peça a peça · ajudaran a repassar el contingut après en la unitat i, en el tercer, s’ofereix...

La Terra i la seva representació ........................................................... 10

La Terra i la seva representació .......................................................... 29

Índex

1

1

Peça a Peça ................................................................................................................... 4

Materials per a l’etapa .................................................................................. 8

Proposta didàctica

Recursos

DEMODEMO

DEMODEMO

Un projecte basat en l’aprenentatge

competencial

4

Peça a Peça ofereix, amb el contrastat rigor curricular d’Anaya, un projecte en el qual el professorat i l’alumnat cobren el màxim protagonisme gràcies a la me-todologia competencial. Aquesta con-necta amb la realitat personal i social pròxima a l’alumnat de manera que ge-nera curiositat i planteja activitats i tas-ques emocionants que suposen reptes motivadors en què destaquen dos ele-ments bàsics: la investigació i aprendre fent. Tot això, des d’una seqüenciació de continguts coherent i coordinada entre totes les àrees al llarg de l’etapa.

Des d’aquest enfocament, i de manera flexible, el projecte brinda la possibilitat d’incorporar metodologies actives, estra-tègies cooperatives i habilitats personals i socials per a la gestió de les emocions i per al desenvolupament de l’emprene-doria, alhora que aposta per la igualtat i la inclusió. Així mateix, és prioritari pro-posar metodologies que generin estra-tègies de pensament en l’alumnat per-què memoritzi, recordi, analitzi i valori els aprenentatges propis.

La competència en comunicació lin-güística és primordial per accedir al coneixement que permet comprendre el món que ens envolta i desenvolu-par habilitats de convivència. Per això, Peça a Peça incorpora un Pla lingüístic organitzat i seqüenciat en el qual par-ticipen totes les àrees de manera coor-dinada i que facilita l’adquisició de les

P E Ç AP E Ç A

A

5

destreses de comprensió i d’expressió oral i escrita.

En relació amb l’avaluació, i més enllà de la qualifica ció, és essencial que l’alumnat desenvolupi estratègies d’autoavaluació per reflexionar sobre el que van aprenent i per analitzar, valorar i evidenciar els seus avanços, els assoliments i les dificultats.

De forma transversal, en totes les àrees i cursos de l’etapa, la clau TIC afavoreix l’adquisició de competències relaciona-des amb la planificació, la gestió i l’elabo-ració de treballs, la comunicació i la col-laboració en la xarxa i l’ús responsable de les tecnologies, comptant sempre amb la col·laboració de la família.

Peça a Peça és un projecte flexible, en el qual el professorat i l’alumnat tenen un autèntic protagonisme que posa en joc les estratègies més adequades per acon-seguir aprenentatges competencials.

Peça a PeçaEl projecte on tot encaixa

6

P E Ç AP E Ç A

A

Aquests són els pilars del projecte:

Sobre aquests pilars es construeixen 8 peces clau,

que encaixen, de manera flexible,

en totes les àrees de tots els cursos de Primària.

Motivació

Inclusió

Igualtat

FamíliaFlexibilitat

Rigor curricular

Aprenentatge competencial

Tasques emocionants

Metodologies actives

Projecte coordinat i cohesionat

7

Les peces clau

L’aprenentatge basat en Reptes és una de les metodologies més mo-tivadores. Es fonamenta en l’apre-nentatge competencial i dóna un sentit pràctic als coneixements adquirits perquè els vinculi amb l’àmbit personal, familiar i social de l’alumnat.

Metodologia

Organitzat, seqüenciat i integrat en totes les àrees, contribueix al des-envolupament d’habilitats orals i escrites i a l’aprenentatge dels di-ferents aspectes relacionats amb l’ús del llenguatge.

Pla lingüístic

Promou les diferents habilitats d’emprenedoria en les tres dimen-sions: personal, social i productiva; de manera transversal en totes les àrees i a través d’una seqüència progressiva d’activitats al llarg de tota l’etapa.

Cultura emprenedora

Les estratègies de pensament fo-menten la competència d’apren-dre a aprendre; contribueixen que l’alumnat prengui consciència dels processos mentals i que actuï de forma reflexiva i crítica.

Desenvolupament del pensament

Integra l’ús de les TIC com a recurs per obtenir informació, seleccionar-la i usar-la amb una finalitat concreta: desenvolupar la ciutadania digital i les competències de planificació, gestió i elaboració de treballs. Passa a tenir, doncs, un ús per a l’aprenen-tatge i el coneixement (TAC).

TIC

Incorpora estratègies que per-meten que l’alumnat participi en l’avaluació del seu aprenentatge analitzant «què ha après» i «com ha après» i acompanyant aquesta anàlisi amb l’ús del dossier d’apre-nentatge i d’altres instruments que faciliten una valoració objectiva.

Avaluació

Ofereix situacions d’aprenentatge seqüenciades en totes les àrees que atenen el creixement personal i so-cial de l’alumnat, perquè sigui cons-cient de les seves emocions i de les dels altres i pugui comprendre-les, controlar-les i modificar-les.

Educació emocional

L’aplicació de tècniques coopera-tives afavoreix l’aprenentatge, in-crementa la participació i el sentit de responsabilitat de l’alumnat i genera capacitats de comunicació i cooperació.

Aprenentatge cooperatiu

8

Materials per a l’etapa

LlibresUn llibre per curs amb el contingut curricular se-qüenciat segons el marc normatiu de la nostra comunitat i amb un enfocament competencial per aprendre aplicant el que s’ha estudiat. Els llibres s’organitzen en sis unitats i presenten els continguts de forma molt visual per afavorir-ne la comprensió i l’assimilació.

Material per a l’alumnat

Les claus del projectePresenta, de manera senzilla i pràctica, cada una de les claus didàctiques del projecte, els seus objectius, la fonamentació, la seqüencia-ció al llarg de l’etapa, les tècniques o les estruc-tures associades, etc.

Propostes didàctiques Ofereixen un recurs valuós per guiar els pro-cessos d’ensenyament-aprenentatge. Repro-dueixen les pàgines del llibre de l’alumnat per fer-ne més pràctica l’aplicació, així com també les solucions de les activitats proposades, els suggeriments d’aplicació de les peces clau del projecte i els recursos complementaris.

Recursos Presenten, per a cada unitat, fitxes fotocopia bles per a l’atenció a la diversitat i proves d’avaluació. A més, en la web d’Anaya, www.anayaeducacion.es, s’ofereixen més recursos com plementaris imprimi-bles.

Material per al professorat

Pròximament

Pròximament

Per a cada curs

Per a cada curs

Pr

ojec

te d

igita

l

9

Materials per a l’etapa

QuadernsUn quadern per curs per reforçar el que s’ha estudiat i aprendre fent, gràcies al nou enfoca-ment motivador i competencial. Disposau d’un lloc web a www.anayaeducacion.es on trobareu les solucions de totes les activitats.

Material d’aula Ciències socials 1 Joc dels paisatges (tipus de paisatges, elements naturals i humans, canvis d’estació).

Ciències socials 2 Joc de la localitat (elements d’orientació, punts cardinals, educació viària).

Ciències socials 3 Murals (físics i polítics d’Espanya, d’Europa, ma-pamundi i de la nostra Comunitat).

Ciències socials 5 Murals (físics i polítics d’Espanya, d’Europa, ma-pamundi i de la nostra Comunitat).

Ciències socials 4 i 6pròximament

Web de l’alumnat i de la famíliaEn www.anayaeducacion.es trobareu recursos educatius i d’oci cultural, com activitats interactives, informació d’in-terès per a l’alumnat i la família, etc.

Llibres digitalsPer a cada curs, un llibre digital que reprodueix el llibre de l’alumnat, amb recursos digitals i la proposta didàctica. A partir de tercer, l’alumnat disposa d’un llibre digital per a cada curs amb recursos multimèdia per ampliar i treballar els continguts a través d’eines TIC.

Web del professoratLa web www.anayaeducacion.es presenta per a cada curs:

• Programació i documentació del projecte.

• Proposta didàctica, que també ofereix, en format impri-mible, les fitxes per a l’atenció a la diversitat i les proves d’avaluació incloses en els recursos.

• Banc de recursos amb:– Pla lingüístic.– Producte acabat (ajudes per a l’elaboració del repte). – Aprèn jugant (aprenentatge lúdic).– Codis QR (recopilació dels recursos vinculats als QR dels

llibres).– Mapes muts.– Recursos per a cada unitat: fitxes per saber utilitzar les

TIC (ciutadania digital), set de retallables... – De 3r a 6è: Versions imprimibles d’«Organitz la ment»,

«Dossier d’aprenentatge» i «Per estudiar» (resums, es-quemes, etcè tera).

• Generador de proves d’avaluació i d’exercitació (de 3r a 6è).

Pròximament

Pròximament

Els meus recursos en la web

Programació

i documentació

del projecte

Proposta didàctica

Generador de

proves escrites

Peça a peça

Primària

• Recursos per a cada unitat

Banc de recursos

Ciéncies socials 3

QUÈ FAIG?CLAUS DEL

MÈTODE ÍNDEX AJUDA

ELS MEUS RECURSOS EN LA WEB

ANNEXOS

Ciéncies socials

3Primària

La Terra i la seva representació1

Introducció

10

Presentació de la unitatEn aquesta primera unitat didàctica es tractarà el tema de la Terra i la seva representació. Els continguts esmentats es treballaran seguint la seqüència didàctica següent, que és la que se suggereix per tenir un eix conductor sobre el qual fonamentar el procés d’ensenyament-aprenentatge:

• Partirem aproximant-nos al concepte d’Univers i als ele-ments que el formen (galàxies, estrelles, planetes...). A partir d’aquí identificarem el planeta Terra com a part integrant del sistema solar i d’una galàxia denominada Via Làctia.

• A continuació, incidirem en l’estudi del planeta Terra i les parts que té, els moviments que fa (rotació i trans-lació) i les conseqüències d’aquests; estudiarem el seu satèl·lit, la Lluna; el globus terraqüi, com una manera de representar la Terra, així com els diferents elements que poden observar-s’hi.

• Seguidament ens centrarem en l’estudi del mapa com a instrument de representació de la realitat i contem-plarem els elements principals que el formen, així com els diferents tipus de mapes que podem trobar-nos i la utilitat que tenen. Una vegada analitzats aquests, fixarem la nostra atenció en el mapamundi i els tipus que n’hi ha, que juntament amb el globus terraqüi són les formes de representació de la Terra. Serà important arribar a la conclusió de la idoneïtat de la utilització d’un o altres en funció de la finalitat perseguida.

• Partint del concepte de mapa i dels elements que l’in-tegren, ens aproximarem a l’estudi del plànol com a forma de representació a mida reduïda i deduirem les diferències d’aquest amb el mapa.

• Per concloure la presentació de continguts, experimenta-rem altres maneres d’orientar-nos a partir de la localització dels punts cardinals, utilitzant per a això la posició del Sol, l’estrella polar, la brúixola, la vegetació o el GPS.

• La part final de la unitat recull tres apartats: «Organitz la ment», «Què he après» i «Com ho he après». En el primer recordarem de manera estructurada els aprenentatges prin-cipals; en el segon es contemplen una sèrie d’activitats que

ajudaran a repassar el contingut après en la unitat i, en el tercer, s’ofereix una secció de dossier d’aprenentatge en el qual es facilitarà la metacognició de l’alumnat.

Per potenciar l’aprenentatge competencial, en la unitat es presenta una tasca basada en una escenificació sobre el sistema solar. Cadascuna de les seccions en les quals aparei-xen passos en l’elaboració del producte acabat facilita per la temàtica adequar les fases de treball progressivament.

Plantejarem també al llarg de la unitat tècniques que esti-mulen el desenvolupament del pensament, la cooperació, l’educació emocional, l’emprenedoria o l’ús de les tecno-logies. D’altra banda, desenvoluparem la competència de comunicació lingüística treballant diferents destreses i coneixent i utilitzant tipologies textuals diverses.

