patrimonio
TRANSCRIPT
001-027 patrimonio.indd 1 2/3/11 17:20:17
001-027 patrimonio.indd 2 2/3/11 17:20:17
DEL PATRIMONIEXPRESSIONS
001-027 patrimonio.indd 3 2/3/11 17:20:20
Ò
Comissaria
Disseny de l’exposició
Muntatge
Il·luminació
Instal·lació audiovisual
Direcció
Coordinació tècnica i administrativa
Textes
Fotografies
Laboratorios
Disseny gràfic
Maquetació
Impressió
ò
UPA
Directora General de Patrimoni Cultural Valencià
Cap d’Àrea de Patrimoni Cultural i Museus
Cap de Servei de Patrimoni Arquitectònic i Mediambiental
Cap de Servei de Patrimoni Arqueològic, Entológic i Històric
Cap de Servei de Museus
Gerent
Conservador de Pintura
Conservadora de Dibuixos i Gravats
Departament de Registre
Departament de Restauració
Biblioteca
Protocol
Didàctica
Art Valencià
Gerència
001-027 patrimonio.indd 4 3/3/11 17:22:22
President de la Generalitat
Consellera de Cultura i Esport
Presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
Directora General de Patrimoni Cultural Valencià,
Felisa Martínez Andrés
Jorge Hermosilla Plá i Martín Peña Ortiz
Carmen M. Pérez-Olagüe
Arturo Zaragozá Catalán i Ramón París Peñaranda
Ò Consuelo Matamoros de Villa
Francesc Llop i Bayo
Adrià Besó Ros
Adrià Besó Ros
Francesc Llop i Bayo
Vicente Ros Pérez
Luis Pablo Martínez Sanmartín i Fco. Javier Martín Noguera
Jesús Huguet Pascual
Rubén Muñoz Martí
7
8
9
11
12
26
28
70
112
196
214
242
256
282
300
312
Índex
001-027 patrimonio.indd 5 2/3/11 17:20:20
001-027 patrimonio.indd 6 2/3/11 17:20:21
ò
ò ï
ò
ò
Restaura CV. 15 años recuperando nuestro
Patrimonio
001-027 patrimonio.indd 7 2/3/11 17:20:21
ò
ò ò
ò
ò
ò
001-027 patrimonio.indd 8 2/3/11 17:20:21
ò
ò ò
ò
ï
ò
ò
ò
001-027 patrimonio.indd 9 2/3/11 17:20:21
001-027 patrimonio.indd 10 2/3/11 17:20:22
ò
Expressions del Patrimoni. Fotografia i Llengua
ò ò
ò ò
ò
001-027 patrimonio.indd 11 2/3/11 17:20:22
Felisa Martínez Andrés
ò
ï
ò
ò
ò
ò ò ò
001-027 patrimonio.indd 12 2/3/11 17:20:23
ò
ò
ò ò
ò
ò
ò ò
ò
ï
001-027 patrimonio.indd 13 2/3/11 17:20:23
ò
ï ò
ò
ò
ò
Valencia.
Una visión oscura Estampas Nacionales La vieja España de los 70, Iconografía del Franquismo, Retratos de grandes perso-
najes
ï
ò
ò
1. Conversació mantinguda amb Francesc Jarque, desembre 2010.
001-027 patrimonio.indd 14 2/3/11 17:20:23
ò ò Las Provincias
ò Hoja
del Lunes Cien años de historia gráfica
de Valencia Historia del futbol valenciano Historia de las Fallas Las Fallas en su tinta Libro de
la riada. Ribera del Júcar
Rodalies:
fotografies de José María i José Vicente Penalba.
ò
ò
Semana Gráfica València – Atracción
ABC
ò
ò
Sístole o diástole, Eurofrisia
ò
ò
ò
ò
ò
001-027 patrimonio.indd 15 2/3/11 17:20:23
ò ï ï
Planeta Bicicleta
Pobles abandonats. Els paisatges de l’oblit Lugares para el encuentro. Calles y plazas de
la Comunidad Valenciana i La huella morisca en tierras valencianas ò
ò
ò
ò
ï ò
ò
ò
ò
El País Canal 9 ADN AS o Superdeporte
001-027 patrimonio.indd 16 2/3/11 17:20:24
ò
ò
ò ò
Camins que ens porten a distints ports i sempre ens deixen amb un bombament en les orelles, que és el so del nostre propi silenci.La nostra soledat, reflectida en distints temps, com a observadors de l’interior.Cada obra mostra un estat que ens és comú a tots. Sempre en tercera persona, per a veure’ns des de fora.En este espai-temps, és un procés de diversos anys, es veu una evolució i una busca de l’expressió pura sense més.
ò Antología poética
ò
ï
2. Mtraker, http://mtraker.es/ Actualitzada: el 2 de gener 2009, data de consulta: 10 desembre 2010.
001-027 patrimonio.indd 17 2/3/11 17:20:24
ò
ò
Sueños... ò
ò
ò
ò
ò ò
ï
ò
ò
ò ò
ò
ï
New Topographics Photographs
of a Man-Altered Landscape.
001-027 patrimonio.indd 18 2/3/11 17:20:24
ï
ò
ò
Annali de architettura, FMR, Proyectos o Arquitectura viva,
ò ò
ò
ò
ò
ò La
arquitectura del Convento del Carmen de Valencia Catálogo de Monumentos de
la Comunidad Valenciana
001-027 patrimonio.indd 19 2/3/11 17:20:24
ò
Arquitectura e Interio-
rismo Arquitectura Viva On, Geometría, Casa Viva Levante.
Saber mirar
Conocer Valencia a través de la su arquitectura ò La
arquitectura popular de Peñíscola.
ï
collage
ò ò
ò
ï
ò
Metrópolis, Once upon a time…,
Pure, Some Space (Uncertain), Paraíso, Suburbia, Chile, Ciudades efímeras, Atacama, Roma
ò
ò ò
ò
ò
001-027 patrimonio.indd 20 2/3/11 17:20:24
ï
ò
ò
ò
ò
Las Parcas
ò
ò ò
ò
ò ò
3. Conversació mantinguda amb Cayetano Ferrández, desembre 2010.
001-027 patrimonio.indd 21 2/3/11 17:20:24
ò
ï
Patrimonio distorsionado o Distorted Heritage
ò
ò
ï ò
ò ò
una completa
declaració d’intencions en suport als valors més destacats de tots els que aporten dinamisme i personalitat específica als
circuits de l’art contemporani de la nostra terra
ò
a posteriori
ï
4. Conversació mantinguda amb Jesús Rivera Quirante, desembre 2010.
5. Catàleg Puntas de flecha. Nuevas trayectoria en el arte contemporáneo valenciano, Generalitat Valenciana, València, 2009. Coordinació i edició José Luis Pérez
Point i Vicenta Belenguer Dolz, amb textos de María Llanos Alonso, entre altres.
001-027 patrimonio.indd 22 3/3/11 11:58:28
ï
ò ò
ò
ò
ï
ò
ò
Kéyah
ï
ï ï ï
El paisatge
és l’arquitectura fràgil de la mirada. És inconstant i discontinu a pesar dels esforços per sostindre’l. La seua veracitat i la
memòria que el configura sempre a la vora del dubte. En el paisatge, les coses apareixen i desapareixen: el paisatge és
un murmuri, una remor, una turbulència. Atés que és inconstant, el control d’este paisatge (tant íntim com públic) és una
dedicació que implica un cost. El paisatge és en un espai d’interferència. El paisatge és definit i redefinit, destruït i recons-
truït, inventat i esborrat. El temor de la seua caiguda, la imminència del seu accident, la seua alteració, alimenten l’esforç
per la seua sustentació. El paisatge s’esgota, perquè té una duració, i el nostre temps és un temps de paisatge en caiguda.
Un paisatge és un tram de temps, una arquitectura de conflicte, entre la realitat i allò que s’ha simulat, entre l’íntim i el seu
control, a la vora de l’afonament.
Observació del paisatge com un decorat sobre el qual se superposen capes, com una arquitectura inconstant, com un cos
en procés. Temptativa de narració de la inconstància de la mirada, de la fragilitat del paisatge, de l’evanescència del decorat, de
001-027 patrimonio.indd 23 2/3/11 17:20:25
la discontinuïtat de l’arquitectura, enteses com un espai simbòlic i polític en el seu laberint temporal, en la seua inestabilitat i
caiguda. Temptativa d’escriptura de la impossibilitat de la seua definició, temptativa d’escriptura de la lògica de la decepció.
ò collage
ï
62 días
collage
ò
ò
ò
ò
ï
ï
,
Amb estos nous escenaris establisc
una relació emocional que em condiciona i obsessiona reconstruir des de la ficció fotogràfica, transformant-los per a arre-
plegar la seua memòria i obtindre dades des del personal i el col·lectiu.
6. Conversació mantinguda amb Albert Corbí, desembre 2010.
001-027 patrimonio.indd 24 2/3/11 17:20:25
Del procés de treball obtinc unes imatges fotogràfiques que combinen un univers de possibilitats de llenguatge post-
mediàtic, és a dir, sobre la fusió, hibridació i el que ja no és en si fotografia, sinó el sediment de molts llenguatges.
ò
ò
ò
ò ò
L’obra d’Antonio Alcaraz participa d’eixa sensibilització cap al patrimoni industrial. La seua càmera recorre llocs i
paisatges industrials, arreplega últims testimonis fabrils i d’enginyeria, emmarca i selecciona imatges que possiblement no
tornem a trobar-nos. Busca documentació, s’interessa per la seua història i s’introduïx en els seus espais de treball hui buits
i obsolets.
Després la seua obra ens transmet esta història, estes dades, esta sensibilitat cap a l’element industrial, i la memòria
del lloc roman. Esta és la seua contribució a la conservació de la conservació del patrimoni industrial. Però a més, Antonio
Alcaraz, dota la imatge industrial amb un nou valor estètic, ressaltant les seues característiques, les seues formes, els seus
conceptes, revalorant este patrimoni i elevant-lo a l’estat purament artístic.
ï ò ò ò
ò
ò
7. Conversació mantinguda amb María Zárraga, desembre 2010.
8. Catàleg d’Antonio Alcaraz. Art i Indústria. Sala d’exposicions Centre Cívic Antic Sanatori, Sagunt, 2006, pp. 7-16. Text d’Inmaculada Aguilar Civera.
001-027 patrimonio.indd 25 2/3/11 17:20:25
M A P A D EL O C A L I T Z A C I Ó
001-027 patrimonio.indd 26 2/3/11 17:20:26
001-027 patrimonio.indd 27 2/3/11 17:20:26
V O C A B U L A R I I T E R M E S D E L S R E G A D I U S H I S T Ò R I C S
C O M A R E F E R È N C I A D E L P A T R I M O N I C U L T U R A L V A L E N C I À
028-195 patrimonio.indd 28 3/3/11 08:59:38
ò
ï
ï
ò
ò
ò
ò
ò
a presa rafa resclosa
ò al-sudd ï
ò
1. BARCELÓ, M. El diseño de espacios irrigados en Al-Andalus: un enunciado de principios generales. I coloquio de historia y medio físico, XV-XLVII, Almeria.
2. SANCHIS, C.; HERMOSILLA, J.; IRANZO, E. “Entorn al patrimoni hidràulic del regadiu històric valencià”. En: Patrimoni rural valencià, SAITABI,
núm. 54, 2004.
Jorge Hermosilla Pla i Martín Peña Ortiz
028-195 patrimonio.indd 29 3/3/11 08:59:39
ï
ò
ò
ò
ï ò
ï
ò
boquera
parats
ò
ï
3. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.
4. GIL OLCINA, A.; MORALES, A. Hitos históricos de los regadíos españoles. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1992.
5. BERNABÉ, J. M. “Obras hidráulicas tradicionales en el regadío de Petrer (Vall del Vinalopó)”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al profesor
Antonio López Gómez. Universitat de València, Universitat d’Alacant, 1989.
028-195 patrimonio.indd 30 3/3/11 08:59:39
ò
brolladors
ò
ï
ï
ò
ò
ï
ï
ï ï
lumbrera, registre, pou d’aireació o tèntol
6. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.
028-195 patrimonio.indd 31 3/3/11 08:59:39
qanats qanats
qanats
ï
ò
ò saniya ï
ï
L’arbre matxo
safareig
mota/andàmit
ï
molineta sénia
ò
nac-ûra ï
7. HERMOSILLA, J. (dir.). Las galerías drenantes del Sureste de la Península Ibérica. Uso tradicional del agua y sostenibilidad en el Mediterráneo español.
Madrid, Ministerio de Medio Ambiente, 2006.
8. CAVANILLES, A. J. (1795-1797). Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. Reproducción
facsímil. Ediciones Albatros, València, 1985.
9. HERMOSILLA, J. (dir.). Los regadíos históricos españoles: paisajes culturales, paisajes sostenibles. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino,
Madrid, 2010.
028-195 patrimonio.indd 32 3/3/11 08:59:39
ò
ï
ï ï
ò
ï
El pouet ï
10. MARCO, J. B.; SANCHIS, C. “Una aproximación a la evolución de los regadíos valencianos. Infraestructura, hidrología e hidráulica”. En: El patrimonio
histórico de la ingeniería civil en la Comunidad Valenciana. Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de la Comunidad Valenciana, València, 2003.
11. LÓPEZ, A. “Riegos y cultivos en las huertas valencianas”. En XX Congreso Geográfico Internacional, Inst. Elcano-Inst. Estudios Pirenaicos. CSIC, 1964.
028-195 patrimonio.indd 33 3/3/11 08:59:39
>
>
alsãqiya ï
ï
ï
12. BUTZER, K. W. et. al. “Orígenes de la distribución intercomunitaria del agua en la Sierra de Espadán”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado
al profesor Antonio López Gómez. Universitat de València-Universitat d’Alacant, 1989.
13. HERMOSILLA, J. (dir.). Los regadíos históricos españoles: paisajes culturales, paisajes sostenibles. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino,
Madrid, 2010.
14. MATEU, J. “Assuts i vores fluviales regades al País Valencià medieval”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al profesor Antonio López Gómez.
Universitat de València, Universitat d’Alacant, 1989.
15. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.
028-195 patrimonio.indd 34 3/3/11 08:59:39
ï
al-manahir
ò ï ò
ò
ò
ò
ï
ò ò
16. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.
028-195 patrimonio.indd 35 3/3/11 08:59:40
ï
ï
ï
ï
ï
qanat
ò ò
ò
ò
17. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.
028-195 patrimonio.indd 36 3/3/11 08:59:40
cano ò
ï
ò
ò
qanats
ò ï
ï
ï
ï
18. CAVANILLES, A. J. (1795-1797). Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. Reproducció
facsímil. Ediciones Albatros, València, 1985.
028-195 patrimonio.indd 37 3/3/11 08:59:40
al-yubb
ò
ò
ï
ï
ò
ï
llavadors dels bons
19. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.
028-195 patrimonio.indd 38 3/3/11 08:59:40
ï llavadors dels malalts
ò
ò ambeurador, pica o pileta
ò
ï
ò
20. ROSSELLÓ I VERGER, V. M. “Els molins d’aigua de l’Horta de València”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al profesor Antonio López
Gómez. Universitat de València-Universidad de Alicante, 1989.
028-195 patrimonio.indd 39 3/3/11 08:59:40
ï
ò
batà
ï
galliponts
escales o mesuradors
ï
ï ò
ï
ï
21. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.
028-195 patrimonio.indd 40 3/3/11 08:59:40
Regadíos históricos
El Patrimonio del agua en el Valle de Ayora-Cofrentes Los sistemas de regadío en La Costera.
Paisaje y Patrimonio La Arquitectura del agua en el Riu Magre. Alcalans-Marquesat El regadío histórico en la comarca de Requena-Utiel.
Geografía y Patrimonio Los Riegos de la Safor y la Valldigna. Agua, Territorio y Tradición Los Paisajes de Regadío en el Alto Palancia. Sistemas
y elementos hidráulicos Las Riberas del Xúquer: Paisajes y patrimonio Valenciano Los regadíos tradicionales del Vinalopó. Alto y Medio
El patrimonio hidráulico del Bajo Túria: L’Horta de València Las vegas tradicionales del Alto Turia: sistemas y paisajes de regadío Los regadíos
históricos del Turia Medio: La Serranía y el Camp de Turia Los regadíos históricos del Baix Millars-La Plana Los regadíos tradicionales del
Alto Mijares El patrimonio hidráulico de La Marina Alta: las cuencas hidrográficas del Girona y Gorgos
028-195 patrimonio.indd 41 3/3/11 08:59:40
028-195 patrimonio.indd 42 3/3/11 08:59:54
De passeigò
Móvilò
028-195 patrimonio.indd 43 3/3/11 09:00:09
S/Tò ò
Integracióò ò
028-195 patrimonio.indd 44 3/3/11 09:00:13
028-195 patrimonio.indd 45 3/3/11 09:00:17
Kaleidoscopio
Kaleidoscopio
028-195 patrimonio.indd 46 3/3/11 09:00:33
028-195 patrimonio.indd 47 3/3/11 09:01:03
028-195 patrimonio.indd 48 3/3/11 09:01:17
CELUMBRES
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 49 3/3/11 09:01:31
028-195 patrimonio.indd 50 3/3/11 09:01:51
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 51 3/3/11 09:02:05
028-195 patrimonio.indd 52 3/3/11 09:02:11
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 53 3/3/11 09:02:16
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 54 3/3/11 09:02:18
028-195 patrimonio.indd 55 3/3/11 09:02:20
028-195 patrimonio.indd 56 3/3/11 09:02:24
ELS ARQUETS DE BAIX
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 57 3/3/11 09:02:30
028-195 patrimonio.indd 58 3/3/11 09:02:44
LOS ARCOS
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 59 3/3/11 09:02:52
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 60 3/3/11 09:03:01
028-195 patrimonio.indd 61 3/3/11 09:03:12
PEÑA CORTADA
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 62 3/3/11 09:03:23
028-195 patrimonio.indd 63 3/3/11 09:03:31
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 64 3/3/11 09:03:40
028-195 patrimonio.indd 65 3/3/11 09:03:48
028-195 patrimonio.indd 66 3/3/11 09:03:52
S/T
S/T
028-195 patrimonio.indd 67 3/3/11 09:04:00
028-195 patrimonio.indd 68 3/3/11 09:04:13
S/T
S/T
028-195 patrimonio.indd 69 3/3/11 09:04:25
C A S T R E S, C A S T E L L S, B A L U A R D S, M U RA L L L E S I T O R R E S
028-195 patrimonio.indd 70 3/3/11 09:04:27
ò ò
utilitas, firmitas venustas
munatoria
ò
ò
munatoria
poliorcètica
talaiots nurags,
castres
Hispania habet multas turris et positas locis altis, quibus utuntur et speculis et propugnaculis adversus latrones. Inde
conspectis primo navibus hostium, dactum est signum Hasdrubali. Ad urbe condita, llibre XXII. (“Hi ha a Hispània moltes torres
situades en llocs elevats que servixen de talaies i de defensa contra els lladres. Des d’allí es van divisar per primera vegada
les naus enemigues i es va donar senyal a Àsdrubal. Any 217 a. de C.)
vies–
1. FORCADA MARTÍ, V. Torres y Castillos de la Provincia de Castellón. Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló, 1992.
2. BOIRA MAIQUES, J. V. Las torres del litoral valenciano. Generalitat Valenciana, Conselleria d’Infraestructures i Transport, València, 2007, p. 21.
3. LIVIO, T. Historia de Roma: La Segunda Guerra Púnica. Tom I: llibre 22.19. Edició d’Antonio Ramírez de Verger i Juan Fernández Valverde. Alianza Edito-
rial, Madrid, 1992. p. 197.
