DE | Peer WittenbolsDIRECCIÓ | Pau MasalóHELENA | Júlia RodónULENSPIEGEL | Aleix MeléFELIP II | David TeixidóCOR | Gal SolerESPAI, LLUM I FIGURINS | Laia Alberich, Mireia Cardús, Irene Dobón, Laila RosatoAGRAÏMENTS | Pere Sais, Roberto Romei, Maxisalt

Sinopsi 4Sobre l’autor 6Sobre l’obra 8Sobre el text 10Personatges 12Equip 14Imatges 18Tràiler i enregistrament 18Contacte 20

Arribada l’evidència de la vellesa, Helena, esposa d’Ulenspiegel (que en altres temps fou un heroi nacional que s’enfrontà a la tirania de Felip II) necessita que el seu marit es relacioni amb ella d’igual manera que quan eren adolescents. Aquesta necessitat de la dona gran per sentir-se jove i apassionada sobrepassa a Ulenspigel que tan sols vol descansar i passar els darrers dies tranquil·lament.

A la casa del matrimoni hi arriba un ancià Felip II amb la intenció d’enfrontar-se a Ulenspiegel en un combat final que l’ajudaria a recuperar la idea de l’heroïcitat perduda que li permetria morir tranquil. Ulenspiegel, però, es nega a lluitar; és massa vell.

Helena queda fascinada per l’aparent força i decisió de Felip II i decideix canviar l’apatia del seu marit per la joventut d’esperit del seu rival. Felip II s’emporta la dona al seu palau amb l’esperança que Ulenspiegel la vagi a rescatar i poder lliurar així la darrera batalla amb ell. Ulenspiegel finalment hi va tot i no semblar disposat a lluitar. Les circumstàncies, però, el forçaran a fer-ho i tant ell com Felip II acabaran morint. Helena es quedarà sola veient com el seu desig per recuperar una joventut perduda l’ha portada a la més gran de les soledats.

Fam oculta | MED | Necessitat fisiològica de les persones alimentades insuficientment, sense traducció sensorial.

Peer Wittenbols va néixer a Holanda el 1965. Va estudiar a l’escola d’art dramàtic de Maastricht. Ha escrit més de vint obres que ha portat a l’escena el seu col·laborador Rob Ligthert amb la companyia De Federatie i Oostpool. Moltes de les seves obres estan inspirades en relats antics (Persèfone, Alcestis, Atalanta, Set –tercer fill d’Adam i Eva-...). A més d’autor teatral Wittenbols també és poeta, fet que queda clarament plasmat a les seves obres per a teatre ja que l’autor juga constantment amb els límits de la llengua utilitzant frases elíptiques, jocs basats en la sonoritat de les paraules, ús constant de poesies o cançons, etc. Generalment escriu textos d’una gran humanitat i amb molts tocs d’humor tot i que formalment provoquen cert distanciament de l’espectador respecte de l’acció. A més, incorpora sovint elements naïf a les seves obres.

Fam Oculta fou estrenada a un parc públic d’Arnhem l’any 2001 amb direcció de Rob Ligthert del grup teatral Oostpool.

Fam Oculta reflexiona sobre com afecta al present dels seus protagonistes el fet d’haver construït la seva identitat sobre la matèria fràgil del record. La imatge glorificada del passat actua com una llosa per als personatges i n’inhabilita la vivència en present. Aquest present no és sinó un estat de letargia producte de la por davant la pèrdua de la glòria passada. Sembla que a l’inici de l’obra els personatges, tret d’Helena, no busquen aferrar-se al present sinó que es deixen portar per aquest passat tirànic. Però Helena busca la manera de despertar el desig, l’impuls, que tornaria la vida als protagonistes. La dona no vol tant recrear la glòria passada com renéixer de les cendres d’aquest passat per assolir la glòria personal ara i aquí.

