ANY HI BARCELONA 10 DE NOVÈMBHE DE 18~11- Núm. 144

~( \

pElJIlMlltNA~I ILU,8JIl~AJIl DE IiIJIlEl~AJIlU~A Dov J5J.,8 y f!NUN@I,8

N ú.r.:n.ero E:x:traordirl.ari -~ 1 5 e E N TIM S .. ' a........................... ~~ 1 5 e E N TIM S -'"~

......-.. : SURT LOS DISSAPTES ¡ J>HEU:4 Dg SUSCIUP(Jl(); ............................ t l'mm~ Dl~ CAVA NUMERO:

Ell Bnl·(·plolln. PÜIS. 211'imc:>tl'P. • liircclor: D, JOAN BRÚ SANCLEMENT 'Númcro corrent. . . . 10 cts. 1<'or:! (·iuint. . > .2 .» ! + » extraordinari.. 15. Los ~\l¡.¡eriptol's <1('1 Jlltel'JOI'I'<,ben l' [l¡iIJ.\CC¡(,: y AllM¡"¡"TllAG¡f,: !'

InR obl"m; tipI folletí cllcun<lcl"- + Carrer de las Cabras, 13, seg6n. l'Los ~lulllnros atrassats son al ma-Jhtdn~. ' ! + teIx I reu y_sel1se folletf. ~. r llussú ú )n ps('ula

XIII Petit COrl.cu.rs -~~~--.

P o E 1\1.[ ..a. S BASES PUBLICADA S EN LO NÚMERO 13S

-' -- " .. p I.i _

FALLO

Las composicions cn\"Ïadas al C01lclIrs, han sigut 13, y duhen los scgüents noms:

1. Cerdallya.-2, Fidel. - 3, Lo Compte del Es­camúell.-4, Ulla escola l1llIS,;l' un 1Jwstre l1U'1IOS.

-;1, La crell de plala.-b, La vida.-7, Vi/t'li.-S, La /l'rrayre -9, Lo dret de cuixa.-l0, Call/cnt y enga1lyat.-ll, LI r'/l'vcla/.-12, Realisme y 13, -Alaria. .

Cat! ,l yegada que convoquém a CauCl/l's. ho fém mes e!;peransat!;, puig' que aquestos Humentan en impvrtancia y resultats pera Jo estímul dels conrea­dors de nostras lletras. Ob!;eryi~ que varem comen­sar premiant una colccció de Enigmas y que descle alashoras fins al present, cluhém publicada una co­lccció hermosa y \'a riada de tr<1 balls fills d' aquestos P<'lits Concursos, que gradualment nos han porta"t ja a intentar algo mes sério que la distinció d'un atticlc ó d'una poesia.

Lo Poema es un géneró difidl de si, y que molts puclls autors concebeixen y tractan ab la sencillesa adecuada a las grans obras, senci11esa que deu anar acompanyada de grandiosltat d'argument, Y¡gor en la descripció de tipos t profunditat de pensaments y

justesa en sa aplicació, tot al com pas d'un método d'exposició clar y d'un lleng'uatge selecte pero es­purg-at de arcaismes, cspressat per mediaciò de me­tros cxen.ts de rimbombancias de isti1.

Donadas las cualitats apuntadas y molta!; d' aItra!; que a juhi nostre deu reunir una obra poematica pera resulLar bona, no sc 'ns amagaba que era un poeh dificillo surtir ayrosos del COllcurs present, pero va donarnos animo lo crédit 10grat en los 12 anterior!; y en sa consecuencia tirarem avant, de 10 cual no tenim pas de penedirnos.

En primer terme, no deixa de ser notable que ha­jin arribat a 13 lo número d' obra s rehudas aspirant al premiy en segól1, ho es més lo que en varias d' ellas s' hi \'egin reunidas condicions molt apre­ciables.

Lo ['oema que d' entr<: lot!; los enviats a\'alora cualitats sobressurtints y que segons la opinió una­llime del Jurat se fa mereixedur del premi ofert, e!; Iu senyalat ab lo núm(;ro 8, cllal títol es:

LA 1'ERRAYRE Tot 10 que hem dit avants referent al poema en

téssis general, pot aplicarse (;n particular a n

I

350

aquesta obra, que ocupara, a no duptat, un 110ch honrós en nostra literatura. Es de sabor popular y son llenguatje esta espurgat de vulgarismes. Lo seu tema forma 10 nus de interessantíssim drama, y la naturalitat de la espressió, 10 rel1éu de las figuras presen~adas, lo coneixement del cor huma y lo de­sembras del desenrotllo ab que s'arriba rapit al fi­nal. de remarcat efecte dramatich, acusan en son autor, una disposició extraordinaria.

