NUMERO 145. 11 D’ABRIL DE 2002 Nou Dise digital: http://www.uv.es/~noudise

El nou rector de laUniversitat de València,Francisco Tomás Vert,prendrà possessió delcàr rec demà divendres.Serà durant un actesolemne que secelebrarà, a les 12 hores,al Paranimf de l’edificihistòric de la Universitatdel car rer de la Nau.Pàg. 7

La Universitat ampliarà l’oferta de màsters i postgraus virtuals, millorarà laincorporació de la telemàtica com a complement als estudis reglats i promouràel desenvolupament de material didàctic amb noves tecnologies. Pàg. 3

Montse VillaverdeEntrevista amb Montse Villaverde,estudianta de Treball Social querealitza pràctiques en un centreque ajuda les persones addictes ales drogues. Pàg. 9

Una trentena de cursosja estan en Internet

FranciscoTomás prenpossessió demàdivendres

El Vicerectoratd’Estudiants ha convocattrenta-nou beques per al’organització i eldesenvolupament lúdico-formatiu de l’Escolad’Estiu La Nau delsXiquets. El terminifinalitza el properdivendres 19 d’abril i les sol·licituds podenarreplegar-se a lesoficines del CADE. Pàg. 3

Beques per aparticipar en LaNau delsXiquets

Unes estudiantes consulten dades mitjancantla xarxa. FOTO: MIGUEL LORENZO

Cites

URSOS

11 ABRIL 20022 NÚM. 145

C

BEQUES PER A REALITZAR ESTUDIS DE POSTGRAU A UNIVERSITATS I CENTRES D’ENSENYAMENT SUPERIORS DE FRANÇA

Convoca: “La Caixa”. FundacióCaixa d’Estalvis i Pensions deBarcelona.Objecte: Estudis de postgrau.Sol·licitants: Titulats superiorsamb estudis cursats a universitatsespa nyoles, si la titulació és estran-gera haurà d’estar convalidada.Dotació: 1.205 euros al mes, matrí-cula i viatge.Termini: 14 de maig.Més informació: La Fundació,05/02/2002.

2O BEQUES PER A REALITZAR ESTUDIS DE POSTGRAU A FRANÇA

Convoca: Fundació Caixa d’Estalvisi Pensions de Barcelona “la Caixa”.Objecte: Estudis de postgrau i d’in-vestigació.Sol·licitants: Titulats superiors.Dotació: 1.205 euros al mes.Duració: Un curs acadèmic.Termini: 14 de maig.Més informació: Fundació “laCaixa”. www.fundacio.lacaixa.es

2O BEQUES PER AL XV CERTAMEN DE JOVESINVESTIGADORS 2002

Convoca: Ministeri de laPresidència.Objecte: Treballs d’investigació alvoltant de les àrees d’ense nyançamitjana i científico-tecnològica.Sol·licitants: Joves de qualsevolpaís de la UE entre 15 i 19 anys,complits durant l’any 2002.Termini: 31 de maig.Més informació: BOE del 26 degener del 2002.

XIV CONVOCATÒRIA DE BEQUESPER AMPLIAR ESTUDIS DECIÈNCIES DE LA NATURA

Convoca: Fundació Ramón Areces.Objecte: 20 beques d’investigacióde les àrees de ciències de lanatura: química, biomedicina, físicai matemàtiques, nutrició i produc-ció vegetal, oceanografia i biologiamarina.Sol·licitants: Doctors de nacionali-tat espanyola.Dotació: 2.000 dòlars al mes, des-

peses de viatge, assegurança demalalties i accidents.Termini: 27 d’abril.Durada: 1 any pror rogaable per unaltre.Més informació: La Fundació, 4 defebrer del 2002.

SUBVENCIONS PER A VIATGES D’ESTUDIS PER A GRUPS D’INVESTIGADORS I ESTUDIANTS ESTRANGERS A LA REPÚBLICA FEDERAL ALEMANYA

Convoca: Ambaixada de laRepública Federal Alemanya.Objecte: Viatge d’estudis.Sol·licitants: Grups d’estudiants detotes les car reres, a partir del segonany d’estudis, dirigits per un profes-sor universitari.Termini: 1 de maig.Dotació: Allotjament, desdejuni,assegurança mèdica i d’accidents.Més informació: AmbaixadaAlemanya, 04/10/2001.

REALITZAR ESTUDIS DE POSTGRAU ALS ESTATSUNITS D’AMÈRICA

Convoca: Fundació Caixa d’Estalvisi Pensions de Barcelona “la Caixa”.Objecte: Estudis de postgrau i d’in-vestigació.Sol·licitants: Titulats superiors.Dotació: 1.535 dòlars al mes.Duració: Curs acadèmic 2003-2004.Termini: 28 de juny.Més informació: Fundació “laCaixa”. www.fundacio.lacaixa.es

V MOSTRA D’ART PÚBLIC PER AJOVES CREADORS

Convoca: Universitat de València.Vicerectorat d’Estudiants-CADE,amb la col·laboració de laGeneralitat.Objecte: Selecció de deu projectesartístics de caràcter efímer per aser exposats durant la Setmana deBenvinguda als espais exteriors delCampus dels Tarongers de laUniversitat de València.Sol·licitants: Joves artistes menorsde trenta anys, i si perta nyen a laUniversitat no hi ha límit d’edat. Elsprojectes podran ser tant indivi-duals com de grup.Dotació: Publicació d’un catàlegamb reproduccions de les interven-cions, a més de 480,81 euros per

projecte.Termini: 30 d’abril.Més informació: Al CADE.cade@uvv.es,http://www.uvv..es/cade/dina-mitza/art

PLA NACIONAL D’I+D+I (2002-2003).INVESTIGACIÓ I DESENVOLUPAMENT TECNOLÒGIC

Convoca: Ministeri d’Educació iCultura.Objecte: Programa nacional d’aju-des a la investigació, preferentmenten un centre estranger.Sol·licitants: Joves doctors oaquells que hagen depositat la tesien una universitat espa nyola.Dotació: Entre 1.240 i 2.270 eurosal mes, viatges i assegurances.Termini: 30 d’abril.Durada: 24 mesos.Més informació: BOE del 13 d’octu-bre del 2001.

SUBVENCIONS PER A L’ASSISTÈNCIA A ACTIVITATS DE FORMACIÓ DE POSTGRAU I PERMANENT EN L’ÀMBIT ESPORTIU

Convoca: Conselleria de Cultura iEducació. Generalitat Valenciana.Objecte: Assistència a activitats for-matives dins de l’àmbit de l’esport(màsters, congressos, seminaris...).Sol·licitants: Titulats universitarisamb la titulació de tècnic esportiusuperior. Han d’acreditar que viuena la Comunitat Valenciana.Dotació: 600 euros.Termini: 13 de setembre.Més informació: DOGV27/12/2001.

XLIV CONVOCATÒRIA DE BEQUES FULBRIGHT CURS 2003-2004

Convoca: Comissió d’intercanvi cul-tural, educatiu i científic entreEspa nya i Estats Units. Sol·licitants: Titulats superiors,nacionals de qualsevol país de laUE, amb títol posterior al 1996.Excel·lent coneixement de l’anglés.Dotació: Viatges, matrícula, comprade llibres i 1.500-1.800 dòlars almes segons universitat.Termini: 9 de maig del 2002.Més informació: La Comissió, 5 demarç del 2002.

METODOLOGIA PER A L’ELABORACIÓ DE PLANS DE GESTIÓ MEDIAMBIENTAL

Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Duració: Del 15 al 26 d’abril.Crèdits: 20 hores.Lloc: Aula A-14 de l’Aulari 1.Campus Blasco Ibáñez.Preu: 45,08 euros per a lacomunitat universitària, 63,11euros per a la resta.Horari: Vesprades de 16:30 a18:30 hores.Més informació://sestud.uv.es/sccripts/seu/oferta.idc

CURSOS D’IDIOMES INTENSIUS EN ESTIU

Organitza: Centre d’Idiomesde la Universitat de València.Duració: Del 3 al 30 de juliol.Crèdits: 60 hores.Lloc: Centre d’Idiomes de laUniversitat de València. CarrerDoctor Joan Reglà 6, baix.Preu: 270 euros més lainscripció (30 euros).Descomptes per a alumnes ipersonal de la UVEG.Més informació: Centred’Idiomes de la Universitat deValència. Telèfon: 96 339 4630.

CURSOS INTENSIUSD’ESPANYOL EN ESTIU

Abans de començar el curs ésnecessari realitzar una provade nivell.Organitza: Centre d’Idiomesde la Universitat de València.Duració: Del 3 al 30 de juliol.Durada: 60 hores.Lloc: Centre d’Idiomes de laUniversitat de València. CarrerDoctor Joan Reglà 6, baix.Preu: 270 euros més lainscripció (30 euros).Descomptes per a alumnes ipersonal de la UVEG.Més informació: Centred’Idiomes de la Universitat deValència. Telèfon: 96 339 4630.

L’ISLAM I EL MÓN OCCIDENTAL. RELACIONS I ENFRONTAMENTS

Una aproximació bàsica almón musulmà, com a elementd’interpretació del nostrepassat i de l’actualitat en elsúltims temps.Organitza: Facultat deGeografia i Història.Duració: Del 18 d’abril al 20de maig.Crèdits: 20 hores.Lloc: Aula A-22-E i A-21 E.Facultat de Geografia iHistòria (AulariEmpressarials).Director: Manuel RuzafaGarcía.Preu: 45,08 euros.Més informació: Facultat deGeografia i Història.Av/Blasco Ibáñez 28.

BALLS DE SALÓ

El curs constarà de dosnivells: iniciació i mitjà. Lainscripció haurà de fer-se perparelles. Organitza: Servei d’Esports.Duració: Fins el 26 d’abril odel 3 de maig al 21 de juny(16 hores).Preu: 30,05 euros per a lacomunitat universitària i 36,06euros per al públic en general.Horari: De 16 a 18 hores.Més informació iautomatrícula:www.uv.es/sesport o al telèfon963 98 32 45.

