peixos pelàgics peixos · peixos pelàgics i de fons profunds del mar balear les illes balears...

3

Upload: others

Post on 11-Jun-2020

6 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Page 1: Peixos pelàgics Peixos · Peixos pelàgics i de fons profunds del mar Balear Les illes Balears són un indret privilegiat dins la Mediterrània. A les seves aigües es reprodueix
Page 2: Peixos pelàgics Peixos · Peixos pelàgics i de fons profunds del mar Balear Les illes Balears són un indret privilegiat dins la Mediterrània. A les seves aigües es reprodueix

Peixos pelàgics i de fons profunds del mar Balear

Les illes Balears són un indret privilegiat dins la Mediterrània. A les seves aigües es reprodueix la preuada tonyina; hi calen els congres, els lluços i els raps, i hi viuen les sardines i les llampugues. La mar Balear compta amb més de 1.600 km2 de superfície marina protegida. El sector pesquer cada vegada és més responsable i la ciutadania reclama una conservació efectiva del medi marí i costaner.

Aquesta guia recull les espècies més comunes i representatives que viuen mar enfora (pelàgiques) i al fons profund (bentòniques). En podrem entreveure algunes navegant per les aigües balears; n’hi ha d’altres que són objecte de pesca, i la majoria les trobarem a les peixateries. Us animam a endur-vos la guia al mercat i a aprendre a reconèixer el peix d’aquí. Fomentau el consum local i responsable.

La guia presenta les espècies il·lustrades acuradament i agrupades en làmines a una mateixa escala per facilitar-ne la comparació i la identificació. Els textos i les icones aporten informació actualitzada de cada espècie.

La Fundació Marilles, entitat sense ànim de lucre que treballa per fer de la mar Balear un referent en conservació marina, ha fet possible l’edició d’aquesta guia. Es tracta d’una eina amena i rigorosa alhora que vol facilitar la coneixença del riquíssim patrimoni natural del mar Balear. Convidam a tothom, a la gent d’aquí i a la que ens visita, a enamarar-se’n. Els encoratjam a conèixer i estimar la mar per tal de participar activament en la seva preservació.

ABUNDÀNCIA A la zona, l’hàbitat i la fondària adequats ★ ★ ★ ★ Molt freqüent ★ ★ ★ Freqüent ★ ★ Poc freqüent ★ Escàs

IDIOMES es castellà en anglès

Totes les espècies apareixen a escala aproximada dins cada làmina, excepte aquelles molt petites, que apareixen a una escala major, davant una circumferència.

Com a referència intuïtiva de la proporció a cada làmina, apareix il·lustrada la silueta d’una sardina, d’aproximadament un pam d’amplada (20-25 cm).

HÀBITAT

Selecció d’espècies i textos: Enric BallesterosIl·lustracions: Toni LlobetDisseny gràfic: Lluc Julià i Toni LlobetMaquetació: Toni Llobet i Roger Romeu Assessorament: Toni Grau i Aniol Esteban

Editen:

ESCALA

Pelegrí Cetorhinus maximus ▲És el peix més gros de la Mediterrània. Neda lentament, sovint amb la boca oberta, per anar filtrant el plàncton de què s’alimenta. Se n’observen en aigües superficials, sobretot a la primavera, però durant l’hivern vol aigües profundes.

es Peregrino en Basking Shark 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★

Tintorera ▶Prionace glaucaTé un musell llarg i el cos molt estilitzat, i s’alimenta de peixos i calamars. Tot i que és curiosa, no constitueix cap perill per als bussejadors, però pot ser agressiva en els naufragis a mar oberta. Generalment és solitària.es Tintorera en Blue Shark

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

Manta Mobula mobular ▶Té una gran envergadura i s’ajuda dels apèndixs que té a banda i banda de la boca per conduir l’aigua que filtra i obtenir el plàncton de què s’alimenta. Pot botar fora de l’aigua.es Manta mobula en Devil Fish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★

▲ Solraig, salroig Isurus oxyrhinchusÉs corpulent, té molta força i potència, i és

capaç d’assolir velocitats considerables. S’alimenta de calamars, tortugues, aus i sobretot peixos

pelàgics de tota casta, fins i tot de peixos espasa o d’altres taurons.