'" '" '" Lo qui sia autor del Poema La Terrayre, deu pro­

barho, presentantse en nostra Redacció, Cabras, 13, 2. o. de 12 a 2 de la tarde y dur escrits ab la mateixa lletra del origmal rebut, los tres primers y últims versos da cada un dels cants de la seva 0bra, ó bé enviarlos per correu junt ab lo seu nom y una bona fotografia del seu retrato, si viu tora ciutat, pera poguer cumplir lo mes aviat possible ab lo compro­mís que ab ell tenim pendent.

* * De las .demés compo!'icions rebudas, mereixen

citarse: 1, Cerdanya. Recomanable per la seva entonació. 4, Una escola mes y un mestre menos. Per la na­

turalitat y realisme que respira. 5, La Creu de plata. Per ser un cuadret senti­

mental apreciable. 7, Viteli. Per los coneixements d' época que de­

nota y lo núm. 10, Contents y enganyats. Per ser una humorada de bon género.

Si los que resultin autors de aquesta s obras volen enviar los seus noms y comprobar la paternitat de las mateixas, en dia s que lo espay ho permeti, ani­rém publicant los dits poemets, en lo text de Lo Teatro Regional, pero sense compromís di ordre ni de fetxa de surtida.

Tal ha sigut lo resultat de nostre XIII Petit Con­curs, que tením a honra fer públich, pera coneixe­ment dels interessats y de nostres favoreixedors en general.

Barcelona, 4 Novembre de 1894. Lo D~rector,

J. BR'Ó

Lo Secretari,. J. XUIENO

CATALUNYA PINTORESCA

' .......

La senyoreta Matilde.

,No es vrltat estimats lectors, que vostés s' ban tro­vat en mes d'un cas en que han desitjat una cosa y l' han retxas ada 'I mateix temps perque han comprès qU1 la possessió d' aquerta c~a havia d'impedir la de un' aItraT

Donchs sent aixis que s' hi han trovat y adelantant­me Jo à dlrlos que la. Matilde, (ó la senyoreta:Matllde) se trovaba en lo mateix cas, poch es lo que 'Is falta per tenir per saplgut l' assumpto d'aquest article.

Pero m' espllcaré categorlcament. LI¡\ sen yoreta Matilde, era en erecte lo que se 'n diu

una senyoreta; ja qée possehla bona educació, era ele· gant y distingida.

Ell quant al seu flsich, no ,/iré com molts poetas, que lenia ulls de cel, lIabis de coral .. etc. Sols dIré que era bonica, lo bastant per estarne ella satisfeta y basta or. gullosa.

Y are sense gastar mes preambuls, entraré de plé al assumpto.

La senyoreta Matilde, com casi totas làs senyoretas (y la" que no ho son) sentia vivas ganas de casarse y per mes que li sobraban pi'etendants que no li eran anti­patichs, nO 's decidia ma.y a aceptarne un .iquiera y unlrshi en lla. indiBoluble, com diuhcn 1011 verdaders amarlteur. de la distinció y bellesa del sexe femen I.

¡Oh misteriosas raresas de la donal ¡Tenir un atrac­tiu mes poderós enuara que '1 del casori!

Pero totas las cosas per mes raras que siguin, tenen la seva esplicació. La seny'oreta Matilde ab tot y tenir bons partits per casarse, ~saben per qué 's mantenia

.!'olteraT donchs senzillamept pera no deixar de ser se-Ilyoreta. .

Ella sabia de sobras que un cop casada Ja no serIa la senyoreta Matilde, slno la senyola de Fulano ó dé Men. guano y de cap manera volia passar per aixó.

Volia ser senyoreta encara que : haguéS: de .quedar pera vestir imatges.

A ella Ja balagaba molt que en lo teatro ó en las reu. nions los seus adoradors li diguessin per exemple:

-Senyoreta, vosté es molt amable. -Senyoreta, la seva hermosura. 'm te enslzat. -Senyoreta, vosté es un modelo di elegancia. La paraula «senyoreta» era per ella la mes dolsa, la

mes eloqüent de totas las paraulas. Sentir que li digue,sin senyore'a constituhfa tota la

seva felicitat. Per alxó cada vegada que 11 venia la temptació de

casarse, vejent que ab lo matrimoni lS destruhiria la seva !Iusió casi s' horrorltzaba y deya:

-Oh, nOi no vull aasarme: haig de permaneixer sol­tera: haig de ser sempre senyoreta.-

Sempre, ,hO han sentitT Isemprel ¡lo que pot un desitsl

Lo temps va anar passant.; la senyoreta Matilde (di­guemll sempre senyoreta,) lo mateix que las 1l0rs per­dia la seva fresc'lra y 's pansia.

