per imprenta

XII Fòrum de Recerca al Batxillerat

Gràcia, 2012

Agraïments als membres del jurat per la seva col·laboració:

Sr. Andreu Rodón. Professor de Tecnologia, Llicenciat en Física i Química.

Sra. Carme Iduarte. Professora de Física i Química.

Sr. Claudi Mans. Catedràtic Emèrit d’Enginyeria Química.

Sr. Ferran Colàs. Professor de Ciències Socials.

Sr. Guillem Ramírez. Estudiant de Ciències Polítiques.

Sr. Joan de Diego. Doctor en Ciències de l’Educació.

Sr. Josep Maria Raya . Director de Serveis a les persones. Districte de Gràcia.

Sra. Maria Masip. Professora de secundària de Geografia i Història.

Sra. Maria Molins. Direcció de Promoció educativa IME

Sra. Rosalina Pena. Investigadora - Servei de Paisatge.

INDEX

Presentació

La lluna i l’estrella (la cançó infantil tradicional catalana) ...……………......................... 1

Balbycraft.com; creació d’una botiga virtual ............................................................... 2

Etologia del ximpanzé en captivitat ......................................................……………......... 3

L’estrès dels estudiants de Batxillerat .....................................................……………...…. 4

Llegums: ciència i cuina ........................................................................…………….......... 5

Punt vermell .........................................................................................…………….......... 6

El ressorgiment dels pobles amagats d’Europa .......................................……………...... 7

Recàrrega artificial d’aigua de pluja ............................................................…………….. 8

Amor somiat: realització i anàlisi del llenguatge no verbal d’un curtmetratge....…….. 9

Climatologia: el clima català ..........................................................................…………… 10

La Guerra Civil a la Seu d’Urgell ......................................................................………….. 11

L’impacte electoral dels discurs xenòfob ............................................................………. 12

La generación NI-NI ...........................................................................................……….. 13

Respirem mentre dormim? ..............................................................................…………. 14

PRESENTACIÓ

L'organització del XII Fòrum de Recerca al Batxillerat de Gràcia, evidencia la

consolidació de la iniciativa impulsada des del Centre de Recursos Pedagògics de

Gràcia, ja fa dotze anys, amb l'objectiu de difondre la tasca feta des dels centres

docents i valoritzar la creativitat posada en joc per l'alumnat en els seus treballs de

recerca.

Pensem que el coneixement es construeix combinant creativitat i tractament rigorós

de la informació, i que l’adquisició de les habilitats lligades a la recerca contribueix a

desenvolupar la pròpia autonomia, a adquirir pensament crític, a potenciar el gust

per aprendre i saber més, i alhora al desenvolupament de capacitats tant importants

com la comunicació, l'argumentació i la cerca d'informació.

Tanmateix, amb el Fòrum de Recerca al Batxillerat de Gràcia, volem col·laborar en la

difusió dels resultats de les recerques de l'alumnat dels centres educatius del

districte.

Aquest dossier recull el conjunt dels catorze treballs presentats. Cada un d’ells,

seleccionat per cada centre educatiu, ha estat valorat per un jurat format per

persones de prestigi en l’àmbit docent . El jurat n'ha escollit tres de representatius

que s’exposen en l'acte públic que se celebra el dia 21 de març de 2012 a la

Biblioteca Jaume Fuster i que es presentaran posteriorment la Mostra de Recerca

Jove de Barcelona.

Volem agrair l'interès demostrat pel professorat tutor, l'alumnat i les coordinacions

pedagògiques de tots els centres participants així com la tasca del jurat, seriosa i

professional. Donem també les gràcies a la Biblioteca Jaume Fuster per la seva

col·laboració en el bon desenvolupament d’aquesta activitat.

L'equip del CRP de Gràcia

XII Fòrum de Recerca al Batxillerat. Gràcia 2012

1

LA LLUNA I L’ESTRELLA. La cançó infantil tradicional catalana Centre: Escola Vedruna-Gràcia Autor: Guillem Fargas Llavina Tutora del treball: Mònica Baños Salmerón Matèria: Música Hipòtesi de partida o idea inicial La idea de la qual partia amb el meu treball de recerca era aconseguir descobrir quines eren les cançons infantils tradicionals catalanes més conegudes i confirmar la hipòtesi que les cançons infantils tenen uns patrons comuns (tenen semblances musicals i temàtiques)

Procés d’elaboració Triat i delimitat el tema del treball, “La cançó infantil tradicional catalana” vaig iniciar la cerca d’informació teòrica a internet (en diferents pàgines webs o blocs) i a cançoners infantils. Com que no vaig trobar-ne gaire, em vaig reunir amb un especialista en la matèria, Ricard Roig (professor de Musicologia a la UAB). Em va dir que d’informació teòrica n’hi havia molt poca, però després d’unes quantes xerrades, i gràcies als llibres que em va deixar, vaig aconseguir reunir la informació suficient. Ben definit el terme, vaig determinar com seria el treball. Una primera part teòrica amb les definicions dels termes que formen el concepte cançó infantil tradicional catalana i la pròpia definició del concepte (que vaig haver de deduir fent una barreja de totes les altres). En la part teòrica vaig afegir una classificació de les diferents cançons infantils tradicionals catalanes (separant-les segons l’objectiu que tenen al ser cantades), i també una enquesta (a 85 persones, dividides en quatre grups d’edat: nens, joves, adults i avis) feta per trobar les cinc més conegudes. En analitzar els resultats vaig constatar quines eren les cinc cançons més conegudes. Em vaig fer una anàlisi musical (ritme, melodia, estructura, començament...) i també temàtica. Un cop feta l’anàlisi les vaig comparar i extreure els patrons comuns. A partir d’aquests patrons vaig compondre una cançó que demostrés les meves conclusions i també la vaig analitzar. Totes les anàlisis i la composició conformen la part pràctica del treball. Conclusions, resultats de la recerca Les conclusions del treball són essencialment dues. He descobert quines són les cinc cançons infantils tradicionals catalanes més conegudes en el meu àmbit de relació: Cargol, treu banya!, El gegant del Pi, La lluna, la pruna, Plou i fa sol i Sol solet. He pogut corroborar la hipòtesi formulada en iniciar el treball: les cançons infantils tradicionals catalanes comparteixen patrons entre si. En concret, a través de les anàlisis de les cinc cançons més conegudes pels enquestats he descobert que compartien els següents patrons musicals i temàtics: - Són binàries: la unitat de temps és la negra i la de compàs la blanca. Estan escrites en compàs 2/4. I en totes apareixen les següents figures musicals: negra, corxera, silenci de negra i silenci de corxera. - Hi ha altres patrons que es repeteixen en tres de les cinc cançons, també son rellevants: el seu àmbit és una quarta (quatre notes: mi, fa, sol, la), comencen en Sol i acaben en Mi. Tenen un començament anacrústic i la seva estructura és ABAB. I finalment tracten sobre la mesura i els elements naturals.