Recursos i materialsPer al tractament de la unitat, a més del llibre de l’alum-nat i la proposta didàctica, us seran de molta utilitat:

• Els materials digitals inclosos tant al llibre digital com al web d’Anaya Educació (anayaeducación.es) en el qual es podran trobar activitats i recursos diferents.

• Fotocopiables i fitxes amb activitats de reforç, ampliació i avaluació.

• Material complementari del mural i pòster informatiu amb galeries d’imatges.

• Repassos trimestrals en acabar les unitats didàctiques pa-relles que farem coincidir a final de trimestre.

• Plànols, mapes, mapamundi, globus terraqüi, diccionari... • Diferents presentacions, documents i vídeos sobre la te-

màtica de la unitat didàctica.• Versió imprimible de les pàgines dels apartats «Organitz

la ment» i «Dossier d’aprenentatge».• Resum i esquema per repassar la unitat. • Apartat de recursos que incorpora curiositats, endevinalles,

jocs, embarbussament, acudits...• Altres materials fungibles: cartolina de mida foli, regles,

cinta mètrica, llapis, goma, retoladors, i quadern per a notes i esborrany del dibuix.

11

Continguts de la unitat

Competències clau

Pàgina inicial– Situació de partida– El repte– Producte Acabat

CAACEC

La Terra, un planeta del sistema solar– L’univers– La Terra i les seves parts

CCL CMCTCD

La Terra i la Lluna es mouen!– Els moviments de la Terra– El dia i la nit– Les estacions de l’any

CMCTCDCAA

El globus terraqüi– El globus terraqüi– Elements del globus terraqüi

CMCTCDSIEPCAA

El mapa– Elements dels mapes– Tipus de mapa

CCLCMCTCD

El mapamundi CMCTCAA

El plànol– Elements d’un plànol

CMCTCCLCAA

Altres maneres d’orientar-nos– Localitzam els punts cardinals

CMCTCCLCAASIEPCD

Pàgines finals– Organitz la ment – Què he après– Com ho he après

CMCTCDCSICCECCCL

CC: competències clau. CCL: comunicació lingüística. CMCT: competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia. CD: competència digital. CAA: apren-dre a aprendre. CSIC: competències socials i cíviques. SIEP: sentit d’iniciativa i esperit emprenedor. CEC: consciència i expressions culturals.

Continguts i competènciesPla lingüístic• Explicar un viatge

imaginari (text narratiu)• Escriure una

representació (text narratiu)

Desenvolupament del pensament• La pregunta• Veig-pens-demanAprenentatge cooperatiu• Grup nominal• Petició de l’oientEducació emocional• Consciència emocional:

reconèixer i identificar les emocions bàsiques en un mateix i en els altres

Cultura emprenedora• Creativitat i creació

(dimensió personal): els meus invents

TIC• Pla TIC: ús d’Internet de

forma saludable• Recursos per a cada

unitat: activitats, galeries d’imatges, presentacions, vídeos

• Dossier d’aprenentatge: orientacions per fer el dossier d’aprenentatge i versió imprimible del dossier d’aprenentatge de la unitat

• Aprèn jugant• Per estudiar • Ús de dispositius mòbils:

codi QRAvaluació• Què he après?• Què he après en cada

apartat?• Què he après dels meus

companys i companyes i què han après els meus companys i companyes de mi?

• Què he sentit treballant en la unitat?

• Per a què m’ha servit el contingut après?

Trobarà desenvolupades les tècniques associades a les claus en

Peça a Peça. Les claus del projecte.

Peces clau

12

8

La Terra i la seva representació

Per demostrar que l’he superat...

en faig una representació

Preparam el material dels planetes i el Sol.

Preparam el material de la Lluna.

Escrivim la presentació de cada personatge i n’assajam la representació.

Feim l’escenificació.

La Terra, un planeta del sistema solar

La Terra i la Lluna es mouen!

El globus terraqüi

El mapa

El mapamundi. El plànol

Altres maneres d’orientar-nos

A en Jaume, li agrada mirar el cel el vespre i observar els es-tels. Hi imagina figures mentre les assenyala amb el dit. «Aquí hi veig unes que formen una tortuga; aquestes pareixen un pia-no…». Amb un poc de fantasia ha creat un quadre en el cel.Feia temps que volia anar al planetari per aprendre més sobre el sistema solar. Durant la visita no ha apartat la mirada de la pel·lícula que es projectava al sostre de la sala.Allà ha après que el sistema solar és una part de l’Univers, que es formà fa milions d’anys. Uns cossos xocaren amb d’altres i començaren a girar al voltant del Sol, entre aquests el nostre planeta: la Terra. Ha pogut veure que existeixen altres planetes, satèl·lits com la Lluna, i el Sol, que és l’estrella més propera. En Jaume, al final, ho repassava:

1Pas

2Pas

3Pas

4Pas

Què hi ha en el cel?Si observam el cel

de nit podem veure la Lluna i les estrelles. Les veim des del nostre planeta, la Terra.

És arredonit i de molts colors. Hi vivim i mereix que en tenguem cura

per conservar-lo.

Per superar el repte...

investig i aprenc

Et proposam un repte

T’animes a descobrir com és el sistema solar?

Els planetes giren al voltant del Sol, els satèl·lits al voltant dels planetes…

És com un gran ball on els protagonistes tenen diferent mida i color, però en cada moment saben per on s’han de moure.

1La il·lustració inicial està ambientada en una visita didàctica a un planetari. Ja que la unitat s’endinsarà en els aspectes més significatius sobre la Terra i el sistema so-lar, es fomentarà la participació de l’alum-nat tenint en compte el comentari que fa la persona que presenta la projecció a la sala i les apreciacions d’en Jaume en observar la pel·lícula.

El text narra la inquietud i la motivació prè-via del personatge davant de la visita que fa. Suposarà la introducció d’alguns con-ceptes i denominacions basades en el con-tingut i estructura del sistema solar: plane-tes, satèl·lits, estrella... S’estimularà amb la lectura l’interès pel coneixement compartit en espais públics, com museus, cinemes o establiments de divulgació científica. Se suggereix la lectura al costat de l’anàlisi de la il·lustració.

Pel que fa a la comprensió de la il·lustració i del text s’atendrà als coneixements pre-vis que l’alumnat té sobre la Terra i les for-mes de representar-la, així com qüestions bàsiques sobre el sistema solar. Podrà ser d’ajuda per a això recordar alguna aproxi-mació feta en 1r i 2n de Primària a aquests continguts en el centre educatiu o el cone-gut i vist per l’alumnat en algun mitjà digital o imprès anteriorment. També podrà ser d’ajuda la verbalització d’alguna experièn-cia de visionat amb algun telescopi, estre-lles fugaces, eclipsi lunar o solar...

Començam

Jugam amb la imatge

Es podrà analitzar la imatge abans del text. Per això centrarem l’atenció en el lloc i les persones que s’hi il·lustren. Plantejarem preguntes del tipus següent:

• Quin lloc apareix en la il·lustració? Per què creis que és aquest lloc?

• Ens fixarem en el que apareix al sostre. Podeu dir què hi ha? I en el centre de la sala? Per a què creis que es fa l’activitat que s’observa?

• Creis que el lloc que apareix existeix? Per què?

• Què fan les persones que hi apareixen?

Després de la lectura, es podran formular algunes preguntes que fa-cilitin la motivació en els aprenentatges de la unitat, així com la com-pressió del text:

• On és en Jaume?

• Heu jugat mai a fer formes amb les estrelles? Quines?

• S’anomena cap estrella en el text? Quina?

• És la Lluna un planeta? Per què?

13

8

La Terra i la seva representació

Per demostrar que l’he superat...

en faig una representació



Escrivim la presentació de cada personatge i n’assajam la representació.




El globus terraqüi

El mapa



A en Jaume, li agrada mirar el cel el vespre i observar els es-tels. Hi imagina figures mentre les assenyala amb el dit. «Aquí hi veig unes que formen una tortuga; aquestes pareixen un pia-no…». Amb un poc de fantasia ha creat un quadre en el cel.Feia temps que volia anar al planetari per aprendre més sobre el sistema solar. Durant la visita no ha apartat la mirada de la pel·lícula que es projectava al sostre de la sala.Allà ha après que el sistema solar és una part de l’Univers, que es formà fa milions d’anys. Uns cossos xocaren amb d’altres i començaren a girar al voltant del Sol, entre aquests el nostre planeta: la Terra. Ha pogut veure que existeixen altres planetes, satèl·lits com la Lluna, i el Sol, que és l’estrella més propera. En Jaume, al final, ho repassava:

1Pas

2Pas

3Pas

4Pas

Què hi ha en el cel?Si observam el cel

de nit podem veure la Lluna i les estrelles. Les veim des del nostre planeta, la Terra.

És arredonit i de molts colors. Hi vivim i mereix que en tenguem cura

per conservar-lo.

Per superar el repte...

investig i aprenc

Et proposam un repte

T’animes a descobrir com és el sistema solar?

Els planetes giren al voltant del Sol, els satèl·lits al voltant dels planetes…

És com un gran ball on els protagonistes tenen diferent mida i color, però en cada moment saben per on s’han de moure.

1 Es presentarà l’oportunitat de treballar de manera lúdica gran part dels continguts de la unitat amb la realització d’un repte, relaci-onant els passos seguits per a la consecució amb els aprenentatges de les seccions de la unitat. En aquesta pàgina doble es farà referència a la importància de conèixer la composició del sistema solar i les formes de representar la Terra i la geografia per poder concloure amb èxit la tasca.

Per a això, s’introduirà l’alumnat de manera contextualitzada a l’estudi de cada apartat de la unitat fent materials, textos, presenta-cions i escenificació final de manera diverti-da, així com amb interès formatiu.

La realització d’una escenificació de mane-ra grupal, deixant aflorar les aportacions de l’alumnat, pot també contribuir a construir una identitat col·lectiva que fomenti el mutu i l’aprenentatge compartit. Es facilitaran els acords col·lectius, la utilització de diferents materials i recursos, la reflexió i la posada en pràctica d’argumentacions amb l’alum-nat sobre aquesta qüestió. En aquest sentit, serà oportú estimular la participació indi-vidual i col·lectiva en la realització de cada pas proposat.

La integració de les diferents competències clau que conduu el treball escolar es gene-rarà a mesura que transcorre la seqüència didàctica de la tasca. Els passos plantejats en el repte ajudaran a fer una construcció progressiva del producte acabat.

Presentam el repte

Recapitulam la situació de partida

Proposam el repte Com superar el repte?Com demostrar que

l’he superat?

L’observació del cel a la nit pot ser una activitat que l’alum-nat hagi fet en alguna ocasió. Començar a adonar-se’n d’as-pectes relacionats amb les es-trelles, la Lluna o els planetes és una situació de partida per fonamentar l’elaboració del repte. Tant la situació de la il-lustració com el text poden ex-plotar-se en aquest sentit.

Es demanarà si es pot dur a ter-me una representació que recor-di l’estructura del sistema solar en què l’alumnat n’és el protago-nista. S’avançarà informació fent alguna pregunta:

• Qui ha vist mai una represen-tació teatral?

• Podria fer-se una cosa sem-blant amb personatges que fessin el paper de planetes, Terra i Lluna? Com?

El repte s’haurà aconseguit si l’alumnat supera els passos se-güents:

• Preparar el material dels pla-netes i del Sol.

• Preparar el material de la Llu-na.

• Escriure la presentació de cada personatge i assajar la representació.

• Fer l’escenificació.

El repte s’haurà aconseguit si es fa una escenificació sobre el sistema solar amb l’aportació de tot l’alumnat.

Seqüència del repte

Suggeriments metodològicsPer anticipar i iniciar-nos en els continguts que es desenvolupen en aquesta doble pàgina proposam que, basant-nos en el funcionament de les nines russes, matrioixques, o cubs encaixables, expliquem de major a menor i utilitzant la fórmula d’«inclou» els conceptes Univers, galàxies, estrelles, sistemes, planetes...

