El pressupost municipal per al 2009 aposta clarament per la inversió pública com a motor de l’activitat econòmica i la generació de llocs de tre-ball. Amb els comptes per enguany, el govern municipal prioritza la despesa social i d’atenció a les persones, a la vegada que fomenta la formació continuada i ocu-pacional, afavoreix l’accés a l’habitatge protegit i dóna suport a l’emprenedoria i les activitats productives, com a eixos prioritaris.

Prop d’un 60% de despesa socialLa despesa social representa el 57,71% del pressupost, la

qual cosa suposa un incre-ment de 15,61% respecte als comptes de l’exercici anterior. Aquesta despesa es concreta amb els següents projectes: la creació de noves places de llars d’infants i escolars; la construcció del Casal de Joves a la Palma, el Casal de les Dones al barri Carme; els nous centres cívics del Llevant, Mestral i a la Patacada; la construcció de 175 pisos pro-tegits; el manteniment de les 800 teleassistències malgrat la menor aportació econòmica de la IMSERSO, i l’increment de la dotació pressupostària dels recursos dedicats a aju-des a persones i famílies en situació de precarietat.

Inversió pública destacableL’Ajuntament i les societats municipals invertiran directa-ment més de 30 milions d’eu-ros, que sumats als correspo-nents aquesta anualitat del PAM i als 18,54 milions d’eu-ros del Fons d’Inversió Local estatal, faran que l’Ajuntament gestioni durant el 2009 una partida d’inversions de més de 100 milions d’euros. Entre les previstes, destaca la construc-ció dels CEIP Pi de Burgar i La Vitxeta, el Casal de Joves, l’am-pliació de l’escola bressol La Ginesta, l’habitatge protegit a Sant Josep Obrer, Mas Bertran i la Patacada, o la Unitat d’Ex-perimentació Animal. u

La Patacada en obresA punt de començar les obres per al conjunt residencial i d’equipaments de la plaça de la Patacada, un dels projectes més significatius del Carme.Pàg. 13

Pla contra la marginacióEl Pla d’inclusió social de Reus treballa per coordinar la tasca contra la marginació.Pàg. 15

Plànol de la ciutat de Reus

AUTOVIA BELLISENS

RAVAL DE JESÚ

S

CTRA. DE SALOU

PARC

DE

ST. JO

RDI

CTRA.

DE MONTB

LANC

RIER

A D

'ARA

GÓ

AUTOVIA DE TARRAGONA

AV. DE JAUME I

RAVAL DE

MARTÍ

FOLGUERA

PL. DELMERCADAL

C. ASTORG

A

AV. DE SANT BERNAT CALBÓ

PG. D

E

MISE

RICÒ

RDIA

PL. DE LAPASTORETA

PL. DEPRIM

ST. JOAN

DR. VILASECA

CTRA

. A R

IUDO

MS

PG. D

E M

ATA

PG. D

E PRIM

CAMÍ DE RIUDOMS

PAÏSOS CATALAN

S

PL. D

E LA L

LIBER

TAT

CTRA

. DE

CAM

BRILS

CTRA. DE FALSET

AV. ONZE DE SETEMBRE

AV. D

EL C

OMERÇ

CASTELLVELL

AV. DELS JOCS OLÍMPICS

PARC DELSCAPELLANS

FACULTAT DE CIENCIESECONÒMIQUES I EMPRESARIALS

PL. DELES OQUES

IES ESCOLAD’HORTICULTURA

RIER

A D

E M

IRÓ

SANTUARI DEMISERICÒRDIA

CEMENTIRI

AV. D

EM

ARIÀ

FORT

UN

Y

AV. D

ELPR

ESID

ENT

MAC

IÀ

CTRA. DE CASTELLVELL

PG. D

E SUN

YER

Carrer Llovera

Monterols

RAVA

L

DE

ST. P

ERE

Barri FortunyAmpliació CAPI Reus V

Centre Cívic LlevantMas dels Canonges

Horts de Miró

Centre Cívic MestralBarri Gaudí

Creació sala d’estudis

DE RIUDOMS

RehabilitacióMas Carandell

Projecte d’adequacióde Cal Massó

DSU

N

Pista semicobertaCEIP Alberich i Casas

Pista semicobertaCEIP Ciutat de Reus

ter

Adequació enllumenat públicNucli antic

Adequació enllumenat públicRieres de Miró i d’Aragó

R

Adequació enllumenat públicPasseig Prim

IM

Adequació enllumenat públicPasseig Mata

ATA

DE SU

NYER

SUN

Adequació enllumenat públicPasseig Sunyer

Reasfaltat de carrers

Reasfaltat de carrers

Reasfaltatde carrers

Reasfaltatde carrers

Reasfaltatde carrers

A

Reasfaltat de carrers

C

Reasfaltat de carrersReasfaltat de carrers

STO

Reasfaltatde carrers S

Reasfaltat de carrers

Reforma voreresCarretera de Castellvell

Recollidapneumàtica

OS

CATALANS

RehabilitacióMas Vilanova

PG. D

E

RehabilitacióCasa dels Mestres

públic

RehabilitacióCEIP Ciutat de Reus

RehabilitacióCEIP Rosa Sensat

AV. ONZE DE S

RehabilitacióCEIP Joan Rebull

RehabilitacióCEIP Pompeu Fabra

Adequació enllumenat públicPere el Cerimoniós,

av. de la Salleav. de la Sal

Equipaments

Xarxa viària

Urb.El Pinar

MasLlevat

Urb.Quintana

HortsDe Simó

Urb.Dyna

Parcel·LesBascos

Urb.Sant Joan

BarriNiloga

PauCasals

Parc DelsCapellans

BarriDels Poetes

BarriDel

Carme

NucliAntic

HortsDe Miró

Urb.Sol I Vista

Urb.Pelai

Agro Reus

BarriGaudí

Carrilet

Mas Vilanova

Zona Greco

BarriImmaculada

Mare MolasBarri

Sant JosepObrer

MasAbelló

BarriFortuny

Urb.Mas Pellicer

BarriJuroca

Urb. Bellisens

La Roureda

BarriMontserrat

Mas Carpa

Monastir

Més inversió pública per encarar el 2009

Dalt, obres a l’avinguda de Jaume I. Sota, la plaça de la Patacada, al barri del Carme.Fotos: Carles Fargas

Nova escola bressolAmb l’estrena de l’escola bressol El Lligabosc, al polí-gon Agro-Reus, ja són 421 les places públiques municipals per a infants de 0 a 3 anys.Pàg. 16

Projectes amb el Fons estatalEl Fons d’Inversió Local aporta a Reus 18,5 milions d’euros per a 17 projectes.Pàg. 11

El Tecnoparc avançaLa urbanització del sector A.12 Riera del Molinet i les obres dels equipaments del Tecnoparc són ben visibles a Bellissens.Pàg. 12

Més serveis per als jovesLa Targeta Jove es renova amb més avantatges i es posa en marxa el bus nocturn.Pàg. 19

Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus gener / febrer de 2009 7a època núm. 13

EL MERCADAL

EL MERCADAL 7a època núm. 132

Ple del 5 de desembre de 2008u S’aprova, definitivament, l’expedient de modificació de diverses ordenances fiscals reguladores de tributs i preus públics, per a la seva aplicació a partir de l’1 de gener de 2009 (més informació a la pàgina 8).

Ple del 19 de desembre de 2008u L’Ajuntament de Reus demana acollir-se als ajuts que atorga el Departament de Governació i Administracions Públiques en situacions excepcionals, d’urgència o deriva-des de catàstrofe, per les actuacions deriva-des de l’episodi meteorològic —amb tempes-tes i forts vents— del 2 de novembre passat. La sol·licitud s’acompanya d’un informe dels serveis de Jardineria de l’Àrea de Via Pública que quantifica les despeses per reparar els danys en 106.153,55 euros. Aquests treballs afecten a la reposició i manteniment dels 352 arbres afectats: 243 per caiguda, 49 per inclinació i 60 per trencament de brancatge.

u S’aproven les tarifes dels autobusos de Reus Transport: el bitllet senzill no es modi-fica i es manté en 1,10e; el bitllet senzill del servei especial a l’Aeroport de Reus es manté en 2,20e; la targeta de 10 viatges T10 manté el preu de 6,15e (cosa que suposa un descompte del 44%); la targeta de 2 viatges TEscola, producte destinat a les escoles, val 1,10e; la nova targeta TMES, pensada per a usuaris que utilitzen de manera reiterada el servei, permet fer viatges il·limitats en el ter-mini màxim d’un mes i té un cost de 28e.

u S’acorda concedir al CEIP Rubió i Ors la Menció Honorífica Municipal en reconeixe-ment a la tasca educativa duta a terme per aquesta comunitat educativa i, de manera especial, en complir-se enguany el 85è ani-versari de la creació de l’escola.

u S’acorda la imposició i ordenació de les contribucions especials per a l’execució del projecte d’obres de remodelació dels carrers de Sant Celestí i de Sant Joaquim. L’import del projecte és de 331.065,96 euros, que aniran a càrrec a parts iguals entre l’Ajunta-ment i els propietaris.

u S’aprova de manera inicial l’expedient de modificació de crèdits en el pressupost de l’Ajuntament, l’IMAC i l’Institut Municipal de Museus.

u S’aprova el pressupost general de la Corporació per a l’exercici 2009.

u S’acorda la cessió gratuïta a la Generalitat de Catalunya de l’immoble situat al carrer dels Pagesos núm. 2, de 15.048 m2, desti-nada a la instal·lació del Centre de Trucades d’Urgència i del Sistema General de Seguretat i Emergències.

Ple del 16 de gener de 2009u S’aprova definitivament el projecte exe-cutiu per a la construcció del Centre d’Educa-ció 3-16 (infantil, primària i secundària) Pi del Burgar, amb un pressupost de 6.717.664,72 euros. Tindrà capacitat per a 690 alumnes, 450 d’educació infantil i primària i 240 de secundària, en 6 aules d’infantil, 12 aules de primària i 8 aules de secundària. El centre funciona actualment en mòduls provisionals al carrer del Fuster Valdeperes i té capacitat per a 253 alumnes de P3 fins a quart. La previsió és que el curs 2008-2009 creixi fins a 5è i el 2010-2011 s’iniciï el primer curs d’educació secundària.

u S’aprova de manera inicial el projecte de pavimentació de la cruïlla del carrer de Lleó XIII amb l’avinguda de Sol i Ortega, i la vorera entre la via del ferrocarril i el carrer del Treball, obres complementàries a la conne-xió dels passejos sota la via del ferrocarril.

u S’aprova la sol·licitud d’inclusió de diver-ses obres municipals al Fons Estatal d’Inver-sió Local (més informació a la pàgina 11).

Els extractes dels acords del Ple es poden consultar al web www.reus.cat i al tauler d’anuncis de l’OAC.

Consell editorial:Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Reus

Directora:Núria Pérez

Redactora en cap:Imma Bolet

Redacció:Susana Bahíllo, Eduard Vallès

Fotografia:Carles Fargas, Arxiu DCC

Edita:Ajuntament de Reus

Direcció de Comunicació Corporativa

Mitjans Corporatius i Comunicació Interna

Pl. del Mercadal 1 43201 REUST. 977 010 023 F. 977 010 213 A/E:info.comunicacio @reus.catURL: www.reus.cat

Tirada: 37.500 exemplars

Dipòsit legal:T-928-2003

ISSN: 1696-5507

Projecte gràfic i producció:Tona Bayona

Impressió:Rotocayfo Quebecor

Distribució:Unimail

AJUNTAMENT DE REUS

ACoRDS DEL PLE

SuMARI

Nota: Si per qualsevol raó no rebeu El Mercadal a la vostra bústia, envieu-nos un correu electrònic, una carta o feu-nos una trucada telefònica.

Edició digital:A www.reus.cattrobareu El Mercadal en format PDF i un arxiu històric de tots els números.

Plaça d’Antoni Sabater (plaça de les Aigües), s/n 43202 REUSTelèfon 977 010 088 info.eia@reus.cat

Horari d’atenció:De dilluns a divendres de 10:00 h a 13:00 h i de 17:00 h a 20:30 h

Què és?L’Espai d’Informació

Am bien tal és l’oficina d’atenció de l’Àrea de Me di

Ambient adreçada a ciutadans, entitats, escoles,

empreses i serveis.

Un espai que fomenta la reflexió, la participació i la

construcció d’una xarxa ciutadana interessada a

conèixer bones pràctiques a l’abast per aplicar davant

els nous reptes de la sostenibilitat.

L’Espai Aigua és una pro-posta expositiva de l’em-

presa municipal Aigües de Reus, per deba-

tre i aprofundir en les qües-tions essencials de la gestió

de l’aigua: el cicle inte gral de l’aigua, l’element com a condicionant dels paisatges

i les formes de viure i de l’esforç que ha suposat que

la ciutat de Reus disposi d’aigua.

Què ofereix?Visites guiades per a grups organitzats que vulguin visitar les expo-sicions temàtiques permanents de què disposa l’espai i activitats didàctiques i de sensibilització ambiental.

Programació permanent d’activitats, seminaris, jornades de divulgació i tallers sobre temes socioambientals, organitzada per quadrimestres.

Servei d’informació i assessorament, atenció a les consultes que la ciutadania vulgui formular en tot allò que fa referència a qüestions ambientals, estalvi i eficiència ener gètica.

Recursos, eines, serveis i informació que s’ofereixen des de l’Àrea de Medi Ambient.

• Serveis per a festes sostenibles

• Cessió de bicicletes

• Compostadors per a l’hort o per al jardí

• Inscripcions al servei DonoCanvioNecessito

• Cubells per a la recollida de matèria orgànica

2 Sumari. Crèdits3 El pressupost municipal per al 2009 frega els 300 milions

d’euros4 La despesa social representa prop del 60% del pressupost, un 15%

més que el 20085 Les actuacions més destacades que es duran a terme durant

l’any 20096 Les empreses municipals gestionen el 64% del pressupost7 Menys d’un 14% dels recursos provenen d’impostos8 Es congelen els tributs majoritaris, com l’IBI i l’impost de vehicles9 Mesures per optimitzar recursos i fer front a la crisi10 El pressupost es presenta als agents econòmics i socials abans

d’aprovar-lo11 El Fons estatal aporta a Reus 18,5 milions més per al 200912 Els equipaments i serveis del Tecnoparc, en marxa13 Les obres per al conjunt residencial i d’equipaments de la

Patacada, a partir de l’abril14 Els indicadors de l’Agenda 21 en tendència positiva15 un Pla d’inclusió social contra la marginació16 S’estrena l’escola bressol El Lligabosc i ja són 421 les places

públiques municipals de 0 a 3 anys17 La campanya policial de Nadal dóna resultats18 Nous documents i millores als espais del Gaudí Centre19 Nova Targeta Jove amb més avantatges dels 12 als 30 anys20 Per a la història22 opinió Articles dels portaveus dels grups municipals

SuMARI

7a època núm. 13 EL MERCADAL 3

Amb els vots a favor del govern municipal (PSC, ERC i ICV-EUiA), l’abstenció del PPC i els vots en contra dels regi-dors de CiU i la CORI, el Ple del 19 de desembre va apro-var el pressupost municipal per al 2009, que supera els 299 milions d’euros. Els d’en-guany són uns pressupostos

de contenció, elaborats per primer cop seguint la meto-dologia base zero i marcats per la definició de programes basats en el rigor i l’austeritat per adaptar-se millor a l’actual context de crisi econòmica.

Els comptes municipals per al 2009 aposten clarament

per la inversió pública com a motor de l’activitat econòmi-ca i la generació de llocs de treball. Prioritzen la despesa social i d’atenció a les perso-nes, a la vegada que fomen-ten la formació continuada i ocupacional, afavoreixen l’accés a l’habitatge protegit i donen suport a l’emprenedo-ria i les activitats productives com a eixos prioritaris.

Les grans xifres del pressupostEl pressupost consolidat del Grup Ajuntament supera els 299 milions d’euros, la qual cosa representa un incre-ment de 8,55% respecte als números de l’exercici 2008.

L’Ajuntament gestionarà un pressupost de 112,89 milions d’euros; les empreses muni-cipals, 221,68 milions, i els organismes autònoms muni-cipals, 8,94 milions d’euros.