XII Fòrum de Recerca al Batxillerat. Gràcia 2012 2

BALBYCRAFT.COM: CREACIÓ D’UNA BOTIGA VIRTUAL

Centre: Escola Vedruna-Gràcia Autora: Balbina Virgili Rocosa Tutora del treball: Anna Planas Matèria: Economia de l’empresa Hipòtesi de partida o idea inicial La idea principal d’aquest treball és estudiar tot el procés que ha de tenir en compte un emprenedor a l’hora de posar en marxa una botiga virtual, tant a nivell de constitució com les funcionalitats i components, diferenciant-les, en un primer moment, de les característiques d’una botiga convencional.

Procés d’elaboració El treball està dividit en dos grans blocs; per una banda la creació de l’empresa, és a dir, tots els passos a nivell de constitució que s’han de realitzar per tal de crear una nova empresa i poder comercialitzar productes de manera legal, posant èmfasi, sobretot, a la importància d’una bona confecció d’empresa abans de la seva posada en marxa. Per altre banda, hi ha la creació de la pàgina web, és a dir, l’estudi de les característiques i funcionalitats a tenir en compte a l’hora de vendre a través d’una web, per tal d’atreure i complaure al consumidor, es a dir, fer-la segura per tal de generar confiança al client. Per l’elaboració del primer bloc de treball s’ha visitat Barcelona Activa que, a través de la seva aplicació online, ha permès realitzar un pla d’empresa complert, el qual ha estudiat diversos aspectes sobre l’empresa que seran molt útils a l’hora de la seva posada en marxa. Paral·lelament, una visita a la fira ecommerce retail va permetre establir un contacte més general amb el món de les botigues virtuals, accedint i parlant amb diverses empreses líders en aquest sector. També ha sigut una gran ajuda assistir al seminari “Com vendre online” del Cibernàrium de Barcelona, visitar l’oficina de Gestió Empresarial (O:G.E), demanar pressupostos a empreses transportistes i, sobretot, llegir a fòrums experiències d’altres persones que estan preparant o que ja han obert una botiga virtual.

Conclusions, resultats de la recerca La realització d’aquest treball m’ha permès fer un estudi complet de tot el que es necessita per posar en marxa una empresa que ven els seus productes exclusivament online i, a partir d’aquí, crear una pàgina web tenint en compte tots els aspectes anteriors. Aquesta nova manera de vendre cada dia es va consolidant i va agafant més força, ja que tenir una tenda online suposa un gran avenç per a una empresa que ven productes o serveis perquè li permet obrir nous mercats arreu del món i el capital inicial que es necessita invertir-hi, en al majoria de casos, és molt inferior al que es necessita per a l’obertura i el manteniment d’una tenda convencional. Encara que cal tenir en compte que obrir tants mercats també suposa un augment de competidors perquè totes les empreses poden arribar a qualsevol lloc. Un altre dels èxits d’aquest comerç virtual és la gran comunitat online que s’ha creat darrera d’aquest nou món. Per acabar, la realització també m’ha ajudat a comprendre la gran dificultat amb la qual es troba molta gent actualment, com és la d’obrir una empresa i aconseguir que aquesta obtingui uns beneficis i prosperi satisfactòriament, comportant uns guanys notables per a l’empresari.


3

ETOLOGIA DEL XIMPANZÉ EN CAPTIVITAT Centre: Institut Secretari Coloma Autora: Núria Trilla i Prieto Tutor del treball: Miquel Nistal Matèria: Biologia Hipòtesi de partida o idea inicial El treball de recerca s’ha basat en l’estudi de l’espècie del ximpanzé comú (Pan troglodytes troglodytes) per conèixer–la tant biològicament, com en les seves les conductes socials. S’ha basat en la observació d’un grup de 8 ximpanzés del Zoo de Barcelona. Les hipòtesis plantejades a l’inici de la recerca experimental varen ser les següents:

- El grup de ximpanzés del zoo de Barcelona, dedica més temps a realitzar activitats individuals que socials. - S’organitzen en una jerarquia social. - El temps que dedica l’individu més jove a activitats lúdiques és superior al temps que hi dediquen els adults.

Procés d’elaboració El treball es va dividir en dues parts: la primera inclou la recerca sobre l’espècie Pan troglodytes troglodytes per conèixer els seus aspectes físics, biològics, la intel·ligència que demostren, la classificació científica o taxonomia, el seu estat de conservació i les subespècies existents. Inclou un aprofundiment en les característiques de la comunitat de ximpanzés del Zoo de Barcelona i una iniciació al món de l’etologia i els etogrames, que em permet una millor comprensió de la metodologia emprada a la part experimental. La segona part del treball se centra en la recerca experimental o treball de camp: un estudi dels comportaments socials de la comunitat de 8 ximpanzés del Zoo de Barcelona. Es plantegen 3 hipòtesis, i mitjançant un estudi observacional de 25 hores, un registre etològic anomenat mostreig d’escaneig continu de conductes socials, i un sistema de percentatges i gràfiques, es verificarien o falsarien les 3 hipòtesis plantejades. Així doncs, el procés d’elaboració ha constat, en primer lloc, d’una recerca d’informació a llibres, revistes, reportatges i pàgines webs, la lectura acurada de tota la informació, i la selecció i redacció d’aquesta i en segon lloc, en l’estudi de la comunitat de ximpanzés amb un registre observacional de 25 hores, en el qual s’han observat les conductes d’interacció social entre els membres del grup del Zoo. Finalment, mitjançant un sistema de gràfiques, s’han exposat i analitzat els resultats, permetent extreure’n un seguit de conclusions i poder verificar o refutar les hipòtesis plantejades a l’inici del treball.

