pilarprietoimariadelmarvanrell sobrealguns ... ·...

PILARPRIETOIMARIADELMARVANRELL

Caplletra41(Tardor2006),pp.43-70

SOBREALGUNSCONTRASTOSFONOLÒGICS

ENL’ENTONACIÓDELCATALÀ

1.INTRODUCCIÓ:LINGÜÍSTICAIENTONACIÓ

Unadelesprimeresqüestionsquesorgeixal’horad’emplaçarl’estudidel’entonaciódinslalingüísticaéssipodemferservirelsmateixoscriterisd’anàlisiqueutilitzalafonologiasegmental.L’anàlisifonològicadel’entonaciómirad’identificarlesunitatstonalsquesóncapacesdegeneraroposicionsdistintivesoproduirdiferènciesdesignificat(iquealgunsautorshananomenattonemes).Estàclarqueenladecisiónohientrennomésclaresoposicionslèxiques—comaraquepalimalesdiferenciïnpelprimersegment—,sinóquedevegadeshitrobemmatisossemànticsiexpressiusmenysfàcilsdedelimitar.Perexemple,fixem-nosenladiferènciaentrel’entonaciódel’enunciat¡Digue-m’ho!pronunciatambuntoimperatiuiuntodeprec(figura1).1L’entonaciódelsenunciatsimperatiuss’assemblaaldelesfrasesdeclaratives:laprimerasíl·labatònicaesrealitzaenuntoagutitotseguitdavallafinsalfinaldel’oració,onarribaalnivellmínimdelparlant.Enelsenunciatsexhortatius,encanvi,lasíl·labatònicaesrealitzaenuntogreuitotseguitesprodueixunainflexióascendent-descendentqueocupalessíl·labesposttòniques.

1.Alllocwebhttp://seneca.uab.es/pilarprieto/ellectorhipodràtrobarelsarxiussonorsdelscontornsentonatiusinclososenaquestarticle.APrieto(2002a,2002b)elaboremunadescripciódetalladadelscontornsdelcatalàcentralestudiatsaquí.

44


45

Sobrealgunscontrastosfonològicsenl’entonaciódelcatalà

Entonacióimperativa Entonacióexhortativa

Figura1.Oscil·logramesicontornsmelòdicsdel’enunciat¡Digue-m’ho!ambmodalitatimperativa(esquerra)iambmodalitatexhortativa(dreta).

Davantladificultatdesistematitzardesdelpuntdevistafonològicl’entonació,juntamentambladificultatdetrobarunsistemaderepresentacióquepoguésrepresentardeformasenzillalesdiferènciestonals,bonapartdelatradicióestructuralistaeuropeavanegligirl’estudid’aquestfenomenal·legantquemoltesdelesfuncionssemàntiquesdel’entonaciópertanyenal’àreaemocionaloexpressivadelllenguatge,ala«paralingüística».AndréMartinet,perexemple,malgratreconèixerelvalorlingüísticdel’entonacióenl’expressiódelamodalitatoracional(cf.ilpleut?),representaunadelesopinionsméscontràriesaincorporar-laalesdiscussionspròpiamentgramaticals.SegonsMartinet(1960:79):

Nosepuede,pues,negarvalor lingüísticoa la entonación.Pero su juegonoentraenelcuadrodeladoblearticulación,puestoqueelsignoquepuederepresentarlaelevaciónmelódicanoseintegraenlasucesióndemonemasynopresentaunsignificanteanalizableenunaseriedefonemas.Lasvariacionesdelacurvadeentonaciónejercen,dehecho,funcionesmaldiferenciadas,funcionesdirectamentesignificativascomoenilpleut?,peromásfrecuentementeunafuncióndeltipoquehemosllamadoexpresiva.

Peraltrabanda,lingüistescomBertilMalmberg,M.A.K.Halliday,aixícomlamajorpartd’estructuralistesamericans(Bloomfield,Trager&Smith)vandefensarlalegitimitatdel’entonaciódeformarpartdel’entramatgramatical.Aquestsautorsargumentenquel’entonacióésunapartdelconeixementqueelsparlantstenendelasevallenguaiqueelssentitsqueconfereixalsenunciatssónperfectamentcomparablesambelsqueexpressenaltrestretslingüísticsenaltresllengües:

Unaoposiciómelòdicaconstitueixlamanifestaciófonèticad’unafunciógramatical.Encastellà,perexemple,l’entonacióinterrogativatéexactamentlamateixafuncióquelapartícula

44


45


–koqueenfinèss’adjuntaalesformesverbals.Alnostreparer,doncs,ésdeltotfalsal’afirmacióquel’entonacióésunfenomenperifèricdelallenguaiquelesoposicionsmelòdiquesnoformenpartintegrantdeladoblearticulaciódelllenguatge.

(Malmberg1971,§20)

Totiquelalingüísticahamantingutunaactitudambiguaenversl’entonació,enelsdarrersanyss’harefermatlaconviccióqueunapartsubstancialdelseuestudipertanylegítimamentalcomponentfonològicdelllenguatge(Ladd1996;Gussenhoven2004).L’existènciadelesllengüestonals,quesíqueutilitzenlesvariacionsmelòdiquesperexpressaroposicionsdetipuslèxicomorfològic,constitueixunargumentafavordeltractamentfonològicdelto.Enlesllengüesentonatives,elcaràcterlingüísticdel’entonacióesposademanifestenelfetqueelspatronsmelòdicssónmodelsdefinitsiregularsquenosónproductedel’atzar.Parlarunallenguanosignificanomésarticularsons,morfemesimots,sinótambéassignarmelodiesalsenunciats:totselsparlantsd’unallenguaconeixenelsistemaparticulardecontornsielsusenperaproduirunsefectes semàntics compartits per tota la comunitat lingüística. Actualment moltsinvestigadorsdefensenquehihaunapartgensmenyspreabledel’entonaciód’unallenguaqueescomportacomlarestadelsistemadesons,ésadir,quepresentaunadualitatenlaproduccióienlapercepció.Enelsdarrersvintanys,ienelmarcdelcorrentdelafonologiadelaboratori,s’hanfetservirunasèriedemètodesexperimentals,comaraelparadigmadelapercepciócategorial,queajudenaescatirsiunadiferènciatonalrepresentauncontrastfonològic,obéunadiferènciafonèticaigradual.

En aquest article volem demostrar que hi ha una part de l’entonació delcatalà que es comporta de forma «categorial» i distintiva.Aixòho farem a travésdel’anàlisid’algunsdelscontrastostonalsquetrobemenlanostrallengua.Veuremcompetitscanvisfonèticsenlaproducciódelscontornsentonatius(concretamentenlespropietatsd’alineacióod’alturatonals)podenprovocarcanvisdràsticsenlainterpretaciódelsenunciatscomaraladistincióentreunainterpretaciód’interrogativaabsolutaod’interrogativaparcial,oentreunainterpretaciódeprecod’ordre.Aquestscontrastosd’alineaciótonalencatalàs’expliquenamblesassumpcionsdelmodelmètriciautosegmentaldel’entonació(omodelAM),undelsmodelsfonològicsquegaudeixde més influència i acceptació actualment, que prediu l’existència de diferènciesfonològiquesenl’alineaciódelto.

Peraltrabanda,tambéensfixaremenelcasdelmallorquí,enelqualladiferènciaentrel’entonaciód’unainterrogativaabsolutaiunadeparcialrauenl’alturatonal

46


47


delasíl·labapretònica(laquesesituaabansdeldarreraccentdelafrase).L’aplicaciódelparadigmadelapercepciócategorialaaquestcontrastdemostraquepetitscanvisd’alturatonalenlasíl·labapretònicasónsuficientsperagenerarunadiferènciaenlapercepciócoma interrogativaparcialoabsoluta.Aquestcontrastdelmallorquícontradiul’assumpciódelmodelAMquelesvariacionsenelcamptonalnotenenunpaperfonològic.