Los seus pares y las .sevas aml¡as molt sovint 11 deyan:

-&Que filS que no 't casas Matilde' Mira que Ja co­mensa 6. ser hora, mira que ls teva edat èxigelx ... -

Pero ella no 'n feya cas. Encara no 's determinaba , casarse. Encara era. jove 1 podia per lo tant paslllar per senyoreta.

VapJn à convence , una dona alxls. Ja va tenir raM aquell sabl ql.le va. dir que costa

mea dominar la caprltxo d'una dona, que regirar lo mon enter.

Pero tornèm al cas. IJ8 leDyoreta Matilde comenaaba • perara 'I bon

concep. que d'ella tenlan loa seUs Amlcbs. Aquèts Ja DO la eolicitaban com antes, 1 ... al "éurela li ftyan lo

Lo TBATRO REGIONAL 851

rendi.,4 era per pura fórmula l per no taltar" la8 reglas de la etiqueta y de II~ bona criauaa.

Pero etla no comprenia y per alxó contlnuaba sent feUa en mUg del seu error.

Quan ae va tro var en lo oas de cumpllr (torsosament) quaranta primavera., 'V.a penser que 'I dfctat de senyo· reta ja no 11 esqueya y de moment va pendre una gran resolució; la de casarse.

Llavors ab la ~eransa de pescar encara un marit de la seva classe, pet'& semblar jove va COD)ensar a fer lo que n\) bavia "t'et mar, qui era atreglarse ó (desarre­gIarse) '1 cutis ab polvos, ~che de Venu., a.)'gua de co­lonla y altres essenoias que a dir la vritat, no tothom pot resistir. ~Y creuhen vostès que ab aquest pl'OCediment la se­

nyoreja Matilde va lograr lo que desitjabaT dOllchs no 1J4H1}Or, ningd dels seus amiclls y coneguts li parlav .... ma.y da lo que a ella 11 convenia, perque tots veyan que pOr mes que ga.taoa colors teya cara de gueta.

Tant y tant visible 's va anar fent la fredor ab que la tractaban los anUchs coneguts 'IU' ella va arrlvar a cOblpendrer la seva situació.

Y 'I dellengany que va sufrir "a ser terrible. Per ai­xó ' .. del!esperaba y malehia 'I moment en que va tenir lo capI itxo de ser sempre senyoreta.

-!Cóm ho faré ara per casarmef-deya ab accent trist capas de fer conmoure tot l'empedrat ,Ie Barcelona

Pero un demaU, després d'arreglar la seva toUetto y de ftlr UIIU quantas muecas devant del mirall, va dir atreta per una gran inspiració:

-Encara 'm queda un recurs. D' aqui pocb temps seré callada.

Lo recurs de la senyonreta Matilde era a<,eptar las proposicions de casament que lf reya 'I seu sabater, sempre que li prenia la mida d'un calsat.

VOlltés dIrAn: Vaya un recurs. . Pero es lo que també deya ella. Del mal al menos,

la. gran cuesUó es casqrse. Tan prompte com va conceblr aquesta idea slolvado­

ra, la senyoreta Matilde s' encamln' à casa del Estru­gancla (aquest era l' apellldo del sabater) y aixis que arriba' la botiga, sense demanar permls à nillgd va en­trar, va assentarse. y dlrlglntse al sabater va dir ab una familiaritat poch acostumada en ella:

-Cuiti, prengulm la mida di unas polacras, fissim~. lall ben altas y ben bu(ona..s, pero sobretot beu altas.

L' Estrugancia va comensar , ter )0 que 11 havia ma­nat la senyoreta Matilde y quan sigué à medirli la ca­ma exclamà com sempre:

-IAy, Ma.tildel ¡que fells seria si,R0gués casarme ab vostè I .

-&Ho seria moltT-va contesti ella ab coqueteria. -Oh, no pot arri var , pensarho. -Oonchs, per lo que à ml 'm toca bo serà. -&Qué vol dir? -Que consentiré en ser la seva elposa. Aquestà. Inesperada determinació va sobtar tant al

sabater Estrugancia, que per un moment cregué baver confós las paraulaS' que la senyoreta Matilde aca.b&\va de dlrU.

Com que la bavla requebrada per espay de vi ut anys y may havia pogut obtenir di ella 1.1 la mes petita es:" peranaa ...

Es que devia elta,. e.c,.it, com dluhen los moros, que al. ft havia de casarse ab la que ell hi tenia posallo pen­sament.

