pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’eso de ...igualment, la incorporació cada cop més...
TRANSCRIPT
Llicència d’estudis. Curs escolar 2003-2004
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de
nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa i
metodològica.
Anna Garcia Pons
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
2
"El pare m'havia comprat un diccionari per a nens. Va
ser el meu primer regal. Un llibre de dibuixos on les
paraules estaven escrites amb lletres grosses,
explicades i il·lustrades. Aprenia paraules de
memòria i no sempre les entenia (...) Sovint dormia
amb el diccionari sota el coixí. Estava convençuda
que, de nit, les paraules el travessaven i s'instal.laven
en caselles llestes per endreçar-les. Així les paraules
sortirien de les pàgines i s'imprimirien al meu cap.
Seria sàvia el dia que, al llibre, només hi hagués
pàgines blanques."
Tahar Ben Jelloun. Amb la mirada baixa. Edicions 62.
Barcelona, 2002, pàg. 85
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
3
Índex 1. Introducció ........................................................................................................... 6
1.1. Antecedents del tema objecte del treball .............................................. 7
1.2. Tema..................................................................................................... 9
1.3. Objectius .............................................................................................. 11
1.3.1. Objectiu general ..................................................................... 11
1.3.2. Objectius específics................................................................ 11
1.4. Hipòtesi inicial ....................................................................................... 12
2. Treball dut a terme............................................................................................... 13
2.1. Disseny del pla de treball ..................................................................... 13 2.1.1. Fases...................................................................................... 13
2.2. Metodologia emprada................................................................ 15
2.3. Descripció dels recursos utilitzats ......................................................... 16
3. Acollida al municipi .............................................................................................. 17
3.1. Marc referencial .................................................................................... 17
3.1.1. Generalitat de Catalunya........................................................ 17
3.1.2. Diputació de Barcelona .......................................................... 19
3.2. Estratègies d'alguns municipis .............................................................. 21
3.3. El municipi............................................................................................. 24
3.3.1. Pla d'Actuació Municipal 2004-2007....................................... 25
3.3.2. Serveis.................................................................................... 27
3.3.3. Educació................................................................................. 28
3.3.3.1. Curs 2003-2004 ....................................................... 28
3.3.4. Institucions col·laboradores ................................................... 31
3.3.5. Entitats ciutadanes ................................................................. 32
3.3.6. Acollida dels nouvinguts ......................................................... 33
3.3.6.1. Aspectes bàsics ....................................................... 35
3.3.6.2. Altres aspectes ........................................................ 37
4. Acollida de l'alumnat nouvingut a l'I.E.S. ............................................................. 40
4.1. Marc referencial .................................................................................... 40
4.1.1. LOGSE ................................................................................... 40
4.1.2. LOQE...................................................................................... 40
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
4
4.1.3. Pla Interdepartamental d'Immigració 2001-2004.................... 41
4.1.4. Pla d'actuació per a l'alumnat de nacionalitat estrangera. 2003-
2006.................................................................................................. 41
4.1.5. Instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres
docents públics d'educació secundària de Catalunya per al curs 2003-
2004.................................................................................................. 42
4.1.6. Instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres
docents públics d'educació secundària de Catalunya per al curs 2004-
2005.................................................................................................. 43
4.1.7. Pla per a la llengua i la cohesió social.................................... 44
4.2. Pla d'acollida ......................................................................................... 45
4.2.1. Relació amb la família ............................................................ 46
4.2.2. Acollida inicial alumnat ........................................................... 46
5. Llengua................................................................................................................ 52
5.1. Comunicació no verbal.......................................................................... 53
5.1.1. L’expressió corporal ............................................................... 54
5.1.2. L’espai .................................................................................... 55
5.2. Organització .......................................................................................... 57
5.2.1. Aula d'acollida, aula oberta..................................................... 59
5.2.2. Estratègies i metodologia ....................................................... 61
5.2.3. Recursos didàctics ................................................................. 63
5.2.4. Avaluació ................................................................................ 66
6. Projecte curricular................................................................................................ 67
6.1. Estratègies d'atenció a la diversitat....................................................... 67
6.2. Altres estratègies a tenir en compte...................................................... 70
7. Interculturalitat ..................................................................................................... 75
7.1. Opinions diverses.................................................................................. 76
7.1.1. Persones de nacionalitat estrangera ...................................... 76
7.1.2. Persones autòctones.............................................................. 77
7.2. La interculturalitat als centres educatius ............................................... 78
7.2.1. L'educació intercultural dins el currículum ............................. 79
7.2.1.1. Llibres de text........................................................... 79
7.2.1.2. Crèdit de sintesi ....................................................... 81
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
5
7.2.1.3. Educació en valors................................................... 82
7.2.1.4. Altres activitats......................................................... 84
7.2.1.5. Materials .................................................................. 86
7.3. Conflictes ............................................................................................. 88
7.3.1. Consideracions generals ....................................................... 88
7.3.2. La convivència als centres educatius ..................................... 89
7.3.2.1. Política de centre ..................................................... 89
7.3.2.2. L'aula ....................................................................... 90
7.3.2.3. La mediació.............................................................. 91
8. Cursos realitzats .................................................................................................. 93
8.1. Abordatge dels conflictes multiculturals a l'aula.................................... 93
8.1.1. Continguts .............................................................................. 93
8.1.2. Durada i organització.............................................................. 93
8.1.3. Resultats i utilitat .................................................................... 94
8.2. Fills i filles de famílies immigrades a les escoles catalanes.................. 94
8.2.1. Continguts .............................................................................. 94
8.2.2. Durada i organització.............................................................. 95
8.2.3. Resultats i utilitat .................................................................... 95
8.3. Curs de formació per als assessors i les assessores en
llengua, interculturalitat i cohesió social....................................................... 95
8.3.1. Continguts .............................................................................. 95
8.3.2. Durada i organització.............................................................. 96
8.3.3. Resultats i utilitat .................................................................... 96
9. Conclusions ......................................................................................................... 98
10. Bibliografia ......................................................................................................... 100
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
6
1. Introducció
Aquest treball, fruit d'una llicència d'estudis del Departament d'Ensenyament, neix de
la meva necessitat, com a professional de l'ensenyament des de fa molts anys,
d'aportar el meu granet de sorra en el tema dels nouvinguts. El pla d'acollida en xarxa
que proposo està directament relacionat amb l'alumnat d'Ensenyament Secundari
Obligatori. La memòria es divideix en 10 capítols que, a grans trets, es poden agrupar
en cinc parts:
La primera part està formada pels capítols 1 i 2. Aquest bloc, en general, gira al
voltant del tema , dels objectius, i de la hipòtesi de treball. També tracta del disseny del
pla de treball , la metodologia i els recursos utilitzats.
La segona part és el cos del treball. En ella hi ha inclosos els capítols 3, 4, 5, 6 i 7
que configuren el pla d'acollida en xarxa:
El capítol 3 està relacionat amb l'acollida del nouvingut/da i la seva família al
municipi, per tal d'informar-los i assessorar-los en el que calgui. Des del
servei corresponent s'acompanyarà la família a l'institut.
En el capítol 4, el noi o noia nouvingut s'incorpora a l'institut, se l'acull
degudament a ell/ella i la família.
En el capítol 5, es decideix les hores que li caldrà fer de llengua catalana i se
li fa un pla de treball. A partir d'aquí es tracten temes relacionats amb
estratègies i metodologia i recursos didàctics de la llengua.
El capítol 6, fa referència al projecte curricular i estratègies d'atenció a la
diversitat.
En el capítol 7, es tracta la interculturalitat: formant part del currículum dels
alumnes, de l'educació en valors, proposant activitats i materials... En aquest
mateix capítol es parla del tema dels conflictes i com resoldre'ls.
A la tercera part s'especifiquen els cursos realitzats per l'autora del treball (capítol 8)
La quarta part correspon al capítol 9 i són les conclusions del treball.
La cinquena part està formada pel capítol 10. Bibliografia.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
7
1.1. Antecedents del tema objecte del treball
El fenomen migratori està lligat a l’economia de lliure mercat. Hi ha àrees del planeta
que concentren la major part de la riquesa i dels mitjans de producció; n’hi ha d'altres
que es mantenen en el subdesenvolupament més absolut. Aquest desenvolupament
desigual del món explica, en bona part, el fet migratori, i això continuarà sent així, si
no hi ha un canvi (poc probable) en la política internacional.
Durant els últims anys, el caràcter de les migracions internacionals i de l’assentament
de població estrangera a Catalunya, com també a la resta de països de la Unió
Europea, ha canviat radicalment: s’ha incrementat (per la immigració de treballadors
procedents del Tercer Món), se n’ha diversificat l’origen i se n’ha modificat
substancialment l’estructura segons el sexe i l’edat, amb una clara tendència a la
feminització. Hi ha diversos factors que poden ocasionar augments en la demanda de treball de la
UE, en general, i que ens afecten també a nosaltres. És evident que aquests factors
beneficien la immigració. Un d’ells és la davallada de la fecunditat, en els últims setze
anys, aproximadament. Aquesta circumstància hauria de repercutir positivament en
els nivells dels joves d’aquestes generacions i, també, en els de nacionalitat
estrangera. Hi ha altres factors econòmics, com el perllongament de l’esperança de
vida, que farà créixer encara més la demanda del sector serveis -demanda que
actualment ja ocupa un nombre significatiu de persones de nacionalitat estrangera-.
Igualment, la incorporació cada cop més àmplia de dones al mercat de treball i
l’extensió de les famílies de doble ingrés incrementaran la demanda d'aquest sector
dels serveis, particularment en les tasques associades al treball domèstic que no
siguin assumides per la mateixa xarxa familiar o les administracions públiques.
D’aquesta manera, és previsible el manteniment d’ una demanda d’ocupació en el
servei domèstic, conjunt que actualment constitueix un dels sectors amb més dones
immigrades de nacionalitat estrangera. També hem de fer referència al retard en
l’emancipació dels joves a Catalunya per entendre que tant la demanda de treballadors
qualificats com la demanda de treballadors no qualificats continuaran creixent.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
8
El procés migratori és especialment difícil per als joves immigrants. Sovint hi ha una
doble transició que han de superar: a cavall entre dos mons, la societat d'origen i la
d'arribada, i també entre l'univers de la infància i el de l'adolescència. A aquests nois i
noies se'ls ha assignat un paper crucial: ser el pont entre dues cultures, entre dues
maneres d'entendre i d'estar al món, posar-les en contacte, i assumir, de manera
individual i sense gaires referències, el preu d'aquesta connexió o fractura.
El nombre de nens/nenes nouvinguts s’ha triplicat des de 1996 a Catalunya. Els
immigrants representen un tant per cent molt elevat en determinats col·legis públics,
amb el perill que això implica la creació de guetos. Els col·lectius d’immigrants
assenyalen les dificultats d’integració i l’idioma com les principals dificultats
d’aquests/es alumnes, que sovint no són gaire ben rebuts pels seus companys/es.
A cada cultura els valors són diferents, la gent té aspiracions distintes, cedeix a
determinats impulsos, no anhela les mateixes formes de felicitat. A cada cultura ens
trobem diferents institucions que serveixen a l’ésser humà per aconseguir els seus
interessos vitals, diferents costums gràcies als quals satisfà les seves aspiracions,
codis morals i legals diferents que compensen les seves virtuts i castiguen les seves
faltes.
A l’aula, les conductes de l’alumnat de nacionalitat estrangera estan influïdes pels
models de la seva realitat social, però també la nostra conducta està influïda per uns
models que es corresponen a la nostra realitat social que és diferent de la d’ells. Hi ha un cos, podríem dir, d’habilitats acadèmiques que han de ser transmeses a l’escola,
que forma el que anomenem currículum, però cal tenir en compte que també hi ha el
que podríem anomenar “currículum ocult”, és a dir, allò que s’ensenya implícitament i
no explícitament; transmetem valors, estratègies motivacionals, fites, mostrem la
nostra relació amb les autoritats, amb els iguals..., mostrem imatges de nosaltres
mateixos. Podríem dir que el que succeix a l’aula és el reflex de la societat més
àmplia, però la interacció (verbal i no verbal) entre docents i alumnes és un
determinant crucial dels resultats acadèmics dels nois i noies, i el fet de no compartir
les mateixes etiquetes comunicatives pot dificultar la comunicació i, de rebot, afectar
negativament l’aprenentatge de l’alumne/a en qüestió.
És evident que necessitem recursos, però tant per als/les alumnes com per a nosaltres
mateixos. Hem d’educar en la interculturalitat i hem de ser conscients que cada
vegada la nostra societat serà més pluricultural. Hi ha aspectes, però, que no podem
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
9
perdre de vista. Un d’ells és l’ús de la llengua catalana, però no estem fent referència
nomès a una llengua que s’estudia a classe i de la qual se n’aprenen, per exemple, les
normes d’accentuació. Per evitar la desigualtat en els coneixements lingüístics dels
futurs ciutadans/es, s’hauria d’actuar en dues línies fonamentals: crear oportunitats
d’exposició i d’ús de la llengua que s’ha d’aprendre, i –d’extrema importància- fer que
existeixi necessitat del seu ús real en actes comunicatius.
1.2. Tema
El municipi de Molins de Rei té 22.303 habitants i ha vist, al llarg dels últims anys, com
la seva població immigrant anava creixent.
Una bona part de la població de nacionalitat estrangera és magrebí, però al llarg dels
últims anys, com ha passat a la resta de Catalunya, ha anat augmentant
progressivament la població provinent d’Amèrica Central i del Sud, més concretament
de l’Equador.
A partir del padró municipal del 2002, podem dir que dels 22.303 habitants, 779 són
immigrans (3’49%), i hem de tenir en compte que n’hi ha que no estan empadronats.
Concretament, pel que fa als nouvinguts en edat escolar, a l'apartat 3.3.3.1. es detalla
la quantitat d'alumnes segons les franges educatives.
El treball que hem realitzat pretén interrelacionar i coordinar els diferents agents del
municipi que estan directament relacionats amb l’arribada dels immigrants i la seva
integració al poble. Aquesta coordinació és la que ha d’aconseguir que les
actuacions es facin de manera conjunta i perseguint una finalitat comuna: la integració
dels immigrants. El nostre treball consisteix en l'elaboració d'aquest pla conjunt d’acollida, concretament destinat a l'alumnat nouvingut.. Aquest treball està destinat a
l’alumnat d’ESO, però, per extensió pot també aplicar-se, en part, a l'alumnat de
Primària.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
10
Des de l’Ajuntament de Molins de Rei, les regidories d’Ensenyament i Serveis Socials
han trobat molt positiva la realització d'aquest pla d’acollida en xarxa i hem comptat
amb la seva col·laboració.
Aquest pla d’acollida, iniciat al municipi, continua a l’institut, sempre coordinat amb la
localitat per una comissió que s’haurà de crear a tals efectes.
El Pla d’acollida del centre docent (2001) és la base per al treball d’aquesta segona
etapa, repetim, coordinada sempre amb la primera. En aquesta etapa hem comptat
amb la col.laboració de l’equip directiu i dels diferents equips docents del meu centre
(IES Bernat el Ferrer). Aquí hem detallat detallar com s’organitza internament l’institut
de cara a la integració de l’alumnat estranger. S'ha partit de les característiques i
problemes d’aprenentatge que han tingut els/les nostres alumnes fins al moment i
relacionar-ho amb l’organització i estratègies utilitzades. A partir d’aquí, hem treballat
en el sentit de dissenyar una estructura (agrupaments flexibles, reforços, classes
individualitzades, aula d’acollida...), i també unes estratègies, de cara a aquesta
educació intercultural que afecta tot l’alumnat del centre, i de cara, també, a la inclusió
de l'alumnat nouvingut.
Un cop aconseguit un model d’actuació institucional a nivell organitzatiu i curricular,
l’altre aspecte que també treballem és el de l’organització del currículum de l’àrea de
llengua catalana, intentant donar pautes metodològiques i didàctiques, per tal
d’aconseguir el màxim èxit possible en el procés d’aprenentatge de la llengua catalana
per part de l’alumnat nouvingut, prioritzant l’àmbit d’ús de la llengua.
Tot aquest treball afavorirà la inclusió de l’alumnat de nacionalitat estrangera, així com
la sensibilització pel que fa a aquest tema, tant a nivell de municipi com a nivell de
centres educatius (professorat, famílies, alumnat), i propiciar, per tant, la
interculturalitat.
Precisament, la interculturalitat és un tema clau a treballar. Partint de la diversitat
existent (tots som diversos), caldrà aconseguir la valoració i el respecte per les
llengües i les cultures diferents de la pròpia. Cal un coneixement i un intercanvi mutu.
S'ha d'entendre que això implicarà tot l'alumnat i tots els membres del centre educatiu.
Per exemple, caldria tractar el tema de la interculturalitat com a tema transversal a les
diferents àrees, a la tutoria... Pensem que el tema de la interculturalitat està també
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
11
relacionat amb l'educació en valors; i que totes les actuacions previstes han de ser
consensuades i detallades en el PEC i el PCC.
1.3. Objectius 1.3.1. Objectiu general L’ objectiu general del treball és:
1.3.2. Objectius específics Els objectius específics d’aquest objectiu general, estan coordinats i interrelacionats
entre ells:
1. Dissenyar un pla d’acollida al municipi.
2. Dissenyar un pla d’accollida a l’institut.
3. Elaborar un model d’intervenció curricular coherent per a aquest alumnat nouvingut.
4. Definir les estratègies organitzatives, metologògiques i didàctiques per tal que
aquests alumnes assoleixin els objectius curriculars mínims en l’àrea de llengua
catalana.
5. Elaborar orientacions i pautes específiques per treballar la interculturalitat.
6. Aconseguir la inclusió d'aquest alumnat a la comunitat municipal i escolar a què
pertany.
7. Aconseguir la necessària sensibilització sobre el tema de la immigració.
Elaborar, a nivell organitzatiu i metodològic, un pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
12
Al llarg de tot el treball realitzat, s'ha intentat no perdre mai de vista aquests objectius.
1.4. Hipòtesi inicial
Mentre continuïn en el món les grans diferències entre nord i sud hi haurà immigració.
Però sembla que no hi ha cap interès, per part dels que podrien fer-ho, a canviar
aquesta situació. Per tant, cal crear una situació propicia per tal d'aconseguir la
inclusió de les persones de nacionalitat estrangera que arriben al nostre país, entre
elles, els joves en edat escolar i pertanyents a l'Ensenyament Secundari Obligatori,
que són el motiu del nostre treball.
La nostra hipòtesi de treball és la següent:
Un pla d'acollida en xarxa, que tracti l'arribada dels nouvinguts, el seu ingrés a l'institut, l'aprenentatge de la llengua catalana i de la resta d'àrees, tot en un marc intercultural, facilitarà la inclusió d'aquest alumnat d'ESO a l'institut i a la societat d'acollida.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
13
2. Treball dut a terme
2.1. Disseny del pla de treball
2.1.1. Fases A. Presentació de les fases
El treball consta de quatre fases.
B. Desenvolupament de cada fase.
1a fase : Fonamentació teòrica
Lectura i anàlisi de la legislació vigent.
Recerca documental (bibliogràfica, internet, tesis...). Aquesta recerca s'ha fet en
diferents àmbits. Ens ha interessat tot el que emmarca l'objectiu general d'aquest
FASE 1 Fonamentació teòrica
FASE 2 Estudi de camp
FASE 4: Elaboració del Pla d’acollida en xarxa
FASE 3 Contrastació de la informació obtinguda
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
14
treball (aspectes culturals, immigració, ciutadania...). També, tant a nivell municipal
com d'IES, el que està relacionat amb l'acollida dels nouvinguts. Pel que fa als IES,
aspectes de metodologia, didàctica, materials diversos... relacionat amb la llengua
catalana. Uns altres àmbits importants han estat: la interculturalitat (com aconseguir
una educació inclusiva per a tot l'alumnat) , l'organització del currículum de l'alumnat
d'IES, i experiències innovadores relacionades amb aquests temes.
Recollida d’informació dels recursos que ofereix el Departament d’Ensenyament
(PEC, SEDEC...), la Universitat, altres.
Anàlisi i contrastació de la informació obtinguda.
2a fase :Estudi de camp
Accions diverses
Entrevistes amb persones o entitats (relacionades amb la recerca documental duta
a terme).
Contactes amb centres educatius del municipi, i IES de fora.
Contactes amb l' EAP, el PEC, el SEDEC...
Entrevistes i col·laboració amb l’Ajuntament del municipi: Serveis Socials i
Ensenyament.
Entrevistes amb associacions municipals i d'ambit més general.
Comparació de la informació obtinguda en aquesta fase i en la fase anterior.
Accions a l’IES Bernat el Ferrer
Seguiment retrospectiu del procés d’aprenentatge d’alumnat de nacionalitat
estrangera des de la seva arribada al centre, en general, i, en particular, pel que fa a la
llengua catalana. Anàlisi, al llarg dels últims anys, de l’organització interna del centre per donar
resposta a les necessitats generals de l’alumnat de nacionalitat estrangera. Aquest
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
15
apartat ha anat molt relacionat amb el punt anterior i amb el que s'està fent actualment
al centre.
Col·laboració en algunes activitats dutes a terme al llarg d'aquest curs.
Entrevistes amb l’equip directiu, equip psicopedagògic i professorat, dels diferents
departaments didàctics.
També s'han fet entrevistes amb alumnes (de nacionalitat estrangera i autòctons), i
contactes amb famílies.
3a fase :Contrastació de la informació obtinguda.
S'ha analitzat i contrastat tota la informació.
4ª fase: Elaboració del Pla d’acollida en xarxa.
Finalment, ha tingut lloc la redacció del Pla d'acollida en xarxa.
2.2. Metodologia emprada
La metodologia emprada està ja explicitada a l'apartat 2.1. :
Hi ha hagut una recerca documental basada en una recerca d'informació de
diferents aspectes, ja esmentats.
S'ha realitzat un treball de camp diferenciant dos àmbits: accions diverses
(ajuntament, associacions...) i accions a l'IES Bernat el Ferrer.
A partir de la informació de l'IES esmentat, d'altres IES, de l'anàlisi documental, de
l'estudi de casos concrets, d'entrevistes... s'ha fet una anàlisi comparativa que ha
permès definir les diferents línies a seguir a l'hora de redactar la memòria.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
16
2.3. Descripció dels recursos utilitzats
Per poder realitzar aquest treball s'ha comptat amb els següents recursos:
Recursos materials
Recursos documentals: recerca bibliogràfica, tesis, llicències d'estudi...
Recursos informàtics: bases de dades, pàgines web...
Recursos humans
Per a l'assessorament i supervisió del treball s'ha comptat amb la col·laboració del
Doctor Miquel Izard Llorens, professor titular del Departament d'Antropologia Social i
d'Història d'Amèrica i Àfrica de la Universitat de Barcelona.
Altres col·laboracions: Ajuntament de Molins de Rei. Equip directiu, equips
docents i equip psicopedagògic de l'IES Bernat el Ferrer i d'altres centres.
