fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.550

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgnArquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

25 de març de 2018 Diumenge de Rams

Lectures

Escapar cap a Jesucrist

Santa Clara va néixer en una casa noble d’Assís. Molt aviat va mostrar la seva personalitat i quan van voler casar-la, tenint

ella al voltant de divuit anys, s’havia trobat ja algunes vegades amb sant Francesc, dotze anys més gran que ella, i havia escoltat la seva predicació i obert el cor a la causa de Crist.

La nit del Diumenge de Rams de 1212, Clara va forçar la porta de casa, no l’entrada principal, sinó un fi nestró re� rat, obstruït per bigues i pedres. Oberta així la sor� da i juntament amb una companya, va acudir de pressa on era Francesc, que, amb els seus germans, les esperava a la pobreta capella de la Porciúncula, a baix a la vall.

Un Diumenge de Rams, en el marc de la celebració de la Jornada Mundial de la Joventut, Benet XVI va proposar als joves una «escapada» com la que santa Clara va fer en aquesta fes� vitat. Ella va escapar de la seva família, que tenia altres plans, però els joves d’avui tenen impediments més habituals per seguir Crist. Han d’escapar de l’ambient agnòs� c i consumista que els envolta, seguint la crida del seu cor generós.

L’escapada, després d’una lluita de vacil·lacions, la van experimentar moltes persones santes. Sant Joan de la Creu la va immortalitzar amb els seus famosos versos:

«En una noche oscuracon ansias, en amores infl amada,¡oh dichosa ventura!salí sin ser notada,estando ya mi casa sosegada.»

Aquest diumenge, a les celebracions litúrgiques, portarem branques d’olivera i palmes recordant aquells pobladors de Jerusalem que van acollir amb molta alegria l’arribada del Fill de David, rei d’Israel. Però fi xem-nos que després d’aquesta manifestació espontània se’n produirà una altra, potser menys espontània però igualment certa, de persones que van demanar la mort de Jesús quan Pilat intentava alliberar-lo.

Jesús sap, quan entra a la Ciutat Santa a lloms d’un ase i és aclamat per la mul� tud, que va a l’encontre de la mort, del seu lliurament en el sacrifi ci de la creu. A nosaltres ens pot servir aquesta consideració per a fer el propòsit ferm de rebre sempre Jesucrist amb alegria, no rebutjar-lo mai amb el pecat i, si tenim aquesta desgràcia, penedir-nos i confessar-nos, com Pere, pedra angular de l’Església.

Aquest goig de trobar Jesús i viure amb ell ve per la decisió personal de correspondre al seu amor, però no ho experimentarem sols, sinó amb els nostres germans, les nostres famílies i amics. Les campanes del Diumenge de Rams sonen per a tothom.‘ Jesús sap que va a l’encontre de la mort,

del seu lliurament en el sacrifi ci de la creu

DESTAQUEM...Enfoca el codi QR

i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

—Demà, Dilluns Sant: Missa crismal a la Catedral, a les 10.30 h.

Diumenge de Rams

Alceu-vos i prepareu-vos!

Arriben els grans dies de la Passió, mort i resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist i cal estar alerta! Tot allò que ens ha ensenyat, allò que ens ha mostrat en la seva predicació serà complert en uns dies crucials que rememorem, any rere any, i tenim present tant en l’àmbit interior com en les manifestacions externes.El Salm que avui llegim ens prediu de manera clara la Passió de Crist, el seu turment, la vergonya pública a la que serà sotmès i el repar� ment de les seves ves� dures. El mateix text, conclou, serà glorifi cat pels segles dels segles. I què en podem dir de la Passió de Sant Joan? Quins textos emo� us que se’ns presenten els propers dies. Escoltem-los, interioritzem-los i refl exionem del gran sacrifi ci que Déu féu per tots els homes i dones! Venen dies de silenci, pregària i recolliment, que ens han d’ajudar als cris� ans a entendre la passió, mort i la Pasqua. Si fa uns dies parlàvem de la vella aliança, ara aquesta serà completa per sempre.

Que aquests dies ens perme� n curar-nos i cuidar-nos per tal d’esdevenir dones i homes nous en un món que necessita, potser més que mai, de la Paraula i de la força de l’Esperit Sant per poder esdevenir una llar per a totes les persones que hi viuen.

—Demà, Dilluns Sant: Missa crismal a la Catedral, a les 10.30 h.

