pla d’actuaciÓ contra les agressions sexistes en … · 2020. 6. 11. · pla d’actuació...

PLA D’ACTUACIÓ CONTRA

LES AGRESSIONS SEXISTES

EN ESDEVENIMENTS FESTIUS AL MUNICIPI DE BLANES

2018-2020

Pla d’actuació contra les agressions sexistes en esdeveniments festius al municipi de Blanes

1

ÍNDEX

0. Glossari de conceptes clau. ..... 1

1. Presentació .............................. 3

2. Marc Legislatiu ........................ 5

3. Elaboració del Pla d’actuació .. 6

4. Objectius ................................. 6

5.Les agressions sexistes ............ 6

6.Premisses ................................. 7

7.Actuacions preventives ............ 8

8.Actuacions de resposta ......... 10

9. Materials ............................... 15

10. Calendari any 2018 ............. 21

11. Calendari genèric ................ 22

12. Extensió del Pla ................... 23

13. Seguiment i avaluació ......... 23

14. Bibliografia .......................... 24


2

0. Glossari de conceptes clau

Gènere: és un conjunt de característiques físiques i

psicològiques considerades masculines o femenines que la

societat associa a homes i dones. El gènere no fa referència a

l’home (mascle) i a la dona (femella), sinó a allò femení i

masculí. Les persones quan naixem tenim un sexe, però

aprenem a ser o a comportar-nos d’una forma femenina o

masculina a través del procés de socialització. Per tant, el

gènere són un conjunt de comportaments, qualitats i

característiques físiques i psicològiques que cada societat

atribueix a les dones i als homes.

Sexe: és una categoria biològica determinada pels

cromosomes que fan que les persones naixem amb un aparell

reproductiu o amb un altre. És a dir, naixem com a dones,

homes o intersexuals.

Identitat de gènere: és la percepció subjectiva que una

persona té sobre si mateixa en referència al seu gènere, que pot

o no coincidir amb el seu sexe.

Expressió de gènere: és la manera que tenen les persones

d’expressar i mostrar el seu gènere (està basat en estereotips i

rols de gènere). Per exemple, a través de la relació amb l’entorn

mitjançant la parla, els gestos, la roba... Orientació sexual: és la tendència a l’atracció sexual,

eròtica, espiritual, emocional o amorosa, basada en el gènere

de la persona en referència a l’altre.

LGBTI: Són les sigles amb què es coneix el col·lectiu de

Lesbianes, Gais, Bisexuals ,Transgèneres i Intersexuals.

LGBTI-fòbia: és l’ odi a les persones LGBTI. Heteropatriarcat: és un sistema d’organització sociopolític i

cultural en el qual el gènere masculí i l’heterosexualitat tenen

supremacia envers altres gèneres i altres orientacions sexuals.

Patriarcat: és un sistema d’organització sociopolític i cultural

on l’home és l’autoritat en l’organització. Per tant, és la

institucionalització del domini masculí a la societat envers les

dones, ja sigui dins el nucli familiar (en l’àmbit privat) o en

qualsevol àmbit públic. Sexisme: és la discriminació basada en el sexe de les

persones, sigui per distinció o per infravaloració. El sexisme

perpetua les desigualtats de gènere mitjançant la transmissió

i/o imposició d’estereotips i rols de gènere femenins i masculins

discriminant les persones en funció del seu sexe.


3

Masclisme: és un conjunt d’idees, creences i actituds que

consisteixen a atribuir als homes una superioritat envers les

dones. Aquesta actitud es pot mostrar mitjançant qualsevol

tipus de comentari o pràctica que diferencia de manera

pejorativa la dona i la ’impedeix desenvolupar-se a la societat

en igualtat envers els homes (en l’àmbit econòmic, laboral,

educatiu, participatiu, social, sexual...) De forma general, a tot

arreu hi ha masclisme i la societat té llegats patriarcals. Tot i

que les lleis en alguns països són igualitàries, encara hi ha

actituds i comportaments que tenen per objectiu fer que la

dona sigui considerada inferior a l’home i que no tingui les

mateixes possibilitats de desenvolupament (econòmic, laboral,

educatiu, participatiu, social, sexual...) que ell. Per altra banda,

el masclisme no arremet únicament contra les dones, sinó

també contra els homes pels seus gustos, comportaments o

pràctiques que no es consideren correctes segons l’ideari de

masculinitat tradicional hegemònica. Per tant, una mentalitat

i/o actitud masclista la pot desenvolupar qualsevol home i

qualsevol dona.

