pecq g4 generació energetica renovable i regim … · g4 generació renovable i règgpim especial...

PECQPla de l’Energia el CanviPla de l’Energia, el Canvi

Climàtic i la Qualitat de l’aire de Barcelona2011 20202011 - 2020

Sessions de treball

juny 2010

PECQ – Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona

PECQ – Sessions de treball.

Codi Nom grup HorariG1 G tió d l d d i t t l’ i 1 i 15 d j l 19 00hG1 Gestió de la demanda i comportament envers l’energia 1 i 15 de juny, a les 19:00hG2 Rehabilitació energètica d’edificis 2 i 16 de juny, a les 10:00 hG3 Gestió de la qualitat de subministrament energètic 2 i 16 de juny, a les 19:00 hG4 Generació renovable i règim especial 3 i 17 de juny, a les 10:00 hg p j y,G5 Transport i Energia 3 i 17 de juny, a les 16:30 hG6 Canvi Climàtic i Qualitat de l'aire 9 i 18 de juny, a les 10:00 hG7 Anàlisi Econòmic i jurídic 9 de juny, a les 16:30 hG8 S 1 10 00G8 Sector Industrial 15 de juny, a les 10:00 h

2

PECQPla de l’Energia, el Canvi g ,Climàtic i laQualitat de l’aire de Barcelona

Grup G4G ió R bl i

Sessions de treball

Generació Renovable i Règim Especial3 de juny de 2010


Índex

1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes

Introducció1

Índex

Antecedents. El Pla de Millora Energètica de Barcelona ‐ PMEB2

El nou Pla d’Energia, Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire de Barcelona ‐ PECQ3

Anàlisi de l’evolució energètica4

Estudi sectorial: Generació Renovable i Règim Especial5

Proposta de mesures6

4


Context1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes

L’any 2002 l’Ajuntament de Barcelona va aprovar el Pla de Millora Energètica de Barcelona (PMEB), en el que esconsidera que va ser la primera aproximació al coneixement estructurat del sector energètic de Barcelona. El PMEBha estat l’instrument que ha marcat l’estratègia i el marc general en política energètica de la ciutat en el període2002‐2010.

Actualment, l’Ajuntament de Barcelona, a través de l’Agència d’Energia, està treballant en un nou pla d’energia mésampli que abordi l’actual conjuntura no només en matèria d’energia sinó també de protecció climàtica i decontaminació de l’aire. El nou pla permetrà que la ciutat de Barcelona es posicioni i afronti els reptes de futur en

t à bitaquest àmbit.

2003 2004 2005 2006 2007 20092000 200119971995

Progama d’Actuació Municipal 2000‐2003

PMEB – Pla de Millora Energètica de Barcelona

1996 1998 1999 2002 2008 2010

PMEBPAM

PECQPECQ

Consell Municipal de Medi Ambient i SostenibilitatOst – Ordenança Solar Tèrmica

Creació de l’Agència d’Energia de Barcelona

Adhesió al Pacte d’alcaldes/alcaldesses

Comissió de Política Mediambiental i de SostenibilitatMaterials per al debat

Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat

PECQPla de l’Energia, el Canvi Climàtic i la Qualitat de l’aire

5


El PMEB ‐ Pla de Millora Energètica de Barcelona 2002 ‐ 2010


Els objectius del primer pla d’energia de Barcelona eren:

►N i t l d’ i l í d 1999 2010 é d’ 25 91% i

El PMEB Pla de Millora Energètica de Barcelona 2002 2010

►No incrementar el consum d’energia en el període 1999‐2010 més d’un 25,91%, i nosuperar un consum per càpita de 11,23 MWh/any.

►Reduir les emissions de GEH en un 30 3% en el període 1999 2010 i no superar les 3►Reduir les emissions de GEH en un 30,3% en el període 1999‐2010, i no superar les 3tones d’emissions de GEH per càpita

►Assolir una major implantació de les EERR amb els següents resultats:►Assolir una major implantació de les EERR, amb els següents resultats:La generació elèctrica de 94.944 MWh/any a partir de biogàs.La generació elèctrica de 16.111 MWh/any i 14,14 MWp amb tecnologiafotovoltaicafotovoltaica.La implantació de 96.300 m2 de captadors solars tèrmics, amb una generaciótèrmica de 78.000 MWh/any.

6


l l ó d l f lProjectes del PMEB 2002 ‐ 2010


El PMEB estructura els 59 projectes en 8 sectors i 7 programes, i segons si són projectes del tipus finalista oinstrumentals.

Projectes FINALISTES [F]:Directament valorables en estalvi d’emissions ogasos contaminants.

Projectes INSTRUMENTALS [I]:Eines pel desenvolupament d’altres projectes.Eines pel desenvolupament d altres projectes.Difícilment quantificables de forma directa.

FinalistesI l

PROJECTES54 + 5

7

Instrumentals


Valoració global del PMEB 2002 ‐ 20101. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes

Alguns exemples:•Energia fotovoltaica a les escoles•Potenciació del caminar i de la bicicleta com a mode de

Alguns exemples:•Estàndards en flotes municipals• Aprofitament del fred generat a la regasificadora del port de

transport•Desenvolupament de la xarxa de climatització del Fòrum2004.• Aprofitament del biogàs de l’Abocador de ResidusMunicipals del Garraf

p g g pBarcelona.• Creació de l’Agència d’Energia de Barcelona i Observatori• Seguiment d'aplicació de l'Ordenança Solar Tèrmica• Pacte Energètic de Barcelona•Difondre continguts pedagògics en centres educatius

El projectes FINALISTES, per les seves característiques, tenen un cost econòmic superior i una majorcomplexitat que requereix de majors esforços que els de tipus INSTRUMENTAL. D’altre banda, algunsprojectes FINALISTES requereixen prèviament de l’execució de projectes INSTRUMENTALS, i per tant elsendarreriments o dificultats que puguin haver patit projectes instrumentals repercuteixen també en els

Municipals del Garraf•Difondre continguts pedagògics en centres educatius

8

projectes finalistes.



PECQ – Justificació

El PECQ neix fruit de la necessitat de continuar dotant a l’Ajuntament de Barcelonad’instruments per a la definició d’estratègies que portin a l’augment de l’eficiènciaenergètica la presència d’energies renovables i la reducció de les emissions deenergètica, la presència d energies renovables i la reducció de les emissions decontaminants des de l’àmbit local. Així mateix, el PECQ dóna resposta als compromisosinternacionals assumits en matèria d’energia i medi ambient, com el Pacte dels Alcaldes.

