S'ha de protegir la zona dels junts de l'acció de les erugues interposant bandes de goma, xapes metàl·liques o d'altresmaterials adequats en el cas que es formigoni una franja junt a un altra existent i s'utilitzi aquesta com a guia de les màquines.


Pàgina: 88

En cas que la maquinària utilitzi com a element de rodadura una vorada o una franja de paviment de formigó prèviamentconstruït, han d'haver assolit una edat mínima de 3 dies.L'abocada i estesa del formigó s'ha de fer de forma suficientment uniforme per a no desequilibrar l'avanç de la pavimentadora.Aquesta precaució s'ha d'extremar en el cas de formigonament en rampa.La superfície del paviment no s'ha de retocar, excepte en zones aïllades, comprovades amb un regle no inferior a 4 m.ESTESA AMB REGLE VIBRATORI:La quantitat d'encofrat disponible ha de ser suficient perquè, amb un termini mínim de desencofrat del formigó de 16 h, estingui en tot moment col·locada i a punt una llargària d'encofrat no inferior a la corresponent a 3 h de formigonament.


m3 de volum realment executat, mesurat d'acord amb les seccions-tipus senyalades a la DTAquests criteris inclouen l'acabament específic dels acords amb les vores, sense que comporti l'ús de materials diferentsd'aquells que normalment conformen la unitat.No s'inclouen en aquests criteri les reparacions d'irregularitat superiors a les tolerables.No és d'abonament en aquesta unitat d'obra el reg de cura.No són d'abonament en aquesta unitat d'obra els junts de retracció ni els de dilatació.No s'inclou dins d'aquesta unitat d'obra l'abonament dels treballs de preparació de la superfície existent.ESTESA AMB REGLE VIBRATORI:Queda inclò s el muntatge i desmuntatge de l’encofrat lateral, en el cas que sigui necessari.


Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la Instrucción de Hormigón Estructural (EHE-08).* Orden de 6 de febrero de 1976 por la que se aprueba el Pliego de prescripciones técnicas generales para obras decarreteras y puentes (PG 3/75)* Orden FOM/891/2004, de 1 de marzo, por la que se actualizan determinados artículos del pliego de prescripciones técnicasgenerales para obras de carreteras y puentes, relativos a firmes y pavimentos.PAVIMENT PER A CARRETERES:Orden FOM/3460/2003, de 28 de noviembre, por lo que se aprueba la norma 6.1-IC Secciones del firme, de la InstrucciónTécnica de Carreteras.


CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:- Inspecció visual de la capa sobre la que s’ha d’ estendre el formigó.- Inspecció del procés d’execució, en especial la formació dels junts del paviment.- Execució d’un tram de prova: la cura del tram es perllongarà el temps previst en el Plec de Condicions, i als 54 dies de laseva estesa, s’extrauran 6 testimonis cilí ndrics (UNE 83302) que s’assajaran a tracció indirecta (UNE 83306) a edat de 56dies. La conservació dels testimonis durant les 48 hores anteriors a l’assaig es realitzarà segons la norma UNE 83302. Elresultat d’aquest assaig servirà de referència per els assaigs d’informació a realitzar en cas d’incompliment de les resistènciesdels lots d’ obra (control de materials).- Comprovació del gruix d’estesa amb un punxó graduat o altre procediment que aprovi la DF.- Comprovació de les cotes a l’ eix i a banda i banda de la plataforma, mitjançant claus graduats amb precisió de mm, enperfils transversals separats un màxim de la meitat de la separació prevista en els perfils de projecte o de 20 m. Determinacióde l’am plada i pendent transversal per a cada semiperfil.- Es defineix com a lot de control la part de paviment executada que no supera els límits de: - Superfície màxima = 3500 m2 - Longitud màxima = 500 m - Temps d’execució <= 1 dia- Per a cada lot es controlarà: - Profunditat de la textura superficial pel mètode del cercle de sorra (NLT 335) - S’extrauran 2 testimonis cilíndrics per a control de l’espessor de les lloses i la homogeneïtat del formigóCONTROL D’EXECUCIÓ. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES: Es seguiran els criteris que en cada cas, indiqui la DF.La situació dels testimonis que s’extreuen del tram de prova, ha de ser aleatòria amb les següents restriccions: - Distància longitudinal mínima entre dos testimonis: 7 m - Distància mínima del testimoni respecte a un extrem o junt: 50 cmLa regularitat superficial de cada lot de formigó compactat es controlarà a partir de les 24 hores següents a la seva execució.Els punts d’extracció de testimonis per a control de gruix es determinaran aleatòriament.CONTROL D’EXECUCIÓ. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:Si els resultats obtinguts en el tram de prova no són satisfactoris, es procedirà a la realització de successius trams de prova,introduint-se les modificacions pertinents a la fórmula de treball i/o procediments d’execució fins a obtenir el nivell de qualitat


Pàgina: 89

exigit.Es podrà acceptar o rebutjar una llosa individual emmarcada entre junts.En cas de detectar incompliment en el gruix d’un testimoni, es prendran nous testimonis prò xims al primer per tal de delimitarla zona de capa que ha de ser rebutjada. Un cop corregida la zona, el nombre d’assaigs de comprovació s’incrementarà a 5. Els forats que resultin de l’extracció de testimonis per a control de gruix, hauran de ser reblerts amb formigó de la mateixaqualitat que l’utilitzat a la resta de la capa, que serà compactat i enrasat correctament.CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:- Obtenció del coeficient IRI de regularitat superficial del paviment executat.- Determinació de la resistència característica a flexotracció a 28 diesCONTROL DE L’OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:S’han de seguir els criteris que, en cada cas, determini la DF.CONTROL DE L’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:Si l’incompliment de les toleràncies de regularitat superficial excedeixen dels valors indicat s en la taula 1, es procedirà de lasegüent manera:- Si excedeixen en menys del 10% de la longitud del tram controlat, es corregiran els defectes de regularitat superficial mitjançant fresat, sempre que no suposi una reducció de l’espessor de la capa per sota del valor especificat en els Plànols i quela superfície disposi d’un acabat semblant al conjunt de l’obra. A càrrec del Contractista es procedirà a la correcció delsdefectes o bé a la demolició i retirada a la deixalleria.- Si els resultats de la regularitat superficial de la capa acabada excedeixen els límits establerts a la taula 1 en més del 10%de la longitud del tram controla t, es demolirà el lot i es retirarà a deixalleria a càrrec del Contractista.Les lloses no han de presentar esquerdes. La DF. pot acceptar petites fissures de retracció plàstica, de longitud curta i que noafectin més que de forma limitada a la superfície de les lloses, i podrà exigir el seu segellat.Si una llosa presenta una esquerda única i no ramificada, sensiblement paral·lela a un junt, la DF. podrà acceptar la llosa si esrealitzen les següents operacions:- Si el junt més proper a l’esquerda no s’ha obert, s’instal·laran a l’ esquerda passadors o barres d’unió, amb disposició similarals existents al junt. L’esquerda es segellarà, prèvia regularització i encaixat dels seus llavis.- Si el junt més proper a l’esquerda s’ha obert, s’injectarà una resina epoxi, aprovada per la DF per tal de mantenir lacontinuïtat de la llosa.En lloses amb altres tipus d’esquerda, com les de cantonada, la DF. decidirà l’acceptació o l’enderroc total o parcial i posteriorreconstrucció. En el primer cas, l’esquerda s’injectarà tant aviat com sigui possible, amb una resina epoxi per tal de mantenirla continuïtat de la llosa. En cas d’un enderroc parcial, cap element de la llosa final pot tenir una dimensió inferior a 1,5 mLa recepció definitiva d’una llosa amb esquerdes només es produirà si, en acabar el perí ode de garantia, les esquerdes nohan augmentat ni s’han produït danys a les lloses veïnes. En cas contrari, la DF. ordenarà l’enderroc total i posteriorreconstrucció d e la llosa.El Plec de Prescripcions Tècniques Particulars haurà de fixar les penalitzacions a imposar per falta d’espessor. Aquestespenalitzacions no podran ser inferiors a les següents: - Si la mitjana de les diferències entre l’espessor mesurat i el prescrit fos positiva, i no més de 1 individu de la mostrapresentés una merma (diferencia negativa) superior a 20 mm, s’aplicarà, al preu unitari del lot, una penalització d’un 0,5% porcada mil·límetre de la merma en qüestió.- Si la merma mitjana fos inferior o igual a 20 mm, i no més de 1 individu de la mostra presenta una merma superior a 30 mm,s’aplicarà, al preu unitari del lot, una penalització d’un 1% per cada mil·límetre de merma mitja.En els demés casos, se demolirà i reconstruirà el lot a expenses del Contractista.La profunditat mitja de la textura superficial haurà d’ estar compresa entre els límits especificats, i cap dels resultats individualspodrà ser inferior a 0,40 mm. Si la profunditat mitja de la textura excedís els límits especificats, el Contractista ho corregirà , a càrrec seu, mitjançant unfresat de petit espessor (inferior a un centímetre), sempre que l’espessor de la llos no sigui inferior en un centímetre al previsten el projecte.

____________________________________________________________________________


G9H - PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA

G9H1 - PAVIMENTS DE MESCLA BITUMINOSA EN CALENT


DEFINICIÓ:Mescla bituminosa col.locada a temperatura superior a la de l'ambient.L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Comprovació de la superfície d'assentament- Col.locació de la mescla bituminosa


Pàgina: 90

- Compactació de la mescla bituminosa- Execució de junts de construcció- Protecció del paviment acabat

CONDICIONS GENERALS:La superfície acabada ha de quedar plana, llisa, amb una textura uniforme i sense segregacions.S'ha d'ajustar a la secció transversal, a la rasant i als perfils previstos.Ha de tenir el pendent transversal que s'especifiqui a la D.T.Ha de tenir el menor nombre de junts longitudinals possibles. Aquests han de tenir la mateixa textura, densitat i acabat que laresta de la capa.En tota la superfície s'ha d'arribar, com a mínim, al grau de compactació previst expresat com a percentatge sobre la densitatmàxima obtinguda en l'assaig Marshall (NLT-159).Toleràncies d'execució: - Gruix de cada capa >= 80% del gruix teòric - Gruix del conjunt >= 90% del gruix teòric - Nivell de la capa de rodadura ± 10 mm - Nivell de les altres capes ± 15 mm - Planor de la capa de rodadura ± 5 mm/3 m - Planor de les altres capes ± 8 mm/3 m - Regularitat superficial de la capa de rodadura <= 5 dm2/hm - Regularitat superficial de les altres capes <= 10 dm2/hm


S'han de suspendre els treballs quan la temperatura sigui inferior a 5°C o en cas de pluja.La capa no s'ha d'estendre fins que s'hagi comprovat que la superfície sobre la que ha d'assentar-se té les condicions dequalitat i formes previstes, amb les toleràncies establertes. Si en aquesta superfície hi ha defectes o irregularitats queexcedeixen les tolerables, s'han de corregir abans de l'execució de la partida d'obra.El reg ha d'estar curat i ha de conservar tota la capacitat d'unió amb la mescla. No pot tenir restes de fluidificants o aigua a lasuperfície.L'estesa de la mescla s'ha de fer mecànicament començant per la vora inferior de la capa i amb la major continuïtat possible.L'estenedora ha d'estar equipada amb dispositiu automàtic d'anivellament.A les vies sense manteniment de la circulació, amb superfícies per estendre superiors a 70000 m2, s'ha d'estendre la capa entota la seva amplada, treballant si fos necessari amb 2 o més estenedores lleugerament desfasades, evitant juntslongitudinals.La mescla s'ha de col.locar en franges successives mentre la vora de la franja contígua estigui encara calenta i en condicionsde ser compactada.La temperatura de la mescla en el moment de la seva estesa no ha de ser inferior a la de la fórmula de treball.En cas d'alimentació intermitent, s'ha de comprovar que la temperatura de la mescla que quedi sense estendre, a la tremujade l'estenedora i a sota d'aquesta, no sigui inferior a la de la fórmula de treball.La compactació ha de començar a la temperatura més alta possible que pugui suportar una càrrega. S'ha de realitzar amb uncorró vibratori autopropulsat i de forma contínua. Les possibles irregularitats s'han de corregir manualment.Si l'estesa de la mescla es fa per franges, en compactar una d'aquestes s'ha d'ampliar la zona de piconatge per a què inclogui,com a mínim, 15 cm de l'anterior.Els corrons han de portar la seva roda motriu del costat més pròxim a l'estenedora; els seus canvis de direcció s'han de fersobre la mescla que ja s'ha compactat, i els seus canvis de sentit s'han de fer amb suavitat. S'ha de cuidar que els elementsde compactació estiguin nets i, si és precís, humits.S'ha de procurar que els junts transversals de capes sobreposades quedin a un mínim de 5 m un de l'altra, i que elslongitudinals quedin a un mínim de 15 cm un de l'altra.Els junts han de ser verticals i han de tenir una capa uniforme i fina de reg d'adherència.La nova mescla s'ha d'estendre contra el junt, s'ha de piconar i allisar amb elements adequats i calents, abans de permetre elpas de l'equip de piconatge. Els junts transversals de les capes de rodadura s'han de piconar transversalment, disposant elsrecolzaments necessaris per al corró.Els junts han de tenir la mateixa textura, densitat i acabat que la resta de la capa.Les irregularitats que excedeixin les toleràncies especificades, i les zones que retinguin aigua sobre la superfície, s'han decorregir segons les instruccions de la D.F.No s'ha d'autoritzar el pas de vehicles i maquinària fins que la mescla no estigui piconada, a la temperatura ambient i amb ladensitat adequada.


t de pes segons tipus, mesurades multiplicant les amplades de cada capa realment construïda d'acord amb les seccions tipusespecificades a la D.T., pel gruix menor dels dos següents: el que figura en els plànols o el deduït dels assaigs de control, iper la densitat mitjana obtinguda dels assaigs de control de cada lot.No s'inclouen en aquest criteri les reparacions d'irregularitats superiors a les tolerables.L'abonament dels treballs de preparació de la superfície d'assentament correspon a la unitat d'obra de la capa subjacent.No són d'abonament en aquesta unitat d'obra els regs d'emprimació o d'adherència.