Violència masclista: violència que s’exerceix contra les

dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de

desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels

homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics,

econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les

intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un

patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit

públic com en el privat (llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les

dones a erradicar la violència masclista).


4

1. Presentació

Les agressions sexistes (comentaris degradants, contacte físic no

desitjat...) són accions que sovint queden normalitzades,

minimitzades i invisibilitzades perquè la societat no les acaba de

considerar prou greus. Com que no són considerades agressions en

el sentit estricte de la paraula per part de la consciència col·lectiva,

no són prou subjectives de ser erradicades. Així doncs, mai

s’acaben de posar en pràctica mesures reals i efectives de

prevenció i actuació per tal que aquestes agressions sexistes no

succeeixin.

L’experiència demostra que en ambients festius aquestes accions

es produeixen amb més facilitat i impunitat cap a les dones i les

persones LGBTI, perquè s’emmarquen en el procés de socialització

heteropatriarcal i es normalitzen, fins a tal punt que les persones

que cometen les faltes no ho admeten i/o no les conceben com a

agressió, així com tampoc les víctimes, l’entorn i la societat en

general, perquè accepten aquestes conductes com a part inevitable

de l’oci nocturn.Cal tenir en compte que les agressions sexistes

poden ser constitutives de delicte i són perseguibles penalment.

Poden tenir diferents graus d’intensitat, però absolutament totes

reprodueixen les desigualtats de gènere i la violència masclista, així

com les discriminacions per motiu d’identitat/expressió de gènere

i/o orientació sexual.

L’Ajuntament de Blanes, a través de diversos plans, actes i la

creació del Servei de Polítiques d’Igualtat, sempre ha manifestat la

seva voluntat d’avançar cap a una societat igualitària, així com el

seu rebuig a la violència masclista i a la discriminació per motius

d’identitat/expressió de gènere i orientació sexual. Així mateix,

aposta per seguir treballant en aquesta línia i es compromet a

vetllar per a construir espais lliures de sexisme, tot visibilitzant i

abordant les agressions que després constitueixen, legitimen i

reprodueixen les violències sexuals més severes. Per aquest mateix

motiu, s’aprova el Pla d’actuació contra les agressions sexistes en

esdeveniments festius al municipi de Blanes.


5

Cada any es denuncien a Espanya aproximadament unes 1.000

violacions i el 85% de les víctimes són nenes o dones. D'aquestes

violacions, el 95% passen en l'àmbit de l'oci nocturn. La percepció

social de l'oci nocturn fa que moltes d'aquestes agressions sexuals

quedin invisibilitzades o impunes (Rodríguez 2017). Segons

Toledo i Pineda (2016): la invisibilització de les violències sexuals,

malgrat que es pugui pensar que és un fet anecdòtic, és un

element intrínsec de la violència sexual, conseqüència directa del

procés de ‘naturalització’ de les violències sexuals (p.35). En

l’àmbit de l’Estat espanyol, la Macroencuesta de Violencia contra la

Mujer 2015, per primera vegada, incorpora preguntes sobre

agressions sexuals. Els resultats d’aquest estudi mostren algunes

de les següents dades:

Un 12,2% de les dones residents a Catalunya van patir algun

tipus d’agressió sexista a la via pública l’any 2009 (comentaris

molestos, acostaments indeguts, exhibicionisme...)

1 de cada 4 dones residents a Catalunya ha patit una agressió

masclista d’especial gravetat al llarg de la seva vida.

El 24,2% de les dones residents a Espanya de 16 o més anys

(4.838.087) han patit violència física i/o sexual, en el transcurs de

les seves vides , de parelles, exparelles o tercers.

El 7,2% de les dones residents a Espanya de 16 o més anys

(1.439.431) han patit violència sexual, en el transcurs de les seves

vides, per part d’alguna persona amb la qual no mantenen, ni

han mantingut una relació de parella.

El 4,2% de les dones de 16 o més anys (839.668) residents a

Espanya va patir violència sexual després dels 15 anys, mentre

que el 3,5% de les dones de 16 o més anys (699.723) residents a

Espanya va patir violència sexual abans dels 15 anys.


6

2. Marc Legislatiu

Les lleis que actuen com a marc de referència per a l’elaboració

d’aquest Pla són:

Llei 17/2015, de21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes.

Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la

violència masclista.

Llei 11/2014, de 10 d’octubre, per garantir els drets de les

lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per

erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per la igualtat efectiva entre

dones i homes.

Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció

integral contra la violència de gènere.