ELS CANTAUTORS CLÀSSICSFRANCESOS

Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Preu: 36,06 euros. Cursfinançat per la Regidoria deJoventut de l’Ajuntament deValència.Duració: Del 19 al 25 d’abril.Horari: De 14:00 a 20:00hores.Lloc: Centre Municipal Socialde Joventut Trafalgar. Car rerTrafalgar 34.Més informació iautomatrícula://sestud.uv.es/scripts/seu/oferta.idc

X FÒRUM JOAN LLUÍS VIVES.DESENVOLUPAMENTSOSTENIBLE EN LES GRANSCIUTATS

Estudi dels grans reptes de lesciutats en un futur de mediambient i sostenibilitat.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Preu: 24,04 euros.Horari: De 16:30 a 20:30hores.Duració: Del 15 al 19 d’abril.Lloc: Saló d’Actes de l’edificid’investigació I-1–I-2.Universitat Politècnica deValència. Campus de Vera.Més informació iautomatrícula://sestud.uv.es/scripts/seu/oferta.idc

CURS D’EDUCACIÓ SEXUAL

Amb el curs es pretén crearun espai de reflexió sobre lasexualitat, a més de dotar els iles participants d’un suportteòric bàsic per al treball eneducació sexual.Organitza: Servei d’ExtensióUniversitària.Director: Anaïs GarcíaMenguzzato.Duració: Del 22 al 25 d’abril.Horari: De 16:00 a 21:00hores.Lloc: Saló d’Actes del Consellde la Joventut de la ComunitatValenciana. C/Llanterna 26.Preu: 45,08 euros per a lacomunitat universitària i 63,11euros per al públic en general.Més informació://sestud.uv.es/scripts/seu/oferta.idc

DIT I FET

B

REDACCIO

Si bé les universitats a distàn-

cia s’han hagut d’apressar a

l’hora d’aplicar a la seua meto-

dologia qualsevol avançament

tecnològic per a la comunica-

ció i la distribució de la infor-

mació, en el cas de les univer-

sitats tradicionals l’ar ribada de

les noves tecnologies per a la

docència s’està produint de

manera progressiva. Alhora

que els plans d’estudis tracten

d’anar incorporant la telemà-

tica a l’ense nyament, sobretot

com a complement a la docèn-

cia reglada, les universitats fan

servir les actuals possibilitats

per ampliar la seua oferta i, a

través de la teleformació, arri-

bar a un públic que, sense les

noves tecnologies, mai no

podria accedir als estudis uni-

versitaris.

A la Universitat de València,

que oferta una trentena de màs-

ters i postgraus, a més d’un

programa de tercer cicle, els

cursos virtuals estan atraient

un públic amb perfil de pro-

fessional d’empresa i llicenciat

recent, procedent de tota Espa -

nya i de països com ara Xile,

Argentina, Colòmbia, Equador,

Veneçuela i també Portugal.

La Universitat de València

va iniciar la seua via telemà-

tica d’aprenentatge dins el

camp de l’ense nyament no

reglat. Els primers cursos es

disse nyaren l’any 1995. Des

d’aleshores han passat més de

mil estudiants per l’Aula

Virtual d’Adeit, la Fundació

Universitat-Empresa de la

UVEG, principal abastidora de

cursos de la UVEG per

Internet. L’oferta engloba una

àmplia varietat d’àrees de

coneixement, que van des de

la Direcció i Gestió

Empresarial, la Qualitat, el

Medi Ambient i la Seguretat,

o la Ciència i la Tecnologia,

fins a la Medicina i la Salut, la

Psicologia i l’Esport. “Encara

hi ha una tendència cap als cur-

sos presencials –assegura

Vicente Francés, d’Adeit–, per

això l’alumnat procedeix fona-

mentalment de fora. I es pot

apreciar clarament que Llatino -

amèrica mira cap ací quan

pensa en formació”.

Tecnologia, Educació iDiscapacitat és el nom del pri-

mer programa interdeparta-

mental de tercer cicle de la

Universitat. Engegat fa dos

anys, el curs fa referència als

últims des envolupaments tèc-

nics que tenen incidència en el

món de la interacció psicoe-

ducativa en persones amb dis-

capacitat. Dirigit pel professor

Francisco Alcantud, director

també de la Unitat d’Investi -

gació Acceso, hi participen dos

departaments de Psicologia i

altres dos de Pedagogia. La

plataforma de teleformació

amb què treballa és WebCT, un

sistema que facilita la creació

d’entorns educatius sofisticats.

Aquest programa proveeix

d’un conjunt d’eines per a faci-

litar l’aprenentatge, la comu-

nicació i la col·laboració entre

estudiants i instructor, així com

un conjunt d’eines administra-

tives que assisteixen l’instruc-

tor en el procés de monitoreig

de l’alumne.

“El campus virtual ha de

consistir principalment a esten-

dre la Universitat fora de la

Universitat. La teleformació,

com a suport de la docència

reglada, aporta als estudiants

molts més recursos que els que

la mateixa Universitat por ofe-

rir-los, i permet una docència

millor i més participativa”,

asse nyala el nou vicerector de

Tecnologies de la Informació

i la Comunicació, Vicente

Cerverón. “Els estudiants con-

tinuen valorant la presència del

professor a les classes, però cal

potenciar el factor interactivi-

tat a través de les noves tecno-

logies, que són eines

excel·lents per a documentar-

se i inter relacionar-se”.

La Universitat, segons les

primeres manifestacions de

Cerverón, que acaba de pren-

dre possessió del seu càr rec, té

la idea d’ampliar l’oferta de

cursos per Internet en l’ense -

nyament no reglat, augmentar

i millorar la incorporació de la

telemàtica als estudis reglats i

promoure el desenvolupament

de material didàctic amb noves

tecnologies.

REDACCIO

El Vicerectorat d’Estudiants ha

convocat les beques de

col·laboració per a la realitza-

ció de l’Escola d’Estiu La Nau

dels Xiquets, per a menuts de

5 a 13 anys. Aquesta convo-

catòria finalitza el proper diven-

dres 19 d’abril.

Les beques tenen com a fina-

litat organitzar i desenvolupar

La Nau dels Xiquets al llarg de

maig, juny i juliol.

El nombre de beques con-

vocades són 5 per a coordina-

dors, 30 per a animadors de

grups i tallers i 4 per a moni-

tors i animadors d’activitats

específiques. Els requisits que

es demanen són cursar estudis

d’una llicenciatura, diploma-

tura, tercer cicle i/o postgrau a

la Universitat de València, i l’a-

creditació, com a mínim, del

nivell elemental de coneixe-

ment de valencià.

La dotació econòmica va des

dels 999,24 euros als 1.747,14,

segons les hores treballades. La

durada va del 2 de maig al 31

de juliol.

Les sol·licituds poden arre-

plegar-se a les oficines del

CADE i es lliuraran junt amb

la documentacio requerida al

registre de la secretaria del cen-

tre de la Universitat de València

on l’estudiant curse els seus

estudis. El termini acaba a les

14 hores del 19 d’abril.

REDACCIO

El Vicerectorat d’Estudiants,

el de Cultura i el Servei de

Normalització Lingüística,

juntament amb l’Ajuntament

de Burjassot i l’Ajuntament

d’Onti nyent, organitzen la

Setmana 25 d’Abril per la

Llengua que se celebrarà del

18 al 30 d’abril.

Les activitats comencen

amb la presentació del llibre

Temps de rebel·lió. 25 d’a-bril dia commemoratiu a laUniversitat de València. El

llibre analitza la data del 25

d’Abril. Què existia abans de

la batalla d’Almansa a les

ter res valencianes i la impor -

tància de la Guer ra de

Successió al tron espa nyol.

La presentació serà el dia 18

a les 12 hores a la Nau.

La Universitat oferta trenta cursos per Internet

Beques per acol·laboraren La Naudels Xiquets

SetmanaCultural perla Llengua

11 ABRIL 20023 NÚM. 145

Noves tecnologies com a suport a l’ensenyamentAULA VIRTUAL OFERTA

“Encara hi hauna tendènciacap als cursospresencials”

“L’experiènciaestà demostrant

queLlatinoamèricamira cap ací

quan pensa enformació”

passadissos buits..., perquè allò més

important en la nostra facultat és donar

les classes i fugir d’un lloc que en

poques hores es queda buit, fosc i sense

mitjans per a fer res, lluny de tota rela-

ció amb l’autèntica Universi tat, lluny de

qualsevol acte extraacadèmic, de con-

certs, d’exposicions, de cursos... Ningú

no vol estar més temps a Xest: tu, lector

o lectora, compa nya o company, tam-

poc no ho voldries.

Algú de vosaltres pot entendre que l’ú-

nica manera d’ar ribar a classe cada dia,

durant tot l’any, siga amb cotxe particu-

lar? És que un dels requisits imprescin-

dibles per a cursar els nostres estudis,

juntament amb les proves físiques d’ac-

cés i la nota del selectiu, és tenir cotxe

o, si més no, disposar d’una plaça reser-

vada durant tot l’any en el cotxe d’algun

dels teus companys amb la dependència

del seu horari que això suposa.

Cada vegada que hem tingut un petit

raig d’esperança ens hem vist desmoti-

vats per a un llarg període de temps,

però d’aquesta vegada ja no passa.

Podem comprendre que el nostre pro-

jecte siga costós i difícil, i que vaja a

tardar uns quatre o cinc anys, però no

podem entendre per exemple com unes

instal·lacions esportives al Campus dels

Tarongers són prioritàries al comença-

ment de les obres de la nostra facultat,

que la Universitat tinga preferència per

fer unes instal·lacions d’ús no docent

abans que uns espais que nosaltres

necessitem de manera urgent, perquè no

tenim facultat. A Xest estem de prestat,

estem en unes instal·lacions de

Conselleria, la qual rep un lloguer

anual, i aquesta no en vol saber res, de

nosaltres. Per això els problemes d’in-

frastructures que tenim passen de mans

de la Generalitat a la Universitat. Per

què si hem de gastar uns diners no

podem fer convenis amb altres

instal·lacions ubicades a València per tal

de facilitar la nostra formació pràctica?

El nostre objectiu és estar a València per

al començament del curs 2002/ 2003,

estudiant la possibilitat de fer les pràcti-

ques a les instal·lacions esportives de

Blasco Ibáñez i les teòriques a l’Aulari

III. Per què? Perquè és de tots i nosal-

tres creiem que també tenim dret a rebre

les classes en aquests espais, i que orga-

nitzant-nos tots, estudiants i represen-

tants de la Universitat, podríem estar

allí mentre la Facultat de Fisioteràpia i

Educació Física, que seran una sola i

ubicada als Tarongers, es construeix, la

qual cosa pot tardar uns quatre anys, per

no dir-ne més.

Sabem que anar d’un lloc provisional i

precari a un altre en les mateixes condi-

cions no és allò que el govern de la nos-

tra Universitat desitja, però creiem que

resulta evident que preferim tenir limi-

tacions més a prop de la resta del món,

de les nostres cases i dels nostres com-

panys universitaris.

D’aquesta manera no sols volem fer

conscients del nostre problema tota la

comunitat universitària, sinó que dema-

nem la seua comprensió i solidaritat,

així com el seu recolzament, per tal que

aquesta realitat veja la llum algun dia.

Si teniu un matí lliure i teniu temps d’a-

gafar la Xestana, estar dalt del bus 45

minuts i al final del viatge voleu pujar

una muntanya durant 10 minuts i una

vegada dalt esmorzar en el nostre bar,

que és el nom que li donem a les dues

màquines que tenim, veniu, esteu con-

vidats, i veureu com no exagerem. Us

esperem!

CANÇÓ DELS BORRATXOS:

No volem ser una facultat aïllada,

No volem ser sempre els oblidats,

Volem, volem, volem ser universitaris,

Volem, volem, volem una nova ubica-

ció. (Baixar a la ciutat).