Associacions, Organismes oficials...
Cursos realitzats
Al llarg d'aquest curs escolar s'han realitzat diversos cursos que han estat de gran
utilitat a l'hora de realitzar el present treball (vegeu apartat 8).
Abordatge dels conflictes multiculturals a l'aula.
Fills i filles immigrades a les escoles catalanes.
Curs de formació per als assessors i les assessores en llengua, interculturalitat i
cohesió social.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
17
3. Acollida al municipi Per tal de tenir una base real amb unes característiques concretes (nombre
d'habitants, nombre de persones estrangeres, serveis...) sobre les quals treballar, s'ha
escollit el municipi de Molins de Rei.
Abans, però, de tractar el tema de l'acollida de persones estrangeres al municipi,
pensem que cal emmarcar el municipi dins dels dos òrgans de govern dels quals
depèn: la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona. Volem mostrar, a nivell
molt general i molt parcial, quina línia d'actuació segueixen pel que fa al tema de la
immigració. Posteriorment, comentarem experiències d'alguns municipis.
3.1. Marc referencial
3.1.1. Generalitat de Catalunya L'any 1992 es va crear, per acord del Govern de la Generalitat, la Comissió
Interdepartamental, per al seguiment i la coordinació de les actuacions en matèria
d'immigració, presidida pel titular del Departament de Benestar Social i integrada pels
departaments de la Presidència, Ensenyament, Sanitat, Treball, i Benestar Social,
entre d'altres. L'any 1993 s'aprovava el primer Pla interdepartamental d'immigració
presentat per l'esmentada Comissió, que recollia el treball de més d'un any de
col·laboració amb entitats socials i organitzacions sindicals.
Des d'aleshores s'han succeït diversos decrets que han implicat alguns canvis. La
Comissió Interdepartamental serà presidida finalment, a partir del 2000, pel conseller
de la Presidència, i s'hi incorporen dues vicepresidències: una, relacionada amb les
necessitats i l'impacte territorial de la immigració; l'altra, per a la integració i les
necessitats socials de les persones immigrades.
Es crea la Secretaria per a la Immigració, adscrita al Departament de Presidència, amb
la finalitat de coordinar les actuacions dels òrgans interdepartamentals existents i
col·laborar amb els diferents departaments de la Generalitat, en tot el que fa
referència a la immigració. Aquesta Secretaria va elaborar el Pla interdepartamental
d'immigració 2001-2004 (2001). Aquest nou Pla pretén recollir i articular el conjunt
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
18
d'actuacions que es promouen en l'àmbit competencial de la Generalitat, d'acord amb
la política d'integració adoptada pel Govern.
Es contemplen diversos programes d'actuació ordenats per eixos temàtics
transversals. Un d'aquests eixos és el de Col·laboració institucional, i es divideix en
diversos programes. Cada programa detalla els Departaments implicats, descriu el
programa , el seu àmbit sectorial, els organismes que hi intervenen, els objectius,
l'abast (població a la qual s'adreça, àmbit territorial), actuacions concretes, mesures de
suport per al desenvolupament del programa, mesures de difusió, calendari,
avaluació...
Alguns d'aquests programes són:
Model tipus d'Ordenança municipal de participació ciutadana. L'objectiu
general és aconseguir que la majoria de municipis tinguin una normativa de
participació ciutadana que afavoreixi la participació i integració de la població
immigrada. El programa s'adreça a les persones amb resposabilitats polítiques als
municipis i, mediatament, a la població immigrada inscrita en els padrons municipals.
En aquest cas hi ha d'haver la col·laboració dels ajuntaments.
Reagrupament familiar. L'objectiu és informar i gestionar els tràmits per sol·licitar
el reagrupament familiar des de les oficines de Benestar Social existents a Catalunya,
per tal d'evitar els desplaçaments a les subdelegacions del Govern de l'Estat.
Suport econòmic a projectes locals de mediació cultural previstos als plans comarcals d'integració dels immigrants. L'objectiu és oferir cooperació econòmica
(mediadors culturals) per tal de possibilitar l'acollida de la població immigrada als
municipis corresponents i la integració social.
Plans comarcals d'integració dels immigrants. En aquest programa hi
intervenen diversos organismes: Departaments de Benestar Social, d'Ensenyament,
de Treball, de Sanitat, d'Interior, Consells comarcals i Ajuntaments. El seu objectiu
general és contribuir a la integració dels immigrants, potenciant la convivència, la
cohesió social, la lluita contra l'exclusió i la igualtat. S'adreça a institucions i entitats
dels territoris on es du a terme la intervenció (comarques amb immigració). Hi ha
nombroses comarques adherides a aquest pla, i el calendari d'actuacions, per
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
19
exemple, no és el mateix per a totes ja que les incorporacions no són totes del mateix
any.
Cada pla comarcal s'inicia amb la realització d'un estudi de la zona en qüestió.
Posteriorment, es determinen els àmbits d'intervenció (acollida, habitatge, salut,
ensenyament...). L'elecció del territori d'actuació es fa segons els criteris prèviament
establerts i acordats amb les institucions comarcals i municipals que vulguin implicar-
se en el Pla. Se signa un protocol de col·laboració amb les diferents administracions:
Departament de Benestar Social, Consell comarcal i Ajuntaments. S'estableixen les
bases de col·laboració... Comencen les accions per tal d'implementar el Pla.
3.1.2. Diputació de Barcelona
La Diputació de Barcelona, a través del Consorci de Recursos per a la Integració de la
Diversitat (CRID), va elaborar el Pla Interdepartamental per a la Immigració i la
Ciutadania (2002). Aquest Pla és el marc estratègic de referència de la Diputació
davant el fet migratori, i també el referent que recull i integra transversalment totes les
actuacions que es realitzen des de les diferents àrees i òrgans de la Diputació.
El Pla parteix de cinc eixos estratègics que donaran lloc a diverses línies d'actuació:
1. Desenvolupar actuacions, serveis i activitats que capacitin el conjunt de la
ciutadania per a la construcció d'un nou model de convivència.
2. Assegurar l'accessibilitat de tothom als serveis públics ordinaris i garantir la seva
correcta prestació i qualitat per a tota la ciutadania.
3. Assegurar les actuacions i els serveis necessaris per gestionar l'acolliment dels
col·lectius d'immigrants.
4. Desenvolupar instruments de recepció dels col·lectius d'immigrants.
5. Capacitar els governs locals per garantir la governabilitat d'una societat intercultural.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
20
Alguns programes d'actuació són:
Suport als serveis municipals de Benestar Social. Suport econòmic a
l'estructura municipal de serveis de benestar social. Informació i assessorament tècnic
i jurídic per a la gestió de la diversitat. Assessoria jurídica a professionals d'atenció
primària i municipal. Centre de documentació i recursos. Formació a professionals per
a la gestió de la diversitat. Servei de traductors i intèrprets.
Formació d'adults. Programació dels centres propis en activitats per a la
diversitat; Escola de la Dona, Escola d'Arts i Oficis, Can Batlló. Catàleg de propostes
de formació permanent per a dones immigrades. Comissió interàrees per al foment de
l'ocupació.
Sensibilització esportiva multicultural. Assessorament als ajuntaments en el
disseny de projectes i activitats físiques i esportives en un entorn divers. Formació de
directius i gestors esportius en la diversitat. Formació de monitors i monitores en la
pràctica de la diversitat...
El CRID, doncs, a través del programa Migració i Ciutadania col·labora amb els ens
locals en el sentit d'aprofundir en el fet migratori i, en general, assessorar i dotar
d'instruments i recursos als governs locals, per tal d'afrontar el repte de la immigració.
El CRID, entre altres coses, té publicacions fixes (en suport paper i digital). Una d'elles
és el Setmanari de la Diversitat: Migració i Ciutadania on es publiquen notícies
setmanals de la premsa, separades per temes com: serveis socials, educació,
aplicació de la llei d'estrangeria... L'altra publicació fixa és el Migrainfo. Butlletí de
Migració i Ciutadania. És una publicació trimestral on hi ha una mica de tot, opinió,
espais d'anàlisi, lectures, novetats... Precisament al butlletí del primer trimestre de
2004 s'oferia com a novetat Un suport per al desenvolupament dels plans locals de
recepció i acollida que diuen que és una nova línia de treball de la qual ja se'n
beneficien diversos municipis de Barcelona. Els objectius de la col·laboració són
assessorar, orientar... en els processos d'acollida al municipi, i redactar, finalment, un
Pla de Recepció i Acollida Municipal concret per a cada municipi, segons les
necessitats concretes.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
21
3.2. Estratègies d'alguns municipis
Volem esmentar, a nivell molt general, algunes experiències en el camp de la gestió de
la diversitat al municipi que, sovint, tenen una característica comuna i important, la
seva transversalitat. De fet, no hi ha un únic model que serveixi per a la integració de
les persones nouvingudes, per tant cada territori utilitza els recursos al seu abast per
acollir les persones estrangeres que arriben i, posteriorment, aconseguir la seva
integració. Entenem que aquest procés no afecta només les persones que arriben sinó
que també afecta les que ja hi són i que cal consensuar uns criteris comuns per
aconseguir l'objectiu desitjat.
Vic
A Vic, l'Ajuntament centra la seva política, en l'àmbit de la immigració, en tres grans
eixos (Institut Europeu de la Mediterrània, 2003): l'escola, els serveis socials i l'acció
de coordinació de Benestar Social, i l'activitat multidisciplinària de l'Ajuntament i el
Fòrum Intercultural.
Pel que a l'àmbit educatiu, per mitjà de la col.laboració conjunta de l'Ajuntament, la
Generalitat de Catalunya, el Consell Escolar Municipal, els equips docents i les
associacions de pares i mares, s'ha aconseguir un repartiment equitatiu de l'alumnat
de nacionalitat estrangera en els centres educatius públics. Un altre pas important va
ser distribuir, també, part aquest alumnat en el sector privat.
Aquest, però, no és un cas aïllat. Hi ha altres municipis i, fins i tot, comarques com
l'Anoia que treballen en aquest sentit.
Santa Coloma de Gramanet Santa Coloma té engegat el Projecte de xarxa ciutadana de valors ètics. Pla per la
Convivència Intercultural. El Projecte neix de la necessitat de reestructurar les
relacions socials davant de la nova realitat que representa la immigració. Un dels
objectius és afavorir la cohesió social i la identificació del nouvingut amb Santa
Coloma, a partir del reconeixement de la seva pertinença a la ciutat.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
22
Mataró Programes de salut comunitària (PASS) . Segons l'Institut Europeu de la Mediterrània
(2003), l'any 1991, es crea el Consorci Sanitari de Mataró, integrat per l'Ajuntament i
diversos organismes sanitaris. Aquest Consorci, entre altres coses, s'ocupa de
determinats serveis municipals com el de Salut Comunitària i participa en diverses
activitats formatives, en l'àmbit de l'educació alimentària i en el marc del programa de
salut a l'escola, adreçat a tots els/les escolars. Destaquen que el programa de
vacunacions ha permès augmentar la informació, sobre aquest tema, dels immigrants
que tenen fills o filles en edat escolar. També destaquen el fet que, entre la població
immigrant han trobat nens i nenes que tenen problemes de salut deguts a les dietes
poc adequades.
Actualment, en el seu Pla Municipal per a la Nova Ciutadania (I.E.M., 2003), Mataró,
també, aposta per la igualtat per a tots els seus ciutadans, tant pel que fa a la
prestació de serveis com a la qualitat de vida. Les administracions implicades en
aquest Pla són: el Consell Comarcal, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de
Catalunya. Hi ha, doncs, un seguit de programes que abracen, entre altres, habitatge,
inserció laboral, atenció sanitària, escolarització...
Olesa de Montserrat Montserrat Muñoz, Tècnica d'Immigració de l'Ajuntament d'Olesa de Montserrat explica
(Fills i filles de famílies immigrades a les escoles catalanes, 2003) que l'any 1996,
l'Ajuntament d'aquest municipi va començar a treballar en el Programa Immigració. Els
projectes que formen aquest programa tenen un objectiu bàsic, arribar a un estat de
cohesió social i convivència positiva al municipi. En aquest sentit, el Pla d'Acollida
Municipal vetlla per l'assentament individual i familiar de persones estrangeres que
arriben al municipi. Dins del Pla d'Acollida hi ha l'Aula d'Acollida. Aquesta aula no és
només per a nois i noies de nacionalitat estrangera sinó, també, per a població que
arriba d'altres llocs de fora de Catalunya.
Segons Muñoz, quan les persones estrangeres arrriben al municipi, inicien els tràmits
oportuns (empadronament...). Doncs bé, des del moment de l'arribada fins el moment
de la seva escolarització, el nen o nena assisteix a l'aula d'acollida. Al llarg de dues
hores diàries, l'aula d'acollida pretén situar l'alumne en el context del municipi i iniciar-
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
23
lo en l'aprenentatge de la llengua catalana; es planteja com un recurs que facilitarà
posteriorment l'entrada de l'alumne a l'escola. A l'aula es tracten, també, una sèrie de
valors com són el respecte als altres, el fet d'aprendre a compartir... La metodologia
emprada es basa en la participació dels alumnes. Els continguts són diversos perquè
els nens i nenes també ho són, hi ha alumnes que han estat escolaritzats i d'altres que
no ho han estat, diferents edats... Un cop per setmana es fa una sortida pel municipi,
relacionada amb el que s'ha après a l'aula.
Hi ha una comissió de seguiment formada per l'educador o educadora, un responsable
de l'entitat i dos professionals de Ajuntament, del Servei d'Immigració i del
Departament d'Ensenyament respectivament. Tant aquesta comissió com les escoles
del municipi, valoren positivament la tasca de l'aula d'acollida.
Manresa A Manresa ( I.E.M., 2003) hi ha constituïda una Taula de Participació Ciutadana que
forma part del Pla Integral d'Immigració de l'Ajuntament de Manresa. La idea és que
els residents de la localitat tinguin l'oportunitat de col·laborar a construir el model de
ciutat que desitgin. Segons manifesten des de l'Ajuntament "aquesta eina (la Taula) té
com a fets avantatjosos l'elaboració d'un discurs i la implicació, cosa que fa que la
construcció de conceptes com identitat i ciutadania sigui resposabilitat dels habitants
de la localitat, alhora que possibilita el diagnòstic avançat de possibles conflictes
deguts a la manca de coneixements o sensibilització davant una situació recent i poc
coneguda com és la nova immigració" (I.E.M., 2003:36).
Cornellà de Llobregat Cornellà de Llobregat té un projecte global important d'acollida d'immigrants i com a
part d'aquest projecte, volem fer referència a la Llicència d'Estudis, 2002-2003, d'en
Joan Tardà. A Ciutat d'acollida, Cornella de Llobregat, Tardà se centra en
l'Ensenyament Secundari, i en el resum que fa de la seva memòria diu que "l'objectiu
principal rau en oferir claus per a una integració accelerada de l'estudiant estranger en
una activitat ciutadana de caràcter col·lectiu (amb la participació activa afegida de
ciutadans no implicats en el procés d'aprenentatge)...".
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
24
El projecte "pretén enriquir el Pla d'Acollida del centre" i està centrat en diversos
àmbits de treball; a grans trets, es treballa des del centre i també des de fora del
centre. El professorat surt a fora (visita ciutat...) i, també, hi ha ciutadans que entren al
centre a explicar o donar alguna informació concreta (esports...). Tot es treballa a
classe (localitzacions sobre plànol ciutat...) i hi ha un important treball des de llengua
pel que fa al vocabulari que fa referència a les diferents activitats que es duen a terme.
Es considera molt important la relació amb la família i la informació que se'ls dóna.
El Garraf El Pla Comarcal d'Integració dels Immigrants del Garraf va ser aprovat l'any 2000 fruit
de la col.laboració entre el Consell Comarcal del Garraf, els Ajuntaments de Vilanova i
la Geltrú, Sitges i Sant Pere de Ribes, i el Departament de Benestar de la Generalitat
de Catalunya. El primer fruit d'aquesta col.laboració va ser el Servei de Mediació
Intercultural, equip format per tres persones i amb la finalitat, entre altres coses, de
facilitar de comunicació entre les diferents cultures, preveure conflictes... L'any 2001
dins del programa del mateix Pla s'encetava un nou repte: l'habitatge, per mitjà
d'informació, seguiment de casos, sensibilització... i atenció directa amb personal
qualificat. Posteriorment, s'ha realitzat el projecte Àgora en la línia d'aconseguir un
procés participatiu dels ciutadans i ciutadanes pel que fa a la nova realitat social i
cultural, amb la participació del Programa Veïns sense Fronteres. Sembla que el
projecte Àgora continua amb la idea de treballar per a una bona convivència ciutadana
i intentant, també ampliar el nombre de persones implicades en el projecte.
3.3. El municipi
Molins de Rei (www.molinsderei.net) és un municipi situat dins la comarca del Baix
Llobregat, en el bell mig de la vall baixa del riu Llobregat. Com a tot Catalunya, la
pagesia va ser el sector més important de l'economia local fins ben entrat el segle XX.
El desenvolupament industrial català de finals del XIX també es va fer notar
modestament a Molins de Rei. El 1890, amb una població de 2.935 habitants, hi havia
52 comerços i 12 indústries. La branca més important d'aquesta indústria era el tèxtil.
El creixement demogràfic registrat en la primera meitat del segle XX, que va generar la
formació de barris, no es va tornar a produir fins després de la Guerra Civil. La
ubicació de fortes onades migratòries a zones de nova construcció va crear una nova
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
25
estructura urbana configurada per la suma de barris. Aquest creixement no es tornarà
a reprendre fins als anys 80 i 90 amb el desenvolupament del plantejament urbanístic
contemplat en el Pla General Metropolità de 1976.
Al llarg dels últims anys, el municipi ha vist com la seva població immigrant anava
creixent. Una bona part de la població de nacionalitat estrangera és magrebí, però
com ha passat a la resta de Catalunya, ha anat augmentant progressivament la
població provinent d'Amèrica Central i del Sud, més concretament de l'Equador. A
partir del padró municipal de l'any 2003 (abril), podem dir que dels 22.303 habitants,
779 són immigrants (3'49%), tenint en compte, però que n'hi ha que no estan
empadronats.
3.3.1. Pla d'Actuació Municipal 2004-2007
El Pla d'Actuació Municipal 2004-2007 (2004) recull el projecte del Govern municipal
de Molins de Rei fins a l'any 2007. El PAM defineix els objectius estratègics; els grans
eixos d'actuació, sovint amb caràcter transversal, i les actuacions concretes a dur a
terme al llarg del període indicat.
Ens centrarem en aspectes del Pla relacionats amb el treball que ens ocupa, però és
evident que tots els eixos d'actuació l'afecten en major o menor mesura ( esports,
participació ciutadana, programa de la dona, benestar social, habitatge...), i que
actuacions d'àmbit general, també. En alguns d'aquests eixos es recullen actuacions
destinades a persones en situació desfavorable a nivell social i econòmic; donat que,
sovint, les persones immigrades es troben en aquesta situació, és evident que les
actuacions corresponents també les beneficiaran a elles.
Cooperació, pau i solidaritat. Amb l'objectiu d'acollir la diversitat de persones que
arriben a la vila i fer-ho des de la perspectiva enriquidora de la integració, una de les
actuacions concretes és: treballar per assolir un punt fix de contacte entre totes les
entitats, ONG i vilatans interessats per les temàtiques relacionades amb la cooperació,
el comerç just, la cultura de la pau i la potenciació de la interculturalitat.
Immigració. Les actuacions que recull el Pla són:
Crear una Comissió Municipal d'Immigració i Ciutadania.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
26
Elaborar un pla integral d'acollida a persones nouvingudes, amb la participació
d'entitats i persones interessades.
Elaborar la carta d'acollida de Molins de Rei per a la gent immigrada, que ha de
recollir les actuacions preferents per garantir l'acollida i implicació dels
nouvinguts en la vida molinenca.
Formació, orientació i intermediació per a l'ocupació. Destacaríem una
actuació: consolidar una aula d'autoconsulta i la "finestreta única" per accedir a la
intermediació del mercat de treball.
Joventut. Una actuació que ens sembla important és: ampliar el servei Punt Jove
perquè ofereixi més informació sobre els serveis que la vila proporciona als joves a
tots els nivells, i apropar-lo als centre d'ensenyament secundari.
Cultura. A més del projecte de traslladar la Biblioteca a un nou espai amb més
possibilitats, destacaria: ampliar els horaris i adequar els recursos materials i les
instal.lacions de l'actual Biblioteca, en especial pel que fa a la informatització i l'accés a
internet, l'accessibilitat i l'adequació del servei a les necessitats dels estudiants dels
diferents nivells.
Educació. És destacable l'objectiu de: treballar per una educació integral i
universal que faci èmfasi en la inclusió, la diversitat, la inserció laboral i les persones
que necessitin una atenció especial. Algunes de les actuacions que recull el Pla, en
aquest àmbit, són:
Establir un protocol de col.laboració per fer el seguiment de l'absentisme escolar
i reforçar la figura de l'educador social.
Millorar el pla d'usos dels centres públics d'ensenyament fora de l'horari escolar.
Mantenir l'impuls de la formació d'adults a través del Centre de Formació
d'Adults Rafael Ferré.
Potenciar els programes d'alfabetització lingüística i informàtica. Pel que fa a
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
27
l'alfabetització lingüística, aquesta actuació estaria relacionada amb una altra:
impulsar el Centre de Normalització Lingüística i el Servei Local de Català.
Posar en marxa un projecte d'acolliment lingüístic per a estudiants nouvinguts.
Articular i consolidar el voluntariat cultural lingüístic.
Atenció a la ciutadania. Destaquem una actuació: redissenyar l'Oficina Municipal
d'Informació per tal de convertir-la en un sistema d'atenció a la ciutadania integral i de
qualitat, amb horaris més amplis i canals d'accés més diversificats.
3.3.2. Serveis
El municipi consta dels següents serveis (www.molinsderei.net):
Immigració. Assessorament jurídic per a dones (J. Verdaguer, 95 bis)
Esports
Escola esportiva municipal: Camp de Futbol J. Raich; CEIP Castell Ciuró; CEIP
Ferran Agulló; CEIP Pont de la Cadena; Pavelló Poliesportiu Municipal.
Piscina municipal.
Infància i joventut Oficina Punt Jove (Av. València, 21)
Centre comunitari Pont de la Cadena (Felip Canalias, 6)
Centre cívic L'Àngel (Ntra. Sra. de Lourdes, 21)
CEAL Can Santoi (Camp d'Aprenentatge). La Rierada.
Cultura
Consorci per a la Normalització Lingüística Ca N'Ametller (J. Verdaguer, 95
bis).
Escola Municipal de Música (Major, 1).
Biblioteca Pau Vila (Pl. Josep Tarradellas, 1).
Arxiu Municipal (J. Verdaguer, 95 bis).
Museu Municipal (J. Verdaguer, 95 bis).