3. Elaboració del Pla d’actuació L’elaboració del Pla d’actuació contra les agressions sexistes ha

comptat amb la participació de diferents àrees de l’Ajuntament i

entitats municipals, cadascuna de les quals ha fet diferents

aportacions per dissenyar i posar en funcionament el Pla. Per tant,

aquest pla és fruit del treball interdepartamental que s’ha realitzat

al llarg de diverses reunions durant el període de2017-2018.

4. Objectius

Crear consciència col·lectiva i sensibilitzar la població davant

les agressions sexistes.

Generar dinàmiques socials actives de rebuig contra les

agressions sexistes i la LGBTIfòbia.

Construir espais segurs i lliures d’agressions sexistes als

esdeveniments festius del municipi de Blanes.

Articular un circuit per protegir la persona agredida i evitar que

les agressions sexistes quedin impunes.


7

5.Les agressions sexistes

Agressió física o psicològica exercida sobre una persona per motius de gènere, orientació sexual, identitat o expressió de gènere

MOLTES D’AQUESTES CONDUCTES PODEN SER CONSTITUTIVES DE DELICTE TIPUS

D’AGRESSIÓ NIVELL 1 NIVELL 2 NIVELL 3

PSICOLÒGICA

Realitzar comentaris, bromes, burles i/o gestos per ridiculitzar, desautoritzar, menysprear, inferioritzar amb connotacions sexistes o LGBTIfòbiques. Realitzar comentaris ofensius i/o degradants, emetre mirades, realitzar gestos i sons vacil·lants amb connotacions sexuals, com ara les floretes (“piropos”) indesitjades. Exhibir símbols sexistes i LGBTIfòbics ofensius.

Insultar o escridassar emprant adjectius degradants amb connotacions sexistes o LGBTIfòbiques. Exercir conductes d’assetjament sexual de manera insistent (mirades persecutòries, gestos, comentaris...).

Coaccionar, amenaçar de mort o d’agressió física o sexual. Assetjar, controlar i perseguir de manera insistent i intimidadora i/o gravar i fer fotografies amb el mòbil amb l’objectiu d’intimidar i degradar la persona. Exercir conductes verbals/corporals d’intimidació i/o xantatge amb objecte d’exigir obediència.

FÍSICA

Envair l’espai personal amb connotacions sexuals i/o ofensives (sense contacte físic).

Trencar objectes del mobiliari. Agredir de forma lleu (estirada de cabells, pessigar, retenir momentàniament...). Realitzar tocaments sexuals no desitjats (tocar el cul, la cuixa, fer un petó...) .

Intentar drogar una persona per tal d’abusar d’ella (submissió química). Per exemple: introduir substàncies químiques a la beguda. Agredir de forma severa: cops de puny, agafar pel coll... Arraconar i/o tancar en un espai. Grapejar (tocaments sexuals insistents amb finalitat de danyar i forçar la persona). Practicar l’exhibicionisme. Realitzar agressions o abusos sexuals/ violacions.

6.Premisses 1Res justifica una agressió: ni les drogues o l’alcohol, ni el vestuari. A vegades es culpabilitza les víctimes afirmant que d’alguna manera aquestes són responsables d’haver patit una agressió. Cal tenir molt clar que les víctimes són víctimes i que aquestes no són responsables de l’agressió que han patit. Una agressió és un abús de poder d’una persona sobre una altra. Una agressió succeeix quan algú se sent agredit/da: cadascú té els seus límits, que són variables en funció de cada persona. El patriarcat és un sistema de relacions de poder on el rol masculí té el privilegi. Des d’aquesta lògica, els homes tenen atorgats uns drets sobre les dones, que els situen en una posició de superioritat. Això no vol dir que tots els homes exerceixin el poder que els és atorgat, però sí que es poden creure amb el dret a exercir-lo. Les agressions sexistes són una manifestació de les violències masclistes i de l’opressió heteropatrircal. Per tant, la societat i l’educació patriarcal afavoreix les agressions a les dones i altres identitats de gènere i orientacions sexuals no hegemòniques.

1 Aquestes premisses han estat elaborades a patir de diversos protocols contra les agressions sexistes. Per tant, contenen cites textuals de protocols com ara: el protocol contra les agressions sexistes de les festes majors de poble sec 2015 i el protocol d’actuació contra les agressions sexistes a les festes de Tura 2017.

