1. Entre totes les ciutats possibles, hi ha una Barcelona que crea, una Barcelona queemprn, una Barcelona que fa realitat idees innovadores, una Barcelona que pensaproductes i serveis que sedueixen al mn, una Barcelona, en definitiva, innovadora.Una Barcelona que sorprn als propis barcelonins, que descobreixen, com faranels qui fullegin aquest llibre, que a prop de casa es contribueix a dissenyar el cotxedel futur, unes catifes que quasi volen, nines amb lexpressi dels nostres amics,llums que il.luminen grans aeroports i edificis de referncia, caramels de perfum odiagnstics mdics a linstant per pacients que estan a Sucia o Anglaterra.Sn uns pocs exemples que ens mostren com Barcelona ha sabut reinventar-se ipassar del paradigma de ciutat industrial tradicional a ser una ciutat que apostapel talent, que crea, inventa i dna al mn nous productes, noves solucions, nousprocessos que al capdavall ens fan la vida ms fcil i millor. Aquest s el mana-ment del disseny modern: imaginaci al servei de les persones, i Barcelona lom-ple amb escreix.Els barcelonins i les barcelonines hem demostrat al llarg de la nostra histria sergent curiosa, oberta, creativa, emprenedora, amb un cert component de risc iatenta al que passa arreu del mn. Aquestes qualitats que la ciutat promou sn elsingredients bsics que els nous temps reclamen.I sn, no ens enganyem, les quali-tats que lideren els processos econmics la riquesa de les ciutats que competei-xen en el mn global; una riquesa sense la qual la ciutat no podria esforar-se enels seus objectius de cohesi social, de convivncia, dintegraci de tots els fluxos,tangibles i intangibles, que li arriben.La suma daquestes petites i grans coses que shan pensat darrerament aBarcelona, i que aquest llibre us presenta, s el que ens permet enfocar els reptesde la societat del coneixement. Sent conscients, aix s, que per ser creatius caldotar-nos de les millors infrastructures, connectar-nos al mn, obrir les finestres,ser tolerants, assumir riscos, crear, atraure talent i, en definitiva, treballar fort,perqu, com deia Picasso que va viure a Barcelona la seva formaci, entre avant-guardes i somnis parisencs la inspiraci potser no existeix, per si arriba, ens hade trobar treballant.Jordi Hereu Alcalde de Barcelona

2. Pensat a Barcelona s coneixement i ciutat. Sn idees fetes realitat en forma deproducte, servei o procs, que shan dissenyat aqu i que sovint trobem per tot elmn. s innovaci aplicada i amb marca Barcelona. Tot un catleg de productesi serveis que ens han de permetre veure com Barcelona tamb est al mapa dela innovaci a travs de tot all que shi pensa. Una innovaci que cal promoure idifondre a fora, per tamb entre nosaltres per donar-li el valor que t en la cons-trucci dun major dinamisme econmic per a la nostra ciutat, per a la creaci dems i millor ocupaci, per seguir construint futur.En un mn cada cop ms global on tot ens sembla igual, sovint ens preguntem quens diferencia i qu diferencia els territoris. I ms enll de la cultura, la geografia,el clima, o el tarann, la innovaci emergeix com el valor diferencial del segle x xi,ja que, per marcar la diferncia, cal innovar.En aquest context, les empreses competeixen i els territoris tamb, i s aqu on calreforar el valor dall local, la seva denominaci dorigen, la seva marca, com aforma didentificaci i de garantia de qualitat, que beneficia leconomia local i ensenriqueix globalment.Les empreses competitives fan competitius els territoris, per sn les personesinnovadores les que fan competitives les empreses. Persones innovadores i empre-nedores que tenen idees que posen en prctica amb xit. I de persones innova-dores i emprenedores, Barcelona en t bones mostres. Aquest llibre recull unaselecci daquesta innovaci amb marca Barcelona, que t forma didees, produc-tes i serveis, tots ells dempreses que treballen, i sobretot pensen, des de la nostraciutat mirant al mn.Hi ha productes dmbits ben diversos, des del disseny fins als serveis jurdics,alguns ms coneguts que altres, dempreses petites i grans. Alguns sn productesnous, que senzillament no existien; altres, han innovat en la forma de produir ocomercialitzar una oferta ja creada. Totes les innovacions tenen per una cosa encom: han trencat esquemes en el seu mercat, obtenint