Conclusions, resultats de la recerca A partir dels resultats del treball de camp s’han pogut verificar les 3 hipòtesi inicials: El grup de ximpanzés del Zoo dedica un percentatge molt més alt de temps a conductes individuals que socials. La mitjana de les conductes socials observades és d’un 14’6% envers el 85,4% conductes individuals. S’organitzen en una jerarquia social, en la qual hi trobem un mascle α, i una femella α. Les dues jerarquies, la de mascles i femelles conviuen juntes, tanmateix, la femella α, domina entre les femelles del grup i el mascle α ho fa sobre tot el grup. L’individu més jove ha dedicat un 52% del total de la observació en les conductes lúdiques i l’individu més vell un 0%. A més, les conductes lúdiques s’han donat en un percentatge molt alt ens els dos individus més joves i no en cinc dels sis individus adults.


L’ESTRÈS DELS ESTUDIANTS DE BATXILLERAT Centre: IES Secretari Coloma. Autora: Núria Mora Vilaseca Tutor del treball: Francisco Lopera Matèria: Psicologia i sociologia Hipòtesi de partida o idea inicial

Les meves hipòtesis inicials són: Les situacions que provoquen més estrès als estudiants són les escolars. Els efectes de l’estrès sempre són nocius, és a dir, l’estrès no ens proporciona cap benefici. Crec que l’estrès pot ser afrontat i gestionat de diferents maneres, ara desconegudes per mi, però de les que poca gent en fa ús i segurament no en coneix l’existència. Per tant crec que l’estrès és força desconegut pels estudiants tot i que en pateixen sovint.

Procés d’elaboració

El treball esta dividit en dues grans parts. Una recerca bibliogràfica, per conèixer sobre el tema i una part de recerca empírica per estudiar l’estrès en el meu entorn. Per realitzar el treball he utilitzat bàsicament el mètode de recerca bibliogràfica. He buscat la bibliografia adequada amb l’ajuda de la Universitat Autònoma de Barcelona, i després he seleccionat la informació necessària sense afegir més del límit marcat ja que, tot hi haver-hi coses molt interessants, no eren adequades per el meu treball. En la part pràctica he utilitzat dos mètodes per obtenir resultats: les enquestes i el grup de discussió. Gràcies a les enquestes he pogut conèixer les idees i la percepció de l’estrès que tenen els estudiants de batxillerat. Així mateix l’he utilitzat per l’obtenció de dades objectives sobre l’estrès en el meu centre. Amb el grup de discussió he estudiat la percepció de l’estrès per part del professorat, pares i estudiants.

Conclusions, resultats de la recerca

Els estudiants, en general, no es prenen l’estrès com una cosa seria, és a dir, que tot i que saben que en pateixen i que no és bo, ho accepten com una conseqüència més de la vida de l’estudiant. L’estrès és conseqüència de moltes situacions diferents. Els estudiants acostumen a associar-ho a la falta de temps i massa feina, ja que és aquesta la situació que els provoca estrès. Per això, a vegades, no consideren com estressants situacions que ho són. En l’institut les principals causes d’estrès són escolars, fonamentalment l’acumulació de feina i els exàmens. L’estrès té conseqüències sobre la salut i el rendiment acadèmic. Poden ser negatives o positives, depenent del context, cosa que refusa la meva hipòtesi. En el nostre institut, la gran majoria d’estudiants quan pateixen estrès dormen i mengen pitjor. L’estrès és acceptat moltes vegades com a inevitable, i tot i que hi ha moltes maneres d’afrontar-lo, hi ha pocs estudiants que saben que l’estrès es pot afrontar i encara menys que ho hagin fet mai. En el nostre institut, els estudiants de batxillerat pateixen estrès menys freqüentment que les estudiants, i a 2n de batxillerat més que a primer.


5

LLEGUMS: CIÈNCIA I CUINA Centre: Escola Gravi Autora: Maya Fábregas Drnda Tutora del treball: Teresa Farran Matèria: Química i ciències experimentals Hipòtesi de partida o idea inicial

El treball es basa en la confirmació de les hipòtesis següents: 1- Tots cinc sentits condicionen la nostra percepció durant el procés de la ingesta d’un aliment, a més del gust i l’olfacte. 2- Els nens i nenes de 8 a 10 anys de l’Escola Gravi no mengen la quantitat de llegums recomanada per la SEDCA. 3- És possible recomanar una varietat de cigrons en funció dels requeriments nutritius d’una persona, considerant la quantitat de midó i fibra que proporciona cada varietat en concret.


La idea d’estudiar la incidència dels sentits en l’alimentació va ser concretada a la Fundació Alícia, on en Pere Castells, responsable del departament científic, em va proposar de treballar amb els llegums. Vaig escollir els cigrons per la facilitat de manipulació que presentaven. El treball parteix d’un estudi estadístic com a introducció al tema del consum de llegums que es desenvolupa posteriorment en l’àmbit psicològic i químic. Es basa en unes enquestes als alumnes de 3r i 4t de primària de l’escola Gravi. El segon bloc és el treball referit als sentits. Per observar com intervenen en el procés d’ingesta d’un aliment, en aquest cas els cigrons, es va comptar amb l’ajuda que valoraven els plats modificats. La modificació es diferenciava segons el sentit a treballar: pel que fa a la vista, van ser modificats els colors i les formes dels acompanyants dels cigrons; en l’oïda, es van dissenyar tres formes de cigrons diferents en què la seva estructura física presentava diferents sons en contacte amb els coberts; finalment, el gust, olfacte i tacte van ser treballats conjuntament modificant l’aroma i textura dels cigrons. El tercer bloc, introduït per tal de dotar el treball d’un estudi quantitatiu de laboratori, es basa en la determinació de fibra i midó en dues varietats de cigrons, rural catalana i comercial de supermercat. L’objectiu d’aquest estudi era poder recomanar una o altra varietat segons la necessitat d’una dieta hipercalòrica o hipocalòrica.