5

(p.3)

—Campanya d’Stella Maris: Recollida de gorres de llana per als mariners

l’entrevista

(p.2)

Fra Luis Quintana, comissari de Terra Santa a la Província franciscana de la Immaculada:

«Terra Santa us necessita!»

Benedicció dels Rams

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 11,1-10)

Quan s’acostaven a Jerusalem, vora Bet-Fagué i Bet-Hània, cap a la muntanya de les Oliveres, Jesús envià dos dels seus deixebles amb aquest encàrrec: «Aneu al poble d’aquí al davant, i així que hi entrareu trobareu un pollí fermat, que ningú no ha muntat encara. Deslligueu-lo i porteu-lo. Si algú us preguntava: Per què ho feu?, digueu-li que el Senyor l’ha de menester, i de seguida el tornarà aquí.» Ells se n’anaren i trobaren un pollí fermat, fora, al portal d’una casa, i el deslligaren. Alguns dels qui eren allà els deien: «Què feu, que deslligueu el pollí?» Ells respongueren tal com els havia dit Jesús, i els deixaren fer. Porten a Jesús el pollí, el guarneixen amb els seus mantells i ell hi puja. Molts estenien els mantells pel camí, i d’altres, ramatge que collien dels camps, i els qui el precedien o el seguien cridaven: «Hosanna. Beneït el qui ve en nom del Senyor. Beneït el regne del nostre pare David, que està a punt d’arribar. Hosanna a dalt del cel.»

Missa de la Passió

Lectura del llibre d’Isaïes (Is 50,4-7)

El Senyor Déu m’ha donat una llengua de mestre perquè, amb la paraula,

sàpiga sostenir els cansats. Un ma� i un altre em desvetlla l’orella, perquè escol-� com un deixeble. El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resis� t ni m’he fet enrere: he parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrancaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades. El Senyor Déu m’ajuda: per això no em dono per vençut; per això paro com una roca la cara i sé que no quedaré avergon-yit.

Salm responsorial [21,8-9.17-18a.19-20.23-24 (R.: 2a)]

Tots els qui em veuen es riuen de mi,amb els llavis i amb el cap prenen aires de mofa:«S’ha adreçat al Senyor; que l’alliberi, doncs;que el salvi, si tant se l’es� ma.»

R. Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat?

M’envolta una munió de gossos,em rodeja un estol de malfactors,m’han lligat les mans i els peus,puc comptar tots els meus ossos. R.

Es reparteixen entre ells els meus ves� ts,es juguen als daus la meva roba.Almenys vós, Senyor, no us allunyeu;força meva, cuiteu a defensar-me. R.

Anunciaré als meus germans el vostre nom,us lloaré enmig del poble reunit.Fidels del Senyor, lloeu-lo,fi lls de Jacob, glorifi queu-lo,reverencieu-lo, fi lls d’Israel. R.

Lectura de la carta de sant Pau als cris� ans de Filips (Fl 2,6-11)

Jesucrist, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fi ns a prendre la condició d’esclau. Havent-se fet semblant als homes i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es féu obedient fi ns acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.

Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc (Mc 14,1-15,47)

No es publica degut a la seva extensió

Mirada endins per David Melero Domènech, professor de Religió

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Cada Divendres Sant —com el proper dia 30 de març— se celebra la Jornada per Terra

Santa, una data en què l’Església sol·licita la nostra pregària i ajuda a favor de la Custòdia dels Sants Llocs i de l’Església present en aquest territori on, malauradament, avui dia, els cris� ans no arriben al 2% de la població.

Fra Luis Quintana és l’actual comissari de Terra Santa a la Província franciscana de la Immaculada que comprèn Andalusia, Aragó, Balears, Canàries, Catalunya, Castella-Lleó –Àvila i Segovia—, Castella la Manxa, Extremadura, Madrid, Múrcia i València.

—Què és la Custòdia de Terra Santa?La Custòdia de Terra Santa és el conjunt de franciscans (actualment 267) que en els territoris dels Llocs Sants (Israel, Pales� na, Jordània, Síria, Egipte, el Líban, etc.) tenen, des de fa 800 anys, la missió de «custodiar» (tenir cura, atendre, protegir) l'Església mare de Jerusalem i els Llocs Sants on va néixer la nostra fe (més de 70 santuaris a Jerusalem, Betlem, Natzaret, etc.).Les Comissaries de Terra Santa són una mena d’«ambaixades» de la Custòdia arreu del món, ateses també per franciscans, i amb tres missions concretes: difondre l'amor per Terra Santa a través de publicacions o conferències; coordinar pelegrinatges a Terra Santa i recollir dona� us i col·lectes.