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
28
Informació. Oficina Municipal d'Informació (Pl. Catalunya, 1).
Programa de la dona. Casal de la dona. Federació obrera (J. Verdaguer, 48).
Sanitat Servei municipal de planificació familiar (Camí Antic de Santa Creu d'Olorda, 4).
Centre d'asistència primària (CAP) (Camí Antic de S. Creu d'Olorda, 4).
Serveis Socials
Llar municipal d'avis Dr. Josep Mestre (Pintor Carbonell, 8).
Casal Cívic Riera Bonet (Ca la Còrdia, 5).
3.3.3. Educació
CEAL Can Santoi (Casa de Colònies i Escola de la Natura).
Escola d'Educació Especial Alba
Centre de Formació d'Adults Rafael Farré (Canal de la Infanta, 23-25).
L'oferta formativa és diversa:
a) Formació instrumental : Alfabetització oral i altres cursos.
b) Graduat de Secundària per a adults.
c) Preparació per a la prova d'accés CFGM.
d) Preparació per a la prova d'accés a la Universitat per a majors de 25 anys.
e) Altres cursos: cursos de Català (NL), Informàtica bàsica...
Educació Infantil i E. Primària: CEIPs Alfons XIII, L'Alzina, Castell Ciuró, Estel,
Ferran Agulló, Pont de la Cadena. Educació Infantil, E. Primària i Ensenyament Secundari Obligatori: Sant Miquel
(privat concertat).
E. infantil, E. Primària, E.S.O. i Batxillerat: Virolai (privat concertat).
E.S.O., Batxillerat i Cicles Formatius (Grau Mitjà i Grau Superior): IES Bernat el
Ferrer.
E.S.O. i Batxillerat (diür i nocturn): IES Luís de Requesens.
3.3.3.1. Curs 2003-2004
El total d'alumnes matriculats al municipi el curs 2003-2004 (E. Infantil, E. Primària i
E.S.O.) ha estat de 2.957 dels quals 124 són alumnes de nacionalitat estrangera.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
29
Aquests alumnes representen el 4'19% del total d'alumnes matriculats. Aquest
percentatge està per sota del percentatge d'alumnes estrangers matriculats a
Catalunya en aquest mateix curs. Tot seguit ho veurem amb detall.
Educació Infantil. Els alumnes matriculats al municipi són 724 dels quals 19 són
alumnes de nacionalitat estrangera, això representa un 2'62% sobre el total d'alumnes.
Educació Primària. En aquest cas, els alumnes matriculats són 1.284 del quals
59 alumnes (4'60%) són alumnes estrangers.
Educació Secundària Obligatòria. Pel que fa a l'ESO, els alumnes estrangers
matriculats són 46 i representen un 4'85% de l'alumnat total matriculat a l'ESO que són
949 alumnes.
Si ens fixem en els quadres 1 i 2, veurem que el quadre 2 reflecteix les dades que
acabem d'esmentar. Al quadre 1 hi ha les mateixes dades, però de Catalunya, en
general. Comparant els dos quadres veurem les diferències entre els percentatges
d'alumnes matriculats a Catalunya i a Molins de Rei. La diferència més gran d'alumnat
estranger està en l'Educació Infantil: 8'05% a Catalunya i 2'62% a Molins de Rei. A
l'Educació Primària la diferència està entre 9'03% (Catalunya) i 4'60% (Molins de Rei).
A l'ESO es pot veure un 7'89% d'alumnat estranger a Catalunya i un 4'85% a Molins
de Rei. Al gràfic 1 veiem, també, aquests diferents percentatges que situen el municipi
de Molins de Rei per sota de la mitjana de Catalunya pel que fa a alumnat estranger.
Quadre 1. Alumnat matriculat a Catalunya. Curs 2003-2004
Educació Infantil
Educació Primària
Educació Secundària
Obligatòria
Total
alumnat
Alumnat
estranger
Percen-
tatge
Total
alumnat
Alumnat
estranger
Percen-
tatge
Total
alumnat
Alumnat
estranger
Percen-
tatge
187.368
15.088
8'05 %
362.872
32.760
9'03 %
257.031
20.267
7'89 %
Font: Pla per a la llengua i la cohesió social. Departament d'Educació.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
30
Quadre 2. Alumnat matriculat a Molins de Rei. Curs 2003-2004
Educació Infantil
Educació Primària
Educació Secundària
Obligatòria
Total
alumnat
Alumnat
estranger
Percen-
tatge
Total
alumnat
Alumnat
estranger
Percen-
tatge
Total
alumnat
Alumnat
estranger
Percen-
tatge
724
19
2'62 %
1.284
59
4'60 %
949
46
4'85 %
Font: Ajuntament del municipi. Elaboració pròpia.
0123456789
10
%
EducacióInfantil
EducacióPrimària
EducacióSecundàriaObligatòria
Gràfic 1. Alumnat de nacionalitat estrangera. Catalunya i Molins de Rei
CatalunyaMolins de Rei
Font: Departament d'Educació i Ajuntament del municipi. Elaboració pròpia.
Quadre 3. Sector públic i sector privat. Catalunya. Curs 2003-2004
Sector públic
Sector privat
Total
alumnat
Alumnat
estranger
Percen-
tatge
Total
alumnat
Alumnat
estranger
Percen-
tatge
% d'alumnat estranger
sobre el total d'alumnat
596.873
62.992
10'6 %
377.508
11.499
3 %
7'6 %
Font: Pla per a la llengua i la cohesió social. Departament d'educació.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
31
Quadre 4. Sector públic i sector privat. Molins de Rei. Curs 2003-2004
Sector públic
Sector privat
Total
alumnat
Alumnat
estranger
Percen-
tatge
Total
alumnat
Alumnat
estranger
Percen-
tatge
% d'alumnat estranger
sobre el total d'alumnat
1.941
121
6'23 %
1.016
3
0'30 %
4'19 %
Font: Ajuntament del municipi. Elaboració pròpia.
0
2
4
6
8
10
12
%
Sector públic Sector privat % d'alumnatestranger sobreel total d'alumnat
Gràfic 2. Sector públic i sector privat. Catalunya i Molins de Rei
CatalunyaMolins de Rei
Font: Departament d'Educació i Ajuntament del municipi. Elaboració pròpia.
3.3.4. Institucions col·laboradores
Creu Roja (Av. de València, 24).
La Creu Roja (www.creuroja.org) és una institució humanitària basada en el
voluntariat, un gran nombre de socis i un cos tècnic. El seu objectiu principal és l'ajuda
assitencial als col·lectius més vulnerables intentant porporcionar-los una millora en la
seva qualitat de vida. La Creu Roja té més de 100 assemblees locals repartides per
tot Catalunya i que ofereixen, també, cooperació internacional.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
32
CITE (Centre d'informació per a treballadors estrangers)
El CITE (www.conc.es/cite/) és l'organisme de Comissions Obreres que s'ocupa de
donar suport als immigrants estrangers. Desenvolupa les seves activitats des de 26
oficines repartides per tot Catalunya. La tasca del CITE és, entre altres coses,
assessorar i orientar (legislació), tramitar permisos de treball, de residència,
reagrupament familiar, nacionalitat, visats...
3.3.5. Entitats ciutadanes
Entitats culturals Agrupació folklòrica de Molins de Rei
Amics del Camell
Associació cultural Fòrum XXI - Revista El Llaç
Colla castellera Matossers de Molins de Rei
Colla gegantera de Molins de Rei
Diversos grups corals (Quòdlibert, El Molinet, Flor de Neu de Gent Gran)
Diversos grups de teatre (Caràtula...)
Grallers de Molins de Rei
...
Entitats esportives .Agrupament Escolta Jaume Vicenç Vives
Centre Excursionista Molins de Rei (CEM)
Club ciclista Molins de Rei
Club de Futbol Molins de Rei
Club de Tennis Taula Molins de Rei
Coordinadora d'esplais
Diversos clubs de petanca
Escola Futbol Molins de Rei
Esplai Clariana
Esplai L'Agrupa
Remolins: Associació per a la participació juvenil
...
Associacions de veïns. Hi ha diverses associacions de veïns depenent dels
barris de la localitat.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
33
Entitats de solidaritat i cooperació Aigua per al Sahel
Ajuda Obrera amb Bòsnia
Ajut al Poble Cubà "La Habana"
Ajuts als pobles
Amnistia Internacional
Associació d'emigrants retornats a Catalunya
Caritas
Desarrollo 2000 en África
Fundació Segundo y Santiago Montes
Grup Nicaragua i Cooperació
Molins de Rei amb el Sàhara
Molins de Rei Solidària
Món-3
SETEM
TIPACO
...
3.3.6. Acollida dels nouvinguts
Oficina d' Informació i Acollida a les persones nouvingudes.
El municipi té una oficina municipal d'informació (OMI) que està oberta sempre al
públic, però seria convenient que hi hagués un servei específic per atendre els
nouvinguts. Aquest servei seria el punt de referència inicial, de desviació cap a altres
àmbits i d'informació permanent, no només inicial.
En aquesta oficina s'hauria d'atendre inicialment les persones nouvingudes per saber
quina és la seva situació d'arribada i quines són les seves necessitats (saber si la
persona ve sola o amb la família, si tenen lloc on allotjar-se, si hi ha criatures per
escolaritzar, si tenen feina...). A partir d'aquest punt s'haurien d'organitzar tots els
passos que cal fer. S'ha d'oferir la informació general necessària per a la incorporació
al poble. Cal tenir present que pot ser necessari demanar un mediador, l'administració
en concedeix un si és necessari.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
34
Caldria oferir-los informació sobre el municipi, breu, entenedora i, si pot ser bilingüe,
un plànol local on hi hagi marcats els llocs que es considerin d'interès, suport visual...
Informació del serveis locals.. És molt important que la informació que se'ls doni no
sigui només una informació que faci referència a l'acollida sinó que, també, sigui una
informació que possibiliti la seva posterior inclusió al municipi. Cal donar informació
especialment dels serveis.
Per acompanyar aquesta informació del municipi, se'ls podria donar el llibret informatiu
Connecta amb Catalunya, guia d'acollida, Departament de la Presidència (2002). En
aquesta guia, editada en diverses llengües (català, castellà, anglès, francès, àrab, urdú
i xinès). En aquesta guia hi ha informació molt diversa completada amb adreces
d'interès.
Transcrivim l'índex:
1. Catalunya
2. La població on viu
3. Aprendre el català
4. Cal tenir estada o permanència legal
5. El treball
6. L'escola
7. La vida en família
8. L'accés de la sanitat
9. L'habitatge
10. Els importos
11. Transports i serveis.
També és de gran interès la Guia Informativa d'accés a la Sanitat Pública, Ajuntament
de Barcelona (2002-3), editada en català, castellà, anglès, francès, àrab, urdú i xinès.
Informa de temes com: el sistema sanitari, procés per accedir a la sanitat pública,
explica què fer si s'està malalt/a, embarassada, parla de la medicació, les
vacunacions, planificació familiar... També hi ha adreces i telèfons d'interès.
Caldria omplir una fitxa amb les dades bàsiques de les persones nouvinguges i fer
l'empadronament. A partir d'aquest moment caldrà fer els següents passos:
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
35
El CITE
El CITE ja s'ocupa, des de fa temps, d'assessorar en el tema dels papers (permís de
residència, de treball, de reagrupament...). L'oficina que hi ha a Molins de Rei atén
diversos municipis El Papiol. S. Vicenç, Molins de Rei, Torrelles, Cervelló...) Estan al
servei del públic un dia a la setmana i sempre tenen moltes persones per atendre. No
sé si es podria demanar que l'oficina ampliés el seu horari d'atenció al públic, ni si això
és factible.
Serveis socials
Si hi ha menors per escolaritzar, els serveis socials de l'Ajuntament informaran dels
CEIPs i IES disponibles i els acompanyaran al centre docent.
Serveis sanitaris Caldrà acompanyar-los, també, a fer les oportunes gestions per aconseguir la Targeta
Sanitària.
Centre ocupacional i per al desenvolupament (COD) Joan N. García Nieto En el cas que no tinguin feina les persones adultes.
Habitatge Sembla que, en general, no hi ha massa problema en aquest aspecte, sovint
comparteixen casa, sobretot els llatinoamericans. De totes maneres cal saber-ho.
3.3.6.1. Aspectes bàsics
Ja hem recollit alguns aspectes del Pla d'Actuació Municipal 2004-2007 (2004) que
ens semblen bàsics. No els repetirem però si que voldríem comentar algunes coses:
Ens sembla molt important la idea del treball en xarxa. Estem fent referència a la
idea que s'expressa de crear una Comissió Municipal d'Immigració i Ciutadania, i al fet
de voler elaborar un pla integral d'acollida, amb la participació d'entitats i persones
interessades, entre les quals seria convenient que hi hagués representació dels
centres educatius. Cal propiciar la relació entre immigrants i associacions, i reforçar,
també, la xarxa associativa. Cal aconseguir una bona acollida per a les persones
nouvingudes, però no només això, sinó que s'ha de facilitar que aquestes persones
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
36
s'incloguin a la vida quotidiana de la nostra població com un més de nosaltres. Caldria,
però, que la nostra societat es plantegés seriosament que si es demana integració
també s'hauria d'oferir igualtat, i tots sabem que això en molts aspectes no és així,
poso per exemple el fet que l'actual Llei d'Estrangeria priva a les persones immigrades
en situació "irregular" d'exercir el dret d'associar-se o reunir-se.
També s'esmenta al PAM el fet de voler treballar conjuntament (entitats, ONG i
vilatans ) temes relacionats amb la cooperació, el comerç just, la cultura de la pau i la
potenciació de la interculturalitat. Pensem que només creant una xarxa adequada de
participació que abraci diversos àmbits es pot arribar a tractar aquests temes en
profunditat i amb la riquesa que dóna el consens producte de diferents punts de vista.
És necessari un treball de sensibilització pel que fa a la interculturalitat i és evident
que aquí hi ha feina per totes bandes i que uns bons canals de comunicació són
imprescindibles.
Importància del Centre de Normalització Lingüística pel que fa, entre altres coses,
als Tallers de llengua oral per a persones adultes, amb classes dinàmiques que
permeten sortir de l'aula i, per exemple, passejar pel poble. A partir d'aquí s'han format
parelles lingüístiques, el segon torn d'aquesta experiència ha començat el maig de
2004 i faran unes 10 hores de conversa i si la valoració es positiva s'iniciarà una
tercera tanda el setembre. Pensem que el CNL podria, també, estudiar la possibilitat
d'impartir classes en algun centre educatiu, fora de l'horari escolar, en algun dels
barris on hi hagi més nouvinguts, això potser facilitaria l'assitència a les classes. És
evident que tot això ha de tenir molta difusió (prospectes, ràdio...) Cal tenir present,
també, la possibilitat de fer els cursos a la tarda perquè les mares puguin fer-los
mentre els seus fills o filles estan a l'escola.
Continuant amb el PAM valorem, també, com molt positiva la col·laboració de
l'Ajuntament en l'àmbit educatiu, la idea d'apropar el servei Punt Jove als centres
d'ensenyament secundari, la potenciació del Centre de Formació d'Adults...
Col·laboració Ajuntament-Centres Educatius
Acollida alumnat nouvingut. En primer lloc una qüestió prèvia: al nostre municipi
s'està duent a terme un projecte que ha donat resultats molt positius, és el Projecte
XEL (Xarxa Educativa Local). Aquest projecte integral i inclusor pretén afavorir la
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
37
igualtat d'oportunitats entre els joves a partir del treball en xarxa a nivell municipal. Hi
ha, doncs, una sèrie de nois i noies que formen part d'uns tallers (fan tasques
escolars, bàsicament) que es realitzen en dos centres educatius, fora de l'horari
escolar i a les tardes.. El projecte abraça primària i secundària obligatòria. Pensem
que seria interessant plantejar-se un projecte similar, però dedicat als nouvinguts i
centrat bàsicament en l'aprenentatge de la llengua catalana i el coneixement del
municipi, tenint previstos altres aspectes que es puguin anar incorporant al llarg del
curs.
Projecte IES-SEFED. Hi participa alumnat dels dos IES del municipi. Aquest
projecte és la simulació d'una empresa; són quatre crèdits realitzats per alumnes de
quart d'ESO i relacionats amb el món empresarial i amb les àrees curriculars de
l'alumnat.
Col·laboració en crèdits variables interdisciplinars professionalitzadors
(enjardinament centre...).
Projecte de curriculum adaptat d'algun alumne en un context prelaboral extern.
Col.laboració en les Jornades Interculturals realitzades als centres.
Volem, també, esmentar actes similars a la xerrada que va tenir lloc a la sala
d'actes de l'Ajuntament amb la Laila Karrouch, autora del llibre De Nador a Vic, llibre
que havien llegit unes alumnes magrebines de l'IES Bernat el Ferrer.
També seria interessant estudiar la possibilitat d'oferir classes d'àrab a nois i noies,
i persones adultes.
3.3.6.2. Altres aspectes
S'han de potenciar actes que facilitin la integració de les persones immigrades. En
aquest sentit voldríem , com a exemple, esmentar el projecte que es va dur a terme a
Pallejà el juny de 2004. El projecte va estar organitzat per l'Associació Pallejà Solidari
(associació a la qual pertanyo) i va consistir en l'organització d'una Festa de la
Diversitat. Van començar les activitats un dissabte al vespre i van continuar al llarg de
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
38
tot el diumenge. Es va començar amb un concert de música àrab, entre altres coses,el
dissabte. Al llarg del diumenge van tenir lloc diverses activitats: tallers, música i
danses, parades, exposició de dibuixos i murals que van fer alumnes dels centres
educatius del municipi... Es va acabar amb un dinar col.lectiu amb menjars de diferents
llocs.
Es tractava de fer un acte que no fós folklòric, sinó que representés i integrés les
diferents cultures que conviuen a Pallejà, inclosa, evidentment, la catalana, andalusa...
Hi van participar persones residents a Pallejà que provenen dels següents països:
Argentina, Equador, Hondures, Perú, Bolívia, Veneçuela, Marroc, Benin, Angola i Xile;
la major part d'entitats i associacions del municipi; centres educatius; AMPAS; partits
polítics... i l'Ajuntament de Pallejà.
L'acte va ser positiu en molts aspectes, es van establir una sèrie de lligams entre
persones que no es coneixien i ara es coneixen, va ser un acte intercultural que
afavorirà (o ja ha afavorit) la integració i la bona convivència ciutadana. I per altra
banda, considerem important el fet que s'aconseguís una xarxa de participació tan
variada i extensa a tots nivells.
Solidaritat amb el Tercer Món (Diputació de Barcelona, 2004) és un catàleg
d'ofertes d'accions de sensibilització per als ajuntaments. El catàleg ofereix cursos,
estades, jornades, trobades, conferències, espectacles i exposicions. La seva finalitat
és donar a conèixer a la ciutadania la realitat del tercer món i fomentar la solidaritat.
Està adreçat als ajuntaments i subvencionat en part per la Diputació de Barcelona. S'hi
poden trobar:
Cursos, estades, jornades, trobades, conferències (entre altres): Interculturalitat, globalització i economia solidària
Acció per la teva ciutat
Viu Amèrica Llatina i Àfrica
Curs sobre l'islam. Dona i cultura al Magrib
Fira del comerç internacional: jocs de comerç just
Espectacles (entre altres):
No et colis... Nenes i nens del carrer
Amb el cafè deixa't d'històries
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
39
Exposicions (entre altres):
La dona i els Drets Humans al món
Joves refugiats. Sortir de l'exili
La revolució blava: un món amb aigua per a tots
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
40
4. Acollida de l'alumnat nouvingut a l'I.E.S.
4.1. Marc referencial
4.1.1. LOGSE
Fent referència al sistema educatiu en general, l'article 2, punt 3, destaca els principis
a partir dels quals es desenvoluparà l'activitat educativa. L'apartat c) d'aquest article
destaca: "L'efectiva igualtat de drets entre els sexes, el rebuig a qualsevol tipus de
discriminació, i el respecte a totes les cultures."
La Llei d'Ordenació General del Sistema Educatiu (1990) defineix l'Ensenyament
Secundari Obligatori com una etapa terminal que té com a finalitat ajudar els joves a
desenvolupar les seves capacitats com a persones i preparar-se per a la vida, el treball
o els estudis posteriors. Per tal de proporcionar igualtat d'oportunuitats a l'alumnat
d'aquesta etapa obligatòria, cal que tinguem en compte el concepte "atenció a la
diversitat" tan utilitzat a l'ESO i que implica el fet que no tots els alumnes són iguals i
que hi ha diferents factors que poden tenir incidència en el seu procés d'aprenentatge,
un d'aquests factors és el factor cultural.
4.1.2. LOQE
La Llei de Qualitat de l'Educació (2002), al capítol V, article 22, fa referència a les
capacitats que l'Educació Secundària Obligatòria contribuirà a desenvolupar en
l'alumnat. Una d'aquestes capacitats és (j): "(...) conèixer la diversitat de cultures i
societats, per tal de poder valorar-les críticament i desenvolupar actituds de respecte
per la cultura pròpia i per la dels altres."
Al capítol VII fa referència a l'atenció de l'alumnat amb necessitats educatives
específiques, i l'article 42 d'aquest capítol està dedicat a la incorporació de l'alumnat
estranger al sistema educatiu:
1. Les Administracions educatives afavoriran la incorporació al sistema educatiu de
l'alumnat estranger, especialment en edat d'escolarització obligatòria, i
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
41
desenvoluparan, si és necessari, programes específics d'aprenentatge amb la finalitat
de facilitar la integració d'aquest alumnat al nivell corresponent.
2. Els programes a què fa referència l'apartat anterior es podran impartir en aules
específiques, però el desenvolupament d'aquests programes serà simultani a
l'escolarització dels alumnes en els grups ordinaris, d'acord amb el nivell i evolució del
seu aprenentatge.
3. L'alumnat major de quinze anys que presenti greus problemes d'adaptació a l'ESO,
es podrà incorporar als programes d'iniciació profesional.
4 i 5. Aquest alumnat té els mateixos drets i deures que la resta, i les Administracions
educatives assessoraran les famílies d'aquests alumnes sobre els drets, deures i
portunitats que comporta la incorporació al nostre sistema educatiu.
4.1.3. Pla Interdepartamental d'Immigració 2001-2004
Els objectius, a grans trets, del Pla Interdepartamental d'Immigració 2001-2004 (2001)
són: promoure una política global d'integració dels immigrants establerts a Catalunya,
establint i duent a terme un seguit de programes de recursos i serveis coordinats;
potenciar la participació dels immigrants en la societat catalana i sensibilitzar aquesta
societat sobre la seva realitat; lluitar contra l'exclusió social, política i econòmica;
promoure la igualtat d'oportunitats de totes les persones que viuen a Catalunya, i
promoure la reflexió i el debat nacional perquè, per mitjà del consens, s'aconsegueixi
un pacte global sobre immigració.