Conclusions, resultats de la recerca Els resultats de l’enquesta van refutar la hipòtesi, ja que la majoria d’alumnes ingerien la quantitat setmanal de llegums recomanada. Del total d’alumnes, només un 1,4 % no menja mai llegums, un 29,6 % es troba en el nivell mínim recomanat, i un 69 % menja la quantitat setmanal recomanada. Pel que fa al paper que hi té l’escola, els alumnes que fan ús del servei de menjador en consumeixen més. Havent treballat la incidència dels sentits, els resultats obtinguts també van ser sorprenents, ja que les composicions més valorades van resultar ser les més senzilles i tradicionals. Finalment, un cop realitzada la metodologia dissenyada al laboratori, es pot concloure que la varietat autòctona conté un percentatge més elevat de fibra que la varietat comercial. Pel que fa al midó, tot i no haver pogut quantificar amb precisió el seu contingut, una valoració qualitativa per comparació porta a afirmar que la varietat autòctona és la més rica. No va ser possible fer una recomanació distintiva atenent a les varietats.


PUNT VERMELL Centre: Escola Gravi Autora: Júlia González de la Cruz Tutora del treball: Eva Miquel Tortosa Matèria: Comunicació audiovisual Hipòtesi de partida o idea inicial

Una alumna de 2on de Batxillerat sense formació en comunicació audiovisual i sense pressupost econòmic pot realitzar un curtmetratge original i de prou qualitat.

Procés d’elaboració El present treball està estructurat tenint en compte els diferents processos necessaris per gravar un curtmetratge. El primer és el de preproducció que inclou el guió tècnic conjuntament amb l’storyboard, les localitzacions i atrezzo, els emplaçaments, el pla de rodatge i la sinopsi. Seguidament la producció, que és el procés de gravació del curtmetratge. En aquest apartat està explicat tot el que va passar durant els dies de rodatge. Després trobem la postproducció, la part més important, on hi apareix el muntatge de les gravacions, la correcció d’àudio i la il·luminació. En l’últim apartat, trobarem els costos del curtmetratge, que serveixen per poder comprovar quin ha estat el pressupost final. A banda s’ha realitzat un tràiler per poder presentar el curtmetratge i un making off que acompanya la memòria del rodatge.

Conclusions, resultats de la recerca Si tenim en compte que la investigació i experimentació d’aquest treball té com objectiu ratificar o contradir la hipòtesi plantejada, la resposta hauria de ser que una alumna de 2on de Batxillerat sense formació en audiovisual i sense pressupost econòmic difícilment pot aconseguir produir un curmetratge de qualitat. Però aquesta resposta seria massa simple i incompleta. Els escassos coneixements en llenguatge audiovisual ha estat una dificultat relativa, perquè amb esforç i molta dedicació he pogut aprendre els recursos fonamentals. Per fer-ho molt millor caldria una preparació més profunda. Els obstacles i les contrarietats han estat una constant al llarg del procés i em sento satisfeta del resultat final, si més no d’haver realitzat tot el procés i obtenir un curtmetratge força divertit.


7

EL RESSORGIMENT DELS POBLES AMAGATS D’EUROPA Centre: Col·legi Claret de Barcelona Autor: Albert Badosa Roldós Tutor del treball: Vicenç Barceló Cabañeros Matèria: Ciències Socials, Ciències Polítiques, Sociologia Hipòtesi de partida o idea inicial

Vistes les manifestacions nacionals de Catalunya i Escòcia durant l’any 2010 i principis del 2011, la promesa de referèndums, eleccions amb forta representació de partits nacionalistes i independentistes (SNP) em vaig plantejar si Europa viuria una nova onada independentista i veuria el naixement de nous estats com havia passat amb la desintegració de l’URSS. Les hipòtesi plantejades serveixen per analitzar, des d’un punt de vista que pretén ser objectiu, les nacions sense estat d’Europa amb més possibilitat que esdevinguin independents en els pròxims anys, tot analitzant-les i comparant-les segons factors prèviament establerts.

Procés d’elaboració Vaig començar amb una introducció al camp semàntic de la paraula “nació”, intentant entendre què significava i què comportava, i de seguida vaig centrar el meu treball en el concepte del “dret a decidir” de les nacions sense estat. Em vaig marcar els objectius: analitzar les nacions sense estat seguint unes pautes, establir un sistema de gradació per a les nacions sense estat que determini les seves possibilitats d’independència en relació amb les altres nacions sense estat i comparar algunes nacions sense estat i les hipòtesis: les nacions sense estat de l’Europa de l’Est són les que tenen més possibilitats d’independitzar-se, Catalunya i Escòcia són les nacions sense estat Occidentals amb més possibilitats d’independència i les nacions sense estat del Regne Unit són les nacions de l’Europa Occidental amb més possibilitats d’independència per davant de les altres. Vaig seleccionar les nacions sense estat d’Europa que analitzaria i compararia al meu treball, un total de disset des de Portugal fins els Urals. Vaig enviar qüestionaris a tots els partits polítics amb els que es podia contactar de les nacions sense estat que havia escollit, rebent unes 20 respostes que em van ajudar per a veure més clarament la situació i analitzar-la millor, alhora que em servien de part pràctica pel treball. Després vaig establir un sistema de ponderació per factors amb el qual analitzaria i compararia totes les nacions sense estat.. Això donaria una sola xifra per nació sense estat i sub-resultats en forma de grups de factors agrupats per temàtica, servint tot això per a comparar les nacions sense estat. Finalment, les vaig comparar i analitzar i en vaig extreure les conclusions. A més, vaig comparar, sobretot per a les hipòtesis, Catalunya amb el País Basc, Catalunya amb Escòcia i les nacions sense estat d’Europa, el Regne Unit i França factor per factor, detalladament.

