Novembre, 2010Núm. 101

Amèlia Cantos,Audigestrade

Gent emprenedora

The Nit ofereix una desena de plats nous cada setmana

Estrelles i forquilles

Locus mundi

Anem de descoberta pel Penedès

Bombons Cudié, Jaume Font, TN Produccions

Reportatges d’empresa

3

5

6

8

8

10

12

13

14

16

18

20

22

25

27

ContextEleccions a Foment del Treball . . . . . . . .

L’art de viure Gestionar els pensaments per construir un bon caràcter . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Humor amb Perspectiva . . . . . . . . . . . . . .

TurismeSitges tanca la temporada turística d’estiu 2010 amb un increment d’un 6% de l’ocupació hotelera . . . . . . . . . . . . . . .

Gent de ràdio . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Gestió empresarial Que es posin ulleres! . . . . . . . . . . . . . . . . .

EmprenedorsTarragona acollirà la Conferència Europea de la Junior Chamber. . . . . . . . . Estrelles i forquillesThe Nit ofereix una desena de nous plats cada setmana. . . . . . . . . . . . . . . . . .

La cuina de l’estrès . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’empresaBombons Cudié, tres generacions exquisides . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’empresaTN Produccions exporta l’audiovisual del Penedès arreu . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

L’empresa Jaume Font, 100 anys fent història . . . .

EnoturismeEls barcelonins cerquen propostes enoturístiques completes . . . . . . . . . . . . .

Any ADEG 2010Projecte empresarial i emoció. . . . . . . . .

28

30

32

34

36

38

40

41

43

44

45

474849

50

EmprenedorsJornada “Emprenedors per necessitat”Foment del talent emprenedor . . . . . . . . .

Gent emprenedoraAmèlia Cantos: «Davant la dificultat s’aprèn més que davant l’èxit. La lliçó no s’oblida» . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Locus mundiAnem de descoberta pel Penedès . . . . . .

Formació ADEG . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

FormacióEines per a l’aprenetatge i la millora professional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

El cara a cara . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

InternacionalEl govern premia la tasca de la societat civil en l’àmbit internacional . . . . . . . . . .

LlenguaEl voluntariat per la llengua a les empreses . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Nous socis de l’ADEG . . . . . . . . . . . . . . . .

EmprenedorsBona salut de l’empresariat jove. . . . . . .

FinançamentBS Renting: l’eina de Banc Sabadell que permet disposar sempre de béns d’última generació . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Empreses de l’ADEG• Punt x punt . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .• Club Mugendo . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .• Paradigma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Converses a l’antara . . . . . . . . . . . . . . . . .

SumariEditaADEG. Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf· Carrer de la Beneficència, 1708720 Vilafranca del Penedès· Carrer de l’Àncora, 308800 Vilanova i la GeltrúTel. 902 106 700 Fax 938 106 701· adeg@adeg.cat · www.adeg.cat

RedaccióADEG · comunicacio@adeg.cat

PublicitatADEG · comercial@adeg.cat

ImpremtaGràfiques Ferpala · ferpala@ferpala.es

DifusióGratuïta i personalitzada a empreses, professionals, entitats i institucions de les comarques del Penedès i el Garraf.

DistribucióTramesa per correu postal a través d’Unipost.

DL B-11279-921.400 exemplarsEl fet de la seva publicació no suposa que l’ADEG comparteixi sempre les idees dels articles d’opinió d’aquesta revista.

www.vilanovatours.es

Via ll iure

55

Xavier Cardona Torrandell President ADEG

Eleccions a Foment del TreballEn qualsevol institució, el monopoli del poder té efectes nega-tius per als administrats. Com a mínim es pot esperar que les conseqüències afectin l’eficàcia de la institució. Trencar aques-ta tendència i obrir un procés electoral ha estat un encert de pràctica democràtica en la centenària patronal catalana Foment del Treball, que presidia, des de feia quinze anys, el senyor Joan Rosell, sense que en aquest període de temps s’hagués donat cap situació de contesa electoral en la que dos o més candidats sotmetessin a la consideració dels electors programes o fulles de ruta del seu mandat en cas d’assolir la majoria necessària que els portés a la presidència de l’entitat.

El passat divuit d’octubre es celebraren les eleccions per desig-nar el president del Foment de Treball per als propers quatre anys. Amb una participació prou significativa de l’interès desvet-llat fou designat president per tal de gestionar els interessos de l’empresariat de Catalunya el senyor Joan Rosell. La candidatura Rosell va merèixer la confiança de dos de cada tres electors, fet pel qual, el seu èxit resulta inqüestionable, però és també indis-cutible que la candidatura de Joaquim Boixareu, si bé derrotada, va aconseguir uns resultats prou dignes de ser tinguts en comp-te de cara al futur.

En un altre ordre de coses, el passat vint-i-cinc d’octubre l’ADEG va organitzar una jornada de debat sobre el tema “Empresaris per necessitat”; en el decurs de la qual s’analitzaren determinades problemàtiques actuals de l’empresariat. Les sessions de treball de matí i tarda es portaren a terme amb la participació del Consell Comarcal del Garraf i la Mancomunitat Penedès Garraf. A l’obertura de la jornada va intervenir el doctor Francesc Torralba, pro-fessor de Filosofia a la Universitat Ramon Llull, pronunciant una conferència que versava sobre les pulsions que motiven l’individu quan decideix esdevenir empresari. També va il•lustrar sobre quines són les virtuts essencials que diferencien la funció empre-sarial d’altres.

El professor va posar l’accent en les virtuts característiques de l’emprenedoria. El trípode de suport està constituït per l’audàcia, entesa com a solució de compromís equidistant de la temeritat i la pusil·lanimitat; l’esforç, entès com a tenacitat i persistència en el temps, i la humilitat, considerada com a virtut propera a la ponderació del qui computa i valora obstacles i entrebancs que s’oposen a l’obtenció de l’objectiu.

El doctor Torralba feia referència a la catalanitat dels concep-tes de seny i rauxa sobre els quals incidí el filòsof Jaume Balmes i connectà la idiosincràsia de l’empresariat català establint un paral·lelisme amb les virtuts que provocaren l’eclosió del capi-talisme americà de primera fornada, com manifesta Alexis de Tocqueville a “Democracy in America”, en la que ressalta el

dinamisme i la capacitat associativa com a factors del desen-volupament econòmic a l’Amèrica del Nord. També el nostre Jaume Vicens Vives a “Industrials i polítics del segle XIX” mani-festa magistralment al respecte ser d’opinió coincident amb De Tocqueville.

Efectivament, l’associacionisme és imprescindible i necessari per desvetllar energies ocultes, sinergies i interaccions socials que millorin contínuament la productivitat a través de l’optimització de recursos escassos que facin les nostres empreses competiti-ves en un mercat global. Personalment, crec que amb el procés electoral s’ha donat un gran pas al Foment, que suposarà un canvi d’estil de gestió i un tarannà més obert a les noves idees.

Convenientment suportades per organitzacions empresarials democràtiques, fortes i competents les virtuts dels nostres empresaris, latents o manifestes en el si de l’economia catalana, poden produir un salt quàntic, una eclosió de valors emprenedors que empenyin el desenvolupament accelerat del país.

En aquest sentit la nova etapa del Foment del Treball hauria d’estar caracteritzada pel canvi, vingui de qui ha triomfat a les eleccions, de la candidatura que les ha perdut o d’ambdós, com caldria esperar d’un procés d’utilització adequada del talent dels nostres empresaris. L’èxit del nou president ha de ser deixar una empremta que doni confiança a l’empresariat català aglutinant també al col·lectiu que no ha guanyat la contesa electoral. Cal considerar que el retrat robot dels membres del col·lectiu opositor, capitanejats pel senyor Joaquim Boixareu, és el corresponent a professionals de qualitat molt alta i no serà convenient incór-rer en la banalitat de mantenir-los fora del procés renovador del Foment que faci front als problemes de l’economia catalana amb garanties d’èxit.

Per altra part, si com seria desitjable, el senyor Joan Rosell esde-vingués president de la CEOE, organització del més alt rang dins l’Estat Espanyol, permetria recuperar una posició de poder deci-sori que la importància i l’abast de l’economia catalana necessita. Els propers mesos poden ser de cabdal importància per a les insti-tucions empresarials catalanes i per a l’acabament de la crisi que, si bé haurà provocat efectes nocius, està actuant com a revulsiu i revitalitzant de les actituds de lluita de l’empresariat català.

« ... l’associacionisme és imprescin-dible i necessari per desvetllar ener-gies ocultes, sinergies i interaccions socials que millorin contínuament la productivitat... »

66

La nostra manera de pensar, en positiu o en negatiu, la nostra manera de veure o interpretar les situacions o les accions dels altres o la manera d’explicar-nos el món són la causa de la nostra felici-tat, tristor, ràbia, l’ansietat, etc. Els nostres pensaments governen el nostre estat d’ànim i per tant són els responsables de les emo-cions que sentim, des de la ira a l’alegria passant per la por. No són les accions del dia a dia les que transformen el nostre ànim, sinó el que pensem d’elles, la interpretació interior que fem del que passa.

Per tant, la bona notícia és que es troba al nostre abast gestionar els estats d’ànim. Bé, hem de reconèixer que hi ha circumstàncies externes que poden influir en la nostra satisfacció o insatisfacció; l’eix més determinant són els pensaments. Tots coneixem casos de persones que davant de greus entrebancs, com poden ser la mort, el dolor o les pèrdues, han tingut una resposta serena i positiva que els ha ajudat a recuperar-se, a veure perspectives noves i a actuar amb clarividència. De manera que si indaguem quins són els nos-tres pensaments negatius, si detectem els que ens alteren l’ànim, si observem les suposicions que fem de la manera d’actuar dels altres que ens fan mal, podrem descobrir un comú denominador o el fil conductor que els genera. Conèixer-los sembla l’única manera efectiva de poder-los aflonjar o inclús desfer-los. Clar, això sempre que ho vulguem. Perquè també podem recórrer als autosabotatges i a la victimització. Fer culpables als altres de la nostra insatisfac-ció és un indicador de manca de responsabilitat i d’incapacitat per gestionar-nos. Atribuir els nostres patiments, angoixes, tristors, a la parella, als fills, al cap, a la mala sort o a la manera de conduir-se dels altres és poc constructiu. El primer que cal investigar és si la nostra forma de pensar és l’adequada.

En els nostres pensaments també es troba la imatge que tenim i que cultivem de nosaltres. Una imatge que pot ajudar-nos a desen-volupar-nos o tot el contrari. Allò que la persona pensa de si mateix és en el que pot arribar a convertir-se. Si un pensa que és fort, fort es tornarà. Si pensa que és dèbil, es comportarà amb debilitat i no assumirà els diferents reptes. La persona forma el seu propi caràc-ter, convertint-se en el que pensa. Si pensem noblement, construirem gradualment un caràcter noble. Però si pensem d’una manera baixa, barruera o irresponsable, formarem un caràcter mesquí. Els pensaments també porten a l’acció. Els mals pensaments pro-dueixen males accions; els bons pensaments en generen de bones.

Un bon pensament és triplement beneficiós. Primer beneficia qui ho pensa, millorant la seva freqüència mental, les seves reaccions, actitud i la resposta de l’entorn. En segon lloc, beneficia la perso-na, circumstància o aspecte en què es pensa. I, finalment, beneficia tota la humanitat millorant el clima general.

Com desfer-se dels pensaments negatius? No es tracta de resis-tir-los, quan més es lluita contra ells més es fixen. Els pensaments guanyen força per mitjà de la seva repetició. Quan se’n processa

Gestionar els pensaments per construir un bon caràcter

Sembra un pensament i cultivaràs una acció;Sembra una acció i cultivaràs un hàbit;Sembra un hàbit i cultivaràs un caràcter;Sembra un caràcter i cultivaràs un destí. Gandhi

un de bo o dolent aquest té una certa tendència a tornar de nou. La clau per detenir els pensaments negatius simplement és sem-brar pensaments positius! Estar alerta i crear bons pensaments deliberadament! Aquest conreu es fa quan es practica diàriament l’estimació, la gratitud o l’acceptació de les coses que es presenten. Cuidar la salut, apreciar la feina, la llar, les persones més properes i les més llunyanes, valorar el miracle de la vida i gaudir de la belle-sa del dia. L’agraïment és un dels millors mètodes per garantir el benestar. Cada cop que donem les gràcies estem generant un bon pensament! A mesura que se’n vagin sembrant més i més de posi-tius, els negatius aniran perdent pes i influència. En conseqüència, les emocions generades seran de les bones: optimisme, bon humor, alegria... i nosaltres i el nostre entorn sortirà afavorit.

Ara ja no podem disculpar-nos de no saber-ho. Si un diumenge a la tarda ens comencem a ensopir, no volem sortir i els nostres pen-saments són d’aquest tipus: “quin rollo demà hauré de tornar a matinar” o “no puc, no tinc forces ni ganes” o “tinc por del que em poden dir” o “segur que tindrem esbronc” o “què cansat em sento! No podré arribar al final de la setmana”... Ja podem imaginar quines reaccions produirà el nostre cos i les nostres emocions: dormirem malament, al matí podrem aixecar-nos amb ganes de vomitar, no és estrany que tinguem problemes intestinals, estiguem tristos, apa-gats i sense ganes d’actuar. Una actitud que alimentarà la desgana per la vida i el malestar general. La medecina atribueix a les soma-titzacions una gran part de les malalties, així que podria ser que aquests pensaments siguin els responsables de mals indesitjables.

Si triem pensaments positius de forma deliberada pel mateix diu-menge -malgrat la mandra-, d’aquest estil: “quina sort tenir feina, una empresa o una tasca pública que em permet desenvolupar-me i ser autònom”, “vaig a preparar l’agenda general de la setmana per organitzar-me bé i poder fer totes les coses que vull”, “estic pas-sant un bon cap de setmana i em trobo amb forma per encarar la setmana amb energia”, “em sento agraït de poder treballar i de les oportunitats de millora que suposa” ... La resposta de la nostra part física i psíquica serà molt diferent: dormirem bé, ens despertarem amb ganes, ens sentirem amb energia, serem capaços de posar-nos en acció aviat i aquesta actitud ens beneficiarà en tots els sentits.

Una ment flexible i oberta és una ment entrenada. Una ment rígi-da és una font de patiment per a un mateix i un perill per als altres. Cal preparar i ensenyar a la ment a treballar a favor nostre. La majoria de persones sanes som capaces de produir pensaments positius, de ser agraïts, afectuosos i de dedicar una part de les nos-tres capacitats a millorar el món, encara que sigui el més proper. No perdem l’oportunitat de prendre les regnes de la nostra vida i del nostre destí. No oblidem la sentència de Gandhi que encapçala aquest article: “Sembra un pensament i cultivaràs una acció; sem-bra una acció i cultivaràs un hàbit; sembra un hàbit i cultivaràs un caràcter; sembra un caràcter i cultivaràs un destí”.

L’art de viurePilar García

Humor

8

La temporada turística d’estiu 2010 de Sit-ges ha finalitzat amb un increment de l’ocupació hotelera, amb una mitjana del 6% respecte a la temporada 2009. Per mesos, l’ocupació de l’estiu 2010 ha estat de gai-rebé un 75% al juny, un 85% al juliol, prop d’un 95% a l’agost i 82% al mes de setem-bre. Precisament aquest últim mes és quan s’ha notat amb més força l’increment, ja que al 2009 l’ocupació de setembre va ser d’un 75%.

Aquest augment de pernoctacions al mes de setembre és gràcies tant al turisme vaca-cional com turisme de negocis, amb exemples com el Congrés Internacional ICRS, que es va celebrar a Sitges del 26 al 29 de setem-bre. Aquest congrés va portar a Sitges 1.100 inscrits i va generar al voltant de 3.300 per-noctacions. Referent a l’impacte econòmic, es calcula que va deixar a Sitges 775.500 €, segons dades de despesa per delegat d’un estudi elaborat pel Spain Convention Bureau

amb l’objectiu de conèixer l’impacte dels con-gressos dins l’Estat espanyol.

Si parlem de la resta de mesos d’estiu, tam-bé ha influït en l’ocupació hotelera l’esforç que s’està fent des de l’Agència de Pro-moció Turisme de Sitges i l’Ajuntament per generar noves activitats que portin turistes i visitants a Sitges. Un exemple ha estat la Gay Pride Sitges, que va fer augmentar l’ocupació durant els 4 dies d’esdeveniment fins al 100%. Segons el director de l’Agència de Promoció Turis-me de Sitges, Claes Akerblom, “estem contents perquè les noves iniciatives tenen una bona acollida i ajuden a dinamit-zar l’economia de Sitges, com també va ser el cas de la DO World Dance Sport, per Setmana Santa. Som conscients, però, que encara tenim feina per fer i seguim treballant per millorar l’oferta turística de Sitges amb més producte, més activitats i perfeccionar les propostes que ja funcionen”.

