patrimonio

368

Upload: pena-ramiro-alcublas

Post on 07-Jul-2015

2.657 views

Category:

Education


22 download

TRANSCRIPT

Page 1: Patrimonio
Page 2: Patrimonio

001-027 patrimonio.indd 1 2/3/11 17:20:17

Page 3: Patrimonio

001-027 patrimonio.indd 2 2/3/11 17:20:17

Page 4: Patrimonio

DEL PATRIMONIEXPRESSIONS

001-027 patrimonio.indd 3 2/3/11 17:20:20

Page 5: Patrimonio

Ò

Comissaria

Disseny de l’exposició

Muntatge

Il·luminació

Instal·lació audiovisual

Direcció

Coordinació tècnica i administrativa

Textes

Fotografies

Laboratorios

Disseny gràfic

Maquetació

Impressió

ò

UPA

Directora General de Patrimoni Cultural Valencià

Cap d’Àrea de Patrimoni Cultural i Museus

Cap de Servei de Patrimoni Arquitectònic i Mediambiental

Cap de Servei de Patrimoni Arqueològic, Entológic i Històric

Cap de Servei de Museus

Gerent

Conservador de Pintura

Conservadora de Dibuixos i Gravats

Departament de Registre

Departament de Restauració

Biblioteca

Protocol

Didàctica

Art Valencià

Gerència

001-027 patrimonio.indd 4 3/3/11 17:22:22

Page 6: Patrimonio

President de la Generalitat

Consellera de Cultura i Esport

Presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

Directora General de Patrimoni Cultural Valencià,

Felisa Martínez Andrés

Jorge Hermosilla Plá i Martín Peña Ortiz

Carmen M. Pérez-Olagüe

Arturo Zaragozá Catalán i Ramón París Peñaranda

Ò Consuelo Matamoros de Villa

Francesc Llop i Bayo

Adrià Besó Ros

Adrià Besó Ros

Francesc Llop i Bayo

Vicente Ros Pérez

Luis Pablo Martínez Sanmartín i Fco. Javier Martín Noguera

Jesús Huguet Pascual

Rubén Muñoz Martí

7

8

9

11

12

26

28

70

112

196

214

242

256

282

300

312

Índex

001-027 patrimonio.indd 5 2/3/11 17:20:20

Page 7: Patrimonio

001-027 patrimonio.indd 6 2/3/11 17:20:21

Page 8: Patrimonio

ò

ò ï

ò

ò

Restaura CV. 15 años recuperando nuestro

Patrimonio

001-027 patrimonio.indd 7 2/3/11 17:20:21

Page 9: Patrimonio

ò

ò ò

ò

ò

ò

001-027 patrimonio.indd 8 2/3/11 17:20:21

Page 10: Patrimonio

ò

ò ò

ò

ï

ò

ò

ò

001-027 patrimonio.indd 9 2/3/11 17:20:21

Page 11: Patrimonio

001-027 patrimonio.indd 10 2/3/11 17:20:22

Page 12: Patrimonio

ò

Expressions del Patrimoni. Fotografia i Llengua

ò ò

ò ò

ò

001-027 patrimonio.indd 11 2/3/11 17:20:22

Page 13: Patrimonio

Felisa Martínez Andrés

ò

ï

ò

ò

ò

ò ò ò

001-027 patrimonio.indd 12 2/3/11 17:20:23

Page 14: Patrimonio

ò

ò

ò ò

ò

ò

ò ò

ò

ï

001-027 patrimonio.indd 13 2/3/11 17:20:23

Page 15: Patrimonio

ò

ï ò

ò

ò

ò

Valencia.

Una visión oscura Estampas Nacionales La vieja España de los 70, Iconografía del Franquismo, Retratos de grandes perso-

najes

ï

ò

ò

1. Conversació mantinguda amb Francesc Jarque, desembre 2010.

001-027 patrimonio.indd 14 2/3/11 17:20:23

Page 16: Patrimonio

ò ò Las Provincias

ò Hoja

del Lunes Cien años de historia gráfica

de Valencia Historia del futbol valenciano Historia de las Fallas Las Fallas en su tinta Libro de

la riada. Ribera del Júcar

Rodalies:

fotografies de José María i José Vicente Penalba.

ò

ò

Semana Gráfica València – Atracción

ABC

ò

ò

Sístole o diástole, Eurofrisia

ò

ò

ò

ò

ò

001-027 patrimonio.indd 15 2/3/11 17:20:23

Page 17: Patrimonio

ò ï ï

Planeta Bicicleta

Pobles abandonats. Els paisatges de l’oblit Lugares para el encuentro. Calles y plazas de

la Comunidad Valenciana i La huella morisca en tierras valencianas ò

ò

ò

ò

ï ò

ò

ò

ò

El País Canal 9 ADN AS o Superdeporte

001-027 patrimonio.indd 16 2/3/11 17:20:24

Page 18: Patrimonio

ò

ò

ò ò

Camins que ens porten a distints ports i sempre ens deixen amb un bombament en les orelles, que és el so del nostre propi silenci.La nostra soledat, reflectida en distints temps, com a observadors de l’interior.Cada obra mostra un estat que ens és comú a tots. Sempre en tercera persona, per a veure’ns des de fora.En este espai-temps, és un procés de diversos anys, es veu una evolució i una busca de l’expressió pura sense més.

ò Antología poética

ò

ï

2. Mtraker, http://mtraker.es/ Actualitzada: el 2 de gener 2009, data de consulta: 10 desembre 2010.

001-027 patrimonio.indd 17 2/3/11 17:20:24

Page 19: Patrimonio

ò

ò

Sueños... ò

ò

ò

ò

ò ò

ï

ò

ò

ò ò

ò

ï

New Topographics Photographs

of a Man-Altered Landscape.

001-027 patrimonio.indd 18 2/3/11 17:20:24

Page 20: Patrimonio

ï

ò

ò

Annali de architettura, FMR, Proyectos o Arquitectura viva,

ò ò

ò

ò

ò

ò La

arquitectura del Convento del Carmen de Valencia Catálogo de Monumentos de

la Comunidad Valenciana

001-027 patrimonio.indd 19 2/3/11 17:20:24

Page 21: Patrimonio

ò

Arquitectura e Interio-

rismo Arquitectura Viva On, Geometría, Casa Viva Levante.

Saber mirar

Conocer Valencia a través de la su arquitectura ò La

arquitectura popular de Peñíscola.

ï

collage

ò ò

ò

ï

ò

Metrópolis, Once upon a time…,

Pure, Some Space (Uncertain), Paraíso, Suburbia, Chile, Ciudades efímeras, Atacama, Roma

ò

ò ò

ò

ò

001-027 patrimonio.indd 20 2/3/11 17:20:24

Page 22: Patrimonio

ï

ò

ò

ò

ò

Las Parcas

ò

ò ò

ò

ò ò

3. Conversació mantinguda amb Cayetano Ferrández, desembre 2010.

001-027 patrimonio.indd 21 2/3/11 17:20:24

Page 23: Patrimonio

ò

ï

Patrimonio distorsionado o Distorted Heritage

ò

ò

ï ò

ò ò

una completa

declaració d’intencions en suport als valors més destacats de tots els que aporten dinamisme i personalitat específica als

circuits de l’art contemporani de la nostra terra

ò

a posteriori

ï

4. Conversació mantinguda amb Jesús Rivera Quirante, desembre 2010.

5. Catàleg Puntas de flecha. Nuevas trayectoria en el arte contemporáneo valenciano, Generalitat Valenciana, València, 2009. Coordinació i edició José Luis Pérez

Point i Vicenta Belenguer Dolz, amb textos de María Llanos Alonso, entre altres.

001-027 patrimonio.indd 22 3/3/11 11:58:28

Page 24: Patrimonio

ï

ò ò

ò

ò

ï

ò

ò

Kéyah

ï

ï ï ï

El paisatge

és l’arquitectura fràgil de la mirada. És inconstant i discontinu a pesar dels esforços per sostindre’l. La seua veracitat i la

memòria que el configura sempre a la vora del dubte. En el paisatge, les coses apareixen i desapareixen: el paisatge és

un murmuri, una remor, una turbulència. Atés que és inconstant, el control d’este paisatge (tant íntim com públic) és una

dedicació que implica un cost. El paisatge és en un espai d’interferència. El paisatge és definit i redefinit, destruït i recons-

truït, inventat i esborrat. El temor de la seua caiguda, la imminència del seu accident, la seua alteració, alimenten l’esforç

per la seua sustentació. El paisatge s’esgota, perquè té una duració, i el nostre temps és un temps de paisatge en caiguda.

Un paisatge és un tram de temps, una arquitectura de conflicte, entre la realitat i allò que s’ha simulat, entre l’íntim i el seu

control, a la vora de l’afonament.

Observació del paisatge com un decorat sobre el qual se superposen capes, com una arquitectura inconstant, com un cos

en procés. Temptativa de narració de la inconstància de la mirada, de la fragilitat del paisatge, de l’evanescència del decorat, de

001-027 patrimonio.indd 23 2/3/11 17:20:25

Page 25: Patrimonio

la discontinuïtat de l’arquitectura, enteses com un espai simbòlic i polític en el seu laberint temporal, en la seua inestabilitat i

caiguda. Temptativa d’escriptura de la impossibilitat de la seua definició, temptativa d’escriptura de la lògica de la decepció.

ò collage

ï

62 días

collage

ò

ò

ò

ò

ï

ï

,

Amb estos nous escenaris establisc

una relació emocional que em condiciona i obsessiona reconstruir des de la ficció fotogràfica, transformant-los per a arre-

plegar la seua memòria i obtindre dades des del personal i el col·lectiu.

6. Conversació mantinguda amb Albert Corbí, desembre 2010.

001-027 patrimonio.indd 24 2/3/11 17:20:25

Page 26: Patrimonio

Del procés de treball obtinc unes imatges fotogràfiques que combinen un univers de possibilitats de llenguatge post-

mediàtic, és a dir, sobre la fusió, hibridació i el que ja no és en si fotografia, sinó el sediment de molts llenguatges.

ò

ò

ò

ò ò

L’obra d’Antonio Alcaraz participa d’eixa sensibilització cap al patrimoni industrial. La seua càmera recorre llocs i

paisatges industrials, arreplega últims testimonis fabrils i d’enginyeria, emmarca i selecciona imatges que possiblement no

tornem a trobar-nos. Busca documentació, s’interessa per la seua història i s’introduïx en els seus espais de treball hui buits

i obsolets.

Després la seua obra ens transmet esta història, estes dades, esta sensibilitat cap a l’element industrial, i la memòria

del lloc roman. Esta és la seua contribució a la conservació de la conservació del patrimoni industrial. Però a més, Antonio

Alcaraz, dota la imatge industrial amb un nou valor estètic, ressaltant les seues característiques, les seues formes, els seus

conceptes, revalorant este patrimoni i elevant-lo a l’estat purament artístic.

ï ò ò ò

ò

ò

7. Conversació mantinguda amb María Zárraga, desembre 2010.

8. Catàleg d’Antonio Alcaraz. Art i Indústria. Sala d’exposicions Centre Cívic Antic Sanatori, Sagunt, 2006, pp. 7-16. Text d’Inmaculada Aguilar Civera.

001-027 patrimonio.indd 25 2/3/11 17:20:25

Page 27: Patrimonio

M A P A D EL O C A L I T Z A C I Ó

001-027 patrimonio.indd 26 2/3/11 17:20:26

Page 28: Patrimonio

001-027 patrimonio.indd 27 2/3/11 17:20:26

Page 29: Patrimonio

V O C A B U L A R I I T E R M E S D E L S R E G A D I U S H I S T Ò R I C S

C O M A R E F E R È N C I A D E L P A T R I M O N I C U L T U R A L V A L E N C I À

028-195 patrimonio.indd 28 3/3/11 08:59:38

Page 30: Patrimonio

ò

ï

ï

ò

ò

ò

ò

ò

a presa rafa resclosa

ò al-sudd ï

ò

1. BARCELÓ, M. El diseño de espacios irrigados en Al-Andalus: un enunciado de principios generales. I coloquio de historia y medio físico, XV-XLVII, Almeria.

2. SANCHIS, C.; HERMOSILLA, J.; IRANZO, E. “Entorn al patrimoni hidràulic del regadiu històric valencià”. En: Patrimoni rural valencià, SAITABI,

núm. 54, 2004.

Jorge Hermosilla Pla i Martín Peña Ortiz

028-195 patrimonio.indd 29 3/3/11 08:59:39

Page 31: Patrimonio

ï

ò

ò

ò

ï ò

ï

ò

boquera

parats

ò

ï

3. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.

4. GIL OLCINA, A.; MORALES, A. Hitos históricos de los regadíos españoles. Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1992.

5. BERNABÉ, J. M. “Obras hidráulicas tradicionales en el regadío de Petrer (Vall del Vinalopó)”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al profesor

Antonio López Gómez. Universitat de València, Universitat d’Alacant, 1989.

028-195 patrimonio.indd 30 3/3/11 08:59:39

Page 32: Patrimonio

ò

brolladors

ò

ï

ï

ò

ò

ï

ï

ï ï

lumbrera, registre, pou d’aireació o tèntol

6. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.

028-195 patrimonio.indd 31 3/3/11 08:59:39

Page 33: Patrimonio

qanats qanats

qanats

ï

ò

ò saniya ï

ï

L’arbre matxo

safareig

mota/andàmit

ï

molineta sénia

ò

nac-ûra ï

7. HERMOSILLA, J. (dir.). Las galerías drenantes del Sureste de la Península Ibérica. Uso tradicional del agua y sostenibilidad en el Mediterráneo español.

Madrid, Ministerio de Medio Ambiente, 2006.

8. CAVANILLES, A. J. (1795-1797). Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. Reproducción

facsímil. Ediciones Albatros, València, 1985.

9. HERMOSILLA, J. (dir.). Los regadíos históricos españoles: paisajes culturales, paisajes sostenibles. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino,

Madrid, 2010.

028-195 patrimonio.indd 32 3/3/11 08:59:39

Page 34: Patrimonio

ò

ï

ï ï

ò

ï

El pouet ï

10. MARCO, J. B.; SANCHIS, C. “Una aproximación a la evolución de los regadíos valencianos. Infraestructura, hidrología e hidráulica”. En: El patrimonio

histórico de la ingeniería civil en la Comunidad Valenciana. Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de la Comunidad Valenciana, València, 2003.

11. LÓPEZ, A. “Riegos y cultivos en las huertas valencianas”. En XX Congreso Geográfico Internacional, Inst. Elcano-Inst. Estudios Pirenaicos. CSIC, 1964.

028-195 patrimonio.indd 33 3/3/11 08:59:39

Page 35: Patrimonio

>

>

alsãqiya ï

ï

ï

12. BUTZER, K. W. et. al. “Orígenes de la distribución intercomunitaria del agua en la Sierra de Espadán”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado

al profesor Antonio López Gómez. Universitat de València-Universitat d’Alacant, 1989.

13. HERMOSILLA, J. (dir.). Los regadíos históricos españoles: paisajes culturales, paisajes sostenibles. Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino,

Madrid, 2010.

14. MATEU, J. “Assuts i vores fluviales regades al País Valencià medieval”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al profesor Antonio López Gómez.

Universitat de València, Universitat d’Alacant, 1989.

15. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.

028-195 patrimonio.indd 34 3/3/11 08:59:39

Page 36: Patrimonio

ï

al-manahir

ò ï ò

ò

ò

ò

ï

ò ò

16. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.

028-195 patrimonio.indd 35 3/3/11 08:59:40

Page 37: Patrimonio

ï

ï

ï

ï

ï

qanat

ò ò

ò

ò

17. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.

028-195 patrimonio.indd 36 3/3/11 08:59:40

Page 38: Patrimonio

cano ò

ï

ò

ò

qanats

ò ï

ï

ï

ï

18. CAVANILLES, A. J. (1795-1797). Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia. Reproducció

facsímil. Ediciones Albatros, València, 1985.

028-195 patrimonio.indd 37 3/3/11 08:59:40

Page 39: Patrimonio

al-yubb

ò

ò

ï

ï

ò

ï

llavadors dels bons

19. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.

028-195 patrimonio.indd 38 3/3/11 08:59:40

Page 40: Patrimonio

ï llavadors dels malalts

ò

ò ambeurador, pica o pileta

ò

ï

ò

20. ROSSELLÓ I VERGER, V. M. “Els molins d’aigua de l’Horta de València”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al profesor Antonio López

Gómez. Universitat de València-Universidad de Alicante, 1989.

028-195 patrimonio.indd 39 3/3/11 08:59:40

Page 41: Patrimonio

ï

ò

batà

ï

galliponts

escales o mesuradors

ï

ï ò

ï

ï

21. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, Madrid, 1991.

028-195 patrimonio.indd 40 3/3/11 08:59:40

Page 42: Patrimonio

Regadíos históricos

El Patrimonio del agua en el Valle de Ayora-Cofrentes Los sistemas de regadío en La Costera.

Paisaje y Patrimonio La Arquitectura del agua en el Riu Magre. Alcalans-Marquesat El regadío histórico en la comarca de Requena-Utiel.

Geografía y Patrimonio Los Riegos de la Safor y la Valldigna. Agua, Territorio y Tradición Los Paisajes de Regadío en el Alto Palancia. Sistemas

y elementos hidráulicos Las Riberas del Xúquer: Paisajes y patrimonio Valenciano Los regadíos tradicionales del Vinalopó. Alto y Medio

El patrimonio hidráulico del Bajo Túria: L’Horta de València Las vegas tradicionales del Alto Turia: sistemas y paisajes de regadío Los regadíos

históricos del Turia Medio: La Serranía y el Camp de Turia Los regadíos históricos del Baix Millars-La Plana Los regadíos tradicionales del

Alto Mijares El patrimonio hidráulico de La Marina Alta: las cuencas hidrográficas del Girona y Gorgos

028-195 patrimonio.indd 41 3/3/11 08:59:40

Page 43: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 42 3/3/11 08:59:54

Page 44: Patrimonio

De passeigò

Móvilò

028-195 patrimonio.indd 43 3/3/11 09:00:09

Page 45: Patrimonio

S/Tò ò

Integracióò ò

028-195 patrimonio.indd 44 3/3/11 09:00:13

Page 46: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 45 3/3/11 09:00:17

Page 47: Patrimonio

Kaleidoscopio

Kaleidoscopio

028-195 patrimonio.indd 46 3/3/11 09:00:33

Page 48: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 47 3/3/11 09:01:03

Page 49: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 48 3/3/11 09:01:17

Page 50: Patrimonio

CELUMBRES

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 49 3/3/11 09:01:31

Page 51: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 50 3/3/11 09:01:51

Page 52: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 51 3/3/11 09:02:05

Page 53: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 52 3/3/11 09:02:11

Page 54: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 53 3/3/11 09:02:16

Page 55: Patrimonio

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 54 3/3/11 09:02:18

Page 56: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 55 3/3/11 09:02:20

Page 57: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 56 3/3/11 09:02:24

Page 58: Patrimonio

ELS ARQUETS DE BAIX

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 57 3/3/11 09:02:30

Page 59: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 58 3/3/11 09:02:44

Page 60: Patrimonio

LOS ARCOS

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 59 3/3/11 09:02:52

Page 61: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 60 3/3/11 09:03:01

Page 62: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 61 3/3/11 09:03:12

Page 63: Patrimonio

PEÑA CORTADA

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 62 3/3/11 09:03:23

Page 64: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 63 3/3/11 09:03:31

Page 65: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 64 3/3/11 09:03:40

Page 66: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 65 3/3/11 09:03:48

Page 67: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 66 3/3/11 09:03:52

Page 68: Patrimonio

S/T

S/T

028-195 patrimonio.indd 67 3/3/11 09:04:00

Page 69: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 68 3/3/11 09:04:13

Page 70: Patrimonio

S/T

S/T

028-195 patrimonio.indd 69 3/3/11 09:04:25

Page 71: Patrimonio

C A S T R E S, C A S T E L L S, B A L U A R D S, M U RA L L L E S I T O R R E S

028-195 patrimonio.indd 70 3/3/11 09:04:27

Page 72: Patrimonio

ò ò

utilitas, firmitas venustas

munatoria

ò

ò

munatoria

poliorcètica

talaiots nurags,

castres

Hispania habet multas turris et positas locis altis, quibus utuntur et speculis et propugnaculis adversus latrones. Inde

conspectis primo navibus hostium, dactum est signum Hasdrubali. Ad urbe condita, llibre XXII. (“Hi ha a Hispània moltes torres

situades en llocs elevats que servixen de talaies i de defensa contra els lladres. Des d’allí es van divisar per primera vegada

les naus enemigues i es va donar senyal a Àsdrubal. Any 217 a. de C.)

vies–

1. FORCADA MARTÍ, V. Torres y Castillos de la Provincia de Castellón. Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló, 1992.