el reconeixement del seusector, sovint a nivell internacional.Pensat a Barcelona s doncs una mostra ben variada que pretn posar en valoraquestes iniciatives, per apropar ms la innovaci a la ciutat, i fer-la crixer.Endavant, estem innovantMaravillas Rojo Regidora dOcupaci i Innovaci i presidenta de Barcelona Activa 3. Innovaci s fer nous productes i oferir nousserveis, o dotar dun nou valor afegit aquells que jaexisteixen. La innovaci s la darrera baula de lacadena de la recerca i el desenvolupament. Tambs reinventar les coses, mirar-les des dun altrepunt de vista o, senzillament, fer la feina ambesperit creatiu per arribar a resultats satisfactoris idiferenciats.Entenem la innovaci en un sentit ampli, en unsentit que engloba diversos sectors de la indstriai el comer. De vegades es tracta dun sistema degesti, altres cops dun disseny objectual, i en alguncas la innovaci no rau en el propi producte, sin enla manera com aquest s comercialitzat.s propsit daquest llibre mostrar un panorama,mai exhaustiu, dalgunes de les innovacions quepodem trobar aquests dies a la ciutat de Barcelona ila seva rea metropolitana. 4. En aquests temps de globalitzaci, de treball engrans equips multidisciplinars, dhibridacions i demulticulturalitat podria resultar agosarat centrarun tema com les innovacions en un punt geogrficconcret. Cada vegada ms els productes i els serveissassemblen ms arreu del mn, fruit dinputs varis,sorgeixen de treballs en xarxa que es ramifiquenarreu del mn. All que en el camp cientfic s benevident comena a passar ja en altres sectors. 5. Daltra banda, veiem com els cool hunters es posi-cionen a les terrasses del Born, miren, observen,i envien fotos dels nostres joves lluent xancletesamb americanes customitzades. Els colors de laciutat sn motiu de discussi a frums de disseny.La ciutat de color plata inspira a tots, incloent-hi, per exemple, dissenyadors de Volvo, un petiti dinmic concept lab de la danesa LEgo, olomnipresent Yahoo. El model durbanisme delrea metropolitana mereix les consideracions deldeg de Harvard i els arquitectes de fama inter-nacional no consideren complet el seu currculumfins que no tenen un edifici singular a la ciutat.Quelcom t datractiu perqu el talent daltrescontrades sinstalli aqu, i decideixi tirar enda-vant projectes a priori agosarats. La ciutat i el seuentorn resulten acollidors, generadors i inspira-dors. Les prpies dinmiques culturals i socialsdels barcelonins, de tots ells, sn a la vegada einesfacilitadores per a la creativitat.Pez de Plata. Ciutat / Creaci / Color. 006. Iniciativa BMW per a la innovaci.ROWE, Peter G.: Building Barcelona. A second renaixena. 006. Ed. Barcelona Regional / ACTAR. 6. En aquest llibre trobem grans infraestructurespossibilitadores dinnovaci, petites piruletes-guios-plantes per a un nou model de test per alscompromisos, nines a mida del consumidor/a,advocats accessibles a peu de carrer, moda deles joves passarelles internacionals, complexossistemes de software, una carmanyola glamourosalder de vendes, etc...Totes elles sorgeixen a Barcelona, han estatpensades aqu. Des del nostre punt de vista capinnovaci seria ms important que una altra, pera nosaltres limportant s el que saprecia quan lesveus totes juntes, el que ens agrada s el mesclum.Intencionadament, el que ensenyem al llibre snels productes, entenent aquesta paraula en unsentit ampli, per no podem oblidar aqu la granimportncia de les persones, tant dels creadorscom dels seus clients. Sn elles les que viuen i fanlambient de la ciutat. 7. Una de les conclusions que podem extreure daquestabreu recerca s remarcar la importncia que haurde tenir en el futur el sector terciari per a la ciutat. Enuna poca marcada clarament per les deslocalitzacionsestratgiques de les empreses cap a daltres contrades,els barcelonins hauran de trobar en el sector serveisnous productes, noves maneres doferir els mateixosproductes de sempre. El talent ja sha convertit en unactiu molt ms important que el sl industrial o lafora de treball. Hem de ser capaos didentificar eltalent, retenir-lo amb nosaltres i captar-lo de fora sical. A partir dara el valor es trobar en lintangible ihem de fer tots els esforos, tots plegats, perqu aquestno sens escapi de les mans. 8. azamolin,unequipinnovadorideprestigiEl