Conclusions, resultats de la recerca Els resultats de la cerca van determinar que es complien dues de tres hipòtesi: les nacions sense estat de l’Europa de l’Est tenen més possibilitats d’esdevenir nous estats que les de l’Europa Occidental i les nacions sense estat del Regne Unit són les que en tenen més a l’Europa Occidental. En canvi, la hipòtesi “Catalunya i Escòcia són les que tenen més possibilitats d’esdevenir independents va quedar refutada, i per darrere de les Illes Fèroe i Flandes. Els anàlisis de les nacions sense estat, van mostrar que més del 90 % dels Estats Europeus no reconeixien el dret a decidir i es mostren reticents a que les nacions sense estat que el formen s’independitzin, sobretot per motius polítics i econòmics més que culturals. Així doncs, una nova onada independentista es molt poc factible a curt termini, però un esdeveniment com el referèndum d’Escòcia i noves manifestacions nacionalistes a Catalunya podria esperonar la gent d’altres nacions sense estat a mig o llarg termini. Sent realistes, però, el suport a la independència en les nacions sense estat europees no és majoritari i en la majoria de casos és poc significatiu.


RECÀRREGA ARTIFICIAL D’AIGUA DE PLUJA Centre: Col·legi Claret de Barcelona Autora: Clara Carrera Moreno Tutor del treball: Joan Perdigués Matèria: Química i Tecnologia Hipòtesi de partida o idea inicial

A causa del canvi climàtic, el clima a Catalunya es tornarà més disruptiu: les precipitacions oscil·laran des de la sequera a unes precipitacions abundants. A Barcelona l’ideal seria guardar tota aquesta aigua sobrant per les temporades de sequera recarregant l’aigua de pluja a l’aqüífer de sota els nostres peus, per a bombejar-la en cas de necessitat. No obstant, l’aigua, en el seu camí pel terra, arrossega partícules que cal filtrar. L’objectiu d’aquest treball de recerca és trobar el filtre òptim per a aquest objectiu.


Per començar, s’ha analitzat els actuals problemes hídrics al món i, particularment, a Catalunya i als climes semblants. S’ha explicat la importància històrica de la filtració de l’aigua i com ha fet pujar l’esperança de vida en els últims dos segles. Després, s’ha fet una recerca sobre quina és la gestió que es fa de l’aigua a Catalunya, qui en té les competències i quina és l’evolució oferta-demanda prevista pels propers anys, així com quines són les accions que es duen a terme actualment i les que es podrien dur a terme. A partir d’aquí, s’ha introduït què és l’aprofitament d’aigua de pluja i, en concret, la recàrrega artificial d’aigua de pluja: com s’ha fet servir històricament, on es fa servir actualment, com es fa servir, si és rentable o no,... S’ha pogut contactar amb un enginyer indi que en va fer una aplicació particularment exitosa a la ciutat de Shimla. Després, s’ha buscat quin és l’aprofitament d’aigua de pluja que es fa a Catalunya i si aquí seria convenient o no aplicar la tècnica de la recàrrega dels aqüífers. S’han fet alguns models de com en seria l’aplicació pràctica i quins en serien els avantatges i els inconvenients. S’ha seleccionat la optimització del filtre que contindria aquest complex com a aspecte pràctic del treball. En els laboratoris del Departament de Geociències de l’IDAEA-CSIC, s’han dut a terme els experiments en els que s’han testat diversos tipus de filtres amb criteris tals com la conductivitat de l’aigua filtrada, el seu pH, la velocitat de filtració i, sobretot, la quantitat de sòlids retinguts en cada filtratge. Per a muntar els filtres, s’ha agafat sorra de platja i d’una balsa del Llobregat i s’ha classificat segons la seva granulometria mitjançant tamisos. S’ha preparat l’aigua barrejant-la amb bentonita per a simular-ne els potencials sòlids en suspensió, i s’ha establert la relació entre la terbolesa de l’aigua i el pes de bentonita en suspensió per a mesurar el rendiment de cada filtre. S’han dut a terme diverses rèpliques dels experiments, així com un duplicat per a cada filtre, i s’han analitzat els resultats. Conclusions, resultats de la recerca Els resultats i el seu anàlisi mostren que el filtre idoni en termes de rendibilitat, velocitat de filtració i les altres variables mesurades, així com amb un criteri econòmic i ecològic és un filtre fabricat amb sorra calcària d’una granulometria d’entre 1 i 0.5 mm. Amb aquest resultat es podria iniciar una proposta per a l’aplicació d’aquest sistema a la ciutat de Barcelona o, en general, a qualsevol territori pavimentat.


9

AMOR SOMIAT: REALITZACIÓ I ANÀLISI DEL LLENGUATGE NO VERBAL D’UN CURTMETRATGE

Centre: Jesuïtes Gràcia – Col·legi Kostka Autora: Sònia Rovira i Obach Tutor del treball: Josep Maria Inglavaga i López Matèria: Cultura audiovisual Hipòtesi de partida o idea inicial Realització d’un curtmetratge que aconsegueixi parlar amb imatges, és a dir, plasmar allò que les paraules –en veu en off- haurien de transmetre tot potenciant les expressions corporals. Entra en joc, per tant, el llenguatge no verbal.