2. BOIRA MAIQUES, J. V. Las torres del litoral valenciano. Generalitat Valenciana, Conselleria d’Infraestructures i Transport, València, 2007, p. 21.

3. LIVIO, T. Historia de Roma: La Segunda Guerra Púnica. Tom I: llibre 22.19. Edició d’Antonio Ramírez de Verger i Juan Fernández Valverde. Alianza Edito-

rial, Madrid, 1992. p. 197.

4. LÓPEZ ELUM, P. Los castillos valencianos en la Edad Media. Materiales y técnicas constructivas. Biblioteca Valenciana, Conselleria de Cultura i Educació,

València, 2002, pp. 78-79.

Carmen M. Pérez-Olagüe

028-195 patrimonio.indd 71 3/3/11 09:04:28

Page 73: Patrimonio

alcàsser celloquia

albacars medines

ravals

ï ò

Crònica

El Régimen Histórico Legal de

las Aguas del río Turia ..deuen esta apel·lació al fet que les casetes que

sobre els assuts resguarden els torns tenien la forma de torrassa o castell en què s’albergava, quan el cas ho exigia, una

espècie de guàrdia que impedia els excessos que pogueren cometre’s en les conteses tan freqüents entre els moriscos i els

cristians en temps medievals i encara posteriors. almenares

ò

ò

5. LÓPEZ ELUM, P. Ob. cit. nota 4.6. DANVILA, A. El Régimen Histórico Legal de las Aguas del río Turia. València, 1917, p. 6.7. ALONSO DURÁ, A. “La almenara fortificada del Javalí de la acequia Mayor de Benaguasil”. Castillos de España, núm. 150-151, 2008.

028-195 patrimonio.indd 72 3/3/11 09:04:28

Page 74: Patrimonio

ï

ò

neurobalístics

pirobalístics,

ï

búnquers.

bombarda helèpolis. el primer ús de

l’artilleria pirobalística a la península Ibèrica va ser realitzat per Muhammad IV en els setges d’Oriola i Alacant en 1331, així

com en el posterior de Tarifa en 1340. Alfons XI va acudir en socors d’esta ciutat i va véncer els musulmans en la batalla de

Salado. En la fugida van abandonar les armes, que van anar a parar a mans cristianes, i el rei va manar construir a Sevilla vint

enginys que va utilitzar dos anys més tard per al setge d’Algesires.

ò

8. LÓPEZ ELUM, P. Ob. cit. nota 4

9. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ingenios de guerra hasta el siglo XIX. La Máquina y la Historia, núm. 8. Quirón ediciones, Valladolid, 1996. pp 31, 49.

10. FAJARDO DE TRAVECEDO, S.; FAJARDO LÓPEZ-CUERVO, I. Tratado De Castellología. Trigo Ediciones, San Fernándo de Henares (Madrid),

1999, p. 51.

11. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ob. Cit., p. 51.

12. MARQUÉS DE LOZOYA. Historia de España. Salvat, 1968.

028-195 patrimonio.indd 73 3/3/11 09:04:28

Page 75: Patrimonio

ò

ò

merlets.

motes

de pla,

ï

mur muralla

ò ò

tàpia

maçoneria carreu

orres

mòbils sambuques bastides catapultes balistes

ò

ariet

merlets

13. FAJARDO DE TRAVECEDO, S.; FAJARDO LÓPEZ-CUERVO, I. Tratado De Castellología. Trigo Ediciones, San Fernando de Henares (Madrid),

1999, p. 15.

14. RAMOS BENITO, A. “Introducción al castillo en la iconografía medieval”. Castillos de España, núm. 150-151, 2008.

028-195 patrimonio.indd 74 3/3/11 09:04:28

Page 76: Patrimonio

albarranes albacar

antemural

espitlleres

matacans ò

cadafal, ï

Dictionnaire raisonné de l´architecture française du XI au XVI siècle

(hourd)

ò

bales

obrir els camins

que guien a les portes, no directes a estes, sinó inclinades a mà esquerra, perquè d’esta manera el costat dret del soldat

enemic que l’escut no cobrisca donarà a la part del mur en recolze

ò

15. ESTEBAN LORENTE, J. F. “El hombre, la balística y la medida. Consideraciones para la restauración de cadalsos y techumbres en los castillos del siglo XI. Abizanda, Fantova y Loarre”. Artigrama, núm. 6-7, 1989-1990. 16. VITRUVIO POLIÓN, M. Los diez libros de Arquitectura. Capítol III.17. TORRES BALBÁS, L. “Las puertas en recodo en la arquitectura hispano-musulmana”. Al-Andalus, núm. XXV, 1968.18. ALONSO RUIZ, M. M.ª “Torres puerta cristianas en recodo simple: el caso de Guadalajara y su provincia”. Castillos de España, núm. 150-151, 2008, pp. 41-49.

028-195 patrimonio.indd 75 3/3/11 09:04:29

Page 77: Patrimonio

ï

torre

de l’homenatge

aljub

ò

pati d’armes

pirobalístiques

trons búzanos busacos

ò ò ï

búzanos

ï

bombardes trabuqueras morters pedrers cortaos compagos

cortagos bombardeta passavolant ribaudoquin sarbatanes falconets

canons mitjos canons, colobrines,

mitges colobrines, sacres, falconets i mitjos falconets ribaudoquins, mosquets,

19. ALONSO DURÁ, A. La almenara fortificada del Javalí de la acequia Mayor de Benaguacil. Castillos de España, núm. 150-151, 2008.

20. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ob. Cit., p. 71.

028-195 patrimonio.indd 76 3/3/11 09:04:29

Page 78: Patrimonio

colobrines, canons pedrers.21

ò

ï

ï

ò

Teoría y práctica de la fortifi-

cación conforme a las medidas y defensas destos tiempos

Examen de Fortificación...

Estoque de la guerra y arte militar

El arquitecto perfecto

Escuela Militar de fortificación ofensiva y defensiva Tratado de fortificación o arquitectura

militar

21. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ob. Cit. p. 72.

22. DE LOS RÍOS, V. Discurso sobre los ilustres autores e inventores de artillería que han florecido en España desde los Reyes Católicos hasta el presente. Joaquín

Ibarra, Madrid, 1767. Discurso para la apertura de la escuela de táctica de artillería, dicho en el Real Colegio Militar de Segovia. Joaquín Ibarra, Madrid, 1773.

23. GALINDO DÍAZ, J. A. “El conocimiento constructivo de los ingenieros militares del siglo XVIII. Un estudio de la formalización del saber técnico a través

de los tratados de arquitectura militar”. Tesi doctoral. ETSAB, Barcelona, 1996.

028-195 patrimonio.indd 77 3/3/11 09:04:29

Page 79: Patrimonio

Compendio Matemático

Apologia en excusación de las fábricas

del Reino de Nápoles

ò

ò

places fortes

24. GALINDO DÍAZ, J. A. Ibidem.

25. HERNÁNDEZ RUANO, J. “Defensa y Logística: el norte valenciano en la guerra de los treinta años”. Centro de Estudios del Maestrazgo, núm. 68, 2002.

26. GALINDO DÍAZ, J. A. Ob. Cit., nota 23.

27. NOGUERA GIMÉNEZ, J. F.; GUIMARAENS IGUAL, G. “Metodología para el análisis de un fuerte abaluartado del siglo XVIII”. Castillos de España,

núm. 140, 2005.

028-195 patrimonio.indd 78 3/3/11 09:04:29

Page 80: Patrimonio

baluard revellí

espigons

glacis

glacis

baluards muralles

ò

baluards

ò

...tomar ciudad por ciudad, la menor de las cuales llevaría no menos de medio año de sitio, con enormes gastos,

pérdida de hombres y riesgo para la fortuna y reputación, porque (como dice la gente de guerra) una ciudad bien defendida

basta para arruinar un poderoso ejército.

28. www.ingenierosdelrey.com

29. PARKER, G. El ejército de Flandes y el Camino Español. 1567-1659. Alianza Editorial, Madrid, 1985, pp. 40-56.

028-195 patrimonio.indd 79 3/3/11 09:04:30

Page 81: Patrimonio

,

línia d’acostament

línia de circumval·lació

ï línia de contraval·lació

línia de redents

línia de tenalles ò

línia obsidional ï

30. FAJARDO DE TRAVECEDO, S.; FAJARDO LÓPEZ-CUERVO, I. Tratado De Castellología. Trigo Ediciones, San Fernando de Henares (Madrid), 1999,

pp. 59-60.

028-195 patrimonio.indd 80 3/3/11 09:04:30

Page 82: Patrimonio

Alcàsser: ò

ò

Albacar:

Albarrana:

BARRAN

ò ï

Aljub: ò

Almenara:

Antemural:

Antemuralles o falses bragues:

Arcabús:

ò

Ariet:

Assut:

ï

.

Baluard: ï

Barbacana: ï-

Bastida:

.

Balista

Bombarda:

Bombarda trabuquera:

Bombardeta:

Búnquer:

Cadafal:

ò

ò

Canó:

Carreu:

028-195 patrimonio.indd 81 3/3/11 09:04:30

Page 83: Patrimonio

Castre:

Catapulta:

Celloquia:

Colobrina:

Compago, cortaos o cortago:

ò

Espigó:

Espitllera:

Falconet:

Fossa:

Glacis:

ò

Helèpolis:

Maçoneria:

Matacà:

Mig canó:

Mitja colobrina:

Mig falconet:

Medina:

Morter:

ò

Mosquet:

Mota:

Munatoria:

Mur o muralla:

ï

Neurobalística:

Nurag: ò

Passavolant:

Pati d’armes:

Pedrer:

Pla, castell de:

Poliorcètica:

Pirobalística, artilleria:

Raval:

028-195 patrimonio.indd 82 3/3/11 09:04:30

Page 84: Patrimonio

Ribaudoquin:

Sacre:

Sambuca:

Sarbatana:

ï

Tàpia:

Torre mòbil:

Talaiot:

ò

Torre de l’homenatge:

ò

ï

ò

ò

028-195 patrimonio.indd 83 3/3/11 09:04:31

Page 85: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 84 3/3/11 09:04:43

Page 86: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 85 3/3/11 09:09:52

Page 87: Patrimonio

S/Tò ò

S/Tò ò

028-195 patrimonio.indd 86 3/3/11 09:09:57

Page 88: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 87 3/3/11 09:10:02

Page 89: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 88 3/3/11 09:10:11

Page 90: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 89 3/3/11 09:10:16

Page 91: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 90 3/3/11 09:10:30

Page 92: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 91 3/3/11 09:10:41

Page 93: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 92 3/3/11 09:10:49

Page 94: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 93 3/3/11 09:11:04

Page 95: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 94 3/3/11 09:11:09

Page 96: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 95 3/3/11 09:11:12

Page 97: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 96 3/3/11 09:11:24

Page 98: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 97 3/3/11 17:12:42

Page 99: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 98 3/3/11 09:11:42

Page 100: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 99 3/3/11 09:11:45

Page 101: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 100 3/3/11 09:12:18

Page 102: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 101 3/3/11 09:12:32

Page 103: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 102 3/3/11 09:12:45

Page 104: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 103 3/3/11 09:12:51

Page 105: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 104 3/3/11 09:13:03

Page 106: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 105 3/3/11 09:13:14

Page 107: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 106 3/3/11 09:13:24

Page 108: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 107 3/3/11 09:13:34

Page 109: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 108 3/3/11 09:13:43

Page 110: Patrimonio

S/T

S/T

028-195 patrimonio.indd 109 3/3/11 09:13:52

Page 111: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 110 3/3/11 09:14:01

Page 112: Patrimonio

S/T

S/T

028-195 patrimonio.indd 111 3/3/11 09:16:01

Page 113: Patrimonio

C O N S T R U I R / E D I F I C A R

028-195 patrimonio.indd 112 3/3/11 09:16:02

Page 114: Patrimonio

ò

ò

construir edificar

Construir constru-

ere

edificar

aedes,

ò

ò

ò

House Form and Cul-

ture novetat

ï

ï

ï

ò

ò

ò

Arturo Zaragozá Catalán i Ramón París Peñaranda

cocó alambor pelleric

caduf rest barandat

ò

pedra mortina pedra picada i al-

geps rastell, sarja-

ment, volta de barandat, gerro, tauleta

d’entrebigat i pitja les eines: matràs,

argue, pern; les formes: mitja taronja,

volta de mocador farolet de melo de

moro cocó,

pallissa, caseta de volta, pelleric i

sala

028-195 patrimonio.indd 113 3/3/11 09:16:02

Page 115: Patrimonio

mestre tinga obligació de fer les voltes

o bovedes aixi de capelles com sagres-

ties y sacrari de volta grossa de pedra

mortina donant·li de gruixa palm y mig

mes que menys

ï

ï

2. SEGARRA ROCA, M. “Documentos para la

historia artística de Chert”. Boletín de la Sociedad

Castellonense de Cultura (BSCC), pp. 275-281.

Vegeu també la veu pedra mortina en Gómez-Fe-

rrer Lozano i A. M. Alcover i B. Moll, op. cit.

3. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. “Algunas actua-

ciones de mantenimiento del patrimonio arqui-

tectónico en Morella y el Maestrazgo, desde 1986

a 1988”. Centre d’Estudis del Maestrat, Segundas

Jornadas sobre Artes y Tradiciones, Castelló, 1989,

pp. 194-217.

Diccionari Alcover-Moll

ï

pedra mortina pedra

picada algeps

ittem es estat pàctat que dit

1. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Vocabulario

de arquitectura valenciana (siglos XV al XVIII). Va-

lència 2002. FULLANA, M. Diccionari de l’art y

dels oficis de la construcció. Mallorca, Moll, 1980.

ALCOVER, A. M.; MOLL, B. Diccionari català-

valencià-balear. 1963.

ò

Vocabulario de arquitectura

valenciana. Siglos XV al XVII

pedra

Diccionari de l’art i dels oficis

de la construcció

Volta d’aresta de pedra picada (dibuix J. C. Palacios).

Ermita de Santa Anna. La Jana. Els cascos són de volta

grossa de pedra mortina (dibuix de A. Zaragozá)

028-195 patrimonio.indd 114 3/3/11 09:16:03

Page 116: Patrimonio

ï

algeps

algeps

d’alabastre pardo negre paleta

voltes

d’algeps

guix algeps

gypsum.

5. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Arquitectura Gó-

tica Valenciana. Generalitat Valenciana, Valèn-

cia, 2000.

6. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. “Las bó-

vedas tabicadas en la arquitectura valenciana

durante los siglos XV y XVI”. En: MIRA, Eduard;

ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Una Arquitectura

Gótica Mediterránea. Vol II, Generalitat Valen-

ciana, València, 2003, pp. 133-156.

Alcover-Moll

la que ha estat treballada amb instru-

ments de tall per donar-li forma re-

gular per a la construcció

pedra-

piquer

mestre pedrapiquer

ò

sillería

cantería carreuat o

picapedrería

obra de

pedra picada

ò

ò

4. ZARAGOZÁ CATALÁN, A.; GÓMEZ-FE-

RRER LOZANO, M. Pere Compte, Arquitecto,

Generalitat Valenciana, València, 2006.

Escala d’algeps en el capítol del monestir de Sant Jeroni de Cotalba.

028-195 patrimonio.indd 115 3/3/11 09:16:11

Page 117: Patrimonio

sarge .

arran-

jaments

arranques

ò

ò

ò

ò

7. GARCÍA SALINERO, F. Léxico de Alarifes

de los siglos de Oro. Real Academia Española

(RAE), Madrid, 1968. ZARAGOZÁ CATALÁN,

A. La Capella Reial de l’antic Monestir de Pre-

dicadores de Valencia. Generalitat Valenciana,

València, 1997.

ò

ò algeps

ò

sardinel

rastellat

Murs de pedra en sec rematats amb pedres

disposades en rastell.

A la esquerra sarjaments de un arc (dibuix A. Zaragozá).

028-195 patrimonio.indd 116 3/3/11 09:16:12

Page 118: Patrimonio

puro estilo de las bóvedas romanas de

los tiempos de Adriano o Constantino.

Esta segunda bóveda de hormigón era

capaz de soportar su peso propio y el

de la cubierta de ladrillo además de la

sobrecarga de nieve o de tránsito y, por

tanto, era un elemento estructural ca-

paz de mantener a cubierto la catedral

aún en el caso de que se viniera abajo

la bóveda pétrea

ï

9. BASSEGODA NONELL, J. La cerámica popu-

lar en la arquitectura gótica. Barcelona, 1978.

frentum

frentum

Este examen permitió compren-

der que la bóveda de piedra quedaba

grandemente reforzada y cohesionada

por la primera capa de mortero, que la

gran pendiente entre bóveda y terrado

se ganaba con las ánforas que sin peso

de consideración llenaban un hueco

considerable y eran estables al que-

dar encajadas y que, por encima, exis-

tía una nueva bóveda de hormigón de

cal aligerada con orzas según el más

8. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. “Arquitecturas

del Gótico Mediteráneo”. MIRA, E.; ZARA-

GOZÁ CATALÁN, A. Una Arquitectura Gótica

Mediterránea. Vol. I. Generalitat Valenciana, Va-

lència, 2003, pp. 105-192. Especialment cap. 2

“Bóvedas del gótico mediterráneo”.

Gerres procedentes de una bóveda en el palau senyorial de Geldo (Alto Palancia)

028-195 patrimonio.indd 117 3/3/11 09:16:15

Page 119: Patrimonio

enlloc de ple

volta

d’algeps volta doble volta de ba-

randat

rajola de pla

volta

tapiada volta de maó de pla

ò

volta de barandat

bóveda tabicada

Al-

cover-Moll barandat

ò

tabique baran-

15. Sobre aspectes de denominació de la tècni-

ca, vegeu el treball recent de GÓMEZ-FERRER

LOZANO, M. “The Origins of Tile Vaulting in

Valencia”, Construction History, vol. 24, 2009.

ï

merino

ò

12. GONZÁLEZ BALDOVÍ, M. “Ex-convento de

Santo Domingo, Xàtiva”. Catálogo de Monumentos

y Conjunto de la Comunidad Valenciana, vol. II. Ge-

neralitat Valenciana, València, 1983, pp. 943-949.

13. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Op. cit,

nota 6. RUBIO I LLUCH, A. Documents per a

la història de la cultura catalana medieval, vol. II,

Barcelona, 2000, p. 257.

14. Entre l’extensa biografia sobre Guastavino,

vegeu HUERTA, S. (ed. Lit.), Las bóvedas de

Guastavino en América, Madrid, 1999.

Volta de barandat d’una escala.

ï

ò

10. ALMAGRO GORBEA, A. “Un aspecto cons-

tructivo de las bóvedas en Al-Andalus”. Al-Qan-

tara, vol. XXII. CSIC, Madrid, 2001.

11. AZUAR RUIZ, R. “Castillo y fortaleza de la

Atalaya. Villena”. Catálogo de Monumentos y Con-

junto de la Comunidad Valenciana, vol. II. Genera-

litat Valenciana, València, 1983, pp. 877-883.

028-195 patrimonio.indd 118 3/3/11 09:16:16

Page 120: Patrimonio

argue

cabrestante baga eslabón piu

pasador espiga pern

perno corró rodillo polija

polea talla motón ternal

cuadernal quinal quinal

matràs ar-

gue pern

cimbres

matràs

jabalcón

ò

ò

da

tabica

tauleta d’entrebigat

puntal

Tauletes d’entrebigat. Esglésies de Sant Francesc de Xàtiva. Diferents tipus de pitja (dibuix de M. Garcia-Lisón).

028-195 patrimonio.indd 119 3/3/11 09:16:18

Page 121: Patrimonio

colocaban las cimbras para los ner-

vios cuyas dovelas se parejan enci-

ma tomándolas con mortero de cal.

Luego se montaban las cerchas para

sujetar los témpanos

Jaume

I (1208-2008): arquitectura any zero

ï

16. ZARAGOZÁ CATALÁN, A; GÓMEZ-FE-

RRER LOZANO, M. Pere Compte. Arquitecto.

Generalitat Valenciana, València, 2006.17. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Jaume I (1208-

2008): arquitectura any zero, catàleg de l’exposició. Generalitat Valenciana, València, 2007.

ò

ò

Para vol-

tear una bóveda gótica es preciso si-

tuar la primera piedra que es, preci-

samente, la clave. Para realizarlo se

levanta un castillete de tablones de

madera con montantes, travesaños

y riostras y forma cuadrada en plan-

ta. En el centro y sobre el suelo se

colocaba la clave de la bóveda que

venía esculpida desde la cantera.

Se embragaba con cuerdas de ca-

ñamo o maromas y en lo alto del

castillete, sobre una plataforma o

tablero, se colocaba la calandria o

doble rueda unida por travesaños.

Las ruedas se unían con radios al

eje donde estaba el rodillo del tor-

no que giraba por el esfuerzo de los

operarios que usaban, con manos y

pies, los travesaños como escalo-

nes de una escalera sin fin, con gran

lentitud y en medio de chirridos que

recordaban las voces de la calandria

o la alondra. Una vez alcanzada la

posición deseada, se sujetaba la cla-

ve mediante traviesas. Entonces se

Matràs (Maqueta de C. Martínez).

Argue. Taulell valencià del segle XV

028-195 patrimonio.indd 120 3/3/11 09:16:21

Page 122: Patrimonio

pern

perna pierna

cúpula

cùpola

cupa

mitja taronja

Arte y Uso de la

Arquitectura

Tratado de la Montea y Cortes

de Cantería

tornillo perno .

Si yo prenia ara hun compàs e fah-

ya hun cèrquol entorn, ¿què serie lo

punt del pern en comparacio del cer-

cle? No-res, quas. (Sermons, de sant

Vicent Ferrer)

Los quatre perns i latins doctors i

gretchs inventors i mestres de Athe-

nes. (Spill, Jaume Roig)

Ballestes que… ab un petit pern

s’encaualquen molt bé. (Tirant)

Juno deessa e requeses, Pallas deessa

de honors. Venus deessa de la carn,

sots aquestes tres concupiscències lo

pern de aquest món gira. (Corella)

19. Vegeu la veu pern, en ALCOVER, A. M. i Moll,

B. Diccionari Català-Valencià- Balear. 1963.

ï

18. Op. cit., nota 4.

Grua d’eix vertical mòbil amb diferents perns segons

“Los veintiún libros de los ingenios y de las máquinas”.

Biblioteca Nacional. Madrid

028-195 patrimonio.indd 121 3/3/11 09:16:21

Page 123: Patrimonio

ò

Possiblement una de les tradicions

que amb més afecte recorden els be-

nicarlandos siga la de construir faro-

lets amb la corfa buida d’un melo de

moro. El procés és senzill: hom obre

el meló llevant-li la tapa de la tija i

en buida la polpa; després, amb un

ganivet o un punxó, dibuixa sobre la

pell perfils i baix relleus de figures tra-

dicionals (una escala, el sol i la llu-

na, un vaixellet, etc.); a continuació,

cal instal·lar una espelma a l’interior

dipositant-la sobre una base ferma

perquè no perda l’equilibri (a Beni-

carló es fa servir un caragol punxet)

i, finalment, unir amb uns cordills al

cos redó la tapa que havien tret, que

queda alçada a una certa distància

sobre el forat. L’efecte té alguna cosa

de màgic i la vivor amb què brillen les

figures quan l’avi encén la flama té la

virtud d’encisar des de fa molts anys

els més menuts. Des de fa temps, al

voltant de l’entreteniment, es canta

aquesta cançoneta que fa referència

al vell ofici de sereno:

El sereno s’ha perdut,

a la Font de la Salut.

Una agüela l’ha trobat,

amagat dins d’un forat.22

22. ANYÓ, Àlvar et al. Jocs tradicionals a Benicar-

ló. Benicarló, 2000.

volta redona

bóveda vaída

sostre voltat

ò

ò

20. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Op. cit.,

nota 1. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Op. cit.,

nota 7.

21. Ibidem.

Mitja taronja.

Volta de mocador

Farolet de meló de moro. (dibuix de M. García-Lisón)

028-195 patrimonio.indd 122 3/3/11 09:16:23

Page 124: Patrimonio

arreplegadors ò

cocó cucó

xoll

pedra en sec

pallissa

pallissa

23. GARCÍA LISÓN, M.; ZARAGOZÁ CATA-

LÁN, A. “Arquitectura rural primitiva en secà”.

Temes d’Etnografia Valenciana. València, 1983.

ò

cocó

grau

zero de l’arquitectura

pallissa caseta de volta

ò

ò

pelleric

picota

sala

Arreplegador i cocó. (dibuix de M. García-Lisón).

16. Pallissa (dibuix de M. García Lisón).

028-195 patrimonio.indd 123 3/3/11 09:16:24

Page 125: Patrimonio

ò

pedra en sec

ï

ò

guaitera ullerot

ò

tisells

atabacat

ï

barandat

ampostada

Caseta de volta (dibuix de M. García Lisón).

028-195 patrimonio.indd 124 3/3/11 09:16:25

Page 126: Patrimonio

ò

safareig

ò

24. Ibidem.

tronat entronat

ò

portó por-

ticó

atrabancar-la

ò

ï

pallissa

ò

ò

palloza

028-195 patrimonio.indd 125 3/3/11 09:16:25

Page 127: Patrimonio

ï

pelleric

pelle-

ric

ò

pelleric

ò

pilori pirolina

berlina pillory

pilloried pillory·ing

pelleric

pelleric

pelleric

pelleric

ï

costell

costell

Diccionari català-

valencià-balear

COSTELL. m. || 1. Columna o bas-

timent de fusta on eren subjectats

antigament els reus de certs delictes

i hi estaven exposats a la vergonya

pública per un temps determinat, de

vegades sense tortura, d’altres amb

qualque turment com clavament de

mans, mordasses, etc.; cast. picota.

rollo Dic-

cionari de la RAE rollo

Columna de piedra, ordinariamente

rematada por una cruz, que anti-

guamente era insignia de jurisdic-

ción y que en muchos casos servía

de picota.

picota

pelleric

ò

ò Diccio-

nari català-valencià-balear

Diccionari etimològic i complementa-

ri de la llengua catalana

pelleric

25. Ibidem.

El pelleric a Charing Cross a Londres, c. 1808.

Il·lustració del segle XVIII de perjur John Walter posat al pelleric i

el van llançar a la mort a Londres el 1732.

028-195 patrimonio.indd 126 3/3/11 09:16:29

Page 128: Patrimonio

Enciclopèdia britànica

pillory

pilori Viquipèdia

ï

Pillory

c

pellori

pilori pillo-

ria

pila

pilleur

ò

pila

ic ica pilarica

casa de la vila ajuntament

26. GRANDE GRANDE, F. Lonjas de la Comuni-

dad Valenciana. Castellón. Generalitat Valenciana,

València, 2003.Sala (dibuix de F. Grande Grande).

028-195 patrimonio.indd 127 3/3/11 09:16:29

Page 129: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 128 3/3/11 09:16:36

Page 130: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 129 3/3/11 09:16:43

Page 131: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 130 3/3/11 09:17:01

Page 132: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 131 3/3/11 09:17:18

Page 133: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 132 3/3/11 09:17:35

Page 134: Patrimonio

S/Tò ò

S/Tò ò

028-195 patrimonio.indd 133 3/3/11 09:17:56

Page 135: Patrimonio

S/Tò ò

S/Tò ò

028-195 patrimonio.indd 134 3/3/11 09:18:11

Page 136: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 135 3/3/11 09:18:29

Page 137: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 136 3/3/11 09:18:42

Page 138: Patrimonio

S/Tò ò

S/Tò ò

028-195 patrimonio.indd 137 3/3/11 09:19:00

Page 139: Patrimonio

Kaleidoscopio

Kaleidoscopio

028-195 patrimonio.indd 138 3/3/11 09:19:10

Page 140: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 139 3/3/11 09:19:38

Page 141: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 140 3/3/11 09:19:51

Page 142: Patrimonio

Kaleidoscopio

Kaleidoscopio

028-195 patrimonio.indd 141 3/3/11 09:22:08

Page 143: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 142 3/3/11 17:12:52

Page 144: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 143 3/3/11 09:22:25

Page 145: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 144 3/3/11 09:22:37

Page 146: Patrimonio

Contrapuntoò

Entre cornisasò

028-195 patrimonio.indd 145 3/3/11 09:22:48

Page 147: Patrimonio

Estuco redimidoò

Capricho arquitectónicoò

028-195 patrimonio.indd 146 3/3/11 09:23:02

Page 148: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 147 3/3/11 09:23:16

Page 149: Patrimonio

Bisagra clásicaò

La cautivaò

028-195 patrimonio.indd 148 3/3/11 09:23:27

Page 150: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 149 3/3/11 09:23:43

Page 151: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 150 3/3/11 09:23:58

Page 152: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 151 3/3/11 09:24:17

Page 153: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 152 3/3/11 09:24:34

Page 154: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 153 3/3/11 09:24:50

Page 155: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 154 3/3/11 09:24:56

Page 156: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 155 3/3/11 09:25:13

Page 157: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 156 3/3/11 09:25:18

Page 158: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 157 3/3/11 09:25:29

Page 159: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 158 3/3/11 09:25:43

Page 160: Patrimonio

S/T

S/T

028-195 patrimonio.indd 159 3/3/11 09:25:56

Page 161: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 160 3/3/11 09:26:06

Page 162: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 161 3/3/11 09:26:09

Page 163: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 162 3/3/11 09:26:19

Page 164: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 163 3/3/11 09:26:30

Page 165: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 164 3/3/11 09:26:36

Page 166: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 165 3/3/11 09:26:42

Page 167: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 166 3/3/11 09:26:48

Page 168: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 167 3/3/11 09:26:54

Page 169: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 168 3/3/11 09:27:05

Page 170: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 169 3/3/11 09:27:17

Page 171: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 170 3/3/11 09:27:31

Page 172: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 171 3/3/11 09:33:18

Page 173: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 172 3/3/11 09:33:26

Page 174: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 173 3/3/11 09:33:40

Page 175: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 174 3/3/11 09:33:44

Page 176: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 175 3/3/11 09:33:47

Page 177: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 176 3/3/11 09:33:49

Page 178: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 177 3/3/11 09:33:53

Page 179: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 178 3/3/11 09:34:04

Page 180: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 179 3/3/11 09:34:14

Page 181: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 180 3/3/11 09:34:24

Page 182: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 181 3/3/11 09:34:38

Page 183: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 182 3/3/11 09:34:41

Page 184: Patrimonio

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 183 3/3/11 09:34:44

Page 185: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 184 3/3/11 09:34:54

Page 186: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 185 3/3/11 09:35:04

Page 187: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 186 3/3/11 09:35:14

Page 188: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 187 3/3/11 09:35:28

Page 189: Patrimonio

S/T

S/T

028-195 patrimonio.indd 188 3/3/11 09:36:01

Page 190: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 189 3/3/11 09:36:15

Page 191: Patrimonio

S/T

S/T

028-195 patrimonio.indd 190 3/3/11 09:36:26

Page 192: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 191 3/3/11 09:39:19

Page 193: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 192 3/3/11 09:39:28

Page 194: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 193 3/3/11 09:39:33

Page 195: Patrimonio

028-195 patrimonio.indd 194 3/3/11 09:39:36

Page 196: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

028-195 patrimonio.indd 195 3/3/11 09:39:41

Page 197: Patrimonio

EL PATRIMONI A R Q U E O L Ò G I C I E L V A L E N C I À

196-312 patrimonio.indd 196 3/3/11 10:17:52

Page 198: Patrimonio

ò

ò

ò

ò

ò

ò

Treballs solts

ò

Trabajos diversos

ò

ò

Consuelo Matamoros de Villa

196-312 patrimonio.indd 197 3/3/11 10:17:52

Page 199: Patrimonio

ò

ò

ò

ò

ò ï

ò

ò

ò

Origen, natu-

raleza y antigüedad del hombre

ò

ò

196-312 patrimonio.indd 198 3/3/11 10:17:52

Page 200: Patrimonio

ò

ï

196-312 patrimonio.indd 199 3/3/11 10:17:52

Page 201: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 200 3/3/11 10:17:56

Page 202: Patrimonio

CABEZO REDONDO

S/T (díptic)ò

196-312 patrimonio.indd 201 3/3/11 10:17:59

Page 203: Patrimonio

RAMBLA DEL

TAMBUC

S/Tò

S/Tò

196-312 patrimonio.indd 202 3/3/11 10:18:03

Page 204: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 203 3/3/11 10:18:08

Page 205: Patrimonio

PARTIDA DE MURA

S/T

S/T

196-312 patrimonio.indd 204 3/3/11 10:18:17

Page 206: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 205 3/3/11 10:18:36

Page 207: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 206 3/3/11 10:18:49

Page 208: Patrimonio

ELS ESTRETS RACÓ DE RATA

S/T

S/T

196-312 patrimonio.indd 207 3/3/11 10:19:02

Page 209: Patrimonio

LA CARENCIA

S/Tò

S/Tò

196-312 patrimonio.indd 208 3/3/11 10:19:12

Page 210: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 209 3/3/11 10:19:20

Page 211: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 210 3/3/11 10:19:29

Page 212: Patrimonio

ABRIC DE LA SARGA

S/Tò

S/Tò

196-312 patrimonio.indd 211 3/3/11 10:19:37

Page 213: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 212 3/3/11 10:19:46

Page 214: Patrimonio

VALLTORTA-LA GASULLA

S/Tò

S/Tò

196-312 patrimonio.indd 213 3/3/11 10:20:12

Page 215: Patrimonio

PAISATGES DE PEDRA, PA RAU L E S D E V I DA

196-312 patrimonio.indd 214 3/3/11 10:20:15

Page 216: Patrimonio

ï

ò ò

ò

ò

ò

ò

ï

natural humà

ò

ï

ò

Francesc Llop i Bayo

196-312 patrimonio.indd 215 3/3/11 10:20:16

Page 217: Patrimonio

normalitat

ò

ò

ò

ò

marginadors

ò

ò

catxirulos, cacherulos catxerulos

ï

ò margi-

196-312 patrimonio.indd 216 3/3/11 10:20:17

Page 218: Patrimonio

nadors

ò

paredar

solsida

. tornar una solsida

ò

196-312 patrimonio.indd 217 3/3/11 10:20:17

Page 219: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 218 3/3/11 10:20:30

Page 220: Patrimonio

PARTIDA

DE SANTA BÀRBARA

S/Tò

S/Tò

196-312 patrimonio.indd 219 3/3/11 10:20:43

Page 221: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 220 3/3/11 10:20:57

Page 222: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

196-312 patrimonio.indd 221 3/3/11 10:21:15

Page 223: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 222 3/3/11 10:21:26

Page 224: Patrimonio

S/T (díptic)ò

S/Tò

196-312 patrimonio.indd 223 3/3/11 10:21:31

Page 225: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

196-312 patrimonio.indd 224 3/3/11 10:21:41

Page 226: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 225 3/3/11 10:23:37

Page 227: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 226 3/3/11 10:23:40

Page 228: Patrimonio

S/T

S/T

196-312 patrimonio.indd 227 3/3/11 10:23:45

Page 229: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 228 3/3/11 10:23:51

Page 230: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

196-312 patrimonio.indd 229 3/3/11 10:23:57

Page 231: Patrimonio

D E L C A M P A L A C I U TAT A L G U N S E L E M E N T S R E P R E S E N T A T I U S

196-312 patrimonio.indd 230 3/3/11 10:23:58

Page 232: Patrimonio

ò

ò

ï

ï

ò ò

ò

la casa

habitada per la família troncal, aïllada dins el terreny de la propietat familiar, que treballa, del que s’autoabasteix i transmet

inalterat, i fins i tot millorat, de generació en generació.5 Un únic hereu, generalment el primogènit, rep el patrimoni fami-

liar, i amb ell el deure moral de mantenir-lo i transmetre’l [...]. És la unitat de poblament dispers i l’habitatge de l’home

que treballa la terra de manera integral, amb fins bàsicament d’autoabastiment: és agricultor, pastor i llenyater

ò

1. Llei 16/1985, de 25 de juny, del Patrimoni Històric Espanyol. “Del patrimoni etnogràfic”, títol VI.

2. LLOP I BAYO. “Campanas, procesiones y trenes: hacia unos inventarios del Patrimonio Etnológico”, en http://campaners.com/francesc.llop/text.php?text=2.

(consultat en novembre de 2010). En aquest article es realitza una interessant reflexió sobre el concepte de patrimoni etnològic, que ens ha servit de base per

a plantejar la introducció a aquest capítol.

3. BESÓ ROS, A. “La construcció dels paisatges rurals valencians. Una aproximació a les principals tipologies d’arquitectures disperses”. Saitabi, nº 54,

2004, p. 88.

4. CHIARRI HURTADO, M. A. “El mas dels Ports de Morella y la Tinença de Benifassà. Descripción y análisis tipológico”. Estudis Castellonencs, nº 7.

pp. 542-543.

5. Segons CHIARRI HURTADO, M. A., “El mas de Els Ports de Morella…”, p. 542, la supressió de les primo-genitures mitjançant el decret de 30 d’agost de

1836 fa que les propietats dels masos comencen a dividir-se. Aquesta circumstància es manifesta en la seua arquitectura, en la construcció de nous habitatges

dins un mateix mas, que arriben a formar, en alguns casos, petites agrupacions de cases.