L’obra fa patent la necessitat de lluitar contra el model socialment acceptat i (auto)imposat del que és la vellesa a través de la consecució dels impulsos i els desitjos personals. En una gradació causal podríem dir que es tracta de no rebutjar l’impuls que ens posa en moviment i que ens acosta poc a poc a nosaltres mateixos i que, per tant, ens fa lliures. Tal i com exposa l’obra, alguns condicionants inherents a la vellesa (condició física deteriorada, temps limitat, indiferència a causa d’una llarga convivència amb tu mateix però també amb els altres) converteixen aquesta tasca en un objectiu difícil però encara més necessari. En aquest sentit, podríem dir que a Fam Oculta la vellesa actua com a catalitzadora dels desitjos dels personatges. Aquests el que busquen és, en definitiva, no resignar-se; comportar-se segons la seva pròpia naturalesa.

Però el sentit de Fam Oculta no és en absolut unidireccional i cada espectador podrà veure-hi exposats aquells temes que més l’interessin. També s’hi pot llegir, per exemple, una reflexió velada a la situació personal de l’heroi envellit amb l’aparició d’un cert neguit vital davant la certesa que la pròpia identitat ha estat construïda sobre una imatge de joventut que ja ha desaparegut.

A Fam Oculta Peer Wittenbols combina situacions familiars quotidianes amb d’altres basades en històries populars més arquetípiques i a més hi afegeix passatges lírics amb poesies o cançons que reforcen el caràcter popular de la peça. Aquest aiguabarreig genera una atmosfera que resulta especialment atractiva; és un interessant equilibri entre allò entranyable i allò patètic. A més, l’autor és capaç de treballar l’humor fins i tot en el tram final de l’obra, quan una lluita llargament anunciada acaba amb la tràgica autodestrucció i mort dels herois protagonistes. A més, Wittenbols introdueix la figura d’un Cor com a punt de vista extern que tan pot realitzar les funcions de conseller amic per als personatges com de narrador d’atrocitats impossibles de representar a l’escenari segons el decòrum de la tragèdia clàssica.

El text neix del desig de Peer Wittenbols d’escriure una obra sobre herois que ja han deixat enrere els seus anys de glòria, avis que amb prou feines són una ombra del que foren temps enrere i que veuen com el final s’acosta de manera inexorable. Partint d’aquesta premissa Wittenbols va buscar un heroi d’infància que pogués protagonitzar la peça. El personatge escollit fou Ulenspiegel, heroi popular amb gran tradició als països germànics especialment des que el 1867 Charles de Coster edità el seu conegut La llegenda i les aventures heròiques, alegres i glorioses d’Ulenspiegel i Lamme Goedzak al país de Flandes i més enllà. Aquest títol sorgí de la tendència romàntica que recuperava tradicions populars. De Coster perseguia amb el seu llibre la instauració d’un heroi nacional per a Bèlgica, país que acabava de néixer. El seu Ulenspiegel és, per tant, una reafirmació nacional flamenca. De fet, però, una edició de 1515 situa les aventures d’Ulenspiegel prop de Brunswick, a Alemanya. El títol d’aquesta edició és La divertida història de Tyl Ulenspiegel, nascut en terres de Brunswick. Sobre tot allò que va fer en vida. 96 de les seves històries i l’autor fou Hermann Bote.

El que feu De Coster fou situar les aventures d’Ulenspiegel a Flandes durant la revolta contra els espanyols, fent coincidir el dia del naixement de l’heroi popular amb el del rei Felip II. De Coster oposa a una figura història una de llegendària. A més, l’autor altera part de la faula d’Ulenspiegel ja que descriu la mort del pare de l’heroi en mans de les forces del rei Felip. Les gracioses aventures d’Ulenspiegel, que originalment es derivaven dels seus fracassos a l’hora de portar a terme diferents oficis, es converteixen en una història de venjança per la injusticia rebuda pel seu pare i un crit a la lluita per la llibertat dels Països Baixos.