4.1.4. Pla d'actuació per a l'alumnat de nacionalitat estrangera.
2003-2006
L'objectiu del Pla d'actuació per a l'alumnat de nacionalitat estrangera. 2003-2006
(2003) és: "La integració escolar i social de tot l'alumnat, amb independència de la
seva llengua, cultura, condició social i origen". I un dels principis generals d'actuació és
la "Coodinació i cooperació entre diferents institucions, per tal d'aconseguir una
actuació eficaç i eficient, mitjançant la utilització ordenada i raonable dels recursos,
orientada a la consecució de l'objectiu. Convé tenir ben present en totes les actuacions
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
42
que, en el fet de la immigració, s'hi relacionen tots els aspectes personals i, sovint,
d'una manera urgent i punyent (salut, ensenyament, habitatge, serveis socials...) És
per tot això que és imprescindible potenciar la via de la participació i el concens entre
els diversos ens que actuen en aquest àmbit".
Entre altres aspectes, el Pla fa referència a les actuacions que cal fer des dels centres
educatius i diu que el centre ha d'elaborar un pla d'acollida i d'integració que "permeti
una escolarització que garanteixi el seguiment normal del currículum per part d'aquest
alumnat i la seva autonomia progressiva dins de l'àmbit escolar i social." Els dos eixos
bàsics han de ser: "l'assumpció com a centre de la interacció cultural amb alumnat
procedent d'altres països, i el consens d'estratègies que afavoreixin la plena integració
de l'alumnat al centre i a l'aula."
El centre ha de partir de les necessitats de l'alumnat, tant pel que fa a la llengua
catalana com a les altres matèries del seu currículum i ha de preveure "la possibilitat
de creació d'espais d'acollida inicial, que permetin un aprenentatge intensiu de la
llengua catalana; les hores de suport per a l'aprenentatge de la llengua castellana i de
les altres matèries del currículum, i l'elaboració d'un currículum diversificat que doni
resposta a les necessitats individuals, amb l'establiments de les adaptacions
curriculars necessàries." A l'hora de fer aquestes adaptacions curriculars, cal tenir en
compte si els alumnes, en finalitzar l'etapa, s'han d'incorporar d'immediat al món
laboral, per tal de facilitar-los la seva entrada.
També cal "el foment entre tot l'alumnat del coneixement de les diferents cultures i del
respecte a la diversitat, i la potenciació de la participació de l'alumnat nouvingut en les
activitats del centre, ordinàries, extraescolars i complementàries."
4.1.5. Instruccions per a l'organització i el funcionament dels
centres docents públics d'educació secundària de Catalunya per al
curs 2003-2004
En funció de les necessitats i dels recursos humans de cada centre, es creen els
Tallers de Llengua (TL) que són espais d'acollida, amb la finalitat de poder oferir a
l'alumnat nouvingut un suport per a l'aprenentatge de la llengua catalana i de les
formes de vida catalanes. Aquests tallers són per a alumnat d'educació secundària
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
43
amb desconeixement de la llengua catalana. L'objectiu és proporcionar una atenció
individualitzada a l'alumnat que ho necessiti, però mantenint el contacte amb el grup-
classe al qual pertanyi.
Al llarg d'aquest curs continuen funcionant, també, els Tallers d'Adaptació Escolar i
Aprenentatges Instrumentals Bàsic (TAE). Estan adreçats a alumnes de nacionalitat
estrangera que no coneixen cap de les dues llengües oficials. El centre on es
matriculin els derivarà cap el TAE més adient i hauran de compaginar l'estada al Taller,
al matí, i l'assistència a les classes de la tarda al centre al qual pertanyin. D'acord amb
l'objectiu de "proporcionar a l'alumnat un coneixement bàsic de la llengua catalana i
atendre transitòriament les seves mancances d'escolarització i d'aprenentatge bàsics",
els continguts pretenen: "proporcionar la competència lingüística, comprensió i
producció, corresponent al nivell bàsic de la llengua pròpia de l'ensenyament; introduir
els aprenentatges de matemàtiques i de coneixement del medi social i natural; educar
els hàbits escolars propis del sistema educatiu, i facilitar a aquest alumnat el
coneixement de les formes de vida catalana, així com a identificar en la nostra realitat
els components (lingüístics, culturals i històrics) procedents del seu àmbit cultural."
4.1.6. Instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres
docents públics d'educació secundària de Catalunya per al curs
2004-2005 Pel que fa a les prioritats generals, el Departament d'Educació considera entre altres
aspectes: "L'escolarització integradora de tot l'alumnat atenent, des d'un plantejament
global de centre, les necessitats educatives dels alumnes i prioritzant, sempre que
sigui possible i adequat, la màxima participació en els entorns escolars ordinaris."
Creació del coordinador lingüístic, d'interculturalitat i de cohesió social que potenciarà
l'aplicació pràctica del projecte lingüístic i s'encarregarà, també, de l'educació
intercultural i de la cohesió social del centre.
Concretament, pel que fa a l'atenció a l'alumnat nouvingut, es diu: "El Projecte
educatiu ha de recollir com a valors transversals el respecte per totes les llengües, la
superació dels prejudicis lingüístics, la importància de preservar la diversitat lingüística
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
44
i l'interès per l'aprenentatge d'una nova llengua, la qual cosa ha de permetre treballar
usos lingüístics favorables a la llengua catalana.
Caldrà, per tant, vetllar especialment perquè hi siguin presents valors com el respecte
a la diversitat lingüística i cultural, incloent-hi, alhora, les línies d'actuació necessàries
per fomentar la inclusió social i escolar de tot l'alumnat, que permetin evitar qualsevol
tipus de marginació."
Es fa referència al pla d'acollida i d'integració al qual ens referit al Pla d'actuació per a
l'alumnat de nacionalitat estrangera. 2003-2006 (2003).
En determinats centres es crearà una aula d'acollida i es nomenarà un tutor o tutora
d'acollida que en serà el responsable. Les seves funcions seran: "Coordinar-se amb
el servei d'interpretació/orientació i mediar entre el centre i la família; realitzar
avaluacions inicials i col.laborar en l'elaboració d'adaptacions curriculars; gestionar
l'aula d'acollida; aplicar metodologies i estratègies d'immersió lingüística i d'inclusió
social; promoure la integració de l'alumnat nouvingut a les seves aules de referència, i
col.laborar en la sensibilització i introducció de l'educació intercultural al procés
educatiu."
Pel que fa a l'aula d'acollida, és un recurs transitori i l'alumnat hi podrà assistir un
màxim de mitja jornada diària que podrà anar disminuint progressivament.
4.1.7. Pla per a la llengua i la cohesió social
En el Pla per a la llengua i la cohesió social "(2004) es diu que "la integració escolar i
social de tot l'alumnat, amb independència de la seva llengua, cultura, condició social i
origen és una finalitat que inspira el nostre sistema educatiu."
L'objectiu general d'aquest Pla és "potenciar i consolidar la cohesió social, l'educació
intercultural i la llengua catalana en un marc plurilingüe."
Es crea la Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social que compta amb la
col.laboració del Servei d'Ensenyament del Català (SEDEC) i del Servei
d'Interculturalitat i Cohesió Social (SICS), de nova creació. Aquestes dues unitats
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
45
administratives funcionaran de manera coordinada i impulsaran el Pla en els diferents
territoris on es comptarà amb un equip de suport i assessorament.
4.2. Pla d'acollida
Volem, en primer lloc, fer referència al Pla d'acollida del centre docent (2001), del
Departament d'Ensenyament. A l'apartat 1.1. i responent a la pregunta: Què és un pla
d'acollida, se'ns diu:
"Un pla d'acollida és el conjunt de les actuacions que un centre educatiu posa en
marxa per tal de facilitar l'adaptació de l'alumnat que s'incorpora de nou al centre. A fi
de sistematitzar aquestes actuacions, és recomanable que quedin recollides en un
document de referència per a tot l'equip de professors. Aquestes orientacions fan
referència a l'acollida de l'alumnat que prové d'altres països, i que ha de portar a terme
un procés d'adaptació escolar i d'aprenentatge de la llengua".
El Pla d'acollida ha d'incorporar l'educació intercultural per a tots l'alumnat del centre i
ha de garantir la igualtat de drets entre tots els membres de la comunitat educativa. El
Pla ha d'estar emmarcat pel Projecte Educatiu de Centre, el qual ha de reflectir la
pluriculturalitat de l'alumnat del centre amb una sèrie d'actuacions, entre altres coses,
fomentant la interculturalitat i incorporant aquesta nova realitat a la tasca educativa.
Tot plegat ha de formar part del Projecte curricular de Centre i del Pla d'Acció Tutorial.
El Pla (2001) serveix de guia perquè cada centre elabori el seu propi Pla d'acollida en
funció de les seves caraterístiques i les seves necessitats. Conté informació bàsica
sobre l'Ensenyament Obligatori i, també, models de notes informatives per a les
famílies en diferents llengües.
Un cop dissenyat el Pla d'acollida, caldrà detallar-lo en un protocol on es posaran per
escrit totes les actuacions que es preveuen en l'acollida de l'alumne/a nouvingut. Ja
sigui en forma de graella o no, és convenient que cada acció estigui ben detallada: en
quin moment tindrà lloc l'acció, qui en serà el responsable, com es realitzarà i la
documentació que s'utilitzarà.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
46
Podria quedar així:
Acció Quan es fa Responsable Com es realitza Documentació Primer contacte amb la família que vol escolaritzar algun fill/a
La família ve al centre que se li ha assignat (Comissió d'escolarització), acompanyada pels S. Socials de l'Ajuntament. Si no s'ha seguit la via establerta (primer, anar a l'Ajuntament), cal informar-los que ho han de fer.
Secretaria Se'ls facilita la informació sobre els requisits necessaris per a la matriculació. Se'ls cita per parlar amb el director/a... (segons el centre). En cas necessari, es preveu si caldrà la presència d'un traductor/a
Se'ls proporciona una relació detallada dels documents per a poder fer la matriculació i una nota amb el dia i hora de l'entrevista.
4.2.1. Relació amb la família
El primer contacte serà amb la família a la qual s'informarà dels requisits necessaris
per a la matriculació, del funcionament del sistema educatiu, del funcionament de
l'IES, del material que ha de portar el seu fill/a, dels ajuts disponibles... La família
proporcionarà dades que siguin d'interès per al centre. Posteriorment, un cop feta la
matriculació, se'ls informarà de la data d'incorporació a l'IES, del currículum que
realitzarà el seu fill/a, de les activitats del centre (activitats extraescolars,
excursions,,,). Al llarg de tot el curs el tutor/a haurà d'anar informant a la família de tot
el que faci referència a l'alumne en concret, tant a nivell escolar com d' altres àmbits
del centre. Caldrà intentar aconseguir una via de comunicació que sigui eficaç, tot i
que això, sovint és complicat.
Un altre aspecte important en relació amb la família és donar informació sobre com es
pot participar en la comunitat educativa (AMPA, altres possibles activitats...). També es
pot insistir (l'Ajuntament ja els haurà donat la informació) en la informació d'activitats
externes a l'IES relacionades amb ells (Escola d'Adults, classes de llengua catalana...)
i amb els seus fills (biblioteca municipal, esports...).
4.2.2. Acollida inicial alumnat
En l'acollida inicial de l'alumnea, cal tenir en compte diversos aspectes. Un dels més
importants és tenir en compte la situació en què es troba aquest alumnat nouvingut.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
47
Sovint abocat a fer un canvi que no desitja, deixant part de la seva família, amics.. en
el seu país d'origen, i situats de cop en una societat que no només els és
desconeguda, sinó que, sovint els és hostil. Una acollida càlida és bàsica, doncs, per
ajudar aquests joves en aquesta nova etapa de la seva vida. En aquest sentit és tant
important l'actuació del tutor de grup com la de tota la comunitat educativa.
Aquests alumnes han d'estar informats amb tot detall de com funciona el centre, les
àrees que han de cursar, els seus drets i els seus deures... Necessiten la informació
molt detallada perquè per a ells tot és nou. En aquest sentit, i com a recolzament, hi ha
molts centres que han incorporat la figura del company/tutor. Es podria treballar el
tema a les classes per tal que sortissin voluntaris per a aquesta "feina". Hi ha algun
centre que, fins i tot, proporciona formació per a l'alumnat que vulgui realitzar aquesta
funció. Aquest tema pot ser que estigui molt treballat en alguns centres i molt poc o
gens en d'altres, però encara que la intervenció sigui mínima, pensem que ja serà molt
útil. L'alumne nouvingut tindrà un company/a del seu grup classe que el pot ajudar, per
exemple, a entendre el seu horari setmanal, anar plegats a la classe següent (si han
de canviar d'espai), aclarir-li uns deures que han de fer, ensenyar-li català... Si
inicialment no s'entenen verbalment, la comunicació no verbal pot suplir o acompanyar
la verbal.
Caldrà fer una prova inicial a l'alumne/a (preferentment en la seva llengua) i assignar-
lo a un grup classe. Posteriorment, se li ha de presentar el seu tutor/a (que ja tindrà
tota la informació pertinent) i informar de la seva incorporació al nivell docent.
L'organització del seu curriculum és bàsica, tant pel que fa a les classes de llengua
catalana com a la resta de classes. El seu desconeixement de la llengua l'impedirà
seguir amb normalitat qualsevol classe, per això caldrà fer-li un pla de treball
individual.
Pla de treball individual
L'EAP d'Esplugues i les dues assesores LIC de la mateixa localitat (Eva Esteruelas i
Anna Garcia) hem elaborat un document que pot ser útil a l'hora d'elaborar el pla de
treball individual de l'alumne/a. El Pla de treball individual que presentem hauria d'anar
acompanyat (punt 4) de la programació de cada una de les àrees adaptades.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
48
PLA DE TREBALL INDIVIDUAL ( PT LIC) ALUMNE/A: Curs: 200...-0.... Data de naixement: Nivell: Tutor/a grup – classe : Tutor/a d’aula d’acollida: País de procedència: Coneixement de la llengua / gües oficials: Any d’arribada a Catalunya: Data d’arribada al centre: Família (persona de contacte): Telèfon: Adreça: Altres serveis: Data d ‘inici: Data de revisió:
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
49
1. DADES RELLEVANTS: 2. HORARI ESCOLAR : Es reflecteix la distribució setmanal de les activitats en les quals participa l’alumne/a. Cal tenir en compte en omplir l’horari de l’aula d’acollida, indicar l’àrea que realitza el seu grup – classe. DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES 8:15-9:15
9 15-10: 15
10 15: -11:15
11.15-11.45
11.45-12.45
12 .45-13.45
15.30-16.30
16.30-17.30
3. ORGANITZACIÓ CURRICULAR
ADAPTACIÓ CURRICULAR DE LES ÀREES
ESO C
ATA
LÀ
CA
STEL
LÀ
AN
GLÈ
S
MA
TES
C.
SOC
IALS
CEX
PER
IMEN
TALS
MÚ
SIC
A
VIS
UA
L I
PLÀ
STIC
A
TEC
NO
LOG
IA
E.FI
SIC
A
C.V
AR
IAB
LE.
C.V
AR
IAB
LE.
Els del curs Es simplifiquen o redueixen el tipus i el grau del curs/cicle
OBJECTIUS
Es defineixen objectius concrets (especificar a part) Els del curs Es simplifiquen o es redueixen Fa continguts de Primària Fa continguts d’un altre cicle d’ESO
QU
È EN
SEN
YA
R
CONTINGUTS
Fa continguts concrets (alfabetització,....) Està amb el grup ordinari Està a l’aula d’acollida Agrupament flexibles en les instrumentals
AGRUPAMENTS (indicar les hores) Rep atenció en grup reduït en el marc de l’atenció a la
diversitat
Les del curs Es simplifiquen o redueixen S’adapten
MET
OD
OLO
GIA
ACTIVITATS
Té material adaptat (llibret, fitxes, compilació) NORMATIVA I Avaluació seguint els mateixos criteris del grup –classe
Avaluació respecte els criteris de l'ACI: - Examen adaptat escrit. - Examen oral - Treballs de classe
AV
ALU
AC
IÓ
INSTRUMENTS
- Altres
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
51
PROFESSORAT - Ll. Catalana: - Ll. Castellana: - Anglès: - Matemàtiques: - C. Socials: - C. Experimentals: - Tecnologia: - Ed. Visual i Plàstica: - Música: - Educació Física: - C. Variable: - C. Variable: - Altres: 4. PROGRAMACIONS DE LES ÀREES ADAPTADES - Selecció d’objectius i continguts - Materials seleccionats - Explicitar l’avaluació criterial 5. INFORMES ESCOLARS - Quina informació es donarà a la família i quin model s'utilitzarà
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
52
5. Llengua
Segons Buxó (1983:30): "El aprender una segunda lengua quiere decir lograr la
competencia de unas formas fonéticas, sintácticas y léxicas, así como de unas reglas
sociolingüísticas cuya categorización, conceptualización y organización se relacionan
historicamente con la experiencia sociocultural de un grupo étnico particular" .
Conèixer el significat d'una paraula d'una altra llengua no vol dir necessàriament que
se sàpiga exactament el camp semàntic conceptual i d'acció total de la paraula.
També, en moltes ocasions, el llenguatge té sentit més enllà de les paraules; tant és
el que es digui, el que interessa és el fet comunicatiu en sí, llavors el significat no és a
la paraula sinó en el seu context social. Hi ha sistemes de coneixement imbrincats
dintre de les cultures que permeten derivar uns sistemes de creences que es van
desenvolupant al llarg de la història cultural i afecten la sensació que un té sobre les
coses, això, que anomenem cosmovisió, ajuda a construir la realitat social. La llengua
ens fa conceptualitzar la realitat, és un refinament cultural i una eina adaptativa, ens
permet parlar de l'entorn, pero també fer grans elaboracions ideològiques. El
llenguatge s'especialitza en funció de la cultura; així veiem, per exemple, que els
beduïns, al desert, distingeixen una cinquantena de termes per a les varietats de sorra,
que, també, els esquimals tenen moltes paraules quan fan referència als diferents
estats de la neu i el gel o que els quechua tenen una sola paraula per parlar del temps
i de l'espai, i que per a ells el passat està al davant i el futur està al darrera (perquè no
el veuen).
Per tant, és dificil anar més enllà si no hi ha un contacte sociocultural directe i constant
amb la societat d'acollida, cosa que, sovint, no es dóna. Cal que siguem conscients de
tot això i, a part de basar l'ensenyament de la llengua en el seu ús, cal aconseguir la
inclusió de l'alumnat nouvingut a la comunitat educatica que l'acull, i treballar sempre
en la línia de la interculturalitat.
Carme Junyent informa de la progressiva desaparició de llengües minoritàries i alerta
de la situació de la llengua catalana, en el sentit que el seu ús va disminuint
progressivament, sobretot en els/les joves. Cal tenir clara la importància de la diversitat
lingüística i el preu que es paga quan una llengua desapareix. "Donar a conèixer la
necessitat de la diversitat és un pas imprescindible per a incentivar l'ús de la llengua,
en la mesura que permet un comportament responsable, un compromís amb una
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
53
causa que ens afecta i que, alhora, va molt més enllà del nostre entorn més immediat
(...) Conèixer les causes i les conseqüències de la mort de les llengües permet
entendre l'abast i la naturalesa d'un fenomen que en cap cas és natural". (2004:3). Cal
deixar clara, també, la idea de la "suposada" superioritat d'unes llengües envers unes
altres. Veiem, doncs, que el tema de la llengua ens afecta a tots i que, pel que fa als
centres educatius, va molt més enllà de l'àmbit estricte de les classes de català,
requereix la implicació de tota la comunitat educativa i que les línies d'actuació
estiguin ben clares i fixades en els documents corresponents (PL, PEC...).
5.1. Comunicació no verbal
Ja sabem que la llengua és el vehicle bàsic del pensament. Per mitjà de la llengua
interioritzem unes representacions culturals i, també per mitjà de la llengua (parla, en
aquest cas), les exterioritzem. Això té lloc en l’àmbit d’un fenomen prou conegut que
és la comunicació. La comunicació, però, no acaba aquí: en tot procés comunicatiu hi
ha un element tant o més important que la parla: el missatge no verbal, i això ens porta
a explorar un aspecte bàsic en tot acte comunicatiu.
Tot i que hi ha una interdependència entre comunicació verbal i comunicació no verbal,
sovint els missatges no verbals tenen més significació que els missatges verbals;
acostumen a manifestar el nostre estat d’ànim i les nostres emocions per mitjà de
sistemes no verbals. Diríem que la comunicació verbal és voluntària i la no verbal, en
general, no ho és. En qualsevol situació comunicativa, la comunicació no verbal és
inevitable, no podem no comunicar. Els canals no verbals sempre són oberts i això
cobra encara més importància quan la persona que tenim al davant no ens entén o
ens entén molt poc, com és el cas de l'alumnat nouvingut.
Els elements que formen la comunicació no verbal són molt diversos. Rebem molta
informació a través de la vista, i utilitzem també els canals del tacte i l’olfacte amb la
mateixa finalitat. Sistemes importants a destacar són l’espai (relacions espacials entre
persones, i relacions entre persones i espais) i l’expressió corporal.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
54
5.1.1. L’expressió corporal
Hi ha diferents tipus de moviments relacionats amb la comunicació, tot i que estan molt
relacionats entre ells. Els moviments facials indiquen amb molta precisió l’estat
emocional d’una persona; per altra banda, també són molt importants els gestos, tant
com a complements del llenguatge com pel seu paper en determinats rituals socials.
Cal anar amb compte, però, i no interpretar com a comunicació no verbal els trets
característics de l'aspecte físic d'una persona, ja que això pot portar, fins i tot, a la
marginació.
Expressió facial
El rostre és un dels punts de referència més importants en la comunicació
interpersonal. Ens reconeixem mútuament, sobretot, pel rostre. Segons Sebastià
Serrano "Interpretem l'alegria, la tristesa, la por, la ràbia, la sorpresa; el fàstic o
l'afecte, per la simple observació dels moviments de la cara del nostre interlocutor"
(1996:102).
Els ulls tenen una gran importància, són els reguladors fonamentals de la comunicació.
Per una banda, necessitem el contacte visual per comunicar-nos amb els altres, així
els manifestem que els canals de comunicació estan oberts. Però, per altra banda, no
hem de mantenir massa temps la mirada perquè aquesta no resulti amenaçadora, ja
que un parlant que mantingui la mirada fixa en el seu interlocutor resultarà agressiu i
dominant. En una conversa normal observem, per tant, que el parlant interromp
contínuament el contacte visual, mentre que l’oient pot mirar l’altre de manera
continuada. Aquest principi, malgrat les varietats culturals, és vàlid a tot arreu i aquest
contacte ocular afavoreix i intensifica la intimitat, entre altres coses. Podem observar
algú i fer-li saber amb la mirada que l'hem vist i que ens agrada, o tot el contrari.