Rebaixa de la pressió fiscalEls pressupostos municipals de 2009 són, a la vega-da, uns pressupostos que rebaixen la pressió fiscal. Els impostos –tant els directes com els indirectes– només representen un 13,91% dels recursos totals gestionats, quan l’any 2003 suposaven més del 21% del total. Les dades es desglossen a les pàgines següents. u

El Ple de l’Ajuntament de Reus del desem-bre va aprovar el pressupost per al 2009, que s’acosta als 300 milions d’euros. Els comptes municipals s’emmarquen en la situació econòmica actual: són uns pressu-postos de contenció que primen la despe-sa social i la inversió per generar riquesa.

É s cert que vivim moments complicats i que les circums-tàncies econòmiques actuals han començat a afectar a

moltes famílies. Per això des de l’Ajun-tament hem aprovat uns pressupostos pensats per ser al costat dels ciutadans i per superar l’actual conjuntura. D’una banda, rebaixen la pressió fiscal. De l’al-tra, incrementen la despesa social priorit-zant la inversió en formació continuada i ocupacional, suport a l’emprenedoria i la

innovació, i l’habitatge social. Per últim, tenen una clara voluntat de promoure la reactivació econòmica i el manteniment de llocs de treball.

Injecció públicaProva d’això són les més de 30 obres públiques que coincidiran a la ciutat. Algunes ja estan encetades, com el nou Hospital, el futur Palau Firal o la reforma del barri del Carme. D’altres, comença-ran aviat com la construcció de nous

pisos socials a la plaça de la Patacada i al barri Sant Josep Obrer. Per últim, una quinzena aniran a càrrec dels 18,5 milions que ens corresponen del Fons Estatal d’Inversió Local i que a la nostra ciutat es traduiran, entre d’altres, en la construcció d’equipaments destinats a l’atenció sociosanitària, la relació social, la cultura i l’esport.

Una injecció d’activitat i recursos que re ver tirà en els ciutadans. N’estic segur. u

Reus no s’atura

Lluís Miquel PérezAlcalde de Reus

El pressupost municipal per al 2009 frega els 300 milions d’euros

EDIToRIAL

Un moment de la sessió plenària

del desembre que va aprovar el

pressupost.Foto: Carles Fargas

PRESSuPoST 2009

EL MERCADAL 7a època núm. 134 5

La despesa social representa prop del 60% del pressupost, un 15% més que el 2008

El marc socioeconòmic que s’ha tingut en compte a l’hora de confeccionar els pressu-postos per al 2009 pel que fa a població –segons les estimacions municipals– és que l’increment del nombre d’habitants serà d’un 1,67% en passar de 109.470 a 113.000 habitants, quan el 2008 el creixement va ser d’un 3,38%.

En referència a l’economia i als llocs de treball, la ciutat no és aliena a la situació eco-

nòmica general i a l’impacte de la davallada de l’activitat immobiliària. I una menor activitat es tradueix en una caiguda de l’ocupació i en un creixement de la taxa d’atur, sobretot en el sector de la construcció.

En aquest marc, el 57,71% dels recursos globals pres-supostats per al 2009 es destinaran a despesa soci-al, cosa que representa un increment del 15,61% res-pecte al 2008.

L’esforç de contenció i austeritat que marca el pressupost no afecta la despesa social, que lluny de disminuir augmenta un 15% respecte exercicis anteriors fruit de l’aposta municipal per contribuir a millorar la qua-litat de vida de les famílies reusenques i a generar riquesa i crear llocs de treball.

PRESSuPoST 2009

e ls comptes municipals prioritzen la despesa social i d’atenció a les persones

La sessió plenària del mes de desembre.Foto: Carles Fargas

Les grans dades pressupostàriesINGRESSoS 2008 2009 Var. % Var. % (09-08) (09-07)

Pressupost de l’Ajuntament de Reus 109.009.000,00 112.897.248,00 3,57% 19,80%

Suma dels pressupostos de les societats municipals 186.709.408,00 221.684.366,00 18,73% 30,94%

Suma dels pressupostos dels organismes autònoms 8.326.081,00 8.944.504,00 7,43% 39,49%

Total suma dels tres conceptes anteriors 304.044.489,00 343.526.118,00 12,99% 27,25%

Ajustos de consolidació -28.580.380,00 -44.519.513,00 55,77% 66,72%

Total pressupost consolidat 275.464.109,00 299.006.605,00 8,55% 22,92%

A què es destina la despesa social?Algunes de les partides més destacades en l’àmbit social es destinaran a la creació de noves places d’escola bres-sol; a la construcció de dues escoles d’infantil i primària (els edificis definitius de La Vitxeta i del Pi del Burgar); al mante-niment del programa de tele-assistència de Serveis Socials amb 800 serveis malgrat la menor aportació econòmica d’altres administracions; a la construcció del Casal de Joves a la Palma i del Casal de Dones al barri del Carme; als nous centres cívics (el Llevant, el Mestral i el de la plaça de la Patacada); a la promoció de 175 pisos protegits de llo-guer i venda per a joves a Mas Bertran, al barri de Sant Josep Obrer i a l’entorn de la Patacada; i a la consolidació del Pla Transversal d’Infància i Famílies que es duu a terme a Mas Pintat.

I a aquesta llista de projec-tes cal afegir-hi les inversions ja iniciades i que segueixen en marxa enguany. La cons-trucció del nou Hospital de Reus encapçala la llista, que també inclou les obres de reforma integral del barri del

Carme, l’ampliació de la xarxa de recollida pneumàtica o la construcció del nou Palau de Fires i Congressos, a l’edifici Tecnoparc, entre d’altres.

Més diners per a Mas CarandellEn l’àmbit de la inversió soci-al, sobretot a causa de l’actual conjuntura de desacceleració i d’increment de l’atur, en el pressupost de 2009 també destaca l’increment per sobre del 15% de l’aportació muni-cipal als comptes de Mas Carandell. Ara més que mai es demostra la necessitat de destinar recursos a la forma-ció continuada i ocupacional i a l’orientació laboral, tasca que desenvolupa l’organisme autonòm Mas Carandell des de fa vint anys.

Aquestes actuacions responen als eixos prioritaris que s’ha marcat el pressupost munici-pal: reforçar la inversió pública com a motor de l’activitat eco-nòmica i de la generació de llocs de treball, donar suport a l’emprenedoria i les activitats productives, facilitar la concilia-ció de la vida laboral i familiar i augmentar els serveis per a la formació continuada i ocupa-cional. u

Despesa consolidada 2009CoNCEPTE 2009 %

Despesa social 172.551.556,20 57,71%

Seguretat i protecció civil (Guàrdia Urbana) 10.538.960,83 3,52%

Neteja i cicle de l’aigua 30.081.161,06 10,06%

Promoció econòmica de la ciutat 8.678.545,00 2,90%

Infraestructures i manteniment (PAM) 45.519.067,91 15,22%

Administració general i financera (Alcaldia, Recursos Generals sense cap. 3 i 9) 20.091.774,00 6,72%

Deute públic (cap. 3 i 9) Ajuntament 11.545.000,00 3,86%

ToTAL 299.006.605,00 100,00%

4 57a època núm. 13 EL MERCADAL 5

Les actuacions més destacades que es duran a terme durant l’any 2009

Imatge virtual del centre educatiu

de 3 a 16 anys Pi del Burgar.

Foto: Ajuntament de Reus

PRESSuPoST 2009

L’ Ajuntament invertirà directament 13,31 mili-ons d’euros, als quals cal

sumar els 17,43 milions de les societats municipals, els 65 milions d’euros per la incorpo-ració de romanents i els 18,54 milions d’euros que correspo-nen a Reus procedents del Fons Estatal d’Inversió Local. Tot plegat suposa una inversió

de 114,29 milions d’euros o el que és el mateix, 1.024 euros per càpita, amb la generació de llocs de treball que això comporta.

I les inversions estatalsI a aquestes inversions cal sumar-hi aquelles actuacions que impulsen administracions superiors al nostre territori com

ara AENA, amb l’ampliació i millora de les instal·lacions de l’Aeroport de Reus, o ADIF, amb la construcció de l’enllaç del corredor del Mediterrani amb la futura estació intermo-dal. Aquestes obres promo-gudes amb inversió pública també contribueixen a impul-sar l’activitat i es traduiran en la generació d’ocupació. u

unitat de recerca

L a Unitat d’Experimen-tació Animal és una infraestructura pro-

moguda en col·laboració amb l’IRTA i pensada per cobrir les necessitats de proves clíni-ques i de residus que tenen les empreses del sector de la nutrició animal per complir la nova normativa europea de seguretat alimentària a l’hora d’introduir al mercat noves formulacions veterinà-ries i additius. La unitat, que requereix una inversió de 2,2 milions d’euros, s’ubicarà a Mas Bové. u

A quest 2009 comen-çarà la construcció de dues noves esco-

les d’infantil i primària que esdevindran la seu definitiva del CEIP La Vitxeta i el CEIPSO Pi del Burgar (de 3 a 16 anys), que actualment ja funcionen en espais i instal·lacions pro-visionals. La inversió total és de 12,8 milions d’euros. La Vitxeta es construirà al nord de la ciutat, al sector B.4 Matet, oferirà dues línies (dues aules

per classe) en una superfície construïda de 3.307 m2. A més de 18 aules ordinàries, el centre disposarà d’una bibli-oteca amb accés directe des del carrer perquè es pugui utilitzar fora de l’horari escolar. El Pi del Burgar –que serà un dels primers centres públics de Catalunya per a alumnes de 3 a 16 anys– s’ubicarà al número 84 del Camí de Valls i la previsió és que obri les portes el curs 2010-211. u

Dues escoles noves

S i parlem de les inver-sions més significati-ves, també cal enu-

merar les obres ja comença-des i que continuen enguany. La més important, amb 120 milions d’euros d’inversió, és la construcció del nou Hospital Universitari de Reus a la zona de Bellissens, del qual ja s’ha construït la major part de l’estructura. Just al costat, el Centre Tecnològic de Nutrició i Salut albergarà el Centre per a Bioempreses, amb una inversió de 2,7 mili-ons d’euros. I sense deixar la zona de Bellissens, també

continuen les obres de l’Edi-fici Tecnoparc –que ha d’aco-llir el nou Palau de Fires i Congressos i Tecno-Redessa, juntament amb altres equipa-ments–, amb un pressupost de 55 milions d’euros.

El barri del carme i la recollida pneumàticaD’altra banda, al centre de la ciutat, continua la reforma del barri del Carme, amb 29,5 milions d’euros, i l’ampliació de la xarxa de recollida pneumàti-ca d’escombraries, que aquest 2009 comportarà una inversió d’1,5 milions d’euros. u

Continuen obres importants com l’Hospital

E l nou Casal de Joves, amb una inversió d’1,1 milions d’euros,

s’ubicarà a les instal·lacions de La Palma, al número 24 del carrer de Castellvell. El Casal de Joves tindrà una superfície construïda de 850 m2 repartits en una planta baixa, un soterrani i dues plantes d’alçada. El nou edi-fici disposarà d’un espai de bar, internet, recepció i sala de trobada; una sala per a

entitats juvenils; una sala de reunions i un espai per a assajos musicals i despatxos. Pel que fa als serveis que s’hi oferiran, acollirà l’Oficina per a l’Emancipació i posarà a l’abast dels joves reusencs tota la informació necessària per afavorir l’emancipació i poder afrontar els seus rep-tes individuals i col·lectius en àmbits com el laboral, de la salut, de l’habitatge, de for-mació, de lleure, etc. u

Més places a La Ginesta

E l projecte d’ampliació de la primera escola bressol municipal de

Reus, La Ginesta, té un pres-supost d’1.016.146,21 euros. L’ampliació projectada com-porta la creació de 73 pla-ces noves, amb la qual cosa el centre passaria a tenir-ne 114. Les actuals instal·lacions del centre tenen una super-fície de 258,68 m2. El nou edifici que es farà annex serà de 615,09 m2 de superfície útil. La Ginesta està situada al costat del CEIP Ciutat de Reus, al barri Gaudí. u

Imatge virtual del Casal de Joves.Foto: Ajuntament de Reus

Les obres del nou Hospital de Reus.

Foto: Hospital de Reus / Grup Sagessa

A banda d’iniciar la quarta fase d’obres de la reforma viària

del barri del Carme –carrers dels Recs, de Pere Òdena i del Vapor Nou–, enguany s’actuarà als vials del qua-drant delimitat pel passeig Sunyer, la plaça de la Llibertat, l’avinguda de Prat de la Riba i el passeig Mata. D’aquest projecte cal destacar el carrer de Pròsper de Bofarull, que mantindrà el sentit actual de

circulació però incorporarà voreres més amples, i tindrà unes característiques sem-blants als carrers de l’entorn ja remodelats. També s’actu-arà al carrer de Balmes i als carrers del Pintor Bergadà i de Pàmies; en aquestes vies es renovaran tots els paviments i les xarxes de serveis. I una altra obra destacada és la construcció de dues rotondes a l’avinguda de Sant Bernat Calbó. u

Casal de Joves a la Palma

Habitatges protegits

E n total, aquest 2009 es començaran a construir 175 habi-

tatges protegits de lloguer i venda a través de l’empresa municipal GUPSA: 62 al barri de Sant Josep Obrer i 45 més a la plaça de la Patacada, al barri del Carme, que s’afegiran als 68 pisos que ja s’estan executant a Mas Bertran, al costat del Pavelló Olímpic. u

Més de 10,5 milions per reformar carrers

EL MERCADAL 7a època núm. 136

PRESSuPoST 2009

2007 2008 2009 Var. % Var. % (09-07) (09-08)

Hospital de Sant Joan SAM (Grup) 112.281.574,00 121.152.081,00 143.511.797,00 27,81% 18,46%

Aigües de Reus Empresa Municipal SA 11.897.562,30 13.174.071,00 12.559.337,00 5,56% -4,67%

Sanejament Ambiental SA 1.715.463,00 1.780.428,00 1.901.738,00 10,86% 6,81%

Gestió Ambiental i Abastament SA 4.539.260,00 5.268.693,00 5.336.962,00 17,57% 1,30%

GUPSA 8.528.535,00 9.113.810,00 5.096.276,00 -40,24% -44,08%

Aparcaments i Mercats de Reus SAM 10.685.327,00 10.504.029,00 13 .967.208,00 30,71% 32,97%

Reus Desenvolupament Econòmic SA 2.928.350,00 7.070.081,00 4.181.929,00 42,81% -40,85%

Reus Esport i Lleure SA 4.630.377,00 4.643.921,00 4.767.682,00 2,97% 2,67%

Gestió de Serveis Funeraris Reus SA 3.967.288,00 4.078.121,00 4.801.494,00 21,03% 17,74%

Reus Transport Públic SA 2.675.385,00 3.163.004,00 3.234.681,00 20,91% 2,27%

Innova SL 5.458.023,00 6.761.169,00 7.906.472,00 44,86% 16,94%

EPEL INNOVA 0,00 0,00 14.418.790,00

ToTAL AGREGAT 169.307.144,30 186.709.408,00 221.684.366,00 30,94% 18,73%

ToTAL CoNSoLIDAT 112.959.624,21 130.176.260,00 169.307.144,30 49,88% 30,06%

Els pressupostos de les societats municipals

m

as Carandell augmenta un15% el pressupost per reforçar l’orientació laboral i obrir una seu al barri del Carme

Les empreses municipals gestionen el 64% del pressupost

El pressupost dels organismes autònoms

L’ Ajuntament, les soci-etats municipals i els organismes autònoms

gestionaran enguany un volum de recursos de 343,5 milions d’euros, que un cop descomptats els ajustos de consolidació, es queden en 299 milions d’euros. Les xifres proven que aquests

són uns pressupostos de contenció fruit de la conjun-tura econòmica: els comp-tes de l’Ajuntament només creixen un 3,57%, en passar dels 109 als 112,89 milions d’euros. Les societats muni-cipals gestionaran el 64,53% dels recursos total, és a dir, 221,6 milions d’euros, i els

organismes autònoms, 8,9 milions d’euros.