Totes i tots podem ser agressors/es perquè podem traspassar els límits de l’altra persona ja que aquests són subjectius. Ens socialitzem en un sistema patriarcal on les conductes abusives sovint es normalitzen a l’hora de relacionar-nos. Les agressions sexistes apareixen constantment en la nostra quotidianitat i en els nostres espais i s’emparen sota un paraigua com el del “bon-rotllisme”, el context festiu, les drogues, l’alcohol i la idea que això forma part de la vida privada de cadascú. Aquest còctel d'elements funciona com a legitimador de les conductes de les persones agressores i, per tant, no legitima els possibles sentiments de malestar, protesta o resposta de la persona agredida i permet que aquestes formes de violència quedin silenciades, minimitzades, normalitzades i reproduïdes. Sovint, quan es produeix una agressió sexista, la càrrega de la defensa recau en les persones agredides i poques vegades s’estableixen límits cap a les persones assetjadores, que poden seguir impunement amb aquestes conductes. Cal articular una resposta social col·lectiva que desnormalitzi aquestes actituds, ja que moltes d’aquestes conductes poden ser constitutives de delicte i perseguibles penalment. Les persones agredides no són “víctimes passives”. Hem d’actuar sempre amb el consentiment de la persona agredida, respectar la seva decisió personal i política. L’objectiu principal és l’empoderament de

la persona agredida, i, per tant, aquest Pla neix com un mecanisme de protecció transversal de l’espai, però sense menystenir mai la decisió de la persona que pateix l’agressió.


9

7.Actuacions preventives

Presentar el Pla d’actuació contra les agressions sexistes de

manera «oficial» quan s’hagi de començar a aplicar.

Incorporar informació del Pla d’actuació contra les agressions

sexistes dins del programa de la Festa Major. Acabar la

presentació de les diferents activitats festives, esportives,

culturals, etc; amb el recordatori sobre l’existència d’aquest Pla

i la necessitat d’acabar amb qualsevol tipus d’agressió masclista

per arribar a aconseguir uns espais d’oci a Blanes, segurs per a

tothom.

Realitzar accions informatives, sensibilitzadores i formatives a

totes les persones organitzadores de les festes i responsables

de les zones d’oci sobre les agressions sexistes, el funcionament

del Pla i com actuar en cas d’agressió.

Crear cartells/documents explicatius sobre les línies d’actuació

en casos d’agressió sexista i fer-ne difusió entre les persones

responsables de la barra per tal que el posin en un lloc visible.

Elaborar diversos cartells institucionals amb un lema de

condemna a les agressions sexistes. Posteriorment, fer-ne

difusió a les xarxes socials, als mitjans de comunicació i repartir-

los arreu del territori (espais públics, establiments d’oci,

comerços, a l’espai Morralla, a la barra de l’Ensorra’t, a

instituts...)

Elaborar un vídeo d’informació i sensibilització envers les

agressions sexistes i el Pla contra l’assetjament. Posteriorment,

fer-ne difusió a través de les xarxes socials i mitjans de

comunicació, instar els centres educatius a projectar el vídeo a

l’alumnat d’ESO, ensenyaments no obligatoris i altres serveis

per a joves.

Elaborar un tríptic d’informació i sensibilització envers les

agressions sexistes i el Pla contra l’assetjament. Posteriorment,

fer-ne difusió arreu del municipi (serveis públics i comerços) i

especialment als centres d’educació secundària obligatòria.

Difondre una etiqueta a les xarxes socials de l’Ajuntament amb

el lema de la campanya contra les agressions sexistes.

Incorporar un lema de la campanya contra les agressions

sexistes al got reutilitzable de l’Ensorra’t.


10

Crear i fer sonar una falca contra les agressions sexistes durant

tots els dies de la festa major i altres esdeveniments, si s’escau.

Crear un punt d’informació de referència amb informació i

coneixement dels recursos existents, en cas de patir alguna

agressió sexista. Aquest espai ubicat a l’Ensorra’t ha de

comptar amb una o dues persones formades en mediació social

comunitària o semblant, que seran les persones responsables

de portar a terme el Pla, és a dir, d’atendre les persones que

pateixin agressions així com de sensibilitzar i mediar amb les

persones agressores durant les festes.

Demanar als grups musicals que donin suport públicament i

recordin al públic que aquest és un espai lliure d’agressions

sexistes.

Repartir algun tipus de material de sensibilització sobre el

masclisme i el sexisme durant les festes, com ara polseres o

adhesius.

Realitzar xerrades de sensibilització a les reunions de guies

turístics del municipi.

Recollir, per part dels cossos policials, de seguretat i

d’informació, dades estadístiques sobre “agressions sexistes”

i/o les denúncies i facilitar-les al Servei de Polítiques d’Igualtat

per tal de fer un seguiment estadístic sobre el tema; i que

aquest pugui treballar i incidir en els temes i punts més

conflictius o que costen més d’entendre com a agressió.