Des del Gremi d’Hostaleria de Sitges, el seu president, Joan Anton Matas, afirma que “estem satisfets amb l’ocupació hotelera d’aquest estiu, perquè ha augmentat lleugera-ment respecte a l’any anterior. No obstant, s’ha estancat el consum en els restaurants, el client segueix viatjant però no gasta més”.

Aquest estiu el percentatge de visitants que va anar només a passar el dia a Sitges ha representat un 43% del total del turisme rebut, respecte al 40% del 2009. El turis-me de segona residència ha representat un 18%. L’increment de visitants s’ha vist tam-bé reflectit en l’activitat a la nova oficina d’informació turística, on s’han atès, de juny a agost, fins a 25.780 persones. Han estat, en primer lloc, majoritàriament catalans;en segon lloc, espanyols provinents d’altres comunitats autònomes, després francesos i anglesos.

Agència de Promoció Turisme de Sitges

Quimèriques, per Quim#

Sitges tanca la temporada turística d’estiu 2010 amb un increment d’un 6% de l’ocupació hotelera

Turisme

La Revista Perspectiva inclou, des de l’edició 70, una secció d’humor gràfic elaborada per l’il·lustrador Quim.

El recull de Quimèriques el trobareu al web de l’ADEG a www.adeg.cat/cat/pu-blicacions_humorgrafic.php.

“Berlusconífera”

10

Gent de ràdio

Empresa Empresari Onda Cero (96.3FM) Cada dimarts a les 13h00

14.09.10 · ADEG Autònoms· Cristina Mestre, Design 41· Josep Novell, Josep Novell Disseny· Jordi Ventura, Conversia

21.09.10 · Com poden millorar l’eficiència de les empreses les Noves Tecnologies?· Antoni Mestres, TN Produccions· Conrad Rovira, A 16· Francesc Mestres, El Cep i la Nansa

07.10.10 · Menjar de tast 2010· Joan Anton Matas, Grup Matas Arnalot· Antoni Rafecas, Club de Tast de Sitges· Ferran Pluvins, Hotel Melià

07.10.10 · Temps d’empresa- Xavier Castellví, Hotel EstelaLa pregunta de l’expert... amb Francesc Güell

14.10.10 · Temps d’empresa· Mireia Bertran, ArtrivityLa pregunta de l’expert... amb Conrad Rovira

21.10.10 · Temps d’empresa· Marta Villalta, VI Concurs Empresa· Francesc Mestres, El Cep i la NansaLa pregunta de l’expert... amb Lluís Garcia

28.09.10 · El transport, el termòmetre de l’economia· Patrizia Duran, DMM Transit· Joan Comas, Coral Transports· Conxita Juncosa, Transports Ferran

05.10.10 · La Llei de morositat· Núria Jarque, Rebsa· Neus Lloveras, AKO

28.10.10 · ADEG Advising, fomentem emprenedors· Cristina Puigpinós, ADN Studio· Cristina Mestre, Design 41· Francesc Mestres, El Cep i la Nansa

TeixitsRàdio Maricel (107.8 FM) Els dijous a les 10h00 (quinzenal)

Temps d’EmpresaRàdio Ribes (107.2 FM) Cada dijous a les 21h00

Podeu consultar la resta de programes emesos a l’apartat de mitjans radiofònics del web de l’ADEG www.adeg.cat

1111

Gent d’empresaCanal Blau (104.0 FM) Cada dimecres a les 09h30

15.09.10 · Temporada turística 2010· Joan A. Matas, Gremi d’Hostaleria de Sitges· Jordi Díaz, Hotel Ceferino· J. Mestres, As. de Restauradors de Vilanova· Mireia Rosich, Museu Víctor Balaguer

21.09.10 · Parlem d’economia?· Xavier Cardona, ADEG· Anna Mir, Mancomunitat Penedès Garraf· Beatriz Spaltro, Natureza

07.10.10 · Nous projectes de Dones d’Empresa· Cristina Mestre, Design 41· Patrízia Duran, DMM TransitNova programació de cursos a l’ADEG· Susanna Gómez, ADEG

14.10.10 · L’Agència de promoció econò-mica del Garraf· Prudència Carrasco, Ajuntament de Cubelles· Josep Antoni Blanco, Consell Comarcal del Garraf- Amadeu Pujol, Gestingral

06.10.10 · As. Joves Cuiners de Vilanova· Núria Lucas, Kilian Ventura i Roger GarciaParlem d’oficis· Isidro López, Isidro López Torregrosa· Esther Garrido, Cristalgar

13.10.10 · Què és el SWAP?· Josep Manel Vázquez, Vazquez & Barea Assessors· Núria Jarque, Rebsa

28.09.10 · Joves empresaris· Carles Carbonell, Flash Flash· Cristina Subirats, Saladié llums · Mireia Bertran, Artrivity· Eduard Pérez, Club Mugendo

Cubelles a les 12hRàdio Cubelles (90.2 FM)El primer dijous de mes a les 12h30

Encetem nova temporada a Ràdio Cubelles i ho fem amb una nova incorporació. Es manté l’espai mensual de col·laboració dins el ma-gazine Cubelles a les 12h, el primer dijous de cada mes a les 12h30, amb una tertúlia de 30 minuts. Però, a més, el segon dijous de cada mes, a les 22h00, estrenem A debat. Aquest nou programa té una durada de 55 minuts i recull experiències i inquietuds dels empresa-ris del nostre entorn.

20.10.10 · Premis de Recerca Cercle Profes.· Tomàs Rosalén, Cercle Professional· Ksenia Klykova, 1r premi Humanitats· Gemma Ortís, 1r premi Humanitats· Fracisco Jesús Tenorio, 1r premi Tecnologia· Francesc Mestres, El Cep i la Nansa

A debatRàdio Cubelles (90.2 FM)El segon dijous de mes a les 22h00

Tel. 93 817 41 61 - 93 817 39 33 - Fax 93 817 41 77info@tractamentsneteges.com

12

Gestió empresarialRamon Sallés. Consultorrsallessegura@gmail.com

12

Als meus anys calen ulleres. Ja en faig servir per llegir, però ara crec que n’he de dur també per a veure-hi de lluny. L’altre dia vaig decidir fer-me’n fer unes. Us explicaré què em va passar.

Quan vaig decidir anar a una òptica, vaig fer el que fan tots els consumidors quan afronten una decisió de compra: buscar dins el seu cervell indicis favorables de posicionament d’alguna empresa (o marca). En aquest cas, jo no vaig trobar-ne cap. Si, per exemple, hagués volgut comprar-me un aparell de televisió amb pantalla de plasma, per dir alguna cosa, tot i que no n’he comprat mai cap, hagués sabut molt bé per on començar. Pel que fa a l’article “ulleres”, en tant que consumidor, cap empresa / marca ha aconseguit instal·lar a la meva ment un posiciona-ment favorable.

Així que vaig decidir entrar a la primera òptica que em sortís al pas. Ai de mi! Els humans no funcionem així. El nostre subcons-cient davant les decisions de compra reclama ser complagut, cada part del nostre cervell planteja la seva exigència. La part reptiliana exigeix seguretat, la part mamífer satisfacció i la part humana–racional retorn de la inversió. O sigui, mai és tan fàcil com entrar a la primera botiga que trobem i comprar.

Tot i que no n’era gens conscient, espero que una òptica tingui aquestes característiques:· Que sigui un lloc pulcre, net i ordenat, a cavall entre una far-màcia i un laboratori.· Que em depari una bona acollida dins d’un entorn proper al món clínic. On tot el procés que hi visqui s’inscrigui en un ambient de professionalisme de la salut, la qual cosa compor-ta un cert grau de discreció. · Que els que m’atenguin em donin d’entrada la confiança que percebo, per exemple, quan repasso la llista d’especialistes de la mútua.· Que sigui un lloc on s’hi apleguin especialistes, un equip, que pugui oferir-me la garantia que allò que em prescriguin per a

la vista serà el correcte, tot el correcte i res més que el correc-te per a la meva vista.

Vejam ara el que em va passar:

La primera òptica que vaig trobar semblava una bouti-que de complements personals, atesa per personal fashion. L’atmosfera que hi regnava era més pròpia del hall d’un con-grés o d’un bar de copes, les noies que hi atenien lluïen un look fantàstic però que no sé què hi té a veure amb la meva minva-da salut visual. Vaig entrar-hi i vaig sortir-ne, no em semblava un lloc on exposar cap intimitat, i els temes de salut ho són.

La segona òptica era un negoci unipersonal. Un lloc on algú ha decidit estalviar-se socis i nòmines. Lo fotut és que a mi em sembla que en aquests llocs em poso a les mans d’algú que, arribat el cas, no dubtarà en mostrar-se autosuficient, igno-rant que l’època de l’“home del renaixement” ja ha passat. Vaig passar de llarg.

La tercera semblava un hard discount. La seva proposta de valor s’articulava al voltant que comprant dues ulleres només en pagava unes i d’altres bestieses. Vaig recordar una de les primeres lliçons d’economia sobre l’elasticitat de la demanda al preu, era obvi que allà no n’havien sentit a parlar mai. Vaig accelerar el pas.

En fi, que vaig quedar-me sense fer-me fer les ulleres. Fins ara no ho he tornat a intentar. Si algun lector sap d’un lloc on hi treballi un equip de gent amb l’experiència adequada, que portin “bata blanca”, que no tinguin un muntatge per conven-cem de la bajanada que portar ulleres és una monada i que m’atenguin sense convertir-me en part de l’aparador (com si estés a Starbucks, per exemple); repeteixo, si algú sap d’algun lloc així agrairé que m’ho digui. M’estalviarà buscar a cegues una bona òptica.

Que es posin ulleres!

131313

Emprenedors

La Junior Chamber International, federació mundial de líders i emprenedors, amb repre-sentació en més d’un centenar de països arreu del món i amb la missió de contribuir a l’avenç de les comunitats globals propor-cionant oportunitats de desenvolupar el lideratge, la responsabilitat social, l’empre-nedoria i la companyonia per crear canvis positius a la societat, celebrarà la seva tro-bada europea anual, l’any 2011 a Tarragona. Aquesta organització mundial, sense afany de lucre, en què joves ciutadans actius de tot el món aprenen a assumir responsabi-litats i desenvolupar habilitats directives, mitjançant el treball en projectes de forma voluntària, té com a esdeveniment anual més important en l’àmbit europeu la Conferèn-cia Europea. La Jove Cambra de Catalunya va apostar per organitzar aquestra trobada i treballar així per convertir-se l’any vinent en el punt de mira de l’emprenedoria europea, i va aconseguir, en el marc de la conferència celebrada el 2009 a Budapest, ser designa-da organitzadora oficial de la Conferència Europea 2011, i Tarragona ha estat escollida la seu d’aquest esdeveniment.

Tarragona acollirà la Conferència Europea de la Junior ChamberLa Jove Cambra de Catalunya organitza, de l‘1 al 4 de juny de 2011, a Tarragona la Conferència Europea de la Junior Chamber International, trobada que acollirà més de 2.500 delegats procedents de més d’una quarantena de països.

Durant la Conferència Europea, els par-ticipants gaudeixen d’un fòrum idoni on compartir experiències, intercanviar opinions, formar-se, aprendre i generar opor-tunitats de negoci. Aquests joves emprenedors tenen l’opor-tunitat única de tractar assumptes de preocupació global; participar en ponències d’alt nivell amb conferenciants de renom mundial, en cursos i seminaris de formació en qüestions com el lideratge, el desenvolupa-ment, l’economia, la resolució de conflictes, la motivació, la responsabilitat social corpora-tiva o el canvi climàtic, entre d’altres; assistir a l’Assemblea General Europea anual, on es defineixen els projectes de futur de l’entitat; així com participar d’activitats culturals (visites guiades, rutes turístiques), lúdiques (recepcions, festes, sopar de benvinguda, sopar de gala) i de networking (BNE, Fira Comercial).

Des de la Jove Cambra de Catalunya s’està treballant per oferir als delegats una conferència d’alt valor afegit, amb la deter-minació ferma d’incorporar un contingut que possibiliti i fomenti activament el desen-volupament personal i professional, a curt, mitjà i llarg termini. A més, es treballa per aconseguir que aquests delegats vinguts d’arreu se sentin a Catalunya com a casa, i que gaudeixin de la nostra cultura, la nostra gastronomia, les nostres tradicions, etc. i que coneguin la nostra realitat social, econòmica i empresarial. Es tracta, doncs, d’una conferència al i per al territori, que permetrà portar delegats d’arreu d’Europa i del món a Catalunya i aug-mentar el dinamisme econòmic del territori,

amb un impacte econòmic global de més de dos milions d’euros i un impacte econòmic indirecte estimat de més d‘un milió i mig euros.

La Jove Cambra de Catalunya creu ferma-ment en la necessitat de donar un enfocament territorialment responsable i sostenible al projecte i, per això, la Conferència Europea de la JCI Tarragona 2011 busca la implicació i treballa amb les administracions i tots els agents territorials i representatius per definir i incorporar al programa d’activitats aquelles actuacions que ajudin al desenvolupament local català i ofereixin un aprofitament més gran de les sinergies generades per la rea-lització de la conferència, tant en l’abast empresarial i professional com cultural, lúdic i/o turístic.

En aquesta línia, també s’obre l’oportunitat a totes les empreses del territori que ho desit-gin a involucrar-se i participar en el projecte, i tenir-hi una presència a mida que afavoreixi i impulsi les seves oportunitats de negoci, ja sigui com a patrocinadors, expositors en la fira comercial, assistents als business network events, participants en els con-venis de col·laboració que es signin amb les diferents entitats o com a delegats.

Convidem a tothom a participar i gaudir d’aquesta Conferència i treballar conjunta-ment per aprofitar les oportunitats de present, i futur, que genera.

Josep Ma. PlassaDirector de la Conferència

14

Estrelles i forquilles

Cada setmana Camila Levi pensa al voltant d’una desena de nous plats. Demostra que és creativa i que sap combinar aliments. És la cuinera que el restaurant vilafranquí The Nit ha tingut des dels seus inicis. Fa 13 anys que la Camila va a comprar al mercat portant al cap el xip de fer plats variats, originals i de qualitat.

Tot i que va començar amb la inten-ció d’especialitzar-se en formatges i patés, ràpidament The Nit va ampliar la seva carta amb els suggeriments més sol·licitats. Així que ara s’ofereixen aquells plats que han tingut més èxit al llarg de la història, es mantenen alguns dels que van servir per començar i uns quants de nous que la setmana passa-da no hi eren i potser la que ve tampoc hi seran.

Per sopar: CapricisEl tipus de menjar que ofereix The Nit es pot definir com el seu gerent, Juan Antonio Arribas, fa: “de capri-cis. El restaurant està pensat perquè els comensals demanin diversos plats per compartir-los tots plegats. Podríem dir que el menjar del The Nit són tapes sofisticades per picar.

L’especialitat de la casa no és només una. I és que 13 anys darrere dels fogons són suficients com per ser especialista en diversos plats. Les patates braves The Nit, fetes amb puré, és una de les “delicatessen” més sol·licitades. I sen-se deixar les patates, les “Lucio” (amb ou remenat) o les gratinades amb foie també tenen molt d’èxit. Per continuar picant al The Nit destaquen els encenalls de foie, els minirotllets de pasta fullada

The Nit ofereix una desena de nous plats cada setmana El restaurant The Nit cada setmana crea una desena de nous plats per a suggerir-los als seus clients. En aquest local vilafranquí es pot sopar gairebé cada nit i sempre un plat diferent. I és que The Nit ofereix al voltant de 500 invencions l’any que alegren el paladar.

amb camembert per mullar en salsa de soja o els xampinyons arrebossats.

Pel que fa a les carns, el restaurant ofe-reix carpaccio de bou, fetge d’ànec i d’altres animals menys comuns com el filet d’estruç, de cangur o de cérvol. Encara que tampoc s’han de deixar de provar els daus Montreal.

La carta de vins és molt extensa. Més d’un centenar són els que s’ofereixen per escrit, però prop de quaranta més estan al cap d’Arribas com a últimes incorpo-racions o descobriments. En aquest cas, no oblideu consultar o deixar-vos reco-manar.