El filòleg Marc Quaghebeur contextualitza aquesta glorificació del passat i la demonització de la figura de Felip de la següent manera: “El segle XVI és el Segle d’Or dels antics Països Baixos, una autèntica Xauxa. Uns malvats estrangers (així funcionen generalment els mites nacionals, sempre fa falta un malvat estranger) es mostren disposats a destruir aquest paradís terrenal. No comprenen allò que constitueix l’essència mateixa d’aquest país assadegat de tot menys de dominació: el plaer de viure i de ser lliure. El principal autor d’aquest comportament detestable és el fill d’un excels compatriota, ni més ni menys que Carles V, que coneix bé la mentalitat de la seva terra natal. El fill en canvi no s’educa allí i es mostra sempre reticent davant les seves costums i les seves llengües, pel que, a diferència del seu pare, es comporta de manera absolutista, estrangera i brutal. D’aquesta manera, la llegenda negra troba sobre què articular-se i enmarcar-se sense cap problema.”

Aquesta base històrica la barreja Wittenbols amb la llegenda del País de Cucanya, un paradís fet d’arquitectura comestible on no existeixen les malalties ni les preocupacions. L’autor recull aquests temes per construir una faula sobre la retrobada a la vellesa d’aquests dos personatges.

La imatge d’un sopar abundós la va voler traslladar a la pròpia textualitat de la peça i a la seva “poesia greixosa”, tot combinant la cruesa amb la tendresa.

Sovint s’ha dit que el text de Wittenbols és deudor també de Michel de Ghelderode, que va escriure nombroses fantasies sobre Carles V i Felip II i que també té una obra titulada Mort d’Ulenspiegel que va escriure per a la ràdio el 1941.

HELENA

És una dona de setanta anys que no accepta la decadència física que acompanya a la vellesa. Està profundament aterrada davant la idea de la mort i per això intenta desesperadament que el seu marit es comporti amb ella de la mateixa manera que cinquanta anys enrere. És emocionalment inestable, apassionada, exagerada en tots els seus aspectes, impulsiva. Però bé podríem dir que totes aquestes característiques no són sinó producte de la seva por a la mort. Necessita desesperadament que algú faci una gran gesta per a ella, que algú se sacrifici en nom seu per a poder-se sentir important i saber que la vida no haurà estat en va. Té un desig sexual que sovint sembla irrefrenable. Necessita acció, violència, moviment, per a sentir-se activa i viva (“Què us passa a les dones com tu? Humides en temps de guerra. Seques, pensides i desconfiades en la pau.”, li diu el cor).

ULENSPIEGEL

Durant la seva etapa de joventut havia estat un heroi rebel, apassionat i capaç de fer front a la tirania del rei Felip II (“Cavaller i captaire enfrontats; espasa contra garrot”, dirà Helena). Felip II havia matat i cremat al seu pare en públic i ell havia recuperat les restes del progenitor d’entre les brases fet que l’havia convertit en un referent per a tots els ciutadans que s’oposaven al despotisme del monarca. Actualment, però, Ulenspiegel ha perdut tota la vigorositat que el caracteritzava de jove. Només desitja passar els seus darrers dies en pau i tranquil·litat. És plenament conscient de la seva vellesa i finitud i la degradació del cos l’entén com un factor inherent a l’home. Tot i això considera que aquesta decadència és depriment i per això no li agrada fer-ne bandera. És enormement sincer, afable però no condescendent. Aparentment disposa d’una gran autonomia i llibertat però ben aviat s’adona ell mateix que té una gran dependència emocional de la seva dona: és una meitat absolutament necessària per a la seva supervivència. És un home just, raonable i difícilment impressionable o manipulable. Davant de la certesa de la seva mort creu que la millor manera de combatre la por és parlant (la paraula evitarà la seva desaparició), més que no pas recuperant l’acció que el definia de jove (la lluita heròica). Li agrada menjar i beure (de fet es podria dir que és gairebé un borratxo). És amant, per tant, dels plaers més materialistes de la vida (però que generalment són l’única certesa).