També és significatiu el contorn de l’ull pel que fa a aquest “llenguatge ocular”. Podem
estrènyer o eixamplar l’obertura de la parpella i elevar les celles de diverses maneres
(fem una elevació ràpida de les celles indicant atenció...). Podem contreure diversos
músculs facials i combinar-los entre ells; això donarà lloc a nombrosos moviments
expressius que comuniquen estats d’ànim i situacions (amistat, tristesa, desconfiança,
sorpresa, fàstig...).
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
55
Hi ha conceptes que es relacionen amb patrons de comportament (riure, somriure,
etc.); el somriure és, per exemple, expressió d’una disposició per al contacte amistós,
i apareix també com a expressió tant d’emocions agradables com desagradables.
Les expressions facials transmeten, doncs, molts missatges diferenciats i tots som
capaços de comprendre l’emotivitat d’aquesta mímica i respondre a ella.
Els gestos
Un gest, per exemple, que es troba a totes les cultures és assenyalar amb el dit índex.
Es parla d’emblemes fent referència a aquelles representacions sensibles i
simbòliques en les quals un signe posseeix un significat molt concret. Per exemple,
l’obertura de les mans unida a un encongiment d’espatlles com a expressió de
perplexitat, advertir algú amb el dit índex aixecat, etc.
Per altra banda, els il·lustradors són gestos associats a la parla i estan estretament
vinculats al contingut i al flux del discurs, en accentuar una paraula o una frase. En
aquests casos, l’èmfasi verbal, per elevació de la veu, volum o modulació, se
sincronitza amb el no verbal (arquejant les celles, assentint...). Serveixen per
segmentar el decurs de la parla com si hi col.loquéssim signes de puntuació, i regulen
la interacció entre els interlocutors en comunicar el moment en què un d’ells vol
prendre la paraula o cedir-la a l’altre, o si vol seguir mantenint el seu paper de parlant.
L'actitud i orientació del cos posseeix, també valor comunicatiu. Per exemple, quan es
pretén impressionar, és freqüent mantenir-se ben dret. En canvi, quan un se sent
inferior, s'empetiteix, inclina el cap en lloc de mantenir-lo dret i deixa caure les
espatlles. Quan dues persones conversen dretes, normalment cara a cara, poden
obrir-se a una tercera persona separant-se per la banda d'aquesta, possibilitant-li
l'accés a la conversa.
5.1.2. L’espai
Les relacions espacials entre les persones, les distàncies que s’estableixen entre elles
en comunicar-se i les relacions que mantenen amb l’espai, són autèntics sistemes de
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
56
comunicació que, sovint, en cada cultura adquireixen uns valors determinats i
diferents.
L’aparell sensorial de l’ésser humà es divideix, generalment, en dues categories: els
receptors de distància, relacionats amb l’examen dels objectes distants, o sigui els ulls,
l’oïda i el nas; i els receptors d’immediació, utilitzats per examinar el que està contigu o
enganxat a nosaltres, o sigui el que és relatiu al tacte, les sensacions que rebem de la
pell, les mucoses i els músculs. No només hi ha una gran diferència de quantitat i
gènere en la informació que poden tractar els dos sistemes de recepció, sinó, també,
en la quantitat d’espai que poden sondejar eficaçment. La informació visual tendeix a
ser menys ambigua i a concentrar-se més que l’auditiva.
Pel que fa al tacte, entre altres coses, l’ésser humà està ben dotat tant per enviar com
per rebre missatges relatius al seu estat emocional, per mitjà de canvis en la
temperatura de la pell de diverses parts del seu cos. Els estats emotius es reflecteixen
també en l’afluència de sang a diferents zones del seu organisme (enrogiment de la
cara...). Per mitjà del tacte podem, entre altres coses, manifestar tendresa o
indiferència; la nostra cultura, però, és molt repressora en aquest aspecte i, sovint,
ens priva d'un element bàsic de comunicació interpersonal.
Les experiències espacials, visuals i tàctils estan tan entrellaçades que no es possible
separar-les; de fet, la vista és el mitjà principal que tenim per recollir informació i per
transmetre-la, com ja s’ha comentat anteriorment.
La percepció de l’espai no és només qüestió d’allò que un pot percebre, sinó del que
un pot eliminar. Des de petits aprenem a excloure un cert tipus d’informació, al mateix
temps que estem pendents d’informació d’un altre tipus, tot depenent de la cultura a la
qual pertanyem.
Hi ha diferents tipus d’experiències espacials, però, segurament, les més importants
són les que tenen lloc en l’espai informal o no declarat, ja que en ell tenen lloc les
distàncies que es mantenen en les trobades amb altres persones. Les normes
espacials informals formen una part essencial de la cultura. Les fronteres de l’ésser
humà no comencen i acaben en la seva epidermis, sinó que està rodejat d’una sèrie
de camps que s’eixamplen i es redueixen, i que proporcionen informació de molts
gèneres.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
57
Es considera que hi ha quatre zones de distància diferents i cada una d’elles té una
fase propera i una fase llunyana.
Distància íntima. En aquesta distància es pot veure l’altra persona amb extraordinari
detall. És una distància per a relacions íntimes i si algun estrany entra en aquesta
esfera íntima, ens ocasionarà malestar.
Distància personal. En aquesta distància un pot agafar la persona amb qui s’està
comunicant. Els assumptes d’interès i de relació personal es tracten en aquesta
esfera.
Distància social. En aquesta distància es tracten assumptes impersonals (120
cm. a 2 m.). És una distància utilitzada sovint per les persones que participen
en una reunió social improvisada o informal. En la fase llunyana (2 a 3’5 m) el
discurs comercial i social té un caràcter més formal, i el nivell de la veu és
perceptiblement més elevat.
Distància pública. La distància pública usual no es limita als personatges públics, sinó
que qualsevol pot utilizar-la en ocasions públiques. A més de 9 metres es perden els
matisos del significat amb el to normal de veu, així com els detalls de l’expressió facial
i el moviment.
Tenim embolcalls espacials propis (una mena de bombolla al nostre voltant), i és
evident que de la mateixa manera que no funciona la comunicació amb un estrany que
se’ns situï a distància íntima, tampoc podrem mantenir una conversa personal exitosa
amb algú que estigui molt allunyat de nosaltres. Cal tenir present, també, que les
distàncies poden variar segons la cultura; així, per exemple, ens podem sentir
incòmodes en una conversa amb un àrab perquè se'ns apropi massa i violi el nostre
espai íntim, i és que el seu espai comunicatiu és un altre.
5.2. Organització
La diversitat a les aules no ve donada exclusivament per la incorporació al sistema
educatiu de l'alumnat de nacionalitat estrangera. La diversitat a les aules ha existit
sempre i ara s'ha incrementat, però tots els centres educatius tenen els seus recursos
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
58
per fer front a la no homogeneïtzació de l'alumnat (tot l'alumnat és divers) i, sovint,
aquests mateixos recursos seran vàlids, tenint en compte, però, que cal buscar eines
per aconseguir amb la màxima rapidesa i eficàcia que l'alumnat nouvingut aprengui la
llengua catalana. Ja que, sense un domini bàsic de la llengua no pot avançar en cap
àrea i no es podrà comunicar amb el seu entorn i, per tant, no s'hi podrà incloure.
Els centres amb major nombre d'alumnat nouvingut disposen, en general, de Tallers
de Llengua (TL) la finalitat bàsica dels quals és l'aprenentatge de la llengua catalana
per part de l'alumnat amb desconeixement de la llengua catalana. L'alumnat
compagina aquest recurs amb el màxim d'hores possibles al seu grup-classe. També
hi ha els Tallers d'Adaptació Escolar i Aprenentatges Instrumentals Bàsics, aquests
tallers són per a l'alumnat que no coneix la llengua catalana ni tampoc la castellana.
L'assistència als TAE implica tot els matins i la direcció del centre on l'alumne/a estigui
matriculat serà qui el derivarà cap a aquests tallers que no necessàriament seran al
seu institut. L'alumnat dels TAE estarà a les tardes amb els seus companys/es de
grup-classe. Tant els TL com els TAE són recursos transitoris fins que l'alumnat
corresponent es pugui incorporar al seu grup-classe amb un coneixement bàsic de la
llengua catalana i un mínim de recursos generals. Aquesta estructura variarà el curs
2004-2005. En aquest curs, el Departament d'Educació instaurarà en determinats
centres unes Aules d'Acollida gestionades per un Tutor o Tutora d'Acollida i amb un
assessorament extern diferent del que hi havia fins ara: Programa d'Educació
Compensatòria (PEC) i Servei d'Ensenyament del Català (SEDEC). L'assessorament
tindrà tres vessants: LLengua, Interculturalitat i Cohesió Social, i implicarà tot el centre
educatiu.
Altres serveis educatius externs són els Centres de Recursos Pedagògics (CRP) i els
Equips d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP). Els Centres de
Recursos Pedagògics són serveis educatius que donen suport pedagògic a les
activitats dels centres educatius i al professorat (oferta de recursos i materials
específics; catalogació i préstec d'aquests materials; recursos, coordinació i
organització d'activitats de formació del professorat...). Pel que fa als Equips
d'Assessorament i Orientació Psicopedagògica, el seu suport va adreçat, en general, a
alumnat amb dificultats en el seu procés d'aprenentatge o amb necessitats educatives
especials, i al professorat dels centres docents (contactes amb alumnes, famílies,
assessorament als professors sobre projectes curriculars dels centres, adaptacions
curriculars...).
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
59
No cal dir que l'àmbit de col.laboració de tots aquests serveis educatius externs no és
només la llengua, tot i que els hem posat en aquest apartat, sinó que implica tot el
centre.
Abans de continuar, voldríem fer una precisió. De l'alumnat de nacionalitat estrangera
que arriba als centres educatius, considerem que els/les nouvinguts/des són els que
arriben a l'inici o al llarg del curs, o del curs anterior. Aquest alumnat serà el que
necessitarà més hores de suport de llengua, però és evident que, entre l’alumnat
immigrant ja incorporat, pot ser que també hi hagi qui necessiti un recolzament, això es
veurà en cada cas individualment. En aquest sentit, cal no oblidar, com ja hem
esmentat abans, que els recursos de què disposin els centres per tractar la diversitat
seran, també, de gran ajuda (agrupaments flexibles, desdoblaments, crèdits variables
de reforç..)
5.2.1. Aula d'acollida, aula oberta...
L'aula d'acollida és un recurs només per a alumnat nouvingut. Les hores d'assistència
seran en funció de les necessitats de l'alumne/a. El professor/a que imparteixi classes
a l'aula, seria convenient que en fos, també, el responsable i fes les funcions de tutor/a
d'acollida. El nombre d'hores de classe s'aniran revisant periòdicament (a cada
avaluació). S'intentarà que les hores que l'alumne/a estigui a l'aula no interfereixin en
àrees com Educació Física, Visual i Plàstica... i, sobretot, tutoria. Es bàsic que aquest
alumnat senti que pertany a un grup-classe concret. És important que hi hagi un
contacte directe entre els dos tutors/es (de grup i d'acollida) i l'equip docent
corresponent, i, per descomptat, la família (mantenir-los informats i conèixer les seves
espectatives serà de gran ajuda).
L'aula oberta és una estratègia per a tot l'alumnat del centre. Bàsicament serà per a
alumnat nouvingut, però, també per a alumnat amb necessitats educatives especials.
És important conèixer el procés d'escolarització que ha seguit l'alumnat nouvingut i,
en el cas que el curs anterior hagi estat a Educació Primària el traspàs d'informació
serà bàsic ( també per a la resta d'alumnat de primer d'ESO). Concretant, hem de
saber:
Si ha estat escolaritzat o no. A partir d'aquí pot haver-hi diverses variants:
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
60
Coneix la llengua castellana (llatinoamericans).
Coneix alguna llengua romànica.
No coneix cap llengua romànica, però coneix l'alfabet llatí.
No coneix ni l’alfabet llatí.
És important partir d'una prova inicial de llengua i de matemàtiques i, a poder, ser en la
llengua pròpia de l'alumne/a. Quan faci la prova, cal també observar l'alumne/a i
intentar que estigui tranquil i se senti bé.
Ja hem parlat abans del pla individual de l'alumne/a que caldrà fer un funció del seu
punt de partença. De totes maneres podríem preveure, segons les situacions i en
general, tres nivells diferents a l'aula: inicial, interllengua (nivell intermig a cavall entre
les dues llengües, la pròpia i la que s'aprèn, i que passa per diversos estadis), i
avançat. L'assoliment d'aquest últim nivell serà el que permetrà a l'alumnat obtenir les
competències comunicatives mínimes generals de la llengua. Aquest nivell queda
reflectit, per exemple, a Nivell Llindar, per a escolars de 8 a 14 anys, publicat pel
Departament D'Ensenyament (1995). Aquesta publicació "fixa els objectius i els
continguts generals per poder dissenyar programacions de català per a alumnes no-
catalanoparlants partint d'un enfocament comunicatiu de la llengua" (1995:6). Preveu
diferents nivells segons l'edat de l'alumnat i, entre altres aspectes, parteix de les quatre
habilitats bàsiques: comprensió oral, expressió oral, comprensió lectora i expressió
lectora.
Pel que fa a la programació, el Departament d'Educació ofereix una Programació de
Llengua Catalana per a l'alumnat nouvingut a la web:
www.xtec.es/acollida/professorat/prog_lcatalana.pdf. Aquesta programació s'ha
elaborat a partir del "nivell llindar", abans esmentat, i ha donat lloc als llibres Vincles.
Consta de cinc àrees, cada àrea té diverses unitats (vint-i-cinc, en total) i cada unitat té
tres lliçons. En una graella, cada lliçó està desglossada en: funcions lingüístiques,
exponents lingüístics, nocions específiques i temes.
A més de l'aprenentatge de la llengua, l'aula oberta o d'acollida tractarà, també, la
interculturalitat (coneixement i respecte per les diferents llengües i cultures dels
alumnes, introducció de la cultura pròpia, coneixement de l'entorn...), adquisició
d'habits bàsics...
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
61
5.2.2. Estratègies i metodologia
Tothom sap que no és el mateix aprendre una primera llengua que una segona. La
primera llengua s'aprèn de forma natural i inconscient; la segona, no. Cada vegada és
més reconegut el paper que té la llengua materna en l'aprenentatge de la segona
llengua. Hi ha lingüistes que parlen d'una "teoria general" que estudiaria els universals
del llenguatge, parteixen de la idea que totes les llengües tenen en comú certs
caràcters. Sigui com sigui, és evident que quan s'aprèn una segona llengua no es
parteix de zero, l'alumne parteix d'una experiència lingüística prèvia, i l'aprenentatge
de la segona llengua es recolza en la primera. Què passa, doncs, quan la primera
llengua no és la que es parla i s'aprèn a l'escola? Ens estem referint als estudiants
marroquins que tenen com a llengua materna el bereber i com a llengua d'escola
d'origen l'àrab clàssic. Parlen una llengua que a més, està desprestigiada, i aprenen a
escriure en una altra llengua diferent.
Pensem que cal plantejar-se, com ja han fet altres països (Holanda, Suècia...), la
possibilitat de reforçar les llengües maternes, perquè l'alumnat nouvingut domini i
valori la pròpia llengua i, això, faciliti l'aprenentatge de la llengua d'acollida.
No hi ha dubte que ajudaria molt en l'aprenentatge de la llengua catalana el fet que el
professorat que li imparteix classes sabés la llengua dels nouvinguts, però sabem que
això és pràcticament impossible en molts casos. En aquesta línia, el Gabinet
d'Assessorament Lingüístic per a la Immigració de la Universitat de Girona, amb la
col·laboració del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya,
ha elaborat un material recollit en cinc llibres en què compara diverses llengües amb la
llengua catalana. Aquest material permet detectar els errors més corrents de l'alumnat,
veure per què es cometen, i, també, incidir en aquests possibles errors o dificultats
tenint-los presents a l'hora d'establir la dinàmica de les classes. Donat que és bàsic
establir un corrent de complicitat i, fins i tot, d'afecte amb l'alumnat nouvingut, el fet
que ells vegin que el professor/a té interès per la seva llengua, pot fer que d'entrada se
sentin molt més acollits, qüestió bàsica per a la seva progressiva integració.
Aquests llibres estan anotats a la bibliografia d'aquest treball. També es poden trobar a
la web: http://www.gencat.net/benestar/immigra/pinze.htm.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
62
Tots segueixen la mateixa estructura i es basen, com ja hem dit, en la comparació
entre les dues llengües:
1. Identificació de la llengua.
2. Descripció gramatical (fonologia i fonètica; morfologia, sintaxi i lèxic).
3. Resum de qüestions gramaticals problemàtiques.
4. Vocabulari.
5. Bibliografia.
6. Apèndixs.
Els llibres són:
Sànchez, Raquel. L'àrab. Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la de
l'àrab.
Gràcia, Lluïsa. El xinès. Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del
xinès.
Gràcia, L; Contreras, J.M. El soninké i el mandinga. Estudi comparatiu entre les
gramàtiques del soninké i el mandinga i la del català.
Lamuela, Xavier. El berber. Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la del
berber o amazig.
Orozco, M; Roca, F. El fula i el wòlof. Estudi comparatiu entre les gramàtiques del
fula i el wòlof i la del català.
Alguns exemples:
En soninké, la flexió nominal de nombre es fa canviant sons, no afegint-hi
morfemes: yaxare (dona), yaxaru (dones). De la mateixa manera en wòlof: loxo (braç),
yoxo (braços).
En la flexió verbal hi ha llengües en què no hi ha concordança entre persona i
nombre, com en xinès.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
63
Pel que fa a les oracions en català, l'ordre és SVO. També és així en wòlof. En
àrab i berber és VSO. En soninké és SOV.
En àrab i en berber no hi ha verb copulatiu entre el nom i l'atribut, però sí que n'hi
ha quan la frase no és en present.
Ja hem comentat el fet important que cal partir de situacions comunicatives diverses,
la llengua s'ha d'aprendre en funció del seu ús. Hauríem de treballar a classe amb
diferents materials per anar-los alternant i, també, tenir present en aquesta alternança
les possibilitats actuals de les TIC. Es pot organitzar el material de l'aula per racons
(conversa, comprensió lectora, expressió escrita, jocs...). Pensem que pot ser
interessant ordenar el material per temes, de manera que cada tema tingui diversos
materials disponibles (llibres...) que corresponguin a diferents nivells d'aprenentatge;
això permetria treballar en equip i, fins i tot, tirar endavant un petit projecte on cada
alumne/a col·labori en la mesura de les seves possibilitats. És important crear un bon
ambient a classe, intentant des del primer moment que els alumnes es relacionin entre
ells.
El professorat de llengua serà el model lingüístic a seguir per part de l'alumnat
nouvingut, però no només el professorat de llengua sinó tot el professorat i tots els
membres de la comunitat educativa. Com més sentin parlar en català, més aviat
n'aprendran i això, tot i que ja no està en el nostre àmbit, implica també la societat en
general. Es reduiran les hores d'aprenentatge intensiu de llengua en funció, entre
altres coses del context lingüístic que tingui l'alumne/a en qüestió. Cal, però, intentar
ser un bon model lingüístic, és per això que hi ha algunes estratègies que tot el
professorat hauria de tenir en compte: parlar a poc a poc intentant una bona pronuncia
i evitant una veu monòtona; repetir quan calgui; crear situacions que motivin la
comunicació, encara que inicialment sigui no verbal; utilitzar vocabulari bàsic i frases
simples; corregir els errors amb tacte; assegurar-se que l’alumne ha entès què ha de
fer... I, sobretot, no li fem cap favor a un alumne parlant-li en castellà, pensant que així
li facilitem les coses, sinó tot al contrari.
A la web: http://www.xtec.es/it/estrateg.htm, hi ha el document Estratègies
d'intervenció lingüística amb l'alumnat nouvingut que es pot consultar i que està pensat
per a l'alumnat nouvingut que ha d'aprendre la llengua catalana.
5.2.3. Recursos didàctics
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
64
A la mediateca del Centre de Recursos de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social hi
ha un fons important de documents (materials per a l'alumnat i materials per al
professorat) en diferents suports, i publicacions periòdiques especialitzades. Tot per a
consulta i préstec. L'adreça és: Passatge Centelles, 28, 08013 Barcelona, tel.
934556355. Es pot consultar a la web: http://www.xtec.es/serveis/pec/a8900066/ on es
troba la informació agrupada en diferents apartats. Per exemple, pel que fa al material
didàctic per a l'alumnat: expressió i comprensió oral, lèxic, grafomotricitat,
lectoescriptura...
A la web: http://www.xtec.es/sedec/it_secundaria/materialsit.htm hi ha les Orientacions
sobre l'ús de materials per a alumnat nouvingut. Juny 2004. Aquest document
presenta diversos materials en fitxes on es fa una descripció del material en concret,
les aplicacions que té, la part de llengua que treballa (llengua escrita, estrutures de
conversa...), i unes orientacions didàctiques (nivell de competència de l'alumne/a...).
Es pot consultar el catàleg de documents de tots els Centres de Recursos Pedagògics
de Catalunya. Per posar un exemple, el CRP de Gràcia (http://www.xtec.es/crp-gracia)
fa , també, una descripció de tot el material que presenta. Hi ha material de llengua i
força material relacionat amb el coneixement de les cultures (llibres de lectura),
interculturalitat...
Esmentarem alguns llibres de text:
BADIA, D. Llengua catalana. Nivell inicial (2003). L'Àlber. Vic.
BADIA, D. Llibretes autocorrectives de vocabulari . Colecció de tres quaderns.
Eumo. Vic.
BALAGUER, C; RIPOLL, O. Xarranca. Jocs per a l'aprenentatge del català oral per
a nouvinguts (2002). Fundació Jaume Bofill. Generalitat de Catalunya. Direcció
General de Política Lingüística. Secretaria General de Joventut.
BELDA, F. i altres. Mètode d'ensenyament de català per a xinesos. Associació
Sociocultural La Formiga.
BOIXADERAS, R. i altres (1999). Hola!. Eumo. Vic.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
65
CASAJUANA, M.J. i altres (2004). On és l'Ona. L'Âlber. Vic.
DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA (2004). Viure a Catalunya. Comencem a
parlar. Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Secretaria de Política
Lingüística.
DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA (2004). Viure a Catalunya. Vocabulari en
imatges. Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Secretaria de
Política Lingüística.
GISPERT, D. i altres (2002). Els sons entremaliats. (Quatre llibres). L'Àlber. Vic.
LÓPEZ, D; SALA, J (2002). Nexe. Català inicial per a estrangers. Editorial Casals.
Barcelona.
Hi tres sèries: Sèrie blava (sis quaderns). Sèrie groga (tres quadern). Sèrie verda (cinc
quaderns).
MONEGAL, C. (2003). 156 activitats per a parlar en català. L'Àlber. Vic.
SIMÓ, M.J. (2004). Vincles. Els altres i jo. Llegua catalana per a alumnat
d'incorporació tardana. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.
Barcelona. Llibre de l'alumne, quadern d'exercicis i guia didàctiva. CD-Rom que a més
inclou la versió interactiva i la programació de llengua catalana.