Som, som, som, els més marginats

No sabem què passa en les altres facul-

tats,

Si l’aulari és de tots per què no el

podem usar?

Si el campus està buit per què no podem

anar?

Laia Taberner, Inés Calduch i la restade membres de l’AdR de la Facultat deCiències de l’Activitat Física i l’Esport.

4

BUSTIA OBERTA

11 ABRIL 20024 NÚM. 145

L’ANIMALADA DE TONI MESTRE

145Edita: Universitat de València.Vicerector delegat: Eduard Ramírez.Director: Francesc Bayar ri. Consell de Redacció: Remei Castelló,Charo Álvarez, Alfons Cervera, GonzaloMontiel i Manuel Peris.Disseny i maquetació: Tomás Gorría. Fotografia: Miguel Lorenzo. Tècnic de sistema: Carlos Giraldós. Correcció lingüística: Agustí Peiró. Administració i Serveis: Nel·la Leal,Vicent Martínez i Mònica García. Publicitat: Agència Lanza. Telèfon: 96352 59 09. Redacció: Gabinet de Premsa (C/del’Antiga Senda de Senent, 11, 46023).

Tel.: 96 386 41 13. Fax: 96 386 41 14. Correu electrònic: Premsa@uv.es. Nou Dise digital:http://www.uv.es/~noudise. Coordinació Nou Dise digital: TomásGorría. Impremta: Ediciones Bidasoa, S.A.Depòsit legal: V-1.612-1997. ISSN: 1138-0624.

Consell Editorial: Eduard Ramírez, Carlos Pascual, JuliPeretó, Antoni Tordera, Pilar Sanz,Josep Maria Jordan Galduf, AsunciónDobón, Francesc Bayar ri i Manuel Peris.

Reivindicacions efectives i,sobretot, netes

Menuda sorpresa la meua quan aple-

gue a la Universitat i comence a

veure pintades en la paret. Pintades

reivindicatives que mostren discon-

formitats contra l’ordre existent i

contra els interessos del govern,

també, existent. No són dolents

aquests tipus de fets, sinó la manera

amb què es mostren.

La primera impressió que em vaig

portar en veure això fou, per una

banda, que ja tenim la Universitat

prou bruta per dintre (LOU, elec-

cions ponderades, professors que no

exerceixen cap tipus de professió,

etc...) com, per una altra, tindre-la

bruta per fora. Els autors de les pin-

tades existents haurien de saber que

ja no vivim en cap tipus de dictadura

reprimidora, com la de Franco, i que

la Constitució del nostre Estat

accepta una cosa que es diu “llibertat

dexpressió” i “llibertat d’impremta”.

És a dir, les reivindicacions que

expressen en les parets tindrien més

finalitat expressant-les amb un paper

escrit per als editorials d’alguns dia-

ris i agraint-los la seua publicació.

Sols d’aquesta manera el problema

que ells volen expressar aniria,

d’una manera monologada i ben

explicada, als ulls de molta més

gent, aplegant, fins i tot, a obtindre

més recolzament social que el que

ara tenen, que no dic que siga poc.

Això és, doncs, el que vull dir i, com

el lector observarà, m’he expressat

millor ací que pintant-ho en una

paret.

Siguem més ordenats i peguem ca -

nya als in decents que fan bestieses

des d’on més mal els fa, des de din-

tre de les institucions. Pamflets,

manifestacions, escrits, vagues, tot

tipus moderat d’accions legals per a

fer-se sentir en la societat i, sobretot,

pel govern, per a recordar-los que

amb una majoria absoluta de vots no

poden emprar la democràcia com un

rotllo de paper higiènic. El cuc sem-

pre començarà a menjar-se la poma

des de dintre, mai des de fora.

Deixem-nos d’embrutar parets i bus-

quem l’efectivitat, que és molt més

neta.

Andreu Pasqual i Faus.Estudiant de Sociologia a la

Universitat de València

De Xest aValència, un pasdecisiu per a laFCCAFE

Aprofitant que hem estat en procés de

l’elecció del nou equip rectoral, hem

cregut oportú de fer saber a la resta de

la comunitat universitària la nostra

situació. És trist veure cada dia com

molts dels alumnes de la Universitat

de València no saben que hi ha una

Facultat d’Educació Física, ni tan sols

que està situada a vint-i-cinc quilòme-

tres de la ciutat, en allò que alguns

volen anomenar Campus Universitari

de Xest. Els estudiants i la gent del

car rer també se sorprenen en saber que

la nostra car rera és universitària i dura

cinc anys. Perquè no ens coneixen, no

ens senten, no ens veuen conviure en

els actes als quals ells tenen l’oportu-

nitat d’assistir. Aquest fet es pot enten-

dre si analitzem la situació de la nostra

facultat, aïllada de la resta de la

Universitat, i per tant de la seua vida

social. Qualsevol acte que s’hi realitza

està lluny de nosaltres, qualsevol

informació no ens ar riba o ho fa tard,

no tenim pràcticament cap servei uni-

versitari dels quals molts estudiants

reivindiquen la seua millora! Nosaltres

directament no tenim possibilitat d’a-

rribar a temps al CADE, al DISE, al

Servei de Relacions Internacionals, ni

als serveis del Rectorat, ni a les sales

d’ordinadors comuns que hi ha a

Blasco Ibáñez, ni al Servei d’Esports,

que sorprenentment tan sols obri dues

hores cada dia pel matí..., i així

podríem continuar i omplir pàgines

senceres.

No volem plorar! Tan sols podem

reclamar, volem buscar una solució, i

volem que ens ajuden a trobar-la,

volem que algú vinga a la nostra facul-

tat i comprove que la nostra situació

allà dalt és insostenible, i que necessi-

tem baixar a València, ja!

Per a continuar, algú ens podria definir

el concepte de campus? Perquè nosal-

tres no veiem de cap manera que el

lloc on estudiem complisca els requi-

sits mínims per anomenar-se així, ni

tan sols creiem que tinga els requisits

per anomenar-se facultat, per tant

nosaltres tampoc no devem ser univer-

sitaris.

No sabeu què és no tenir ganes, ni

motivació, d’anar a aules fredes, ves-

tuaris sense calefacció i amb goteres,

5 11 ABRIL 20025 NÚM. 145

AM-TAM

De tot6 NÚM. 145

T

11 ABRIL 2002

nVenc televisió en blanc i negre. De12 polzades, marca russa, en per-fecte estat. Preu: 30,05 euros (5.000pessetes). Telèfon: 646 56 63 76.Pregunteu per Fina. Telefoneu de 15a 18 hores.

nVenc rentadora. Mini-jata ideal pera apartaments. Preu: 30,05 euros(5.000 pessetes). Telèfon: 646 56 6376. Pregunteu per Fina. Telefoneu de15 a 18 hores.

nVenc llibres de Dret i Català.Derecho sindical, T. Sala i I. Abiol.Última edició de Tirant Lo Blanch.Sense estrenar. Preu: 22,84 euros.Trèvol 1 Text, G. Bordons. EditorialEmpúries. Preu: 2,70 euros. Tel.: 96359 98 81 (Carmen). Telefoneu desde les 22 hores.

nClasses de Francés. Tots elsnivells. Professora nativa. També esfan traduccions. Telèfon: 96 392 4057 (Veronique).

nClasses de Valencià. Es donenclasses per 4,81 euros l’hora (800pessetes). Tots els nivells. Cor recció:0,6 euros pàgina (100 pessetes).Tel.: 96 397 59 56 (Toni).

nProfessor-traductor de Francésdóna classes particulars a domicili.Professor natiu, llicenciat en Dret,Economia, Història, Ciències Socialsi Art. Dos anys d’experiència enacadèmies i amb particulars.Material pedagògic inclòs. Preu anegociar. Tel.: 96 323 30 71 (Yann).

nEgipci llicenciat en Filologia Àrabdóna classes d’àrab clàssic, egipci,literatura àrab, clàssica i contem-porània. Telèfon: 620 36 54 63(Ahmad).

nRutes de senderisme per la serrade Mariola. Dos amics organitzenrutes d’ascensió i senderisme a laser ra de Mariola i altres munta nyesd’interior. Estades de llarga o curtadurada i passeig a cavall. Parlenanglés i francés. Telèfons: 626 70 3431 i 96 551 02 35.

nDues psicòlogues estudiantes dedoctorat cuiden xiquets. Tambéajuda en les tasques del col·legi.Telèfon: 626 70 34 31 (Luz VictoriaArengo) i 652 69 82 80 (Rose MaryCastro).

nEs busca professor/a per a classesparticulars a un alumne de segon deBatxillerat en Matemàtiques, Física iQuímica. Les classes seran al’Eliana. Telèfon: 96 274 28 45(Emilia).

nTraducció en Anglés i Alemanyd’articles per a llicenciatura, màs-ters o doctorat. Traductora tituladaamb molta experiència. Telèfon: 96378 91 19.

n Es busca acollida per a un gossetabandonat, té un any i és d’estaturamitjana, de color mar ró. Demaneuper María Jesús al telèfon 96 331 2513 (hora de dinar) o al correuelectrònic m.jesus.leiva@uv.es

nEs passen a ordinador treballs encastellà o en valencià. Demaneu perRuth als telèfons 696 34 36 52 o al96 332 60 87.

n Si vols dedicar part del teutemps lliure al voluntariat ambxiquets a partir de 8 anys en activi-tats com ara animació, esports

(futbol, bàsquet, handbol), manua-litats, tallers, etc., només has d’a-propar-te als Centres Municipalsde Joventut de València: Trinitat(C/Almassora 30, tel.: 96 361 7099); Malva-rosa (C/Berenguer deMontoliu 7, tel.: 96 356 05 31); iBenimaclet (C/Arquitecte Arnau63, tel.: 96 352 54 78). Anima’t.

n Volunataris per al V Campionatdel Món Universitari d’HandbolFemení. La Universitat de Valènciaacull a finals de juny el màximcampionat universitari del món enla modalitat d’handbol femení.Tens l’oportunitat de participar enun esdeveniment de gran repercus-sió i d’alt nivell esportiu. S’hanconfeccionat diverses seccions pera tots aquells que vulguen col·labo-rar-hi: secretaria tècnica, secreta-ria general, protocol, premsa, ser-veis mèdics i audiovisuals...Apunta-t’hi enhttp://www.uv.es/sesport iwww.handball2002.com o demanainformació al Servei d’Esports,telèfon: 96 398 32 36.

n Voluntariat social a Cáritas. Elsvoluntaris del Projecte Xaloc treba-llen amb xiquets i xiquetes ambproblemes socials i de marginaciódel bar ri de Russafa. Es fan activi-tats de repàs escolar, així com jocsi eixides de cap de setmana. Ensre unim les vesprades de dilluns,dimecres i divendres. Si hi estàsinteressat, truca als telèfons 96395 37 01 (Àgueda) o 96 373 0440 (Juan), o vine al nostre local alcar rer Pere III el Gran 20, baix.