Pàgina: 91

* PG 3/75 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes." Amb les esmenes aprovadesper les Ordres del MOPTMA: O.M. del 31.7.86 (BOE n° 213 del 5.9), O.M. del 21.1.88 (BOE n° 29 del 3.2), O.M. del 8.5.89(BOE n° 118 del 18.5) i O.M. del 28.9.89 (BOE n° 242 del 9.10).* Ordre Circular 299/89T del MOPU (D.G.C.) de 23.2.89 sobre mescles bituminoses en calent.6.1 i 2-IC "Instrucción de Carreteras. Norma 6.1 y 2-IC: Secciones de Firme."

____________________________________________________________________________


G9J - REGS SENSE GRANULATS

G9J1 - REGS AMB LLIGANTS HIDROCARBONATS


G9J11J00.


DEFINICIÓ:Regs amb lligant de quitrà, emulsió bituminosa o betum asfàltic.S'han considerat els següents regs:- Reg d'emprimació- Reg d'adherència- Reg de penetracióL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:En el reg d'emprimació o de penetració:- Preparació de la superfície existent- Aplicació del lligant bituminós- Eventual extensió d'un granulat de coberturaEn el reg d'adherència:- Preparació de la superfície existent- Aplicació del lligant bituminós

CONDICIONS GENERALS:El reg ha de tenir una distribució uniforme i no pot quedar cap tram de la superfície tractada sense lligant.La seva aplicació ha d'estar coordinada amb l'estesa de la capa superior.S'ha d'evitar la duplicació de la dotació als junts de treball transversals.Quan el reg s'hagi fet per franges, cal que l'estesa del lligant estigui superposada en la unió de dues franges.En els regs d'emprimació o de penetració, quan la D.F. ho consideri oportú es podrà dividir la dotació prevista per a la sevaaplicació en dues vegades.


CONDICIONS GENERALS:La superfície per regar ha de tenir la densitat i les rasants especificades a la D.T. Ha de complir les condicions especificadesper l'unitat d'obra corresponent i no ha de ser reblandida per un excés d'humitat.S'han de suspendre els treballs quan la temperatura sigui inferior a 5°C o en cas de pluja.La superfície per regar ha de ser neta i sense material engrunat.La temperatura d'aplicació del lligant ha de ser la corresponent a una viscositat de 20 a 100 segons Saybolt Furol.S'han de protegir els elements constructius o accessoris de l'entorn, per tal que quedin nets una vegada aplicat el reg.L'equip d'aplicació ha d'anar sobre pneumàtics i el dispositiu regador ha de proporcionar uniformitat transversal.On no es pugui fer d'aquesta manera, s'ha de fer manualment.S'ha de prohibir el trànsit fins que hagi acabat el curat o la ruptura del lligant.

REG D'ADHERÈNCIA:Si el reg s'ha d'estendre sobre un paviment bituminós antic, s'han d'eliminar els excessos de betum i s'han de reparar elsdesperfectes que puguin impedir una perfecta unió entre les capes bituminoses.En una segona aplicació es pot rectificar afegint lligant on falti o absorbint l'excés estenent una dotació de sorra capaçd'absorbir el lligant.


Pàgina: 92

El granulat ha de ser de sorra natural procedent de piconat o mescla de granulats. Ha de passar, en la seva totalitat, pel tamís5 mm (UNE 7-050).

REG D'EMPRIMACIÓ O DE PENETRACIÓ:S'ha d'humitejar la superfície abans de l'aplicació del reg.S'ha de prohibir l'acció de tot tipus de trànsit, preferentment, durant les 24 h següents a l'aplicació del lligant.Si durant aquest període ha de circular trànsit, s'ha d'extendre un granulat de cobertura i els vehicles han de circular a velocitat<= 30 km/h.La dosificació del granulat de cobertura ha de ser de 4 l/m2 i ha de tenir un diàmetre màxim de 4,76 mm.


CRITERI GENERAL:m2 de superfície amidada segons les especificacions de la D.T.No són d'abonament els excessos laterals.

REG D'EMPRIMACIÓ O DE PENETRACIÓ:Queda inclòs en aquesta unitat d'obra el granulat de cobertura per a donar obertura al trànsit.


* PG 3/75 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Obras de Carreteras y Puentes." Amb les esmenes aprovadesper les Ordres del MOPTMA: O.M. del 31.7.86 (BOE n° 213 del 5.9), O.M. del 21.1.88 (BOE n° 29 del 3.2), O.M. del 8.5.89(BOE n° 118 del 18.5) i O.M. del 28.9.89 (BOE n° 242 del 9.10).* Ordre Circular 294/87T del MOPU (D.G.C.) de 23.12.87 sobre regs amb lligants hidrocarbonats.

____________________________________________________________________________


G9K - TRACTAMENTS SUPERFICIALS

G9K1 - TRACTAMENTS SUPERFICIALS PER MITJÀ DE REGS AMB GRANULATS


G9K11B10,G9K1B1B80,G9K11B80.


DEFINICIÓ:Capa de rodadura per a paviments per mitjà de regs amb granulats.S'han considerat els regs següents:- Reg monocapa simple- Reg monocapa dobleL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:En el reg monocapa simple:- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament- Aplicació del lligant hidrocarbonat- Estesa del granulat- Piconatge del granulat- Eliminació del granulat no adheritEn el reg monocapa doble:- Preparació i comprovació de la superfície d'assentament- Aplicació del lligant hidrocarbonat- Primera estesa de granulat- Primer piconatge del granulat, quan la D.F. ho ordeni- Segona estesa del granulat- Piconatge final del granulat- Eliminació del granulat no adherit

CONDICIONS GENERALS:


Pàgina: 93

No ha de tenir defectes localitzats com traspuaments de lligant i desprendiments de granulat.Ha de tenir una textura uniforme, que proporcioni un coeficient de resistència al lliscament no inferior a 0,65, segons la normaNLT-175.


S'han d'aturar els treballs quan la temperatura sigui inferior a 10°C o amb pluja.No s'han de fer regs amb graveta sobre superfícies mullades quan el lligant utilitzat sigui quitrà o betum asfàltic.S'ha de comprovar la regularitat superficial i l'estat de la superfície sobre la què s'ha d'efectuar el tractament superficial.La superfície sobre la que s'ha d'aplicar el lligant hidrocarbonat no ha de tenir pols, brutícia, fang sec, matèria solta o quepugui ser perjudicial. La neteja s'ha de fer amb aigua a pressió o amb un escombrat enèrgic.S'han de protegir els elements constructius o accessoris per tal d'evitar que es taquin amb lligant.L'aplicació del lligant hidrocarbonat s'ha de fer de manera uniforme i s'ha d'evitar la duplicació de la dotació als juntstransversals de treball col.locant tires de paper o altre material sota els difusors.L'estesa del granulat s'ha de fer de manera uniforme i de manera que s'eviti el contacte de les rodes de l'equip d'estesa amb ellligant sense cobrir.En el cas què la D.F. ho consideri oportú, s'ha de fer un piconatge auxiliar immediatament després de l'estesa del primergranulat.El piconatge del granulat s'ha d'executar longitudinalment començant per la vora inferior, progressant cap al centre isolapant-se cada passada amb l'anterior.El piconatge amb compactadors s'ha de completar amb el treball manual necessari per a la correcció de tots els defectes eirregularitats que es puguin presentar.El piconatge del granulat ha d'acabar abans de 20 minuts, quan el lligant sigui quitrà o betum asfàltic, o 30 minuts, quan ellligant sigui betum asfàltic fluidificant o emulsió bituminosa; des del començament de la seva estesa.Una vegada piconat el granulat i quan el lligant hagi assolit una cohesió suficient, a judici de la D.F., per a resistir l'acció de lacirculació normal de vehicles, s'ha d'eliminar tot excés de granulat que hagi quedat solt sobre la superfície abans de permetrela circulació.S'ha d'evitar la circulació sobre un tractament superficial com a mínim durant les 24 h següents a la seva terminació. Si això noés factible, s'ha de limitar la velocitat a 40 km/h i s'ha d'avisar del perill que representa la projecció de granulat.En els 15 dies següents a l'obertura a la circulació, i a exepció de que la D.F. ordeni el contrari, s'ha de fer un escombratdefinitiu del granulat no adherit.Quan la superfície a tractar sigui superior a 70000 m2 s'ha de fer un tram de prova prèviament al tractament superficial.La D.F. podrà acceptar el tram de prova com a part integrant de l'obra.


m2 de superfície amidada segons les especificacions de la D.T.Aquest criteri inclou la preparació de la superfície que ha de rebre el tractament superficial.


* PG 3/75 Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes.* OC-MOPU 297/88T Ordre circular 297/88T del MOPU (D.G.C) de 29.5.88 sobre tractament del sòl "in situ" i tractamentsespecials amb lligams hidrocarbonats.* 6.1 Y 2-IC/89 Instrucción 6.1 y 2-IC de la Dirección General de Carreteras sobre Secciones de Firme

____________________________________________________________________________

GB - PROTECCIONS I SENYALITZACIÓ

GB2 - BARRERES DE SEGURETAT

GB2B - SUPORTS PER A BARRERES DE SEGURETAT FLEXIBLES


GB2B5123.


DEFINICIÓ:Suports per a barreres de seguretat flexibles.


Pàgina: 94

S'han considerat els tipus de suport següents:- Amb amortidors- Sense amortidorsS'han considerat els tipus de col.locació següents:- Clavat- Formigonat- SoldatL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:Col.locat clavat:- Replanteig- Clavat del perfilCol.locat formigonat:- Replanteig- Apuntalament provisional- Formigonat del dau- Retirada dels apuntalamentsCol.locat soldat:- Replanteig- Soldat a la placa base

CONDICIONS GENERALS:Ha d'estar col.locat a la posició indicada a la D.T., amb les modificacions aprovades al replanteig per la D.F.L'alçada del suport per sobre del terreny ha de permetre la col.locació de la banda o bandes a l'alçada sobre el ferm que indicala D.T.Ha de ser estable i capaç de rebre les empentes previstes a la D.T. sense deformacions.Toleràncies d'execució: - Replanteig ± 3 cm - Alçària ± 2 cm - Aplomat ± 1 cm/m

AMB AMORTIDORS:Els amortidors han d'estar col.locats a la posició correcta, segons les indicacions de la D.T. Les fixacions s'han de fer ambcargols d'acer galvanitzat.

COL.LOCAT CLAVAT:Els suports han d'estar clavats en terrenys naturals, amb les característiques previstes a la D.T.

COL.LOCAT FORMIGONAT:El formigó del dau de suport no ha de tenir buits, ni elements que disminueixin la seva secció.Grandària mínima del dau de formigó 30 x 30 x 30 cm

COL.LOCAT SOLDAT:El cordó de soldadura ha de ser continu a la base del perfil.Les soldadures no han de tenir defectes que constitueixin seqüència en una longitud superior a 10 mm.La zona del suport afectada per la soldadura ha d'estar pintada amb pintura de zinc.


CONDICIONS GENERALS:Abans de col.locar els suports s'ha de fer un replanteig del conjunt que ha d'aprovar la D.F.

COL.LOCAT CLAVAT:La maquinària utilitzada no ha de produir danys ni deformacions al perfil ni al seu recobriment.

