1INEHCASOCIETAT CATALANA DE FILOSOFIA

PENSAMENT I FILOSOFIAA CATALUNYA

I: 1900-1923

JOSEP MONSERRAT MOLASPOMPEU CASANOVAS (eds.)

2

3PENSAMENT I FILOSOFIAA CATALUNYA

I: 1900-1923

4

5INEHCASOCIETAT CATALANA DE FILOSOFIA

PENSAMENT I FILOSOFIAA CATALUNYA

I: 1900-1923

JOSEP MONSERRAT MOLASPOMPEU CASANOVAS (eds.)

6 Els autors dels articles, 2003 INEHCA, 2003

Institut dEstudis Humanstics Miquel Coll i Alentornc/ Mallorca, 162-164, entresol 1a - 08036 Barcelona

Compost i imprs per I. G. Santa Eulliac/ Sant Joan Bosco, 10 - 08187 Santa Eullia de Ronana

ISBN: 84-920881-9-2Dipsit Legal: B-52.241-2002

7PRTICEl pensament i la filosofia a Catalunya formen part, molt important, de la

seva histria i, fins i tot, de la identitat de cada un dels catalans. Per aix pensoque la seva coneixena i la seva difusi sn un objectiu no sols valus, sintamb indefugible per a nosaltres. I en aquest camp s molt el que encara ensqueda per fer. Em ve a la memria la sorpresa que va causar en el Consejo deUniversidades el fet que la Universitat Ramon Llull presents, per a la sevaaprovaci, un pla destudis de la llicenciatura en filosofia que incloa lassignaturadHistria de la filosofia catalana, per primera vegada com a obligatria. Undels presents, catedrtic duniversitat, incorporat com a membre del Consejo deUniversidades en condici de tcnic, va arribar a preguntar, en plena sessipblica, qu farem de les hores restants del curs, que en tenia trenta, un cophagussim explicat Ramon Llull. Vaig respondre-li que estava segur que ensfaltarien hores per a exposar tants daltres autors, des dArnau de Vilanova oRamon Sibiuda fins a Balmes, Eugeni dOrs o Jaume Bofill. El pla destudisva ser finalment aprovat pel Consejo, i lassignatura va ser impartida pel professorEusebi Colomer, excepcional coneixedor daquesta temtica i molt capa defer-la atractiva, amb les seves brillants exposicions. I pass el que ja es podiapreveure, ben a linrevs del que suposava el catedrtic del Consejo. Les trentahores previstes permetien arribar tot just als segles XVI o XVII, i va caldre introduiruna segona part, tamb de trenta hores, sobre la histria de la filosofia catalanadels segles XVIII, XIX i XX. Aquesta va ser impartida pels professors IgnasiRovir i Misericrdia Angls, que ara, des de la mort del Pare Colomer, es fancrrec de tota la matria.

Conixer i estimar Catalunya va ser un dels grans ideals que ompliren lavida de Miquel Coll i Alentorn. s ben sabut que, durant ms de quarantaanys, va donar llions dHistria de Catalunya, no sols a Barcelona sin tamba daltres poblacions. Ens plau molt, doncs, haver pogut oferir, a lInstitut queporta el seu nom, aquests cursos sobre el pensament i la filosofia a Catalunya alllarg del segle XX. I veiem amb goig que sen puguin publicar les conferncies, pertal dassegurar-ne una major difusi. El nostre agrament vol arribar a cada undels ponents, en especial al nostre estimat Pare Miquel Batllori, als organitzadorsprincipals, els professors Josep Monserrat i Pompeu Casanovas, i tamb alDepartament de Cincia Poltica i Dret Pblic de la Universitat Autnoma deBarcelona, i a la Societat Catalana de Filosofia, filial de lInstitut dEstudisCatalans, per la seva valuosa collaboraci.

JOSEP M. COLLPRESIDENT DE LINEHCA

8En la darrera fase de preparaci del llibre ensha sorprs la mort del P. Miquel Batllori.A ell, doncs, volem dedicar aquest volum.

9PRESENTACI

Aquest s el primer volum duna srie de tres llibres que tracten dela histria intellectual a Catalunya. Lestabliment dun camp, dominio mbit de recerca dedicat a la histria de la filosofia contemporniacatalana s, simplement, fer possible lorganitzaci necessria per talque el contacte professional i el dileg entre els estudiosos daquestamatria es doni en unes condicions mnimes de normalitat. No pre-tendre, dentrada, tancar i acotar lespai s noms una mesura de pru-dncia: els resultats fins ara obtinguts, les descobertes recents depersonatges i obres oblidats, la conceptualitzaci de la tasca empre-sa, la vacillaci inherent al que sigui filosofia, suggereixen parlar msaviat dhistria intellectual. No acotar, dentrada, lespai de lmbit ensobliga, tanmateix, a revisar el que sha fet fins ara, agraint tots elsesforos que shan realitzat. Permetre que tota la informaci estigui alabast dels investigadors s una condici necessria, no encara sufi-cient, per a lestabliment del domini de recerca que pretenem.

La tradici intellectual prpia no s, ni de bon tros, lnica tradi-ci de la reflexi filosfica contempornia catalana. Resulta ser, per,la tradici ms malmesa, i, per aix, mereix una dedicaci especial.No descobrim res si ara recordem que la precarietat material, fsica,de conservaci daquest llegat s preocupant. Qualsevol cultura nor-malitzada t presents els seus propis antecedents a lhora destablirels passos a seguir en el seu desplegament, i s del dileg crtic ambaquests antecedents que poden nixer vertaderes novetats. Les cir-cumstncies de la nostra histria recent han impedit aquesta norma-litat. Aquest mbit o domini cal que es doti dels instruments necessaris:publicacions peridiques, obres de referncia, canals de comunica-ci, bases de dades, arxius documentals i bibliogrfics daccs pblic.Esperem obtenir alguns resultats de les iniciatives fins ara empreses.

Dentre els diferents projectes anunciats amb la voluntat de crea-ci dun mbit de recerca, el primer que ha aconseguit resultats haestat el cicle de conferncies sobre Pensament i Filosofia a Catalu-nya. Dividit en tres cursos (1900-1923, 1924-1939, 1940-1975), enpresentem ara els textos del primer celebrat entre el 25 d efebrer i l1de mar de 2002. La frmula no s original, i hi ha antecedents que

10

cal tenir presents tamb: entre daltres, el cicle del seminari promogutpels Consells Populars de Cultura Catalana1 , el cicle de la FundaciACTA-Societat Catalana de Filosofia2 , el cicle de conferncies delLiceu Joan Maragall3 , el IV Cicle Aranguren patrocinat per la Funda-ci Caixa de Sabadell4 i lAjuntament de la ciutat, etc. En cert sentit,el resultat ara obtingut ns parell: bons especialistes en les temti-ques ens presenten el resultat de la seva recerca o de la seva reflexisobre lautor proposat. Daquesta manera, engruixim les refernciesbibliogrfiques sobre determinats autors, i fins i tot gaireb ninauguremalgunes.

Malgrat el seu abast limitat, aquest cicle de conferncies, del qualpresentem els textos en aquesta edici, ha esdevingut, tamb,loportunitat didentificar, localitzar i relacionar les persones interes-sades en el tema i assentar les bases duna xarxa de recerca dotadadels instruments necessaris. Els cursos han servit, tamb, a un pro-jecte que va ms enll de la seva concreci.

Cal, doncs, agrair a lINSTITUT DESTUDIS HUMANSTICS MIQUEL COLL IALENTORN la generositat amb qu ha acollit aquests cicles de confe-rncies i la coresponsabilitat de la seva publicaci. Amb el patrocinidaquests cursos, es fa memria de les facetes, tan unides, dhistoriadori de catalanitat del nom que honoren, a les quals cal afegir la dedica-ci a la filosofia de lactual president. Tot ha contribut a lacollimentdunes activitats que sentenen des duna voluntat de normalitzacide la vida cultural. Tamb hem dagrair la collaboraci del Departa-ment de Cincia Poltica i Dret Pblic de la Universitat Autnoma deBarcelona, i de la Societat Catalana de Filosofia, filial de lInstitutdEstudis Catalans, coresponsable de la publicaci.

La selecci dels autors estudiats i dels collaboradors no va tenir laintenci de ser ni exhaustiva ni normativa. La intenci era, en el marcformal preestablert dun cicle de deu conferncies, la de mostrar, in-tutivament, una imatge del perode, barrejant, fins a cert punt demanera dislocada, autors de diferent qualitat, especialitzaci, tendn-cia i ress pblic. Autors gaireb desconeguts, autors inevitables, al-gunes relacions ms o menys forades no sn sin el resultat de voler

1. R. ALCOBERRO, et alii, El pensament a Catalunya (1), Barcelona: El Llamp, 1987.2. . CASTIEIRA (ed.), La filosofia a Catalunya durant la transici (1975-1985), Barce-

lona: Acta/Quaderns, 1989.3. Lectura de filsofs catalans del segle XX, nmero monogrfic de Revista de lAcadmia

de Filosofia. Liceu Joan Maragall, Barcelona: PPU, 1995.4. P. CASANOVAS (ed.), Filosofia del segle XX a Catalunya: mirada retrospectiva, Sabadell:

Fundaci Caixa de Sabadell, 2001.

11

mostrar que hi ha encara molt per fer en aquest mbit. Els diferentsestils i atansaments de les aportacions realitzades pels professorsconvidats ens parlen, tamb, de com pot ser de rica la recerca arealitzar i arriben a mostrar la necessitat encara destablir, en algunscasos, els ms elementals instruments de treball.

En el text presentem els textos segons lordre cronolgic dels au-tors estudiats. Comenar amb Josep Torras i Bages (1846-1916) no fasin insistir en la decisiva influncia que sobre la filosofia, lesttica ila poltica (conservadores) tindr el seu neotomisme passat per Bal-mes. La formaci jurdica del Dr. Joan Llus Prez Francesch, de laUniversitat Autnoma de Barcelona, posa laccent sobretot enlaspecte de les nocions poltiques del bisbe Torras.

La figura del bileg i filsof Ramon Turr (1854-1926) cobreixuna de les aportacions acadmiques ms solvents en el camp cient-fic, en la seva reflexi epistemolgica i la seva derivaci crtica. ElDr. Salvi Turr, de la Universitat de Barcelona, emfasitza en la sevaconferncia precisament en la concepci crtica del pensament deRamon Turr proposant-ne una nova valoraci.

Tamb resulta innovadora laportaci que Antoni Mora fa del pen-sament de Joan Maragall (1860-1911), sobretot en la clau potica ipoltica del desemparament.

Cal agrair especialment laportaci del P. Miquel Batllori. T lapeculiaritat de tractar de dos personatges, als quals ja havia dedicatimportants estudis, i que en el text que presenta silluminen recpro-cament: Ignasi Casanovas (1872-1936) i Frederic Clascar (1873-1919).Amb aquesta reflexi semfasitzava el bon nivell assolit per la his-toriografia i recuperaci del pensament del set-cents i vuit-cents aCatalunya.

Per altra banda, el Dr. Isidre Molas, de la Universitat Autnomade Barcelona, en un registre ben diferent, ens situa laportaci deGabriel Alomar (1873-1941) en la cristallitzaci del pensament pol-tic del socialisme.

Tamb presenta una aportaci historiogrfica i dedici de textosinteressant la figura de Salvador Galms (1876-1951), un dels re-presentants dels estudis lullians; s aquest laspecte ms relle-vant estudiat per la Dra. Misericrdia Angls, de la UniversitatRamon Llull.

Des daquesta ptica dels estudis dhistria de la filosofia podriavalorar-se, sobretot, el treball de Toms Carreras Artau (1879-1954)en el camp concret de la histria de la filosofia medieval, tal com ensel presenta Manuel Satu, de la Societat Catalana de Filosofia.