I per acabar: dolç. El pastís tatin amb crema de llet tèbia, el tiramisú, el brow-nie de xocolata, tocinets de cel o mousses

El menjar del The Nit són tapes sofisticades per picar. Capricis de creació pròpia.

1515de diversos gustos són els que destaquen de les postres casolanes que tanquen la carta.

Clients fixos i puntualsClients fidels i clients que potser no tornen mai. Així de dispars són els comensals del The Nit. Els fidels -aquells que freqüentment omplen l’estómac amb menjar de la Camila-, ho són perquè saben què trobaran: qualitat, familiaritat, plats únics... Però alhora són habituals perquè no saben amb quina nova delica-tessen seran sorpresos.

A l’altre extrem es troben els que visiten Vilafranca per una sola nit i és en aquest restaurant del centre on acaben sopant. Aquest és el cas dels clients dels hotels que arriben a l’Alt Penedès per motius de negocis, sobretot comerciants i especia-

listes del món del cava que vénen a visitar algunes de les bodegues penedesen- ques i potser demà n’aniran a conèixer alguna altra del Priorat o La Rioja.

Segons ha explicat Juan Antonio Arri-bas, els clients d’hotels vénen perquè els hi recomanen des del seu allotjament i per-què entre setmana per la nit a Vilafranca no hi ha gaire cosa més si no vols sopar pizza o xinès. The Nit també pot ser un bon re-fugi per als sopars de negocis, d’em- preses, de bodegues i de qualsevol grup de fins a 20 persones. Tot i que el restaurant pot albergar uns 60 comen-sals i a l’estiu pot ampliar-se fins a 100, gràcies a la terrassa que han obert des d’aquest any.

Envoltats d’art i tradicióEn ple centre de Vilafranca del Pene-dès s’aixeca una casa de l’any 1850 on als baixos, degudament reformats i ade-quats, s’ubica el restaurant The Nit. Es tracta d’una casa típica de la ciutat, amb el pati a la part posterior i amb bigues de fusta originals. A més, encara es mantenen els antics cups sota el men-jador –que es poden veure a través d’uns vidres– on actualment es guarda gran

The NitCarrer Sant Pere, 3908720 Vilafranca del

PenedèsT. 93 890 10 57

part de la bodega del restaurant. I és que les parets de ceràmica estan preparades perquè encara avui tingui la temperatura i humitat que el producte demana.

The Nit sembla també una petita galeria d’art amb una exposició per-manent d’artistes de primer nivell. L’afició a l’art ha fet que els propietaris dediquin part del seu restaurant a les pintures, algunes d’elles reflectint els moments més emocionants de la festa major vilafranquina.

Al restaurant s’exposen quadres de pin-tors com Antoni Vives Fierro, Modest Cuixart, Serrano, Joan Ponç i fins i tot litografies originals de Joan Miró i Pablo Picasso.

Preus i horarisEl preu mig per persona acostuma a estar entre 25 i 35 euros. L’horari en què es pot anar a degustar el menjar és de dimarts a dissabte a partir de les vuit del vespre. A més, els dijous es pot dinar des de les 13h i fins a les 16h. Els diumenges són per descansar.

Javi PolinarioSintagmes Audiovisuals

El restaurant The Nit està situat als baixos d’una casa típica vilafranquina de l’any 1850.

La cuina de l’estrèsJosep Maria Matasjmmatas@matasarnalot.com

16

És força difícil arribar a realitzar vint-i-cinc edicions d’una mostra gastronòmica d’àmbit local amb pretensions de ser apre-ciada i coneguda a l’extrarrradi de Sitges. Sitges era i és una localitat turística per excel·lència i tenia l’assignatura pendent de demostrar que també hi havia una gastronomia interessant i bona a part de la merament coneguda com la del Menú Turístic, que era obligatori i que no gaudia de bona fama.

L’any 1984 la Junta Directiva del Gremi d’Hostaleria de Sitges va tenir la brillant idea de muntar una jornada on podessin participar tots els diferents sectors que agrupava, aprofitant l’envelat vuitcen-tista instal·lat al Passeig de la Ribera, on se servia el banquet del Ralli de Cotxes d’Època organitzat per Foment de Turis-me de Sitges, sota el nom de “Primer Menjar de Tast de Sitges” amb un pòster dibuixat per Agustí Albors.

Des del segon Menjar de Tast, el pintor Manuel Blesa ha estat el que ha realitzat el dibuix del pòster que anunciava l’efemèride i a ell es deu l’emblema que distingeix els membres del Club de Tast de Sitges. Aquella idea va resultar màgica sobre-

tot per al sector dels restaurants que a l’any següent ja s’havien constituït com un grup, tots els que havien participat, aixoplugats en el “Club de Tast de Sitges”. Des d’aleshores han estat els encarregats d’organitzar tota la resta dels Menjars de Tast. Els primers seguien un caire molt popular que assegurava l’èxit de concur- rència i és que els restaurants que hi par-ticipaven treien les seves millors gales i condimentaven els seus millors plats per exhibir-los al temps que traslladaven el seu establiment a l’envelat. En aquell emplaçament es van celebrar fins al 1991.Del 1993 al 1995 el Menjar de Tast es va traslladar als Jardins del Casino Prado Suburense i es va canviar el procediment, fent-lo durar fins a tres dies repartint els restaurants, diferents per cada dia, i donant cada cop més importància a la Festa Gastronòmica que, sense deixar de ser popular, per imperatiu de l’espai es feia més selectiva. L’actual emplaçament, l’Hort de Can Falç, per realitzar la mos-tra de gastronomia sitgetana del Menjar de Tast data del 1997, havent assolit enguany la 25a edició allí.

Sense el suport i la il·lusió de tots els restaurants i pastisseries, que han parti-cipat des del seus inicis, alguns ja no hi són, passant per tots els col·laboradors que han estat molts i cada any espe-rant la diada com a cosa seva també, del ben integrats que s’han trobat sem-pre, no s’hagués pogut celebrar la mostra. Les autoritats locals que de ben aviat es van adonar que la bona gastronomia de Sitges tenia un lloc important dins la ves-sant promocional i turística de la Vila van

recolzar tímidament una festa d’iniciativa privada però en benefici de tots. El nostre desig és que el Menjar de Tast i el Club de Tast, capdavanters a Catalunya, continuïn fent la tasca divulgadora que han realit-zat. Possiblement s’iniciï una nova etapa fruit del raonament després de 25 anys, però no haurien de desaparèixer precisa-ment per la tasca que han fet.

El comentari

Noces d’argent del Menjar de Tast

Saviesa Popular

“Amb aigua sola no es fa bon brou”

Comenta el temps en el que un bon brou calent l’agraeix l’estómac i diuen

que fa passar el fred, si volem que tingui substància caldrà que li posem

bona teca, a poder ser de les quatre carns, bons llegums, verdures i el

que convingui. Si ens agrada de peix, doncs apa anar a buscar unes bones espines, peix d’escata, caps de rap i

crancs. La saviesa de l’experiència ens posarà la resta i un bol de brou ens

revifarà.

“Avellanes, ametlles i figues són bones amigues”

Al voltant de Tot Sants, necessitem dels fruits secs i les seves calories, per això la natura és sàvia i sap que s’han

de recollir aquests fruits en aquest temps, tot just per donar escalfor al cos i a més amb els seus olis i mine-

rals ens faran més saludables per aguantar les llargues i fredes nits de

tardor i hivern

1717

Els passats 22, 23 i 24 d’octubre, al Pla de la Catedral i el de Santa Cateri-na, s’ha celebrat el tercer dels Festivals Gastronòmics i fira de Mercats del Pro-jecte Europeu MedEmporion, liderat per Barcelona, juntament amb Torí, Gèno-va i Marsella, dins el programa Med de la Unió Europea amb el paper fonamen-tal de promoure la utilitat dels mercats a l’àrea mediterrània i en el desenvolupa-ment econòmic, social, humà i urbà.

La fira es va convertir en un espai popu-lar obert a tots on els productes de proximitat i de qualitat van ser els grans protagonistes, donant a conèixer al gran públic la realitat agrària alimentària de Catalunya que tot i ser molt potent no és suficientment coneguda. Una gran fes-ta plena de color, aromes i sabors que va mostrar, als ciutadans i visitants, tota la riquesa i la frescor dels Mercats a la vegada que va permetre la compra i el gaudir en directe dels millors productes de proximitat.

No hi mancava de res. Les millors para-des dels Mercats de Barcelona a l’abast de tothom, pagesos vinguts de tot Cata-lunya amb els seus productes. Ponències gastronòmiques i enològiques a les diferents carpes, que es van muntar expressament, amb els xefs i sumillers més destacats. Zona infantil, amb acti-vitats per als més menuts. Àrea de “cuina de mercat”, amb degustacions d’alguns dels millors bars de mercat i restaurants amb filosofia de cartes de mercat. Espai Cava amb 20 cellers catalans. També hi havia parades internacionals dels Mer-cats de Torí, Gènova i Marsella.

En Quim i en Manuel Marqués no són pas germans però són uns gran amants de la nostra cuina marinera. En Quim dirigeix el restaurant familiar de la Barceloneta “El Suquet de l’Almirall” i en Manuel és el seu col·laborador més directe. Tots dos ja fa més d’un parell d’anys que no han parat de donar tombs pels poblets de mariners i pescadors i en el seus ports recopilaven aquella cuina tant tradicional de la barca en tota la nostra costa catalana. Finalment, han seleccionat un centenar d’aquells plats rics en saviesa i fruit del mestissatge que hem tingut i que molts l’hem denominat com a cuina de supervivència. Els dos Mar-qués porten setze anys compartint aquest afany per recuperar els bons plats i “pla-tillos” mariners i com hem fet saber són i seran uns dels mantenidors de la nostra cuina tradicional marinera per amor i volun-tat pròpies. Tots aquells que som una mica “cuinetes” ens anirà com anell al dit aquest llibre amb unes receptes posades al gust actual perquè siguem capaços de sorpren-dre els nostres convidats més propers a casa nostra.

La creativitat de Domenico Dolce i Stefano Gabbana s’han aplegat amb l’experiència dels mestres artesans de la marca Mar-tini per crear un vermut nou sota el nom de Martini Gold by Dolce&Gabbana, d’un complex aroma sortit de la combinació de tècniques tradicionals amb la recep-ta original i única de Martini elaborada amb vi i herbes aromàtiques, flors per-fumades, fruites, fustes exòtiques, arrels no gaire comunes i espècies i la moderna tecnologia, destil·lant valuosos i exòtics ingredients de diferents parts del món per aquest nou vermut amb sabor i aro-mes únics, com: Dolça Bergamota de Calabria, estimada pels perfumistes pel seu bouquet sorprenent; llimona pene-trant de l’illa de Sicília, oli aromàtic extret de la pell de llimona; taronja intensa de les valls de Sicília i dels sols volcànics de l’Etna; delicat safrà d’Espanya, una de les espècies més valuoses del món; mística mirra d’Etiòpia, l’apreciada resi-na s’extrau d’arbres espinosos de tres metres d’alçada; exuberant i estimulant gingebre de l’Índia, una de les espècies més antigues; i seductor i cautivador pebre de Java, coneguda com l’espècie perduda d’Indonèsia.

Ja l’hem tastat i... és diferent, cal fer la prova.

Producte

El mercat de la Mediterrània

Sopa de lletres

Cuina marinera Quim i Manel

Curiositats

Nou Martini Gold de DolceGabbana

Secció

patro

cinad

a

per...

.

18

L’empresa

Demani'ns pressupost sense compromís.

Catàlegs, llibres, revistes, cartells, retolació, etc.

ferpala@ferpala.es · Tel. 93 893 70 11

Avui la catània és el nostre leiv motiv, expli-ca Josep Miret, la tercera generació de Bombons Cudié. A diferència dels altres competidors, nosaltres només fem bom-bons, això ho hem aconseguit perquè tenim un producte únic que s’ha fet molt popular, és la nostra gran especialitat.

Des de les primeres catànies que va crear l’avi a la Pastisseria Trens hi ha hagut una gran evolució, sobretot en la manera de fer-les. Intentem mantenir la fórmula que hem heretat però els mitjans d’avui en dia ens permeten fer catànies de forma molt més automatitzada.

Amb el relleu de l’avi, l’Oriol, també membre de la tercera generació Cudié, hi ha aportat la seva visió més moderna però sense can-

viar-ne el buquet. El que sí que han variat són els formats, produeixen torró de Catània, minicatànies i estan treba-llant en el gelat de Catània, a més, en breu estrenarem un nou format, però no us puc avançar res encara.

La gamma Ecocatània també és un deri-vat de la catània tradicional, fet amb conreu ecològic que sobretot té èxit a l’exterior ja que tenen un gust una mica diferent i surten una mica més cares. Estem treballant per millorar-les.

Noves combinacionsBombons Cudié també compta amb un assortit ben ampli de bombons més tra-dicionals i també més innovadors. Des de bombons d’eucaliptus, de pipes, de

Bombons Cudié,tres generacions exquisidesL’Avi Cudié va ser l’artífex de les “catànies”, avui conegudes arreu

Tot va començar a la cone-guda Pastisseria Trens de Vilafranca, a Cal Catani, on treballava l’avi. Allí era el mestre bomboner i un dels bombons que elaborava era la Crocrem, una barreja de crocant i crema. L’evolució i l’acceptació del públic va portar a aquest característic bombó a ser ben diferent de la resta, la catània.

gessamí, o de pètals de rosa... qual-sevol combinació que ens imaginem pot tenir cabuda a les propostes de Cudié.

Una altra gamma que té molt èxit són les Kakawas, en maia significa cacau. Estan elaborades amb un 70% de cacau, és la gamma més gurmet i més ben valorada.

Des de 1946 alegrant-nos el paladarJust després de la Guerra, l’avi va deci-dir crear el seu propi obrador. Primer era un espai molt petit, en unes golfes; ben aviat es va traslladar a un obrador molt petit a l’avinguda Tarragona i després en un altre al Carrer Oviedo, una mica més gran, fins que va quedar petit. Al 2001 van instal·lar-se al polígon Clot de Moja,

Bombons Cudié està ubicada al polígon Clot de Moja, Olèrdola, des de 2001.

19

Catànies arreu del món...Ja a inicis dels 90 es comença a exportar, primer amb un grup i després amb consorcis. Avui l’exportació està creixent i ja significa el 25% de la producció.

Tot i que el nostre producte és molt difícil de vendre a l’estranger, perquè hi ha mol-ta competència, estem a Europa, Nova Zelanda, Hong Kong, Austràlia...

Aquí el nostre producte és molt conegut però l’hem de posicionar a l’exterior.

... i Catànies 2.0Bombons Cudié està treballant molt en l’àmbit 2.0. L’objectiu de la marca és posi-cionar-se en el cap del consumidor final i quina manera millor per fer-ho que a les xarxes socials i a Internet.

Des de les primeres catànies que va crear l’avi a la Pastisseria Trens hi ha hagut una gran evolució, sobretot en la manera de fer-les. Intentem mantenir la fórmula que hem heretat però els mitjans d’avui en dia ens permeten fer catànies de forma molt més automatitzada

en una nau molt més gran i adequada a les seves necessitats.

En la primera fase de l’empresa, l’avi ,amb l’ajuda incondicional de l’àvia, feia produc-tes amb la màxima qualitat i també ja feia productes innovadors, però tot es venia a granel i sense marca. Ell era mestre bom-boner, no tenia una visió comercial. Als anys 80, quan van entrar a treballar a l’empresa les filles, el fill ja estava incorporat, i es va crear la societat anònima Bombons Cudié. En aquest moment, ja es comença a tre-ballar una mica la marca però encara es venia gairebé tot a granel i a l’hostaleria i pastisseria; per tant; el consumidor final no coneixia l’empresa.

Va ser a mitjans dels 90 quan s’incorpora la tercera generació i es fa un impuls en la part comercial dels productes.

Ja tenim més de 4.300 admiradors del perfil de Bombons Cudié al Facebook i, a part del web corporatiu, tenim un bloc amb vídeos de demostració, concursos, notícies, etc, i també un canal a Youtube.

També apostem pel comerç electrònic on oferim molts productes especials per a lots d’empresa. Tenim l’avantatge que, en ser una empresa petita, tenim molta flexibilitat, podem fer productes a mida personalitzats a les empreses.

Bombons CudiéCarrer Ull de llebre, s/n, Pol. Ind. Clot de Moja Olèrdola

T. 93 890 00 17 www.bombonscudie.com

Mantons de ManilaPrepara’t per les properes festes amb un regal original.