COL.LOCAT FORMIGONAT:Abans d'executar la partida han d'estar fets els forats a terra.S'ha de treballar a una temperatura entre 5°C i 40°C.El formigó s'ha d'utilitzar abans que comenci el seu adormiment.No es poden donar cops ni produir vibracions als suports fins que el formigó assoleixi una resistència de 30 kp/cm2.

COL.LOCAT SOLDAT:La pletina on s'ha de soldar el suport ha d'estar ancorada prèviament.Les soldadures s'han de fer protegides de la pluja i humitats, i a una temperatura superior a 5°C.La soldadura ha de ser elèctrica manual, per arc descobert, amb elèctrodes fusibles de qualitat estructural bàsica.La soldadura ha de ser de qualitat 3 com a mínim, i ha de ser un cordó continu de 4 mm de gruix.Abans de soldar s'han de netejar les superfícies a unir de greixos, òxids i pintures.Després d'executar un cordó de soldadura i abans de començar el següent s'ha de netejar l'escòria per mitjà de piqueta iraspall.Totes les soldadures han d'estar fetes d'acord amb la NBE EA-95, per operaris qualificats per a fer el tipus de soldadura


Pàgina: 95

segons la UNE_EN 287-1.L'ordre i disposició dels cordons de soldadura han de ser els indicats als articles 3.3, 3.4, 3.5 de la NBE-104/1966.


Unitat de quantitat realment col.locada a l'obra d'acord amb les especificacions de la D.T.



____________________________________________________________________________


GBA - SENYALITZACIÓ HORITZONTAL

GBA1 - MARQUES LONGITUDINALS


DEFINICIÓ:Pintat sobre paviment de marques de senyalització horitzontal.S'han considerat les marques següents:- Marques longitudinals- Marques transversals- Marques superficialsS'han considerat els tipus de marques següents:- Reflectants- No reflectantsS'han considerat els llocs d'aplicació següents:- Vials públics- Vials privatsL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Replanteig- Neteja i acondicionament del paviment- Aplicació de la pintura- Proteccions provisionals durant l'aplicació i el temps d'assecatge

CONDICIONS GENERALS:Les marques han de tenir el color, forma, dimensions i ubicació indicats a la D.T.Han de tenir les vores netes i ben perfilades.La capa de pintura ha de ser clara, uniforme i duradera.El color de la marca ha de correspondre a la referència B-118 de la UNE 48-103.El color ha de complir les especificacions de la UNE_EN 1436.Dosificació de pintura 720 g/m2Toleràncies d'execució: - Replanteig ± 3 cm - Dosificació de pintura i microesferes - 0% + 12%

MARQUES REFLECTANTS:Dosificació de microesferes de vidre 480 g/m2

CARRETERES:Relació de contrast marca/paviment (UNE 135-200/1) 1,7Resistència al lliscament (UNE 135-200/1) >= 0,45Coeficient de retrorreflexió (UNE_EN 1436):- Color blanc: - 30 dies >= 300 mcd/lx m2 - 180 dies >= 200 mcd/lx m2 - 730 dies >= 100 mcd/lx m2 - Color groc >= 150 mcd/lx m2


Pàgina: 96

Factor de luminància (UNE_EN 1436):- Color blanc: - Sobre paviment bituminós >= 0,30 - Sobre paviment de formigó >= 0,40 - Color groc >= 0,20

CRITERIS DE SENYALITZACIÓ PROVISIONAL D'OBRES:No se iniciaran obres que afectin a la lliure circulació sense haver col·locat la corresponent senyalització, abalisament i, en elseu cas, defenses. La seva forma, suport, colors, pictogrames i dimensions es correspondran amb l'establert en la Norma deCarreteres 8.3.- IC i catàleg d'Elements de Senyalització, Abalisament i Defensa per a circulació vial.La part inferior dels senyals estaran a 1 m sobre la calçada. S'exceptua el cas dels senyals "SENTIT PROHIBIT" I "SENTITOBLIGATORI" en calçades divergents, que podran col·locar-se sobre un pal solament, a la mínima altura.Els senyals i plafons direccionals, es col·locaran sempre perpendiculars a l'eix de la via, mai inclinades.El fons dels senyals provisionals d'obra serà de color groc.Està prohibit posar cartells amb missatges escrits, distints dels que figuren en el Codi de Circulació.Tot senyal que impliqui una PROHIBICIÓ o OBLIGACIÓ haurà de ser repetida a intervals d'1 min. (s/velocitat limitada) ianul·lada en quant sigui possible.Tota senyalització d'obres que exigeixi l'ocupació de part de l'explanació de la carretera, es compondrà, com a mínim, delssegüents elements:- Senyal de perill "OBRES" (Placa TP - 18).- Barrera que limiti frontalment la zona no utilitzable de l'explanació.La placa "OBRES" haurà d'estar, com a mínim, a 150 m i, com a màxim, a 250 m de la barrera, en funció de la visibilitat deltram, de la velocitat del tràfic i del número de senyals complementaris, que es necessitin col·locar entre senyal i barrera.Finalitzats els treballs hauran de retirar-se absolutament, si no queda cap obstacle en la calçada.Per a aclarir, completar o intensificar la senyalització mínima, podrà afegir-se, segons les circumstàncies, els següentselements:- Limitació progressiva de la velocitat, en escalons màxims de 30 km/h, des de la màxima permesa a la carretera fins ladetenció total si fos necessari (Placa TR - 301). El primer senyal de limitació pot situar-se prèviament a la de perill "OBRES"".- Avís de règim de circulació a la zona afectada (Plaques TP - 25, TR - 400, TR - 5, TR - 6, TR - 305).- Orientació dels vehicles per les possibles desviacions (Placa TR - 401).- Delimitació longitudinal de la zona ocupada.No s'ha de limitar la velocitat per sota de 60 km/h en autopista o autovies, ni a 50 km a la resta de les vies, llevat del casd'ordenació en sentit únic alternatiu, que podrà rebaixar-se a 40 km/h. L'ordenació en sentit únic "ALTERNATIU" es durà a terme per un dels següents sistemes:- Establiment de la prioritat d'un dels sentits mitjançant senyals fixos. Circular, amb fletxa vermella i negra. Quadrada, ambfletxa vermella i blanca.- Ordenació diürna mitjançant senyals manuals (paletes o discos), si els senyalitzadors es poden comunicar visualment omitjançant radio telèfon.Nota: El sistema de "testimoni" està totalment proscrit.- Mitjançant semàfor regulador.Quan s'hagi de tallar totalment la carretera o s'estableixi sentit únic alternatiu, durant la nit, la detenció serà reguladamitjançant semàfors. Durant el dia, poden utilitzar-se senyalitzadors amb armilla fotoluminiscent.Quan per la zona de calçada lliure puguin circular dues files de vehicles s'indicarà la desviació de l'obstacle amb una sèrie desenyals TR - 401 (direcció obligatòria), inclinades a 45º i formant en planta una alineació recta l'angle de la qual amb el cantellde la carretera sigui inferior quant major sigui la velocitat permesa en el tram.Tots els senyals seran clarament visibles, i per la nit reflectors.


S'ha de treballar a una temperatura entre 5° i 40°C i amb vents inferiors a 25 km/h.Abans de començar les feines, la D.F. ha d'aprovar l'equip, les mesures de protecció del trànsit i les senyalitzacions auxiliars.La superfície on s'ha d'aplicar la pintura ha d'estar neta, sense materials no adherits i completament seca.Si la superfície a pintar és un morter o formigó, no pot presentar eflorescències, ni reaccions alcalines.Si la superfície on s'ha d'aplicar la pintura és llisa i no té prou adherència amb la pintura, s'ha de fer un tractament per adonar-li el grau d'adherència suficient.En el cas de superfícies de formigó, no han de quedar restes de productes o materials utilitzats per al curat del formigó.Si la superfície presenta defectes o forats, s'han de corregir abans d'aplicar la pintura, utilitzant material del mateix tipus que elpaviment existent.Abans d'aplicar la pintura s'ha de fer un replanteig topogràfic, que serà aprovat.per la D.F.S'han de protegir les marques del trànsit durant el procés inicial de secat.


MARQUES LONGITUDINALS O MARQUES TRANSVERSALS:m de llargària pintat, d'acord amb les especificacions de la D.T. i mesurat per l'eix de la faixa al terreny.Aquesta partida inclou les operacions auxiliars de neteja i acondicionament del paviment a pintar.

MARQUES SUPERFICIALS:m2 de superfície pintada, d'acord amb les especificacions de la D.T., mesurant la superfície circumscrita al conjunt de la


Pàgina: 97

marca pintada.Aquesta partida inclou les operacions auxiliars de neteja i acondicionament del paviment a pintar.


VIALS PÚBLICS:* PG 3/75 Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes.* PG 3/75 MODIF 4 Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generalespara obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos.8.2-IC/87 Instrucción de carreteras. Marcas viales.* UNE-EN 1436 1998 Materiales para señalización horizontal. Comportamiento de las marcas viales aplicadas sobre lacalzada.

VIALS PRIVATS:No hi ha normativa de compliment obligatori.

SENYALITZACIÓ PROVISIONAL D'OBRES:LEY 31/1995 Ley 31/1995, de 8 de noviembre, de prevención de riesgos laborales.REAL DECRETO 485/97 Real Decreto 485/1997, de 14 de abril, sobre disposiciones mínimas en materia de señalización deseguridad y salud en el trabajo.8.3-IC Señalización de Obras

____________________________________________________________________________


GBB - SENYALITZACIÓ VERTICAL

GBB1 - SENYALS DE PERILL, PRECEPTIUS I DE REGULACIÓ


DEFINICIÓ:Elements per a senyalització vertical de vials fixats al seu suport.S'han considerat els elements següents:- Plaques amb senyals de perill, preceptives i de regulació- Plaques amb senyals d'informació- Plaques complementàries dels senyals, fixades al senyal principal- Caixetins de ruta- RètolsS'han considerat els llocs de col.locació següents:- Vials públics- Vials d'ús privatL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Replanteig- Fixació del senyal al suport- Comprovació de la visibilitat del senyal- Correcció de la posició si fos necessària

CONDICIONS GENERALS:L'element ha d'estar fixat al suport, a la posició indicada a la D.T., amb les modificacions introduïdes al replanteig previ,aprovades per la D.F.Ha de resistir un esforç de 100 kp aplicats al seu centre de gravetat, sense que es produeixin variacions de la seva orientació.S'ha de situar en un pla vertical, perpendicular a l'eix de la calçada.Toleràncies d'execució: - Verticalitat ± 1°

VIALS PÚBLICS:Ha de ser visible des d'una distància de 70 m o des de la zona de parada d'un automòbil, tot i que hi hagi un camió situat perdavant a 25 m.Aquesta visibilitat s'ha de mantenir de nit, amb les llums curtes.Distància a la calçada >= 50 cm


Pàgina: 98

PLAQUES AMB SENYALS DE PERILL, PRECEPTIVES, DE REGULACIÓ I D'INFORMACIÓ I RÈTOLS:La distància al pla del paviment ha de ser >= 1 m, mesurat per la part més baixa de l'indicador.


No s'han de produir danys a la pintura, ni bonys a la planxa durant el procés de fixació.No s'ha de foradar la planxa per fixar-la. S'han d'utilitzar els forats existents.Els elements auxiliars de fixació han de complir les característiques indicades en les normes UNE 135-312 i UNE 135-314.


PLAQUES AMB SENYALS DE PERILL, PRECEPTIVES, DE REGULACIÓ, D'INFORMACIÓ I COMPLEMENTÀRIES, ICAIXETINS DE RUTA:Unitat de quantitat realment col.locada a l'obra segons les especificacions de la D.T., i aprovada per la D.F.

RÈTOLS:m2 de superfície amidada segons les especificacions de la D.T.


VIALS PÚBLICS:* PG 3/75 Pliego de prescripciones técnicas generales para obras de carreteras y puentes.* PG 3/75 MODIF 4 Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se actualiza el Pliego de Prescripciones Técnicas Generalespara obras de carreteras y puentes en lo relativo a señalización, balizamiento y sistemas de contención de vehículos.8.1-IC 2000 Orden de 28 de diciembre de 1999 por la que se aprueba la norma 8.1-IC, Señalización Vertical, de la Instrucciónde Carreteras.

VIALS PRIVATS:No hi ha normativa de compliment obligatori.