Sistema Simplex ha estat dissenyat per lequip que for-men els dissenyadors Martn Ruiz de Aza (Premi Ciutatde Barcelona 2000) i Gerard Molin (premi medalla ADI-FAD 2002).Ells mateixos defineixen la seva manera de treballardaquesta manera: Tots dos compartim un treball de dis-seny experimental i conceptual que nodreix el nostre tre-ball ms comercial; per a nosaltres, s important la inno-vaci i aquesta no acostuma a sorgir de la forma sin deles noves prestacions. Ens agrada reflexionar sobre situ-acions quotidianes que mostren una carncia, problemao oportunitat de millora. Els objectes sn un detonant derelacions entre les persones, de manera que un producteben dissenyat ha de generar comportaments positius. Ensagrada pensar que lusuari/ria s cmplice de les nostresidees i que en ltima instncia s qui donar sentit alnostre treball.Grcies a la moderna i innovadoratcnica del rotomodelat,els elements del Simplex espresenten amb acabats arrodonits,senzills i clids, sense perdrela resistncia del plstic 9. lescassetat de metges especialistes causaElsserveisdediagnosiproblemes en la prestaci de serveis sanitaris. Telemedicine Clinic proporciona serveis deAix mateix, es cobreixen les necessitats a diagnosi especialitzada en radiologia a travsllarg termini per a un major nivell despeciade la telemedicina. Actualment, s el majorlitzaci i de millorar la distribuci de recursos centre de telemedicina i de diagnosi en ressomdics especialitzats en el sector sanitari.nncia magntica de la Uni Europea, amb 55especialistes en set pasos europeus.Ladiagnosiadistncia,factordinnovaciiI quan es parla de diagnosis amb un alt valorcompetitivitatafegit, es refereix al fet que els serveis deSens dubte, el fet darticular un servei de diag diagnstic inclouen doble lectura de tot elnosi a distncia que permeti poder comptarmaterial, segona opini i suport en la implanamb els millors especialistes all on siguin, taci de noves metodologies de diagnosi. Ens la clau de lxit. Com explica David Bcksradiologia, la seva especialitat, Telemedicinetrm, quan Telemedicine Clinic va comenar,Clinic ofereix serveis en Ressonncia Magna Anglaterra hi havia un seris problematica (RM), Tomografia Axial Computaritzadaamb la sanitat pblica a causa de les llistes (TAC) i radiologia convencional.despera, sobretot en casos de diagnosis moltespecialitzades i per a les quals molts hospitals universitaris pblics tenen pocs mitjans.Per palliar aquest problema, Bckstrm vapensar que, aprofitant les possibilitats de lestelecomunicacions, Barcelona seria un bonlloc per oferir un servei de diagnosi a distnciai amb alt valor afegit. Avui, Telemedicine Clinics lder en el seu sector i ofereix una diagnosial moment, acurada, i duta a terme pels millorsespecialistes. Es tracta senzillament denviar les imatges des de lhospital on hi ha elpacient i on sha pogut realitzar la radiografia,Telemedicine Clinic nofins al centre de diagnosi de Telemedicine deBarcelona. Aquesta transferncia dinformaci noms ofereix un serveial moment s possible grcies a les noves tecde diagnosi a distncia,nologies de la comunicaci (concretament, lesimatges senvien a travs duna soluci VON sin que, a ms a ms,segura). A partir daquest moment, els metges s una forma destablirespecialitzats interpreten les imatges i, posteriorment, es transfereix la informaci al metgeuna manera ms eficientque duu el pacient personalment, de maneradutilitzaci i assignacique aquest pot actuar amb rapidesa garantintla millor atenci al malalt.de recursos mdics 10. Lespai prn el carcter en base a la sevadistribuci en aules, per amb lobjectiu decrear petits parasos que participen de lasensaci de pertnyer a un gran espaiors, els quals no es poden deslligarles quals, de fet, ajuden a imprimirni del propi concepte dhotel, ni un aire chic i elegant a una esttica ide ledifici ni de lanimat i histricorganitzaci de lespai que tamb tbarri on sha ubicat. un punt de minimalista.Es tracta dun edifici de ms de cent Lespai, organitzat al voltant delanys, amb un sostre que saixeca msgran vestbul i la seva escala deenll dels 7 metres i un gran vestbulmarbre, pren el carcter en base a laque, desprs de la intervenci de seva distribuci en aules per ambClaramunt, est decorat amb cor-lobjectiu, com expressa el