A la revista Fets núm. 15, corres-

ponent al mes de desembre de

2016, hi havia un escrit titulat Ne-

crología que, en el seu darrer

apartat, feia esment a la possible

desaparició, en un temps no mas-

sa llunyà, del nom de la nostra

Institució. El moment va arribar el

24 d´abril del 2019.

“El BBVA ha confirmat que unifica-

rà la seva marca en gairebé tots

els països en què opera, prescin-

dint així de les designacions locals

Bancomer (Mèxic), Francès

(Argentina), Compass (Estats

Units) i Continental (Perú). El seu

banc participat a Turquia passarà

a dir-se Garanti BBVA i la marca

CX (l´antiga Catalunya Caixa) anirà

desapareixent progressivament”.

Fem unes pinzellades històriques.

De tots és sabut que la Caja de

Ahorros Provincial de la Diputación

de Barcelona fou creada el 26

d´octubre de 1926 i que al llarg de

la seva existència adoptà diversos

noms.

Els seus presidents foren:

José Mª Milà Camps (1926-

1930), Juan Maluquer Viladot

(1930-1931), Francisco Macià

Llussà (1931-1933), Pedro Mias

Codina (1933-1933), Juan Vento-

sa Roig (1933-1934), Juan Co-

morera Soler (1934-1934),

Santiago Estapé Pagés (1935-

EPÍLEG

Per Guillem Palmer

1935), Alfredo Sedó Peris-

Mencheta (1935-1935), Antonio

de Sabatés Vila (1935-1936), Juan

Comorera Soler (1936-1936), Luis

Prunés Sató (1936-1936), Francis-

co Farreras Durán, Administrador-

Delegat de la Generalitat (1936-

1939), Antonio Mª Simarro Puig

(1939-1944), Luis Argemí Martí

(1944-1946), Antonio Mª Llopis

Galofré (1946-1949), Joaquin Bu-

xó Dulce de Abaigar (1949-1967),

José Mª de Muller y de Abadal

(1967-1973), Juan Antonio Sama-

ranch Torelló (1973-1977), Pablo

Porta Bussoms (1977-1978), Luis

Figa Faura (1978-1982), José Luis

Sureda Carrión (1982-1984), Anto-

ni Serra Ramoneda (1984-2005),

Narcís Serra i Serra (2005-2010).

Entre els vicepresidents i vocals hi

trobem noms representatius de

l’elit política, econòmica, social i

intel·lectual del seu temps, A tall

d’exemple podem esmentar: Juan

Marcet, José Dencás, José Irla

Bosch, Carlos Pi Suñer, Manuel

Serra Moret, Andrés Garriga

Bachs, Tomás Caminal Casano-

vas, Damián Ribas Barangé, Fran-

cisco Torras Villar, Rosendo Peitx

Jordana, Juan Torra-Balari Llavallol,

Mateo Mollevi Ribera, José Mª Be-

rini Giménez.

Al llarg de la seva història, l’entitat

ha tingut fins a deu directors gene-

rals, essent els seus noms: Federi-

co Estaún Lacambra (1926-1932),

Armando d´Arquer Dorda (1932-

1942), Leopoldo Jaumeandreu

Fabra (1942-1942), Enrique Torra-

badella Albisu (1942-1955), José

Alsius Granés (1955-1971), Juan

Bilbao Bergés (1971-1985), Cle-

mente Estaún Cebollero (1985-

1986), Francesc Costabella i Papi-

ol (1986-1998), Josep Mª Loza i

Xuriach (1998-2008) i Adolf Todó

Rovira (2008-2010).

La seva seu social es va ubicar,

primerament, en uns locals del Pa-

lau de la Diputació i, posteriorment,

el 4 de maig de 1935 s’inaugurà la

nova seu al carrer de Fontanella

núm. 7, oficines que foren guardo-

nades l´any 1960 pel “Fomento de

las Artes Decorativas” amb el pre-

mi “Decoración”. Finalment, l´any

1957, sota la presidència del Mar-

qués de Castellflorite, es varen ad-

quirir els locals que fins llavors ha-

via ocupat el Banco de España, a

la Pl. Antonio Maura 6, edifici que

es convertí en la seu definitiva.

Al llarg de la seva existència la Cai-

xa va desenvolupar una ingent

obra social. Com a obres més sig-

nificatives cal esmentar:

L´adquisició, l´any 1953, d´un solar

ubicat al Passeig de la Vall

d´Hebron amb la finalitat de cons-

truir-hi un “Hogar de Matrimonios

Ancianos”; el centre s’inaugurà el 7

de juny de 1958 i tingué un cost

de tres milions i mig de pessetes.

El “Centro Quirúrgico San Jorge de

Cirugía Cardiovascular”, inaugurat

l´any 1961, ubicat a la Via Augusta

de Barcelona, en aquells moments

qualificat com a únic a Barcelona i

el més modern d´España. A part

de la seva finalitat assistencial mai

va oblidar la investigació especialit-

zada en el sistema cardiovascular.

A les darreries de 1986 la Caixa

comprà la Casa Milà coneguda

com La Pedrera; el seu cost as-

cendí a uns nou-cents milions de

pessetes als que s´hi n´afegirien

uns mil milions més per obres de

rehabilitació de la façana, terrats i

reformes interiors. L’operació im-

mobiliària es va considerar de les

més espectaculars de l’època pel

seu import, alhora que es va con-

siderar que el seu preu era relativa-

ment baix. L´any 1984 la Unesco

JUNTA DIRECTIVA President: Josep Pesa

Vicepresident 1er.: Amadeu Bitriu

Vicepresident 2on.: Sebastià López

Secretari: Eduard Alted

Tresorer: Albert Orriols

Vocals: Manel Fernández

Carles Rosel

Albert Serrano

Guillem Palmer

Enric Ruiz

Toni Boladeres

Col·laboradors: Esteve Muntal

Joan Ramon Marbà

Joan Josep Bayot

Josep Ma. Galofré

Francesc Martínez

Joan Puga

Javier Ballester

Alfons Bayer

Nico Cortés

Les fotografies de la revista han estat

realitzades i aportades pels col·labora-dors

habituals o obtingudes a la xarxa.

Edita: JUBICEC, Associació de Jubilats i Antics Empleats de la Caixa d’Estalvis de Catalunya

Consell editor: La Junta

Coordinació: Albert Serrano

Disseny i maquetació: Amadeu Biitriu i

Sebastià López

Impressió: Toni Ródenas

Correu: Jubicec@jubicec.cat

Dipòsit legal: B-14063-2011.L’Associació no assumeix les opinions dels articles dels col·laboradors, sent els únics responsa-bles els signants dels mateixos.

CARTA OBERTA

Una vegada més tinc la oportunitat de dirigir-me a tots vosaltres i,

donades les dates, aprofitar per fer una mica de resum de l’any que

aviat acabarem.

En molts aspectes ha estat un any mogut i emotiu.

A l’Assemblea anual, amb els vostres vots a favor, es va renovar una

part de la Junta i, en el seu moment, vaig donar la benvinguda als

nous companys. Ara, passat un temps, em refermo en l’agraïment

per la seva decisió d’incorporar-se i haver-se integrat molt bé, amb

una gran col·laboració en les tasques que ens hem distribuït, aportant

una nova visió, que a tots ens ha de servir per millorar la nostra activi-

tat, que sigui més útil per a tots.