Aquestarticles’organitzaendiferentsseccions.Enlasecció2expliquemelstretsbàsicsdelmodelmètriciautosegmentalilesprediccionsquefapelquefaalspossiblescontrastosfonològicsdel’entonació.Enlasecció3descrivimalgunscontornsentonatiusdelcatalàquepresentencontrastosd’alineaciótonal.Enlasecció4presenteml’anàlisid’unparellmínimdecontornsentonatiusdelmallorquíquepresentenuncontrastd’alturatonal,aixícomelsresultatsd’unexperimentdepercepciócategorialquemostracomelcomportamentd’aquestcontrastésfonològic.

2.ELMODELMÈTRICIAUTOSEGMENTALDEL’ENTONACIÓ

Elmodelmètriciautosegmentaldel’entonació(omodelAM),actualmentundelsmodelsmésreconegutsdel’entonació,téelseupuntdepartidaenl’anàlisidel’entonaciódel’anglèsdesenvolupatenlatesideJanetPierrehumbert(1980).D’ençà,aquestmodelhaestatrevisatenelstreballsposteriorsdeBeckmaniPierrehumbert(1986i1988)(peraunresumdelmodel,vg.Ladd1996iHualde2003).Elmodeltambéhaestataplicataunagranvarietatdellengües(vg.Prieto,Aguilar,Torres&Vanrell2007peral’aplicacióalcatalà,iJun2005perauncompendid’aplicacióadiversesllengües).Elmodelconcepelscontornsmelòdicscomunaconcatenaciólinealdedostipusd’elementsfonològicsques’associenallocsprosòdicamentmarcatsdel’enunciat:elsaccentstonals—omovimentsmelòdicsemplaçatsalvoltantdesíl·labestòniques— i els tons de frontera—omoviments associats als límits de les unitatsmelòdiques.Aixòvoldirqueelsmoviments significatiusdelcontorns’organitzenalvoltantd’unespartslocalitzadesdel’enunciat(lessíl·labestòniquesielslímitsdedominientonatiu),i,consegüentment,lespossibilitatsdevariacióentonativaquedenrelativamentrestringides.

Enelmarcautosegmental,elspatronsentonatiussónelresultatdelainterpolacióentrelaseqüènciad’aquestesunitatsfonològiques.Lesreglesd’implementaciófonètica

46


47


seranlesencarregadesderealitzarlainterpolacióentrelesunitatstonalssubjacentsigenerarelcontinuummelòdicfinal.Aixòexplicaquelamateixacorbamelòdicaes«comprimeixi»o«s’eixampli»depenentdelmaterialsegmentaldisponibleenl’enunciat.Lafigura2exemplificalaformadelpatróinterrogatiuascendentdelcatalàcentralenduesoracionsdediferentextensió(¿Volenunanena?,desissíl·labesi¿Volenl’amanidaamb allioli?, de deu). El model autosegmental interpreta aquest patró com unaseqüènciadedosaccentstonals(ques’arrenglerenamblaprimerail’últimatòniques,marcadesengrisenlesduesfigures)mésuntodefronteraalt.Ladiferènciaentrelesduesrealitzacionsfonètiquesrauenl’adaptaciótemporaldelsmovimentstonalsqueconnectenelsdosaccentstonals,demaneraqueelpendentd’interpolacióentreelsdosésméssuauquanl’enunciattéméssíl·labesàtonesdisponibles.

Figura2.Oscil·logrames i contornsmelòdicsdels enunciats ¿Volenunanena? (esquerra) i ¿Volenl’amanidaamballioli?encatalàcentral(dreta).

Pierrehumbertproposaqueelsaccentsmelòdicsielstonsdefronteraespoden

representaradequadamentfentservirnomésdosnivellstonals,l’alt(«high»,H)ielbaix(«low»,L)iargumentaqueelsaltresnivellsqueproposavenlesanàlisisanteriorssóninnecessarisdesdelpuntdevistafonològic.Comenl’anàlisipernivellstradicional,al’horadetranscriureLiHestenenencompteelsvalorstonalsadjacentsilatessituradecadaparlant,deformaqueLsovintrepresentaunmínimlocaldelto(ofreqüènciafonamental)quesesituapropdelalíniadebasedelparlant.ComdiuPierrehumbert(1980:68),unaaltradiferènciaentreelsdosnivellsrauenelseucomportamentdavantunincrementdelaprominènciaaccentual:elnivellbaixesdevémésgreuielnivellaltmésagut(Pierrehumbert1980:68).

El fetd’incorporarnomésdosnivells tonals significaque els diversos grausdevariacióenalturahande sergeneratsperprocessos fonològicsoperprocessos

48


49


d’implementacióenelcomponentfonètic.D’acordambLadd(1996),lautilitzaciód’únicament dos nivells és possible tècnicament per dues raons: d’una banda, elsistema incorpora una regla d’esglaonament descendent (en anglès, downstep) quegeneral’abaixamentdelspicsalllargdelafrase;d’altrabanda,lavariacióenelcamptonald’unaccents’atribueixavariacionsgraduals(nofonològiques)quereflecteixenelnivelld’èmfasidel’enunciat.

Segonslacomplexitatdelatrajectòria,elsaccentsmelòdicspodenser simplesobitonals.Elsaccentstonalssimplesconstend’unúnicnivell,alt(H*)obaix(L*),que es manifesta fonèticament mitjançant un moviment ascendent o descendentsobrelasíl·labatònica—l’asteriscexpressaelfetqueelnivells’associaaunaposiciómètricament forta. Els accents bitonals consten d’un nivell tonal associat amb lasíl·labatònica(H*oL*)preceditoseguitd’unnivell(HoL)associatalapretònicaolaposttònicarespectivament.Elsesquemesdelafigura3mostrenladiferènciaentrelarealitzaciófonèticadequatretipusd’accentsbitonalsquevadescriureperal’anglèsPierrehumbert(1980)(H+L*iH*+L,L+H*iL*+H)—lalíniademésgruixidentificaelmovimentmelòdicalineatamblasíl·labatònica.LadiferènciaentrelarealitzaciódeL+H*iL*+H,perexemple,rauenl’alineaciórelativadelmovimentascendent:aL+H*elmovimentascendents’iniciaalcomençamentdelasíl·labatònica,mentrequeaL*+Haquestmovimentascendentcomençacapalfinaldelasíl·labatònicaiesprodueixdurantlaposttònica.Elmateixpodemdirdelaparellad’accentsbitonalsH+L*iH*+L,onladavalladaesprodueixdurantlatònicaenelcasdeH+L*idurantlaposttònicaenelcasdeH*+L.2

Figura3.Esquemesdelsaccentsbitonals.ExtretdePrieto,D’Imperio&Gili-Fivela(2005).

2.Calassenyalarquelasincronitzacióentreeltextielspuntsd’inflexiótonals(elspicsilesvalls)tambépotpresentarlleugeresvariacionsfonètiquesdegudesalcontextprosòdic:perexemple,siunaccenttonalL+H*estrobajustabansd’unafronteraprosòdicaod’unaltreaccenttonal,elseucimtonalsesolproduirabans.

48


49


Convéremarcarqueaquestformalismepermetrepresentardeformasimpleunasèriedecontrastosfonològicsd’alineaciótonalques’hantrobattantenanglèscomenaltresllengües,iqueexemplificaremambcontrastostonalsdel’entonaciódelcatalà.

3. CONTRASTOS D’ALINEACIÓ TONAL EN L’ENTONACIÓ DELCATALÀ

Encatalàtrobemcasosdecorbesentonativesquemostrenelpapercontrastiuofonològicdel’alineaciótonal.Lafigura4mostraqueladiferènciaentrel’entonaciódelesoracionsinterrogativesabsolutesdescendents(¿Quel’hallogada?,al’esquerra)ilesinterrogativesparcials(¿Quil’hallogada?,aladreta)rauprecisamenteneltipusd’accentmelòdicfinal.Fixeu-vosquelasincronitzaciódeldescenstonalfinalésdiferentenelsdoscasos:mentrequeenl’absolutas’iniciaapartirdel’oberturadeladarrerasíl·labatònica,en laparcial s’iniciaapartirdelfinald’aquesta.Perceptivament, laconseqüènciad’aixòésquelasíl·labaaccentuadafinal(-ga-,marcadaenuntogris)sesentenuntobaixenlaprimeraienuntoaltenlasegona.Enelmarcautosegmental,elcontrastfonològicentreambdóscontornss’expressamitjançantl’úsdedosaccentstonalsdiferents:H+L*peralainterrogativaabsolutaiH*peralaparcial.