Adrià Besó Ros

196-312 patrimonio.indd 231 3/3/11 10:23:59

Page 233: Patrimonio

ï

dena ò

ò

ï

ò

estable pallissa

6. CHIARRI HURTADO, M. A. “El mas de Els Ports de Morella…”. p. 542.

7. CHIARRI HURTADO, M. A. “El mas de Els Ports de Morella…”. p. 545.

8. Segons consta en l’informe de restauració realitzat per l’arquitecta Vera Hofbauerová, el primer testimoni documental trobat fi ns aleshores que hi fa refe-. Segons consta en l’informe de restauració realitzat per l’arquitecta Vera Hofbauerová, el primer testimoni documental trobat fins aleshores que hi fa refe-

rència data de 1443, en http://www.veraarquitecta.com/restauracion/Morella-la-Vella (Consultat en novembre de 2010).

196-312 patrimonio.indd 232 3/3/11 10:24:00

Page 234: Patrimonio

forn i la pastera

crugia graner atraixos

ò ò

ò ò

9. CHIARRI HURTADO, M. A. “El mas dels Ports de Morella...”. p. 557.

10. SELMA, S. “Lavadero”, en CERDÀ, M.; GARCIA BONAFÉ, M. SELMA, S. “Lavadero”, en CERDÀ, M.; GARCIA BONAFÉ, M. Enciclopedia Valenciana de Arqueología Industrial. Valencia, IVEI, Diputación de Valen-

cia, 1995, ens ofereix un interessant análisi del tipus.

11. ZARAGOZÁ, A.; SICLUNA, R. “L’arquitectura de l’aigua en la Costera”. ZARAGOZÁ, A.; SICLUNA, R. “L’arquitectura de l’aigua en la Costera”. Papers de la Costera, 1981, nº 1, p. 74, ha documentat l’existència d’un rentador

al segle XVI a la localitat de Vallada. S. Selma, op. cit., explica la relació entre la generalització dels llavadors i la Revolució Industrial per l’ús d’un producte

material propi de la industrialització com és la ferrada, que va substituir els vells drivells o cossis de ceràmica, molt més pesats, que s’empraven en les cases

per a fer la bugada, la qual cosa va facilitar els desplaçaments amb la roba llavada dels rentadors públics a les vivendes.

196-312 patrimonio.indd 233 3/3/11 10:24:00

Page 235: Patrimonio

ï

ï

ò

ò

Apoteosi

de la ciutat de Xàtiva.

12. BESÓ ROS, A. “Hábitat y arquitectura tradicional de la comarca de Los Serranos”. Treball inèdit realitzat amb una beca del Centre d’Estudis d’Història BESÓ ROS, A. “Hábitat y arquitectura tradicional de la comarca de Los Serranos”. Treball inèdit realitzat amb una beca del Centre d’Estudis d’Història

Local de la Diputació de València. Convocatòria 1993.

13. PÉREZ GUILLÉN, I. V. Inventari de plafons ceràmics de la Comunitat Valenciana, fi txa nº 7150, en http://www.cult.gva.es/dgpa/etnologia/Detalles_ PÉREZ GUILLÉN, I. V. Inventari de plafons ceràmics de la Comunitat Valenciana, fitxa nº 7150, en http://www.cult.gva.es/dgpa/etnologia/Detalles_

etnologia.asp?IdFicha=7150 (consultat en novembre de 2010).

196-312 patrimonio.indd 234 3/3/11 10:24:00

Page 236: Patrimonio

ò

ò

ò

Atraixos:

Cossi:

ò

Dena:

Drivell: cossi

Estable:

Ferrada:

ò

Graner:

Pallissa:

Pastera:

Porta de llibret:

Taulell:

196-312 patrimonio.indd 235 3/3/11 10:24:01

Page 237: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

196-312 patrimonio.indd 236 3/3/11 10:24:17

Page 238: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 237 3/3/11 10:24:35

Page 239: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 238 3/3/11 10:24:40

Page 240: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

196-312 patrimonio.indd 239 3/3/11 10:24:44

Page 241: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

196-312 patrimonio.indd 240 3/3/11 10:24:55

Page 242: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 241 3/3/11 10:24:59

Page 243: Patrimonio

L’ E L A B O R A C I Ó D E L’ O L I I D E L A C E R A , E L S E S PA I S D E T R E B A L L

196-312 patrimonio.indd 242 3/3/11 10:25:00

Page 244: Patrimonio

ò

ò

ò

ò ò

ò

ï

ò

ï

quintarò

ò

ò

esportinada

ò

1. Vegeu CARO BAROJA, J. Tecnología popular española. Círculo de Lectores, Barcelona, 1996, pp. 19-26.

Adrià Besó Ros

196-312 patrimonio.indd 243 3/3/11 10:25:00

Page 245: Patrimonio

mola olearia

ò

ò

ò

ò

ò

2. Per a realitzar la descripció del procés d’elaboració de l’oli hem consultat estudis realitzats a diverses comarques valencianes: CABRERA GONZÁLEZ, M.

R. Estudi de l’olivera, l’oliva i l’oli a les comarques alacantines. Instituto de Estudios Juan Gil Albert, Alicante, 1986; CENTRE D’ESTUDIS CONTESTANS.

L’olivera i l’oli al Comtat. Centre d’Estudis Contestans, Cocentaina, 1990; GREGORI; J. J. i altres. Temes de etnografia valenciana. Serie dirigida per Joan F.

Mira. Volum III. Bosc i Muntanya, Indústria tradicional, comerç i serveis. Institució Alfons el Magnànim, Valencia, 1985, pp. 128-131; SOLER, A.; YAGO, R.;

JORDÀ, R. Oficis tradicionals valencians. Tàndem, Valencia, 2004, pp. 41-50.

196-312 patrimonio.indd 244 3/3/11 10:25:01

Page 246: Patrimonio

3. Aquest conjunt ha estat estudiat per ATIENZA PEÑARROCHA, A. “La miel y la cera en la comarca de Requena y Utiel (Valencia). El almázar de Utiel”.

Oleana: Cuadernos de Cultura Comarcal, 1996, nº 11, pp. 7-37, el qual ens ha servit de base per a la descripció de les instal·lacions i dels processos productius.

196-312 patrimonio.indd 245 3/3/11 10:25:01

Page 247: Patrimonio

ò

ò

ï

ï

4. MARTÍ, A.; PÉREZ, C.; MARTÍN, L. Memoria de la restauración de la prensa de cera de Aras de los Olmos, en http://www.cult.gva.es/dgpa/etnologia/memo-

rias/ArasOlmos.htm (consultat en novembre de 2010).

5. LOMPARTE ARRUFAT, D.; QUINTANA I FONT, A. “L’apicultura tradicional a Peña-roja”. Alazet, 1989, nº 1, pp. 73-97.

196-312 patrimonio.indd 246 3/3/11 10:25:01

Page 248: Patrimonio

ò

ò

ò

196-312 patrimonio.indd 247 3/3/11 10:25:01

Page 249: Patrimonio

Almàssera:

Arbre:

Balancí:

ò

Basseta:

ò

Cànter:

Cassola:

Cuiro:

Esportí:

Esportinada:

Fornal:

Gaveta:

Gerra:

Mitja carabassa:

Mola: regló

Molí de l’oli:

Molta:

Morques:

Oli de primeres:

Oli de segones:

Oli verge:

Pasta:

Peu:

ò esportinada

Pila: ò esportinada peu.

ò pica basseta bassa

Pinyol:

Premsa:

196-312 patrimonio.indd 248 3/3/11 10:25:01

Page 250: Patrimonio

Premsada:

Quintar:

ò

Regló: ò

ò mola

Tremuja:

Tria:

Aiguamel:

Almàssera:

Bresca:

Brescam:

Cup:

Drivell:

ò

Espadelles:

Esportí:

Esportinada:

Fornal:

Fusell:

Gaveta:

ò

Peu:

Pila:

ò esportinada

Piló:

Pouet:

ò

Premsa:

Premsada:

Quintar:

ò

Rusc:

196-312 patrimonio.indd 249 3/3/11 10:25:02

Page 251: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

196-312 patrimonio.indd 250 3/3/11 10:25:07

Page 252: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 251 3/3/11 10:25:12

Page 253: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

196-312 patrimonio.indd 252 3/3/11 10:25:21

Page 254: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 253 3/3/11 10:25:28

Page 255: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 254 3/3/11 10:25:32

Page 256: Patrimonio

S/T

S/T

196-312 patrimonio.indd 255 3/3/11 10:26:57

Page 257: Patrimonio

L A R E S T A U R A C I Ó

D E C A M PA N E S I L A R E C U P E R A C I Ó D E L A P A R A U L A

P E R D U D A

196-312 patrimonio.indd 256 3/3/11 10:26:58

Page 258: Patrimonio

ò

ò

ò

ò

ò

ò

ò

ò

tocar a missa

campanero

Francesc Llop i Bayo

196-312 patrimonio.indd 257 3/3/11 10:26:58

Page 259: Patrimonio

ò

modernï

estalviar

rellotge molestant a la valenciana

ò

ò

intel·ligents

ò

ò

la Maria el Manuel la Caterina o el Vicent la Àngel la Jaume la Maria

la Vicent

196-312 patrimonio.indd 258 3/3/11 10:26:58

Page 260: Patrimonio

la Xerreta la Morlaneta el Cucú Calbinot o Sant Josep la Falsa la Borlana L’Alcin a Déu la Malaganosa La Sargantana la Grossa

la Gran la Maria RosaMaria Grossa ò

ò el tiple la tercera la mitjana i la gran la mitjana

la menuda la xicotetala Maresa ( la Valenciana

la Secana la Saguntina la Valenciana

la Tercera de Centelles la Molinera la Coheterala Barracina la Rajolera la Despertadora

la del rellotge la del Torn la dels Combregars la d’Albat la de Repicar la de Combregar la de Portaceli la de Foc

la dels Albadets Avisadoret el Cimboriet el Cimbolet el Simbolet

el Ximbolet

ï

la campana de palo la matraca los mazos les trebanelles

la truja contrapès ï

trucha ò

cabezal els gossos els tirants el soquet la ballesta el ganxo...el Vol

vuelo volteo Revolteig revoltejarel bandeo els clamors el Retorn el repic de la Xirivia

ò

196-312 patrimonio.indd 259 3/3/11 10:26:59

Page 261: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

196-312 patrimonio.indd 260 3/3/11 10:27:06

Page 262: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 261 3/3/11 10:27:14

Page 263: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 262 3/3/11 10:27:14

Page 264: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

196-312 patrimonio.indd 263 3/3/11 10:27:21

Page 265: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

196-312 patrimonio.indd 264 3/3/11 10:27:30

Page 266: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 265 3/3/11 10:27:42

Page 267: Patrimonio

L’ O R G U E V A L E N C I À

P E L S C A M I N S D E L’ A R T, L A H I S T O R I A , L A C I È N C I A I L A L I T E R A T U R A

196-312 patrimonio.indd 266 3/3/11 10:27:43

Page 268: Patrimonio

ò

ò

novatores ò

ò modernista

ò

ò

1. La documentació més completa sobre el tema es troba a la col·lecció de monografies Orgues del País Valencià, integrada per 26 números editats a Valèn-

cia per l’Associació Cabanilles d’Amics de l’Orgue (ACAO) entre 1979-1981. La mateixa associació va publicar la revista trimestral Cabanilles, integrada per 36 números i especialitzada en temes organístics valencians, entre els anys 1982-1990. Sobre esta temàtica és també d’interés el que es reflectix a la nota següent.2. SANCHIS SIVERA, J. La catedral de Valencia. Cap. XIV. Valencia, 1909, pp. 225-6. Este capítol va ser reeditat íntegrament a València en juny de 1980 per (ACAO), com a núm. VIII de la sèrie de monografíes citada. Ibid. “Organeros medievales en Valencia.” Boletín de la Real Academia de la Historia, nº. 86. Madrid, 1925, p. 468. DOÑATE, J. Mª. “Orgue de Vila Real.” OPV núm. VII. València, maig de 1980, pp. 13, 17. ROS, V. “Apuntes para una historia de los organeros en Valencia. Siglos XIV y XV.” El órgano español. Actas del II Congreso Español de Órgano. Madrid, 1987, pp. 138, 141.

Vicent Ros Pérez

196-312 patrimonio.indd 267 3/3/11 10:27:43

Page 269: Patrimonio

ò ò ò

Sermo unius confessoris et septem artium spiritualium,

e també los doctors sonaven òrguins, car los canons grossos són los senyors.4

Escala de contemplació

Canta l’Església que en la ciutat de Déu sovint ab clar so continuadament sonen los òrguens dels sants.5

....trompes d’argent, altres guitarres, altres saltiris, altres òrguens...6

ò

ò

Terçament, ha oir instruments o cantar o fer-se cantar davant bons cantors ab òrguens o ab altres instruments o sens aquells.7

Curial e Güelfa

Aprés d’aquesta, ja pus prop de Baco, havia una altra reina, e sonava uns òrguens e cantava ab tanta dolçor de melodía, que io no crec que millor so ne millor cant fos jamés, ne sia ara, ne pusca ésser d’ací avant.8

3. MARTÍNEZ, T. Sant Vicent Ferrer. Sermons. l’Estel, València, 1993, p. 96.4. COROMINES, J. Diccionari etimològic complementari de la llengua catalana. Vol. VI, p. 110. Barcelona, 1984. Geschib, Vocab. San V. Ferrer, p. 109 del ms. 276 dels Sermons. 5. RUBIÓ, J. “L’escala de contemplació de fra Antoni Canals.” Miscelánea en homenaje a monseñor H. Anglés. Vol. II. Barcelona, 1961, p. 771.6. Ibid, pp. 772, 773.7. DESCALZO, A. “La música en la Corte de Pedro IV El Ceremonioso (1336-1387).” Acta Hist. et Arq. Medievalia. Vol. 11-12, Barcelona, 1990-1991, p. 407.

8. ANÒNIM, Curial e Güelfa. Ed. 62 i “la Caixa”, vol. 8, Barcelona, 1987, p. 306.

196-312 patrimonio.indd 268 3/3/11 10:27:43

Page 270: Patrimonio

ò

Sí com rictat no porta béns ab simas val aitant com cell qui n’és senyor,amor no val mas tant com l’amador:manxa bufant orgue fals no ret fi.(Núm. VII, 1-4)

ò

ò ò

ò

Dechado del alma de Cristo

9. ALONSO, V. “Orgues i organistes d’Alzira”. Cabanilles, núm. 14-16, València, 1985, pp. 38, 39, 72, 108, 109.

10. FURIÓ, A. “Orgue de Sueca” OPV, núm. XIII-XIV. València, 1980, pp. 7-9, 15, 17, 18, 30, 33, 35, 36.

11. ROS, V. “Noves aportacions a l’obra de l’orguener Pere Serrano”. Cabanilles, núm. 8. València, 1983, pp. 20, 21, 23, 24, 34-37.

12. DOMINGO, J. A. “Orgue d’Algemesí”, OPV, núm. XVII, València, 1981, pp. 5, 9, 10, 14-16.

196-312 patrimonio.indd 269 3/3/11 10:27:43

Page 271: Patrimonio

Ten lástima de tu ceguedad, mira la disonancia horrible, atápense las orejas de los hombres, considerando que el caño de palo o estaño, en alzando los fuelles y poniendo el dedo en la tecla, luego da su voz. Sólo el hombre, más seco que el palo y más duro que el estaño, aunque el dedo del Señor toque en su corazón por diversas vías, y aunque el Espíritu Santo envie su soplo con diversas inspiraciones, deja de responder al artífice que lo crió.13

Y esto se puede explicar con el exemplo de un Organo en un Coro. Se dice que està vivo, quando no solo hay Or-ganista que hiera las teclas, sì quien mueva el instrumento que hace que el encañonado reciba ayre, y le despida: y si falta este, se queda el Organo muerto à el sonido, aunque haya Organista que le hiera. Es el hombre Organo viviente: es Dios quien le formó, y quien le dà ayre, para que viva: y es el Organista la razón y libre alvedrio de tañer bien, ò mal. Si suenan sus obras conforme à la Ley de Dios, y à la razon, hace harmonia, y và consonante: si disuenan, no se atribuye à quien le dà que reciba y buelva el ayre, para que el Organista toque bien; sì a la mala voluntad de este, ó à la impericia, ò à su ignorancia. A el Organo, de fuera le viene el principio para sonar; y el hombre, no solo de fuera, sì de dentro, y en medio de sì, halla aquel por quien es, y existe.14

ï

ò

Batalles.

ò

13. BORJA, F. de. Seis tratados muy devotos y útiles para cualquier fiel cristiano, compuestos por el Ilustrísimo señor don Francisco de Borja, duque de Gandia y

marqués de Lombay. Imp. Mey, València, 1548, p. 234. DALMASES, C. de. El Padre Francisco de Borja. BAC Popular, Madrid, 1983, pp. 64-5.

14. GÓMEZ de TERÁN, J. E. Carta Pastoral del Ilustrísimo Señor Don Juan Elías Gómez de Terán, por la gracia de Dios, y de la Santa Sede Apostólica, Obispo

de Orihuela, del Consejo de Su Mag. Cat. Madrid, A. Marín, 1756.

15. VIVES, L. La mujer cristiana. Espasa-Calpe, Buenos Aires, 1940, p. 107.

16. PINGARRÓN, F. “La música a la parròquia de Sant Martí de València (ss. XVI-XX)”. Cabanilles, núm. 2-3, abril-setembre, València, 1982, pp. 7-13, 19, 20,

30-42, 44-47, 50-54.

17. IGUAL, A. José Esteve Bonet. Imaginero valenciano del s. XVIII. València, 1971, p. 68.

196-312 patrimonio.indd 270 3/3/11 10:27:44

Page 272: Patrimonio

ò

Romanç en la Justa Poètica de Sent Domingo ...per, mosquets i alcabussos tenen les flautes de l’orgue...18

Col·loqui entre (Carles) Vendrell, (Ramon) Polop i (Pere Jacint) Morlà en la Justa de Sent Joan del MercatVENDRELL: ...de que són vosté i Morlà la canela i canelobre i que van sempre tan junts com dos flautes en un orgue...19

Col·loqui en una Justa Poètica que hi hagué en la MercéVENDRELL: Pués girau-me carta a l’orgue: pareix trompa de París, i, ben mirat, un carranc cada flauta de per si.MORLÀ: Pués a fe que sobren manxes, i no ho diga que jo ho dic...20

Col·loqui en la Festa de Sent Josep MORLÀ: ...que en la festa han manxat molts i sols vosté ha tocat l’orgue...21

ï

18. MORLÀ, P. J. . MORLÀ, P. J. MORLÀ, P. J. Poesies i col·loquis. El Magnànim-IVEI, Biblioteca d’autors valencians, nùm. 32. València, 1995, p. 161.

19. Ibid, p. 173.

20. Ibid, p. 203.

21. Ibid, p. 251.

22. EIXARCH, J. “Orgue de Forcall.” OPV, núm. X, València, 1980, pp. 10, 11, 21-23. ROS, V. “Nous documents sobre orgues del Maestrat.” Cabanilles,

núm. 22, València, 1987, p. 24.