es Marrajo en Shortfin Mako

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

◀ CinturóAlopias vulpinus

Es caracteritza pel seu cap petit amb un musell

punxegut i una llarguíssima aleta caudal, que utilitza com a fuet per envoltar

i ferir les preses.es Zorro en Thresher

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

Clavell Raja clavata ▶Té unes espines recorbades a la coa i presenta una coloració molt variada. Com altres rajades, s’estima més els fons de sorra, en els quals s’enterra i d’on només treu els ulls.es Raya de clavos en Thornback Ray

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

Agulla de paladar ▲Tetrapturus beloneS’assembla a altres espècies afins de grans aletes dorsals. És una espècie pelàgica gran i esvelta, amb un nedar poderós i objecte de la pesca recreativa.

es Marlín mediterráneo en Mediterranean Spearfish 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★

▼ Rajada escrita Raja montaguiDors marronós recobert de taques fosques menys als marges que són

més foscos, té també algunes taques clares. Viu en fons de sorra i fang.

es Raya estrellada en Spotted Ray

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

◀ Càvec Dipturus oxyrinchus

És una gran rajada d’aigües profundes amb el musell molt allargat. És de color fosc, amb el ventre fosc amb taques negres i diverses espines a la coa.

Viu en fons d’arena i fang. es Raya picuda

en Long-nosed Skate

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

Rajada de miralls, llísol ▶Raja miraletusTé el musell punxegut i viu en fons d’arena i avellanó. Com altres rajades, els seus ous són unes càpsules amb quatre extrems allargats, distintius, i en ponen poques desenes.es Raya de espejos en Brown Ray

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

Rajada vestida ▲Leucoraja naevusAmb el seu aspecte arrodonit i un musell lleugerament sortint, es caracteritza pels seus dos grans ocels dorsals foscos amb taques groguenques.es Raya santiguesa en Cuckoo Ray

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

◀ Rajada blancaRostroraja alba

Té el musell punxegut i el ventre blanc, i el dors d’un

color bru blavós recobert de petits punts blancs poc visibles.

es Raya bramante en White Skate

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★

Tremoló, tremolosa ▲Torpedo torpedoProvoca descàrregues elèctriques fortes, de fins a 200 volts. Difereix d’altres tremolons pel seu dors amb cinc ocels grans de color blau envoltats de negre.es Tremolina en Common Torpedo

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

RAJADES BENTÒNIQUES I AFINS TÚNIDS

◀ Bonítol Sarda sarda

És un depredador pelàgic veloç que fa llargues migracions. És propi d’aigües obertes i només s’acosta a la costa en

caps i zones escarpades. Es concentra en bancs que s’alimenten de peixos

pelàgics petits.es Bonito en Bonito

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

▲ Bis Scomber japonicusTot i que s’assembla al verat en hàbits i

hàbitat, se’n destria per les línies dorsals menys contrastades i el ventre amb

taques grises. Té un valor comercial inferior al verat perquè la seva carn és menys saborosa.

es Estornino en Chub Mackerel

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★★

◀ BacoraThunnus alalunga

Té uns hàbits i un hàbitat semblants als de la tonyina, però se’n diferencia sobretot per les aletes pectorals, extraordinàriament llargues.

La seva carn també és molt apreciada, encara que no tan valorada.

es Atún blanco en Albacore 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★★

Tonyina ▶Thunnus thynnusÉs un depredador pelàgic gros i imponent, molt veloç, propi d’aigües obertes, on s’agrega en bancs que fan importants migracions. Les Balears són una zona de fresa preferida pels individus atlàntics, que es capturen amb almadraves i altres arts fixes, encara que també són objecte de la pesca esportiva. La qualitat de la seva carn i els preus exorbitants han conduït a l’enrariment de l’espècie i al control de les pesqueries.es Atún rojo en Bluefin Tuna

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

▲ VeratScomber scombrusForma grans moles en aigües obertes, on s’alimenta de plàncton —que filtra amb la boca oberta— durant laprimavera, i de peixos a l’estiu i la tardor.es Caballa en Mackerel