—En quin moment s’inicia la col·lecta del Divendres Sant per Terra Santa?Sant Pau parla en les seves cartes de l'obs� nació que tenia a recollir dona� us per les diferents Esglésies per portar-lo a l'Església mare de Jerusalem (cf. Ga 2, 10). Així, l'Església ha � ngut durant la seva història un interès especial per la Terra Santa «on tot va començar».Per ajudar a les seves necessitats, va ser l'any 1420 quan es va decretar des de Roma l'obligatorietat de fer a totes les esglésies del món una «col·lecta pels Sants Llocs». L'any 1589,

veient les grans necessitats de Terra Santa, es va demanar que es fes aquesta col·lecta durant dos o tres dies. Per mo� var i recollir aquestes col·lectes, es van establir des del segle XVI les «Comissaries de Terra Santa». A Espanya tenim no� cia de l'existència d'un comissari de Terra Santa des de l'any 1588.Aquest és el mo� u de la col·lecta que es fa arreu del món pels Sants Llocs, i que s'ha determinat que es faci el Divendres Sant, ja que és el dia en què Crist va donar la seva vida per nosaltres a la Creu, a Jerusalem.

—Com es fan arribar les col·lectes al seu des� ?Les col·lectes es fan a totes les parròquies, convents i llocs de culte del món. Un cop feta la col·lecta s’envia a la Comissaria de Terra Santa, o a la diòcesi perquè aquesta ho enviï a la Comissaria. Quan es rep l'import de la col·lecta, des de la Comissaria s'envia un rebut al donant, i en començar la Quaresma, s'envia una carta a l'administrador diocesà amb la relació de totes les col·lectes rebudes des d'aquella diòcesi, tant les enviades en el seu conjunt per l'administrador diocesà, com les enviades per cada parròquia o lloc de culte.L'any passat (2017) vam rebre de la vostra arxidiòcesi 17.676,16 €, una mica menys que l'any anterior (2016) en què vam rebre 19.728,08 €. Des de Terra Santa agraïm la vostra generositat, i confi em que aquest any puguem augmentar la xifra. Terra Santa us necessita! En el còmput global, l'any 2017 es va recollir a tota la nostra província franciscana 1.139.468,82 € (40.000 € més que l'any anterior).

—Com es distribueixen els fons recaptats un cop arriben al des� ?

Els diners rebuts de les col·lectes s'envien a Terra Santa, i allà s’uneixen amb el que recapten les nunciatures dels països en els quals no hi ha comissaries de Terra Santa (només n’hi ha 66 a tot el món) i el divideixen d'aquesta manera: dos terços perquè el ges� onin els franciscans (Custòdia de Terra Santa) i un terç perquè el ges� onin les Esglésies catòliques orientals de Terra Santa.

El que rep la Custòdia es ges� ona de la següent manera: el 80% per als projectes socials en escoles (tenim més de 35.000 alumnes en universitats, ins� tuts, col·legis i guarderies), hospitals i ambulatoris, residències d'avis, casa-llars per a nens, programes de promoció de la dona (Betlem), acció cultural, cien� fi ca i ecumènica..., i l'altre 20% es des� na a la cura dels santuaris (81 santuaris, 23 parròquies, 79 esglésies de culte).

Asil a Betlem

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i San� Grimau • Assessorament lingüís� c: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42Litúrgia

de la setmana en un minutagendapropostaproposta

Potenciem el sentit religiós, eclesial i...

Les associacions de Setmana Santa tenen una pluralitat d’iden� tats que les fa diferents unes de les altres i manifesta

un conjunt molt enriquidor de devocions, de pràc� ques, de tradicions...

Fins i tot entre totes confi guren una diversitat de dimensions i aspectes que les fa presents en la societat com un conjunt de colors molt variats. Tenen una dimensió social, econòmica, cultural, ar� s� ca, històrica, folklòrica, turís� ca...

Pel seu normal desenvolupament és necessari que la societat adme� de manera digna que la llibertat religiosa és un dret fonamental que cal respectar, tutelar i fi ns i tot promoure.

Hem de dir que en el fons de tota aquesta pluralitat i diversitat hi ha d’haver un nucli que és el que ha de donar sen� t a tot el conjunt. El que està a l’origen i en el fons de tota la Setmana Santa és Jesucrist, el nostre únic Salvador, que va morir i ressuscitar per la nostra salvació. I Jesucrist tal com el trobem i el celebrem en l’Església. Que vol dir també amb un sen� t religiós ben viscut i autèn� c.