Pel que fa a les empreses municipals, al marge dels 3,9 milions d’euros d’inversió en habitatge protegit per part de GUPSA, són remarcables els 6 milions d’euros d’AMER-SAM per avançar en el Pla

director d’aparcaments, els 3,8 milions d’euros del Grup Hospital per seguir millorant les instal·lacions actuals i els 2,07 milions d’euros que el Grup Aigües de Reus destina-rà a actuacions diverses per millorar i renovar les xarxes d’abastament d’aigua i de cla-vegueram de la ciutat. u

INGRESSoS 2008 2009 Var. % Var. % (09-07) (09-08)

Institut Municipal d’Acció Cultural 2.031.291,00 2.001.500,00 12,64% -1,47%

Institut Municipal de Formació i Empresa 4.044.379,00 4.668.784,00 59,23% 15,44%

Patronat Municipal de Turisme 1.006.800,00 1.007.255,00 48,86% 0,05%

Institut de Puericultura Dr. Frias 169.587,00 180.735,00 18,11% 6,57%

Institut Municipal de Museus 1.074.024,00 1.086.230,00 24,35% 1,14%

ToTAL AGREGAT 8.326.081,00 8.944.504,00 39,49% 7,43%

7a època núm. 13 EL MERCADAL 7

PRESSuPoST 2009

Menys d’un 14% dels recursos provenen d’impostos

E ls pressupostos municipals per a l’exercici 2009 s’ins-

piren en els principis d’esforç de contenció, rigor i austeritat i en una nova metodologia amb base zero i per pro-grames. Aquesta filosofia ha provocat un canvi de xip: el punt de partida per elaborar el pressupost de cada àrea municipal i regidoria no ha estat el pressupost de l’any anterior, sinó les necessitats reals de cada programa i/o servei.

A més, el pressupost s’ha elaborat tenint en compte la conjuntura actual. En paraules del regidor d’Hisenda, Carles Salas, durant la presentació del pressupost: «Tots els indi-cadors referents a impostos mostren clarament la sensibi-litat d’aquest Ajuntament cap a les dificultats de les famílies i, per tant, de la reducció de la pressió fiscal.»

El primer indicador a què es refereix Salas és el pes dels recursos impositius sobre els recursos totals gestionats: els impostos –siguin directes o indirectes– només represen-

taran un 13,91% dels recur-sos totals gestionats, quan l’any 2003 suposava un 21,7%.

L’aportació de cada reusenc al pressupostEl segon indicador a tenir en compte és l’aportació mitjana de cada ciutadà per cada euro del pressupost de 2009.

Si tenim en compte no només els impostos, sinó que també hi incloem les taxes i d’altres ingressos procedents de la ciutadania com les multes, l’aportació mitjana de cada ciutadà reusenc serà el 2009 de 19,87 cèntims, per sota dels 23,01 cèntims de fa dos

anys i dels 27,41 cèntims de l’any 2003.

I el tercer i últim indicador que avala la reducció de la pressió fiscal és que la majoria d’impostos directes municipals (l’IBI; l’Impost de Vehicles; l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) i les plus-vàlues) es congelen aquest 2009. Així, si el 2003 cada reusenc pagava 324 euros d’impostos directes munici-pals –quantitat que el 2009 equivaldria a 398 euros, un cop aplicat l’IPC correspo-nent–, amb els pressupos-tos municipals aprovats, l’any 2009 l’Ajuntament ingressarà via tributs directes 353 euros per habitant.

Aquestes dades refermen la feina feta per millorar la ges-tió dels recursos municipals i la tasca de captació de recur-sos d’altres administracions dels darrers anys que perme-ten que l’Ajuntament aporti només 80 milions d’euros a la inversió global del Pla d’Ac-ció Municipal (PAM) 2008-2011, que supera els 600 milions d’euros. u

En gris, la porció de recursos

impositius respecte al total

de recursos.

2009

86,09%

16,17%

2007

83,83%

15,11%

2008

84,89%

Pes relatiu dels impostos

Aportació dels ciutadans per cada euro de pressupost

Any 2007: 23,01 cèntims

Any 2008: 21,84 cèntims

Any 2009: 19,87 cèntims

13,91%

El regidor Carles Salas durant la presentació del

pressupost al Ple. Foto: Carles Fargas

EL MERCADAL 7a època núm. 138

PRESSuPoST 2009

Es congelen els tributs majoritaris, com l’IBI i l’impost de vehiclesD e cara al 2009,

l’Ajuntament de Reus ha optat per

congelar tots els impostos que paguen la majoria de ciutadans. Aquest és el cas de bona part dels impostos directes: l’impost sobre béns immobles (IBI), l’impost de vehicles a tracció mecàni-ca –tant per cotxes com per motocicletes– i l’im-post sobre l’increment del valor dels terrenys. Aquests impostos no es modifiquen respecte a l’exercici 2008 i demostren l’aposta de l’Ajuntament de Reus per donar suport a les famílies

en la conjuntura econòmica actual.

També queden intactes l’or-denança reguladora de les contribucions especials i l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO). En aquest sentit, cal apuntar el descens de la liquidació de l’ICIO, que ha quedat per sota dels 2,5 milions d’euros quan fa només dos anys, el 2006, la liquidació va supe-rar els 4 milions d’euros.

Del conjunt de taxes, cal destacar la introducció d’una reducció del 33% en la

quota per als guals d’habi-tatges unifamiliars.

Compromís 2008-2011Per ajustar les tarifes als costos de gestió dels ser-veis, les taxes pujaran un 4,2%, aquesta xifra estava per sota de l’Índex de Preus al Consum (IPC) estimat el setembre de 2008, quan es van aprovar les ordenances fiscals per al 2009.

Per aquest motiu, a causa del descens que a final d’any va experimentar l’IPC, el regi-dor d’Hisenda, Carles Salas, va refermar el compromís

del govern municipal de no incrementar la pressió fis-cal en el global del mandat 2008-2011 durant la pre-sentació del pressupostos del 2009 al Ple. D’aquesta manera, el balanç global de l’increment dels impostos en aquests quatre anys s’ha de mantenir per sota de l’IPC.

A més, com en els darrers exercicis, el punt de partida per confeccionar les ordenan-ces fiscals és un estudi com-paratiu amb els municipis de l’entorn del qual es desprèn que Reus és el que té una menor pressió fiscal. u

Modificació de les ordenances municipals per a l’any 2009

1 General Ajustos tècnics

2 IAE Increment d’un 4,2% dels coeficients de situació

- Index categ. Vies Públiques Ajust del model per a la classificació de les vies públiques i incorporació dels nous vials

3 IBI NO ES MODIFICA

4 Impost vehicles tracció mecànica NO ES MODIFICA

5 ICIoNo s’incrementa el tipus de gravamen. S’actualitza Mb (el de 2008 del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya a Tarragona). Ajustos tècnics

6 Impost s/l’incr. valor terrenys (PV) NO ES MODIFICA

7 ord. reguladora contribucions especials NO ES MODIFICA

8 Taxa llicències activitats Increment mitjà de les tarifes al voltant del 4,2 % (increment estimat IPC)

9 Taxa recollida escombraries Increment al voltant del 4,2% . Adequació de les tarifes als costos del servei

10 Taxes llicències autotaxis Increment mitjà de les tarifes al voltant del 4,2%

11 Taxes serv.de cartogr., topografia i inform. Increment mitjà de les tarifes al voltant del 4,2%

12 Taxes retirada vehicles via pública Increment mitjà de les tarifes al voltant del 4,2%

13 Taxes expedició documents adm. Increment general de les tarifes al voltant del 4,2%

14 Taxes serveis cementiri (GESFuRSA)Proposta de tarifes aprovada per GESFURSA. Increment taxes conservació Cementiri 4,2% i al voltant del 4,5% en conces-sions i resta de tarifes

15 Taxa per serveis urbanístics Increment mitjà de les tarifes al voltant del 4,2%

16 Taxes per prestacions de la Guàrdia urbana Increment mitjà de les tarifes al voltant del 4,2%

17 Taxes guals i reserves via pública Increment mitjà de les tarifes al voltant del 4,2% amb una reducció del 33% en guals d’habitatges unifamiliars

18 Taxes aprof. sòl, vòl i subsòl públic Increment mitjà de les tarifes al voltant del 4,2%

19 Taxes aprof. béns municipalsIncrement mitjà de les tarifes al voltant del 4,2%, llevat de les tarifes per a utilització de l’estació d’autobusos que no es modifiquen

20 Taxa aprofitam. domini públ. empreses serv. NO ES MODIFICA

21 Taxa servei registre i recollida d’animals Increment mitjà de les tarifes al voltant del 4,2%

22 Preu públic servei recollida residus comercials Increment mitjà de les tarifes al voltant del 4,2%. Adequació de les tarifes als costos del servei

Núm. ordenança

El regidor d’Hisenda de l’Ajuntament de Reus, Carles Salas.Foto: Carles Fargas

7a època núm. 13 EL MERCADAL 9

PRESSuPoST 2009

El procés d’elaboració dels comptes municipals pel 2009 ja va incloure les 36 mesures d’austeritat i optimit-zació de recursos consensua-des pels sis grups municipals en el grup de treball creat expressament en el marc de la Comissió Informativa de Serveis Generals i Econòmics de l’Ajuntament.

Aquest equip amb represen-tació de tots els grups muni-cipals, es va crear arran d’un acord en el debat de la sessió plenària del 24 de juliol de 2008.

El resultat és aquest Pla d’op-timització de recursos, un pla viu que no s’acaba en les 36 mesures ara consensuades i que continua obert a noves propostes i suggeriments per part de tots els grups. Algunes de les principals mesures incloses en el Pla són les que es detallen a continuació.

En l’àmbit econòmico-financer:Rigor i austeritat en tots els

programes de despesa.Pressupost base zero i per

programes.Gestió integrada financera

(cash pooling).

En l’àmbit dels recursos humans:Contenció de plantilles i hores

extres.Revisió de la política salarial i

d’incentius.Congelació del sou dels càr-

recs electes i del personal directiu.

En l’àmbit de la gestió:Ús eficient del cànon conces-

sional de Metrovacesa en la promoció del comerç local fora de Reus i la cre-ació d’una nova societat gestora.

Reducció de les despeses en lloguers.

Optimització dels serveis comuns i/o compartits.

Contenció de la despesa cor-rent en estudis i treballs d’assessoria i consultoria.

Reducció de publicacions, atencions protocol·làries, celebracions, festes i imat-ge corporativa.

Avançar en l’administració electrònica per seguir redu-int la despesa de paper.

Millorar l’estalvi energètic mit-jançant una gestió integra-da de l’energia.

Optimització del subministra-ment d’aigua als edificis municipals, el reg públic i la xarxa de sanejament.

El pressupost per al 2009 incorpora un Pla d’optimització de recursos consensuats per tots els grups polítics municipals en el marc de la Comissió Informativa de Recursos Ge-nerals i Econòmics. Per tant, el d’enguany és un pressupost de contenció però que manté la inversió social.

L’Oficina de l’Habitatge.

Foto: Carles Fargas

A quest 2009 es mantenen tres línies d’ajuts amb subven-

cions per a impostos i taxes i que s’adrecen als col·lectius més desfavorits.

D’una banda, es manté la línia d’ajuts per afavorir l’ac-cés a l’habitatge en propietat per a joves. En aquest cas, s’atorguen subvencions del 50% de la quota de l’IBI als menors de 30 anys i del 25% als joves d’entre 30 i 35 anys. En segon lloc, hi ha ajuts del

50% de la taxa dels guals per a les persones majors de 65 anys i que arriben fins al 80% per a aquelles perso-nes que tinguin una disminu-ció física o psíquica amb un grau superior al 65%. Aquest ajut també el poden sol·licitar les famílies que tinguin una persona amb aquesta dis-minució al seu càrrec. Per últim, les unitats familiars amb uns ingressos anuals baixos poden optar a ajuts per al rebut de l‘aigua i per a la taxa d’escombraries. u

Es mantenen les subvencions als col·lectius amb menys recursos

Mesures per optimitzar recursos i fer front a la crisi

A banda del Pla d’optimitza-ció de recursos, l’Ajuntament de Reus té en marxa altres mesures d’impuls econòmic i de generació de llocs de treball, marcades per tres eixos d’actuació: aposta per la inversió pública, transfor-mació de l’economia basada en la construcció cap a la innovació i la recerca i aposta per l’emprenedoria, la forma-ció continuada i les polítiques actives d’ocupació.

En resum, les altres quatre mesures són les següents:

Pressupost 2009:Supera els 299 milions

d’euros. La despesa soci-al representa el 57,71% del pressupost, cosa que suposa un increment de 15,61% respecte als comptes del 2008. Prio-ritza la inversió pública

com a motor de l’activitat econòmica i la generació de llocs de treball.

Inversió pública:Els pressupostos de 2009

preveuen inversions per una quantia de 95,75 mili-ons d’euros, que sumats als 18,54 milions d’euros del Fons d’Inversió Local del govern estatal, faran que l’Ajuntament gestioni durant el 2009 una parti-da d’inversions de 114,29 milions d’euros.

Congelació impostosi taxes: L’Ajuntament de Reus ha

apostat per donar suport a les famílies i complir el seu compromís de no incrementar la pressió fis-cal en el global del man-dat 2008-2011. S’han con-gelat per l’any 2009 tots

els impostos que paguen la majoria de ciutadans: l’IBI, l’impost de vehicles a tracció mecànica i l’im-post sobre l’increment del valor dels terrenys. També queden intactes l’orde-nança reguladora de les contribucions especials i l’impost sobre construcci-ons, Instal·lacions i obres (ICIO).

Atenció a col·lectius desafavorits:Increment de la dotació pres-

supostària dels recursos dedicats a ajudes per a persones i famílies en situ-ació de precarietat (aju-des a persones, ajudes de menjador, servei d’ajuda a domicili). S’incrementa també el suport a les enti-tats i associacions que es dediquen a l’atenció a les persones. u

La plaça del Mercadal.Foto: Carles Fargas

EL MERCADAL 7a època núm. 1310

Al desembre, l’alcalde, Lluís M. Pérez, i el regidor Carles Salas van presentar als prin-cipals agents econòmics i socials de la ciutat els eixos dels pressupostos municipals de 2009. Durant la reunió a l’Ajuntament, els van explicar que els comptes d’enguany estan marcats per l’esforç de contenció i definits per un Pla d’optimització de recur-

sos consensuat pels sis grups polítics amb representació municipal.

A la trobada amb l’alcalde i el regidor cap de l’Àrea de Recursos Generals i Hisenda hi van assistir els representants de Foment Reus Empresarial, la Cambra de Comerç, PIMEC, la CEPTA, la UGT, CCOO, l’APIR, el Gremi de la Construcció,

El pressupost es presenta als agents econòmics i socials abans d’aprovar-loEls eixos principals del pressupost 2009 es van presentar abans que l’aprovés el Ple als agents econòmics i socials de la ciutat, per informar-los de primera mà dels comptes municipals i de la filosofia que ha seguit l’equip de govern per ela-borar-los.

PRESSuPoST 2009

La trobada amb els agents

econòmics de la ciutat.

Foto: Carles Fargas

el Gremi dels Electricistes, el Gremi de Fusters i Ebenistes, el Gremi de Jardiners, l’Escola d’Horticultura, l’APEMTA i el Gremi de Forners.

En la presentació del pressu-post per part de l’equip de govern es va destacar que els comptes municipals pel 2009 estan marcats per l’esforç de contenció, el rigor i l’austeri-tat pressupostària, adaptant-se així a l’actual conjuntura econòmica. Els pressupostos municipals de 2009 priorit-zen la inversió pública com a

motor de l’activitat econòmi-ca i la generació de llocs de treball; el suport als col·lectius amb menys recursos econò-mics i les entitats d’atenció a les persones; el foment de la formació continuada i ocupacional; el suport a l’emprenedoria i les activitats productives; i l’afavoriment de l’accés a l’habitatge.