Durant el mes d’octubre, s’han conegut les sentències condem-

natòries del Tribunal Suprem, amb penes de molts anys de presó als

polítics i persones de la societat civil, que a tots ens ha de fer pensar,

hi estem o no d’acord. Les reaccions multitudinàries a la sentència,

han comportat que haguem decidit ajornar algunes de les activitats

previstes en les dates properes als fets, tant per motius de prudència

com de solidaritat.

Amb les noves dates assignades, hem viscut dos reaccions: L’excur-

sió a Escornalbou, es va veure molt minvada, anant-hi només 24 per-

sones, en canvi la visita als comerços emblemàtics de Barcelona,

hem arribat a tenir més de 40 inscrits, en dos grups.

Un cop més, us hem de parlar d’aquell enrenou que es va iniciar a

primers d’any, sobre la reclamació a la A.E.A.T., de companys que

els anys 60 / 80 havien cotitzat a les Mutualitats Laborals. Des de la

nostra revista anterior, ens consta que a un bon nombre de les recla-

macions presentades abans del 30 de juny, les Administracions d’Hi-

senda corresponents, van contestant, avançant-se al termini previst

de l’ordre de 6 mesos, essent la resolució, pel que coneixem, en tots

els casos és de DESESTIMACIÓ. S’estan presentant recursos a

l’òrgan superior de l’Administració i per tant ens queda esperar la no-

va resolució quan es produeixi.

Per acabar, aprofito per felicitar-vos les festes de Nadal a tots i a les

vostres famílies, desitjant que l’any que ve ens permeti assolir el que

ens proposem i, és clar, gaudir com de costum de totes les nostres

activitats, a les que us demano, una vegada més, que us hi apunteu.

En nom de la Junta i el meu propi, molt agraïts per fer-nos confiança

quedant, com sempre, a la vostra disposició.

Josep Pesa

AGENDA de les ACTIVITATS del

1er TRIMESTRE de 2020

Gener:

➢ 07 - Taller de català

➢ 14 - Taller de català

➢ 16 - Itinerari: Monestir de Sant Pau del Camp

➢ 21 - Taller de català

➢ 28 - Taller de català

➢ 29 - Els esmorzars de Jubicec

Febrer: ➢ 04 - Taller de català

➢ 06 - Itinerari: Palau Maricel i el Cau Ferrat de Sitges

➢ 11 - Taller de català

➢ 13 - Xerrada Max Aguilera: Els super aliments

➢ 18 - Taller de català

➢ 18 - Excursió: Calçotada a Montferri

➢ 25 - Taller de català

Març: ➢ 03 - Taller de català

➢ 10 - Taller de català

➢ 12 - Itinerari: La Via Laietana i el “fals” Barri Gòtic

➢ 17 - Taller de català

➢ 24 - Taller de català

➢ 31 - Excursió: Xatonada i...visita a Vilafranca del Penedès

➢ 31 - Taller de català

Notes - Entre els companys que habitualment participen en les CAMINADES, s’ha creat un grup de WhatsApp

en el que setmanalment s’anuncia la pròxima caminada. Per aquells que estigueu interessats en formar-hi

part cal que ho indiqueu a qualsevol dels contactes.

Com que JUBICEC participa en 3 campionats de Pitch & Putt diferents: X Campionat JUBICEC, coordinat

per en Alfons Bayer i els Campionat Semar Clàssic, Campionat Semar Match-Play, coordinats per en Nicolàs

Cortés i com que les dates les sabem el mes anterior, es difícil conciliar-les. Per aquest motiu seran comuni-

cades als participants, oportunament, pels coordinadors.

NOTA: Les activitats programades en aquesta agenda poden ser modificades.

En el decurs del primer trimestre de 2020, seguirem en la temàtica per a aconseguir l’objectiu del curs: Re-

dactar degudament els diferents tipus d’escrits existents.

• Pràctiques d’anàlisi d’oracions. Punt important en la redacció.

• Puntuació de temes escrits.

• Redaccions individualitzades de temes comuns. Verificant l’adequada puntuació, coherència sin-tàctica, adequació de connectors, etc.

• Insistir en el repàs continuat de les normes de redacció, plasmació d’idees, evitant repeticions.

• Facilitar als assistents uns apunts globals dividits en 4 amplis temaris amb els exercicis pràctics corresponents. Aquest apartat es desenvoluparà al llarg del 2n. i 3r., trimestre del Taller.

• Lliurament de temes històrics sobre la nostra història.

3er Taller de català Joan Puga

Joan Ramon Marbà

Els súper aliments

“Recordem Hipòcrates: que els aliments siguin la teva medicina”

Max Aguilera

XERRADES I TALLERS

En la darrera xerrada vàrem parlar sobre el tema dels Súper ali-ments, concepte que s’ha estès de poc temps ençà i que l’utilitza principalment la indústria ali-mentària com a reclam per ven-dre productes que generalment son concentrats, liofilitzats o sim-plement tractats per què gaudim del que podríem anomenar les essències de determinats ali-ments.

Vàrem fer una exposició general del que les empreses producto-res ens ofereixen, així com de les particularitats dels principals nu-

trients que etiqueten en llurs en-vasos.

També vam comentar les sem-blances en les qualitats nutricio-nals de tots aquests súper ali-ments, en comparació amb els productes tradicionals que tro-bem al mercat i és en aquest darrer aspecte del què parlarem en la propera trobada.

Penso que, si ens posem a estu-diar una mica quins són els nu-trients que trobem en les fruites, verdures, cereals, llegums, etc., valorarem i controlarem també què ens fiquem dins la boca, què

ens ajuda en la promoció de la salut, en nodrir tots els nostres Sistemes, en definitiva, en seguir les directrius del nostre reveren-ciat avantpassat Hipòcrates, quan va sentenciar la importància de que els aliments fossin la nos-tra més preuada medicina.

Que gaudiu d’unes bones festes de Nadal. En principi la propera xerrada serà cap a la primera quinzena del proper mes de fe-brer.

Fins aleshores, una abraçada.

Junt amb la revista FETSJUBICEC, trobareu l’encartament d’un calendari, per el pròxim any 2020,

amb un dibuix de l’ edifici que, durant tants anys, va ser la seu central de la

CAIXA D’ESTALVIS DE CATALUNYA,

fet pel nostre company i bon amic Miguel Pedrós

MEMÒRIA D’ACTIVITATS DEL 3er QUADRIMESTRE DE 2019

EXCURSIONS CULTURALS

Trobada d’Els Supers, a Torà

La crida per la trobada d’ Els Su-

pers, del 2 d’octubre passat a Torà,

va emplenar una llista de trenta

assistents, però a darrera hora i com

a conseqüència que Jubicec no va

poder aconseguir omplir el bus

previst, vàrem quedar vint-i-cinc

assistents a la trobada.

L'esmorzar de pagès va ser un èxit,

pa torrat, tomàquet, alls, embotits,

bon vi, cafè... i la sor-presa que va

arribar de la mà d' El Trobador de la

Segarra. Al final de l'esmorzar mentre

portaven els cafès, es va sortejar una

botella de bon vi, mètode manual.