Una lectura molt suggerent dEugeni dOrs (1881-1954) s la queens presenta la Dra. Merc Rius, de la Universitat Autnoma de Bar-

12

celona, en el seu Eugeni dOrs i el pecat en el mn fsic tenint encompte que considera instriables filosofia i poltica..

El volum es clou amb el text dedicat a Alexandre Gal (1886-1969). Tot i que cronolgicament hauria danar en el segon volumdaquesta srie, el tractament que en fa el seu fill, Jordi Gal, de laSocietat Catalana de Pedagogia, emfasitza el paper dAlexandre Galcom a historiador de la cultura catalana del primer ter del segle vint,i mostra com apareixen estudiats els aspectes ms fonamentals delempresa cultural del catalanisme poltic en la seva magna Histria deles institucions i del moviment cultural a Catalunya (1900-1936).

Aquest volum que ara publiquem vol ser un pas ms en defugir lesdues anomalies prpies de la nostra situaci discreta i duna certanormalitat, o normalitzaci relativa, de qu parla el professor PereLlus Font en la ms recent visi de conjunt del panorama filosficdel segle XX5 _lanomalia del sucursalisme i lanomalia de la recepcidel pensament contemporani sense fer referncia a la filosofia catala-na de preguerra. Els tres cicles de conferncies de lINEHCA pretenensumar-se als destacats esforos realitzats per combatre aquestes ano-malies6 , i han volgut servir docasi per crear una xarxa temtica so-bre la nostra histria intellectual recent.

JOSEP MONSERRAT MOLAS I POMPEU CASANOVAS

5. P. LLUS FONT, Les idees i els dies. Un segle de filosofia i cincies socials als PasosCatalans, Barcelona: Proa, 2002, pp. 15-60.

6. Ens remetem al text de Pere Llus Font, supra, en el qual es recullen en labibliografia, a ms de les obres collectives citades anteriorment, les principals aporta-cions personals a una visi general del pensament contemporani catal (Bilbeny, RiusRubert de Vents), i els estudis monogrfics indispensables per encarar aquest projec-te collectiu destudi i recerca.

13

JOSEP TORRAS I BAGES:INTRODUCCI AL SEU PENSAMENT POLTIC 1

JOAN LLUS PREZ FRANCESCH

I. Notes biogrfiques i contextuals

Una aproximaci a la vida i a lobra de Josep Torras i Bages podriapartir duna compartimentaci de la seva trajectria personal en tresetapes clarament diferenciades. Una fase inicial, o de formaci uni-versitria i sacerdotal, que acabaria al voltant del 1886 amb laparicidel primer article de temtica catalanista a La Veu del Montserrat i quepassaria per dates significatives, com la finalitzaci dels seus estudisde Dret i de Filosofia i Lletres (1869), lordenaci sacerdotal (1871) ila incorporaci al nucli de Vic, quan lintegrisme s un dels correntsdominants en el catolicisme i el tomisme est essent revitalitzat apartir de les directrius papals.

Una segona etapa abraaria els anys 1886-1899. Torras senquadradins una estratgia duna part de lEsglsia catlica: lafiliaci al cata-lanisme mitjanant la via de la definici ideolgica. Sn aquests elsanys que ens interessa fer ressaltar i en els quals sedifica la construc-ci torrasiana de la regi. Torras aprofundir en el tomisme i propo-sar superar lintegrisme i el carlisme en el marc duna interpretaciruralista i tradicionalista de Catalunya matisadament diferent, tot ela-borant unes propostes regeneracionistes que sincorporaren al catala-nisme de les darreries del segle XIX.

Una tercera fase de la vida del nostre autor s laccs a la dignitatepiscopal el 1889. Aquest fet, per, no t rellevncia per a la sevaconstrucci regionalista. Augmenta, aix s, la seva condici de figu-ra pblica respectable, per no innova el seu pensament, sin que, talcom podem veure en el prleg que afeg el 1905 a La Tradici Catala-

1. El present text s una revisi i adaptaci de lestudi preliminar fet per lautor enel llibre J. TORRAS I BAGES, Lesglsia i el regionalisme i altres textos (1887-1899), Barce-lona: Edicions la Magrana/Diputaci de Barcelona, 1985.

14

na, es ratifica en tot el que havia afirmat fins aleshores 2. Ara elabora-r pastorals, algunes de les quals podem considerar corollaris tem-tics de qestions ja suscitades en letapa anterior, per la sevaaportaci terica al que anomenen ms endavant reacci antialmira-lliana resta ja configurada.

1. LETAPA DE FORMACI

Josep Torras i Bages va nixer a la casa pairal familiar, el mas Gomde Sant Valent de les Cabanyes (Alt Peneds), el 12 de setembre de1846, dins duna famlia hisendada i marcadament religiosa, de laqual fou el fill bar nic. La seva infantesa transcorregu a Vilanovai la Geltr i a Vilafranca del Peneds, comenant en aquesta poblaciel batxillerat que acab a Barcelona lany 1863. A Vilafranca fou deixe-ble de retrica de Coll i Veh, ms tard catedrtic a lInstitut de Bar-celona. Estudi a la restaurada Universitat daquesta capital, i obtingudesprs el doctorat en Dret i en Filosofia i Lletres amb una tesi dedi-cada al matrimoni cristi. Xavier Llorens i Barba i els germans Pau iManuel Mil i Fontanals, tots com ell de Vilafranca, foren els seusgrans mestres en el camp de la filosofia, mentre que Manuel Duran iBas ho fou a Barcelona en lmbit jurdic.

Efectivament, el psicologisme llorensi reelaborat a partir delensenyament de Mart dEixal sexpressava en la seva vessantcollectiva mitjanant el sentit com, ents com a criteri de veri-tat, i trobava el mxim exponent en la idea de lesperit nacional.Seguia la filosofia escocesa del sentit com, lligada a una certainfluncia kantiana i a lescola histrica del dret. Manuel Mil iFontanals adopt una orientaci semblant, tot argumentant unadefinici historicista de lesperit nacional que sinstall en el fe-nomen de la Renaixena. Participaven tamb daquesta ptica ungrup de juristes conservadors en estreta relaci amb lescola his-trica que reflectiren directament la influncia de Savigny: Rey-nals i Rabasa, Francesc Permanyer i molt especialment Manuel Durani Bas.

Tant els filsofs com els juristes recolliren, dalguna forma, elsinteressos i inquietuds duna part de la burgesia catalana, tot pro-duint un programa de combat que influ en la joventut universitria

2. J. TORRAS I BAGES, La Tradici Catalana, Barcelona: Selecta, 1966, 3a ed.pp. 17-20. Hi ha una altra edici del llibre a Barcelona: Edicions 62-La Caixa, 1981(Collecci Les millors obres de la literatura catalana, nm. 66) i ms recentmenta Obres Completes, volum 1, Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat,1984, pp. 225-716. Altres edicions de les Obres completes sn les publicades perBarcelona: Editorial Balmes, 1935, 25 vol., i per Barcelona: Editorial Selecta, 1948,en un nic volum.

15

de les dcades segents 3. Seran homes que, malgrat declarar-se con-servadors, es desmarcaran de labsolutisme i manifestaran un palsrebuig per lintegrisme i el carlisme.

Torras convisqu inevitablement amb aquest mn didees durantla seva estada a les aules universitries. Tampoc defug la influnciadel tomisme, laltra tendncia que, per aquells anys, anava reeixintentre els catlics. Aix, el curs 1869-70, mogut per un incessant ne-guit intellectual i per un carcter introvertit i retret _hi influ lagudamiopia que patia_ ingressa en el seminari de Barcelona. El seminari,que, des de la generaci anterior de Balmes o Claret, havia estat pro-mogut com a nucli de la renovaci dels estudis eclesistics, obre lesportes al jove Torras i Bages. Un jove inquiet que participava tamben les tertlies literries de lacadmia El Buen Deseo i El Est-mulo. En aquesta darrera, on es reunien fonamentalment joves defora de Barcelona, va conixer, el 1867, Jaume Collell, que amb eltemps esdevindr lamic ms ntim4 .

El 1871 es propaga la febre groga a Barcelona i Torras sen va aVic, amb la intenci de continuar els estudis de teologia en el semina-ri daquesta ciutat. Ara refermar lamistat amb Collell, que segueixel mateix itinerari. Estem davant dun fet important en la vida deTorras: el seminari de Vic, de slid ambient tomista, li possibilitadentrar plenament en contacte amb la Summa Teolgica de Sant TomsdAquino. Si a letapa universitria havia rebut la decisiva influnciade la filosofia del sentit com ensenyada per Llorens i Barba, ararebr la determinant influncia del tomisme5 .

El mateix any s ordenat sacerdot a Girona pel bisbe de la dicesi,Bonet. A lacte, de carcter redut per la mort recent del pare, hi as-sisteixen, a part dalguns familiars, Morgades, Estalella i Corts, quems tard, com el mateix Torras, arribaran a lepiscopat. Continua es-tudiant teologia al seminari de Barcelona fins a obtenir-ne el grau debatxiller el 1875. Lany segent, al seminari de Valncia, assol lallicenciatura en aquesta disciplina. Poc abans, el 1873, shavia tras-

3. Vegeu, J. M. BATISTA I ROCA, Mart dEixal i la introducci de la filosofiaescocesa a Catalunya, a Hispanic studies in honour of Gonzalez Ubera, Oxford: TheDolphin Book, 1959, pp. 41-60. Tamb, M. JORBA, Manuel Mil i Fontanals en la sevapoca, Barcelona: Curial, 1984, p. 185. J. ROURA, Mart dEixal i la filosofia catalana delsegle XIX, Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1980, pp. 141 i ss.

4. Sobre la correspondncia epistolar Torras-Collell, vegeu J. COLLELL, Dulcis Ami-citia, Vic: Tip. Balmesiana, 1926. Remetem tamb al llibre J. COLLELL, Escrits poltics,Vic: Institut Universitari dHistria Jaume Vicens i Vives/Eumo Editorial, 1997,especialment el prleg a crrec dIsidre Molas, pp. 21-59.

5. Dalguna manera, per a Torras, sobretot la dels darrers temps, la filosofia lloren-siana era concebuda com un intent dacostament a lescolstica, procs en el qual noestava dacord el condeixeble Menndez Pelayo. Sobre aquest punt, vegeu J. TORRAS IBAGES, La Tradici Catalana, Barcelona: Selecta, 1966, p. 142, nota 2.

16

lladat amb la famlia a Barcelona, per lambient anticlerical que en-volt la proclamaci de la Primera Repblica espanyola va empnyerTorras a ultrapassar els Pirineus i a residir uns mesos a Vin, prop dePerpiny, on es trob amb altres clergues catalans, com ara el mateixCollell, Gaiet Barraquer o Jacint Verdaguer. Sembla que hi reberenuna ajuda sistemtica ms o menys consistent dels legitimistesfrancesos.

Aprofitant el seu exili, el 1874 fu un viatge amb Collell a Franai a Itlia. Passaren un mes a Roma, on van tenir una audincia priva-da amb el Papa Pius IX. Li feren lliurament de la recaptaci obtingu-da per la integrista Revista Popular, les anomenades almoines del Dinerde Sant Pere (37.000 rals dor) en suport del pontfex, consideratpresoner al Vatic des de 1871 arran de lannexi al nou estat unifi-cat itali.