Elegància i tradició vilanovina

Plaça Soler i Gustems, 2 i 3 - Tel. 93 893 79 79

20

L’empresa

Des de baix, humilment, treballant molt i en l’àmbit local s’ha fet gran una empresa que gairebé neix per casualitat: TN Produccions. La intenció de Toni Mestres i Núria Repi-so era barrejar el seu treball amb una de les seves aficions. Així va néixer aques-ta productora audiovisual, una companyia de Vilafranca del Penedès que, encara que no és massa coneguda al territori, deixa els seus productes repartits arreu de l’Estat. Són especialistes en la comunicació audio-visual, tenen una llarga trajectòria en el sector i han confiat en ells una gran llista de clients de primer nivell.

HistòriaEl programa de televisió “La Neu” va ser l’excusa perfecta per introduir una produc-ció aliena a les cadenes de televisió, quan encara aquest sistema de treball no era fre-qüent. La temporada televisiva 1996-1997 va ser quan Barcelona Televisió, Vila-franca Televisió i Canal Blau TV compren aquest programa. A partir de la temporada següent, Canal 9, del País Valencià, també s’interessa per aquest programa.

A partir de llavors, TN Produccions comença a gestar-se seriosament. Després van venir els programes que substituirien “La Neu”

quan aquesta es fon. “Esports d’aventura” i “Muntanyes d’aventura” fa més de nou anys que completen durant els mesos de calor, l’oferta anual. TV3 fa cinc anys que compta amb un programa d’esports d’aventura on TN Produccions té molt de pes.

Avalats per l’experiènciaLa gerència de TN Produccions la porta una parella. Núria Repiso ha treballat durant molts anys a Vilafranca Televisió com a càmera i tècnica muntadora. I justament és aquesta la seva tasca principal dins de la productora: l’edició i els muntatges dels vídeos i la creativitat dels audiovisuals.

Toni Mestres, en canvi, té una faceta menys tècnica, ja que se n’ocupa de la producció i l’organització dels rodatges i del guió dels vídeos. El Toni, però, és llicenciat en Cièn-cies Físiques, en l’especialitat de Física de l’aire per la Universitat de Barcelona.

Però, com pot presumir de tenir bagat-ge audiovisual un físic? Es veu fàcilment si repassem la llarga trajectòria del Toni. L’any 1987 crea i dirigeix la secció de meteorolo-gia al circuit català de Televisió Espanyola a Catalunya i fins al 1993 elabora i presenta la informació meteorològica als informa-

tius diaris de TVE Catalunya, així com de Ràdio Nacional d’Espanya, també a Cata-lunya. L’octubre de l’any 1988 crea la secció de meteorologia de Barcelona Televisió on faria de director i presentador d’aquesta secció de l’informatiu. A més, Toni Mestres ha estat el presentador del programa de ciència “Quèquicom” al Canal 33 des del seu inici, l’any 2006, fins al 2008.

ClientsEls principals clients de TN Produccions són canals de televisió. Des del Penedès es preparen programes que després s’emeten a cadenes com TV3, les de la Xarxa de Televisions Locals, ETB (País Basc), TVG (Galícia), CYLTV (Caste-lla i Lleó), Canal 9 (València), IB3 (Illes Balears), Aragón TV, Andorra TV, Canal Meteo, Canal + i grup Vocento.

De fet, actualment, per exemple, el progra-ma “Muntanyes d’aventura” té les seves respectives versions en els quatre idiomes oficials de l’Estat. Això, però, per a l’empresa vilafranquina suposa haver d’enregistrar les intervencions en els dos idiomes dels entre-vistats per a cadascuna de les diferents versions: castellà-català, castellà-euske-ra, etc.

TN Produccions exporta l’audiovisual del Penedès arreuLa productora vilafranquina TN Produccions és una de les més potents de les nostres comarques. Actualment té en antena diversos progra-mes. Un d’ells fa 10 anys que s’emet i en aquests moments es pot veure cada setmana en quatre idiomes diferents.

TN ProduccionsC. Pere Giró, 9

Vilafranca del PenedèsT. 93 890 57 43www.tnproduccions.cat

21

En el món de les empreses i les institucions, TN Produccions ha treballat per als patro-nats de turisme de Lleida, Vilafranca, El Vendrell o Sant Sadurní, per a l’INCAVI, per al Departament d’Innovació, Universitats i Empresa i el Departament de Política Terri-torial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, per a la Diputació de Barcelona, la Universitat de Barcelona, l’Ajuntament de Vilafranca... A més, ha realitzat vídeos per a gairebé totes les bodegues i cellers del Penedès i de moltes de les estacions d’esquí de Catalunya.

FilosofiaAquest fet de repetir la mateixa entrevista en les dues llengües per a les diferents ver-sions del programa “Muntanyes d’aventura” marca clarament l’esforç per la qualitat de TN Produccions. El seu tarannà no ha estat el de créixer més, ampliant les seves produc-cions i tenint molta feina per tirar endavant. Sinó que s’han basat en un sistema de fer poc, de molt bona qualitat (d’aquí elaborar cuidadosament les dues versions lingüísti-ques) i després amortitzar-lo intentant que el compri el màxim possible de cadenes de televisió.

Una altra característica que defineix la filosofia de TN Produccions és que es dedi-quen a fer comunicació audiovisual al cent per cent. D’aquesta manera, dedi-cant l’esforç, el coneixement i els recursos a només una branca de la comunicació (l’audiovisual) es pot comptar amb un gran avantatge a l’hora de confiar en aquesta empresa.

El treball constant també és un altre tret d’aquesta productora. Per això, el Toni i la Nuri, tot i poder delegar o contractar i dedi-car-se només a gestionar, es troben al peu del canó, davant els ordinadors per formar part d’una plantilla de set treballadors fixos: Toni (gerent director), Núria (gerent pro-ducció), Roger, Hèctor i Raúl (E.N.G.’s), Toni Comas (periodista E.N.G.) i Elvira (adminis-tració). A més, sovint compten amb diversos col·laboradors puntuals.

ServeisAixí doncs, TN Produccions es dedica a produir al cent per cent productes –ja siguin programes sencers o reportatges per incloure’ls a d’altres programes- per a emetre’ls a televisions tant a Cata-lunya com a Espanya. A banda dels que ja s’han citat, també podem recordar d’altres programes que han creat al llarg de la seva història com ara “La vinya, el vi i el cava”, “Les millors platges” o “La Manduca”, entre d’altres. Però a TN Produccions també tre-ballen per a les empreses, realitzant vídeos industrials, institucionals, cor-poratius, publicitaris i, últimament, per als webs.

FuturActualment, el principal objectiu de TN Pro-duccions és completar la seva pròpia pàgina web. El web de la productora serà la millor guia per als aventurers, ja que a través d’un mapamundi podran apropar-se a qualse-vol lloc del món on hagin fet un reportatge en els seus 14 anys de vida (que són més

de 700) i mirar el vídeo que hi haurà per conèixer com és aquell lloc o què es trobarà si hi va.

Així que, per tal de treure el màxim de ren-diment a través d’Internet del material del que disposen, l’empresa vilafranquina vol configurar un macro lloc web per oferir els seus reportatges organitzats per zona geo-gràfica i temàtica posteriorment.

A més, com a novetat, TN Produccions s’està preparant per oferir a les empre-ses el “Vidarget”, un vídeo curt que en pocs segons mostri la filosofia del client, qui utilitzarà el vídeo per incloure’l a la signatura dels correus electrònics, per exemple, perquè serveixi de targeta de visita.

Javi PolinarioSintagmes Audiovisuals

El Toni i la Núria, tot i poder delegar o contractar i dedicar-se només a gestionar, es troben al peu del canó, davant els ordinadors per formar part d’una plantilla de set treballadors fixos.

Núria Repiso, gerent, porta les tasques més tècniques de les producció de l’empresa i Toni Mestres, gerent, té una llarga trajectòria en el món de l’audiovisual.

22

L’empresa

Corria l’any 1910 i ja hi havia molts pobles del voltant de Sant Pere de Ribes que tenien electricitat, però Fuerzas y Riegos no considerava rendible fer arri-bar l’electricitat al municipi. Així que l’avi i un altre soci van decidir a portar l’electricitat al poble i distribuir-la ells mateixos; explica orgullós el tercer Jau-me Font de la família.

Ben aviat es van convertir en una mena de companyia elèctrica, però quan Fuerzas y Riegos es va adonar de la rendibilitat que podria treure’n els va comprar el negoci.

En aquell moment, ja es va haver de reinven-tar. L’avi, emprenedor de mena, va veure el filó de la pagesia. Era una època on el col·lectiu de pagesos i les fàbriques de teixits eren les acti-vitats principals a Ribes.

L’avi va detectar les mancances que tenien els pagesos a l’hora d’ensulfatar.; es feia tot a mà, era un sistema molt arcaic que va millo-rar amb un invent que va donar la volta al país. De fet en tenim la patent i tot. Era un inventor.

A més, amb la seva empenta i coneixements, arreglava tot tipus de màquines tant per a la pagesia com per a les fàbriques. En aquella època hi havia paletes, fusters i nosal-

Jaume Font,100 anys fent història Quatre generacions al servei del client

L’any 1910 començava la història de la nissaga Jaume Font. El primer Jaume Font va iniciar el seu negoci por-tant l’electricitat al municipi de Ribes. Avui és l’empresa d’instal·lacions de referència a la comarca i també més enllà.

tres, que feiem tot el que no fan ells: des d’arreglar una màquina a fer instal·lacions d’aigua o llum.

Quan el pare es va incorporar a l’empresa li va donar una empenta molt important a les màquines d’ensulfatar, que va portar a vendre arreu de l’estat, embalades amb caixes de cartró i cap al tren. En feien entre mil i dues mil l’any. Quan no hi havia una altra feina feien estoc de màquines d’ensulfatar, les anomenades Súper Jafo.

Jo recordo que quan era petit el pare i l’avi feien de tot. Fins i tot ens van posar de mot a “Can Deumés”. Construïen llums de carbur

Jaume Font Civil1910 - 1942

Jaume Font Arrufat1942 - 1978

Jaume Font Ferret1978 - 2009

Jaume Font Vendrell2009

23

i ensofradors. Reparaven màquines de teixir, telers, màquines de cosir, etc. Tot va anar evo-lucionant, fins i tot vam vendre ciclomotors i motos. Fèiem de ferreteria, veníem ràdios i electrodomèstics. Quan van arribar els televi-sors, jo mateix vaig fer els primers que es van vendre a Sant Pere de Ribes. Després tot es va anar posant al seu lloc i cadascú va agafar el seu ofici, abans no hi havia ningú que ho fés, per tant, ho feien els “Deumés”.

100 anys desprésAvui, Jaume Font és reconegut per la seva experiència en l’àmbit de les instal·lacions. Són especialistes en instal·lacions d’e- lectricitat, fontaneria, aigua, gas, cale-facció i climatització tant en l’àmbit industrial com domèstic.

D’aquí i d’allàEls clients de Jaume Font Instal·lacions són principalment d’abast comarcal, però tenim la sort de tenir clients molt fidels a la zona de Sitges que són estrangers i volen que nosaltres anem a fer el manteniment tam-bé dels seus domicilis habituals. Per exemple, ara tenim dos treballadors que són a París a una casa d’un client francès que passa les vacances a Sitges. Podríem dir que la inter-nacionalització també ens arriba a nosaltres amb la crisi. Potser en època de vaques gras-ses no hi hauríem anat perquè teníem massa feina, comenta el 4t Jaume Font.

Nosaltres no ens hem centrat mai en obra nova, tenim la gran sort que el manteniment és un dels nostres puntals i ara és el que ens està aju-dant a sortejar la crisi. He viscut crisis, però mai n’he vist cap com aquesta. Sort del manteni-ment i els clients fidels; explica Jaume Font 3r.

Estar al dia, innovar i oferir un bon ser-vei són les clausSom un equip de persones molt conscients de la importància d’estar format contínuament. De fet, si no fos així, ens estancaríem. Hi ha molta innovació en la nostra àrea i ho hem de saber tot i conèixer tot per poder assessorar el client, com per exemple, en energia solar, calefacció per terra radiant... La domòtica és un gran invent que en un futur el veurem a les nostres llars, però la seva implantació s’ha estancat per la crisi.

Un altre punt molt important és el servei. Nosaltres oferim un manteniment exclu-siu per als nostres clients 24 hores al dia i 365 dies l’any, en tots els sectors: pis-cina, reg, calefacció...

El futurL’hem de mirar amb cura, tot va girant i can-viant tan ràpid que fins i tot fa trontollar una empresa amb un segle d’història, però de moment tenim assegurada la supervivència de la nissaga. Ja tenim amb nosaltres el 5è Jaume Font i per molts anys.

La Súper Jafo que va inventar Jaume Font 1r.

Instal·lacions Jaume Font

C. Pep Ventura, 59-61 Sant Pere de RibesT. 93 896 01 96www.jaumefont.com

Enoturisme

L’espai d’Enoturisme Penedès va atendre un important nombre de persones, en la seva majoria de Barcelona o la seva àrea metro-politana, que s’acostaven a l’estand amb l’objectiu de recollir informació correspo-nent a les activitats que es duen a terme en

Els barcelonins cerquen propostes enoturístiques completes

El mes de setembre, coinci-dint amb la 30a Mostra de Vins i Caves de Catalunya, el Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès va tornar a ser present en aquest important esdeveni-ment per tal de poder donar difusió sobre l’àmplia oferta en matèria turística entre el gran nombre d’assistents.

el territori, així com sobre propostes turís-tiques de cap de setmana completes, que contemplessin diferents activitats ja prepro-gramades.

Entre tots aquests visitants, cal destacar un interès creixent en poder disposar d’una oferta formada per paquets turístics com-plets, que els permetin aprofitar al màxim la seva estada, descobrint la variada oferta del Penedès.

Des d’Enoturisme Penedès es van recollir dades de gairebé 400 persones, interessades en rebre informació periòdica de les propos-tes sobre la destinació, que seran incloses a la base de dades ja existent de persones a les que es fan arribar les diferents propos-tes i activitats dels membres del club. Tots aquells que estigueu interessants en rebre la informació podeu visitar el web: www.enotu-rismepenedes.cat i subscriure-us al butlletí.

Nova presidència a Enoturisme PenedèsEl passat 4 d’octubre el Consorcide Promoció Turística de l’Alt Penedès va presentar a Esther Parellada com la nova presidenta de l’entitat. Parellada és regidora de l’Ajuntament de Sant Sadurní i actual consellera comarcal.

Durant la presentació, la nova presidenta va manifestar la seva voluntat de seguir treba-llant en les línies estratègiques definides des del Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès, les quals han de permetre seguir treballant per assolir els objectius definits quant a la promoció de l’enoturisme com a un dels motors econòmics per al territori i a la importància que el Penedès esdevingui un destí turístic de referència.

25

5% dte.*

272727

En aquests dies ja ningú discuteix que l’emprenedoria ha de ser un dels principals vectors sobre els quals s’assenti la renovació del nostre teixit produc-tiu i la recuperació de l’activitat econòmica i l’ocupació.

La tendència a la deslocalització de l’activitat industrial, a l’externalització de serveis i a la micronització empresarial ens porten a un nou context en què l’aspiració de tenir una feina per a tota la vida ja no serà possible. Encara que això pugui semblar negatiu, hem de veure que és la realitat que s’imposarà en els propers anys, i que també té la seva part positiva, ja que dóna més oportunitats a la ini-ciativa individual.

Davant d’aquest nou context, Catalunya té entre els seus actius la seva tradició i vocació emprenedora. No és un lloc comú, anualment el Global Entrepreneurship Monitor (GEM), estudi de referència internacional en matèria d’emprenedoria, ens mostra que Catalunya té una Taxa d’Activitat Emprenedora (TEA, per les seves sigles en anglès) superior a la mit-jana espanyola i europea. Així, l’any 2009, Catalunya presentava una taxa del 6,38% per un 5,10% de mitjana a Espanya i un 5,81% a Europa.

Però més enllà de les xifres, cal preguntar-se sobre les possibilitats que tenen aquestes

Projecte empresarial i emoció

Any ADEG 2010

empreses de consolidar-se i créixer. Els parà-metres que se solen utilitzar per avaluar-lo són la idea, el mercat, les capacitats de la persona emprenedora, el finançament, en definitiva: el pla d’empresa. No obstant, en les possibilitats d’èxit d’una idea hi juga un paper fonamental un valor intangible com és la connexió emo-cional que sentim pel nostre projecte.