Demanarem al nostre alumnat que facin el mateix però a la inversa, «és inclòs en». A continuació llegirem el text i resoldrem els dubtes que puguin sorgir en relació amb el nou vocabulari i centrarem la nos-tra atenció en els conceptes més importants.

Després passarem a centrar-nos en el nostre sistema solar ba-sant-nos en la imatge de la pàgina. Posarem èmfasi que l’alumnat distingesqui entre una estrella i un planeta (uns amb llum i altres sen-se aquesta) i analitzarem les diferències entre els diversos planetes del nostre sistema, demanant als alumnes que descriguin els que hi apareixen.

A la pàgina següent, i utilitzant com a recurs visual la imatge gràfica, farem la lectura sobre les característiques del planeta Terra i la parts que s’hi poden distingir.

Per finalitzar, farem les activitats proposades en l’apartat «Comprèn, pensa...» d’ambdues pàgines.

Recursos. Curiositats

– Si la Terra no tengués lluna, els dies durarien 6 hores.– El 20 % de l’oxigen de la Terra és produït per la selva tropical de

l’Amazones.– La Terra és l’únic lloc conegut on un incendi pot ocórrer de manera

natural.– La Terra és l’únic lloc del sistema solar on l’aigua pot ser en tres es-

tats: líquid, sòlid i gasós.

Recursos. Endevina, endevinalla

Com una baldufa fa voltes al Sol, gira que et gira sense tenir motor. (La Terra)

14

10 11

U·1

La Terra i les seves partsLa Terra té la forma d’una esfera, un poc aixafada pels dos ex-trems.

Des de l’espai, la Terra es veu de color blau, blanc, marró i amb un poc de verd, a causa de les quatre parts que la formen: l’at-mosfera, la hidrosfera, la biosfera i la geosfera.


1 Quin va ser l’origen de l’Univers?

2 Explica el significat de planeta i satèl·lit.

3 Anomena els planetes que componen el sistema solar segons a quina distància es troben del Sol.

Comprèn, pensa...

El sistema solarEstà format pel Sol i els

planetes, satèl·lits i cossos menors que hi giren

al voltant.

Al voltant dels planetes giren satèl·lits, que són cossos menors,

que tampoc no produeixen llum. La Lluna és el satèl·lit

de la Terra.

L’atmosfera és la capa d’aire que envolta el planeta. Hi suren els niguls.

La geosfera és la part sòlida, de roques i metalls, que compon l’interior de la Terra. Té tres capes: escorça, mantell i nucli.

La hidrosfera és el conjunt de tota

l’aigua que cobreix gran part de la

superfície.

Els planetes que formen el sistema solar són: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter,

Saturn, Urà i Neptú.

Altres cossos són els planetes nans,

com Plutó, els asteroides i els cometes.

NucliEscorça

Mantell

Sol

Mart

Venus

TerraJúpiter

Mercuri

Saturn

Urà

Neptú

Plutó

Lluna


Grup nominal Fareu una escenificació del sistema solar. Primer de tot, haureu de fer la preparació del vestuari dels personatges per a cada planeta i el Sol.

Amb goma EVA, cartolina o goma escuma fareu un capell per a cada personatge amb un dibuix acolorit de cada planeta. També es poden emprar les bosses de colors i altres materials com a vestuari.

Teniu en compte que al final apareixeran deu personatges: els vuit planetes, el Sol i la Lluna.

3 421Pas

La biosfera és el conjunt dels éssers vius que habiten a la Terra.

Comprèn, pensa...

4 Observa la imatge de la Terra i relaciona cada una de les parts amb aquests colors: blau, verd, marró, blanc.

5 Quines són les parts que componen la geosfera de la Terra?

L’Univers L’Univers s’originà fa milers de milions d’anys, a partir d’una gran explosió, coneguda amb el nom de Big Bang, i està format per nombroses galàxies.

•Les galàxies són conjunts de gas, pols i milers de milions d’estrelles. La nostra és la Via Làctia.

•Les estrelles són esferes de gas ardent que produeixen llum i calor. La nostra és el Sol.

•Els planetes són cossos esfèrics que no produeixen llum i calor. El nostre és la Terra.

Al voltant del Sol giren vuit planetes, que formen el sistema solar.

Peces clau

Aprenentatge cooperatiuGrup nominalEs farà una pluja d’idees sobre la manera d’organitzar l’activitat i la preparació del material. Cada idea s’escriurà i se li posa-rà una lletra (A, B, C ...). A continuació cada alumne i alumna puntuarà cada idea assig-nant-ne 1, 2, 3... en funció de la importància que li concedesqui, prioritzant-les (1, per a la més important, i així successivament). Una vegada que se sumin totes les puntua-cions per a cada idea, les que menys punts hagi aconseguit seran les de més importàn-cia i, per tant, les que convé tenir en comp-te per establir personatges del sistema so-lar, materials i organització inicial.

15

10 11

U·1

La Terra i les seves partsLa Terra té la forma d’una esfera, un poc aixafada pels dos ex-trems.

Des de l’espai, la Terra es veu de color blau, blanc, marró i amb un poc de verd, a causa de les quatre parts que la formen: l’at-mosfera, la hidrosfera, la biosfera i la geosfera.


1 Quin va ser l’origen de l’Univers?

2 Explica el significat de planeta i satèl·lit.

3 Anomena els planetes que componen el sistema solar segons a quina distància es troben del Sol.

Comprèn, pensa...

El sistema solarEstà format pel Sol i els

planetes, satèl·lits i cossos menors que hi giren

al voltant.

Al voltant dels planetes giren satèl·lits, que són cossos menors,

que tampoc no produeixen llum. La Lluna és el satèl·lit

de la Terra.

L’atmosfera és la capa d’aire que envolta el planeta. Hi suren els niguls.

La geosfera és la part sòlida, de roques i metalls, que compon l’interior de la Terra. Té tres capes: escorça, mantell i nucli.

La hidrosfera és el conjunt de tota

l’aigua que cobreix gran part de la

superfície.

Els planetes que formen el sistema solar són: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpiter,

Saturn, Urà i Neptú.

Altres cossos són els planetes nans,

com Plutó, els asteroides i els cometes.

NucliEscorça

Mantell

Sol

Mart

Venus

TerraJúpiter

Mercuri

Saturn

Urà

Neptú

Plutó

Lluna


Grup nominal Fareu una escenificació del sistema solar. Primer de tot, haureu de fer la preparació del vestuari dels personatges per a cada planeta i el Sol.

Amb goma EVA, cartolina o goma escuma fareu un capell per a cada personatge amb un dibuix acolorit de cada planeta. També es poden emprar les bosses de colors i altres materials com a vestuari.

Teniu en compte que al final apareixeran deu personatges: els vuit planetes, el Sol i la Lluna.

3 421Pas

La biosfera és el conjunt dels éssers vius que habiten a la Terra.

Comprèn, pensa...

4 Observa la imatge de la Terra i relaciona cada una de les parts amb aquests colors: blau, verd, marró, blanc.

5 Quines són les parts que componen la geosfera de la Terra?

L’Univers L’Univers s’originà fa milers de milions d’anys, a partir d’una gran explosió, coneguda amb el nom de Big Bang, i està format per nombroses galàxies.

•Les galàxies són conjunts de gas, pols i milers de milions d’estrelles. La nostra és la Via Làctia.

•Les estrelles són esferes de gas ardent que produeixen llum i calor. La nostra és el Sol.

•Els planetes són cossos esfèrics que no produeixen llum i calor. El nostre és la Terra.

Al voltant del Sol giren vuit planetes, que formen el sistema solar.

En el primer pas del repte s’assignaran els per-sonatges que representaran el sistema solar i es faran els vestuaris amb els materials necessaris per a cada planeta i el Sol. Depenent dels recur-sos amb què es disposi a l’aula, la idea principal aquí és que pugui preveure’s l’escenificació amb materials comuns, com goma EVA, cartolines, bosses de colors, pintura, etc., i pugui quedar clar que tot l’alumnat participarà en l’elaboració del vestuari. Podrà fer-se el treball d’elaboració del vestuari en grups en els quals hi hagi cadascun dels alumnes amb personatges assignats. En cas que no hi hagués alumnat a bastament en el curs per fer el rol dels deu personatges, podria comp-tar-se per a la part final de l’escenificació amb alumnat d’altres cursos.

Es deixarà preparat en un racó o lloc específic de l’aula tot el material, una vegada s’hagi recollit i després d’assignar els rols que farà l’alumnat.

Repte: pas 1

Som com un tomàtiga, meitat vermella, meitat granat. (Mart)

M’agrada molt brillar i som molt fàcil de veure, però només em des-cobriràs al capvespre o a trenc d’alba. (Venus)

Som el més petit de tots i el més proper al sol. Encara que en nom meu duc un riu, no em deslliur de la calor. (Mercuri)

Solucions1 L’origen va ser una gran explosió, coneguda amb el nom de Big

Bang, que va succeir fa milers de milions d’anys.

2 Planeta: cos esfèric que no produeix llum i calor.

Satèl·lit: cos menor que no produeix llum.

3 De menys a més distància al sol: Mercuri, Venus, Terra, Mart, Júpi-ter, Saturn, Urà i Neptú.

4 Blau: hidrosfera. Verd: biosfera. Blanc: atmosfera. Marró: geosfera.

5 Atmosfera, hidrosfera, geosfera.

Activitats complementàries1 De què estan compostes les galàxies? Com es diu la nostra?

Solució: Estrelles. Sistema solar.

2 A quin tipus d’astres dona llum i calor el nostre sol?

Solució: Als planetes, satèl·lits, asteroides i cometes

3 A l’atmosfera existeix un gas que és necessari perquè puguem viu-re. Saps quin és?

Solució: L’oxigen.

4 Anomena les tres capes que formen la geosfera.

Solució: Escorça, capa i nucli.

5 Quins tipus d’éssers vius creus que formen la biosfera? Raona la resposta.

Solució: Resposta lliure. Fauna, flora i éssers humans.

16

12 13

U·1

El dia i la nitCada dia veim que, a l’alba, el Sol surt per l’horitzó i es fa de dia. A mesura que passa el temps, el Sol puja i recorre el cel. Al vespre, el Sol es pon pel lloc oposat de l’horitzó i es fa de nit.

Vegem per què passa això:

Les estacions de l’anyDurant l’any, hi ha quatre estacions: hivern, primavera, estiu i tardor. Cada estació dura tres mesos.

•L’hivern comença el 21 de desembre i acaba el 21 de març. Els dies són més curts que les nits. És l’estació més freda de l’any.

•La primavera comença el 21 de març i acaba el 21 de juny. Els dies comencen a ser més llargs. Cada vegada fa més calor.

•L’estiu comença el 21 de juny i acaba el 21 de setembre. Els dies són més llargs que les nits. És l’estació més calorosa.

•La tardor comença el 21 de setembre i acaba el 21 de desem-bre. Els dies s’escurcen. Cada vegada fa més fred.

La causa d’això és que la Terra, com que està inclinada, no rep la mateixa quantitat de llum i calor a tot el planeta.

La Terra i la Lluna es mouen!Cada quatre

anys, l’any dura 366 dies, i deim

que és de traspàs.

Curiositat

La Lluna i els seus moviments

La Lluna és l’únic satèl·lit de la Terra. És una esfera de roca petita, que no té aigua líquida, aire ni éssers vius. No fa llum, però reflecteix la que rep del Sol, per això brilla.

La Lluna gira al voltant de la Terra de manera constant. Això fa que el Sol la il·lumini de forma diferent. La ma-nera com veim aquesta part il·luminada de la Lluna són les fases lunars: lluna plena, quart minvant, quart creixent i lluna nova.

Comprèn, pensa...

1 En què consisteix el mo-viment de translació?

2 Dibuixa en el quadern les fases lunars i es-criu-ne els noms.

3 Què succeiria amb els dies i les nits si la Terra no giràs? Com et sen-tiries?

4 Quina és la causa que hi hagi diferències entre les estacions de l’any?

5 Com solen ser els dies durant l’hivern?

Rotació

Translació

El moviment de rotació és el gir que fa la Terra sobre si mateixa, quan gira al voltant d’un eix imaginari que travessa els pols.