Resultat, que als dos mesos la Fenyoreta Matilde y l' EstrugancÍ'l varen formar un nou matrimoni, y'¡e­gin lo que son las cosas, apesar de la molta diferencia que havia del modo de seC' d'ell al di ella, tots dos van avenlne. Ss que alxó '-mbé devia estar escrit. ° es que" ella no 11 convenia desdenyar al dnlcb marit que lli .o,.t li 1&aoia depa,.at.

Ara com vostèl ja saben, la senyoreta Matilde es ca­.ada 1 no .. estrany que nlngd 11 digui senyoreta, P'!O lo

que si, el èstrany es que ni tan sols se dignin a dlrli 41e­nyora; generalment 11 dil,lben la sabatera y las perao. nall mes ftnas se limitan .. dlrU la dona del EstC'ugancla

¡Oh desencanti ¡oh caparltxo de la fortuna. Rea, es alió que va dit lo poeta:

Aprended ft/)res de ml lo que va de ayer à boy ••

De segd que algunas senyoretas Matl1des que lleg~l. xin aquest article 'm malehir'n.

&No es vri ta t que sl, bufonut

10SSPH P01'tT 'Y ESPASA.

CATALUNYA PINTORESCA

En lo dia dels difunts

-Encare me 'n . recordo; ab mon deliri ,alg véu ret enterrar ... ¡que érats preciosa I Un bés vaig et\tampà 'n ta trena hermosa (ja qne 's permet alxó en lo Cementiri.).

Un any ba passat ja, quall de martiri m' ha dat mon pensament, sempre eixa cola. La vida, sense td, m'es anguniosa ne entranyi. que, sent morta, encar t'admiri.

Devant d'aqueixa llosa, qu' es la porta del Iloch 'hont tu reposas, ja que #m privas de ve\&rer lo teu rostl'O ... JOb, 'm aconhorta.

Recull aquelxas moatras alusivas ...

(Y colo,,', en lo nltxo ~e la mo,.ta, una corona ¡rrn df\ '6I1&p1'6-0iOtl •• )

SALVADOR BOIfA'IA.

352 Lo TEATRO REGIONAL

Siluetas Barceloninas L' home dels mocadors

Sembla 'I t\I,ul d'un joeh de mans; vl'Ïtat? leDonchs mirin, no deixa de tenir alg" del diabolich art del inolvidab!e Canonge, . pero empleat del modI) que mes odiaba aquell home intel:gent.

~' home dels moca:lors, al dcdicarse al nl'goci en que valg a presentarlo, no va may !!Iol, l' acompanvan de quatre a ci~ch companys. .

Un d'ells s'atura 11. una cantonada d'un dels carrers mes céntl'ichs y deixa a terl'a un cove en lo que hi dú una dotzena de pessa!! de mocadol','i-corn si tJiguessim una !l'rossa, - Lo vol tan desseguida dos ó tre» dOllas qlle fOl'man part do la comparsa .. , y 's cornen 'f.l la funció;

-Ep MilI/ores, apl'ofHin la ganga, los últims que 'ili

quedan, no n' hi haura. per qui 'n Il\'oldra ... Procedents r1' una hgafada de contrabat:do aprop de Slllt L1ol'er.,; dels Piteus ., Ep! ... senl¡orcs. '

-Vol dir que son de fil aCluet" moca(lor!S? diu una de las dona!'.

-Eil quan no sian de !ll,-diu 'I que Ca l' adielc­cap dil'lCl'. Po,ils a bugada y ~i li )lOl'dell p61'timels (IU~ li tornaré 'ls diners ..

CATALU Y pi 011

La orquesta La Catalana baixIs. experta batuta del Sr. Domingo molL acertada Probablement lo diumenge dia 18 se do~aran en 10 mateix teatro una representaci6 de

363 ________ ----~------~--~~~-T~BA:T~R:O~R:B=G~IO~N-A-L---------------.-----------

6pera .• =C.

la no s'ou 11. t(ench d' aubada lo bell cant del ro!!sinyol; fre 'ca li' es la matinada y poch re"planduntlo !Iol.

Del arbre totas las fulla-l lo velllijol s' ha emportat, de las flors n' ha f ... t de~pIJ\las lLa tal'dol' r,o te pietatl

Ja no 's "eu la- p:J.pallolJ:l com aV:J.nts besar la nor. ja l' aUl'ancta abandona lo niuhet de son arnal'.

Ja comen"a l' an,\'oransa l'us la t:J.rd6 ha arribat ja, sols ne queda l' e peran~a que 'I bo .. tc'np!! ja tornarà.

JAt;)lF. GIL\n~J{T l'\DREXY

Aix6 sembla bllstant el1rahonat, pel'o corn lluO 110 <liu .ahont podra trovarlol ... La cuestió es rcunit' gent.