Una idea de negoci pot ser millor o pitjor, però el fet que tiri endavant dependrà en gran mesura de la determinació i el compromís amb què es tiri endavant. Aquest compro-mís sorgeix de la connexió emocional que es produeix entre la persona emprenedora i el seu projecte. Aquesta connexió és la què ens donarà la força per tirar endavant, per buscar la sortida davant de qualsevol obstacle i la que ens garantirà, en última instància, la viabilitat del nostre projecte.

El GEM ens indica que el 56,3% dels projectes estan motivats per qüestions d’índole perso-nal: guanyar independència, canviar d’estil de vida, un percentatge que ha crescut amb la crisi. Una persona quan engega un negoci no només està arriscant temps i diners, també està posant molt de si mateixa. Ha de supe-rar pors -les pròpies i sovint la de les persones que l’envolten-, desenvolupar noves habilitats, convèncer clients, entitats financeres i proveï-dors... i per fer-ho ha de donar el millor de si mateix, tant pel que fa a coneixements i habi-litats com a actituds i aptituds.

En definitiva, un projecte empresarial és molt més que això, és també un projecte vital, una projecció de nosaltres mateixos. La satisfac-ció de tirar endavant un projecte no es pot comparar amb res, amb el risc implícit que un eventual fracàs pugui ser viscut com un fracàs personal.

És per això que davant d’un projecte empre-sarial cal tenir en compte també la vessant personal. Des del sector públic i a través d’INICIA: per la creació d’empreses intentem donar un servei de la màxima qualitat tècni-ca, però també de qualitat humana: un servei pròxim, que generi relacions de confiança entre les persones emprenedores i el personal tècnic que les atén.

Lluís Rodríguez SalgadoSubdirector General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses · Departament de Treball · Generalitat de Catalunya

Catalunya 6,68% Espanya 5,1%Europa 5,81%

El Global Entrepreneurship Mo-nitor (GEM), estudi de referèn-cia internacional en matèria d’emprenedoria, ens mostra que Catalunya té una Taxa d’Activitat Emprenedora (TEA, per les seves sigles en anglès) superior a la mitjana espanyola i europea. Així, l’any 2009, Catalunya pre-sentava una taxa del 6,38% per un 5,10% de mitjana a Espanya i un 5,81% a Europa.

Taxa d’emprenedoria

www.venca.es

28

Emprenedors

La jornada va tenir lloc el 25 d’octubre a la Masia Cabanyes, a Vilanova i la Geltrú. Va comptar amb més de 40 professionals, empresaris, emprenedors, professionals de l’administració pública, professionals d’associacions empresarials, i acadèmics de la universitat que van aportar moltes i variades i riques aportacions sobre la figura de l’emprenedor.

Al llarg de la jornada es van tractar diferents ítems. Les conclusions podrien ser:Quin és el paper de l’emprenedor en el moment actual de crisi econòmica?

- En uns moments en què veiem decréixer totes les “corbes estadístiques”, de crea-ció d’ocupació, de generació de riquesa... el fenomen de l’emprenedoria i de les persones que decideixen interessar-se per tirar enda-vant un negoci propi no deixa d’anar a l’alça.- L’emprenedoria esdevé una “sortida endò-gena” a la crisi econòmica.- Passar d’una situació d’atur a iniciar un negoci propi vol dir passar d’una actitud d’esperar que la crisi acabi a ajudar a que la crisi acabi.

Què li cal a un emprenedor per poder reeixir?- Durant tota la sessió de treball van sor-tir moltes qualitats que requereix una persona per tal de poder reeixir en el seu pro-jecte empresarial i en la seva vida en general. En aquest sentit, la conferència del pro-fessor Francesc Torralba va “emmarcar” decididament aquest capítol: Els 3 pilars

de l’emprenedoria: l’audàcia, l’esforç i la humilitat. Ser emprenedor, deia, és una forma de vida, que no té perquè limi-tar-se a l’àmbit estrictament laboral; hi ha qui és emprenedor en l’àmbit més perso-nal, en l’àmbit social... i ser-ho vol dir que aquella persona no es resigna a la repetició, a reproduir allò que ha vist, sinó que cons-tantment “repensa” situacions i maneres de fer, millora, sent curiositat, i una necessitat constant de reinventar-se. L’audàcia és una virtut que sap trobar el punt mitjà entre dos extrems que serien la temeritat (estirar més el braç que la màniga), que és un defecte, i la pusil·lanimitat, tenir molta por al fracàs. Ser audaç vol dir ser capaç de superar, sobretot les barreres mentals, que són les més difícils de vèncer.

L’esforç es fa especialment necessari en economies de mercat on hi ha molta com-petència i cal un esforç constant de millora.

Jornada “Emprenedors per necessitat”Foment del talent emprenedorL’ADEG ha promogut la primera Jornada “Emprenedors per Necessitat” en el marc de l’Any ADEG 2010.

292929292929

L’esforç ens predisposa a la renúncia. Qui no és capaç de renunciar a res, no pot tirar endavant un projecte. I la humilitat ve de la paraula “humus”, que vol dir terra, tenir els peus a terra. El fracàs ens fa ser molt humils. La humilitat ens permet assessorar-nos, preguntar, deixar-nos ajudar.

Quines són les prinicipals dificultats amb les quals es troba un emprenedor?- En l’apartat de dificultats va sortir reitera-dament la dificultat de trobar finançament.- En aquests moments es detecta en els diferents serveis de suport a l’emprenedoria un canvi en el perfil dels emprenedors, en el sentit de que apareixen molts més “emprenedors per necessitat” que “per con-vicció”, amb les dificultats que això comporta d’oportunitats de negoci menys estudiades.- Els fons públics que es posen a l’abast dels emprenedors arriben amb un retard excessiu. - Una de les principals dificultats que es va

mencionar va ser la de sobreviure en el mer-cat; es deia que mai com ara havia estat tan fàcil emprendre, accedir a la informació necessària per fer-ho, muntar empreses amb estructures tan lleugeres, tenir tanta infor-mació dels mercats, però en canvi, es fa molt difícil sobreviure en un entorn tan competitiu. - L’excessiva burocratització de l’administració i la seva rigidesa fan molt difícil i feixuga i cara la creació de noves empreses.

Quins recursos posa a l’abast la societat per donar suport a l’emprenedoria?En el decurs del matí vam poder sen-tir els recursos que des de l’administració local i autonòmica es posen a l’abast de l’emprenedor així com dos exemples lide-rats per organitzacions empresarials de programes de suport a l’emprenedoria. Van intervenir Mireia Franch, directora general d’Economia Cooperativa i Creació d’empreses de la Generalitat de Catalun-

ya; Anna Mir, la responsable del Servei d’Iniciatives Econòmiques de la Mancomuni-tat; Francesc Güell, ADEG Advising i Teresa Guix, responsable del programa Reempresa, promogut per CECOT.

Maria BatetExperta en creació d’empreses

Aquest és només un resum de la informació que vam tenir l’oportunitat d’extreure de la jornada. Tots aquells que estigueu interessats en veure el document sencer, només cal que ens envieu un corrreu sol·licitant-lo a comunicacio@adeg.cat.

30

Gent emprenedora

· Què té el Gran Penedès que no tin-guin altres territoris?Molt comerç divers i interessant; un cli-ma magnífic i especialment un col·lectiu de gent emprenedora amb empenta i compromís de fer i de consolidar.

· Quines són les principals amenaces d’aquestes comarques?La petita empresa és més vulnerable davant la tempesta de l’entorn actual. La principal dificultat és no comptar amb el suport bancari i de l’estat per afrontar els nous reptes i la reconver-sió necessària de la seva activitat. Falten facilitats, finançament i falta flexibilitat en la contractació laboral.

L’atur i el poder adquisitiu de les perso-nes donada la pèrdua de llocs de treball també és una gran amenaça. Tot és un cercle: si no tinc seguretat a la feina, con-sumeixo menys, per tant es ven menys i qui ha de fer una inversió s’ho pensa per la incertesa. No obstant això, és un tema transitori que provablement ens donarà l’oportunitat de resoldre o corre-gir alguns aspectes de la nostra activitat i estructura. Ho veig com una oportuni-tat per renéixer.

Davant la dificultat s’aprèn més que davant l’èxit perquè la lliçó no s’oblida.

· Com serà el futur paisatge del Gran Penedès?Prometedor, de renovació i de noves opor-tunitats. Les empreses que continuïn sortiran més enfortides.

Amèlia Cantos «Davant la dificultat s’aprèn més que davant l’èxit, la lliçó no s’oblida»

«Amèlia Cantos és una lluitadora nata. Després de 17 anys assessorant empreses en l’àmbit del comerç internacional en una entitat financera, decideix deixar-ho tot per muntar la seva pròpia empresa amb l’objectiu d’oferir els serveis d’assessorament i consul-toria a les pimes, amb un gran valor afegit: el concep-te de servei global, que en aquella època aquí encara no existia.»

· Si pogués canviar-ho tot, per on començaria?Per la formació i per la seva insistència: ha de ser constant i permanent. La nos-tra millor eina és la competitivitat i només la podem garantir si som eficaços en l’explotació dels recursos humans i tècnics. La formació de tothom, de tots els aspec-tes de l’empresa. Avui en dia canvia tot tan ràpid que no tenim temps d’assumir-ho. El concepte de continuïtat en la formació és vital perquè l’empresa sigui competi-tiva. En això, les petites empreses tenim l’avantatge de ser més flexibles i polivalents.

· Com valora des de dins l’evolució del seu sector: les consultories?Ha canviat molt i més que està canviant. És un món molt competitiu però apas-sionant. En el nostre cas, treballar amb un col·lectiu majoritàriament de pimes ens dóna l’oportunitat de donar un ser-vei sempre profitós per a l’empresa a un cost raonable i assumible. La gran empre-sa té molts més recursos, en canvi el petit empresari o empresària assumeix mol-tes més disciplines i li resulta molt profitós l’assessorament d’un equip de professio-nals externs.

· Quants anys de l’empresa? Com comença l’aventura?L’experiència com a professional indepen-dent és des de 1988, però Audigestrade va néixer el 1997.

Portava 17 anys gestionant i assessorant empreses en matèria de comerç exte-rior en una entitat financera i va arribar

3131

El test de la gent emprenedora1. El seu vehicle preferit...

Xsara Picasso

2. Les seves vacances a...

Altana, el cor de la Mancha a la DO Jumilla.

3. La seva ciutat preferida

Vilanova.

4. Un llibre que l’hagi marcat especialment...

“La mano de Fátima”, d’Ildefonso Falcones de Sierra

5. Una cançó que la faci vibrar especialment...

“Strangers in the night”

6. Quantes trucades rep diàriament al seu mòbil?

Una brutalitat

7. I quants correus electrònics?

Pitjor, entre 60 i 85.

8. Qui més contamina més ha de pagar? Sí

9. Per què paguem tants peatges?

Perquè estem a Catalunya.

10. Una setmana laboral de 35 hores és possible?

Crec que en comptes de més curta més ben distribuïda, com la dels nòrdics.

11. Si tornés a la infància què li agradaria ser quan fos gran?

Pensaria en fer una empresa.

12. Es pot ser empresari i romàntic? En diferents moments del dia sí.

13. I empresari i polític?

És imprescindible.

14. I per què no hi ha empresaris que vulguin ser alcaldes?

Per la dedicació que impliquen les dues tasques.

el moment que vaig necessitar fer un pas més. Fer-ho però pel meu compte, incor-porant professionals i experts en els àmbits més freqüents de l’empresa com són l’àrea comptable, fiscal, laboral i jurí-dica.

L’oportunitat i la llibertat de poder treba-llar sent l’amo del teu destí i el capità de la nau és el que més em va motivar. Primer tenia clar que feia falta un bagatge i una experiència, però al marge hi ha d’haver la necessitat, la idea, la il·lusió de fer algu-na cosa més. És un repte constant i s’han d’assumir les responsabilitats de les deci-sions que prens i saber que portes el vaixell.

· Com va ser això de fer-se empre-sària?Perquè l’única possibilitat de fer alguna cosa pel meu compte era transformar-me en emprenedora, a menys que tinguis una idea compartida amb altres persones i creis una empresa. En el meu cas, vaig crear Audigestrade. A mi el que em venia de gust era fer alguna cosa nova, que ja existia al mercat, però jo volia aportar idees noves, com era el comerç exterior i el concepte de servei global a l’empresa, veure l’empresa com un tot.

· Quin és el secret per consolidar i fer créixer una empresa?Per a mi l’important és que el client “quan sur-ti del despatx s’emporti alguna cosa que no tenia” ha de ser un benefici ampli. Això és el que el fidelitza perquè se sent satisfet i confiat. Donar un bon servei, ser competitiu i mantenir una innovació constant són les claus.

· Si tornés a començar, què és el que no faria?A posteriori és fàcil d’arribar a conclu-sions. He fet coses que es podrien millorar, sens dubte. Però segur que no seria tan confiada.

· Com porta la conciliació de la vida laboral i la vida familiar i social?Té un difícil equilibri, però si comptes amb el suport de la teva parella, com un projec-te en comú, i amb la bona harmonia dels fills tot és possible. També depèn de cada feina...

· En tots aquests anys ha fet més amics que clients o més clients que amics?Els nostres clients són amics i nosaltres compartim com a propis els seus projectes, les seves il·lusions i les seves preocupa-cions. És un honor treballar per persones que confien en tu.

· Els fills, la continuïtat...No és el cas. A mi m’hauria agradat perquè hauria aportat alguna base però han deci-dit seguir un altre camí. Tot i això l’empresa familiar té possibilitats i mecanismes per ser igualment sòlida i garantir la seva con-tinuïtat.

AudigestradeCarrer del Recreo, 27, 08800 Vilanova i la G.T. 93 893 40 58www.audigestrade.com

32

Locus MundiJo&Vi

Hem preferit posar un títol genèric, com també haguéssim pogut posar-ne un altre com per exemple “Anem a comprar pa o vi pel Penedès”. El cas és que si ens ho propo-sem cada cap de setmana podem anar de ruta pel Penedès. Una ruta de les que ja hi ha establertes o bé una altra que ens va sortint a mesura que vas fent camí de recerca per tot l’ample i llarg que és el Penedès. Podem començar com un joc de gimcana i amb un mapa d’aquells que no et facin falta ulleres, vull dir que els noms dels poblets són ben visibles perquè les lletres són grosses. I com aquell que aixeca el dit per saber d’on ve el vent, fiques la primera i comences per un lloc a la dreta o a l’esquerra del mapa i vas resse-guint el camí. Trobarem algunes indicacions, no pas totes les que voldríem; estem en un

país on la informació com cal i necessària manca més del compte. Tant és, mireu, fins i tot millor perquè es descobreixen paratges impensables i amb unes vistes magnífiques.

Per començar, un dia ens podríem arribar al capdamunt del castell d’Olèrdola. Des d’allí albirem la capital del Penedès per excel·lència, Vilafranca del Penedès, i amb ulls d’àliga ja comprenem el que significa el territori, ple de vinyes cap al fons i ple d’obres pel camí ja que s’està preparant la variant cap a Manre-sa i la via de tren de circumval·lació que volen fer. Bé, deixem-m’ho estar, tots sabem que el progrés destrossa el paisatge a vegades. El conjunt monumental d’Olèrdola està sempre a punt per rebre’ns i fer una visita guiada (93 890 14 20, www.mac.cat/cat/seus/olerdola)

i ens explicaran que: “La muntanya d’Olèrdola ha estat un enclavament estratègic amb assentaments de diversa intensitat des de l’edat del bronze (poc menys de 4.000 anys enrere) fins ben entrat el segle XX, o sia que hi van passar tots els visitants que van voler i es van establir per una temporada en aquest indret màgic.

Un dia podem anar cap a Sant Sadurní d’Anoia i visitar caves de les moltes que hi ha obertes al centre de la població, a les entra-des i sortides o pel camí. No totes estan obertes els diumenges, cal assabentar-se abans i demanar hora de visita en algunes.

Cal escoltar atentament per saber distingir bàsicament el que és un cava i un xampany,

Anem de descoberta pel Penedès

Cova de la Mare de Déu de FoixEsglésia de Santa Maria de Sant Martí Sarroca vista del bellmig de vinyes

33

el mètode que empren per transformar el vi base en cava tot ple de bombolletes. Fins a arribar el moment desitjat de fer una cope-ta de cava que, com allí, us semblarà que no l’heu trobat millor i lògicament comprarem unes ampolles per posar-les en fresc a casa i fer xin-xin quan més ens convingui. Depe-nent de l’hora, us podeu quedar a dinar i si més no continuar fent camí i, com aquell que no vol, podeu anar a parar a Masquefa. Allí trobareu un centre de recuperació d’amfibis i rèptils (C.R.A.R.C), que és un centre especia-litzat on van a parar molts dels animals que són decomissats a Catalunya. Allí observareu una gran quantitat de tortugues autòctones i d’altres exòtiques, també hi ha iguanes, cocodrils i serps de tots colors. Realment serà una experiència reconfortant.