4. LÓPEZ ELUM, P. Los castillos valencianos en la Edad Media. Materiales y técnicas constructivas. Biblioteca Valenciana, Conselleria de Cultura i Educació,
València, 2002, pp. 78-79.
Carmen M. Pérez-Olagüe
028-195 patrimonio.indd 71 3/3/11 09:04:28
alcàsser celloquia
albacars medines
ravals
ï ò
Crònica
El Régimen Histórico Legal de
las Aguas del río Turia ..deuen esta apel·lació al fet que les casetes que
sobre els assuts resguarden els torns tenien la forma de torrassa o castell en què s’albergava, quan el cas ho exigia, una
espècie de guàrdia que impedia els excessos que pogueren cometre’s en les conteses tan freqüents entre els moriscos i els
cristians en temps medievals i encara posteriors. almenares
ò
ò
5. LÓPEZ ELUM, P. Ob. cit. nota 4.6. DANVILA, A. El Régimen Histórico Legal de las Aguas del río Turia. València, 1917, p. 6.7. ALONSO DURÁ, A. “La almenara fortificada del Javalí de la acequia Mayor de Benaguasil”. Castillos de España, núm. 150-151, 2008.
028-195 patrimonio.indd 72 3/3/11 09:04:28
ï
ò
neurobalístics
pirobalístics,
ï
búnquers.
bombarda helèpolis. el primer ús de
l’artilleria pirobalística a la península Ibèrica va ser realitzat per Muhammad IV en els setges d’Oriola i Alacant en 1331, així
com en el posterior de Tarifa en 1340. Alfons XI va acudir en socors d’esta ciutat i va véncer els musulmans en la batalla de
Salado. En la fugida van abandonar les armes, que van anar a parar a mans cristianes, i el rei va manar construir a Sevilla vint
enginys que va utilitzar dos anys més tard per al setge d’Algesires.
ò
8. LÓPEZ ELUM, P. Ob. cit. nota 4
9. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ingenios de guerra hasta el siglo XIX. La Máquina y la Historia, núm. 8. Quirón ediciones, Valladolid, 1996. pp 31, 49.
10. FAJARDO DE TRAVECEDO, S.; FAJARDO LÓPEZ-CUERVO, I. Tratado De Castellología. Trigo Ediciones, San Fernándo de Henares (Madrid),
1999, p. 51.
11. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ob. Cit., p. 51.
12. MARQUÉS DE LOZOYA. Historia de España. Salvat, 1968.
028-195 patrimonio.indd 73 3/3/11 09:04:28
ò
ò
merlets.
motes
de pla,
ï
mur muralla
ò ò
tàpia
maçoneria carreu
orres
mòbils sambuques bastides catapultes balistes
ò
ariet
merlets
13. FAJARDO DE TRAVECEDO, S.; FAJARDO LÓPEZ-CUERVO, I. Tratado De Castellología. Trigo Ediciones, San Fernando de Henares (Madrid),
1999, p. 15.
14. RAMOS BENITO, A. “Introducción al castillo en la iconografía medieval”. Castillos de España, núm. 150-151, 2008.
028-195 patrimonio.indd 74 3/3/11 09:04:28
albarranes albacar
antemural
espitlleres
matacans ò
cadafal, ï
Dictionnaire raisonné de l´architecture française du XI au XVI siècle
(hourd)
ò
bales
obrir els camins
que guien a les portes, no directes a estes, sinó inclinades a mà esquerra, perquè d’esta manera el costat dret del soldat
enemic que l’escut no cobrisca donarà a la part del mur en recolze
ò
15. ESTEBAN LORENTE, J. F. “El hombre, la balística y la medida. Consideraciones para la restauración de cadalsos y techumbres en los castillos del siglo XI. Abizanda, Fantova y Loarre”. Artigrama, núm. 6-7, 1989-1990. 16. VITRUVIO POLIÓN, M. Los diez libros de Arquitectura. Capítol III.17. TORRES BALBÁS, L. “Las puertas en recodo en la arquitectura hispano-musulmana”. Al-Andalus, núm. XXV, 1968.18. ALONSO RUIZ, M. M.ª “Torres puerta cristianas en recodo simple: el caso de Guadalajara y su provincia”. Castillos de España, núm. 150-151, 2008, pp. 41-49.
028-195 patrimonio.indd 75 3/3/11 09:04:29
ï
torre
de l’homenatge
aljub
ò
pati d’armes
pirobalístiques
trons búzanos busacos
ò ò ï
búzanos
ï
bombardes trabuqueras morters pedrers cortaos compagos
cortagos bombardeta passavolant ribaudoquin sarbatanes falconets
canons mitjos canons, colobrines,
mitges colobrines, sacres, falconets i mitjos falconets ribaudoquins, mosquets,
19. ALONSO DURÁ, A. La almenara fortificada del Javalí de la acequia Mayor de Benaguacil. Castillos de España, núm. 150-151, 2008.
20. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ob. Cit., p. 71.
028-195 patrimonio.indd 76 3/3/11 09:04:29
colobrines, canons pedrers.21
ò
ï
ï
ò
Teoría y práctica de la fortifi-
cación conforme a las medidas y defensas destos tiempos
Examen de Fortificación...
Estoque de la guerra y arte militar
El arquitecto perfecto
Escuela Militar de fortificación ofensiva y defensiva Tratado de fortificación o arquitectura
militar
21. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ob. Cit. p. 72.
22. DE LOS RÍOS, V. Discurso sobre los ilustres autores e inventores de artillería que han florecido en España desde los Reyes Católicos hasta el presente. Joaquín
Ibarra, Madrid, 1767. Discurso para la apertura de la escuela de táctica de artillería, dicho en el Real Colegio Militar de Segovia. Joaquín Ibarra, Madrid, 1773.
23. GALINDO DÍAZ, J. A. “El conocimiento constructivo de los ingenieros militares del siglo XVIII. Un estudio de la formalización del saber técnico a través
de los tratados de arquitectura militar”. Tesi doctoral. ETSAB, Barcelona, 1996.
028-195 patrimonio.indd 77 3/3/11 09:04:29
Compendio Matemático
Apologia en excusación de las fábricas
del Reino de Nápoles
ò
ò
places fortes
24. GALINDO DÍAZ, J. A. Ibidem.
25. HERNÁNDEZ RUANO, J. “Defensa y Logística: el norte valenciano en la guerra de los treinta años”. Centro de Estudios del Maestrazgo, núm. 68, 2002.
26. GALINDO DÍAZ, J. A. Ob. Cit., nota 23.
27. NOGUERA GIMÉNEZ, J. F.; GUIMARAENS IGUAL, G. “Metodología para el análisis de un fuerte abaluartado del siglo XVIII”. Castillos de España,
núm. 140, 2005.
028-195 patrimonio.indd 78 3/3/11 09:04:29
baluard revellí
espigons
glacis
glacis
baluards muralles
ò
baluards
ò
...tomar ciudad por ciudad, la menor de las cuales llevaría no menos de medio año de sitio, con enormes gastos,
pérdida de hombres y riesgo para la fortuna y reputación, porque (como dice la gente de guerra) una ciudad bien defendida
basta para arruinar un poderoso ejército.
28. www.ingenierosdelrey.com
29. PARKER, G. El ejército de Flandes y el Camino Español. 1567-1659. Alianza Editorial, Madrid, 1985, pp. 40-56.
028-195 patrimonio.indd 79 3/3/11 09:04:30
,
línia d’acostament
línia de circumval·lació
ï línia de contraval·lació
línia de redents
línia de tenalles ò
línia obsidional ï
30. FAJARDO DE TRAVECEDO, S.; FAJARDO LÓPEZ-CUERVO, I. Tratado De Castellología. Trigo Ediciones, San Fernando de Henares (Madrid), 1999,
pp. 59-60.
028-195 patrimonio.indd 80 3/3/11 09:04:30
Alcàsser: ò
ò
Albacar:
Albarrana:
BARRAN
ò ï
Aljub: ò
Almenara:
Antemural:
Antemuralles o falses bragues:
Arcabús:
ò
Ariet:
Assut:
ï
.
Baluard: ï
Barbacana: ï-
Bastida:
.
Balista
Bombarda:
Bombarda trabuquera:
Bombardeta:
Búnquer:
Cadafal:
ò
ò
Canó:
Carreu:
028-195 patrimonio.indd 81 3/3/11 09:04:30
Castre:
Catapulta:
Celloquia:
Colobrina:
Compago, cortaos o cortago:
ò
Espigó:
Espitllera:
Falconet:
Fossa:
Glacis:
ò
Helèpolis:
Maçoneria:
Matacà:
Mig canó:
Mitja colobrina:
Mig falconet:
Medina:
Morter:
ò
Mosquet:
Mota:
Munatoria:
Mur o muralla:
ï
Neurobalística:
Nurag: ò
Passavolant:
Pati d’armes:
Pedrer:
Pla, castell de:
Poliorcètica:
Pirobalística, artilleria:
Raval:
028-195 patrimonio.indd 82 3/3/11 09:04:30
Ribaudoquin:
Sacre:
Sambuca:
Sarbatana:
ï
Tàpia:
Torre mòbil:
Talaiot:
ò
Torre de l’homenatge:
ò
ï
ò
ò
028-195 patrimonio.indd 83 3/3/11 09:04:31
028-195 patrimonio.indd 84 3/3/11 09:04:43
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 85 3/3/11 09:09:52
S/Tò ò
S/Tò ò
028-195 patrimonio.indd 86 3/3/11 09:09:57
028-195 patrimonio.indd 87 3/3/11 09:10:02
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 88 3/3/11 09:10:11
028-195 patrimonio.indd 89 3/3/11 09:10:16
028-195 patrimonio.indd 90 3/3/11 09:10:30
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 91 3/3/11 09:10:41
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 92 3/3/11 09:10:49
028-195 patrimonio.indd 93 3/3/11 09:11:04
028-195 patrimonio.indd 94 3/3/11 09:11:09
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 95 3/3/11 09:11:12
028-195 patrimonio.indd 96 3/3/11 09:11:24
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 97 3/3/11 17:12:42
028-195 patrimonio.indd 98 3/3/11 09:11:42
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 99 3/3/11 09:11:45
028-195 patrimonio.indd 100 3/3/11 09:12:18
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 101 3/3/11 09:12:32
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 102 3/3/11 09:12:45
028-195 patrimonio.indd 103 3/3/11 09:12:51
028-195 patrimonio.indd 104 3/3/11 09:13:03
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 105 3/3/11 09:13:14
028-195 patrimonio.indd 106 3/3/11 09:13:24
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 107 3/3/11 09:13:34
028-195 patrimonio.indd 108 3/3/11 09:13:43
S/T
S/T
028-195 patrimonio.indd 109 3/3/11 09:13:52
028-195 patrimonio.indd 110 3/3/11 09:14:01
S/T
S/T
028-195 patrimonio.indd 111 3/3/11 09:16:01
C O N S T R U I R / E D I F I C A R
028-195 patrimonio.indd 112 3/3/11 09:16:02
ò
ò
construir edificar
Construir constru-
ere
edificar
aedes,
ò
ò
ò
House Form and Cul-
ture novetat
ï
ï
ï
ò
ò
ò
Arturo Zaragozá Catalán i Ramón París Peñaranda
cocó alambor pelleric
caduf rest barandat
ò
pedra mortina pedra picada i al-
geps rastell, sarja-
ment, volta de barandat, gerro, tauleta
d’entrebigat i pitja les eines: matràs,
argue, pern; les formes: mitja taronja,
volta de mocador farolet de melo de
moro cocó,
pallissa, caseta de volta, pelleric i
sala
028-195 patrimonio.indd 113 3/3/11 09:16:02
mestre tinga obligació de fer les voltes
o bovedes aixi de capelles com sagres-
ties y sacrari de volta grossa de pedra
mortina donant·li de gruixa palm y mig
mes que menys
ï
ï
2. SEGARRA ROCA, M. “Documentos para la
historia artística de Chert”. Boletín de la Sociedad
Castellonense de Cultura (BSCC), pp. 275-281.
Vegeu també la veu pedra mortina en Gómez-Fe-
rrer Lozano i A. M. Alcover i B. Moll, op. cit.
3. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. “Algunas actua-
ciones de mantenimiento del patrimonio arqui-
tectónico en Morella y el Maestrazgo, desde 1986
a 1988”. Centre d’Estudis del Maestrat, Segundas
Jornadas sobre Artes y Tradiciones, Castelló, 1989,
pp. 194-217.
Diccionari Alcover-Moll
ï
pedra mortina pedra
picada algeps
ittem es estat pàctat que dit
1. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Vocabulario
de arquitectura valenciana (siglos XV al XVIII). Va-
lència 2002. FULLANA, M. Diccionari de l’art y
dels oficis de la construcció. Mallorca, Moll, 1980.
ALCOVER, A. M.; MOLL, B. Diccionari català-
valencià-balear. 1963.
ò
Vocabulario de arquitectura
valenciana. Siglos XV al XVII
pedra
Diccionari de l’art i dels oficis
de la construcció
Volta d’aresta de pedra picada (dibuix J. C. Palacios).
Ermita de Santa Anna. La Jana. Els cascos són de volta
grossa de pedra mortina (dibuix de A. Zaragozá)
028-195 patrimonio.indd 114 3/3/11 09:16:03
ï
algeps
algeps
d’alabastre pardo negre paleta
voltes
d’algeps
guix algeps
gypsum.
5. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Arquitectura Gó-
tica Valenciana. Generalitat Valenciana, Valèn-
cia, 2000.
6. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. “Las bó-
vedas tabicadas en la arquitectura valenciana
durante los siglos XV y XVI”. En: MIRA, Eduard;
ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Una Arquitectura
Gótica Mediterránea. Vol II, Generalitat Valen-
ciana, València, 2003, pp. 133-156.
Alcover-Moll
la que ha estat treballada amb instru-
ments de tall per donar-li forma re-
gular per a la construcció
pedra-
piquer
mestre pedrapiquer
ò
sillería
cantería carreuat o
picapedrería
obra de
pedra picada
ò
ò
4. ZARAGOZÁ CATALÁN, A.; GÓMEZ-FE-
RRER LOZANO, M. Pere Compte, Arquitecto,
Generalitat Valenciana, València, 2006.
Escala d’algeps en el capítol del monestir de Sant Jeroni de Cotalba.
028-195 patrimonio.indd 115 3/3/11 09:16:11
sarge .
arran-
jaments
arranques
ò
ò
ò
ò
7. GARCÍA SALINERO, F. Léxico de Alarifes
de los siglos de Oro. Real Academia Española
(RAE), Madrid, 1968. ZARAGOZÁ CATALÁN,
A. La Capella Reial de l’antic Monestir de Pre-
dicadores de Valencia. Generalitat Valenciana,
València, 1997.
ò
ò algeps
ò
sardinel
rastellat
Murs de pedra en sec rematats amb pedres
disposades en rastell.
A la esquerra sarjaments de un arc (dibuix A. Zaragozá).
028-195 patrimonio.indd 116 3/3/11 09:16:12
puro estilo de las bóvedas romanas de
los tiempos de Adriano o Constantino.
Esta segunda bóveda de hormigón era
capaz de soportar su peso propio y el
de la cubierta de ladrillo además de la
sobrecarga de nieve o de tránsito y, por
tanto, era un elemento estructural ca-
paz de mantener a cubierto la catedral
aún en el caso de que se viniera abajo
la bóveda pétrea
ï
9. BASSEGODA NONELL, J. La cerámica popu-
lar en la arquitectura gótica. Barcelona, 1978.
frentum
frentum
Este examen permitió compren-
der que la bóveda de piedra quedaba
grandemente reforzada y cohesionada
por la primera capa de mortero, que la
gran pendiente entre bóveda y terrado
se ganaba con las ánforas que sin peso
de consideración llenaban un hueco
considerable y eran estables al que-
dar encajadas y que, por encima, exis-
tía una nueva bóveda de hormigón de
cal aligerada con orzas según el más
8. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. “Arquitecturas
del Gótico Mediteráneo”. MIRA, E.; ZARA-
GOZÁ CATALÁN, A. Una Arquitectura Gótica
Mediterránea. Vol. I. Generalitat Valenciana, Va-
lència, 2003, pp. 105-192. Especialment cap. 2
“Bóvedas del gótico mediterráneo”.
Gerres procedentes de una bóveda en el palau senyorial de Geldo (Alto Palancia)
028-195 patrimonio.indd 117 3/3/11 09:16:15
enlloc de ple
volta
d’algeps volta doble volta de ba-
randat
rajola de pla
volta
tapiada volta de maó de pla
ò
volta de barandat
bóveda tabicada
Al-
cover-Moll barandat
ò
tabique baran-
15. Sobre aspectes de denominació de la tècni-
ca, vegeu el treball recent de GÓMEZ-FERRER
LOZANO, M. “The Origins of Tile Vaulting in
Valencia”, Construction History, vol. 24, 2009.
ï
merino
ò
12. GONZÁLEZ BALDOVÍ, M. “Ex-convento de
Santo Domingo, Xàtiva”. Catálogo de Monumentos
y Conjunto de la Comunidad Valenciana, vol. II. Ge-
neralitat Valenciana, València, 1983, pp. 943-949.
13. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Op. cit,
nota 6. RUBIO I LLUCH, A. Documents per a
la història de la cultura catalana medieval, vol. II,
Barcelona, 2000, p. 257.
14. Entre l’extensa biografia sobre Guastavino,
vegeu HUERTA, S. (ed. Lit.), Las bóvedas de
Guastavino en América, Madrid, 1999.
Volta de barandat d’una escala.
ï
ò
10. ALMAGRO GORBEA, A. “Un aspecto cons-
tructivo de las bóvedas en Al-Andalus”. Al-Qan-
tara, vol. XXII. CSIC, Madrid, 2001.
11. AZUAR RUIZ, R. “Castillo y fortaleza de la
Atalaya. Villena”. Catálogo de Monumentos y Con-
junto de la Comunidad Valenciana, vol. II. Genera-
litat Valenciana, València, 1983, pp. 877-883.
028-195 patrimonio.indd 118 3/3/11 09:16:16
argue
cabrestante baga eslabón piu
pasador espiga pern
perno corró rodillo polija
polea talla motón ternal
cuadernal quinal quinal
matràs ar-
gue pern
cimbres
matràs
jabalcón
ò
ò
da
tabica
tauleta d’entrebigat
puntal
Tauletes d’entrebigat. Esglésies de Sant Francesc de Xàtiva. Diferents tipus de pitja (dibuix de M. Garcia-Lisón).
028-195 patrimonio.indd 119 3/3/11 09:16:18
colocaban las cimbras para los ner-
vios cuyas dovelas se parejan enci-
ma tomándolas con mortero de cal.
Luego se montaban las cerchas para
sujetar los témpanos
Jaume
I (1208-2008): arquitectura any zero
ï
16. ZARAGOZÁ CATALÁN, A; GÓMEZ-FE-
RRER LOZANO, M. Pere Compte. Arquitecto.
Generalitat Valenciana, València, 2006.17. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Jaume I (1208-
2008): arquitectura any zero, catàleg de l’exposició. Generalitat Valenciana, València, 2007.
ò
ò
Para vol-
tear una bóveda gótica es preciso si-
tuar la primera piedra que es, preci-
samente, la clave. Para realizarlo se
levanta un castillete de tablones de
madera con montantes, travesaños
y riostras y forma cuadrada en plan-
ta. En el centro y sobre el suelo se
colocaba la clave de la bóveda que
venía esculpida desde la cantera.