-Ep!. .. 8onl/ores ... de Sant LI o rem:l dels Pi teus. 11 n mocador, un ral; tres, tres rals; sis. sis rals, y una dotzena, dotze. '

No, la rebaixa s' ho val Seguint la tarifa, cent mo­cadors, cent rals.

.. r_itIl~ Areny~ de J113 • ral.

Ja s' hi han aturat dos 6 tres per;¡onas quo pa~mlban, Entre tots forman un grupo de deu 6 dotze. IQ lina pres­sal Las donas t.ot es fer preguntas:-Ja son bomf-A quantL.

S'atura mes gent, ja privan l'acera, L' home dels mocadors, n' ha comprat una dot7.ena,

s'encara ab los que fan rotllo y va exctu.mant a mitxa veu:

-Son bons Sembla mentida! N' hi vaig a compr'al' més. Oh! y es fil. '. jo soch teixidor, no 'Is hi fal'ia pasl ... Miri, senyor-s' ha tret un conta-fils, l' obl'a y posanUo damunt la tela, dIU -Miri, jo hi entencll, a'ixó es regalat .. n' hi vaig fi compl'al' mes. Ep' miny61 ... Doneumen un' altra dotzena.

Això últim ho eliu cridant v remarcant lo d'altra tant com li ha sigut possible.

Y arriba, Vinga (le,.palxar mocadors, Aquell que 110 sab que un cop rentats se converte;xell ell un munyoch de paper mullat, ne comPI'a una r1otz3neta y 'e 'n va tan slltÍisCet pensant ab l'alegria que daró. 'Is de cas:J..

De vegadas lo peix pica tant que s' arl'iva A vendl'er l'ultima dotzena qu' hi havia al c,'ve, L' home ,lels mocadors en aquets casos te 'I següent l'eCllr~. Dona una volta y presentantse al grupo, tot determinat, <lill:

-Mira, noy, a. n'aquella CaS¡L d'allí-no senyala ahont-se n' han quedat sis dotzena'!, te aquestas dUri,,;.

Ja 'Is coneix tothom, pero passa corn ah lo del C:1I'­tutxo de perdigon!'!, sempre li, hi C:J.uhen de nous.

Quan lo marr'o se 'Is esbulla massa, l' home del>; mo· cadars se dedica a un' altl':> inrlrtstria, pal'ticularment de las que necessitan ganxo. Lo fer de ganxo I)S la seva especialitat. Després al cap rl' un quant temps torna à compareixer l' home del!'! mocadol'';.

J. X1MENO PLANAS.

-------<------

Lluny de ma Patria aym:J.da me trovo 'n (lesert, y so l, aei!, pelat ... ~en,,; consol ~ens sentir allà l' au bada l') tl'ist cant dell'osinyol.

Entre turons .y montanyas )' l'ocas cóncavas, vivas, sentint veus t08cas, esquiva.s jo vi~ch; en terras, estranyas eom del mon, terras cautivas.

Vents que surten de dos boc~s; ruinas, que 'I llot estampan sobre las béstia;¡ que campan per las esquerpadas roca'! de tt'emors, que tot ho escampan.

Oh! ... qll' agl'e pó.tria, es aqueixa; 'Iue doba y humil la meva 'Iuan jo no tingui cap treva tol'naró fi tu, y à reneixe com tlll teu, com gleva tova.

Pensa 'n mi, luh Patrm aymada' <t6n:J.m aquesta esperan8e que la ~loria, 801s !s' alcansa quan se té mes oterrada r\intrp. lo COI' la frisansa.

IPensa en mi! .. un recol't \'01' lingas tle ma silueta i un sol sl. .. I un! qu' e ·ta pobreta ma persona, ~ens plahér, en un mar de plors, desCeta.

,JOSEPH CALVET

yia dramatica VILA~OVt\ Y GELTRÚ.-La compa

n forma pal·t

qlle diri"el'x O ,\rturo Par"ra Y de la q~e t y "l'U d ,.,.. . I di 'sap e l'-o"ya Elisa Mall i posa en escena o >s, d' ._ m ' L' "'eróe, Pruna, IS enge passat la pe,sa catalana r la "e-

Unglntshi en la mateixa, l' autor senY~I~ More ¿ riu~cr nYOra Busutil v senyor H.OI11CU, que o Igaren ñ la . . I . 'I l' Vl'lanovi -Po P. P. ConcurrenCla tlo l vo I .

d t'al d' aques-VICH.-E8tl1. actuant en In Cen're In u~ rl d I ta . la. baix. la batuta. e CIutat, una companyia. de sar:!ue , . h' I nota.ble

reputat mestre D, Lluis G. Jorda., tlgurant I, Lenor c6-primera tiple Srta. Dolors Valol' Y l'aplaudit t ia es mic\¡ D. Jo':!eph Guasch. Lo conjunt tle company molt aceptable Diumenge passat dia 4, posaren eJn tes­cen l' L Marmota Y Sat:e u f/t"

a as sarsuela,; catalanas A' . ' blich ,. ue Y IIna comedia deix'!nt satisfet al Huhlt pu I Ca' , '