Després cap a Piera i Hostalets de Pierola.On ens vagi bé, farem una parada i dinarem. Si pel camí trobem una fleca podem comprar pa, n’hi ha d’aquells que en dèiem de setma-na i d’altres que no ho són, podem trobar-nos sorpreses.

Cal anar amb compte amb aixecar massa el colze, vull dir que anem alerta en agafar altre cop el cotxe que no haguem begut una mica més i ens puguin aturar i fer bufar. És molt sa fer una caminadeta per pair i per conèixer el lloc, xerrar amb els veïns o beure aigua fres-ca de la font del poble. De tornada cap a casa agafarem un altre camí diferent i ens atura-rem on més convingui seguint els senyals dels molts monuments o coses típiques que hi ha. Un altre dia podeu començar l’excursió per Vilafranca tot visitant alguna bodega i el museu del Vi, ara dit Vinseum (Museu de les cultures del Vi de Catalunya, www.vinseum.cat), on quedareu meravellats del que hi a dins del recent reformat museu després dels 75 primers anys de vida, fins i tot podeu fer un tast de vi o cava en una sala de degus-tació habilitada expressament. No oblideu adquirir les famoses coques de Vilafranca, que són un bé de Déu.

Carrer Hermenegild Clascar, 1-308720 Vilafranca del PenedèsT. 938 170 160 info@enoturismepenedes.catwww.enoturismepenedes.cat

Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès

Masies al Pla del Penedès

Podeu seguir camí cap a Sant Martí Sarroca, anireu veient diverses bodegues que us con-viden a entrar. Cal assabentar-se primer que en dies festius estiguin obertes o s’hagi de reservar hora per a la seva visita. Continuant cap a Torrelles de Foix, i un cop passat per un camí marcat, pugeu força alt fins l’ermita de la Mare de Déu de Foix. Des d’allí teniu una vista impressionant d’una altra part del Penedès.

Seguint cap a Pontons i després La Lla-cuna, si teniu gana us podeu aturar en restaurants que hi ha i que podeu esco-llir les seves especialitats, tot mirant la carta i els seus preus, que no sigui que ens portem alguna sorpresa, agradable o de- sagradable. Passareu per Sant Joan i Sant Quintí de Mediona direcció Vilafranca i us podeu desviar pel Pla del Penedès on hi ha unes altres bodegues força conegudes i, de tant en tant, trobareu les creus de terme que són diverses i antigues. Per retornar a la capital penedesenca podeu fer-ho per Torre-lavit o bé tornar a agafar la carretera que havíem deixat.

Una tercera ruta ens portaria a la part tarragonina, tenint l’opció de tornar a pas-sar per Vilafranca, cap a l’Arboç que, entre d’altres monuments, en té un de ben curiós, “La Giralda”, una fantasia d’estil historicis-ta neoàrab edificada a principis del segle XX amb la voluntat de reproduir, a menor esca-la i dins un mateix edifici, la Giralda de Sevilla, el Pati dels Lleons i el Saló d’Ambaixadors de l’Alhambra de Granada. Fou encarregada per

Joan Roquer i Marí com a obsequi a la seva dona després d’un viatge per Andalusia. Va dirigir les obres de la seva llar entre 1877 i 1889, amb una reproducció a escala 1:2 del famós minaret sevillà amb 52 metres.

Un cop havent acabat la visita, continuant per Banyeres i Llorenç del Penedès, arri-bem a La Bisbal del Penedès. Sempre anem trobant vinyes verdes a la primavera, carre-gades de fruit cap a l’estiu, olor de verema a la tardor i fulles de diferents colors a l’hivern, amb muntanyetes de vergues ideals per fruir uns calçots o carn de xai a la brasa en algun dels restaurants, que així ho indiquen per la ruta. El camí de tornada es podrà fer per la costa, passant pel Vendrell. Queden poques vinyes verdes vora el mar, com deia la cançó, més aviat trobarem apartaments i, qui sap, potser algun “xollo” que els temptarà.

Una vegada realitzades les descobertes de ben segur que seguirem, de tant en tant, repetint el viatge, potser d’una forma més directa cap a un indret determinat dels molts que hi ha i que ens hagi plagut del Gran Penedès.

Masia a Pontons

Càmping Vilanova Park, SACtra. de l’Arboç, km. 2,5 · Ap. núm. 6408800 VILANOVA I LA GELTRÚ

34

Formació Adeg

Càlcul de nòmines i liquidacions

Com liderar un equip

Com treure més profit del Word

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

16.11.10 – 12 horesDimarts i dijous De 09h30 a 13h30120 € · BonificableADEG Vilafranca

16.11.10 – 6 horesDimarts i dijous De 10h00 a 13h0060 € · BonificableADEG Vilanova

16.11.10 – 6 horesDimarts i dijous De 15h30 a 18h3060 € · BonificableADEG Vilanova

Google apps com a sistema de gestió

Màrqueting relacional

La comptabilitat dels autònoms

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Data . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

16.11.10 – 4 horesDimartsDe 15h00 a 19h0030 €ADEG Vilafranca

16.11.10 – 8 horesDimarts i dimecresDe 09h30 a 13h3080 € · BonificableADEG Vilanova

17.11.10 – 12 horesDimecresDe 15h30 a 19h30120 €ADEG Vilanova

Com treure mésprofit del Word

ACTIC · Tecnologia digital i actualitat TIC

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

17.11.10 – 6 horesDimec. i divendres De 16h00 a 19h0060 € · BonificableADEG Vilafranca

18.11.10 – 6 horesDijous i divendres De 10h00 a 13h0060 € · BonificableADEG Vilanova

Atenció al client

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

19.11.10 – 6 horesDivendres De 10h00 a 13h0060 € · BonificableADEG Vilafranca

Finances per a no financers MS Excel 2010 per a usuaris d’Excel

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

19.11.10 – 12 horesDivendres De 09h30 a 13h30120 € · BonificableADEG Vilanova

19.11.10 – 4 horesDivendresDe 09h30 a 13h3030 €ADEG Vilafranca

Internet: estratègia i posicionament web

Anàlisi de balanços Criteris per a marcar preus

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Data . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Data . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

19.11.10 – 6 horesDivendresDe 10h00 a 13h0060 € · BonificableADEG Vilanova

22.11.10 – 12 horesDilluns i dimecres De 09h30 a 13h30120 € · BonificableADEG Vilafranca

22.11.10 – 3 horesDillunsDe 10h00 a 13h0030 €ADEG Vilanova

MS Word 2010 per a usuaris de Word

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

17.11.10 – 4 horesDimecresDe 09h30 a 13h3030 €ADEG Vilafranca

Novetat!

Novetat! Novetat!

Novetat!

Novetat!

35

Psicologia i atenció al client MS Access 2010 Xarxes socials a Internet

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

22.11.10 – 6 horesDillunsDe 16h00 a 19h0060 € · BonificableADEG Vilanova

22.11.10 – 12 horesDilluns i dimecresDe 09h30 a 13h30120 € · BonificableADEG Vilanova

22.11.10 – 6 horesDillunsDe 10h00 a 13h0060 € · BonificableADEG Vilanova

Atenció telefònica Com fer més atractiu el nostre aparador

Higiene alimentària

Data . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

23.11.10 – 6 horesDimarts i dijousDe 10h00 a 10h0060 € · BonificableADEG Vilanova

23.11.10 – 8 horesDimarts i dijousDe 09h30 a 13h3080 € · Bonificable ADEG Vilanova

23.11.10 – 8 horesDimartsDe 09h30 a 13h3080 € · BonificableADEG Vilanova

Càlcul de nòmines i liquidacions

Política retributiva Fiscalitat i política de retribucions

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

24.11.10 – 12 horesDilluns i dimecresDe 09h30 a 13h30120 € · BonificableADEG Vilanova

24.11.10 – 12 horesDilluns i dimecresDe 09h30 a 13h30120 € · BonificableADEG Vilanova

24.11.10 – 6 horesDimecresDe 10h00 a 13h0060 € · BonificableADEG Vilanova

Treball amb Google mail

Coaching · Connecta amb les teves emocions

MS Office online

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

24.11.10 – 4 horesDimecres De 09h30 a 13h3030 €ADEG Vilanova

25.11.10 – 12 horesDimarts i dijousDe 09h30 a 13h30120 € · BonificableADEG Vilafranca

25.11.10 – 4 horesDijousDe 09h30 a 13h3030 €ADEG Vilafranca

MS Power Point 2010

Macromedia Flash · Introducció

Gestió i resolució de conflictes

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

Inici . . . . . . . . . . . .Dies . . . . . . . . . . . .Horari . . . . . . . . . .Preu Soci . . . . . . .Lloc . . . . . . . . . . . .

25.11.10 – 6 horesDijous i divendresDe 10h00 a 13h0060 € · BonificableADEG Vilanova

26.11.10 – 12 horesDimecres i diven.De 09h30 a 13h30120 € · BonificableADEG Vilanova

26.11.10 – 6 horesDivendresDe 10h00 a 13h0060 € · BonificableADEG Vilanova

Novetat!

Novetat!

Novetat!

Novetat!

Novetat!

363636363636

Formació

3636363636

Més endavant va ser fonamental conèixer quin rendiment treien als seus recursos finan-cers. En aquesta ocasió la preocupació es centrava en com treure el màxim partit dels recursos econòmics disponibles. Un cop aconseguides l’eficiència en la producció i en la utilització dels recursos econòmics, les empreses es van centrar en obtenir el màxim partit del mercat. Com obtenir el màxim rendiment coneixent i explotant les necessi-tats de les persones i les organitzacions que l’integren? Aquests models de gestió i les dife-rents eines associades apareixien per donar resposta a les preocupacions dels gestors de les empreses: La gestió dels recursos escas-sos. En l’actualitat, un dels focus de major atenció es centra en la gestió de recur-sos encara més escassos i preuats: el coneixement de les persones i els equips experimentats.

Les empreses busquen persones amb el major coneixement, experiència i compromís: persones competents i amb ganes de millo-rar professionalment al llarg de la seva vida laboral. Aquest és el recurs escàs que preocu-pa avui en dia als gerents de les empreses.

Quan a les eines, entenem per eina de gestió tot allò que utilitzat d’una manera determi-nada, produirà uns resultats previsibles. Tra- dicionalment les eines relacionades amb la gestió de les persones han estat la selecció, la remuneració i la formació. A mitjans dels anys 80, els Departaments de Personal van passar a responsabilitzar-se d’alguna cosa més que la contractació, el pagament de les nòmines i la gestió dels acomiadaments: es comença-va a parlar dels Departaments de Recursos Humans.

Durant la dècada dels 90 (gràcies al suport de subvencions i ajuts) va adquirir un fort impuls la formació: cursos, seminaris i ponències dedicades a incrementar els coneixements i capacitats de les persones. Cap al 2000 es va produir l’eclosió de l’e-learning, solucions en línia que van prometre formació sense estar sotmès a restriccions d’horaris i a mida de cada alumne. A mitjans de la dècada passada és va introduir un nou terme, el blended learning que integrava les bondats del model tradicio-nal (presencial i amb contacte personal) i les de la formació a distància. Durant aquesta última dècada ha aparegut, també amb força, el coaching que, mitjançant l’acompanyament d’un coach, persegueix el progrés personal i professional (en l’àmbit empresarial) a través de la reflexió i l’assumpció de reptes i compro-misos. Es parla ja del mentoring que consisteix en l’acompanyament en el procés de millora per part d’algú amb experiència suficient per aconsellar en determinats àmbits de la ges-tió empresarial.

És possible que algunes empreses confonguin l’eina amb l’objectiu. L’objectiu perseguit és l’aprenentatge i la millora professional de les persones i no “fer formació” o “impartir cursos al personal”. El perill de pensar que l’objectiu és la formació és fàcil de comprendre:

assumint que l’objectiu és formar el personal, automàticament descartarem la resta d’eines complementàries que ens permetrien assolir l’objectiu real amb major eficiència.

Algú portaria el seu automòbil a reparar a un taller en el qual les úniques eines que utilitzes-sin fossin el martell i una clau fixa del 16? O, es deixaria operar per un cirurgià que utilitzés només el bisturí i les tisores?

El repte actual de les empreses consisteix a identificar els eines que tenen a la seva dis-posició i treure el màxim partit de totes elles per garantir la competència (capacitat per fer allò del què s’és responsable) de les persones. Però quines són aquestes eines? Vegem una possible relació:

· La formació presencial, en línia o les com-binacions (“blended”) que es considerin més adequades.· Coaching i mentoring i altres alternatives per al desenvolupament guiat.· La documentació interna relativa a pro-cessos i altres aspectes organitzatius.· La integració en equips que desenvolupin projectes nous per a les persones.· La delegació de tasques, el seu seguiment i l’avaluació dels resultats.

Aquestes són, des del nostre punt de vista, les principals eines que, correctament utilitzades, poden potenciar l’aprenentatge de les perso-nes. Fer-ho requerirà un pla operatiu però abans de dissenyar-lo caldrà respondre a una pre-gunta clau: Què han de saber fer les persones?

Tot això integrat ens portarà a una nova forma de gestionar el coneixement i l’aprenentatge de les persones a les organitzacions.

Joaquim Carbonell · Neos Training

Eines per a l’aprenentatge i la millora professional

Els models de gestió de les organitzacions han evolu-cionat en les últimes dèca-des en funció de diferents factors. En un inici, les em-preses es preocupaven per millorar els resultats dels seus centres productius. El repte era com produir més, millor i de manera més eficient.

3838

El cara a cara

Querido gastrónomo...Le agradezco su pronta res-puesta a mi última carta y sobre todo su esfuerzo en hacerla más entendedora con su inclusión de frases en castellano. Sinceramen-te muchas gracias.De todas formas, le rogaría que en adelante me respondiera totalmente en catalán. Mire Vd., yo llegué a este acogedor país a una edad ya madura y en mi trabajo, que como Vd. ya sabe ocupa casi la totalidad del día, no me quedaban horas libres para aprender un nuevo idioma y la verdad es que me era mucho más fácil expresarme y hacer-me entender en mi castellano natal. Pero ahora, que ya estoy jubilado y tengo el tiempo necesa-rio, me apunté a un cursillo gratuito de catalán. Sí , ya lo sé, mi acento me va a delatar siempre, pero en contrapartida, me consta que Vds. agra-decen siempre el esfuerzo de que los nou vinguts, ¿es así como nos llaman, verdad?, hacemos para comunicarnos en su lengua. O sea que en adelan-te, no lo dude, si tengo dificultades, mi profesor de catalán se ha ofrecido a ayudarme.

Expuesta esta cuestión, permítame retomar el tema que tanto nos interesa, la cocina. Des-de hace algún tiempo (4 o 5 años) ha vuelto a cobrar vida con cierto ímpetu un movimiento que se inició a mediados de los setenta y que se dió a conocer en España, sobre todo en Catalu-ña, se denomina “Slow food” cuyo símbolo es un caracol. (Sin prisa, pero sin pausa, hacia la exce-lencia).

Parecía un contrasentido que en una época en que todo debía hacerse deprisa, muy deprisa, de manera electrónica, no se podía perder tiempo, el tiempo es dinero, bla bla bla... se quisiera recupe-rar una filosofía, una manera de entender la vida, sobre todo la cocina, de una forma más tranquila, más sabia si cabe, en la que se volvía a dar a los productos la real importancia que se merecen.

Este movimiento culinario-cultural lo inició un ciudadano italiano, Carlo Petrini, asustado por el rumbo hacia el que estaba derivando la cocina y el real placer de la buena mesa, que derivaban hacia una vulgaridad y simpleza sin parangón, cuyo mayor estandarte fue lo que se denominó

“Fast food” y que por desgracia aún sigue vigen-te. Y visto el cariz que están tomando las cosas, sobre todo entre la juventud actual, me temo que tenemos comida rápida para rato. Lo peor es que el tiempo que se roba al placer de sentarse a compartir mesa y mantel, el marco ideal para el diálogo tan necesario sobre todo en familia, en general no se emplea en trabajar ni en inten-tar mejorar, no!! Se dedica mayoritariamente a pasar el tiempo con juguetes electrónicos, a buscar un aislamiento cada vez mayor, que de seguir así pronto nos convertirá a todos en unos extraños, encapsulados en la pequeña esfera de nuestra propia intimidad.