InterrogativaabsolutaInterrogativaparcial

Figura4.Oscil·logramesicontornsmelòdicsdelesoracions¿Quel’hallogada?(esquerra)i¿Quil’hallogada?(dreta)encatalàcentral.

Delamateixamanera,encatalàcentrall’entonaciódelsenunciatsimperatiusesdistingeixdel’entonaciódelsenunciatsexhortatius(precs)eneltipusd’accentbitonalemprat.Mentrequeenlesordreslaprimerasíl·labatònicaesrealitzaenuntoagut

50


51


itotseguitdavallafinsalfinaldel’oració,enelsprecs,encanvi,lasíl·labatònicaesrealitzaenuntogreuitotseguitesprodueixunainflexióascendent-descendentqueocupalessíl·labesposttòniques(vg.figura5;vg.tambéelscontornsentonatiusdelafigura1).Enelmarcautosegmental,ladiferènciaescopsamitjançantl’úsd’unaccenttonaldeltipusL+H*(ordres)iunaccenttonaldeltipusL*+H(precs).

ImperativaExhortativa

Figura5.Oscil·logramesicontornsmelòdicsdelesoracions¡Dóna-l’hialaMaria!enversióimperativa(esquerra)iexhortativa(dreta)encatalàcentral.

4.UNCONTRASTD’ALTURATONALENMALLORQUÍ

Mentrequeelmodelmètricdefensaquel’alineaciórelativadeltorespectedelasíl·labaaccentuadaésrellevantfonològicament,lavariacióenelcamptonal(oalturatonal)d’un accentmelòdic es consideraun fenomende variació fonètica,nopasfonològica.Elmodelpreveuqueelcamptonaldelsaccentsmelòdicsespotampliaroreduirenelcomponentfonèticenfunciódelaimplicaciódelparlantenl’emissiódel’enunciat,detalmaneraquecommésemfàticésunenunciatmésaugmental’ampladatonaldelsseusaccentsmelòdics.Pierrehumbertargumentaqueelcamptonaltéunúsfonamentalmentexpressiuiquenocalrepresentar-loenlaformafonològica:«L’anglèsfaunúsmoltfreqüentdelesvariacionsdelcamptonal,demaneraqueunmateixcontornpotserpronunciatentessiturestonalsmoltdiverses.Ellectorpotadonar-sed’aixòsiprovadecridaralgúques’imaginaqueestàenlamateixahabitacióidesprésalgúqueestàal’altrecostatdelcarrer»(Pierrehumbert1980:17).Així,esparteixdel’assumpcióquelesvariacionsdecamptonald’unaccentnoafectensubstancialmentelseusignificatlingüísticiesconsideracomunfenomendecairegradualquepertany

50


51


alcomponentfonètic.Noobstantaixò,hihaunasèriedefenòmensquesemblenposardemanifestqueelfetqueunaccenttonalespronunciïambunaexcursiótonalmésomenysàmplianoésnomésatribuïbleaunavariaciógradualdel’èmfasi:enalgunscasos,unaugmentdelcamptonald’unaccentcomportaunainterpretaciódistintadel’enunciat.

Actualment,l’estatusdelcamptonalésundelsaspectesméscontrovertitsdelateoriaautosegmental.Encatalàtenimuncasqueexemplificaquelesvariacionsdecamptonalsemblentenirunpaperfonològicclar.Perexemple,lafigura6mostraqueenmallorquí,ladiferènciamelòdicaentrelainterrogacióabsoluta(cf.¿Quel’hivoliamoldre?,al’esquerra)ilaparcial(cf.¿Quèlivoliamoldre?,aladreta)rauprecisamentnopasenlaformadel’accentmelòdicfinal—queentotsdoscasosésdescendent,deltipusH+L*,ésadir,untoalt(H)alineatamblasíl·labapretònicaiuntobaix(L*)associataladarrerasíl·labaaccentuada—sinóenl’alturarelativadeltoHqueestàassociatalapretònica,queenlesinterrogativesabsolutesespronunciamésagutquenopasenlesinterrogativesparcials.

AbsolutaParcial

Figura6.Oscil·logramesicontornsmelòdicsdelesoracions¿Quel’hivoliamoldre?(esquerra)i¿Quèlivoliamoldre?(dreta)enmallorquí(extretdeVanrell2006a).

UnestudirecentdeVanrell(2006a)hademostratqueelsoientsmallorquinssón capaços de distingir entre la interpretació absoluta i la parcial només variantl’alturatonaldeltoHassociatalasíl·labapretònica(vg.tambéVanrell2006b,2007).Aquestcontornentonatiud’interrogativaabsolutaambuntoHmoltagutassociatalasíl·labapretònicahaestatdescritnonomésperalmallorquísinótambéperaaltresvarietatsdelcatalàcomelmenorquí(MascaróiPons1986),l’eivissencieltarragoní

52


53


(Bonet&Lloret1988;Prieto2001).Peròésimportantremarcarqueenmallorquí,adiferènciad’altresvarietats,ambdóstipusd’interrogatives(l’absolutai laparcial)tenenelmateixaccentmelòdicdescendenti,amés,adiferènciad’altresdialectesdelcatalà,lesduespartículesqueiquèespronuncienamblavocalneutra[].Aixídoncs,podríemdirqueelparelld’enunciatsqueesmostraalafigura6representaunparellmínim,jaquesónhomòfonesanivellsegmentalidifereixennomésenl’alturatonaldelapretònicaienlespropietatsaccentualsdelapartículaque.Ésperaixòqueelmallorquíproporcionauncasinteressantperacomprovarsil’alturatonalpottenirunpaperdecisiual’horadediferenciardostipusdiferentsd’interrogatives(enaquestcas,lesinterrogativesabsolutesdelesparcials)inoestànecessàriamentrelacionadaalavariacióparalingüística.

5.MÈTODESPERESTABLIRCATEGORIESENENTONACIÓ

S’hanempratdiferentsestratègiesexperimentalsperaestudiarlacontrastivitatlingüísticaenentonació ideterminarfinsaquinpuntuncanvi tonalésuncanvigradualouncanvidetipusdiscretocategòric(Gussenhoven2004:61iss).

Und’aquestsmètodes, la tascad’identificació,esvaaplicarper investigaruncontrastd’alineacióentreL*+HiH*+Lenanglèsamericà(Pierrehumbert&Steele1989).Elssubjecteshaviendereproduirelsestímulsd’uncontinuques’haviacreatcanviantsistemàticamentl’alineaciódelpic.Elsresultatsdemostrarenqueelssubjecteserenincapaçosdereproduirtotelcontinu;enllocd’això,agruparentoteslessevesproduccionsenunaoaltradelesduescategoriesentonativesesmentadesabans.Elcontrastfou,pertant,discret.

Un altre mètode és la tasca de camp tonal. Aquesta tasca fou utilitzada perGussenhoveniRietveld(2000)perestudiarladiferènciaentreH*H-H%(unainflexióascendentdesd’untomig)iL*H-H%(unainflexiótambéascendent,peròdesd’untobaix)enholandès.Enaquestestudielsoientshaviendeclassificarestímulsqueteniendiferentalturatonaldinsunaescalasemànticaelsignificatdelaqualanavavariantdepenentdelcamptonal.ElsresultatsdemostrarenqueH*H-H%iL*H-H%sóncontornscategòricamentdiferentsenholandès.

Elsegüentsmètodes,latascasemànticailadepercepciócategorial,estanmoltrelacionats.SegonsPost(2000),hihauriatresmaneresmitjançantlesqualsunsubjectepotinterpretarundeterminatcontornentonatiu:espotclassificarmitjançantuna

52


53


escalasemàntica(Uldall1964),espotbasarenunadecisiódesí/nosobrel’adequaciód’undeterminatsignificat (Bartels&Kingston1994)ohopot fermitjançantunjudicid’acceptabilitatenuncontextconcret(Caspers1998).