9



PECQ – Plantejament global i trets específics

• Incorporació temàtica del canvi climàtic i de la qualitat de l’aire. D’aquesta manera, el nou Pla es desenvoluparà enbase a tres aspectes clau, entre els quals existeixen relacions directes d’impactes però també efectes oposats.

f ó l llò l’ d llò l’• Diferenciació clara entre allò que l’Ajuntament pot executar directament i allò que l’Ajuntament pot promoureperò no executar. El Pla s’estructura en dos programes paral∙lels, un a nivell de ciutat i un altre a nivell municipal,que inclou tots els aspectes que depenen directament de l’Ajuntament. Això permetrà clarificar l’escala d’actuaciómunicipal, limitada però no per això poc rellevant.

• Priorització de la gestió de la demanda en el seu plantejament general i en les seves línies estratègiques, accions iprojectes. L’Ajuntament, com a administració més propera a la ciutadania, vol incidir en la conscienciació de lapoblació i en fer possible el pas de la conscienciació a l’acció.

• Participació dels agents implicats des de les fases inicials i durant tot el procés

• Aconseguirem un Plamenys analista però moltmés executiu

PECQ – Abast territorial• Aplicació accions i projectes Barcelona

• Diagnosi d’alguns sectors: transport, residus… àmbit metropolità

10

g g p p


1 Introducció1.1 Antecedents1.2 Plantejament general

Pla d’energia, canvi climàtic i qualitat atmosfèrica de Barcelona 2010-2020

1. Introducció 2. D’on partim? 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes

PECQ – Estructura. Pla ciutat.S’inclou l’anàlisi dels següents sectors de la ciutat:

• Transport i mobilitat: caracterització parc vehicles i anàlisi de sector i proposta de projectes innovadors enel transport.

1.3 Objectius del Pla

2 Programa de ciutat2.1 Diagnosi2.2 Escenaris2.3 Línies estratègiques, projectes i accions2.4 Implementació de les estratègies2.5 Seguiment i estimació

pressupostària

3 Programa municipal2.1 Diagnosi2.2 Escenaris2.3 Línies estratègiques,

projectes i accions2.4 Implementació

de les estratègies2.5 Seguiment i estimació

pressupostària

• Millora eficiència en l’edificació: mesures de rehabilitació amb criteris energètics i simulació energèticade l’impacte d’aplicació d’aquestes individual i col∙lectivament.

• Sector industrial: anàlisi, comptabilització i proposta d’accions en la indústria de Barcelona.

• Comportament social envers l’energia: caracterització de la població de Barcelona en funció del nivell deconsum energètic i la seva consciència mediambiental, identificant segments de població (conscienciat,passiu, dinàmic i còmode), palanques de canvi (conscienciació, suport i incentivació) i proposant mesuresper tal de disminuir el consum domèstic. Base per a definir l’estratègia de comunicació del PECQ.p p g Q

• Anàlisi de l’economia de Barcelona: definició d’un model prospectiu a l’horitzó 2020 com a base al PECQ2010‐20 i anàlisi de l’impacte econòmic de l’aplicació del PECQ.

• Altres: Residus Simulador Immissions Eficiència energètica en el planejament urbanístic Gestió de laAltres: Residus, Simulador Immissions, Eficiència energètica en el planejament urbanístic, Gestió de laqualitat de subministrament dels serveis bàsics.

11


1 Introducció1.1 Antecedents1.2 Plantejament general1 3 Objectius del Pla

Pla d’energia, canvi climàtic i qualitat atmosfèrica de Barcelona 2010-2020

1. Introducció 2. D’on partim? 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes

PECQ – Estructura. Pla municipal.1.3 Objectius del Pla

2 Programa de ciutat2.1 Diagnosi2.2 Escenaris2.3 Línies estratègiques, projectes i accions2.4 Implementació de les estratègies2.5 Seguiment i estimació

pressupostària

3 Programa municipal2.1 Diagnosi2.2 Escenaris2.3 Línies estratègiques,

projectes i accions2.4 Implementació

de les estratègies2.5 Seguiment i estimació

pressupostària

A nivell municipal, es considera:

• Sectors municipals: Gestió, tractament i anàlisi de les dades de consums energètics anuals i emissions de gasos d’efectehivernacles per l’elaboració de propostes de plans d’acció, en:

- Edificis i equipaments municipalsEdificis i equipaments municipals- Enllumenat públic- Flotes municipals- Altres serveis AJ

• Generació energètica: energies renovables i tecnologies d’alta eficiència a la ciutat de Barcelona.• Empreses de serveis energètics: Avaluació de barreres tècniques i jurídiques per a la contractació d’ESES a l’Ajuntament• Empreses de serveis energètics: Avaluació de barreres tècniques i jurídiques per a la contractació d’ESES a l’Ajuntament

Treballant des de la Transversalitat amb altres plans i actors municipals:

►Enllumenat: eficiència instal lacions existents noves tecnologies etc►Pla d’Eficiència energètica en edificis municipals ►Pla del Verd Urbà►Pla de Mobilitat Urbana►Pla Director d’Infraestructures►Projecte d’Avaluació de la Qualitat dels Servies de

è

►Enllumenat: eficiència instal∙lacions existents, noves tecnologies, etc►TMB: millors tecnologies disponibles per a la reducció de l’impacte, etc.►Qualitat Atmosfèrica: control emissions, modelització immisions, etc.►Mobilitat: reducció del consum energètic derivat de l’ús del transport privat►Serveis Generals: eficiència i control (monitorització) dels equipaments municipals per esdevenir referent en matèria d’actuacions positivesSubministrament Elèctric a Barcelona

►Pla de Turisme [Responsable

municipals, per esdevenir referent en matèria d actuacions positives.►Agència de Salut Pública: efecte de la contaminació sobre la salut pública►IMEB (Consorci d’Educació): fer incís en l’aspecte clau de l'Educació ambiental.►A+S, Esports, ...

12



PECQ – Sessions de treball.Pla ciutatEs planteja diferents sessions de treball amb experts i altres agents implicats dels diferents sectorsque s’analitzen a nivell de ciutat per tal de definir i consensuar els diferents projectes i accions arealitzar durant el període d’aplicació del PECQ a partir dels resultats de l’anàlisi i integració delsdiferents estudis sectorials.