Les paperets es van dipositar en una

bossa degudament numerades de l'1

al 25 i una mà innocent va extreure el

núm.18.

Consultada la llista d'inscripcions, el

número premiat el tenia en Josep M.

Poblet. Tot seguit i perquè els ànims

no es quedessin refredats, vàrem

jugar al pòquer dels cinc daus. Al

preu a dos euros la tirada sols

se'n podíen comprar tres. D'elles una

sola es té en compte, la que sumi

més punts.

El premi consisteix en que la propera

sortida d'els Súpers serà de franc per

l'afortunat. Es varen recaptar 40 € i la

tirada amb més punts va ser de 41,

de la mà de Maria Dolors Rotxes,

esposa del Domènech Camps. De

Solsona. Curiosament mai havia tirat

els daus.

Satisfets de l'esmorzar i els jocs,

vàrem emprendre la visita al Monestir

de Cellers, en primer lloc. Després

amb el mateix guia, en Mario Codina,

seguiríem els carrers antics de Torà.

Un dia ben solejat, amb bona

temperatura, un ambient de colla

perfecte i el millor de tot, un bon

dinar que a les 14,30 h ens va

aplegar a tots al voltant de la taula.

Amb el primer plat les noies del Grup

Musical Paris la Nuit, ens van oferir

una primera cançoneta per

començar a animar-nos.

El dinar estava molt ben preparat, un

primer plat de ravioli de poma del Pla

d'Urgell amb botifarra negra, amanida

de carabassa caramel·litzada i

sardines. El segon amb suprema

d'orada amb

suquet,

musclos i

escamarlans i

la clàssica

vedella a la

jardinera feta

amb la

recepta de

l'Àvia Ramona.

Vàrem cantar i

vàrem ballar.

Vam compartir

bona amistat i

vam donar la benvinguda al tercer

Súper del Grup, en Josep Maria

Poblet i la seva esposa Cristina. Ja

ha fet 70 anys que en Josep Mª va

entrar a la Caixa.

A l'acabar es va fer la proposta de la

pròxima trobada per part dels

organitzadors de Torà, en Josep

Maria Alsina i Joan Closa. Donat que

el company Poblet viu més a Sant

Guim que a Barcelona varen

proposar que a la primavera ens

trobéssim a Sant Guim de Freixenet.

En Poblet va acceptar la proposta.

Per tant ja tenim previst que la

següent trobada continuarem per

terres de la Segarra. Joan Ramon

Marbà “El Trobador de la Segarra”.

Castell monestir d’Escornalbou Tarragona

Aquesta excursió la teníem prevista per el dia 15 d’octubre, data en la, que recordem, que es va publicar la

sentència sobre els presos del procés. En previsió de les reaccions que es podien donar, per prudència i per

la situació del moment, es va decidir ajornar-la, fins el dia 29 d’Octubre. Per la nova convocatòria, vam tenir

diverses baixes, algunes per visites mèdiques, ja programades. En definitiva només hi vam anar 24 persones.

El nou dia assenyalat, puntualment vam fer la sortida de

Plaça Catalunya, amb direcció cap a Reus on vam gau-

dir d’un bon esmorzar al Restaurant El Pati, que ja ens

tenien preparat al haver-lo pogut encomanar prèviament

atenent les peticions de cadascú.

Tot seguit, l’autocar ens portà cap a Riudecanyes i per

una carretera (que va indicar el GPS) estreta i molt empi-

nada ens va deixar a la porta del Castell.

Vam poder seguir una interessant visita guiada, accedint

a la part del Castell rehabilitada i al que resta del Mo-

nestir. S’han de diferenciar les dues parts:

El Castell, sembla d’origen de la època islàmica, i la primera notícia documental es de l’any 1153, i que el

1170 va ser donat per Alfons I amb la finalitat de establir-hi una canònica. En el decurs del temps passà per

moltes mans i després de la desamortització va quedar buit i abandonat. Finalment el 1908, un potentat tarra-

goní (diplomàtic), Eduard Toda (1855 –

1941) va comprar tota la muntanya d’Es-

cornalbou i va iniciar un procés de rehabili-

tació de l’entorn, sense seguir massa un

pla arquitectònic i, malgrat la època, fugint

del Modernisme. En va fer la seva residèn-

cia, i consta que el visitaven persones influ-

ents de la política i de l’Església. Va fer

construir una habitació-apartament en ho-

nor del Cardenal Vidal i Barraquer, on s’a-

llotjava. Disposa d’una bona biblioteca, mo-

biliari i altres col·leccions que es conserven

parcialment. Ara, és propietat de la Diputació de Tarragona i de la Gene-

ralitat.

El Monestir, dedicat a Sant Miquel, va ser ocupat per canonges de la catedral de Tarragona, que exercien el

domini del Castell i les seves rendes. fins que el 1580 passà als Franciscans que el disposaren fins la desa-

mortització de 1835. Queda l’església prou malmesa i un dels murs del claustre, que va ser reconstruït pel Sr.

Toda, i és un bon mirador sobre tota la possessió amb vistes fins a Cambrils.

Acabada la visita, cap a l’autocar, que ens portà a dinar per una altra carretera molt més transitable i que, en

pocs minuts, ens apropà al Restaurant Ca l’Amadeu, on ens esperava un bon dinar, bon vi de la terra i als

postres, ens van convidar amb una degustació de panellets casolans.

Tornada còmoda i agradable, ja fregant-nos les mans, esperant la propera sortida, la tradicional “Boletada”.

Josep Pesa

La Boletada a ... Balsareny

En plena tardor, entre dies de fred i mal temps, per fi va arribar el dia de la BOLETADA 2019, que s'havia planifi-

cat pel dimarts 19 de novembre. Ens vam ajuntar 37 passatgers a l'autocar Gibert habitual. Pels enrenous de

tràfic d'aquests dies, va ser una mica dificultosa la sortida de Barcelona, havent de provar diverses alternati-

ves, fins anar a agafar la sortida pels túnels de Vallvidrera.

La primera parada es va fer al Parador El Lleó, a Sallent, on ja teníem preparades les taules amb el plat per es-

morzar: Pa amb tomàquet, assortit d'embotits, begudes i acabant amb els cafès.

El dia es presentava bé, clar, assolellat i ben fred. Reprenem la marxa cap a Balsareny i, per una carretera justa

per l'autocar, ens enfilem fins al Castell de Balsareny.

Ens va recollir el guia, Salvador, qui ens acompanyà tota la visita.

Persona sàvia, amb dots poètics i recitador. Va explicar les trifulgues

entre els balsarenyencs i els manresans, que van demanar permís per

fer la portada d'aigües del Llobregat fins a Manresa, per mitjà de

la sèquia que molts potser coneixeu, i encara ara és l'única aportació

d'aigua a Manresa. Per aquesta concessió, els manresans durant

segles van haver de pagar i es desplaçaven al castell a portar al

propietari dotzenes de capons. Encara ara cada 4 anys es celebra una

festa refent aquesta tradició.

Els primers documents datats són del 951, havent passat per moltes

vicissituds. El castell és una construcció del segle XIV, en forma de

palau fortificat, situat damunt d'un turó que permetia dominar tota la

comarca. Va patir diverses destruccions en diferents guerres, essent

reconstruït el segle XIX.