Procés d’elaboració S’ha fet una recerca de la història dels curtmetratges per tal d’endinsar-se en el món cinematogràfic. S’ha estudiat el procés de realització d’una producció cinematogràfica i s’han extret les quatre fases principals: preliminars, preproducció, producció i postproducció. Per finalitzar la part teòrica s’ha fet una síntesi del llenguatge no verbal per dur a terme l’objectiu proposat: realitzar un curtmetratge que parlés amb imatges. Després el procés teòric s’ha traslladat al camp pràctic. Així doncs, s’ha seguit el procés determinat: PRELIMINARS: Realització d’una proposta per obtenir finançament i redacció d’un guió tècnic i literari. PREPRODUCCIÓ: Desenvolupament dels desglossaments amb els detalls de cada escena. Realització d’un storyboard que marcarà els plans utilitzats a cada seqüència. Es planifica i es determina: el pressupost, l’equip, les localitzacions, la direcció artística o escenogràfica i els assaigs. PRODUCCIÓ: Consisteix en la gravació del film. La càmera és l’element essencial i el plató l’espai delimitant. Es tindran en compte les angulacions de la camera, els moviments i els plans, així com altres aspectes tècnics per tal d’aconseguir fluïdesa i crear efecte de naturalitat en l’espectador. El llenguatge corporal s’utilitzarà per potenciar les expressions i, per tant, la transmissió al públic. POSPRODUCCIÓ: El muntatge, tot perfeccionant i ultimant la història. Finalment, es realitza un tràiler/teaser del curtmetratge. Per concloure el treball s’ha analitzat catorze expressions facials dels personatges, representades per assolir les fites del projecte: un curtmetratge en el que les imatges transmetin allò que les paraules haurien d’emetre. Les expressions analitzades més rellevants són les de por, sorpresa, felicitat, tristesa i engany.

Conclusions, resultats de la recerca El treball ha assolit les seves fites i l’objectiu inicial, que comportava la realització d’un curtmetratge i per tant en constant modificació, ha donat els seus fruits, oferint així uns resultats satisfactoris. A més, tant la recerca com la posada en pràctica de tots els factors teòrics han estimulat l’interès i l’aprenentatge. No obstant, cal tenir en compte totes les complicacions amb les que s’ha hagut de lluitar –com la manca de personal, els aplaçaments de rodatge, les dificultats de muntatge, etc.-, les quals no sempre s’han pogut vèncer. Tots aquests obstacles, malgrat els seus possibles efectes negatius, han col·laborat a fomentar l’experiència, que s’ha fet molt enriquidora, així com l’esperit d’equip.


CLIMATOLOGIA: EL CLIMA CATALÀ Centre: Jesuïtes Gràcia – Col·legi Kostka Autor: Marc Gassó Torrents Tutor del treball: Albert Sáenz Higueras Matèria: Ciències ambientals / climatologia Hipòtesi de partida o idea inicial A la part teòrica tractem de descobrir les característiques climàtiques generals de Catalunya, però també, especificant i descobrint microclimes concrets, com per exemple, la mateixa ciutat de Barcelona, i dins seu, les diferències entre el mateix barri de Gràcia. A la part pràctica hem analitzat les situacions que han causat més terrabastalls a Catalunya durant els últims 10 anys. I finalitzem el treball, amb una entrevista al mestre de la meteorologia, Alfred Rodríguez Picó i ensenyant les dades d’aquesta tardor, al nostre observatori situat a Gràcia.

Procés d’elaboració Aprofitant que el treball de recerca podia ser del que realment ens agradés, tenia molt clar el tema que volia fer: climatologia. Però evidentment, segons quin tema no era suficient com per fer-hi recerca, com és el cas d’explicar tot el meu observatori meteorològic. Això és el que volia fer des d’un bon principi, però aquesta opció no era vàlida ja que no es duia a terme cap recerca. Finalment, amb l’ajut del tutor, Albert Sáenz Higueras, em vaig decidir per descobrir totes les variables climàtiques dins de Catalunya, que és del que tracta el meu treball, i la part pràctica, ho tenia perfecte, no havia d’ésser un altre qüestió que entrevistar al meu ídol ja des de ben petit, l’Alfred Rodríguez Picó, ara meteoròleg de Barcelona TV, però veterà ja a TV3 i El Periódico. A continuació, vam pensar que seria bo reviure les situacions meteorològiques destacables i extraordinàries que hem tingut a Catalunya durant els últims 10 anys.

Conclusions, resultats de la recerca - Catalunya és un país en que trobem gran diversitat de climes, i per tant ens podem trobar fenòmens severs, com per exemple, tornados, tubes i esclafits, causats per l‘influencia del mar mediterrani que és un gran potencial per alimentar tempestes, sobretot a la tardor. El terme illa de calor, no només el trobem a Barcelona, sinó en grans ciutats de la seva rodalia, com Sabadell o l’Hospitalet de Llobregat. Fins i tot, també aquest fenomen es troba a la capital Andorrana, Andorra la Vella, on les temperatures, al centre del poble són molt superiors a poblacions properes, com Escaldes-Engordany o Sant Julià de Lòria. - Les zones més plujoses de Catalunya, curiosament, estan situades en indrets muntanyosos, ja que les muntanyes fan de palanca perquè les corrents d’aire ascendents que afavoreixen el desenvolupament vertical dels núvols puguin descarregar més precipitació en aquests indrets, i també són contrades on el vent no hi bufa gaire fort, exceptuant el Ripollès. - Les zones més àrides de Catalunya, a diferència de les més plujoses, es troben ben allunyades del mar, en zones de planícies, com el pla de Lleida i l’interior de les terres de l’Ebre.


11

LA GUERRA CIVIL A LA SEU D’URGELL Centre: Institut Vila de Gràcia Autor: Ignacio Rodríguez Barber Tutor del treball: David Fernández Villarroel Matèria: Ciències Socials (Història) Hipòtesi de partida o idea inicial L’element que em va inspirar per triar aquest tema, i que em va empènyer a decidir finalment a introduir-me de ple en la recerca històrica va ser un document familiar, unes memòries escrites durant els primers mesos de la Guerra Civil pel meu rebesavi. El meu objectiu era reconstruir els fets que el van obligar a marxar a l’exili, igual que un gran nombre de catalans, de la manera més objectiva possible. D’aquesta manera, volia informar, sobretot als més joves, d’un fet que considero força desconegut, tot contrastant la informació que podia obtenir de les memòries amb altres documents (actes de l’ajuntament, correspondència i altres tipus d’arxius).