Informació del Fons EstatalL’alcalde i el regidor Carles Salas van aprofitar la troba-da per informar els princi-

pals agents socioeconòmics de la ciutat sobre el Reial Decret-Llei 9/2008 de 28 de novembre, que estableix que les obres municipals incloses en el Fons Estatal d’Inversió Local seguiran el procedi-ment d’urgència de la Llei de contractes del sector públic. En el cas de Reus, aquest fons suposarà una inversió de 18,5 milions d’euros, en què es prioritzarà la generació de llocs de treball.(Més informació sobre els projectes municipals presen-tats a la pàgina següent) u

La segona trobada, en aquest cas, amb els agents socials.Foto: Ajuntament de Reus

El pressupost equival al 13 % del PIB de la ciutat

S i es fa l’anàlisi del pressupost en ter-mes de volum eco-

nòmic injectat a la ciutat per conèixer quina incidència

té l’Ajuntament de Reus en l’economia de la ciutat, el resultat és que el 13% del Producte Interior Brut (PIB) de Reus correspon al pres-

supost consolidat del Grup Ajuntament. Les xifres rati-fiquen el paper motor del Grup Ajuntament de Reus en l’economia. u

Incidència en l’economia de la ciutat: Ajuntament i PIBEn termes de volum econòmic injectat a la ciutatPIB estimat de la ciutat / Pressupost consolidat

Incidència economia local Me

PIB estimat 2.293.061.852

Pressupost consolidat 299.006.605

Font: pròpia amb dades d’Idescat ajustades i dades INE

PIB estimat

Pressupost Consolidat

7a època núm. 13 EL MERCADAL 11

Plànol de la ciutat de Reus

AUTOVIA BELLISENS

RAVAL DE JESÚ

S

CTRA. DE SALOU

PARC

DE

ST. JO

RDI

CTRA.

DE MONTB

LANC

RIER

A D

'ARA

GÓ

AUTOVIA DE TARRAGONA

AV. DE JAUME I

RAVAL DE

MARTÍ

FOLGUERA

PL. DELMERCADAL

C. ASTORGA

AV. DE SANT BERNAT CALBÓ

PG. D

E

MISE

RICÒRD

IA

PL. DE LAPASTORETA

PL. DEPRIM

ST. JOAN

DR. VILASECACT

RA. A

RIU

DOM

S

PG. D

E M

ATA

PG. D

E PRIM

CAMÍ DE RIUDOMS

PAÏSOS CATALAN

S

PL. D

E LA L

LIBER

TAT

CTRA

. DE

CAM

BRILS

CTRA. DE FALSET

AV. ONZE DE SETEMBRE

AV. D

EL COMER

Ç

CASTELLVELL

AV. DELS JOCS OLÍMPICS

PARC DELSCAPELLANS

FACULTAT DE CIENCIESECONÒMIQUES I EMPRESARIALS

PL. DELES OQUES

IES ESCOLAD’HORTICULTURA

RIER

A D

E M

IRÓ

SANTUARI DEMISERICÒRDIA

CEMENTIRI

AV. D

EM

ARIÀ

FORT

UN

Y

AV. D

ELPR

ESID

ENT

MAC

IÀ

CTRA. DE CASTELLVELL

PG. D

E SUN

YER

Carrer Llovera

Monterols

RAVA

L

DE S

T. PE

RE

Barri FortunyAmpliació CAPI Reus V

Centre Cívic LlevantMas dels Canonges

Horts de Miró

Centre Cívic MestralBarri Gaudí

Creació sala d’estudis

DE RIUDOMS

RehabilitacióMas Carandell

Projecte d’adequacióde Cal Massó

DSU

N

Pista semicobertaCEIP Alberich i Casas

Pista semicobertaCEIP Ciutat de Reus

ter

Adequació enllumenat públicNucli antic

Adequació enllumenat públicRieres de Miró i d’Aragó

R

Adequació enllumenat públicPasseig Prim

IMAdequació enllumenat públic

Passeig Mata

ATA

DE SU

NYER

SUN

Adequació enllumenat públicPasseig Sunyer

Reasfaltat de carrers

Reasfaltat de carrers

Reasfaltatde carrers

Reasfaltatde carrers

Reasfaltatde carrers

A

Reasfaltat de carrers

C

Reasfaltat de carrersReasfaltat de carrers

STO

Reasfaltatde carrers S

Reasfaltat de carrers

Reforma voreresCarretera de Castellvell

Recollidapneumàtica

OS

CATALANS

RehabilitacióMas Vilanova

PG. D

E

RehabilitacióCasa dels Mestres

públic

RehabilitacióCEIP Ciutat de Reus

RehabilitacióCEIP Rosa Sensat

AV. ONZE DE S

RehabilitacióCEIP Joan Rebull

RehabilitacióCEIP Pompeu Fabra

Adequació enllumenat públicPere el Cerimoniós,

av. de la Salleav. de la Sal

Equipaments

Xarxa viària

Urb.El Pinar

MasLlevat

Urb.Quintana

HortsDe Simó

Urb.Dyna

Parcel·LesBascos

Urb.Sant Joan

BarriNiloga

PauCasals

Parc DelsCapellans

BarriDels Poetes

BarriDel

Carme

NucliAntic

HortsDe Miró

Urb.Sol I Vista

Urb.Pelai

Agro Reus

BarriGaudí

Carrilet

Mas Vilanova

Zona Greco

BarriImmaculada

Mare MolasBarri

Sant JosepObrer

MasAbelló

BarriFortuny

Urb.Mas Pellicer

BarriJuroca

Urb. Bellisens

La Roureda

BarriMontserrat

Mas Carpa

Monastir

El Fons estatal aporta a Reus 18,5 milions més per al 2009L’Ajuntament de Reus ha aprovat el con-junt de 17 projectes, la majoria de mar-cat perfil social, presentats al Fons Estatal d’Inversió Local i permetran donar feina a 466 persones en el seu procés d’execu-ció i representen una inversió global de 18.554.565 euros.

El Fons Estatal d’Inversió Local coincideix plenament amb un dels eixos princi-pals del Pla d’Acció Municipal 2008-2011 i dels pressupos-tos municipals de 2009, que prioritzen la inversió pública com a motor de l’activitat econòmica i la generació de llocs de treball.

114 milions d’inversió amb gestió municipalEls pressupostos de 2009 preveuen inversions per una quantia de 95,75 milions d’euros, que sumats als 18,54 milions d’euros del fons del govern, faran que l’Ajunta-ment gestioni enguany una partida d’inversions de més de 100 milions d’euros.

D’acord amb les bases de la convocatòria del govern estatal, els recursos del Fons d’Inversió Local es destinen a projectes i obres que no han estat inclosos en el pres-supost de 2009, i hauran d’executar-se de manera immediata: s’hauran de licitar abans d’un mes des de la resolució de l’autorització per part de la Secretaria d’Estat de Cooperació Territorial. Les obres s’hauran de realitzar al llarg del 2009 i hauran d’estar acabades durant el primer trimestre de 2010. Els pro-jectes també s’han presentat als gremis professionals de la ciutat, perquè en tinguin coneixement de primera mà.

La tasca de planificació rea-litzada pel govern municipal, concretada en el Pla d’Acció Municipal 2008-2011 ha per-mès disposar, en el moment de la convocatòria del fons, d’un conjunt important de projectes en la fase de madu-resa suficient per poder optar a aquestes ajudes.

Projectes socialsLa selecció dels 17 projectes que s’han presentat a la con-vocatòria ha tingut en compte com a element determinant el seu contingut social. El paquet d’inversions inclou, entre d’altres actuacions, la construcció, ampliació o millo-

ra d’equipaments destinats a l’atenció sanitària, el foment de la formació, la cultura i l’es-port, i per a la relació social tant de persones com d’en-titats, així com per a l’atenció de persones en situació de risc. La relació de projectes, amb el pressupost correspo-nent, és el següent: üent:

Projecte d’ampliació de Cal Massó: 884.446,48 euros.

Creació d’una sala d’estu-dis annexa a la Biblioteca Central Xavier Amorós: 243.584,61 euros.

Pista semicoberta –polies por-tiu lleuger– al CEIP Alberich i Casas: 850.212,12 euros.

Pista semicoberta –polies-portiu lleuger– al CEIP Ciutat de Reus: 1.154.077,73 euros.

Nou Centre Cívic Llevant, Mas dels Canonges, a Horts de Miró: 1.949.141,40 euros.

Ampliació del Centre Cívic Mestral, al barri Gaudí: 779.926,00 euros.

Projecte per a la millora de paviment de diversos car-rers de la ciutat (als barris Montserrat, Sol i Vista, Mas Abelló, Monestir, Fortuny, Astorga, les Parcel·les Cases, Carme i Oda dels Poetes: 870.250,10 euros

Voreres de la carretera que uneix Reus amb Cas-tellvell: 215.758,12 euros.

Implantació de la xarxa de recollida pneumàtica de residus als carrers de Ma re Molas i Camí de Riudoms: 1.089.866,23 euros.

Rehabilitació del Mas Vila nova per acollir el Cen tre de Normalització Lin güística: 556.486,73 euros.

Transformació del Centre d’Atenció Primària del barri Fortuny en Centre d’Atenció Personal Integral (CAPI), que integrarà l’aten-ció sanitària amb l’atenció social amb un centre de dia i una residència assis-tida per a gent gran de 60 places. A més, també s’hi construirà una ofici-na municipal de Serveis Socials d’Atenció Primària: 4.803.382,45 euros.

Mas Vilanova, que es rehabilitarà per acollir el Centre de Normalització Lingüística de Reus.Foto: Carles Fargas

públic del nucli antic de Reus: 649.849,48 euros.

Adequació de l’enllumenat públic del segon cintu-ró de Reus: 1.150.325,01 euros.

Projecte de rehabilitació de la «Casa dels Mestres» per destinar-lo a l’acolli-ment temporal de perso-nes en situacions de risc: 584.304,02 euros. u

FoNS ESTATAL D’INVERSIó LoCAL

Projectes Fons Estatal d’Inversió Local

Actuacions de millora a les escoles CEIP Rosa Sensat, CEIP Ciutat de Reus, CEIP Pompeu Fabra i CEIP Joan Rebull: pressupost total de 1.988.773,85 euros.

Reforma parcial de l’edifici de Mas Carandell, seu de l’Institut Municipal de Formació i Empresa: 784.180,67 euros.

Adequació de l’enllumenat

Les obres d’urbanització d’aquest sector van a càrrec de la constructora Acciona Infraestructuras SA, amb un pressupost de 11.744.277,63 euros i un termini d’execució de 28 mesos.

un polígon sense aparença de polígonLa urbanització del sector Riera del Molinet respon al model d’indústria-jardí, basat en un disseny urbanístic i arquitectònic més harmònic i amb menys impacte visual que el d’un polígon industrial clàssic.

L’activitat del parc tecnològic, basada en la recerca i la inno-vació, permet aquesta relació més amable entre l’activitat econòmica i el seu entorn a partir d’un disseny urbanístic a escala més humana. La jerarquització dels carrers, la seva amplada, l’edificabilitat i les zones verdes responen a aquesta voluntat. Sense dei-xar de banda, però, que la xarxa de comunicacions situa el Tecnoparc com una nova ciutat tecnològica connecta-da no només amb la trama urbana de Reus, sinó amb tot el Camp i la seva àrea d’influència.

un espai ben comunicatEl sector A.12 Riera del Molinet abasta una extensió de 401.374 m2, situada al

sud-est, al costat de l’avingu-da de Tarragona, l’avinguda de Bellissens i del polígon de La Roureda.

El desenvolupament del pla parcial d’aquest sector per-met, d’una banda, augmentar l’oferta de sòl industrial de la ciutat i, de l’altra, conti-nuar el creixement previst pel pla general d’ordenació urbana en relació i en cohe-rència amb els sectors adja-cents que són la Roureda i Bellissens Oest. Els límits del sector, és a dir, les auto-vies de Tarragona i la de Bellissens, garanteixen una bona accessibilitat al polígon i alhora, amb la definició urba-nística del sector, es dibuixa la façana d’un dels accessos a Reus amb la construcció de la gran rotonda a la carretera de Tarragona.

Les zones verdes, al seu torn, se situen en dues àrees cla-rament diferenciades i amb funcions també diverses. D’una banda, al voltant de l’Edifici Tecnoparc i del pas-seig central del bulevard, s’hi ubica una de les zones ver-des amb vocació més urba-na. De l’altra, en la perifèria, hi ha la segona zona verda, amb una funció de transició entre la ciutat i el camp.

El sector A.12 Riera del Molinet acollirà alguns dels principals

Al sector A.12 Riera del Molinet, que actu-alment es troba en la fase final d’urbanit-zació, ja es poden veure les obres d’alguns dels equipaments, serveis i empreses més significatius del parc tecnològic: l’Edifici Tecnoparc i el Centre Empresarial per a la Innovació i el Desenvolupament.

Una de les avingudes

urbanitzades del sector A.12 Riera

del Molinet.Foto: Carles Fargas

Els equipaments i serveis del Tecnoparc prenen forma

equipaments del Tecnoparc. L’Edifici Tecnoparc i el Centre Empresarial per a la Innovació i el Desenvolupament estan ja en fase d’execució i han d’estar llestos el 2010.

L’Edifici TecnoparcL’Edifici Tecnoparc estarà ubi-cat a la rotonda central del parc tecnològic i es concep com un edifici significatiu, tant pel seu disseny com pels ser-veis que oferirà al món econò-mic. L’equipament ha d’acollir la seu i les instal·lacions de diverses entitats i institucions

econòmiques: el nou Palau de Fires i Congressos de Reus (amb sales d’exposicions i de reunions polivalents per a tot tipus de seminaris, congressos i trobades de caràcter empre-sarial); un centre de serveis de la Cambra de Comerç de Reus; el quart complex empresarial de REDESSA que es dirà Tecnoredessa; una pre-visió d’espai d’entre 1.500 i 2.000 m2 per un centre de producció audiovisual. A més, tindrà un amfiteatre exterior amb una capacitat per a mil persones i un mínim de 615 places d’aparcament.

Centre Empresarial per a la Innovació i el DesenvolupamentEl Centre Empresarial per a la Innovació i el Desenvolupament (CEPID) està pensat com una infra-estructura facilitadora de l’activitat empresarial vincula-da al sector de l’alimentació –humana i animal–, la bio-tecnologia i les noves tec-nologies sanitàries, amb una gran capacitat prestacional per promoure i fomentar el desenvolupament tecnològic i la innovació de les empre-ses d’aquests àmbits. u

PRoMoCIó / ARQuITECTuRA I uRBANISME

EL MERCADAL 7a època núm. 1312

La societat municipal GUPSA ha adjudicat a la UTE Tecnología de Firmes, SA-CYOPSA-SISOCIA, SA el contracte de construcció de la gran rotonda d’accés a Reus que distribuirà el trànsit entre l’avinguda de Tarragona i el Tecnoparc. L’obra s’enllestirà el primer semestre d’enguany i té un pressupost d’adjudicació de 685.880 euros.

De grans dimensions, la nova rotonda té com a tri-ple objectiu embellir l’entra-da de la ciutat per l’avin-guda de Tarragona, facilitar l’accés de vehicles a l’àrea del Tecnoparc, i millorar les connexions del parc tecnolò-gic amb l’aeroport, l’autopista AP-7 i la carretera C-14.

Es tracta d’una rotonda ova-lada de 106 metres de llarg per 55 d’ample, amb un interior enjardinat amb olive-res i gespa, al centre de les quals s’emplaça un estany i un sortidor d’aigua de 15 metres d’alçada.

Per a la circulació de vehi-cles s’han previst dos carrils, amb una amplada total de 7,50 m. Mentre que per a la circulació de vianants, s’ha previst una vorera provisi-onal de 2 m d’amplada al costat nord.

S’adjudica la rotonda d’accés a Reus per l’avinguda de Tarragona

Visita d’obres a les instal·lacions del Centre Empresarial per a la Innovació i el Desenvolupament.Foto:Carles Fargas

7a època núm. 13 EL MERCADAL 13

Les obres per al conjunt residencial i d’equipaments de la Patacada, a partir de l’abril

La societat municipal GUPSA ha tret a licitació la construc-ció del conjunt residencial i d’equipaments de l’àrea de la Patacada. El conjunt l’integren el Casal de les Dones, la reha-bilitació dels antics rentadors, el Centre Cívic, 46 habitatges de protecció oficial en règim de lloguer, 109 places d’apar-cament subterrani i la cons-trucció de les escales d’accés al refugi soterrani de la Guerra Civil. El projecte ha sortit a concurs amb un pressupost de licitació de 6.761.063,74 euros. La previsió és adjudicar les obres el mes de març i que aquestes puguin comen-çar a l’abril. El termini d’execu-ció és de 15 mesos.