Se embragaba con cuerdas de ca-
ñamo o maromas y en lo alto del
castillete, sobre una plataforma o
tablero, se colocaba la calandria o
doble rueda unida por travesaños.
Las ruedas se unían con radios al
eje donde estaba el rodillo del tor-
no que giraba por el esfuerzo de los
operarios que usaban, con manos y
pies, los travesaños como escalo-
nes de una escalera sin fin, con gran
lentitud y en medio de chirridos que
recordaban las voces de la calandria
o la alondra. Una vez alcanzada la
posición deseada, se sujetaba la cla-
ve mediante traviesas. Entonces se
Matràs (Maqueta de C. Martínez).
Argue. Taulell valencià del segle XV
028-195 patrimonio.indd 120 3/3/11 09:16:21
pern
perna pierna
cúpula
cùpola
cupa
mitja taronja
Arte y Uso de la
Arquitectura
Tratado de la Montea y Cortes
de Cantería
tornillo perno .
Si yo prenia ara hun compàs e fah-
ya hun cèrquol entorn, ¿què serie lo
punt del pern en comparacio del cer-
cle? No-res, quas. (Sermons, de sant
Vicent Ferrer)
Los quatre perns i latins doctors i
gretchs inventors i mestres de Athe-
nes. (Spill, Jaume Roig)
Ballestes que… ab un petit pern
s’encaualquen molt bé. (Tirant)
Juno deessa e requeses, Pallas deessa
de honors. Venus deessa de la carn,
sots aquestes tres concupiscències lo
pern de aquest món gira. (Corella)
19. Vegeu la veu pern, en ALCOVER, A. M. i Moll,
B. Diccionari Català-Valencià- Balear. 1963.
ï
18. Op. cit., nota 4.
Grua d’eix vertical mòbil amb diferents perns segons
“Los veintiún libros de los ingenios y de las máquinas”.
Biblioteca Nacional. Madrid
028-195 patrimonio.indd 121 3/3/11 09:16:21
ò
Possiblement una de les tradicions
que amb més afecte recorden els be-
nicarlandos siga la de construir faro-
lets amb la corfa buida d’un melo de
moro. El procés és senzill: hom obre
el meló llevant-li la tapa de la tija i
en buida la polpa; després, amb un
ganivet o un punxó, dibuixa sobre la
pell perfils i baix relleus de figures tra-
dicionals (una escala, el sol i la llu-
na, un vaixellet, etc.); a continuació,
cal instal·lar una espelma a l’interior
dipositant-la sobre una base ferma
perquè no perda l’equilibri (a Beni-
carló es fa servir un caragol punxet)
i, finalment, unir amb uns cordills al
cos redó la tapa que havien tret, que
queda alçada a una certa distància
sobre el forat. L’efecte té alguna cosa
de màgic i la vivor amb què brillen les
figures quan l’avi encén la flama té la
virtud d’encisar des de fa molts anys
els més menuts. Des de fa temps, al
voltant de l’entreteniment, es canta
aquesta cançoneta que fa referència
al vell ofici de sereno:
El sereno s’ha perdut,
a la Font de la Salut.
Una agüela l’ha trobat,
amagat dins d’un forat.22
22. ANYÓ, Àlvar et al. Jocs tradicionals a Benicar-
ló. Benicarló, 2000.
volta redona
bóveda vaída
sostre voltat
ò
ò
20. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Op. cit.,
nota 1. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Op. cit.,
nota 7.
21. Ibidem.
Mitja taronja.
Volta de mocador
Farolet de meló de moro. (dibuix de M. García-Lisón)
028-195 patrimonio.indd 122 3/3/11 09:16:23
arreplegadors ò
cocó cucó
xoll
pedra en sec
pallissa
pallissa
23. GARCÍA LISÓN, M.; ZARAGOZÁ CATA-
LÁN, A. “Arquitectura rural primitiva en secà”.
Temes d’Etnografia Valenciana. València, 1983.
ò
cocó
grau
zero de l’arquitectura
pallissa caseta de volta
ò
ò
pelleric
picota
sala
Arreplegador i cocó. (dibuix de M. García-Lisón).
16. Pallissa (dibuix de M. García Lisón).
028-195 patrimonio.indd 123 3/3/11 09:16:24
ò
pedra en sec
ï
ò
guaitera ullerot
ò
tisells
atabacat
ï
barandat
ampostada
Caseta de volta (dibuix de M. García Lisón).
028-195 patrimonio.indd 124 3/3/11 09:16:25
ò
safareig
ò
24. Ibidem.
tronat entronat
ò
portó por-
ticó
atrabancar-la
ò
ï
pallissa
ò
ò
palloza
028-195 patrimonio.indd 125 3/3/11 09:16:25
ï
pelleric
pelle-
ric
ò
pelleric
ò
pilori pirolina
berlina pillory
pilloried pillory·ing
pelleric
pelleric
pelleric
pelleric
ï
costell
costell
Diccionari català-
valencià-balear
COSTELL. m. || 1. Columna o bas-
timent de fusta on eren subjectats
antigament els reus de certs delictes
i hi estaven exposats a la vergonya
pública per un temps determinat, de
vegades sense tortura, d’altres amb
qualque turment com clavament de
mans, mordasses, etc.; cast. picota.
rollo Dic-
cionari de la RAE rollo
Columna de piedra, ordinariamente
rematada por una cruz, que anti-
guamente era insignia de jurisdic-
ción y que en muchos casos servía
de picota.
picota
pelleric
ò
ò Diccio-
nari català-valencià-balear
Diccionari etimològic i complementa-
ri de la llengua catalana
pelleric
25. Ibidem.
El pelleric a Charing Cross a Londres, c. 1808.
Il·lustració del segle XVIII de perjur John Walter posat al pelleric i
el van llançar a la mort a Londres el 1732.
028-195 patrimonio.indd 126 3/3/11 09:16:29
Enciclopèdia britànica
pillory
pilori Viquipèdia
ï
Pillory
c
pellori
pilori pillo-
ria
pila
pilleur
ò
pila
ic ica pilarica
casa de la vila ajuntament
26. GRANDE GRANDE, F. Lonjas de la Comuni-
dad Valenciana. Castellón. Generalitat Valenciana,
València, 2003.Sala (dibuix de F. Grande Grande).
028-195 patrimonio.indd 127 3/3/11 09:16:29
028-195 patrimonio.indd 128 3/3/11 09:16:36
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 129 3/3/11 09:16:43
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 130 3/3/11 09:17:01
028-195 patrimonio.indd 131 3/3/11 09:17:18
028-195 patrimonio.indd 132 3/3/11 09:17:35
S/Tò ò
S/Tò ò
028-195 patrimonio.indd 133 3/3/11 09:17:56
S/Tò ò
S/Tò ò
028-195 patrimonio.indd 134 3/3/11 09:18:11
028-195 patrimonio.indd 135 3/3/11 09:18:29
028-195 patrimonio.indd 136 3/3/11 09:18:42
S/Tò ò
S/Tò ò
028-195 patrimonio.indd 137 3/3/11 09:19:00
Kaleidoscopio
Kaleidoscopio
028-195 patrimonio.indd 138 3/3/11 09:19:10
028-195 patrimonio.indd 139 3/3/11 09:19:38
028-195 patrimonio.indd 140 3/3/11 09:19:51
Kaleidoscopio
Kaleidoscopio
028-195 patrimonio.indd 141 3/3/11 09:22:08
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 142 3/3/11 17:12:52
028-195 patrimonio.indd 143 3/3/11 09:22:25
028-195 patrimonio.indd 144 3/3/11 09:22:37
Contrapuntoò
Entre cornisasò
028-195 patrimonio.indd 145 3/3/11 09:22:48
Estuco redimidoò
Capricho arquitectónicoò
028-195 patrimonio.indd 146 3/3/11 09:23:02
028-195 patrimonio.indd 147 3/3/11 09:23:16
Bisagra clásicaò
La cautivaò
028-195 patrimonio.indd 148 3/3/11 09:23:27
028-195 patrimonio.indd 149 3/3/11 09:23:43
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 150 3/3/11 09:23:58
028-195 patrimonio.indd 151 3/3/11 09:24:17
028-195 patrimonio.indd 152 3/3/11 09:24:34
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 153 3/3/11 09:24:50
028-195 patrimonio.indd 154 3/3/11 09:24:56
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 155 3/3/11 09:25:13
028-195 patrimonio.indd 156 3/3/11 09:25:18
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 157 3/3/11 09:25:29
028-195 patrimonio.indd 158 3/3/11 09:25:43
S/T
S/T
028-195 patrimonio.indd 159 3/3/11 09:25:56
028-195 patrimonio.indd 160 3/3/11 09:26:06
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 161 3/3/11 09:26:09
028-195 patrimonio.indd 162 3/3/11 09:26:19
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 163 3/3/11 09:26:30
028-195 patrimonio.indd 164 3/3/11 09:26:36
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 165 3/3/11 09:26:42
028-195 patrimonio.indd 166 3/3/11 09:26:48
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 167 3/3/11 09:26:54
028-195 patrimonio.indd 168 3/3/11 09:27:05
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 169 3/3/11 09:27:17
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 170 3/3/11 09:27:31
028-195 patrimonio.indd 171 3/3/11 09:33:18
028-195 patrimonio.indd 172 3/3/11 09:33:26
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 173 3/3/11 09:33:40
028-195 patrimonio.indd 174 3/3/11 09:33:44
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 175 3/3/11 09:33:47
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 176 3/3/11 09:33:49
028-195 patrimonio.indd 177 3/3/11 09:33:53
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 178 3/3/11 09:34:04
028-195 patrimonio.indd 179 3/3/11 09:34:14
028-195 patrimonio.indd 180 3/3/11 09:34:24
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 181 3/3/11 09:34:38
028-195 patrimonio.indd 182 3/3/11 09:34:41
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 183 3/3/11 09:34:44
028-195 patrimonio.indd 184 3/3/11 09:34:54
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 185 3/3/11 09:35:04
028-195 patrimonio.indd 186 3/3/11 09:35:14
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 187 3/3/11 09:35:28
S/T
S/T
028-195 patrimonio.indd 188 3/3/11 09:36:01
028-195 patrimonio.indd 189 3/3/11 09:36:15
S/T
S/T
028-195 patrimonio.indd 190 3/3/11 09:36:26
028-195 patrimonio.indd 191 3/3/11 09:39:19
028-195 patrimonio.indd 192 3/3/11 09:39:28
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 193 3/3/11 09:39:33
028-195 patrimonio.indd 194 3/3/11 09:39:36
S/Tò
S/Tò
028-195 patrimonio.indd 195 3/3/11 09:39:41
EL PATRIMONI A R Q U E O L Ò G I C I E L V A L E N C I À
196-312 patrimonio.indd 196 3/3/11 10:17:52
ò
ò
ò
ò
ò
ò
Treballs solts
ò
Trabajos diversos
ò
ò
Consuelo Matamoros de Villa
196-312 patrimonio.indd 197 3/3/11 10:17:52
ò
ò
ò
ò
ò ï
ò
ò
ò
Origen, natu-
raleza y antigüedad del hombre
ò
ò
196-312 patrimonio.indd 198 3/3/11 10:17:52
ò
ï
196-312 patrimonio.indd 199 3/3/11 10:17:52
196-312 patrimonio.indd 200 3/3/11 10:17:56
CABEZO REDONDO
S/T (díptic)ò
196-312 patrimonio.indd 201 3/3/11 10:17:59
RAMBLA DEL
TAMBUC
S/Tò
S/Tò
196-312 patrimonio.indd 202 3/3/11 10:18:03
196-312 patrimonio.indd 203 3/3/11 10:18:08
PARTIDA DE MURA
S/T
S/T
196-312 patrimonio.indd 204 3/3/11 10:18:17
196-312 patrimonio.indd 205 3/3/11 10:18:36
196-312 patrimonio.indd 206 3/3/11 10:18:49
ELS ESTRETS RACÓ DE RATA
S/T
S/T
196-312 patrimonio.indd 207 3/3/11 10:19:02
LA CARENCIA
S/Tò
S/Tò
196-312 patrimonio.indd 208 3/3/11 10:19:12
196-312 patrimonio.indd 209 3/3/11 10:19:20
196-312 patrimonio.indd 210 3/3/11 10:19:29
ABRIC DE LA SARGA
S/Tò
S/Tò
196-312 patrimonio.indd 211 3/3/11 10:19:37
196-312 patrimonio.indd 212 3/3/11 10:19:46
VALLTORTA-LA GASULLA
S/Tò
S/Tò
196-312 patrimonio.indd 213 3/3/11 10:20:12
PAISATGES DE PEDRA, PA RAU L E S D E V I DA
196-312 patrimonio.indd 214 3/3/11 10:20:15
ï
ò ò
ò
ò
ò
ò
ï
natural humà
ò
ï
ò
Francesc Llop i Bayo
196-312 patrimonio.indd 215 3/3/11 10:20:16
normalitat
ò
ò
ò
ò
marginadors
ò
ò
catxirulos, cacherulos catxerulos
ï
ò margi-
196-312 patrimonio.indd 216 3/3/11 10:20:17
nadors
ò
paredar
solsida
. tornar una solsida
ò
196-312 patrimonio.indd 217 3/3/11 10:20:17
196-312 patrimonio.indd 218 3/3/11 10:20:30
PARTIDA
DE SANTA BÀRBARA
S/Tò
S/Tò
196-312 patrimonio.indd 219 3/3/11 10:20:43
196-312 patrimonio.indd 220 3/3/11 10:20:57
S/Tò
S/Tò
196-312 patrimonio.indd 221 3/3/11 10:21:15
196-312 patrimonio.indd 222 3/3/11 10:21:26
S/T (díptic)ò
S/Tò
196-312 patrimonio.indd 223 3/3/11 10:21:31
S/Tò
S/Tò
196-312 patrimonio.indd 224 3/3/11 10:21:41
196-312 patrimonio.indd 225 3/3/11 10:23:37
196-312 patrimonio.indd 226 3/3/11 10:23:40
S/T
S/T
196-312 patrimonio.indd 227 3/3/11 10:23:45
196-312 patrimonio.indd 228 3/3/11 10:23:51
S/Tò
S/Tò
196-312 patrimonio.indd 229 3/3/11 10:23:57
D E L C A M P A L A C I U TAT A L G U N S E L E M E N T S R E P R E S E N T A T I U S
196-312 patrimonio.indd 230 3/3/11 10:23:58
ò
ò
ï
ï
ò ò
ò
la casa
habitada per la família troncal, aïllada dins el terreny de la propietat familiar, que treballa, del que s’autoabasteix i transmet
inalterat, i fins i tot millorat, de generació en generació.5 Un únic hereu, generalment el primogènit, rep el patrimoni fami-
liar, i amb ell el deure moral de mantenir-lo i transmetre’l [...]. És la unitat de poblament dispers i l’habitatge de l’home
que treballa la terra de manera integral, amb fins bàsicament d’autoabastiment: és agricultor, pastor i llenyater
ò
1. Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol. “Del patrimoni etnogràfic”, títol VI.
2. LLOP I BAYO. “Campanas, procesiones y trenes: hacia unos inventarios del Patrimonio Etnológico”, en http://campaners.com/francesc.llop/text.php?text=2.
(consultat en novembre de 2010). En aquest article es realitza una interessant reflexió sobre el concepte de patrimoni etnològic, que ens ha servit de base per
a plantejar la introducció a aquest capítol.
3. BESÓ ROS, A. “La construcció dels paisatges rurals valencians. Una aproximació a les principals tipologies d’arquitectures disperses”. Saitabi, nº 54,
2004, p. 88.
4. CHIARRI HURTADO, M. A. “El mas dels Ports de Morella y la Tinença de Benifassà. Descripción y análisis tipológico”. Estudis Castellonencs, nº 7.
pp. 542-543.
5. Segons CHIARRI HURTADO, M. A., “El mas de Els Ports de Morella…”, p. 542, la supressió de les primo-genitures mitjançant el decret de 30 d’agost de
1836 fa que les propietats dels masos comencen a dividir-se. Aquesta circumstància es manifesta en la seua arquitectura, en la construcció de nous habitatges
dins un mateix mas, que arriben a formar, en alguns casos, petites agrupacions de cases.
Adrià Besó Ros
196-312 patrimonio.indd 231 3/3/11 10:23:59
ï
dena ò
ò
ï
ò
estable pallissa
6. CHIARRI HURTADO, M. A. “El mas de Els Ports de Morella…”. p. 542.
7. CHIARRI HURTADO, M. A. “El mas de Els Ports de Morella…”. p. 545.
8. Segons consta en l’informe de restauració realitzat per l’arquitecta Vera Hofbauerová, el primer testimoni documental trobat fi ns aleshores que hi fa refe-. Segons consta en l’informe de restauració realitzat per l’arquitecta Vera Hofbauerová, el primer testimoni documental trobat fins aleshores que hi fa refe-
rència data de 1443, en http://www.veraarquitecta.com/restauracion/Morella-la-Vella (Consultat en novembre de 2010).
196-312 patrimonio.indd 232 3/3/11 10:24:00
forn i la pastera
crugia graner atraixos
ò ò
ò ò
9. CHIARRI HURTADO, M. A. “El mas dels Ports de Morella...”. p. 557.
10. SELMA, S. “Lavadero”, en CERDÀ, M.; GARCIA BONAFÉ, M. SELMA, S. “Lavadero”, en CERDÀ, M.; GARCIA BONAFÉ, M. Enciclopedia Valenciana de Arqueología Industrial. Valencia, IVEI, Diputación de Valen-
cia, 1995, ens ofereix un interessant análisi del tipus.
11. ZARAGOZÁ, A.; SICLUNA, R. “L’arquitectura de l’aigua en la Costera”. ZARAGOZÁ, A.; SICLUNA, R. “L’arquitectura de l’aigua en la Costera”. Papers de la Costera, 1981, nº 1, p. 74, ha documentat l’existència d’un rentador
al segle XVI a la localitat de Vallada. S. Selma, op. cit., explica la relació entre la generalització dels llavadors i la Revolució Industrial per l’ús d’un producte
material propi de la industrialització com és la ferrada, que va substituir els vells drivells o cossis de ceràmica, molt més pesats, que s’empraven en les cases
per a fer la bugada, la qual cosa va facilitar els desplaçaments amb la roba llavada dels rentadors públics a les vivendes.
196-312 patrimonio.indd 233 3/3/11 10:24:00
ï
ï
ò
ò
Apoteosi
de la ciutat de Xàtiva.
12. BESÓ ROS, A. “Hábitat y arquitectura tradicional de la comarca de Los Serranos”. Treball inèdit realitzat amb una beca del Centre d’Estudis d’Història BESÓ ROS, A. “Hábitat y arquitectura tradicional de la comarca de Los Serranos”. Treball inèdit realitzat amb una beca del Centre d’Estudis d’Història
Local de la Diputació de València. Convocatòria 1993.
13. PÉREZ GUILLÉN, I. V. Inventari de plafons ceràmics de la Comunitat Valenciana, fi txa nº 7150, en http://www.cult.gva.es/dgpa/etnologia/Detalles_ PÉREZ GUILLÉN, I. V. Inventari de plafons ceràmics de la Comunitat Valenciana, fitxa nº 7150, en http://www.cult.gva.es/dgpa/etnologia/Detalles_
etnologia.asp?IdFicha=7150 (consultat en novembre de 2010).