I omplia l' espay6s teatro: Dim6 los Obtinzucren aplau!los Ia.s srt&!;. Valor Y y 1

11' . Gu~sch, Buix6, Echene, ~ilmps Y dtlm~s parts (e a COmpanyia' los coros ben ajustat:;. d b t •

P ' s e u <ll'a. l' era diumenge pr6xim, segons programa,

aplaudit baritono D. Julia Tolfloi>.-S.

GI\r\NOLLERS -Las repl'esentacions de sar uela do­nada~ en la teatro de La Uni6n Liberal durant la tar de Y nit del dia de Tots Sant, foren molt ben d~sempenya­da ~ b' la dlreccl6 dcl~

per la companyia que actu.. alx 1'8. Domingo y Quero\. La tipIc Sra. Colomer Y lo barftono Sr, Querol can-

taren ah molt ajust, ve\'entse obligat 11. repelir algulI n6tnero.

PRI~CIPAL.-ConUnúa dOnllnt mol,a varietat a SilS

funcions. Dimecres estrenl la comedia novII en Espanya El oran mundo, de E. Levedan y que al estranger l!igué objecte de lIarpa polèmica. Del efecle produhit aqul, 110' en ocuparém en lo número pr6xim.

CIRCO IlAnCELO. ·ES. - Pera avuy s'anuncia lo debut d'una companyia ele sarl!ucla dirigida pel distingit artista D. Manuel Rumia v un altre de panto­mima de \tr. Gustave Davin.

ROMEA -Grans entradas ab lo~ popular>! drama~ /J. Juan Tenorio Y Et NuC!co Tenorio, y alguna!! repre-8entacions de la comedia de Vidal y Valenciana La Cas-

tanyada. Per ahí divendres s'anuncia l'estreno de la comedia

de D, Joseph M. Pou ·, fIn.a dona I¡ un Dau, havent igut

aplassat.

TIVOLI.-Los Cuariro. al nalUr(ll que l're. enta Mr. Onofrorf, son uua \·erdader .. notabilitat en lo género, y de dClIJ6 dignes d' e ,;er conegut de tots los amllnt a las novetat, artl, ticas. Referent als l')uadros de con­j mt es una verdadera. trovatl~. E la vritat mitja, en­tl'e l'a viva realitat y la reproduccl6 artística. No per­meterèm ,cnyalarli, per \ i vol reprnluhirlo, ja que hi preve\ ém IJon encaix, lo celebrat 'l'ladro de Tu -quets, Fioallcr Moan.t d<!t rey Fer~a~.

La companyia de arsuela, continua, ab gran conten­I .. ment del públich, ab la reapresa de obra catalanas. En aquest sentit ho ha sigut De Sant Pol al Pola Nort, que ha proporcionat bonas entradas y aplausos als

artietas. Aprop6 it d' aque"tas obra hem sentit algun parer

de que mentres 'e pera 'Llgo nou, no aniria mal la reproducció ae La. cent don.lIJUa., Film constarho per

i 'Is es útil.

354 Lo TEATRO REGIONAL

NOVET A TS.-També 'Is dramas D. Juan y Nuero Tenorio han proporciodat grans entrarlas a n'aquest teatro, tant, r¡ue dissapte pas::;all' invadl 'I públich de tal man~ra, que 's tingué de retorllar l'import als que havian près localitat.

Passada aquesta temporada, saMm que 's preparan moltas novetats de obras catalanas.

ELDORADO.-Zaragaeta, El etuo de la Africana y La oerbena de la Paloma, han fet y contlnuan au lo ga sto dt:l la cal:ia. Lo cartell n) podl·a. eSl:ier var'lat, pera lus pe:Slietas que 's contan a. la ta'/uilla, ho son y ab abundament

Per alti s' anunda l'estrella de Las amapolas, qu' en la pròxima res~en'ya fur'ém constar l' 6xit qUf1 'ls hi lIaurú concedit nostr'e públic\¡.

GRANVIA.-Lo sens igual Frcgoli, entre ~as crea­dons, nos hil donat li. eOlleixel' la llava de .Hden-CaJé Concert, notable com totas, .y que no ob",taut, al primrl' olia sigué mOliu d' alJuniment, empalg y cansamellt l'CI' pal·t del púulich que com en ~a mfJjoda sah hi va (lel' vcure,' {¡ FI'egoli, li l'e,-ulta temí'~ perdut tot lo que sigué empleat pera 'Is 1I0US arlistns de l' opel'eta ita lialla Y qlle a 110::;1 ¡'a hUlllil opinió, alguns d' ells ~on mereixerIol's de m6s atenció de la que ~e 'Is hi ¡¡restir lo pI'illler dia.