____________________________________________________________________________

GD - DRENATGES, SANEJAMENT I CANALITZACIONS

GD7 - CLAVEGUERES I COL.LECTORS

GD77 - CLAVEGUERES I COL.LECTORS AMB TUB DE FORMIGÓ AMB UNIÓ ELÀSTICA DE CAMPANA


DEFINICIÓ:Formació de claveguera o col.lector amb tubs de formigó amb unió de campana amb anella elastomèrica.L'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Comprovació del llit de recolzament- Col.locació dels tubs- Col.locació de l'anella elastomèrica- Unió dels tubs- Realització de proves sobre la tuberia instal.lada

CONDICIONS GENERALS:El tub ha de seguir les alineacions indicades a la D.T. Ha de quedar a la rasant prevista i amb el pendent definit per a cadatram.Han de quedar centrats i alineats dins de la rasa.Els tubs han d'estar situats sobre un llit de recolzament, la composició i el gruix del qual han de complir l'especificat en la D.T.La unió entre els tubs ha d'estar feta per penetració d'un extrem dins de l'altre amb la interposició d'una anella de gomacol.locada prèviament a l'allotjament adequat de l'extrem de diàmetre exterior més petit.El junt entre els tubs és correcte si els diàmetres interiors queden alineats. S'accepta un ressalt <= 3 mm.Els junts han de ser estancs a la pressió de prova, han de resistir els esforços mecànics i no han de produir alteracionsapreciables en el règim hidràulic de la canonada.La canonada ha de quedar protegida dels efectes de les càrregues exteriors, del trànsit (en el seu cas), inundacions de la rasai de les variacions tèrmiques.En cas de coincidència de canonades d'aigua potable i de sanejament, les d'aigua potable han de passar per un pla superior ales de sanejament i han d'anar separades tangencialment 100 cm.


Pàgina: 99

Un cop instal.lada la tuberia, i abans del reblert de la rasa, han de quedar fetes satisfactòriament les proves de pressió interiori d'estanquitat en els trams que especifiqui la D.F.Per damunt del tub s'ha de fer un reblert de terres compactades, que han de complir l'especificat en el seu plec de condicions.Distància de la generatriu superior del tub a la superfície: - En zones amb trànsit rodat >= 100 cm - En zones sense trànsit rodat >= 60 cmAmplària de la rasa >= diàmetre nominal + 40 cmPressió de la prova d'estanquitat <= 1 kg/cm2


Abans de baixar els tubs a la rasa la D.F. ha d'examinar-los, rebutjant els que presentin algun defecte.Abans de la col.locació dels tubs cal comprovar que la rasant, l'amplària, la fondària i el nivell freàtic de la rasa corresponenals especificats en la D.T. En cas contrari cal avisar la D.F.La descàrrega i manipulació dels tubs s'ha de fer de forma que no rebin cops.El fons de la rasa ha d'estar net abans de baixar els tubs.Durant el procés de col.locació no s'han de produir desperfectes en la superfície del tub. Es recomana la suspensió del tub permitjà de bragues de cinta ampla amb el recobriment adequat.Les tuberies i rases s'han de mantenir lliures d'aigua, per això és de bona pràctica muntar els tubs en sentit ascendent,assegurant el desguàs dels punts baixos.Els tubs s'han de calçar i colzar per a impedir el seu moviment.Col.locats els tubs al fons de la rasa, s'ha de comprovar que el seu interior és lliure d'elements que puguin impedir el correctefuncionament del tub (terres, pedres, eines de treball, etc.).En cas d'interrompre's la col.locació dels tubs s'ha d'evitar la seva obstrucció i s'ha d'assegurar el seu desguàs. Quan esreprenguin els treballs s'ha de comprovar que no s'hagi introduït cap cos estrany a l'interior dels tubs.Per a fer la unió dels tubs no s'han de forçar ni deformar els extrems.El lubricant que s'utilitzi per a les operacions d'unió dels tubs no ha de ser agressiu pel material del tub ni per a l'anellaelastomèrica, fins i tot a temperatures elevades de l'efluent.La unió entre els tubs i altres elements d'obra s'ha de fer garantint la no transmissió de càrregues, la impermeabilitat il'adherència amb les parets.No s'han de muntar trams de més de 100 m de llarg sense fer un reblert parcial de la rasa deixant el junts descoberts. Aquestreblert ha de complir les especificacions tècniques del reblert de la rasa.Un cop situada la canonada a la rasa, parcialment reblerta excepte a les unions, s'han de fer les proves de pressió interior id'estanquitat segons la normativa vigent.Si es produeixen fuites apreciables durant la prova d'estanquitat, el contractista ha de corregir els defectes i procedir de nou afer la prova.No es pot procedir al reblert de les rases sense l'autorització expressa de la D.F.


m de llargària instal.lada, amidada segons les especificacions de la D.T., entre els eixos dels elements o dels punts perconnectar.Aquests criteris inclouen les pèrdues de material per retalls i els empalmaments que s'hagin efectuat.Aquest criteri inclou les despeses associades a la realització de les proves sobre la tuberia instal.lada.


PPTG-TSP-86 "Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para Tuberías de Saneamiento de Poblaciones."5.1-IC 1965 "Instrucción de Carreteras. Drenaje."5.2-IC 1990 "Instrucción de Carreteras. Drenaje superficial."

____________________________________________________________________________

GD - DRENATGES, SANEJAMENT I CANALITZACIONS

GD7 - CLAVEGUERES I COL.LECTORS

GD7F - CLAVEGUERES I COL·LECTORS AMB TUB DE PVC


GD7FC375.


Pàgina: 100


Formació de claveguera o col·lector amb tubs de PVC col·locats soterrats.S'han considerat els tipus de tubs següents:- Tub de PVC de formació helicoïdal, autoportant, amb unió amb massilla- Tub de PVC de formació helicoïdal, per anar formigonat, amb unió amb massillaL'execució de la unitat d'obra inclou les operacions següents:- Comprovació del llit de recolzament dels tubs- Baixada dels tubs al fons de la rasa- Col·locació de l'anella elastomèrica, en el seu cas- Unió dels tubs- Realització de proves sobre la tuberia instal·ladaCONDICIONS GENERALS:El tub ha de seguir le s alineacions indicades a la DT. Ha de quedar a la rasant prevista i amb el pendent definit per a cadatram.Han de quedar centrats i alineats dins de la rasa.Ha d'estar situat sobre un llit de recolzament, la composició i el gruix del qual han de complir l'especificat en la DT.La unió entre els tubs amb anella elastomèrica ha d'estar feta per penetració d'un extrem dins de l'altre amb l'interposició d'unaanella de goma col·locada prèviament a l'allotjament adequat de l'extrem de diàmetre exterior més petit.La unió entre els tubs encolats o amb massilla ha d'estar feta per penetració d'un extrem dins de l'altre, encolant prèviamentl'extrem de diàmetre exterior més petit.El junt entre els tubs és correcte si els diàmetres interiors queden alineats. S'accepta un ressalt <= 3 mm.Els junts han de ser estancs a la pressió de prova, han de resistir els esforços mecànics i no han de produir alteracionsapreciables en el règim hidràulic de la canonada.La canonada ha de quedar protegida dels efectes de les càrregues exteriors, del trànsit (en el seu cas), inundacions de la rasai de les variacions tèrmiques.En cas de coincidència de canonades d'aigua potable i de sanejament, les d'aigua potable han de passar per un pla superior ales de sanejament i han d'anar separades tangencialment 100 cm.Un cop instal·lada la tuberia, i abans del reblert de la rasa, han de quedar fetes satisfactòriament les proves de pressió interiori d'estanquitat en els trams que especifiqui la DF.Per damunt del tub s'ha de fer un reblert de terres compactades, que han de complir l'especificat en el seu plec de condicions.Distància de la generatriu superior del tub a la superfície:- En zones amb trànsit rodat: >= 100 cm- En zones sense trànsit rodat: >= 60 cm Amplària de la rasa: >= diàmetre exterior + 50 cm Pressió de la prova d'estanquitat: <= 1 bar


Abans de baixar els elements a la rasa la DF ha d'examinar-los, rebutjant els que presentin algun defecte.Abans de la col·locació dels elements cal comprovar que la rasant, l'amplària, la fondària i el nivell freà tic de la rasacorresponen als especificats en la DT. En cas contrari cal avisar la DF.La descàrrega i manipulació dels elements s'ha de fer de forma que no rebin cops.El fons de la rasa ha d'estar net abans de baixar els elements.Durant el procés de col·locació no s'han de produir desperfectes en la superfície del tub. Es recomana la suspensió del tub permitjà de bragues de cinta ampla amb el recobriment adequat.Les tuberies i rases s'han de mantenir lliures d'aigua, per això és de bona pràctica muntar els tubs en sentit ascendent,assegurant el desguàs dels punts baixos.Els tubs s'han de calçar i colzar per a impedir el seu moviment.Col·locats els elements al fons de la rasa, s'ha de comprovar que el seu interior és lliure d'elements que puguin impedir el seuassentament o funcionament correctes (terres, pedres, eines de treball, etc.).En cas d'interrompre's la col·locació dels tubs s'ha d'evitar la seva obstrucció i s'ha d'assegurar el seu desguà s. Quan esreprenguin els treballs s'ha de comprovar que no s'hagi introduït cap cos estrany a l'interior dels tubs.Per a fer la unió dels tubs no s’han de forçar ni deformar els extrems.El lubricant que s'utilitzi per a les operacions d'unió dels tubs amb anella elastomèrica no ha de ser agressiu pel material deltub ni per a l'anella elastomèrica, fins i tot a temperatures elevades de l'efluent.La unió entre els tubs i altres elements d'obra s'ha de fer garantint la no transmissió de càrregues, la impermeabilitat il'adherència amb les parets.No s'han de muntar trams de més de 100 m de llarg sense fer un reblert parcial de la rasa deixant el junts descoberts. Aquest


Pàgina: 101

reblert ha de complir les especificacions tècniques del reblert de la rasa.Un cop situada la canonada a la rasa, parcialment reblerta excepte a les unions, s'han de fer les proves de pressió interior id'estanquitat segons la normativa vigent.Si es produeixen fuites apreciables durant la prova d'estanquitat, el contractista ha de corregir els defectes i procedir de nou afer la prova.No es pot procedir al reblert de les rases sense l'autorització expressa de la DF.


m de llargària instal·lada, amidada segons les especificacions de la DT, entre els eixos dels elements o dels punts perconnectar.Aquest criteri inclou les pè rdues de material per retalls i els empalmaments que s'hagin efectuat.Aquest criteri inclou les despeses associades a la realització de les proves sobre la tuberia instal·lada.


Orden de 15 de septiembre de 1986 por la que se aprueba el Pliego de Prescripciones Técnicas Generales de Tuberias deSaneamiento de Poblaciones.Orden de 21 de junio de 1965 por la que se aprueba la Instrucción de la Dirección General de Carreteras 5.1.IC «Drenaje» quefigura como anejo a esta Orden.Orden de 14 de mayo de 1990 por la que se aprueba la Instrucción de carreteras 5.2-IC: Drenaje superficial


CONTROL D’EXECUCIÓ. OPERACIONS DE CONTROL:La instal·lació d'evacuació d'aigües residuals s'executarà segons prescripcions de projecte, legislació aplicable i a lesinstruccions de la DF.CONTROL DE L’OBRA ACABADA. OPERACIONS DE CONTROL:Es realitzaran les proves d'estanquitat total i parcial. Aquestes proves es realitzaran amb aigua, amb aire o amb fum i esseguiran les directrius i especificacions de cada assaig segons la normativa vigent.Es verificarà sistema de manteniment i conservació.CONTROL D’EXECUCIÓ I D’OBRA ACABADA. CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES.S’ha de comprovar la totalitat de la instal·lació.CONTROL D’EXECUCIÓ I D’OBRA ACABADA. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CASD’INCOMPLIMENT.Es cas de deficiències de material o execució , si es pot esmenar sense canviar materials, es procedirà a fer-ho. En cascontrari es procedirà a canviar tot el material afectat.En cas de manca d’elements o discrepàncies amb el projecte, es procedirà a l’adequació, d’acord amb el determini la DF.

____________________________________________________________________________

Tremp, setember de 2016


Pàgina: 102

57

1

2

3

4

5

6

8

Document número 3:

PLÀNOLS 3

4

5

6

7

8

9

bpuigarnau

Nota adhesiva

58

10

Document número 4:

PRESSUPOST

3

4

5

6

7

59

Amidaments


AMIDAMENTS Pàg.: 1

PRESSUPOST PLA D'ACTUACIONS ARRANJ. CAMINS PALLARS JUSÀ 2016OBRA 01ABELLA DE LA CONCA.-ADEQUACIÓ DEL CAMÍ DE CAL SOLCAPÍTOL 01

NUM. CODI UA DESCRIPCIÓ

M3 Formació de terraplé sobre explanada existent mitjançant tot-u natural procedent de la zona, estès i compactat al 98 % delPm, en rectificació de corva existent.

1 G2SFAF

FórmulaText TOTALTipus [C] [D] [F][E]Num.