Es plantegen 8 grups:- G1: Gestió de la demanda i comportament envers l’energia- G1: Gestió de la demanda i comportament envers l energia- G2: Rehabilitació energètica d’edificis- G3: Gestió de la qualitat de subministrament energètic- G4: Generació renovable i règim especial- G5: Transport i energia- G6: Canvi climàtic i Qualitat de l’Aire

G7 A àli i ò i i j ídi- G7: Anàlisi econòmic i jurídic- G8: Sector industrial

Els resultats de l’avaluació dels diferents sectors municipals i els projectes que es proposin, es

Pla municipalEls resultats de l avaluació dels diferents sectors municipals i els projectes que es proposin, esconsensuaran amb els responsables de les diferents àrees municipals i agents afectats.

13


Dades provisionals!


Estudi sectorial: Generació Renovable i règim especial

159160

170 1999•15.664 GWh/any1 503 451 h b

2008•17.001 GWh/any1 615 908 h b

+0,91%Consum d’energia final

Increment anual acumulatiu

1/10: Detall del consum energètic global

136

144

151

140

150

160 •1.503.451 hab.•39.728,51 M€ PIB•10,42 MWh/hab.•394 Wh/€

•1.615.908 hab.•63.100 M€ PIB•10,52 MWh/hab.•269 Wh/€

+0,8%

+5,27%

‐4,14%

+0,11%

Població

Consum final per càpita

Intensitat energètica

PIB

112

120

128

116 118121

118

113120

130

100

100 100

102105 105 106 107 106 107

100

102104

112

100 102

111 109113

109

100

110

90

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

14

Població PIB de BARCELONA Consum energètic Total



Dades provisionals!Estudi sectorial: Generació Renovable i règim especial

6.000GWh/any Consum D'ENERGIA a Barcelona. Per sectors

SECTOR DOMÈSTICSECTOR TERCIARI


4.000

SECTOR TERCIARISECTOR INDUSTRIALSECTOR TRANSPORTSECTOR ALTRES

1999•4.556 GWh/any

2008•4.749 GWh/any+0,46%Domèstic

Increment anual acumulatiu

2.000y

•4.049 GWh/any•2.993 GWh/any•3.965 GWh/any.•99 GWh/any

y•5.083 GWh/any•2.929 GWh/any•4.100 GWh/any•138 GWh/any

+2,56%

+0.37%

+3,68%

‐0,24%

Serveis

Transport

Altres

Industrial

01992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

15


Estudi sectorial: Generació Renovable i règim especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes


30.000MWh/càpConsum D'ENERGIA a Barcelona

•Consum 2008: 13,8% del total del consum de l’Estat espanyol

íf (

9 53 9,7010,05

10,42 10,64

11,5311,18 11,46 11,66 11,90

11,4711,10

10,5212

14

22.000

24.000

26.000

28.000 Consum d'Energia Total Consum d'ENERGIA TOTAL per habitant [MWh/càp] •Consum energia específic(10,52 MWh/hab) és gairebé la meitat que la mitja espanyola (25,47 MWh/h b) L’ t t8,70 8,56 8,34 8,66

9,53

6

8

10

12 000

14.000

16.000

18.000

20.000 MWh/hab). L’estructura compacta i mediterrània que ajuda a mantenir aquests nivells “baixos”

2

4

6

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

1999: 15.664,78 GWh 2008: 17.001,78GWh

baixos .

•Tendència al creixement fins 2005 (+3% anual); des de llavors

00

2.000

1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

2005 (+3% anual); des de llavors, decreixement (‐4% anual)

Increment : 8 53%

16

Increment : 8.53%




•Fins 2005: increment paral∙lel a l’augment del PIB de la ciutat Des de llavors descensDensitats de Població del PIB de la ciutat. Des de llavors, descens.

•Des de 2005, descens més pronunciat en petroli d’automoció (possibles causes: punt 15.991

20.886

20.000

25.000

m2] petroli d automoció (possibles causes: punt

de saturació mobilitat privada assolit i millor eficiència dels vehicles) i gas natural (possibles causes: menor duresa climàtica 5.240 4.761

3 845 4.4755.847

10.5739.29410.000

15.000

Den

sitat [ha

b/k

(p2006 i 2007, acompanyat inic crisi).

•Intensitat energètica: taxa de reducció

3.845 4.475

0

5.000

anual del ‐4.14% (Estat espanyol: ‐1.01%; Europa: ‐1.03%)

17



Dades provisionals!

2/10: Detall del consum energètic per fonts: electricitat

•Consum sempre incremental•Però des de l’any 2003, reducció de la tendència a l’augment

18

y , g



3/10: Detall del consum energètic per sectors: gas natural

19



4/10: Detall del consum energètic per sectors: GLP i Automoció

20



4/10: Detall del consum energètic per sectors: GLP i Automoció

21


Dades provisionals!



7.000[GWh] Energia Elèctrica Generada a BCN i Entron Besòs [RO+RE]

RÈGIM ESPECIAL RÈGIM ORIDINARI

5/10: Generació Energètica a Barcelona. Règim Ordinari

5.000

6.000

RÈGIM ESPECIAL RÈGIM ORIDINARIPetites centrals [RE]: 336,20 GWh (6%)Grans centrals [RO]: 4.907 GWh (94%)

3.000

4.000

1.000

2.000

0

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

2008, Autogeneració d’energia elèctrica: 66%

22

008, u oge e ac ó d e e g a e èc ca 66%




5/10: Generació Energètica a Barcelona. Règim OrdinariLes grans centrals elèctriques, que operen en el règim ordinari [RO], ubicades a Barcelona i l’entorn Besòs van generar 4.907 GWh l’any 2008, el 13% de l’energia generada a

6.000[GWh]

Producció Energia ELÈCT. per GRUPS [RO]

Badalona II

Centrals Tèrmiques convencionals [tancada per procés cautelar]

Centrals Tèrmiques convencionals [en funcionament]

Centrals de Cicle combinat

3 000Potència de Generació Elèctrica Instal·lada [RO]

y , g gCatalunya.

4.000

5.000Besòs 4Besòs 3Besòs 2Besòs 1Sant Adrià 3 2.000

2.500

3.000[MW]

[ ]

1.000

2.000

3.000Sant Adrià 3Sant Adrià 1Sant Adrià 2

1.000

1.500

0

0

500

23



5/10: Generació Energètica a Barcelona. Règim Ordinari

Previsions ‐ noves instal∙lacions de generació elèctrica a la ciutat:

• Centrals Tèrmiques de cicle combinat GN “Besòs 5”: 2x400 MWe (previsió 2010)

• Centrals Tèrmiques de cicle combinat GN “Port de Barcelona”: 2x400 MWe (previsió 2010)

• Central d’Energies Zona Franca: 1,3 MWe CHP alimentats per biomassa; 6 MWe alimentatsper GN

• Previsions FV instal∙lada: tendencial de creixement anual del 50% de 2000 a 2009 ésimprobable que amb els possibles canvis tarifaris aquestes taxes es mantinguin.