Ab ulla bona e~lil:iol'l\cla a l' obrela Edén-CaJé Con­cert, y que i' escenari IIgul'at no e::;tigu6s tan al fondo, permetent aixis veurf1ho als molls que no ho logl'a­l'en, seria obr~ta de repertol' ;.

LABRUGIlERA.

LA FELICITAT

La sola y única fel ici ta t, fiU' en aquest mon se pot trobar,

Esta., ninet a, prompte explicat; es l'estimar y s6r estimat.

A,DANYANS.

• • En lo folleti d t avuy ofertm altra vegada, la novetat,

tan ben rebuda sempre, de donarhi tot una obra com­plerta. La de avuv !lS la que du 'I titul de Un reg de pega, monólech en vers, original de D. Enrmch Molina y ab músi~a del Mtre D Juseph l\f. Comella y f¡Ue ha obtingut gran Meptació pel' tot alla. hont s' ha posat cn escena

-En lo núnlCl'o vinent comel1~ara la divertida come­dia DOI! companys mal aOI:nlluts dels SI'es. Godo y Ra­hola, estrellada ab èxit entussiasta ell lapresent tempo­rada pn lo Teatro !tomea.

- La prensa de Madrid fa gl'an~ elogis de la gracia ah que 'I celehr,lt actol' H.amon Ito-ell òesempenya úl­timamellt ell lo teatro Cil'co de Price, lo JlI'otago 11 is 1,11

del l'opular drama D . .Juan Tenorio.

-Pel'a dimlJI's p1'òxim estú nnunciat en lo tea tro Ro mell l'estreno del c:I'ama La mar ca de .roch.

-Ab gl'an 6xit;;e lia estrennt en lo teatro :'.1'010 de Madrid, la ~al'l:iuela San Antonio de la Floricin, IleU'a d' Eusebi Siel'ra y música del celebr'at pianista catala. l::;sae Albeniz. -

-Se 'ns ha rem6s un exemplar del trevall, Et pcrio­dismo !llos periodi.tas, de nos trI:: I.!olaboradol' D. Ig-Ilasi Camprubl Nadal. •

Aquest estudi, desarl'ol\o del lelna qu' expre,- s:l 'I ti , tul "ig'u6 distingit ab un vali6s premi en l'últim cel'lÓ,­men celebrat en la vehina vila de Gracia.

Lo tr'evall es digno de tal distinció y es unn bona mos­tra del saber y coneixement que atresora 'I Sr', Cam­pl·ubl.

-L' antlch socialdemócr.ata y fins al'e anal'quista, Joan Mo::;t, Ita abandonat aqucstas ideas y s' hn fet có­.nich. Ha pres la direcció del Teatro-Nacional de New-

CATALUNYA PINTORESCA

Baget-Apunte

Lo TEATRO REGIONAL 355

UNA QII\ VOl. Y DOL ESPIGOLADA

N' hi han que dlUhen-t' estimo­

y estima!" no saben qui es;

si no !Jo sa.bs, tú que vas dihen to,

10' avisas, t' ho enseuyaré.

Mc pl'(:)gun ta \[1 ma:'e

sols fa dos dia,;,

si t' entretinch, los ves(lr'e,; .• ,

¡quina malicia!

Si aixis comensa..

ct'euré que son las sogres

--Sell)OI'1l RPI'ia lan amahh' que \olgups, ,

-'l'cI y lanl lI1alpi\ ~e '11 vÍl y('," qlli 'n;) 'I fe)iI insislf.

sol~ pel' da pena.

-Y ara l'el' qui III' ha pres'? ... C. DE BELLESGUART

---- - - - - -------- - --- ---- ----------- - ----Yorck, y en la llit dol 8 (Iel passat Octubre pe!" rl'ime"a Vegada ha sOl'tit a la escena. Son debu t l' lla fet ab lo Weber de Llauptamat1ns. fins aqul en Most no ha fet mes que ~cgui)' la afició que per las co~as (Iel teatl'C ja desde molt pl'tit scrntia.

-Lo colebrat MIre. Thomas, que a l'actualitat té la edat de vuitanta cinch anys, esta componeut una nOVl Ópel'U,

-Lo Celltre Escolar Catalanista, per medi d'un atent SallU}o nes comunica la forma ell que ha quedat cons­tÜuhit io nou Consell Gener'al, quina::! lIistas no publi­qUém pel' motius d' espay.