A la web: http://www.edu365.com/eso/acollida/index.htm podem trobar els següents
recursos (alguns dels quals es poden descarregar de la xarxa i/o són interactius):
VINCLES. Els altres i jo
Entrena't per llegir
Gali
Mud de Mots
El món per un forat
Diccionari català-àrab
Diccionari català-xinès
Diccionari català-urdú
Diccionari català
Activitats Clic
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
66
Exercicis diversos
A la web: http://www.xtec.es/~mfortun4/Quidam.htm, hi ha un programa (Quídam) que
permet a l'alumnat de nivell inicial treballar-lo directament. Si es vol baixar el programa
s'ha de fer entrant a l’adreça: http://www.xtec.es/recursos/prg_educ/quidam.htm
Un altre recurs molt interessant és l'Atles de la diversitat. És un projecte que pretén
recollir com veuen i entenen el món nois i noies de diferents països. Partint d'una tasca
prèvia, l'alumnat podrà escriure a l'Atles el tema que ha desenvolupat. La participació
en aquest projecte requereix d'una inscripció prèvia del centre educatiu. Web:
http://www.atlesdeladiversitat.net
Recomanem, també, la pàgina d'acollida de la XTEC: http://www.xtec.es/acollida. I la
del SEDEC: http://www.xtec.es/sedec.
5.2.4. Avaluació
L'alumnat nouvingut ha de saber, com qualsevol altre alumne/a, de què se l'avaluarà i
com s'avaluarà. Se'ls avaluarà en funció del seu pla individual, tenint en compte els
tres apartats corresponents (continguts, procediments, i actituds, valors i normes).
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
67
6. Projecte curricular El pla de treball individual que tindrà cada alumne/a nouvingut serà bàsic per a tot el
seu currículum; allà quedaran reflectits, entre altres coses, els objectius i continguts de
cada àrea que cursi, tenint en compte que, depenent de les hores que faci de llengua,
farà menys hores d'altres àrees. Ja hem comentat en el seu moment, que el pla de
treball s'hauria d'anar revisant a cada avaluació per tal d'introduir les corresponents
modificacions relacionades amb el procés d'aprenentatge de la llengua, i que tot plegat
és un procés en què hi ha d'intervenir el professorat implicat, el tutor/a, els equips
docents, els departaments...
L'alumnat nouvingut forma part de la diversitat del centre des del primer moment (tots
som diversos). No és, però, el mateix que un alumne/a s'incorpori a primària que a
secundària (i més encara si és segona etapa); com més gran sigui l'alumnat nouvingut
més dificultats tindrà i és per això que, en el seu moment, hem parlat de la necessitat
d'un espai on pugui fer un aprenentatge accelerat de la llengua i on aprengui els
recursos necessaris per poder avançar en el seu procés d'aprenentatge. Necessitarà
una atenció més personalitzada, però cal que, amb la màxima rapidesa possible,
s'incorpori al ritme diari del seu grup-classe. Els centres educatius tenen diferents
estratègies d'atenció a la diversitat, i l'alumnat de nacionalitat estrangera, nouvingut o
no, forma part d'aquesta diversitat; per tant, compartirà els recursos del centre amb la
resta d'alumnes. Necessitem, també, que aquest alumnat se senti bé en aquest nou
context que li ha tocat viure i que s'hi integri. Un aspecte important per aconseguir la
seva inclusió és la introducció al centre de la interculturalitat, tema que afecta no
només els nouvinguts, sinó a tot el centre, i del qual parlarem més endavant.
6.1. Estratègies d'atenció a la diversitat
Voldríem, en primer lloc, comentar que el concepte d'atenció a la diversitat apareix
lligat inicialment al camp de l'Educació Especial. Més endavant, aquest concepte
passarà a formar part de les necessitats educatives especials i, posteriorment, al camp
de l'educació en general. Al llarg d'aquest temps es passaran per diverses etapes que
donaran lloc a diferents punts de vista del tema. El 1990, en una conferència de la
UNESCO amb la participació d'EEUU, Austràlia i alguns països més, apareix el
concepte d'inclusió, amb la idea que l'escola ha d'oferir una educació per a tots. El
1994, va tenir lloc la "Declaració de Salamanca sobre els principis, política i pràctica en
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
68
l'Educació de les Necessitats Especials". Aquest document internacional va
representar un pas important en el camp de les necessitats educatives especials.
L'escola inclusiva considera la diferència com a part integrant de l'experiència humana
i es considera que els canvis organitzatius i metodològics per donar resposta a
l'alumnat amb NEE poden aplicar-se, en general, a tot l'alumnat. Cada alumne té una
manera única de ser i és un membre més de la comunitat educativa en condicions
d'igualtat. L'escola inclusiva remarca la necessitat d'oferir uns programes educatius
apropiats per propiciar, amb el suport que calgui, l'èxit de tot l'alumnat. Destacaríem
tres característiques bàsiques:
Adaptació dels continguts, amb diferents nivells.
Treball cooperatiu entre l'alumnat.
Treball conjunt entre el professorat de suport i el professorat de les diferents àrees.
Pensem que pel que fa a les estratègies d'atenció a la diversitat, no s'han de concretar
en uns alumnes en particular, sinó que cal que el centre educatiu s'organitzi de
manera que es creïn unes estratègies que serveixin per a tot l'alumnat i que puguin
garantir un procés d'aprenentatge al qual hi tingui accés tothom.
Hi ha diverses estratègies d'atenció a la diversitat que alguns dels centres amb què he
contactat comparteixen (agrupaments flexibles, desdoblaments, aula d'acollida/oberta,
crèdits d'anticipació de conceptes....). Volem centrar-nos, però, en les estratègies que
s'utilitzen a l'IES Bernat el Ferrer de Molins de Rei (curs 2003-2004).
L'IES Bernat el Ferrer va a començar a funcionar el curs 1978-79, com a Institut de
Formació Professional. El curs 1984-1985 va ser un dels instituts que, de manera
experimental, va començar el que en aquell moment anomenàvem "la reforma"
(Reforma de l'Ensenyament Secundari). En aquests moments, aquest institut imparteix
ensenyaments d'ESO, Batxillerat (modalitats humanística i social, científica, i
tecnològica), i Cicles Formatius, mitjans i superiors.
Al llarg dels anys, s'han anat duent a terme diverses iniciatives pedagògiques que han
creat una cultura de centre amb una finalitat: millorar la qualitat de l'ensenyament-
aprenentatge de l'alumnat. Alguns dels aspectes bàsics al centre són: la importància
dels equips docents en les actuacions que es duguin a terme, la importància de l'acció
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
69
tutorial, el treball amb l'alumnat (incorporació de les TIC...), l'orientació a final de l'ESO,
fomentar la inclusió de tot l'alumnat...
La detecció, el seguiment i la valoració de les necessitats educatives es fa a partir de:
El treball sistemàtic dels Equips Docents.
Tutoria de grup i tutoria personal.
La valoració de les proves psicopedagògiques IGF en iniciar i finalitzar el 1r cicle i
el 2n cicle d'ESO.
Els resultats acadèmics de l'alumne/a.
Tot el conjunt d'estratègies són obertes i flexibles, i propicien l'itinerari personalizat de
l'alumnat.
Agrupaments flexibles
Agrupaments per ritmes en les àrees de: llengua catalana, llengua castellana, llengua
anglesa i matemàtiques. Aquests agrupaments es fan al llarg de tots els cursos de
l'ESO. Adaptació de les programacions segons els diferents grups.
Desdoblaments
Es fan desdoblaments de grup-classe en les àrees de Ciències Socials i Ciències
Naturals. Es fa un treball d'estratègies d'aprenentatge i d’estudi guiat que, depenent
del curs i de les necessitats, es farà amb un reforç dins l'aula, en petits grups o, fins i
tot, individualitzades. Adaptació de les programacions segons les necessitats.
Diversificació de crèdits variables
Es potencien els crèdits d'ampliació per a l'alumnat que cursarà un Batxillerat.
Es fa un crèdit d'estudi guiat per a alumnes que no assoleixen els objectius del
50% del currículum.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
70
Crèdits interdisciplinars
A 2n d'ESO hi ha els crèdits de Jardineria i Pre-tallers.
A 3r d'ESO es fan els crèdits d’Hort i Pre-tallers. Els crèdits de Jardineria i Hort
estan relacionats amb l'Escola Verda.
A 4t hi ha el SEFED. Aquest crèdit té lloc fora del centre i representa un simulacre
d'empresa; són quatre crèdits relacionats amb el món empresarial i amb les àrees
curriculars de l'alumnat.
Un altre crèdit que es fa és el de Tallers externs. És un recurs especial que implica
molt pocs alumnes.
En aquests crèdits interdisciplinars es compta amb la col·laboració de l'Ajuntament.
Aula oberta
A l'aula oberta hi tenen lloc:
Taller de llengua per a nouvinguts.
Reforç de llengua per a alumnat estranger.
Reforç en les àrees comunes del currículum per a alumnes amb NEE.
Seguiment acadèmic de l'alumnat amb NEE.
6.2. Altres estratègies a tenir en compte
Considerem important comentar, també, algunes experiències o recomanacions que
ens han semblat destacables i que, ben segur, poden aportar estratègies i
metodologies enriquidores.
El diàleg i la construcció compartida del saber (coneixement entès com a
construcció)
Maribel Pomar (2001) ha fet un estudi de la pràctica educativa d'una mestra de
primària d'una escola pública de Palma. El seu objectiu és conèixer els sabers en què
se sustenta aquesta pràctica docent i el procés per mitjà del qual aquests
coneixements es veuen enriquits per la pròpia acció que té lloc a l'aula. Volia saber,
doncs, quina és la cultura que la mestra i els alumnes reconstruïen a l'aula.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
71
Des del primer moment s'adona de la importància que, a l'aula, tenen tots els membres
del grup (mestra i alumnes). Pomar destaca quatre fets que al seu entendre demostren
el paper destacat que tenen els alumnes en tot el seu procés d'aprenentatge:
1. El paper del diàleg per construir el coneixement a l'aula.
2. La importància que la mestra dóna a la consciència per part de l'alumnat del seu
propi procés d'aprenentatge.
3. La recerca constant de relacions entre fets, conceptes, estratègies i aconteixements
escolars i no escolars en la qual la mestra implica els seus alumnes constantment.
4. El valor assignat a les negociacions i decisions preses pel grup.
El que fa Pomar és realitzar una investigació etnogràfica a les classes de la mestra
esmentada i compartir, al mateix temps, diverses situacions de la vida escolar (festes,
sortides, problemes escolars puntuals). També fa entrevistes amb la mestra i analitza
els documents de l'aula i de l'escola.
Una de les propostes curriculars que es du a terme a l'aula és la dels projectes de
treball. Els projectes de treball són una opció globalitzadora, una manera d'interpretar
la realitat. Suposen un enfoc sobre el coneixement escolar i sobre la seva construcció,
vinculat al paper de l'alumne o alumna com a responsable del seu propi aprenentatge,
amb l'ajuda del/de la docent.
Una altra proposta curricular desenvolupada a l'aula és el Projecte Filosofia 3/18.
Aquest projecte neix a Estats Units a començament dels anys setanta. A casa nostra,
el Grup IREF (Grup d'Innovació i Recerca per a l'Ensenyament de la Filosofia), creat el
1987, és l'organisme responsable d'aquest projecte. Els iniciadors van considerar que
és en l'educació primària on s'havia de començar a reforçar l'habilitat de raonament i
de formació de judicis, per tal de possibilitar el desenvolupament d'un pensament crític
i autònom. Creien que la filosofia podia ser la disciplina adequada per ensenyar a nens
i nenes a aprendre a raonar per sí mateixos enlloc de fer-ho automàticament acceptant
el que diu l'ensenyant.
La característica més important d'aquest projecte és que preveu la dinàmica de la
classe com una comunitat d'investigació en la qual el diàleg és l'instrument
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
72
d'aprenentatge. El projecte consta de diversos programes, segons l'edat (primària i
secundària). Cada programa està format per un llibre de lectura per a l'alumnat i un
manual per al professor o professora.
Les sessions de treball amb els alumnes són d'una hora setmanal, com a mínim. Es
plantegen a partir de la lectura col·lectiva d'un episodi del llibre de lectura. Els
personatges dels llibres tenen la mateixa edat que els alumnes i expliquen la seva
vida, idees, opinions sobre el que succeeix al seu voltant... A partir de la lectura, els
alumnes proposen idees i algunes d'aquestes idees serviran per iniciar el diàleg
filosòfic que conduirà l'ensenyant. Aquest, haurà de procurar que els alumnes parlin i
expliquin el seu punt de vista, les seves opinions. Caldrà ajudar-los a clarificar les
idees expressades, a interpretar el significat del que es diu, a demanar definicions i
arguments, a introduir punts de vista alternatius, i a relacionar les idees que surgeixen
del diàleg amb la seva pròpia experiència quotidiana.
En el PEC d'aquesta escola es fa referència als principis psicopedagògics i es diu que
el més important no és la metodologia utilitzada pel professorat, sinó el model
d'aprenentatge que orienta la feina del docent. Aquest aprenentatge diuen que ha de
ser el més significatiu possible per a l'alumnat i representa, entre altres coses, un canvi
d'actitud de l'ensenyant, que ha d'aprendre a escoltar els alumnes sense esperar una
determinada resposta, per tal de reflexionar i actuar en funció de les seves respostes.
També ha de considerar l'error com a font d'informació i punt de partida per a nous
aprenentatges. Ha de ser creador de conflictes cognitius que provoquin en l'alumnat la
necessitat de canviar els seus esquemes de coneixement. Ha de compartir
l'aprenentatge i els coneixements amb els seus alumnes, aprenent d'ells i explicant
com ho fa. Ha de donar importància a la memòria com a punt de partida de nous
aprenentatges. Ha d'ajudar a aprendre a pensar.
La mestra objecte d'estudi comparteix uns objectius amb els seus alumnes, pel que fa
a la finalitat del treball que s'està realitzant a l'aula. Els objectius essencials que
expliquen i justifiquen les accions observades són: expressar el propi coneixement,
transformar-lo, i adonar-se que aquesta transformació del coneixement és un camí
inacabat i sorprenent. Hi ha uns requisits bàsics relacionats amb el que la construcció
compartida del coneixement reclama dels alumnes. Aquests, serien : la implicació
afectiva i cognitiva, el respecte i la valoració de les aportacions del altres, i
l'experiència compartida del grup. Tot plegat porta a una concepció de l'aprenentatge
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
73
com a una construcció progressiva del coneixement; això significa que és bàsic
esbrinar quins són els coneixements que l'alumnat utilitza per respondre als seus
interrogants, per resoldre els seus problemes. Cal partir d'aquests coneixements,
valorar la seva idoneïtat, i decidir què és necessari modificar d'aquests coneixements i
com fer-ho, tenint en compte de quina manera condicionen tot el que passa a l'aula.
En definitiva, coneixement entès com a construcció. Es tracta que l'alumne tingui
consciència del que aprèn i de com ho aprèn, i en aquest sentit ha de saber
autoevaluar-se, però no únicament sabent valorar la seva feina en funció dels criteris
de la mestra, sinó construint amb ella els criteris d'avaluació i que ella els permeti
accedir als instruments utilitzats per comprovar el procés del seu aprenentatge.
Les comunitats d'aprenentatge
Les comunitats d'aprenentatge (http://www.comunidadesdeaprendizaje.net/)
representen un projecte de transformació social i cultural d'un centre educatiu. La seva
idea de base és que només treballant en col·laboració, el professorat, les famílies, el
barri i la societat, es pot construir un projecte educatiu útil. Les comunitats
d'aprenentatge es plantegen com una resposta educativa igualitària en una societat en
què tothom té dret a la millor educació. Es basen en l'aprenentatge dialògic mitjançant
una educació participativa. L'espai de l'aula es converteix en l'espai de totes les
persones que puguin ensenyar i aprendre (familiars, voluntariat...), tot i que,
evidentment, la responsabilitat és del professorat. Amb aquest projecte es pretén
aconseguir que l'alumnat desenvolupi al màxim les seves capacitats sense que els
condicionants socials siguin un obstacle de cara als seus resultats educatius. El fet
que el professorat tingui ajuda permetrà que, de manera coordinada, l'alumnat tingui
més ajuda individual. Proposen que l'alumnat s'agrupi de la millor manera per tal de
millorar el seu aprenentatge, encara que no es respectin els grups per edat. Es tracta
de compartir coneixements sense necessitat que hi hagi homogeneïtat pel que fa als
coneixements. Tot aquest procés requereix una constant avaluació per part de totes
les persones implicades.
Des de la dècada dels 80, el Centre de Recerca Social i Educativa (CREA), de la
Universitat de Barcelona, està seguint una línia de treball que consisteix en
desenvolupar noves formes d'educació en zones no privilegiades, especialment en el
centre d'educació de persones adultes del barri de la Verneda-Sant Martí de
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
74
Barcelona. Aquest projecte, les comunitats d'aprenentatge, és també aplicable a altres
centres escolars. I, per posar un exemple, s'ha aplicat al CEIP Dr. Fleming, de
Viladecans. Les comunitats d'aprenentatge estan relacionades amb el concepte
d'escola inclusiva.
El treball per projectes Tònia Burguesa (2004), explica la importància del treball per projectes com una eina
per potenciar l'aprenentatge de la llengua. El treball per projectes permet una
organització no homogènia de l'aula on cada alumne aprendrà a partir dels seus
coneixements i de la nova informació rebuda. En el procés que seguirà, l'alumne/a
utilitzarà la llengua des d'una perspectiva instrumental. Haurà de processar la
informació, usar la llengua com a vehicle (escoltar, parlar, llegir i escriure) i el grup
serà el mitjà on es manifestaran el interessos , interrogants... dels/de les alumnes, per
tant es crearan moltes situacions que propiciaran la comunicació. Moltes coses hauran
de ser posades en comú, des de l'elecció del projecte a la presa de consciència de
l'aprenentatge que els ha representat fer-lo.
Utilització de les TIC La societat canvia i cal buscar estratègies que estiguin relacionades amb aquests
canvis. El món de la informació ha canviat radicalment. Podem comunicar-nos a
través d’internet, tenim la informació al nostre abast sense moure'ns de casa... Els
nostres nois i noies formen part d'aquest món, el coneixen perfectament. La utilització
de les TIC pot ser una bona estratègia innovadora que, de fet, funciona ja en molts
centres, de cara a l'aprenentatge de l'alumnat.
Hem esmentat ja alguns recursos que feien referència concretament a llengua
catalana. N'esmentarem alguns més en parlar de interculturalitat. Tinguem present,
també, la informació dels CRP, la pàgina d'acollida de la XTEC...
Tornarem a parlar del Projecte Curricular de Centre quan tractem el tema de la
interculturalitat.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
75
7. Interculturalitat
Comparant amb la resta d'Europa, el percentatge d'alumnat nouvingut no arriba encara
a les mateixes xifres, però si preveiem que la seva arribada continuarà sent constant,
no trigarem gaire a arribar al 10% que sembla que, aproximadament, és la mitjana
europea en aquest moment.
Es parla molt d'integració o inclusió, però cal tenir molt clar què hi ha darrere aquests
conceptes. Es tracta de relacionar cultures, no eliminar-ne unes, que serien les
minoritàries, ja que això seria assimilació. Cal que ens plantegem una educació
intercultural, vigilant de no caure en el folklorisme. En resum: es tracta de compartir
partint d'una situació d'igualtat. La interacció i l'intercanvi reals entre els nouvinguts i la
societat d'acollida, anirà transformant poc a poc la societat. Estem d'acord amb
Delgado (1998) quan manifesta que cal anar alerta amb formes subtils de racisme que
ens alerten que hi ha una identitat cultural que cal defensar. És un racisme cultural
que, per descomptat, va adreçat a les persones de nacionalitat estrangera. Però la
cultura "no és res més que una totalitat integrada, pero crònicament intranquil·la, de
préstecs i aportacions, a la manera d'un delta que recull i barrega el que van deixant
successives arribades humanes" (Delgado, 1998:17). És que hi ha alguna època de la
història del nostre país en què poguem afirmar que la nostra identitat cultural era
totalment "pura"?
Aquest tema que tractem afecta tota la societat i cal una campanya de sensibilització
a tots nivells. S'hauria de partir de la idea que tots som iguals perquè tots som
diversos. Pensem, per exemple, en les diferències que hi pot haver entre una jove de
Barcelona i una dona gran que ha viscut tota la seva vida en un petit poblet del Pirineu
on no hi arriba ni el turisme. Ben segur que en lloc de buscar diferències ens podríem
fixar en les igualtats que hi ha entre uns i altres. El que és evident, al nostre entendre,
és que tots hauríem de ser ciutadans amb els mateixos drets i les mateixes
obligacions.
Voldríem, també, fer una reflexió en el sentit que tenim molta gent estrangera a casa
nostra i molts d'ells no han estat mai tractats d'immigrants (jugadors de futbol i altres
esports, jubilats de la U.E...). Pensem que molts dels "problemes" dels quals es "culpa"
als immigrants no són, en realitat, problemes relacionats amb la seva immigració sinó
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
76
amb situacions socioeconòmiques desafavorides, i això cal tenir-ho en compte. També
opinem que els mitjans de comunicació no fan cap favor a les persones estrangeres
fent segons quins reportatges i enfocant les notícies d'una determinada manera. En
tornarem a parlar més endavant.
7.1. Opinions diverses
7.1.1. Persones de nacionalitat estrangera
Algunes persones de nacionalitat estrangera amb les quals hem parlat recorden el dol
que va suposar per a elles deixar el seu país d'origen, moltes d'elles deixant-hi part de
la família a la qual encara no han vist o, els que ja s'han reagrupat, sovint s'han trobat
que són uns desconeguts. Destaquen, en general:
El desconcert en arribar al nostre país, sovint, després d'un viatge dur i la manca
d'informació que hi troben. Molts d'ells busquen xarxes d'acollida, si pot ser, abans de
deixar el seu país, amics, parents o persones del seu mateix lloc d'origen.
Es queixen que no hi ha igualtat d'oportunitats. Diuen que no tots són iguals i que
nosaltres quan parlem, per exemple, de llatinoamericans no fem cap mena de
distincions.
Viuen o han viscut amb molta pena el fet que no se'ls hagi acceptat en un treball
per ser immigrants, o que no se'ls hagi volgut llogar un pis pel mateix motiu. Són
conscients que, sovint, els que tenen feina són explotats.
Pel que fa als seus fills, volen que vagin a l'escola i aprenguin, però en general, no
volen que perdin la seva cultura. Sobre el tema de si van a les reunions als centres
educatius, molts d'ells manifesten que treballen i no poden faltar a la feina; en el cas
dels mares de nois i noies magrebins, els costa molt aprendre la llengua...
Han de guanyar diners per a sobreviure aquí i, sovint, per enviar-ne al seu país
d'origen.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
77
També hi ha algunes opinions positives sobre la societat d'acollida, però poques
(valoren la col·laboració d'algunes associacions, d'algunes persones en concret...).