Discúlpeme, querido amigo, por estas disquisi-ciones, pero es que me altero fácilmente cuando veo por qué derroteros nos quieren llevar. Tengo por costumbre al entrar en lugares o transportes públicos saludar a la gente con un sencillo bue-nos días, buenas tardes o buenas noches, según sea el caso y últimamente he observado que cada vez me miran más como si fuera un extra-terrestre. ¿Cree Vd. que vamos por buen camino? En fin, doctores tiene la iglesia...

Bueno, vamos a lo que realmente nos interesa. Hablemos de cocina. Recuerdo una anécdota que contaba Petrini, que es como Vd. ya sabe, un gran amante de los productos autóctonos de cada tierra, no lo hace por romanticismo, le gustan sobretodo por inequívocas cuestiones sensoriales. Es un gran defensor de los productos recién cogidos y puestos en la mesa en el míni-mo tiempo posible, sus razones son sobradas. En primer lugar, cualquier verdura recolectada y consumida al momento será siempre mucho más sabrosa que si la dejamos en la nevera durante días, este es el aspecto meramente sensorial, pero dietéticamente conservará mayor aporta-ción de vitaminas cuanto menor sea el tiempo pasado entre su recolección y su ingesta, lo cual también debemos considerar muy importante. Pero bueno!! ¿Qué me está pasando? Es que con esta pluma estilográfica que me regalaron en la jubilación me lío fácilmente y ensarto un montón de parrafadas sin darme cuenta.

A lo que íbamos. Petrini es un entusiasta de unos pimientos especiales que se cultivaban en una zona determinada de Italia. En ocasión de su paso por el lugar, se decidió a ir a comer a un conocido restaurante donde los preparaban de una manera especial. Pidió su ración de pimien-

tos y al llegar la hora de la cuenta, el camarero le preguntó si había sido de su gusto. Petrini le dijo que no estaba mal, pero no le recordaban exactamente los pimientos que había comido allí, que incluso su textura la encontraba diferen-te. El camarero, un poco turbado, se vio obligado a contarle la verdad. Disculpe Sr. pero es que los pimientos que le hemos servido vienen de Holanda, aquí hace un par de años que ya no se cultivan. A lo que Petrini le preguntó, entonces ¿qué cosechan ahora los agricultores? Bulbos de tulipán, que exportan a Holanda, señor.

Admirado gastrónomo, me temo que la famosa globalización nos va a engullir a todos muy pron-to y eso es lo terrible, estaremos en manos de macro empresas que serán las que van a mono-polizar el mercado de la alimentación y nos van a dictar lo que en adelante podremos o debere-mos comer, y al precio que ellos quieran! ¡Qué miedo! ¿No? La verdad es que no quisiera mos-trarme alarmista, pero dada la situación, creo francamente que debemos reflexionar y hacerlo todos, incluyendo la clase política, con el espíritu de servicio que pregonan, sobre todo en épocas pre-electorales y tratar de dar al traste con la ambición de estas macro empresas.

Hemos de defender este movimiento, basado en el raciocinio, con todas nuestras fuerzas. Es la única manera de seguir disfrutando de pro-ductos de calidad y a precios razonables. Me entusiasma el nombre que le han dado “Cocina de Km.0”, nada más explícito para dar a entender la proximidad de origen del producto. Mi enho-rabuena para los impulsores de esta renovada cocina. Sólo así podremos hacer una cocina más sostenible, los pequeños productores, ganade-ros y sobre todo agricultores podrán continuar cultivando sus tierras, de lo contrario en poco tiempo, nada más abandonar el cemento de la ciudad nos encontraremos con un yermo general de tierras abandonadas.

Me imagino que ya estará Vd. pensando en los menús para estas fiestas que se avecinan y que ya habrá pensado en algunos productos de proxi-midad.

Gràcies per la seva paciència amb les meves dis-quisicions, ja ho veu, a poc a poc, com Slow food el meu català va endavant.

El cocinero jubilat

393939

Usté, crec que és un gran-díssim xef per tot el que m’explica i me cuenta i a més està “a la page” i té moltes inquietuds a flor de piel per voler saber-ne més de tot, cosa que l’honora i lo presti-gia más.

Apreciat Mestre de cuina jubilat...

Li agraeixo que em permeti escriure amb el nostre idioma, però sap el que le digo que m’ha agradat això del “Catañol” i si usté me lo permi-te continuaré surti com surti. I li torno a donar les gràcies per la seva benevolència.

Llegaos a este punto intentaré explicar-li el meu parer al respecte de les seves moltes cuestio-nes y preguntas, que no en dubto siguin del més interesante per als nostres lectores que tienen la amabilidad de leernos que no de comprendernos. Encara que alguna de la seves preguntes pugui semblar com un peo atravesado.

Si em permet que li digui “mestre” li diré en pri-mer lloc que no se “sulfure que le puede dar un patimiento, no se haga mala sangre”. Sap, sempre m’he preguntat que quan trobem a algú conegut pel carrer sempre diem “ Adéu” en lloc de dir-li

“Hola”, como si la quisieras despachar antes de hora i això li passa quan saluda a la gent amb toda la corrección del mundo como hase usté. Són unos desagradesíos y desalmados y que con la educación, que creo, nos puede sobrar a usté y a mí, serà la que les falte a ellos y prou de este cuento, ala.

Déjeme que le cuente, mestre. Quan el fabu-lós Petrini va començar amb la seva “mania” de l’Slow Food, o sia una filosofia que recomana anar a poc a poc en lloc de molt depressa, com el Fast Food que sembla que tot vagi de presa i que se acabe el mundo. Un servidor vaig inten-tar seguir-la i vaig parlar amb el Sr. Petrini i en va dir que tenia una delegació a Espanya i que parlés amb ells. La delegación estaba llena de Patums de Madrid y Saragossa i em van fer per-dre el temps entre si era aquél o aquél otro que em tindria d’adreçar els papers per muntar una delegació aquí. El caso es que nunca me lle-garon ni los papeles ni naa de naa i va passar el temps i els nostre bon amic Valentí Mongay va tenir molta més sort que jo i ja havien transcor- regut bastants anys i ell, gracias a Dios, ho va poder tirar endavant, per bé de tots nosaltres, el Convivium del Garraf-Sitges.

Se acuerda usté, maestro quan es feien salses que trigaven gairebé tres dies en estar acaba-des i que cada dia es deixaven per les nits en un costat de la cuina de carbó i l’escalfor del dia per-metia que la salsa s’anés lligant per les nits? Allò si que era cuina Slow, o sia lenta. Avui dia els con-viviums que como usté sabe, porque sabe mucho, són les agrupacions d’Slow Food on agrupen a les persones que els interessa el tema del producte pròxim, intenten recuperar o que no es perdi els productes de la zona on s’han creat. En el nostre cas, tenim, per exemple, l’escarola perruqueta o de cabell d’àngel, aquella escarola de fred amb el seu punt d’amargor que no se parese en naa a aquelles escaroles que venen dels Països Baixos desaborías i que n’hi ha tot l’any, fins i tot a l’estiu. Aquestes escaroles ens han portat dies de glòria i encara ho seguiran fent mentre n’hi hagi ja que formen part important, como usté sabe del plat nacional i internacional de la comarca del Garraf, conegut com xató.

Pero no s’acaba aquí el mundo, mestre, toavia hay más. Gràcies a l’Slow Food comarcal, hem recu-perat els “espigalls i els brotons” que darrerament tenían mala vida y estaban a punto de desapareser i ara ja són coneguts arreu i venen els pagesos

d’altres indrets a cercar les llavors per plantar-les i sabe qué maestro, luego diran que són del Garraf. Mentida però ho fan més d’un i de dos. I per aca-bar també teníem una col espesial que li diem “Col Paperina” en altres llocs es conosia com a Col de Nadal o Col de Fred, que és la que utilisamo para haser l’escudella i Carn d’Olla de Nadal.

Tiene toa la rasón quan diu que de la huerta al plato, quan més aviat millor es consumeixin els produc-tes de l’horta més pròxima, millor que millor i a més pel que fa a les verdures cal tenir en comp-te que moltes d’elles perden les seves vitamines i minerals quan estan en contacte amb l’aigua, per lo que les netejarem ràpit pa que no tengan tie-rra ni bixos i si és possible les farem al vapor. Si les volem fer bullides, el caldo ese es el que guarda muchas vitaminas i minerales i el podem fer servir per fer arrossos o altres guisats i fins i tot conosco a gente que se’ls beu. Pero too eso usté ya lo sabe. Me hase hablar por hablar i ezcribir por ezcribir.

Mu bueno ezto del Kilómetro cero. Jo hi crec força, però, sempre hi ha un però, pel que fa a alguns restaurants no tot serà km.0 i també s’haurà de comunicar. En el sentit privat i personal, serà una bona forma d’ajudar els pagesos que encara volen continuar seguint treballant la terra i que eztuvieron a punto de mandalo too a haser puñetas hase unos años. Pero, cómo lo hasemos ezto? Cal-drà que ens posem d’acord amb els pagesos que entrin en aquest joc i que cadascú de nosaltres privadament li garantim la compra, por adelan-tado si hase falta d’una quantitat de les coses que conrea al seu hort o camp. I anar a buscar el que hem encarregat quan ho hem encarregat. El pro-blema maestro el tenim amb hisenda que encara no sap com s’ha de declarar aquest tema ja que el producte no es porta ni al mercat, ni a la boti-ga, ni a mercabarna i no hay manera de controlarlo y ya sabe usté que hasienda lo quiere controlar too de too.

Bé, mestre, no se si he sabut estar a l’alçada de les seves preguntes, que me hasen pensar muxo, però que van bé perquè m’espavilen la ment i així no s’adorm. Ansi que fins la propera tot esperant i desitjant hagi complagut les seves inquietuds. Un abraso, maestro, anque no lo conosca toavia”.

Un aprenent de filòsof de la Gastronomia

T. 93 893 35 51 | www.simpatic.cat

Nou càtering, molt més i més bo!!!

Mantenga en perfecto estado su furgoneta con el Servicio de

Mantenimiento Mercedes-Benz. Nuestros profesionales revisar�n a

fondo su Sprinter, Vito o Viano. Contar� con la garant�a de la marca,

adem�s de la seguridad y fiabilidad de los Recambios Originales

Mercedes-Benz, todo ello a un precio muy ajustado. Una gran noticia

para usted y su furgoneta.

Taller Autorizado Mercedes-Benz, C/ Ronda de Europa, 73, 8800 Vilanova i laGeltrffl.Barcelona, Tel.: 93 893 86 09, Fax : 93 814 04 96, www.mercedes-benz.es

Autotaller J.J. S.A.

Un buen servicio a un mejor precio.Servicio de Mantenimiento Mercedes-Benz.

40

Internacional

Tres han estat els guardons que la Direc-ció General de Projecció Internacional d’Organitzacions Catalanes, de la Secreta-ria d’Afers Exteriors i Cooperació, ha lliurat recentment per premiar la tasca que entitats i persones han desenvolupat a l’exterior per tal d’incidir i fer front als reptes contempora-nis que es proposen.

El govern premia la tasca de la societat civil en l’àmbit internacional

La Jove Cambra Internacio-nal de Catalunya i el PEN Català, entitats membres de la FOCIR, han rebut els guardons a la projecció internacional de les orga-nitzacions catalanes, un re-coneixement a la feina que han realitzat per projectar Catalunya al món.

El primer dels guardons ha estat adjudi-cat al PEN Català en reconeixement a la seva trajectòria internacional. Una organit-zació fundada el 1922 que és, des dels seus inicis, una plataforma per a la projecció inter-nacional de la literatura i dels escriptors i escriptores dels territoris de parla catala-na. La seva implicació en els projectes del PEN Internacional, l’única organització mun-dial d’escriptors i amb estatus consultiu a la UNESCO i en el conjunt d’organitzacions de l’ONU, ha fet del PEN Català una entitat pio-nera en matèria d’internacionalització.

Jove Cambra Internacional de Catalunya ha estat la guanyadora de la fita internacional gràcies a la seva activitat que l’any pas-sat va ser reconeguda amb sis premis als millors projectes en el marc de la Conferèn-cia Europea de Joves Cambres. Tanmateix l’any vinent el nostre país esdevindrà el punt de mira de l’emprenedoria mundial amb la

celebració de la Conferència Europea de les Joves Cambres, que tindrà lloc a Tarragona. El tercer guardó, que reconeix la tasca inter-nacional d’una persona individual, ha recaigut en la persona de Fèlix Martí, fundador i direc-tor de Unescocat, de l’any 1984 al 2002, i actual president honorari de l’entitat. El seu treball i esforç en l’àmbit de la difusió de la cultura catalana, així com en la defensa de la pau i de la diversitat, ja va ser premiada el 1995 amb la medalla dels Drets Humans de la UNESCO i amb la Creu de Sant Jordi el 2002. L’acte també ha servit per a presentar el llibre 200 i +. La internacionalització de les entitats catalanes en el que la FOCIR ha col·laborat amb un article. Un llibre que vol retre home-natge al treball que les més de 200 entitats catalanes realitzen en l’àmbit internacional convertint-se en ambaixadores del nostre país.

S E R V E I E M P R E S A

4141

Llengua

41

Ara, aquest programa presenta novetats dirigides al sector empresarial. El Volunta-riat per la llengua s’ofereix a les empreses amb el suport del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), del Departament de Tre-ball i de les organitzacions empresarials, per facilitar-los la comunicació en català a partir de la pràctica d’aquesta iniciativa. L’ADEG, en conveni amb el Centre de Normalització Lingüística (CNL) de l’Alt Penedès i el Garraf, també convida les empreses associades a participar-hi.

D’aquesta manera, les empreses que s’hi acullin podran oferir al seu personal un recurs més per practicar o adquirir segure-tat i fluïdesa en català, dins del seu entorn laboral, amb companys i companyes de la feina que parlen català habitualment. Alhora, amb la incorporació d’aquesta sen-zilla pràctica, l’empresa també beneficia la comunicació en català entre el seu personal i la seva clientela, i amb altres organismes o institucions; millora la qualitat dels ser-veis i facilita l’encaix amb l’entorn immediat. El programa s’està aplicant amb èxit a Bar-celona, concretament a “El Corte Ingés” i alguns “Opencor”.

Per participar en aquest programa només cal que l’empresa interessada es posi en contacte amb els serveis i oficines del CNL de l’Alt Penedès i el Garraf (http://cpnl.cat/xarxa/cnlaltpenedes/directori.html). El per-sonal tècnic acordarà amb la persona que l’empresa designi la millor manera de dur a

terme el programa i oferirà a les persones participants el suport i l’assessorament que els calgui per a les seves hores de conver-ses en català.

Queti VinyalsDinamitzadora del Voluntariat per la llengua al Garraf · CNL de l’Alt Penedès i el Garraf

El Voluntariat per la llengua a les empreses

El Voluntariat per la llengua és un programa impulsat per la Generalitat de Cata-lunya i el Consorci per a la Normalització Lingüística, amb l’objectiu de fomentar l’ús de la llengua catalana i afavorir la cohesió social.

Port Ginesta, 221 - Sitges - Tel. 93 665 44 66 - Móvil 637 555 077 - www.creativity.es

La publicidad en cine es muy efectiva. La pantalla es 150 veces más

grande que la TV. En el cine no hay zapping ni saturación publicitaria.

Y el recuerdo de tu spot es 7 veces superior a otros medios.

Anúnciate a lo grande,que no te vean pequeño.

43

Donem la benvinguda!

Els nous socis de l’Adeg

ÀGORA EVENTS AND CONGRESSPlaça Gran, 1217491 PeraladaTel. 666 424 302www.agoraevents.netOrganització d’events i actes corporatius

AXA CONSELLERS FINANCERSPlaça de la Pau, s/n08940 CornellàTel. 93 290 90 97 Fax 93 385 10 01www.axa.esGestora de fons i inversió BIRD · PSICOLOGIA I COACHINGRambla de la Pau, 7508800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 815 78 06www.flytoexcellence.comCoaching, dinàmiques de grup, ...