Enelmètodedelapercepciócategorial(tambéanomenatparadigmadelapercepciócategorial)elsubjecteinterpretaundeterminatcontornentonatiuapartirdeduestasques:latascad’identificacióilatascadediscriminació.Enlatascad’identificacióelsparticipantsescoltenunasèried’estímulspresentatsaleatòriamenticreatsformantuncontinu,ihanderelacionarcadaestímulambunadelesduescategories.Enlatascadediscriminació,elsparticipantstornenaescoltarelsmateixosestímuls,peròagrupats,aquestavegada,perparells.Elssubjecteshandedecidirsielsdosestímulsquesentensóniguals,osi,percontra,sónestímulsdiferents.Elsresultatsesperatsen la tascad’identificacióes representenmitjançantuna funcióen formad’S (vg.figura7).Aixòés:elsprimerestímulss’identificarienclaramentcomarepresentantsdelacategoriaAielsúltimsestímuls,comarepresentantsdelacategoriaB;però,encanvi,elsestímulsqueestanentreunaialtracategorias’identificarienambmésdificultatcomacategoriaAperunsparticipantsicomacategoriaBperunsaltres.Sielcontrastéscategorial,elsresultatshandemostrar,pertant,uncanviperceptiuclarentreunaialtracategoriainounatransiciógraduald’unacategoriaal’altra.Pelquefaaladiscriminació,lapercepcióseràcategòricasiladiscriminacióésmésfàcilenlaregiódecanvientrelesduescategoriesquequanambdósestímuls,queformenelparell,sóndelamateixacategoria.Enlafunciódediscriminaciótindríem,pertant,unpicdediscriminació(unaltpercentatgedelssubjectespercebenqueaquellparelld’estímulsésdiferent)queescorrespondriaamblaregiódecanviperceptiudelatascad’identificació(vg.figura7).

Figura7.Funcionsidealsd’identificació(líniacontínua)idediscriminació(líniadiscontínua).

54


55


Kohler(1997)aplicàelparadigmadelapercepciócategorialadiferènciesenl’alineaciódelpicenalemanyivaconclourequeelfenomendelapercepciócategorialtambéespodiaaplicaralcampdel’entonació.LaddiMorton(1997)utilitzarenaquestmètodeaplicatauncontrastentredosaccentstonalsenanglès:l’accentaltnormalil’accentaltemfàtic.Trobarenuncanviperceptiuentreaquestesduescategoriesenlatascad’identificació,però,encanvi,notrobarencappicdediscriminacióqueespoguésrelacionarambaquestcanviperceptiu.Peraixòvarenconclourequeelcontrastnoespercebiademaneracategòrica.

6.APLICACIÓDELPARADIGMADELAPERCEPCIÓCATEGORIALAUNCONTRASTD’ALTURATONALENMALLORQUÍ

Jahemvistqueelmodelautosegmentalassumeixquelavariacióenelcamptonalésparalingüística,ésadir,quenomésexpressauncanvidenivellenelsignificatcorresponentgeneralmentadiferènciesd’èmfasiodeprominència.Noobstantaixò,algunsestudishandemostratquepetitesdiferènciesd’alturatonalpodenarribaramanifestardiferènciescategòriques(Ladd&Morton1997;Chen2003;Prieto2003;Calhoun2004;Face2005).

Elparadigmadelapercepciócategorials’haaplicatenentonacióadiferènciesen alineació del pic (Kohler 1997; D’Imperio & House 1997; Chen 2003) i adiferènciesenalturatonal:entonsdefrontera(Remijsen&vanHeuven1999;Post2000;Schneider&Linftert2003;Cumminsetalii2006;Falé&Faria2006)ienaccentstonals(Ladd&Morton1997;Chen2003).Vanrell(2006a)vaexaminarfentserviraquestparadigmasielsoientsmallorquinsfanunúslingüístic,categorial,delesdiferènciesdefreqüènciafonamentalassociadesalapretònicaal’horadedistingirlesinterrogativesparcialsdelesabsolutes.Acontinuaciófemunresumdelsexperimentsidelsprincipalsresultatsd’aquestsexperiments.

6.1MÈTODE

Peresbrinarsielsoientsmallorquinserencapaçosdedistingirlainterpretacióabsolutadelaparcialnomésvariantl’alturatonaldeltoHassociatalapretònica,esva

54


55


aplicarelparadigmadelapercepciócategorial(vg.secció5).Peraixò,esvarenenregistrarunamostradepreguntaabsoluta,¿Quel’hiduries?,iunadepreguntaparcial,¿Quèliduries?,totesduespronunciadesperunaparlantdemallorquí.Lesduesseqüèncieserenhomòfonesanivellsegmental.Enlainterrogativaabsolutalapretònicaestavaals263Hzmentrequeenlainterrogativaparcialestavaa203Hz(vg.figura8).Esvaduratermeunaestilitzaciólinealdelmovimentdepujadaidebaixadaenambdóscontorns,fentservirelprogramaPraat(Boersma&Weenink2005;Wood2005),demaneraquequedessinnoméstrespuntsinterpolats:unpuntalcomençamentdelmovimentdepujada,L1,unpuntalpic,H,iunpuntalfinaldelmovimentdebaixada,L2.L1estavaalineatenambdóscontornsalcomençamentdelasíl·labadu-(deduries),laHestavaalineadaalfinaldelasíl·labadu-(deduries)iL2alfinaldelavocaldelasíl·laba-ri-(deduries).Apartird’aquestsdoscontorns,iseguintelparadigmadelapercepciócategorial, es va crear un continu de cinc estímuls per a cada un dels dos tipusd’interrogatives. Es varen crear cinc estímuls (l’estímul original, resintetitzat, mésquatreestímulsméscreatsabaixantelpicenquatrepassesde15Hzcadauna)apartirdelainterrogativaabsoluta(figura8,gràficesquerre)icincestímuls(l’estímuloriginal,resintetitzat,mésquatreestímulsméscreatsapujantelpicenquatrepassesde15Hzcadauna)apartirdelainterrogativaparcial(figura8,gràficdret).

Figura8.Esquemadelacreaciódelscontinusapartirdelapreguntaabsoluta(gràficesquerre)iapartirdelapreguntaparcial(gràficdret).

56


57


En la tasca d’identificació, aquests deu estímuls (cinc creats a partir de lainterrogativa absoluta i cinc, a partir de la interrogativa parcial) es varen repetirquatre vegades i es varen presentar als subjectes en blocs de deu aleatòriament.Alfinal,teníem,doncs,untotaldequarantaestímuls.Lasessióesvaduratermeambunordinadorportableielsestímulssesentienmitjançantunsauricularsconnectatsa l’ordinador.Elsparticipantshaviendecontestarimaginantcomellsrespondrienlespreguntesenuncontextreal.Perexemple,quansentienlainterrogativa¿Quel’hiduries?,haviendeprémerlateclaSper–Sí;encanvi,quansentien¿Quèliduries?,haviendeprémerlateclaAper–Això.

Elsmaterialsdelatascadediscriminacióconsistienenparellsd’estímulsdelscontinusque s’havien creatper a la tascad’identificació.Així, es varen crear vuitparellsd’estímuls enordreAB: aixòvoldirque l’estímulB és sempremés alt enfreqüènciaquel’estímulA(quatreapartirdelcontinucreatdesdelainterrogativaabsolutaiquatreapartirdelcontinucreatdesdelainterrogativaparcial):parell203-218Hz,parell218-233Hz,parell233-248Hziparell248-263Hz.VuitparellsmésesvarencrearenordreBA,aquíl’estímulAeramésbaixenfreqüènciaquel’estímulB(quatreapartirdelcontinucreatdesdelainterrogativaabsolutaiquatreapartirdelcontinucreatdesdelainterrogativaparcial):218-203Hz,233-218Hz,248-233Hzi263-248Hz.Finalment,esvarencreardeuparellsAA,formatsperestímulsqueerenidèntics(cincapartirdelcontinucreatdesdelainterrogativaabsolutaicincapartirdelcontinucreatdesdelainterrogativaparcial):203-203Hz,218-218Hz,233-233Hz,248-248Hzi263-263Hz.Elsparticipantssentiren,pertant,untotalde cinquanta-dos parells d’estímuls presentats en blocs de tretze. Els participantshaviendedirsielsdosestímulsquesentieneren«iguals»(iprémerlatecla«I»delteclat)o«diferents»(iprémerlatecla«D»).AquestexperimentdepercepcióesvaduratermemitjançantelprogramaPerceval(Ghio,André,Teston&Cave2003)iduràaproximadamenttrentaminuts.