24


Estudi sectorial: Generació Renovable i règim especial Dades provisionals!


6/10: Generació Energètica a Barcelona. Renovables i Règim EspecialL’any 2008 Barcelona va generar 336 GWh elèctrics amb petites centrals en règim especial (cogeneracions, RSU, biogàs, minihidràulica i fotovoltaica) i 52 GWh amb energia solar tèrmica. El total d’energia renovable generat a Barcelona al 2008 va ser de 62,72 GWh.

Energia Generada a BCN i Entron Besòs [Règim Especial] [GWh] Energia Generada amb Energies Renovables

600

700[GWh] Energia Generada a BCN i Entron Besòs [Règim Especial]

Cogeneració amb gas naturalFueloil i gasoilFotovoltaicaMinihidràulica TrinitatBiogàs (Garraf+Ecoparc) 70

80

90[GWh] Energia Generada amb Energies Renovables

Solar TèrmicaFotovoltaicaMinihidràulica TrinitatBiogàs (Garraf+Ecoparc)CI

TAT RE

EN

300

400

500 METROFANG BesòsValorització RSU Sant Adrià

40

50

60

Biogàs (Garraf Ecoparc)

Ó D’ELÈCT

RIERG

IESREN

100

200

300

10

20

30

GEN

ERACIÓ O

VABLES

01999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

0

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

25



7/10: Generació Energètica a Barcelona. Energia Solar del 1999 al 2009

Evolució superficie tramitada i en projecte ‐ Evolució potència tramitada i en projecte – Solar Fotovoltaica

51.436

62.81970.097

106%1

1,2

60.000

70.000

80.000

2]

p p jSolar Tèrmica

6.93614.296

18.81723.719

31.07840.095

32% 31% 29% 28%0,2

0,4

0,6

0,8

10 000

20.000

30.000

40.000

50.000

Supe

rfície [m

2

32% 26% 31% 29% 28%22%

12% 0

,

0

10.000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

m2 Increment respecte any anterior

RIPRE 2009: 4,9 MWTRAMITADA i EN PROJECTE 2010: 11 MW

26



8/10: Consum d’Energia Primària a Barcelona. Perspectiva MIX Català1999 2008

Consum Energia Primària 28.586,4 GWh 30.650,7 GWh

C E i Fi l * 15 664 78 GWh 16 859 6 GWh

FONTS d'ENERGIA PRIMÀRIA

Consum Energia Final * 15.664,78 GWh 16.859,6 GWh

Eficiència del sistema 0,56 0,5512

Eficiència elèctrica del sistema

0,34 0,373

Carbó0,8%

Fuel/gas1,8%

Fuel/gas amb COGEN.

4,1%


Electricitat65,9%

Gas natural20,9%

GLPCombustibles


R.S. Urbans

Nuclear45,0%

Gas Cicle Combinat + distribució directa

32,0%

GLP0,8%

combustibles

Nuclear68,2%

Carbó1,2%

Fuel/gas2,7%

GLP0,8%líquids

12,4%

Hidràulica i altres renovables

3,1%Solar0,1%

R.S. Urbans0,1%

R.S. Industrials0,0%

combustibles Líquids12,4%

Hidràulica

Biomasa0,1%

Eòlica

R.S. Industrials0,0%

R.S. Urbans0,1% Solar

Fuel/gas amb COGEN.

6,1%Gas Cicle Combinat

16,9%

27

4,0%Eòlica0,5%

,0,1%



9/10: Emissions de Gasos d’Efecte HivernacleCanvis metodològics en elcàlcul de les emissions deCO2eq respecte el PMEB:

E v o lu c ió h is tò r ic a d 'e m is s io n s d e C O 2 e q a B a r c e lo n a (1 9 9 2 -2 0 0 8 ) (m ix e lè c t r ic d e C a ta lu n ya )

7 . 0 0 0

8 . 0 0 0x1 0 0 0 tn C O 2 e q /a n y

3 ,5

4 ,0tn C O 2 e q /h a b

1999 (MIX Català): 3,15 tCO2equ/hab2008 (MIX Català): 2,51 tCO2equ/hab

‐ s’incorporen els nousfactors d’emissió de l’IPCC2006’i l3 0 0 0

4 . 0 0 0

5 . 0 0 0

6 . 0 0 0

1

2 ,0

2 ,5

3 ,0

2008 (MIX Català): 2,51 tCO2equ/hab

‐ s’incorpora els nousfactors per calcular elCO2eq (GWP: GlobalWarming Potential)‐ Es millora el càlcul de les

0

1 . 0 0 0

2 . 0 0 0

3 . 0 0 0

1 9 9 2 1 9 9 3 1 9 9 4 1 9 9 5 1 9 9 6 1 9 9 7 1 9 9 8 1 9 9 9 2 0 0 0 2 0 0 1 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 2 0 0 80 ,0

0 ,5

1 ,0

1 ,5

Es millora el càlcul de lesemissions del Port deBarcelona‐ Es millora el càlcul de lesemissions de l’Aeroport de

1 9 9 2 1 9 9 3 1 9 9 4 1 9 9 5 1 9 9 6 1 9 9 7 1 9 9 8 1 9 9 9 2 0 0 0 2 0 0 1 2 0 0 2 2 0 0 3 2 0 0 4 2 0 0 5 2 0 0 6 2 0 0 7 2 0 0 8

Emissions de GEH (CO2eq)

2008MIX ELÈCTRIC CATALUNYA

2008MIX ELÈCTRIC

ESPANYABarcelona‐ S’actualitzen els factorsd’emissió del tractament deresidus segons el documentd l EU “W t

[tn CO2eq/any] [tn CO2eq/any]Electricitat 1.081.441,32 2.760.826,35

Gas natural 1.086.784,42 1.086.784,42

GLP 53.153,87 53.153,87

Automoció 1 025 721 70 1 025 721 70

28

de la EU: “Wastemanagement options andclimate change”

Automoció 1.025.721,70 1.025.721,70

Tractament de RSU 327.580,00 327.580,00Port i Aeroport 479.084,23 479.084,23

TOTAL 4.053.765,54 5.733.150,57TOTAL per habitant [tn/hab] 2,51 3,55



10/10: Anàlisi / reflexions

•Cal fer un esforç en incrementar l’energia endògena (generada a la ciutat) d'origen renovable.

•Aquest esforç repercutiria en la reducció d’energia primària d'origen no‐renovable que la ciutat importaAquest esforç repercutiria en la reducció d energia primària d origen no renovable que la ciutat importa.