Efectuar una coordinació amb els/les responsables dels locals

d’oci nocturns per informar sobre el pla d’actuació contra les

agressions sexistes i així planificar de quina manera les

discoteques portaran a terme accions emmarcades dins el pla.

Facilitar als locals d’oci nocturn perquè puguin fer difusió de

materials de sensibilització sobre les agressions sexistes

(cartells, falques, dins el local, a les xarxes socials...)

Oferir la possibilitat de realitzar formació de sensibilització al

personal dels locals d’oci nocturn sobre les agressions sexistes.

Emprar estratègies de sensibilització cap al sector de

l’hostaleria per prevenir el sexisme a la publicitat comercial.

Introduir mesures contra les agressions sexistes al protocol

d’activitats de la via pública.


11

8.Actuacions de resposta

Professionals responsables de l’articulació de la resposta

Personal de l’esdeveniment festiu Persona o persones responsables del Pla

d’actuació contra les agressions sexistes

Cossos policials

El personal que treballa a les barres, el

personal de seguretat, els responsables de

l’esdeveniment o de l’espai tenen la missió de

vetllar perquè qualsevol persona que pateixi

una agressió sexista pugui ser atesa i

sol·licitar ajuda. Per tant, han de fer difusió

de material de sensibilització contra les

agressions sexistes i han de contactar amb la

persona responsable del Pla en cas de ser

informades o haver presenciat una agressió

sexista.

Mediadors/es educadors/es de carrer ( en cas

de festes a l’aire lliure) i la seguretat privada

(en cas de ser un recinte de titularitat

privada) tenen la missió d’atendre les

víctimes de les agressions sexistes i de donar

una resposta a la persona agressora.

Bàsicament realitzen una tasca educadora,

sensibilitzadora i mediadora, per tal que la

persona aturi aquell comportament o bé sigui

expulsada . En funció del nivell de l’agressió i

de la demanda de la víctima hauran de

contactar amb els cossos policials.

Els cossos policials tenen la missió de donar

assistència i protegir les víctimes que han

patit una agressió sexista (especialment en

casos d’agressió de nivell 3) o en d’altres

nivells quan el/la professional ho consideri

adient, donada la gravetat dels fets. Per altra

banda, tenen la missió d’aturar el

comportament de la persona agressora,

mitjançant les mesures que considerin

adients subjectes a la normativa i la legislació

establerta per a aquests casos.


12

ACCIÓ DE RESPOSTA CAP A LA PERSONA AGREDIDA

PROFESSIONAL RESPONSABLE DEL PLA D’ACTUACIÓ CONTRA LES AGRESSIONS SEXISTES2

AGRESSIÓ SEXISTA DE NIVELL 1 I 2 AGRESSIÓ SEXISTA DE NIVELL 3

Davant d’una agressió sexista, sempre parlem primer amb la

persona agredida.

S’ha de respectar la decisió de la persona agredida. Si no vol que

intervinguem, és la seva opció.

Cal escoltar-la amb atenció, donar-li suport i oferir-li un espai de

seguretat.

Cal demanar-li si necessita ajuda i/o intervenció (si vol que

intervinguem amb la persona agressora, que li donem algun telèfon

d’atenció...)

Hem de mostrar la nostra disposició a ajudar aquella persona en allò

que necessiti per sentir-se segura.

Si la situació d’assetjament ha acabat, cal comunicar a la víctima

que, en cas de tornar-se a repetir l’agressió, pot tornar a sol·licitar

ajuda.

Cal demanar-li si necessita ajuda.

S’ha d’escoltar la víctima amb atenció, donar-li suport i no

deixar-la sola.

Si cal assistència urgent, cal trucar al 112 i estar amb ella fins

que arribin els cossos policials. Si convé, cal acompanyar-la a

l’espai on hi hagi els serveis sanitaris de les festes.

S’ha de preguntar a la víctima si vol presentar denúncia i

identificar l’agressor.

Si s’identifica l’agressor ,cal comunicar qui és a la policia per tal

que pugui actuar.

Cal respectar la intimitat i la confidencialitat.

2 Aquestes accions han estat elaborades a patir de diversos protocols contra les agressions sexistes. Per tant, contenen cites textuals de protocols com ara: el protocol contra les agressions sexistes a les festes majors de Montcada i Reixac 2016, el Protocol contra les agressions sexistes Festes majors d’Argentona i el Protocol d’actuació contra les agressions sexistes a les festes de Tura 2017.