propitines de colors als passadissos. Ja a Claramunt, de crear petits parasosdins de cada habitaci shi troba una que participen de la sensaci de per-dutxa de vidre al mig de lespai i un tnyer a un gran espai. El truc buscasistema de llums per pintar les seves despertar la sensaci que sest en unblanqussimes parets segons lestat espai major, un reducte dintimitatdnim que es tingui. Tamb ofereix en una suposada gran estana. I totuna zona comuna amb msica on aix per aconseguir una nova expe-relaxar-se entre coixins, a la butaca rincia per sentir-se una mica comde massatges o b al White Bar, jauna princesa antiga.avui un dels locals de referncia de lanit barcelonina.Una cadena destablimentsLequip de Xavier Claramunt ha estat ChicBasic no s noms un hotel,guardonat amb el premi darquitec- s un concepte dallotjament quetura i disseny Contractworld 2007ja va ms enll de lestablimentper aquest projecte. del Born. Ja sha convertit en una cadena dhotels i apartaments mar-repensar lespai, respectar la cada pel concepte de bedbreakfasthistria amb estil.Es tractava de crear un espai diferent Avui, ChicBasic tamb t altresi que possibilits una experincia pensions, una a Madrid i laltre alsingular, que permets sentir-se carrer Tallers de Barcelona, i unaprnceps i princeses a aquells que xarxa dapartaments a Barcelonahi passin la nit. En la remodelacimateix. I, tot, sense apartar-sede ledifici, shan conservat expres- del concepte chic, urb, cmode isament detalls de la seva anterior assequible que sha aplicat a lhoteldecoraci com volutes o cornises,del Born. 11. de la simulaci cosmolgica a la genera-ci de nous medicamentsEntre les moltes aplicacions innovadoresprovinents de les rees de le-Cincia exe-cutades fins ara pel Mare Nostrum, shitroben diversos exemples dels denominatsGrand Challenge (grans reptes), s a dir,aplicacions que es caracteritzen pel seuespecial inters cientfic i per uns reque-riments de recursos de supercomputaciexcepcionals. Aplicacions com la simulacicosmolgica de la formaci de lestructurade lUnivers, la simulaci de turbulnciesper a lestudi de laerodinmica davions ivaixells, la predicci de la qualitat de lairei lentrada de pols sahariana a Europa i lainteracci de protenes per a la generacide nous medicaments, entre daltres, hanaconseguit resultats mai abans obtingutsen cap altre centre dinvestigaci en lmbitmundial.La missi del BSC sinvestigar, desenvolupari administrar latecnologia disponibleper fer avanar lacincia 12. Lespai de la capellaun espai enterrat, de planta qua-El Mare Nostrum s una cosa espe-drada, en el qual shi ha installatcial. I per aix tamb est ubicat enels aparells de refrigeraci, el grupun espai molt particular. Combi- electrogen i els transformadorsnant la modernitat dels raks i altresdenergia.elements tecnolgics amb la serenorEn el tercer nucli, ubicat en un delsdun espai destinat a la meditaci laterals de la capella, shi ha instal-i el pensament, el superordinadorlat els espais per als quadres detreballa sense parar a la capella de control elctric, sistemes de detec-la Torre Girona, un espai utilitzatci i extinci dincendis, sistemesanteriorment tamb com a auditori. dalimentaci ininterrompuda iLa installaci est integrada per punts de connexi a la xarxa cien-tres nuclis: un primer espai al cen- tfica de comunicacions, a travs detre de la capella, on hi ha el super-lanell cientfic.ordinador collocat en una granLa resta despais de la capella shanurna de vidre de 9 x 18 x 5 metres,habilitat com a zona de visites ien forma de cub rectangular. Per a dintercanvi dinformaci amb elsla seva construcci shan utilitzatvisitants, per tal de poder comuni-ms de 19 tones de vidre i 26 tonescar a la societat les investigacionsde ferro.que es desenvolupen amb lajudaEl segon nucli de la installaci est daquesta singular i potent eina dea la zona del jard. Consisteix en clcul i ordenaci dinformaci.La memria principal del Mare Nostrumequival a 18.000 ordinadors domstics! 