196-312 patrimonio.indd 234 3/3/11 10:24:00
ò
ò
ò
Atraixos:
Cossi:
ò
Dena:
Drivell: cossi
Estable:
Ferrada:
ò
Graner:
Pallissa:
Pastera:
Porta de llibret:
Taulell:
196-312 patrimonio.indd 235 3/3/11 10:24:01
S/Tò
S/Tò
196-312 patrimonio.indd 236 3/3/11 10:24:17
196-312 patrimonio.indd 237 3/3/11 10:24:35
196-312 patrimonio.indd 238 3/3/11 10:24:40
S/Tò
S/Tò
196-312 patrimonio.indd 239 3/3/11 10:24:44
S/Tò
S/Tò
196-312 patrimonio.indd 240 3/3/11 10:24:55
196-312 patrimonio.indd 241 3/3/11 10:24:59
L’ E L A B O R A C I Ó D E L’ O L I I D E L A C E R A , E L S E S PA I S D E T R E B A L L
196-312 patrimonio.indd 242 3/3/11 10:25:00
ò
ò
ò
ò ò
ò
ï
ò
ï
quintarò
ò
ò
esportinada
ò
1. Vegeu CARO BAROJA, J. Tecnología popular española. Círculo de Lectores, Barcelona, 1996, pp. 19-26.
Adrià Besó Ros
196-312 patrimonio.indd 243 3/3/11 10:25:00
mola olearia
ò
ò
ò
ò
ò
2. Per a realitzar la descripció del procés d’elaboració de l’oli hem consultat estudis realitzats a diverses comarques valencianes: CABRERA GONZÁLEZ, M.
R. Estudi de l’olivera, l’oliva i l’oli a les comarques alacantines. Instituto de Estudios Juan Gil Albert, Alicante, 1986; CENTRE D’ESTUDIS CONTESTANS.
L’olivera i l’oli al Comtat. Centre d’Estudis Contestans, Cocentaina, 1990; GREGORI; J. J. i altres. Temes de etnografia valenciana. Serie dirigida per Joan F.
Mira. Volum III. Bosc i Muntanya, Indústria tradicional, comerç i serveis. Institució Alfons el Magnànim, Valencia, 1985, pp. 128-131; SOLER, A.; YAGO, R.;
JORDÀ, R. Oficis tradicionals valencians. Tàndem, Valencia, 2004, pp. 41-50.
196-312 patrimonio.indd 244 3/3/11 10:25:01
3. Aquest conjunt ha estat estudiat per ATIENZA PEÑARROCHA, A. “La miel y la cera en la comarca de Requena y Utiel (Valencia). El almázar de Utiel”.
Oleana: Cuadernos de Cultura Comarcal, 1996, nº 11, pp. 7-37, el qual ens ha servit de base per a la descripció de les instal·lacions i dels processos productius.
196-312 patrimonio.indd 245 3/3/11 10:25:01
ò
ò
ï
ï
4. MARTÍ, A.; PÉREZ, C.; MARTÍN, L. Memoria de la restauración de la prensa de cera de Aras de los Olmos, en http://www.cult.gva.es/dgpa/etnologia/memo-
rias/ArasOlmos.htm (consultat en novembre de 2010).
5. LOMPARTE ARRUFAT, D.; QUINTANA I FONT, A. “L’apicultura tradicional a Peña-roja”. Alazet, 1989, nº 1, pp. 73-97.
196-312 patrimonio.indd 246 3/3/11 10:25:01
ò
ò
ò
196-312 patrimonio.indd 247 3/3/11 10:25:01
Almàssera:
Arbre:
Balancí:
ò
Basseta:
ò
Cànter:
Cassola:
Cuiro:
Esportí:
Esportinada:
Fornal:
Gaveta:
Gerra:
Mitja carabassa:
Mola: regló
Molí de l’oli:
Molta:
Morques:
Oli de primeres:
Oli de segones:
Oli verge:
Pasta:
Peu:
ò esportinada
Pila: ò esportinada peu.
ò pica basseta bassa
Pinyol:
Premsa:
196-312 patrimonio.indd 248 3/3/11 10:25:01
Premsada:
Quintar:
ò
Regló: ò
ò mola
Tremuja:
Tria:
Aiguamel:
Almàssera:
Bresca:
Brescam:
Cup:
Drivell:
ò
Espadelles:
Esportí:
Esportinada:
Fornal:
Fusell:
Gaveta:
ò
Peu:
Pila:
ò esportinada
Piló:
Pouet:
ò
Premsa:
Premsada:
Quintar:
ò
Rusc:
196-312 patrimonio.indd 249 3/3/11 10:25:02
S/Tò
S/Tò
196-312 patrimonio.indd 250 3/3/11 10:25:07
196-312 patrimonio.indd 251 3/3/11 10:25:12
S/Tò
S/Tò
196-312 patrimonio.indd 252 3/3/11 10:25:21
196-312 patrimonio.indd 253 3/3/11 10:25:28
196-312 patrimonio.indd 254 3/3/11 10:25:32
S/T
S/T
196-312 patrimonio.indd 255 3/3/11 10:26:57
L A R E S T A U R A C I Ó
D E C A M PA N E S I L A R E C U P E R A C I Ó D E L A P A R A U L A
P E R D U D A
196-312 patrimonio.indd 256 3/3/11 10:26:58
ò
ò
ò
ò
ò
ò
ò
ò
tocar a missa
campanero
Francesc Llop i Bayo
196-312 patrimonio.indd 257 3/3/11 10:26:58
ò
modernï
estalviar
rellotge molestant a la valenciana
ò
ò
intel·ligents
ò
ò
la Maria el Manuel la Caterina o el Vicent la Àngel la Jaume la Maria
la Vicent
196-312 patrimonio.indd 258 3/3/11 10:26:58
la Xerreta la Morlaneta el Cucú Calbinot o Sant Josep la Falsa la Borlana L’Alcin a Déu la Malaganosa La Sargantana la Grossa
la Gran la Maria RosaMaria Grossa ò
ò el tiple la tercera la mitjana i la gran la mitjana
la menuda la xicotetala Maresa ( la Valenciana
la Secana la Saguntina la Valenciana
la Tercera de Centelles la Molinera la Coheterala Barracina la Rajolera la Despertadora
la del rellotge la del Torn la dels Combregars la d’Albat la de Repicar la de Combregar la de Portaceli la de Foc
la dels Albadets Avisadoret el Cimboriet el Cimbolet el Simbolet
el Ximbolet
ï
la campana de palo la matraca los mazos les trebanelles
la truja contrapès ï
trucha ò
cabezal els gossos els tirants el soquet la ballesta el ganxo...el Vol
vuelo volteo Revolteig revoltejarel bandeo els clamors el Retorn el repic de la Xirivia
ò
196-312 patrimonio.indd 259 3/3/11 10:26:59
S/Tò
S/Tò
196-312 patrimonio.indd 260 3/3/11 10:27:06
196-312 patrimonio.indd 261 3/3/11 10:27:14
196-312 patrimonio.indd 262 3/3/11 10:27:14
S/Tò
S/Tò
196-312 patrimonio.indd 263 3/3/11 10:27:21
S/Tò
S/Tò
196-312 patrimonio.indd 264 3/3/11 10:27:30
196-312 patrimonio.indd 265 3/3/11 10:27:42
L’ O R G U E V A L E N C I À
P E L S C A M I N S D E L’ A R T, L A H I S T O R I A , L A C I È N C I A I L A L I T E R A T U R A
196-312 patrimonio.indd 266 3/3/11 10:27:43
ò
ò
novatores ò
ò modernista
ò
ò
1. La documentació més completa sobre el tema es troba a la col·lecció de monografies Orgues del País Valencià, integrada per 26 números editats a Valèn-
cia per l’Associació Cabanilles d’Amics de l’Orgue (ACAO) entre 1979-1981. La mateixa associació va publicar la revista trimestral Cabanilles, integrada per 36 números i especialitzada en temes organístics valencians, entre els anys 1982-1990. Sobre esta temàtica és també d’interés el que es reflectix a la nota següent.2. SANCHIS SIVERA, J. La catedral de Valencia. Cap. XIV. Valencia, 1909, pp. 225-6. Este capítol va ser reeditat íntegrament a València en juny de 1980 per (ACAO), com a núm. VIII de la sèrie de monografíes citada. Ibid. “Organeros medievales en Valencia.” Boletín de la Real Academia de la Historia, nº. 86. Madrid, 1925, p. 468. DOÑATE, J. Mª. “Orgue de Vila Real.” OPV núm. VII. València, maig de 1980, pp. 13, 17. ROS, V. “Apuntes para una historia de los organeros en Valencia. Siglos XIV y XV.” El órgano español. Actas del II Congreso Español de Órgano. Madrid, 1987, pp. 138, 141.
Vicent Ros Pérez
196-312 patrimonio.indd 267 3/3/11 10:27:43
ò ò ò
Sermo unius confessoris et septem artium spiritualium,
e també los doctors sonaven òrguins, car los canons grossos són los senyors.4
Escala de contemplació
Canta l’Església que en la ciutat de Déu sovint ab clar so continuadament sonen los òrguens dels sants.5
....trompes d’argent, altres guitarres, altres saltiris, altres òrguens...6
ò
ò
Terçament, ha oir instruments o cantar o fer-se cantar davant bons cantors ab òrguens o ab altres instruments o sens aquells.7
Curial e Güelfa
Aprés d’aquesta, ja pus prop de Baco, havia una altra reina, e sonava uns òrguens e cantava ab tanta dolçor de melodía, que io no crec que millor so ne millor cant fos jamés, ne sia ara, ne pusca ésser d’ací avant.8
3. MARTÍNEZ, T. Sant Vicent Ferrer. Sermons. l’Estel, València, 1993, p. 96.4. COROMINES, J. Diccionari etimològic complementari de la llengua catalana. Vol. VI, p. 110. Barcelona, 1984. Geschib, Vocab. San V. Ferrer, p. 109 del ms. 276 dels Sermons. 5. RUBIÓ, J. “L’escala de contemplació de fra Antoni Canals.” Miscelánea en homenaje a monseñor H. Anglés. Vol. II. Barcelona, 1961, p. 771.6. Ibid, pp. 772, 773.7. DESCALZO, A. “La música en la Corte de Pedro IV El Ceremonioso (1336-1387).” Acta Hist. et Arq. Medievalia. Vol. 11-12, Barcelona, 1990-1991, p. 407.
8. ANÒNIM, Curial e Güelfa. Ed. 62 i “la Caixa”, vol. 8, Barcelona, 1987, p. 306.
196-312 patrimonio.indd 268 3/3/11 10:27:43
ò
Sí com rictat no porta béns ab simas val aitant com cell qui n’és senyor,amor no val mas tant com l’amador:manxa bufant orgue fals no ret fi.(Núm. VII, 1-4)
ò
ò ò
ò
Dechado del alma de Cristo
9. ALONSO, V. “Orgues i organistes d’Alzira”. Cabanilles, núm. 14-16, València, 1985, pp. 38, 39, 72, 108, 109.
10. FURIÓ, A. “Orgue de Sueca” OPV, núm. XIII-XIV. València, 1980, pp. 7-9, 15, 17, 18, 30, 33, 35, 36.
11. ROS, V. “Noves aportacions a l’obra de l’orguener Pere Serrano”. Cabanilles, núm. 8. València, 1983, pp. 20, 21, 23, 24, 34-37.
12. DOMINGO, J. A. “Orgue d’Algemesí”, OPV, núm. XVII, València, 1981, pp. 5, 9, 10, 14-16.
196-312 patrimonio.indd 269 3/3/11 10:27:43
Ten lástima de tu ceguedad, mira la disonancia horrible, atápense las orejas de los hombres, considerando que el caño de palo o estaño, en alzando los fuelles y poniendo el dedo en la tecla, luego da su voz. Sólo el hombre, más seco que el palo y más duro que el estaño, aunque el dedo del Señor toque en su corazón por diversas vías, y aunque el Espíritu Santo envie su soplo con diversas inspiraciones, deja de responder al artífice que lo crió.13
Y esto se puede explicar con el exemplo de un Organo en un Coro. Se dice que està vivo, quando no solo hay Or-ganista que hiera las teclas, sì quien mueva el instrumento que hace que el encañonado reciba ayre, y le despida: y si falta este, se queda el Organo muerto à el sonido, aunque haya Organista que le hiera. Es el hombre Organo viviente: es Dios quien le formó, y quien le dà ayre, para que viva: y es el Organista la razón y libre alvedrio de tañer bien, ò mal. Si suenan sus obras conforme à la Ley de Dios, y à la razon, hace harmonia, y và consonante: si disuenan, no se atribuye à quien le dà que reciba y buelva el ayre, para que el Organista toque bien; sì a la mala voluntad de este, ó à la impericia, ò à su ignorancia. A el Organo, de fuera le viene el principio para sonar; y el hombre, no solo de fuera, sì de dentro, y en medio de sì, halla aquel por quien es, y existe.14
ï
ò
Batalles.
ò
13. BORJA, F. de. Seis tratados muy devotos y útiles para cualquier fiel cristiano, compuestos por el Ilustrísimo señor don Francisco de Borja, duque de Gandia y
marqués de Lombay. Imp. Mey, València, 1548, p. 234. DALMASES, C. de. El Padre Francisco de Borja. BAC Popular, Madrid, 1983, pp. 64-5.
14. GÓMEZ de TERÁN, J. E. Carta Pastoral del Ilustrísimo Señor Don Juan Elías Gómez de Terán, por la gracia de Dios, y de la Santa Sede Apostólica, Obispo
de Orihuela, del Consejo de Su Mag. Cat. Madrid, A. Marín, 1756.
15. VIVES, L. La mujer cristiana. Espasa-Calpe, Buenos Aires, 1940, p. 107.
16. PINGARRÓN, F. “La música a la parròquia de Sant Martí de València (ss. XVI-XX)”. Cabanilles, núm. 2-3, abril-setembre, València, 1982, pp. 7-13, 19, 20,
30-42, 44-47, 50-54.
17. IGUAL, A. José Esteve Bonet. Imaginero valenciano del s. XVIII. València, 1971, p. 68.
196-312 patrimonio.indd 270 3/3/11 10:27:44
ò
Romanç en la Justa Poètica de Sent Domingo ...per, mosquets i alcabussos tenen les flautes de l’orgue...18
Col·loqui entre (Carles) Vendrell, (Ramon) Polop i (Pere Jacint) Morlà en la Justa de Sent Joan del MercatVENDRELL: ...de que són vosté i Morlà la canela i canelobre i que van sempre tan junts com dos flautes en un orgue...19
Col·loqui en una Justa Poètica que hi hagué en la MercéVENDRELL: Pués girau-me carta a l’orgue: pareix trompa de París, i, ben mirat, un carranc cada flauta de per si.MORLÀ: Pués a fe que sobren manxes, i no ho diga que jo ho dic...20
Col·loqui en la Festa de Sent Josep MORLÀ: ...que en la festa han manxat molts i sols vosté ha tocat l’orgue...21
ï
18. MORLÀ, P. J. . MORLÀ, P. J. MORLÀ, P. J. Poesies i col·loquis. El Magnànim-IVEI, Biblioteca d’autors valencians, nùm. 32. València, 1995, p. 161.
19. Ibid, p. 173.
20. Ibid, p. 203.
21. Ibid, p. 251.
22. EIXARCH, J. “Orgue de Forcall.” OPV, núm. X, València, 1980, pp. 10, 11, 21-23. ROS, V. “Nous documents sobre orgues del Maestrat.” Cabanilles,
núm. 22, València, 1987, p. 24.
196-312 patrimonio.indd 271 3/3/11 10:27:44
ò
...lo quarto fosc de la panxa,i com si fos una manxa,la ventilla li descobri.***¿Han oït los grans clamorsque fan los canons de batre?,pues cregués no pareix atrede tots ells la petería,que una forta bateriade canons de vint-i-quatre.23
Comèdia bribona sobre el Romanç de Gayferos i Melisenda Los amors de Melisenda
NOVATORES
Compendio Mathematico
ï
Compendio ï
Musurgia universalis sive ars magna consoni et disoni ò
ò
Harmonie Univer-selle
23. MULET, F. Tractat del pet. Dècimes 35 i 45. Moderna, València, 1989, pp. 65, 75.
24. BELLVESER, R. El “Pare” Mulet (1624-1675). Un enigma desvelado. El Magnànim-IVEI. València, 1989, p. 173.
25. TOSCA, V. Compendio Mathematico, tom II, llibre VI. València, 1757, pp. 438, 489.
26. Ibid., pp. 418, 419.
27. TOSCA, V. Op. cit., pp. 426, 433.
28. Ibid, pp. 414, 418.
29. Ibid, pp. 414, 415.
30. CALLADO, E. Inmunidad eclesiástica y delincuencia en el s. XVII. València, 2003, p. 143.
196-312 patrimonio.indd 272 3/3/11 10:27:44
Compendio
17 Apuntamientos para las Constitu- ciones que han de hazer en la insigne Universidad de Valencia en lo tocante a las Mathematicas
El 13 dará la Música especulativa... los tres géneros de la música; sus puntos y escala, a quien llaman la Mano; los 12 modos, las reglas de componer con la explicación de algunos instrumentos músicos, particular-mente del órgano; y lo del Ecco.
ò
Pensamientos literarios
Tres sistemas son los que me atrevo a decir que sin mucho trabajo puedo publicar. Uno siguiendo el método de Francisco Sánchez de las Brozas, maestro común no sólo en España sino en toda Europa, el cual (como los estoicos) hermanó la dialéctica con la retórica y de ambas hizo un órgano muy bien templado.Después el maestro Pedro Juan Núñez dio una perfectísima idea de la lógica de Aristóteles esparcida en varios libros, que juntos en un volumen en que precede el libro de las cinco voces de Porfirio forman el órgano que armoniosamente ordenó Andrónico Rhodio, peripatético ilustre.34
Digo que el Órgano rhetórico y oratorio, que me ha regalado Vm., me ha sonado mejor que a los Sres. Censo-res, que le han prohibido en las aulas de esa escuela, a quienes tal vez les sonaría mejor el que tañía el famoso valenciano Cabanillas.35
ò
31. LEÓN TELLO, F. J. La teoría española de la música en los siglos XVII y XVIII. CSIC, Madrid, 1973, pp. 57-59.
32. BLASCO, F. J. La música en Valencia. Apuntes históricos. Alacant, 1896, pp. 45, 46. RUIZ de LIHORY, J. La música en Valencia. València, 1903,
pp. 179, 379.
33. NAVARRO, V. Tradició i canvi científic al País Valencià modern (1660-1720): Les ciències físicomatemàtiques. València, 1985, pp. 31, 52, 122, 126, 129, 135,
147, 237.
34. MAYANS, G. Pensamientos literarios que propuso Don Gregorio Mayans i Síscar, bibliotecario del rey nuestro señor y catedrático del Código de Justiniano en
la Universidad de Valencia al excelentísimo señor D. José Patiño, caballero de las órdenes del Toisón y de Santiago, etc. en ocasión de dedicar a su excelencia el libro
intitulado Cartas morales, militares, civiles y literarias de varios autores españoles. Madrid, 1734. Hi ha una edició d’Antoni Mestre al volum I de les Obras
completas del cèlebre il·lustrat, València, 1984, pp. 241-260. També hi ha una edició dins de l’Antología de textos de la Ilustración Valenciana, a càrrec de N. Bas
i J. F. Benavent. Alfons el Magnànim, València, 1998, pp. 39-71, i en què estes dues cites apareixen a les pp. 49, 51.
35. FINESTRES, J. Epistolari II. núm. 1146, Biblioteca Balmes, Barcelona, 1934, p. 572.
196-312 patrimonio.indd 273 3/3/11 10:27:44
Yo no puedo llevar el corazón en las manos, para hacerle ver a todos. Ni los (jesuitas) expulsos querrán dar tes-timonio de las misiones domésticas que les tengo hechas, desde el punto en que empecé a conocer que aquello era un órgano donde no sonaba flauta que no fuera a impulso del aire.36
ò
ò
ò ò
ò
36. OLAECHEA, R. “Un crítico prudente: el ex-jesuita Francisco X. de Olóriz (1730-1814).” Studia historica et philologica in honorem M. Batllori.