L’Església celebra el nucli del misteri cris� à principalment amb la litúrgia i també amb els actes de pietat popular que han

d’estar ben coordinats amb la litúrgia i hi han de ser coherents. El Concili Va� cà II diu que els exercicis de pietat popular s’han d’organitzar tenint en compte els temps litúrgics, de manera que vagin d’acord amb la Sagrada Litúrgia, d’alguna manera derivin d’ella i a ella condueixin, ja que la Litúrgia per la seva mateixa naturalesa està molt per damunt d’ells (Sacrosanctum Concilium, 13). Per a aplicar això hi ha un Directori de la Santa Seu sobre la Pietat Popular. Aquest Directori diu que, després del Concili de Trento, es van desenvolupar les associacions de Setmana Santa amb una triple fi nalitat: la penitència, la formació del laics i les obres de caritat.

Encara que sigui breument tenim molt clar quin ha de ser el nucli que es� gui present en totes i cada una de les associacions de Setmana Santa i que ha de donar sen� t profund a tot el conjunt i a tot el que fan. Un nucli religiós, eclesial i centrat en Jesucrist i tot el misteri de la seva mort i resurrecció per la salvació de tota la humanitat.

M’agradaria expressar-ho amb un conte explicat per un germà prevere i ampliat després.

Diu que en acabar l’entrada de Jesús a Jerusalem el ruc que el portava va anar cap a casa molt content. Estava segur que aquella festa l’havien fet per ell. N’estava cofoi i se’n vantava. La seva mare es veu que li va fer alguna refl exió i li va dir que al dia següent anés a tombar per Jerusalem. Quan va arribar a casa, la mare li va preguntar com havia anat i ell estava tot trist i encorregut. Li va manifestar que ningú l’havia saludat, ni l’havien conegut ni l’havien reconegut. Llavors la mare li va dir: fi ll meu has d’entendre que tu sense Jesucrist només ets un ruc.

Què serien les associacions de Setmana Santa sense sen� t religiós, eclesial..., i sense referència a Jesucrist?

Miquel Barbarà Anglès, pvre. Delegat diocesà per les Associacions de Setmana Santa

de l’arxidiòcesi de Tarragona

Celebració de la Missa crismal

Demà, Dilluns Sant, dia 26 de març, el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, presidirà la Missa crismal a la

Catedral de Tarragona, a les 10.30 h.

En el decurs d’aquesta eucaris� a seran homenatjats els preveres residents a l’arxidiòcesi que al llarg d’aquest any 2018 celebren els 25 i 50 anys d’ordenació.

Aquest any celebren 25 anys els preveres Mn. Joan Cañas Coch i Mn. Ignasi Durany Pich; i 50 anys, Mn. Josep Bofarull Veciana, Mn. Manuel Borges Anguera, Mn. Jordi Gual Ferrer i Mn. Ramon Mar� i Oles� .

També es beneiran els sants olis —dels malalts i dels catecúmens—, i es consagrarà el sant crisma —per als sagraments del bap� sme, la confi rmació, l’ordenació de preveres o bisbes, i les dedicacions de les esglésies.

Tothom és convidat a par� cipar-hi.

Campanya de recollida de gorres de llana per als mariners

La delegació diocesana de l’Apostolat del Mar ha iniciat una campanya de

recollida de gorres de llana per a les dures travessies dels mariners durant l’hivern. Molts d’ells fan una estança molt curta a port cosa que els impedeix comprar res a la ciutat.

Durant l’any 2017 els voluntaris de l’Apostolat del Mar-Stella Maris han visitat més de 500 vaixells al Port de

Tarragona. Això representa arribar a una mitjana de quinze tripulants per vaixell, és a dir, a un total de 7.500 persones. A tots ells se’ls lliura una carpeta amb informació de la ciutat, dels serveis d’Stella Maris, un llibret de pregàries, unes estampes de la Mare de Déu del Carme i se’ls ofereix un servei de transport dins del port i la possibilitat de celebrar missa a bord del vaixell o bé al Centre.

En el darrer any prop de 900 mariners han visitat el Centre de l’Apostolat del Mar a Tarragona on hi troben connexió gratuïta a Internet per contactar amb la família, una capella, una cafeteria i uns voluntaris disposats a escoltar-los i atendre’ls en el que necessi� n.