El 29 de desembre de 1875 t lloc el cop militar del general Mar-tnez Campos a Sagunt i sinicia la restauraci borbnica, en una din-mica afavorida pels grups burgesos catalans,6 que veieren amb bonsulls la reconducci de la repblica conservadora de Serrano verslalfonsinisme. En aquesta evoluci jug un paper substancial de sen-sibilitzaci el Diario de Barcelona i, fonamentalment, el seu direc-tor Joan Ma i Flaquer, malgrat que no trigaren a sortir divergnciesamb la direcci del partit canovista. Un punt decisiu de polmica,que provoc la separaci de Ma dels rengles canovistes, fou el de-bat sobre la qesti religiosa. Ma, que havia estat abans del 1868a favor de les tesis del catolicisme liberal, arribant a participar en elscongressos de Malines, reflect una significativa evoluci des de 1875,que es manifest en la campanya que el Brusi port a terme desdaquest any fins al 1877 contra larticle 11 de la constituci canovis-ta, que introdua el principi de la tolerancia de cultos, essent parti-dari del restabliment de la unidad catlica de Espaa que recollia laconstituci moderada de 18457 .

La generaci segent de catlics, la de Torras i Bages, sadaptms al sentit de la histria, que caminava vers una prdua progressivade pes del principi religis. I aix, el tradicionalisme, per via de tran-sacci, hagu de modificar les seves formes dexpressi per a esdeve-nir quelcom amb possibilitats de pervivncia dins del sistemacanovista. Aquesta s la lgica de Torras, que en lordre dels principis

6. Vegeu B. de RIQUER, Conspiracin contra la I Repblica. La Liga del OrdenSocial o el alfonsinismo cataln del sexenio, a Historia 16, 75 (juliol 1982), pp. 22-32.

7. Levoluci de Ma i Flaquer fou producte del desengany de les tesis del catoli-cisme liberal. El Syllabus i la reacci vaticana contra el liberalisme en els anys seixanta, elfracs de les experincies belga i espanyola davant la llibertat religiosa, la por als fen-mens de la repblica laica i al moviment obrer, tot plegat poden sser causes del canvien els seus plantejaments.

17

proclam una intrnseca relaci entre Catalunya i el cristianisme, ac-ceptant formalment larticulaci juridicoconstitucional de 1876, talcom podem veure en la disposici transitria de la Base 1a de Man-resa (1892) referent a les relacions Esglsia-Estat a Catalunya 8. Eltradicionalisme antisistema sexpressava en el carlisme, exasperat perla qesti romana, la derrota bllica papal de 1870 i la desfetamilitar carlina de 1876. El tradicionalisme, per, si volia jugar algunpaper possibilista, havia de cercar una relativa conciliaci amb el ca-novisme. Com tindrem ocasi dobservar, la construcci mental deTorras es mou entre aquestes coordenades: donar una resposta des delEsglsia a la histricament refractria rea catalana (i per aquestavia tamb oferir solucions a la resta de lEstat espanyol), resposta enconjunt que, duna banda, supers el carlisme i que, de laltra, instau-rs un modus vivendi acceptable amb lEstat de la Restauraci i lesseves manifestacions considerades liberals 9.

En aquest context, el 2 de febrer de 1878 surt per primera vegadauna publicaci setmanal, La Veu del Montserrat, dirigida per Collell ieditada per Ramon Anglada, que esdevindr lrgan dexpressi delque sha anomenat vigatanisme. Entenem per tal un grupdintellectuals catalanistes que tenen llur centre vital a la ciutat deVic, molt influts per lambient eclesistic i lestratgia de lEsglsia,que vertebraran una teoria superadora del carlisme, decebuts daquestmoviment arran de la derrota bllica de 1876, per igualment rura-lista i tradicionalista, que sincorporar posteriorment, en la dcadadels noranta, als components ideolgics del catalanisme poltic con-servador. Verdaguer i Calls, Torras i Bages, Morgades, Collell podienser-ne els homes ms representatius 10. Autodefinida com a setmana-ri pastoral, amb el subttol de setmanari popular de Catalunya, LaVeu del Montserrat llua la divisa sallustiana de Pro Aris et Focis, conce-

8. Les Bases de Manresa reberen el nom oficial de Bases per a una Constituciregional Catalana, aprovades per la Uni Catalanista el 1892. Sobre aquest documentpodeu consultar, J. L. PREZ FRANCESCH, Les Bases de Manresa i el programa poltic de laUni Catalanista (1891-1899), Manresa: Fundaci Caixa de Manresa, 1992. Sobre eldiferent plantejament adoptat davant larticle 11 de la constituci de 1876, entre Ma,duna banda, i Torras, de laltra, vegeu J. M. VALLS, Ma i Flaquer i la cuestinreligiosa (1875-1877), dins Premio Nacional de Periodismo Juan Ma y Flaquer, Torre-dembarra: Ajuntament de Torredembarra, 1970, pp. 45-53.

9. Cf. J. BONET I BALT, LEsglsia catalana de la Il.lustraci a la Renaixena, Barcelona:Publicacions de lAbadia de Montserrat, 1984, pp. 607-618.

10. Sobre el setmanari, vegeu M. RAMISA, Els orgens del catalanisme conservador i LaVeu del Montserrat, 1878-1900, Vic: Eumo, 1985. Tamb s til V. CACHO VIU, Cata-lanismo y catolicismo en el ambiente intelectual finisecular, dins Aproximaci a lahistoria social de la Iglesia contempornea, Madrid: Real Monasterio de El Escorial, 1978,pp. 299-321. Ms general s el llibre de B. SELVA, Vigatans i el vigatanisme, Barcelona:Selecta, 1966. Sha de destacar que des de bon comenament La Veu del Montserratpretengu no recloures en una ptica noms literria, com La Renaixena.

18

buda per Collell en el sentit de Per Du i Catalunya. Seria la ma-teixa divisa que des de 1890 es podia llegir a La Veu de Catalunya,publicaci que arribar a ser lrgan dexpressi de la Lliga Regiona-lista, en la qual tamb collaborar Torras. Quan entra en conflicte larelaci Anglada-Collell, lacord entre Verdaguer i Calls i aquest da-rrer va fer possible la continuaci de La Veu a Barcelona. Des de1880, Torras collabora assduament en la citada revista amb articlessobre tomisme; en destaquem: Preces tomsticas (1883), SantToms i Lle XIII (1887). En aquesta poca, Torras tamb publicallibres piadosos o espirituals com Mes del Sagrat Cor de Jess (1880) iDiscurso sobre la influncia que la devocin al Sagrado Corazn est destinadaa ejercer en los tiempos modernos (1881), aquesta darrera obra distingidaamb una especial menci de Lle XIII.

Recordem que s el moment de la restauraci oficial del tomismeimpulsada oficialment per Lle XIII en lencclica Aeterni Patris, en-cara que ja abans es pot observar lorientaci en el Motu Propio dePius IX, Doctoris Angelici nemo. Es tractava dun tomisme renovat, enbona part promogut per la Companyia de Jess (a Itlia sn rellevantsles obres de Prisco, Taparelli i Sanseverino) i pel cardenal Mercier enlInstitut Filosfic de Lovaina. Aquest neotomisme sinscriu dinsdel moviment ms gran de la neoescolstica, on es perseguia resca-tar el pensament cristi medieval, cercant-hi una philosophia perennis,que pogus considerar-se eternament vlida, separada de les circums-tncies historicotemporals en qu es don. En certa manera, sarribavaa codificar en uns principis bsics el que podien sser les lnies con-ductores o inspiradores de la renovada ortodxia catlica, per fer fronta lambient lliurepensador.

Torras se sent plenament identificat amb la iniciativa vaticana iactu amb la pretensi de desenvolupar-la a Catalunya. No solamentlassumir en els seus esquemes intellectuals, sin tamb en els ins-truments pblics dactuaci eclesial. Aix, collaborar enlAcadmia Filosfico-Cientfica de Sant Toms dAquino, fun-dada pel bisbe Urquinaona, amb qui Torras mantenia una estretarelaci. Escriur a la revista portaveu de lentitat, La Ciencia Cat-lica, on continua la seva preocupaci pel tomisme. Aix apareixe-ran les seves obres: Panegrico de Santo Toms de Aquino i Doctrinasobre la direccin al ideal de la ciencia (1882-1883). Dins de la novaacadmia referm el contacte amb homes que ja coneixia de letapauniversitria: Joaquim Rubi i Ors, Manuel Mil i Fontanals,Eduard Llanas, Ricard Corts o Manuel Duran i Bas. En una lniaparallela, Torras escriu sobre la maoneria des de La Veu del Mont-serrat, en un atac explcit a les tendncies lliurepensadores i com acontribuci a la campanya antimanica encetada per Lle XIII enlencclica Humanum Genus.

19

2. LA INCORPORACI A LA REACCI ANTIALMIRALLIANA

Bona part de la temtica religiosa de Torras, apareguda tant a LaVeu del Montserrat com en altres publicacions, s deutora duna m-plia reflexi catalanista. Es tractava de contribuir a posar les basesideolgiques per a fornir un projecte sostenible per lEsglsia i dife-rent al de Valent Almirall11. Aquest havia encapalat la comissi quepresent al rei Alfons XII el Memorial de Greuges (1885) i haviapublicat, el 1886, Lo Catalanisme i, el 1887, LEspagne telle quelle est.Almirall era considerat massa esquerr per bona part de la burgesia,que desconfiava dell, encara que momentniament havien acceptatalgunes de les seves iniciatives. Tampoc lEsglsia no el veia ambbons ulls pel seu liberalisme i per lacceptaci que feia dels principisliberals. La Veu del Montserrat, arran de la creaci del Centre Ca-tal el 1882, ja havia criticat Almirall en un editorial redactat perCollell i titulat Qui tot ho vol, tot ho perd. Per la manifestaci msrellevant daquesta reacci antialmiralliana orientada pel nuclide Vic, en un intent de redefinir el catalanisme vers el catolicisme,fou laparici lany 1887 dun conjunt darticles que portaven el ttolgenric de LEsglsia i el Regionalisme, signats per Josep Torras i Bages,prevere. Collell, tot formant un tndem amb Torras, comena aformular, ja el 1879, aquesta estratgia vigatana, capa dincidir en-tre els catlics catalans, en publicar lopuscle El catalanisme, el que s iel que deuria ser.

Largumentaci de Torras sestructura bsicament al voltant de larecepci de dues lnies de pensament, que constitueixen els eixos subs-tancials del seu regionalisme: el iusnaturalisme teolgic de cairetomista i la sintonitzaci amb el pensament neotradicionalista. Altra-ment, el context de la reacci, lhem de trobar en lescissi que el1887 es produeix en el Centre Catal dAlmirall, amb la constitucide la Lliga de Catalunya pels sectors ms conservadors i la incorpora-ci dels joves del Centre Escolar Catalanista. El mateix any surt elllibre de Ma, El Regionalismo, que tamb considera Almirall el prin-cipal enemic del catalanisme ben pensant. A partir daleshores elmoviment catalanista resta dividit en dos i Almirall va perdent capa-citat de convocatria mentre augmenta la dels conservadors. Dos fetsens demostren aquesta tendncia: la polmica sobre la conveninciao no de lExposici Universal de Barcelona, el 1887, i lany segent

11. Sobre Almirall, vegeu: J. M. FIGUERES, Valent Almirall: promotor del Memo-rial, dins LAven, 80 (mar de 1985), pp. 50-55. J. SOL TURA, El pensamiento y latrayectoria de Valent Almirall, dins Revista Jurdica de Catalua, nmero extraordinaridel 75 aniversari (1970), pp. 341-366. J. J. TRIAS VEJARANO, Almirall y los orgenes delcatalanismo, Madrid: Siglo XXI, 1975. I. MOLAS, El liberalisme de Valent Almirall i elsorgens del catalanisme poltic, dins Les arrels histriques de les esquerres catalanes, Barce-lona: Edicions 62, 2001, pp. 75-103.

20

la polmica respecte a lelecci dels membres del consistori dels JocsFlorals. Les tesis dAlmirall anaren de cap a caiguda fins que el 1894es dissolgu el Centre Catal.