Enaquestexperimenthivarenparticiparquaranta-dosparlantsdemallorquí(vint-i-cincdonesidissethomes),quetenienentresetzeiquaranta-unanys.Perquèlesdadesdelafasedeprovadelsparticipantsespoguessintenirencompte,aquestshaviendepassarunamenadeprovaenquèalmenysel80%delsestímulsoriginalsquesentienhaviendesercorrectamentidentificats.Peraixò,lesdadesdedeuparticipantsvaren ser eliminades.Finalment,només es varen analitzar lesdadesde trenta-dossubjectes.

56


57


6.2RESULTATS

6.2.1Tascad’identificació

Lafigura9mostraelpercentatged’identificacióperalsdoscontinuscreatsapartirdel’estímulbasedelainterrogativaabsoluta(ennegre)idelaparcial(engris).Elpercentatged’identificacióesdefineixcomelpercentatgederespostes«absoluta»enelcontinucreatapartirdelainterrogativaabsolutaielderespostes«parcial»enelcontinucreatapartirdelainterrogativaparcial.Elvalorenhertzsqueapareixsotaelnúmerodel’estímulal’eixd’abscissesfareferènciaalvalordefreqüènciafonamentaldelpicabansdelabaixadafinal.Observeuqueeltipusdetascaprovocarespostesobligatòries(forcedchoicetask),ésadir,elssubjectesnopodencontestarcapaltracosaqueparcialoabsoluta,demaneraquequandiemquel’estímul1delcontinucreatapartirdelainterrogativaparcial,perexemple,harebutun97%derespostes«preguntaparcial»,afirmemalhoraquetambéharebutun3%derespostes«preguntaabsoluta».Podemveurequelafigurapresentalaformasigmoide(formad’S)queesperaríem.Lesfreqüènciesquevandesdels203Hzfinsals218Hz(estímuls1-2)representenlacategoria«preguntaparcial»,atèsqueunpercentatgealtdelsparticipantshanidentificataquestsestímuls,d’unialtrecontinu,comainterrogativaparcial.Així,pelquefaalcontinucreatapartirdelainterrogativaparcial,elpercentatged’identificaciócomaparcialhaestatd’un97%peral’estímul1,l’estímuloriginal,id’un85%peral’estímul2.Pelquefaalcontinucreatapartirdelainterrogativaabsoluta,elpercentatged’identificaciócomaparcialhaestatd’un93%peral’estímul1id’un73%peral’estímul2.Lesfreqüènciesquevandesdels248Hzfinsals263Hz(estímuls4-5)representenlacategoria«preguntaabsoluta»,jaqueunpercentatgealtdelsparticipantshanidentificataquestsestímuls,d’unialtrecontinu,comainterrogativaabsoluta.Ésadir,pelquefaalcontinucreatapartirdelainterrogativaparcial,elpercentatged’identificaciócomaabsolutahaestatd’un80%peral’estímul4id’un84%peral’estímul5.Enrelacióalcontinucreatapartirdelainterrogativaabsoluta,elpercentatged’identificaciócomaabsolutahaestatd’un87%peral’estímul4id’un94%peral’estímul5,l’estímuloriginal.Així,escomprovaqueunpetitcanvienl’alturatonaldelapretònicaprovocacanvissubstancialsenlainterpretaciódel’enunciat.

58


59


Figura9.Funcionsd’identificaciódelscontinuscreatsapartirdelapreguntaabsoluta(ennegre)iapartirdelapreguntaparcial(engris).Lesbarresd’errorrepresentenl’errorestàndarddelamitjana.

Latransicióentrelesduescategoriescorresponalafranjade218-248Hzperquèésaquíonelpercentatged’identificacióésmésproperal50%.Noobstantaixò,siobservemacuradamentelsgràfics,veiemqueellímitexacteentrelesduescategoriesestariaubicatentreels218Hz(estímul2)iels233Hz(estímul3),perquèésentreaquestsdosestímulsonladiferènciaenelpercentatged’identificacióésmésgran.Observeutambéquelesrespostesalsdoscontinusescomportendemaneradiferent.3Aixòhonotemendosaspectes.Primer,enelcontinucreatapartirdelapreguntaabsoluta,eltercerestímultéunaltpercentatgederespostes«preguntaabsoluta»,mentrequeenl’altrecontinu,elpercentatged’identificacióeltrobemal50%peraaquestestímul.Segon,observemtambéquel’estímul5creatapartirdelapreguntaparcialtéunpercentatgemésaltderespostes«preguntaparcial»queelques’esperaria.Hemderecordarqueellímitrealentrelescategories,comhemditabans,estarialocalitzat

218 Hz 233 Hz 248 Hz 263 Hz 203 Hz Número d’estímul

3.Aixòhoafirmemtenintencomptequeeltipusderespostesques’obtenenmitjançantaquestatasca(respostesbinàries)hauriadedonarresultatssimètrics,ésadir,l’esperableseriaquesiperexemplel’estímul1delcontinucreatapartirdelainterrogativaparcialharebutun97%derespostes«preguntaparcial»,l’estímul1delcontinucreatapartirdelainterrogativaabsolutarebiun3%derespostes«preguntaabsoluta».

58


59


entreels218iels233Hz.Així,l’estímul1il’estímul2formarienpartdelacategoria«parcial»il’estímul3,4i5delacategoria«absoluta».Iaixòsemblaqueéselquepassa,almenysenelcontinucreatapartirdelainterrogativaabsoluta.Noobstantaixò,fixem-nosqueenelcontinucreatapartirdelainterrogativaparcial,noéstanclarquel’estímul3pertanyialacategoria«absoluta»,jaquetéunaltpercentatgederespostes«parcial»sielcomparem,perexemple,ambelsestímuls4i5d’aquestmateixcontinu.Consegüentment,l’estímul3repunpercentatged’identificacióquenol’ubicanienunacategorianienl’altra,sinóenmigdetotesdues.Especulemqueaquestadiferènciaenlaubicacióestrictadellímitentrelesduescategoriespodriasercausadaperlapresènciadel’accentenlapartículainterrogativadelcontinucreatapartirdelainterrogativaparcial.Recasens(1991:105)javaapuntarquelavocalneutrabaleartéunadispersióacústicamésreduïdaenposiciótònicaqueenposicióàtona.Elsresultatsd’unexperimentdeproducció(Vanrell2006a)enquès’extraguerenlesmitjanesdelsvalorsd’F1iF2,F0iduradadelespartículesinterrogativesque/quèdequatre-centescinquantainterrogatives(dues-centesvint-i-cincinterrogativesparcialsidues-centesvint-i-cincinterrogativesabsolutes)produïdespercincparlantsdemallorquí,demostrarenqueentrelespartículesque/quèhihaviadiferènciesrelativamentpetitesdequalitatvocàlica(F1),defreqüènciafonamentalidiferènciesopcionalsdedurada.4L’accentdelapartículainterrogativaquè,pertant,debilitarial’efectedel’alturatonalifariaqueelsoientsidentifiquessinl’estímul3d’aquestcontinuméscoma«parcial»queelques’esperariaenrelacióal’altrecontinu.

Aixímateix,l’altpercentatged’identificaciócoma«parcial»peral’estímul5creatapartirdel’estímulbaseparcialespodriaexplicarapartird’unefectesimilarqueexercirialapartículainterrogativaaccentuada.