Consta d'un pati central rectangular i per unes escales descobertes

d'un sol tram s'accedeix a la planta superior on hi han les diverses

dependències: Sala d'armes, on des d'una finestra es poden veure

les torres de Castellnou i Castelladral, que completaven les torres de

guaita, una gran cuina, menjador i habitacions dels senyors. Hi han

molts quadres penjats, però sembla que de poc valor. Mobles i estris s'estima que són del segle XIX.

A la planta baixa, es pot veure el celler amb un bocoi de fusta de grans

dimensions, les quadres, que s'han transformat en una gran sala on es fan

activitats culturals.

Destacar que les aigües pluvials es recullen per unes canonades que baixen

per l'interior de les columnes que sostenen l'edifici i van a parar a un pou situat

al centre del pati.

Acabada la visita, vàrem baixar pel corriol cap a l'autocar, i en

Marc, el conductor habitual, ens dugué, com no, cap a Vilada

on, en el Restaurant Can Candi, ens esperava el dinar, que ja

comença a ser tradicional: Amanida, canalons de bolets a

dojo, vedella amb bolets, postres i assortit de galetes del

Berguedà, i que no falti el bon vi de la casa, cafès, cava per

brindar i, és clar, el "xupito" de rigor.

Tot plegat per preparar una migdiada a l'autocar fins a tornar al lloc d'origen.

Ja pensem en la de l'any vinent … Josep Pesa.

ITINERARIS CULTURALS

El 19 de setembre vàrem fer la primera visita guiada del 3r. quadrimestre d’enguany. De bon matí divuit companys ens vàrem trobar al bell mig de Sant Joan Despí a la plaça de Mercè Rodoreda, on hi ha la pa-rada “Bon viatge” de les línies T-1 i T-2 del Trambaix. Amb puntualitat quasi prussiana i amb la curiositat de conèixer l´ arquitecte Jujol , del qual potser tots n’hem sentit a parlar però pocs en coneixem les seves obres , vàrem esperar a la guia que també molt pun-tualment es va presentar.

La Guia (Marta) estudiant d´ Història de l’Art, se’ns va mostrar com una persona amb elevats coneixements de l’obra de l’arquitecte Jujol i de l’art en general, així com (i això és molt important) una gran capacitat per fer-nos arribar els seus coneixements amb entusias-me i empatia.

Hem de dir que Josep Maria Jujol i Gibert va néixer a Tarragona el 16 de Setembre de 1879. Fou arquitec-te, dibuixant, dissenyador i pertanyia al moviment mo-dernista. Podríem dir que les seves obres tenien un caire més “popular” que les de Gaudí, eren més diri-gides a les classes treballadores, per dir-ho d’alguna manera. Jujol havia treballat amb Gaudi i es profes-saven una admiració mútua.

Tot i la influència dels arquitectes amb qui va treballar, especialment de Gaudí, va ser crea-dor d'una obra ar-quitectònica innova-dora. Són caracte-rístiques de la seva producció la gran sensibilitat per les formes de la natura, l'interès pel detall artesanal i la reuti-

lització creativa de materials vells o de rebuig. La se-va obra expressa el seu afecte pel paisatge rural del Camp de Tarragona i la seva profunda religiositat

Així és que amb l´encara fresca hora del matí, ens endinsàrem dins els carrers de Sant Joan Despí. La primera parada fou a l’Església parroquial de Sant Joan Despí, que ha estat sotmesa a nombroses res-tauracions. L’any 1936 va ser derruïda i tan sols es conserva el campanar neoclàssic del segle XIX.

L’obra de Jujol hi és present a les restauracions efec-tuades acabada la guerra civil, ja que ell va dirigir la restauració artística. Destaquem sobretot el simbolis-

me, la decoració colorista i les formes naturals.

Seguint pel ca-rrer de Jacint Verdaguer, vàrem fer parada en front de dues cases . L’una és la casa que va dissenyar per a ell el propi arqui-

tecte: la Torre Jujol.

Jujol tenia vincles familiars amb Sant Joan Despí. En aquella època Sant Joan era una població relativa-ment propera a Barcelona, bàsicament agrícola i lloc d’estiueig de famílies benestants barcelonines. La torre Jujol doncs, és on ell vivia quan treballava a Sant Joan i des d´on controlava les obres fetes a la població. Són dues cases amb planta en forma de “L”, decorades amb esgrafiats. Les habitacions estan orientades al jardí de tal manera que aprofiten molt la llum del sol. Els jardins tot i estar propers, son total-ment independents l’un de l’altre.

En front està la Casa Serra-Xaus. Edifici unifamiliar de formes modernes amb cossos quadrangulars dispo-sats en rotació, tal i com feien els cubistes. Té esgra-fiats blaus i vermells i parelles d´ànecs a les parts su-periors de les finestres.

La propera parada fou la famosa Torre de la Creu, primera construcció efectuada per Jujol a Sant Joan. La casa fou un encàrrec de la seva tia Josefa Romeu. Va fer dues cases emmirallades basades en cinc cilindres rematats per un teulat amb cúpules.

Seguint el nostre periple per la bonica i tranquil·la po-blació de Sant Joan, arribem a Can Negre, antiga masia del segle XVII i un dels símbols jujolians per excel·lència. Fou restaurada per l’arquitecte entre els anys 1915-1930 per encàrrec de Pere Negre per a ésser destinada a casa d’estiueig. Té una gran façana decorada amb una carrossa a la part central i esgrafiats, creant una lloança a la Verge Maria. A l’in-terior hi destaca l’explosió plàstica de la capella i l’es-cala

Un cop finalitzada la visita a Can Negre el grup s´acomiadà de la Marta, donant-li les gràcies per les seves ben detallades i entusiastes explicacions sobre l’arquitecte, que a partir d’aquest moment deixarà de ser un desconegut per a tots nosaltres. Albert Orriols

Jujol, el Modernisme a Sant Joan Despí

Iniciem la ruta una fresca matinada de novembre, just

davant de l’edifici del Banc d’Espanya de la plaça de

Catalunya.

Som un grup nombrós. La guia ens dóna unes breus

dades econòmiques per tal d’entendre els motius

pels quals molts dels establiments, de llarga tradició a

Barcelona, s’han vist obligats a tancar les portes.

Comencem el recorregut pel Portal de l’Angel fins a

arribar a Can Jorba, (actualment “El Corte Inglés”).

Ens explica la guia que fou un dels primers grans ma-

gatzems que es van instal·lar a Barcelona. El propie-

tari Pere Jorba ja tenia una botiga al carrer del Call.

Innovador per l’època (1911), fou considerat junta-

ment amb els Grandes Almacenes El Siglo, a Les

Rambles, com els més moderns d’Espanya. Seguien

les tendències que en aquest àmbit ens arribaven

d’EEUU.

De camí

cap a Les

Rambles,

passem

davant de

la Guan-

teria Alon-

so, amb

un apara-

dor que

ens transporta a temps passats. Un cop a Les Ram-

bles, la guia ens parla de l’incendi dels Grandes Al-

macenes El Siglo. Actualment a l’espai que ocupava

hi ha l’ “Hotel Le Méridien”. L’incendi fou el dia de Na-

dal de l’any 1932. Seguim el nostre recorregut per

arribar a la famosa Granja Viader, al carrer Xuclà. La

família Viader, industrials lleters originaris de Carde-

deu, varen ser els primers en tot el món a fabricar

industrialment el batut de Cacao amb llet (el Cacao-

lat), que tan famós s’ha fet.