Un catalanisme catlic i darrels neotradicionalistes sanava con-formant i el nucli de Vic hi contribu en gran mesura, en bona partmitjanant La Veu del Montserrat, que aplegava aix homes de pensa-ment conservador, per no pas integrista 12. En aquest sentit, s pro-bable que Torras es trobs molt ms a gust dins de lmbit de La Veuque no pas dintre de El Correo Cataln, diari carl de Barcelona, quanel 1883 el bisbe Urquinaona el va fer entrar de censor. Torras va dimi-tir al cap de dos mesos tot allegant que els articles no eren sotmesosa la seva censura. Aleshores, Torras pales la tendncia que volguportar endavant La Veu, tot marcant posicions respecte als sectorsms integristes del catolicisme i a la canalitzaci poltica daquestsmitjanant el carlisme.

A Barcelona, lloc on la lluita entre diferents postures catliques esmanifestava amb ms virulncia, hi havia tres posicions claramentdiferenciades, especialment durant la dcada de 1880-1890. La ma-joritria, encapalada per Sard i Salvany, tenia sota la seva rbitadues grans publicacions: El Correo Cataln i La Revista Popular, esmostrava fortament integrista i la seva influncia poltica sexercia atravs del carlisme. Nhi havia una altra que acceptava el rgim cano-vista, la constituci de 1876 i la dinastia, i fins i tot mirava amb sim-patia el liberalisme catlic. El portaveu daquesta orientaci fousobretot el Diario de Barcelona, i tamb El Criterio Catlico. Entre amb-dues tendncies, en trobem una tercera, que volia superar els enfron-taments entre les anteriors. Era la de conciliaci, representada per laja citada La Veu del Montserrat, compromesa a promoure el canvi detendncia en el si de lEsglsia catalana. La presncia de lEsglsia enel catalanisme estava destinada a fer de contenidor de lesperit mo-dern, per la via de la definici dun tertium genus. Calia presentarlEsglsia com a essencial a la ptria i, en aquest sentit, el vigatanis-me invert totes les seves forces. Es crearen, aix, smbols dunitat: elpatronatge de la Verge de Montserrat sobre Catalunya, la restauracidel monestir de Ripoll, la victria del Bruc com el moment mticdunanimitat patritica.

La Veu del Montserrat anava dirigida a clergues i intellectuals ca-tlics, per tamb a propietaris rurals i industrials. La seva influnciavol ser, doncs, especficament classista. En el fons era un missatge ala burgesia catalana amb profunds lligams amb el camp. Segons aquest

12. J. BONET i C. MART, Lintegrisme a Catalunya. Les grans polmiques: 1881-1888,Barcelona: Editorial Vicens-Vives/Fundaci Caixa de Barcelona, 1990. V. REINA,Iglesia y catalanismo poltico, Barcelona: Acadmia de Jurisprudncia i Legislaci deCatalunya, 1991.

21

missatge, calia adoptar una estratgia nova davant lEstat de la Res-tauraci i en la direcci del catalanisme. Aquesta voluntat darreradincitar la burgesia, de commoure-la, posant-la en relaci amb lesclasses acomodades de comarques per tal de portar a terme una reivindi-caci homognia de Catalunya, es manifesta, tanmateix, en la corres-pondncia entre Collell i Ma, el director del Diario de Barcelona i enel suport del Crcol Literari de Vic a les orientacions de La Veu.

Per el seu mbit dactuaci fou la ciutat, per mitj de lexercicidactivitats professionals o com a conseqncia de la compra de fin-ques urbanes. La Veu del Montserrat recoll i express aquesta tendn-cia del grup. Des de Vic, a ms, volgu abastar tot Catalunya. Lmbitde difusi i la voluntat de vinculaci social de la publicaci explica,en bona part, la inoculaci de les perspectives ruralistes i de lesexcellncies dels valors religiosos a futurs dirigents del nacionalismeburgs formats a Barcelona. La campanya dagitaci i protesta dirigi-da el 1889 per Narcs Verdaguer i Calls contra larticle 15 del projec-te de codi civil 13, express la comunicaci entre la burgesia barceloninai la burgesia rural del camp. Verdaguer i Calls ser lhome del nu-cli de Vic que, traslladat a Barcelona, far de punt denlla entre elgrup vigat i la burgesia de comarques, per una banda, i la burgesia deBarcelona que es mour polticament de forma majoritria al voltantdel partit conservador, per altra banda. La Uni Catalanista, creadael 1891, recollint en bona mesura lestat desperit de la campanya del1889, segu gaudint duna forta influncia vigatana i perllong lacrida a la burgesia al llarg dels anys noranta. Torras escriur el1888 a La Veu del Montserrat el segon conjunt darticles sobre catala-nisme, titulats Influncia moralitzadora del regionalisme; igual com passamb LEsglsia i el Regionalisme, tamb sincorporaren a La TradiciCatalana el 1892. Ara Torras tracta el regionalisme com a tica de lesrelacions socials. Per a ell, el regionalisme, en moralitzar la vida so-cial, ser una condici prvia i el context per a solucionar la qestisocial, tot reivindicant en aquest procs una marcada presncia delEsglsia.

El 1888, quan es produeix lescissi dels integristes del partit car-l, Torras public una de les obres amb ms significaci estratgica dela seva producci: El clero en la vida social moderna, en la qual sost laimperiosa necessitat de procedir a una superaci de lintegrisme entreel clergat encara massa influt pel carlisme. Els bisbes Morgades, deVic, i Vilamitjana, de Tarragona, revisaren lescrit prviament, per,com era desperar, fou combatut pels integristes de Sard i Salvany,des de les pgines del setmanari humorstic La Vespa. Lopuscle ex-posa un canvi dactitud externa davant les manifestacions del libera-

13. N. VERDAGUER I CALLS, La primera victria del catalanisme, dins La Revista,Barcelona, 1919. . COMALADA, Catalunya davant el centralisme, Barcelona: Sirocco, 1984.

22

lisme tot defensant lapoliticisme formal dels sacerdots, ats que hande fer una mena dapologtica, per no pas portar a la prctica unaactuaci poltica partidista.

Torras pretn fer de mitjancer en les lluites entre els catlics. El1882, Lle XIII havia redactat lencclica Cum Multa amb la voluntatdintroduir elements de pacificaci i refusant la conducta mostradapels sectors ms integristes del catolicisme. Torras volgu reproduirel que considerava que havia dit el Papa, sota la idea de la moderacide la lluita entre els catlics per tal de neutralitzar el carlisme, deixant-lo sense el poder de convocatria que li conferia la qesti reli-giosa. Per a aconseguir-ho, calia convertir-se una vegada ms enlintrpret oficial dels dictats papals. Aix, utilitzant quasi el mateixllenguatge que els integristes, pretn que les actituds externes davantles manifestacions del liberalisme siguin diferents. Es feia una recon-ducci vers el regionalisme; prendre partit pel regionalisme implicavacoresponsabilitzar-se amb les orientacions papals tal com les trobema les enccliques Libertas o Inmortale Dei. En El clero en la vida socialmoderna trobem, aix, el pressupsit lgic de lafiliaci al regionalis-me. En definitiva, si no perseguia conciliar els principis liberals ambels catlics, s que es situa en una postura superadora del Syllabusderrors (1864) de Pius IX, dacord amb les orientacions del reformis-me de Lle XIII, a part de donar el vistiplau al moviment social ca-tlic que es desenvolupa en aquest moment amb homes tansignificatius com Le Play, Hitze, Lacordaire, Newmann, Manning, elsquals sn citats reiteradament.

El 1890, el bisbe Casaas fa pblica la pastoral sobre La Uni delscatlics, desenvolupant tamb les orientacions papals. La lletra del SantPare a Sard i Salvany, que el 1884 escriv El liberalismo es pecado ilarticle subsegent daquest titulat Alto el fuego (1896), propiciaren elpas del clergat catal vers una postura ms catalanista. Daltra banda,el 1891 es public lencclica Rerum Novarum sobre la qesti so-cial, que obria nous camins a lEsglsia. Per primera vegada es dona-va una resposta mnima als problemes del mn obrer i industrial.Torras _igual que Morgades_ es situar de seguida dins daquesta l-nia, en contra dels recels mostrats pels integristes. Dir que tinc laconvicci que avui dia lo treball verament fructus envers lEsglsiaconsisteix en dirigir lactivitat prudent del clero a la gran qesti queavui anomenen social. A mi em semblen petites les altres; i si la delregionalisme em crida latenci s ms que no pas per son sabor ar-caic, patritic i dol, tan agradable a mon temperament, per son ca-rcter hum que es lliga molt b amb la qesti social, que daltrabanda les enclou totes14 . Una vegada ms, veiem la idea del regio-

14. Carta a Jaume Collell, 26 de novembre de 1891, Dulcis Amicitia, cit. pp. 208-209.

23

nalisme presentada com una teoria global de la societat, oferint aixun context i una qesti prvia integradora per a la resoluci de laqesti social.

Dins daquestes coordenades apareix, el 1892, la seva obra cab-dal, La Tradici Catalana, que aplega, en la primera part _dedicada alestudi del valor tic del regionalisme catal_, diversos estudis apa-reguts amb anterioritat a La Veu del Montserrat. La segona part, demenor inters, es dedica a lestudi del que ell en diu valor racionaldel regionalisme catal. Lobra fou dedicada als germans Mil i Fon-tanals i a Xavier Llorens i Barba, i, segons confessa, compt per a laseva elaboraci amb lajut material del bibliotecari de la Universitatde Barcelona, Mari Aguil. Amb aquesta obra podem considerar enbona mesura tancada letapa de formulaci duna estratgia de re-conducci del catalanisme vers el catolicisme, juntament amb la des-qualificaci definitiva del carlisme com a vehicle doperativitat polticadels catlics catalans. Daquesta manera, amb La Tradici Catalana, elcatalanisme catlic gaudia ja dun cos doctrinal, duna veritable guiaorientadora de la praxi poltica.

En efecte, Torras elabora el gruix de la seva aportaci al catalanis-me catlic des del vigatanisme en el perode que va entre dues datessignificatives: del 1886, en qu publica alladament el primer articlecatalanista a La Veu del Montserrat, al 1892, lany de La Tradici Cata-lana. El catalanisme organitzat, dominat en bona mesura pel pensa-ment conservador, profundament catlic, vertebrat _amb matisos icompromisos_ ara al voltant de la Uni Catalanista, reb una inci-dncia notable dels postulats recollits en aquesta obra. En La TradiciCatalana es sintetitzava _o fins i tot simmortalitzava_ el catalanis-me alternatiu al dAlmirall, lantipositivista, clerical, tradicionalista;el que, en definitiva, propugnava un regeneracionisme descentrali-tzador, per moderat, de lEstat espanyol. Potser, per aquesta viaregeneracionista, combregant amb uns postulats mnims regionalis-tes, menys exposats que el particularisme almiralli, connect ambels representants del conservadorisme barcelon, s a dir, els nuclisque giraven entorn de Duran i Bas i Ma i Flaquer, veient-hi el camduna possible dinamitzaci de les seves prpies postures, per a mi-llor impulsar una crtica a lEstat de la Restauraci en la via delautntic regeneracionisme, el que es basava en el pas real i nopas en el pas oficial.

La Tradici Catalana apareix el mateix any de laprovaci de lesBases de Manresa. Torras hi intervingu com a delegat de les enti-tats de Barcelona de la Uni Catalanista, lorganitzaci que convoclAssemblea els dies 25 a 27 de mar, en la qual es discutiren isaprovaren les esmentades Bases, amb el nom de Bases per a laconstituci regional catalana. Era el programa poltic de la nova pla-taforma amb el fil conductor de la crtica al sistema canovista i a la

24

forma dorganitzaci de lEstat, des duna perspectiva historicista itradicionalista. Pel que fa a laportaci material de Torras, semblaque redact la disposici transitria a la Base 1a, referent a les rela-cions entre lEsglsia i lEstat. La forma amb qu es resol el tema, sa dir, sense introduir cap innovaci respecte al rgim vigent llavors,fa que saparti tant de lintegrisme com del republicanisme, cercantdaquesta manera, com hem dit abans, una via de conciliaci, un mo-dus vivendi amb el sistema canovista 15.