13

ACCIÓ DE RESPOSTA CAP A LA PERSONA AGRESSORA

AGRESSIÓ SEXISTA DE NIVELL 1 I 2 AGRESSIÓ SEXISTA DE NIVELL 3

1. Avís: cal dialogar amb la persona agressora per tal que sàpiga que

està realitzant una agressió sexista, que la persona agredida s’està

sentint incòmoda i violenta i que si no cessa l’actitud, se l’expulsarà de

l’espai. La intenció principal i la situació desitjable és que la persona

entengui que està cometent una agressió, que aquell comportament no

és tolerable i que pot ser constitutiu de delicte.

2. Expulsió: si la persona, previ avís, no atura l’agressió se li demanarà

que abandoni l’espai (a excepció d’agressions de nivell 3, on el que

s’intentarà és identificar la persona i procurar que no abandoni l’espai

fins que arribin els cossos policials). La demanda es farà de forma verbal

intentant no tenir contacte físic i explicant el perquè de forma

pedagògica. En primera instància, es farà a través de la persona o les

persones mediadores (o personal de seguretat) que són les responsables

del pla d’actuació de l’espai. Si mitjançant la mediació i la petició

d’abandonar l’espai, la persona es mostra reticent, es demanarà als

agents policials que gestionin la situació.

3. Avís als cossos policials: en funció de la gravetat de l’agressió es

valorarà per part de la persona agredida i la persona responsable del pla

d’avisar els cossos policials per formalitzar una denúncia.

En cas que l’agressió sigui de nivell 3 s’avisarà els cossos policials

i/o els serveis sanitaris, s’intentarà identificar la persona agressora

i/o i evitar que marxi de l’espai. Posteriorment, per part dels cossos

policials es prendran les mesures que considerin adients subjectes

a la normativa i la legislació establerta per a aquests casos.


14

CIRCUIT D’ACTUACIÓ PER AGRESSIÓ DE NIVELL 1 I 2 CIRCUIT D’ACTUACIÓ PER AGRESSIÓ DE NIVELL 3

Atenció a la víctima de l’agressió

Si vol denunciar:

Cal trucar a qualsevol d’aquests telèfons

Emergències: 112 Policia Local de Blanes: 972 35 86 66 Mossos d’Esquadra de Blanes: 972 18 14 10 Jutjat de Guàrdia de Blanes: 972 34 80 32 SIAD de Blanes: 972336207

Cal escoltar-la, donar-li suport i oferir-li un espai

de seguretat.

Cal demanar-li si necessita ajuda i/o intervenció

amb la persona agressora o vol presentar

denúncia.

Si la situació d’assetjament ha acabat, cal

comunicar a la víctima que, en cas de tornar-se a

repetir l’agressió, pot tornar a sol·licitar ajuda.

Vol denunciar?

Atenció a la víctima de l’agressió

SÍ No

Si ha estat una agressió sexual cal que vagi a l’hospital a fer un reconeixement. Cal trucar a qualsevol d’aquests telèfons

Emergències: 112

Policia local de Blanes: 972 35 86 66 Mossos d’esquadra de Blanes: 972 18 14 10 Jutjat de guàrdia de Blanes: 972 34 80 32 Hospital Comarcal de Blanes: 972 35 32 64 SIAD de Blanes: 972336207

Els cossos policials oferiran informació a la

persona agredida sobre com

denunciar i a quins serveis

dirigir-se.

En cas d’acudir a l’hospital o a la

policia, els cossos policials poden presentar una

denúncia d’ofici.

Cal escoltar-la, donar-li suport, ajudar-la en tot el que necessiti. Cal oferir-li un espai de seguretat, no deixar-la sola i acompanyar-la on sigui pertinent. Si és possible, cal identificar l’agressor.


15

CIRCUIT D’ACTUACIÓ PER AGRESSIÓ DE NIVELL 1 I 2 CIRCUIT D’ACTUACIÓ PER AGRESSIÓ DE NIVELL 3

Resposta cap a la persona agressora

Atura el seu comportament


Emergències: 112 Policia Local de Blanes: 972 35 86 66 Mossos d’Esquadra de Blanes: 972 18 14 10

Cal dialogar i fer preguntes sobre els fets.

Cal explicar-li que està cometent una agressió sexista.

Cal intentar que comprengui que aquella actitud no és

correcte, que no es tolerarà i que pot ser constitutiva de

delicte.