El moviment de translació és el

desplaçament que fa la Terra al

voltant del Sol.

Si la Terra no giràs, sempre seria de dia

a la meitat del planeta i a l’altra meitat sempre

seria de nit.

La Terra tarda 365 dies i 6 hores a fer una translació completa. A aquest temps,

se l’anomena any.

La Terra tarda 24 hores a fer una rotació completa.

A aquest temps, se l’anomena dia.

A mesura que la Terra gira sobre si mateixa (rotació), la zona que era a les fosques, de mica en

mica, s’il·lumina, clareja; i la zona que estava il·luminada

s’enfosqueix, es fa de nit.

A la part il·luminada pel Sol, és de dia.

A la part que no rep la llum del Sol, és de nit.

El Sol il·lumina només una part de la Terra, l’altra

meitat roman a les fosques.

Lluna plena

Lluna nova

Quart creixent

Quart minvant

anayaeducacion.es Consulta «El calendari i la seva estructura» a «Recursos per a cada unitat» del banc de recursos.


Feis el material corresponent a la Lluna. Emprau els mateixos materials.

3 41 2Pas

Els moviments de la Terra La Terra no roman quieta a l’espai, està en moviment constant, gira sobre el seu eix i, a la vegada, es desplaça al voltant del Sol.

A aquests moviments, se’ls anomena rotació i translació.

Suggeriments metodològics

Ens anticiparem als continguts que es desenvolupen en aquesta pà-gina doble recordant algunes característiques de la Terra tractades anteriorment.

A continuació activarem els coneixements previs de l’alumnat llançant la pregunta següent: Es mouen la Terra i la Lluna?

Començarem amb la lectura dels moviments de la Terra, per a la qual cosa seria de molta utilitat utilitzar com a recurs el globus terraqüi i les diferents imatges que es presenten.

Continuarem amb els moviments de la Lluna. Serà de molta utilitat utilitzar un llum articulat i representar els moviments esmentats amb l’alumnat a l’aula o a la imatge de la pàgina de la dreta.

Després de la lectura i comprensió d’ambdós textos sobre els dife-rents moviments de la Terra i les fases lunars, estarem en disposició de conèixer quines són les conseqüències dels moviments de la Terra: el dia i la nit (rotació) i les estacions de l’any (translació).

Per a això, a mesura que avançam en la lectura –que podria ser en gran grup–, farem al·lusió al dibuix i a les diferents imatges informati-ves que l’editorial ofereix de recursos.

Finalitzarem amb la resolució dels dubtes possibles i realització de les activitats proposades en l’apartat «Comprèn, pensa...».

Recursos. Curiositats sobre la Lluna

– Una persona que pesi 45 quilos, a la Lluna pesaria 8,05 quilos.

– Sense vestit espacial a la Lluna, la sang bull instantàniament.

– A la Lluna és impossible xiular.

– Ha arribat més gent a la Lluna que a les profunditats dels oceans

Recursos. Poema: La Lluna de la dolça mirada

Tot just surt la Lluna de la dolça miradaclotets d’al·lota, nas grunyida

i a ambdós ulls una morisqueta dibuixadaés el rostre d’una senyoreta creixent i encantada.

17

12 13

U·1

El dia i la nitCada dia veim que, a l’alba, el Sol surt per l’horitzó i es fa de dia. A mesura que passa el temps, el Sol puja i recorre el cel. Al vespre, el Sol es pon pel lloc oposat de l’horitzó i es fa de nit.

Vegem per què passa això:

Les estacions de l’anyDurant l’any, hi ha quatre estacions: hivern, primavera, estiu i tardor. Cada estació dura tres mesos.

•L’hivern comença el 21 de desembre i acaba el 21 de març. Els dies són més curts que les nits. És l’estació més freda de l’any.

•La primavera comença el 21 de març i acaba el 21 de juny. Els dies comencen a ser més llargs. Cada vegada fa més calor.

•L’estiu comença el 21 de juny i acaba el 21 de setembre. Els dies són més llargs que les nits. És l’estació més calorosa.

•La tardor comença el 21 de setembre i acaba el 21 de desem-bre. Els dies s’escurcen. Cada vegada fa més fred.

La causa d’això és que la Terra, com que està inclinada, no rep la mateixa quantitat de llum i calor a tot el planeta.

La Terra i la Lluna es mouen!Cada quatre

anys, l’any dura 366 dies, i deim

que és de traspàs.

Curiositat

La Lluna i els seus moviments

La Lluna és l’únic satèl·lit de la Terra. És una esfera de roca petita, que no té aigua líquida, aire ni éssers vius. No fa llum, però reflecteix la que rep del Sol, per això brilla.

La Lluna gira al voltant de la Terra de manera constant. Això fa que el Sol la il·lumini de forma diferent. La ma-nera com veim aquesta part il·luminada de la Lluna són les fases lunars: lluna plena, quart minvant, quart creixent i lluna nova.

Comprèn, pensa...

1 En què consisteix el mo-viment de translació?

2 Dibuixa en el quadern les fases lunars i es-criu-ne els noms.

3 Què succeiria amb els dies i les nits si la Terra no giràs? Com et sen-tiries?

4 Quina és la causa que hi hagi diferències entre les estacions de l’any?

5 Com solen ser els dies durant l’hivern?

Rotació

Translació

El moviment de rotació és el gir que fa la Terra sobre si mateixa, quan gira al voltant d’un eix imaginari que travessa els pols.

El moviment de translació és el

desplaçament que fa la Terra al

voltant del Sol.

Si la Terra no giràs, sempre seria de dia

a la meitat del planeta i a l’altra meitat sempre

seria de nit.

La Terra tarda 365 dies i 6 hores a fer una translació completa. A aquest temps,

se l’anomena any.

La Terra tarda 24 hores a fer una rotació completa.

A aquest temps, se l’anomena dia.

A mesura que la Terra gira sobre si mateixa (rotació), la zona que era a les fosques, de mica en

mica, s’il·lumina, clareja; i la zona que estava il·luminada

s’enfosqueix, es fa de nit.

A la part il·luminada pel Sol, és de dia.

A la part que no rep la llum del Sol, és de nit.

El Sol il·lumina només una part de la Terra, l’altra

meitat roman a les fosques.

Lluna plena

Lluna nova

Quart creixent

Quart minvant

anayaeducacion.es Consulta «El calendari i la seva estructura» a «Recursos per a cada unitat» del banc de recursos.


Feis el material corresponent a la Lluna. Emprau els mateixos materials.

3 41 2Pas

Els moviments de la Terra La Terra no roman quieta a l’espai, està en moviment constant, gira sobre el seu eix i, a la vegada, es desplaça al voltant del Sol.

A aquests moviments, se’ls anomena rotació i translació.

Si et sents afligit i no vols dir res,només mira-la i ja estaràs transformat,

doncs, amb el seu somriure d’amor t’haurà encisat.Encara que llui poc il·luminada, pacient i calmada

ella et convida a estar animat,ja que quan el seu vel es trobi aixecat,

tot el que hagis sembrats’haurà multiplicat.

Solucions1 Desplaçament que fa la Terra al voltant del Sol.

2 Resposta lliure. Comprovar la correspondència dels dibuixos amb la lluna plena, quart minvant, quart creixent i lluna nova.

3 Resposta lliure. Que no s’alternarien. Trist, sense ànim, amb son...

4 A què la Terra, en estar inclinada, no rep la mateixa quantitat de llum i calor a tot el planeta.

5 Més curts que les nits.

Activitats complementàries1 Investiga per què cada quatre anys existeix un any de traspàs.

Solució: Cada any dura 365 dies i 6 hores. Cada quatre anys se su-men les 6 hores i la suma total dona 366 dies.

2 Per què creus que mai no es farà una expedició per explorar el Sol?

Solució: Resposta lliure. La nau es fondria.

3 Investiga sobre en quin any va arribar l’home a la Lluna, com es deia la nau espacial i de quin país eren els astronautes.

Solució: El 1969; va ser a la nau espacial Apol·lo XI i eren dels Estats Units d’Amèrica.

4 Explica amb les teves paraules quina relació existeix entre la Lluna i la Terra.

Solució: La Lluna és el satèl·lit de la Terra i hi gira al voltant.

En aquest pas es farà el mateix procediment que en el pas 1, però en relació amb el personatge de la Lluna. Una vegada construït el material de vestuari, s’unirà a la resta del material ja preparat sobre els planetes.

Repte: pas 2

18

14 15

U·1

El globus terraqüiLa manera de representar el nostre planeta és mitjançant

un globus terraqüi.

El globus terraqüi és

la representació de la Terra en

una esfera.

Gràcies als globus terraqüis podem observar la Terra com és

realment. Si gires el globus terraqüi, podràs veure-hi tots els

continents i oceans que componen el planeta. És com

si la veiéssim a l’espai.

El globus terraqüi

Així és el nostre planeta, la Terra, vista des de l‘espai.

1 Observa el globus terraqüi i indica quins són els dos punts sobre els quals gira la Terra.

2 La pregunta Escriu dues preguntes que tenguin com a resposta «globus terraqüi».

3 Dibuixa en el quadern un globus terraqüi i as-senyala-hi els elements principals.

4 Després d’estudiar el globus terraqüi, explica quina forma té la Terra.

Comprèn, pensa...

Elements del globus terraqüi

És una línia imaginària que uneix el pol nord i el pol sud. Està un poc inclinat.

Són els punts al voltant dels quals gira el planeta. Són dos: el pol nord i el pol sud.

És una línia imaginària que divi-deix la Terra en dues parts: l’he-misferi nord i l’hemisferi sud.

Eix terrestre Pols Equador

Globus terraqüi

Eix terrestre

Pol nord

Pol sud

Equador

Hemisferi nord

Hemisferi sud

Escrivim la presentació de cada personatge i n’assajam l’escenificació.

Escriviu amb la resta de companys i companyes la presentació dels personatges. Per fer-ho, és útil tenir en compte el color, el lloc que s’ocupa en relació amb el Sol, quin planeta hi ha a prop o el volum.

Assajau la presentació i l’escenificació. Podeu desplaçar-vos per línies dibuixades a terra per a cada personatge.

Recordau que el personatge de la Terra farà el moviment de rotació sobre el seu eix i girarà al voltant del personatge que faci de Sol, fent el moviment de translació. També que el de la Lluna girarà al voltant del personatge que representi la Terra.

41 2 3Pas

Suggeriments metodològicsPer iniciar els continguts sobre la representació de la Terra prendrem com a model un globus terraqüi. A partir d’allà, en petits o en gran grup farem un llistat de tots els aspectes i característiques que poden obser-var-se.

A continuació, amb el suport de la fotografia de la imatge, farem una lectura detallada de la pàgina.

Demanarem als alumnes que llegesquin comprensivament els elements del globus terraqüi que es descriuen a la pàgina.

Seguidament instarem que localitzin in situ (globus terraqüi) els esmen-tats elements.

A continuació es resoldran els possibles dubtes sorgits i es farà l’apartat «Comprèn, pensa...» per consolidar els aprenentatges.

Com a activitat complementària es proposa «jugar» amb el globus terra-qüi cercant diferents llocs de la Terra, ja siguin polítics o físics. Igualment es podrà comprovar per què es denomina la Terra «Planeta Blau» obser-vant el globus terraqüi a devers 50 metres de distància.


Segur que has sentit que la muntanya Everest, amb els seus 8 848 me-tres sobre el nivell de la mar, és la muntanya més alta de la Terra. Però, per la ubicació geogràfica, la muntanya Chimborazo, amb 6 268 metres sobre el nivell de la mar, és el cim que es troba més a prop de l’espai.

Recursos. Joc: Inventa una història del món

Embena’t els ulls, fes girar el globus terraqüi i, a continuació, frena’l amb el dit índex. Després, inventa una història sobre el lloc correspo-nent. Si per casualitat acabes ofegant-te a la mar, passa el torn al teu company.