Roma, 1984, p. 745.
37. Consulteu bàsicament els treballs de F. Pingarrón i altres estudiosos a les publicacions indicades a les dues primeres notes, sobretot el núm. 10-11 de la
revista Cabanilles.
38. MIRAVET, R. i PASTOR, J. “La dinastía de los organeros Turull a lo largo del s. XVIII y comienzos del XIX.” Nassarre, vol. XVI, 1, Saragossa, 2000.
pp. 187-248.
39. EXIMENO, A. D. Lazarillo Vizcardi. Vol. I. Madrid, 1873, pp. 255-6; Vol. II p. 156.
40. BERNAT i BALDOVÍ, J. Un ensayo fet en regla. Obra completa. Vol. 1. Sueca, 1997, p. 51. Ibid. L’agüelo pollastre, p. 245. Ibid. Cheroni y Bartoleta o La viuda
y el escolá, pp. 269, 272. ESCALANTE, E. La Moma; La Patti de Peixcadors. Teatre original complet. Vol. II, València, 1995, pp. 1148, 1166, 1886.
196-312 patrimonio.indd 274 3/3/11 10:27:44
ò
L’Emperador Constantino Y al oír así en EspañaInventà una contradansa, Tan forta trompeteria,Que al compás d’un orgue chino Feren dos flautes de cañaLa ballá el Sultán en Fransa: Uns cegos de la Ollería.42
ò
ò
L’agüelo pollastre ò
ò
ò
ò
ò
Eixe orgue de Sollanaencara és tan celebrat,perquè li falta una teclatenint complet el teclat.
L’organiste de Sollana
41. BERNAT i BALDOVÍ, J. La donsayna. Núm. 7. 12-1-1845. Obra completa. Vol. 5. Sueca, 1997, p. 101.
42. . Ibid. p. 159.
43. Ibid. Vol. 1, p. 245.
44. PRECIADO, D. “Un organero de renombre internacional poco conocido en España: El aragonés P. Diego Cera.” Musicología de la SEM, vol. IV, núm. 2.
1981, pp. 319-321.
45. MOLERES, J. L’orgue de Sollana. Crònica de la XVII Assemblea de Cronistes Oficials del Regne de València. 1988, pp. 397-406.
196-312 patrimonio.indd 275 3/3/11 10:27:45
Romanç dels 4 trobadors Ferits al cor,
…la santa veu de l’orgue...46 …Sona l’orgue sagrat ab veu dolcíssima...47
Mi soledad
…Ni el órgano acompaña los cantaresDel monge penitente en su plegaria...48
ò
Corpus Christi
Pasacalles
ò
ï
Melonar de Valensia,
46. LLORENTE, T. Poesía Valenciana Completa. Tres i Quatre. València, 1983, p. 352.
47. Ibidem, p. 205.
48. BOIX, V. Mi soledad. Obras literarias selectas. València, 1880, p. 323.
49. MIRÓ, G. Nuestro padre San Daniel. Col. Austral, A 224. Madrid, 1991, pp. 125, 127.
50. BLASCO IBÁÑEZ, V. La catedral. Capítols I, II, V-VIII.
51. CIGES, M. La romería. Madrid, 1996, p. 154.
52. GIL ALBERT, J. Crónica General. Lucrecia Bori. Obra completa. Vol. 4, València, 1983, p. 229.
53. VICENT, M. Tranvía a la Malvarrosa. Madrid, 1994, p. 79.
54. JUST, J. Blasco Ibáñez i València. El Magnànim-IVEI. Biblioteca d’autors valencians, núm. 18. València, 1990, pp. 119, 121, 122.
55. LLOMBART, C. i SANMARTIN, J. F. Melonar de Valensia. València, 1877, pp. 114, 117, 123.
196-312 patrimonio.indd 276 3/3/11 10:27:45
L’orgue canta ensems amb totes ses flautes, amb tots els seus xiulets, amb tots els seus registres, en acordada multitud. És veu de violí i veu de viola. És veu de fagot i de xirimia. És veu de trèmolo fort, de trèmolo suau, de quinzena, d’octava tapada, de violí de tretze, dels vells i les velles, d’oboè, de clarí, de baixoncel. És veu de bombarda, de cimbel, de cimbel baix. És veu de nasard i de trompeta bastarda i de trompeta. És veu de tro i veu de salm. És la veu que s’anomena vox coelorum i la veu que s’anomena unda maris.57
ò
ò
ò
56. CALVET, A. (GAZIEL). Memòries II. Ed. 62 i “la Caixa”, vol. 69. Barcelona, 1981, p. 90.
57. D’ORS, E. Gualba, la de mil veus. Ed. 62 i “la Caixa”, vol. 34. Barcelona, 1987, p. 122.
Canons de 24:
Contres:
Jocs o registres:
Jocs o registres partits:
Peanes:
Secret de corredores:
Trompeteria de batalla:
Ventilles:
196-312 patrimonio.indd 277 3/3/11 10:27:45
S/Tò
S/Tò
196-312 patrimonio.indd 278 3/3/11 10:27:53
196-312 patrimonio.indd 279 3/3/11 10:28:04
S/Tò
S/Tò
196-312 patrimonio.indd 280 3/3/11 10:28:15
196-312 patrimonio.indd 281 3/3/11 10:28:30
L ’ H E R È N C I A I N TA N G I B L E
196-312 patrimonio.indd 282 3/3/11 10:28:32
ò
ò
ï
ò
ò
ï
ò
ò
ò
Luis Pablo Martínez Sanmartín i Fco. Javier Martín Noguera
196-312 patrimonio.indd 283 3/3/11 10:28:33
ï
ò
ò
Agüelo
ï
ò ò
ï ï
ò
ò
196-312 patrimonio.indd 284 3/3/11 10:28:33
ï ò
ò
Roà
ò
Judiada ï joïos
ò
ò
ò ï
196-312 patrimonio.indd 285 3/3/11 10:29:36
ò
ò
ò ò
enramà,
ò agüelo
bovos
196-312 patrimonio.indd 286 3/3/11 10:29:37
ò ò ò
ò
ò
ï
ò
ò
ï
ò
ï ò
196-312 patrimonio.indd 287 3/3/11 10:29:37
Caceria Negrito
ò
ï
196-312 patrimonio.indd 288 3/3/11 10:29:37
ò ï
ò
ò
ò
ò
ò
ò
ò-
196-312 patrimonio.indd 289 3/3/11 10:29:37
C U LT U R A O A G R I C U LT U RA ?
196-312 patrimonio.indd 290 3/3/11 10:29:38
ò
cultura ò cultiu de la terra ò
virgos de Visenteta Ubus
ò ò
ò
ò
literatura sicalíptica ò albergínia carxofa
tomata tramús bresquilla fava figa moniato
ben assaonat netejar la canyota tallar
brossa figues paleres esquilades herba rasposa
ressecar les males herbes
ò
ò
caduf cadufos
ò
Braç braçal tanda filà ò
parle vosté calle vosté ordinària
collir collir taronges agafar agarrar
Jesús Huguet Pascual
196-312 patrimonio.indd 291 3/3/11 10:29:39
Fesa dantell
dentell ò escletxa canó
fesa de Sotos fesa de Ressalany fesa de l’abocador
degotar
ò
fes
fesa bancal
perpal
l’aixada
Aixada cassada de cavar de galló o pent aixadella aixadó càvec aixadell lligó llegó tràmec caveguet xàpol
magall eixartell ò
ï
ï
l’escorredor de l’anyell
Alfaia
ò trapig
ò
196-312 patrimonio.indd 292 3/3/11 10:29:39
S/Tò
196-312 patrimonio.indd 293 3/3/11 10:29:49
196-312 patrimonio.indd 294 3/3/11 10:29:55
S/T
S/T
196-312 patrimonio.indd 295 3/3/11 10:30:01
196-312 patrimonio.indd 296 3/3/11 10:30:06
S/T
S/T
196-312 patrimonio.indd 297 3/3/11 10:30:13
S/T
S/T
196-312 patrimonio.indd 298 3/3/11 10:30:21
196-312 patrimonio.indd 299 3/3/11 10:30:26
TRES EXEMPLES
DESTACATS
196-312 patrimonio.indd 300 3/3/11 10:30:27
ò
ò
ò
ï
ï
ï
ò
El Noticiero Universal ò
Rubén Muñoz Martí
196-312 patrimonio.indd 301 3/3/11 10:30:27
ò
ò
ò
ï
ò
ò ï
ï
Viaje pintoresco e histórico
ò
196-312 patrimonio.indd 302 3/3/11 10:30:28
ò
ò
ï
ò
ò
ò
ò
ò
ò
ò
cortile
ò-
196-312 patrimonio.indd 303 3/3/11 10:30:28
ï
ï
ò
ò ò
ò
ò
ò ò
cortile
ï
196-312 patrimonio.indd 304 3/3/11 10:30:28
ï
ò
cortile
ï
196-312 patrimonio.indd 305 3/3/11 10:30:28
196-312 patrimonio.indd 306 3/3/11 10:30:44
La poesiaò
L’escalaò
196-312 patrimonio.indd 307 3/3/11 10:30:58
196-312 patrimonio.indd 308 3/3/11 10:31:07
S/Tò
S/Tò
196-312 patrimonio.indd 309 3/3/11 10:31:17
196-312 patrimonio.indd 310 3/3/11 10:31:30
S/Tò
S/Tò
196-312 patrimonio.indd 311 3/3/11 10:31:43
52-53, 210-211, 250-251
44-45, 86-87, 202-203
132-137
66-67, 226-227, 254-255,
156-157, 252-253
92-93
192-193, 200-201, 222-223
56-57, 164-167
144-149
54-55, 174-177
172-173, 212-213, 224-225
182-183
100-103, 178-179
90-91, 168-171, 264-265, 293
84-85, 152-155
46-47, 138-141
48-49, 218-221
158-159, 206-207, 294-299
68-69, 108-111
128-129, 260-263
62-65, 310-311
42-43, 130-131, 306-307
208-209, 278-279
50-51, 150-151, 236-237
88-89, 162-163, 228-229
60-61, 96-97, 142-143
106-107, 194-195
104-105,180-181,280-281
58-59, 94-95, 160-161
98-99, 238-241
188-191, 204-205
184-187, 308-309
Índex per fotògrafs
196-312 patrimonio.indd 312 3/3/11 10:31:43
EXPRESIONESDEL PATRIMONIO
313-366 patrimonio traduc.indd 313 7/3/11 13:17:56
313-366 patrimonio traduc.indd 314 7/3/11 13:17:57
Restaura CV. 15 años recu-
perando nuestro Patrimonio
313-366 patrimonio traduc.indd 315 7/3/11 13:17:57
Expresions del Patrimoni. Fotografía i
Llengua.
Expresiones del Patrimonio. Fotografía y
Lengua,
313-366 patrimonio traduc.indd 316 7/3/11 13:17:57
Màxim
obturabamos tapando
el objetivo con un tapón de cartón…obteníamos unas foto-
grafías publicitarias de escasa tirada en las que virábamos
el color sepia y coloreábamos con pincel y anilinas
Publipress
Valencia. Una visión Oscura, Estam-
pas Naci-onales, La vieja España de los 70, Iconografía del
Franquismo, “Retratos de grandes personajes etc...
“Ateo, antimilitarista y antisistema;
odio el capitalismo y la globalización”
1. Conversación mantenida con Francesc Jarque, diciembre 2010.
Las Provincias
Agencia Europa Press
Hoja del Lunes
Cien años de historia gráfica de Valencia
Historia del Fútbol Valenciano Historia de las fa-
llas Las fallas en su tinta Libro de la riada.
Ribera del Júcar
Ro-
dalies: fotografías de José María y José Vicente Penalba.
Semana Gráfica Valencia - Atracción
ABC
313-366 patrimonio traduc.indd 317 7/3/11 13:17:57
Sistole o diastole, Eurofrisia
Planeta Bicicleta
Pobles Abandonats. Els paisat-
ges de l’Oblit Lugares para el encuentro. Calles y plazas
de la Comunidad Valenciana La huella morisca en tierras
valencianas
El País Canal 9 ADN
AS o Superdeporte
313-366 patrimonio traduc.indd 318 7/3/11 13:17:58
Caminos que nos llevan a distintos puertos y siempre nos
dejan con un bombeo en los oídos, que es el sonido de
nuestro propio silencio.
Nuestra soledad, reflejada en distintos tiempos, como ob-
servadores del interior.
Cada obra muestra un estado que nos es común a todos.
Siempre en tercera persona, para vernos desde fuera.
En este espacio-tiempo, es un proceso de varios años, se ve
una evolución y una búsqueda de la expresión pura sin más.
Antología poética Es-
tados y caminos de la soledad, De la casa a la fienestra y
O los diablos de mi vida expreso lo que me
sale.... por ello escribo fotografía y sueño
2. MTRAKER, http://matraker.es/ Actualizada: el 2 de enero 2009,
fecha de consulta: 10 diciembre 2010.
Pronto apareció en mí la ne-
cesidad de denunciar a través de la fotografía la destruc-
ción del paisaje....ya no era tan necesario la belleza de la
forma para fotografiar la fealdad de los paisajes modifica-
dos por el hombre, con el encuadre y el rigor es suficiente
New Topographics
Photographs of a Man-Altered Landscape.
313-366 patrimonio traduc.indd 319 7/3/11 13:17:58
Annali de architettura,
FMR, Proyectos o Arquitectura viva,
La arquitectura del Convento del Carmen
de Valencia,
Catálogo de Monumentos de la Comunidad Valenciana
Arquitectura e interiorismo Arquitectura
Vi On, Geometría, Casa Viva
Levante.
Saber mirar
Conocer Valencia a través de su
arquitectura
La arquitectura popular de Peñíscola.
La
experimentación que nos plantemos en este caso, con-
siste en desandar el camino andado desde la fotografía
analógica a la digital.
Metrópolis, Once upon a time…, Pure, Some Space
(Uncertain), Paraíso, Suburbia, Chile, Ciudades Efímeras,
Atacama, Roma
Politècnica de Valèn-
cia;
.
313-366 patrimonio traduc.indd 320 7/3/11 13:17:58
Las Parcas
Aun-
que es difícil hablar de la propia obra (...) a la vista de los
lugares a fotografiar, pensé en los personajes que habían
poblado aquellos espacios, y sentí que su presencia con-
tinuaba habitándolos, sus espíritus errantes continuaban
flotando entre los peñascos y las torres, sujetos a la tierra
por finos hilos, presos de sus emociones, encerrados en si
mismos, ajenos al devenir de los años y al margen de estos
nuevos pobladores.3
Bajo esta patina de nueva reali-
dad, los monumentos o edificios restaurados se nos pre-
sentan como parte de una escenografía, un decorado que
una vez diseñado y catalogado se abre al público(...)estas
fotografías conforma una acta notarial donde las nuevas
circunstancias serán recordadas en un futuro.
3. Conversación mantenida con Cayetano Fernández, diciembre
2010.
4. Conservación matenida con Paco Valverde, diciembre 2010.
Patrimonio distorsionado o Distorted Heri-
tage,
ofrecer una
mirada silente para que el espectador complete su vacío,
irrumpa en su quietud y reconstruya en su historia y sen-
tido, su propio arcano, un film de misterio o un recuerdo
que como la atávica piedra fotografiada, parece persistir al
implacable devenir del tiempo
Puntas
de flecha. Nuevas Trayectorias en el arte contemporáneo,
una completa declaración de intenciones en
apoyo a los valores más destacados de cuantos aportan di-
namismo y personalidad específica a los circuitos del arte
contemporáneo de nuestra tierra.6
5. Conservación matenida con Jesús Rivera Quirante, diciembre
2010.
6. Catálogo Puntas de flecha, Nuevas trayectoria en el arte contempo-
raneo valenciano, Valencia, 2009. Coordinación y edición José Luis
Pérez Point y Vicenta Belenguer Dolz con textos de María Llanos
Alonso entre otros.
313-366 patrimonio traduc.indd 321 7/3/11 13:17:59
Kéyah
El paisaje es la arqui-
tectura frágil de la mirada. Es inconstante y discontinuo
a pesar de los esfuerzos por sostenerlo. Su veracidad y la
memoria que lo configura siempre al borde de la duda. En
el paisaje, las cosas aparecen y desaparecen: el paisaje
es un murmullo, un rumor, una turbulencia. Dado que es
inconstante, el control de este paisaje (tanto íntimo como
público) es una dedicación que implica un coste. El paisa-
je es en un espacio de interferencia. El paisaje es definido
y redefinido, destruido y reconstruido, inventado y borra-
do. El temor de su caída, la inminencia de su accidente,
su alteración, alimentan el esfuerzo por su sustentación.
El paisaje se agota, porque tiene una duración, y nuestro
tiempo es un tiempo de paisaje en caída. Un paisaje es un
tramo de tiempo, una arquitectura de conflicto, entre lo
real y lo simulado, entre lo íntimo y su control, al borde
del desplome.
Observación del paisaje como un decorado sobre el que
se superponen capas, como una arquitectura inconstante,
como un cuerpo en proceso. Tentativa de narración de la
inconstancia de la mirada, de la fragilidad del paisaje, de
la evanescencia del decorado, de la discontinuidad de la
arquitectura, entendidas como un espacio simbólico y po-
lítico en su laberinto temporal, en su inestabilidad y caída.
Tentativa de escritura de la imposibilidad de su definición,
tentativa de escritura de la lógica de la decepción.7
62 días
6. Conversación mantenida con Albert Corbí, diciembre 2010.
313-366 patrimonio traduc.indd 322 7/3/11 13:17:59
mutante,
Con estos nuevos escenarios establezco una relación
emocional que me condiciona y obsesiona reconstruir des-
de la ficción fotográfica, transformándolos para recoger su
memoria y obtener datos desde lo personal y lo colectivo.
Del proceso de trabajo obtengo unas imágenes fotográfi-
cas que combinan un universo de posibilidades de lenguaje
postmediático, es decir, sobre la fusión, hibridación y lo
que ya no es en sí fotografía sino el sedimento de muchos
lenguajes.8
8. Conversación mantenida con María Zárraga, diciembre 2010.
La obra de Antonio Alcaraz participa de esa sensibilización
hacia el patrimonio industrial. Su cámara recorre lugares y
paisajes industriales, recoge últimos testimonios fabriles e
ingenieriles, enmarca y selecciona imágenes que posible-
mente no volvamos a encontrarnos. Busca documentación,
se interesa por su historia y se introduce en sus espacios
de trabajo hoy vacíos y obsoletos.
Después su obra nos trasmite esta historia, estos datos,
esta sensibilidad hacia el elemento industrial, y la memoria
del lugar permanece. Esta es su contribución a la conser-
vación de la conservación del patrimonio industrial. Pero
además, Antonio Alcaraz, dota a la imagen industrial con
un nuevo valor estético, resaltando sus características, sus
formas, sus conceptos, revalorizando este patrimonio y
elevándolo al estado puramente artístico. 9
9. Catálogo de Antonio Alcaraz. Arte e Industria. Sala d’exposicions
Centre Cívic Antic Sanatori, Sagunto, 2006, pp. 7-16. Texto de In-
maculada Aguilar Civera.
