HISTORIA DE LA DELEGACIO DE

PESSEBRJSTES DE MOLLET DEL VALLES

Gldria Arimon i Ventura

Antecedents

El pcssebrc 6s la representaci6 en figures del naixement deJesrisqrre es fa durant el periode nadalenc. Al llarg de la histdria hi hahagut diferents maneres de representar-lo, des de les inicials repre-sentacions dels pessebres vivenLs (a Itilia sant Francesc d'Assis va ser-ne un gran impulsor) fins a les mostres trobades en capitells roma-nics i en I'art gdtic. Al segle XIV.ja es tenen noticies de figures, perdno 6s fins al segle XVI que es consolida la tradici6 a Catalunya.

L'any 1863 es crca a Barcelona la Societat de Pessebristes.

L'arquitecte Josep Oriol Mestres, pare d'Apel.les Mestres, redactaunes prescripcions de com s'ha de fer un pcssebre. A I'Exposici6Universal de Barcelona del 1888 s'exhibeixen dos ciclorames. Ell92l neix I'actual Associaci6 de Pessebristes, que aplica la Gcnica delguix d'escaiola anomenada "Escola de Barcelona". Posteriorment es

van creant delegacions de pessebristes a diferents pobles catalans.

Els inicis del pessebrisme a Mollet

Com a la resta de llocs. a la nostra ciutat hi havia tradici6 de ferpessebres; la majoria eren pessebres populars que es feien a les cases

amb suros, plata, molsa, etc.

Hi ha constancia' que l'any 1920 Rafael Fullerachs, dibuixant ipintor que vivia a l'actual avinguda de Casanova, va fer un"Naixement". Altra gent coneguda que feia pessebres eren.JaumePrat,Joan Camps, Pau Pujol iJaume Casarramona. L'any l930la Sra.

127

NOTES IO

Antonia de cal Foz va fer un pessebre de guix amb figures artistiqtles.pessebre conegut era el que construia el "CircrtloUn altre pess(

Trarlicionalista" a la plaEa de l'Ajuntament, amb molsa, suro i algu-

nes figures de Marti Castells, que s'havia de mirar per tlns fbrats fcts

al paper. Els anys 40 es coneixen altres pesseb stes: Joan Carol,

Antoni Puigdominech, els germans Tarr6s i en Vicene TorrentsFalguera, que des de l'any 1942 construi pessebre any rcra any.

L'any 1944 Josep Maria Parera es fa soci de I'Associaci6 de

Pessebristes de Barcelona i comenqa a fer Pessebre a casa seva Poc

despr6s inicia els primers contactes per tal de crear la delegaci6 a

Mollet. Els segiients anys, als pessebres de Parera i Torrents s'hi afe-

geix en Ramon Ros€s i alguns altres.

Naixement de la Delegaci6 de Mollet del Vallis

. L'oc.tgble del.l951 es crea la Delegaci6 local pessebrista de

Mollet del Vallis. El president 6s Josep Maria Parcra, el subdelegatVicene Torents i cl tresorer Miquel Rabass6 Costa. La seu 6s al

Centre parroquial i s6n setze socis, entre d'altres, enJosep Riera, en

Rdmon Rosds i en Vicenq Arimon.

La primera etapa dins la histdria dels pessebristes molletans va

des dels inicis fins I'any 1963; 6s I'etapa d'ascens, d'augment de socis,

d'activitats miltiples i d'entusiasme. LaJunta fundacional treballa, imolt, flns I'any 1956. Els successors cootinucn la linia d'ascens:

Viceng Arimon 6s elegit president amb Pere Soler com a vicePresi-

dent iJoan Tugas de secretari, fins que una nova terna els substi-

tueix: en Ramon Ros6s, en Josep Erra i en Francesc Boix.

Els pessebristes molletans es proposen difondre l'afici6, aconse-

SJuir que es facin pessebres a les cases Particulars, fer una mostra

col.lectiva de pessebres cada Nadal i promoure I'afici6 entre la quit-xalla. L'any 1952 convoquen el 1r Concurs infantil de pessebres,

organitzen una excursi6 col.lectiva a Barcelona a veute pessebres,

Ian una demostmci6 precdca de com fer pessebre is'apunten sis

socis nous. Per tal que consti oficialment que s'ha fet pessebre de

guix, cal inscriure la seva construcci6. El desembre del 1952 se n'ins-criuen 18. L'any segiientja s6n 25 els pessebres inscrits. Perd no es

limite)r a fer pessebres.