196-312 patrimonio.indd 271 3/3/11 10:27:44

Page 273: Patrimonio

ò

...lo quarto fosc de la panxa,i com si fos una manxa,la ventilla li descobri.***¿Han oït los grans clamorsque fan los canons de batre?,pues cregués no pareix atrede tots ells la petería,que una forta bateriade canons de vint-i-quatre.23

Comèdia bribona sobre el Romanç de Gayferos i Melisenda Los amors de Melisenda

NOVATORES

Compendio Mathematico

ï

Compendio ï

Musurgia universalis sive ars magna consoni et disoni ò

ò

Harmonie Univer-selle

23. MULET, F. Tractat del pet. Dècimes 35 i 45. Moderna, València, 1989, pp. 65, 75.

24. BELLVESER, R. El “Pare” Mulet (1624-1675). Un enigma desvelado. El Magnànim-IVEI. València, 1989, p. 173.

25. TOSCA, V. Compendio Mathematico, tom II, llibre VI. València, 1757, pp. 438, 489.

26. Ibid., pp. 418, 419.

27. TOSCA, V. Op. cit., pp. 426, 433.

28. Ibid, pp. 414, 418.

29. Ibid, pp. 414, 415.

30. CALLADO, E. Inmunidad eclesiástica y delincuencia en el s. XVII. València, 2003, p. 143.

196-312 patrimonio.indd 272 3/3/11 10:27:44

Page 274: Patrimonio

Compendio

17 Apuntamientos para las Constitu- ciones que han de hazer en la insigne Universidad de Valencia en lo tocante a las Mathematicas

El 13 dará la Música especulativa... los tres géneros de la música; sus puntos y escala, a quien llaman la Mano; los 12 modos, las reglas de componer con la explicación de algunos instrumentos músicos, particular-mente del órgano; y lo del Ecco.

ò

Pensamientos literarios

Tres sistemas son los que me atrevo a decir que sin mucho trabajo puedo publicar. Uno siguiendo el método de Francisco Sánchez de las Brozas, maestro común no sólo en España sino en toda Europa, el cual (como los estoicos) hermanó la dialéctica con la retórica y de ambas hizo un órgano muy bien templado.Después el maestro Pedro Juan Núñez dio una perfectísima idea de la lógica de Aristóteles esparcida en varios libros, que juntos en un volumen en que precede el libro de las cinco voces de Porfirio forman el órgano que armoniosamente ordenó Andrónico Rhodio, peripatético ilustre.34

Digo que el Órgano rhetórico y oratorio, que me ha regalado Vm., me ha sonado mejor que a los Sres. Censo-res, que le han prohibido en las aulas de esa escuela, a quienes tal vez les sonaría mejor el que tañía el famoso valenciano Cabanillas.35

ò

31. LEÓN TELLO, F. J. La teoría española de la música en los siglos XVII y XVIII. CSIC, Madrid, 1973, pp. 57-59.

32. BLASCO, F. J. La música en Valencia. Apuntes históricos. Alacant, 1896, pp. 45, 46. RUIZ de LIHORY, J. La música en Valencia. València, 1903,

pp. 179, 379.

33. NAVARRO, V. Tradició i canvi científic al País Valencià modern (1660-1720): Les ciències físicomatemàtiques. València, 1985, pp. 31, 52, 122, 126, 129, 135,

147, 237.

34. MAYANS, G. Pensamientos literarios que propuso Don Gregorio Mayans i Síscar, bibliotecario del rey nuestro señor y catedrático del Código de Justiniano en

la Universidad de Valencia al excelentísimo señor D. José Patiño, caballero de las órdenes del Toisón y de Santiago, etc. en ocasión de dedicar a su excelencia el libro

intitulado Cartas morales, militares, civiles y literarias de varios autores españoles. Madrid, 1734. Hi ha una edició d’Antoni Mestre al volum I de les Obras

completas del cèlebre il·lustrat, València, 1984, pp. 241-260. També hi ha una edició dins de l’Antología de textos de la Ilustración Valenciana, a càrrec de N. Bas

i J. F. Benavent. Alfons el Magnànim, València, 1998, pp. 39-71, i en què estes dues cites apareixen a les pp. 49, 51.

35. FINESTRES, J. Epistolari II. núm. 1146, Biblioteca Balmes, Barcelona, 1934, p. 572.

196-312 patrimonio.indd 273 3/3/11 10:27:44

Page 275: Patrimonio

Yo no puedo llevar el corazón en las manos, para hacerle ver a todos. Ni los (jesuitas) expulsos querrán dar tes-timonio de las misiones domésticas que les tengo hechas, desde el punto en que empecé a conocer que aquello era un órgano donde no sonaba flauta que no fuera a impulso del aire.36

ò

ò

ò ò

ò

36. OLAECHEA, R. “Un crítico prudente: el ex-jesuita Francisco X. de Olóriz (1730-1814).” Studia historica et philologica in honorem M. Batllori.

Roma, 1984, p. 745.

37. Consulteu bàsicament els treballs de F. Pingarrón i altres estudiosos a les publicacions indicades a les dues primeres notes, sobretot el núm. 10-11 de la

revista Cabanilles.

38. MIRAVET, R. i PASTOR, J. “La dinastía de los organeros Turull a lo largo del s. XVIII y comienzos del XIX.” Nassarre, vol. XVI, 1, Saragossa, 2000.

pp. 187-248.

39. EXIMENO, A. D. Lazarillo Vizcardi. Vol. I. Madrid, 1873, pp. 255-6; Vol. II p. 156.

40. BERNAT i BALDOVÍ, J. Un ensayo fet en regla. Obra completa. Vol. 1. Sueca, 1997, p. 51. Ibid. L’agüelo pollastre, p. 245. Ibid. Cheroni y Bartoleta o La viuda

y el escolá, pp. 269, 272. ESCALANTE, E. La Moma; La Patti de Peixcadors. Teatre original complet. Vol. II, València, 1995, pp. 1148, 1166, 1886.

196-312 patrimonio.indd 274 3/3/11 10:27:44

Page 276: Patrimonio

ò

L’Emperador Constantino Y al oír así en EspañaInventà una contradansa, Tan forta trompeteria,Que al compás d’un orgue chino Feren dos flautes de cañaLa ballá el Sultán en Fransa: Uns cegos de la Ollería.42

ò

ò

L’agüelo pollastre ò

ò

ò

ò

ò

Eixe orgue de Sollanaencara és tan celebrat,perquè li falta una teclatenint complet el teclat.

L’organiste de Sollana

41. BERNAT i BALDOVÍ, J. La donsayna. Núm. 7. 12-1-1845. Obra completa. Vol. 5. Sueca, 1997, p. 101.

42. . Ibid. p. 159.

43. Ibid. Vol. 1, p. 245.

44. PRECIADO, D. “Un organero de renombre internacional poco conocido en España: El aragonés P. Diego Cera.” Musicología de la SEM, vol. IV, núm. 2.

1981, pp. 319-321.

45. MOLERES, J. L’orgue de Sollana. Crònica de la XVII Assemblea de Cronistes Oficials del Regne de València. 1988, pp. 397-406.

196-312 patrimonio.indd 275 3/3/11 10:27:45

Page 277: Patrimonio

Romanç dels 4 trobadors Ferits al cor,

…la santa veu de l’orgue...46 …Sona l’orgue sagrat ab veu dolcíssima...47

Mi soledad

…Ni el órgano acompaña los cantaresDel monge penitente en su plegaria...48

ò

Corpus Christi

Pasacalles

ò

ï

Melonar de Valensia,

46. LLORENTE, T. Poesía Valenciana Completa. Tres i Quatre. València, 1983, p. 352.

47. Ibidem, p. 205.

48. BOIX, V. Mi soledad. Obras literarias selectas. València, 1880, p. 323.

49. MIRÓ, G. Nuestro padre San Daniel. Col. Austral, A 224. Madrid, 1991, pp. 125, 127.

50. BLASCO IBÁÑEZ, V. La catedral. Capítols I, II, V-VIII.

51. CIGES, M. La romería. Madrid, 1996, p. 154.

52. GIL ALBERT, J. Crónica General. Lucrecia Bori. Obra completa. Vol. 4, València, 1983, p. 229.

53. VICENT, M. Tranvía a la Malvarrosa. Madrid, 1994, p. 79.

54. JUST, J. Blasco Ibáñez i València. El Magnànim-IVEI. Biblioteca d’autors valencians, núm. 18. València, 1990, pp. 119, 121, 122.

55. LLOMBART, C. i SANMARTIN, J. F. Melonar de Valensia. València, 1877, pp. 114, 117, 123.

196-312 patrimonio.indd 276 3/3/11 10:27:45

Page 278: Patrimonio

L’orgue canta ensems amb totes ses flautes, amb tots els seus xiulets, amb tots els seus registres, en acordada multitud. És veu de violí i veu de viola. És veu de fagot i de xirimia. És veu de trèmolo fort, de trèmolo suau, de quinzena, d’octava tapada, de violí de tretze, dels vells i les velles, d’oboè, de clarí, de baixoncel. És veu de bombarda, de cimbel, de cimbel baix. És veu de nasard i de trompeta bastarda i de trompeta. És veu de tro i veu de salm. És la veu que s’anomena vox coelorum i la veu que s’anomena unda maris.57

ò

ò

ò

56. CALVET, A. (GAZIEL). Memòries II. Ed. 62 i “la Caixa”, vol. 69. Barcelona, 1981, p. 90.

57. D’ORS, E. Gualba, la de mil veus. Ed. 62 i “la Caixa”, vol. 34. Barcelona, 1987, p. 122.

Canons de 24:

Contres:

Jocs o registres:

Jocs o registres partits:

Peanes:

Secret de corredores:

Trompeteria de batalla:

Ventilles:

196-312 patrimonio.indd 277 3/3/11 10:27:45

Page 279: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

196-312 patrimonio.indd 278 3/3/11 10:27:53

Page 280: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 279 3/3/11 10:28:04

Page 281: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

196-312 patrimonio.indd 280 3/3/11 10:28:15

Page 282: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 281 3/3/11 10:28:30

Page 283: Patrimonio

L ’ H E R È N C I A I N TA N G I B L E

196-312 patrimonio.indd 282 3/3/11 10:28:32

Page 284: Patrimonio

ò

ò

ï

ò

ò

ï

ò

ò

ò

Luis Pablo Martínez Sanmartín i Fco. Javier Martín Noguera

196-312 patrimonio.indd 283 3/3/11 10:28:33

Page 285: Patrimonio

ï

ò

ò

Agüelo

ï

ò ò

ï ï

ò

ò

196-312 patrimonio.indd 284 3/3/11 10:28:33

Page 286: Patrimonio

ï ò

ò

Roà

ò

Judiada ï joïos

ò

ò

ò ï

196-312 patrimonio.indd 285 3/3/11 10:29:36

Page 287: Patrimonio

ò

ò

ò ò

enramà,

ò agüelo

bovos

196-312 patrimonio.indd 286 3/3/11 10:29:37

Page 288: Patrimonio

ò ò ò

ò

ò

ï

ò

ò

ï

ò

ï ò

196-312 patrimonio.indd 287 3/3/11 10:29:37

Page 289: Patrimonio

Caceria Negrito

ò

ï

196-312 patrimonio.indd 288 3/3/11 10:29:37

Page 290: Patrimonio

ò ï

ò

ò

ò

ò

ò

ò

ò-

196-312 patrimonio.indd 289 3/3/11 10:29:37

Page 291: Patrimonio

C U LT U R A O A G R I C U LT U RA ?

196-312 patrimonio.indd 290 3/3/11 10:29:38

Page 292: Patrimonio

ò

cultura ò cultiu de la terra ò

virgos de Visenteta Ubus

ò ò

ò

ò

literatura sicalíptica ò albergínia carxofa

tomata tramús bresquilla fava figa moniato

ben assaonat netejar la canyota tallar

brossa figues paleres esquilades herba rasposa

ressecar les males herbes

ò

ò

caduf cadufos

ò

Braç braçal tanda filà ò

parle vosté calle vosté ordinària

collir collir taronges agafar agarrar

Jesús Huguet Pascual

196-312 patrimonio.indd 291 3/3/11 10:29:39

Page 293: Patrimonio

Fesa dantell

dentell ò escletxa canó

fesa de Sotos fesa de Ressalany fesa de l’abocador

degotar

ò

fes

fesa bancal

perpal

l’aixada

Aixada cassada de cavar de galló o pent aixadella aixadó càvec aixadell lligó llegó tràmec caveguet xàpol

magall eixartell ò

ï

ï

l’escorredor de l’anyell

Alfaia

ò trapig

ò

196-312 patrimonio.indd 292 3/3/11 10:29:39

Page 294: Patrimonio

S/Tò

196-312 patrimonio.indd 293 3/3/11 10:29:49

Page 295: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 294 3/3/11 10:29:55

Page 296: Patrimonio

S/T

S/T

196-312 patrimonio.indd 295 3/3/11 10:30:01

Page 297: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 296 3/3/11 10:30:06

Page 298: Patrimonio

S/T

S/T

196-312 patrimonio.indd 297 3/3/11 10:30:13

Page 299: Patrimonio

S/T

S/T

196-312 patrimonio.indd 298 3/3/11 10:30:21

Page 300: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 299 3/3/11 10:30:26

Page 301: Patrimonio

TRES EXEMPLES

DESTACATS

196-312 patrimonio.indd 300 3/3/11 10:30:27

Page 302: Patrimonio

ò

ò

ò

ï

ï

ï

ò

El Noticiero Universal ò

Rubén Muñoz Martí

196-312 patrimonio.indd 301 3/3/11 10:30:27

Page 303: Patrimonio

ò

ò

ò

ï

ò

ò ï

ï

Viaje pintoresco e histórico

ò

196-312 patrimonio.indd 302 3/3/11 10:30:28

Page 304: Patrimonio

ò

ò

ï

ò

ò

ò

ò

ò

ò

ò

cortile

ò-

196-312 patrimonio.indd 303 3/3/11 10:30:28

Page 305: Patrimonio

ï

ï

ò

ò ò

ò

ò

ò ò

cortile

ï

196-312 patrimonio.indd 304 3/3/11 10:30:28

Page 306: Patrimonio

ï

ò

cortile

ï

196-312 patrimonio.indd 305 3/3/11 10:30:28

Page 307: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 306 3/3/11 10:30:44

Page 308: Patrimonio

La poesiaò

L’escalaò

196-312 patrimonio.indd 307 3/3/11 10:30:58

Page 309: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 308 3/3/11 10:31:07

Page 310: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

196-312 patrimonio.indd 309 3/3/11 10:31:17

Page 311: Patrimonio

196-312 patrimonio.indd 310 3/3/11 10:31:30

Page 312: Patrimonio

S/Tò

S/Tò

196-312 patrimonio.indd 311 3/3/11 10:31:43

Page 313: Patrimonio

52-53, 210-211, 250-251

44-45, 86-87, 202-203

132-137

66-67, 226-227, 254-255,

156-157, 252-253

92-93

192-193, 200-201, 222-223

56-57, 164-167

144-149

54-55, 174-177

172-173, 212-213, 224-225

182-183

100-103, 178-179

90-91, 168-171, 264-265, 293

84-85, 152-155

46-47, 138-141

48-49, 218-221

158-159, 206-207, 294-299

68-69, 108-111

128-129, 260-263

62-65, 310-311

42-43, 130-131, 306-307

208-209, 278-279

50-51, 150-151, 236-237

88-89, 162-163, 228-229

60-61, 96-97, 142-143

106-107, 194-195

104-105,180-181,280-281

58-59, 94-95, 160-161

98-99, 238-241

188-191, 204-205

184-187, 308-309

Índex per fotògrafs

196-312 patrimonio.indd 312 3/3/11 10:31:43

Page 314: Patrimonio

EXPRESIONESDEL PATRIMONIO

313-366 patrimonio traduc.indd 313 7/3/11 13:17:56

Page 315: Patrimonio

313-366 patrimonio traduc.indd 314 7/3/11 13:17:57

Page 316: Patrimonio

Restaura CV. 15 años recu-

perando nuestro Patrimonio

313-366 patrimonio traduc.indd 315 7/3/11 13:17:57

Page 317: Patrimonio

Expresions del Patrimoni. Fotografía i

Llengua.

Expresiones del Patrimonio. Fotografía y

Lengua,

313-366 patrimonio traduc.indd 316 7/3/11 13:17:57

Page 318: Patrimonio

Màxim

obturabamos tapando

el objetivo con un tapón de cartón…obteníamos unas foto-

grafías publicitarias de escasa tirada en las que virábamos

el color sepia y coloreábamos con pincel y anilinas

Publipress

Valencia. Una visión Oscura, Estam-

pas Naci-onales, La vieja España de los 70, Iconografía del

Franquismo, “Retratos de grandes personajes etc...

“Ateo, antimilitarista y antisistema;

odio el capitalismo y la globalización”

1. Conversación mantenida con Francesc Jarque, diciembre 2010.

Las Provincias

Agencia Europa Press

Hoja del Lunes

Cien años de historia gráfica de Valencia

Historia del Fútbol Valenciano Historia de las fa-

llas Las fallas en su tinta Libro de la riada.

Ribera del Júcar

Ro-

dalies: fotografías de José María y José Vicente Penalba.

Semana Gráfica Valencia - Atracción

ABC

313-366 patrimonio traduc.indd 317 7/3/11 13:17:57

Page 319: Patrimonio

Sistole o diastole, Eurofrisia

Planeta Bicicleta

Pobles Abandonats. Els paisat-

ges de l’Oblit Lugares para el encuentro. Calles y plazas

de la Comunidad Valenciana La huella morisca en tierras

valencianas

El País Canal 9 ADN

AS o Superdeporte

313-366 patrimonio traduc.indd 318 7/3/11 13:17:58

Page 320: Patrimonio

Caminos que nos llevan a distintos puertos y siempre nos

dejan con un bombeo en los oídos, que es el sonido de

nuestro propio silencio.

Nuestra soledad, reflejada en distintos tiempos, como ob-

servadores del interior.

Cada obra muestra un estado que nos es común a todos.

Siempre en tercera persona, para vernos desde fuera.

En este espacio-tiempo, es un proceso de varios años, se ve

una evolución y una búsqueda de la expresión pura sin más.

Antología poética Es-

tados y caminos de la soledad, De la casa a la fienestra y

O los diablos de mi vida expreso lo que me

sale.... por ello escribo fotografía y sueño

2. MTRAKER, http://matraker.es/ Actualizada: el 2 de enero 2009,

fecha de consulta: 10 diciembre 2010.

Pronto apareció en mí la ne-

cesidad de denunciar a través de la fotografía la destruc-

ción del paisaje....ya no era tan necesario la belleza de la

forma para fotografiar la fealdad de los paisajes modifica-

dos por el hombre, con el encuadre y el rigor es suficiente

New Topographics

Photographs of a Man-Altered Landscape.

313-366 patrimonio traduc.indd 319 7/3/11 13:17:58

Page 321: Patrimonio

Annali de architettura,

FMR, Proyectos o Arquitectura viva,

La arquitectura del Convento del Carmen

de Valencia,

Catálogo de Monumentos de la Comunidad Valenciana

Arquitectura e interiorismo Arquitectura

Vi On, Geometría, Casa Viva

Levante.

Saber mirar

Conocer Valencia a través de su

arquitectura

La arquitectura popular de Peñíscola.

La

experimentación que nos plantemos en este caso, con-

siste en desandar el camino andado desde la fotografía

analógica a la digital.

Metrópolis, Once upon a time…, Pure, Some Space

(Uncertain), Paraíso, Suburbia, Chile, Ciudades Efímeras,

Atacama, Roma

Politècnica de Valèn-

cia;

.