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★

Bonítol ratllat ▲Katsuwonus pelamisÉs una espècie d’aigües càlides molt veloç, pròpia de mar obert, i té de 3 a 5 línies ventrals longitudinals que el fan inconfusible.es Listado en Skipjack Tuna

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

Melva, ▶ mèlveraAuxis rocheiÉs de mida relativament petita i forma grans bancs a mar obert o, més sovint, devora caps i illes amb corrents forts. S’alimenta de peixos petits.es Melva en Bullet Tuna

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★★

◀ Bacoreta Euthynnus

alletteratusCom altres túnids, forma bancs que

neden a una gran velocitat a prop de la superfície, amb preferència per

les aigües càlides. es Bacoreta en Little Tunny

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★★

Llampuga ▶ Coryphaena hippurusÉs un depredador pelàgic veloç i s’agrega davall objectes flotants, una característica que utilitzen els pescadors per pescar-ne a la tardor mitjançant l’ús de capcers.es Llampuga/Dorado en Dolphinfish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

◀ Palomida Lichia amiaÉs un gran i potent depredador

pelàgic, sobretot associat a platges i estuaris, amb el cos

molt comprimit lateralment i amb una línia lateral molt sinuosa. Els individus joves són més

gregaris que els adults, que sovint són solitaris.es Palometón en Leerfish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

Tallahams ▶Pomatomus saltatrixTé un aspecte intermedi entre un llobarro i una círvia, i és un depredador molt voraç, amb unes dents triangulars agudes. Freqüenta les badies però també pot formar bancs en aigües obertes.es Anjova en Bluefish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

Peix espasa, emperador ▶Xiphias gladiusÉs objecte de pesca intensiva amb palangre de superfície, la qual cosa ha disminuït molt tant l’abundància com la mida dels individus.es Pez espada en Swordfish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

Cirviola, círvia, verderol ▶Seriola dumeriliÉs un depredador pelàgic potent i ràpid que sovint forma bancs. Fresa a final de primavera i els joves, anomenats verderols, s’acosten a la costa a final d’estiu. És una espècie molt preuada a les Balears.es Pez limón/Serviola en Greater Amberjack

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

Bot Mola mola ▼Té una mida imponent i és fàcil de veure els dies de mar encalmada, sobretot a la primavera, quan es desplaça fent bots sobre la superfície o reposa a flor d’aigua.es Pez luna en Sunfish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

GRANS PEIXOS PELÀGICS TAURONS BENTÒNICS

◀ GatóScyliorhinus canicula

Probablement és el tauró més comú de les Balears, i

també un dels més petits. Descansa damunt el fons durant el dia i caça a la nit.

es Pintarroja en Lesser Spotted Dogfish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★

Mussola ▲Mustelus mustelusÉs un dels taurons més comuns a la plataforma continental en zones no explotades, i actualment és rar a les Balears a causa de la sobrepesca. S’alimenta de peixos i invertebrats.es Musola en Smooth-hound

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

Moixina ▲Galeus melastomusÉs petita i té el musell punxegut i deprimit alhora. Es caracteritza per les seves grans taques dorsals alineades, els ulls grossos i habitar les profunditats.es Pintarroja bocanegra en Blackmouth Catshark

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

Porc marí, ▲ peix porc Oxynotus centrinaAmb la seva silueta inconfusible, té un nedar pausat i tranquil. Les aletes dorsals triangulars estan proveïdes de dos fiblons. És solitari.es Cerdo marino en Angular Roughshark

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

▲ Negret Etmopterus spinaxÉs molt petit i té unes espines gruixades a l’inici de

les dues aletes dorsals. Té el ventre totalment negre però bioluminescent (emet llum!) en la fosca de les

profunditats on viu. es Negrito en Velvet belly

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

◀ Boca dolçaHexanchus griseus

És un tauró gros amb una única aleta dorsal situada molt enrere. És una espècie d’aigües molt profundes,

encara que molt ocasionalment, a la nit, pot pujar fins a la superfície. Captura accidental amb ròssec.

es Cañabota gris en Bluntnose Sixgill Shark

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★

Gatvaire ▲Scyliorhinus stellarisÉs un petit tauró molt afectat per la sobrepesca, i per això actualment és molt més rar que el gató, que és parent seu. Té el dors puntejat com el d’un lleopard.es Alitán de lunares en Nursehound