Solucions1 Eix terrestre, pols i equador.

2 Resposta lliure.

3 Comprovar que apareixen ambdós hemisferis, l’eix terrestre, els pols i l’equador.

4 Resposta lliure. Esfèrica, encara que aplatada cap als pols.

Peces clau

Desenvolupament del pensamentLa preguntaA través d’aquesta clau, l’alumnat haurà de crear dues preguntes a partir del fil conduc-tor dels continguts presentats sobre el glo-bus terraqüi. La contestació «globus terra-qüi», la poden precedir preguntes com les següents:

– Quina seria la millor representació del planeta Terra?

– Gràcies a quin objecte podem observar la Terra d’una manera semblant a com és?

– Com es diu l’esfera que representa la Ter-ra?

19

14 15

U·1

El globus terraqüiLa manera de representar el nostre planeta és mitjançant

un globus terraqüi.

El globus terraqüi és

la representació de la Terra en

una esfera.

Gràcies als globus terraqüis podem observar la Terra com és

realment. Si gires el globus terraqüi, podràs veure-hi tots els

continents i oceans que componen el planeta. És com

si la veiéssim a l’espai.

El globus terraqüi

Així és el nostre planeta, la Terra, vista des de l‘espai.

1 Observa el globus terraqüi i indica quins són els dos punts sobre els quals gira la Terra.

2 La pregunta Escriu dues preguntes que tenguin com a resposta «globus terraqüi».

3 Dibuixa en el quadern un globus terraqüi i as-senyala-hi els elements principals.

4 Després d’estudiar el globus terraqüi, explica quina forma té la Terra.

Comprèn, pensa...

Elements del globus terraqüi

És una línia imaginària que uneix el pol nord i el pol sud. Està un poc inclinat.

Són els punts al voltant dels quals gira el planeta. Són dos: el pol nord i el pol sud.

És una línia imaginària que divi-deix la Terra en dues parts: l’he-misferi nord i l’hemisferi sud.

Eix terrestre Pols Equador

Globus terraqüi

Eix terrestre

Pol nord

Pol sud

Equador

Hemisferi nord

Hemisferi sud

Escrivim la presentació de cada personatge i n’assajam l’escenificació.

Escriviu amb la resta de companys i companyes la presentació dels personatges. Per fer-ho, és útil tenir en compte el color, el lloc que s’ocupa en relació amb el Sol, quin planeta hi ha a prop o el volum.

Assajau la presentació i l’escenificació. Podeu desplaçar-vos per línies dibuixades a terra per a cada personatge.

Recordau que el personatge de la Terra farà el moviment de rotació sobre el seu eix i girarà al voltant del personatge que faci de Sol, fent el moviment de translació. També que el de la Lluna girarà al voltant del personatge que representi la Terra.

41 2 3Pas

Activitats complementàries1 Investiga quines dimensions té la Terra tenint en compte el radi

equatorial i el polar. Quines diferències existeix entre l’un i l’altre?

Solució: Radi equatorial 6 378 km i el polar 6 356 km. Aproximada-ment de 22 km.

2 Esbrina quin altre nom rep el planeta Terra. Raona la resposta.

Solució: Planeta Blau. El 70 % de la Terra és aigua (mars i oceans) i es veu de color blau des de l’espai.

Aquest pas del repte permet fer un guió d’in-tervencions per al moment de l’exposició. Per a això, s’elaborarà un esborrany en què participi tot l’alumnat, preferentment per grups. Depenent dels personatges que s’han caracteritzat en cada grup, es poden assignar intervencions recollides inicialment per escrit en les quals es faci al·lusió a les característiques més significatives de cada pla-neta, del Sol i la Lluna. Color, mida, posició, etc., poden ser característiques a tenir en compte en la descripció de cada personatge.

També es faran els assajos corresponents, ade-quant l’espai en cas que sigui l’aula o un altre lloc del centre educatiu. Podria assenyalar-se a terra un conjunt de marques simulant les òrbites que puguin servir de referent per al desplaçament de l’alumnat que té assignat el paper de planeta.

Repte: pas 3

20

16 17

U·1

Tipus de mapaDepenent de la informació que contenguin, els mapes poden ser de tres tipus: físics, polítics i temàtics.

El mapa

Comprèn, pensa...

1 Quins són els diferents elements que po-dem trobar en un mapa?

2 Identifica en un mapa les marques d’ori-entació i escriu els noms dels quatre punts cardinals.

3 Observa la llegenda i els signes convenci-onals del mapa físic i indica amb quin color estan representades les zones muntanyoses.

4 Petició de l’oient Observa els mapes i tria’n

l’apropiat per poder respondre aques-tes preguntes:

a) Quina comunitat autònoma és al sud de Castella-La Manxa?

b) Quin regne ocupava menys extensió durant l’època dels Reis Catòlics?

c) En quin tipus de mapes podem trobar representats els rius d’un territori?

COMUNITAT

VALENCIANA

A N D A L U S I A MÚRCIA

ILLESBALEARS

C A N À R I E S

C A S T E L L A

I L L E Ó

MADRID

LA RIOJA

PAÍSBASC

NAVARRAGALÍCIA

ASTÚRIES CANTÀBRIA

ARAGÓ

C ATA L U N YA

CASTELLA-

LA MANXAEXTREMADURA

Ceuta

Melilla

Santiago deCompostel·la

Oviedo Santander

Saragossa

València

Palma

Las Palmasde Gran Canaria

Santa Cruzde Tenerife

Valladolid

Madrid

Mèrida

Sevilla

Múrcia

Toledo

Barcelona

Iruña (Pamplona)Gasteiz (Vitòria)Gasteiz (Vitòria)

LogronyoLogronyo

F R A N Ç A

ANDORRA

PO

RT

UG

AL

M A R R O CA L G È R I A

M a rC a n t à b r i c a

O C E À

A T L À N T I C

M a r M e d i t e r r à n i a

O C E À A T L À N T I C

0 100 200 300 km

N

EO

SLímit de província

Capital de comunitatautònoma

Divisió territoriald’Espanya

Límit de comunitatautònomaLímit d'estat

Símbols o signes convencionals

Són dibuixos i colors que indiquen províncies, comunitats autònomes, localitats, muntanyes,

rius, etc.

Títol

Ens informa sobre el tema del qual tracta el mapa,

i l’espai que representa.

Toponímia

Són els noms dels països,

províncies, ciutats, muntanyes, oceans, etc.

Llegenda explicativa

Marques d’orientació

Escala

Representen el relleu i les aigües d’un territori.

Ofereixen informació d’un tema concret. Poden ser mapes històrics, si represen-ten esdeveniment que han succeït al llarg de la història; mapes del temps, si indi-quen les temperatures i les precipitaci-ons d’un lloc; mapes econòmics, etc.

Mapes físics

Mapes temàtics

SERRALADA CANTÀBRICAP

I R I N E U SSERR

ALA

DA

IBÈ

RIC

A

SISTEMA CENTRAL

S I E R R A M O R E N A

S E R R A L A D A S U B B È T I C A

MESETA

SEPTENTRIONAL

MESETA

MERIDIONAL

SERRALADAPENIBÈTICA

Mulhacén3478

Mulhacén3478

Aneto3404

Teide3718

M a r C a n t à b r i c a

OCEÀ

ATLÀNTIC

M a r M e d i t er

r

àn

ia

ILLES B

ALEARS

ILLES CANÀRIES

Melilla

Ceuta

O C E À AT L À N T I C

Riu

Pic

Planúries

Muntanyes

Relleud’Espanya

0 100 200 300 km

0 100 200 300 km

Sevilla

Toledo

Lleó

Saragossa

València

Barcelona

Granada

Lisboa

Canàries

Ceuta

Iruña (Pamplona)


OCEÀ

ATLÀNTIC


M a r

M e d i t e r r à n i a

Regnes delsReis Catòlics

Corona de CastellaRegne de NavarraCorona d’AragóRegne de PortugalRegne de Granada

Representen els límits de països, comu-nitats, províncies, capitals, etc.

Mapes polítics

CANÀRIES

CASTELLAI LLEÓ

LA RIOJA

ARAGÓ

CASTELLA-LA MANXA

EXTREMADURA

MADRID

NAVARRA

PAÍS BASCGALÍCIA

ASTÚRIESCANTÀBRIA

COMUNITATVALENCIANA

ANDALUSIAMÚRCIA

CATALUNYA

ILLESBALEARS

ANDORRA

MARROC

ALGÈRIA

PO

RT

UG

AL

F R A N Ç AMar Cantàbr ica

OCEÀ

ATLÀNTIC

Mar

M

editerr

ània


Límit d’estat

Límit de comunitatautònoma


0 100 200 300 km

Històric

Un mapa és la representació d’un territori extens o fins i tot de tota la superfície de la Terra.

Els mapes ens serveixen per:

•Saber la ubicació exacta dels llocs que volem localitzar.

•Veure les distàncies que separen un punt d’un altre.

•Orientar-nos i traslladar-nos d’un lloc a un altre sense perdre’ns.

Elements dels mapes En els mapes trobam la informació mitjançant sis elements: títol, llegenda, símbols convencionals, marques d’orientació, topo-nímia i escala.


Començarem la pàgina llegint de manera col·lectiva la definició de mapa i la utilitat d’aquests. Analitzarem les similituds i les diferències que presenten respecte al plànol. A partir d’aquí, deduirem els conei-xements previs que presenta l’alumnat.

A continuació, i utilitzant com a recurs visual el mapa de la pàgina, identificarem els diferents elements que el componen i els explicarem de manera detallada.

Seguidament visualitzarem i analitzarem els diferents tipus de mapes. Per a això demanarem als alumnes que observin els títols de cada un d’aquests. A partir d’allà, en descriurem les característiques utilitzant per a això els diferents elements que l’integren. D’aquesta manera de-senvoluparem habilitats relacionades amb la interpretació de mapes.

Finalment, es resoldran els possibles dubtes que d’aquests continguts puguin sorgir i es procedirà a la resolució de les activitats proposades, consolidant així els aprenentatges sobre el mapa i els tipus que n’hi ha.

Com a alternativa, es podrà proposar la recerca d’altres mapes te-màtics amb la finalitat de ser analitzats a classe i aprofundir en la temàtica.


Els primers mapes varen ser fets pels babilonis sobre l’any 2300 aC, sent tallats en taulers d’argila.

Recursos. Poema

Els mapes de l’escola,

tots tenien mar,

tots tenien terra.

Jo sentia un afany

per anar a l’escola...!

Somiava el cor

amb mars i fronteres,

amb illes de coral

Peces clau

Aprenentatge cooperatiuPetició de l’oientPresentarem l’observació dels mapes i dei-xarem que l’alumnat reflexioni de manera individual durant un temps per poder con-testar les preguntes. S’obrirà un torn d’in-tervenció en el qual cada alumne conti el que ha trobat com a solució a cada interro-gant i, finalment, es tendran en compte les contestacions que s’hagin considerat més adequades per escriure-les en el quadern.

21

16 17

U·1

Tipus de mapaDepenent de la informació que contenguin, els mapes poden ser de tres tipus: físics, polítics i temàtics.

El mapa

Comprèn, pensa...

1 Quins són els diferents elements que po-dem trobar en un mapa?

2 Identifica en un mapa les marques d’ori-entació i escriu els noms dels quatre punts cardinals.

3 Observa la llegenda i els signes convenci-onals del mapa físic i indica amb quin color estan representades les zones muntanyoses.

4 Petició de l’oient Observa els mapes i tria’n

l’apropiat per poder respondre aques-tes preguntes:

a) Quina comunitat autònoma és al sud de Castella-La Manxa?

b) Quin regne ocupava menys extensió durant l’època dels Reis Catòlics?

c) En quin tipus de mapes podem trobar representats els rius d’un territori?