nEs lloga pis. Molt prop de l’Escolade Magisteri. Bona combinació d’au-tobusos. Moblat i equipat amb elec-trodomèstics. Pis modern en moltbones condicions. Av/de la Plata 69-13. Preu: 360 euros. Telèfon: 96 33468 37 (Adela).

nEs busca xic/a per a compartirpis. Zona Russafa. Moblat. Bonacombinació. Possibilitat d’Internet.C/Sueca 7, pta. 2. Preu: 120 euros.Despeses d’escala incloses. Llum,aigua i telèfon a banda. Telèfon: 60916 06 93 (Sandra).

nEs busca xic/a per a compartirpis. Zona Primat Reig. Bona combi-nació amb universitats i metro.Vivenda moblada. Pl/RamonContreras Mongrell 12-16. Preu: 150euros. Totes les despeses incloses,excepte telèfon. Telèfon: 96 366 6984 (Pedro). A partir de les 19 hores.

nEs busca xic/a per a compartirpis. Prop del Campus delsTarongers. Totalment equipat i cli-matitzat. Habitacions exteriors. A 2minuts de la platja i 5 del Campus.Preu: 133 euros. C/Remunta 18-20.Telèfon: 655 66 63 90 (Miguel).

nEs busca xic/a per a compartirpis. Prop de Tarongers i BlascoIbáñez. Vivenda nova d’un any, total-ment moblada. L’edifici té gimnàs,piscina i sauna. C/Juan BautistaMuñoz 2-4. Preu: 175 euros. Telèfon:627 54 71 31 (Cristian).

nHabitacions per a llogar. Zona cèn-trica. Bar ri de Russafa. Ben comuni-cat. Vivenda amb llum.Preferentment Erasmus. C/DoctorSumsi 18, pta. 1. Preu: 132 o 135euros. Telèfon: 679 48 06 76(Margarita).

n Habitacions per a llogar. Barridel Carme. Àtic amb totes lescomoditats. Moblat. Totes les des-peses incloses. C/Dr. BeltránBigor ra 10-22. Preu: 150 euros.Telèfon: 639 27 82 98 (Violeta).

DIVERSOS

VOLUNTARIAT

PISOS

CLASSES

VENDES

Si estàs lluny de la Universitat però et continuainteressant aquest món, NOU DISE et posa al dia.Només has d’omplir aquesta but-lleta amb les teues dades i enviar-

la, junt amb un xec de 10euros (a nom

d’Universitat deValència-Dise), a:Gabinet de Premsa.Avinguda Blasco

Ibáñez 13, quart nivell.46010, València.

Nom:Cognoms:

Adreça:Població: Codi Postal:

Tel.: C-e:

NIF:

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIO

El XVII FestivalInternacional de CineCinema Jove, que secelebra a Valènciadel 15 al 22 de juny,finalitzarà el terminide presentació d’o-bres el proper dia15.Els treballs han d’ha-ver sigut produïts

amb posterioritat al’1 de gener del2001 en formatcinematogràfic de35 o 16 mil·límetres.Com a novetat d’a-questa edició s’ac-cepten produccionsque s’hagen gravaten format vídeo pro-fessional i transferi-

des al format cine-matogràfic. Ambaquesta modificacióel Festival aposta perles noves tecnologiesi facilita l’accés a lesproduccions demenor pressupost.Els joves directors nohan de sobrepassarels 35 anys d’edat.

Durant la setmanadel Festival se cele-brarà també la XVIIedició de grupsescolars realitzadorsde cine i vídeo i lanovena edició delMercat Internacionaldel Curt.Les obres seleccio-nades de la SeccióOficial podran obtin-dre premis que vande 18.000 a 1.800euros.

El grup universitari del Col·lec-tiu Lambda de Lesbianes, Gaisi Transsexuals ha organitzat elVII Cicle de Cinema Lèsbic, Gaii Transsexual que se celebraràdel 15 al 18 d’abril en els trescampus de la Universitat deValència.En la mostra es projectaranquatre conegudes pel·lícules.Les projeccions al Campus deBurjassot seran els dies asse -nyalats a la Sala de Graus dela Facultat de Matemàtiques, ales 18 hores; al Campus deBlasco Ibáñez seran a les 18hores a l’Aula Magna de laFacultat de Filosofia i Ciènciesde l’Educació; i finalment, alCampus dels Tarongers lespel·lícules es passaran a les15:30 hores a l’Aula 505 del’Aulari Nord, excepte en laprojecció de Boys don’t cry, quecanvia a les 18:30 hores en elmateix lloc.La primera pel·lícula en passar-se serà Krampack, del directorCesc Gay, un film espa nyol del’any 2000. La projecció seràal Campus de Burjassot eldilluns 15; al Campus deBlasco Ibáñez, el dijous 18, i alCampus dels Tarongers, el

dimecres 17.També es podràveure Felpudo maldito, unadivertida pel·lícula francesa del1995 dirigida per JosianeBalasko. Les projeccions seran,a Burjassot, el dimarts 16; aBlasco Ibáñez, el dimecres 17;i a Tarongers, el dijous 17.La dramàtica Boys don’t cry, unfilm nord-americà del 1999dirigit per Kimberly Peirce, espodrà veure a Burjassot el

dimecres 17; a Blasco Ibáñez,el dimarts 16; i a Tarongers eldilluns 15. Finalment, el ciclees tancarà amb Stonewall, deldirector Nigel Finch. Unapel·lícula del 1996 que és una coproducció EUA-RegneUnit. Es projectarà al Campus de Burjassot el dijous18; a Blasco Ibáñez, el dilluns15; i a Tarongers el dimarts 16d’abril.

Oportunitat a Cinema Jove

Cicle de cinelèsbic i gai

CINEMA

REDACCIO

Tres persones de la Universitat

de València signen novetats

editorials de primavera.

Gustau Muñoz, del Servei de

Publicacions, ha publicat A l’i-nici del segle, finalista del

Premi d’Assaig dels dar rers

Octubre. El llibre gua nyador

d’aquesta edició fou

Converses filosòfiques, de

Júlia Blasco, que es fonamenta

en la tesi que l’autora prepara-

va per a la Universi tat, fa ara

vint anys, sobre el pensament

de Joan Fuster. Per la seua

banda, Vicent Josep Escartí,

professor de la Universitat,

acaba de traure Nomdedéu,dar rer Premi de Nar rativa

Joanot Martorell.

El llibre de Gustau Muñoz,

editat per 3i4, recull les refle-

xions de l’autor fetes durant

sis mesos del 2001. La mun-

dialització, la immigració,

l’ascens del “neoespanyolisme

agressiu que sent nostàlgia del

centralisme”, la sostenibilitat,

la qualitat de la democràcia,

les perspectives de futur de la

llengua i la cultura... són algu-

nes de les qüestions que s’ana-

litzen en l’assaig. Es tracta

d’una obra allu nyada, però, de

la “reflexió confessional” que

marca sovint el gènere del die-

tari. Gustau Muñoz és autor

també de l’assaig Interven -cions, publicat en Tàndem.

El professor Vicent Josep

Escartí presenta en aquesta

ocasió una novel·la a mitjan

camí entre el gènere històric i

el realisme màgic. Nomde déu,editada en Bromera, recrea

l’ambient contradictori i fasci-

nant alhora del segle XVI va-

lencià. Tot enmig de les con-

vulsions de religió que agita-

ven Europa. El misticisme, les

heretgies i els miracles es mes-

clen entre l’acció de la

novel·la. En el camp de la nar -

rativa, Escartí també té publi-

cats Dies d’ira, Els cabellsd’Absalom i Espècies perdu-des.

Júlia Blasco presenta Con -ver ses filosòfiques, que parteix

de les converses que l’autora i

el seu germà, el professor de la

Universitat de València Josep

Lluís Blasco, van mantindre

amb Joan Fuster entre els anys

1979 i 1981. La idea era realit-

zar una tesi que finalment no

es va presentar. Es tracta d’on-

ze cintes que han estat trans-

crites per Núria Sapiña i que

l’autora ha treballat per tal

d’oferir la vessant més filosò-

fica de Fuster.

Segons Júlia Blasco, el pen-

sament filosòfic de l’assagista

de Sueca és un aspecte que ha

estat una mica oblidat davant

el mestratge que Joan Fuster

va exercir en altres matèries,

com ara la filologia, la literatu-

ra i el pensament polític.

Aquests tres llibres, ja distri-

buïts, competiran a la Fira del

Llibre de València, que s’inau-

gurarà a finals d’aquest mes.

La Universitat de València hi

oferirà les seues novetats, que

NOU DISE difondrà el pròxim

25 d’abril, en un suplement es-

pecial dedicat a l’oferta del

Servei de Publicacions de la

institució acadèmica.

Escartí, Muñoz i Blascopresenten nous llibres

NOVETATS RUIZ LLEGA LA VARA DE COMANDAMENT

Zaplana presidirà lapresa de possessió de Francisco Tomás REDACCIO

El president de la Generalitat

Valenciana, Eduardo Zaplana, pre-

sidirà la presa de possessió del nou

rector de la Universitat de

València, Francisco Tomás Vert.

L’acte solemne se celebrarà demà

divendres, a les 12 hores, al

Paranimf de l’edifici històric de la

Universitat del car rer de la Nau.

En l’acte intervindrà també l’ex-

rector, Pedro Ruiz Tor res, qui

entregarà al nou rector el bastó de

comandament. Els rectors de les

universitats d’Alacant, Castelló i

Elx, Salvador Ordóñez, Francisco

Toledo i Jesús Rodríguez Marín

han confirmat la seua assistència,

a més de l’alcaldessa de la ciutat

de València, Rita Barberà, entre

altres autoritats.

En el transcurs de l’acte es lle-

girà la resolució per la qual s’a-

nomena el nou equip rectoral de

la Universitat, que estarà compost

per María Luisa Contri Sempere,

secretària general; José María

Goerlich Peset, vicerector de

Professorat; F. Javier Escribá

Pérez, d’Estudis i Organització

Acadèmica; Matilde Fernández

Blanco, d’Economia i Adminis -

tració; Aurelio Beltrán Porter,

d’Infrastructures i Planificació;

Maria Josep Cuenca Ordi nyana,

d’Investigació i Tercer Cicle;

Manuel Costa Talens, de Política

Científica i Cooperació Interna -

cio nal; Francisco Tortosa Gil,

d’Extensió Universitària i Rela -

cions amb la Societat; Vicente

Cerverón Lleó, de Tecnologies de

la Informació i de la Comunica -

ció; José Manuel Rodrigo Gómez,

de Relacions Institucio nals; i Juan

Carlos Carbonell Mateu, d’Estatuts

i Desenvo lupament Normatiu.