A les Bases de Manresa es pot veure la perspectiva regionalistaque domina el catalanisme conservador fins a les seves darreres ex-pressions, malgrat que els joves, fonamentalment integrats en el Cen-tre Escolar Catalanista, comencin a decantar-se vers formulacionsnacionalistes, com fa de manera especialment significativa Prat dela Riba. Per altra banda, a les reunions de Manresa, hi participarenalguns capellans en aplicaci duna idea estratgica comuna: la consi-deraci que lassemblea no era pas un acte poltic, sin patritic,per la qual cosa la seva presncia restava inexcusable. En concret,foren quatre els qui hi participaren: Torras i Bages, de Barcelona;Collell, de Vic; Codina, de La Fuliola (Pla dUrgell), i Faus, de Cas-tellciutat (Alt Urgell).

Lany 1893, lAssemblea General de delegats de la Uni Catala-nista es reun a Reus, i de nou Torras hi va assistir. Ara, li encarrega-ren la redacci duna comunicaci als bisbes catalans, sobre ls delcatal a les esglsies. Parallelament, la comissi de pastoral de laUni Catalanista va adquirint un rellevant protagonisme en la publi-caci de devocionaris en catal; amb aix no fa sin evidenciar el pescreixent que t lEsglsia catalana al si daquesta associaci, moltespecialment a lhora de concretar-ne la definici ideolgica. Seguintaquesta mena de vocaci, Torras assumeix la direcci de la joven-tut catalanista organitzada en les Congregacions Marianes de Barce-lona (fundades el 1891 i dirigides per Llus Fiter). Es formalitzar,per aquest cam, una relaci entre els jesutes i Torras, amb els qualsja havia mantingut contactes anteriorment, per mitj de les Congre-gacions Marianes, les quals vehicularan la incorporaci al catalanis-me dun sector de catlics formats doctrinalment en el seu si. EnlAcadmia Catalana que dirigia Torras, es formaren Carner, Bofill iMates, Lpez-Pic, Puig i Cadafalch, homes que foren portaveus odhuc dirigents del catalanisme conservador. Aix, les CongregacionsMarianes podien servir dinstrument de selecci de dirigents catala-nistes des del catolicisme. Amb alguns homes de la generaci ms

15. I. MOLAS, Les Bases de Manresa y la reforma del Estado espaol, dins RevistaJurdica de Catalua, nmero extraordinari del 75 aniversari, 1970, pp. 137-158. J. A.GONZLEZ CASANOVA, Federalisme i Autonomia a Catalunya (1868-1938), Barcelona: Cu-rial, 1974, pp. 166-172.

25

jove, a finals del segle, el vigatanisme trob un canal concret de con-tinuaci a lhora de definir els continguts de la tasca essencial deculturalitzaci a partir de la formaci dintellectuals.

Torras i Bages, director daquesta Acadmia Catalana, desprs depublicar La Tradici Catalana, donava una conferncia cada quinzedies explicant els diversos captols daquest llibre. Torras es moviaentre la joventut de les Congregacions Marianes, que cada any cele-braven uns jocs florals alternatius, i els joves del Centre Escolar Ca-talanista, la qual cosa mostra la relaci i collaboraci entre els dosgrups. Aix, el 1892 escriu una nova obra de carcter regionalista Lapoesia de la vida, que llegeix essent president del Jurat del CertamenLiterari de la Secci Catalanista de la Joventut Catlica. I el 1893,Consideracions sociolgiques sobre el regionalisme, premiada en els Jocs Flo-rals i dedicada al jovent intellectual de Catalunya.

El 1893 neix, com una escissi del Cercle Artstic, el Cercle Arts-tic de Sant Lluc, per part dels sectors ms conservadors (Joan Llimo-na, Dions Baixeras, Alexandre de Riquer). Torras fou nomenatconsiliari, crrec que no deix fins al 1899, quan va sser nomenatbisbe de Vic 16. Desenvolupa all la seva doctrina esttica antimoder-nista, tal com podem observar en les conferncies, De la fruci arts-tica (1894), De linfinit i del lmit en lArt (1896), Del verb artstic (1897),reivindicant un art cristi, en nom duna metodologia tomista i en elmarc duna concepci de la cultura catalana com a jocfloralesca, tra-dicionalista i regionalista. Molts dels membres del cercle ho serantamb de lAcadmia de Belles Arts. Potser aix va facilitar lingrsde Torras a lesmentada acadmia el 27 de desembre de 1893, mo-ment en qu llegiria el discurs La belleza en la vida social.

La creixent projecci de Torras en el mn cultural barcelon quedaconfirmada els cinc anys segents. El 1895, la Uni Catalanista el vatriar president de la secci de propaganda religiosa. El 1896 s nome-nat adjunt numerari de la Junta dels Jocs Florals de Barcelona. El1897 s elegit soci corresponent de la Societat ArqueolgicaLulliana de Mallorca, a proposta dAlcover. El 1898 ingressa alAcadmia de Bones Lletres de Barcelona i esdev soci de lOrfeCatal. Torras pot considerar-se un home pblic, conegut, ben rela-cionat, bona mostra de lEsglsia collaboradora amb el movimentcatalanista.

La crisi colonial espanyola del 1898 trenca aquesta tasca de prose-litisme religis i patritic en el camp de la cultura i obliga Torras a unnou paper protagonista davant de la reorganitzaci del catalanisme.El 1899, desprs del Desastre, el sector possibilista de la Uni

16. E. VALENT FIOL, El primer modernismo literario cataln y sus fundamentos ideolgi-cos, Barcelona: Ariel, 1973.

26

Catalanista (entre els quals trobem Narcs Verdaguer i Calls, Prat dela Riba, Domnech i Montaner, Duran i Ventosa, Puig i Cadafalch,Camb) sescindeix de lantiga plataforma unitria, i juntament ambelements republicans de lAteneu Barcelons (Jaume Carner, IldefonsSunyol) formen el Centre Nacional Catal. La burgesia industrialcatalana criticar la poltica del govern i proposar nous camins ambel polaviejisme. Es formalitzar una entente entre polaviejistes i elsactivistes del Centre Nacional Catal, que culminar el 1901 amb laconstituci de la Lliga Regionalista 17, desprs de la victria a Barce-lona en les eleccions generals. Torras donar suport a la Lliga i a lacollaboraci dels catlics en el seu si. Com a continuaci de la seccide propaganda religiosa de la Uni Catalanista, Torras funda el 1899la Lliga Espiritual de la Mare de Du de Montserrat, de la qual ell,un cop bisbe, esdevingu president honorari. Redact els estatuts i elsdevocionaris, connectant novament amb homes com Bofill i Mates.

El 7 de maig de 1899, poc desprs del seu nomenament episcopal,essent encara bisbe electe, Torras fou designat president dels JocsFlorals de Barcelona. Al seu discurs La fora de la poesia, aplaudlapropament entre els grups burgesos i els nacionalistes conserva-dors. Abans de llegir-lo, per, va crrer el rumor que el discurs presi-dencial de Torras contenia elements separatistes. El llavors ministrede Grcia i Justcia, Manuel Duran i Bas, i el nunci del Papa li envia-ren cartes expressant llur preocupaci pel contingut del discurs. Unavegada llegit pblicament hom va poder copsar que tot havia estatuna campanya de desprestigi, possiblement per frenar el seu progrsepiscopal. Aleshores, tant el ministre com el nunci li enviaren cartesde felicitaci. Llavors, Torras fou proposat per a la seu de Vic pelministre Duran i Bas, mentre que Morgades havia de passar a la seude Barcelona. Morgades, que fou acusat juntament amb Torras deseparatista a les Corts espanyoles per part de Romero Robledo, ha-via estat sempre un gran defensor del seu successor. Arrib a dir queTorras era el verb del catalanisme, i dalguna manera, condicion elpas a Barcelona al fet que Torras ans a Vic. En realitat, per, lainiciativa del nomenament sorg en els seus orgens dels parlamenta-ris catalans encapalats pel president del partit liberal a Barcelona,Comas i Masferrer. Aquest grup havia preparat la petici que Morga-des substitus el bisbe de Barcelona, monsenyor Catal, quan aquestemmalalt. Aquestes gestions, fetes sota el govern liberal de Sagasta,

17. I. MOLAS, Lliga Catalana. Un estudi destasiologia, Barcelona: Edicions 62, 1973,(2a ed. 1973), vol. 1, pp. 42-43. B. de RIQUER, Lliga Regionalista: la burgesia catalana i elnacionalisme (1898-1904), Barcelona: Edicions 62, 1967, pp. 204-211. Hem de fer es-ment aqu del fet que el 1904, arran de la desfeta electoral, els sectors nacionalistesliberals sescindiren i la Lliga rest dirigida pels conservadors i convertida, en granmesura, en el partit de la burgesia.

27

que caigu poc desprs per la responsabilitat de la guerra colonial,trobaren moltes ms facilitats amb el nou govern de coalici conser-vadora entre Silvela-Polavieja, amb Duran i Bas com a ministre deGrcia i Justcia. Entre les reformes que volgu portar a la prctica elnou govern hi havia el nomenament de personalitats amb una deter-minada trajectria catalanista per a ocupar crrecs pblics. Les ges-tions per a lelecci de Torras foren fetes per Llus Ferrer-Vidal,president de la junta polaviejista catalana, amb el suport de Prat de laRiba, del Centre Nacional Catal, i serviren aix com una de les pri-meres gestions concretes entre els futurs dirigents de la Lliga.

3. TORRAS I BAGES, BISBE

El flamant bisbe Torras fu lentrada a la dicesi de Vic el 14doctubre de 1899 i exerc les seves funcions pastorals compaginant-les amb una intensa activitat periodstica, donant suport, en definiti-va, a lestratgia pratiana. Conscient, tanmateix, de la seva missicom a bisbe catalanista, no volgu abandonar mai la seu de Vic. Re-nunci, doncs, el 1909 a la proposta dun trasllat a la Seu de Burgos,que considerava una maniobra centralista. Per tamb lany abans, el1908, va refusar el trasllat a Barcelona, desprs de la mort del carde-nal Casaas. Ambdues renncies fan patent la preferncia de Torraspel pairalisme que trobava reflectit a Vic. Si el cardenal Vives i Tutvolia conduir-lo al cardenalat com a mostra de reconeixement de laseva tasca, per les raons que fos, aquest ascens no fou possible.

A part de mitjancer en les lluites eclesistiques, Torras fou un fermdefensor de lautoritat papal. Com ja sha assenyalat, Torras legitimel seu pensament en la doctrina pontifcia. Reforava aix la fiabilitatdel catalanisme catlic com lopci ms adient per als catlics cata-lans, en una formulaci nova i alternativa de nacional-catolicisme,diferent de lespanyol. La seva actitud papista li serv, doncs, de co-bertura: els mateixos papes li enviaren cartes daprovaci amb motiude la publicaci de les pastorals Dios y el Csar (1911), Pius X, i Elinternacionalismo papal (1914), Benet XV.