COMUNITAT

VALENCIANA

A N D A L U S I A MÚRCIA

ILLESBALEARS

C A N À R I E S

C A S T E L L A

I L L E Ó

MADRID

LA RIOJA

PAÍSBASC

NAVARRAGALÍCIA

ASTÚRIES CANTÀBRIA

ARAGÓ

C ATA L U N YA

CASTELLA-

LA MANXAEXTREMADURA

Ceuta

Melilla

Santiago deCompostel·la

Oviedo Santander

Saragossa

València

Palma

Las Palmasde Gran Canaria

Santa Cruzde Tenerife

Valladolid

Madrid

Mèrida

Sevilla

Múrcia

Toledo

Barcelona

Iruña (Pamplona)Gasteiz (Vitòria)Gasteiz (Vitòria)

LogronyoLogronyo

F R A N Ç A

ANDORRA

PO

RT

UG

AL

M A R R O CA L G È R I A

M a rC a n t à b r i c a

O C E À

A T L À N T I C

M a r M e d i t e r r à n i a

O C E À A T L À N T I C

0 100 200 300 km

N

EO

SLímit de província

Capital de comunitatautònoma


Límit de comunitatautònomaLímit d'estat

Símbols o signes convencionals

Són dibuixos i colors que indiquen províncies, comunitats autònomes, localitats, muntanyes,

rius, etc.

Títol

Ens informa sobre el tema del qual tracta el mapa,

i l’espai que representa.

Toponímia

Són els noms dels països,

províncies, ciutats, muntanyes, oceans, etc.

Llegenda explicativa

Marques d’orientació

Escala

Representen el relleu i les aigües d’un territori.

Ofereixen informació d’un tema concret. Poden ser mapes històrics, si represen-ten esdeveniment que han succeït al llarg de la història; mapes del temps, si indi-quen les temperatures i les precipitaci-ons d’un lloc; mapes econòmics, etc.

Mapes físics

Mapes temàtics

SERRALADA CANTÀBRICAP

I R I N E U SSERR

ALA

DA

IBÈ

RIC

A

SISTEMA CENTRAL

S I E R R A M O R E N A

S E R R A L A D A S U B B È T I C A

MESETA

SEPTENTRIONAL

MESETA

MERIDIONAL

SERRALADAPENIBÈTICA

Mulhacén3478

Mulhacén3478

Aneto3404

Teide3718


OCEÀ

ATLÀNTIC

M a r M e d i t er

r

àn

ia

ILLES B

ALEARS

ILLES CANÀRIES

Melilla

Ceuta


Riu

Pic

Planúries

Muntanyes

Relleud’Espanya

0 100 200 300 km

0 100 200 300 km

Sevilla

Toledo

Lleó

Saragossa

València

Barcelona

Granada

Lisboa

Canàries

Ceuta

Iruña (Pamplona)


OCEÀ

ATLÀNTIC


M a r

M e d i t e r r à n i a

Regnes delsReis Catòlics

Corona de CastellaRegne de NavarraCorona d’AragóRegne de PortugalRegne de Granada

Representen els límits de països, comu-nitats, províncies, capitals, etc.

Mapes polítics

CANÀRIES

CASTELLAI LLEÓ

LA RIOJA

ARAGÓ

CASTELLA-LA MANXA

EXTREMADURA

MADRID

NAVARRA

PAÍS BASCGALÍCIA

ASTÚRIESCANTÀBRIA

COMUNITATVALENCIANA

ANDALUSIAMÚRCIA

CATALUNYA

ILLESBALEARS

ANDORRA

MARROC

ALGÈRIA

PO

RT

UG

AL

F R A N Ç AMar Cantàbr ica

OCEÀ

ATLÀNTIC

Mar

M

editerr

ània


Límit d’estat

Límit de comunitatautònoma


0 100 200 300 km

Històric

Un mapa és la representació d’un territori extens o fins i tot de tota la superfície de la Terra.

Els mapes ens serveixen per:

•Saber la ubicació exacta dels llocs que volem localitzar.

•Veure les distàncies que separen un punt d’un altre.

•Orientar-nos i traslladar-nos d’un lloc a un altre sense perdre’ns.

Elements dels mapes En els mapes trobam la informació mitjançant sis elements: títol, llegenda, símbols convencionals, marques d’orientació, topo-nímia i escala.

i misterioses selves...

Somiava el cor...

Oh somnis d’escola!

Concha Méndez

Solucions1 Títol, llegenda, marques d’orientació, toponímia, símbols o signes

convencionals, escala.

2 Resposta lliure (comprovar-ne la idoneïtat).

3 Diferents tons de marró.

4 a) Mapa polític. b) Mapa temàtic. c) Mapa físic.

Activitats complementàries1 Investiga per a què serveix l’escala d’un mapa i de quin tipus n’hi ha.

Solució: L’escala és la relació entre un objecte real (per exemple, la superfície de la Terra o una porció d’aquesta) i la seva representa-

ció. S’expressa mitjançant una fracció que indica la proporció entre la distància entre dos llocs assenyalats en un mapa i el correspo-nent al terreny. Tipus: numèrica i escala gràfica.

2 Amb quin nom es coneix el dibuix que representa els punts cardi-nals?

Solució: Rosa dels vents.

3 Investiga quins altres tipus de mapes temàtics existeixen.

Solució: Resposta lliure. Tipus: carreteres, demogràfics, sociolò-gics...

4 Observa el mapa físic de la pàgina de la dreta, identifica i descriu oralment cada un dels elements que el formen.

Solució: Resposta lliure. Títol, llegenda, marques d’orientació, to-ponímia, símbols o signes convencionals, escala.

22

18 19

U·1

El mapamundi

MUNTANYES

RO

CA

LL

OS

ES

SE

RR

AL

A

D A DE

LS

AN

DE

S

ALPS

HIMÀLAIADESERT DEL

SÀHARA

Amazones

GangesM

issi

ssip

íMissouriDanubi

Volga

Nil

A M È R I C A

À F R I C A

À S I A

O C E A N I A

A N T À R T I D A

E U R O P A

Austràlia

Grenlàndia

O C E À

Í N D I C

O C E À

PA C Í F I C

O C E À

P A C Í F I C

O C E À G L A C I A L À R T I C

O C E À G L A C I A L A N T À R T I C

OC

EÀ

A

TL

ÀN

TI

C

150°O180° 120°O 90°O 60°O 30°O 0° 30°E 60°E 90°E 120°E 150°E 180°

150°O180° 120°O 90°O 60°O 30°O 0° 30°E 60°E 90°E 120°E 150°E 180°

60°N

30°N

0°

30°S

60°S

60°N

30°N

0°

30°S

60°S

EquadorEquador

Altitud (m)

8000500040003000200010005002000–500

N

EO

S

0 4000 6000 8000 km2000

1 Per a què serveixen els mapamundis?

2 Analitza el mapamundi i descriu la superfí-cie de la Terra. Anomena els continents i els oceans que la componen.

3 Planteja un joc de localitzar diferents punts en el mapamundi.

4 Antigament es creia que la Terra era plana. Imagina que tengués aquesta forma i fessis un viatge per la seva extensió. En grups de 4 o 5, explicau a la resta com seria el viatge. Podeu fer preguntes i comentaris necessaris per saber com seria el viatge fins als extrems.

Comprèn, pensa...

Per representar les muntanyes, els deserts, els rius, els mars, les illes, etc., els mapamundis empren diferents colors: blaus per a les masses d’aigua, marrons i morat per a les muntanyes, grocs per a les planúries, etc.

El plànol

1 Explica amb les teves paraules què és un plànol i per què ens pot resultar útil.

2 Observa la llegenda del plànol de l’habitació i indica amb dibuixos com hi estan represen-tats el llit, l’armari i la taula.

3 Quins són els diferents elements que podem trobar en un plànol?

4 Cerca informació sobre què és la cartografia i esbrina qui són les persones que fan els plànols i els mapes.

Comprèn, pensa...

Llit

Tauleta

TaulaCadiraEstoraArmari

0 0,50 1 m

N

EO

S

Plànol de l’habitació

Plànol del barri

Car

rer

Esp

era

nça

Car

rer

Llu

na

Car

rer

Am

ple

Car

rer

No

va

Carrer Major

Carrer Sol

Carrer Vella

Un plànol és un dibuix que representa, a mida reduïda i vist des de dalt, una localitat, un bar-ri, un edifici, una habitació, etc.

Els plànols ens ajuden per:

•Localitzar carrers, edificis o objectes.

•Mesurar distàncies o grandàries.

•Orientar-nos i traslladar-nos d’un lloc a un altre.

Elements d’un plànolEn els plànols trobam la informació mitjançant cinc elements:

•Marques d’orientació. Indiquen els punts cardinals: nord, sud, est i oest. El nord és a la part superior del plànol.

•Símbols o signes convencionals. Dibuixos i colors que representen elements de la re-alitat: edificis, objectes, etc.

•Llegenda. Zona que explica el significat dels símbols o signes convencionals que empram.

•Escala. Línia recta dividida en parts iguals que serveix per conèixer les mesures reals d’allò representat.

•Toponímia. Conjunt de noms de lloc, carrers, places, etc. que apareixen en el plànol.

A més del globus terraqüi, podem representar tota la superfície de la Terra en un mapa.

El planisferi, o mapamundi, és un mapa que representa els sis continents (Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa, Oceania i l’Antàrtida), els oceans i els mars.

En els mapamundi apareix també l’equador, una línia imaginària horitzontal que divideix la Terra en dos hemisferis, i altres línies horit-zontals (paral·lels) i verticals (meridians), que serveixen per localitzar punts a la superfície terrestre.

La distància de qualsevol punt a l’equador és la latitud. La distància d’aquest punt al meri-dià zero és la longitud.


Començarem la pàgina llegint-ne el títol i identificant en la imatge els diferents elements del mapa estudiats en pàgines anteriors. A conti-nuació es farà una lectura detallada utilitzant com a recurs de suport la imatge del mapamundi físic. Seguidament es comentaran i analitzaran les diferències i les similituds amb el globus terraqüi, utilitzant per a això un diagrama de Venn.

Per finalitzar la pàgina sobre el mapamundi es faran les activitats propo-sades a «Comprèn, pensa...» per consolidar els aprenentatges.

Igual com amb el globus terraqüi, se suggereix jugar a localitzar dife-rents llocs al mapamundi.

A la pàgina següent ens aproximarem al concepte de plànol utilitzant la imatge en 3D de l’habitació i la compararem amb la del plànol d’aques-ta. Es tracta d’identificar cada element que integra el dibuix al plànol. De la mateixa forma, procedirem amb la imatge del barri.

És important assegurar-se’ns que l’alumnat sigui capaç d’entendre la re-lació existent entre el dibuix en 3D i la corresponent representació a tra-vés del plànol. Seguidament es procedirà a la lectura col·lectiva d’aques-ta pàgina fent èmfasi en el concepte i en la utilitat del plànol.

Per ajudar la comprensió i afermament dels continguts tractats sobre els elements del plànol seria convenient deixar constància d’aquests a la pissarra al mateix temps que llegim en gran grup quins són. A continuació es resoldran els possibles dubtes que hagin sorgit i es re-soldran les activitats proposades.

Es proposa com a activitat complementària analitzar i estudiar altres plà-nols (localitat, barri, escola...) amb la intenció d’identificar-ne els diversos elements i fer un aprenentatge contextualitzat.


1 Àfrica és al nord d’Europa? Doncs alguns punts sí, com la ciutat tu-nisiana de Bizerta, més del nord que Granada, Almeria o Màlaga, a Espanya, i també més que Ragusa a Itàlia, que Lagos, a Portugal, o que Esparta a Grècia.

Peces clau

Cultura emprenedoraCreativitat i creació (dimensió personal): els meus inventsAmb aquesta activitat fomentarem la capa-citat d’inventiva de l’alumnat a través de la posada en marxa individual o grupal de cre-ació d’un joc de pistes. Per a això es podran utilitzar les denominacions de continents, oceans i algunes zones geogràfiques. Ate-nent els punts cardinals, l’alumnat podria in-terpel·lar-se amb preguntes per equips, per a les quals haurien d’endevinar de quin espai es tracta. Per exemple:

– És un continent i és en sud del planeta.