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

▲ Qiussona, agullat fosc Squalus blainvilleiÉs comú a la plataforma continental en àrees poc

explotades. Aquesta espècie i la quissona vera (Squalus acanthias), molt semblant, són relativament petites i s’alimenten de peixos i invertebrats.

es Galludo en Longnose Spurdog

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

l’aleta dorsal i la caudal sobresurten de l’aigua quan

neda arran de superfície

musell ample i truncat

PETITS PELÀGICS

Orenol, peix volador ▶Hirundichthys rondeletiiPer ventura és l’espècie de peix volador més abundant a les Balears. Pot arribar a planar un centenar de metres fora de l’aigua quan fuig dels depredadors.es Pez volador en Black Wing Flyingfish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

Pàmpol Naucrates ductor ▲És inconfusible per les seves retxes fosques. Acompanya grans animals pelàgics com taurons, tortugues, mantes o balenes, i els alevins també es concentren davall cossos flotants.es Pez piloto en Pilotfish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

▲ SorellTrachurus mediterraneus

És difícil de distingir d’altres espècies de sorell afins. No és estrany observar alevins que es protegeixen dels

depredadors vivint devora grumers. Forma grans bancs.es Jurel mediterráneo en Mediterranean Horse Mackerel

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★★

▲ Agulla Belone beloneForma bancs més o menys nombrosos just per

davall de la superfície de l’aigua. S’alimenta de peixos petits però alhora és una presa

cobejada de círvies i tonyines. es Aguja en Garfish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

Palomida blanca ▲Trachinotus ovatusÉs una espècie pelàgica que es concentra en petits esbarts de vora la costa. Prefereix els litorals arenosos, on captura petits peixos i invertebrats. Es reprodueix a final de primavera.es Pámpano blanco en Pompano

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

▲ Alatxa Sardinella auritaS’assembla a la sardina però té una qualitat gastronòmica molt inferior. És una espècie

d’aigües càlides que està en expansió. També es captura amb teranyines.

es Alacha en Spanish Sardine/Round Sardinella

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★★

▲ Sardina Sardina pilchardusTé uns hàbits i un hàbitat molt semblants

als de l’aladroc. Com aquest, a més, es capturen utilitzant les teranyines. Són

la base alimentària de moltes espècies pelàgiques i una pesquera mil·lenària a la

Mediterrània.es Sardina en Sardine/Pilchard

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★★

▲ AladrocEngraulis encrasicolus

Forma moles de milers d’individus a la columna d’aigua. Es capturen amb la tècnica de la teranyina, que consisteix a

atreure’ls de nit amb un llum i envoltar-los amb una xarxa.es Boquerón/anchoa en Anchovy

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★★

CONDRICTIS DE MAR OBERTA

ocels blaus envoltats de groc distintius

espasa llarga i aplanada i aleta dorsal curta i rígida

punts foscos davall les aletes pectoralsFONDÀRIA Rang de profunditats on l’espècie és present

1 2 5 Màxima presència 1 2 5 Presència menor 1 2 5 Absència

Columna d’aigua, lluny del fons

Fons sedimentaris, de fang, sorra, grava i avellanó

Fons rocosos, de còdols, blocs i roca

Alguers de posidònia i d’algueró

Albuferes i maresmes litorals

SEXE C femella F mascle

DL T 53-2020

Code Thema: PSVC /1DSE-ES-B

MINIGUIA DE MAR

Toni Llobet · Enric Ballesteros

Peixospelàgics

i de fons profunds del mar Balear

OK. Miniguia Balears peixos pelagics RR-TLL-RR.indd 1-8 7/2/20 13:01

Page 3: Peixos pelàgics Peixos · Peixos pelàgics i de fons profunds del mar Balear Les illes Balears són un indret privilegiat dins la Mediterrània. A les seves aigües es reprodueix

Pagell ▲Pagellus erythrinusTé el musell punxegut i pot formar bancs de pocs individus que patrullen pels fons sedimentaris, alimentant-se sobretot d’invertebrats petits. Els individus adults són molt apreciats gastronòmicament.es Breca en Pandora