C#*D#*E#*F#1 800,000 3,500 0,090 252,000

TOTAL AMIDAMENT 252,000

m3 Paviment de formigó vibrat de formigó per a paviments HF-4,5 MPa de resistència a flexotracció i consistència plàstica,escampat des de camió, estesa i vibratge amb estenedora, estriat longitudinal i junts tallats en fresc

2 G9GACK43


C#*D#*E#*F#1 Gual al camí de Cal Sol 4,000 8,000 0,150 4,800


Ut Aplicació pla de seguretat i salut3 8789789

AMIDAMENT DIRECTE 1,000

PRESSUPOST PLA D'ACTUACIONS ARRANJ. CAMINS PALLARS JUSÀ 2016OBRA 01GAVET DE LA CONCA.-ADEQ.CTRA. LA VALL DE BARCEDANACAPÍTOL 03


m3 Base de tot-u artificial col.locada amb motoanivelladora i piconatge del material al 100 % del PM1 G9311112


m2 Tractament superficial per mitjà de reg bicapa barreja de granulats de materials granítics i emulsió bituminosa ECR22 G9K11B10


C#*D#*E#*F#1 Tram Ctra a Llimiana 40,000 5,000 200,000

C#*D#*E#*F#2 Tram Sant Martí Matassonala 80,000 5,000 400,000

C#*D#*E#*F#3 60,000 5,000 300,000

C#*D#*E#*F#4 85,000 5,000 425,000

C#*D#*E#*F#5 Tram Matassolana-Hostalroig, corves 50,000 5,000 250,000

TOTAL AMIDAMENT 1.575,000

Ml Neteja de cuneta existent amb pala carregadora i operari auxiliar. Càrrega i transport a abocador.3 G91


C#*D#*E#*F#1 4.645,590 4.645,590


EUR


AMIDAMENTS Pàg.: 2

pa Aplicació pla de seguretat4 125


PRESSUPOST PLA D'ACTUACIONS ARRANJ. CAMINS PALLARS JUSÀ 2016OBRA 01ISONA I CONCA DELLÀ.-CAMÍ DE SANT ROMÀ D'ABELLACAPÍTOL 04


Tn Equip complert per a soteig de camins, inclou equip humà format per 3 operaris, cisterna emulsió amb pulveritzador,gravillador i corró de llanta metàl.lica. Neteja del sot, aplicació de reg asfàlic, ompliment del sot amb gravetes 12-18 o 6-12nou reg i segellat amb gravetes o sorra.

1 G9K1B1B80


PA Aplicació pla de seguretat i salut de l'obra2 54656464


PRESSUPOST PLA D'ACTUACIONS ARRANJ. CAMINS PALLARS JUSÀ 2016OBRA 01LA POBLA DE SEGUR.-CAMÍ D'ACCÉS A PUIGMANYONSCAPÍTOL 05


m2 Tractament superficial per mitjà de reg bicapa barreja de granulats de materials granítics i emulsió bituminosa ECR21 G9K11B10


C#*D#*E#*F#1 300,000 3,000 900,000


ml Neteja de cunetes amb retroexcavadora i perfilat de talusos, fins i tot càrrega i transport a abocador2 G2243011


pa Aplicació del pla de seguretat3 1241


PRESSUPOST PLA D'ACTUACIONS ARRANJ. CAMINS PALLARS JUSÀ 2016OBRA 01LA TORRE DE C. ACT.AIGUABELLA I CAMÍ ANTIST-CASTELCAPÍTOL 06CARRETERA D'ACCÉS AL NUCLI D'AIGUABELLATITOL 3 01


ml Cuneta plana de formigó d'1 m d'ample inclou excavació, base de tot-u i formigonat de la cuneta. 1 123314


EUR


AMIDAMENTS Pàg.: 3

PRESSUPOST PLA D'ACTUACIONS ARRANJ. CAMINS PALLARS JUSÀ 2016OBRA 01LA TORRE DE C. ACT.AIGUABELLA I CAMÍ ANTIST-CASTELCAPÍTOL 06CARRETEA D'ACCÉS AL NUCLI DE CASTELL ESTAÓ I ANTISTITOL 3 02


ml Cuneta plana de formigó d'1 m d'ample inclou excavació, base de tot-u i formigonat de la cuneta. 1 123314


Ut Aplicació pla de seguretat i salut de l'obra2 AFAFSF


mL Col.locació i material barana. CPN-150 per a barreres de seguretat flexibles, entre 0.75 i 1 m de llargària, amb unamortidor, col.locat soldat

3 GB2B5123


PRESSUPOST PLA D'ACTUACIONS ARRANJ. CAMINS PALLARS JUSÀ 2016OBRA 01LLIMIANA.-CAMÍ MASIA MINGUET I MASIA JUNTENATCAPÍTOL 07



1 G9K1B1B80


C#*D#*E#*F#1 1,900 1,900



2 G9GACK43


C#*D#*E#*F#1 masia Navarro 20,000 3,000 0,150 9,000


pa Aplicació del pla de seguretat i salut3 128


PRESSUPOST PLA D'ACTUACIONS ARRANJ. CAMINS PALLARS JUSÀ 2016OBRA 01SALÀS DE PALLARS.-ACTUCIÓ CAMÍ D'ACCÉS A SENSUICAPÍTOL 08


EUR


AMIDAMENTS Pàg.: 4


1 G9K1B1B80


C#*D#*E#*F#1 2,950 2,950


Ut aplicació pla de seguretat2 HKJHKHKHKJ


PRESSUPOST PLA D'ACTUACIONS ARRANJ. CAMINS PALLARS JUSÀ 2016OBRA 01SANT ESTEVE DE LA SARGA.-CARRETERA DE SANT ESTECAPÍTOL 09


m2 Tractament superficial per mitjà de reg bicapa doble amb barreja de granulats de materials granítics i emulsió bituminosacatiònica de ruptura ràpida, tipus ECR-2

1 G9K11B80


C#*D#*E#*F#1 950,000 4,000 3.800,000




C#*D#*E#*F#1 280,000 280,000


Ut Aplicació del pla de seguretat i saltut de l'obra3 1212112


PRESSUPOST PLA D'ACTUACIONS ARRANJ. CAMINS PALLARS JUSÀ 2016OBRA 01SARROCA DE BELLERA.-ACT.MPAL.CAMI ACCÉS A VILELLA.CAPÍTOL 10MOVIMENT DE TERRESTITOL 3 01


m3 Excavació de fonaments sense rampa d'accés, fins a 1 m de fondària, en roca, amb explosius i forat de diàmetre 30 mm, icàrrega sobre camió

1 G2223242


C#*D#*E#*F#1 FONAMENTS MUR 8,000 2,500 2,000 1,000 40,000

C#*D#*E#*F#2 EX. RASA TUB PAS BARRANC 10,000 1,500 1,000 15,000


EUR


AMIDAMENTS Pàg.: 5

m2 Esbrossada del terreny de menys de 0,6 m, amb mitjans mecànics i càrrega mecànica sobre camió2 G22D1011


C#*D#*E#*F#1 20,000 12,000 240,000


m3 Transport de terres per a reutilitzar en obra, amb dúmper extravial i temps d'espera per a la càrrega amb mitjans mecànics,amb un recorregut de menys de 5 km

3 G2412015


m3 Base de tot-u artificial col·locada amb motoanivelladora i piconatge del material al 98% del PM4 G931201J


C#*D#*E#*F#1 REBLERT TUB 8,000 1,000 1,000 8,000

C#*D#*E#*F#2 TRASDÓS MUR 8,000 2,000 1,500 24,000


m Tub de PVC de 500 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, autoportant, unióelàstica amb massilla adhesiva de poliuretà i col·locat al fons de la rasa

5 GD7FC375


C#*D#*E#*F#1 10,000 10,000


PRESSUPOST PLA D'ACTUACIONS ARRANJ. CAMINS PALLARS JUSÀ 2016OBRA 01SARROCA DE BELLERA.-ACT.MPAL.CAMI ACCÉS A VILELLA.CAPÍTOL 10CONSTRUCCIÓ DE MURTITOL 3 02


kg Armadura per a murs de contenció AP400 S en barres de diàmetre com a màxim 16 mm, d'acer en barres corrugadesB400S de límit elàstic >= 400 N/mm2

1 G32B1101


C#*D#*E#*F#1 horitzontal exterior 20,000 7,000 0,888 124,320

C#*D#*E#*F#2 vertical exterior 65,000 4,000 1,580 410,800

C#*D#*E#*F#3 horitzontal interior 13,000 7,000 1,580 143,780

C#*D#*E#*F#4 vertical interior 65,000 4,000 1,580 410,800

C#*D#*E#*F#5 vertical empotrada 65,000 2,200 1,580 225,940

C#*D#*E#*F#6 vertical empotrada 2 65,000 2,200 1,580 225,940

C#*D#*E#*F#7 sabata superior 1 7,000 8,000 0,888 49,728

C#*D#*E#*F#8 sabata superior 2 68,000 2,000 1,580 214,880

C#*D#*E#*F#9 sabata inferior 1 12,000 8,000 0,888 85,248

C#*D#*E#*F#10 sabata inferior 2 65,000 2,500 1,500 243,750

C#*D#*E#*F#11 separadors 1 10,000 1,500 0,222 3,330

C#*D#*E#*F#12 separadors 2 10,000 1,000 0,222 2,220

EUR


AMIDAMENTS Pàg.: 6


m2 Muntatge i desmuntatge d'una cara d'encofrat amb plafó metàl·lic i suports amb puntals metàl·lics, per a murs de contencióde base rectilínia encofrats a una cara, per a una alçària de treball <= 3 m, per a deixar el formigó vist

2 G32D1113


C#*D#*E#*F#1 MUR 2,000 7,000 4,500 63,000

C#*D#*E#*F#2 FONAMENTS 0,700 7,000 4,900


m3 Formigó per a murs de contenció HA-30/B/20/IIa+Qa de consistència tova i grandària màxima del granulat 20 mm i abocatamb bomba

3 G32519H2


C#*D#*E#*F#1 7,000 3,500 0,300 7,350

C#*D#*E#*F#2 7,000 2,000 0,700 9,800


PRESSUPOST PLA D'ACTUACIONS ARRANJ. CAMINS PALLARS JUSÀ 2016OBRA 01SARROCA DE BELLERA.-ACT.MPAL.CAMI ACCÉS A VILELLA.CAPÍTOL 10REPOSICIÓ DE FERMTITOL 3 03


m3 Paviment de formigó vibrat de formigó HM-30/P/10/I+E de consistència plàstica, grandària màxima del granulat 10 mm,amb >= 275 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició I+E, escampat mitjançant bombeig, estesa i vibratge amb reglevibratori, reglejat

1 G9GA5P74


C#*D#*E#*F#1 10,000 4,000 0,150 6,000


PRESSUPOST PLA D'ACTUACIONS ARRANJ. CAMINS PALLARS JUSÀ 2016OBRA 01SARROCA DE BELLERA.-ACT.MPAL.CAMI ACCÉS A VILELLA.CAPÍTOL 10SEGURETAT I SALUTTITOL 3 04


pa Aplicació del pla de seguretat aprovat1 123441


PA Imprevistos a justifica2 ASFA224


PRESSUPOST PLA D'ACTUACIONS ARRANJ. CAMINS PALLARS JUSÀ 2016OBRA 01

EUR


AMIDAMENTS Pàg.: 7

SENTERADA.-ACTUACIÓ MPAL. DEL CAMÍ ACCÉS CÈRVOLESCAPÍTOL 11




C#*D#*E#*F#1 720,000 4,000 0,100 288,000


Pa Aplicació pla de seguretat i salut2 SDGAGASGF


PRESSUPOST PLA D'ACTUACIONS ARRANJ. CAMINS PALLARS JUSÀ 2016OBRA 01TALARN.-CAMÍ MASIES DELS NERETS I CAMÍ VELL TALARNCAPÍTOL 12


m2 Tractament superficial per mitjà de reg bicapa doble amb barreja de granulats de materials granítics i emulsió bituminosacatiònica de ruptura ràpida, tipus ECR-2

1 G9K11B80


C#*D#*E#*F#1 290,000 4,000 1.160,000


pa Aplicació pla de seguretat i salut de l'obra2 AFFAF




C#*D#*E#*F#1 220,000 3,000 0,100 66,000


pa Repàs d'explanada i esbroçada marges amb retro mixta4 AFSFAF


PRESSUPOST PLA D'ACTUACIONS ARRANJ. CAMINS PALLARS JUSÀ 2016OBRA 01TREMP.-ACTUACIONS CAMINS DE TERCUI, TOROGÓ I AULÀSCAPÍTOL 13CAMI DE TERCUITITOL 3 01


t Reg d´adherència amb emulsió bituminosa catiònica ECR-11 G9J11J00

EUR


AMIDAMENTS Pàg.: 8


m3 Riostra de 4x4 protecció camí amb formigó H-200 inclòs pp encofrat, excavació i reblert. 2 12313


C#*D#*E#*F#1 30,000 0,400 0,400 4,800


m3 Excavació de rasa de fins a 2 m de fondària i fins a 1 m d´amplària en el fons, en roca, amb explosius i forats de D 30 mm icàrrega mecànica del material excavat

3 G2221E42


C#*D#*E#*F#1 excavació en riostra 30,000 0,500 0,500 7,500

C#*D#*E#*F#2 Escavació en sanjament talus 45,000 1,000 1,500 67,500


PRESSUPOST PLA D'ACTUACIONS ARRANJ. CAMINS PALLARS JUSÀ 2016OBRA 01TREMP.-ACTUACIONS CAMINS DE TERCUI, TOROGÓ I AULÀSCAPÍTOL 13CAMÍ D'AULÀSTITOL 3 02


M3 Construcció de mur d'escullera seca amb blocs >1Tn, inclou material, transport i col.locació. 1 G22A


C#*D#*E#*F#1 Escullera zona aparcament 15,000 2,000 1,000 30,000


Km Repàs d'explanda amb motoanivelladora mitjana i compactació amb corró metàl.lic 14 tn.2 G224DFAF


M2 Triple tractament superficial de recs asfàltica format per 25 kg de graa 18/25-1,2 kg d'emulsió ECR-2, 18 kg de graveta12-18 - 1,8 kg d'emulsió ECR2, 12 kg de graveta 3/6 - 1 kg d'emulsió ECR2 i 10 kg de graveta 3/6 amb 1 Kg d'emulsióECR-.2.

