IGNASI ENGRACIETA

ADELA CAROLINADANIEL SALOMÉ

NASIET

GENÍS ARGILA

MASOVER DELCOMELLAR

RAMO

CONCO RIUDAVETS marit-mor aviat

PONS advocat

amant –viu d’ella

NARRADOR MATILDETA

Hereuet Nena Nena

ELS SERRALLONGA de Can Torner –Vilaniu-

GIBERGA

ARMENGOL

CALADO ESTAFADOR

MARGADIDA CRIADA DELS SERRALLONGA

AMICS

Oller, Narcís - La Bogeria Angle Editorial, 4 1a edició agost 2007

Personatges

Daniel SerrallongaEs tracta d’un protagonista absent, ja que se’n parla al llarg de la novel·la però només apareix al principi i al final.

Crea un negoci que li durarà poc, una fundició

Portat pels ideals revolucionaris anirà a Madrid a les Corts.

Després de la mort del general Prim a qui idolatrava tindrà un entrebanc important amb un estafador En Calado, que li fa creure que sap qui són els responsables de la mort de Prim, segons ell l’Església i els jesuïtes. Al final queda totalment desprestigiat políticament i torna a Vilaniu.

Ja a Vilaniu, es discuteix amb les germanes

Es casa per punt amb Salomé Argila

Tindrà un plet amb les germanes per la part de l’herència que aquestes li reclamen. El narrador li porta el cas i el fa guanyar.

Juga a la borsa i guanya molts diners fins que sobrevé el crack. Aleshores el narrador deixa de veure’l.

Creu que la seva dona s’entén amb el metge Pròsper Giberga.

El narrador i l’Armengol el troben pel carrer a Barcelona, completament boig. El porten a l’Asil de Pobres i després, amb la seva dona el porten al manicomi El Paradís.

Mor al cap de tres mesos d’estar al manicomi.

Sobrenoms:

Bandereta p.53- llunàtic, segons com bufa el vent

El Barricadero: p. 60 sobrenom que li posa l’Armengol. Quan està a la presó i escriu articles revolucionaris l’Armengol i el narrador li fan creure que es publiquen en un periòdic revolucionari.

Venjador de les víctimes dels Mossos d’Esquadra (p. 59) El Venjador (p.109)

Fill de l’extinent dels miquelets (p 89)

El narrador

El narrador és una personatge important de la novel•la, des del seu punt de vista s'explica la història d'en Daniel Serrallonga. És un personatge anònim i del qual Oller no el descriu físicament, a banda de la descripció psicològica que se'n pot extreure de les seves

opinions. S'encarrega de transmetre la història i opinar sobre ella. Aquesta opinió des d'un punt de vista sentimental, idealista i humanista es contraposa amb les opinions d'en Giberga des d'un punt de vista científic i determinista i de l’Armengol, molt més

superficial.

Està casat amb Matildeta (Tildona) i té un hereuet i dues nenes. Eren del mateix poble de Torralba. Es traslladen a viure a Barcelona, quan ja és advocat. Viurà amb els pares, la Matildeta i els fills.

MATILDETA

És oposada a les germanes Serrallonga, la Matildeta és l’encarnació estètica de l’ideal burgès i urbanita. L’excés de sentiment la converteix en carrinclona i accentua la seva passivitat davant del món masculí, però assegura l’equilibri emocional i professional de narrador. En els seu cas, com el de la mare del narrador, la dona és una assegurança del patrimoni sentimental i crematístic de la

societat burgesa instal·lada en la normalitat.

ArmengolAmic del narrador i també advocat, és qui presenta Daniel al Narrador, al primer capítol. També és qui posa el sobrenom del

Barricadero a Serrallonga quan està tancat a la Ciutadella. Treballa d’advocat a Barcelona com el Narrador i col·laboren en alguns casos. Té un caràcter burleta, i aprofita el personatge de Daniel Serrallonga per dur a terme aquest taranna`.

Pròsper GibergaAquest personatge és el fill del metge de la família Serrallonga. Al principi de la novel•la és estudiant de medicina. Des d'un primer moment pensa que Serrallonga està boig, el seu punt de vista es científic. Argumenta la seva opinió d'una manera científica, ja que

també diu que el pare d'en Serrallonga era boig i d'aquí vindria l'herència de la seva vesània.