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

MISCEL·LÀNIA

Cabotí, rosetí ▶Pseudaphya ferreriÉs una petita espècie pròpia dels fons de magranar i avellanó. Forma bancs una mica per damunt del fons. El seu nom està dedicat al menorquí Jaume Ferrer i Aledo, qui la va descobrir.es Roseti en Ferrer’s goby

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★★

▲ Dragó Synchiropus phaetonÉs exclusiu d’aigües profundes i té un ull molt gros i una taca fosca a la primera aleta dorsal.

es Lagarto rojo en Phaeton Dragonet

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

◀ Jonquillo Aphia minuta

Abans era molt abundant, però l’espècie ha sofert una reducció dràstica a les Balears, tot i que

encara abunda en alguns indrets. Fa bancs a la columna d’aigua, damunt fons d’arena.

es Chanquete en Transparent Goby

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★★

Dragó ▲Callionymus lyraÉs propi de fons profunds, però també és present ocasionalment als superficials. És molt espantadís i es pot enterrar a l’arena. Viu, però, en tota mena de fons, fins i tot en fons d’avellanó i en alguers.es Primita en Dragonet

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

MISCEL·LÀNIA

Aranya de cap negre ▶Trachinus radiatusCom altres espècies semblants, les seves picades poden ser greus i fins i tot mortals.es Víbora en Streaked Weever

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

Rata, saltabardissa ▲Uranoscopus scaberViu enterrada a l’arena, d’on només en sobresurten els ulls i la boca. S’alimenta de peixos i crustacis, que atreu amb un tentacle que té a la boca.es Rata en Stargazer

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

Castanyola, negret ▶Brama bramaÉs gros i de color fosc o negrós. Viu a la columna d’aigua, entre els 100 i els 400 metres de fondària, on s’alimenta de gambes i d’altres decàpodes nedadors.

es Japuta en Ray’s bream 0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★

▲ Conill de rata Sphoeroides pachygasterÉs una espècie arribada de la mar Roja a través del canal

de Suez i recentment n’ha augmentat la presència a les Balears. Viu en tota mena de fons i també

s’aventura a la columna d’aigua. És tòxic i no s’ha de consumir.

es Tamboril ñato en Blunthead puffer

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

◀ Aranya monja, aranya blanca

Trachinus dracoTé un hàbitat i uns hàbits semblants als d’altres aranyes, però se’n destria per la manca de taques negres al dors.

També pot viure en aigües superficials.es Escorpión en Greater Weever

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

◀ Rap, buldroi Lophius piscatorius

Té una gran qualitat gastronòmica. Viu en fons profunds, encara que també se’n poden observar a no

gaire fondària. Reposa damunt el fons i engoleix les preses amb

rapidesa.es Rape blanco en Monkfish/Anglerfish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

◀ Rap vermell Lophius budegassa

Amb un hàbitat i uns hàbits semblants als del rap, se’n destria perquè la

membrana que li envolta les vísceres és de color negre en lloc de blanc.

es Rape negro en Black-bellied Anglerfish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

Maire, mare de lluç ▶ Micromesistius poutassouAbunda només en aigües molt profundes i forma bancs de molts d’individus, sobretot a l’estiu. És una captura molt freqüent amb les xarxes de ròssec.es Bacaladilla en Blue Whiting

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★★

Mòllera de fang ▲Phycis blennoidesTé una qualitat gastronòmica inferior a la de la mòllera de roca. Viu en els fons profunds fangosos, on es captura amb les xarxes de ròssec que pesquen gamba vermella.es Brótola de fango en Greater Forkbeard

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

Capellà ▶Trisopterus capelanusTé una carn saborosa, però s’espenya amb rapidesa. Es captura amb xarxes de ròssec. Forma bancs sobre la plataforma continental. És una espècie d’aigües més aviat fredes, però és prou comuna.es Capellán en Poor Cod

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

▲ Lluç Merluccius merlucciusÉs una espècie molt reconeguda gastronòmicament, de carn tova

però molt gustosa. Habita exclusivament els fons profunds. Descansa sobre el fang o patrulla per la

columna d’aigua cercant les preses.es Merluza en Hake

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

▲ Mòllera de roca Phycis phycisTé un nedar tranquil i es refugia en coves i esquerdes durant el dia per sortir de nit a caçar decàpodes, cefalòpodes i peixos.

