www.clarisascatalunya.cat

Per què es celebra el mes de Maria el maig?

El Mes de Maria es resa el maig, en l’anomenat mes de les flors, que es diu així, perquè amb l'arribada

del bon temps i després de les pluges hivernals, el camp i els jardins comencen a cobrir-se d'un verd intens i dels colors i aromes de les flors. És l'apogeu de la primavera.

I així, des de l'edat mitja es va consagrar el "mes de les flors" a la Mare de Déu per a rendir culte a les virtuts i belleses de Maria. Potser es va escollir aquest mes també com una substitució

cristiana de les solemnitats paganes d'aquest mes en honor de “Flora”, de fet tot el mes de maig

estava consagrat a la “deessa” com a mes de les flors i mes de la mare, i prenia el seu nom d'una deessa de la

naturalesa romana anomenada "Maia" (mare natura vinculada a la idea de vegetació i florida), del nom de la qual deriva el mes, que nosaltres avui coneixem com maig.

La primera notícia clara que es té de la consagració del mes de maig a la Verge, ve d'Alfons Xè "el Savi", rei d'Espanya, en el segle XIII. Aquest rei - Joglar cantava en les seves "Cantigues de Santa Maria" les llaors de maig en honor de la Verge Santíssima.

L'Orde franciscà sempre ha tingut uns llaços molt especials amb la benaurada Mare de Déu, fins al punt de ser comptat entre les ordes marianes sorgides en l'Edat Mitjana. Origen d'aquests llaços profunds és l'experiència espiritual de Francesc, el qual "envoltava d'amor indicible a la Mare de Jesús, per haver fet germà nostre al Senyor de la majestat. En el seu honor cantava lloances especials, li dirigia oracions i li oferia afectes tants i tals que cap llengua humana pot expressar. Mes, el que més ens omple de goig, és que la va constituir Advocada de l'Orde i va posar sota les seves ales als fills que estava per a deixar, perquè trobessin en ella calor i protecció, fins al final" (2Cel., 198).

Escrivint la seva última voluntat a Clara, afirma amb senzillesa i convicció: "Jo, fra Francesc pobrissó, vull seguir la vida i pobresa de l'altíssim Senyor nostre Jesucrist i de la seva Santíssima Mare, i perseverar en ella fins a la fi". Per això, per a Francesc, Maria no és solament una obra mestra de la gràcia per a contemplar, sinó, sobretot, un model de fe i un estil de vida per a imitar; encara que per als seus seguidors, els Franciscans de tots els temps, Jesús i Maria es converteixen en la imatge de la humanitat nova a la qual els homes han de conformar-se per a realitzar la seva pròpia existència segons el projecte de Déu, és a dir, la voluntat d'estendre el seu amor a totes les criatures.

La reflexió sobre l'Encarnació del Verb condueix, doncs, al Sant d'Assís i als teòlegs fills seus a reconèixer el lloc singular de Maria en la Història de la salvació. Ella és la "beneïda entre totes les dones", a la qual “ha vingut a habitar aquell que ni els cels poden contenir", com afirma Clara en una de les seves cartes a Agnès de Praga.