Arribats a aquest punt, les inclemències meteorològi-

ques (pluja, vent i fred) es feren presents, amb el

desig de tothom de trobar aixopluc com més aviat

millor.

Passàrem en front d’El Regulador famosa joieria-

rellotgeria on hi ha actualment l’hotel Bagués que

acull un restaurant del mateix nom, i per la ben cone-

guda pels estudiants de música, Casa Beethoven

(de les poques que resten avui en dia a Barcelona).

L’aixopluc arribà

al Cafè de l’Ò-

pera, on tot el

grup va trobar el

confort d’un ca-

fetó ben calentó

que ens va revi-

far els ànims.

Sortint del cafè, també va sortir el sol (per sort). Và-

rem continuar rambles avall fins que, enfilant el carrer

Ferran, vam arribar a l’antiquíssim restaurant Can Cu-

lleretes, el més antic de Catalunya (1786), al carrer

Quintana. La guia ens va fer cinc cèntims de la seva

llarga i persistent història.

Seguim pel carrer Ferran fins arribar a la famosa es-

pardenyeria La Manual Alpargatera (1940), subminis-

tradora de tot tipus d’espardenyes per a pagesos,

turistes i tota mena de públic, d’ara, d’abans i de

sempre.

Finalitzem el recorregut al carrer Llibreteria on trobem

els dos darrers establiments: el primer, a mà dreta,

l’entrada d’una finca que l’ocupa un establiment-bar

modernista i, més avall tocant a la plaça de l’Àngel, la

famosa Cereria Subirà (1761), abans ubicada en un

altre indret i que actualment ven productes de cera

adaptats als nous temps.

Arribats a aquest punt ens acomiadem del grup, do-

nant les gràcies a la guia per la seva bona disposició i

esperant trobar-nos en una propera ocasió. Albert

Orriols

Ruta dels comerços emblemàtics

L’Observatori Fabra

Fa temps que, des de JUBICEC, es va planejar la visita a l’Observatori Fabra, encara que ens vam descuidar

que fos en una nit clara, amb bona visibilitat i poca contaminació lumínica, que són les condicions per una

bona observació. Els dies previs ja anunciaven alguns xàfecs per

la zona de Barcelona, però com que no sempre, l’encerten, la

nostra colla de 37 inscrits, amb paraigües i estris, de pluja ens

vam plantar puntualment a la porta de l’Observatori a les 18:30,

per començar la visita a les 19 h. Al moment d’entrar el plugim

es va fer tempesta i aigua avall ...

Hem tingut un gran èxit d’inscripcions: s’han fet dos grups, el

d’avui, i un altre pel 10-1-20 d’uns 15 inscrits.

La primera part de la visita l’hem tingut al espaiós lloc que hi ha

sota la cúpula, on hi ha instal·lat el telescopi original de 1904. Les condicions meteorològiques no han

permès cap visualització i, encara més, amb la tronada s’ha apagat la llum de l’edifici i tampoc hem pogut

veure les exposicions per pantalla.

De totes maneres, hem tingut la sort de gaudir de les explicacions tèc-

niques del científic Sr. Joan Anton Català Amigó, que, der forma molt

amena i instructiva, ens ha fet conscienciar dels ràpids moviments de

tot l’univers: estels, planetes, cometes, asteroides, etc., de com s’ha

anat generant vida i de la immensitat del temps: milions i milions

d’anys. Amb les seves explicacions et sents una micropartícula d’a-

quest cosmos on hi passem un temps insignificant. Malgrat les amena-

ces de possibles impactes d’altres elements del cosmos, ens ha tran-

quil·litzat: han de passar molts segles perquè això ens pugui afectar

seriosament.

L’Observatori pertany a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barce-

lona i es va construir per avançar en els estudis de climatologia, activi-

tat sísmica i astronomia. La seva llarga vida ha permès disposar de re-

gistres altament segurs i, que pocs llocs en disposen, de més de 100 anys.

Es va construir i equipar en tres anys, gràcies a les donacions dels mecenes i industrials de Barcelona, Srs.

Fernando i Roman Fabra i Puig (Marquès d’Alella).

El telescopi es l’original i, en aquesta moment, és dels més antics del món

en funcionament.

La visita continua a la sala noble, d’estil modernista, on el guia ens fa tota

una exposició sobre l’edifici, la maquinària, les persones que s’ocupaven

del funcionament etc. i ens acompanya a una sala annexa un hi ha un al-

tre telescopi més petit, instal·lat sobre unes guies que coincideixen amb el

Meridià de Paris, des del que es feia el seguiment de l’ “hora oficial”, que

després la Reial Acadèmia mostrava al rellotge que encara hi ha al seu

edifici a la Rambla. Després, la visita passa pel museu, on es mostren els

diferents estris utilitzats històricament per elaborar tots els registres es-

mentats.

A la sortida, continuava la tronada i una boira espectacular ens va acom-

panyar fins més a sota de Vallvidrera. Josep Pesa

XERRADES Els Súper-aliments

Una vegada més, el nostre amic Max ens va preparar una sessió prou engrescadora. En aquesta

ocasió el motiu de la xerrada era parlar dels “Súper-aliments” que tanta publicitat és fa d´ells i que

sembla que estiguin de moda. Quinze vam ser els companys que ens vam aplegar per escoltar-lo.

Els súper-aliments els podem definir com a tot

allò que realment ens nodreix, vindria a ser com

el gra un cop treta la palla.

És va parlar de les necessitats nutritives de l'or-

ganisme, fet que l'inclouríem en la prevenció de

les malalties a través de fomentar la salut per la

dieta, però en el cas que ens ocupa, tractant el

tema des de l'estudi detallat de les qualitats nu-

tritives de cada aliment, estudiat de forma indivi-

dual i exhaustiva.

La exposició va ser llarga i, com sempre, molt

completa. Ens va parlar dels minerals, vitamines,

greixos i proteïnes. De fet, davant la gran quanti-

tat d´informació aportada, es va parlar de fer una

nova sessió el proper trimestre.

També vàrem conèixer una llista de productes

que la indústria i el comerç ens ha posat a l'a-

bast, concentrats i molt ben presentats, propo-

sant-nos inclús de consumir-ne uns quants dels

quals la matèria primera és troba en països llu-

nyans.

En definitiva, podem concloure que és interes-

sant conèixer el tema, tant per si decidim consu-

mir els que ens ofereixen les empreses d'aquest

sector específic, com per que sapiguem apreciar

més els productes que ens ofereix la natura tal

qual, els de tota la vida i de proximitat.

De fet, ens segueix recomanant la Dieta Medi-

terrània, plena de colors, sabors i al nostre abast

als mercats.

A la propera trobada, tal com he comentat

abans, proposarem fer una segona xerrada so-

bre els súper-aliments i, al contrari que aquesta

primera, en que es va fer una exposició genèri-

ca, mirarem d'esbrinar més acuradament les

propietats intrínseques dels productes de proxi-

mitat.