El futur centre del CarmeAquest projecte residencial i d’equipaments reuneix els principals objectius del Pla d’intervenció integral al barri del Carme, com la transfor-mació del barri sense que perdi la seva identitat; fer del Carme una zona més viva, més accessible i més habi-table, i la dotació de nous equipaments públics per dinamitzar el barri des d’un punt de vista social i cultural. La dotació de nou habitatge no estava inclosa en el pla de reforma inicial desenvolupat en el marc de la Llei de barris, però s’afegeixen al projecte integral amb l’objectiu de con-

tribuir al desenvolupament social del barri. El conjunt s’ai-xeca a la plaça de la Patacada, l’espai lliure més gran del barri cridat a ser el principal espai de relació del barri del Carme. El desenvolupament de les dues illes s’executa a partir d’un sol projecte, adjudicat per concurs a l’equip de Josep M. Botey i Associats SL.

46 habitatges de lloguer per a joves i gent granLa gran illa d’uns 1.000 m2 amb façana a la plaça de la Patacada acollirà l’edifici on hi haurà el centre cívic a la planta baixa, l’aparcament en dues plantes subterrànies i els habi-tatges de protecció oficial.

El projecte defineix la cons-trucció de 46 habitatges, dels quals 28 són d’un dormitori (entre 41 i 47 m2 útils) i 18 de dos (entre 50 i 60 m2). Els habitatges són de protecció oficial en règim de lloguer destinats a joves i gent gran. Els pisos es distribueixen al llarg d’un edifici que s’aixe-ca fins a tres plantes davant de la plaça de la Patacada i a dues plantes al carrer Alt del Carme. Tenint en compte que la planta baixa l’ocupa el centre cívic, l’entrada als habi-tatges es defineix a través de dos nuclis d’escala i ascensors independents amb accés des del carrer Alt del Carme. Tots els habitatges tenen sala i un

dormitori amb façana, mentre que l’accés, la il·luminació i la ventilació de la resta d’espais es fa a través d’un gran pati.

Aparcament per a més de 100 vehiclesL’aparcament subterrani ocupa dues plantes del subsòl de tot l’àmbit d’actuació de la Patacada. Tindrà capacitat per a 109 vehicles, per tal de donar resposta als veïns dels habitatges superiors i els usu-aris dels nous equipaments públics. Una planta anirà des-tinada a cobrir les necessitats dels residents dels habitatges dels pisos superiors i l’altra serà de venda lliure. La capa-citat de l’aparcament es distri-buirà en dues plantes subter-rànies de 1.700 m2, la primera podrà acollir 54 cotxes i la segona, 55.

L’accés i la sortida dels vehi-cles al pàrquing es defineix a través d’una rampa situada al carrer del Sol, amb connexió amb el carrer Alt del Carme, d’acord amb els recorreguts del trànsit rodat per l’interior del barri.

Accés al refugi de la Guerra CivilLa recent obertura del refu-gi soterrani construït durant la Guerra Civil ha permès comprovar el molt bon estat de conservació d’aquesta construcció de més de 350 m de llargada. El projecte arquitectònic preveu la inte-gració del refugi com una part important i complemen-tària del conjunt urbanístic. El recorregut soterrani del refugi donarà lloc a l’organització d’un espai expositiu dedicat a la Guerra Civil espanyola sota el títol «Refugi de la guerra: un camí per a la història 1936-1939». L’accés al refugi, similar al de les estacions de metro, minimitza l’impac-te visual en relació amb el centre cívic de la plaça de la Patacada amb una ubicació frontal a través del carrer de Sant Carles i Sant Josep.

Nou centre cívic per al centreLa planta baixa del nou edi-fici amb façana a la plaça de la Patacada acollirà el Centre Cívic del Nucli i permetrà tras-lladar i ampliar les activitats que ara es desenvolupen en l’equipament municipal situat a l’avinguda del Carrilet: dels 270 m2 de les actuals instal-lacions es passarà als 972,11 m2. El nou centre cívic tindrà

sis despatxos, set aules, una sala de 58,5 m2 específica per a tallers que tenen a veure amb la cura del cos, dues sales polivalents d’uns 60 m2 que poden doblar la seva capacitat adaptades per a xer-rades, cursos de ball o con-ferències; així com vestuaris, serveis adaptats i una àmplia zona de recepció.

Els antics rentadors i el nou Casal de DonesL’actuació també preveu la recuperació dels antics ren-tadors i la construcció d’un edifici annex per destinar-lo a la seu del Casal de les Dones. L’obra als rentadors passa per l’enderroc de gran part de la paret que connectarà amb la nova edificació –s’hi podrà accedir des del vestíbul– i el manteniment de la resta.

El nou edifici acollirà el Casal de les Dones. Tindrà quatre plantes d’alçada i una subterrà-nia, on hi haurà la sala d’actes amb capacitat per unes cent persones. La planta baixa serà la recepció, comunicada amb els rentadors, que es desti-naran a sala d’exposicions; a la primera planta s’hi ubicarà una cuina i un menjador; la segona es destinarà a activi-tats per al cos; a la tercera hi haurà la biblioteca i una sala d’ordinadors, i la quarta planta serà una terrassa i disposarà d’una sala de reunions.

Més de 16 milions d’euros en inversionsL’Ajuntament ha reformulat el calendari d’actuacions del Projecte d’Intervenció Integral al Barri del Carme tenint en compte la pròrroga prevista per als any 2009 i 2010 (més enllà del termini inicial 2004-2008). Així, el gruix de la inver-sió es materialitzarà aquest 2009, quan es realitzaran fins a 16 actuacions pressuposta-des en 8,8 milions d’euros. Al 2010, el pressupost és de 3 milions d’euros per tirar enda-vant 17 actuacions. El total de la inversió prevista no es modifica: al barri del Carme s’hi invertiran 16,5 milions d’euros, que la Generalitat finança a parts iguals amb l’Ajuntament. Part d’aquestes accions també reben ajut de fons europeus.

El 2009, a banda del conjunt de la Patacada, també s’exe-cutarà la creació de la plaça del Bisbe Grau i la prolongació i eixamplament del carrer de Sant Benet, entre d’altres. u

a

mb els nous edificis, la plaça de la Patacada es convertirà en el principal espai públic del Carme i el centre d’activitat del barri

Un dels projectes més significatius de la reforma integral del barri del Carme, el conjunt d’habitatges i d’equipaments de la Patacada –amb el Casal de les Dones, el centre cívic i l’accés al refugi– començarà a construir-se a la primavera. En total, una inversió superior als 6,7 milions d’euros.

BARRI DEL CARME

En primer terme, el Casal de les Dones i els rentadors; l’edifici contigu l’ocuparan els habitatges i el centre cívic.

Dues imatges del projecte d’accés al refugi.

EL MERCADAL 7a època núm. 131414 15

No evolucionen 6 dels 49 aspectes analitzats i dismi-nueix fins a 11 el nombre d’indicadors sobre els quals no consten dades. En les qüestions que fan referència al manteniment de l’entorn rural de qualitat i la preservació dels valors

naturals destaca que a Reus hi ha 36,05 quilòmetres de camins i recorreguts senya-litzats i en els quals ha incor-porat informació didàctica. En els set anys d’Agenda 21 també ha augmentat el per-centatge d’arbres i arbredes catalogades. Així mateix, creix la xarxa verda i la longitud de

carrers arbrats és ara de 168 quilòmetres, una xifra que s’ha més que doblat entre els anys 2000 i 2007.

Per contra, ha disminuït de forma substancial la superfí-cie agrícola que realitza pro-ducció integrada o ecològica al terme municipal, que en total suma poc més de 12 hectàrees.

El document també analitza la incidència del vehicle privat i valora si s’han potenciat els desplaçaments amb mitjans alternatius. Curiosament ha disminuït el nombre de vehi-cles per habitant. El nom-bre de viatgers que utilitza el transport públic munici-pal a diari ha evolucionat en positiu, dels 3.523 a 6.026. Segueix la tendència contrària el nombre d’usuaris del trans-port públic intermunicipal. També marca una tendència positiva la mitjana dels nivells que mesuren el soroll ambi-ental. El valor mitjà actual és de 68,6 decibels.

Menys consum d’aiguaLa ciutat va consumir al 2007 menys aigua d’ús domès-tic que al 2000. El consum, que ara és de 113,5 litres per habitant i dia es manté amb una lleugera tendència a la baixa. D’altra banda, s’ha incrementat fins a l’11,7%

el percentatge d’aigua de la depuradora que es reutilitza, ha baixat la concentració de nitrats i per tant ha millorat la qualitat de l’aigua dels aqüí-fers i també la de l’aigua que surt de la depuradora.

Un aspecte a millorar és el que fa referència a la mini-mització i a la valorització dels residus. Entre 1998 i el 2007 la producció de deixa-lles per habitants en l’àmbit domèstic porta una constant evolució a l’alça i ara es gene-ren 1,53 quilos per habitant i dia, un quart de quilo més que al 1998. I després d’uns anys de millora entre els anys 2003 i 2006, torna a caure el percentatge de residus domèstics que es recullen selectivament.

Segueix una evolució posi-tiva el que fa referència a la millora en l’ús dels recursos energètics i la reducció de l’emissió de contaminants a l’atmosfera. A tall d’exemple, ara ja hi ha 15 edificis públics que disposen d’algun siste-ma de producció d’energies renovables.

L’Agenda 21 és un procés par-ticipatiu que fins ara liderava l’Àrea de Medi Ambient i que ara s’integra en el procés del Pla Estratègic com un eix de treball transversal. u

Els indicadors de l’Agenda 21 en tendència positiva

S’actualitza l’actuació en els casos de maltractament

L a Xarxa d’atenció a les persones maltrac-tades, que aplega els

representants de diferents institucions que assisteixen i atenen en primera instància les persones que han estat víctimes de maltractament, es va reunir el 22 de gener per tal de treballar en l’ade-quació del Protocol d’Actuació en Temes de Maltractament i Violència Familiar (signat pels membres de la xarxa l’any 2005) als canvis socials i legislatius.

L’Àrea de Benestar de l’Ajun-tament de Reus va convocar la trobada per actualitzar i rea-justar el protocol a la realitat actual i la nova legislació. El Protocol d’Actuació en Temes de Maltractament i Violència

Familiar preveu quina ha de ser l’actuació que s’ha de realitzar en cas de maltracta-ment de menors, de dones i de gent gran.

L’aprovació de la Llei 12/2007, de Serveis Socials; l’aprovació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista; el desple-gament del cos de Mossos d’Esquadra a Reus; la posa-da en funcionament d’un Jutjat específic de violència a Reus; el protocol d’actuació clínic assistencial de maltrac-taments aguts a la infància, entre d’altres qüestions, con-figuren una nova realitat que fa necessària una revisió del protocol. L’aportació de totes les institucions que en for-men part de la xarxa perme-

trà comptar amb una eina actualitzada que ajudi a millo-rar l’atenció a les persones que reben qualsevol tipus de maltractament.

Implicació institucionalLes institucions que integren la xarxa són: l’Ajuntament de Reus, la Regidoria de Serveis Socials, la Guàrdia Urbana de Reus, la Direcció General de Seguretat Ciutadana, el Col·legi d’Advocats de Reus, els Jutjats de Reus, les Àrees Bàsiques de Salut, l’Hospital de Sant Joan, l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, i les delegacions territorials de la Generalitat de Catalunya dels departaments d’Educa-ció, Justícia i Acció Social i Ciutadania. u

L’any 2000, l’Ajuntament de Reus va deci-dir iniciar el seguiment de diversos indica-dors que donen idea de si la ciutat creix de forma sostenible. Les últimes dades demostren que Reus avança positivament en 22 dels 49 indicadors però que cal mi-llorar en una desena d’aspectes.

Un moment de la darrera reunió de la Xarxa d’atenció a les persones maltractades.Foto:Carles Fargas

La diagnosi destaca el

creixement del nombre de carrers i

avingudes amb arbres.

Foto: Carles Fargas

PARTICIPACIó I CIuTADANIA / BENESTAR

7a època núm. 13 EL MERCADAL14 15

Reus és una de les dotze ciu-tats de Catalunya que, amb el suport de la Generealitat, fa més de dos anys i de forma pionera es va posar a treballar per impulsar aquest pla que implica repensar la forma de treballar en la lluita contra la marginació. I ho fa a través de la implicació i el treball en xarxa de les dife-rents regidories de l’Ajunta-ment, de les institucions, de les entitats del municipi i dels mateixos ciutadans.

L’Àrea de Benestar de l’Ajun-tament de Reus ha assumit la responsabilitat de coordinar el pla i en conseqüència tre-balla perquè una organització

sense ànim de lucre, una entitat financera o una fun-dació, o una institució, que fins ara havien de fer la feina només amb els seus propis recursos, ampliïn el seu horit-zó, coneguin i comptin amb la feina que fan altres col-lectius de la ciutat en contra de la marginació i que això permeti que no es dupliquin els serveis i que es millori l’atenció que es presta, gràci-es al treball en equip.

Jornada per la inclusióAquesta nova forma de fer es va poder visualitzar en la I Jornada d’Inclusió Social a Reus, organitzada per l’Àrea de Benestar, a REDESSA i

que va omplir la sala d’ac-tes amb representants dels sectors que actuen des de l’Ajuntament, des de les ins-titucions, des del teixit asso-ciatiu i des de la societat en contra de l’exclusió.

Per impulsar accions que evitin la marginació cal una diagnosi prèvia de la situació, conèixer la realitat de partida. Una realitat que alhora és canviant. Precisament el pla d’actuació preveu la creació i la posta en marxa d’un observatori permanent d’ex-clusió social, que busca el coneixement actualitzat de les problemàtiques d’exclusió i recollir els recursos inclusius de la ciutat. Un observatori permanent que permeti ana-litzar les situacions d’exclusió de forma constant.

L’habitatge, una de les causesEls estudis iniciats a finals de 2007 i desenvolupats en el 2008 posen de manifest que l’habitatge és una de les

causes de marginació més comunes i un factor impor-tant d’inclusió i per aquest motiu es pretén realitzar una prospecció de les situacions d’exclusió residencial que presenta la població de Reus i una anàlisi de quins són els recursos necessaris. Aquesta tasca s’ha fet i es fa de la mà de l’Àrea d’Arquitectura i Urbanisme i es recull en el Pla local de l’habitatge.

Durant el 2008 també s’han realitzat dos tallers amb la participació de ciutadans i tècnics de l’Ajuntament per analitzar la problemàtica d’ex-clusió i elaborar propostes d’actuació. D’altra banda, s’han creat quatre comissions de treball en les quals par-ticipen institucions, serveis i entitats de diferents àmbits amb l’objectiu de treballar coordinadament, de sensi-blitzar sobre el fenomen de l’exclusió social i per reforçar els treballs sobre col·lectius de persones vulnerables o en risc d’exclusió. u

Eradicar la pobresa, fomentar els vincles socials i comunitaris per lluitar contra l’ex-clusió i arribar a tenir una societat cohe-sionada que ajudi a millorar el benestar de la població són alguns dels ambiciosos objectius del Pla local d’inclusió social de Reus, que promou un canvi de model.

La jornada es va fer a REDESSA el 16 de desembre.

Foto: Carles Farbas

un Pla d’inclusió social contra la marginació

e

l pla considera bàsica la coordinació entre tots els estaments que treballen contra la marginació

BENESTAR / HISENDA

160 joves es beneficien de les ajudes municipals a l’IBIL’ Ajuntament de Reus ha

tramitat favorablement un total de 161 sol-

licituds de subvenció per al foment de l’accés dels joves a un habitatge en propietat. Les ajudes, que varien entre el 25 i el 50% de la quota de l’impost de béns immobles (IBI), sumen una aportació total de 18.017,36 euros. La línia de subvencions estableix dos nivells d’ajuda en funció

de l’edat dels beneficiaris: pels joves de menys de 30 anys, les bases fixen un ajut corres-ponent al 50% de la quota de l’IBI. L’Ajuntament ha resolt favorablement un total de 53 sol·licituds de joves d’aquesta franja d’edat. L’import total de les ajudes concedides és, en aquest cas, de 8.310,83 euros. L’altre nivell de subvenció és per a joves d’entre 30 i 35 anys, per als quals les bases

fixen una ajuda corresponent al 25% de la quota. S’han resolt favorablement un total de 108 sol·licituds de joves d’aquesta franja d’edat, les quals representen un import global de 9.706,53 euros.