Es troba en aigües superficials i profundes.es Brótola de roca en Forkbeard

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

Cinta ▶Cepola macrophthalmaPassa una gran part del temps enterrada en el sediment, d’on només treu el cap, encara que caça a l’exterior, nedant entre dues aigües, on captura sobretot petits crustacis. Viu en solitari o en petits grups.es Cepola en Red Bandfish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

Escolar Molva dypterygia macrophthalma ▼És una espècie freqüent en aigües profundes. Fa una mida considerable i és propi del talús continental, on s’alimenta de crustacis i peixos.es Maruca azul en Blue Ling

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

▲ Cuc, panfont

Ophidion barbatumÉs propi dels fons d’arena i fang, on s’enterra durant el dia i surt a caçar a la nit. És present

en aigües profundes, i també se’n poden trobar en fons superficials.

es Lorcha en Snake Blenny

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

GÀDIDS I SIMILARS MISCEL·LÀNIA ESCORPÈNIDS I AFINS

▲ Serrà imperial Helicolenus dactylopterus

Té un aspecte intermedi entre un serrà i un cap-roig, i és una espècie molt comuna en els fons profunds, on viu associada als escarpaments rocosos. Té l’interior de la

boca d’un color blau molt fosc.es Gallineta en Rockfish/Blue-mouth

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

▲ Músic, treslliures Serranus hepatus

És petit i viu sobretot en els fons sedimentaris, sovint associat a objectes

com ara pedres, closques, gorgònies, esponges o residus. És molt territorial,

habitualment solitari, molt voraç i curiós.es Merillo en Brown Comber

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

◀ Pàguera, pagre Pagrus pagrus

Té un front bastant vertical, i més fosc entre els ulls. És un depredador voraç i s’alimenta

de crustacis, mol·luscs i peixos. Viu als fons de la plataforma continental.

es Pargo en Red Porgy

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

Rafel ▲Trigla lyraTé el musell aplanat i profundament dividit. Com altres espècies semblants, el seu hàbitat preferit són els fons profunds d’arena o grava.es Garneo en Piper Gurnard

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★

Pastanaga, tord lloro ▶Labrus bimaculatusEls mascles i les femelles presenten lliurees diferents. És una espècie que trobam associada als fons coral·lígens.es Gallano en Cuckoo Wrasse

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★

Boga ▶Boops boopsForma bancs gegantins a la columna d’aigua, devora la costa, en llocs oberts amb corrent on s’alimenta de plàncton. Els individus més grans s’observen solitaris sobre el fons. Encara que és poc apreciat a la cuina, és un aliment molt important per a les círvies i els déntols.es Boga en Bogue

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★★★

Oriola, juliola ▲Chelidonichthys lucernaPot assolir una mida gran i es caracteritza per les grosses aletes pectorals amb la part externa de color blau intens. es Bejel en Tub Gurnard

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

Pàmpol rascàs ▲Polyprion americanusEls adults són d’un color gris uniforme i prefereixen els fons rocosos profunds sotmesos a forts corrents, com és el cas dels monts submarins, mentre que els joves tenen taques negres i grises i es refugien davall els objectes flotants, devora la superfície.es Cherna en Wreckfish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

Gerret ▲Spicara smarisÉs una espècie molt abundant que forma grans moles que deambulen per damunt el fons. Té el cos més allargat i cilíndric que la xucla, però és molt més apreciat.es Caramel en Picarel

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★★

▲ Juliola vera Eutrigla gurnardus

Es distingeix d’espècies afins per la taca negra que té a la primera aleta dorsal i per les aletes

pectorals, relativament petites.es Borracho en Grey Gurnard

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★

▲ Capet Lepidotrigla cavilloneÉs petit i es caracteritza perquè té dues espines

darrere l’ull i pel seu rostre bastant vertical. es Cabete en Large-scaled Gurnard