Totiquehihadiferènciesclaresentrelesrespostesalsdoscontinus,ésimportantemfasitzarquel’efectedecanvientrelescategoriesésforçaimportant,atèsquelescorbestenenlaformasigmoidetotil’efectedelapartículainterrogativaaccentuada

4.Així,esvatrobar:1)quelapartículainterrogativaaccentuada,què,tenialamitjanadefreqüènciafonamentalmésaltaquelapartículainaccentuada;2)unincrementenlamitjanadelvalord’F1,perònoenF2,enlavocaldelapartículainterrogativaaccentuada;3)diferènciesopcionalsdeduradaentrelesvocalsdelesduespartícules(accentuadaiinaccentuada),opcionalsenelsentitqueaquestefecteeraestadísticamentsignificatiuennoméstresdelscincparlantsqueparticiparenal’estudi;elsresultatsdemostrarenquelavocaleramésllargaquanlapartículainterrogativaeraaccentuadaiméscurtaquanerainaccentuada.

60


61


enlapercepciódelsoients.Elresultatsdelesprovesestadístiquesdemostrarenquehihadiferènciessignificativesentrelesrespostesdel’estímul2il’estímul3delcontinucreatapartirdelapreguntaabsoluta,jaquepertanyenacategoriesdiferents.Ique,encanvi,pelquefaalcontinucreatapartirdelapreguntaparcial,lesrespostesal’estímul3sónsignificativamentdiferentsdelesdel’estímul2,peròtambédelesdel’estímul4.Aixòhojustifiquempelfetqueaquestestímulnopertanyeriaacapdelesduescategories,sinóqueestariaenmigd’unaialtra,enlaregiódecanviperceptiu.

6.2.2Tempsdereacció

Al’horad’afirmarqueundeterminatcontrastéscategorial,non’hihaprouqueelsresultatsdelatascad’identificaciótinguinunefecteclardecanvidecategoria,jaqueaquestefectepodriaserinduïtpeltipusdetasca.Peraixò,algunsinvestigadorsproposeneltempsdereacció(otempsquetrigal’oientaprémerelbotódesprésdesentirl’estímul)perverificarqueundeterminatcontrastésdiscret(Chen2003;Falé&Faria2006,enentonació).SegonsChen(2003),silescategoriesqueesderivendelsresultatsde la tascad’identificacióno són induïdespel tipusde tasca, esperaríemque els subjectes necessitessin aproximadament el mateix temps per identificarestímulsquepertanyenalamateixacategoria,mentrequenecessitarienméstempsperidentificarestímulsqueestanenlaregiódecanvientrelescategories.Espodriadirqueelsestímulsquepertanyenalamateixacategoriaserienmenysexigentsqueelsqueestanenmigd’ambduescategories,entermesdecàrregacognitiva.Lafigura10mostralamitjanadeltempsdereaccióquetinguerenaquestsparticipantsperaambdóscontinus:elcontinucreatapartirdelainterrogativaabsoluta(barresnegres)iapartirdelainterrogativaparcial(barresgrises).

60


61


Figura10.Mitjanesdeltempsdereacciódelcontinucreatapartirdelainterrogativaabsoluta(barresnegres)iapartirdelainterrogativaparcial(barresgrises).

Elsresultatsdemostrenqueelsoientssónmésràpidsal’horad’identificarelsestímulsquepertanyenalamateixacategoriaiméslentsaidentificarelsestímulspropersalaregiódecanviperceptiu.Observeuquetrobemunclarpicenlamitjanadelstempsdereacciócorresponentsalcontinucreatapartirdelapreguntaparcial,mentrequeenelcontinucreatapartirdelainterrogativaabsoluta,lesmitjanesdetempsdereacciódelsestímuls2i3estanequilibrades,trobemaixíunamenadereplàentrelesduesmitjanesencomptesd’unpic.Aixòconcordaambelsresultatsdelatascad’identificacióenquèvamtrobarqueellímitentrelescategoriesestariasituatentreelsestímuls2i3enelsestímulscreatsapartirdelainterrogativaabsoluta,peròespecíficamental’estímul3enelcontinucreatapartirdelainterrogativaparcial.Consegüentment, els estímuls 2 i 3 (creats a partir de la interrogativa absoluta)requereixenelmateixtempsaseridentificatsperquèambdósflanquegenlaregiódefronteraentrelesduescategories,mentrequel’estímul3(delcontinucreatapartirdelainterrogativaparcial)éselquerequereixméstempsaseridentificatperquèromanbenenelcentredelaregiódefronteraentrelesduescategories.Elsresultatsdelesprovesestadístiquesdemostrarenquenohihaviadiferènciessignificativesentreeltempsdereacciódelsestímuls2i3creatsapartirdel’estímulbasedelapreguntaabsoluta,


62


63


peròsíquen’hihaviaentreeltempsdereacciódel’estímul3i larestad’estímulsdelcontinucreatapartirdelainterrogativaparcial,atèsqueestàenlazonadecanviperceptiuentrelesduescategories.

6.2.3Tascadediscriminació

Recordemqueelsmaterialsdelatascadediscriminacióestavenformatsperparellsd’estímulsenordreAB(greu-agut),parellsd’estímulsenordreBA(agut-greu)iparellsd’estímulsiguals,iqueelsoientshaviendedirsielsestímulsquesentieneren«iguals»o«diferents».

Lafigura11mostraelpercentatgederespostes«diferents»alsdiferentsparellsd’estímulscorresponentsalcontinucreatapartirdel’estímulbase«preguntaabsoluta».LesrespostesalsparellsABestanengrispàl·lid(respostes«diferents»aparellsd’estímulsqueerendiferentsienquèelsegonestímul,l’estímulB,teniaelvalortonaldelpic15Hzmésaltqueelprimerestímul,l’estímulA);lesrespostesalsparellsBAestanengrisfosc(respostes«diferents»aparellsd’estímulsqueerendiferentsienquèelsegonestímul,l’estímulA,teniaelvalortonaldelpic15Hzmésbaixqueelprimerestímul,l’estímulB);ilesrespostesalsparellsAAestanennegre(respostes«diferents»aparellsformatsperestímulsidèntics).Elpercentatgederespostes«diferents»alsparellsquedefeterendiferents(ABiBA)s’indiquenmitjançantelspuntsquehihaentremigdelsestímulsadjacents.Encanvi,elpercentatgederespostes«diferents»alsparellsqueereniguals(AA)estanrepresentatssobreelnúmerod’estímulconcret.Observeuqueelvalorenhertzsqueapareixsotaelnúmerodel’estímulal’eixd’abscissesfareferènciaalvalordefreqüènciafonamentaldelpicabansdelabaixadafinal.Així,perexemple,elpuntmitjàentrel’estímul1il’estímul2representaelpercentatgederespostes«diferents»alparellformatpelsestímuls1(elpicdelqualtéelvalorde203Hz)i2(ambelpica218Hz).SielpuntformapartdelacorbaAB,aixòvoldràdirqueelsparticipantsprimersentirenl’estímulqueteniaelvalordelpicmésgreui,acontinuació,l’estímulqueteniaelvalordelpic15Hzmésagut.Encanvi,sielpuntformapartdelacorbaBA,elprimerestímuléselquetéelvalordelpicmésaguti,encanvi,elsegontéelpic15Hzmésgreu.

62


63


Figura11.Percentatgederespostes«diferents»peralsparellsqueerendiferents(enordreABiBA)iperalsparellsqueereniguals(AA)delcontinucreatapartirdelainterrogativaabsoluta.Lesbarresd’errorrepresentenl’errorestàndarddelamitjana.

Veiem dos pics de discriminació als parells que es corresponen amb elsestímuls2-3,218vs.233Hz(parellAB)i233vs.218Hz(parellBA).Elsresultatsd’identificacióhaviensuggeritqueaquestafranjarepresentava,precisament,lafronteraentrelesduescategories.ElsresultatsdelesprovesestadístiquesconfirmarenqueelpicmésimportantdediscriminacióestàenlacorbaAB(ordregreu-agut),perquèhihadiferènciessignificativesentreelparellquerepresentaelpic,elparellformatpelsestímuls2i3,ilarestadeparellsd’aquestamateixacorba.