•Tots els estudis que proposen elevats graus de cobertura renovable coincideixen en requerir una elevadareducció de la demanda (“Solar Catalonia II”, “SOSTEC: transició cap a un model elèctric sostenible aCatalunya”). Cal, doncs, treballar la gestió de la demanda per a fer visibles els esforços tecnològics en elcamp de les renovables (tractat en el grup de treball G1: Gestió de la demanda i comportament enversl’energia)

•El gruix d’energia elèctrica generada a Barcelona prové de centrals de cicle combinat que no cogeneren. Téaquesta ineficiència solució?aquesta ineficiència solució?

•Cal fer ús dels recursos fòssils de la manera més eficient possible.

•L’energia solar ha estat, és i serà el recurs renovable principal de la ciutat. Cal no descuidar‐la i seguirfomentant‐ne el seu ús i assegurar‐ne el seu funcionamentfomentant‐ne el seu ús i assegurar‐ne el seu funcionament.

29


Propostes: Generació Renovable i Règim Especial1. Introducció 2. Antecedents 3. El nou Pla 4. Anàlisi Energètic 5. Estudi Sectorial 6. Propostes

Línies Estratègiques

Línia Estratègica Base: Reducció Consum / Origen Energia Primària no renovable en un XX% en 10 anys

•Línia Estratègica REST

•Línia Estratègica EE

Reducció Consum / Origen Energia Primària no renovable en un XX% en 10 anys

Eficiència energètica

Repotenciarl’Energia

Solar Tèrmica

Atomitzar Trencar barreres

•Línia Estratègica IFV

•Línia Estratègica BTR

per a multiplicar la fotovoltaica

barreres d’altres

tecnologies renovables

Aplicació de línies estratègiques per separat al llarg dels propers anys per a convergir en una Ordenança Energètica dels Edificis de Barcelona

30

en una Ordenança Energètica dels Edificis de Barcelona



• 1 1 Conèixer l’entorn i dibuixar els escenaris:

Línies EstratègiquesLínia Estratègica: Repotenciar l’energia solar tèrmica (REST)

• 1.1 Conèixer l entorn i dibuixar els escenaris:• Establir un Protocol de Diagnosi de les IEST executades periòdicament ens permetrà conèixer l’estat del parc d’IESTs

de Barcelona i prendre decisions que millorin la funcionalitat i la contribució de les IEST a l’estalvi

• Estimar del potencial de la energia solar tèrmica ens oferiria una perspectiva del camí que encara ens queda per recórrer per tal d’aprofitar al màxim les capacitats del nostre entorn

• 1.2 Actuar per millorar el que tenim avui i el que tindrem demà:• Cal que coneixem quin estalvi estem deixant de tenir degut ales IEST que no estiguin funcionant adequadament i

avaluar quin cost tindria la seva rehabilitacióavaluar quin cost tindria la seva rehabilitació

• Cal renovar l’esperit de reflexió amb els principals actors, per consensuar cap a on volem avançar i quines eines administratives i normatives caldrien per a tenir un marc estable a mig termini

• 1.3 Disposar de les eines adequades per assolir els objectius:p q p j• Un instrument que podria millorar molt els processo de disseny, tramitació i manteniment son les TIC, aplicades a

la gestió dels projectes i el seguiment de les instal•lacions

• Cal potenciar el paper de les EIC en la validació de les IEST mitjançant formació adequada,

31




Línia Estratègica: Repotenciar l’energia solar tèrmica (REST) ‐ continuació

A més, plantejar‐nos:

•Promocionar els sistemes centralitzats per sobre dels descentralitzats, en instal∙lacions noves i a rehabilitar.

•Explorar nous modes d’explotació de les instal∙lacions per a assegurar‐ne el bon rendiment i funcionament

•Revaloritzar el kWh tèrmic solar. Com posar‐hi preu ó incentiu?

•Injecció d’energia solar tèrmica a xarxes de districte•Injecció d energia solar tèrmica a xarxes de districte

•Introduir la tecnologia de concentració solar tant per a fred com per a generació elèctrica

32




Línia Estratègica: atomitzar per a incrementar la fotovoltaica (IFV)

Anàlisi: la major part de la potència FV instal∙lada a Barcelona ha vingut de la mà de poques gransinversions privades, i d’iniciativa pública. Cal, potser, atomitzar el promotor de les instal∙lacions i feraccessible al ciutadà l’execució d’aquestes instal∙lacionsaccessible al ciutadà l execució d aquestes instal∙lacions.

•Agilitzar els tràmits administratius per a instal∙lacions en general.•Reduir al mínim els tràmits administratius per a l’accés a xarxa d’instal∙lacions FV de petita potència.•Fomentar les petites instal∙lacions fotovoltaiques en terrats comunitaris amb àmplia replicabilitat.•Facilitar l’accés dels ciutadans a la inversió en renovables (per exemple, FV participades)•Anticipar la possibilitat d’autoconsum de l’energia solar FV en els possibles marcs tarifaris futurs.

33



Línies EstratègiquesLínia Estratègica: Trencar barreres d’altres tecnologies renovables (TBR)

S’està duent a terme un estudi de gran escala de potencials (tecnològics, econòmics i de col∙lisióentre tecnologies) d’implantació d’energies renovables i tecnologies eficients en l’àmbit urbà.

•Els resultats d’aquest estudi serviran per a conèixer els potencials màxims de cada tecnologia•Els resultats d aquest estudi serviran per a conèixer els potencials màxims de cada tecnologiaparticularitzat en l’àmbit de Barcelona, i per a ajudar a la presa de decisions en quant a polítiquesd’implementació de renovables a la ciutat.•Aquest estudi implica a les tecnologies solar tèrmica, fotovoltaica, minieòlica, biomassa, aprofitamentdel freàtic, bombes de calor geotèrmiques, microcogenaració, expanders de gas natural, aprofitamentde calors residuals i xarxes de districte (DH&C)

34



Línies EstratègiquesLínia Estratègica: Trencar barreres d’altres tecnologies renovables (TBR) ‐ continuació

l d l ó fTecnologia Maduresa Legislació Beneficimediambiental

Economiaraonable *

Solar tèrmica

Solar fotovoltaica

Minieòlica **

Biomassa (tèrmica)

Biomassa (elèctrica)

Minihidràulica **Minihidràulica

Freàtic

Geotèrmica

35



Línies EstratègiquesLínia Estratègica: eficiència energètica (EE)

•Inclusió de sistemes de micro CHP en el teixit urbà sense perjudicar la prioritat de l’energiasolar tèrmica.•Impuls a instal∙lacions en règim ESCO en el sector públic.•Impuls a instal∙lacions de petita potència en règim ESCO en el sector privat.•Xarxes de districte: com associar‐hi el sector residencial? com interaccionen amb l’energiasolar i calors residuals aliens a les centrals generadores principals que té el sistema?•Aspectes de reducció de la demanda: Edificis, tractat en “G3: Rehabilitació Energèticsd’Edificis”.•Aspectes de gestió de la demanda: tractat en “G1: Gestió de la demanda i comportament

l’ i ”envers l’energia”.