FELIP II

És un home vell, cansat que tothom el tracti amb un protocol que elimina qualsevol possibilitat d’un contacte realment humà. Està fart de la vida monòtona i protectora del palau. Necessita recuperar l’acció del camp de batalla que ha abandonat a causa de la seva vellesa. És un home d’idees clares, molt segur de si mateix, amb una alta capacitat oratòria i persuasiva, refinat i intel·ligent. És cínic però molt honest a la vegada. Es considera un cavaller. Està més interessat en les armes que en les dones. Sent una gran necessitat que aquells qui l’han estimat o odiat el recordin com un heroi valent, vigorós, i no pas com un avi decadent. Necessita posar-se a prova a si mateix per autoconvèncer-se de la seva valentia. Però el que necessita, sobretot, és que algú l'estimi...

Autor: Peer WittenbolsDirecció: Pau MasalóHelena: Júlia RodónUlenspiegel: Aleix MeléFelip II: David TeixidóCor: Gal Soler Espai, llum i figurins: Laia Alberich, Mireia Cardús, Irene Dobón i Laila RosatoAssessor de moviment: Pere Sais Durada: 85 minuts

PAU MASALÓ

Pau Masaló és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona on també ha impartit els cursos del Doctorat en Teoria, Anàlisi i Documentació Cinematogàrfica. Ha estudiat també a la Universidad del Cine de Buenos Aires i ha participat en diferents cursos d’escriptura i direcció amb professors com Vicente Molina-Foix. Actualment estudia el quart curs de Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona. En el camp professional ha treballat com a coordinador, tutor i professor ajudant al Màster en Innovació i Qualitat Televisives de TV3. Durant més de sis anys ha format part del Departament d’Audiovisuals del Gran Teatre del Liceu realitzant tasques de muntatge i post-producció. A més, té experiència com a ajudant de direcció en publicitat i curtmetratges i com a responsable de la imatge de diferents produccions audiovisuals i festivals. Recentment ha treballat com a assistent de direcció al film Caracremada de Lluís Galter (premiada com a millor òpera prima als Premis Sant Jordi i amb participació als festivals de Venècia, Sant Sebastià, Linz, Nova York, Tessalònica, Götteborg, Praga) i com a director artístic i responsable de vestuari de la pel·lícula Sleepless Knights (seleccionada al Festival Internacional de Cinema de Berlín, al BAFICI de Buenos Aires, al festival de Sant Sebastià i al Festival de Cinema d’Autor de Barcelona). Com a director en el camp audiovisual ha realitzat els curtmetartges ¿Cuánto pesa una cabeza?, Después de todo i Jonás, el documental Fer present la memòria i diferents vídeos promocionals. En teatre ha dirigit els textos El preu de la gespa de Jaume Melendres, El facinerós és al replà de Joe Orton, Perversitat sexual a Xicago de David Mamet i Fam oculta de Peer Wittenbols. També en teatre ha treballat com a ajudant de direcció a l’obra De poble en poble de Peter Handke amb direcció de Joan Ollé, com a assistent de direcció a l’obra Coriolà dirigida per Àlex Rigola, com a responsable del muntatge de les projeccions audiovisuals de l’òpera Woyzzeck dirigida per Calixto

Bieito al Gran Teatre del Liceu de Barcelona i com a videocreador a l’espectacle Òbit de la companyia La Fura dels Baus. Actualment està preparant els seu nou projecte teatral: Interior, basat lliurement en el text homònim de Maurice Maeterlinck. A més, està ultimant els diàlegs del guió cinematogràfic Camposanto.