La seva actitud eclesistica es tradu tamb en una postura davantlEstat. En una postura dacatament al poder constitut, Torras signla salutaci dels bisbes a Alfons XIII en arribar aquest a la majoriadedat. El 1904 an a Madrid a prestar jurament del crrec de senadorper la provncia eclesistica tarraconense, mostrant una altra vegadala seva voluntat collaboracionista amb el rgim. Tot i aix, les sevesconviccions poltiques i religioses el portaren a lenfrontament ambsuccessius governs liberals. El 1902, el ministre dInstrucci Pblica,el liberal Romanones, dict un decret en el qual es prohibia lensenya-ment del catecisme en catal. Torras li envi una exposici on con-

28

siderava la mesura com un abs legal. El mateix any, davant un pro-jecte de llei que pretenia reorganitzar les dicesis de Vic, Solsona, laSeu dUrgell i Tortosa, adaptant-les a les divisions administrativesprovincials, Torras adre una carta de protesta al ministre deGrcia i Justcia. Ms endavant, el projecte de Llei dAssociacions(1906) limitava, segons ell, lexercici daquest dret en relaci a lesinstitucions religioses. Torras escriu, llavors, Los excesos del Estado,subtitulat A los liberales de buena fe, en el qual soposa a all queconsidera pretensions estatals de regular qestions que eren tra-dicionalment de lEsglsia. El 1911, el govern Canalejas, amb el su-port parlamentari dels conservadors de Maura, aprova la ley delcandado per la qual els ordes i congregacions religiosos quedavensotmesos a la reglamentaci de lEstat. La tensi port al trencamentde les relacions entre la Santa Seu i lEstat. Torras, aleshores, escri-gu lesmentada pastoral Dios y el Csar, per la qual el Papa li diguque era un bisbe model.

La gran preocupaci poltica de Torras fou sempre, per, la mobi-litzaci de lopini. La Solidaritat Catalana, el 1905, dna peu perques manifestin dues tendncies entre els catlics davant del catalanis-me poltic. Una, dirigida en bona part per Antoni M. Alcover (el seutext ms important s la conferncia Conducta poltica que simposa avuials catlics), fou partidria duna obertura de lEsglsia vers la polticade la Lliga Regionalista en la pretensi hegemnica daquesta dins elmoviment solidari, en la qual participava Torras. Laltra, contrria,fou representada per Gaiet Soler, adepte de lintegrista Sard i Sal-vany (el seu programa es troba a La Solidaritat Catalana y la ConcienciaCatlica). En definitiva, amb la Solidaritat Catalana es pot veure eltriomf de la tesi eclesistica de participaci en el catalanisme i, enaquest sentit, la consolidaci de la voluntat de pactar amb lordrepoltic imperant. En aquest context, tractar la qesti social es-dev imprescindible. Torras escriur una srie dopuscles i de pas-torals en els quals voldr reproduir el magisteri papal. Hi apareixun difan paternalisme sobre els obrers per tal que respectin lajerarquia del treball, amb uns esquemes que podem trobar poste-riorment, per exemple, en alguns escrits de Prat de la Riba. Sost,a ms, lestabliment dassociacions de treballadors sota la direccidels bisbes, tot atacant el moviment obrer organitzat sense aquestatutela. Cal fer esment del suport de Torras a lAcci Social Populardel pare Palau, aix com una significativa pastoral seva de 1905,Lelevaci del poble o de la democrcia cristiana, en la qual manifesta lapreocupaci, malgrat tot tmida, de la promoci dels sectors popularsdins lrbita de lEsglsia. El 1909, amb motiu de la Setmana Trgicai la radicalitzaci que shi produ, Torras redacta la pastoral La glriadel martiri, arran de la incidncia dels fets a la ciutat de Manresa, onarribava la jurisdicci del bisbat de Vic.

29

Per ltim, hem de remarcar dues qestions ms, dinters per afer-nos una idea global de lesquema intellectual del bisbe Torras.Per una banda, hi ha la reivindicaci, en gran part vigatana, de Bal-mes _organitz el 1910 les festes del centenari del seu naixement_, iel suport a la instituci balmesiana dirigida pels jesutes i al Fomentde Pietat del pare jesuta Casanovas, amb la qual cosa es pot seguirun nou punt de trobada entre Torras i els jesutes. Per laltra, continuala preocupaci caracterstica de Torras per lart cristi, en la lniadel seu suport als homes del Cercle Artstic de Sant Lluc, percapa tamb dadaptar-se a nous corrents figuratius. Pos, aix, lesparets de la Seu de Vic a disposici del pintor Sert. El contracte esformalitza el 1907, per Torras no va veure mai el resultat, inaugu-rat lany 1926.

Torras mor un any abans que Prat de la Riba, el 7 de febrer de1916. La darrera pastoral, apareguda pstumament, porta per ttol Lacincia del patir i fou escrita al llit dagonia. Seguint la lgica dadmiracipel Papat, lleg tota la seva fortuna familiar al Pontfex. Molt abansdel seu decs, Torras havia esdevingut un smbol per als catlics ca-talans, un home amb forta incidncia pblica. La mort del bisbe Tor-ras fou especialment sentida. Un poeta tan urb com Josep Carnerescriv el poema La deixa, i fins i tot, publicacions anticlericals i repu-blicanes com El Diluvio o La Campana de Grcia reprodurenparaules de consideraci vers la seva persona.

A partir de 1931, sobrir un procs dirigit a la canonitzaci deTorras dins lEsglsia catlica, que encara resta obert. Aquest fet potben b considerar-se expressi del seu paper de mite. Amb ra shadit que Clascar, Carreras, Card, Casanovas, el pare MiqueldEsplugues, labat Marcet, els homes de Catalunya social, els fejo-cistes, els afiliats a la Lliga Espiritual de la Mare de Du de Montse-rrat, els artistes del Cercle Artstic de Sant Lluc, i tants altreseclesistics i laics de la nostra terra veneraren el doctor Torras com amestre i en seguiren amb fidelitat els ensenyaments, sense ni tan solssospitar el perill evident duna fossilitzaci del seu pensament acausa de la poca creativitat dels seus epgons, que anaren repetintfrmules no sempre vlides, ni adequades del tot a les noves situa-cions 18. Sigui la idea anterior ms o menys encertada, el pensamentdel bisbe Torras i Bages influ ideolgicament en la formaci de laUni Democrtica de Catalunya (1931) i ms tard en el grup Crist iCatalunya de lincipient pujolisme. En lmbit estrictament eclesial,no podem oblidar el document pastoral dels bisbes catalans anome-nat Arrels cristianes de Catalunya (1986).

18. J. MASSOT I MUNTANER, Caracteritzaci del catolicisme catal de pre-guerra,dins LEsglsia catalana del segle XX, Barcelona: Curial, 1975, pp. 121-122.

30

II. Els termes duna construcci sobre la Regi

Torras i Bages no fou un ideleg en sentit estricte, com ho podenser Valent Almirall o Prat de la Riba, malgrat que realitz una tascadevident definici ideolgica. Vull dir amb aix que les seves re-flexions sn fonamentalment immediates, sense la pretensi de cons-truir un tot sistemtic. La possible especificitat del pensament torrasiradica no tant en les seves construccions doctrinals, que no sn pasoriginals, com en la incardinaci dins duna estratgia de lEsglsiacatalana, en la conformaci dun catalanisme catlic.

Torras i Bages parla ms de regi que no pas de naci catalana. Elsentit que reb aquest ltim terme s el de naci histrica, en laccepcique li don el pensament tradicionalista. La conceptualitzaci deCatalunya com a regi es mou dins de les coordenades generalsdel moviment catalanista, que encara no ha sofert lembranzidadel nacionalisme prati. Per tant, ens inclinem a considerar Torrascom un regionalista que es mou polticament en sintonia amb lesposicions defensades llavors de forma majoritria dins el movimentcatalanista.

Per a una millor anlisi del seu pensament, ens centrarem en laproducci intellectual de Torras sobre el catalanisme que es cont enles segents obres: LEsglsia i el Regionalisme (1887), La Tradici Cata-lana (1892), que recull a part de lobra anterior _malgrat que ambmodificacions, la majoria de redacci_ daltres conjunts darticles, eldiscurs La poesia de la vida (1892), el llibre Consideracions sociolgiquessobre el regionalisme (1893), i el discurs als Jocs Florals de Barcelona de1899 titulat La fora de la poesia. El que ve a continuaci no s res msque la interpretaci conjunta daquests textos dins la globalitat de laproducci torrasiana.

1. EL REGIONALISME COM A TICA

Per a Torras, el regionalisme s, abans de tot, un programa essen-cialment tic, duna tica que per lgica s catolicooficial. Veiem enaquesta afirmaci, la influncia de les idees neokantianes de modaa la segona meitat del segle XIX, laplicaci a la societat delimperatiu categric reinterpretat catlicament com un elementde superaci individual i didentificaci de lhome amb els valorsnacionals. Tot desenvolupant aquesta idea, i segons ladoctrinamentrebut de Duran i Bas, afirmar que la gran qesti moderna no sjurdica, sin moral i que, per tant, la forma social regionalista, ba-sada en la consuetud, encarnaci de les necessitats particulars delpas, vida a lestil de la terra, sacosta admirablement a lautonomia,perqu en ella predomina lelement moral sobre el legal i la civilitza-

31

ci, que de la mateixa deriva, ms aviat presenta un carcter tic queno pas jurdic (...). La llibertat, la igualtat i la fraternitat no sn prin-cipis jurdics, sn essencialment principis morals 19.

2. LA CONTRAPOSICI REGI-ESTAT

Torras sostindr lexistncia de dos tipus dentitats: les naturalsagrupades entorn de concepte de Regi i les artificials expressades enlEstat, partint en aix de les anlisis tradicionalistes sobre la consti-tuci natural i histrica dels pobles i de la tesi cannica de la subsi-diarietat de lEstat. Sobre aquestes bases, utilitzant el llenguatge delsantiregalistes, expressa un llenguatge antiliberal. LEstat liberal sconsiderat un cesarisme o absolutisme dEstat, definit per tot unseguit de notes negatives: centralisme, uniformisme, legalisme, endefinitiva, absncia de vida social autnoma i, per tant, de moral so-cial, que es recull en la frase lapidria El Estado no es el pueblo 20.

En aquesta lgica, sembla clar que, malgrat el que a vegades shadit, Balmes difcilment pot considerar-se un precedent lineal deTorras, aquell molt ms incardinat, dentrada, dins del mn industriali burgs. Torras reacciona contra les tesis balmesianes i les ref al seugust, sobretot dins del marc de la neoescolstica.

Un punt a destacar de la contraposici torrasiana entre Regi iEstat s la determinaci dun sistema de relacions Esglsia-Estat,centrat en la protecci dels drets tradicionals de la primera, la institu-ci natural per excellncia, segons ell. Per tant, lurgent s desvetllarla Regi. Lestabliment duna autonomia poltica ja vindr desprs.Mentrestant, s optimista sobre la situaci de la Regi. LEstat potescanyar-la, per no la mata, perqu les institucions naturals tendeixensempre a reeixir, no debades la Providncia dirigeix tot el seu esdeve-nir, segons la ms pura lnia dargumentaci tradicionalista. En aquestpunt, sha de destacar la influncia que reb del neotradicionalismefrancs, de De Maistre, de De Bonald, i especialment de lobra deTaine, el seu gran dol doctrinal. Molt probablement, el lleg en elfrancs original, i el fet s que Taine resulta lautor ms citat. s lacita erudita. Torras semmarca, aix, dins la influncia daquest autor,que hem destendre a tot el catalanisme conservador.

Quan parla de lEstat, t present la realitat de lEstat de la Restau-raci, per tamb les manifestacions dels seus components liberals.s el liberalisme que entn en un sentit ampli, identificat amb el mnmodern, del qual desconfia per la inseguretat que suposa pel que fa al

19. J. TORRAS I BAGES, Consideracions sociolgiques sobre el regionalisme, ObresCompletes, Barcelona: Balmes, 1935, vol. VIII, p. 81 i pp. 78-79.