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★

▲ Moll de fang Mullus barbatus

És més petit que el moll de roca i té una qualitat gastronòmica

inferior. També té el front més vertical i la primera aleta dorsal és descolorida.

es Salmonete de fango en Red Mullet

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

▲ Déntol Dentex dentexÉs un depredador voraç

que patrulla pels promontoris rocosos submergits i els límits dels alguers. Els individus més

grans es concentren en aigües profundes.es Dentón en Dentex

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

Guajima ▲Pontinus kuhliiS’assembla a les escórpores, però és una espècie rara a les Balears, on només s’ha observat a la part superior del talús continental, on viu entre els coralls.es Rascacio de fuera en Offshore Rockfish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

Xerna ▲Epinephelus caninusQuan són individus joves, tenen dues línies fosques a les galtes, però en els adults són menys visibles. Pot arribar a mesurar més d’un metre i mig. Els adults són propis del marge del talús i són molt vulnerables a la pesca, per la qual cosa n’ha disminuït molt el nombre.es Mero dentón en Dogtooth Grouper

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

Cap-roig, rotja ▶Scorpaena scrofaÉs una espècie molt apreciada gastronòmicament, i és objecte de la pesca esportiva i artesanal. És pròpia dels fons rocosos i prefereix els ambients coral·lígens.es Cabracho en Red Scorpionfish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

Forcadella, dentó ▶Anthias anthiasForma bancs immensos en els fons coral·lígens. Els mascles tenen la segona i la tercera espines dorsals més allargades i les aletes pelvianes llargues i arrodonides, amb una taca groga.es Tres colas en Swallowtail Seaperch

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★★

Goràs, bogaravell, ullot ▶Pagellus bogaraveoÉs inconfusible pels seus grans ulls i per la gran taca fosca que té al dors. Viu exclusivament en els fons profunds. En castellà, és el popularíssim besugo, tot i que a les Balears no és tan apreciat.es Besugo en Red Seabream

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

▼ Captinyós Scorpaena notataÉs petit i propi d’anfractuositats i escletxes.

Té activitat sobretot durant la nit, en què caça crustacis i peixos

petits. Les espines poden provocar punxades

doloroses. es Escórpora

en Small Red Scorpionfish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

◀ Serrà Serranus cabrillaÉs un depredador molt voraç i curiós, propi dels fons

rocosos i coral·lígens de la plataforma continental. Apareix també sobre fons de magranar, sempre que

hi hagi petites concrecions rocoses. S’alimenta de peixos petits i de tota casta d’invertebrats.

es Cabrilla en Comber

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★★★

◀ Besuc Pagellus acarne

Té una qualitat gastronòmica inferior a la del goràs —amb el qual es confon. És

més comú i habita els fons sedimentaris de la plataforma continental.

es Aligote en Seabream

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★★

Quetsèmper de fonera, escàlom ▶ Aulopus filamentosusÉs escàs a les Balears, i propi de fons rocosos profunds.es Lagarto real en Royal Flagfin

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

Xavo, escanyavelles vermell ▶Capros aperHabita les aigües profundes i s’agrupa en bancs a la columna d’aigua o damunt el fons. La seva boca, punxeguda i retràctil, s’allarga per capturar les preses.es Ochavo en Boarfish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

Congre Conger conger ▲A les Balears és molt més comú en aigües profundes que en aigües superficials. Viu en fons rocosos, on es refugia, però també fa llargs recorreguts quan surt de cacera, sobre tota casta de substrats, sempre a prop del fons. S’alimenta d’invertebrats i peixos. Pareix que es reprodueix només una vegada i després es mor.es Congrio en Conger Eel

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★★

▲ Rellotge Hoplostethus mediterraneus

Es caracteritza per una filera ventral de grans escates espinoses. Viu al talús continental, on és bastant abundant.

es Reloj mediterráneo en Mediterranean slimehead

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

▲ Trompeter Macroramphosus scolopax

És inconfusible pel seu musell llarg i forma petits bancs en aigües

profundes. Quan és a la columna d’aigua, agafa un color platejat.