El nou rector de la Universitat

de València, Francisco Tomás Vert,

va nàixer a València el 20 de

setembre del 1943. Està casat i és

pare de tres fills. Es va llicenciar

en Ciències Químiques, amb premi

extraordinari de llicenciatura i doc-

torat amb premi extraordinari de

doctorat. És catedràtic de Química

Física a la Facultat de Ciències

Químiques de la Universitat de

València des del 1982. Va ser vice-

rector d’Econo mia i Finances des

del 1986 fins 1990 i vicerector

d’Investigació des del 1998 fins

gener del 2002, en què va dimitir

per a presentar-se a participar en

el procés electoral que l’ha con-

duït al Rectorat. És autor de 137

publicacions científiques en forma

d’articles en revistes de l’especia-

litat i capítols de llibres. Les línies

d’investigació en què treballa són

les següents: estudis químico-

quàntics sobre molècules orgàni-

ques, catàlisi heterogènia, polímers

conductors, espectroscopia mole-

cular i luminiscència. Entre altres

societats científiques, Francisco

Tomás pertany a la Reial Societat

Espa nyola de Química, Reial

Societat Espa nyola de Física,

Societat Espa nyola d’Òptica, Grup

d’Espectroscopia, American

Physi cal Society, IUPAC (Interna -

tional Union of Pure and Applied

Chemistry), WATOC (World

Association of Theoretically

Oriented Chemists) i European

Photochemistry Asso cia tion.

REDACCIO

La Facultat d’Educació Física i

l’Esport, ubicada a Xest,

encapçala el rànquing de dona-

cions de sang de l’any 2001,

segons les dades del Centre de

Transfusions. D’un total de 481

estudiants, hi hagué 166 oferi-

ments. Això representa un índex

del 34,51%. També altres cen-

tres de la Universitat de València

se situen en primera línia de

donacions de sang en l’àmbit

universitari valencià. Es tracta

de les facultats de Ciències

Biològiques (31,05%), Farmàcia

(23,60%), Medicina i Odonto -

logia (23,25%) i Psicologia

(17,52%).

D’altra banda, ja està dis-

senyat el calendari de donacions

per als pròxims dies. El dilluns

proper, 15 d’abril, hi haurà

donacions a la Facultat de

Filologia (de 10 a 14 i de 16 a

20 hores) i a l’Aulari Multiusos

amb el mateix horari.

El dimarts dia 16 serà a

Farmàcia, de 9:30 a 13:30, i de

16 a 20. El dimecres, de 9:30 a

13 li ar ribarà el torn a Medicina

i Odontologia. El dijous, 18 d’a-

bril, Filosofia (de 10 a 14 i de

16 a 20) i Geografia i Història

(de 10 a 14 i de 16 a 20).

La setmana següent la dona-

ció s’efectuarà a Magisteri

(dilluns 22 d’abril de 9:30 a

13:30 i de 16 a 20). I després en

altres centres.

El centre de Xestencapçala el rànquingde donacions de sang

11 ABRIL 20027 NÚM. 145

Francisco Tomás.

Tres persones de laUniversitat de Valènciasignen novetats edito-rials de primavera. Estracta d’una novel·la ide dos assajos, a càr recde Vicent Josep Escartí,Gustau Muñoz i JúliaBlasco. I a finals demes, ar riba la Fira delLlibre, amb una granoferta de Publicacionsde la Universitat.

MAGDA R. BROX

L’esport és encara “ter reny de

joc” dels homes, assegura

Isabel Balaguer, psicòloga de

la Universitat de València. Una

teoria que respon a factors edu-

catius i no biològics, segons la

directora d’un estudi realitzat

per la Unitat d’Investigació de

Psicologia de l’Esport. “Els

progenitors i els mitjans de

comunicació continuen trans-

metent un enfocament restric-

tiu de la pràctica esportiva de

la dona. Als països on les

diferències de gènere són

menors, les xiques practiquen

més esports”.

Segons l’esmentat estudi, els

adolescents valencians practi-

quen més esports que les

xiques (70,02% davant d’un

41,4%). A banda d’estar més

acostumats a l’esport federat.

En general, són els xics els que

perta nyen a un equip esportiu

i entrenen (48,1%), mentre que

majoritàriament les xiques

(77,5%) no són membres d’e-

quips esportius.

Elles ar rosseguen també un

considerable descens pel que

fa a les competicions esporti-

ves: 33,1% de les xiques hi

participen, davant del 66,1%

dels xics. L’única dada posi-

tiva, des del punt de vista

femení, és que segons avança

l’edat les xiques abandonen en

menor mesura l’activitat física

que els xics i inclús els supe-

ren. “La dona practica exercici

físic. A l’home li agrada més

l’esport governat per regles, la

pura competició. El punt de

referència d’ella és la progres-

sió i el d’ell són sempre els

altres”. De fet, més de la mei-

tat de les xiques fan exercici a

soles, mentre que només el

30% dels xics sol prescindir de

compa nyia per a enllestir una

pràctica esportiva.

Notables diferències també

s’aprecien a l’hora de pregun-

tar sobre la continuïtat de l’es-

port: les xiques (21,7%) en

major mesura que els xics

(12,1%) asseguren que proba-

blement no practicaran cap

esport als vint anys. Així les

coses, les dones habitualment

mostren el seu encís per la

gimnàstica, l’aeròbic o el ball,

i els homes s’apunten al futbol

o al bàsquet. “Trobe que són

les dues cares del revelat d’una

fotografia”, destaca Balaguer

per a referir-se a l’opció triada

en funció dels sexes. “No crec

que responga a l’espectacula-

ritat. Puc gaudir igual amb el

tennis femení com amb el mas-

culí, però veiem deu vegades

més esport masculí que femení

en les televisions i això condi-

ciona la conducta. I igual passa

en els periòdics”. Tot i que en

la nostra societat hi ha més

informació sobre la pràctica

esportiva i l’esport que fa cin-

quanta anys, encara cal fer

camí: els adolescents espa nyols

figuren entre els menys actius

d’Europa i aquestes diferèn-

cies s’observen sobretot en les

xiques.

Balaguer ressalta la im -

portància de programes d’e-

ducació no sexista i considera

que la universitat és “un bon

espai” per a educar esportiva-

ment. Els cursos, activitats i la

possibilitat de pertà nyer a un

equip federat són alguns dels

beneficis. No obstant, i fent

memòria d’una tesi de Pilar

Blasco sobre la dona i l’esport

a la Universitat de València,

troba diferències culturals per

facultats: “Les facultats

d’Educació Física, Medi ci na o

Fisioteràpia aporten més

dones. La conscienciació sobre

els beneficis de l’esport

influeix positivament en la par-

ticipació femenina”, conclou.

L’activitat física i l’esport

fou un dels capítols de l’estudi

de la Universitat de València

de l’any 1996 basat en els

estils de vida saludables. En

la investigació de la Unitat

d’Investi gació de Psicologia

de l’Esport de la Universitat

de València participaren 1.077

adolescents.

M. R. B.

“A Espa nya el benestar psí-

quic dels treballadors ha que-

dat en segon pla, ja que el país

encapçala la llista d’estats de

sinistralitat laboral de la UE”,

destaca el catedràtic de la

Universitat de València José

María Peiró. De fet, segons

l’última Enquesta Espa nyola

de Qualitat de Vida en el

Treball, només el 24,2% de

les pimes compleix la legisla-

ció i compta amb un delegat

de prevenció de riscos labo-

rals, i el que és més sorprenent

encara: sols un terç de les

empreses modifiquen el sub-

ministrament de protecció

individual, després de l’estudi

de risc pertinent.

No obstant això, “l’alt

absentisme laboral d’algunes

empreses ha provocat que

sol·liciten anàlisis de riscos

psicosocials”, destaca Peiró,

responsable la Unitat

d’Investi gació de Psicologia

de les Organitzacions del

Treball (UIPOT). Dar rere d’a-

questa preocupació estan les

pèrdues econòmiques que

l’empresa ha d’afrontar pel

pagament de les baixes.

El catedràtic, que ha presi-

dit la Societat Europea de

Psicologia del Treball i de les

Organitzacions, considera que

“la llei espa nyola va suposar

una revolució, si mirem com

estàvem abans, encara que

països com ara Holanda o

Suècia posen èmfasi sobre

determinats temes de la salut,

que la legislació espa nyola

considera de manera tènue”.

En aquest sentit, destaquen

algunes malalties morals-labo-

rals tipificades com a tals a

països de la UE. La raó: el

diferent grau d’aplicació d’una

directiva europea comuna del

1989. La llei espa nyola ar ribà

el 1995, amb tres anys de

retard.

Des de la UIPOT, a través

del programa Amigo (Anàlisi

Multifacètica per a la Inter -

ven ció i Gestió en les

Organitza cions), s’examinen

tots els indicadors que per-

meten revisar la salut psico-

social plantejant-se l’estrés

com a fenomen col·lectiu. “En

ocasions no falla una persona,

sinó la comunicació de l’em-

presa”. L’informe emés amb

les respostes anònimes dels

treballadors es passa als depar-

taments, de manera que poden

desenrotllar pràctiques de

feedback. Peiró, que manté la

confidencialitat de les entitats,

subratlla que solen interessar-

se per aquesta ferramenta

“empreses de molt de volum

que registran taxes d’absen-

tisme superiors al deu per

cent”. Cons cient que les reco-

manacions per a cada empresa

difereixen per la particularitat

del cas, encoratja

l’Administració a anticipar-se

a la malaltia a través de pràc-

tiques semblants.

Aquesta unitat diversifica

les seues línies d’investigació

amb una ampli volum de

publicacions i convenis euro-

peus. Actualment, estudia les

implicacions psicosocials de

la flexibilitat laboral, amb la

Fundació Sueca de Riscos

Laborals, on participen hui

països de la UE. Els resultats

de l’estudi es publicara el prò-

xim mes de maig.

Terreny de joc masculí

Empreses amb elevat absentismesol·liciten anàlisi deriscos psicosocials

11 ABRIL 20028 NÚM. 145

La societat encoratja l’home a competir ESTUDI QUALITAT DE VIDA

Isabel Balaguer, directora de l’estudi sobre l’esport. FOTO: M. LORENZO

Jardiners de la Universitat, un dels centres de treballamb més cura de la salut laboral. FOTO: M. LORENZO

Balaguer ressaltala im portància de

programes d’educació no

sexista i consideraque la universitatés “un bon espai”

per a educaresportivament

MARISOL HOYOS

–Què es fa en un Centre deReducció de Danys?

–És un lloc on es tracta de

limitar els possibles riscos que

comporta el consum de dro-

gues. Allí, els addictes poden

canviar les seues xeringues per

altres de netes, prendre aigua i

àcid cítric, tovalloles... És un

espai de contacte amb altres

persones i professionals que

els poden ajudar, no ja a de-

senganxar-se de la seua adic-

ció, sinó a controlar els perills

que aquesta comporta.

–I ells hi van sense més, oels heu de buscar vosaltres?

–Les dues coses. Alguns hi

són quasi habituals. Tenen una

bona disposició i troben al

centre un lloc on relaxar-se,

parlar amb altres i rebre aten-

ció mèdica. Altres no tenen

forces ni ganes d’acostar-se a

un espai com aquest i som no-

saltres que tractem d’estar més

a prop d’ells amb les unitats

mòbils que sobretot visiten per

a canviar les xeringues. Abans

anaven a l’antiga gossera i ara

al riu.