L’aspectemésinteressanttéaveureambelsparellsAB.ObserveuqueelpicdediscriminacióenelsparellsAB,enquèelsegonestímultéelpicmésaltqueelprimer,tenenunpercentatgemésaltdediscriminació.Aquestsresultatssuggereixenquealsoientselscostamésdiscriminarunparelld’estímulsquanelsegonésmésbaixenalturatonalqueelprimer.Efectivamentaltresestudishanposataldescobertlapresènciad’asimetriesrelacionadesambelsresultatsdelatascadediscriminació.Aquestesasimetriesenpercepciótonalesdonenquanladiscriminaciód’uncanvitonalpresentatenunadireccióésmésfàcilqueladiscriminaciódelmateixcanvi,peròpresentatenl’altradirecció.Elsestudisquedemostrenlapresènciad’asimetriesen


64


65


l’aplicaciódelparadigmadepercepciócategorialacontrastosd’alturatonalafirmenquedoscontornssónmésdiscriminablesquan,comparantdospuntsquepertanyencadaunaund’aquestscontorns,elsegonpuntcomparatésmésaltenfreqüènciafonamentalqueelprimer.

Lafigura12mostraelpercentatgederespostes«diferents»alsparellsd’estímulscorresponentsalcontinucreatapartirdel’estímulbase«preguntaparcial».LesrespostesalsparellsABestanengrispàl·lid(respostes«diferents»aparellsd’estímulsqueerendiferentsienquèelsegonestímulteniaelvalortonaldelpicmésagutqueelprimerestímul);lesrespostesalsparellsBAestanengrisfosc(respostes«diferents»aparellsd’estímulsqueerendiferentsienquèelsegonestímulteniaelvalortonaldelpicmésgreuqueelprimerestímul);ilesrespostesalsparellsAAestanennegre(respostes«diferents»aparellsformatsperestímulsidèntics).Elspuntsqueestanalmigdelsestímulsadjacentsrepresentenelpercentatgederespostes«diferents»aestímulsqueerendefetdiferentsielspuntsqueestansobreelnúmerodel’estímulenqüestiórepresentaelpercentatgederespostes«diferents»aestímulsqueereniguals.Trobemnovamental’eixd’abscisseselvalorenhertzsdelpic,ésadir,elvalormésaltdeltoH,decadaestímul.

Figura12.Percentatgederespostes«diferents»peralsparellsqueerendiferents(enordreABiBA)iperalsparellsqueereniguals(AA)delcontinucreatapartirdelainterrogativaparcial.Lesbarresd’errorrepresentenl’errorestàndarddelamitjana.


64


65


AlparellABqueescorresponambelparelld’estímuls2i3(218vs.233Hz),podem observar un important pic de discriminació (el percentatge de respostes«diferents» arriba quasi ben bé al 70%). Els resultats de les proves estadístiquesdemostrarenquehihadiferènciessignificativesentrelesrespostesaaquestparellilesrespostesalarestadeparellsd’ordreAB.Peraixòpodemconclourequetotiqueenlafigura12veiemdospicsdediscriminació,elpicmésimportantéselqueestàformatpelparelld’estímuls2-3enordreAB(greu-agut).

Esconfirmatambéelquejahaviasuggeritlafigura11:semblaqueelssubjectestenenmésfacilitatperdiscriminarcanvisenlafreqüènciafonamentalquanladirecciódecanviésd’untogreuauntomésagutqueal’inrevés.

Els resultats dels experiments d’identificació i discriminació de Vanrell(2006a)evidencienqueelsoientsmallorquinsfanunúslingüísticcategorialdelesdiferènciesdefreqüènciafonamentalal’horadepercebrelesinterrogativesabsolutescomaoposadesalesinterrogativesparcials.Perunabanda,elsresultatsdelatascad’identificaciódemostrenqueéspossiblecanviareltipusd’interrogativaquepercebennomésmanipulantl’alturatonaldelasíl·labapretònicadesd’untoaltauntoextraaltiviceversa.Hemvistquelapresènciaoabsènciadelapartículainterrogativaaccentuadaenelsdoscontinusnointerfereixenlapercepciócategoriald’aquestcontrast,atèsquelescorbesd’identificaciócontinuentenintformasigmoide.Peraltrabanda,elsresultatsdel’aplicaciódeltempsdereaccióalatascad’identificacióhandemostratqueestemdavantduescategorieslingüístiquesrealsinoinduïdespeltipusdetasca,jaque,coms’esperava,elstempsdereaccióvarensermésbreusenestímulsquepertanyienalamateixacategoriaimésllargsenestímulsqueestavenentrelesduescategories.Apartird’aquestaevidènciaespotafirmarqueladiferènciaenalturatonaldelasíl·labaprenuclearésunindicimoltimportantqueelsoientsmallorquinsusenal’horadedistingirlesinterrogativesabsolutesdelesparcials.

7.CONCLUSIÓ

Undelspilarsimportantsdelmodelmètriciautosegmental,latipologiad’accentstonals, prediu que l’alineació relativa dels moviments melòdics amb les síl·labesaccentuadespotcrearcontrastosfonològicsenl’entonaciódediferentsllengües.En

66


67


aquestarticlehemanalitzatalgunsdelscontrastosfonològicsquetrobemenl’entonaciódelcatalà.Perunabanda,hemexemplificatelpaperdistintiuquetél’alineaciódelstonsrespectedel’estructuramètricaenl’entonaciódelcatalàcentral.Hemvistcomla diferència bàsica entre l’entonació de les oracions interrogatives absolutes i lesparcials,aixícomentrelesoracionsimperativesilesexhortatives,rauenl’alineaciódelstons.

Peraltrabanda,tambéhemcomentatundelsaspectesméscontrovertitsdelmodel,queésl’estatusdelcamptonal.Encaraquelahipòtesiautosegmentalconsideriquelesvariacionsdecamptonalnotenenrellevànciafonològica,exemplesdediversesllengües,entreelleselcatalà,demostrencomalgunesdistincionsd’alturatonalquenosónestrictamentLiHpodentenirunpaperfonològicclar.L’estudideVanrell(2006a)hademostrat,mitjançantl’aplicaciódelparadigmadelapercepciócategorial,quelaidentificaciód’unenunciatcomaoracióinterrogativaabsoluta(¿Quel’hiduries?)oparcial(¿Quèliduries?)depèndepetitesdiferènciesd’alturatonaldeltoHassociatalasíl·labapretònica.Aixídoncs,malgratelsavantatgesdel’anàlisimètricaiautosegmentalperacopsarelscontrastosfonològicsdel’entonacióendiferentsllengües,elmodelestàencontínuafasederevisióinecessitemméstreballsdetipologiesdellengüesdiferentsperanarconfigurantunmodelquepuguiseradequatperaunacaracteritzaciógeneraldelafonologiaentonativa.

Enresum,sireprenemlaqüestióamblaqualiniciàveml’article,sobresil’estudide l’entonaciópot fer servirelsmateixoscriterisd’anàlisiqueutilitza la fonologiasegmental,larespostaésqueunabonapartdelsistemaentonatiud’unallenguaesregeixpelmateixtipusdecomportamentqueelscontrastossegmentals.L’aplicaciódelparadigmadelapercepciócategorialalcontrastexemplificatpelmallorquíensdemostraqueunpetitcanvienl’alturadeltoéscapaçdegeneraroposicionsdistintivesodeproduirdiferènciesdesignificat.

PILARPRIETO

MARIADELMARVANRELL

UniversitatAutònomadeBarcelona

66


67


REFERÈNCIESBIBLIOGRÀFIQUES

BARTELS,C.&KINGSTON,J.(1994)«Salientpitchcuesintheperceptionofcontrastivefocus», dinsP.Bosch&R. vander Sandt, eds.,Focus&NaturalLanguageProcessing, Proceedings of the Journal of Semantics Conference on Focus, IBMWorkingPapers,pp.11-28.