– Quin oceà es troba a l’est de l’Àfrica i a l’oest d’Amèrica?

– Si volàssim per damunt Europa cap a l’est, quin altre continent trobaríem?

– Quina zona hi ha al nord del continent africà?

– A l’est de l’Àfrica hi ha un oceà. Quin nom té?

23

18 19

U·1

El mapamundi

MUNTANYES

RO

CA

LL

OS

ES

SE

RR

AL

A

D A DE

LS

AN

DE

S

ALPS

HIMÀLAIADESERT DEL

SÀHARA

Amazones

Ganges

Mis

siss

ipíMissouri

Danubi

Volga

Nil

A M È R I C A

À F R I C A

À S I A

O C E A N I A

A N T À R T I D A

E U R O P A

Austràlia

Grenlàndia

O C E À

Í N D I C

O C E À

PA C Í F I C

O C E À

P A C Í F I C

O C E À G L A C I A L À R T I C

O C E À G L A C I A L A N T À R T I C

OC

EÀ

A

TL

ÀN

TI

C

150°O180° 120°O 90°O 60°O 30°O 0° 30°E 60°E 90°E 120°E 150°E 180°

150°O180° 120°O 90°O 60°O 30°O 0° 30°E 60°E 90°E 120°E 150°E 180°

60°N

30°N

0°

30°S

60°S

60°N

30°N

0°

30°S

60°S

EquadorEquador

Altitud (m)

8000500040003000200010005002000–500

N

EO

S

0 4000 6000 8000 km2000

1 Per a què serveixen els mapamundis?

2 Analitza el mapamundi i descriu la superfí-cie de la Terra. Anomena els continents i els oceans que la componen.

3 Planteja un joc de localitzar diferents punts en el mapamundi.

4 Antigament es creia que la Terra era plana. Imagina que tengués aquesta forma i fessis un viatge per la seva extensió. En grups de 4 o 5, explicau a la resta com seria el viatge. Podeu fer preguntes i comentaris necessaris per saber com seria el viatge fins als extrems.

Comprèn, pensa...

Per representar les muntanyes, els deserts, els rius, els mars, les illes, etc., els mapamundis empren diferents colors: blaus per a les masses d’aigua, marrons i morat per a les muntanyes, grocs per a les planúries, etc.

El plànol

1 Explica amb les teves paraules què és un plànol i per què ens pot resultar útil.

2 Observa la llegenda del plànol de l’habitació i indica amb dibuixos com hi estan represen-tats el llit, l’armari i la taula.

3 Quins són els diferents elements que podem trobar en un plànol?

4 Cerca informació sobre què és la cartografia i esbrina qui són les persones que fan els plànols i els mapes.

Comprèn, pensa...

Llit

Tauleta

TaulaCadiraEstoraArmari

0 0,50 1 m

N

EO

S

Plànol de l’habitació

Plànol del barri

Car

rer

Esp

era

nça

Car

rer

Llu

na

Car

rer

Am

ple

Car

rer

No

va

Carrer Major

Carrer Sol

Carrer Vella

Un plànol és un dibuix que representa, a mida reduïda i vist des de dalt, una localitat, un bar-ri, un edifici, una habitació, etc.

Els plànols ens ajuden per:

•Localitzar carrers, edificis o objectes.

•Mesurar distàncies o grandàries.

•Orientar-nos i traslladar-nos d’un lloc a un altre.

Elements d’un plànolEn els plànols trobam la informació mitjançant cinc elements:

•Marques d’orientació. Indiquen els punts cardinals: nord, sud, est i oest. El nord és a la part superior del plànol.

•Símbols o signes convencionals. Dibuixos i colors que representen elements de la re-alitat: edificis, objectes, etc.

•Llegenda. Zona que explica el significat dels símbols o signes convencionals que empram.

•Escala. Línia recta dividida en parts iguals que serveix per conèixer les mesures reals d’allò representat.

•Toponímia. Conjunt de noms de lloc, carrers, places, etc. que apareixen en el plànol.

A més del globus terraqüi, podem representar tota la superfície de la Terra en un mapa.

El planisferi, o mapamundi, és un mapa que representa els sis continents (Àfrica, Amèrica, Àsia, Europa, Oceania i l’Antàrtida), els oceans i els mars.

En els mapamundi apareix també l’equador, una línia imaginària horitzontal que divideix la Terra en dos hemisferis, i altres línies horit-zontals (paral·lels) i verticals (meridians), que serveixen per localitzar punts a la superfície terrestre.

La distància de qualsevol punt a l’equador és la latitud. La distància d’aquest punt al meri-dià zero és la longitud.


Tan gran que era,tan gran que és,i fins al quinzèno se la veu.

(Amèrica)

Tots em trepitgen a mi,però jo no trepitj ningú;tots demanen per mi,jo no deman per ningú.

(El carrer)

SolucionsPàgina de l’esquerra

1 Per representar la superfície terrestre en una superfície plana.

2 Resposta lliure. Comprovar que s’identifiquen els següents: Amèri-ca, Europa, Àsia, Àfrica, Oceania i Antàrtida.

3 Resposta lliure.

4 Resposta lliure

Pàgina de la dreta

1 Resposta lliure. Dibuix que representa, a mida reduïda i tal com es veuria des de dalt, una localitat, un barri, un carrer, un edifici, una habitació, etc. Serveix per localitzar carrers, edificis o objectius d’un lloc; mesurar distàncies o mides; orientar-nos i traslladar-nos d’un lloc a l’altre sense perdre’ns.

2 Resposta lliure.

3 Marques d’orientació, símbols o signes convencionals, llegenda, escala i toponímia.

4 Resposta lliure. Ciència que estudia els plànols i els mapes. Cartò-grafs i cartògrafes.

Peces clau

Pla lingüísticExplicar un viatge imaginari (text narratiu)L’alumnat prepararà per equips una història que explicarà a classe sobre un recorregut per una superfície limitada per extrems. Su-posant que la Terra fos plana i tengués límits, serà una ajuda que a cada equip puguin con-testar preguntes com:

– Què passaria si s’acabàs la Terra en algun lloc? Si hi caminàssim, podríem caure a al-gun lloc?

– Com podria ser el viatge?

– En quin mitjà de transport seria més acon-sellable fer-lo?

– Caldria anar equipat d’alguna manera es-pecial?

– Amb qui seria recomanable viatjar per si ens pot ser una ajuda?

24

21

U · 1

20

Coleccion paraules

A més de la quantitat de superfície representada, hi ha moltes diferències entre els plànols i els mapes? Escriu els elements comuns que manquen en la zona compartida pels dos cercles.

1 Completa els planetes que manquen del sistema solar:

Mercuri, ? , Terra, Mart, ? , Saturn, ? , Urà.

2 En el quadern de Socials crea l’apartat «Diccionari». Escriu-ne les defini-cions de les paraules que es proposaran en cada una de les unitats.


1 Veig-pens-em deman Observa per on surt i es pon el sol al lloc on vius. Anota-ho.

2 Què passaria si et perdessis al bosc? Com et sentiries? Com podries orientar-te?

3 Per què la part de sol d’una muntanya té poca vegetació?

4 A quin punt cardinal assenyala sempre la brúixola?

Comprèn, pensa...

Plànol

Brúixola

Mapa

Escala

Globus terraqüiMapamundi

Llegenda

Toponímia

La posició del Sol

Ens permet orientar-nos, perquè sabem que surt per l’est i es pon per l’oest.

L’estrella polar

Indica sempre el nord. Si la localitzam en el cel, ens ser-virà per orientar-nos.

La brúixola

És un instrument que conté una agulla imantada que gira i indica sempre el nord.

La vegetació

A les muntanyes és més abundant a la zona d’ombra, orientada al nord, que a la zona de sol, orientada al sud.

El GPS

O sistema de posicionament global, marca la nostra posició a partir de la informació que rep des de satèl·lits que hi ha al cel.

PlànolMapa

– Marques d’orientació– ?

– ?

– Símbols– ?

N O

SE

anayaeducacion.es Disposes d’una versió imprimible d’aquesta pàgi-na en l’apartat «Organitz la ment» del banc de recur-sos.

anayaeducacion.es No oblidis consultar els apartats «Per estudiar» i «Aprèn jugant» en el banc de recursos.


Feis l’escenificació completa.

Es pot enregistrar en vídeo i mostrar-lo a la resta de l’escola, a la web i a les famílies.

1 2 3 4Pas

Repte aconseguit !

Organitz la ment

Localitzam els punts cardinalsQuan som a la muntanya, si no tenim plànols ni mapes, també podem orientar-nos.

Per això, només hem de localitzar els punts cardinals (nord, sud, est i oest) de diverses maneres: observar la posició del sol, la vege-tació de les muntanyes, cercar en el cel l’es-trella polar, o utilitzar alguns instruments com la brúixola o el GPS.

Suggeriments metodològicsPer al tractament d’aquests continguts, farem una lectura grupal sobre les diferents maneres d’orientar-nos. A continuació dividirem la clas-se en petits grups de cinc alumnes i instarem que cada membre de l’equip expliqui a la resta de companys les diferents maneres d’orien-tar-nos en l’espai.


Alguns animals tenen a les cèl·lules, partícules de magnetita d’òxid fèrric, que tenen la capacitat de convertir la informació sobre el camp magnètic de la Terra, en un impuls nerviós, que enviat al cervell, po-drien indicar-li a aquests animals quin és el camí correcte.


Quatre punts són i per distingir-los necessitam el Sol.

(Els punts cardinals).

Solucions1 Resposta lliure.

2 Resposta lliure. Podria sentir-me espantat. Depenent si és de nit, amb l’estrella polar, per exemple, o si és de dia, amb la posició del Sol o amb la vegetació. Altres formes: amb GPS i amb brúixola.

3 Resposta lliure. Rep menor quantitat de rajos de sol directes.

4 Al nord.

Activitats complementàries1 En quin punt cardinal es troba el Sol al migdia? Raona la resposta.

Solució: Al sud.

2 Si haguessis de pujar al cim d’una muntanya, per quin vessant ho faries? Raona la resposta.

Solució: Pel sud, perquè hi ha menys vegetació.

Peces clau

Desenvolupament del pensamentVeig-pens-demanSe suggerirà a l’alumnat que en companyia d’algun adult en el mateix centre educatiu es pugui fer una observació del recorregut del Sol des que surt fins que es posa. Per facilitar la realització de l’activitat a través d’aquesta tècnica, podrà guiar-se a través de les preguntes i qüestions clau:

– Veig: Què hi observes? Anota els llocs en els quals veus el Sol al matí i a l’horabaixa.

– Pens: Què en penses? Reflexiona i anota els punts cardinals que es poden associar als llocs que has observat.

– Em deman: Què podem demanar-nos? En realitat, es mou el Sol? Sempre durant l’any veurem que surt pels mateixos llocs que hem anotat, tant a l’hivern com a l’es-tiu?

Educació emocionalConsciència emocional: reconèixer i iden-tificar les emocions bàsiques en un ma-teix i en els altresEn l’activitat es fomentarà la consciència emocional identificant sensacions i emoci-ons entorn d’un recorregut en el qual ens perdem, però per al qual podem trobar so-lucions en funció de l’estudiat en l’apartat. S’intentarà inicialment expressar per escrit les emocions associades a la frustració, la por o la ira, però que podrien donar pas a altres de positives en aflorar els aprenentat-ges d’ajuda que expressen els continguts.

25

21

U · 1

20

Coleccion paraules

A més de la quantitat de superfície representada, hi ha moltes diferències entre els plànols i els mapes? Escriu els elements comuns que manquen en la zona compartida pels dos cercles.

1 Completa els planetes que manquen del sistema solar:

Mercuri, ? , Terra, Mart, ? , Saturn, ? , Urà.

2 En el quadern de Socials crea l’apartat «Diccionari». Escriu-ne les defini-cions de les paraules que es proposaran en cada una de les unitats.