El punt central i de partida del meu treball són les memòries ja esmentades del meu rebesavi José Llangort. Vaig començar fent la cerca i recopilació de la informació que hi ha disponible sobre el tema de l’exili dels catalans a principis de la Guerra Civil. D’entrada vaig examinar els documents disponibles a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell (el meu rebesavi va marxar de la Seu d’Urgell cap a França), per fer un tempteig sobre les possibilitats d'acomplir els meus objectius a partir de les actes i altres documents disponibles. En examinar l’Arxiu no vaig trobar cap document relacionat amb l’exili i, conseqüentment, em vaig decantar per fer un estudi de la situació sociopolítica a la Seu d’Urgell entre els de juliol de 1936 i gener de 1937. L’inici i el final cronològics del treball es corresponen amb els de les memòries, ja que em volia cenyir tant com em fos possible a la informació que en podia obtenir. Per tant, el primer pas va ser delimitar el tema del meu treball en funció de la informació disponible. Vaig fer una àmplia recerca bibliogràfica, tot destriant el material que em podia ser útil. llibres de la Guerra Civil en general, estudis de la repressió i la correspondència de l’Ajuntament de l’època, fent un recull de tota la informació que em podia servir per a una reconstrucció fiable i objectiva a partir del contrast entre les memòries de què disposava i les actes i altres documents. Basant-me en aquesta informació bibliogràfica i de fonts documentals, i utilitzant també fonts orals (testimonis de l’inici de la Guerra Civil a la ciutat) vaig iniciar la redacció del treball. Durant la realització del treball vaig anar introduint millores i correccions, aconsellat pel responsable de l’arxiu i pel meu tutor, fins a obtenir-ne el resultat final.

Conclusions, resultats de la recerca He pogut acomplir la majoria dels meus objectius, i amb això m’he sentit realment realitzat.. He utilitzat aquesta oportunitat per iniciar-me en el món de la recerca històrica, tot intentant reconstruir uns fets crucials emmarcats en una situació que considero clau per al nostre país, 75 anys després. D’altra banda, puc constatar que el dietari del meu rebesavi és bastant fidel als fets que van tenir lloc a principis del conflicte bèl·lic més important de la nostra història moderna. Gràcies a la meva recerca, he pogut obtenir un punt de vista diferent sobre uns fets força desconeguts per a mi. Aquesta visió que comento és també força humana, ja que l’he pogut obtenir a partir d’un document personal, que estava fet per un ús íntim, per mantenir un record, però que jo he utilitzat per a la meva investigació. He de reconèixer que el meu rebesavi va ser força imparcial en les seves anotacions. Puc concloure que he acomplert els objectius i que he obtingut nous coneixements de gran valor .


L’IMPACTE ELECTORAL DEL DISCURS XENÒFOB

Centre: IES Vila de Gràcia Autora: Núria Roca Farré Tutora del treball: Carme Montagut Matèria: Psicologia i sociologia Hipòtesi de partida o idea inicial La meva hipòtesi constava de dues parts. La primera era que en la campanya de les eleccions municipals de 2011 el tema de la immigració tindria molta importància. La segona era que el discurs xenòfob tindria més bons resultats on hi hagués més població estrangera. Per tant, els meus objectius eren els següents: estudiar si el tema de la immigració condicionava la campanya i el debat electoral i, d’altra banda, analitzar els factors que feien que el discurs xenòfob tingués èxit ja que havia suposat que obtindria millors resultats on hi hagués un percentatge elevat de població immigrada.

Procés d’elaboració Les eines principals que vaig utilitzar varen ser les següents. En primer lloc, el seguiment de premsa durant la campanya electoral i després de les eleccions, utilitzant diferents diaris. En segon lloc, com a treball de camp, vaig entrevistar dos experts, un treballa a la secretaria de la immigració a la Generalitat de Catalunya i l’altre és portaveu a Catalunya de la ONG Sos Racisme. A més, vaig obtenir dades estadístiques i vaig analitzar-les elaborant taules i gràfics. En darrer lloc, vaig consultar i llegir llibres sobre diferents aspectes del tema. A l’hora d’elaborar el treball, vaig començar amb una explicació dels conceptes racisme i xenofòbia i de les seves conseqüències històriques. Seguidament, vaig tractar el context actual dels partits xenòfobs a Europa, a Espanya i a Catalunya en concret. A continuació, vaig fer una anàlisi dels elements principals del discurs xenòfob, reflectint la importància dels tòpics contra la immigració a la societat. Tot seguit, vaig contrastar els tòpics econòmics amb la realitat de la immigració. Després, vaig centrar-me en el tema a les eleccions municipals del 2011, explicant-ne primer els conceptes bàsics, estudiant la incidència del tema de la immigració al conjunt de Catalunya i observant el tractament del tema de la immigració per part del Partit Popular i els altres partits. Finalment, vaig analitzar tres municipis catalans significatius: Terrassa, Santa Coloma de Gramenet i Badalona.

Conclusions, resultats de la recerca Després de la recerca, vaig extreure les conclusions següents: - El tema de la immigració ha tingut una incidència molt important a les eleccions municipals del 2011. Plataforma per Catalunya ha obtingut representació en els ajuntaments de molts municipis catalans, amb molt bons resultats a l’àrea metropolitana de Barcelona. El PP obté un excel·lent resultat a un lloc com Badalona on la seva campanya es va centrar en la temàtica de la immigració com a problema. - El discurs xenòfob obté millors resultats on el percentatge de població immigrada és elevat. S’estableix una relació destacable entre el percentatge de vots a partits amb discurs xenòfob i el percentatge d’immigració que hi ha als diferents districtes dels municipis estudiats. L’explicació seria que als barris on es concentra la immigració són els barris on també hi viu la població autòctona amb menys recursos i es dóna una competència pels llocs de treball, per les ajudes socials, pels serveis públics... Aquest fet ocorre perquè els recursos són escassos i més actualment en un context de crisi econòmica amb retallades socials. També és destacable que no és només important el pes de la immigració estrangera sinó també el lloc de procedència com demostra el cas de Santa Coloma de Gramenet.


13

LA GENERACIÓN NI-NI Centre: La Salle Gràcia Autora: Alexia Yuste Menéndez Tutora del treball: Neus Martínez Matèria: Psicologia i sociologia Hipòtesi de partida o idea inicial

Los integrantes de la Generación Ni-Ni, ni estudian ni trabajan porque no quieren hacerlo. Esta hipótesis de trabajo es sencilla y directa; y algo más importante: es la opinión de una gran parte de nuestra sociedad. Podemos transformar este enunciado en pregunta: ¿La Generación Ni-Ni es así porque quiere?