Agrahim la ~eva atenció.

-Han sigut nombrats l'erro enl.ants Je las G.alería~ \)ram{¡[icas dcls SI·S. llidalgo, fiscOWICil, A¡'I'egu¡"\I'ucJ de Madl'id y Josò García. Solis, de Salamanta, los se­nyors D. Anton Massegur' y D. Ang!'l Vwente.

. -La festa modornisla celebmda a Sitges lo diumen~ S'e passat, )'e,,;ulta Ull acte importantls,;im, en la que hr prenguè par't activa tota la població, posant ~on., nom en molt bon Ilocb, ja que no pot Jemanal'se mani/esta­Ció mes noble, quo las (fue dena tan los gl'aus de cultu­ra artística d'ull poble, com ho sigueron t~ts los actes quo 's r,olebraren ab motiu de la inaltguracló del céle­bl'e «Cau ~'erpat.»

-Dema a la ta.rdo en la Familiar Obrera de Sans ~e donara\. una repre~entació de la cclrlJracla comedla ¡'fenorios!

AI POI'venir s'lIluncia D .• Joan di' Serrallonga.

-En lo númel'o vinent nos ocuparém del estr'eno Del ml~niC'il)i al metr, que tingu6 Iloell lliumenge pas,.¡at à Sabadell.

-En los te'l.tros japonesos, (¡ tots .JOli concul'l'ent~ rlue dUI'ant los ¡nter'medis desitjat) l>urtlr lt fot'a, l,OS Ili ]lO~an ulla marca a la ma. D'aquo",. modo s' eVI ta la

i revenda de 8urtida8. !

-DL menge passat en la Societat La Catalana, se posar'en en e"cena dua" sarsueletas en ' la,,; que lIuhiren sas a.pl'eeiables facultats las Sras, Bolea y Pacheco y lo,,; Sr's. Toll, ruus, Jord¡\' y Ribas '

-llem l'ebut de D. Pet'e Mallorquí 8as duas obretas imi'l'e~as Sense titol y ¡En Ban!Jeia!

"g'I'ahim l'atenció.

-La companyia de sar;;uela del 00llegut Mtr·e. Cere­ceda, esta actuallt en lo teateo l'rincipal de Ferrol.

-Oemà (lium"llge a las quatre de la tarde, tindra l 'ocil en lo Foment Martinense la eclebl'ació elel repar­ti .. elit de premis del Cel·tumon. La festa promet es~er illlportantant. Passan de cent las compo~icións l'ebudas.

Doma a lanit se inaugut'ar'a 'I teatro construhit de no­Vit planta de mol t espayosas condicions. Las escullidas ~Otl La pagcsa d' Ibiza, y sarsueleta 8" I.:e jutges ...

-Ha sigut elegit académicil de la Real Espanyola lo celeimlt au tor dl'amatich Eujoni Sellés.

-Dema per la tal'de, tindl'¡\, llocil la festa del Cer'ta men del Fument Mal'tinen:;o.

S' ha concedit la fiol' Natural a lA poe"ia Una cansò lema Aden. Y quatl'e respectius accèssits a las campo­sicións Al peu (lii la .l'ossa, L'amor del amor, Cant d' amor y Fillll.

-Ell lo Cassino de la Unió Sa ;rerense demà a la nit se donara una l'elll'eSentaeió del importan dr'ama de SaIOl' C¡lrcol dc .rock.

I -Ha sortit de Madrid en dil'ecció à Paris l'aventat­: Jat jove artista D. Mateu Bala~ch, pensionat per nostre l "juntament. Un cop instn.lat en la capital fl'ancesa, co­i Illenl.iara ab l'activitat de 'lue sempre ha donat mostra, i imPortants obras que té en projecte, I

-Coquolin sel'l\ desde aro compan'y de la Sil.l'uh BCI'nhrll'dt en lo teatl'o de la Ronaixens ade Paris Des­de a(IUest mes Coquelin es codirectol' de dit teatro, y prompte 11 i fal'a In del)1j t de tempol ada ab Falsta,f!. Pepa me~ tart, te 'n pt'oje('le la Snr'uh Bel'tlhard posar en escena, d(:spr'és ci' hayel'ne fet un cabal estudi, lo An­jllrió de Moliel'e, en qual abell la renombrllda actl'iu hi desempenyar'a 'I paper dI) Alkmemfl, Coquelin Jo de Mel'­curí y en Joan Coquelin lo de Solias.

-Russia conta ab 127 teateos, dels quals 6 son des­tinats a óperas, 24 a operetas .v 97 al gènera drama­tich y c6mich. Ademés !:l' hi comall entre actrius 1 ac­tors 5,500 personas,

I