313-366 patrimonio traduc.indd 320 7/3/11 13:17:58

Page 322: Patrimonio

Las Parcas

Aun-

que es difícil hablar de la propia obra (...) a la vista de los

lugares a fotografiar, pensé en los personajes que habían

poblado aquellos espacios, y sentí que su presencia con-

tinuaba habitándolos, sus espíritus errantes continuaban

flotando entre los peñascos y las torres, sujetos a la tierra

por finos hilos, presos de sus emociones, encerrados en si

mismos, ajenos al devenir de los años y al margen de estos

nuevos pobladores.3

Bajo esta patina de nueva reali-

dad, los monumentos o edificios restaurados se nos pre-

sentan como parte de una escenografía, un decorado que

una vez diseñado y catalogado se abre al público(...)estas

fotografías conforma una acta notarial donde las nuevas

circunstancias serán recordadas en un futuro.

3. Conversación mantenida con Cayetano Fernández, diciembre

2010.

4. Conservación matenida con Paco Valverde, diciembre 2010.

Patrimonio distorsionado o Distorted Heri-

tage,

ofrecer una

mirada silente para que el espectador complete su vacío,

irrumpa en su quietud y reconstruya en su historia y sen-

tido, su propio arcano, un film de misterio o un recuerdo

que como la atávica piedra fotografiada, parece persistir al

implacable devenir del tiempo

Puntas

de flecha. Nuevas Trayectorias en el arte contemporáneo,

una completa declaración de intenciones en

apoyo a los valores más destacados de cuantos aportan di-

namismo y personalidad específica a los circuitos del arte

contemporáneo de nuestra tierra.6

5. Conservación matenida con Jesús Rivera Quirante, diciembre

2010.

6. Catálogo Puntas de flecha, Nuevas trayectoria en el arte contempo-

raneo valenciano, Valencia, 2009. Coordinación y edición José Luis

Pérez Point y Vicenta Belenguer Dolz con textos de María Llanos

Alonso entre otros.

313-366 patrimonio traduc.indd 321 7/3/11 13:17:59

Page 323: Patrimonio

Kéyah

El paisaje es la arqui-

tectura frágil de la mirada. Es inconstante y discontinuo

a pesar de los esfuerzos por sostenerlo. Su veracidad y la

memoria que lo configura siempre al borde de la duda. En

el paisaje, las cosas aparecen y desaparecen: el paisaje

es un murmullo, un rumor, una turbulencia. Dado que es

inconstante, el control de este paisaje (tanto íntimo como

público) es una dedicación que implica un coste. El paisa-

je es en un espacio de interferencia. El paisaje es definido

y redefinido, destruido y reconstruido, inventado y borra-

do. El temor de su caída, la inminencia de su accidente,

su alteración, alimentan el esfuerzo por su sustentación.

El paisaje se agota, porque tiene una duración, y nuestro

tiempo es un tiempo de paisaje en caída. Un paisaje es un

tramo de tiempo, una arquitectura de conflicto, entre lo

real y lo simulado, entre lo íntimo y su control, al borde

del desplome.

Observación del paisaje como un decorado sobre el que

se superponen capas, como una arquitectura inconstante,

como un cuerpo en proceso. Tentativa de narración de la

inconstancia de la mirada, de la fragilidad del paisaje, de

la evanescencia del decorado, de la discontinuidad de la

arquitectura, entendidas como un espacio simbólico y po-

lítico en su laberinto temporal, en su inestabilidad y caída.

Tentativa de escritura de la imposibilidad de su definición,

tentativa de escritura de la lógica de la decepción.7

62 días

6. Conversación mantenida con Albert Corbí, diciembre 2010.

313-366 patrimonio traduc.indd 322 7/3/11 13:17:59

Page 324: Patrimonio

mutante,

Con estos nuevos escenarios establezco una relación

emocional que me condiciona y obsesiona reconstruir des-

de la ficción fotográfica, transformándolos para recoger su

memoria y obtener datos desde lo personal y lo colectivo.

Del proceso de trabajo obtengo unas imágenes fotográfi-

cas que combinan un universo de posibilidades de lenguaje

postmediático, es decir, sobre la fusión, hibridación y lo

que ya no es en sí fotografía sino el sedimento de muchos

lenguajes.8

8. Conversación mantenida con María Zárraga, diciembre 2010.

La obra de Antonio Alcaraz participa de esa sensibilización

hacia el patrimonio industrial. Su cámara recorre lugares y

paisajes industriales, recoge últimos testimonios fabriles e

ingenieriles, enmarca y selecciona imágenes que posible-

mente no volvamos a encontrarnos. Busca documentación,

se interesa por su historia y se introduce en sus espacios

de trabajo hoy vacíos y obsoletos.

Después su obra nos trasmite esta historia, estos datos,

esta sensibilidad hacia el elemento industrial, y la memoria

del lugar permanece. Esta es su contribución a la conser-

vación de la conservación del patrimonio industrial. Pero

además, Antonio Alcaraz, dota a la imagen industrial con

un nuevo valor estético, resaltando sus características, sus

formas, sus conceptos, revalorizando este patrimonio y

elevándolo al estado puramente artístico. 9

9. Catálogo de Antonio Alcaraz. Arte e Industria. Sala d’exposicions

Centre Cívic Antic Sanatori, Sagunto, 2006, pp. 7-16. Texto de In-

maculada Aguilar Civera.

313-366 patrimonio traduc.indd 323 7/3/11 13:17:59

Page 325: Patrimonio

pantà

pantanet

Horta, Horta Vella Hortetes

boquera

4. GIL OLCINA, A.; MORALES, A. Hitos históricos de los regadíos españoles. Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimenta-ción, 1992.

assuts, fonts, rodes o pous

assut

presa

rafa resclosa

al-sudd,

2. SANCHIS, C.; HERMOSILLA, J.; IRANZO, E. “Entorn al pa-trimoni hidràulic del regadiu històric valencià”. En: Patrimoni rural valencià, Saitabi, nº. 54, 2004.3. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991.

1. BARCELÓ, M. El diseño de espacios irrigados en Al-Andalus: un enunciado de principios generales. I coloquio de historia y medio físi-co, XV-XLVII, Almeria.

313-366 patrimonio traduc.indd 324 7/3/11 13:18:00

Page 326: Patrimonio

qanats, qanats

qanats

pous

nòrias de

sang sénies saniya,

pous

catúfols

7. HERMOSILLA, J. (dir.). Las galerías drenantes del Sureste de la Península Ibérica. Uso tradicional del agua y sostenibilidad en el Me-diterráneo español. Madrid, Ministerio de Medio Ambiente, 2006.8. CAVANILLES, A. J. (1795-1797). Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Va-lencia. Reproducción facsímil. Valencia, Ediciones Albatros, 1985.9. HERMOSILLA, J. (dir.). Los regadíos históricos españoles: pai-sajes culturales, paisajes sostenibles. Madrid, Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, 2010.

ullals

ullals

qanats

fonts, caves, alcavons o mines d’aigua

lumbrera, registre, pou d’aireació o tèntol

6. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991.

parats

Font, naixement,

manantial, broll, gorg o ullal

fonts

manantials

5. BERNABÉ, J. M. “Obras hidráulicas tradicionales en el regadío de Petrer (Vall del Vinalopó)”. En: Los paisajes del agua. Libro ju-bilar dedicado al profesor Antonio López Gómez. Universitat de València, Universitat d’Alacant, 1989.

313-366 patrimonio traduc.indd 325 7/3/11 13:18:00

Page 327: Patrimonio

pouets reg a poal o

per carabassí

escorredors

taona

(arcs, mines o sifons)

12. BUTZER, K. W. et. al. “Orígenes de la distribución intercomu-nitaria del agua en la Sierra de Espadán”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al profesor Antonio López Gómez. Universi-tat de València, Universitat d’Alacant, 1989.

polaina

pilars

arbre

matxo

alberca safareig

mota/andàmit

molineta

sénia

sénies

rodes,

nac-ûra.

vapors

fumerals

motors

tancat

motors turbines

tancats

ullals

pouet, taona, poal o carabassí.11 pouet

10. MARCO, J. B.; SANCHIS, C. “Una aproximación a la evolución de los regadíos valencianos. Infraestructura, hidrología e hidráuli-ca”. En: El patrimonio histórico de la ingeniería civil en la Comu-nidad Valenciana. Valencia, Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de la Comunidad Valenciana, 2003.11. LÓPEZ, A. “Riegos y cultivos en las huertas valencianas”. En XX Congreso Geográfico Internacional, Inst. Elcano-Inst. Estudios Pirenaicos. CSIC, 1964.

313-366 patrimonio traduc.indd 326 7/3/11 13:18:00

Page 328: Patrimonio

arc

arcs o arcades

canal

sifó

canos

17. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991.

ramal, regadora reguer

des-

aiguador sobreeixidor

almenara

l-man¯ahir

se-

quiol, sequió o canal,

escala,

anguilera,

escorrentia, escorredor o assarb

aqüeducte

16. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991.

>

>

séquia alsãqiya

séquia, séquia mare o séquia major

braçal

roll

(Vega de Valencia o Camp de Túria), fila (Baix Millars)

fil

13. HERMOSILLA, J. (dir.). Los regadíos históricos españoles: pai-sajes culturales, paisajes sostenibles. Madrid, Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, 2010.14. MATEU, J. “Assuts i vores fluviales regades al País Valencià me-dieval”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al pro-fesor Antonio López Gómez. Universitat de València, Universitat d’Alacant, 1989.15. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991.

313-366 patrimonio traduc.indd 327 7/3/11 13:18:01

Page 329: Patrimonio

qanats

basses o alberques

safareigs

o bassetes sénies, va-

pors o motorets

aljub al-yubb

18. CAVANILLES, A. J. (1795-1797). Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valen-cia. Reproducción facsímil. Valencia, Ediciones Albatros, 1985.19. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991.

partidors

llengües

de dents

Séquia Comuna d’Ènova Sé-

quia Reial del Xúquer sistar divisió Séquia Major

de Sagunt quadrat Reial Séquia de Moncada cano

Séquia Reial d’Alcoi canet partidor

mòvil Séquia Major d’Elx) roll

ull

trestellador, torn, paleta tapó

parada o comporta

alters alterons

basses y aljubs

basses aljubs

andrones

mina

minat, alcavó, ga-

leria, túnel, boquera albelló

qanat

mines

albellons

minetes

boqueres

alcavons

els partidors

313-366 patrimonio traduc.indd 328 7/3/11 13:18:01

Page 330: Patrimonio

molins fari-

ners, molins arrossers, batans o molins de drap, fàbriques

o molins de llum, serreries, ferreries, martinets, molins

de pòlvora, caldereries, fàbriques paperes,

molí hidràulic

20. ROSSELLÓ I VERGER, V. M. “Els molins d’aigua de l’Horta de València”. En: Los paisajes del agua. Libro jubilar dedicado al profesor Antonio López Gómez. Universitat de València, Universi-dad de Alicante, 1989.

fregadors

lavaderos de los buenos

lavaderos de los

enfermos

abeurador

ambeurador,

pica pileta

llavador llavaner

safareig

313-366 patrimonio traduc.indd 329 7/3/11 13:18:01

Page 331: Patrimonio

ESTEPA

Regadíos Históricos

El Patrimonio del agua en el Valle de

Ayora-Cofrentes (1999) Los sistemas de regadío en La Costera. Paisaje

y Patrimonio (2003); La Arquitectura del agua en el Riu Magre. Alcalans-

Marquesat (2004) El regadío histórico en la comarca de Requena-Utiel.

Geografía y Patrimonio (2005); Los Riegos de la Safor y la Valldigna. Agua,

Territorio y Tradición (2005); Los Paisajes de Regadío en el Alto Palancia

Sistemas y elementos hidráulicos (2006); Las Riberas del Xúquer: Paisa-

jes y patrimonio Valenciano (2006); Los regadíos tradicionales del Vinalo-

pó. Alto y Medio (2007); El patrimonio hidráulico del Bajo Túria: L’Horta de

València (2007); Las vegas tradicionales del Alto Turia: sistemas y paisajes

de regadío (2008); Los regadíos históricos del Turia Medio: La Serranía y

el Camp de Turia (2009); Los regadíos históricos del Baix Millars-La Pla-

na (2009); Los regadíos tradicionales y el patrimonio hidráulico del Alto

Mijares, Teruel (2010); Los riegos tradicionales de La Marina Alta: las

cuencas hidrográficas del Girona y Gorgos (2010).

Jorge Hermosilla Pla y Martín Peña Ortiz

ESTEPA (Estudios del Territorio, del Paisaje y del Patrimonio)

Departament de Geografia, Universitat de València

galliponts,

escales o mesuradors galliponts, ponts o pontarrons

escales o escaletes

esglaons

mesurador

batà

fàbrica de llum

21. AL-MUDAYNA. Historia de los regadíos en España (… a.C. -1931). Madrid, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 1991.

313-366 patrimonio traduc.indd 330 7/3/11 13:18:02

Page 332: Patrimonio

azud

deben esta apela-

ción a que las casetas que sobre los azudes resguardan

los tornos, tenían la forma de torreón o castell, y en ellos

se albergaban, cuando el caso lo exigía, una especie de

guardia que impedía los desmanes que pudieran come-

terse en las contiendas tan frecuentes entre los moriscos

y los cristianos en tiempos medievales y aún posteriores”.

almenaras

5. LÓPEZ ELUM, P. Ob. cit., nota 4.6. DANVILA, A. El Régimen Histórico Legal de las Aguas del río Turia. Valencia, 1917, p. 6.7. ALONSO DURÁ, A. “La Almenara fortificada del Javalí de la ace-quia Mayor de Benaguasil”. Castillos de España, nº. 150-151, 2008.

Hispania habet multas turris et positas locis altis, quibus

utuntur et speculis et propugnaculis adversus latrones.

Inde conspectis primo navibus hostium, dactum est signum

Hasdrubali (Ad Urbe Condita, Libro XXII) (Hay en Hispania

muchas torres situadas en lugares elevados que sirven de

atalayas y de defensa contra los ladrones. Desde allí se

divisaron por primera vez las naves enemigas y se dio señal

a Asdrúbal. Año 217 a. C.)3

vías

alcázar o celloquia

albacares

medinas

ravales

2. BOIRA MAIQUES, J. V. Las torres del litoral valenciano. Gene-ralitat Valenciana, Conselleria de Infraestructuras y Transporte, Valencia, 2007, p. 21.3. LIVIO, T. Historia de Roma: La Segunda Guerra Púnica. Tomo I: Libro 22.19 Edición de Antonio Ramírez de Verger y Juan Fernán-dez Valverde. Alianza Editorial, Madrid, 1992, p. 197.4. LÓPEZ ELUM, P. Los castillos valencianos en la Edad Media. Materiales y técnicas constructivas. Biblioteca Valenciana, Conselle-ria de Cultura y Educación, Valencia, 2002, pp. 78-79.

Utilitas, Firmitas y Venustas

munatoria

poliorcética

talaiots, nuraghis

castros,

1. FORCADA MARTÍ, V. Torres y Castillos de la Provincia de Caste-llón. Sociedad Castellonense de Cultura, 1992.

313-366 patrimonio traduc.indd 331 7/3/11 13:18:02

Page 333: Patrimonio

almenas.14

motas

de

llano

muro o muralla

tapial mampostería sillar

torres

14. RAMOS BENITO, A. “Introducción al castillo en la iconografía medieval”. Castillos de España, 2008, nº. 150-151.

bunkers.

bombarda helépolo.10

pirobalística

10. FAJARDO DE TRAVECEDO, S.; FAJARDO LÓPEZ-CUER-VO, I. Tratado de Castellología. Trigo Ediciones, San Fernándo de Henares, (Madrid), 1999, p. 51.11. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ob. cit., p. 51.12 MARQUÉS DE LOZOYA. Historia de España. Salvat, 1968.13. FAJARDO DE TRAVECEDO, S.; FAJARDO LÓPEZ-CUER-VO, I. Tratado de Castellología. Trigo Ediciones, San Fernando de Henares (Madrid), 1999, p. 15.

neurobalísticos

pirobalísticos

8. LÓPEZ ELUM, P. Ob. cit., nota 4.9. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ingenios de guerra hasta el siglo XIX. La Máquina y la Historia, nº. 8. Quirón ediciones, Valladolid, 1996, pp. 31, 49.

313-366 patrimonio traduc.indd 332 7/3/11 13:18:02

Page 334: Patrimonio

Torre del Homenaje

aljibe

patio de armas

pirobalísticas

truenos búzanos o busacos

19. ALONSO DURÁ, A. “La almenara fortificada del Javalí de la acequia Mayor de Benaguasil”. Castillos de España, 2008 nº. 150-151.

Dictionnaire raisonné de L´architecture

française du XI au XVI siècle

cadalsos

bolaños

en recodo

15. ESTEBAN LORENTE, J. F. “El hombre, la balística y la medi-da. Consideraciones para la restauración de cadalsos y techumbres en los castillos del siglo XI. Abizanda, Fantova y Loarre”. Artigrama, nº. 6-7, 1989-1990. 16. VITRUVIO POLIÓN, M. Los diez libros de Arquitectura. Cá-pitulo III.17. TORRES BALBÁS, L. “Las puertas en recodo en la arquitectura hispano-musulmana”. Al-Andalus, nº. XXV,1968.18. ALONSO RUIZ, M. M. “Torres puerta cristianas en recodo simple: el caso de Guadalajara y su provincia”. Castillos de España, nº. 150-151, 2008, pp. 41-49.

móviles sambucos bastidas

catapultas o

balistas

aproche

ariete

almenas

albarranas

albacar

antemural

aspilleras

matacanes

cadalso

313-366 patrimonio traduc.indd 333 7/3/11 13:18:03

Page 335: Patrimonio

Compendio Matemático

Apología en excusación de las fábricas del Reino de

Nápoles

24. GALINDO DÍAZ, J. A. Ibidem. 25. HERNÁNDEZ RUANO, J. “Defensa y Logística: el norte va-lenciano en la guerra de los treinta años” Centro de Estudios del Maestrazgo, nº. 68, 2002.26. GALINDO DÍAZ, J. A. Ob. cit., nota 23.

Teoría y Práctica de la forti-

ficación conforme a las medidas y defensas destos tiempos

Examen de Fortificación ...

Estoque de la guerra y arte militar

El arquitecto

perfecto

Escuela Militar de fortificación ofensiva y defen-

siva, Tratado de fortifi-

cación o arquitectura militar

23. GALINDO DÍAZ, J. A. “El conocimiento constructivo de los ingenieros militares del siglo XVIII. Un estudio de la formalización del saber técnico a través de los tratados de arquitectura militar”. Tesis Doctoral. ETSAB, Barcelona, 1996.

bombardas

trabuqueras morteros pedreros cortaos

compagos cortagos bombardeta pasavolante

ribadoquín cerbatanas falconetes

cañones medios cañones, cule-

brinas, medias culebrinas, sacres, falconetes medios

falconetes ribadoquines

mosquetes

culebrinas, cañones pedreros.21

20. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ob. cit., p. 71.21. FERNÁNDEZ MATEOS, F. Ob. cit., p. 72.22. DE LOS RÍOS, V. Discurso sobre los ilustres autores e inventores de artillería que han florecido en España desde los Reyes Católicos hasta el presente. Madrid, Joaquín Ibarra, 1767. Discurso para la apertura de la escuela de táctica de artillería, dicho en el real colegio militar de Segovia. Joaquín Ibarra, 1773.