Mi trabajo está estructurado de la siguiente manera:

1. Introducción. 2. Definición y alcance. 3. Hipótesis del trabajo. 4. Antecedentes y situación generacional. 5. Perfil del individuo Ni-Ni. 6. Causas de la generación Ni-Ni. 7. Generación Ni-Ni en el mundo. 8. Encuesta. 9. Conclusiones del estudio. 10. Confirmación de la hipótesis de trabajo. 11. Conclusiones personales. 12. Agradecimientos. 13. Bibliografía.

En un primer momento simplemente me dediqué a recopilar todo tipo de noticias que hablaran sobre el tema. Me encontré que la novedad del tema hacía que apenas hubiera bibliografía sobre ello y casi todo lo que encontraba era sólo páginas web de blogs Poco a poco fui teniendo más claro lo que pretendía hacer y busqué si en épocas anteriores había existido un fenómeno parecido, después cuál era la causa de su existencia y por último si también lo había en otras partes del mundo. Completé el estudio con una encuesta para ver si se cumplía el perfil psicológico, familiar y social del individuo Ni-Ni que está presente a lo largo de todo el trabajo.

Conclusions, resultats de la recerca Tras la investigación de diversas fuentes, la realización de una encuesta y su posterior estudio, podemos establecer una división entre: • los “Ni-Ni voluntarios”, que son los auténticos, ya que ni estudian ni trabajan ni quieren hacerlo

(objeto directo del estudio ) y • los “Ni-Ni involuntarios”, los cuales ni estudian ni trabajan, pero la mayoría lo está buscando un

trabajo y lo suelen ser por un corto periodo de tiempo. A partir de esta clasificación y del estudio de las causas que provocan que exista esta generación, hemos confirmado la hipótesis inicial: que el verdadero individuo Ni-Ni lo es porque lo quiere ser, pero es la propia sociedad, desde el seno familiar hasta los estamentos gubernamentales, la que induce, mantiene y permite que el individuo Ni-Ni exista.


RESPIREM MENTRE DORMIM? Centre: Sant Josep Teresianes de Gràcia Autora: Mireia González Alemany Tutor del treball: Óscar Besumbes Calvo Matèria: Ciències de la Salut Hipòtesi de partida o idea inicial Tots dormim, però el son sol ser un món bastant desconegut per a la majoria de persones. Per això vaig pensar que seria interessant descriure un trastorn poc conegut, però molt comú en la gent gran i les persones amb sobrepès, el Síndrome d’Apnea i Hipoapnea durant el Son (SAHS). Actualment el càncer associat al consum de tabac és la segona causa de mort en el món. Vaig decidir unir aquests dos conceptes per formular la hipòtesi inicial: el tabac incrementa la probabilitat a patir SAHS perquè afavoreix l’obstrucció de les vies respiratòries.

Procés d’elaboració Vaig estructurar el treball, per tal de fer-lo més entenedor, en dues parts: la teòrica i la pràctica. En la introducció teòrica s’explica detalladament l’aparell respiratori, el procés de la respiració, el son i les seves fases, i tots els conceptes relacionats amb el Síndrome d’Apnea i Hipoapnea durant el Son (SAHS). S’explica de manera detallada la malaltia, exposant els símptomes, els factors de risc, el diagnòstic, la incidència i el tractament del SAHS. La segona part del treball de recerca és la part pràctica. He realitzat dues pràctiques amb l’objectiu de validar o no la hipòtesi inicial. La primera pràctica consisteix en la comparació dels resultats d’onze poligrafies respiratòries, les proves més comunes per al diagnòstic del SAHS. He comparat els valors dels fumadors i els dels no fumadors en les tres dades més importants que aporta una poligrafia respiratòria: l’Índex d’Apnea i Hipoapnea (IAH), el percentatge de temps que el pacient ha estat per sota del 90% de saturació d’oxigen en sang (SaO2) i el nombre d’apnees per hora segons la posició en què es troba el pacient. Un cop recollits tots els resultats, he realitzat gràfics representatius per veure més clarament la comparació. La segona pràctica consisteix en la comparació dels resultats de 106 proves de peak flow realitzades per mi a persones del meu entorn de diferent sexe, edat, Índex de Massa Corporal (IMC) i relació amb el tabac. Una prova de peak flow és un mètode senzill per mesurar el Flux Expiratori Màxim o FEM, un valor estretament relacionat amb una possible obstrucció de les vies respiratòries. D’aquesta manera, fent gràfics, podria comparar els valors de Flux Expiratori Màxim (FEM) dels fumadors i no fumadors de diferents grups d’edat.

Conclusions, resultats de la recerca He intentat demostrar que el tabac incrementa la probabilitat de patir SAHS, perquè afavoreix l’obstrucció de les vies respiratòries. Després d’analitzar els resultats de les dues pràctiques he arribat a la conclusió que la meva hipòtesi inicial és certa, és a dir, que el tabac incrementa la probabilitat a patir SAHS per tot un seguit de consideracions. Amb la comparació dels resultats de les poligrafies respiratòries vaig comprovar que els pacients de SAHS fumadors presentaven una major gravetat que els no fumadors, és a dir, realitzaven més apnees mentre dormien. Per tant, això demostra que el tabac afavoreix l’obstrucció de les vies respiratòries mentre es dorm. D’altra banda, els resultats de la segona pràctica mostraven que els fumadors presentaven un valor de FEM inferior als no fumadors. Amb l’anàlisi dels resultats de les proves de peak flow va quedar demostrat que el tabac és una de les variables que afecten les vies respiratòries. Tot i així, no és l’única variable que afecta negativament la respiració, sinó que n’hi ha d’altres com el gènere, l’Índex de Massa Corporal (IMC) o l’edat.

ORGANITZA: Serveis Educatius-Centre de Recursos Pedagògics de Gràcia. Coordinadors/res de Batxillerat dels centres docents de Gràcia

COL·LABORA: Biblioteca Jaume Fuster

per imprenta

Documents