JÚLIA RODÓN

Actualment cursant 4t curs d’Art Dramàtic en l'especialitat d’interpretació, en l'opció de text, a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de Barcelona (Institut del teatre). Rep formació de Biomecànica teatral a l’escola internacional Prima del teatro de Sant Miniato, becada per l’Institut del teatre, amb Nikolaj Karpov i Maria Shmaevich. Anteriorment, s’ha format en interpretació, mim corporal, trapezi fix i dansa clàssica i contemporània a les escoles: Estudis escènics el Timbal, Rogelio Rivel i Laura Esteve. Ha rebut formació de clown de la mà de Merche Ochoa i Pepa Plana. Integrant de la companyia Adàlids, amb la qual ha actuat a Pervertits (basada en Perversitat sexual a Xicago, de David Mamet) sota la direcció de Pau Masaló, i actualment codirigeix i actua en l’espectacle de commedia dell’arte Villasolterone. Actua en diversos espectacles de creació pròpia com Florrita ces’t moi. Ha treballat en els espectacles de la companyia Metromàtic teatre: Les virtuts del fotre i Diabòlic pyrocirkus. És cofundadora i professora de Tallers de teatre Sílvia Servan des de 2009.

ALEIX MELÉ

Va néixer a Barcelona i té 23 anys. Des de petit ha fet extraescolars d'esport i teatre. Quan va acabar el batxillerat va estudiar un any de teatre musical a l'escola Eòlia i actualment està cursant el 4t curs d'interprtació d'art dramàtic a l'Institut del Teatre. Ha realitzat cursos d'acrobàcia, mim i dansa contemporànea. Professionalment, ha col·laborat en diferents projectes d'alumnes de l'escola ESCAC, en la darrera pel·lícula

de Ventura Pons Any de gràcia i va ser un dels personatges presentadors del canal 3XL de TVC. Encara no té experiència professional sobre els escenaris tot i que desitja que projectes en els que ha participat, com aquest, puguin arribar a alguna sala i a persones que vulguin gaudir d'un bon espectacle.

DAVID TEIXIDÓ

Actualment cursant el tercer curs d'Art Dramàtic en l'especialitat d'interpretació, opció de text, a l'Escola Superior d'Art Dramàtic (Institut del Teatre). Realitzat un curs especial al Instituto Superior de Arte de La Habana (ISA) en l'especialitat de teatre físic durant un any. Anteriorment format al Col·legi del Teatre. Paral·lelament, format en ball flamenc a les escoles Especiedespacio i amb la companyia Ecos. Integrant i cofundador de la companyia CITSAUG, treballant com a actor i co-guionista de El teu, el meu, un caos previst/ Sobre la família moderna i Proyecto COSMOS, En el eje norte/sur. Anteriorment component de la Companyia Art contra la Barbàrie, actuant a Un par de botas. Actualment cofundador de l'Associació cultural MEJUNJE. També ha realitzat diversos treballs audiovisuals.

GAL SOLER

Actor amb una llarga trajectòria, Gal Soler ha participat en les següents produccions televisives: KMM (TV3), El secreto de Puente Viejo (Antena 3), Isabel (TVE), Gran Reserva (TVE), Águila Roja (TVE), La Riera (TV3), Hospital Central (Tele 5), El comisario (Tele 5), Divinos (Antena 3), Ambiciones (Antena 3), De Moda (Antena 3), Mi gemela es hija única (Antena 3), Los misterios de Laura (TVE), Nissaga de poder (TV3), El cor de la ciutat (TV3), Porca Misèria (TV3), Secrets de família (TV3). En cinema ha participat a les produccions La ciutat cremada i Victòria (direcció d’Antoni Ribas), Dos pillos y pico (direcció d’Ignacio F. Iquino), Viaje al más allá (direcció de Sebastián d’Arbó), Cuidado con esos tres (direcció de