–A més d’atenció mèdico-sanitària, desenvolupeu alguntipus d’acció formativa?

–Sí, normalment ells vénen

al centre i berenen, prenen una

dutxa, van al metge... Però

també disposen d’un racó de

lectura i els divendres posem

un pel·lícula. A banda, desen-

volupem diversos tallers oberts

i sempre relacionats amb te-

mes de salut com ara l’hepati-

tis, la sida, l’ús cor recte del

preservatiu, la higiene buco-

dental... També hi ha un grup

de formació de xics i xiques

addictes, però que es troben en

una situació de major equilibri

i que tenen plantejaments més

coherents i una bona capacitat

de transmetre. Amb ells, es tre-

balla la manera cor recta d’ac-

tuar en situacions d’urgència i

de quina manera es poden aju-

dar els uns als altres en aquests

moments. Pensem que aquesta

és una bona possibilitat, per-

què aquells que són més tan-

cats només es deixen ajudar

per gent que es troba a prop

d’ells, no per estranys, encara

que siguen professionals.

–Et trobaves preparada pera desenvolupar aquest tre-ball?

–Al principi va ser dur. Vaig

triar aquestes pràctiques per-

què era un camp que desconei-

xia totalment. Però n’estic

molt contenta i pense conti-

nuar la meua formació en

aquest àmbit. Ben segur, en un

primer moment no comences a

treballar directament amb ells.

El treballador social del centre

ens va passar una llarga biblio-

grafia sobre les possibilitats de

la reducció de danys i, en un

primer moment, quan entrà-

vem als tallers, sempre ho

féiem acompa nyats per algú.

Moltes vegades es poden do-

nar situacions de molta tensió

que tu no saps com controlar.

–Què penses tu que els potoferir realment un centre comaquest?

–Molts dels xics i xiques que

ens visiten ja han tractat sovint

de deixar la droga. Mai no ho

han aconseguit i, normalment,

es troben amb l’autoestima per

ter ra perquè estan segurs que

no ho poden deixar. El centre

no tracta de desenganxar-los,

sinó de millorar la seua qualitat

de vida, evitar que agar ren la

sida o altres malalties, que tin-

guen un poc de vida social, que

no es queden aïllats, que pu-

guen eixir del seu ambient mar-

ginal i relacionar-se amb altres

persones...

–Què t’ha aportat a tuaquesta experiència?

–La possibilitat de mirar el

món d’una altra manera. Són

persones que es troben comple-

tament desvinculades de la so-

cietat, viuen a banda i, moltes

d’elles, no volen ni tan sols ei-

xir del car rer. Entre ells són

molt des confiats i és difícil tre-

ballar i aconseguir que s’ajuden

o es recolzen en algú... Hi ha

un munt d’històries anònimes

que et descobreixen aquesta ca-

ra amarga i tan propera de la

nostra societat.

–Potser és aquesta una ideacoherent per tal que la societatafronte el problema.

–Sempre s’ha treballat en

l’àmbit de la prevenció o de la

des intoxicació, però hi ha gent

que es troba molt lluny ja d’a-

quests dos ter renys, o bé perquè

estan enganxats, o bé perquè no

vol o no pot deixar la droga.

Podem mirar cap a un altre lloc

i des envolupar altres progra-

mes, tot oblidant aquest fet, o

podem simplement continuar

canviant el problema de lloc i

traslladar-lo de Campanar al

riu, del riu a Paterna... Però el

cas és que s’ha d’afrontar amb

mesures reals, perquè estem

parlant de persones que, al cap i

a la fi, estan malaltes i que, de

tota manera, van a continuar

consumint drogues. Molts ja

han passat per la presó i et con-

ten coses tan increïbles com ara

que amb una sola xeringa s’han

de punxar cinquanta i que per a

netejar-la l’afilen rascant-la en

ter ra... Imagina els perills que

això implica. Les drogues estan

al car rer i a les presons. Si es

van a consumir, almenys s’hau-

ria de fer amb unes mínimes

garanties per tal de no posar en

perill la vida.

–Altres companys teus tre-ballen en camps molt dife-rents, com ara la immigració ola prostitució...

–Sí, alguns d’ells es troben

al CASSIM (Centre

d’Assistència Sociosanitària

d’Immigrants), que s’ocupa de

procurar assistència sociosa-

nitària als immigrants durant

el temps que aquests no poden

rebre-la directament de la

Seguretat Social. També els

ajuden a gestionar la targeta

sanitària i altres documents

imprescindibles a l’hora d’en-

cetar la seua vida ací. Altres

companys treballen amb pros-

titutes, també en programes

d’assistència sociosanitària on

es desenvolupen cursos de sa-

lut, repartiment de preserva-

tius...

“Les històries anònimes et descobreixen lacara més amargade la societat”

11 ABRIL 20029 NÚM. 145

Montse Villaverde, estudianta de Treball Social, s’enfronta dia a dia al món més cru de les droguesENTREVISTA

Montse Villaverde,amb només 23 anysi a punt d’acabar elsseus estudis deTreball Social, estàrealitzant les seuespràctiques formati-ves al Centre deReducció de Danys.Ella, com moltsaltres estudiants dela Universitat, s’en-fronta cada dia auna realitat molt llu -nyana de les aules iels llibres. Hacomençat la partmés dura de la seuaformació i ara apréna acostar-se al mónde la drogoadicció ia enfrontar històriesi vides que s’esca-pen a la mirada dela societat.

FOTO: MIGUEL LORENZO

“Aquestaexperiènciam’ha aportat lapossibilitat demirar el mónd’una altramanera”

Horari de La Nau (carrer de la Nau 2):de dimarts a dissabte, de 10 a 13:30hores. Diumenge, de 10 a 14 hores.ENTRADA LLIURE.

L’HERÈNCIA PINTADA. PINTURES RESTAURADES DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Quadres dels segles XVI, XVII i XVIII

restaurats entre 1999 i 2002 per laUniversitat. Dins del programaThesaurus de difusió del patrimoniuniversitari.Dia: Fins al mes de juny.Lloc: Sala d’Exposicions i Capella dela Nau.

JOSÉ MANAUT: OLIS I DIBUIXOS DES DE LA PRESÓ

Exposició de dibuixos i pintures deJosé Manaut realitzades a la presódurant els anys 1943 i 1944.Organitza: Patronat MartínezGuerricabeitia. Dia: Fins al 31 de maig.Lloc: Sala Martínez Guer ricabeitia.C/de la Nau 2.

‘RATIO STUDIORUM’. UNA LLIBRERIA JESUÏTA A LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Còdex i llibres de gran valor històric iartístic del fons bibliogràficuniversitari. Organitza: Vicerectorat deCultura de la Universitat de València.Lloc: Sala Duc de Calàbria de la Nau.C/de la Nau 2.

ART I PROPAGANDA. CARTELLS DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

Exposició dels cartells de laUniversitat pror rogada fins abril.Organitza: Vicerectorat de Cultura dela Universitat de València.Dia: Fins al 30 d’abril.Lloc: Sala d’Exposicions de la Nau.

HEINZ MACK. ‘ESCULTURA DEL FOC’

Exposició d’obra ceràmica d’un delsfundadors del grup Zero el 1957.Provocació i innovació a l’espai, en lallum, el moviment...Organitza: Ministeri de Cultura.Dia: Fins al 30 d’abril.Lloc: Museu Nacional de Ceràmica iArts Sumptuòries González Martí.C/Poeta Querol 2.

PRIMER CERTAMEN DE CÒMIC. VILA DE SANTA POLA

Convoca: Ajuntament de Santa Pola,mitjançant la Regidoria de Joventut.Participants: Autors no professionalsmenors de 30 anys. A títol individual ocol·lectiu. Termini: Fins el 30 d’abril.Premis: 1er premi: 600 euros, 2onpremi: 300 euros i 3er premi: 150euros.

Més informació: Racó Jove-CentreCívic i Social. Carrer Castaños 12.Telèfon: 96 669 07 45.

XVIII PREMI GERARDO DIEGO DEPOESIA I NOVEL·LA. SÒRIA 2002

Convoca: Diputació Provincial deSòria. Departament de Cultura.Participants: Poetes i novel·listes dequalsevol nacionalitat que no hagenpublicat mai un llibre. Els treballs hand’estar escrits en castellà. El tema i laforma seran lliures.Termini: 12 de juliol del 2002.Premi: 3.500 euros. La DiputacióProvincial publicarà la primera edicióde l’obra premiada.Més informació: www.dipsoria.com

XXI PREMI LEONOR DE POESIA. SÒRIA 2002

Convoca: Diputació Provincial deSòria. Departament de Cultura.Participants: Poetes de qualsevolnacionalitat que no hagen publicatmai un llibre. Els treballs han d’estarescrits en castellà. El tema i la formaseran lliures.Termini: 12 de juliol del 2002.Premi: 10.000 euros. La DiputacióProvincial publicarà la primera edicióde l’obra premiada.Més informació: www.dipsoria.com

MARE NOSTRUM. MIL ANYS DE MÚSICA

L’Edat d’Or. Els poetes del segle d’orespa nyol (XVI-XVII) musicats per JuliaLeón.Entrada gratuïta a disposició delpúblic a la recepció des del dijousanterior al dia de l’actuació.Dia: 18 d’abril.Hora: 20:15 hores.Lloc: La Beneficència. C/Corona 36.Telèfon 96 388 35 65.

‘2001, UNA ODISSEA A L’ESPAI’ (1968), DE STANLEY KUBRICK

Cicle Ficcions i utopies.Dos passes comentats a càr rec deClarissa González i Ruth Bardisa.Entrada gratuïta. Aforament limitat.Dia: Dimecres 17 d’abril.Hora: 10:30 i 18:00 hores. Entradalliure.Lloc: Aula Sachis Guarner. Facultat deFilologia (Saló d’Actes).

CICLE DE CINEMA AL LLUÍS VIVES

Projecció de la guardonada El camí acasa, exemple de l’èxit del cinemaasiàtic.Dia: Dilluns 15 d’abril.Hora: 22:30 hores.Preu: Entrada gratuïta.Lloc: Col·legi Major Lluís Vives.Auditori Montaner.Més informació:www.valencia.edu/~llvives/act/

I EDICIÓDEL CONCURS D’ESPECTACLES PALMIRENO

¡A saco!, per !Juja!Entrada lliure, aforament limitat.Dia: Dijous 11 d’abril.Hora: 19:00 hores. Lloc: SalaPalmireno. Facultat de Geografia iHistòria. Més informació: www.valen-cia.edu/cultura

I EDICIÓ DEL CONCURS D’ESPECTACLES PALMIRENO

Carn a bis, per Tres Teatre.Entrada lliure, aforament limitat.Dia: Dilluns 15 d’abril.Hora: 19:00 hores.Lloc: Sala Palmireno. Facultat deGeografia i Història. Més informació:www.valencia.edu/~cultura

EDICIÓ DEL CONCURS D’ESPECTACLES PALMIRENO

La Cristalera, per Da Capo Teatro.Entrada lliure, aforament limitat.Dia: Dimecres 17 d’abril.Hora: 19:00 hores.Lloc: Sala Palmireno. Facultat deGeografia i Història.Més informació:www.valencia.edu/cultura

EL CONFLICTE DE LA TERRA ABRASIL I LA LLUITA DEL MST PERLA REFORMA AGRARIA

Conferència a càrrec de Lucia HelenaAlvarez Leite i inauguració del’exposició fotogràfica de SebastiaoSalgado. Dia: Dimarts 16 d’abril.Hora: Inauguració de l’exposició a les20 hores i conferència a les 20:30hores. Lloc: Aula Magna. Carrer laNau, 2

VALENCIA I EL CONTUBERNI DE MUNIC

Actes del III Premi Vicent Ventura.Conferència a càrrec de José VidalBeneyto.Dia: Dimecres 17.Hora: 20 hores.Lloc: Aula Magna. Carrer la Nau, 2.