36



Projecte IFV 1: Simplificar tràmits per a la connexió d’instal∙lacions FV de petita

potència en escomeses elèctriques de potència igual o inferior a la contractada.

Línia Estratègica: Atomitzar per a incrementar la Fotovoltaica (IFV)

potència en escomeses elèctriques de potència igual o inferior a la contractada.

Objectiu: Facilitar la connexió d’instal∙lacions FV a la xarxa en tot allò referent a l’àmbit barceloní i català.

D i ió R d i l d d i à i i d d l d i i i l l i ò iDescripció: Reduir les despeses de temps i tràmits que es requereixen des de les administracions locals i autonòmicaper a la instal∙lació de centrals FV. Establir un mecanisme de finestreta única en aquests dos àmbitslegislatius.

37



Projecte IFV 2: Reduir al mínim els tràmits de connexió de petites FV de potència

inferior a la de l’escomesa.


inferior a la de l escomesa.

Objectiu: Facilitar la connexió de petites instal∙lacions FV (<5 kWp, per exemple) a la xarxa en tot allò referent al’àmbit barceloní i català.

Descripció: Reduir les despeses de temps i tràmits que es requereixen des de les administracions locals i autonòmica,i el gestor de la xarxa per a la instal∙lació de centrals FV. Establir un mecanisme de finestreta única enaquests dos àmbits legislatius.

38



Projecte IFV 3: Promocionar instal∙lacions FV de petita potència en terrats

comunitaris per als consums generats per serveis comuns


Objectiu: Incentivar la instal∙lació de petites instal∙lacions (<5 kWp?) en terrats d’edificis multihabitatge per tal deque la seva producció elèctric assumeixi una fracció dels consums derivats del manteniment de l’escala.

D i ió E t bli t d’ di t t l d hi l l b t i l i l l li iDescripció: Establiment d’un procediment per tal de vehicular els nombrosos actors inclosos i salvar les complicacionsderivades (propietat de la instal∙lació, gestor de la mateixa, promotor...)

Els darrers anys, la majoria de la potència FV instal∙lada ha estat facilitada per un nombre petit det i l’ d i i t ió l lpromotors i per l’administració local.

L’objectiu final és atomitzar les instal∙lacions FV sobre el màxim nombre de terrats possibles, diversificantel tipus de promotor d’aquesta mena d’instal∙lacions.

39



Projecte IFV 4: Promocionar instal∙lacions FV de mitjana i gran potència amb

esquemes participats


Objectiu: Acostar la possibilitat d’invertir en energies renovables a un major nombre de ciutadans.

Descripció: A Barcelona ja s’han dut a terme iniciatives similars amb èxit Es podria promocionar l’esquemaDescripció: A Barcelona ja s han dut a terme iniciatives similars amb èxit. Es podria promocionar l esquemamitjançant el suport logístic i administratiu a aquestes iniciatives, ja siguin promocionades des del sectorassociatiu ó privat, com des de la pròpia administració local.

40



Projecte TBR 1: Estudi de viabilitat d’implantació de minieòlica en terrats per a

consums comunitaris

Línia Estratègica : Trencar barreres d’altres tecnologies renovables (TBR)

consums comunitarisObjectiu: Incentivar la instal∙lació de petites instal∙lacions minieòliques en terrats d’edificis multihabitatge per tal

de que la seva producció elèctric assumeixi una fracció dels consums derivats del manteniment del’escala.

Descripció: Establiment d’un procediment per tal de vehicular els nombrosos actors inclosos i salvar les complicacionsderivades (propietat de la instal∙lació, gestor de la mateixa, promotor...)

L fi lit t é t l b i t t l ió l i i òli (bà i t d t l t if i) iLa finalitat és trencar la barrera existent en relació a la minieòlica (bàsicament degut al marc tarifari) inormalitzar la presència de la tecnologia a la ciutat.

41



Projecte TBR 2: Estudi de viabilitat d’implantació de minieòlica en zones industrial


Objectiu: Incentivar la instal∙lació de petites instal∙lacions minieòliques en zones industrials.

Descripció: L’objectiu final és trencar la barrera existent en relació a la minieòlica (bàsicament degut al marc tarifari) ilit l è i d l t l i l i t t i i d t i lnormalitzar la presència de la tecnologia a la ciutat i en zones industrials.

Una de les barreres contra la instal∙lació de generadors minieòlics rau en possibles molèsties en forma devibració que instal∙lacions mal executades poden causar. L’entorn industrial resulta òptim en aquest

t d t l’ i di ibl i l ibilit t l f t d l ib i l f t d laspecte, donat l’espai disponible i la menor sensibilitat als efectes de les vibracions en el confort de lespersones.

42



Projecte TBR 3: Detecció i promoció dels edificis amb usos més favorables a les

calderes de biomassa


calderes de biomassa

Objectiu: Incentivar la instal∙lació de calderes de biomassa en els edificis amb usos pertinents.

Descripció: L’objectiu final és trencar la barrera existent en relació a les calderes de biomassa Els seus inconvenientsDescripció: Lobjectiu final és trencar la barrera existent en relació a les calderes de biomassa. Els seus inconvenientsprincipals poden no ser‐ho en certes tipologies d’edificis amb certes demandes. Per tant, fomentaraquest tipus d’instal∙lacions allà on sigui adequat, tot respectant la procedència local del combustibleemprat.

43



Projecte EE1: Projecte pilot d’ESCO en instal∙lació pública Cogeneració a les cases

consitorials.

Línia Estratègica: Eficiència Energètica (EE)

consitorials.Descripció: Es proposa una trigeneració formada per un motor a gas de 844 kW elèctrics, una planta d’absorció de

1MW de fred, amb 3 noves plantes refredadores de 262 kW de fred i continuar disposant de les 6 calderes

existents de 80 kWt. La posta en marxa de la nova cogeneració és prevista per juny 2011.

Per a finançar la inversió, s’escull el model de Finançament per Tercers escollir una Empresa de Serveis

Energètics (ESE) que instal∙li i gestioni la Trigeneració per un determinat període d’anys i es financi:

• de l’abonament de l’Ajuntament de Barcelona per la climatització subministrada.