Hi ha dues raons per les que el nostre ponent

està interessat en aquesta proposta: una pel

propi metabolisme del cos, preparat per la nostra

evolució com espècie per assimilar els produc-

tes tal com els ofereix la natura i una altra raó la

econòmica i ecològica, mirant per les nostres

butxaques i la sostenibilitat del planeta. Carles

Rosel

CATALÀ Tal i com havíem planificat i dins de l’objectiu glo-

bal del curs, en aquest primer trimestre, s’ha fet

un repàs de les normes de puntuació. Desprès

de les corresponents lectures teòriques s’han

realitzat els exercicis pràctics que han estat cor-

regits en grup.

Per endinsar-nos en les diferents tècniques de

redacció, s’ha considerat necessari treballar l’a-

nàlisi morfològic i sintàctic de les oracions. Val a

dir que el grau d’aprofitament d’aquests temes

ha estat força alt.

També, s’ha treballat la història de la literatura ca-

talana des de els seus orígens fins als nostres

dies.

Finalment s’han començat a realitzar redaccions

indi-vidualitzades, per part dels participants, que

han estat llegides i comentades a classe.

CAMINADES CULTURALS

Caminades 3er Quadrimestre de 2019

17-09 - Callús 10 Participants 26-09 - Enveig 23 “ 01-10 - Tiana 05 “ 08-10 - Cingles d’Aiats 06 “ 14/21-10 - Camino de Santiago 06 “ 29-10 - Puigsacalm 19 “ 05-11 - De Lavern a St. Sadurní 14 “ 12-11 - Figaró 10 “ 19-11 - Guardiola de Berguedà 14 “ 26-11 - Canet de Mar 16 “ 03-12 - Viladrau-Espinelves 12 “ 10-12 – Perafita-Balma de les Heures (Pendent de fer al tancament de la revista).

PITCH & PUTT

X Campionat JUBICEC

19-09 – Vallromanes 22 Jugadors 29-09 – Montseny 25 “ 03-10 - HCP-1 14 “ 24-10 - Mas Gurumbau 20 “ 17-11 - Sant Cebrià 24 “ 28-11 - Portal del Roc 20 “ 19-12 – Montseny (Pendent de jugar al tancament de la revista).

Campionat Semar Intercamps MatxPlay

18-09 – Montseny 08 Jugadors 20-11 – Tenis Mora 08 “ 18-12 – HPC1 08 “

Campionat Semar Clàssic

04-09 – Vallromanes 08 Jugadors 09-10 – Teià 08 “ 06-11 – Gualta 08 “ 04-12 – Tenis Mora Ajornat per inclemències meteorològiques.

ELS ESMORZARS DE JUBICEC

Barcelona, dimecres dia 23 d'octubre de 2019, un dia plujós i fresc, a les 9,30, hores en trobem una colla.

Vàrem ser 17 companys per esmorzar plegats, a Cal Boter, al barri de Gràcia.

Una portalada amb portes de vidre ens rep

per dur a terme el ja clàssic encontre periòdic,

mentre anem recordant fets i vivències que a

tots ens inclouen. Som una família que ens

hem quedat sense la casa pairal. Una llarga

taula ens espera per l’ acte d'esmorzar en

colla. Aquesta casa té aires d'anys, plenes les

parets de fotografies, pintures, retrats, el seu

nom, Cal Boter, ens recorda que de fet a tots

els pobles de la geografia catalana solia haver

-hi un Cal Boter, on compràvem el vi a

granel, directament de la bóta.

Ara anem de restaurant en restaurant, l'aixopluc del local hi té molt a veure, doncs sentir-nos com a casa no

és fet que fàcilment es pugui donar, però ens anem sortint, tenint en compte que el més important som

nosaltres, els veritables protagonistes de la diada. Que per molts anys ens hi puguem aixoplugar quants més

millor.

Ja ho sabeu, convidats sempre n'esteu, fer colla la podem fer, si volem. Fins aviat, amb una forta abraçada a

tots. Joan R Marbà Alamàn, " El Trobador de la Segarra"

IN MEMORIAM A la memòria dels companys traspassats el 2019, dels quals en tenim constància.

Herminio Carramiñana García Josep Sanesteban Ribera Domingo Martínez Vicario

Jordi Sala Torremadé Carles Salazar Muros Esteve Mirabete Giner Emiliano Montes Vielba

Carles Feliu Domingo

MIRANT LO CEL

M’agradaria festejar amb les estrelles, una a una,

i veure el dia clarejar estan amb totes elles... i la lluna.

Volar cercant del Cel l’encís i de les seves contrades,

on somiant tantes vegades soc amb tots vosaltres... al Paradís.

El Trobador de la Segarra

15.11.2019

CRÒNICA DEL “CAMINO ARAGONÉS”

Per Toni Boladeres

La tardor, com ja va sent tradicional, ens convida a caminar durant una setmana.

Malauradament, la grip ens va causar una baixa, quedant sis caminaires. Quant al quilometratge que consta a la cronologia està calculat amb un mòbil i té una forquilla d’error de més menys un 10%. El temps inclou les parades. CRONOLOGIA: 14/10. Somport-Canfranc. 7,29 Km. 2h. 14’

Vam sortir en AVE , a primera hora del matí, amb direcció a Saragossa, en poc més d’una hora vam arribar i allí es va canviar de tren en direcció a Jaca. Allà vam agafar un autocar que ens va portar fins a Canfranc (aquest tram de línia està en obres). Després de dinar es va decidir, ja que la ruta del dia següent era molt llarga, fer una part aquella mateixa tarda.

Un autocar de línia ens va portar fins a Somport i sota una fina pluja vam fer el tram de baixada fins a Canfranc. Ja que aquella nit va fer una bona nevada

i deixà les muntanyes completament nevades la decisió va ser completament encertada.

15/10. Canfranc-Jaca. 24,86 Km. 8h. 37’ Vam començar la ruta després d’esmorzar i ben d’hora, teníem un dia llarg per davant. La pluja molt suau ens va acompanyar al principi, poca cosa i curta. Un company que coneix prou bé les herbes i

els arbres va trobar-se amb una planta que pro-dueix efectes al·lucinògens i, arran d’aquesta troba-lla, em va explicar com ho feien antigament les brui-

xes per volar sobre les escombres. Sembla que fregaven el mànec de l’escombra amb aquesta planta i llavors seien a sobre, al entrar en contacte amb les mucoses del organisme, (es sabut que no usaven roba interior), es desencadenava la psico-

del·lia necessària per iniciar el vol Dutxa, sopar i a dormir. 16/10 San Juan de la Peña-Arrés 26,05Km 8h. 16’ Ens va recollir un taxi a l’hotel i ens va pujar fins a San Juan de la Peña, on és va fer la visita al Mones-tir Vell, espectacular edifici medieval (segles XI al XIII), molt recomanable la visita.

La baixada fins a Santa Creu de la Serós (poble pe-titet i turístic) es molt pendent i exigeix concentració, tot i que en cap moment es aèria. Les vistes des de dalt son espectaculars. Seguim la ruta fins a Arrés passant per Santa Cília i Puente la Reina de Jaca.