‘ELS ESTUDIANTS PRENEM PART:ASSOCIACIONISME IVOLUNTARIAT A LA UVEG’

Presentació d’aquesta obra.Dia: 11 d’abril.Hora: 19:30 horesLloc: Aula Magna de la Nau. Carrer laNau, 2.

L’ISLAM I ELS MUSULMANSDESPRES DE L’11 DE SETEMBRE

A càrrec d’Alfonso Bolado.Dia: 12 d’abril.Hora: 19:30 horesLloc: Saló d’Actes de la Facultat dePsicologia.

CONFERENCIA

LLIBRES

PREMIS LITERARIS

FORUM DE DEBATS

LA NAU AULA DE TEATRE

AULA DE CINEMA

MÚSICA

EXPOSICIONS

10 Agenda11 ABRIL 200210 NÚM. 145 Agenda

Concurs de fotografia ‘Mirar i veure’La Delegació de Medi Ambient de laUniversitat de València ha convocat la segonaedició del concurs fotogràfic Mirar i Veure.Aquesta convocatòria vol fer servir la fotografiacom una via per a cridar l’atenció de la socie-tat sobre el medi ambient, captant la realitatdel procés de de-gradació ambien-tal i projectant lasensibilització apartir de la per-cepció mateixad’aquesta pro-blemàtica, coma pas previ al’execució demesures quel ’ e r a d i q u e n .Pot participar-hi qualsevolpersona sensi-bilitzada ambel tema. Cadaautor podràpresentar unmàxim dedues col·lec-cions fins acinc fotografies per col·lecció, que no hagenestat publicades o premiades en altres certà-mens.La modalitat és de tècnica lliure i el temini depresentació finalitza el proper 26 d’abril. Elsoriginals es presentaran, juntament amb la fit-xa d’inscripció, a la Delgació de Medi Ambientde la Universitat de València (av/Blasco Ibáñez13, 46010, València) de 9 a 14:30 hores de di-lluns a divendres, o bé per cor reu certificat.Cal indicar en el sobre la convocatòria fotogrà-fica Mirar i Veure. S’han establit tres guardons,el primer premi de 750 euros, el segon de 600i el tercer de 450.

Oferta de placesper a l’intercanvid’estudiantsLes universitats espa nyoles han tret l’ofertad’intercanvi d’estudiants. En aquesta con-vocatòria són més de dèsset mil les placesofertades i el termini de presentació desol·licituds conclou el proper 20 d’abril. Elsestudiants interessats s’han de dirigir a laseua universitat d’origen per tal d’efectuarla petició de mobilitat. Amb aquesta inicia-tiva les universitats espa nyoles pretenenfacilitar que els joves realitzen una partdels seus estudis en una universitat dife-rent de la seua inicial.El programa de mobilitat fou impulsat perla Conferència de Rectors d’UniversitatsEspa nyoles (CRUE) fa ara tres anys.Cinquanta-cinc institucions acadèmiquescol·laboren en el projecte, les condicionsdel qual es poden consultar en la pàginaweb de la Crue (www.crue.org).En aquesta convocatòria, les universitatshan rebaixat els requisits quant a crèditssuperats necessaris per a efectuar l’inter-canvi.Un dels objectius del programa és facilitarque els estudiants experimenten sistemesdocents distints, inclosos el règim de pràc-tiques i els diversos aspectes socials i cul-turals d’altres comunitats.

ITESC 17.000 PLACES

L’exministra va presentar la seua darrera obraLLIBRES PROPOSTES

REDACCIO

Cristina Alberdi, exministra

d’Afers Socials, va presentar a

l’edifici històric de la Universitat

el seu darrer llibre, El poder escosa de hombres. Durant l’acte,

en el qual van participar també

professores de la Universitat,

Alberdi va advertir que el poder

de hui en dia continua sent dels

homes, amb unes regles del joc

masculines, en les quals les dones

no entren de forma normalitzada.

La diputada socialista va apun-

tar que les dones “han de pren-

dre consciència que no tenim

poder real; som les pàries de la

ter ra”.

Alberdi va apuntar els prejuís

socials respecte a la funció de la

dona, amb una sèrie d’obstacles

per a aquesta igualtat com ara la

responsabilitat familiar o els este-

reotips de conducta.

L’exministra es va referir al seu

llibre com una obra provocadora,

alhora que com a memòria polí-

tica personal.

CristinaAlberdiparla del poderdelshomes

11 ABRIL 200211 NÚM. 145

EUDI, UCE, AU, CEPC, XCADE, EN LLUITA, ELS 4 GATS, REVISTA UBI PUS, EN PEU, CGT

Vivim un moment històric en què hi

ha mitjans de comunicació, de pro-

ducció de riquesa i de transmissió del

pensament i del coneixement com mai

no n’hi ha hagut en tota la història de

la humanitat. La revolució informà-

tica i de les tecnologies permet por-

tar en uns pocs segons a qualsevol

racó del planeta la informació que

desitgem sense possibilitat que algú

exercisca censura sobre aquesta. Els

mitjans de producció, tant agrícoles

com ramaders, així com els de béns

d’ús i consum, permeten satisfer les

necessitats de tota la humanitat fins

més de cinc vegades. No obstant això,

mai al llarg de tota la nostra història

no hi ha hagut tanta incomunicació

entre els individus ni tanta fam i

necessitats sense cobrir al món. Com

és açò possible?

Les dades parlen per si soles. Sols

un 2% de la humanitat, principalment

les burgesies monopolistes d’Estats

Units i de la UE, controlen el 80% de

la riquesa, mentre que el 98% restant

de la població mundial ha de confor-

mar-se amb el 20%. La globalització

capitalista, contràriament al que volen

fer-nos creure, lluny de pal·liar aquest

problema l’incrementa dia a dia, acu-

mulant cada vegada més riquesa en

menys mans. Una altra dada esgarri-

fosa: segons Nacions Unides, més de

mil dos-cents milions de persones

sobreviuen amb menys d’un dòlar

–aproximadament 80 cèntims d’euro–

de renda diària.

Nosaltres pensem que aquesta

situació és insostenible durant més

temps. No obstant això, l’interés dels

poderosos és continuar amb aquesta

dinàmica marcada des de les multi-

nacionals i emparada pels estats a tra-

vés dels seus múltiples organismes

internacionals, l’FMI, l’OMC o el

Banc Mundial i sobretot l’OTAN com

a estructura militar que garantix tot

l’anterior. Al contrari del que volen

fer-nos creure, l’OTAN és la princi-

pal font de guer ra al món. Denun ciem,

en concret, la base militar que ens

volen imposar a Bétera.

La seua intenció continua sent que

un minúscul grup d’éssers privilegiats

controle i dirigisca el destí de la resta

del món. Segons l’organització per a

la cooperació i el desenvolupament

econòmic, l’OECD, els denominats

països rics van destinar l’any 1995

únicament un 1,5% del seu PIB a des-

peses en ense nyament superior tant

públic com privat. D’aquesta quanti-

tat, només el 18% es dedica a ajudes

de tota mena per al col·lectiu estu-

diantil. A l’Estat Espa nyol les xifres

encara són menors: la despesa total

en institucions educatives, públiques

i privades, representa només un 1,1%

del PIB, i d’aquesta quantitat només

s’empra un 7% en ajudes als estu-

diants i les estudiantes o un 0,84% en

activitats d’I+D per a tot el sector de

l’ense nyament superior.

Si comparem les xifres amb la des-

pesa que aquests països assumixen,

per exemple en el sector militar, arri-

barem fàcilment a la conclusió que

els anomenats països rics tenen escàs

interés en el desenvolupament cultu-

ral i educatiu dels seus estats.

En aquest context (els lacais i

lacaies del), el PP vol imposar la seua

reforma educativa encaminant-la per-

què siga el poder polític qui dirigisca

i controle tot el sector educatiu i que

aquest siga, al seu torn, un reflex de

la societat que patim, autoritària, jeràr-

quica, de pensament únic i potencia-

dora dels valors economicistes i de

consum. Necessiten sotmetre l’edu-

cació al dictat dels grans monopolis

econòmics i polítics, robant a la majo-

ria de la població el coneixement i la

memòria històrica alliberadora i, en

conseqüència, la capacitat de trans-

formació social. El seu interés és

aconseguir un sistema educatiu que

garantisca peces obedients al sistema

de l’explotació global i no una socie-

tat de persones lliures i formades en

els valors democràtics, solidaris i d’es-

perit crític.

D’una banda, la LOU ataca l’au-

tonomia universitària, iguala les ins-

titucions universitàries privades a les

públiques, reduint l’accessibilitat a la

universitat de la població, en general,

i en particular de la classe obrera, entre

ells el col·lectiu d’immigrants. Intro -

duïx major control polític, s’allu nya

d’un funcionament més democràtic

dels òrgans de govern universitari i

establix un sistema jeràrquic de

govern i comandament; a més a més,

ataca el desenvolupament cultural dels

diferents pobles sotmesos per l’Estat

Espa nyol reduint els seus àmbits d’ac-

tuació.

D’altra banda, la Llei de Qualitat

no és més que el preludi d’allò que

hem dit anteriorment, ja que aquesta

llei rebaixa la qualitat dels contin-

guts i infrastructures de l’ense -

nyament mitjà, fomenta l’estratifi-

cació i segregació a primerenca edat

de l’alumnat –bons i roïns– i obliga

els xiquets i xiquetes de 14 anys a

decidir sobre el seu futur amb

poques possibilitats de rectificació

posterior.

Així mateix, la precarització en l’o-

cupació del conjunt d’empleats i

empleades públiques en general i del

col·lectiu docent en particular és un

factor comú a les dues lleis, incidint

de forma completament directa en la

disminució de la qualitat de l’ense -

nyança. En definitiva, ambdues lleis

regressives convertiran el sistema edu-

catiu públic en una car rera d’obsta-

cles on la major part dels seus inte-

grants –els col·lectius estudiantils, el

personal d’administració i serveis i

bona part del professorat– han de

demostrar contínuament el seu esforç

i responsabilitat sense poder prendre,

en la pràctica, cap tipus de decisió

sobre la tasca que realitzen. Seran sim-

plement peces d’una maquinària.