BECKMAN,M.&PIERREHUMBERT,J.(1986)«IntonationalStructureinJapaneseandEnglish»,PhonologyYearbook,3,pp.15-70.

BONET,E.&LLORET,M.R.(1998)Fonologiacatalana,Barcelona,Ariel.BOERSMA,P.&WEENINK,D.(2005)Praat:doingphoneticsbycomputer(Versió4.3.01).

[<http://www.praat.org/>]CALHOUN, S. (2004) «PhoneticDimensions of IntonationalCategories - the case

ofL+H*andH*»,dinsB.Bel&I.Marlien,eds.,SpeechProsody2004,Nara,Japan,ISCAArchive,pp.103-106.

CASPERS,J.(1998)«Who’snext?Themelodicmarkingofquestionsvs.continuationinDutch»,LanguageandSpeech,41,pp.371-394.

CHEN,A.(2003)«Reactiontimeasanindicatorofdiscrete intonationalcontrastsinEnglish»,dinsProceedingsofEurospeech2003,Geneva,ISCAArchive,pp.97-100.

CUMMINS,F.,C.DOHERTY&L.DILLEY(2006)«Phrase-finalpitchdiscriminationinEnglish»,dinsR.Hoffmann&H.Mixdorff,eds.,ProceedingsofSpeechProsody,Dresden,TUDpressVerlagderWissenschaftenGmbH,pp.467-470.

D’IMPERIO, M. & D. HOUSE (1997) «Perception of questions and statements inNeapolitanItalian»,dinsG.Kokkinakis,N.Fakotakis&E.Dermatas,eds.,ProceedingsofEurospeech1997,Rhodes,Greece,ISCAArchive,pp.251-254.

FACE,T.L.(2005)«F0peakheightandtheperceptionofsentencetypeinCastilianSpanish», Revista Internacional de Lingüística Iberoamericana (RILI), III, pp.49-66.

FALÉ,I.&I.HUBFARIA(2006)«CategoricalperceptionofintonationalcontrastsinEuropeanPortuguese»,dinsR.Hoffmann&H.Mixdorff,eds.,ProceedingsofSpeechProsody,Dresden,TUDpressVerlagderWissenschaftenGmbH,pp.69-72.

GHIO, A., C. ANDRÉ, B. TESTON & C. CAVE (2003) «PERCEVAL: Une stationautomatiséedetestsdeperceptionetd’évaluationauditiveetvisuelle»,Travaux

68


69


interdisciplinaires du Laboratoire parole et langage d’Aix-en-Provence, 22, pp.115-133.

GUSSENHOVEN,C.(2004)ThePhonologyofToneandIntonation,Cambridge,CambridgeUniversityPress.

GUSSENHOVEN,C.&A.RIETVELD(2000)«ThebehaviorofH*andL*undervariationsinpitchrangeinDutchrisingcontours»,LanguageandSpeech,43,pp.183-203.

HUALDE,J.I.(2003)«Elmodelométricoyautosegmental»,dinsP.Prieto,ed.,Teoríasdelaentonación,Barcelona,Ariel,pp.155-184.

JUN,S.,ed.(2005)ProsodicTypology.ThePhonologyofIntonationandPhrasing,Oxford,OxfordUniversityPress.

KOHLER,K.J.(1987)«Categoricalpitchperception»,dinsU.E.Viks,ed.,Proceedingsof11thInternationalCongressofPhoneticSciences,Tallinn,AcademyofSciencesoftheEstonianS.S.R.,pp.331-333.

LADD, D. R. (1996) Intonational phonology, Cambridge, Cambridge UniversityPress.

LADD, D. R. & R. MORTON (1997) «The perception of intonational emphasis:continuousorcategorical?»,JournalofPhonetics,25,pp.313-342.

MALMBERG,B.(1971)Phonétiquegénéraleetromane,LaHaiaiParis,Mouton.MARTINET,A.(1960)Élémentsdelinguistiquegénérale,Paris,Colin.MASCARÓIPONS,I.(1986)«Introduccióal’entonaciódialectalcatalana»,Randa,22,

pp.5-38.PIERREHUMBERT,J.(1980)«ThePhoneticsandPhonologyofEnglishIntonation»,

tesidoctoral,MassachusettsInstituteofTechnology.PIERREHUMBERT, J. & M. BECKMAN (1988) Japanese Tone Structure, Cambridge,

Massachusetts,MITPress.PIERREHUMBERT,J.&S.STEELE(1989)«CategoriesoftonalalignmentinEnglish»,

Phonetica,46,pp.181-196.POST,B.(2000)TonalandPhrasalStructuresinFrenchIntonation,TheHague,Holland

AcademicGraphics.PRIETO,P.(2001)«L’entonaciódialectaldelcatalà:elcasdelesfrasesinterrogatives

absolutes»,dinsA.Bover,M.R.Lloret&M.Vidal-Tibbits,eds.,ActesdelNovèCol·loquidelaNorthAmericanCatalanSociety(Barcelona1998),Barcelona,Publicacionsdel’AbadiadeMontserrat,pp.347-377.

68


69


—(2002a)Entonació.Models,teoria,mètodes,Barcelona,Ariel.—(2002b)«Entonació»,dinsJ.Solàetalii,eds.,Gramàticadelcatalàcontemporani,

Barcelona,Edicions62,vol.I,pp.395-462.—(2003)«ScalingofH1peaksinSpanish:evidencefromfivesentencetypes»,presentat

a15thInternationalCongressofPhoneticSciences,Barcelona,3-9d’agost.PRIETO,P.,M.D’IMPERIO&B.GILI-FIVELA(2006)«PitchAccentAlignmentinRomance:

PrimaryandSecondaryAssociationswithMetricalStructure»,LanguageandSpeech,48(4),pp.359-396.

PRIETO,P.,L.AGUILAR,I.MASCARÓ,F.J.TORRES&M.M.VANRELL(2007)CatToBI(CatalanTonesandBreakIndices).[<http://seneca.uab.es/atlesentonacio>]

RECASENS, D. (1991) Fonètica descriptiva del català, Barcelona, Institut d’EstudisCatalans.

REMIJSEN,B.&V.VANHEUVEN(1999)«GradientandcategoricalpitchdimensionsinDutch:diagnostictest»,dinsJ.J.Ohala,Y.Hasagawa,M.Ohala,D.Granville&A.C.BAILEY,eds.,Proceedingsof14thInternationalCongressofPhoneticSciences,SanFrancisco,UniversityofCalifornia,pp.1865-1868.

SCHNEIDER,K.&B.LINFTERT,B.(2003)«CategoricalperceptionofboundarytonesinGerman»,dinsD.Recasens,M.J.Solé&J.Romero,eds.,Proceedingsof15thInternationalCongressofPhoneticSciences,Barcelona,CausalProductionsPtyLtd,pp.631-634.

ULDALL,E.(1964)«Dimensionsofmeaninginintonation»,dinsD.Abercrombie,P.Fry,N.McCarthy&J.TrimScott,eds.,InhonourofDanielJones:Paperscontributesontheoccasionofhiseightiethbirthday,London,Longman,pp.271-279.

VANRELL,M.M.(2006a)«ThephonologicalroleoftonalscalinginMajorcanCatalaninterrogatives», treball d’Investigació, Departament de Filologia Catalana,UniversitatAutònomadeBarcelona.[<http://seneca.uab.es/ggt/tesis.htm>]

—(2006b)«AscalingcontrastinMajorcanCatalaninterrogatives»,dinsR.Hoffmann,H.Mixdorff,eds.,ProceedingsofSpeechProsody,Dresden,TUDpressVerlagderWissenschaftenGmbH,pp.807-810.

—(2007)«AtonalscalingcontrastinMajorcanCatalaninterrogatives»peraparèixerdinsG.Elordieta,M.Vigário,ed.,JournalofPortugueseLinguistics(specialissueonProsodyofIberianLanguages).

WOOD, S. (2005) Praat for beginners [Manual]. [<http://www.ling.lu.se/persons/Sidney/praate/>]

pilarprietoimariadelmarvanrell sobrealguns ... ·...

Documents