El termini per presentar les sol·licituds es va obrir l’1 de juliol i es va tancar l’1 de desembre. En total s’hi van presentar 278 i els joves a qui

se’ls ha concedit ja han rebut via transferència la quantia de l’ajut. L’Ajuntament de Reus va acordar modificar les bases d’aquesta convocatòria per tal d’incrementar el número de persones que se’n poden beneficiar. Aquest ajut respon a la voluntat municipal de minimitzar i pal·liar els efectes negatius derivats de l’actual situació econòmica i facilitar l’accés a l’habitatge. u

EL MERCADAL 7a època núm. 1316

S’estrena l’escola bressol El Lligabosc i ja són 421 les places públiques municipals de 0 a 3 anys

El Lligabosc és la novetat en la xarxa d’escoles bressol muni-cipals: amb les 74 places dis-ponibles cobertes ha obert les portes aquest gener. El procés d’adjudicació de pla-ces realitzat el passat mes de desembre ha deixat pràctica-ment a zero la llista d’espera

d’alumnes que busquen plaça municipal dels serveis educa-tius de 0 a 3 anys.

L’Ajuntament de Reus tancarà els quatre anys de vigència del Mapa de Llars d’Infants de Catalunya 2004-2008 amb 380 places creades i 179

amb el finançament compro-mès. El Ple de l’Ajuntament va acordar el 26 d’abril de 2005 assumir el compromís de creació d’un mínim de 315 places de titularitat municipal durant el període de vigència del mapa. El número total de places municipals de 0 a 3 anys arriba a les 421 amb les creades abans de 2004.

El compromís del Ple s’ha assolit amb escreix amb la creació de les 380 places en cinc centres entre 2004 i 2008: EBM Montsant (41 places), EBM EL Margalló (36), EBM El Marfull (115), EBM L’Olivera (114) i EBM El

Lligabosc (74). A aquestes places se n’hi sumen 179 de noves per a les quals l’Ajuntament ja té el finança-ment compromès: l’ampliació EBM La Ginesta (73) i l’EBM a l’antic parvulari del CEIP Sant Bernat Calbó (106). El compliment d’aquest com-promís ha representat un esforç inversor i financer de 6,2 milions euros, inclosos en el Pla d’Acció Municipal 2003-2007. Igualment, el Pla d’Acció Municipal 2008-2011 ja preveu 2,6 milions d’euros per a l’ampliació de l’EBM La Ginesta i la rehabilitació de l’antic parvulari del CEIP Sant Bernat Calbó.

Escola bressol al CEIP Sant Bernat CalbóLa Junta de Govern Local va acordar sol·licitar una subven-ció al Departament d’Educació per a una nova escola bressol municipal a l’antic parvulari del CEIP Sant Bernat Calbó. El projecte de rehabilitació de l’antic parvulari té un pressu-post d’1,1 milions d’euros i les obres han d’adaptar l’edifici com a llar d’infants, amb sis aules i 106 places.

Actualment, l’antic parvulari de Sant Bernat Calbó està afec-tat per l’ús educatiu del CEIP Sant Bernat Calbó i l’IES Josep Tapiró. L’obertura de la llar d’in-fants està inclosa en el progra-

L’escola bressol municipal El Lligabosc, situ-ada al polígon Agro-Reus, ha obert les por-tes coincidint amb la represa del curs esco-lar després del Nadal. D’aquesta manera, Reus tanca els 4 anys de vigència del Mapa de Llars d’Infants de Catalunya amb 380 places creades i 179 més compromeses.

L’escola bressol El Lligabosc, oberta el 8 de gener.Foto: Àrea d’Educació i Formació / Ajuntament de Reus

Acord a tres bandes per a una escolarització equilibrada de l’alumnatL’Ajuntament de Reus i

el Departament d’Educa-ció de la Generalitat han

constituït un grup de treball sobre l’escolarització equilibra-da de l’alumnat als centres educatius de primària i secun-dària de la ciutat. La creació d’aquest grup s’adiu a l’acord de corresponsabilització edu-cativa de les dues administra-cions i s’obre a la comunitat educativa amb la participació de les direccions i una repre-sentació de pares i mares.

Repartiment dels alumnes nouvingutsEl grup de treball estudia les mesures harmòniques amb la nova Llei d’educació que

actualment està en tràmit d’aprovació al Parlament i que permetin promoure una escolarització equilibrada dels alumnes als centres de primà-ria i secundària, per aconseguir un repartiment més equitatiu de l’alumnat amb necessitats educatives específiques als centres educatius, com ara els alumnes nouvinguts.

Consens i implicació La voluntat d’aquest grup de treball és assolir resultats amb el màxim consens polític i social a través de la implicació de tots els grups municipals i del Consell Escolar Municipal. Els integrants del grup de treball són el director de la

zona educativa de Reus del Departament d’Educació, la regidora cap de l’Àrea d’Edu-cació i Formació, la inspec-ció de Primària i Secundària, representants de la direcció de centres públics i concertats, una representació dels equips d’assessorament psicopeda-gògic i una representació del col·lectiu de pares i mares.

L’Ajuntament i el Departament d’Educació treballen en diverses mesures per afavo-rir l’escolarització equilibra-da de l’alumnat, entre les quals destaca l’entrada en funcionament dels Espais de Benvinguda Educativa. Altres mesures que s’apliquen són

la reserva de plaça de neces-sitats educatives específiques, l’increment del 10% per a l’escolarització d’alumnes amb aquestes necessitats i el treball de les comissions d’escolarització.

Nova zonificacióEn aquesta línia, s’ha elaborat una nova proposta de zoni-ficació escolar que afavoreix la proximitat al centre: l’àmbit escolar es calcula en funció del domicili familiar i de forma individualitzada. Així, desapa-reix el mapa de zones escolars fixes vigent ens els darrers cur-sos. Les famílies rebran infor-mació personalitzada abans de l’inici de la preinscripció. u

EDuCACIó

ma de necessitats educatives dibuixat per la taula mixta de planificació i que afecta dife-rents centres educatius. Així, s’ha proposat el trasllat i l’am-pliació de la segona línia del CEIP Sant Bernat Calbó a Mas Bertran. GISA, l’empresa públi-ca de la Generalitat, ja ha adju-dicat aquesta actuació i està previst que el gener de 2010 entri en funcionament el nou centre de primària. Després del trasllat, es redimensionaran les instal·lacions de l’IES Josep Tapiró amb els espais alliberats i l’Ajuntament disposarà de l’edifici per a les obres d’ade-quació de l’escola bressol.

Ampliació de La GinestaD’altra banda, l’Ajuntament preveu licitar les obres de l’am-pliació de l’EBM la Ginesta durant el primer trimestre del 2009. El projecte d’ampliació té un pressupost d’un milió d’euros i comporta la creació de 73 places, amb la qual cosa el centre en tindrà 114. u

e

l curs que ve canvia la zonificació escolar: es calcularà individualment per cada domicili

Escoles BressolMunicipals

Reus

7a època núm. 13 EL MERCADAL 17

GuàRDIA uRBANA / AMERSAM

L a primera reunió de la Junta Local de Seguretat després del

desplegament dels Mossos d’Esquadra el passat mes de novembre va tenir lloc el 27 de gener al Palau municipal sota la presidència de l’alcal-de, Lluís M. Pérez. Hi havia representació de les diferents administracions i cossos de seguretat que operen a la ciutat: la Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. L’alcalde té previst convocar la junta un cop cada tres mesos.

640 visites a comerçosLa valoració dels resultats del dispositiu conjunt muntat entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra amb motiu de la campanya de Nadal va centrar gran part de la reunió. Un total de 245 identificacions a perso-nes sospitoses, 640 visites a establiments comercials i més de 8.000 còpies il·legals de CD i DVD són algunes

de les dades del balanç dels 20 dies que va durar la cam-panya conjunta. El dispositiu de seguretat muntat aquest Nadal per la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra ha permès reforçar la presència dels agents al carrer per tal d’augmentar els nivells de prevenció a partir d’un model

estratègic de treball basat en la proximitat. El dispositiu policial ha comptat amb 10 agents destinats en el torn de matí i 10 agents més en el de tarda.

Tendència a la baixa de delictesLa reunió de la Junta Local de

Seguretat va servir també per constatar que la col·laboració i coordinació dels cossos de seguretat ha contribuït a reduir els fets delictius i a incrementar la sensació de seguretat.

Fruit d’aquests bons resultats durant els primers mesos, la

La campanya policial de Nadal dóna resultats

Nou aparcament gratuït a l’avinguda del ComerçL a societat municipal

AMERSAM ha posat en marxa l’aparca-

ment dissuasori situat a l’avin-guda del Comerç. El pàrquing en superfície és gratuït i està connectat amb la línia 10 del servei de bus urbà, amb una freqüència de pas de 20 minuts. L’aparcament dis-suasori està situat al costat de les instal·lacions i del pàr-

quing propi de Fira de Reus, té capacitat per a uns 200 cotxes, és gratuït i no vigilat, i està obert cada dia entre les 8:00 i les 22:00h.

L’aparcament va dirigit espe-cialment als conductors de fora de Reus. Està situat en una zona de fàcil accés i, gràcies a la connexió amb la Línia 10 de Reus Transport,

els usuaris podran enllaçar amb el centre de la ciutat cada 20 minuts. Un panell a l’entrada de l’aparcament informa els usuaris dels hora-ris de l’equipament, així com la localització de les parades de bus urbà més properes. El panell inclou un esquema viari per a les persones usu-àries que prefereixin despla-çar-se a peu per la ciutat. u

Informació de l’ocupació dels pàrquings municipals a les entrades de Reus

L’ empresa municipal AMERSAM ha instal·lat panells electrònics que

informen, a les entrades de la ciutat, de l’ocupació que tenen els aparcaments municipals. Així, els usuaris poden escollir la ruta a seguir abans d’entrar al centre urbà. De moment, s’instal·len a les entrades a

Reus per Tarragona, per la carretera d’Alcolea i per Salou. L’empresa d’aparcaments ja facilitava aquesta informació mitjançant panells a l’entrada de cada aparcament, perquè les instal·lacions disposen d’un sistema d’informació de places lliures a través de sen-sors i llums a cada plaça. u

L’aparcament dissuasori de l’avinguda del Comerç.Foto: Carles Fargas

L’entrada per l’autovia de Tarragona.

Foto: Carles Fargas

Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra donaran continu-ïtat a la col·laboració amb dispositius específics per fer front al robatori de vehicles, al robatori en polígons indus-trials i urbanitzacions i un tercer front per incrementar el control de l’activitat i els horaris dels locutoris. u

Una patrulla mixta al centre de la ciutat durant les festes de Nadal.Foto: Carles Fargas

EL MERCADAL 7a època núm. 1318

Nous documents i millores als espais del Gaudí Centre

La sala on s’han introduït millores. A l’esquerra, el croquis i la imatge virtual del Santuari. Fotos: Carles Fargas

L’ alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez, i el pre-sident de la Diputació

de Tarragona, Josep Poblet, van signar el mes de desem-bre un conveni de col·laboració mitjançant el qual aquesta ins-titució supramunicipal conce-deix al Patronat Municipal de Turisme i Comerç de Reus una subvenció de 30.000 euros. Aquests diners són per a la millora i la realització de nous programes del Gaudí Centre, que tanca el balanç de 2008 amb més de 52.000 visites, per sobre de l’objectiu inicial fixat en 50.000.

Concretament, l’aportació de la Diputació de Tarragona es

destinarà a tres projectes: fer un programa didàctic del Gaudí Centre especial per a les escoles, a millorar i posar en valor l’espai expositiu rela-tiu a la vinculació de Gaudí amb Reus i a la incorporació de l’audiovisual i l’audioguia en alemany.

Visites didàctiques per a les escolesEl Patronat Municipal de Turisme i Comerç està treba-llant un nou programa edu-catiu, dirigit a tots els cicles de primària i secundària, que permetrà organitzar unes visi-tes didàctiques especials per a aquest tipus de públic i millorar la qualitat de la visi-

ta d’aquests grups al Gaudí Centre. Es tracta d’un pro-grama didàctic molt complet, que a més del contingut de la visita guiada al Gaudí Centre, adaptada a cada cicle, comp-tarà amb un material espe-cífic per treballar a l’escola abans i després de la visita. El programa també inclou un manual d’orientacions didàcti-ques, per guiar el professorat a l’hora de treballar els contin-guts a classe.

Explicacions disponibles en 6 idiomesUna altra de les aportacions del conveni és la incorporació de l’alemany, de manera que la visita al Gaudí Centre amb

audioguies es pot realitzar amb explicacions en sis idio-mes. Els altres ja disponibles són: català, castellà, francès, anglès i rus. u

La Diputació s’implica en el Gaudí Centre amb una subvenció de 30.000 euros

La signatura del conveni es va fer al Palau Bofarull.Foto: Diputació de tarragona

18

Coincidint amb la incorpo-ració dels nous documents, que vinculen Gaudí amb el Teatre Fortuny de Reus, el Gaudí Centre es mostra com un espai viu i aprofita aquest nou material per renovar la presentació museogràfica i la informació que acompanya altres documents ja expo-sats.

Nous àmbits a l’apartat biogràficL’espai dedicat a la biografia d’Antoni Gaudí és el que es modifica. Ubicat a la primera planta del centre, ha quedat distribuït en tres àmbits:

Espai 1 «De Reus a Barcelona (1868-1926)»: s’hi exposen dues de les poques fotografi-es conegudes de Gaudí –una d’elles és la primera que hi ha documentada–, el projecte de la vitrina per a la Guanteria Comella, que va ser l’inici de la relació professional entre Gaudí i Eusebi Güell, el pro-jecte per a un reliquiari i la seva reproducció i l’únic premi que va rebre en la seva vida, atorgat per l’Ajuntament de Barcelona pel projecte de la Casa Calvet. En aquest àmbit s’hi han incorporat la repro-ducció del carnet de l’Exposi-ció Universal de Barcelona, un gravat en què apareix la vitrina dissenyada per Gaudí i que va ser exposada a l’Exposició

Universal de París de 1878, i el plànol de la façana de la Casa Calvet.

Espai 2 «Projectes a Reus: del Teatre Casino al Santuari de Misericòrdia (1880-1903)»: aquí s’han incorpo-rat les notes manuscrites de Ràfols sobre la participació de Gaudí en el projecte del Teatre Fortuny, i es destaca el croquis del Santuari de Misericòrdia i la imatge virtual de com hauria quedat aquest projecte si s’hagués materia-litzat. També s’exposen diver-ses imatges del pelegrinatge de la colònia reusenca al Santuari de Misericòrdia i la de l’estendard dissenyat per Gaudí per aquesta ocasió.

Espai 3 «La mort d’un geni (1926)»: s’hi exposen el bust de Gaudí realitzat per Joan Matama i el llaç de coll que portava l’arquitecte el dia que va ser atropellat per un tram-via. S’ha incorporat una imat-ge del dia de l’enterrament i una del sepulcre de la Cripta de la Sagrada Família, on descansen les despulles de l’arquitecte.

Gaudí i el projecte del Teatre FortunyTambé és necessària una menció especial a la part expositiva dedicada als pro-jectes de Gaudí a Reus, on

s’ha incorporat la documen-tació trobada pel Dr. Joan Bassegoda que demostra que Antoni Gaudí va ser con-vidat a presentar un projecte per a la construcció del Teatre Fortuny l’any 1880.

Imatge virtual del Santuari de MisericòrdiaEn aquest apartat també s’ha volgut donar un paper relle-vant al que hauria pogut ser el gran projecte de Gaudí a Reus: la reforma del Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia. Aquesta nova presentació museogràfica permet als visitants visualit-zar com hauria pogut quedar la façana del santuari després de la intervenció de l’arqui-tecte modernista.

Cal destacar que el gruix de documents i objectes perso-nals d’Antoni Gaudí que es conserven a Reus –tant al Gaudí Centre com als museus de Reus– són de gran impor-tància perquè són dels pocs que existeixen a causa d’un incendi produït l’estiu de 1936, que va destruir l’Arxiu de la Sagrada Família.