• de l’empresa subministradora d’electricitat per l’electricitat evocada a xarxa elèctrica.

Per a contractar aquesta empresa s¡ha desenvolupat un concurs públic mitjançant una nova modalitat que

permet la LCSP: es tracta d’un “Contracte de col∙laboració entre el sector públic i privat”

44



Projecte EE2: Verificar la viabilitat de l’esquema ESCO per a instal∙lacions ST.

Plataforma de trobada entre ESCOs i usuaris


Objectiu: Analitzar la viabilitat de que empreses de tipus ESCO assumeixin instal∙lacions ST, vetllant així pel seumàxim rendiment

Descripció: Avaluar si existeix un perfil de petita o mitjana empresa capaç de treballar en règim ESCO per a lesinstal∙lacions ST centralitzades, tot assumint un pool d’instal∙lacions a gestionar. Incentivar‐lo en cas deresposta afirmativa.

Així mateix, estudiar la viabilitat de facilitar inicialment el contacte entre aquestes empreses i elspropietaris / usuaris de les instal∙lacions, mitjançant la creació d’una plataforma de trobada gestionadades de l’administració (l’Agència d’Energia, per exemple)

45



Projecte EE3: Promocionar la connexió del sector habitatge a xarxes de DH&C.


Objectiu: Fomentar la connexió d’edificis multithabitatge a les xarxes de DH&C

Descripció: S’observa que la gran majoria de clients de les xarxes de DH&C corresponen al sector terciari, quan estàp q g j p , qdemostrat que és una de les solucions més eficients a l’hora de cobrir demandes tèrmiques d’edificis.Fomentar el contacte entre promotor i gestor de la xarxa, mitjançant ens entremitjos que gestionin lafacturació minorista d’energia amb el gestor de la xarxa (majorista)

46



Projecte EE4: Promocionar la instal∙lació de sistemes microCHP en certs usos.


Objectiu: Fomentar la instal∙lació de petites centrals de cogeneració en edificis amb cert ús.

Descripció: Sense oblidar la priorització de l’Energia Solar Tèrmica, detectar els usos on un sistema de microCHP potp p g , ptenir major coherència (balanç d’emissions òptim superior ó major energia primària estalviada), ifacilitar‐ne la seva penetració.

47



Projecte EE5: Seguiment de la tecnologia de pila de combustible.


Objectiu: Fer seguiment de l’estat de l’art en el camp de les piles de combustible, detectar‐ne viabilitats i treballaren la consecució d’una possible prova pilot.

Descripció: Les piles de combustible requereixen un grau de maduració que pot trobar un punt d’inflexió en elsDescripció: Les piles de combustible requereixen un grau de maduració que pot trobar un punt d inflexió en elspropers 10 anys. Es proposa fer el seguiment de la tecnologia, i actuar‐ne en conseqüència en el momentque se’n vegi clara la viabilitat. Primeres experiències en propulsió de vehicles, emmagatzematged’energia en forma d’H2 ó cogeneració mitjançant piles mostres panorames interessants.

48



Projecte REST1: Estudi de diagnosi i anàlisi de les IEST.Objectiu: Actualitzar el registre d’IESTs executades a Barcelona amb dades reals sobre les seves característiques i

Línia Estratègica : Repotenciar l’Energia Solar Tèrmica (REST)

Objectiu: Actualitzar el registre d IESTs executades a Barcelona amb dades reals sobre les seves característiques iestat a data d’avui. Valorar el grau de compliment de l’OST i la correspondència amb la llicencia atorgadaper l’Ajuntament de Barcelona.

Descripció: Avaluar el % d’IESTs que estan funcionant i contribuint amb un estalvi energètic, sigui quina sigui la fontde producció d’ACS convencional .

Per fer‐ho, es proposa:

‐ Determinar la casuística d’anomalies tècniques que fan que les IESTs no funcionin o no donin lacontribució que se n’esperava assignant hi els motius o causescontribució que se n esperava, assignant‐hi els motius o causes.

‐ Estimar l’impacte en l’estalvi energètic i el cost que tindria la seva correcció segons una classificaciód’incidències per criteris com ara l’origen o la gravetat.

‐ Dotar als tècnics homologats de les EICs dels coneixements teòric ‐ pràctics mínims necessaris per aDotar als tècnics homologats de les EICs dels coneixements teòric pràctics mínims necessaris per arealitzar les tasques de validació d’IESTs.

‐ Assegurar el seguiment d’un protocol i l’ús d’uns criteris comuns en les auditories i revisar la sevacapacitació per a les tasques encomanades per l’AEB, en relació a la validació d’IESTs

49



Projecte REST 2: Estudi del Potencial d’Energia Solar tèrmica a BarcelonaObjectiu: A partir d’un estudi del potencial de recursos energètics renovables i tecnologies de generació eficient a


Objectiu: A partir d un estudi del potencial de recursos energètics renovables i tecnologies de generació eficient ala ciutat, particularitzat en 8 Estudis Particulars (EP): solar tèrmica, fotovoltaica, minieòlica, biomassa,aprofitament del freàtic, bombes de calor geotèrmiques, microcogenaració, expanders de gas natural,aprofitament de calors residuals i xarxes de districte (DH&C), que s’està duent a terme per a la ciutat,s’han de definir noves estratègies i polítiques per a potenciar l’energia solar tèrmica al teixit urbàs han de definir noves estratègies i polítiques per a potenciar l energia solar tèrmica al teixit urbà,incloent nous àmbits d’aplicació.

Descripció: El projecte pretén definir el potencials màxim d’energia solar tèrmica, i ha de servir d’eina d’ajudar a lapresa de decisions en quant a noves polítiques d’implementació d’energia solar tèrmica a la ciutat. Elprojecte es plateja en 2 fases:

• FASE 1: Estudis individuals i particularitzats (EP) del potencial tecnològic i plantejament d’escenarisper a cadascuna de les tecnologies indicades (8), en la que s'obtindrà el potencial tecnològic de la ST.

• FASE 2: Eina i metodologia per a l’anàlisi dels EP: Elaboració d’una eina (full de càlcul o similar) que• FASE 2: Eina i metodologia per a l anàlisi dels EP: Elaboració d una eina (full de càlcul o similar) quepermeti realitzar una comparativa de tecnologies, permetent avaluar quina és la solució tecnològicaque des del punt de vista de l’eficiència, dóna millors resultats per a la cobertura d’una demandadonada.