Resposta cap a la persona agressora


Emergències: 112 Policia local de Blanes: 972 35 86 66 Mossos d’esquadra de Blanes: 972 18 14 10

Cal identificar, si és possible, la persona agressora. Cal comunicar a la policia qui és la persona agressora. No cal intervenció.

(Això no implica que la persona agredida no pugui denunciar ) Es registra la incidència.

De manera pedagògica, es demana a la persona agressora que abandoni l’espai.

No atura el seu comportament

Si oposa resistència a abandonar l’espai


16

9. Materials

Cartell 1:

Cartell 2:

Cartell 3:


17

Cartell 4:

Altres:


18

Tríptic del Pla contra les agressions sexistes en esdeveniments festius al municipi de Blanes


19


20

Cartell a la Barra Els objectius dels cartells de barra són sensibilitzar i donar informació a les persones que freqüenten l’espai. Per tant, haurien d’incorporar, per exemple, aquests continguts:

Informació sobre què és una agressió sexista.

Lema contra les agressions sexistes.

Actuació en cas de patir una agressió sexista (actuació de

resposta per part del personal organitzador o personal de

seguretat de l’esdeveniment).

Mesures que s’estableixen contra les persones agressores.

Procediments a seguir i telèfons d’atenció.

Altres continguts que s’estimin convenients.

Els cartells a la barra es dissenyaran en funció de l’esdeveniment o l’espai on s’hagin d’ubicar. S’ha de tenir en compte que cada emplaçament pot tenir diferents procediments o professionals per a l’actuació de resposta, per tant, aquests cartells de barra s’han adaptar a cada context i, per tant, poden tenir diversos formats i continguts.

Vídeo del Pla d’actuació contra les agressions sexistes en esdeveniments festius a Blanes.

CONTINGUTS DEL VÍDEO

Què és una agressió sexista?

Qui pateix sovint les agressions sexistes?

Tipus d’agressions sexistes

Més informació sobre les agressions sexistes

Què fer en cas de partir una agressió sexista

Lema: No és no, i si no hi ha sí, també és no!

Telèfons d’emergències

Àrees de contacte


21

10. Calendari any 2018

Maig 2018

Coordinació amb agents implicats en l’elaboració del Pla.

Creació dels materials de sensibilització contra les agressions sexistes.

Creació del vídeo del Pla contra les agressions sexistes.

Coordinació amb locals d’oci nocturn.

Gestió de l’entitat que portarà a terme les actuacions contra les agressions sexistes en esdeveniments festius.

Incorporació del Pla al programa de les festes majors.

Desenvolupament d’un procés informatiu del Pla cap a les entitats municipals.

Juny 2018

Aprovació del Pla d’actuació contra les agressions sexistes.

Presentació oficial del Pla d’actuació contra les agressions sexistes .

Àmplia difusió del Pla i dels materials en paper i audiovisuals de sensibilització

Formació als agents que intervenen en el procés.

Coordinació amb instituts i altres equipaments per la projecció del vídeo.

Gestió de l’entitat que portarà a terme les actuacions contra les agressions sexistes en esdeveniments festius.

Juliol 2018

Enganxada de cartells per tot el municipi.

Formació als agents que intervenen en el procés.

Presència efectiva de les professionals que realitzaran tasques de sensibilització i actuació contra les agressions sexistes a l’esdeveniment festiu (punt d’informació).

Difusió efectiva de tots els materials de sensibilització als esdeveniments festius (cartells de barra, tríptics, got Ensorra’t, falca, polseres o adhesius, xarxes socials, etc.)


22

11. Calendari genèric

Actuacions contra les agressions sexistes durant els pròxims anys Incorporació de mesures

contra les agressions sexistes a través del protocol

d’activitats a la via pública o espais tancats.

El Servei de Polítiques d’Igualtat s’incorporarà al protocol d’activitats de la via pública, per tal de sensibilitzar totes aquelles entitats que desenvolupin activitats a l’espai municipal. Serà funció d’aquest servei oferir materials de sensibilització sobre les agressions sexistes, amb l’objectiu que, cada vegada que es desenvolupi una activitat, es portin a terme mesures de prevenció i actuació contra les agressions sexistes, sempre adequant aquestes mesures a les característiques de l’activitat. Per exemple: formació i sensibilització d’una persona de l’entitat en “prevenció i actuació contra les agressions sexistes”, incorporació dels logos contra l’assetjament als cartells propis de l’activitat, difusió de cartells de sensibilització i tríptics d’informació durant el desenvolupament de l’acte en qüestió, recordatori verbal sobre l’ existència el Pla contra les agressions sexistes al mateix esdeveniment, designació, en cas que sigui possible, de personal de seguretat que pugui donar resposta a possibles situacions agressió sexista, etc.