Vam sopar i dormir en una posada molt senzilla, amb una posadera autèntica que podia estar treta de qualsevol pel·lícula de les posades de l’edat mit-ja. Vam menjar una crema de verdures boníssima. 17/10 Arrés-Ruesta 29,57 Km. 9h 20’ Els primers 20 Km. d’aquesta ruta son ideals per fer

introspecció. Una mica de pluja , paisatge molt pla, molt sec, pocs arbres i camins llargs i rectes, en algun trosset, molt curt, ens trobem una mica de verd. Parem a dinar a Artieda i descansem una mica, en-cara ens queden 9 Km. Després de fer el darrer tram arribem a Ruesta, població abandonada, on un dels pocs edificis que es mantenia dempeus s’havia habilitat com alberg, gestionat pel sindicat CGT.

Vam compartir el sopar amb tres peregrins (dues franceses i un canari) que ja ens vam trobar ahir i que ens anirem trobant fins Puente la Reina. Dormírem tots sis junts en tres lliteres amb uns llen-

çols de paper d’un sol us, i unes “nanes” noc-turnes intenses, crec que algú no va dormir en tota la nit. 18/10 Ruesca-Sangüesa 29,69Km. 7h 56’. Els primers 6 km. són de pujada constant amb un desnivell de 400m. Les muntanyes que ens envol-ten estan cobertes de núvols, i ens acompanya la boira, fa fred o potser és la sensació.

Poc a poc el temps va canviant i, a la llunyania, ve-iem el poble de Undues de Lerda, on ens mengem uns entrepans calents i acompanyats per coca-coles amb envàs de vidre, que ens retornen a la vida. Ens desviem al Castillo de Javier i desprès d’una visita turística, ens encaminem cap a Sangüesa, durant el camí ens mengem uns codonys agafats de l’arbre.

Un cop dutxats vam anar al poble a sopar, uns quants es van quedar fent tapes i uns altres vam sopar al l’hotel. 19/10 Sangüesa-Monreal 33Km. 9h. 30’. A Sangüesa agafem un bus que ens deixa a Li-édena. El tram inicial de la ruta travessa la Foz de Lumbier. Es creuen antics túnels de l’antic ferrocarril “El Irati”. En aquesta etapa un company em va ensenyar la planta dels aranyons, els vaig provar, son molt as-pres en boca, fins ara només els havia provat en

estat líquid al beure patxaran i resulten bastant més agradables. A l’arribar a la casa rural Etxartenea, ens vam ins-tal·lar, habitacions molt espaioses. El sopar el vam fer a l’Ateneu del poble, on vam tornar a coincidir amb els tres peregrins de Ruesta. 20/10 Monreal-Puente la Reina 35,02Km. 10h. 36’. Avui es la darrera caminada, sabem que els primers 10 Km. seran avorridots i feixucs, ja que les pluges han mullat els camins que ara son d’argila i fa que les soles de les botes estiguin constantment plenes de fang. En el camí vam trobar l’Ermita de Nuestra Señora de Eunate. Una Ermita petita però amb molt encant, a mi personalment em va encantar, té el claustre a l’exterior encerclant-la.

El nostre company hàbil en l’art tel·lúric, va anar passant el pèndul a l’interior i, com era d’esperar, a la zona de l’altar va començar a ballar amb molta més intensitat. Sembla que les esglésies sempre es construïen on es detectàvem energies tel·lúriques positives. Arribarem a Puente la Reina a les 7 de la tarda i un taxi ens va dur fins l’hotel de Pamplona. L’endemà agafàrem el tren cap a Barcelona, a les 9 del matí. A mig dia ja estàvem a casa.

Per Albert Serrano

Lluís Miró Corominas, va començar a Caixa de Catalunya el 1968, a l’ofi-cina de Sant Gervasi. El 1975 el van nomenar director de l’Oficina del “seu poble”, Ripollet. Més tard va ser director de l’oficina de Puigcerdà, on hi va viure i, finalment,

a Cerdanyola-Fontetes, fins a la seva jubilació.

És cantaire de la Societat Coral “El Vallès”, de Ripo-llet, de la qual també n’ha estat President. Durant el seu mandat a la Coral, l’Ajuntament els va proposar per la Creu de Sant Jordi, distinció que la Generalitat va acabar atorgant-los l’any 2018.

També és cantaire del Cor “Capella de Santa Maria”, de Puigcerdà.

En una fotografia de la Coral, de 1953, ja surt el Lluís quan era un marrec (el seu tiet hi cantava).

Abans de començar amb “les Corals”, és més fàcil o és més complicat ser director de l’ofici-na del teu poble?

Això potser depèn de cadascú. Personalment no em va representar cap problema, més aviat va ser al contrari. Potser si que, essent fill del poble, m’esper-ava que l’Entitat creixés a bon ritme des del principi però aquí la vaig errar. Quan la nostra Caixa, l’any 1975, decideix fer la seva expansió al Vallès Occi-dental (Ripollet i Sabadell Centre van ser les prime-res), podem dir que les entitats de la competència ja hi estaven establertes. És a dir, no ens esperaven a nosaltres. Vam haver de “picar pedra” des del princi-pi. Això ho saben molt bé tots els companys que van passar els primers anys per l’oficina.

Passat un cert temps, tot va anar més rodat. Crec que ens vam guanyar la gent i els mateixos clients anaven essent “els nostres prescriptors”. Explicaré aquí una anècdota que potser ajuda a reflectir el grau

d’introducció que vam aconseguir. M’ho va comentar un Subdirector General de la Caixa que ens venia a visitar. Al no trobar l’Oficina (no érem al centre del poble) l’hi pregunta a un vilatà si sabia on estava la Caixa de Catalunya i li va dir que no ho sabia. L’hi diu que és a la Rambla Sant Jordi i el senyor li respon “allà només hi ha la Caixa d’en Lluís”.

I ara, mirat des de la distància, què en penses del teu pas per la Caixa de Catalunya?

Sempre dic que la Caixa m’ha facilitat molt la vida. No vull dir pas que m’ho hagi donat tot, però sí que m’hi he sentit molt a gust i vaig intentar correspondre amb la mateixa moneda. També m’ha servit per conèixer gent, fer-hi amistats i, perquè no dir-ho, aconseguir “grans amics” d’aquells que et queden per la vida. Ho dic amb agraïment i orgull.

Quina és l’historia de la Societat Coral del Va-llés?

És una història lligada a la filosofia de Josep Anselm Clavé. Ell, al 1850, va fundar la Societat Coral “La Fraternitat” sota el lema “Progrés, Virtut i Amor”. Ben aviat, es van començar a formar altres cors que se-guien el model claverià a Barcelona i altres pobla-cions properes, que es van anar expandint per tot el territori català. Seria difícil trobar una població catala-na que no hagi tingut un Cor de Clavé.

L’octubre de 1877, una colla de ripolletencs engres-cats i buscant alhora quelcom més, van decidir agru-par-se i fer del cant un camí de “progrés, virtut i amor” entre les persones, seguint els principis d’An-selm Clavé.

D’aquesta manera tan senzilla però transcendental per al nostre poble, quedava fundada la Societat Coral “El Vallès”. La seva trajectòria, de més d’un segle, ens transcendeix la seva importància i l’enri-quiment cultural que ha dut a la nostra vila.