128

N()l us t0

Activitats dels pessebristes

Durant els vint anys que, d'una manera organitzada, existeix laDelegaci6 de Pessebristcs de Mollet, fan excursions i visites a locali-tats de fbra per veure pessebres o estudiar paisatges. La visita aBarcelona per admirar les obres dels mestres pessebristes era obliga-da, perd tamb6 a d'altres poblacions com al santuari de La Gleva( I956), SantJoan Despi (1960), Vilalianca del Pened€s (1961), Olot(l9ti2)... Totes les excursions sortien de davant de La Marineta -larcsponsable del restaurant els illtims anys, Gertrudis Sayol, n'era unabona aficionada- amb I'autocar del Benigno. Les excursions erenobertes a tothorn interessat, es feien els diumenges i hi passaven totel dia.'

Al llarg dels anys van fer nombroses conferincies tedrico-pricti-qllcs per ensenyar com es fan pessebres, tant a Mollet com a lespoblacioDs del voltant: Santa Perpetua, Parets, Sant Fost,\'ftrntmelri...

Les activitats amb m6s continuitat foren les exposicions d'artsplistiques i els concrrrsos infantils de pessebres. L'any 1952 es va con-vocar la 1r Exposici6 d'arts plistiques, que s'inauguri el l2 d'octu-bre del mateix any al Centre parroqriial, amb molt bona critica. LaComissi6 organitzadora estava formada per Parera, Pou, fucra,Rirbirs:ri i Torrents. Albs l'ixil. t,s ( unt in ui organir/ant any r era an).El l2 d'octubre del 1953 s'atorgaven els premis als guanyadors:Esteve Dumn, Joan Abell6 i Pere Soler. Els premiats al ll Concursinlantil foren _Jaume Tonents Butiosa,.Joan Sans Paituvi i Enric(larzrin Riera.

Con\'6 destacar, per I'originalitat, I'exposici6 de nines que es va

fel al Centre parroquial la Festa Major d'estiu del 1956.

Llocs on exposaven

Cada pessebrista feia pessebre a casa, que es podia visitar per Lochom interessat i aixi s'anunciava a la premsa local. Perd la mostra deI'esfbrE col.lectiu eren cls pessebres piblics: I'exposici6 anual que es

leia al Centre parroquial (a partir del 1952), el que es feia a la"Delcgaci6 local del Frente deJuventudes" I (a partir del 1955), elsque es feien a I'csgl6sia parroquial (a partir del 1959), a la plaga de

12q

N()TFS t0

I'Ajuntament (a partir del 1964), al Casal Cultural (a partir del1965), i en alguns establiments piblics com la Ferreteria Mora(1963) o la Farmircia Rovirosa. Cada any laJunta sortejava els trespessebristes a qui els tocaria construir els pessebres col.lectius ennom de I'Associaci6. Amb els anys cadascf es va anar especialitzallt:enJaume Selva el va fer uns anys al Casal Cultural i, posteriorment,cada any a la plaga de I'ajuntament; el Viccng Torrents cl lcia al

Casal Cultural i els del Centre parroquial solien quedar en mans deRos6s, Arimon i Llobet. El molleri que exposava el pessebre m6slluny era en Josep Riera. L'any 1957 va anar a viure a Sao Paulo(Brasil) i va continuar fent pessebre alli, que em anunciat als mitjanshabituals molletans.

Els calvaris

Lanl 1954 es lael prin)er talvari a Moller. amb lobjecrilr,l e.-cenificar la vida i sobretot, la mort i passi(i deJesis. Era una escenade "La Samaritana", amb figures de Marti Castclls, fet pcr ViccngArimon. No era habitual a Catalunya fer calvaris perd si en alrresparts del m6n, especialment al centre d'Europa, on hi havia molratradici6. Els quadres m6s representats eren: el Bateig de-Jesis,Jesirsi cls nens, Les bodes de Cani i escenes de la Passi6 (Oraci6 de I'hort,la remptaci6, el sant sopar, la Crucifixi6, La Resurrecci6...)

L'any 1960 aconsegueixen un racord: 14 quadres presentats al

Centre parroquial durant la Setmana Santa, amb rrn alt nomblc devisitants: 400 persones.