313-366 patrimonio traduc.indd 323 7/3/11 13:17:59
pantà
pantanet
Horta, Horta Vella Hortetes
boquera
4. GIL OLCINA, A.; MORALES, A. Hitos históricos de los regadíos españoles. Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimenta-ción, 1992.
assuts, fonts, rodes o pous
assut
presa
rafa resclosa
al-sudd,
2. SANCHIS, C.; HERMOSILLA, J.; IRANZO, E. “Entorn al pa-trimoni hidràulic del regadiu històric valencià”. En: Patrimoni rural valencià, Saitabi, nº. 54, 2004.3. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991.
1. BARCELÓ, M. El diseño de espacios irrigados en Al-Andalus: un enunciado de principios generales. I coloquio de historia y medio físi-co, XV-XLVII, Almeria.
313-366 patrimonio traduc.indd 324 7/3/11 13:18:00
qanats, qanats
qanats
pous
nòrias de
sang sénies saniya,
pous
catúfols
7. HERMOSILLA, J. (dir.). Las galerías drenantes del Sureste de la Península Ibérica. Uso tradicional del agua y sostenibilidad en el Me-diterráneo español. Madrid, Ministerio de Medio Ambiente, 2006.8. CAVANILLES, A. J. (1795-1797). Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Va-lencia. Reproducción facsímil. Valencia, Ediciones Albatros, 1985.9. HERMOSILLA, J. (dir.). Los regadíos históricos españoles: pai-sajes culturales, paisajes sostenibles. Madrid, Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, 2010.
ullals
ullals
qanats
fonts, caves, alcavons o mines d’aigua
lumbrera, registre, pou d’aireació o tèntol
6. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991.
parats
Font, naixement,
manantial, broll, gorg o ullal
fonts
manantials
5. BERNABÉ, J. M. “Obras hidráulicas tradicionales en el regadío de Petrer (Vall del Vinalopó)”. En: Los paisajes del agua. Libro ju-bilar dedicado al profesor Antonio López Gómez. Universitat de València, Universitat d’Alacant, 1989.
313-366 patrimonio traduc.indd 325 7/3/11 13:18:00
pouets reg a poal o
per carabassí
escorredors
taona
(arcs, mines o sifons)
12. BUTZER, K. W. et. al. “Orígenes de la distribución intercomu-nitaria del agua en la Sierra de Espadán”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al profesor Antonio López Gómez. Universi-tat de València, Universitat d’Alacant, 1989.
polaina
pilars
arbre
matxo
alberca safareig
mota/andàmit
molineta
sénia
sénies
rodes,
nac-ûra.
vapors
fumerals
motors
tancat
motors turbines
tancats
ullals
pouet, taona, poal o carabassí.11 pouet
10. MARCO, J. B.; SANCHIS, C. “Una aproximación a la evolución de los regadíos valencianos. Infraestructura, hidrología e hidráuli-ca”. En: El patrimonio histórico de la ingeniería civil en la Comu-nidad Valenciana. Valencia, Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de la Comunidad Valenciana, 2003.11. LÓPEZ, A. “Riegos y cultivos en las huertas valencianas”. En XX Congreso Geográfico Internacional, Inst. Elcano-Inst. Estudios Pirenaicos. CSIC, 1964.
313-366 patrimonio traduc.indd 326 7/3/11 13:18:00
arc
arcs o arcades
canal
sifó
canos
17. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991.
ramal, regadora reguer
des-
aiguador sobreeixidor
almenara
l-man¯ahir
se-
quiol, sequió o canal,
escala,
anguilera,
escorrentia, escorredor o assarb
aqüeducte
16. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991.
>
>
séquia alsãqiya
séquia, séquia mare o séquia major
braçal
roll
(Vega de Valencia o Camp de Túria), fila (Baix Millars)
fil
13. HERMOSILLA, J. (dir.). Los regadíos históricos españoles: pai-sajes culturales, paisajes sostenibles. Madrid, Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, 2010.14. MATEU, J. “Assuts i vores fluviales regades al País Valencià me-dieval”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al pro-fesor Antonio López Gómez. Universitat de València, Universitat d’Alacant, 1989.15. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991.
313-366 patrimonio traduc.indd 327 7/3/11 13:18:01
qanats
basses o alberques
safareigs
o bassetes sénies, va-
pors o motorets
aljub al-yubb
18. CAVANILLES, A. J. (1795-1797). Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valen-cia. Reproducción facsímil. Valencia, Ediciones Albatros, 1985.19. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991.
partidors
llengües
de dents
Séquia Comuna d’Ènova Sé-
quia Reial del Xúquer sistar divisió Séquia Major
de Sagunt quadrat Reial Séquia de Moncada cano
Séquia Reial d’Alcoi canet partidor
mòvil Séquia Major d’Elx) roll
ull
trestellador, torn, paleta tapó
parada o comporta
alters alterons
basses y aljubs
basses aljubs
andrones
mina
minat, alcavó, ga-
leria, túnel, boquera albelló
qanat
mines
albellons
minetes
boqueres
alcavons
els partidors
313-366 patrimonio traduc.indd 328 7/3/11 13:18:01
molins fari-
ners, molins arrossers, batans o molins de drap, fàbriques
o molins de llum, serreries, ferreries, martinets, molins
de pòlvora, caldereries, fàbriques paperes,
molí hidràulic
20. ROSSELLÓ I VERGER, V. M. “Els molins d’aigua de l’Horta de València”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al profesor Antonio López Gómez. Universitat de València, Universi-dad de Alicante, 1989.
fregadors
lavaderos de los buenos
lavaderos de los
enfermos
abeurador
ambeurador,
pica pileta
llavador llavaner
safareig
313-366 patrimonio traduc.indd 329 7/3/11 13:18:01
ESTEPA
Regadíos Históricos
El Patrimonio del agua en el Valle de
Ayora-Cofrentes (1999) Los sistemas de regadío en La Costera. Paisaje
y Patrimonio (2003); La Arquitectura del agua en el Riu Magre. Alcalans-
Marquesat (2004) El regadío histórico en la comarca de Requena-Utiel.
Geografía y Patrimonio (2005); Los Riegos de la Safor y la Valldigna. Agua,
Territorio y Tradición (2005); Los Paisajes de Regadío en el Alto Palancia
Sistemas y elementos hidráulicos (2006); Las Riberas del Xúquer: Paisa-
jes y patrimonio Valenciano (2006); Los regadíos tradicionales del Vinalo-
pó. Alto y Medio (2007); El patrimonio hidráulico del Bajo Túria: L’Horta de
València (2007); Las vegas tradicionales del Alto Turia: sistemas y paisajes
de regadío (2008); Los regadíos históricos del Turia Medio: La Serranía y
el Camp de Turia (2009); Los regadíos históricos del Baix Millars-La Pla-
na (2009); Los regadíos tradicionales y el patrimonio hidráulico del Alto
Mijares, Teruel (2010); Los riegos tradicionales de La Marina Alta: las
cuencas hidrográficas del Girona y Gorgos (2010).
Jorge Hermosilla Pla y Martín Peña Ortiz
ESTEPA (Estudios del Territorio, del Paisaje y del Patrimonio)
Departament de Geografia, Universitat de València
galliponts,
escales o mesuradors galliponts, ponts o pontarrons
escales o escaletes
esglaons
mesurador
batà
fàbrica de llum
21. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991.
313-366 patrimonio traduc.indd 330 7/3/11 13:18:02
azud
deben esta apela-
ción a que las casetas que sobre los azudes resguardan
los tornos, tenían la forma de torreón o castell, y en ellos
se albergaban, cuando el caso lo exigía, una especie de
guardia que impedía los desmanes que pudieran come-
terse en las contiendas tan frecuentes entre los moriscos
y los cristianos en tiempos medievales y aún posteriores”.
almenaras
5. LÓPEZ ELUM, P. Ob. cit., nota 4.6. DANVILA, A. El Régimen Histórico Legal de las Aguas del río Turia. Valencia, 1917, p. 6.7. ALONSO DURÁ, A. “La Almenara fortificada del Javalí de la ace-quia Mayor de Benaguasil”. Castillos de España, nº. 150-151, 2008.
Hispania habet multas turris et positas locis altis, quibus
utuntur et speculis et propugnaculis adversus latrones.
Inde conspectis primo navibus hostium, dactum est signum
Hasdrubali (Ad Urbe Condita, Libro XXII) (Hay en Hispania
muchas torres situadas en lugares elevados que sirven de
atalayas y de defensa contra los ladrones. Desde allí se
divisaron por primera vez las naves enemigas y se dio señal
a Asdrúbal. Año 217 a. C.)3
vías
alcázar o celloquia
albacares
medinas
ravales
2. BOIRA MAIQUES, J. V. Las torres del litoral valenciano. Gene-ralitat Valenciana, Conselleria de Infraestructuras y Transporte, Valencia, 2007, p. 21.3. LIVIO, T. Historia de Roma: La Segunda Guerra Púnica. Tomo I: Libro 22.19 Edición de Antonio Ramírez de Verger y Juan Fernán-dez Valverde. Alianza Editorial, Madrid, 1992, p. 197.4. LÓPEZ ELUM, P. Los castillos valencianos en la Edad Media. Materiales y técnicas constructivas. Biblioteca Valenciana, Conselle-ria de Cultura y Educación, Valencia, 2002, pp. 78-79.
Utilitas, Firmitas y Venustas
munatoria
poliorcética
talaiots, nuraghis
castros,
1. FORCADA MARTÍ, V. Torres y Castillos de la Provincia de Caste-llón. Sociedad Castellonense de Cultura, 1992.
313-366 patrimonio traduc.indd 331 7/3/11 13:18:02
almenas.14
motas
de
llano
muro o muralla
tapial mampostería sillar
torres
14. RAMOS BENITO, A. “Introducción al castillo en la iconografía medieval”. Castillos de España, 2008, nº. 150-151.
bunkers.
bombarda helépolo.10
pirobalística
10. FAJARDO DE TRAVECEDO, S.; FAJARDO LÓPEZ-CUER-VO, I. Tratado de Castellología. Trigo Ediciones, San Fernándo de Henares, (Madrid), 1999, p. 51.11. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ob. cit., p. 51.12 MARQUÉS DE LOZOYA. Historia de España. Salvat, 1968.13. FAJARDO DE TRAVECEDO, S.; FAJARDO LÓPEZ-CUER-VO, I. Tratado de Castellología. Trigo Ediciones, San Fernando de Henares (Madrid), 1999, p. 15.
neurobalísticos
pirobalísticos
8. LÓPEZ ELUM, P. Ob. cit., nota 4.9. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ingenios de guerra hasta el siglo XIX. La Máquina y la Historia, nº. 8. Quirón ediciones, Valladolid, 1996, pp. 31, 49.
313-366 patrimonio traduc.indd 332 7/3/11 13:18:02
Torre del Homenaje
aljibe
patio de armas
pirobalísticas
truenos búzanos o busacos
19. ALONSO DURÁ, A. “La almenara fortificada del Javalí de la acequia Mayor de Benaguasil”. Castillos de España, 2008 nº. 150-151.
Dictionnaire raisonné de L´architecture
française du XI au XVI siècle
cadalsos
bolaños
en recodo
15. ESTEBAN LORENTE, J. F. “El hombre, la balística y la medi-da. Consideraciones para la restauración de cadalsos y techumbres en los castillos del siglo XI. Abizanda, Fantova y Loarre”. Artigrama, nº. 6-7, 1989-1990. 16. VITRUVIO POLIÓN, M. Los diez libros de Arquitectura. Cá-pitulo III.17. TORRES BALBÁS, L. “Las puertas en recodo en la arquitectura hispano-musulmana”. Al-Andalus, nº. XXV,1968.18. ALONSO RUIZ, M. M. “Torres puerta cristianas en recodo simple: el caso de Guadalajara y su provincia”. Castillos de España, nº. 150-151, 2008, pp. 41-49.
móviles sambucos bastidas
catapultas o
balistas
aproche
ariete
almenas
albarranas
albacar
antemural
aspilleras
matacanes
cadalso
313-366 patrimonio traduc.indd 333 7/3/11 13:18:03
Compendio Matemático
Apología en excusación de las fábricas del Reino de
Nápoles
24. GALINDO DÍAZ, J. A. Ibidem. 25. HERNÁNDEZ RUANO, J. “Defensa y Logística: el norte va-lenciano en la guerra de los treinta años” Centro de Estudios del Maestrazgo, nº. 68, 2002.26. GALINDO DÍAZ, J. A. Ob. cit., nota 23.
Teoría y Práctica de la forti-
ficación conforme a las medidas y defensas destos tiempos
Examen de Fortificación ...
Estoque de la guerra y arte militar
El arquitecto
perfecto
Escuela Militar de fortificación ofensiva y defen-
siva, Tratado de fortifi-
cación o arquitectura militar
23. GALINDO DÍAZ, J. A. “El conocimiento constructivo de los ingenieros militares del siglo XVIII. Un estudio de la formalización del saber técnico a través de los tratados de arquitectura militar”. Tesis Doctoral. ETSAB, Barcelona, 1996.
bombardas
trabuqueras morteros pedreros cortaos
compagos cortagos bombardeta pasavolante
ribadoquín cerbatanas falconetes
cañones medios cañones, cule-
brinas, medias culebrinas, sacres, falconetes medios
falconetes ribadoquines
mosquetes
culebrinas, cañones pedreros.21
20. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ob. cit., p. 71.21. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ob. cit., p. 72.22. DE LOS RÍOS, V. Discurso sobre los ilustres autores e inventores de artillería que han florecido en España desde los Reyes Católicos hasta el presente. Madrid, Joaquín Ibarra, 1767. Discurso para la apertura de la escuela de táctica de artillería, dicho en el real colegio militar de Segovia. Joaquín Ibarra, 1773.
313-366 patrimonio traduc.indd 334 7/3/11 13:18:03
línea de aproches
línea de circunvalación
línea de contravalación
línea de redientes
línea de tenazas
línea obsidional
Alcázar:
Albacar:
Albarrana:
30. FAJARDO DE TRAVECEDO, S.; FAJARDO LÓPEZ-CUER-VO, I. Tratado de Castellología. Trigo Ediciones, San Fernando de Henares, (Madrid), 1999, pp. 59-60.
glacis
glacis
baluartes murallas
baluartes
“ ...tomar ciudad por ciudad, la menor de las cuales llevaría no
menos de medio año de sitio, con enormes gastos, pérdida de
hombres y riesgo para la fortuna y reputación, porque (como
dice la gente de guerra) una ciudad bien defendida basta para
arruinar un poderoso ejército”.
28. www.ingenierosdelrey.com29. PARKER, G. El ejército de Flandes y el Camino Español. 1567-1659. Alianza Editorial, Madrid, 1985, pp. 40-56.
plazas fuertes
baluarte o revellín
espaldones
27. NOGUERA GIMÉNEZ, J. F. y GUIMARAENS IGUAL, G. “Metodología para el análisis de un fuerte abaluartado del siglo XVIII”. Castillos de España, nº. 140, 2005.
313-366 patrimonio traduc.indd 335 7/3/11 13:18:03
Helépolo o Helópolis:
Mampostería:
Matacán:
Medias culebrinas:
Medina:
Morteros o Pedreros:
Mosquete:
Mota:
Munatoria:
Muro o muralla:
Neurobalística:
Nuraghi:
Pasavolante:
Patio de armas:
Pedrero:
Poliorcética:
Bombarda trabuquera:
Bombardeta:
Búnkers:
Cadalso:
Cañón:
Castros:
Catapulta:
Celloquia:
Cerbatana:
Compagos, Cortao o Cortagos:
Culebrina:
Espaldón:
Falconete:
Foso:
Glacis:
Aljibe:
Almenara:
Antemural:
Antemurallas o falsas bragas:
Arcabuz:
Ariete:
Aspillera:
Azud:
.
Baluarte:
Barbacana:
Bastida:
.
Balista:
Bolaño:
Bombarda:
313-366 patrimonio traduc.indd 336 7/3/11 13:18:04
:
pedra mortina, pedra picada y algeps; rastell,
sarjament, volta de barandat, gerres, tauleta d’entrevigat
pitja : matràs, argue, pern; : mitja
taronja, volta de mocador farolet de meló de moro;
cocó, pallissa, caseta de volta, pellerich
sala.
Vocabulario de arquitectura valenciana. Si-
glos XV al XVII
Diccionari de
l’art i dels oficis de la construcció
cons-truere
eodos
House Form and Culture
novedad
Pirobalística:
Raval:
Ribadoquín:
Sacres:
Sambuco:
Sillar:
Tapial:
Torres móviles o de asedio:
Talaiot:
Torre del Homenaje:
313-366 patrimonio traduc.indd 337 7/3/11 13:18:04
gypsum
Sarges
37. GARCÍA SALINERO, F. Léxico de Alarifes de los Siglos de Oro. Madrid, Real Academia Española, RAE, 1968. ZARAGOZÁ CA-TALÁN, A. La Capella Reial de l’antic Monestir de Predicadores de Valencia. Generalitat Valenciana, Valencia, 1997.
34. ZARAGOZÁ CATALÁN, A.; GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Pere Compte, arquitecto. Generalitat Valenciana, Valencia, 2006.35. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Arquitectura Gótica Valenciana. Generalitat Valenciana, Valencia, 2000.36. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. “Las bóvedas tabicadas en la arquitectura valenciana durante los siglos XV y XVI”. En: MIRA, E.; ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Una Arquitectura Gótica Mediterránea, vol II, Generalitat Valenciana, Valencia, 2003, pp. 133-156.
ittem es estat pàc-
tat que dit mestre tinga obligació de fer les voltes o bovedes
aixi de capelles com sagresties y sacrari de volta grossa
de pedra mortina donant·li de gruixa palm y mig mes que
menys”
31. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Vocabulario de arquitectura valenciana. SS. XV al XVIII. Valencia, 2002. FULLANA, M. Dicciona-ri de l’Art y dels oficis de la construcció, Moll, Mallorca, 1980. AL-COVER, A. M.; MOLL, B. Diccionari català-valencià-balear, 1963.32. SEGARRA ROCA, M. “Documentos para la historia artística de Chert”. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (B.S.C.C.), pp. 275-281. Véase también la voz “pedra mortina” en: GÓMEZ-FERRER LOZANO, M.; ALCOVER, A. M.; MOLL, B. Ob. cit.33. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. “Algunas actuaciones de manteni-miento del patrimonio arquitectónico en Morella y el Maestrazgo, desde 1986 a 1988”. Centro de Estudios del Maestrazgo, Segundas jornadas sobre artes y tradiciones, 1989, pp. 194-217.