Rossella Izzo), Garum (direcció de Tomás Muñoz), Quía (direcció de Sílvia Munt), Rhesus (direcció de Carlos Torrents), Salvador (direcció de Manuel Huerga), Estigmas (direcció d’Adam Aliaga), L’amic i l’estrany (curtmetratge, direcció de M. M. Ribot i T. Sole), El extranjero (curtmetratge, direcció de Carles Cambres), Once hijos, Kafka (curtmetratge, direcció de Rafael Gómez), Última voluntad (curtmetratge, direcció d’Albert Camps), Últimas voluntades (curtmetratge, direcció d’Elena Frez). En teatre destaquen els seus treballs a Yerma i Divinas palabras amb direcció de Víctor García; Canigó, Los hijos del sol, Fedra i Poema de Nadal amb direcció d’Esteve Polls; Ronda de mort amb direcció de Ricard Salvat; La bojiganga amb direcció d’Àngel Alonso; Medea amb direcció de Lluís Pasqual; Antígona amb direcció de Joan M. Gual; Pigmalió i Allò que tal vegada esdevingué amb direcció de Montserrat Julió; El cafè de la Marina amb direcció de J. J. Schroeder; Ondina amb direcció de Santiago Sans; Filomena Marturano amb direcció de Frederic Roda; Migracions i Els antiquaris amb direcció d’Ever Blanchet; Marathon amb direcció de Rafael Nofal; Edmond amb direcció de Tony Kitlinsky i Tornar a casa amb direcció de Salvador Esplugues.

MIREIA CARDÚS

Llicenciada en arquitectura per l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona l’any 2006. Durant els següents cinc anys en el món laboral i en diferents despatxos, va realitzar tasques pròpies de la professió fins a cofundar, l’any 2005, Aquellos Arquitectos. Ha completat la seva formació artística amb el Postgrau en Disseny Expositiu impartit per la Universitat Politècnica de Catalunya i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. L’any 2009, comença una nova etapa a l’Institut del Teatre de Barcelona en l’especialitat d’escenografia i vestuari, realitzant pràctiques escenogràfiques al programa Polònia, de la productora Minoria Absoluta, emès per TV3. Ha treballat en la direcció d’art de l’imatge del nou disc del grup Steven Munar & The Miracle Band. Ha realitzat el disseny i el muntatge expositiu de projectes com Airbook 1104 al Mirador-CCCB dins el marc del festival de lectura infantil Món Llibre 2011 o L’Auca (recorregut expositiu per Bellprat, Vila del Llibre 2012), Splash!, muntatge expositiu en motiu del Centenari de L’Institut del Teatre (Hall Teatre Estudi, Institut del Teatre). També ha participat en el disseny i el muntatge de La Màquina de Salabror mostrat a la Quatrienal de Praga (International Competitive Exhibition of Scenography).

Com a figurinista, ha dissenyat i confeccionat el vestuari de l’espectacle de dansa Connection, del jove coreògraf Roger Fernández (Teatre El Jardi de Figueres) i la figuració i el vestuari de l’espectacle Boquitas Pintadas, de Manuel Puig amb direcció de Juan Pablo Miranda (Espai Scanner, Institut del Teatre). Com a escenògrafa ha dissenyat i construït l’escenografia de Fam Oculta dirigida per Pau Massaló (Espai Scanner, Institut del Teatre), Una Pluja Irlandesa de Pere Peyró amb direcció de Laura Batllori (Taller IT) i Cadira, Coma, Diari, Punt (creació col·lectiva Taller IT).