50



Projecte REST 3: Guia de rehabilitació d’instal∙lacions solars tèrmiques

Objectius Di d’ i i l t l h bilit ió d’i t l l i l i lli l


Objectius: Disposar d’una eina que marqui les pautes en quan a la rehabilitació d’instal∙lacions solars i que reculli lesprincipals casuístiques pel que fa a anomalies tècniques que fan que les IESTs no funcionin o no donin lacontribució que se n’esperava, assignant‐hi els motius o causes, i proposant solucions en cada cas per a laseva rehabilitació i que permetin assegurar‐ne el seu bon funcionament futur. En aquesta guia es tractarantambé aquelles instal∙lacions que degut a la seva antiguitat hagin de ser rehabilitadestambé aquelles instal∙lacions que degut a la seva antiguitat hagin de ser rehabilitades.

Descripció: La guia de rehabilitació ha de permetre,• Tipificar els problemes més freqüents, les causes i les solucions (paquets de rehabilitació)• Valorar l’impacte tècnic i econòmic de les solucions• Establir una sèrie de requisits tècnics que han garantir els projectes de rehabilitació, ja siguin elaborats per projectistesq q g p j j g p p j

o per instal∙ladors (memòries tècniques tipus)• Definir un procediment administratiu que garanteixin que el seguiment i control d’aquest tipus d’actuacions, que

normalment seran tramitades com a llicències d’obres menors• Proposar vies de finançament i recuperació de les inversions per als titulars de les instal∙lacions (avançament de les

inversions inicials)inversions inicials)• Definir mecanismes que garanteixin el manteniment del rendiment de les instal∙lacions (condicionament del cobrament

de subvencions al resultats de les auditories)Per a la elaboració d’aquesta guia s’hauria de comptar amb empreses d’instal∙ladors i mantenidors, CCVVi organismes com ara IMPUQV, ICAEN i IDAE.

51



Projecte REST 4: Elaboració d’un nou text de l’Ordenança Solar Tèrmica


Objectius: •Agilitzar els processos administratius•Garantir uns requisits funcionals de les IEST•Incorporar de noves tecnologies i/o nous sistemes als dissenys de les IESTp g / y

Descripció:

•Cobertures mínimes i condicions de justificació sobre la IEST en funcionamentb ó l l l•Exempcions per substitució parcial o complerta per sistemes alternatius

•Exempcions per falta de superfície•Documentació de legalització d’IESTs i complementarietat dels Certificats Finals i els Certificats RITE•Sistemes de monitoratgeP di d’ di i d’IEST l ió•Procediments d’auditoria d’IESTs en explotació

•Adaptació del procés de tramitació al nou procés de llicències electròniques

52



Projecte REST 5: Plataforma Oberta de Monitoratge d’instal∙lacions Solars Tèrmiques


Obj tiObjectius:• Obtenir dades agregades on‐line de la generació de calor amb energia solar per a producció d’ACS,

cobertures solars reals i estalvis d’energia per a les auditories d’IEST en explotació• Disposar una eina complementaria a les auditories de campp p p• Realitzar balanços de seguiment del creixement del parc d’IEST no només en m2 instal•lats sinó en kWh

d’estalvi energètic, i valorar així la idoneïtat de les polítiques energètiques• Tenir dades per a millorar els dissenys de les instal∙lacions

P t l i èi l f i t i l’ t l i d l IEST• Permetre als usuaris conèixer el funcionament i l’estalvi de les seves IEST

Descripció:• Instal∙lar d’un sistema de monitoratge a les IEST que permetés descarregar les dades agregades de les IEST

seleccionadesseleccionades• permetre a diferents perfils d’usuaris (EIC, AEB, titular) accedir a una informació amb més o més detall• complir amb la LOPD• ser escalable i obert per a l’ús de mantenidors

53



Projecte REST6: Gestor Integral de les ordenances solars (GIOS)

Obj ti


Objectius:

• Per una banda serveix per a agilitzar la obtenció de l’informe solar necessari per a la obtenció de les llicències d’obres, activitats , primera ocupació i similars

• Disposar d’un registre d’IEST instal.lades a Barcelona fidedignep g g

Descripció:

• Un motor de simulació de dimensionament d’IEST amb un nombre de tipologies més ampli que l’actual• Un registre d’auditories per a les EIC• Un sistema de generació d’informes d’anàlisi del parc d’IEST, partint de les dades d’instal•lació i de les

auditories

54



Projecte REST 7: Formació a les Entitats d’Inspecció i Control (EIC) i altres agents

implicats


implicatsPer a EICs, inclòs al Projecte de Diagnosi i Anàlisi de les IESTs executades

Objectius:

A li t d dit ió d t d l i d t b ll• Assolir estandardització de metodologia de treball

• Divulgació dels beneficis i costos de la energia solar tèrmica

• Correcció de males praxis

Descripció:

Adreçar‐les a

• A EICs: Auditories tutelades per experts• A EICs, projectistes i promotors: funcions del nou GIOS• A promotors i projectistes: divulgació dels resultats dels projectes pilot• Als usuaris: divulgació dels beneficis amb dades reals

55



Projecte REST8: Projecte pilot d’instal∙lació de concentració solar per a la

producció d’electricitat


producció d electricitatObjectiu: Projecte pilot d’una instal∙lació amb tecnologia de concentració solar per a la producció d’electricitat per

tal d’estudiar la viabilitat de replicabilitat d’aquestes tecnologies en un entorn urbà. Provocarl’entrada de l’energia termosolar per a la producció elèctric a Barcelona

Descripció: En un primer moment, es podria parlar de petites instal∙lacions de concentració (tipus disc stirling) debaixa potència, sense descartar altres tecnologies termosolars emergents de baixa ocupació de territori

56



Projecte REST9: Projecte pilot d’instal∙lació de concentració solar per a la

producció de fred solar


producció de fred solar

Objectiu: Projecte pilot d’una instal∙lació amb tecnologia de concentració solar per a la producció de fredmitjançant una màquina d'absorció. Provocar l’entrada de la tecnologia a Barcelona

Descripció: La forma de les corbes de demanda de fred i de producció d’energia solar tèrmica procuren un perfecteacoblament entre les necessitats i la disponibilitat quan s’associen a una màquina de fred activattèrmicament. Estudiar els rendiments d’instal∙lacions d’aquesta mena per a procurar‐ne la replicabilitat.

57

Propera sessió:

Dia: 17 juny 2010 Hora: 10hLloc: Secretaria Tècnica de l'Agenda 21

Carrer Nil Fabra, 20

Gràcies

pecq g4 generació energetica renovable i regim … · g4 generació renovable i règgpim especial...

Documents