Altres personatgesGermanes : Adela i Carolina

Són personatges totalment plans que representen la passió malaltissa sense pal·liatius, tot i els seus canvis de posició envers en Serrallonga i la seva dona esdevenen personatges plens d’una negativitat que supera la del germà,

Ambdues donen la raó a la tesi d’en Giberga: la malaltia és hereditària i compartida, i encara més si tenim en compte la història del pare Ignasi. Les germanes manifesten un interès malaltís pels diners es convertiran en venjadores de la mare, abandonen el pare i li prenen –roben tot. (assegurança del patrimoni sentimental i material de la societat burgesa).

Les germanes d’en Serrallonga les va pujar una germana del pare que vivia a Igualada però quan aquesta va morir el pare se les va endur a viure amb ell, i es faran càrrec d’en Daniel de mala gana. Havien abandonat al pare, robant-li tot, i van tornar quan encara era de cos present.

l’Adela representa la normalitat des d’una certa distància, tot i que té una naturalesa luxuriosa. Si ens hi aproximem podem observar la manca d’harmonia estètica i ètica, havia festejat 4 o 5 vegades, mentre el seu pare jugava a la timba, els xicots se n’aprofitaven.

S’escapa i es casa amb el Conco Riudavets que li anava feia temps al darrere. Quan aquest mor, tindrà com amant en Pons- advocat que li va preparar el casament amb el conco i amb qui s’ajuntarà i mantindrà. A l’escena de l’enterrament d’en Daniel apareix per tal de reclamar la legítima.

La Carolina, és contrafeta i pateix atacs d’epilèpsia “geperuda de cos i ànima”. Marxarà de casa i anirà a viure amb l’Adela

quan aquesta es casa. Però després, quan es mor en Riudavets, torna a cas per viure amb la Margarida- criada de la casa.

.Sobrenom: les desfregades

PARES D’EN DANIEL : IGNASI I ENGRACIETA

Casa on viuen Can Torner a Vilaniu, tenen diverses hisendes.

Don Ignasi : El pare – va acabar suïcidant-se, una bala (que no el matà de cop sinó que va viure vuit dies més) tenia deliris i manies persecutòries. Segons el metge Pròsper Giberga estava boig.

ENGRACIETA Mare:dona sacrificada que va haver de patir les dèries del seu marit, dient-li que les filles no eren seves, humiliant-la constantment. Era una pubilla. Les filles es convertiran en venjadores de la seva mare. Com a dona és una assegurança del patrimoni sentimental i crematístic de la societat burgesa instal·lada en la normalitat.

Calado: vividor que s’inventa un complot contra el general Prim i causant del desprestigi de Serrallonga a les Corts.

Genís Argila, el Fura. Masover del Comellar, hisenda d’en Daniel Serrallonga i pare de la Salomé. Farà costat a la seva filla al funeral de Daniel, davant l’espectacle de les germanes. Veu en bons ulls el matrimoni amb en Daniel (el propietari) per interessos econòmics i socials, sense mirar pel bé emocional de la seva filla.

Ramon Argila: germà de Salomé, també li farà costat a l’escena patètica de l’enterrament.

NASIET fill de la Salomé i d’en Daniel Serrallonga. Veritable víctima de les circumstàncies: pare que ara es mostra atent, afectuós i enjogassat i que després esdevé autoritari, agressiu i violent. El veu de cos present al manicomi i s’impressiona.

SALOMÉ, la primera nit de noces ja rep una clatellada del seu marit quan parla de les germanes que l’han humiliada. Davant d’un desengany tan tremendo va quedar-se esglaiada per sempre més p.125. Va a demanar ajuda de l’Armengol com a advocat perquè vol separar-se d’en Daniel per maltractaments i conducta obsessiva. No s’adona de la bogeria del marit fins a aquest moment. És poruga, feble de caràcter i el seu matrimoni la convertirà en víctima.

Profs: Sílvia Caballeria i Carme Codina

DEPARTAMENT DE FILOLOGIA-

COL.LEGI SANT MIQUEL DELS SANTS- VIC