313-366 patrimonio traduc.indd 334 7/3/11 13:18:03

Page 336: Patrimonio

línea de aproches

línea de circunvalación

línea de contravalación

línea de redientes

línea de tenazas

línea obsidional

Alcázar:

Albacar:

Albarrana:

30. FAJARDO DE TRAVECEDO, S.; FAJARDO LÓPEZ-CUER-VO, I. Tratado de Castellología. Trigo Ediciones, San Fernando de Henares, (Madrid), 1999, pp. 59-60.

glacis

glacis

baluartes murallas

baluartes

“ ...tomar ciudad por ciudad, la menor de las cuales llevaría no

menos de medio año de sitio, con enormes gastos, pérdida de

hombres y riesgo para la fortuna y reputación, porque (como

dice la gente de guerra) una ciudad bien defendida basta para

arruinar un poderoso ejército”.

28. www.ingenierosdelrey.com29. PARKER, G. El ejército de Flandes y el Camino Español. 1567-1659. Alianza Editorial, Madrid, 1985, pp. 40-56.

plazas fuertes

baluarte o revellín

espaldones

27. NOGUERA GIMÉNEZ, J. F. y GUIMARAENS IGUAL, G. “Metodología para el análisis de un fuerte abaluartado del siglo XVIII”. Castillos de España, nº. 140, 2005.

313-366 patrimonio traduc.indd 335 7/3/11 13:18:03

Page 337: Patrimonio

Helépolo o Helópolis:

Mampostería:

Matacán:

Medias culebrinas:

Medina:

Morteros o Pedreros:

Mosquete:

Mota:

Munatoria:

Muro o muralla:

Neurobalística:

Nuraghi:

Pasavolante:

Patio de armas:

Pedrero:

Poliorcética:

Bombarda trabuquera:

Bombardeta:

Búnkers:

Cadalso:

Cañón:

Castros:

Catapulta:

Celloquia:

Cerbatana:

Compagos, Cortao o Cortagos:

Culebrina:

Espaldón:

Falconete:

Foso:

Glacis:

Aljibe:

Almenara:

Antemural:

Antemurallas o falsas bragas:

Arcabuz:

Ariete:

Aspillera:

Azud:

.

Baluarte:

Barbacana:

Bastida:

.

Balista:

Bolaño:

Bombarda:

313-366 patrimonio traduc.indd 336 7/3/11 13:18:04

Page 338: Patrimonio

:

pedra mortina, pedra picada y algeps; rastell,

sarjament, volta de barandat, gerres, tauleta d’entrevigat

pitja : matràs, argue, pern; : mitja

taronja, volta de mocador farolet de meló de moro;

cocó, pallissa, caseta de volta, pellerich

sala.

Vocabulario de arquitectura valenciana. Si-

glos XV al XVII

Diccionari de

l’art i dels oficis de la construcció

cons-truere

eodos

House Form and Culture

novedad

Pirobalística:

Raval:

Ribadoquín:

Sacres:

Sambuco:

Sillar:

Tapial:

Torres móviles o de asedio:

Talaiot:

Torre del Homenaje:

313-366 patrimonio traduc.indd 337 7/3/11 13:18:04

Page 339: Patrimonio

gypsum

Sarges

37. GARCÍA SALINERO, F. Léxico de Alarifes de los Siglos de Oro. Madrid, Real Academia Española, RAE, 1968. ZARAGOZÁ CA-TALÁN, A. La Capella Reial de l’antic Monestir de Predicadores de Valencia. Generalitat Valenciana, Valencia, 1997.

34. ZARAGOZÁ CATALÁN, A.; GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Pere Compte, arquitecto. Generalitat Valenciana, Valencia, 2006.35. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Arquitectura Gótica Valenciana. Generalitat Valenciana, Valencia, 2000.36. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. “Las bóvedas tabicadas en la arquitectura valenciana durante los siglos XV y XVI”. En: MIRA, E.; ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Una Arquitectura Gótica Mediterránea, vol II, Generalitat Valenciana, Valencia, 2003, pp. 133-156.

ittem es estat pàc-

tat que dit mestre tinga obligació de fer les voltes o bovedes

aixi de capelles com sagresties y sacrari de volta grossa

de pedra mortina donant·li de gruixa palm y mig mes que

menys”

31. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Vocabulario de arquitectura valenciana. SS. XV al XVIII. Valencia, 2002. FULLANA, M. Dicciona-ri de l’Art y dels oficis de la construcció, Moll, Mallorca, 1980. AL-COVER, A. M.; MOLL, B. Diccionari català-valencià-balear, 1963.32. SEGARRA ROCA, M. “Documentos para la historia artística de Chert”. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (B.S.C.C.), pp. 275-281. Véase también la voz “pedra mortina” en: GÓMEZ-FERRER LOZANO, M.; ALCOVER, A. M.; MOLL, B. Ob. cit.33. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. “Algunas actuaciones de manteni-miento del patrimonio arquitectónico en Morella y el Maestrazgo, desde 1986 a 1988”. Centro de Estudios del Maestrazgo, Segundas jornadas sobre artes y tradiciones, 1989, pp. 194-217.

313-366 patrimonio traduc.indd 338 7/3/11 13:18:04

Page 340: Patrimonio

Tabique.

baranda,

tabica

44. Entre la extensa biografía sobre Guastavino, véase HUERTA, S. (ed. Lit.). Las bóvedas de Guastavino en América, Madrid, 1999.45. Sobre aspectos de denominación de la técnica, véase el reciente trabajo de GÓMEZ-FERRER LOZANO, M.. “The Origins of Tile Vaulting in Valencia”. Construction History, vol. 24, 2009.

tránsito y, por tanto, era un elemento estructural capaz de

mantener a cubierto la catedral aún en el caso de que se

viniera abajo la bóveda pétrea”

39. BASSEGODA NONELL, J. La cerámica popular en la arquitec-tura gótica. Barcelona, 1978.40. ALMAGRO GORBEA, A. ”Un aspecto constructivo de las bóvedas en Al-Andalus”. Al-Qantara, vol. XXII. Madrid, C.S.I.C., 2001.41. AZUAR RUIZ, R. “Castillo y fortaleza de la Atalaya. Villena”. En: Catálogo de Monumentos y Conjunto de la Comunidad Valen-ciana. Vol. II, Generalitat Valenciana, Valencia, 1983, pp. 877-883.42. GONZÁLEZ BALDOVÍ, M. “Ex-convento de Santo Domingo, Xàtiva”. En: Catálogo de Monumentos y Conjunto de la Comunidad Va-lenciana. vol. II. Generalitat Valenciana, Valencia, 1983, pp. 943-949.43. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Op. cit., nota 6. RUBIO y LLUCH, A. Documents per a la història de la cultura catalana me-dieval. Vol. II, Barcelona, 2000, p. 257.

frentum

frentum

“Este examen permitió comprender

que la bóveda de piedra quedaba grandemente reforzada y

cohesionada por la primera capa de mortero, que la gran

pendiente entre bóveda y terrado se ganaba con las ánforas

que sin peso de consideración llenaban un hueco considera-

ble y eran estables al quedar encajadas y que, por encima,

existía una nueva bóveda de hormigón de cal aligerada con

orzas según el más puro estilo de las bóvedas romanas de

los tiempos de Adriano o Constantino. Esta segunda bóveda

de hormigón era capaz de soportar su peso propio y el de la

cubierta de ladrillo además de la sobrecarga de nieve o de

38. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. “Arquitecturas del Gótico Medi-teráneo”. En: MIRA, Eduard; ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Una Arquitectura Gótica Mediterránea. Vol. I, Generalitat Valenciana, Valencia, 2003, pp. 105-192. Especialmente cap. 2 “Bóvedas del gótico mediterráneo”.

313-366 patrimonio traduc.indd 339 7/3/11 13:18:05

Page 341: Patrimonio

Sermon

Spill

Tirant lo Blanc, Joanot Martorell

cúpola

48. Op. cit., nota 4.49. Véase la voz “pern” en ALCOVER A.M.; MOLL, B. Diccionari català-valencià-balear, 1963.

forma cuadrada en planta. En el centro y sobre el suelo se

colocaba la clave de la bóveda que venía esculpida desde

la cantera. Se embragaba con cuerdas de cáñamo o ma-

romas y en lo alto del castillete, sobre una plataforma o

tablero, se colocaba la calandria o doble rueda unida por

travesaños. Las ruedas se unían con radios al eje donde

estaba el rodillo del torno que giraba por el esfuerzo de

los operarios que usaban, con manos y pies, los travesaños

como escalones de una escalera sin fin, con gran lentitud

y en medio de chirridos que recordaban las voces de la ca-

landria o la alondra. Una vez alcanzada la posición dese-

ada, se sujetaba la clave mediante traviesas. Entonces se

colocaban las cimbras para los nervios cuyas dovelas se

parejan encima tomándolas con mortero de cal. Luego se

montaban las cerchas para sujetar los témpanos.

matras

matraç

46. ZARAGOZÁ CATALÁN, A.; GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Pere Compte. Arquitecto. Generalitat Valenciana, Valencia, 2006.47. ZARAGOZÁ CATALÁN, A. Jaime I Arquitectura Año Cero, ca-tálogo de la exposición. Generalitat Valenciana, Valencia, 2007

matràs

matràs

matràs

“Para voltear una bóveda

gótica es preciso situar la primera piedra que es, precisa-

mente, la clave. Para realizarlo se levanta un castillete de

tablones de madera con montantes, travesaños y riostras y

313-366 patrimonio traduc.indd 340 7/3/11 13:18:05

Page 342: Patrimonio

cocó cucó

xoll

cocons

pallissa

pallissa

pa-

llissa

tisells

pallissa

pallissa

atabacat

am-

postada

23. GARCÍA LISÓN, M.; ZARAGOZÁ CATALÁN, A. “Arquitectu-ra rural primitiva en secà. Temes d’Etnografia Valenciana, Valencia, 1983.

carló es fa servir un caragol punxeut) i, finalment, unir amb

uns cordills al cos redó la tapa que havien tret, que queda

alçada a una certa distància sobre el forat. L’efecte té algu-

na cosa de màgic i la vivor amb què brillen les figures quan

l’avi encén la flama té la virtud d’encisar des de fa molts

anys els més menuts. Des de fa temps, al voltant de l’en-

treteniment, es canta aquesta cançoneta que fa referència

al vell ofici de sereno:

El sereno s’ha perdut,

a la Font de la Salut.

Una agüela l’ha trobat,

amagat dins d’un forat”.52

La cuarta

picota

arreplegaors

52. ANYÒ, A. et al. Jocs tradicionals a Benicarló. Benicarló, 2000.

Arte y Uso de la Arquitectura

Tratado de la Montea y Cortes de Cantería

“Possiblement una de les tradicions que amb més afec-

te recorden els benicarlandos siga la de construir faro-

lets amb la corfa buida d’una sandia. El procés és senzill:

hom obre el meló llevant-li la tapa de la tija i en buida la

polpa; després, amb un ganivet o un punxó, dibuixa so-

bre la pell perfils i baix relleus de figures tradicionals

(una escala, el sol i la lluna, un vaixellet, etc.); a conti-

nuació, cal instal·lar una espelma a l’interior dipositant-la

sobre una base ferma perquè no perda l’equilibri (a Beni-

20. GÓMEZ-FERRER LOZANO, M. Op. cit., nota 1. ZARAGO-ZÁ CATALÁN, A. Op. cit., nota 7.51. Ibidem.

313-366 patrimonio traduc.indd 341 7/3/11 13:18:05

Page 343: Patrimonio

Picota

pelleric

Diccionari català-valencià-balear

Diccionari etimològic i complemen-

tari de la llengua catalana,

pellerich

pellerich

pelleric

costell cos-

tell

“Costell m. Columna o bastiment de fusta on eren subjectats

antigament els reus de certs delictes i hi estaven exposats a

la vergonya pública per un temps determinat, de vegades sen-

se tortura, d’altres amb qualque turment com clavament de

mans, mordasses, etc.; cast. picota.

Columna de piedra, ordinariamente rematada

por una cruz, que antiguamente era insignia de jurisdicción y

que en muchos casos servía de picota”.

pelleric

pallissa.

palloza

pallisses

tronat entronat

pallisses

canyís

enllatat

a llata per canal

reguerot

aguillons

xupet- carxofa

casetes de volta

pallisses

de l’u

re-

guerots

safareig

pallisses

54. Ibidem.25. Ibidem.

mescla

planeres

rocalla

enfosquint-les lluït

lliscar

emblanqui-

nats

guaitera ullerot,

pallissa

barrot

golfes

porta de quadra

passadors

portó porticó

atrabancar-la

313-366 patrimonio traduc.indd 342 7/3/11 13:18:06

Page 344: Patrimonio

Institut d´estudis Valencians

Treballs Solts

pelleric

pelleric

pilori pirolina berlina

pillory pilloried pillorying

pelleric

pillory

pilori.

pelleric

Pillory

c.

pellori pilori

pilloria

pila

pilleur

pila

pilarica

56. GRANDE GRANDE, Francisco. Lonjas de la Comunidad Valen-ciana. Castellón. Generalitat Valenciana, Valencia, 2003.

313-366 patrimonio traduc.indd 343 7/3/11 13:18:06

Page 345: Patrimonio

Consuelo Matamoros de Villa

Trabajos Varios

313-366 patrimonio traduc.indd 344 7/3/11 13:18:06

Page 346: Patrimonio

57. Ley 16/1985, de 25 de junio, de Patrimonio Histórico Español. “Del patrimonio etnográfico”, título VI. 58. LLOP I BAYO. “Campanas, procesiones y trenes: hacia unos LLOP I BAYO. “Campanas, procesiones y trenes: hacia unos inventarios del Patrimonio Etnológico”, en http://campanes.com/francesc.llop/text.php?text=2. (Consultado en noviembre de 2010). En este artículo realiza una interesante reflexión sobre el concepto de patrimonio etnológico, que nos ha servido de base para plantear la introducción a este capítulo.

marginadors

paredadors

paredar

solsida

tornar. tornar una solsida

paredadors paredadores

caseta de piedra en

seco

barracas

barraca

marginadors

catxerulos o catxirulos,

313-366 patrimonio traduc.indd 345 7/3/11 13:18:06

Page 347: Patrimonio

establo pajar

artesa

granero

atraixos

65. CHIARRI HURTADO, M. A. “El mas dels Ports de Morella...”, p. 557.

63. CHIARRI HURTADO, M. A. “El mas dels Ports de Morella … “. p. 545.64. Según consta en el informe de restauración realizado por la ar-Según consta en el informe de restauración realizado por la ar-quitecta Vera Hofbauerová, el primer testigo documental encontra-do hasta entonces que hace referencia a esta cuestión data de 1443, en http://www.veraarquitecta.com/restauracion/Morella-la-Vella (Consultat en novembre de 2010).

“la casa habitada por la familia troncal, aislada den-

tro del terreno de la propiedad familiar, que trabaja, del

que se autoabastece y transmite inalterado, e incluso me-

jorado, de generación en generación61. Un único heredero,

generalmente el primogénito, recibe el patrimonio famili-

ar, y con él el deber moral de mantenerlo y transmitirlo

[...]. Es la unidad de poblamiento disperso y la vivienda del

hombre que trabaja la tierra de manera integral, con fines

básicamente de autoabastecimiento: es agricultor, pastor

y leñador”

dena

59. BESÓ ROS, A. “La construcció dels paisatges rurals valencians. Una aproximació a les principals tipologies d’arquitectures disper-ses”. Saitabi, nº. 54, 2004, p. 88.60. CHIARRI HURTADO, M. A. “El mas dels Ports de Morella y la Tinença de Benifassà. Descripción y análisis tipológico”. Estudis Castellonencs, 7, pp. 542-543.61. Según Chiarri Hurtado, M. A.: El mas dels Ports de Morella… Según Chiarri Hurtado, M. A.: El mas dels Ports de Morella… p. 542, la supresión de las primogenituras mediante el decreto de 30 de agosto de 1836 hace que las propiedades de las masías empiecen a dividirse. Esta circunstancia se manifiesta en su arquitectura en la construcción de nuevas viviendas dentro una misma masía, que llegan a formar en algunos casos pequeñas agrupaciones de casas.62. CHIARRI HURTADO, M. A. El mas dels Ports de Morella … p. 542.

313-366 patrimonio traduc.indd 346 7/3/11 13:18:07

Page 348: Patrimonio

Apoteosis de la ciudad de Xàtiva.69

69. PÉREZ GUILLÉN, I. V. Inventari de plafons ceràmics de la Comunitat Valenciana, ficha nº. 7.150, en http://www.cult.gva.es/dgpa/etnologia/Detalles_etnologia.asp?IdFicha=7150 (Consultado en noviembre de 2010).

68. BESÓ ROS, A. “Hábitat y arquitectura tradicional de la comar-ca de Los Serranos”. Trabajo inédito realizado con una beca del Centro de Estudios de Historia Local de la Diputación de Valencia. Convocatoria 1993.

66. SELMA, S. “Lavadero”, en CERDÀ, M.; GARCIA BONAFÉ, M. Enciclopedia Valenciana de Arqueología Industrial. Valencia, IVEI, Diputación de Valencia, 1995, nos ofrece un interesante aná-lisis del tipo.67. ZARAGOZÁ, A. ; SICLUNA, R. “L’arquitectura de l’aigua en la ZARAGOZÁ, A. ; SICLUNA, R. “L’arquitectura de l’aigua en la Costera”. Papers de la Costera, 1981, nº. 1, p. 74 ha documentado la existencia de un lavadero em el siglo XVI en la localidad de Vallada. Selma, S.: Op. cit, explica la relación entre la generalización de los lavaderos y la Revolución Industrial por uso de un producto materi-al propio de la industrialización como es la herrada, que sustituyó a los viejos drivells o barreños de cerámica, mucho más pesados, que se empleaban en las casas para hacer la colada, lo cual facilitó los desplazamientos con la ropa para lavar a los lavaderos públicos.

313-366 patrimonio traduc.indd 347 7/3/11 13:18:07

Page 349: Patrimonio

1. Véase CARO BAROJA, J. Tecnología popular española. Círculo de Lectores, Barcelona, 1996, pp. 19-26.

Artesa:

Barreño:

Dena:

Establo:

Granero:

trojes

Lebrillo:

Mostrador:

Pajar:

Puerta de librillo:

Trojes:

313-366 patrimonio traduc.indd 348 7/3/11 13:18:07

Page 350: Patrimonio

2. Para realizar la descripción del proceso de elaboración del aceite hemos consultado estudios realizados a varias comarcas valencia-nas: CABRERA GONZÁLEZ, M. R. Estudi de l’olivera, l’oliva i l’oli a les comarques alacantines. Instituto de Estudios Juan Gil Albert, Alicante, 1986; CENTRE D’ESTUDIS CONTESTANS. L’olivera i l’oli al Comtat. Centre d’Estudis Contestans, Cocentaina, 1990; GREGORI; J. J. y otros. Temes de etnografia valenciana. Serie dirigi-da per Joan F. Mira. Vol. III. Bosc i Muntanya, Indústria tradicional, comerç i serveis. Institució Alfons el Magnànim, Valencia, 1985, pp. 128-131; SOLER, A., YAGO, R. y JORDÀ, R. Oficis tradicionals valencians. Tàndem, Valencia, 2004. pp. 41-50.

mola

olearia

313-366 patrimonio traduc.indd 349 7/3/11 13:18:07

Page 351: Patrimonio

Almazara:

Árbol:

Balancín:

3. Este conjunto ha sido estudiado por ATIENZA PEÑARROCHA, A. “La miel y la cera en la comarca de Requena y Utiel (Valencia). El almázar de Utiel”. Oleana: cuadernos de cultura comarcal, nº. 11, 1996, pp. 7-37, el cual nos ha servido de base para la descripción de las instalaciones y de los procesos productivos.4. MARTÍ, A.; PÉREZ, C.; MARTÍN, L. Memoria de la restauración de la prensa de cera de Aras de los Olmos, en http://www.cult.gva.es/dgpa/etnologia/memorias/ArasOlmos.htm (consultado en noviem-bre de 2010).5. LOMPARTE ARRUFAT, D.; QUINTANA I FONT, A. L’apicultura tradicional a Peña-roja. Alazet, nº. 1, 1989, pp. 73-97.