ENTREVISTA A LLUÍS MIRÓ

El progrés i els canvis han suposat una part essen-cial de l’entitat: la incorporació de veus femenines, la creació d’una coral infantil i l’aposta per la diversifica-ció i la inversió en estudis musicals dels cantaires. El suport del Consistori i altres entitats i particulars, han estat claus per la seva supervivència durant tot aquest temps. “Som el que som gràcies als nostres avantpassats” vaig dir fa un cert temps per destacar la importància de les persones i dels fets històrics i socials que han fet que la Societat Coral “El Vallès” segueixi viva, oberta i plena d’inquietuds. Avui dia la coral segueix formant part de la “Federació de Cors de Clavé” i també de la “F.C.E.C. “Federació Catalana d’Entitats Corals”. Com entres a formar part de la Coral del Va-llès?

De sempre a la meva dona i a mi ens ha agradat anar a concerts i veure tot el que envoltava el món del cant coral. Un bon dia, ara fa ja uns quants anys, ens va entrar el “cuc” de cantar i ens vam acostar a la Coral de Ripollet on he de dir que ens varen rebre amb els braços oberts.

I acabes de president en una etapa molt im-portant per a l’Entitat ...

Al cap de dos anys de ser-hi, acabava mandat la presidenta i em proposen agafar-ne el relleu. M’hi trobava tant bé que no vaig dubtar-ho. Vaig estar al càrrec durant el mandat i ho vaig deixar perquè pen-so que quan una entitat està viva, té força i va as-solint etapes, és bo que hi hagi relleu.

Durant aquest cinc anys la junta que encapçalava vam haver de treballar dur, doncs per una sèrie de circumstàncies, ens vam trobar amb feines que no podíem deixar per més endavant: ampliar la base social, rehabilitar la nostra seu (amb una subvenció important), endegar l’escola de música (amb el su-port de l’Ajuntament), organitzar els actes del 140è Aniversari, amb més de 50 actuacions durant l’any 2017, i demanar suports per la petició de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.

A dia d’avui seguim cantant, gaudint i procurant estar al nivell que requereix la coral.

I quan acabes amb la presidència de la Coral del Vallés, te’n vas a Puigcerdà, on passes temporades i també t’apuntes a la Coral del poble ...

Si, si. A principis del 2018, amb això de tenir “un peu a Puigcerdà i un altre a Ripollet”, ens animem i de-manem poder cantar a la “Capella de Santa Maria”, de Puigcerdà, sense deixar d’estar –només faltaria!- amb la coral de Ripollet. I aquí ens teniu: assajant i cantant als dos llocs.

I aquest any, com aquell qui no ho vol, ens vàrem assabentar que el “Cor Transfronterer de Cerdanya” entitat que agrupa cantaires de diferents cors, per a projectes musicals concrets, preparen per aquest curs una nova cantata d’una certa envergadura (“La petita missa solemne” de Rossini). Som ja més de cinquanta cantaires a banda i banda de Cerdanya, d’Andorra i d’altres punts de Catalunya. Amb la “benedicció” de la nostra directora ens hem apuntat a participar-hi. A veure com ens anirà.

Que ha representat per a tu la Coral?

Ha estat molt important a la meva vida i la de la meva dona. El cant coral, si t’agrada, és una eina molt po-tent que t’ajuda a mantenir-te actiu en molts aspec-tes. Si a més tens uns directors entusiasmats amb la seva feina i uns companys i companyes implicats, t’adones fins on es pot arribar i gaudir dins d’aquest món.

En aquesta xerrada amb en Lluis, he pogut

veure la passió que té com a cantaire i l’orgull

de la feina ben feta en la seva etapa com a

President de la Coral del Vallés, ja que com

diu, l’entitat té una molt bona salut després de

gairebé segle i mig. La mateixa salut que hau-

ria desitjat per a un altra Entitat, Caixa d’Es-

talvis de Catalunya, que també ha estat molt

important a la seva vida, però, per desgràcia,

avui ja desapareguda.

havia declarat l´edifici com a Patri-

moni de la Humanitat.

A partir de gener de 2013 i atès

que l´entitat restà sense activitat

financera, tota la seva anteriorment

denominada “obra social” es trans-

ferí a la “Fundació Catalunya – La

Pedrera”, que fou la nova gestora.

La Fundació, actualment, està es-

tructurada en cinc àrees de treball:

Impuls Social, que atén els àmbits

d’educació, risc d´exclusió i de-

pendència; Cultura, amb assigna-

ció d’activitats artístiques, científi-

ques i espais de coneixement; Ter-

ritori i Medi Ambient, responsable

dels espais del Delta de l´Ebre,

Muntanyes d`Alinyà, Congost de

Mont Rebei, Montserrat-Can Mas-

sana, etc.; Coneixement, amb el

foment de l`excel·lència, vocacions

científiques, beques i masters i,

finalment, Alimentació, que desen-

volupa la seva activitat primordial-

ment a Mont Sant Benet amb pro-

grames de cuina i investigació,

salut i hàbits

alimentaris.

A part de les

actuacions

esmentades

cal recordar,

ni que sigui

de passada:

la participació

de la Caixa en

el finança-

ment de les

“Viviendas del Congreso”; l’habitu-

al celebració, el mes de novembre,

del “Dia Universal del Ahorro” on es

premiaven aquelles persones que

havien excel·lit en la promoció de

l’estalvi. Aquest acte acabava amb

un esplèndid refrigeri servit per Lli-

bre i Serra (pastisseria avui ja des-

apareguda); els guardons de “Fin

de Carrera” i, més modernament,

la creació de les escoles Sant Jor-

di, els Centres de Lectura i els

Clubs de Jubilats. En l´àmbit divul-

gatiu, publicacions com la

col·lecció dedicada a les Comar-

ques de Catalunya d´alt valor infor-

matiu i pedagògic.

No volem concloure aquest apartat

sense fer esment a les innombra-

bles aportacions econòmiques a

entitats socials dels barris, centres

socials i culturals, esportives, par-

ròquies, esbarts, etc. Totes elles

eren representatives de la implica-

ció de l’entitat en la vida del barri i

de la comarca.

Les modalitats de comptes amb

finalitat específica que al llarg de la

seva existència l’entitat va oferir als

seus clients és extensíssima. A tall

de curiositat cal fer esment el pri-

mer que es va crear dedicat a la

recaptació de tributs de l’Estat la

“cuenta contribuyente” atès que

era concebuda com un servei al

públic no generava l´obligació

d´abonar interessos ni el dret de

cobrar comissions, (a part de les

clàssiques: comptes corrents,

d´estalvi i termini), compte contribu-

ent, estalvi habitatge, estalvi valors,

estalvi emigrant, compte pagesia,

termini 3a joventut, compte familiar,

compte C.H., compte C.A., etc.

Aquest ha estat un petit resum

(podríem allargar-ho més) de totes

aquelles activitats que marcaren la

vida de la nostra Caixa i que avui ja

formen part d´una història amb un

final, certament, no massa brillant.

Bibliografia: Las Cajas de Ahorro

Barcelonesas (P. Voltes). Joan R.

Marbà. Hemeroteques. Aportaci-

ons empleats. Xarxa. Memòries.

LA JUNTA DE JUBICEC US DESITJA UN BON NADAL I UN VENTURÓS ANY 2020