13. s clar que sobre el paper lesquema pot semblar simple, per dur a termeEls mtodes creatiusaquest procs amb la voluntat dobservar i guiar-lo des dun punt de vista inno- La seqncia del procs creatiu i innovador a El Bulli Taller sembla fcil, pervador i creatiu s la clau que possibilita a El Bulli oferir sempre quelcom de nou s clar que el secret, el cop de geni, rau en el punt de vista, en la capacitati diferent. Amb aquest objectiu, a El Bulli Taller, sobren les lnies generals, esper imaginar les coses des duna possibilitat diferent, potser nova. El que sfan proves sobre punts que tenen inters, sanoten resultats, es fotografien i esimportant, doncs, s lactitud dobrir la perspectiva a lhora dutilitzar qualsevolfilmen, i tot aix sescriu en uns quadrants i uns panells que, posteriorment, seran mtode culinari (o no culinari) conegut (o no conegut) per jugar i crear amb elels que conduiran el restaurant a lhora dacabar els plats. menjar. Per aix, la pregunta s obligada: quins son els mtodes utlitzats a ElFerran Adri reflexiona entorn duns nivells ms o menys fonamentals a lhora de Bulli Taller?plantejar-se el grau de creativitat que volem abordar. Serien: 1) La reproducci Al llarg dels darrers vint anys, a El Bulli shan utilitzat diferents mtodes culinarisduna recepta existent, on la creativitat sexpressa nicament segons lestima i que continuen vigents actualment, encara que revisats i reinventats fins a donarla professionalitat que aplica el cuiner. 2) La versi duna recepta existent, onsentit a un estil propi. Aquestes lnies de treball, les quals podrem considerarel cuiner ja aplicar la seva particular manera dentendre la recepta i, per tant, com a lnies de gnesi de la inspiraci (o dinvestigaci i innovaci), sn aquestes:ens trobarem davant dun resultat reconeixible per amb un estil i intenciconcrets. 3) La creaci duna recepta nova, on ja hi ha voluntat de crear quelcom1. El que s autcton com a estil. Es tracta, bsicament, de revisar el perqu dedinexistent. Es tracta de basar-se en la tradici per oferir una cosa nova. 4) La determinats ingredients de la cistella de la compra, aix com dobservar elscreaci de tcniques i conceptes nous. Aquest s el grau mxim de creativitatmtodes tradicionals de cuinar per trobar-ne noves utilitzacions.i, per tant, dinnovaci. Hem dentendre el grau 3 com la possibilitat de donar 2. Influncies daltres cuines. Evidentment, aquesta s una constant de la cuinalloc a una recepta magnfica per nica; en canvi, el grau 4 dna lloc a futurs al llarg de la histria. Avui, sha passat de lintercanvi a la fusi.desenvolupaments distints, de manera que significa un salt qualitatiu de primerordre. El cuiner que va inventar la mousse o el flam, o la cocci al papillote, va3. Recerca tcnico-conceptual. Aquest concepte s fcil dentendre prenenttransmetre a tots els que el van seguir conceptes nous que han perms variaci- com a exemple els nous raviolis. Segons la definici tradicional, un ravioli s unaons infinites.preparaci formada per dos elements: un envoltori de pasta i un contingut o far- cit, que pot estar constitut per diferents ingredients. Avui, un nou ravioli s una preparaci formada per dos elements: un envoltori que ja no ha de ser de pasta fresca, i un contingut o farcit que ja no s convencional i, fins i tot, pot ser lquid.La finalitat de El Bulli Taller s principalment 4. Els sentits com a punt de partida per crear. No s cap secret que la gastrono-cercar noves tcniques i conceptes, aix com les mia s lactivitat humana, la percepci de la qual apella a un major nombre delnies mestres per a la temporada segentsentits. Tots han de ser tinguts en compte a lhora de crear un nou plat o recepta. 14. En la nova cuina creativa, lestil plstic i visual dun plat ha pres una importncia11. La deconstrucci. La deconstrucci, terme extensament associat a la cuinarellevant. de Ferran Adri, consisteix en utilitzar una referncia gastronmica ja coneguda, concretada en un plat o una elaboraci, i transformar tots els seus ingredients o5. El sis sentit: la ra. Cal tenir en compte el paper de la ra en lacte de menjar. part daquests modificant les seves textures, la seva forma i/o temperatura. Per-En aquest sentit, prn cada dia ms fora en la cuina creativa tot all que, en un qu aquest joc tingui efecte, s necessari que el comensal tingui certa memriaplat, fa reflexionar el comensal i li fa sentir el plaer de trobar-se amb una experi- i/o cultura gastronmica, ja que la manca de referncia convertiria el conceptencia singular. de deconstrucci en una construcci a partir del no-res.6. Simbiosi mn dol / mn salat. Un dels mtodes creatius de la cuina davant- 12. Minimalisme. Es pot abordar des de quatre punts de vista diferents: minima-guarda s la simbiosi entre aquests dos mns, ja sigui mitjanant la utilitzaci de lisme del mos, minimalisme del plat, la declinaci o minimalisme de producte,les tcniques dun dels dos mns, per traslladades a laltre. que consisteix en centrar la proposta dun plat a un nic producte, i el pluralisme7. Productes i elaboracions comercials en lalta cuina. La cuina clssica sha com a derivaci del minimalisme de producte.caracteritzat per recrrer a productes als quals la tradici havia conferit un 13. Sinrgia. En tot procs creatiu, la capacitat per no deixar cap porta tancadacert prestigi gastronmic, per des de fa poc ms duna dcada sha produt s tamb molt important.la incorporaci de productes i elaboracions que no pertanyen al mn de laltagastronomia.8. Canvis en lestructura dels plats. Aquest mtode es caracteritza per replante-algunes aportacions de Ferran adrijar la jerarquia clssica de producte, guarnici i salsa. La nouvelle-cuisine ja vaMoltes vegades, trobar un concepte nou significa tamb trobar la tcnica queiniciar aquesta proposta, per actualment sha pogut fer un salt qualitatiu encara el propicia. Per exemple, fins al 1998, als restaurants les niques gelatines quems important amb laparici de gelats i sorbets salats, escumes, etc., els qualsse servien eren fredes. Per elaborar un concepte prviament buscat i desitjat,han perms trascendir les disposicions caractersitiques dels modes clssics i la gelatina calenta, a El Bulli es va haver de trobar la tcnica especfica, aixobliga a repensar lestructura dels plats. com el producte que podria propiciar-la. Aquesta substncia va ser en primera instncia lagaragar, un derivat de les algues (actualment existeixen productes9. Associaci. Tan senzill com fer llistes de productes, delaboracions, guarnici-ons, tcniques de cocci, salses, etc., i associar els diferents elements entre ells.10. Inspiraci. La cuina com una obra dart per emular-la o utilitzar-la com a El secret, el cop de geni, rau en el punt de vista,referncia extraculinria. en la capacitat per imaginar les coses des duna possibilitat diferent 15. gelificants que permeten aconseguir-les). Des daleshores, les gelatines calentesestan a la disposici de molts cuiners que les han elaborades.Una altra tcnica emblemtica s la de les escumes, les quals potser sn lesms clebres de El Bulli. Les escumes sn un bon exemple de la recerca dunatcnica que permeti dur a terme un concepte ja imaginat, un desig del cuiner.Linvent de les escumes es va produir el 1994. Per el 1998 es va donar un pasendavant amb aquest concepte i tcnica i, duna forma potser un punt temerria,es van comenar a elaborar les escumes calentes I s que, per descomptat, enalgunes ocasions latreviment i laudcia sn tamb part fonamental del procsdinnovaci.En qualsevol cas, El Bulli s un exemple singular i amb una veu prpia internacio-nal en el camp dels cuiners que shan dedicat i es dediquen a crear nous concep-tes i tcniques. Aqu, la recerca tcnicoconceptual es revela com un mtode percrear, ja que incideix justament en la voluntat de trobar sistemticament aquestsconceptes i tcniques.Trobar un concepte nou significa tamb trobarla tcnica que el propicia 16. A linici daquest llibre hem definit la innovacides de diversos punts de vista. Desprs, ho hem vista travs de projectes reals, productes i serveis queavui trobem al mercat.Arribats a aquest punt, no volem tancar lltimapgina sense afegir que innovar tamb s saberpensar el futur, imaginar les coses que podenesdevenir algun dia i projectar-les com a exerciciintutiu i de creativitat.Aix s el que sovint mou el dissenyador XavierClaramunt, que ens fa una proposta innovadora,futurista i suggerent: Galactic Suite, lhotelespacial. Quan els viatges a lespai ja no siguinquelcom fora del com, alg ja hi haur pensat 17. Agram la tasca de totes les persones i tots els equips que amb el seu treballimaginatiu fan de Barcelona una ciutat innovadora. El propsit daquestes pginesha estat el de mostrar la feina dalguns dells a travs dels seus projectesi productes, i esperem, en el futur, tenir ocasi de poder-ne fer emergir tantsdaltres que han quedat al calaix i que cada dia sn ms.