20. El Estadismo y la libertad religiosa, Obres Completes, vol. XIV, p. 361.

32

control social per part de lEsglsia, ats que pot portar a una altera-ci de lordre natural de la societat. Per aix, dir que liberalisme iregionalisme sn antittics, i, fins i tot, que el liberalisme s una ma-nifestaci del protestantisme, reinterpretant Balmes i volent connec-tar-hi una vegada ms.

La crtica al liberalisme i al mn modern, la fa extensiva al parla-mentarisme, als partits poltics i al sufragi universal, introdut en elsistema canovista el 1890, atribuint tots els mals en darrera instnciaa la maoneria. La poltica, al contrari de la liberal, creu que ha dsserlart governatiu que tingui com a premissa el seny, seguint tamben aix les ensenyances de lescola escocesa del sentit com apre-ses de Llorens i Barba. Torras valora altament aquest seny coma criteri directiu de lacci poltica. El regionalisme que es construeixen aquest esquema ha vingut, segons lautor, a purificar la poltica,s a dir, constitueix el regeneracionisme que vehiculen polticamentles visions aplegades el 1887 entorn de la Lliga de Catalunya, el1891 de la Uni Catalanista i el 1901 de la Lliga Regionalista. Elregionalisme torrasi est pendent en tot moment de lEstat es-panyol. Aquesta perspectiva regeneracionista es mantindr vigent desdels inicis de la reacci antialmiralliana al voltant de la dcada delsvuitanta i servir per a fonamentar el regeneracionisme prati amb elcanvi de segle.

Seguint largumentaci tradicionalista, Torras i Bages defensa elcriteri que lEstat s un artifici que ha trencat amb les entitats natu-rals. En conseqncia, proposa el restabliment de lordre jerrquic,autrquic, corporatiu i rural de ledat mitjana, que estructura a partirdel sufragi orgnic i corporatiu que ha de desembocar en unes Cortsestamentals, tal i com es proposa a les Bases de Manresa. SegonsTorras, la regi, entesa com a entitat natural, veu florir les institu-cions bsiques de la vida social: la famlia, la propietat i la religi,entenent aix el discurs sota la influncia del pensament de Le Play.Concebuda en un sentit rural, la vida social es desenvolupa per simateixa en cercles concntrics, de forma orgnica i corporativa, or-denada a partir de les cases pairals familiars. Torras introdueix aqulorganicisme, lligat amb una concepci biologista del fet nacionalque desprs influir en Prat de la Riba o en Bofill i Mates, entre elsms destacats. En la regi sense clivelles que proposa Torras s onfloreixen tots els valors agraris. s la definici substancial agrria irural de Catalunya, que contraposa in totum al mn urb, els valors delqual sn, segons ell, els del liberalisme i de la revoluci. Manifesta,aix, el rebuig formal al predomini urb i industrial sostingut per Al-mirall. Torras ataca, en conseqncia, no solament el centralisme,sin lindustrialisme burgs, desconfiant de la dinmica daquest quepodia fer perdre pes i autoritat a lEsglsia. Per, la mateixa burgesiava trobar en el seu missatge la construcci dordre que necessitava, la

33

resposta de negar la societat dividida en classes socials, el que podemdir-ne un organicisme nacional.

Vist des del creixement barcelon i a comenaments del segle XX,la definici rural de Catalunya era una fallcia que solament es podiajustificar per interessos estratgics. Lexpressi paradigmtica del ru-ralisme ser el carlisme, per el nucli vigat amb Torras com a capda-vanter far evolucionar les formulacions tradicionalistes defensadespel carlisme impulsats per la mentalitat dels grups socials urbans queafirmen llur hegemonia a Catalunya. La burgesia industrial i urbanalassumir de bon grat, per la seva procedncia, per la comunicaciamb els hisendats de comarques, per la seva prpia debilitat enfrontde les classes dirigents de lEstat espanyol. Laliana estratgica ambels sectors agraris per fer front a una reivindicaci homognia de Ca-talunya explica la defensa aferrissada i la introducci del missatgeruralista dins del codi mental burgs.

3. ELS ELEMENTS COMPONENTS DE LA REGI

A partir de lassumpci de lhilemorfisme darrel aristotlica, con-reat per lescolstica, Torras entn que en la composici dels cossoscom a unitats naturals hi ha dos elements integrants: la matria i laforma. Lelement material s el poble catal, dotat per la Providnciadun alt grau de bondat, perqu Du lha escollit com el poble en elqual poden plasmar-se, en el ms profund del seu sser, els principiscristians. Lelement espiritual, lnima del cos social, s la forma uni-tria que, aplicada a la matria social, dna com a resultat lssernacional catal. La frmula noms pot ser una: Catalunya ser cristia-na o no ser. Aquesta frase, considerada com la que millor condensael pensament del nostre personatge, no es troba en cap de les sevesobres. Per s una afirmaci senyera daquell catolicisme nacionalcatal que ha girat molt especialment al voltant del monestir de Mont-serrat, santuari en el qual podem veure inscrita aquesta frase a lanova faana afegida desprs de la Guerra Civil.

Els elements espirituals de la regi es poden sistematitzar en tresconceptes, interrelacionats, i que sn tres ptiques per a enfocar eltema de lnima del cos social: la idea de ptria, de connotacionsromntiques i entesa com un sentiment damor a la terra; la tradici,que informa, delimita i dna contingut al sentiment patritic; i lesperitnacional, ents com a emanaci de lestat ptim de la vida del poble:el de la unitat de pensament, la coincidncia de tots els ciutadans.

Lnima catalana no pot ser altra cosa que el cristianisme. La reli-gi s el principal vincle duni entre els ciutadans. Lsser catal s,doncs, indissociable del cristianisme i de lEsglsia. Catalunya esde-v una persona moral, sotmesa a evoluci prpia; s un sser viu, al

34

marge o per damunt dels ciutadans21 . T la seva existncia dirigidaper la Providncia i s definida pel cristianisme i per lactuaci pbli-ca de lEsglsia. Sobre aquesta base, agafa la visi romntica de Ca-talunya, inspirada en la doctrina herderiana del Volkgeist, cristianitzadaper Llorens en laplicaci a casa nostra. El poble catal posseeix unanima, un esperit, en la lnia del Volk germnic, s un sser orgnic lavida del qual es manifesta en una llengua, en una cultura, en un dret,en el cristianisme, en un esperit nacional tot revestit dun fort sentitcristi. Aqu, lescola histrica del dret a travs de Duran i Bas, troba-r un cam dintroducci.

El sentiment de ptria s profundament tradicional, s a dir, for-ma part del tarann dels habitants de Catalunya: ptria i tradici snuna mateixa cosa per a lsser nacional, afirmar a La Tradici Cata-lana 22. Per la tradici guarda en el seu si els valors religiosos, que snel que li interessa dir. Per tant, la tradici nacional sidentifica amb latradici religiosa i, fins i tot, arriba a una altra conclusi ms drstica:identifica la tradici catalana amb la filosofia escolstica, creant aixuna mena dideologia oficial de la regi o lmits dins dels quals esmou, segons ell, la definici de lautntica catalanitat. Aquesta de-pendncia religiosa en el marc duna concepci essencialista de laregi _per a Torras lessencial s la religi_ va ser molt influent en elcatalanisme conservador, malgrat que Prat de la Riba, en el prleg alllibre de Duran i Ventosa, Regionalisme i Federalisme (1905), relativit-zant el pes del fet religis, afirmi que: Una Catalunya lliure podriasser uniformista i centralitzadora, democrtica i absolutista, catli-ca i lliurepensadora, unitria i federal, individualista i estatista, auto-nomista i imperialista, sense deixar dsser catalana 23.

Lesperit nacional s la base tica de la regi. En aquest sentit, sel suport del sentiment de ptria i de la tradici. Per t, tanmateix,un component racional, manifestat pel fet gloris de la unitat de pen-sament, pel fet que siguin els ciutadans cor unum et anima una. s larecerca del consens social, que no pot ser altra cosa que la ideologiaoficial de la regi, definida per les jerarquies establertes per la natura-lesa i la tradici: per lEsglsia. La participaci poltica dels ciutadanss quelcom secundari. Hi ha un pensament nacional catal que posaen relleu la viabilitat de la unitat de pensament. La tradiciintellectual, com a part substancial de la tradici nacional, neces-sriament sha didentificar amb lescolstica. En aquest punt, es pot

21. J. LORS, Aproximaci al pujolisme, dins Taula de Canvi, 23-24 (setembre-desembre 1980), p. 6.

22. La Tradici Catalana, captol dintroducci.23. L. DURAN I VENTOSA, Regionalisme i Federalisme, Barcelona: Francisco Puig, 1905.

Prleg dEnric Prat de la Riba, pp. XIX-XX.

35

veure novament la influncia de Herder sobre Torras, exercida a tra-vs de Llorens. Aix, a la segona part de La Tradici Catalana preten-dr fer un estudi de psicologia social, per tal de determinar la tradiciintellectual catalana, lestructura assenyada en la qual haurien deprendre part tots els membres de la regi. Per aquesta via, Torrasmanifesta la importncia dels intellectuals com a elit dirigent del ca-talanisme formada en el catolicisme, tal com ell mateix propicia, comhem dit, des de les Congregacions Marianes. Aix significava fer elpas des duna reflexi catlica del catalanisme, en la qual predomina-va la condici de clergue, a la ja ms intellectual: el pas que veiemfer a Jaume Bofill i Mates. Per aquesta s una altra histria, potser lagran aposta de futur de Torras i Bages.

La construcci torrasiana, segons hem pogut veure en les lniesprecedents, presenta una indissociabilitat total entre Catalunya ilEsglsia catlica. Noms aquesta darrera, com a jerarquia natural,pot ser linstrument adient per a la restauraci de la vida social-natu-ral-regional. Acudir a lEsglsia s, llavors, recrrer a la mateixa on-tologia de la regi sense cercar punts de suport externs. I, fins i tot, laproposa com a pauta a seguir per al regeneracionisme de tot lEstat:fixeu-vos, en lEsglsia, ve a dir, universal i local alhora. Per aixconclour que si en lordre civil vol intentar-se igual forma, snecessari no sols lestudi de lEsglsia, sin sa maternal calor, ques la devoci cristiana 24. El pensament de Torras i Bages posa demanifest, en resum, el paper de lEsglsia catlica _jerarquies i fi-dels_ com a definidora del moviment catalanista, pel que fa a lesidees i a les estratgies, en la direcci del qual hem de destacar elselements jesutics i vigatans. Un pensament anomenat torresibagis-me, que malgrat el seu original antiliberalisme acab per inserir-seen la ment de certs sectors burgesos, si ms no per la funci de doctri-na dordre que podria representar.

Orientaci bibliogrficaJosep BENET, El Dr. Torras i Bages en el marc del seu temps, Barcelona: Estela,

1968.Jaume BOFILL I MATES, La personalitat del Dr. Torras i Bages; Lobra

pastoral del Dr. Torras i Bages, Vic: Revista de Vic, 1917.Carles CARD, El Doctor sacerdotal, dins El Bon Pastor, nmero 9, febrer

de 1931.Ignasi CASANOVAS, Exemplaritat de lIllustrssim Doctor Josep Torras i Bages,

Bisbe de Vich, Barcelona: Foment de la Pietat Catalana, 1928.

24. La Tradici Catalana, p. 42.

36

Jaume COLLELL, Dulcis Amicitia, Vic: Gazeta de Vich-Tipografia Balmesiana,1926.

Agust ESCLASANS, La filosofia del Dr. Torras i Bages, Barcelona: Ritmolgica,1950.

Narcs LPEZ BATLLORI, El pensament de Torras i Bages sobre algunes qestionspbliques, Barcelona: Rafael Dalmau editor, 1961.

Casimir MART, Torras i Bages: el regionalisme tradicionalista, un antitipustico-histric del sistema de la Restauraci, dins Albert BALCELLS (coord.),El pensament poltic catal, Barcelona: Edicions 62, 1988.