Creació de materials específics per diversos

esdeveniments i emplaçaments

Cal adaptar els materials ja dissenyats per a qualsevol esdeveniment específic o bé crear nous materials contra les agressions sexistes, adequats a totes aquelles activitats de la via pública o establiments que es considerin adients.

Accions de sensibilització sobre les agressions sexistes a

diferents col·lectius.

Cal anar realitzant formacions i sensibilització a tots aquells col·lectius que es considerin oportuns, per exemple: treballadors i treballadores de locals d’oci nocturn, organitzadors/es de les festes i activitats, associacions de veïns dels barris, organitzadors/es de concerts i festes, etc.

Seguiment i avaluació del Pla d’actuació contra les agressions sexistes

Durant tot l’any es farà seguiment del Pla a través del protocol d’activitats de la via pública, perquè s’aniran incorporant mesures de sensibilització, prevenció i actuació a diverses activitats. S’aniran realitzant les reunions i coordinacions pertinents amb tots els agents, almenys un cop l’any, per fer una avaluació de les actuacions realitzades.


23

12. Extensió del Pla L’experiència demostra que en ambients festius les agressions sexistes es produeixen amb més facilitat i impunitat. Les persones que cometen les faltes no ho admeten i/o no les conceben com a agressió, així com tampoc les víctimes, l’entorn i la societat en general, perquè accepten aquestes conductes com a part inevitable de l’oci nocturn. A l’hora d’abordar qualsevol Pla és important prioritzar les intervencions i els recursos, per aquest motiu, aquest Pla contra les agressions sexistes es focalitza en entorns festius. Per tant, totes les accions de sensibilització i actuació s’emmarquen en aquest context. Per altra banda, cal recordar que les agressions sexistes es poden produir en qualsevol lloc i moment, per tant, aquest Pla assenta les bases perquè es puguin desenvolupar, si s’escau, altres accions de sensibilització. Per tant, la prioritat i el focus d’intervenció del Pla se centra en els esdeveniments festius, però es pot fer extensible a altres contextos quotidians, tal i com es farà a través del Protocol d’activitats a la via pública, mitjançant el Servei de Polítiques d’Igualtat.

13. Seguiment i avaluació El seguiment i l’avaluació del Pla es realitzaran per part del Servei de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Blanes, conjuntament amb els agents que intervenen en les diverses actuacions del Pla. Per a l’avaluació es tindran en compte els següents aspectes: Actuacions preventives

Nombre de reproduccions del vídeo sobre les agressions sexistes

Nombre d’aules de centres educatius o altres emplaçaments on s’ha reproduït el vídeo

Nombre de persones assistents a la presentació del Pla

Nombre de cartells distribuïts

Nombre de tríptics distribuïts

Nombre de formacions de sensibilització realitzades a professionals

Nombre de mesures implementades als locals d’oci nocturn

Nombre de mesures implementades a les activitats a la via pública

Nombre de mesures d’informació i sensibilització implementades (got Ensorra’t, recordatori grups musicals, informació sobre el Pla al programa de les festes majors, etiqueta a les xarxes socials...)

Actuacions de resposta

Nombre de personal contractat per donar informació i també resposta a les possibles agressions sexistes.

Nombre de dies i hores d’activitat del punt d’informació.

Nombre d’agressions detectades (classificades per nivell).

Nombre de denúncies per agressions sexistes interposades pels cossos policials.


24

14. Bibliografia

Ajuntament d’Argentona (2017): Protocol contra les

agressions sexistes festes majors d’Argentona 2017.

Ajuntament de Montcada i Reixac (2017): Protocol contra

les agressions sexistes a les festes Majors de Montcada i

Reixac 2017.

Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad (2015):

Macroencuesta de Violencia contra la Mujer 2015.

Protocol d’actuació contra les agressions sexistes a les

festes del Tura (2017).

Protocol d’actuació contra les agressions sexistes. Festes

majors de Poble sec Juliol 2015.

Rodríguez, E (2017): Violacions en l’oci nocturn: quan la

víctima ha begut se la culpabilitza a ella.

Toledo,P i Pineda,M (2016): L’abordatge de les violències

sexuals a Catalunya. Part 1: Marc conceptual sobre les

violències sexuals.

Servei de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Blanes

Plaça Argentina núm. 5, 17300 Blanes

[email protected]

972336207

mailto:[email protected]

pla d’actuaciÓ contra les agressions sexistes en … · 2020. 6. 11. · pla d’actuació...

Documents