La millora d’aquests espais al Gaudí Centre ha comptat amb la col·laboració i l’asses-sorament del Museu d’Ar-queologia Salvador Vilaseca de Reus. u

A partir de la troballa de documents que vinculen Gaudí a la història del Teatre For-tuny, el Gaudí Centre ha decidit incorporar aquesta informació a l’espai dedicat a la bi-ografia de l’arquitecte. Amb aquesta incor-poració, s’han posat en valor documents ja exposats, renovant-ne la presentació.

PRoMoCIó DE CIuTAT

7a època núm. 13 EL MERCADAL 19

Poden demanar la nova Targeta Jove tots els joves d’entre 12 i 30 anys que resideixen a Reus, tot i que també els joves que hi estu-dien o bé hi treballen. La Targeta Jove és gratuïta i per obtenir-la només cal acostar-se a l’oficina per a l’Eman-cipació Juvenil, situada a la planta baixa de la Casa Rull, al carrer de Sant Joan, 27. Només cal omplir una sol-licitud, portar el DNI i allà mateix fan una fotografia a la persona demandant, que ja podrà marxar amb la nova targeta, que és personal i intransferible. L’horari d’aten-ció al públic de l’Oficina és de dilluns a divendres de

10:00 a 14:00 h i de dilluns a dijous de 17:00 a 19:00 h.

una targeta recarregable per al busLa nova Targeta Jove per-met emmagatzemar fins a 5 recàrregues de 10 viatges cadascuna a realitzar en un termini de 3 mesos a partir de la data de la primera validació de cada recàrrega. A més, la Targeta permet el transbord gratuït entre línies diferents durant 1 hora i 15 minuts i també serveix per al nou servei de bus nocturn. Cada recàrrega de 10 viatges per als joves val 5,45 euros, mentre que la recàrrega nor-mal sense descompte costa

Nova Targeta Jove amb més avantatges dels 12 als 30 anysLa Regidoria de Joventut ha posat en mar-xa una nova Targeta Jove per a nois i noies d’entre 12 i 30 anys, amb més avantatges i descomptes i una novetat important: funciona també com una targeta de Reus Transport i permet viatjar amb l’autobús urbà amb descomptes del 50%.

JoVENTuT / REuS TRANSPoRT

Reus transport i un grup d’empresaris posen en marxa un bus nocturn fins a les zones d’ociL a companyia muni-

cipal d’autobusos, Reus Transport, té

en marxa des del 19 de desembre una prova pilot de servei de bus nocturn que connecta les zones d’oci de la ciutat. La línia té un recorregut fix pel centre de la ciutat, però pot acostar-se als barris perifèrics a partir de les 3:00 h a petició dels usuaris.

Dijous, divendres,dissabtes i vigílies de festiusLa nova línia 70 s’ha posat en marxa com a servei de bus nocturn els dijous, divendres i dissabtes, així com les vigí-lies de festius. Funciona de les 23:15 a les 6:15 h, amb serveis cada mitja hora. Els dijous, l’última sortida serà a les 4:45 h. La prova pilot ofereix un recorregut fix de la línia que recorre els passejos, el passeig Mata, la plaça de la Llibertat, el Tomb de ravals, el carrer del Roser, el polígon

Dyna, el camí de Valls, la riera d’Aragó i l’avinguda de Pere el Cerimoniós.

Recorregut variablea petició dels usuarisA partir de les 3:00 h, i a petició de les persones usu-àries, el servei de transport públic pot modificar el recor-regut per acostar-se als barris de Sant Josep Obrer, les Parcel·les Cases, Montserrat, Fortuny, Immaculada, Sol i Vista, Pelai, Gaudí i la urba-nització el Pinar.

El bitllet costa 1,50 euros per un sol viatge i 2 euros si es fa el recorregut d’anada i tornada. A més, els usuaris poden fer servir les diferents modalitats d’abonament que ofereix Reus Transport.

Prova pilot fins al 15 de febrerReus Transport i els empre-saris de les principals zones d’oci de la ciutat han acordat posar en marxa el servei de

bus nocturn que repercuteix els costos del servei a parts iguals entre la companyia municipal, els promotors i els usuaris. El servei públic està esponzoritzat pels empresa-ris del sector de l’oci amb insercions publicitàries en les edicions dels horaris del ser-vei i en els vehicles del ser-

El díptic informatiu del

bus nocturn.

e

ls joves tenen descomptes en teatres, cinemes, les piscines municipals, el bus urbà i diversos comerços

vei municipal d’autobusos. La prova pilot s’allargarà fins al 15 de febrer. A partir d’aquesta data se n’analitzaran els resul-tats i es decidirà sobre la con-tinuïtat del servei. Més infor-mació sobre horaris i parades de la línia nocturna a la pàgina web de Reus Transport:www.reustransport.cat u

de descomptes en les entra-des de les piscines muni-cipals, dels teatres Bartrina, Bravium i de l’Orfeó i als cinemes de la ciutat. A més, tenen avantatges en els comerços col·laboradors. u

Material Esportiu Esports Armobal Honda Bormar Motos

Activitats EsportivesGimnàs Faro

Medicina Ortopèdia Llop

Moda Casa Quintana Confeccions Serret StilSastreria TeixidóTeixits Arbós Teresa i Rosa SabatesSuccessors Joaquim NavàsHércules 19Calçats Vives Sabateria CentpeusTriplex

Llenceria Martí

ÒpticaÒptiques Visió Multiòptiques Teixidó

EnsenyamentThe Magic School of English Autoescola CatalunyaAutoescola Stop

Estètica i PerruqueriaInstitut de Bellesa EldInstitut De Bellesa Port Perruqueria MirasJordi Internacional Perruqueria Aguilas PapasseitPerruqueria Internet Manel

Oliva Maite Cotano, Estilistes

Imatge i soFotografia NiepceFotosistemaObjectiuPhoto Speed-Centre FujiFoto StockTot FotoVicenç FotògrafsFotoprixQui’k Discos

InformàticaRamon Bergadà Mecanització D’oficines LlarCristalleria Marsal Llums AbellóBricolatge MartíMobles Avui

Joieria, Bijuteria i Rellotgeria Rellotgeria i Bijuteria TomàsBasic Fioriani Joieria Rellotgeria DauraJoieria CatalunyaRovira i FustéJeroni JoierJ. Prats Joier i Gemmòleg

Llibreria i PapereriaLa GàbiaLlibreria Papereria OlgaMinerva

Turisme Viatges IltridaViatges Crisol

PerfumeriaPerfumeria Aldo

Establiments col·laboradors Targeta Jove

6,15 euros i el bitllet senzill, 1,10 euros.

Descomptes en oci i comerçosEls joves que disposin de la Targeta Jove gaudiran a més

EL MERCADAL 7a època núm. 1320

PER A LA HISTÒRIA

La prova del trasllat del Parc de Nadal a les instal·lacions firals de l’avinguda del Comerç es va superar amb bona nota com ho de-mostra la xifra de més de 42.500 visitants –un lleuger increment respecte a l’edició anterior– i la satisfacció de les famílies pels serveis gratuïts de bus i aparcament.

Diverses activitats de la recent edició del parc.Fotos: Àrea d’Educació i Formació / Ajuntament de Reus

El Parc de Nadal 2008-2009 tenia un repte important: veure com les famílies respon-drien al canvi d’ubicació i com s’adequaria l’activitat al nou espai. El resultat és altament positiu, la darrera edició del Parc de Nadal va rebre més visitants que l’any passat –la xifra final se situa per sobre de 42.500, amb una estada mitjana de quatre hores per família– i una enquesta rea-litzada a 150 famílies puntua l’esdeveniment amb un nota-ble alt, un 8,68 en una escala de l’1 al 10.

El dia de més afluència de públic va ser el 2 de gener, amb 6.335 persones, mentre que el menys concorregut, amb 4.616 visites, va ser el dia 31 de desembre.

Facilitats d’aparcament i transport gratuïtDe la valoració dels visitants adults en destaca la bona acollida de la nova ubicació a l’avinguda del Comerç, que

va anar acompanyada de la posada en marxa d’un servei gratuït d’autobús –que con-nectava el parc amb la plaça de la Llibertat– i l’ús gratuït de l’aparcament annex a les instal·lacions firals amb una capacitat per a més de 200 vehicles.

Els monitors, fregant l’excel·lentEl Parc de Nadal l’organitza l’Àrea d’Educació i Formació a través de la societat muni-cipal Reus Esport i Lleure, però no seria possible sense la implicació de la resta d’àre-es municipals, 40 entitats i més de 30 empreses. En total, més de 520 monitors van treballar durant els vuit dies que el parc va obrir les portes. La seva tasca és un altre dels aspectes més valo-rats: se n’ha puntuat l’actitud, la formació i l’atenció, amb notes que superen el 8 i, en algun cas, arriben al 9. Pel que fa a la comparació amb edicions anteriors, les famíli-

es enquestades atorguen al parc 2008-2009 un 9,5.

Per aconseguir aquesta bona qualificació, el Parc de Nadal va oferir més de 100 activitats en una setantena d’espais diferents, més cinc zones polivalents. A més, s’hi

van celebrar unes 20 actu-acions i es van explicar fins a 54 contes. I tot això va ser possible perquè la nova ubicació del parc a la Fira de Reus va permetre disposar de prop de 6.000 m2. En motiu del trasllat a les instal-lacions firals de l’avinguda del

Comerç, el viatge va ser el fil conductor de les activitats: viatges fantàstics, d’aventura, de descoberta, imaginaris… Les entitats i els organismes participants van dissenyar propostes en què els viatges eren l’excusa per descobrir noves realitats. u

El Parc de Nadal supera amb bona nota el trasllat a l’avinguda del Comerç

20 anys dels retaules vivents de NadalL es festes nadalenques

passades han estat especials pel Patronat

Foc Nou i totes les persones que participen en els retaules vivents de Nadal per la cele-

bració del 20è aniversari. Per commemorar-ho els volun-taris que hi ha darrere de l’esdeveniment van preparar activitats especials, com ara una exposició fotogràfica amb

retrats dels centenars d’actors i actrius que han representat els retaules durant aquests 20 anys i l’elaboració d’una auca amb il·lustracions de Pilarín Bayés. u

Els Reis d’orient tornen a omplir de màgia la ciutat

M elcior, Gaspar i Baltasar van tornar a arribar a Reus

en helicòpter. Ses majestats i el seguici reial van recórrer els carrers del centre, plens a ves-

sar de xiquets i xiquetes, i van repartir sis tones de caramels durant la cavalcada. Al balcó de l’Ajuntament van recollir les claus de la ciutat per entrar a totes les llars de Reus. u

L’arribada dels Reis al Parc de

Sant Jordi.Foto: NIEPCE

Imatge d’enguany d’un dels retaules vivents.Foto: Reusdigital.cat

7a època núm. 13 EL MERCADAL 21

Inaugurada la primera producció de l’Anella Cultural al centre d’art Cal Massó

PER A LA HISTÒRIA

de les diferents interfícies que conté l’exposició. És la primera producció pròpia de l’Anella Cultural i aprofita la tecnologia d’Internet que es desenvolu-pa amb l’Anella per poder-se veure de manera simultània i amb la possibilitat d’intercanvi entre els espectadors al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, a l’Espai d’Arts de Roca Umbert Fàbrica de les Arts de Granollers, a l’Espai 0.1 d’Olot, a la Sala Sant Joan de Lleida i al Centre d’Art Cal Massó de Reus.

El paisatge consisteix en un panorama gràfic animat que funciona com a índex de l’obra. Conté cinc imatges

procedents de les webcams instal·lades a cadascuna de les seus i en les quals es veu la imatge en temps real. A més, mostra vídeos interactius que funcionen quan l’especta-dor hi intervé. Reus també hi és present amb una pel·lícula enregistrada l’octubre passat a La Palma amb la participació del Ball de Diables de Reus, els tabalers de l’entitat i el Drac de Reus i el Drac Petit.

«Metamembrana» es va inau-gurar el 14 de gener i es pot visitar fins al dia 13 de febrer. El dilluns 9 de febrer, comptarà amb la presència en directe del seu creador que explicarà l’obra. u

La instal·lació a l’espai de Cal Massó. Foto: F. X. Cabrero / IMMR

L a instal·lació interacti-va «Metamembrana», obra de Marcel·lí

Antúnez, un dels fundadors de la Fura dels Baus, és la primera producció de l’Anella Cultural a Cal Massó.

obra contemporània i interactiva«Metamembrana» és una bar-reja d’art contemporani, noves tecnologies, cinema, interacció i participació del públic, entre moltes altres coses. Es tracta d’un gran panorama mural i animat, que canvia constant-ment, ja sigui per la pròpia dinàmica de la instal·lació o per la intervenció del públic, que toca directament alguna

La primera edició del mercat d’art amb fins solidaris es va fer el dissabte 3 de gener a la Sala Fortuny del Centre de Lectura. Durant tota la jorna-da es van exposar obres de 42 artistes –la majoria vincu-lats a la ciutat–, que van cedir les seves creacions de mane-

ra desinteressada perquè es venguessin en aquest primer mercat. 41 de les obres van tenir comprador, amb preus que oscil·laven entre els 50 i els 300 euros.

un projecte a BolíviaEls 4.000 euros recaptats

durant el mercat es destina-ran al Centre de recuperació nutricional infantil «Palencia», situat a Santa Cruz de la Sierra (Bolívia). L’objectiu d’aquest centre és, d’una banda, tractar i recuperar als nens desnutrits que es detecten a través d’aquest centre de salut i, en segon lloc, formar les mares perquè sàpiguen atendre millor els seus fills, utilitzar adequada-ment els productes alimenta-ris al seu abast i evitar futurs casos de desnutrició.

El Centre es troba al barri del Plan 3.000, també anomenat Ciudadela Andrés Ibáñez, un

El 1r Mercat d’Art Solidari recapta 4.000 euros amb obres cedides per 42 artistesEl Mercat d’Art Solidari, organitzat per pri-mera vegada per la Regidoria de Solidaritat i Cooperació i el Consell Municipal de Soli-daritat i Cooperació Internacional, va recap-tar 4.000 euros que es destinaran al Centre de recuperació nutricional infantil «Palen-cia» a Santa Cruz de la Sierra (Bolívia).

barri marginal de Santa Cruz de la Sierra. El Plan 3.000 es va crear l’any 1983 per acollir 3.000 famílies damnificades per unes fortes inundacions. Es calcula que a hores d’ara la seva població supera els 200.000 habitants, la majoria dels quals no té accés a les infraestructures bàsiques que garanteixen una vida digna.

L’ONG encarregada de ges-tionar els recursos recollits al mercat és l’Associació Boliviana per a la Integració, el Desenvolupament i la Cultura (ADIBC), que treballa a Bolívia amb la Fundació Hombres Nuevos. u

El Mercat d’Art Solidari es va fer al Centre de Lectura.Foto: Solidaritat i

Cooperació / Ajuntament

de Reus

CENTRE D’ARTCal MassóReus

EL MERCADAL 7a època núm. 1322 2322 23

PSC

Eduard OrtizPortaveu del GM del PSC

Ciu

Carles PellicerPortaveu del GM de CiU

La Sedera no és ManhattanReus és una ciutat que tenia ben resolta la tipologia dels seus habitatges: les zones en què es construïen edificis alts i les zones més aviat dedicades a habitatge de dues o tres plantes. D’aquesta manera, es donava una sensació d’ordre urbanístic i d’una continuïtat en el seu traçat que definia una ciutat estructurada, configurada segons el Pla General d’Ordenació Urbana avui vigent.

Malauradament, estem veient com aquest ordre es trenca per la manca de model de l’Equip de Govern, i un dels exemples és el projecte que es vol construir a la Sedera, amb la construcció de blocs de nou pisos al passeig de Misericòrdia de la ciutat, que és, en el seu tram final, d’habitatges més baixos. D’aquesta manera, un dels espais més apreciats pels reusencs i reusenques per passejar, amb el tram que va des de la plaça de la Pastoreta fins al Santuari de Misericòrdia, pot perdre el seu encant. Trencar la tipologia d’habitatges existents,

amb uns edificis de gran alçada que distorsionen el conjunt de la zona, i incrementar-ne substancialment la mobilitat –sense haver realitzat cap estudi del seu impacte–, tant de persones com de vehicles, és una nova mostra de la necessitat de realitzar amb urgència el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, a fi i efecte de no realitzar actuacions sense cap sentit ni orientació, que només generen problemes als veïns.