313-366 patrimonio traduc.indd 338 7/3/11 13:18:04
Tabique.
baranda,
tabica
44. Entre la extensa biografía sobre Guastavino, véase HUERTA, S. (ed. Lit.). Las bóvedas de Guastavino en América, Madrid, 1999.45. Sobre aspectos de denominación de la técnica, véase el reciente trabajo de GÓMEZ-FERRER LOZANO, M.. “The Origins of Tile Vaulting in Valencia”. Construction History, vol. 24, 2009.
tránsito y, por tanto, era un elemento estructural capaz de
mantener a cubierto la catedral aún en el caso de que se
viniera abajo la bóveda pétrea”
39. BASSEGODA NONELL, J. La cerámica popular en la arquitec-tura gótica. Barcelona, 1978.40. ALMAGRO GORBEA, A. ”Un aspecto constructivo de las bóvedas en Al-Andalus”. Al-Qantara, vol. XXII. Madrid, C.S.I.C., 2001.41. AZUAR RUIZ, R. “Castillo y fortaleza de la Atalaya. Villena”. En: Catálogo de Monumentos y Conjunto de la Comunidad Valen-ciana. Vol. II, Generalitat Valenciana, Valencia, 1983, pp. 877-883.42. GONZÁLEZ BALDOVÍ, M. “Ex-convento de Santo Domingo, Xàtiva”. En: Catálogo de Monumentos y Conjunto de la Comunidad Va-lenciana. vol. II. Generalitat Valenciana, Valencia, 1983, pp. 943-949.43. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Op. cit., nota 6. RUBIO y LLUCH, A. Documents per a la història de la cultura catalana me-dieval. Vol. II, Barcelona, 2000, p. 257.
frentum
frentum
“Este examen permitió comprender
que la bóveda de piedra quedaba grandemente reforzada y
cohesionada por la primera capa de mortero, que la gran
pendiente entre bóveda y terrado se ganaba con las ánforas
que sin peso de consideración llenaban un hueco considera-
ble y eran estables al quedar encajadas y que, por encima,
existía una nueva bóveda de hormigón de cal aligerada con
orzas según el más puro estilo de las bóvedas romanas de
los tiempos de Adriano o Constantino. Esta segunda bóveda
de hormigón era capaz de soportar su peso propio y el de la
cubierta de ladrillo además de la sobrecarga de nieve o de
38. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. “Arquitecturas del Gótico Medi-teráneo”. En: MIRA, Eduard; ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Una Arquitectura Gótica Mediterránea. Vol. I, Generalitat Valenciana, Valencia, 2003, pp. 105-192. Especialmente cap. 2 “Bóvedas del gótico mediterráneo”.
313-366 patrimonio traduc.indd 339 7/3/11 13:18:05
Sermon
Spill
Tirant lo Blanc, Joanot Martorell
cúpola
48. Op. cit., nota 4.49. Véase la voz “pern” en ALCOVER A.M.; MOLL, B. Diccionari català-valencià-balear, 1963.
forma cuadrada en planta. En el centro y sobre el suelo se
colocaba la clave de la bóveda que venía esculpida desde
la cantera. Se embragaba con cuerdas de cáñamo o ma-
romas y en lo alto del castillete, sobre una plataforma o
tablero, se colocaba la calandria o doble rueda unida por
travesaños. Las ruedas se unían con radios al eje donde
estaba el rodillo del torno que giraba por el esfuerzo de
los operarios que usaban, con manos y pies, los travesaños
como escalones de una escalera sin fin, con gran lentitud
y en medio de chirridos que recordaban las voces de la ca-
landria o la alondra. Una vez alcanzada la posición dese-
ada, se sujetaba la clave mediante traviesas. Entonces se
colocaban las cimbras para los nervios cuyas dovelas se
parejan encima tomándolas con mortero de cal. Luego se
montaban las cerchas para sujetar los témpanos.
matras
matraç
46. ZARAGOZÁ CATALÁN, A.; GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Pere Compte. Arquitecto. Generalitat Valenciana, Valencia, 2006.47. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Jaime I Arquitectura Año Cero, ca-tálogo de la exposición. Generalitat Valenciana, Valencia, 2007
matràs
matràs
matràs
“Para voltear una bóveda
gótica es preciso situar la primera piedra que es, precisa-
mente, la clave. Para realizarlo se levanta un castillete de
tablones de madera con montantes, travesaños y riostras y
313-366 patrimonio traduc.indd 340 7/3/11 13:18:05
cocó cucó
xoll
cocons
pallissa
pallissa
pa-
llissa
tisells
pallissa
pallissa
atabacat
am-
postada
23. GARCÍA LISÓN, M.; ZARAGOZÁ CATALÁN, A. “Arquitectu-ra rural primitiva en secà. Temes d’Etnografia Valenciana, Valencia, 1983.
carló es fa servir un caragol punxeut) i, finalment, unir amb
uns cordills al cos redó la tapa que havien tret, que queda
alçada a una certa distància sobre el forat. L’efecte té algu-
na cosa de màgic i la vivor amb què brillen les figures quan
l’avi encén la flama té la virtud d’encisar des de fa molts
anys els més menuts. Des de fa temps, al voltant de l’en-
treteniment, es canta aquesta cançoneta que fa referència
al vell ofici de sereno:
El sereno s’ha perdut,
a la Font de la Salut.
Una agüela l’ha trobat,
amagat dins d’un forat”.52
La cuarta
picota
arreplegaors
52. ANYÒ, A. et al. Jocs tradicionals a Benicarló. Benicarló, 2000.
Arte y Uso de la Arquitectura
Tratado de la Montea y Cortes de Cantería
“Possiblement una de les tradicions que amb més afec-
te recorden els benicarlandos siga la de construir faro-
lets amb la corfa buida d’una sandia. El procés és senzill:
hom obre el meló llevant-li la tapa de la tija i en buida la
polpa; després, amb un ganivet o un punxó, dibuixa so-
bre la pell perfils i baix relleus de figures tradicionals
(una escala, el sol i la lluna, un vaixellet, etc.); a conti-
nuació, cal instal·lar una espelma a l’interior dipositant-la
sobre una base ferma perquè no perda l’equilibri (a Beni-
20. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Op. cit., nota 1. ZARAGO-ZÁ CATALÁN, A. Op. cit., nota 7.51. Ibidem.
313-366 patrimonio traduc.indd 341 7/3/11 13:18:05
Picota
pelleric
Diccionari català-valencià-balear
Diccionari etimològic i complemen-
tari de la llengua catalana,
pellerich
pellerich
pelleric
costell cos-
tell
“Costell m. Columna o bastiment de fusta on eren subjectats
antigament els reus de certs delictes i hi estaven exposats a
la vergonya pública per un temps determinat, de vegades sen-
se tortura, d’altres amb qualque turment com clavament de
mans, mordasses, etc.; cast. picota.
Columna de piedra, ordinariamente rematada
por una cruz, que antiguamente era insignia de jurisdicción y
que en muchos casos servía de picota”.
pelleric
pallissa.
palloza
pallisses
tronat entronat
pallisses
canyís
enllatat
a llata per canal
reguerot
aguillons
xupet- carxofa
casetes de volta
pallisses
de l’u
re-
guerots
safareig
pallisses
54. Ibidem.25. Ibidem.
mescla
planeres
rocalla
enfosquint-les lluït
lliscar
emblanqui-
nats
guaitera ullerot,
pallissa
barrot
golfes
porta de quadra
passadors
portó porticó
atrabancar-la
313-366 patrimonio traduc.indd 342 7/3/11 13:18:06
Institut d´estudis Valencians
Treballs Solts
pelleric
pelleric
pilori pirolina berlina
pillory pilloried pillorying
pelleric
pillory
pilori.
pelleric
Pillory
c.
pellori pilori
pilloria
pila
pilleur
pila
pilarica
56. GRANDE GRANDE, Francisco. Lonjas de la Comunidad Valen-ciana. Castellón. Generalitat Valenciana, Valencia, 2003.
313-366 patrimonio traduc.indd 343 7/3/11 13:18:06
Consuelo Matamoros de Villa
Trabajos Varios
313-366 patrimonio traduc.indd 344 7/3/11 13:18:06
57. Ley 16/1985, de 25 de junio, de Patrimonio Histórico Español. “Del patrimonio etnográfico”, título VI. 58. LLOP I BAYO. “Campanas, procesiones y trenes: hacia unos LLOP I BAYO. “Campanas, procesiones y trenes: hacia unos inventarios del Patrimonio Etnológico”, en http://campanes.com/francesc.llop/text.php?text=2. (Consultado en noviembre de 2010). En este artículo realiza una interesante reflexión sobre el concepto de patrimonio etnológico, que nos ha servido de base para plantear la introducción a este capítulo.
marginadors
paredadors
paredar
solsida
tornar. tornar una solsida
paredadors paredadores
caseta de piedra en
seco
barracas
barraca
marginadors
catxerulos o catxirulos,
313-366 patrimonio traduc.indd 345 7/3/11 13:18:06
establo pajar
artesa
granero
atraixos
65. CHIARRI HURTADO, M. A. “El mas dels Ports de Morella...”, p. 557.
63. CHIARRI HURTADO, M. A. “El mas dels Ports de Morella … “. p. 545.64. Según consta en el informe de restauración realizado por la ar-Según consta en el informe de restauración realizado por la ar-quitecta Vera Hofbauerová, el primer testigo documental encontra-do hasta entonces que hace referencia a esta cuestión data de 1443, en http://www.veraarquitecta.com/restauracion/Morella-la-Vella (Consultat en novembre de 2010).
“la casa habitada por la familia troncal, aislada den-
tro del terreno de la propiedad familiar, que trabaja, del
que se autoabastece y transmite inalterado, e incluso me-
jorado, de generación en generación61. Un único heredero,
generalmente el primogénito, recibe el patrimonio famili-
ar, y con él el deber moral de mantenerlo y transmitirlo
[...]. Es la unidad de poblamiento disperso y la vivienda del
hombre que trabaja la tierra de manera integral, con fines
básicamente de autoabastecimiento: es agricultor, pastor
y leñador”
dena
59. BESÓ ROS, A. “La construcció dels paisatges rurals valencians. Una aproximació a les principals tipologies d’arquitectures disper-ses”. Saitabi, nº. 54, 2004, p. 88.60. CHIARRI HURTADO, M. A. “El mas dels Ports de Morella y la Tinença de Benifassà. Descripción y análisis tipológico”. Estudis Castellonencs, 7, pp. 542-543.61. Según Chiarri Hurtado, M. A.: El mas dels Ports de Morella… Según Chiarri Hurtado, M. A.: El mas dels Ports de Morella… p. 542, la supresión de las primogenituras mediante el decreto de 30 de agosto de 1836 hace que las propiedades de las masías empiecen a dividirse. Esta circunstancia se manifiesta en su arquitectura en la construcción de nuevas viviendas dentro una misma masía, que llegan a formar en algunos casos pequeñas agrupaciones de casas.62. CHIARRI HURTADO, M. A. El mas dels Ports de Morella … p. 542.
313-366 patrimonio traduc.indd 346 7/3/11 13:18:07
Apoteosis de la ciudad de Xàtiva.69
69. PÉREZ GUILLÉN, I. V. Inventari de plafons ceràmics de la Comunitat Valenciana, ficha nº. 7.150, en http://www.cult.gva.es/dgpa/etnologia/Detalles_etnologia.asp?IdFicha=7150 (Consultado en noviembre de 2010).
68. BESÓ ROS, A. “Hábitat y arquitectura tradicional de la comar-ca de Los Serranos”. Trabajo inédito realizado con una beca del Centro de Estudios de Historia Local de la Diputación de Valencia. Convocatoria 1993.
66. SELMA, S. “Lavadero”, en CERDÀ, M.; GARCIA BONAFÉ, M. Enciclopedia Valenciana de Arqueología Industrial. Valencia, IVEI, Diputación de Valencia, 1995, nos ofrece un interesante aná-lisis del tipo.67. ZARAGOZÁ, A. ; SICLUNA, R. “L’arquitectura de l’aigua en la ZARAGOZÁ, A. ; SICLUNA, R. “L’arquitectura de l’aigua en la Costera”. Papers de la Costera, 1981, nº. 1, p. 74 ha documentado la existencia de un lavadero em el siglo XVI en la localidad de Vallada. Selma, S.: Op. cit, explica la relación entre la generalización de los lavaderos y la Revolución Industrial por uso de un producto materi-al propio de la industrialización como es la herrada, que sustituyó a los viejos drivells o barreños de cerámica, mucho más pesados, que se empleaban en las casas para hacer la colada, lo cual facilitó los desplazamientos con la ropa para lavar a los lavaderos públicos.
313-366 patrimonio traduc.indd 347 7/3/11 13:18:07
1. Véase CARO BAROJA, J. Tecnología popular española. Círculo de Lectores, Barcelona, 1996, pp. 19-26.
Artesa:
Barreño:
Dena:
Establo:
Granero:
trojes
Lebrillo:
Mostrador:
Pajar:
Puerta de librillo:
Trojes:
313-366 patrimonio traduc.indd 348 7/3/11 13:18:07
2. Para realizar la descripción del proceso de elaboración del aceite hemos consultado estudios realizados a varias comarcas valencia-nas: CABRERA GONZÁLEZ, M. R. Estudi de l’olivera, l’oliva i l’oli a les comarques alacantines. Instituto de Estudios Juan Gil Albert, Alicante, 1986; CENTRE D’ESTUDIS CONTESTANS. L’olivera i l’oli al Comtat. Centre d’Estudis Contestans, Cocentaina, 1990; GREGORI; J. J. y otros. Temes de etnografia valenciana. Serie dirigi-da per Joan F. Mira. Vol. III. Bosc i Muntanya, Indústria tradicional, comerç i serveis. Institució Alfons el Magnànim, Valencia, 1985, pp. 128-131; SOLER, A., YAGO, R. y JORDÀ, R. Oficis tradicionals valencians. Tàndem, Valencia, 2004. pp. 41-50.
mola
olearia
313-366 patrimonio traduc.indd 349 7/3/11 13:18:07
Almazara:
Árbol:
Balancín:
3. Este conjunto ha sido estudiado por ATIENZA PEÑARROCHA, A. “La miel y la cera en la comarca de Requena y Utiel (Valencia). El almázar de Utiel”. Oleana: cuadernos de cultura comarcal, nº. 11, 1996, pp. 7-37, el cual nos ha servido de base para la descripción de las instalaciones y de los procesos productivos.4. MARTÍ, A.; PÉREZ, C.; MARTÍN, L. Memoria de la restauración de la prensa de cera de Aras de los Olmos, en http://www.cult.gva.es/dgpa/etnologia/memorias/ArasOlmos.htm (consultado en noviem-bre de 2010).5. LOMPARTE ARRUFAT, D.; QUINTANA I FONT, A. L’apicultura tradicional a Peña-roja. Alazet, nº. 1, 1989, pp. 73-97.
313-366 patrimonio traduc.indd 350 7/3/11 13:18:07
Encapachadura:
Hornal:
Eje:
Gaveta:
Pie:
Pila:
Bolo:
Pocito:
Prensa:
Prensadura:
Quintal:
Colmena:
Aceite virgen:
Pasta:
Pie:
Pila:
Orujo:
Prensa:
Prensadura:
Quintal:
Ruello:
Tolva:
Decantación:
Aguamiel:Almazara:
Panal:
Cerón:Cubo:
Lebrillo:
Ventriles:
Capacho:
Balsita:
Cántaro:
Cazuela:
Cuero:
Capacho:
Encapachadura:
Hornal:
Gaveta:
Tinaja:
Media calabaza:
Muela:
Molino del aceite:
Molienda:
Alpechines:
Aceite de primeras:
Aceite de segundas:
313-366 patrimonio traduc.indd 351 7/3/11 13:18:08
ahorrar
porque todos tenemos reloj y no
necesitamos que continúe molestando el de la torre.
a la valenciana: tocar a misa
campanero
moderno
313-366 patrimonio traduc.indd 352 7/3/11 13:18:08
la Maresa
la Valenciana la Seca-
na la Saguntina
la
Valenciana
la Tercera de Centelles
la Molinera, la Coetera
la Barracina, la Rajolera
la Despertadora
la del Rellotge
la del Torn (
la dels Combregars la d’Albat, la de Repicar, la
de Combregar, la de Portaceli , la de
Foc
la
dels Albadets Avisadoret
el Cimboriet
, el Cimbolet , el Simbolet
el Ximbolet
la campana de palo la ma-
traca los mazos les trebanelles
truja
trucha
cabezal
els gossos, els tirants, el soquet, la ballesta, el
ganxo...
vol
vuelo volteo revolteig
revoltejar bandeo
els clamors retorn
repic de la Xirivia
la Maria, el Manuel, la Caterina el Vicent
,
la Àngel, la Jaume, la Maria,
la Vicent
la Xerre-
ta, la Morlaneta, el Cucú
Calbinot Sant Josep
la Falsa la Borlana, l’Alcin a Déu, la
Malaganosa, la Sargantana
la Grossa la Gran
Maria Rosa
Maria Grossa
tiple, tercera, mitjana
gran mitjana
menuda xicoteta
313-366 patrimonio traduc.indd 353 7/3/11 13:18:08
Sermo unius
confessoris et septem artium spiritualium,
e també los doctors sonaven òrguins, car los canons grossos són los senyors…
Escala de contemplació,
Canta l’Església que en la ciutat de Déu sovint ab clar so continuadament sonen los òrguens dels sants
... trompes d’argent, altres guitarres, altres saltiris, altres òrguens...
3. MARTÍNEZ, T. Sant Vicent Ferrer. Sermons. L’Estel. València, 1993, p. 96.4. COROMINES, J. Diccionari etimològic complementari de la llen-gua catalana. Vol. VI. Barcelona, 1984, p. 110. Geschib, Vocab. San V. Ferrer, p. 109 del ms. 276 de los Sermons.5. RUBIÓ, J. “L’escala de contemplació de fra Antoni Canals.” Mis-celánea en homenaje a monseñor H. Anglés. Vol. II, Barcelona, 1961, p. 771.6. Ibidem, pp. 772, 773.
novatores
Renaixença
2. SANCHIS SIVERA, J. La catedral de Valencia. Cap. XIV, Valencia, 1909, pp. 225-6. Este capítulo fue reeditado íntegramente en Valen-cia en junio de 1980 por (ACAO), como nº. VIII de la serie de mono-grafías citada. Ibidem. “Organeros medievales en Valencia.” Boletín de la Real Academia de la Historia, nº. 86, Madrid, 1925, p. 468. DO-ÑATE, J. Mª “Órgano de Villa Real.” OPV, nº. VII, Valencia, mayo de 1980, pp. 13, 17. ROS, V. “Apuntes para una historia de los organeros en Valencia. Siglos XIV y XV.” El órgano español. Actas del II Congreso Español de Órgano, Madrid, 1987, pp. 138, 141.
1. La documentación más completa sobre el tema se encuentra en la colección de monografías Órganos del País Valenciano, integrada por 26 números editados en Valencia por la Assciació Cabanilles d’Amics de l’Orgue (ACAO) entre 1979-1981. La misma asociación publicó la revista trimestral Cabanilles, integrada por 36 números y especializada en temas organísticos valencianos, entre los años 1982-1990. Sobre esta temática, es también de interés lo que se refleja en la nota siguiente.
313-366 patrimonio traduc.indd 354 7/3/11 13:18:09
Carta pastoral
... Y esto se puede explicar con el exemplo de un Organo
en un Coro. Se dice que está vivo, quando no solo hay
Organista que hiera las teclas, sì quien mueva el ins-
trumento que hace que el encañonado reciba ayre, y le
despida: y si falta este, se queda el Organo muerto à el
sonido, aunque haya Organista que le hiera. Es el hombre
Organo viviente: es Dios quien le formó, y quien le da ayre,
para que viva: y es el Organista la razón y libre alvedrio de
tañer bien, o mal. Si suenan sus obras conforme à la Ley
de Dios, y à la razon, hace armonía, y va consonante: si
disuenan, no se atribuye à quien le da que reciba y buelva
el ayre, para que el Organista toque bien; sì a la mala
voluntad de este, ó à la impericia, o à su ignorancia. A
el Organo, de fuera le viene el principio para sonar; y el
hombre, no solo de fuera, sì de dentro, y en medio de sì,
halla aquel por quien es, y existe.
Batallas.
14. GÓMEZ de TERÁN, J. E. Carta Pastoral del Ilustrísimo Señor Don Juan Elías Gómez de Terán, por la gracia de Dios, y de la Santa Sede Apostólica, Obispo de Orihuela, del Consejo de Su Mag. Cat. Madrid, A. Marín, 1756.15. VIVES, L. La mujer cristiana. Espasa-Calpe, Buenos Aires, 1940, p. 107.