CARTUTXOS D’IMPRESSORA VILAFRANCARambla de Sant Francesc, 908720 Vilafranca del PenedèsTel. 93 892 27 11www.cartutxosimpressoravilafranca.comConsumibles informàtics i equips

EFFICIENT LANGUAGE COACHINGHorsbeckstr, 52 A45470 Mûlheim an der Ruhr · AlemanyaTel. +49 (0)208 302 39 07www.efficientlanguagecoaching.comEnsenyament d’idiomes, esp. anglès

GRÀFIQUES DEL FOIXCarrer de la Font de Sant Llorenç, 3808720 Vilafranca del PenedèsTel. 93 890 49 01 Fax 93 817 20 77www.grafiquesfoix.comArts gràfiques

GRUPO SERVICIOS Y CONTROL 96Carrer de Santa Isabel, 2308840 ViladecansTel. 93 637 64 99 Fax 93 658 91 48Web: www.gsc96.comActivitat: serveis de consergeria i neteja

INGLÉS ESTILISTESCarrer del Parlament, 608720 Vilafranca del PenedèsTel. 93 890 46 48www.inglesfashion.comPerruqueria

LADY ENERGYCarrer d’Aragó, 383, 8è08013 BarcelonaTel. 93 457 42 45 Fax 93 457 42 45www.ladyenergy.comComercialització d’energia canalitzada

MÚTUA GENERAL DE CATALUNYACarrer Tuset, 5-1108006 BarcelonaTel. 93 414 36 00 Fax 93 445 01 90www.mgc.esAssegurances i serveis médics

NETEJAFERUrb. Corral d’en Roc, búst. 3408800 Vilanova i la GeltrúTel. 689 256 711Neteja de comunitats de propietaris

PARADIGMA ENERGÍAS RENOVABLES IB.Carrer del Camí Ral, nau 908800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 814 54 21 Fax 93 893 87 42www.paradigma-iberica.esEnergies renovables

PROINDO, PROJECTES INTEG. DOMÒTICSCarrer de Pàdua, 47, bxos08800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 814 24 70www.proindo.comDomòtica i immòtica

PUNT X PUNTCarrer de Miguel Cervantes, 3108810 Sant Pere de RibesTel. 93 896 06 96www.puntxpunt.comLabors, patchwork, punt de creu...

SERVICE2MEDIARambla Lluís Companys, 2, 3r 2a08800 Vilanova i la GeltrúTel. 91 572 66 90www.service2media.comTelecomunicacions, aplicacions mòbils

TRACTAMENT TEMES IMMOBILIARIS I INDUST.Rambla de la Girada, 3508720 Vilafranca del PenedèsTel. 93 817 41 61 Fax 93 817 41 77Serveis de neteja i manteniment

UNNIMCarrer de Menéndez Pelayo, 1908800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 815 30 74 Fax 93 815 60 56www.unnim.catServeis financers

WEB GARRAFCarrer del Jardí, 65, 1r 1a08800 Vilanova i la GeltrúTel. 648 926 010 Fax 93 893 07 62Serveis internètics

Coneixeu alguna empresa que encara no formi part de la massa social de l’ADEG? Truqueu-nos al 902 106 700

44

Emprenedors

A més, enguany, no totes les empreses eren de la comarca del Garraf, sinó que van assistir-hi empreses de Barcelona, El Ven-drell o el Prat de Llobregat, entre d’altres.

En aquesta ocasió, l’edifici Neàpolis de Vila-nova i la Geltrú va ser el punt de trobada dels emprenedors que van aprofitar la vetllada per buscar negoci i relacionar-se social-ment. L’amfitrió i responsable de l’empresa

organitzadora Artrivity, Àlex Soteres, va demanar en la seva intervenció davant els assistents que l’empresariat jove continui tenint il·lusió i força per tirar endavant tot i la situació econòmica actual. Soteres va apuntar que és clau la col·laboració del sec-tor polític i empresarial per sortir de la crisi, sense l’entesa entre els polítics i els empresa-ris serà difícil que l’economia avanci.

L’acte va comptar amb la representació de diferents representants polítics de l’entorn comarcal i de la Delegació al Garraf de la Cambra de Comerç i de l’Associació d’Empresaris del Penedès i el Garraf.

La jornada va començar a dos quarts de nou amb una sessió de networking, en què els assistents van poder conèixer empreses amb l’objectiu de buscar nego-ci i col·laboracions. Després, van gaudir del sopar durant el qual es van succeir diversos

audiovisuals incloent-hi una actuació de dansa combinada amb una animació pro-jectada en gran format. L’acte es va tancar amb les intervencions dels amfitrions, Àlex Soteres i Mireia Bertran, del regi-dor de Desenvolupament Local, Societat de la Informació i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Josep Tomàs Àlvaro, i de l’alcalde de la ciutat amfitriona, Joan Ignasi Elena.

L’empresa de disseny Artrivity ha estat l’organitzadora de l’edició 2010 del Sopar de Joves Empresaris i ha passat el relleu al fotògraf vilanoví Carles Carbonell de Flash Flash, qui serà el responsable del cinquè sopar.

Bona salut de l’empresariat jove

La quarta edició del Sopar de Joves Empresaris de Vila-nova i la Geltrú va reunir, el passat 15 d’octubre, 129 empresaris en representació de 86 empreses, una xifra que supera les edicions anteriors,

45

Finançament

Qualsevol inversió en actius fixos materials que fa una empresa ha de correspondre amb una font de finançament: recursos propis, beneficis generats o deute. Però la inversió (o compra) no és l’única alternativa que hi ha per disposar d’un bé: també hi ha l’opció del lloguer o pagament per ús.

Els últims anys, el rènting ha sorgit amb força com a fórmula financera que permet a l’empresa la utilització de béns productius sotmesos a costos de manteniment, riscos de deprecia-ció i obsolescència tecnològica de certa importància, alhora que gaudeix d’importants avantatges comptables i fis-cals.

El rènting és una fórmula financera asso-ciada al lloguer a mitjà o llarg termini i vinculat, normalment, a béns estandardit-zats que necessiten serveis (assegurança, manteniment, avaries, etc.). En els contrac-tes de rènting no hi ha opció de compra, l’arrendador estableix límits a l’ús a més de facilitar a l’arrendatari la reparació o fins i tot la substitució en cas d’avaries, i la possibilitat de canviar els béns i alterar la substància del contracte durant la seva vigència. Segons Miguel Ángel Galván,

director de Renting de Banc Sabadell, el rènting és un producte encara poc utilit-zat en el nostre mercat, malgrat la seva antiguitat sobretot fora d’Espanya. El desig de propietat, molt arrelat al nostre país, és un dels principals obstacles cultu-rals per al seu desenvolupament, però, en realitat, un vehicle, una màquina o un equip es compra, s’utilitza i, al cap de poc temps, es ven o es substitueix. Així doncs, el princi-pal benefici sorgeix del seu ús.

BS Renting, mitjançant un contrac-te d’arrendament, permet llogar béns i serveis durant un període de temps determinat que oscil·la entre un i set anys, i assegura poder dis-posar-ne al llarg de tot el contracte. Aquesta fórmula de finançament (que no implica endeutament) permet no haver d’immobilitzar recursos financers i, a més a més, fer externa tota la gestió.

BS Renting: l’eina de Banc Sabadell que permet disposar sempre de béns d’última generació

Una de les decisions més importants que ha de pren-dre qualsevol empresa o professional per al seu funcionament diari és la manera d’aconseguir la infraestructura i els béns necessaris per al desenvolu-pament de la seva activitat empresarial.

creo

Only Group edita i comercialitza la guia ONLY VNG

Per a més info www.onlyvng.cat · comercial@onlyvng.cat

Convenis amb

ADEG

CETIVG

TOT CENTRE

GHRVNG

47

Empreses de l’ADEG

Trobareu també el material necessari per fer les vostres puntes de coixí, com els boixets, fils, coixins, etc.

I com no podia faltar, també tot el material necessari per treballar el punt de creu.

A més, la botiga està ubicada en un local molt ampli on trobareu de tot i moltes coses que us sorprendran. Es comparteixen cursos de patchwork,a mà o màquina, puntes de coixí i d’altres manualitats, fins i tot scrapbook.

Punt x punt, la botiga de les labors on trobarem de tot

Punt x punt neix amb l’objectiu de cobrir totes les necessitats en l’àmbit de les labors i la costura que tenen les persones que ocasional-ment en fan o bé de manera més habitual i que tenen més experiència.

A la botiga de les labors podeu trobar una gran varietat de teles per poder fer les vostres labors de patchwork molt més maques i també tots els materials necessaris per a realitzar-les.

També podeu apropar-vos al racó de les llanes i els seus utensilis per poder tre-ballar aquest gran assortit.

Pun x PuntC. Miguel Cervantes, 31 Sant Pere de Ribes

T. 93 896 06 96 www.puntxpunt.com

48

Empreses de l’ADEG

El Club Mugendo treballa amb institu-cions esportives de referència interna-cional i amb cossos de seguretat d’elit de l’estat aportant més professionali-tat i efectivitat en les seves funcions i objectius.

La seva principal missió és la d’aportar motivació als empresaris perquè puguin enfrontar-se amb més força a les seves obligacions de cada dia.

El seu objectiu és crear líders nats, persones que siguin capaces de diri-gir als seus equips cap a l’èxit.

Ells mateixos ho han aconseguit i saben com aconseguir-ho. No és fàcil, es necessita disciplina, perseverança i molta il·lusió, però tot camí comença amb un petit pas.

Un dia vosaltres vau donar aquest pri-mer pas en crear la vostra empresa, avui volen ajudar-vos a caminar cap a l’èxit... El seu objectiu és aconseguir la vostra meta…

Club Mugendo presenta el projecte DyM, un programa pioner en coaching esportiu

El projecte DyM és un programa pioner a Espan-ya en coaching esportiu, composat per un equip de professionals apassionats per l’esport i les arts mar-cials, compromesos amb l’aplicació i el desenvolu-pament del coaching en l’àmbit de l’empresa.

Club MugendoCarrer Havana, 17 08800 Vilanova i la G.T. 93 516 91 00

www.defensaymotivacion.com

49

Empreses de l’ADEG

Paradigma pertany al Grup Ritter i el seu objectiu és l’aportació de solucions globals per a un creixement sosteni-ble.

Tot va començar el 1988 amb l’accident nuclear de Txernòbil, quan la collita d’avellanes per la xocolata Ritter Sport, empresa matriu del grup, va quedar in-utilitzada per la radiació a Turquia. Això va motivar a Alfred T. Ritter a prescin-dir de l’energia nuclear i a apostar per les energies alternatives, creant el 1988, al costat de Klaus Taafel, l’empresa Pa-radigma Tecnologies d’Energia i Medi Ambient. Avui dia el Grup Ritter té nou empreses en cinc països, amb cinc mar-ques comercials i 1.480 empleats, dels quals 460 treballen a Europa i 1.020 a la Xina.

Al principi es va partir de la idea de desen- volupar sistemes de calefacció amb col·lectors solars com a part integrant d’un sistema de components. Avui dia Ritter es troba entre les empreses de referència en el desenvolupament, la producció i la distribució de sistemes eco-lògics de calefacció.

A través de Paradigma, el grup ofe-reix solucions completes en els àmbits de l’energia solar tèrmica, les calderes de pelets i les calderes de condensació de gas. Paradigma va ser l’empresa pionera per als sistemes de calefacció eco-lògics.

Paradigma, l’empresa de sistemes ecològics de calefacció arriba a Espanya

Des de 1988 Paradigma és una empresa líder en els sistemes ecològics de calefac-ció, amb la màxima qualitat respectant el medi ambient. La seva història ha estat rela-cionada sempre amb la tec-nologia i la innovació, oferint solucions per a qualsevol demanda de calor, des de la més petita fins a la més gran.

El gener d’aquest any Paradigma ha ini-ciat la seva activitat a Espanya sota el nom de Paradigma Energies Renovables Ibérica establint la seva oficina i el seu magatzem a Vilanova i la Geltrú.

ParadigmaC. del Camí Ral, 2, n. 9 Vilanova i la Geltrú

Tel. 93 814 54 21www.paradigma-iberica.es

50

Converses a l’antaraImma Pulido

Aquesta és, com diu el seu títol, una secció de converses a par-tir de les quals neixen dubtes com el que fa temps que em cou i que tot just fa uns dies sembla que torna a planar pel Pene-dès vitícola, especialment després dels resultats de la darrera verema.

És el vi del Penedès un vi de segona divisió? Aquest és ara mateix el meu dubte i així ho plantejava fa uns dies al meu bloc en un post que ha generat força moviment a les xarxes socials. En el passat debat sobre la verema, que organitza anualment l’Acadèmia Tastavins del Penedès, el que fou candidat a la pre-sidència del Consell Regulador, Jordi Cuyàs, apuntava que els vins penedesencs estan jugant “a una categoria que no és la nos-tra” i afegia que ens els mercats internacionals “ens hauríem de medir amb França i Itàlia i no amb els països del Nou Món”.

Podem fer realment això? Tenim de veritat el convenciment que som iguals que italians o francesos? Jo no he sortit mai a vendre ni una ampolla de vi, però ho he vist fer en innombra-bles ocasions i ens delata el llenguatge no verbal que modifica el missatge que emetem de paraula, amb el gest, el to de veu i mil variables més que ens aporten més informació que la que ens donen els mots.

Sense donar exemples concrets voldria posar-me a la pell d’aquell comercial o fins i tot d’aquell cellerer que surt amb la seva maleta a donar a conèixer els seus vins. Vins com tants d’altres en un mercat saturat d’aquests tants d’altres. Com explica que el seu vi és el millor del món? Què li diu al restau-rador per convèncer-lo que simplement li pari atenció? Davant d’ell han vingut 10 i darrera en passaran 10 més.

Segurament utilitzarà les millors paraules i les tècniques comercials més estudiades però en el fons, molt en el fons, sabrà que el seu vi és un de tants d’altres.

Això és el que passa al Penedès. Som del club dels “tants d’altres” i hem anat veient com passaven per davant nostre els

Ruedas i els Albariños, en blancs, o els Priorats, Montsants, Empordàs, etc, en negres. Per sort, ens queden els rosats on, de moment, no he trobat ningú que ens superi.

I som d’aquest club perquè hi hem volgut ser. Perquè hem deixat que les grans firmes de vi i cava fessin el seu camí (lícit, d’altra banda) mirant més per casa seva que per al conjunt de la comunitat. Perquè hem preferit els diners a la butxaca i ben guardats d’un raïm mal pagat que l’aposta incerta d’una unió real de tot el sector agrari amb objectius clars i amb visions de rendibilitat a mig termini. Perquè hem volgut ser més papistes que el Papa elaborant tota mena de varietats que, a vegades han donat bons resultats, tampoc cal criminalitzar-les, però que han desdibuixat completament els signes identitaris de la terra. I finalment, perquè hem combregat amb una burocràcia lenta i feixuga que durant anys ha estat incapaç d’anticipar-se o simplement de posar-se al nivell dels problemes i inquietuds reals d’agricultors, elaboradors i consumidors.

Per tot això, sí que crec que els vins del Penedès són vins de segona divisió. Perquè nosaltres ho hem volgut i perquè sola-ment nosaltres podem fer que això canviï. Falta que ho vulguem de veritat.

Verema difícil per un Penedès incert

Una vegada tancada la verema d’enguany la collita ha estat de 239 milions de quilos de raïm enfront als 235 de l’any passat, cosa que suposa un augment del 6% i d’aproximadament un 3% si es té en compte el diferencial de les darreres deu collites.

Quant a la sanitat, des del Consell Regulador destaquen “l’important esforç fet enguany pels viticultors” que s’han trobat amb una verema complicada, especialment pels dos episodis de pluges que es van donar a finals d’agost i a finals de setembre, cosa que va pro-vocar que s’haguessin de collir a corre cuita el macabeu i la parellada, amb nivells no òptims de maduració.

Per varietats s’estima que la collita ha estat un 5% superior en raïm blanc, però amb baixades globals en grau, sobretot en les varie-tats macabeu i parellada, molt afectades per les pluges de finals d’agost i de setembre. En negres, ha estat un 11% inferior en quantitat, però amb maduracions molt correctes, segons el Consell.

La verema 2010 en xifres

Finca Mas Solers

FestesdeNadal

10, 11, 17 I 18 DE DESEMBRE 2010, 21hCelebra amb nosaltres la trobada de Nadal amb la

família, els amics o els companys de feina. Preu: 39 IVA inclòs

DIVENDRES 31 DE DESEMBRE 2010, 21:30hAcomiada l’any i estrena el 2011 amb

el teu millor somriure.

El preu inclou: Ball de cap d’any amb Orquestra, begudes i xurros amb xocolata de matinada

Preu per persona: 115 IVA inclòsPreu Cotilló: 40 IVA inclòs, a partir de les 23:30h

Menú infantil: 60 IVA inclòs

Tel. Reserves: 93 893 36 66 Antic Gran Casino de Barcelona - Sant Pere de Ribes - www.fincamassolers.com