El finangament

La majoria de les despeses es nnancaven amb el pressupost par'-

ticular de cada pessebrista. Perd tamb€ buscaren fonts de finaDga-mcnt. Fins I'any 1959, a I'exposici6 de pesscbres del Centre hi haviauna safata on els visitans deixaven la voluntat; per(l I'Exit era escis iel 31 de gener de 1960 es decideix en una reuni6 de.Junta cobrar 2PTA d'entrada als adults i 1 PTA a la quixalla. Poc despr6s, en unaaltn reuni6 del 9 d'abril, es decideix fer un sorteig d'un viatge aLourdes per a dues pe6ones, com una altra f6rrnula de lecaptardiners. El Nadal del 1960 el senyor rector els d6na 500 t'TA, pera)

encar; no els arriba i decideixen sortejar un nino (que de fel hitn

IJo

NOTF,S ]O

sorteiat alrres regade\ pero no ha surtit). El Nadal del l96l Ienrra-da dels adultsja 6s de 3 PTA 'ies mant6la pesseta per la quil\alla..En momcnts pLrntuals tcnien ajuda econdmica del Consistori muni-cipal, de "La Caixa" i de particulars. Les despeses anaven destinadesa pagar el guix, tiblex, material eldctric, fustes, etc. de lcs mostrescol.lectiles.

Les ticniques

Hi havia veritable preocupaci6 per les tdcniques, des del tracta-ment de les plaques de guix (saberJo pasrar, trobar el temps derepds, que les plaques no fossin gaire gruixudes...) fins al pintat. Elspreocupava aconseguir la perspectira (el primer terme, el segon, lesmuntanyes...)0. De vegades els calia ser inventom a la forca. Les con-verscs entre Ramon Ros€s iJaume Selva eren de veritables especia-listes: rodes de biciclera, fils i fondgrafs per Ier trons i llamps... Unmotor per fer c6rrer els nirvols... Un celatge de roba per posar-hiestrelles i lluna...' El jove Santi Ros Moly, mecAnic i electricista, vaaportar-hi amb il.lusi6 els seus coneixements fins el l7 de novcmbrede 1960, quan mori als 19 anys.

Hi havia preucupar i6 dr scr fidels a la hisroria. ( orn Ia consulLad'Arimon a Costa de Barcelona sobre la sepultura de.fesirs. n Perdaquesta fidelitat de vegades es pagava: uns ocells que van entrar alCentre parroquial cs van Irlenjar unes herbes reals, que en Llobethavia posat al riu del baptisme deJesris d'un calvari!

La majoria de pessebristes optaren per acostar-se al mixim pos-sible al realisme paisatgistic " i documental. El paisatge era un valorIonamental: boscos, carrers, masies... i, tinculades a la recerca pai-satgistica, es valoraven activitats com I'excursionisme i la fotografia.

AJtrrs pessebriste< intrn tarcn la re( erca dc nuves vier mFr simbo.liqucs, com cn Vicent Torrents; I'any 1967 va fer un "Naixement" alCasal Cultural que va provocar molta expectaci6: es veia el m6n, i,apartada, una fulla verda que representava I'esperanga. A sobre hihavia el naixement. En una altra banda hi havia un pastor i un gosque clamava com si convid6s al cel que baixessin a la terra per aju-dar-los. "'

lJI

Extensi6 del pessebrisme a la comarca

Els molletans estaven en contacte permanent amb Barcelonaperd els interessava sobretot connectar amb la comarca. L'any 1960el vicari de Mollet, N{n. Lluis Bonet, acompanya els pessebristes ambel seu "600" a fer xerrades a Parets, Lliei i Santa Perpitua deMogoda. Hi fan conferincies i demostracions, fan de juras de con-cursos i parlen als miljans de comunicaci6 (Radio Mollet i Radio Sta.PerpEtua.) De vegades deixen diommes a d'altres llocs per ser expo-sats: I'any 1960 Selva i Arimon exposen dos pessebres en unes

Jornades comarcals de Joventut a Granollers. El mateix any visitencls pessebres granollerins i en surten engrescats, especialment pelsde Francesc Corbera,Josep Armengol i Maria Illa. El 1972 els pesse-

bristes de Matar6 demanen a Arimon un diorama de "La vella quefiIa", en homenatge a Pau Casals.

La crisi

El 12 d'octubre de 196l hi ha els primers indicis de crisi.L'Associaci6 compta amb 25 socis perd els que fan els dioramcscol.lectius s6n pocs i gaireb6 sempre els mateixos. Les ocupacionsfamiliars i laboralr no els dci\en gaire renlps... ies tomen(a a notarun cert cansament. Decideixen Parlar-ne ,mh el frrndarlor Parera iamb el \enyor re(lor. fanmaleix, planifiqrren les actirirars i respon-sabilitats properes.