Dechado del alma de Cristo
Ten lástima de tu ceguedad, mira la disonancia horrible,
atápense las orejas de los hombres, considerando que el
caño de palo o estaño, en alzando los fuelles y ponien-
do el dedo en la tecla, luego da su voz. Sólo el hombre,
más seco que el palo y más duro que el estaño, aunque
el dedo del Señor toque en su corazón por diversas vías,
y aunque el Espíritu Santo envie su soplo con diversas
inspiraciones, deja de responder al artífice que lo crió.
13. BORJA, F. de. Seis tratados muy devotos y útiles para cualquier fiel cristiano, compuestos por el Ilustrísimo señor don Francisco de Borja, duque de Gandia y marqués de Lombay. Valencia, Imp. Mey, 1548, p. 234. DALMASES, C. de. El Padre Francisco de Borja. BAC Popular, Madrid, 1983, pp. 64-5.
... Terçament, ha oir instruments o cantar o fer-se cantar
davant bons cantors ab òrguens o ab altres instruments
o sens aquells...7
Curial e Güelfa
... Aprés d’aquesta, ja pus prop de Baco, havia una altra
reina, e sonava uns òrguens e cantava ab tanta dolçor de
melodia, que io no crec que millor so ne millor cant fos
jamés, ne sia ara, ne pusca ésser d’ací avant…8
Si com rictat no porta béns ab si
mas val aitant com cell qui n’és senyor,
amor no val mas tant com l’amador:
manxa bufant orgue fals no ret fi.
7. DESCALZO, A. “La música en la Corte de Pedro IV El Cere-monioso (1336-1387).” Acta Hist. et Arq. Medievalia. Vol. 11-12. Barcelona, 1990-1991, p. 407.8. ANÓNIMO, Curial e Güelfa. Ed. 62 i “la Caixa”. Vol. 8, Barce-lona, 1987, p. 306.9. ALONSO, V. “Órganos y organistas de Alzira” Cabanilles, nº. 14-16. Valencia, 1985, pp. 38, 39, 72, 108, 109.10. FURIÓ, A. “Órgano de Sueca”, OPV, nº. XIII-XIV, Valencia, 1980, pp. 7-9, 15, 17, 18, 30, 33, 35, 36. 11. ROS, V. “Nuevas aportaciones a la obra del organero Pedro Se-rrano” Cabanilles, nº. 8, Valencia, 1983, pp. 20, 21, 23, 24, 34-37.12. DOMINGO, J. A. “Órgano de Algemesí”, OPV, nº. XVII, Valen-cia, 1981, pp. 5, 9, 10, 14-16.
313-366 patrimonio traduc.indd 355 7/3/11 13:18:09
Comèdia bribona sobre el Romanç de Gayferos i Melisenda Los amors de Melisenda
Novatores
Compendio Mathematico
Compendio
Musurgia universalis sive ars magna consoni et disoni
Harmonie Univer-selle
Compendio
24. BELLVESER, R. El “Pare” Mulet (1624-1675). Un enigma des-velado. El Magnànim-IVEI, Valencia, 1989, p. 173. 25. TOSCA, V. Compendio Mathematico, tomo II, libro VI, Valen-cia, 1757, pp. 438, 489.26. Ibidem, pp. 418, 419.27. TOSCA, V. Op. cit., pp. 426, 433.28. Ibidem, pp. 414, 418.29. Ibidem, pp. 414, 415.30. CALLADO, E. Inmunidad eclesiástica y delincuencia en el s. XVII. Valencia, 2003, p. 143.31. LEÓN TELLO, F. J. La teoría española de la música en los siglos XVII y XVIII. CSIC, Madrid, 1973, pp. 57-59.
i, ben mirat, un carranc
cada flauta de per si.
MORLÀ: Pués a fe que sobren manxes,
y no ho diga que jo ho dic...
Col·loqui en la Festa de Sent Josep
MORLÀ: ...que en la festa han manxat molts
i sols vosté ha tocat l’orgue...
... lo quarto fosc de la panxa,
i como si fos una manxa,
la ventilla li descobri.
------
¿Han oït los grans clamors
que fan los canons de batre?,
pués cregués no pareix atre
de tots ells la petería,
que una forta batería
de canons de vint-i-quatre.
20. Ibidem, p. 203.21. Ibidem, p. 251.22. EIXARCH, J. “Órgano de Forcall.” OPV, nº. X, Valencia, 1980, pp. 10, 11, 21-23. ROS, V. “Nuevos documentos sobre órganos del Maestrazgo.” Cabanilles, nº. 22, Valencia, 1987, p. 24.23. MULET, F. Tractat del pet. Décimas 35 y 45. Moderna. Valencia, 1989, pp. 65, 75.
Romanç en la Justa Poètica de Sent Domingo
... per, mosquets i alcabussos
tenen les flautes de l’orgue;...
Col·loqui entre (Carles) Vendrell, (Ramon) Polop i (Pere Jacint)
Morlà en la Justa de Sent Joan del Mercat
VENDRELL: ...de que són vosté i Morlà
la canela i canelobre
i que van sempre tan junts
com dos flautes en un orgue...
Col·loqui en una Justa Poètica que hi hagué en la Mercé
VENDRELL: ...Pués girau-me carta a l’orgue:
pareix trompa de París,
16. PINGARRÓN, F. “La música en la parroquia de San Martin de Valencia (ss. XVI-XX)”. Cabanilles, nº. 2-3, Valencia, abril-setiembre, 1982, pp. 7-13, 19, 20, 30-42, 44-47, 50-54.17. IGUAL, A. José Esteve Bonet. Imaginero valenciano del s. XVIII. Valencia, 1971, p. 68.18. MORLÀ, P. J. Poesies i col·loquis. El Magnànim-IVEI. Biblioteca d’autors valencians. Valencia, 1995, p. 161.19. Ibidem, p. 173.
313-366 patrimonio traduc.indd 356 7/3/11 13:18:09
Renaixença
L’Emperador Constantino Y al oír así en España
Inventà una contradansa, Tan forta trompetería,
Que al compás d’un orgue chino Feren dos flautes de caña
La ballá el Sultán en Fransa: Uns cegos de la Ollería.
39. EXIMENO, A. D. Lazarillo Vizcardi. Vol. I. Madrid, 1873. pp. 255-6, vol. II, p. 156.40. BERNAT y BALDOVÍ, J. Un ensayo fet en regla. Obra completa, Vol. 1. Sueca, 1997, p. 51. Ibidem L’agüelo pollastre, p. 245. Ibidem Cheroni y Bartoleta o La viuda y el escolá, pp. 269, 272. ESCALAN-TE, E. La Moma; La Patti de Peixcadors. Teatro original completo. Vol. II, Valencia, 1995, pp. 1148, 1166, 1886.41. BERNAT y BALDOVÍ, J. La Donsayna. nº. 7, 12-1-1845. Obra completa. Vol. 5, Sueca, 1997, p. 101.42. Ibidem, p. 159.
Digo que el que me ha re-
galado Vm., me ha sonado mejor que a los Sres. Censo-
res, que le han prohibido en las aulas de esa escuela, a
quienes tal vez les sonaría mejor el que tañía el famoso
valenciano Cabanillas.
Yo no puedo llevar el corazón en las manos, para hacerle
ver a todos. Ni los expulsos querrán dar testi-
monio de las misiones domésticas que les tengo hechas,
desde el punto en que empecé a conocer que aquello era
un órgano donde no sonaba flauta que no fuera a impulso
del aire.
35. FINESTRES, J. Epistolari, II. nº. 1146, Biblioteca Balmes, Bar-celona. 1934, pp. 572.36. OLAECHEA, R. “Un crítico prudente: el ex-jesuita Francisco X. de Olóriz (1730-1814).” Studia historica et philologica in honorem M. Batllori. Roma, 1984, p. 745.37. Consultar al respecto básicamente los trabajos de F. Pingaron y otros estudiosos en las publicaciones reseñadas en las dos primeras notas, sobre todo el nº. 10-11 de la revista Cabanilles.38. MIRAVET, R. y PASTOR, J. “La dinastía de los organeros Turull a lo largo del s. XVIII y comienzos del XIX.” Nassarre, vol. XVI, 1, Zaragoza, 2000, pp. 187-248.
17 Apuntamientos para las Constitu-ciones que han de hazer en la insigne Universidad de Va-lencia en lo tocante a las MathematicasEl 13 dará la Música especulativa... los tres géneros de la música; sus puntos y escala, a quien llaman la Mano; los 12 modos, las reglas de componer con la explicación de al-gunos instrumentos músicos, particularmente del órgano; y lo del Ecco.
Pensamientos literarios
Tres sistemas son los que me atrevo a decir que sin mu-
cho trabajo puedo publicar. Uno siguiendo el método de
Francisco Sánchez de las Brozas, maestro común no sólo
en España sino en toda Europa, el cual (como los estoi-
cos) hermanó la dialéctica con la retórica y de ambas hizo
un órgano muy bien templado.
Después el maestro Pedro Juan Núñez dio una perfectí-
sima idea de la lógica de Aristóteles esparcida en varios
libros, que juntos en un volumen en que precede el li-
bro de las cinco voces de Porfirio forman el órgano que
armoniosamente ordenó Andrónico Rhodio, peripatético
ilustre.
32. BLASCO, F. J. La música en Valencia. Apuntas históricos. Ali-cante, 1896. pp. 45, 46. RUIZ de LIHORY, J. La música en Valencia. Valencia, 1903, pp. 179, 379. 33. NAVARRO, V. Tradición y cambio científico en el País Valencia-no moderno (1660-1720): Las ciencias fisicomatemáticas. Valencia, 1985, pp. 31, 52, 122, 126, 129, 135, 147, 237.34. MAYANS, G. Pensamientos literarios que propuso Don Gregorio Mayans y Síscar, bibliotecario del rey nuestro señor y catedrático del Có-digo de Justiniano en la Universidad de Valencia al excelentísimo señor D. José Patiño, caballero de las órdenes del Toisón y de Santiago, etc. en ocasión de dedicar a su excelencia el libro intitulado Cartas morales, militares, civiles y literarias de varios autores españoles. Madrid, 1734. Existe una edición de Antoni Mestre en el vol. I de las Obras comple-tas del célebre ilustrado. Valencia, 1984, pp. 241-260. También existe una edición dentro de la Antología de textos de la Ilustración Valencia-na, a cargo de N. Bas y J. F. Benavent. El Magnànim, Valencia, 1998, pp. 39-71, y en la cual estas dos citas aparecen en las pp. 49, 51.
313-366 patrimonio traduc.indd 357 7/3/11 13:18:10
Lo Rat Penat
Melonar de Valensia,
celeste
y
L’orgue canta ensems amb totes ses flautes, amb tots
els seus xiulets, amb tots els seus registres, en acordada
multitud. És veu de violí i veu de viola. És veu de fagot i
de xirimia. És veu de trèmolo fort, de trèmolo suau, de
quinzena, d’octava tapada, de violí de tretze, dels vells i
les velles, d’oboè, de clarí, de baixoncel. És veu de bom-
barda, de cimbel, de cimbel baix. És veu de nasard i de
trompeta bastarda i de trompeta. És veu de tro i veu de
salm. És la veu que s’anomena vox coelorum i la veu que
s’anomena unda maris.
54. JUSTO, J. Blasco Ibáñez i València. Valencia, 1990, pp. 119, 121-122.55. LLOMBART, C. y SANMARTIN, J. F. Melonar de Valensia. Va-lencia, 1877, pp. 114, 117, 123.56. CALVET, A. (GAZIEL). Memòries II. Ed. 62 i “la Caixa”, vol. 69, Barcelona, 1981, p. 90.57. D’ORS, E. Guálba, la de mil veus. Ed. 62 i “la Caixa”, vol. 34. Barcelona, 1987, p. 122.
Ro-
manç dels quatre trobadors
Ferits al cor,
... la santa veu de l’orgue...
... Sona l’orgue sagrat ab veu dolcíssima....
Mi so-
ledad
... Ni el órgano acompaña los cantares
Del monge penitente en su plegaria...
Corpus Christi
46. LLORENTE, T. Poesia Valenciana Completa. Tres i Quatre, Va-lència, 1983, p. 352. 47. Ibidem, p. 205.48. BOIX, V. Mi soledad. Obras literarias selectas. Valencia, 1880, p. 323.49. MIRÓ, G. Nuestro padre San Daniel. Col. Austral A 224, Ma-drid, 1991, pp. 125, 127.50. BLASCO IBÁÑEZ, V. La catedral. Capítulos: I, II, V-VIII.51. CIGES, M. La romería. Madrid, 1996, p. 154.52. GIL ALBERT, J. Obra completa. Vol. 4. Valencia, 1983, p. 229.53. VICENT, M. Tranvía a la Malvarrosa. Madrid, 1994, p. 79.
L’agüelo pollastre
trenquí el òrgue á lleña seca
Eixe orgue de Sollana
encara és tan celebrat,
perquè li falta una tecla
tenint complet el teclat.
L’organiste de Sollana Novedades
43. Ibidem, vol. 1, p. 245.44. PRECIADO, D. “Un organero de renombre internacional poco conocido en España: El aragonés P. Diego Cera.” Musicología de la SEM, vol. IV, nº. 2, Madrid, 1981, pp. 319-321. 45. MOLERES, J. L’orgue de Sollana. Crònica de la XVII Assemblea de Cronistes Oficials del Regne de València, 1988, pp. 397-406.
313-366 patrimonio traduc.indd 358 7/3/11 13:18:10
la Festa o Misteri d’Elx
la
Festa d’Elx
de peu i vareta
Cañones de 24:
Contras:
Juegos o registros:
Juegos o registros partidos:
Peanas:
Secreto de correderas:
Trompetería de batalla:
Ventillas:
313-366 patrimonio traduc.indd 359 7/3/11 13:18:10
la Roà
la Vila Murada
Mare
de Déu
Misteri
Misteri la Festa
Judiada
la Festa joïos
mans gafes
la Festa
Coronació
Araceli
Trinitat
Mare de Déu
andador
cadafal
andador tramoia
baixa
càbria torn
Núvol Mangrana Araceli
Ressèlica Coronació Trinitat
Festa d’Elx Patronat del Misteri d’Elx
Nit de l’Albà
Mare de Déu
Festa d’Elx
Misteri: la Vespra
Mangrana
Àngel Major
Araceli
Mangrana
les portes del Cel
el senyoret la guapeta del poble el
seré l’agüelo el capellà el sagristà l’escolà les beates
els llauradors el torero l’arrier els artesans les dones
del llavador la venedora de titots la castanyera
Moros i Cristians Sant Jordi
Misteri d’Elx La Festa
Escolania Cape-
lla
tramoia alta
Cel
313-366 patrimonio traduc.indd 360 7/3/11 13:18:10
Modistes misteris del rei Herodes de sant Cristòfol i
els pelegrins d’Adam i Eva ant
Nicolau i la barca Santa Margarida i la Cuca Fera Sant
Sant Jordi i el Drac Santa Marta i la Tarasca Santa María
Egipcíaca La beata Agnés de Benigànim
els Cirialots
macer de la seu gosser de
la seu encensers
Fundació per a la Festa a la Mare de Déu
de la Salut
festers
Sexenni
Tornejants Muixeranga
Mare de
Déu
dolçainers
Volta General
Abraham i Isaac Adam i Eva Santa Bàrbara Mare
de Deu de la Salut de Sant Bernat i
les germanetes
Mare de Déu Nit del Retorn
castell
Cavalcada del convit
capellà de les Roques
les banderoles
reial senyera nanos
dolçaina tabal
la Moma i els Momos els Cavallets
Morets la Mangrana els Arquets els Pastorets els Llau-
radors els Turcs les Vetes de Sueca
Misteri del Rei Herodes
Degolla Portalet
Processó General
la Diablera
Sant Miquel la Fe Sant Vicent Ferrer la Puríssima la Va-
lència la Fama el Patriarca la Santíssima Trinitat Mare
de Déu dels Desemparats Sant Calze
enramà murta
nanos gegants la Moma i els Momos
la Mangrana els Pastorets els Cavallets els Arquets els
Llauradors Turcs
Maria Manuel
les
banderoles
Fusters
l’agüelo Colo-
met
els Blanchs
els
àngels bovos
qui parà el sol
Confiters Sucrers
reial senyera
Forners Sastres i
Araceli Cadafal
Festa de la Mare de Déu
de la Salut d’Algemesí
Consell
Amics dels Corpus Campaners de la Catedral de
València Músics i Dansadors del Corpus de València
les roques
Casa de les Roques
313-366 patrimonio traduc.indd 361 7/3/11 13:18:11
la Mangrana del
Misteri la Muixeranga d’Algemesí
ció d’Adam i Eva Santa Bàrbara San
Bernat y les germanetes de la Mare de Déu de la
Salut Muixeranga
el Ball el Passeig les Floretes
pujades l’Entrada la Torreta la Torreta Desplegada
la Torreta Desplegada doble el Pinet el Pi de Cinc el Pi
Doble el Pi Desplegat la Morera La Tomasina la Volanti-
nera Cinc en un peu el Micalet l’Alta de cinc l’Alta de sis
l’Enterro l’Oberta el Guió la Marieta
la Maria Alta la Font el Retaule el Banquet el Cinc d’Ors
l’Altar la Sénia l’Aranya el Carro la Grossa Caps en Caps
el Tigre les Figueretes el Passeig de Gegants
els Bastonets el
Paco l’U la Queta Tres Colpets la Figuera la Caceria el
Bolero la de Planxa el 7 i el 19 la Corredora
el 2 i el 15 el Mambrú la Gallega l’Ampla Defensa de
Planxa la Carxofa els Arquets les Pastoretes Bole-
ro Llauradores València Trensats Típcs
Bots el Centenari
Creu Major
els Tornejants Fuga
Floretes dos carerilles cadireta crusada quatre can-
tons quatre cares
Morets els Sants
festers els Volants
Volta General
la Festa de la Mare de Déu de la Sa-
lut d’Algemesí,
la Plega
mascletà
Volta General
Capella
de la Troballa
Volta General
dolçainers i tabaleters
Processoneta del Matí
Muixeranga
mascletà
Volta General
les
Floretes Muixeranga
castell
els misteris
i martiris Abraham i Isaac Tempta-
313-366 patrimonio traduc.indd 362 7/3/11 13:18:11
caduf cadufos
Braç, braçal, tanda, fila...
parle vosté calle vosté
ordinaria
collir collir
taronges agafar agarrar
Fesa
dantell (dentell)
feses
fesa de Sotos, fesa
de Ressalany, fesa de l’abocador...,
degotar
cultura
cultivo de la tierra
virgos de Visenteta Ubus
litera-
tura sicalíptica
albergínia, carxofa, tomaca, tramús, bresquilla, fava, figa,
moniato
ben assaonat, netejar la canyota, tallar brossa, figues pale-
res esquilades, herba rasposa...
ressecar les males her-
bes
la Festa d’Elx
el
Sexenni de Morella, els Pelegrins de les Useres, les Santa-
nonades,
313-366 patrimonio traduc.indd 363 7/3/11 13:18:11
fes
fesa
bancal
perpal
l’aixada
Aixada cassada, de cavar, de galló o pent, aixadella, aixa-
dó, càvec, aixadell, lligó, llegó, tràmec, caveguet, xàpol,
magall, eixartell...,
l’escorredor de l’anyell
Alfaia
trapig
313-366 patrimonio traduc.indd 364 7/3/11 13:18:12
313-366 patrimonio traduc.indd 365 7/3/11 13:18:12
313-366 patrimonio traduc.indd 366 7/3/11 13:18:12
PORTADA 1mz.fh11 4/3/11 10:17 P gina 1