Convergència i Unió, amb la voluntat de cercar una solució, s’ha posat a disposició dels veïns i afectats per mantenir amb l’Equip de Govern una reunió per resoldre aquest problema en el qual els veïns tenen raó.

Tot plegat, la proliferació dels darrers conflictes urbanístics de la ciutat, com la Sedera, l’Àrea Residencial Estratègica del Passeig Nord, el Velòdrom i altres són el resultat de la manca de model de l’Equip de Govern. Estem creixent malament, i, el que és més greu, sense consens. u

PPC

t reballem pel benestar, però en

igualtat de condicions per a tothom i sense discriminacions

Prou de rumorsmalintencionatsL’altre dia vaig escoltar una conversa entre dues persones en la qual es comentava que l’Ajuntament paga els cotxets infantils a les persones immigrants que viuen a la ciutat. Fa un any i mig –i coincidint amb les darreres eleccions municipals– va córrer per la ciutat aquest mateix rumor que especificava, a més a més, a través de quin comerç de Reus es repartien els suposats cotxets regalats.

Comprovacions municipalsAliè a la notícia, jo mateix vaig demanar llavors explicacions al departament de Serveis Socials des d’on la regidora m’ho va negar. Per si de cas –i sento no haver fet prou cas a la senyora Garrido–, vaig exercir de Sant Tomàs i també vaig preguntar a Hisenda pel tema. La coordinadora financera, per tal de conèixer el NIF de l’establiment en qüestió, va adquirir un xumet a la botiga i així va comprovar que no constava cap factura a càrrec de l’Ajuntament en concepte de cotxets infantils ni de cap altra cosa.

La novetat del rumor actual està en què en comptes d’una botiga ara ja són dues. Tot fals.

El tema de la immigració ha donat peu en els darrers anys a contínues manipulacions i utilitzacions partidistes que, lluny de contribuir des de la responsabilitat, a la bona convivència, donen peu a just el contrari.

Com en aquella ocasió, la conversa d’aquelles dues persones estava basada en una mentida que s’ha extès de forma interessada i a la qual s’agafen aquells que busquen que hi hagi mala maror i aprofitar-se fins i tot de les qüestions que no són veritat.

L’alcalde i els regidors del Grup Municipal dels Socialistes de Reus treballem per l’Estat del Benestar, en això ens hem destacat des de fa anys, però en igualtat de condicions per a tothom i sense fer discriminacions ni negatives ni positives. Per això garantirem, com hem fet fins ara, que ningú gaudeixi dels privilegis que els foscos interessos partidistes ens atribueixen falsament. u

Miquel Àngel López MallolPortaveu del GM del PPC

Responsabilitat en temps de crisi

la contenció de despeses de béns corrents i serveis en

aquest pressupost és insuficient

oPINIó

L’expedient de pressupostos per a l’any 2009 es desenvolupa en un dels contexts econòmics més complexos de la història recent, i amb una situació d’incertesa que afecta de ple els ens locals. Per tant, aquests pressupostos demanaven adoptar mesures que milloressin el funcionament de l’Ajuntament i de les empreses municipals de la nostra ciutat.

Per aquesta raó, el Grup Municipal del PPC va fer un esforç extraordinari a la Comissió per a l’Optimització de Recursos i va presentar 22 propostes per millorar l’eficiència del consistori, i algunes d’elles han estat acceptades. Entre aquestes mesures, vàrem proposar la creació d’un sistema de SMS (missatgeria) amb els ciutadans, que possibilités la comunicació de fets rellevants, com el calendari fiscal, el tancaments de carrers, etc., per tal d’estalviar el consum de paper i el cost del correu, o la creació d’una extranet perquè qualsevol persona o empresa que sol·liciti una llicència de qualsevol tipus pugui conèixer, en tot moment, en quina situació exacta es troba el seu expedient. Però d’altra banda, considerem

que s’ha perdut una oportunitat magnífica d’acceptar altres propostes que significaven una clara millora de l’agilitat i l’eficiència en l’activitat econòmica, com l’eliminació del concepte de llicència d’obres menors i la creació d’una finestreta única global, per donar suport als tràmits purament administratius derivats de l’activitat empresarial. D’altra banda, cal constatar que la contenció de despeses de béns corrents i serveis en aquests pressupostos és insuficient i hauria estat necessari reduir partides com les de comunicació o d’altres, com a tall d’exemple, el festival Trapezi, que a hores d’ara no és prioritari per als ciutadans.

És evident que, en una situació com la que estem patint, cal ser molt rigorós en l’establiment de prioritats i es poden proposar mesures innovadores que no repercuteixin en el creixement de l’endeutament municipal i, per això, el nostre grup proposà la creació d’aparcaments per a residents a les àrees infradotades de la ciutat. u

l manca de model està

afectant greument el creixement de la ciutat

22 237a època núm. 13 EL MERCADAL22 23

ERC

Un gust agredolçAcabem d’encetar l’any nou i ens trobem davant d’una situació nacional incerta. La crisi financera ja comença a afectar la vida quotidiana de moltes persones, i el Govern espanyol no aclareix quin ha de ser el nou model de finançament, però mentrestant ha elaborat un nou fons estatal d’inversió local.

Davant d’aquest panorama, l’Ajuntament de Reus planteja un pla d’inversions de 114 milions d’euros per al 2009, la qual cosa suposa una injecció econòmica important. Només amb els projectes del Fons hi haurà feina per a més de 400 persones.

Aquests dies es parla molt d’aquest fons estatal d’inversió local; en aquest sentit, des d’ERC volem fer palès que aquest fons suposa només un 16% del total de la inversió pública que l’Ajuntament havia previst. No obstant això, no podem rebutjar de cap de les maneres els 18 milions d’euros que ens pertoca, tot i que no podem interpretar aquests recursos econòmics com a substitutoris de la necessitat urgent que el Govern espanyol

accepti el nou model de finançament que el Govern català demana i que la ciutadania del país va exigir quan va votar favorablement a l’Estatut. És en el marc d’aquest nou model de finançament que com a país podrem portar a terme les nostres pròpies polítiques públiques de benestar, aquelles que s’adapten a les nostres necessitats tant nacionals com locals.

Millores previstes amb el pla de fons estatalMalgrat tot, cal no obviar la part més positiva d’aquest fons, i és que tots i totes guanyarem en infraestructures socials, culturals i educatives.

L’ampliació de Cal Massó, la construcció del primer Centre d’Atenció Primària Integral al barri Fortuny –que permetrà donar una atenció sociosanitària global–, la millora de les escoles públiques, el nou Centre Cívic al Mas dels Canonges o la rehabilitació del Mas Vilanova per allotjar-hi, finalment, el Centre de Normalització Lingüística, seran una realitat que ajudaran a millorar la nostra qualitat de vida. u

ICV-EuiA

Empar PontPortaveu del GM d’ERC

Respostes a la crisi La crisi és, sens dubte, el principal repte al que ens enfrontem i inevitablement ens obliga a modular les prioritats i a ajustar les polítiques públiques a la nova realitat. En les actuals circumstàncies en què famílies i persones emprenedores ho passen malament, resulta especialment difícil destacar les virtuts dels pressupostos municipals perquè sempre quedaran necessitats o situacions que no puguin resoldre. Es fa més necessària que mai, doncs, una explicació pedagògica i entenedora d’allò al qual l’Ajuntament destinarà els diners de tots i totes en aquest 2009 i de com aquests recursos busquen ser un factor de cohesió social i un motor de l’activitat econòmica local i de l’entorn.

Durant la fase d’elaboració i debat dels pressupostos, el Grup Municipal d’ICV-EUiA es va plantejar una sèrie de preguntes per tal de decidir el sentit del seu vot. Reforcen aquests comptes les polítiques socials encetades? Ajuden els sectors i persones més vulnerables? Fomenten la cohesió social i la convivència? Eviten el malbaratament de recursos i la despesa superflua? Contenen

inversions faraòniques o al contrari responen a necessitats reals de les persones?… El resultat d’aquestes reflexions va ser raonablement positiu i vam considerar que els pressupostos 2009 permetien avançar cap a ciutat amb menys desigualtats al llarg d’un any en què cal ser encara més curós que mai amb cada euro dels 300 milions pressupostats a l’Ajuntament i a les empreses municipals.

L’any del Casal de Joves Des del Grup Municipal d’ICV-EUiA, valorem especialment que aquest important volum de recursos contribueixi a continuar les inversions en centres escolars (dos nous CEIP: La Vitxeta i el Pi del Burgar, i l’ampliació de l’escola bressol La Ginesta), la continuació de l’actual xarxa de centres cívics (les obres del centre cívic de La Patacada, Llevant i Mestral seran una realitat enguany) i permetent l’inici de projectes també llargament esperats i reivindicats a la ciutat però també al barri del Carme com són, d’una banda, el Casal de les Dones i, de l’altra, el Casal de Joves de La Palma. u

el pla d’inversions de 114 milions

d’euros per al 2009 donarà feina a centenars de persones

enguany encara cal ser més

curós amb cada euro dels 300 milions pressupostats

CoRI

«Viva Las Vegas»Amb el títol tan genèric d’aquesta cançó del Rei del Rock, voldria fer un paral·lelisme entre l’Ajuntament de Reus i qualsevol establiment de Las Vegas.

En un casino, jugui qui jugui, la banca sempre guanya, per això el nostre municipi és governat per un Excm. Alcalde, que dóna la sensació que gestionar el nostre Ajuntament com si fos una entitat bancària INNOVAdora plena de monopolis per tota la ciutat. Sort que tenim membres de l’equip de govern que temps enrere havien sigut banquers de renom i segur que ja tenien prevista l’arribada d’aquesta nova crisi mundial des de fa mooolt de temps. (O això m’agradaria pensar, malgrat que pugui equivo-CAR-ME).

Enguany, l’Ajuntament de Reus, tindrà la possibilitat de jugar amb els 336 milions d’euros que tenim de pressupost, apostant i participant en partides de daus amb el Tecnoparc, a la ruleta amb l’ARE del passeig Nord, al Bingo amb el barri del Carme, al bacarrà amb Metrovacesa, al Póquer amb l’edifici de la Sedera i al Black

Jack amb les polítiques d’inversió social.

Els membres de l’equip de govern juguen i aposten per millorar la nostra ciutat, a través d’aquest GRAN PRESSUPOST de contenció en temps de crisi. L’any 2008 eren 300 milions d’eurets. És com si ens hagués tocat la Grossa de Nadal. En un casino la banca sempre guanya, però qui fa apostes tan arriscades, pot perdre tot el que té amb una sola jugada (les fitxes de joc, els calers i els vots dels propers comicis municipals). De manera que els «nostres jugadors», poden apostar, invertir i jugar amb el pressupost d’enguany, però si la banca del casino en sec s’enfonsa del tot, ho haurem de pagar tots els reusencs plegats. Sempre passa el mateix: quan la Banca té beneficis no veiem ni un euro, però quan peta, som tots naltros qui hem de tapar els seus forats.

I per acabar aquest article només em queda dir-vos: «JUGADORS DEL MÓN UNIU-VOS, NO TENIU RES A PERDRE, NOMES ELS VOSTRES CALERS, QUE AVUI EN DIA NO SÓN GAIRES». u

Ariel SantamariaPortaveu del GM de la CORI

oPINIó

en un casino, qui fa apostes tan arriscades pot perdre tot el que

té en una sola jugada

Ernest París Portaveu del GM d’ICV-EUiA

EL MERCADAL 7a època núm. 1324

TELèFONS D’INTERèS

& 010 www.reus.catDes de fora de Reus 977 010 010

reus guàrdia urbana

✆092reusTaxi

✆977 345 050

Emergències

112Emergències

mèdiques

061Mossos

088Policia

Nacional

091

977 300 006

Guàrdia urbana info.guardiaurbana@reus.catUrgències 092

Comissaria 977 010 092

Oficina d’Atenció a la Víctima 977 010 092

Dipòsit de vehicles 977 010 056

Servei de Mobilitat i Circulació 977 010 068

Polítiques Socials i Transversals info.politiquessocials@reus.catPolítiques Socials i Transversals 977 010 229

Grup Hospital i SanitatHospital Universitari de Sant Joan 977 310 300

Hospital (Urgències) 977 320 424

CMQ Reus 977 010 800

CAP Reus 1 977 778 511

CAP Reus 2 977 778 512

CAP Reus 3 i 4 977 328 419

CAP Reus 5 977 776 802

Sanitat Respon 902 111 444

Promoció info.promocio@reus.catREDESSA 977 300 003

Palau de Fires i Congressos 977 326 363

Reus Turisme infoturisme@reus.catOficina d’informació turística 902 360 200

Gaudí Centre 977 010 670

Medi Ambient info.mediambient@reus.catÀrea de Medi Ambient 977 010 074

Aigües de Reus (AREMSA) 977 127 019

Aigües de Reus (Avaries) 900 777 666

Deixalleria 977 010 212

Espai d’Informació Ambiental 977 010 088

Centre de Recursos per a la Protecció de la Salut i el Medi 977 010 061

Arquitectura i urbanismeinfo.arquitectura@reus.catOficina d’Habitatge 977 010 071

GUPSA 977 300 475

Serveis tècnics 977 010 076 977 010 075

Via Pública info.viapublica@reus.catAparcaments i Mercats (AMERSAM) 977 300 006

Reus Transport 977 300 006

Agència del Paisatge Urbà 977 010 669

Educació i Formació info.educacio@reus.catIMFE Mas Carandell 977 010 850

Oficina Municipal d’Escolarització (OME) 977 010 046

Esport i Lleure info.esport@reus.catPavelló Olímpic Municipal (RELLSA) 977 300 091

Piscines Municipals (RELLSA) 977 328 257

Estadi Municipal 977 330 020

Hisenda info.hisenda@reus.catServei d’Atenció al Contribuent (SAIC) 977 010 070

oMIC omic@reus.catOficina Municipal del Consumidor (OMIC) 977 010 050

Benestar info.benestar@reus.catServeis Socials 977 010 034 info.serveissocials@reus.cat

Oficina d’Atenció a la Víctima 977 010 092

Institut Municipal de Puericultura Dr. Frias 977 010 040

Tanatori (Serveis Funeraris) 977 753 107

Cementiri General de Reus 977 341 272

Participació i Ciutadania info.participacio@reus.catCasal de les Dones 977 010 672

Solidaritat i Cooperació 977 010 029

Centres Cívics centrescivics@reus.cat

Centre Cívic Ponent 977 010 044

Centre Cívic Mestral 977 010 039

Centre Cívic Llevant 977 010 026

Centre Cívic Carrilet 977 010 051

Centre Cívic Migjorn 977 010 032

Centre Cívic Mas Abelló 977 010 030

Cultura info.cultura@reus.catBiblioteca Central Xavier Amorós 977 010 025

Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca 977 010 660

Museu d’Art i Història 977 010 662

Arxiu Municipal 977 010 054

Teatre Bartrina 977 010 658

Teatre Fortuny 977 010 657

Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR) 977 010 665

Cal Massó 977 010 064

IMAC 977 010 650

Oficina de festivals 977 010 651

Joventut info.joventut@reus.catOficina Pla Jove 977 010 650

Sindicatura de Greuges sindicatura.de.greuges@reus.catSindicatura Municipal de Greuges 977 010 655

Grups municipals

PSC g.m.psc@reus.cat 977 010 080

CiU g.m.ciu@reus.cat 977 010 081

PPC g.m.ppc@reus.cat 977 010 082

ERC g.m.erc@reus.cat 977 010 083

ICV-EUiA g.m.icv-euia@reus.cat 977 010 084

CORI g.m.cori@reus.cat 977 010 085

Altres telèfons d’interèsFECSA (Avaries) 900 770 007

Gas Natural (Avaries) 900 750 750

Correus 902 197 197

RENFE 902 240 202

Estació d’autobusos 977 770 698

Aeroport de Reus 977 779 800

Canal Reus TV 977 300 509

Universitat Rovira i Virgili 902 337 878

Cambra de Comerç 977 338 080

CNL de l’Àrea de Reus Miquel Ventura 977 128 861

Altres administracionsGeneralitat de Catalunya 012

Consell Comarcal del Baix Camp 977 327 155

Diputació de Tarragona 977 296 600

Subdelegació del Govern 977 999 000

GuàrdiaCivil

062