És important diferenciar els que acaben d'arribar dels que ja fa temps que són aquí;
els que quan van arribar ja tenien contactes aquí o no en tenien; els que ja han fet el
reagrupament familiar o els que no l'han fet... I els que són "legals" i els que no ho
són.
7.1.2. Persones autòctones
En les converses sobre el tema mantingudes amb persones autòctones (tot i que en
algun cas el pare i la mare o tots dos, o algun avi/a de la persona entrevistada no són
nascuts aquí), el que manifesten, en general, sobre els immigrants és negatiu.
Diuen que els estrangers són molt tancats, que van a la seva. Que viuen molta
gent en un pis, que posen la música forta, que tota l'escala fa pudor quan cuinen... Es
reconeix, en general, que se'ls rebutja, però que ells tampoc volen integrar-se. Que
haurien de vestir-se i fer les coses com les fem tots. Que "nosaltres" no ens hem
d'adaptar a ells, que són ells qui s'han d'adaptar nosaltres.
Hi ha qui manifesta que si vas sola pel carrer, sents por en veure un grup
d'immigrants que et miren.
Es repeteixen els tòpics, "els llatinoamericans són més com nosaltres", "amb els
negres no hi ha tants problemes com amb els magrebins"...
Hi ha algunes opinions en el sentit que ells tenen més avantatges que els
autòctons pel que fa a habitatges, a beques per als fills/es, seguretat social gratuïta...
Estan pràcticament d'acord en què molts treballen en l'economia submergida. Algú
manifesta que se'ls hauria de legalitzar, però que aixó no interessa al govern.
Ens ha semblat millor incidir en la part negativa de les valoracions, perquè és la que té
bastant més pes.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
78
7.2. La interculturalitat als centres educatius
Amb el que hem exposat, podem fer-nos una mica la idea de com viu el dia a dia el
noi/a nouvingut els primers temps al nostre país i, concretament , al centre educatiu.
A part del dol (ja n'hem parlat) que representa deixar el lloc on has nascut i molta gent
que estimes, aquí es troben, sovint, amb un ambient hostil i molt diferent en molts
aspectes al que ells estan acostumats.
De cara a implementar la interculturalitat al centre educatiu (Garreta, 2004), pensem
que és bàsic:
Fer una campanya de sensibilització al centre, que impliqui tota la comunitat
educativa i que presenti el tema de la interculturalitat no com una feina afegida, sinó
com una estratègia i un enriquiment. Posteriorment, s'han de consensuar amb el
professorat unes actuacions concretes a dur a terme i que s'hauran de reflectir al PCC
i al PEC.
Cal tenir un pla d'acollida per a tot l'alumnat i establir i mantenir la relació amb les
famílies. És important el paper de les tutories en aquest i en altres aspectes.
L'educació intercultural dins el currículum: revisar els llibres de text, el crèdit de
síntesi i altres materials.
Propiciar l'educació en valors.
Programar activitats que propiciïn la interculturalitat.
Facilitar la formació adequada al professorat.
Tenir recursos per solucionar possibles conflictes (mediació).
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
79
7.2.1. L'educació intercultural dins el currículum
7.2.1.1. Llibres de text
En aquests moments és difícil trobar a les ofertes editorials, especialment dins el
curriculum de secundària, referents interculturals dins les àrees.
Els referents, siguin gràfics o en dibuixos, i el tractament del text que els acompanyen
no tenen en compte els referents culturals de l’alumnat nouvingut, o de les minories
ètniques que conviuen amb nosaltres des de fa segles, com és el cas de la comunitat
gitana.
Difícilment trobarem referents d’altres cultures i, sovint, si es troben és per reforçar
estereotips que ni són certs del tot, ni ajuden a construir uns valors positivitzats
d’aquestes cultures. Només cal veure qualsevol unitat didàctica de qualsevol àrea per
adonar-nos d'aquesta mancança. En posarem algun exemple.
Ciències naturals
Posem per exemple una unitat didàctica de l’àrea de ciències naturals del currículum
de primer d’ ESO, triada a l’atzar. Podria ser L’escorça terrestre , el desglossament de
la unitat didàctica seria:
La superfície de l’escorça
Continents
Oceans
Composició química de l’escorça
Minerals
Importància dels minerals
Minerals més freqüents
Metalls
Pedres precioses
Roques
Classificació de les roques
L’ús de les roques
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
80
En cap moment la unitat didàctica planteja fer una comparació de la utilitat de minerals
i roques en diferents llocs del planeta.
La possible posada en comú de la diversitat de minerals i roques, i les diferents utilitats
segons les cultures, podria ser un referent molt més obert, que proporcionaria un
enriquiment col·lectiu a l’alumnat de l’aula, i, a més, facilitaria que l'alumnat nouvingut
o de minories ètniques pogués demostrar als altres companys coneixements que la
majoria no saben.
Caldria, doncs, donar referents (gràfics o textuals) més oberts, tenint en compte que a
les aules hi ha una diversitat cultural i que aquesta pot aportar una font important de
riquesa al grup. Sovint es pensa que l’alumnat nouvingut no té massa cosa a aportar,
la qual cosa és una gran equivocació. Ens podem quedar sorpresos de la quantitat de
coneixements que poden aportar quan els referents són els seus o coneguts per ells.
Ciències socials Caldria, per exemple, fer una revisió a fons de temes com l'anomenada Conquesta
d'Amèrica. Són moltes les nacions que, en el passat, van habitar les Índies, només a la
zona de l'actual Califòrnia s'utilitzaven més de 100 llengües diferents. Per a la seva
manutenció aconseguien només el que necessitaven, per tant, en no tenir excedents
s'estalviaven rivalitats. La seva ètica es basava en la reciprocitat, solidaritat i
cooperació. Des de petits, per mitjà de l'aprenentatge, aprenien coneixements i
experiències que els eren transmesos, tècniques i art, i el que volien recordar del seu
passat. Les seves creences consistien en un conjunt de pautes per interpretar el seu
entorn físic i metafísic i per integrar-se a ell. No hi havia tribus molt extenses, però sí
gran quantitat de pobles interrelacionats i allotjaments temporals, tots presidits per un
responsable que era una figura més aviat paternal.
Durant la primera etapa del que Izard (1994) anomena L'agressió occidental es van
raptar per treballar a les Antilles gran quantitat d'aborígens de Terra Ferma. Al segle
XVI, al que ara és Nicaragua, hi havia una important activitat econòmica i es van
comprar gairebé 500.000 persones a Panamà, Perú o les Antilles, 500.000 més van
morir víctimes de la guerra, epidèmies i algunes van aconseguir fugir. En 60 anys, una
població vinculada a una cultura espectacular, si tenim en compte les seves restes
arqueològiques, pràcticament va desaparèixer: en 60 anys van passar de ser
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
81
1.000.000 de persones a ser-ne 10.000. No solament s'inclumplien les lleis de
Castella, sinó que, sovint, les mateixes autoritats hi estaven implicades.
Durant el període del tràfic d'esclaus "fueron sustraídos de África unos cien millones
de personas, de los que unos veinte, sobrevivientes a las batidas y a la travesía,
acabaron trabajando en las plantaciones en condiciones terribles. Bastará recordar
que, sólo llegar al destino, se les privaba no sólo de todos los elementos de su cultura,
sinó incluso de su nombre" (Izard, 1994:101).
Un altre tema, entre altres, que requeriria una revisió a fons seria el de La
reconquesta.
És evident que s'ha de fer una revisió a fons dels materials, llibres, etc... i demanar a
les editorials que, per una banda, vagin introduint referents més oberts i diversificats.
Per altra banda, cal esmenar mancances o tergiversacions històriques greus.
7.2.1.2. Crèdit de sintesi
En la mateixa línia que deiem anteriorment, també caldria revisar quins temes
escollim per als crèdits de síntesi i com els desenvolupem.
Sovint a primer d’ ESO, s'escull com a tema per al crèdit de sintesi El poble, ja que és
el referent social més proper a l’alumnat.
Però moltes vegades, quan es treballa el poble els referents continuen sent els de
sempre, com si els nostres pobles no haguessin canviat. Quan es treballa el barri no
es tenen en compte les diferents cultures que s'interrelacionen i moltes vegades
s’obvien, quan podria ser un bon moment també per treballar valors de solidaritat, de
cooperació, de respecte, de valors socials i de fer que el nostre alumnat fos conscient
de situacions, moltes vegades injustes, en relació als veïns estrangers o de la
comunitat gitana. Moltes vegades els docents deixem passar oportunitats com
aquestes per poder treballar la interculturalitat i valors dins del currículum.
Crèdits de síntesi en què es treballen energies, en molts pocs casos s’estudia la
distribució de l’energia a les diferents parts del "nostre" món, com si el que passa a la
societat occidental fos l’únic referent, i es perd l’oportunitat de fer pensar a l’alumnat i
que s'adoni de les diferents distribucions i de les injustícies que molta part de la
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
82
humanitat pateix. Pensem que en aquests temes s’hauria de fer un esforç per tenir uns
referents més oberts i crítics i no deixar passar l’oportunitat de fer una educació en
valors dins del currículum.
En tots els aprenentatges i molt especialment en el crèdit de síntesi, que hauria de ser
un treball cooperatiu, s'hi haurien d’incloure referents de tota la diversitat cultural que
tenim a les aules, és un bon moment per treballar la cooperació, el tractament
d’estereotips i poder treballar la interculturalitat, ja que, desafortunadament, en molts
dels àmbits on es mouen els nostres alumnes, els referents socials que tenen (amics,
televisió, societat en general) no els els proporcionen.
7.2.1.3. Educació en valors
Educació per a la ciutadania
L'educació en valors és molt important i considerem que va molt lligada al tema de la
interculturalitat. A l'IES Bernat el Ferrer, el curs 2003-2004, vam experimentar amb uns
materials, encara no publicats, i que ens va oferir la professora M. Bartolomé de la
Facultat de Pedagogia de la UB. El material era sobre l'educació per a la ciutadania.
La finalitat d'aquesta activitat era desenvolupar la reflexió crítica de l'alumnat en
relació a les desigualtats d'ordre social, polític, econòmic i cultural. La reflexió sobre la
situació de les persones immigrades que no són de la CE, així com les contradiccions
d'aquesta situació amb els drets humans.
A través d'un joc de rol, l'alumnat havia d'imaginar-se que vivia en un poble amb dotze
cases disponibles (estaven abandonades) per admetre un grups de persones. Trenta
famílies demaven a l'Ajuntament poder viure a les cases. Calia, doncs, elaborar uns
criteris vàlids de selecció de les persones que feien la solicitud de viure a les cases
ofertes. En petits grups, l'alumnat havia d'elaborar el criteris de selecció, tenint en
compte la Llei d'estrangeria i la Declaració Universal dels dres humans.
A continuació s'entregava a cada alumne/a una fitxa corresponent a una sol·licitud
individual, amb el perfil concret de la família que podia ser molt variada: persones
majoritàriament estrangeres, immigrants "amb papers" o sense, amb estudis
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
83
universitaris o no, sense fills o amb fills, amb feina o sense... L'alumne/a en concret
havia de defensar amb arguments la selecció d'aquella familía perquè se li concedís
una casa. Un exemple de fitxa de solicitud podria ser, per exemple: Ramiz, pakistaní,
39 anys, resident permanent, vidu amb un fill, regenta un restaurant.
Aquest joc de rol es pot fer des de diferents àrees (tutoria, llengua, c. socials...) i al
llarg de tota l'ESO. És una mostra d'un material que considerem d'interès i pensem
que com altres materials similars, marca una línia interessant a seguir.
Informe Amnistía International
Volíem fer, també, referència al llarg camí que ens queda per córrer. Cal una formació
adequada per al professorat, no només de reciclatge, sinó insertada ja en els plans
d'estudi universitaris. És en aquest sentit que volem esmentar que el febrer de 2003,
Amnistía Internacional (http://amnistiainternacional.org) feia public un informe,
Educación en derechos humanos: asignatura suspensa. L'informe tracta de la
investigació feta per Amnistía sobre la formació a les escoles de Magisteri i facultats
de Pedagogia i Ciències de l'Educació en matèria de drets humans. De l'esmentat
informe se'n dedueix:
Alumnat
Els estudiants de Magisteri i de Pedagogia desconeixen, majoritàriament, els principals
textos relacionats amb els drets humans . Manifesten que no hi ha assignatures que
tractin aquest tema i que no obtenen informació del professorat. No se senten
preparats per educar en drets humans, quan acabin els estudis.
Professorat Més de la meitat del professorat no coneix el contingut de les normes i guies que
afecten el tema dels drets humans. Una àmplia majoria manifesta que l'alumnat quan
acaba els estudis no està suficientement preparat per educar en drets humans.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
84
Plans d'estudi A les 40 universitats on s'ha realitzat la revisió dels plans d'estudi, es confirma que hi
ha algunes assignatures que, d'alguna manera, contenen qüestions específiques
relacionades amb els drets humans, però que l'educació en aquest camp no
s'imparteix com a assignatura.
7.2.1.4. Altres activitats
Un projecte relacionat amb la interculturalitat, pot ser l’organització al centre d’unes
Jornades Interculturals. Un dels centres on es realitzen aquestes jornades és l’IES
Bernat el Ferrer. Acostumen a durar tres dies i l’objecte principal és que l’alumnat
conegui i respecti les cultures que formen part de la societat en què vivim,
concretament les del centre. Aquestes jornades estan destinades a tot l'alumnat de
l'ESO, tant de primer cicle com de segon cicle.
S’intenta fer veure la pluriculturalitat com una font de riquesa per a tots. Un altre
objectiu, és treballar els valors i sensibilitzar l’alumnat de la importància del respecte
als drets humans, a partir de xerrades i mitjans audiovisuals.
Les jornades s’organitzen fent diversos blocs de tallers de diferents àmbits culturals,
on hi participen, el professorat del centre, persones natives de les diferents cultures,
persones especialitzades, i pares i mares que puguin col·laborar en el tallers.
La finalitat dels tallers és doble; per una banda, els tallers com a aprenentatge, i per
l'altra, que coneguin, com hem dit abans, les diferents cultures que conviuen al centre.
Les jornades estan organitzades per dies monogràfics, un de tallers d'arreu del món,
un d'expressió musical i expressió corporal, i un de sensibilització pel que fa als drets
humans i la solidaritat dels pobles:
Tallers d'arreu del món
Taller d'arpillera de sudamèrica
Taller de Henna
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
85
Cuina (de diferents cultures)
Màscares precolombines
Ceràmica
Pintura Naif a Haití
Numerologia
Ludoteca ètnica
Trenes africanes
Contes d'Àfrica
Taller de construcció de calendari lunar. Explicació de les festes religioses del
Magrib i elaboració d'un calendari.
Vestimenta i ornamentació
Reporters de les jornades
Dansa, música i expressió corporal
Danses del nord d'Àfrica
Danses afrollatines
Música i dansa subsahariana
Taller de percussió
Capoeira brasileira
Break-dance
Bastoners
Sevillanes
Jocs no competitius
Indiaca
Reporters de les jornades
Sensibilització
Històries d'Àfrica
Un viatge imaginari per Amèrica Llatina
Curtmetratge Laila "Els refugiats saharauis". Campanya de cooperació amb una
escola de nens i nenes saharauis.
Pel·lícula Oriente és Oriente. Debat sobre l'adaptació dels immigrants
L'explotació laboral dels infants
El comerç just al món
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
86
La dona en altres llocs
El voluntariat
Reporters de les jornades
Reportatges
Al llarg de les jornades es fan reportatges (fofogràfics i videogràfics) per tal de fer una
exposició que reculli el que s'ha fet. També es fa una revista.
7.2.1.5. Materials
Com ja hem comentat anteriorment (5.3.2), considerem important consultar la
mediateca del Centre de Recursos de Llengua, Interculturalitat i Cohesió Social, on hi
ha un fons important de documents (materials per a l'alumnat i materials per al
professorat) en diferents tipus de suport, i publicacions periòdiques especialitzades.
Tot per a consulta i préstec. L'adreça és: Passatge Centelles, 28, 08013 Barcelona,
tel. 934556355. Es pot consultar a http://www.xtec.es/serveis/pec/a8900066/ on es
troba la informació agrupada segons el que es desitgi.
Es pot consultar el catàleg de documents de tots els Centres de Recursos Pedagògics
de Catalunya. Per posar un exemple, el CRP de Gràcia (http://www.xtec.es/crp-gracia)
fa , també, una descripció de tot el material que presenta. Té força material relacionat
amb el coneixement de les cultures (llibres de lectura), interculturalitat...
A la web del CRP del Tarragonès (http://www.xtec.es/crp-
tarragones/pec/diversitat.htm), el tema de l'interculturalitat està dividit en diversos
apartats (cada apartat ens dóna la informació i la web corresponents):
Educar en la diferència a l'XTEC
Materials PEC al CRP
Recursos per l'acollida (edu365)
Contes interculturals
Racismo e interculturalidad
Centre de Recursos per la pau
Grup de recerca ed. intercultural
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
87
Guia per a nouvinguts a Tarragona
Àfrica negra i ensenyament
Fundació Jaume Bofill
Edualter
Aula intercultural
Minories ètniques
Entrecultures
PAU Education
SOS Racisme
Unesco Catalunya
Interculturalidad (MEC)
Pangea
Justícia i pau
Educa en la red
Educación sin fronteras
Una altra web interessant, pel que fa a lectures, és :
http://www.xtec.es/recursos/cultura/contes. De cada lectura es dóna la informació
següent: per una banda, la situació històrica, geogràfica, política, econòmica... del país
en el qual transcorre la història; per l’altra, vocabulari referent a paraules que
possiblement no es coneixen, i frases fetes.
Cal, també, tenir present la web de l'Atles de la Diversitat, de la qual hem parlat a
l'apartat 4.3.2.
Més lectures les trobarem a: Rosa Sensat. Col. jo vinc de... , i a La Galera. Col: jo sóc
de...
Hi ha, també un llibre que recull contes de diferents llocs del món. És una recopilació
feta per Guillermo López: El llibre dels Contes del Món. Històries i Llegendes Màgiques
que es Conten Cada Nit als Cinc Continents. Ed. Integral.
Educació sense fronteres ha publicat per mitjà de la Generalitat de Catalunya: Educar
la solidaritat. aprenent als països desenvolupats. És un llibre que a partir de textos,
pel·lícules i activitats es proposa apropar l'alumnat al coneixement dels països en vies
de desenvolupament.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
88
FInalment, com a exemple d'aplicació de la interculturalitat com a eix transerval dins
les àrees, volem esmentar dos treballs. Un d'ells és L'educació musical com a eina per
a l'educació intercultural (Saguer, 2002) i l'altre és El teatre com a instrument per a la
mútua integració. Materials per a la interculturalitat (Martorell, 2002).
7.3. Conflictes
7.3.1. Consideracions generals
El conflicte és un aspecte estretament relacionat amb qualsevol dinàmica social i, de
fet, la manera en què aquest conflicte es fa evident i s'intenta resoldre, forma part
també d'aquesta dinàmica social.
Si entenem el conflicte (del Campo, 1999) com una situació en què dues o més parts
es troben enfrontades per una discrepància d' interessos o objectius en el
desenvolupament de la seva acció social, sembla evident que la pròpia essència del
conflicte es troba arrelada al context social i cultural en el qual es produeix el conflicte.
Veiem, doncs, dos aspectes bàsics, el social i el cultural. Hi ha, també altres aspectes
que condicionen la interacció social, com l'edat, el gènere, la posició social... Aquests
aspectes fan que els conflictes es vegin des de perspectives diferents. Tots aquests
aspectes, però, estan influïts de manera determinant pel context cultural.
A l'hora d'abordar els conflictes s'han de tenir presents les relacions d'asimetria que
s'estableixen entre minories i majories, i, també, la posició d'inferioritat en què es
troben les minories. Donat que ens ocupem del conflicte que té lloc en una situació
intercultural, entenem que les minories seran els immigrats, però cal tenir present que
el grup majoritari no formarà un cos totalment homogeni, sinó que també serà divers,
això fa que la situació sigui encara més complexa. Malgrat tot, és evident que hi ha
com una legitimació del poder d'aquestes majories que es transmet des de diversos
àmbits i que fa que la realitat s'entengui d'una determinada manera, amb uns
prejudicis molt marcats.
En la línia abans esmentada, podem veure la imatge que dels països
subdesenvolupats, sovint, ens donen els mitjans de comunicació : la seva realitat és
analitzada des de l'òptica de la societat occidental i es remarquen les seves formes de
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
89
vida arcaica, el seu "primitivisme" en front de la nostra "modernitat", les importants
mancances de bens materials... És evident, però, que en general no es parla dels
seus valors i de les seves aportacions culturals, entre altres coses. Com tampoc es
parla de la responsabilitat que el Primer Món té amb el Tercer Món.
Un altre aspecte important és la legitimació de les condicions de desigualtat. Hi ha
molts aspectes discriminatoris a nivell legislatiu. No entrarem en detalls, però és
evident que la llei considera que hi ha ciutadans de primera i ciutatans de segona.
Aquesta manca de reconeixement fa que determinats grups de persones els neguin
qualsevol tipus de dret i se sentin legitimats en la seva actitud.
Sovint els estereotips creats i els prejudicis fan que es percebi la persona immigrada
com a font de conflictes. Les seves necessitats, la seva religió, els seus valors..., en
definitiva, la seva cultura, es veuen com un perill per a la societat d'acollida.
És evident que a l'hora d'intentar resoldre qualsevol conflicte és bàsic partir d'una base
igualitària per les dues parts. Hi ha d'haver un reconeixement de l'"altre" com a un
igual, superant prejudicis i, sobretot, entenent que qualsevol de les dues parts en
conflicte pot ser l'"altre".
7.3.2. La convivència als centres educatius
7.3.2.1. Política de centre
Una convivència positiva farà disminuir els conflictes i en facilitarà la resolució. Cal
que, a nivell institucional, l'alumnat se senti reconegut i valorat, i que tingui uns canals
de participació que l'impliquin en la institució. És important que disposi de la mateixa
informació que el professorat a l'hora d'analitzar problemes o qüestions que l' afectin i
que es responsabilitzi de la part que li pertoqui. Hem de tenir present que per
desenvolupar la responsabilitat de cada subjecte (Bartolomé, 2002), és necessari
formar en competències socials i assumir el fet que l'educació per a la ciutadania no és
només una formació centrada en els drets i deures que com a ciutadans tenim, sinó
que també és un exercici que ha de vincular-se a les formes organitzatives i a la
pràctica de l'acció institucional. Bartolomé afirma que és necessari acceptar que el
desenvolupament de la capacitat crítica es faci evident en la pròpia institució escolar
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
90
compartint part del poder que, en la majoria dels casos, sembla patrimoni exclusiu del
professorat.