3 G9K900


C#*D#*E#*F#1 Tram camí 610,000 4,000 2.440,000

C#*D#*E#*F#2 aparcament 30,000 15,000 450,000


M3 Formació de terraplé sobre explanada existent mitjançant tot-u natural procedent de la zona, estès i compactat al 98 % delPm, en rectificació de corva existent.

4 G2SFAF


C#*D#*E#*F#1 30,000 4,000 0,800 96,000


EUR


AMIDAMENTS Pàg.: 9


5 G9GACK43


C#*D#*E#*F#1 Rectifcació de gual de formigó 4,000 8,000 0,150 4,800


PRESSUPOST PLA D'ACTUACIONS ARRANJ. CAMINS PALLARS JUSÀ 2016OBRA 01TREMP.-ACTUACIONS CAMINS DE TERCUI, TOROGÓ I AULÀSCAPÍTOL 13CAMI AULAS TRAM DE SAPEIRA-AULÀS-ESPLUGATITOL 3 03


Km Repàs d'explanda amb motoanivelladora mitjana i compactació amb corró metàl.lic 14 tn.1 G224DFAF


C#*D#*E#*F#1 Tram Sapeira-Espluga de Serra 9,500 9,500


t Reg d´adherència amb emulsió bituminosa catiònica ECR-12 G9J11J00


PRESSUPOST PLA D'ACTUACIONS ARRANJ. CAMINS PALLARS JUSÀ 2016OBRA 01TREMP.-ACTUACIONS CAMINS DE TERCUI, TOROGÓ I AULÀSCAPÍTOL 13CAMÍ DE TOROGÓTITOL 3 04




C#*D#*E#*F#1 110,000 110,000


pa Aplicació del pla de seguretat i salut de l'obra2 AFF


PRESSUPOST PLA D'ACTUACIONS ARRANJ. CAMINS PALLARS JUSÀ 2016OBRA 01ACTUACIÓ COMARCALCAPÍTOL 14


H Tractor esbroçadora mecànica 1 123134

EUR


AMIDAMENTS Pàg.: 10


EUR

60

Quadre de preus número 1


Pàg.:QUADRE DE PREUS NÚMERO 1 1

NÚMERO CODI UA DESCRIPCIÓ PREU

€150,00pa123441 Aplicació del pla de seguretat aprovatP- 1(CENT CINQUANTA EUROS)

€94,95pa1241 Aplicació del pla de seguretatP- 2(NORANTA-QUATRE EUROS AMB NORANTA-CINC CÈNTIMS)

€621,48pa125 Aplicació pla de seguretatP- 3(SIS-CENTS VINT-I-UN EUROS AMB QUARANTA-VUIT CÈNTIMS)

€31,30pa128 Aplicació del pla de seguretat i salutP- 4(TRENTA-UN EUROS AMB TRENTA CÈNTIMS)

€5,65Ut1212112 Aplicació del pla de seguretat i saltut de l'obraP- 5(CINC EUROS AMB SEIXANTA-CINC CÈNTIMS)

€18,00ml123314 Cuneta plana de formigó d'1 m d'ample inclou excavació, base de tot-u i formigonat de la cuneta. P- 6(DIVUIT EUROS)

€198,00m312313 Riostra de 4x4 protecció camí amb formigó H-200 inclòs pp encofrat, excavació i reblert. P- 7(CENT NORANTA-VUIT EUROS)

€45,00H123134 Tractor esbroçadora mecànica P- 8(QUARANTA-CINC EUROS)

€19,87PA54656464 Aplicació pla de seguretat i salut de l'obraP- 9(DINOU EUROS AMB VUITANTA-SET CÈNTIMS)

€71,90Ut8789789 Aplicació pla de seguretat i salutP- 10(SETANTA-UN EUROS AMB NORANTA CÈNTIMS)

€20,93UtAFAFSF Aplicació pla de seguretat i salut de l'obraP- 11(VINT EUROS AMB NORANTA-TRES CÈNTIMS)

€1,00paAFF Aplicació del pla de seguretat i salut de l'obraP- 12(UN EUROS)

€22,64paAFFAF Aplicació pla de seguretat i salut de l'obraP- 13(VINT-I-DOS EUROS AMB SEIXANTA-QUATRE CÈNTIMS)

€184,32paAFSFAF Repàs d'explanada i esbroçada marges amb retro mixtaP- 14(CENT VUITANTA-QUATRE EUROS AMB TRENTA-DOS CÈNTIMS)

€255,70PAASFA224 Imprevistos a justificaP- 15(DOS-CENTS CINQUANTA-CINC EUROS AMB SETANTA CÈNTIMS)

€11,80M3G2SFAF Formació de terraplé sobre explanada existent mitjançant tot-u natural procedent de la zona, estès icompactat al 98 % del Pm, en rectificació de corva existent.

P- 16

(ONZE EUROS AMB VUITANTA CÈNTIMS)

€61,00M3G22A Construcció de mur d'escullera seca amb blocs >1Tn, inclou material, transport i col.locació. P- 17(SEIXANTA-UN EUROS)

€10,80m3G2221E42 Excavació de rasa de fins a 2 m de fondària i fins a 1 m d´amplària en el fons, en roca, ambexplosius i forats de D 30 mm i càrrega mecànica del material excavat

P- 18

(DEU EUROS AMB VUITANTA CÈNTIMS)

€11,33m3G2223242 Excavació de fonaments sense rampa d'accés, fins a 1 m de fondària, en roca, amb explosius iforat de diàmetre 30 mm, i càrrega sobre camió

P- 19

(ONZE EUROS AMB TRENTA-TRES CÈNTIMS)

€3,38mlG2243011 Neteja de cunetes amb retroexcavadora i perfilat de talusos, fins i tot càrrega i transport a abocadorP- 20(TRES EUROS AMB TRENTA-VUIT CÈNTIMS)




€184,75KmG224DFAF Repàs d'explanda amb motoanivelladora mitjana i compactació amb corró metàl.lic 14 tn.P- 21(CENT VUITANTA-QUATRE EUROS AMB SETANTA-CINC CÈNTIMS)

€1,09m2G22D1011 Esbrossada del terreny de menys de 0,6 m, amb mitjans mecànics i càrrega mecànica sobre camióP- 22(UN EUROS AMB NOU CÈNTIMS)

€1,22m3G2412015 Transport de terres per a reutilitzar en obra, amb dúmper extravial i temps d'espera per a la càrregaamb mitjans mecànics, amb un recorregut de menys de 5 km

P- 23

(UN EUROS AMB VINT-I-DOS CÈNTIMS)

€129,75m3G32519H2 Formigó per a murs de contenció HA-30/B/20/IIa+Qa de consistència tova i grandària màxima delgranulat 20 mm i abocat amb bomba

P- 24

(CENT VINT-I-NOU EUROS AMB SETANTA-CINC CÈNTIMS)

€1,40kgG32B1101 Armadura per a murs de contenció AP400 S en barres de diàmetre com a màxim 16 mm, d'acer enbarres corrugades B400S de límit elàstic >= 400 N/mm2

P- 25

(UN EUROS AMB QUARANTA CÈNTIMS)

€22,28m2G32D1113 Muntatge i desmuntatge d'una cara d'encofrat amb plafó metàl·lic i suports amb puntals metàl·lics,per a murs de contenció de base rectilínia encofrats a una cara, per a una alçària de treball <= 3 m,per a deixar el formigó vist

P- 26

(VINT-I-DOS EUROS AMB VINT-I-VUIT CÈNTIMS)

€0,37MlG91 Neteja de cuneta existent amb pala carregadora i operari auxiliar. Càrrega i transport a abocador.P- 27(ZERO EUROS AMB TRENTA-SET CÈNTIMS)

€4,25M2G9K900 Triple tractament superficial de recs asfàltica format per 25 kg de graa 18/25-1,2 kg d'emulsióECR-2, 18 kg de graveta 12-18 - 1,8 kg d'emulsió ECR2, 12 kg de graveta 3/6 - 1 kg d'emulsióECR2 i 10 kg de graveta 3/6 amb 1 Kg d'emulsió ECR-.2.

P- 28

(QUATRE EUROS AMB VINT-I-CINC CÈNTIMS)

€28,48m3G9311112 Base de tot-u artificial col.locada amb motoanivelladora i piconatge del material al 100 % del PMP- 29(VINT-I-VUIT EUROS AMB QUARANTA-VUIT CÈNTIMS)

€28,34m3G931201J Base de tot-u artificial col·locada amb motoanivelladora i piconatge del material al 98% del PMP- 30(VINT-I-VUIT EUROS AMB TRENTA-QUATRE CÈNTIMS)

€133,90m3G9GA5P74 Paviment de formigó vibrat de formigó HM-30/P/10/I+E de consistència plàstica, grandària màximadel granulat 10 mm, amb >= 275 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició I+E, escampatmitjançant bombeig, estesa i vibratge amb regle vibratori, reglejat

P- 31

(CENT TRENTA-TRES EUROS AMB NORANTA CÈNTIMS)

€109,98m3G9GACK43 Paviment de formigó vibrat de formigó per a paviments HF-4,5 MPa de resistència a flexotracció iconsistència plàstica, escampat des de camió, estesa i vibratge amb estenedora, estriat longitudinali junts tallats en fresc

P- 32

(CENT NOU EUROS AMB NORANTA-VUIT CÈNTIMS)

€364,47tG9J11J00 Reg d´adherència amb emulsió bituminosa catiònica ECR-1P- 33(TRES-CENTS SEIXANTA-QUATRE EUROS AMB QUARANTA-SET CÈNTIMS)

€2,87m2G9K11B10 Tractament superficial per mitjà de reg bicapa barreja de granulats de materials granítics i emulsióbituminosa ECR2

P- 34

(DOS EUROS AMB VUITANTA-SET CÈNTIMS)

€2,58m2G9K11B80 Tractament superficial per mitjà de reg bicapa doble amb barreja de granulats de materials graníticsi emulsió bituminosa catiònica de ruptura ràpida, tipus ECR-2

P- 35

(DOS EUROS AMB CINQUANTA-VUIT CÈNTIMS)

€1.424,60TnG9K1B1B80 Equip complert per a soteig de camins, inclou equip humà format per 3 operaris, cisterna emulsióamb pulveritzador, gravillador i corró de llanta metàl.lica. Neteja del sot, aplicació de reg asfàlic,ompliment del sot amb gravetes 12-18 o 6-12 nou reg i segellat amb gravetes o sorra.