Per tot això i coincidint amb les

mobilitzacions contra aquesta glo-

balització neoliberal i la seua Europa

del capital que es realitzaran durant

el mes d’abril a València en el marc

de la cimera euromediter rània, con-

voquem tota la comunitat univer-

sitària i d’ense nyances mitjanes del

País Valencià a secundar els actes

de protesta organitzats per les diver-

ses organitzacions progressistes i

socials de base que recolzem aquest

manifest i que desenvolupem bona

part de la nostra tasca en el camp de

l’ense nyament. Invitem tota la ciu-

tadania a acudir a la manifestació

que el dimarts 23 d’abril començarà

a la Facultat de Geografia i Història

contra la política neoliberal que el

PP pretén imposar-nos sense escol-

tar ni tindre en compte la multitud

de veus discrepants que, en tots els

sectors de l’ense nyament, es mani-

festa unitàriament des del passat any.

Que ens senten protestar ben fort i

que sàpien que estem per un altre

projecte educatiu i social molt dife-

rent del model que els poderosos i

poderoses necessiten implantar al

nord i exportar a la resta del món.

Un altre ensenyament és possible

OPINIO Manifest contra la globalització

REDACCIO

La Delegació de Medi Ambient de la

Universitat ha posat en marxa dos iti-

neraris botànics a Burjassot. La ini-

ciativa s’ha pres després de la pro-

posta dels voluntaris d’aquest cam-

pus. El primer itinerari està destinat

als alumnes que cursen l’assignatura

de Botànica en les llicenciatures de

Biologia, Farmàcia i Ciències

Ambientals i que poden practicar el

visu de Botànica. Es retolaran les

plantes que hi ha als voltants dels edi-

ficis de Biològiques i Matemàtiques.

Se substituiran els cartells que que-

den d’una retolació anterior pels nous,

amb més informació. En la realitza-

ció de les fitxes han participat els

voluntaris ambientals. Els rètols del

primer itinerari seran de color blau

fosc i s’editarà també un tríptic infor-

matiu i un panell mural. El segon iti-

nerari està destinat al públic que visita

el campus. Es retolaran les espècies

més representatives dels jardins del

mateix, incloent-hi el palmeretum dels

voltants de la Biblioteca. Els rètols

seran de color bordeus.

Els voluntaris tenen una reunió hui

dijous dia 11 a les 13 hores a la Sala

de la Biblioteca del Campus de

Burjassot.

REDACCIO

Estudiants, professors i sindicats han

creat una plataforma universitària con-

tra la cimera que se celebrarà del 20

al 23 d’abril a València i que, després

del recent encontre a Barcelona, tor-

narà a posar damunt de la taula alguns

temes controvertits. La plataforma ini-

cia, d’aquesta manera, una campa nya

contra l’Eurocimera que té com a lema

Ni OTAN ni globalització, per l’alli-

berament dels pobles. La primera acció

presa per la plataforma ha estat redac-

tar un manifest que reproduïm a con-

tinuació, a més de convocar una mani-

festació i una vaga d’estudiants per al

proper dimarts 23 d’abril. La marxa

eixirà de la Facultat de Geografia i

Història a les 12 hores i ar ribarà fins

el riu. La plataforma ha organitzat per

a hui dijous 11 d’abril dues assemblees

en els tres campus de la Universitat en

les quals s’informarà d’aquesta inici-

tiva. Les reunions seran a les 12:30

hores i a les 18 hores a la Biblioteca

del Campus de Burjassot, a la Sala

Fuster de la Facultat de Geografia i

Història i a l’Aula 102 de l’Aulari Nord

als Tarongers.

Itinerarisbotànics alCampus deBurjassot

Manifestació i vaga contral’Eurocimera

Cristina Alberdi al Claustre de la Nau. FOTO: M. LORENZO

11 ABRIL 200212 NÚM. 145 ULTIMA

AGUSTI HERNANDEZ DOL²

onéixer l’entorn és una de

les tasques que més temps

ocupen en la vida de les perso-

nes. De fet, mai no s’acaba de fer-

ho totalment. I dins de l’entorn,

una part l’ocupen aquelles zones

on la mà humana no s’ha fet

d’asse nyalar especialment, on ha

conviscut harmònicament amb la

natura. Dins d’eixos espais tro-

bem parcs com ara l’Albufera,

un lloc de convivència pacífica

al llarg dels segles.

En aquest sentit, la Societat

Espa nyola d’Ornitologia (SEO)

vol configurar un Atles d’ausreproductores de la Devesa del’Albufera de València, amb l’in-

tenció de conéixer com poden

influir diversos estímuls, entre

ells els que provoca l’ésser humà,

en el comportament de les aus,

de cara a mantindre o modificar

la gestió que s’està fent de la

Devesa. Mario Giménez, des de

la delegació valenciana de la

SEO, explica que l’activitat està

oberta a la participació de qual-

sevol tipus de voluntaris i

voluntàries. De fet, el col·lectiu

majoritari que participa en les

seues activitats és aquest, a més

dels socis de la societat. Amb vis-

tes als estudiants de la Universitat

s’ha difós als alumnes de Biològi -

ques el projecte.

Per una banda, no requereix

d’un alt nivell de coneixements,

i a l’Albufera la SEO imparteix

un curset en què s’inicia les per-

sones en l’estudi de les espècies.

La metodologia per a l’elabora-

ció de l’Atles d’aus reproducto-

res s’ha adaptat a la superfície de

l’Albufera i la seua pròpia con-

figuració (un espai allargat que

separa la mar i el litoral del llac

i de la marjal).

Aquest espai intermig, la

Devesa, s’ha distribuït en qua-

drícules de 500x500 metres, i cal

fer quatre observacions o visites

a la zona, fins el proper 1 de juliol

aproximadament, a fi de poder

conéixer les distintes èpoques

reproductores de cada espècie. El

temps no és limitat. Les voluntà-

ries i els voluntaris disposen del

temps que vulguen (en aquest

interval) per a poder observar i

enregistrar allò que puga contri-

buir a l’Atles.Aquestes visites, que perme-

ten una formació en ornitologia,

s’han d’intentar espaiar en el

temps a fi de poder abastar tot el

cicle reproductiu de les aus, ja

siguen sedentàries o migratòries.

Alhora, aquestes visites també

permetran conéixer i investigar

els diversos hàbitats que formen

la Devesa de l’Albufera, com ara

la platja, les dunes pioneres,

mòbils, semifixes, estabilitzades,

les mallades i les velles dunes

estabilitzades.

L’associació pretén repetir

anualment aquesta observació, i

anar comprovant l’impacte fruit

de la gestió del parc (si les visi-

tes o altres activitats tenen algun

impacte en la reproducció de les

espècies).

Aquestes espècies, entre mol-

tes altres, són el cor riol camane-

gre (a la platja i primeres dunes),

la mongeta, o la cogullada (a les

dunes semifixes). La merla, la se -

nyoreta i el totestiu també estan

presents a la Devesa.

SEO és una de les ONGs con-

servacionistes més antigues

del’Estat Espa nyol, formada l’any

1954 en part per ornitòlegs pro-

fessionals de la Univer si tat. Les

seues línies d’actuació més

importants se centren en tasques

d’investigació encaminades a

obtindre dades de primera mà; la

conservació, influint en governs

o en l’administració; i la divul-

gació dels coneixements i sensi-

bilització de les persones, apli-

cant la norma de “conéixer per a

conservar”.

A nivell internacional, SEO

forma part del col·lectiu d’àmbit

mundial Birdlife, el qual està

representat en molts països amb

diverses societats.

Quant a l’organització a

València, l’any 1982 va crear

l’Estació Ornitològica de l’Albu -

fera, amb el fi de promoure l’es-

tudi científic i la conservació de

l’avifauna valenciana, de tal

manera que fruit d’això el 1983

es va subscriure un conveni amb

l’Ajuntament de València per a

promoure estudis ornitològics a

l’Albufera. Cal dir que SEO con-

tinua treballant amb la

Generalitat, mitjançant un con-

veni marc del 1995 amb la

Conselleria de Medi Ambient.

La forma de contactar amb

SEO a València és a través de la

Delegació Ter ritorial de València

(av/dels Pinars 106, 46012, el

Saler, València), o bé a través del

telèfon i fax 96 162 73 89. El cor -

reu electrònic és: valen cia -

@seo.org.

C

Els fabricants d’armes

s’estan fent d’or en un

món marcat per la para-

doxa. Resulta que es des -

encadena una guer ra en algun

lloc i al caliu de l’hor ror es

reuneixen els països rics per a

parlar de com instal·lar la pau

als ter ritoris del conflicte. I

ningú no diu que aquestes re -

unions són la metàfora doble

de l’hor ror: els països que apa-

rentment volen apropar la pau

entre dos enemics són els que

prèviament han fabricat les

armes perquè aquests enemics

es maten entre ells. És el

negoci de la hipocresia, del

des crèdit moral dels gover-

nants rics, d’aquest im pietós

poder del nord sobre el sud. I

cada vegada més, el sud som

tots menys uns quants. El ter -

rorisme està sent la macabra

imatge literària que sustenta la

vocació de liquidar dissidents

que ens ve dels EUA, que s’a-

llotja en els seus acòlits de la

Unió Europea (amb Blair i

Aznar al capdavant) i es dis-

para sense contemplacions

contra la llibertat del planeta.

És clar que aquestes actua-

cions són selectives: les bom-

bes dels “pacifistes” rics s’a-

carnissen únicament en aquells

ter ritoris asse nyalats com a

enemics del Pentàgon i de la

globalització dels diners i les

consciències que imposen els

del pensament únic i multimi-

lionari. Per això, els aliats d’a-

quest capitalisme implacable

miren impassibles com es des-

sagna l’Orient Pròxim (sobre-

tot el poble palestí, sense obli-

dar, clar, les morts d’israelians

que vénen jalonant igualment

els rius d’aquesta guer ra

infame com totes) sense que

se’ls ar rugue ni una cella. Les

paraules d’aquest vell capita-

lisme amb cares noves són les

de la mentida, les de la doble

moral, les d’aquella paradoxa

que deia en el principi d’a-

questa columna: les armes les

fabriquen per a això, perquè es

mate la gent a l’empara d’una

raquítica i interessada concep-

ció del terrorisme, d’una retò-

rica obscena en asse nyalar les

dimensions de la justícia uni-

versal, d’una vergo nyosa inter-

pretació de la sobirania nacio-

nal camuflada d’extermini del

contrari. Quina merda!

LA C

OLU

MN

A

Guerres

Alfons Cervera

L’Atles de les aus

2

La SocietatEspanyolad’Ornitologiapretén elaborarun ‘Atles d’ausreproductoresde la Devesa del’Albufera’

Ornitòlegs treballen a laDevesa del’Albufera. FOTOS:MIGUEL LORENZO