Les gorres de llana es poden fer arribar a les parròquies o bé directament al Centre de l’Apostolat del Mar (Passeig de l’Escullera, s/n) de dilluns a divendres de les 17.00 a les 20.00 h.

Per a més informació es pot trucar al tel. 977 23 30 83 o al 639 978 982 o escriure a l’adreça apostolatdelmar@arqtgn.cat.

per a reflexionar

Cicle B / Litúrgia de les Hores: Setmana II

Diumenge de Rams, 25: [Abans de la processó: Mc 11,1-10; o bé: Jn 12, 12-16; Missa del diumenge: Is 50,4-7; Salm 21, 8-9.17-18a.19.20.23-24; Fl 2, 6-11; Mc 14, 1-15, 47; o més breu: Mc 15, 1-39 (LE/LH pròpies)]

Dilluns Sant, 26: [Is 42, 1-7; Salm 26, 1.2.3.13-14; Jn 12, 1-11]

Dimarts Sant, 27: [Is 49, 1-6; Salm 70, 1-2.3-4a.5-6ab.15 i 17; Jn 13, 21-33.36-38]

Dimecres Sant, 28: [Is 50, 4-9a; Salm 68, 8-10.21bcd-22-31 i 33-34; Mt 26, 14-25]

Dijous Sant, 29: [Missa de la Cena del Senyor: Ex 12, 1-8.11-14; Salm 115, 12-13.15-16.17-18; 1Co 11, 23- 26; Jn 13, 1-15] S’acaba el temps de Quaresma i comença el Tríduum Pasqual

Divendres Sant, 30: [Celebració de la Passió: Is 52, 13-53, 12; Salm 30, 2 i 6.12- 13.15-16.17 i 25; He 4,14-16; 5,7-9; Jn 18, 1-19, 42] Dia de dejuni i abs� nència

Dissabte Sant, 31: [Durant aquest dia l’Església roman prop del sepulcre del Senyor i s’absté de celebrar la Missa (LH pròpia)]

Diumenge, 1 d’abril: Diumenge de Pasqua de la Resurrecció del Senyor (Sol) [Vetlla Pasqual: 1L) Gn 1, 1-2, 2 (o més breu: Gn 1, 1.26-31a); Salm 103, 1-2a.5-6.10 i 12.13-14.24 i 35c o bé: Salm 32, 4-5.6-7.12-13.20 i 22; 2L) Gn 22, 1-18 (o més breu: Gn 22, 1-2.9a.10-13.15-18); Salm 15, 5 i 8.9- 10.11; 3L) Ex 14,15-15, 1a; Salm Ex 15, 1b-2.3-4.5-6.17-18; 4L) Is 54, 5-14; Salm 29, 2 i 4.5-6.11 i 12a i 13b; 5L) Is 55, 1-11; Salm Is 12, 2.3-4bcd.5-6; 6L) Ba 3,9-15.32-4,4; Salm 18,8.9.10.11; 7L) Ez 36, 16-17a.18-28; Salm 41,3.5bcd; 42,3.4; Rm 6,3-11; Salm 117, 1-2.16ab-17.22-23; Mc 16, 1-7.

Missa del dia: Ac 10, 34a.37-43; Salm 117, 1-2.16ab-17.22-23; Col 3, 1-4 o bé: 1Co 5, 6b-8; Jn 20, 1-9 o bé: Mc 16, 1-7.

Missa vesperti na: Tot com la del dia, però a l’evangeli es recomana llegir: Lc 24, 13-35 (LE/LH pròpies)]

Avui, 25 de març—Representació de les estacions del Viacrucis a Castellvell del Camp. Per novè any consecu� u es representaran les principals estacions del Viacrucis (quadres escènics amb fi gurants) amb la par� cipació del grup d’armats des de l’església parroquial fi ns a l’Ermita de Santa Anna, a les 19.00 h. Organitza la parròquia de Sant Vicenç Màr� r de Castellvell del Camp.

29 de març—Eucaris� a de la Cena del Senyor a la Catedral, presidida pel Sr. Arquebisbe, a les 20.00 h. En aquesta missa, com en la de totes les parròquies de l’arxidiòcesi, té lloc el lavatori de peus seguint l’exemple de Jesús amb els seus deixebles en l’úl� m sopar.

30 de març—Sermó de la Passió o ‘de la Bufetada’ a la Catedral, a les 06.00 h, predicat pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol. Seguidament hi haurà el viacrucis processional per la Part Alta de la ciutat. A les 12.00 h, a la Catedral, el Sr. Arquebisbe presidirà l’Ofi ci de la Passió i Mort del Senyor.