L'agost del 1960 un grup de brdtols cntren als locals dels pesse-

bristes al Centre parroquial, on fan destrosses i roben. El mes d'oc-tubre es troben sense sala de pessebres, perquA fan obres d'amplia-ci<l als Col.legis Nous i I'ajuntament ha demanat el local a la parrd-quia per instal.lar-hi la mainada de manera provisional. EI 13 degcner del 1963 es relrneixen \ruit socis per decidir la conrinuitat deI'Associaci6. El president Ros6s ha dimitit i ningil accepta el cirrec.El 15 de marg del 1964, Romagosa, dels pessebristes de Barcelona,assistcix a una rcunia) a Mollet per tal d'intentar solucionar el buit depoder a la.Junta. Nom6s s'hi presenten quatre socis. Els constructorssembla que \?n minvant i els visitants tamb6. L'any 1968 els Calvarisdel Centre s6n visitats per 88 persones. La vigilincia de I'exposici6 lalan cls matcixos pcssebristes. El 28 d'abril reben la visita dels pesse-

bristeS de Barcelona que, de pas, aprofiten pcr visilar cl nuseu

NOTES IO

1]2

NOTES IO

Abell6. El setembre del 1970 un petit grup de molletans assisteix a la

II Concentraci6 pessebrista de la regi6, a Castellar. El 1971

I'Associaci6 de Pessebristes de Barcelona celebra el 50 aniversari delseu naixement. Els plans de reconversi6 dels terrenys del Centreparroquial (el seu enderoc i la construcci6 de pisos) deixen sense

seu els pessebdstes. La Delegaci6 de Mollet, desPr6s de vint anys d'e-xist€ncia, deixa de funcionar. Uns quants pessebristes continuenfent diorames particulars i col.lectius a I'esgl€sia, Casal i plaqa de

I'Ajuntament. En la mesura que aquest grup d'homes es mor, els pes_

sebres de gr.rix s'acaben.

BIBLIOGRAFIA

- GARRUT,JoSEP I4ARr{ fS57. "Viatge a I'entom del m prrvtte", Ed Selecta,

- ALIMoN Ro\. Vx r\\.. l95l-1972. Diatl "RrcJ\ p?\\?bti'ri.r'l no edirar.

- Revista SEMBM (19a9 al 1959)

- DrvERsos AuroRs ( 1988). "EI fe.selne al nt6r", Centre de lectura de Rcus.

NOTES

I Arlicle de V.Torrents Falguera a SEMBRA, desembre 1955

2 El dinar del 15 de gencr del 60 a Vilafranca va costar 35 PTA i constava d'en'remesos, canalons, pops amb suc, postres. pa, vi i cafe.

5 El pesebristajosep Erra n eta responsable

4 "Les scnlores paguen el mareir que els scnyors: no hi ha sexc dabil". Dia, d.

5 "M€s barat qre I'Empresa Continen€1". Diari V. Arimon

tj "Veig el fons tan llarg que s€mbla una cua de peix amb escates i tof . O les

al.lusions als companys: "En L. ha tancat tant la boca que no es veuen els segons rer-

mesi en canvi en G. ha aconsegun un primer terme mol,bo." Diai dc V.Arinon

7 idem

NOTFS 10

8 Rarpocra a la connrlta TrA b6 Grio cn rea c*: pdt no pot tanb dtn aoFtida; ba d'harer.hi una roda dc mof quc h.i dc poflz l una iauL p.tr pocer cl c.dlver & Jcrfl6". Dbi b V, Aritua

9 .El principel €! cl Fi.a8c',Jo!cp Oriol Mc!!€6 l4aer dl'dbrn Uw@,rq,Jorcp Cemn

l0 E:rplicaci6 & Vlrimon. Dioi

134

APiXvDD(

Els pessebristes i els que els ajudaren

- Viceng Arimon Ros (i filles els darrers anys)- Ramon Balius- Merca Barres Coll- Lorenzo Belmonte, "Carmelo"- France$c Boix Turon- Francesc Bordas-Josep Canadell- Marti Ciffone Antonell- Ramon Coll Llenas-Josep Erra-Josep Guerra Torrents- Ramon Isem Pou-Joan Llobet Roca-Josep Monserdi-Josep M. Parera Benach- Marti Pou Torrents-Jordi Pujades- Miquel Rabass6 Costa- Francesc Ribot Ribas

(els feia el fill, menor d'edat, que no podia ser soci)-Joan Ricart Sala-Josep Riera Mayolas- Enric Riera Sam6n- Roca- Santi Ros- Ramon Ros€$ Arias- Gertrudis Sayol Sans-Jaume Seha Padr6s-_laume Sel Dachs- Pere Soler Ysart- Vicenc Torrents Segales- Mcenq Torrents Falguera- Ferran Torrents Cariteu-Joan Tugas Parera-Josep Vili Terradellas (i fill)

NOTES I O

tt5