Maties RAMISA, Els orgens del catalanisme conservador i La Veu del Montserrat(1878-1900), Vic: Eumo, 1985.

Forti SOL MORETA, Biografia, vol. I de les Obres completes, Barcelona: Publi-cacions de lAbadia de Montserrat, 1984.

37

RAMON TURRUNA INTRODUCCI AL SEU PENSAMENT

SALVI TURR

1. Caracteritzaci general del seu pensament

A lhora de donar un tret definitori del pensament de Ramon Tur-r, topem dentrada amb una disparitat de parers: per a Unamuno,Els orgens del coneixement: la fam coincideix amb les intucions bsi-ques del seu propi vitalisme 1; en canvi, Serra Hunter el qualificade positivisme portat per una preocupaci contrria a la filosofiamoderna i que sinclina gradualmente a veure en la filosofia esco-lstica la veritable continuaci de lesperit filosfic grec 2; Ferra-ter Mora hi veu una interpretaci naturalista del kantisme 3; i P.Llus Font sost que representa una forma de positivisme espiri-tualista (per utilitzar una etiqueta que se sol aplicar a alguns fil-sofs francesos) 4. Judicis tan heterogenis demanen, s clar, unarelectura i revisi atenta de lobra de R. Turr, en especial pel quefa al seu positivisme, la caractertisca que potser ms es remarcadel seu pensament.

Sens dubte, es troba en R. Turr una constant antimetafsica 5_herncia, potser, de Llorens i Barba i la seva filosofia del sentitcom?_, en el sentit duna ferma oposici a tota hipostatitzaci deconceptes, hiptesis o teories en entitats abstractes de realitat onto-lgica al marge dels fets experimentats. Lexemple paradigmtic

1. M. DE UNAMUNO, prleg a Orgenes del concimiento, Barcelona: 1917, p. 5.2. J. SERRA HUNTER, Caracterstiques fonamentals de la filosofia den Turr,

introducci a El mtode objectiu, Barcelona: 1927, p. 11.3. J. FERRATER MORA, Diccionario de Filosofia, vol. IV, Madrid: Alianza Editorial,

1990, p. 3331.4. P. Llus FONT, Un segle de filosofia a Catalunya, a: P. CASANOVAS (ed.) Filosofia

del segle XX a Catalunya: mirada retrospectiva, Sabadell: Fundaci Caixa de Sabadell 2001,p. 45.

5. Deixem de moment sense precisar si antimetafsica equival automticament aantisubjectivista i antimoderna, com vol Serra Hunter.

38

daquesta posici de fons, lofereix la polmica primerenca amb elseu mestre Letamendi.

Jos de Letamendi (1828-1879; professor de Medicina a Barcelo-na de 1860 a 1878) defensava una medicina en la qual es combina-ven elements vitalistes amb construccions matemtiques per donarra dels processos fisiolgics desconeguts. A Turr, les posicions deLetamendi li resulten hiptesis metafsiques rebutjables perqu: (1)la utilitzaci delements espirituals (energia vital) per explicar elsfenmens orgnics contradiu els principis de lobservaci experimen-tal, i (2) el fet dintroduir models matemtics per suplir dficitsdobservaci o dinducci suposa un logicisme que, reduint a priorila realitat a exigncies de la ra, impossibilita denfrontar-se directa-ment amb els fets.

Ms enll daquesta polmica, i considerat en el seu vessantms teric, aquest positivisme palesa la seva peculiaritat en lesconsideracions metodolgiques que Turr fa sobre psicologia i fi-siologia.

El mtode introspectiu com a tal noms dna vivncies alla-des, per no permet establir connexions causals entre elles. Peraix, s insuficient per al coneixement del psiquisme. Per taldentendre el psiquisme, cal comenar per analitzar el nivell infe-rior de la conscincia: el de la sensibilitat orgnica (experinciatrfica), i fer-ho, certament, a partir dels mtodes experimentalsde la fisiologia.

Aix no implica, tanmateix, sostenir un reduccionisme: Entreel procs fisiolgic i el procs psquic hi ha un misteri. Lun no spas causa eficient de laltre, i el fet psquic no resulta duna trans-formaci del fet psicolgic 6. En efecte, si redussim el psquic alfisiolgic, caurem tamb en una construcci metafsica no avala-da pels fets. Per aix, la posici de Turr es limita a dir que (1) elfisiolgic s, sens dubte, un antecedent necessari del psquic, per(2) quina sigui la connexi entre ambds, ara per ara ho ignorem ihem de deixar-ho obert a la cincia futura. En suma, el respecte aall donat experimentalment obliga a mantenir un dualisme se-mntic, sense pronunciar-se sobre si hi ha o no un dualisme onto-lgic.

En aquest context, el positivisme de R. Turr s clarament unpositivisme crtic que no redueix automticament all psquic a fetsorgnics, sin que es mant en els lmits provisionals de la recercaexperimental: ms proper, per tant, a posicions neopositivistes queno pas al positivisme comti del XIX.

6. R. TURR, citat per J. SERRA HUNTER, op. cit., p. 13.

39

2. La teoria del coneixement

Al meu parer, ms que en la metodologia psicofisiolgica, s en lateoria del coneixement on trobem laportaci filosfica ms rellevantde R. Turr, i bsicament en dos textos: Els orgens del coneixement: lafam _de qu depenen els opuscles de 1913 i 1918_ i Filosofia crtica.De fet, totes dues obres es complementen, per de tal manera quesols des de la segona adquireix el seu ple sentit la primera. Peraix, i enfront del que s habitual, considerar la Filosofia crticacom el text fonamental, des del qual situar adequadament Els or-gens del coneixement.

El curs Filosofia crtica senceta amb unes consideracions prvies_recomanables encara avui com a introducci a la tasca filosfica_que per si soles ja situen el seu autor fora dun positivisme ingenu: lanecessria distinci entre la investigaci dels fets i els supsits quepossibiliten la recerca emprica; la tipificaci daquests supsits enels problemes categorials clssics, com ara els de la substancialitat ocausalitat; la comprensi de la filosofia com a estudi de la validesadaquests supsits (i.e. teoria del coneixement). Per tant, la concep-ci filosfica de Turr se situa dentrada en una perspectiva kantia-na en sentit ampli: anlisi dels supsits que permeten la recercacientfica en general.

Compte, per! Perqu lexpressi filosofia crtica no comportatampoc una represa del kantisme escolar en la seva literalitat com arecerca de la priori, sin que lanar trobant una visi, un aspecte dela cosa, un aspecte nou, distint del que els altres han presentat, s oque fonamentalmente constitueix el que anomenem Filosofia crtica 7.Es tracta, en suma, de distingir les diferents posicions filosfiquessobre el problema gnoseolgic i, per una mena dintegraci, intentararribar a la resoluci final.

Daqu lestructura, alhora histrica i sistemtica, que adopta elcurs. Lli I: filosofia antiga i medieval o elaboraci de la teoria emp-rica (o objectiva) del coneixement; llions II-IV: filosofia moderna deDescartes a Kant, crtica de la teoria emprica i elaboraci de la teoriasubjectiva del coneixement; llions V-VII: superaci de les aporieskantianes per una epistemologia de base psicomotora i trfica _en-lla amb lobra de 1912_; lli VIII: balan de les filosofies postkan-tianes sota el fil conductor de la soluci dissenyada per les llionsanteriors.

Palesament, aquesta divisi de la histria de la filosofia s enor-mement tpica i discutible. Per com que el text no s primriamentdorientaci historiogrfica, prescindirem de discutir tals insuficin-

7. R. TURR, Filosofia crtica, Barcelona: Editorial Catalana, 1918, p. 7.

40

cies per fixar-nos exclusivament en la problemtica epistemolgicade fons. Turr presenta les dues primeres posicions gnoseolgiquesde forma antinmica.

(1) Teoria emprica del coneixement (aristotelisme): les impressionssensibles transmeten la realitat de la cosa a les nostres facultats pas-sives (espcies, imatges), que, pels procediments abstractius de len-teniment, donen lloc als nostres enunciats sobre la realitat externa.

(2) Teoria subjectiva del coneixement (kantisme): com que les im-pressions no comporten mai necessitat, des delles s impossible as-segurar lleis causals en sentit estricte i, per tant, com vei Hume, lacincia emprica estaria mancada de fonaments. Per aix, les condi-cions de lobjectivitat shan de cercar en la formalitat dels processoslgics: necessriament, lintellecte, quan pensa lobjecte, ho fa dacordamb determinades lleis a priori (espai, temps, categories). Daquestamanera, noms perqu podem connectar les sensacions a la nociintellectiva dobjectivitat (objecte en general), aquelles esdevenenconeixement dobjectes.

En aquest punt, cal remarcar que Turr assumeix ntegrament que,desprs de la crtica kantiana, la teoria emprica s ja per sempre msinsostenible:

La primera cosa que es necessita, doncs, perqu la percepci si-gui possible, s el coneixement de lobjecte del qual es puguinpredicar les imatges que els sentits ens donin. No nhi ha prou quesens digui que laigua cisella des de fora, en els sentits, certes ima-tges, que ens la fan conixer: en procedir aix patim una illusi, carlaigua, independentment daquestes imatges, s quelcom, i, men-tre el coneixement daquest quelcom no sigui a la ment, no po-drem saber mai que per aquestes imatges el coneixem; operaciinterior que es pressuposa indispensablement a la projecci exte-rior, ja que daltra manera serien projectades a una cosa de la qualres sabem. Kant, en posar-nos de manifest el buit immens en quassenta els seus fonaments la teoria emprica del coneixement, msque malmesa, la deixa enderrocada 8.

Ats aquest pronunciament, s clar que Turr no podr passar adefensar novament posicions escolstiques, empiristes, positivistes oobjectivistes ingnues, com sostenen les interpretacions habituals 9.

Ara b, la posici kantiana revela una altra dificultat essencial,inversa i, en certa mesura, complementria a la teoria emprica. Se-gons Kant, noms quan relliguem lobjecte en general (constructelgic) a la sensaci, hi ha prpiament coneixement duna realitat dife-

8. Ibid., p. 72.9. Interpretacions degudes potser al fet que emfasitzen exclusivament Els orgens

del coneixement, sense situar les doctrines daquest text en el context sistemtic queestableix la Filosofia crtica.

41

rent a la del pensament. Doncs b, com sabem que la sensaci provduna alteritat i aix considerem que lobjecte conegut no s un merestat mental? Kant dna a aquest problema una resposta claramentinsatisfactria: una mena de creena inqestionada (i injustificada)en la cosa en si, en tant que causa de materialitat de la sensaci.

Doncs b, aquest s el problema epistemolgic que Turr destacacom a central desprs del kantisme: assegurar que la impressi co-rrespon a una realitat extramental i aix que el coneixement com aconstructe intellectiu es refereix a una realitat efectivament existentfora de mi. En les seves paraules:

o que necessitem saber, en el cas present [cinabri], s cm sa-bem que fora de nosaltres hi ha una cosa espacial, collocada a uncert lloc de lespai, i dhuc qu s aquesta cosa, la qual en afectar laretina hi determina una certa color roja. Aquest s el problema aresoldre, mentre que el problema que es proposa Kant consisteixen lexamen de cm es fa una lligada lgica entre un subjecte ques donat a la ment com a cosa efectiva i real, i una qualitat sensorialque s donada als sentits. Necessitem saber cm ens ve imposatdes de fora el coneixement de la cosa que impressiona, cm laimpressi obeeix a una determinant; i Kant, desentenent-se delaspecte objectiu de la qesti, la planteja subjectivament en deslli-gar la matria sensorial de o que la determina en els sentits i enlligar-la amb les virtuts mgiques que el prenen com a objecte deconeixement 10.

Atenent tot aix, crec que s pals que R. Turr no nega pas que hihagi unes condicio