Un altre aspecte a destacar és la necessitat que hi hagi entre el professorat un acord
sobre quins valors cal potenciar a l'aula. Entenem que és important que hi hagi un
criteri unificat. Pel que fa a l'acció educativa intercultural s'ha de tenir sempre present
que no afecta només l'alumnat d'origen estranger, sinó tot l'alumnat del centre.
7.3.2.2. L'aula
L'aula és un espai d'interacció social on sovint es creen situacions amb un alt
component emocional. Tots tenim la necessitat d'ésser reconeguts i el fet que, sovint,
en una aula no surtin mai elements de referència culturals o individuals que no
pertanyin a la cultura majoritària, pot influir en l'alumnat que no es veu mai reflectit en
els models que es potencien a l'aula. Això no contribueix en cap manera a fomentar el
reconeixement de l'alumnat implicat i pot ocasionar-li problemes d’identitat, i generar
possibles conflictes.
Del Campo (1999:7) afirma que "es fundamental valorar la riqueza que supone la
perspectiva intercultural, orientada a configurar un marco en el que, en mayor o menor
grado, existan referentes que permitan la identificación y valoración de las distintas
perspectivas culturales. Esto supone un mayor conocimiento de otras culturas, una
sensibilidad distinta vinculada a una percepción de la realidad más global y profunda y
unas competencias comunicativas que permitan superar incomprensiones y
situaciones implícitas de conflicto".
Un altre aspecte a tenir en compte és que la major part de prejudicis que bona part de
la societat té envers els immigrats, es manifesten igual a l'aula. El mateix passa amb
els estereotips, hi ha una tendència a considerar característiques individuals com a
característiques generals d'un grup cultural concret i així podem arribar a afirmar que
"aquests" alumnes són molt conflictius, "aquells" no fan mai els deures perquè les
seves famílies no se'n preocupen, "aquells altres"... Això i altres aspectes que he
esmentat abans, tot i que sovint funcionen a nivell inconscient, condicionen la
percepció de la realitat.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
91
Caldrà intentar crear un bon clima a l'aula, i aquí és on hem de tenir clara la
importància del professorat. Aquest, a la classe, haurà de donar cabuda a perspectives
diferents de la pròpia i de la dels alumnes majoritaris. És important crear un clima de
diàleg i respecte mutu, i implicar l'alumnat en la resolució dels conflictes i en la presa
de decisions relacionada amb aspectes que afectin la convivència a l'aula.
No hi ha dubte que la metologia i les estratègies utilitzades a l'hora d'impartir les
matèries, poden aconseguir una major implicació i participació de l'alumnat a la classe,
i això afavorirà la creació del bon clima abans esmentat. Tot plegat, és clar, sense
oblidar-nos de la responsabilitat que té l'alumnat en l'obtenció d'aquesta convivència
positiva a l'aula i, en general, al centre educatiu.
7.3.2.3. La mediació
La mediació és una opció que consisteix en un procés en el qual intervenen les parts
que estan en conflicte i una tercera persona, que és neutral. El mediador o mediadora
intentarà aconseguir que hi hagi un diàleg entre les persones en conflicte, amb
l'objectiu d'aconseguir la resolució del mateix.
Enfocs que caracteritzen el procés de mediació
Model Harvard. És el més habitual i conegut. Està orientat a la necessitat de
resoldre el conflicte.
Model transformador. No és tan tècnic, ni està tan estructurat, és més flexible.
Pretén generar un canvi personal de perspectiva; per exemple, que es pugui
considerar l'altre com a un igual.
Model narratiu. S'organitza la realitat en funció de perspectives. Si l'altra persona té
una perspectica diferent, fins que no siguin capaços d'apropar perspectives, no poden
arribar a acords. Es miren les coherències i incoherències dels dos discursos i
s'intenten superar les posicions inicials respectives.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
92
Possiblement el model narratiu és el més adequat per als conflictes interculturals, ja
que la necessitat d'apropar perspectives farà que s' hagi de vincular el conflicte al trets
culturals de cada part , i això pot facilitar arribar a acords positius.
És important que el mediador o mediadora conegui el context que emmarca el
conflicte. També és bàsic que hi hagi una implicació del professorat del centre en les
actuacions derivades de la mediació.
Principis bàsics
Les Instrucions per a l'organització i el funcionament dels centres docents públics
d'educació secundària de Catalunya per al curs 2004-2005 (2004) destaquen quatre
principis bàsics a tenir en compte en el procés de mediació:
La voluntarietat. Les persones implicades en el conflicte han d'escollir
voluntàriament la mediació, i tant elles com el mediador o mediadora poden donar per
acabat el procés, si així ho desitgen, encara que aquest no hagi finalitzat.
La imparcialitat de la persona mediadora.
La confidencialitat. Tot el procés ha de tenir caracter confidencial per totes bandes.
El caràcter personal. Les persones implicades no poden delegar en ningú l'assistència
a les reunions.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
93
8. Cursos realitzats
Al llarg d'aquest curs 2003-2004 he realitzat diversos cursos relacionats amb el tema
que ens ocupa:
Abordatge dels conflictes multiculturals a l'aula.
Fills i filles de famílies immigrades a les escoles catalanes.
Curs de formació per als assessors i les assessores en llengua, interculturalitat i
cohesió social. 8.1. Abordatge dels conflictes multiculturals a l'aula
8.1.1. Continguts
1. Reflexions al voltant del conflicte.
2. El conflicte en el context multicultural.
3. El clima d'aula i la seva importància en la prevenció i resolució del conflicte.
4. El clima institucional com a marc de convivència,
5. La prevenció del conflicte.
6. Les solucions als conflictes multiculturals.
8.1.2. Durada i organització
La durada del curs ha estat de 30 hores. S'ha realitzat a l'IES Escola del Treball de
Barcelona durant els dies 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9 i 10 de setembre de 2003.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
94
Ha estat organitzat per l'ICE (Institut de Ciències de l'Educació) i l'ha impartit Jaume
del Campo Sorribas, professor de la Facultat de Pedagogia de Barcelona.
8.1.3. Resultats i utilitat
El curs ha aportat elements de reflexió per tal de possibilitat una millor comprensió de
la realitat educativa multicultural, contemplant la importància que té, tant el clima d'aula
com l'institucional, a l'hora d'abordar els conflictes. Ha donat eines per a la prevenció i
resolució d'aquests conflictes.
8.2. Fills i filles de famílies immigrades a les escoles catalanes
8.2.1. Continguts
1. La immigració a Catalunya: integració i polítiques.
1.1. Inauguració.
1.2. La integració de la immigració a Catalunya (taula rodona).
1.3. Polítiques d'integració de la immigració a Catalunya (taula rodona)
2. Fills i filles de famílies immigrades i integració.
2.1. Immigrants i fills i filles d'immigrants: les mal anomenades segones
generacions.
2.2. La integració a l'escola dels fills i filles immigrants: bloqueix emocional i
acostament afectiu.
3. Magrebins a l'escola.
3.1. Introducció a les llengües de l'alumnat magrebí.
3.2. El col.lectiu magrebí (taula rodona).
4. Experiències educatives a Catalunya. Escolarització d'alumnat nouvingut.
4.1. Escolarització d'alumnat nouvingut a l'educació primària.
4.2. Escolarització d'alumnat nouvingut a l'educaicó secundària.
5. Experiències educatives a l'Estat espanyol.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
95
5.1. L'experiència madrilenya.
5.2. L'experiència andalusa.
5.3. Una experiència pilot d'ensenyament de la llengua berber a Andalusia.
8.2.2. Durada i organització
La durada del curs ha estat de 20 hores. S'ha realitzat a l'Institut Europeu de la
Mediterrània (Barcelona) durant els dies 27, 28, 29, 30 i 31 d'octubre de 2003.
Ha estat dirigit per:
Maria Areny i Busquets, Departament d'Ensenyament de la Generalitat de
Catalunya. Barcelona.
Mohamed Chaib, Associació Sociocultural Ibn Batuta. Barcelona.
M. Àngels Roque, Institut Europeu de la Mediterrània. Barcelona.
La coordinació ha anat a càrrec de:
Marta Casas, Associació Sociocultural Ibn Batuta. Barcelona.
Enric Castella, Departament d'Ensenyament, Generalitat de Catalunya. Barcelona.
F. Xavier Medina, Institut Europeu de la Mediterrània. Barcelona.
8.2.3. Resultats i utilitat
El curs ha analitzat des d'un punt de vista pràctic i entenedor els reptes que presenta
l'escolarització de l'alumnat de nacionalitat estrangera i ha donat eines per facilitar la
resposta educativa adequada a aquest alumnat.
8.3. Curs de formació per als assessors i les assessores en llengua,
interculturalitat i cohesió social
8.3.1. Continguts
1. Del Departament d'Educació al centre.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
96
2. L'educació intercultural al centre educatiu.
3. El Pla d'acollida i la integració.
4. La immersió lingüística: estratègies de llengua en un marc de diversitat.
5. De la diversitat lingüística al projecte de centre. Incentivació de l'ús de la llengua al
centre. Valors de la diversitat lingüística.
6. L'ensenyament de segones llengües.
7. La programació i les adaptacions curriculars.
8. Les TIC i el treball de llengua i interculturalitat.
9. Els plans d'entorn. Estratègies per a la cohesió social.
10. Els objectius dels assessoraments en LICS.
8.3.2. Durada i organització
La durada del curs ha estat de 70 hores. S'ha realitzat al Campus de la Vall d'Hebron
de Barcelona durant els dies 28, 29, 30 de juny, i 1, 2, 5, 6, 7, 8, i 9 de juliol de 2004.
El curs ha estat organitzat per:
Generalitat de Catalunya
Departament d'Educació
Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa Subdirecció General de Llengua i Cohesió Social
Subdirecció General de Formació Permanent i Recursos Pedagògics
8.3.3. Resultats i utilitat
El curs s'ha adreçat als assessors i a les assessores en llengua, interculturalitat i
cohesió social que han d'oferir el seu suport als centres el curs 2004-2005. L'objectiu
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
97
del curs ha estat adquirir els coneixements i recursos bàsics per assessorar els
centres i el professorat en llengua, interculturalitat i cohesió social. Al llarg dels dies
que ha durant el curs, s'han donat informacions teòriques i pràctiques, criteris, eines
de treball, bibliografia..., i també s'han obert noves vies d'investigació a seguir.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
98
9. Conclusions
Considerem que una part important del pla d'acollida realitzat és que sigui un pla
d’acollida en xarxa. Aquesta xarxa que connecta l'Ajuntament, les entitats i
associacions del municipi, i els centres educatius pensem que és bàsica. Tot el que
faci referència a l'alumne/a nouvingut estarà coordinat per una comissió mixta.
Aquest/a arribarà a l'IES amb la informació pertinent, provinent del municipi, i en sortir
de l'institut hi continuarà connectat. La col·laboració entre Ajuntament i centres
educatius, que en el nostre municipi ja es dóna, es molt important.
Hem plantejat, també, la importància que l'alumnat nouvingut mantingui el contacte
amb el seu grup-classe; de manera que l'assitència a una aula d'acollida o a altres
suports similars no interfereixi en àrees a les quals el noi/a pot assistir (Educació
Física, Ciències Naturals...). Ha de tenir, també un pla de treball individual a partir del
qual se l'avaluarà. Entenem com a nouvingut/da l'alumnat de nacionalitat estrangera
que ha arribat en el present curs o en l'anterior, però, és evident, que passat aquest
temps no vol dir que no necessiti encara algun suport de llengua i/o d'altres àrees. Cal
tenir present que tot l'alumnat d'un centre educatiu és divers i que el centre hauria
de disposar d'estratègies per a tot el seu alumnat. S'ha de procurar, a més, que les
estratègies utilitzades siguin obertes i flexibles.
Pel que fa a l'aprenentatge de la llengua, s'ha de partir d'una llengua funcional. S'han
de crear situacions que creïn la necessitat de l'ús de la llengua. I no s'ha d'oblidar que
tots som professors de llengua i per tant, models lingüístics per a l'alumne/a.
Un altre aspecte bàsic és el de la interculturalitat. D'entrada, aquest és un aspecte
que afecta tota la comunitat educativa d'un centre i ha d'estar molt parlat i consensuat.
Quan parlem de la multiculturalitat de la nostra societat o del nostre centre, no hem
d'oblidar que els autòctons també hi estem inclosos i que interculturalitat vol dir
conèixer, respectar i compartir, i això, ens pot enriquir a tots. Hem d'intentar adaptar
els materials de què disposem; i el professorat, a les aules, ha de comptar amb tota la
varietat d'alumnes que hi pugui tenir. La interculturalitat hauria d'estar reflectida de
forma transversal a les diferents àrees del currículum, i en això les editorials hi tenen
molta feina a fer.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
99
En parlar de conflictes culturals, hem intentat deixar clara una idea, i és que, sovint,
els anomenats conflictes culturals no són problemes culturals sinó socioeconòmics.
També volem destacar la importància de la tutoria, tant pel que fa a l'alumne/a
nouvingut com a la relació amb la família.
Des del govern hi hauria d'haver una política clara sobre el tema de la immigració. Més
recursos, cursos per al professorat, i millor preparació per als/les estudiants que en
finalitzar els seus estudis universitaris seran mestres o professors/es que s'han
d'enfrontar a una nova realitat social.
Finalment volem manifestar que hauríem de crear una escola per a tots, amb
estratègies diverses i amb noves metodologies, on tothom hi fos reconegut i hi tingués
possibilitat d'èxit. Només així s'aconseguirà la inclusió desitjada.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
100
10. Bibliografia ANTÚNEZ, S.; GAIRÍN, J. (1997). La Gestió del Currículum. Universitat Oberta de
Catalunya.
ARACIL, Lluís V. i altres (1979). Educació i sociolingüística. Treballs de
sociolingüística catalana 2. Eliseu Climent, editor. València. pp 33-86.
ARNAL, J. (1997). Metodologies de la investigació educativa. Universitat Oberta de
Catalunya.
AUBARELL, Gemma (dir.) (2003). Gestionar la diversitat. Institut Europeu de la
Mediterrània. Barcelona.
BARTOLOMÉ, M. (coord.) (2002). Identidad y ciudadanía: un reto para la educación
intercultural. Ed. Narcea. Madrid.
BASTARDAS, Albert (1985). La bilingüització de la segona generació immigrant.
Realitat i factors a Vilafranca del Penedès. Ed. La Magrana. Barcelona.
BORRELL, Pere (2000). Migrar. Cruz Roja Española. Madrid.
BURGUESA, Tònia (2004). El treball per projectes, una metologia per potenciar
l'aprenentatge de la llengua a través de l'ús. Curs de formació per als assessors i les
assessores en llengua, interculturalitat i cohesió social. Materials de formació.
Departament d'Educació. Barcelona.
BUXÓ, Ma Jesús (1983). Antropología lingüística. Cuadernos de Antropología, núm. 3.
Anthropos, Editorial del hombre. Barcelona.
CONSORCI DE RECURSOS PER A LA INTEGRACIÓ DE LA DIVERSITAT (CRID)
(2004). Elements per a una actuació municipal de recepció i acollida d'immigrants. Col.
Materials. CRID. Diputació de Barcelona. Barcelona.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
101
COLECTIVO AMANI (1994). Educación intercultural, análisis y resolución de
conflictos. Madrid.
CONSELLERIA D’ENSENYAMENT (2003). Pla d’actuació per a l’alumnat de
nacionalitat estrangera. 2003-2006. Generalitat de Catalunya.
DEL CAMPO, J. (1999). Multiculturalidad y conflicto: percepción y actuación, dins
ESSOMBA, M. A. (coord.). Construir la escuela intercultural. Graó. Barcelona.
DELGADO, Manuel (1998). Diversitat i integració. Editorial Empúries. Barcelona.
DEL CAMPO, J. (2002). Conflicto y multiculturalidad, dins BARTOLOMÉ, M. (coord.).
Educación para la ciudadanía: un reto a la educación intercultural. Narcea. Madrid.
DEL RINCÓN, D. i altres (1995). Técnicas de investigación en ciencias sociales.
Dykinson. Madrid.
DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA (2002). Connecta amb Catalunya. Guia
d'acollida. Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Secretaria per a
la Immigració.
DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA (2001). Pla Interdepartamental d’Immigració
2001-2004. Vol. 1 i 2. Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència.
Secretaria per a la Immigració.
DEPARTAMENT DE LA PRESIDÈNCIA (2004). 338 llocs per aprendre català. Curs
2004-2005. Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència. Secretaria de
Política Lingüística.
DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT (1995). Nivell Llindar, per a escolar de 8 a 14
anys. Generalitat de Catalunya. Departament d'Ensenyament.
DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT (1996). Atenció a la diversitat a l’E.S.O.: 50 idees
per a l’acció. Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
102
DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT (2001). Pla d’acollida del centre docent.
Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004). Solidaritat amb el Tercer Món. Catàleg d'ofertes
d'accions de sensibilització per als ajuntaments. Àrea de la Presidència. Diputació de
Barcelona.
DOMINGO, Andreu i altres (Centre d’Estudis Demogràfics) (2001). Migracions
internacionals i població jove de nacionalitat estrangera a Catalunya. Generalitat de
Catalunya. Departament de la Presidència. Secretaria General de Joventut. Barcelona.
DÍEZ, F; TAPIA, G. (1999). Herramientas para trabajar en mediación. Piados.
Barcelona.
DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2002). Pla Interdepartamental per a la Immigració i la
Ciutadania. Diputació de Barcelona.
EIBL-EIBESFELDT, Irenäus (1993). Biologia del comportamiento humano. Manual de
etología humana. Alianza Psicología. Alianza Editorial. Madrid. GAIRÍN, J. (1996). La organización escolar: contexto y texto de actuación. La Muralla.
Madrid.
GARRETA, Jordi (2004). L'educació intercultural a la Catalunya d'avui. Curs de
formació per als assessors i les assessores en llengua, interculturalitat i cohesió social.
Materials de formació. Departament d'Educació.
GRÀCIA, Lluïsa (2003). El xinès. Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la
del xinès. Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar i Família. Barcelona.
GRÀCIA, L; CONTRERAS, J.M. (2003). El soniké i el mandinga. Estudi comparatiu
entre les gramàtiques del soniké i el mandinga i la del català. Generalitat de Catalunya.
Departament de Benestar i Família. Barcelona.
HALL, Edward T. (1989). El lenguaje silencioso. Alianza Editorial. Madrid.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
103
ISARD, Miquel (1994). Con maleta de cartón. Sobre conquistadores, indianos y
exiliados, dins Extranjeros en el paraíso. Virus. Barcelona. pp 99-114.
ISARD, Miquel (2003). Éxodos, destierros y migraciones, dins BERGALLI, R. Sistema
penal y problemas sociales. Tirant lo Blanc. València. pp 517-538.
JULIANO, M. Dolores (1992). Cultura popular. Cuadernos de Antropología, núm. 6.
Anthropos, Editorial del hombre. Barcelona.
JUNYENT, Carme (2004). Estratègies per incentivar l'ús de la llengua. Curs de
formació per als assessors i les assessores en llengua, interculturalitat i cohesió social.
Materials de formació. Departament d'Educació. Barcelona.
LAMUELA, Xavier (2003). El berber. Estudi com paratiu entre la gramàtica del català i
la del berber o amazig. Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar i Família.
Barcelona.
Lecturas de antropología para educadores (1993). El ámbito de la antropología de la
educación y de la etnografía escolar. Editores: Honorio M. Belasco, F. Javier Garcia y
Ángel Díaz. Ed. Trotta S.A. Madrid.
MARTIN, Paul; BATESON, Patrick (1991). La medición del comportamiento. Alianza
Universidad. Alianza Editorial. Madrid.
MARTORELL, Pep (2002). El teatre com a instrument per a la mútua integració.
Materials per a la interculturalitat. Llicència d'Estudi Retribuïda. Departament
d'Ensenyament. Generalitat de Catalunya.
MORENO, J,C; SERRAT, E; SERRA, J.M; FARRÉS, J. (2003) . Llengua i immigració.
Diversitat lingüística i aprenentatge de llengües. Generalitat de Catalunya.
Departament de Benestar i Família. Barcelona.
OROZCO, M; ROCA, F. (2003). El fula i el wòlof. Estudi comparatiu entre les
gramàtiques del fula i el wòlof i la del català. Generalitat de Catalunya. Departament de
Benestar i Família. Barcelona.
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
104
RANCÉ, Lluïsa (2001). L’alumnat d’incorporació tardana: reflexions entorn de
l’ensenyament-aprenentatge de la llengua, dins Articles de Didàctica de la Llengua i de
la Literatura, núm. 23. Graó. Barcelona. pp 51-62.
RUE, J. (1994). Assessorament i suport als equips docents. ICE de la UAB. Barcelona.
SÀCHEZ, Raquel (2003). L'àrab. Estudi comparatiu entre la gramàtica del català i la
de l'àrab. Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar i Família. Barcelona.
SAGUER, Neus (2002). L 'educació musical com a eina per a l'educació intercultural.
Llicència d'Estudi Retribuïda. Departament d'Ensenyament. Generalitat de Catalunya.
SERRANO, Sebastià (1996). Cap a una lògica de la seducció. E.U.B. Barcelona.
SERRANO, Sebastià (2004). El regal de la comunicació. Ara Llibres, S.L. Barcelona.
SIGUAN, Miquel (1995). L’Europa de les llengües. Edicions 62. Barcelona.
STAINBACK, S. i W. (2001). Aulas inclusivas. Un nuevo modelo de enfocar y vivir el
currículum. Narcea. Madrid.
TARDÀ, Joan (2003). Ciutat d'acoliida, Cornellà de Llobregat. Llicència d'Estudi
Retribuïda. Departament d'Ensenyament. Generalitat de Catalunya.
TRIANES, M. V. (2000). La violencia en contextos escolares. Ed. Aljibe. Màlaga.
WANG, Margaret C. (1998). Atención a la diversidad del alumnado. Madrid Narcea.
Pàgines web:
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2002-1). Pla Municipal d'Immigració. Ajuntament de
Barcelona. Barcelona. http://www.bcn.es/diversa/plamunicipal/index.htm
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2002-2). SAIER: Servei d'atenció a Immigrants
Estrangers i Refugiats. Ajuntament de Barcelona. Barcelona.
http://www.bcn.es/diversa/saiercat.htm
Pla d’acollida en xarxa per a alumnes d’ESO de nacionalitat estrangera. Proposta organitzativa
i metodològica.
Anna Garcia Pons
105
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2002-3). Guia Informativa d'accés a la Sanitat
Pública. Ajuntament de Barcelona. Barcelona. http://www.bcn.es/diversa/sanitat/cat/
AMNISTIA INTERNACIONAL (2003). Educación en derechos humanos: asignatura
suspensa. http://amnistiainternacional.org CITE (Centre d'informació per a treballadors estrangers). http://www.conc.es/cite/
CREU ROJA. http://wwwcreuroja.org. DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ. Programació de llengua catalana per a alumnat
nouvingut. Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació.
http://www.xtec.es/acollida/professorat/prog_lcatalana.pdf