1 Veig-pens-em deman Observa per on surt i es pon el sol al lloc on vius. Anota-ho.

2 Què passaria si et perdessis al bosc? Com et sentiries? Com podries orientar-te?

3 Per què la part de sol d’una muntanya té poca vegetació?

4 A quin punt cardinal assenyala sempre la brúixola?

Comprèn, pensa...

Plànol

Brúixola

Mapa

Escala

Globus terraqüiMapamundi

Llegenda

Toponímia

La posició del Sol

Ens permet orientar-nos, perquè sabem que surt per l’est i es pon per l’oest.

L’estrella polar

Indica sempre el nord. Si la localitzam en el cel, ens ser-virà per orientar-nos.

La brúixola

És un instrument que conté una agulla imantada que gira i indica sempre el nord.

La vegetació

A les muntanyes és més abundant a la zona d’ombra, orientada al nord, que a la zona de sol, orientada al sud.

El GPS

O sistema de posicionament global, marca la nostra posició a partir de la informació que rep des de satèl·lits que hi ha al cel.

PlànolMapa

– Marques d’orientació– ?

– ?

– Símbols– ?

N O

SE

anayaeducacion.es Disposes d’una versió imprimible d’aquesta pàgi-na en l’apartat «Organitz la ment» del banc de recur-sos.

anayaeducacion.es No oblidis consultar els apartats «Per estudiar» i «Aprèn jugant» en el banc de recursos.


Feis l’escenificació completa.

Es pot enregistrar en vídeo i mostrar-lo a la resta de l’escola, a la web i a les famílies.

1 2 3 4Pas

Repte aconseguit !

Organitz la ment

Localitzam els punts cardinalsQuan som a la muntanya, si no tenim plànols ni mapes, també podem orientar-nos.

Per això, només hem de localitzar els punts cardinals (nord, sud, est i oest) de diverses maneres: observar la posició del sol, la vege-tació de les muntanyes, cercar en el cel l’es-trella polar, o utilitzar alguns instruments com la brúixola o el GPS.

Organitz la mentSerà important explicar anteriorment aquest organitzador visual, in-cidint quins plànols i mapes comparteixen elements que hauran de completar-se en la part central. Encara que l’objectiu de la utilització del diagrama de Venn no és conèixer-lo en profunditat, sí que podrà anomenar-se per esmentar les característiques més importants sobre aspectes comuns i específics quan s’analitzen dos objectes o concep-tes. En aquest cas, hi ha una bona part d’elements compartits, en con-cret cinc que apareixen en el centre de la il·lustració (tres d’aquests ocults per al seu emplenament).

Es podrà aprofitar l’activitat per recordar els altres elements que no es comparteixen i la utilitat que tenen en el treball de generació i la interpretació topogràfica.

Amb aquest pas es conclou la realització del repte. Caldrà preveure els espais i la possibilitat d’utilitzar música ambiental que acompanyi la representació. Per a la difusió, podran fer-se ser-vir mitjans audiovisuals que registrin l’activitat i es pugui així donar a conèixer a famílies i altres alumnes del centre educatiu. També podrà pen-sar-se en altres suports com ara el web o el blog del centre per donar més difusió a l’activitat.

Repte: pas 4

26

2322

4 Del que has après en aquesta unitat, creus que et servirà alguna cosa per aplicar-la en la teva vida diària? Escriu, almenys, una d’aquestes aplicacions.

8 Copia el quadre en el quadern i escriu ver-tader (V) o fals (F) en les caselles correspo-nents:

9 Has vist mai un GPS? Explica què fa.

10 A més del plànol o del mapa, si fos de nit, quins altres elements podries emprar per orientar-te?

11 De quina manera ens ajuda una brúixola a l’hora d’orientar-nos?

12 Com podem orientar-nos a la muntanya si n’observam la vegetació?

2 Treball en grup. Pensa què has après dels companys i companyes, i en allò que han après ells i elles de tu. Fes-ne un resum.

Com hem treballat en grup?

Dels companys i de les companyes he après:

Els companys i les companyes han après de mi:

Què he de millorar per al proper treball en equip?

Copia i completa

EN EL QUADERN

Copia i completa

El mapamundi físic ens mostra les

característiques o accidents geogràfics del

planeta.

El mapamundi polític representa uns 200

països.

Les línies horitzontals del mapamundi

s’anomenen meridians, i les verticals, paral·lels.

En el mapamundi apareixen tres hemisferis.

El planisferi o mapamundi ens permet

representar la superfície de la Terra sobre

una superfície corba.

1 Empra el semàfor per assenyalar què creus que has après en cada apartat de la unitat.

Verd = molt; taronja = regular; vermell = poc.



El globus terraqüi

El mapa



1 De què està format el sistema solar?

2 Anomena les parts o capes de la Terra. Es-criu-les en el quadern o dibuixa-les.

3 Què passaria si la Terra giràs més ràpid?

4 Copia i completa les frases amb les paraules que apareixen a continuació:

orientar-nos – territori – polítics distàncies – localitzar

•Un mapa és la representació d’un ? ex-tens o fins i tot de tota la superfície de la Terra.

•Els plànols ens permeten ? carrers, edi-ficis o objectes d’un lloc, mesurar ? o mides i ? i traslladar-nos d’un lloc a un altre.

•Hi ha tres tipus de mapes: físics, ? i temà-tics.

5 Escriu quina és la diferència més gran que hi ha entre un plànol i un mapa.

6 Cerca quins són els elements d’un globus terraqüi i defineix-los.

7 De quin cos geomètric té forma la Terra quan està representada en un globus terraqüi?

Completa

EN EL QUADERNo en la versió imprim

ible

3 Què has sentit treballant en la unitat? Escriu i acoloreix els teus estats d’ànim.

AvorrimentEntusiasme

AngoixaSeguretatConfusió

Alegria

anayaeducacion.esDescobreix i compar-teix en família.

DOSSIER D’APRENENTATGE 1

anayaeducacion.es Per elaborar el dossier, pots guardar activitats, curiositats, imatges, anèc-dotes o opinions relacio-nades amb l’estudi de cada unitat. Trobaràs orientaci-ons sobre com fer-ho i la versió imprimible d’aques-ta pàgina en l’apartat «Dossier d’aprenentatge» del banc de recursos.

Què he après Com ho he après

Suggeriments metodològicsLes activitats proposades posen en joc una sèrie de processos cogni-tius, tals com deliberar, analitzar, inferir, classificar... Són habilitats que s’han de practicar, pel que resultarà interessant que, a mesura que es responen preguntes o una vegada acabada la tasca, es dediqui temps a la correcció grupal, intercanviant criteris i informació, de manera que l’alumnat vagi habituant-se que les respostes en els quaderns siguin conformes al sol·licitat pel docent.

Què he après 1 Del Sol, planetes, satèl·lits i cossos menors que giren al seu voltant.

2 Atmosfera, biosfera, hidrosfera i geosfera.

3 Resposta lliure. Tardaria menys temps a fer la volta sencera i per tant, la durada dels dies i les nits serien diferents.

4 Territori; localitzar, distàncies, orientar-nos; polítics.

5 El plànol representa superfícies petites, i el mapa, de més extensió.

6 Elements d’un globus terraqüi:

– Eix terrestre: és una línia imaginària que uneix el pol nord i el sud. Està una mica inclinat.

– Pols: punts entorn dels quals gira el planeta.

– Equador: línia imaginària que divideix la Terra en dues parts.

7 Esfera, però aplatada.

8 Fals. Vertader. Vertader. Fals. Fals.

9 Resposta lliure. Sí/No. És un sistema de posicionament global, marca la nostra posició a partir de la informació que rep des de satèl·lits que hi ha al cel.

10 Mitjançant la localització de l’estrella polar.

11 Localitzant el nord geogràfic.

12 A les muntanyes, la vegetació és més abundant en la zona d’oba-ga, orientada al nord, que a la zona de solana, orientada al sud.

27

2322

4 Del que has après en aquesta unitat, creus que et servirà alguna cosa per aplicar-la en la teva vida diària? Escriu, almenys, una d’aquestes aplicacions.

8 Copia el quadre en el quadern i escriu ver-tader (V) o fals (F) en les caselles correspo-nents:

9 Has vist mai un GPS? Explica què fa.

10 A més del plànol o del mapa, si fos de nit, quins altres elements podries emprar per orientar-te?

11 De quina manera ens ajuda una brúixola a l’hora d’orientar-nos?

12 Com podem orientar-nos a la muntanya si n’observam la vegetació?

2 Treball en grup. Pensa què has après dels companys i companyes, i en allò que han après ells i elles de tu. Fes-ne un resum.

Com hem treballat en grup?

Dels companys i de les companyes he après:

Els companys i les companyes han après de mi:

Què he de millorar per al proper treball en equip?

Copia i completa

EN EL QUADERN

Copia i completa

El mapamundi físic ens mostra les

característiques o accidents geogràfics del

planeta.

El mapamundi polític representa uns 200

països.

Les línies horitzontals del mapamundi

s’anomenen meridians, i les verticals, paral·lels.

En el mapamundi apareixen tres hemisferis.

El planisferi o mapamundi ens permet

representar la superfície de la Terra sobre

una superfície corba.

1 Empra el semàfor per assenyalar què creus que has après en cada apartat de la unitat.

Verd = molt; taronja = regular; vermell = poc.



El globus terraqüi

El mapa



1 De què està format el sistema solar?

2 Anomena les parts o capes de la Terra. Es-criu-les en el quadern o dibuixa-les.

3 Què passaria si la Terra giràs més ràpid?

4 Copia i completa les frases amb les paraules que apareixen a continuació:

orientar-nos – territori – polítics distàncies – localitzar

•Un mapa és la representació d’un ? ex-tens o fins i tot de tota la superfície de la Terra.

•Els plànols ens permeten ? carrers, edi-ficis o objectes d’un lloc, mesurar ? o mides i ? i traslladar-nos d’un lloc a un altre.

•Hi ha tres tipus de mapes: físics, ? i temà-tics.

5 Escriu quina és la diferència més gran que hi ha entre un plànol i un mapa.

6 Cerca quins són els elements d’un globus terraqüi i defineix-los.

7 De quin cos geomètric té forma la Terra quan està representada en un globus terraqüi?

Completa

EN EL QUADERNo en la versió imprim

ible

3 Què has sentit treballant en la unitat? Escriu i acoloreix els teus estats d’ànim.

AvorrimentEntusiasme

AngoixaSeguretatConfusió

Alegria

anayaeducacion.esDescobreix i compar-teix en família.

DOSSIER D’APRENENTATGE 1

anayaeducacion.es Per elaborar el dossier, pots guardar activitats, curiositats, imatges, anèc-dotes o opinions relacio-nades amb l’estudi de cada unitat. Trobaràs orientaci-ons sobre com fer-ho i la versió imprimible d’aques-ta pàgina en l’apartat «Dossier d’aprenentatge» del banc de recursos.

Què he après Com ho he après

Com ho he aprèsUna de les finalitats de les activitats presentades serà fer reflexionar l’alumnat sobre els aprenentatges que fa. Per a això, es fomentarà la realització lliure i sense finalitat qualificadora d’aquesta secció. Es podrà utilitzar el mateix quadern o altres suports que en faciliten l’organització i l’emmagatzemament, generant que l’alumnat estigui pendent de respondre de manera natural i autònoma.

Serà convenient, no obstant això, facilitar l’emplenament en temps i espais per assegurar-nos que tot l’alumnat pot fer aquesta secció per complet, atesa la significativitat que té dur a terme una revisió final basada en la reflexió personal.

En aquesta secció es plantegen activitats en què l’alumnat es posi-cionarà sobre l’après en cada apartat, que ha conegut en el treball grupal sobre els companys i les companyes, el que de cadascun de nosaltres pot haver après dels altres, el sentit en el treball sobre al-guns aspectes de la unitat, i una reflexió final sobre l’aplicació funcio-nal dels aprenentatges a la vida quotidiana.

peça a peça · ajudaran a repassar el contingut après en la unitat i, en el tercer, s’ofereix...

Documents