P- 36

(MIL QUATRE-CENTS VINT-I-QUATRE EUROS AMB SEIXANTA CÈNTIMS)




€31,34mLGB2B5123 Col.locació i material barana. CPN-150 per a barreres de seguretat flexibles, entre 0.75 i 1 m dellargària, amb un amortidor, col.locat soldat

P- 37

(TRENTA-UN EUROS AMB TRENTA-QUATRE CÈNTIMS)

€36,05mGD7FC375 Tub de PVC de 500 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal amb perfil rígid nervatexteriorment, autoportant, unió elàstica amb massilla adhesiva de poliuretà i col·locat al fons de larasa

P- 38

(TRENTA-SIS EUROS AMB CINC CÈNTIMS)

€27,31UtHKJHKHKHKJ aplicació pla de seguretatP- 39(VINT-I-SET EUROS AMB TRENTA-UN CÈNTIMS)

€5,12PaSDGAGASGF Aplicació pla de seguretat i salutP- 40(CINC EUROS AMB DOTZE CÈNTIMS)

61

Quadre de preus número 2


QUADRE DE PREUS NÚMERO 2 Pàg.: 1

NÚMERO CODI DESCRIPCIÓ PREUUA

pa123441 Aplicació del pla de seguretat aprovatP- 1 €150,00

Sense descomposició 150,00 €

pa1241 Aplicació del pla de seguretatP- 2 €94,95


pa125 Aplicació pla de seguretatP- 3 €621,48


pa128 Aplicació del pla de seguretat i salutP- 4 €31,30


Ut1212112 Aplicació del pla de seguretat i saltut de l'obraP- 5 €5,65


ml123314 Cuneta plana de formigó d'1 m d'ample inclou excavació, base de tot-u iformigonat de la cuneta.

P- 6 €18,00


m312313 Riostra de 4x4 protecció camí amb formigó H-200 inclòs pp encofrat,excavació i reblert.

P- 7 €198,00


H123134 Tractor esbroçadora mecànica P- 8 €45,00


PA54656464 Aplicació pla de seguretat i salut de l'obraP- 9 €19,87


Ut8789789 Aplicació pla de seguretat i salutP- 10 €71,90


UtAFAFSF Aplicació pla de seguretat i salut de l'obraP- 11 €20,93


paAFF Aplicació del pla de seguretat i salut de l'obraP- 12 €1,00


paAFFAF Aplicació pla de seguretat i salut de l'obraP- 13 €22,64


paAFSFAF Repàs d'explanada i esbroçada marges amb retro mixtaP- 14 €184,32


PAASFA224 Imprevistos a justificaP- 15 €255,70


M3G2SFAF Formació de terraplé sobre explanada existent mitjançant tot-u naturalprocedent de la zona, estès i compactat al 98 % del Pm, en rectificació decorva existent.

P- 16 €11,80

Altres conceptes 11,80 €

M3G22A Construcció de mur d'escullera seca amb blocs >1Tn, inclou material,transport i col.locació.

P- 17 €61,00



NÚMERO CODI DESCRIPCIÓ PREUUA Sense descomposició 61,00 €

m3G2221E42 Excavació de rasa de fins a 2 m de fondària i fins a 1 m d´amplària en el fons,en roca, amb explosius i forats de D 30 mm i càrrega mecànica del materialexcavat

P- 18 €10,80

B0211000 Dinamita amb part proporcional de metxa i detonant €3,91000Altres conceptes 6,89 €

m3G2223242 Excavació de fonaments sense rampa d'accés, fins a 1 m de fondària, enroca, amb explosius i forat de diàmetre 30 mm, i càrrega sobre camió

P- 19 €11,33

B0211000 Dinamita amb part proporcional de metxa i detonant €2,34600Altres conceptes 8,98 €

mlG2243011 Neteja de cunetes amb retroexcavadora i perfilat de talusos, fins i tot càrrega itransport a abocador

P- 20 €3,38


KmG224DFAF Repàs d'explanda amb motoanivelladora mitjana i compactació amb corrómetàl.lic 14 tn.

P- 21 €184,75


m2G22D1011 Esbrossada del terreny de menys de 0,6 m, amb mitjans mecànics i càrregamecànica sobre camió

P- 22 €1,09


m3G2412015 Transport de terres per a reutilitzar en obra, amb dúmper extravial i tempsd'espera per a la càrrega amb mitjans mecànics, amb un recorregut de menysde 5 km

P- 23 €1,22


m3G32519H2 Formigó per a murs de contenció HA-30/B/20/IIa+Qa de consistència tova igrandària màxima del granulat 20 mm i abocat amb bomba

P- 24 €129,75

B065E81B Formigó HA-30/B/20/IIa+Qa de consistència tova, grandària màxima delgranulat 20 mm, amb >= 325 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposicióIIa+Qa

€85,99815


kgG32B1101 Armadura per a murs de contenció AP400 S en barres de diàmetre com amàxim 16 mm, d'acer en barres corrugades B400S de límit elàstic >= 400N/mm2

P- 25 €1,40

B0A14200 Filferro recuit de diàmetre 1,3 mm €0,00665Altres conceptes 1,39 €

m2G32D1113 Muntatge i desmuntatge d'una cara d'encofrat amb plafó metàl·lic i suportsamb puntals metàl·lics, per a murs de contenció de base rectilínia encofrats auna cara, per a una alçària de treball <= 3 m, per a deixar el formigó vist

P- 26 €22,28

B0A31000 Clau acer €0,11581B0D21030 Tauló de fusta de pi per a 10 usos €0,83622B0D625A0 Puntal metàl·lic i telescòpic per a 3 m d'alçària i 150 usos €0,03424B0D81680 Plafó metàl·lic de 50x250 cm per a 50 usos €1,30200B0DZA000 Desencofrant €0,26300B0DZP600 Part proporcional d'elements auxiliars per a plafons metàl·lics, de 50x250 cm €0,50000


MlG91 Neteja de cuneta existent amb pala carregadora i operari auxiliar. Càrrega itransport a abocador.

P- 27 €0,37




NÚMERO CODI DESCRIPCIÓ PREUUA

M2G9K900 Triple tractament superficial de recs asfàltica format per 25 kg de graa18/25-1,2 kg d'emulsió ECR-2, 18 kg de graveta 12-18 - 1,8 kg d'emulsióECR2, 12 kg de graveta 3/6 - 1 kg d'emulsió ECR2 i 10 kg de graveta 3/6 amb1 Kg d'emulsió ECR-.2.

P- 28 €4,25

B03HA000 Granulats granítics per a tractaments superficials de paviments bituminosos €1,13945B0552430 Emulsió bituminosa catiònica de ruptura ràpida, tipus ECR-2 €1,21500


m3G9311112 Base de tot-u artificial col.locada amb motoanivelladora i piconatge delmaterial al 100 % del PM

P- 29 €28,48

B0111000 Aigua €0,04000B0372000 Tot-u artificial €20,76000


m3G931201J Base de tot-u artificial col·locada amb motoanivelladora i piconatge delmaterial al 98% del PM

P- 30 €28,34

B0111000 Aigua €0,04000B0372000 Tot-u artificial €20,76000


m3G9GA5P74 Paviment de formigó vibrat de formigó HM-30/P/10/I+E de consistènciaplàstica, grandària màxima del granulat 10 mm, amb >= 275 kg/m3 de ciment,apte per a classe d'exposició I+E, escampat mitjançant bombeig, estesa ivibratge amb regle vibratori, reglejat

P- 31 €133,90

B064C26C Formigó HM-30/P/10/I+E de consistència plàstica, grandària màxima delgranulat 10 mm, amb >= 275 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposicióI+E

€81,90000


m3G9GACK43 Paviment de formigó vibrat de formigó per a paviments HF-4,5 MPa deresistència a flexotracció i consistència plàstica, escampat des de camió,estesa i vibratge amb estenedora, estriat longitudinal i junts tallats en fresc

P- 32 €109,98

B06B3300 Formigó per a paviments HF-4,5 MPa de resistència a flexotracció iconsistència plàstica

€72,81750


tG9J11J00 Reg d´adherència amb emulsió bituminosa catiònica ECR-1P- 33 €364,47

B0552420 Emulsió bituminosa catiònica tipus ECR-1 €220,50000Altres conceptes 143,97 €

m2G9K11B10 Tractament superficial per mitjà de reg bicapa barreja de granulats dematerials granítics i emulsió bituminosa ECR2

P- 34 €2,87

B03HA000 Granulats granítics per a tractaments superficials de paviments bituminosos €0,42072B055SSD0 Quitrà tipus AQ-46 €0,66250


m2G9K11B80 Tractament superficial per mitjà de reg bicapa doble amb barreja de granulatsde materials granítics i emulsió bituminosa catiònica de ruptura ràpida, tipusECR-2

P- 35 €2,58



TnG9K1B1B80 Equip complert per a soteig de camins, inclou equip humà format per 3operaris, cisterna emulsió amb pulveritzador, gravillador i corró de llantametàl.lica. Neteja del sot, aplicació de reg asfàlic, ompliment del sot ambgravetes 12-18 o 6-12 nou reg i segellat amb gravetes o sorra.

P- 36 €1.424,60




NÚMERO CODI DESCRIPCIÓ PREUUA Altres conceptes 628,70 €

mLGB2B5123 Col.locació i material barana. CPN-150 per a barreres de seguretat flexibles,entre 0.75 i 1 m de llargària, amb un amortidor, col.locat soldat

P- 37 €31,34

B44Z502A Acer A/42-B, en perfils laminats sèrie L, LD, T, rodó, quadrat, rectangular,planxa, treballat al taller i amb una capa dímprimació antioxidant

€0,96250

BBMZ1310 Suport de perfil dácer galvanitzat CPN-150, per a barreres de seguretat €6,55540BBMZA810 Amortidor de perfil dácer galvanitzat, de secció en doble ona, per a barreres

de seguretat€5,47000


mGD7FC375 Tub de PVC de 500 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal amb perfilrígid nervat exteriorment, autoportant, unió elàstica amb massilla adhesiva depoliuretà i col·locat al fons de la rasa

P- 38 €36,05

BD7FC370 Tub de PVC de 500 mm de diàmetre nominal de formació helicoïdal ambperfil rígid nervat exteriorment, autoportant amb unió elàstica amb massillaadhesiva de poliuretà

€29,39000


UtHKJHKHKHKJ aplicació pla de seguretatP- 39 €27,31


PaSDGAGASGF Aplicació pla de seguretat i salutP- 40 €5,12


62

Pressupost


PRESSUPOST Pàg.: 1

OBRA PRESSUPOST PLA D'ACTUACIONS ARRANJ. CAMINS PALLARS JUSÀ 201601

CAPÍTOL ABELLA DE LA CONCA.-ADEQUACIÓ DEL CAMÍ DE CAL SOL01

DESCRIPCIÓNUM. CODI UA IMPORTAMIDAMENTPREU

1 G2SFAF M3 Formació de terraplé sobre explanada existent mitjançant tot-unatural procedent de la zona, estès i compactat al 98 % del Pm,en rectificació de corva existent. (P - 16)

252,00011,80 2.973,60

2 G9GACK43 m3 Paviment de formigó vibrat de formigó per a paviments HF-4,5MPa de resistència a flexotracció i consistència plàstica,escampat des de camió, estesa i vibratge amb estenedora, estriatlongitudinal i junts tallats en fresc (P - 32)

4,800109,98 527,90

3 8789789 Ut Aplicació pla de seguretat i salut (P - 10) 1,00071,90 71,90

CAPÍTOLTOTAL 01.01 3.573,40


CAPÍTOL GAVET DE LA CONCA.-ADEQ.CTRA. LA VALL DE BARCEDANA03


1 G9311112 m3 Base de tot-u artificial col.locada amb motoanivelladora ipiconatge del material al 100 % del PM (P - 29)

20,00028,48 569,60

2 G9K11B10 m2 Tractament superficial per mitjà de reg bicapa barreja degranulats de materials granítics i emulsió bituminosa ECR2 (P -34)

1.575,0002,87 4.520,25

3 G91 Ml Neteja de cuneta existent amb pala carregadora i operari auxiliar.Càrrega i transport a abocador. (P - 27)

4.645,5900,37 1.718,87

4 125 pa Aplicació pla de seguretat (P - 3) 0,200621,48 124,30



CAPÍTOL ISONA I CONCA DELLÀ.-CAMÍ DE SANT ROMÀ D'ABELLA04


1 G9K1B1B80 Tn Equip complert per a soteig de camins, inclou equip humà formatper 3 operaris, cisterna emulsió amb pulveritzador, gravillador icorró de llanta metàl.lica. Neteja del sot, aplicació de reg asfàlic,ompliment del sot amb gravetes 12-18 o 6-12 nou reg i segellatamb gravetes o sorra. (P - 36)

4,0001.424,60 5.698,40

2 54656464 PA Aplicació pla de seguretat i salut de l'obra (P - 9) 1,00019,87 19,87



CAPÍTOL LA POBLA DE SEGUR.-CAMÍ D'ACCÉS A PUIGMANYONS05


1 G9K11B10 m2 Tractament superficial per mitjà de reg bicapa barreja degranulats de materials granítics i emulsió bituminosa ECR2 (P -34)