S’alimenta de zooplàncton i invertebrats bentònics.

es Trompetero en Snipefish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

▲ Polido, peix d’argent Argentina sphyraena

És un peix de distribució més aviat nòrdica i de fondària, que prefereix els fons de fang. A les

Balears, el nombre n’ha disminuït amb el temps, probablement a causa de la sobrepesca.

es Pez plata en Argentine

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

Ullverd ▶Chlorophthalmus agassiziEs caracteritza pels seus ulls enormes de color verd i una mandíbula prominent. Viu en petits grups als fons de fang profunds.es Ojiverde en Shortnose Greeneye

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

SERRÀNIDS I AFINS ESPÀRIDS I AFINS PEIXOS PLANS

▲ Rabosa de magranar Blennius ocellaris

És una de les poques raboses que viu en fons profunds, i es caracteritza per la seva gran aleta dorsal, que mostra

un ocel central quan es desplega. Viu en solitari.

es Torillo en Butterfly blenny

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★

Cabot retxat ▶Gobius vittatusÉs exclusiu de la Mediterrània, i no s’ha de confondre amb la rabosa de banda negra, bastant semblant. És exclusiu dels fons coral·lígens.es gobio listado en Striped goby

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★★

Gall de Sant Pere Zeus faber ▼És una espècie d’aigües profundes inconfusible, i que ocasionalment es pot observar fent immersió. Té una boca enorme i retràctil amb la qual succiona les preses a gran velocitat.es Pez de San Pedro en John Dory

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

▲ Rémola Citharus linguatula

És petita, i té una boca i unes esquames grans. Es pesca freqüentment amb les xarxes de

ròssec i és una espècie molt comuna als fons de fang.

es Solleta en Spotted Flounder

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

Pelaia de Sant Pere ▲Microchirus ocellatusÉs petita i es caracteritza per tenir una gran taca negra enmig del cos i dues taques més petites a cada costat.es Tambor real en Four-eyed Sole

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★

◀ Llengua, peluda Microchirus variegatus

Té uns hàbits i un hàbitat semblants als de la pelaia de Sant Pere, però és més abundant i es destria per les seves retxes fosques transversals.

es Golleta en Thickback Sole

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★

Llenguado, pelaia vera ▶Solea soleaA les Balears hi ha diverses espècies de llenguado difícils de destriar. L’espècie que representam aquí viu als fons d’arena o fang, preferiblement en fondària, i és molt apreciada.es Lenguado en Sole

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

▲ Pelaia Synapturichtys kleiniiS’assembla al llenguado o pelaia vera, però les seves aletes

pectorals tenen franges negres, taronges i blanques. es Lenguado de Klein en Klein’s Sole

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m ★★

Rèmol ▲Scophthalmus rhombusÉs un peix pla gran, ample, amb les primeres espines de l’aleta dorsal lliures. No s’ha de confondre amb el rèmol empetxinat (Scophthalmus maximus), amb l’aleta dorsal contínua i més ample, i que a les peixateries de les Balears prové de l’aqüicultura.es Rémol en Kite/Brill

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 m

Peluda vera ▶Arnoglossus laternaÉs una de les diverses peludes que habiten els fons balears. Totes tenen una gran capacitat mimètica, de manera que passen desapercebudes en els fons on viuen.es Serrandell en Scaldfish

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★ ◀ Bruixeta Lepidorhombus whiffiagonis

Peix pla de mida mitjana que es captura amb xarxes de ròssec. La bruixa de quatre taques és semblant

però té taques fosques a la part posterior de les aletes dorsal i anal.

es Gallo en Megrim

0 1 2 5 10 25 50 100 200 500 1000 m

★★★

gran espina a l’aleta dorsal

Rap vermellmembranaventral clara

Rap

taca fosca al flanc distintiva

retxa longitudinal fosca característica

color variable, bru, crema o rogenc

espina llarga just per damunt de cada aleta pectoral

taca fosca distintiva darrere el cap

taques blavoses al dors, no tan visibles

un pic pescat

les extremitats de l’aleta caudal blavegen quan és viu

punts negres distintius a la base de les aletes dorsal i anal

sense taca fosca a l'aleta dorsal

taca fosca al flanc

F

C

OK. Miniguia Balears peixos pelagics RR-TLL-RR.indd 9-16 7/2/20 13:02