IRENE DOBÓN

Irene Martín Dobón està cursant el quart curs d'Estudis Superiors d'Art Dramàtic en l'especialitat d'Escenografia i Vestuari a l'Institut del Teatre de Barcelona. Anteriorment ha realitzat el Màster en Direcció Artística Cinematogràfica a l'Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), i és diplomada en Enginyeria en Disseny Industrial a l'Escola Superior de Disseny i Enginyeria de Barcelona (ELISAVA). Actualment està cursant un Erasmus en estudis d'Escenografia al Theatre Faculty of the Academy of Performing Arts de Praga (DAMU). En teatre ha treballat com a escenògrafa, figurinista i dissenyadora de llums a les obres Fam oculta Dir. Pau Masaló, De poble en poble Dir. Joan Ollé, Què va passar quan Nora va deixar el seu home o Els pilars de les societats Dir. Montserrat González, El despertar de la primavera Dir. Jorge Vera,Catàstrofe Dir. Felipe Amaya, Merkatu Eguna Dir. Ekaitz Unai González, Domestica Dir. David Pérez i Heidi per la companyia Magatzem d'Ars. Ha participat també en el disseny i muntatge de La màquina de salabror, mostrat a la Quatrienal de Praga (International Competitive Exhibition of Scenography). Com a assistent d'escenografia ha treballat a les obres Zoom Dir. Xavier Albertí i amb escenografia de Quim Roy, Boquitas Pintadas Dir. Juan Pablo Miranda i Neu negra Dir. Pere Planella. En el camp audiovisual ha treballat en la direcció d'art del videoclip Secrets del grup Menaix a Truà i als curtmetratges Stop & go Dir. Marc Redondo, Cortocircuito Dir. Alan Fàbregas, Eclipse Dir. Alan Fàbregas, Mila Dir. Emanuele Tiziani, Ermyntrude i Esmeralda, projecte final del Màster a l'ESCAC, Moritz Dir. Iván Gómez, Rosa Dir. Antonio Bértolo i Sonido Dir. Roberto Baena. Com a assistent de direcció artística ha treballat als curtmetratges El espacio vital, Vincent's wave Dir. Rea Philispheta, Iuündín Dir. Francisco E. Duque, De cómo curar el hipo Dir. Diana Artunduaga, Experimentos Dir. Aurelio Higuera i Ophret

Dir. Andreas Petrakis. Actualment està treballant com a directora d'art al curtmetratge The landlady must die Dir. Ernesto Anaya Adalid.

LAILA ROSATO

Llicenciada en Escenografia per l'ESAD (Institut del Teatre) i participant de la Quadriennale de Praga 2007. Ajudant en diverses produccions des de 2006 a Barcelona i més tard a Alemanya, entre les quals destaquen les ajudanties als escenògrafs Jean-Guy Lecat al TNC, Andrea Schmidt Futterer a l’Òpera de Colònia, Ben Baur al Maxim Gorki Theater, Stephan Dietrich al Deutsches Theater Göttingen, Matthias Langhoff al Berliner Ensemble i Carsten Nicolai al Staatschauspiel Dresden i al Maxim Gorki Theater. Ha dissenyat espais i vestuaris per a produccions de Carme Portacelli, Xicu Masó, Francesc Amaro i Pau Masaló. Ha fet la direcció d’art i vestuari per a les pel·lícules Caracremada de Lluís Galter (Mostra de Venècia, Festival de Sant Sebastià 2010) i Sleepless Knights de Cristina Diz i Stefan Butzmühlen (Berlinale, BAFICI, Festival de San Sebastià 2012).

Trobareu una selecció de fotografies del muntatge i de l’equip de Fam Oculta a la següent direcció web:

http://www.famoculta.com

Trobareu el tràiler de Fam Oculta a la següent direcció web:

https://vimeo.com/64586991

Trobareu l’enregistrament sencer de l’espectacle a la següent direcció web:

https://vimeo.com/64748987PASSWORD: gueldres

Si voleu rebre una còpia de l’enregistrament amb més qualitat podeu demanar-la a info@famoculta.com.

Companyia Ignífuga

C/ Muntaner 93, 4t 1ª08036, BarcelonaEspanya

Telèfon: (+34) 619 986 401E-mail: info@famoculta.comWeb: www.famoculta.com

© Companyia Ignífuga, 2013

C/ Muntaner 93, 4t 1a08036 BarcelonaTel: 619986401Mail: info@famoculta.comwww.famoculta.com