—Viacrucis a la Selva del Camp. Sor� rà de l’església parroquial de Sant Andreu Apòstol, a les 07.00 h, fi ns arribar al Calvari, un pe� t turó situat als afores del poble

—Viacrucis a Valls, a les 09.00 h, des de l’església parroquial de la Mare de Déu del Lledó fi ns a Sant Joan.

—Solemne funció de l’Agonia a l’Església Prioral de Sant Pere de Reus, a les 12.00 h, presidida per la venerable imatge del Sant Crist de la Sang. La part musical i les peces de les Set Paraules aniran a càrrec de l’Escolania i de la Capella de Cantors del Sant Crist de la Sang. La predicació anirà a càrrec dels rectors de l’arxiprestat de Reus. A les 14.30 h, des de la Prioral, retorn en processó del Sant Crist de la Sang a la seva església � tular. En arribar a la plaça de la Parròquia de la Puríssima Sang � ndrà lloc el solemne i tradicional moment de Les Tres Gràcies.

—Predicació de Les Set Paraules a Riudecols. Predicació de Les Set Paraules per Mn. Josep Bofarull, rector de la Parròquia de Sant Pere de Riudecols i cant de l’Agonia a càrrec del Cor parroquial Santa Eulàlia. Tindrà lloc a l’església parroquial, a les 12.00 h.

—Solemne representació de l’Agonia o les Set Paraules a Riudoms. A l’església parroquial de Sant Jaume Apòstol, a les 12.30 h.

—Portes obertes al Museu Bíblic Tarraconense (c. de les Coques 1), de les 10.00 a les 13.00 h.

31 de març—Solemne Vetlla Pasqual a la Catedral, a les 22.30 h.

—Tricentenari de l’Ermita de Roda de Berà. Per a commemorar els 300 anys de la col·locació de la pri-mera pedra de l’ermita, el Sr. Arquebisbe, Mons. Jau-me Pujol, va presidir una missa solemne, el diumen-ge dia 11 de març, que va ser concelebrada per Mn. Jaume Roig, rector de la Pa-rròquia de Sant Bartomeu. La celebració va comptar amb l’assistència de l’alcal-de de Roda de Berà, Sr. Pere Virgili, i d’altres membres del Consistori.

En el transcurs de la celebració també es va presentar la nova edició dels Goigs de la Mare de Déu de Berà, amb tres noves estrofes, que ha anat a càrrec dels Gogistes tarragonins i la Parròquia de Sant Bartomeu. Seguidament, a la plaça de l’Ermita hi va haver castells amb la colla dels Nens del Vendrell.

—Trobades d’infants de comunió a Reus i al Baix Penedès. A Reus, uns dos-cents nens i nenes de segon curs de catequesi d’infants a les parròquies es van trobar, el dissabte 10 de març, al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia on van conèixer el relat de l’aparició de la Mare de Déu a la pastoreta Isabel Besora esdevinguda el 25 de setembre de 1592. Com ja és habitual en aquesta trobada els infants van fer un pe� t dona� u, un euro, que es des� narà a la Fundació Josep Pont i Gol.

El mateix dissabte, dia 10, també es va celebrar la trobada d’infants del Baix Penedès. Aquesta va tenir lloc a l’ermita de la Mare de Déu del Arquets, al municipi de sant Jaume dels Domenys. Al llarg del dia els infants van viure l’experiència del «Pas del Mar Roig». A través d’una gimcana, els infants van realitzar diverses proves per passar de l’esclavatge del Faraó fi ns l’alliberament del poble jueu, o del pas del mar Roig fi ns a la terra promesa.

Estrena de la pel·lícula ‘Pablo, apóstol de Cristo’

Aquest cap de setmana s’ha estrenat als cinemes la pel·lícula «Pablo, apóstol de Cristo», un fi lm dirigit per Andrew Hya� –director de la pel·lícula «Full of Grace» (Plena de Gràcia). Els

protagonistes d’aquesta pel·lícula són sant Pau, interpretat per James Faulkner i l’evangelista sant Lluc, encarnat per Jim Caviezel, conegut internacionalment per la seva interpretació de Jesús a la pel·lícula «La Passió» de Mel Gibson, l’any 2004. El fi lm narra els desafi aments i lluites que tenen ambdós personatges en època de l’emperador Neró, decidit a acabar amb els cris� ans de la manera més cruel i inhumana. Més informació al web www.paulmovie.com.