900,0002,87 2.583,00

2 G2243011 ml Neteja de cunetes amb retroexcavadora i perfilat de talusos, fins itot càrrega i transport a abocador (P - 20)

25,0003,38 84,50

3 1241 pa Aplicació del pla de seguretat (P - 2) 1,00094,95 94,95


EUR


PRESSUPOST Pàg.: 2


CAPÍTOL LA TORRE DE C. ACT.AIGUABELLA I CAMÍ ANTIST-CASTEL06

TITOL 3 CARRETERA D'ACCÉS AL NUCLI D'AIGUABELLA01


1 123314 ml Cuneta plana de formigó d'1 m d'ample inclou excavació, base detot-u i formigonat de la cuneta. (P - 6)

150,00018,00 2.700,00

TITOL 3TOTAL 01.06.01 2.700,00


CAPÍTOL LA TORRE DE C. ACT.AIGUABELLA I CAMÍ ANTIST-CASTEL06

TITOL 3 CARRETEA D'ACCÉS AL NUCLI DE CASTELL ESTAÓ I ANTIS02


1 123314 ml Cuneta plana de formigó d'1 m d'ample inclou excavació, base detot-u i formigonat de la cuneta. (P - 6)

100,00018,00 1.800,00

2 AFAFSF Ut Aplicació pla de seguretat i salut de l'obra (P - 11) 1,00020,93 20,93

3 GB2B5123 mL Col.locació i material barana. CPN-150 per a barreres deseguretat flexibles, entre 0.75 i 1 m de llargària, amb unamortidor, col.locat soldat (P - 37)

40,00031,34 1.253,60

TITOL 3TOTAL 01.06.02 3.074,53


CAPÍTOL LLIMIANA.-CAMÍ MASIA MINGUET I MASIA JUNTENAT07



1,9001.424,60 2.706,74


9,000109,98 989,82

3 128 pa Aplicació del pla de seguretat i salut (P - 4) 1,00031,30 31,30



CAPÍTOL SALÀS DE PALLARS.-ACTUCIÓ CAMÍ D'ACCÉS A SENSUI08



2,9501.424,60 4.202,57

2 HKJHKHKHKJ Ut aplicació pla de seguretat (P - 39) 1,00027,31 27,31


EUR


PRESSUPOST Pàg.: 3


CAPÍTOL SANT ESTEVE DE LA SARGA.-CARRETERA DE SANT ESTE09


1 G9K11B80 m2 Tractament superficial per mitjà de reg bicapa doble amb barrejade granulats de materials granítics i emulsió bituminosa catiònicade ruptura ràpida, tipus ECR-2 (P - 35)

3.800,0002,58 9.804,00


280,0003,38 946,40

3 1212112 Ut Aplicació del pla de seguretat i saltut de l'obra (P - 5) 1,0005,65 5,65



CAPÍTOL SARROCA DE BELLERA.-ACT.MPAL.CAMI ACCÉS A VILELLA.10

TITOL 3 MOVIMENT DE TERRES01


1 G2223242 m3 Excavació de fonaments sense rampa d'accés, fins a 1 m defondària, en roca, amb explosius i forat de diàmetre 30 mm, icàrrega sobre camió (P - 19)

55,00011,33 623,15

2 G22D1011 m2 Esbrossada del terreny de menys de 0,6 m, amb mitjansmecànics i càrrega mecànica sobre camió (P - 22)

240,0001,09 261,60

3 G2412015 m3 Transport de terres per a reutilitzar en obra, amb dúmper extraviali temps d'espera per a la càrrega amb mitjans mecànics, amb unrecorregut de menys de 5 km (P - 23)

66,0001,22 80,52

4 G931201J m3 Base de tot-u artificial col·locada amb motoanivelladora ipiconatge del material al 98% del PM (P - 30)

32,00028,34 906,88

5 GD7FC375 m Tub de PVC de 500 mm de diàmetre nominal de formacióhelicoïdal amb perfil rígid nervat exteriorment, autoportant, unióelàstica amb massilla adhesiva de poliuretà i col·locat al fons dela rasa (P - 38)

10,00036,05 360,50

TITOL 3TOTAL 01.10.01 2.232,65



TITOL 3 CONSTRUCCIÓ DE MUR02


1 G32B1101 kg Armadura per a murs de contenció AP400 S en barres dediàmetre com a màxim 16 mm, d'acer en barres corrugadesB400S de límit elàstic >= 400 N/mm2 (P - 25)

2.140,7361,40 2.997,03

2 G32D1113 m2 Muntatge i desmuntatge d'una cara d'encofrat amb plafó metàl·lici suports amb puntals metàl·lics, per a murs de contenció de baserectilínia encofrats a una cara, per a una alçària de treball <= 3 m,per a deixar el formigó vist (P - 26)

67,90022,28 1.512,81

3 G32519H2 m3 Formigó per a murs de contenció HA-30/B/20/IIa+Qa deconsistència tova i grandària màxima del granulat 20 mm i abocatamb bomba (P - 24)

17,150129,75 2.225,21

TITOL 3TOTAL 01.10.02 6.735,05



EUR


PRESSUPOST Pàg.: 4

TITOL 3 REPOSICIÓ DE FERM03


1 G9GA5P74 m3 Paviment de formigó vibrat de formigó HM-30/P/10/I+E deconsistència plàstica, grandària màxima del granulat 10 mm, amb>= 275 kg/m3 de ciment, apte per a classe d'exposició I+E,escampat mitjançant bombeig, estesa i vibratge amb reglevibratori, reglejat (P - 31)

6,000133,90 803,40

TITOL 3TOTAL 01.10.03 803,40



TITOL 3 SEGURETAT I SALUT04


1 123441 pa Aplicació del pla de seguretat aprovat (P - 1) 1,000150,00 150,00

2 ASFA224 PA Imprevistos a justifica (P - 15) 1,000255,70 255,70

TITOL 3TOTAL 01.10.04 405,70


CAPÍTOL SENTERADA.-ACTUACIÓ MPAL. DEL CAMÍ ACCÉS CÈRVOLES11



288,00028,48 8.202,24

2 SDGAGASGF Pa Aplicació pla de seguretat i salut (P - 40) 1,0005,12 5,12



CAPÍTOL TALARN.-CAMÍ MASIES DELS NERETS I CAMÍ VELL TALARN12


1 G9K11B80 m2 Tractament superficial per mitjà de reg bicapa doble amb barrejade granulats de materials granítics i emulsió bituminosa catiònicade ruptura ràpida, tipus ECR-2 (P - 35)

1.160,0002,58 2.992,80

2 AFFAF pa Aplicació pla de seguretat i salut de l'obra (P - 13) 1,00022,64 22,64


66,00028,48 1.879,68

4 AFSFAF pa Repàs d'explanada i esbroçada marges amb retro mixta (P - 14) 1,000184,32 184,32



CAPÍTOL TREMP.-ACTUACIONS CAMINS DE TERCUI, TOROGÓ I AULÀS13

TITOL 3 CAMI DE TERCUI01


1 G9J11J00 t Reg d´adherència amb emulsió bituminosa catiònica ECR-1 (P -33)

4,500364,47 1.640,12

2 12313 m3 Riostra de 4x4 protecció camí amb formigó H-200 inclòs ppencofrat, excavació i reblert. (P - 7)

4,800198,00 950,40

EUR


PRESSUPOST Pàg.: 5

3 G2221E42 m3 Excavació de rasa de fins a 2 m de fondària i fins a 1 md´amplària en el fons, en roca, amb explosius i forats de D 30 mmi càrrega mecànica del material excavat (P - 18)

75,00010,80 810,00

TITOL 3TOTAL 01.13.01 3.400,52



TITOL 3 CAMÍ D'AULÀS02


1 G22A M3 Construcció de mur d'escullera seca amb blocs >1Tn, incloumaterial, transport i col.locació. (P - 17)

30,00061,00 1.830,00

2 G224DFAF Km Repàs d'explanda amb motoanivelladora mitjana i compactacióamb corró metàl.lic 14 tn. (P - 21)

2,000184,75 369,50

3 G9K900 M2 Triple tractament superficial de recs asfàltica format per 25 kg degraa 18/25-1,2 kg d'emulsió ECR-2, 18 kg de graveta 12-18 - 1,8kg d'emulsió ECR2, 12 kg de graveta 3/6 - 1 kg d'emulsió ECR2 i10 kg de graveta 3/6 amb 1 Kg d'emulsió ECR-.2. (P - 28)

2.890,0004,25 12.282,50

4 G2SFAF M3 Formació de terraplé sobre explanada existent mitjançant tot-unatural procedent de la zona, estès i compactat al 98 % del Pm,en rectificació de corva existent. (P - 16)

96,00011,80 1.132,80


4,800109,98 527,90

TITOL 3TOTAL 01.13.02 16.142,70



TITOL 3 CAMI AULAS TRAM DE SAPEIRA-AULÀS-ESPLUGA03


1 G224DFAF Km Repàs d'explanda amb motoanivelladora mitjana i compactacióamb corró metàl.lic 14 tn. (P - 21)

9,500184,75 1.755,13

2 G9J11J00 t Reg d´adherència amb emulsió bituminosa catiònica ECR-1 (P -33)

4,500364,47 1.640,12

TITOL 3TOTAL 01.13.03 3.395,25



TITOL 3 CAMÍ DE TOROGÓ04



110,0003,38 371,80

2 AFF pa Aplicació del pla de seguretat i salut de l'obra (P - 12) 34,7201,00 34,72

TITOL 3TOTAL 01.13.04 406,52


CAPÍTOL ACTUACIÓ COMARCAL14


EUR


PRESSUPOST Pàg.: 6

1 123134 H Tractor esbroçadora mecànica (P - 8) 15,43345,00 694,49

CAPÍTOLTOTAL 01.14 694,49

EUR

63

Resum del pressupost


RESUM DE PRESSUPOST Pàg.: 1

NIVELL 3: TITOL 3 Import

Titol 3 01.06.01 carretera d'accés al nucli d'aiguabella 2.700,00Titol 3 01.06.02 carretea d'accés al nucli de Castell Estaó i Antis 3.074,53

01.06 LA TORRE DE C. Act.Aiguabella i camí Antist-CastelCapítol 5.774,53

Titol 3 01.10.01 MOVIMENT DE TERRES 2.232,65Titol 3 01.10.02 CONSTRUCCIÓ DE MUR 6.735,05Titol 3 01.10.03 REPOSICIÓ DE FERM 803,40Titol 3 01.10.04 SEGURETAT I SALUT 405,70

01.10 SARROCA DE BELLERA.-Act.mpal.cami accés a Vilella.Capítol 10.176,80

Titol 3 01.13.01 CAMI DE TERCUI 3.400,52Titol 3 01.13.02 CAMÍ D'AULÀS 16.142,70Titol 3 01.13.03 CAMI AULAS TRAM DE SAPEIRA-AULÀS-ESPLUGA 3.395,25Titol 3 01.13.04 CAMÍ DE TOROGÓ 406,52

01.13 TREMP.-Actuacions camins de Tercui, Torogó i AulàsCapítol 23.344,99

39.296,32

NIVELL 2: CAPÍTOL Import

Capítol 01.01 ABELLA DE LA CONCA.-Adequació del Camí de Cal Sol 3.573,40Capítol 01.03 GAVET DE LA CONCA.-Adeq.ctra. la Vall de Barcedana 6.933,02Capítol 01.04 ISONA I CONCA DELLÀ.-Camí de Sant Romà d'Abella 5.718,27Capítol 01.05 LA POBLA DE SEGUR.-Camí d'accés a Puigmanyons 2.762,45Capítol 01.06 LA TORRE DE C. Act.Aiguabella i camí Antist-Castel 5.774,53Capítol 01.07 LLIMIANA.-Camí Masia Minguet i Masia Juntenat 3.727,86Capítol 01.08 SALÀS DE PALLARS.-Actució camí d'accés a Sensui 4.229,88Capítol 01.09 SANT ESTEVE DE LA SARGA.-Carretera de Sant Este 10.756,05Capítol 01.10 SARROCA DE BELLERA.-Act.mpal.cami accés a Vilella. 10.176,80Capítol 01.11 SENTERADA.-Actuació mpal. del camí accés Cèrvoles 8.207,36Capítol 01.12 TALARN.-Camí Masies dels Nerets i Camí Vell Talarn 5.079,44Capítol 01.13 TREMP.-Actuacions camins de Tercui, Torogó i Aulàs 23.344,99Capítol 01.14 Actuació Comarcal 694,49

01 Pressupost Pla d'actuacions arranj. camins Pallars Jusà 2016Obra 90.978,54

90.978,54

NIVELL 1: OBRA Import

Obra 01 Pressupost Pla d'actuacions arranj. camins Pallars Jusà 2016 90.978,5490.978,54

EUR