313-366 patrimonio traduc.indd 350 7/3/11 13:18:07

Page 352: Patrimonio

Encapachadura:

Hornal:

Eje:

Gaveta:

Pie:

Pila:

Bolo:

Pocito:

Prensa:

Prensadura:

Quintal:

Colmena:

Aceite virgen:

Pasta:

Pie:

Pila:

Orujo:

Prensa:

Prensadura:

Quintal:

Ruello:

Tolva:

Decantación:

Aguamiel:Almazara:

Panal:

Cerón:Cubo:

Lebrillo:

Ventriles:

Capacho:

Balsita:

Cántaro:

Cazuela:

Cuero:

Capacho:

Encapachadura:

Hornal:

Gaveta:

Tinaja:

Media calabaza:

Muela:

Molino del aceite:

Molienda:

Alpechines:

Aceite de primeras:

Aceite de segundas:

313-366 patrimonio traduc.indd 351 7/3/11 13:18:08

Page 353: Patrimonio

ahorrar

porque todos tenemos reloj y no

necesitamos que continúe molestando el de la torre.

a la valenciana: tocar a misa

campanero

moderno

313-366 patrimonio traduc.indd 352 7/3/11 13:18:08

Page 354: Patrimonio

la Maresa

la Valenciana la Seca-

na la Saguntina

la

Valenciana

la Tercera de Centelles

la Molinera, la Coetera

la Barracina, la Rajolera

la Despertadora

la del Rellotge

la del Torn (

la dels Combregars la d’Albat, la de Repicar, la

de Combregar, la de Portaceli , la de

Foc

la

dels Albadets Avisadoret

el Cimboriet

, el Cimbolet , el Simbolet

el Ximbolet

la campana de palo la ma-

traca los mazos les trebanelles

truja

trucha

cabezal

els gossos, els tirants, el soquet, la ballesta, el

ganxo...

vol

vuelo volteo revolteig

revoltejar bandeo

els clamors retorn

repic de la Xirivia

la Maria, el Manuel, la Caterina el Vicent

,

la Àngel, la Jaume, la Maria,

la Vicent

la Xerre-

ta, la Morlaneta, el Cucú

Calbinot Sant Josep

la Falsa la Borlana, l’Alcin a Déu, la

Malaganosa, la Sargantana

la Grossa la Gran

Maria Rosa

Maria Grossa

tiple, tercera, mitjana

gran mitjana

menuda xicoteta

313-366 patrimonio traduc.indd 353 7/3/11 13:18:08

Page 355: Patrimonio

Sermo unius

confessoris et septem artium spiritualium,

e també los doctors sonaven òrguins, car los canons grossos són los senyors…

Escala de contemplació,

Canta l’Església que en la ciutat de Déu sovint ab clar so continuadament sonen los òrguens dels sants

... trompes d’argent, altres guitarres, altres saltiris, altres òrguens...

3. MARTÍNEZ, T. Sant Vicent Ferrer. Sermons. L’Estel. València, 1993, p. 96.4. COROMINES, J. Diccionari etimològic complementari de la llen-gua catalana. Vol. VI. Barcelona, 1984, p. 110. Geschib, Vocab. San V. Ferrer, p. 109 del ms. 276 de los Sermons.5. RUBIÓ, J. “L’escala de contemplació de fra Antoni Canals.” Mis-celánea en homenaje a monseñor H. Anglés. Vol. II, Barcelona, 1961, p. 771.6. Ibidem, pp. 772, 773.

novatores

Renaixença

2. SANCHIS SIVERA, J. La catedral de Valencia. Cap. XIV, Valencia, 1909, pp. 225-6. Este capítulo fue reeditado íntegramente en Valen-cia en junio de 1980 por (ACAO), como nº. VIII de la serie de mono-grafías citada. Ibidem. “Organeros medievales en Valencia.” Boletín de la Real Academia de la Historia, nº. 86, Madrid, 1925, p. 468. DO-ÑATE, J. Mª “Órgano de Villa Real.” OPV, nº. VII, Valencia, mayo de 1980, pp. 13, 17. ROS, V. “Apuntes para una historia de los organeros en Valencia. Siglos XIV y XV.” El órgano español. Actas del II Congreso Español de Órgano, Madrid, 1987, pp. 138, 141.

1. La documentación más completa sobre el tema se encuentra en la colección de monografías Órganos del País Valenciano, integrada por 26 números editados en Valencia por la Assciació Cabanilles d’Amics de l’Orgue (ACAO) entre 1979-1981. La misma asociación publicó la revista trimestral Cabanilles, integrada por 36 números y especializada en temas organísticos valencianos, entre los años 1982-1990. Sobre esta temática, es también de interés lo que se refleja en la nota siguiente.

313-366 patrimonio traduc.indd 354 7/3/11 13:18:09

Page 356: Patrimonio

Carta pastoral

... Y esto se puede explicar con el exemplo de un Organo

en un Coro. Se dice que está vivo, quando no solo hay

Organista que hiera las teclas, sì quien mueva el ins-

trumento que hace que el encañonado reciba ayre, y le

despida: y si falta este, se queda el Organo muerto à el

sonido, aunque haya Organista que le hiera. Es el hombre

Organo viviente: es Dios quien le formó, y quien le da ayre,

para que viva: y es el Organista la razón y libre alvedrio de

tañer bien, o mal. Si suenan sus obras conforme à la Ley

de Dios, y à la razon, hace armonía, y va consonante: si

disuenan, no se atribuye à quien le da que reciba y buelva

el ayre, para que el Organista toque bien; sì a la mala

voluntad de este, ó à la impericia, o à su ignorancia. A

el Organo, de fuera le viene el principio para sonar; y el

hombre, no solo de fuera, sì de dentro, y en medio de sì,

halla aquel por quien es, y existe.

Batallas.

14. GÓMEZ de TERÁN, J. E. Carta Pastoral del Ilustrísimo Señor Don Juan Elías Gómez de Terán, por la gracia de Dios, y de la Santa Sede Apostólica, Obispo de Orihuela, del Consejo de Su Mag. Cat. Madrid, A. Marín, 1756.15. VIVES, L. La mujer cristiana. Espasa-Calpe, Buenos Aires, 1940, p. 107.

Dechado del alma de Cristo

Ten lástima de tu ceguedad, mira la disonancia horrible,

atápense las orejas de los hombres, considerando que el

caño de palo o estaño, en alzando los fuelles y ponien-

do el dedo en la tecla, luego da su voz. Sólo el hombre,

más seco que el palo y más duro que el estaño, aunque

el dedo del Señor toque en su corazón por diversas vías,

y aunque el Espíritu Santo envie su soplo con diversas

inspiraciones, deja de responder al artífice que lo crió.

13. BORJA, F. de. Seis tratados muy devotos y útiles para cualquier fiel cristiano, compuestos por el Ilustrísimo señor don Francisco de Borja, duque de Gandia y marqués de Lombay. Valencia, Imp. Mey, 1548, p. 234. DALMASES, C. de. El Padre Francisco de Borja. BAC Popular, Madrid, 1983, pp. 64-5.

... Terçament, ha oir instruments o cantar o fer-se cantar

davant bons cantors ab òrguens o ab altres instruments

o sens aquells...7

Curial e Güelfa

... Aprés d’aquesta, ja pus prop de Baco, havia una altra

reina, e sonava uns òrguens e cantava ab tanta dolçor de

melodia, que io no crec que millor so ne millor cant fos

jamés, ne sia ara, ne pusca ésser d’ací avant…8

Si com rictat no porta béns ab si

mas val aitant com cell qui n’és senyor,

amor no val mas tant com l’amador:

manxa bufant orgue fals no ret fi.

7. DESCALZO, A. “La música en la Corte de Pedro IV El Cere-monioso (1336-1387).” Acta Hist. et Arq. Medievalia. Vol. 11-12. Barcelona, 1990-1991, p. 407.8. ANÓNIMO, Curial e Güelfa. Ed. 62 i “la Caixa”. Vol. 8, Barce-lona, 1987, p. 306.9. ALONSO, V. “Órganos y organistas de Alzira” Cabanilles, nº. 14-16. Valencia, 1985, pp. 38, 39, 72, 108, 109.10. FURIÓ, A. “Órgano de Sueca”, OPV, nº. XIII-XIV, Valencia, 1980, pp. 7-9, 15, 17, 18, 30, 33, 35, 36. 11. ROS, V. “Nuevas aportaciones a la obra del organero Pedro Se-rrano” Cabanilles, nº. 8, Valencia, 1983, pp. 20, 21, 23, 24, 34-37.12. DOMINGO, J. A. “Órgano de Algemesí”, OPV, nº. XVII, Valen-cia, 1981, pp. 5, 9, 10, 14-16.

313-366 patrimonio traduc.indd 355 7/3/11 13:18:09

Page 357: Patrimonio

Comèdia bribona sobre el Romanç de Gayferos i Melisenda Los amors de Melisenda

Novatores

Compendio Mathematico

Compendio

Musurgia universalis sive ars magna consoni et disoni

Harmonie Univer-selle

Compendio

24. BELLVESER, R. El “Pare” Mulet (1624-1675). Un enigma des-velado. El Magnànim-IVEI, Valencia, 1989, p. 173. 25. TOSCA, V. Compendio Mathematico, tomo II, libro VI, Valen-cia, 1757, pp. 438, 489.26. Ibidem, pp. 418, 419.27. TOSCA, V. Op. cit., pp. 426, 433.28. Ibidem, pp. 414, 418.29. Ibidem, pp. 414, 415.30. CALLADO, E. Inmunidad eclesiástica y delincuencia en el s. XVII. Valencia, 2003, p. 143.31. LEÓN TELLO, F. J. La teoría española de la música en los siglos XVII y XVIII. CSIC, Madrid, 1973, pp. 57-59.

i, ben mirat, un carranc

cada flauta de per si.

MORLÀ: Pués a fe que sobren manxes,

y no ho diga que jo ho dic...

Col·loqui en la Festa de Sent Josep

MORLÀ: ...que en la festa han manxat molts

i sols vosté ha tocat l’orgue...

... lo quarto fosc de la panxa,

i como si fos una manxa,

la ventilla li descobri.

------

¿Han oït los grans clamors

que fan los canons de batre?,

pués cregués no pareix atre

de tots ells la petería,

que una forta batería

de canons de vint-i-quatre.

20. Ibidem, p. 203.21. Ibidem, p. 251.22. EIXARCH, J. “Órgano de Forcall.” OPV, nº. X, Valencia, 1980, pp. 10, 11, 21-23. ROS, V. “Nuevos documentos sobre órganos del Maestrazgo.” Cabanilles, nº. 22, Valencia, 1987, p. 24.23. MULET, F. Tractat del pet. Décimas 35 y 45. Moderna. Valencia, 1989, pp. 65, 75.

Romanç en la Justa Poètica de Sent Domingo

... per, mosquets i alcabussos

tenen les flautes de l’orgue;...

Col·loqui entre (Carles) Vendrell, (Ramon) Polop i (Pere Jacint)

Morlà en la Justa de Sent Joan del Mercat

VENDRELL: ...de que són vosté i Morlà

la canela i canelobre

i que van sempre tan junts

com dos flautes en un orgue...

Col·loqui en una Justa Poètica que hi hagué en la Mercé

VENDRELL: ...Pués girau-me carta a l’orgue:

pareix trompa de París,

16. PINGARRÓN, F. “La música en la parroquia de San Martin de Valencia (ss. XVI-XX)”. Cabanilles, nº. 2-3, Valencia, abril-setiembre, 1982, pp. 7-13, 19, 20, 30-42, 44-47, 50-54.17. IGUAL, A. José Esteve Bonet. Imaginero valenciano del s. XVIII. Valencia, 1971, p. 68.18. MORLÀ, P. J. Poesies i col·loquis. El Magnànim-IVEI. Biblioteca d’autors valencians. Valencia, 1995, p. 161.19. Ibidem, p. 173.

313-366 patrimonio traduc.indd 356 7/3/11 13:18:09

Page 358: Patrimonio

Renaixença

L’Emperador Constantino Y al oír así en España

Inventà una contradansa, Tan forta trompetería,

Que al compás d’un orgue chino Feren dos flautes de caña

La ballá el Sultán en Fransa: Uns cegos de la Ollería.

39. EXIMENO, A. D. Lazarillo Vizcardi. Vol. I. Madrid, 1873. pp. 255-6, vol. II, p. 156.40. BERNAT y BALDOVÍ, J. Un ensayo fet en regla. Obra completa, Vol. 1. Sueca, 1997, p. 51. Ibidem L’agüelo pollastre, p. 245. Ibidem Cheroni y Bartoleta o La viuda y el escolá, pp. 269, 272. ESCALAN-TE, E. La Moma; La Patti de Peixcadors. Teatro original completo. Vol. II, Valencia, 1995, pp. 1148, 1166, 1886.41. BERNAT y BALDOVÍ, J. La Donsayna. nº. 7, 12-1-1845. Obra completa. Vol. 5, Sueca, 1997, p. 101.42. Ibidem, p. 159.

Digo que el que me ha re-

galado Vm., me ha sonado mejor que a los Sres. Censo-

res, que le han prohibido en las aulas de esa escuela, a

quienes tal vez les sonaría mejor el que tañía el famoso

valenciano Cabanillas.

Yo no puedo llevar el corazón en las manos, para hacerle

ver a todos. Ni los expulsos querrán dar testi-

monio de las misiones domésticas que les tengo hechas,

desde el punto en que empecé a conocer que aquello era

un órgano donde no sonaba flauta que no fuera a impulso

del aire.

35. FINESTRES, J. Epistolari, II. nº. 1146, Biblioteca Balmes, Bar-celona. 1934, pp. 572.36. OLAECHEA, R. “Un crítico prudente: el ex-jesuita Francisco X. de Olóriz (1730-1814).” Studia historica et philologica in honorem M. Batllori. Roma, 1984, p. 745.37. Consultar al respecto básicamente los trabajos de F. Pingaron y otros estudiosos en las publicaciones reseñadas en las dos primeras notas, sobre todo el nº. 10-11 de la revista Cabanilles.38. MIRAVET, R. y PASTOR, J. “La dinastía de los organeros Turull a lo largo del s. XVIII y comienzos del XIX.” Nassarre, vol. XVI, 1, Zaragoza, 2000, pp. 187-248.

17 Apuntamientos para las Constitu-ciones que han de hazer en la insigne Universidad de Va-lencia en lo tocante a las MathematicasEl 13 dará la Música especulativa... los tres géneros de la música; sus puntos y escala, a quien llaman la Mano; los 12 modos, las reglas de componer con la explicación de al-gunos instrumentos músicos, particularmente del órgano; y lo del Ecco.

Pensamientos literarios

Tres sistemas son los que me atrevo a decir que sin mu-

cho trabajo puedo publicar. Uno siguiendo el método de

Francisco Sánchez de las Brozas, maestro común no sólo

en España sino en toda Europa, el cual (como los estoi-

cos) hermanó la dialéctica con la retórica y de ambas hizo

un órgano muy bien templado.

Después el maestro Pedro Juan Núñez dio una perfectí-

sima idea de la lógica de Aristóteles esparcida en varios

libros, que juntos en un volumen en que precede el li-

bro de las cinco voces de Porfirio forman el órgano que

armoniosamente ordenó Andrónico Rhodio, peripatético

ilustre.

32. BLASCO, F. J. La música en Valencia. Apuntas históricos. Ali-cante, 1896. pp. 45, 46. RUIZ de LIHORY, J. La música en Valencia. Valencia, 1903, pp. 179, 379. 33. NAVARRO, V. Tradición y cambio científico en el País Valencia-no moderno (1660-1720): Las ciencias fisicomatemáticas. Valencia, 1985, pp. 31, 52, 122, 126, 129, 135, 147, 237.34. MAYANS, G. Pensamientos literarios que propuso Don Gregorio Mayans y Síscar, bibliotecario del rey nuestro señor y catedrático del Có-digo de Justiniano en la Universidad de Valencia al excelentísimo señor D. José Patiño, caballero de las órdenes del Toisón y de Santiago, etc. en ocasión de dedicar a su excelencia el libro intitulado Cartas morales, militares, civiles y literarias de varios autores españoles. Madrid, 1734. Existe una edición de Antoni Mestre en el vol. I de las Obras comple-tas del célebre ilustrado. Valencia, 1984, pp. 241-260. También existe una edición dentro de la Antología de textos de la Ilustración Valencia-na, a cargo de N. Bas y J. F. Benavent. El Magnànim, Valencia, 1998, pp. 39-71, y en la cual estas dos citas aparecen en las pp. 49, 51.

313-366 patrimonio traduc.indd 357 7/3/11 13:18:10

Page 359: Patrimonio

Lo Rat Penat

Melonar de Valensia,

celeste

y

L’orgue canta ensems amb totes ses flautes, amb tots

els seus xiulets, amb tots els seus registres, en acordada

multitud. És veu de violí i veu de viola. És veu de fagot i

de xirimia. És veu de trèmolo fort, de trèmolo suau, de

quinzena, d’octava tapada, de violí de tretze, dels vells i

les velles, d’oboè, de clarí, de baixoncel. És veu de bom-

barda, de cimbel, de cimbel baix. És veu de nasard i de

trompeta bastarda i de trompeta. És veu de tro i veu de

salm. És la veu que s’anomena vox coelorum i la veu que

s’anomena unda maris.

54. JUSTO, J. Blasco Ibáñez i València. Valencia, 1990, pp. 119, 121-122.55. LLOMBART, C. y SANMARTIN, J. F. Melonar de Valensia. Va-lencia, 1877, pp. 114, 117, 123.56. CALVET, A. (GAZIEL). Memòries II. Ed. 62 i “la Caixa”, vol. 69, Barcelona, 1981, p. 90.57. D’ORS, E. Guálba, la de mil veus. Ed. 62 i “la Caixa”, vol. 34. Barcelona, 1987, p. 122.

Ro-

manç dels quatre trobadors

Ferits al cor,

... la santa veu de l’orgue...

... Sona l’orgue sagrat ab veu dolcíssima....

Mi so-

ledad

... Ni el órgano acompaña los cantares

Del monge penitente en su plegaria...

Corpus Christi

46. LLORENTE, T. Poesia Valenciana Completa. Tres i Quatre, Va-lència, 1983, p. 352. 47. Ibidem, p. 205.48. BOIX, V. Mi soledad. Obras literarias selectas. Valencia, 1880, p. 323.49. MIRÓ, G. Nuestro padre San Daniel. Col. Austral A 224, Ma-drid, 1991, pp. 125, 127.50. BLASCO IBÁÑEZ, V. La catedral. Capítulos: I, II, V-VIII.51. CIGES, M. La romería. Madrid, 1996, p. 154.52. GIL ALBERT, J. Obra completa. Vol. 4. Valencia, 1983, p. 229.53. VICENT, M. Tranvía a la Malvarrosa. Madrid, 1994, p. 79.

L’agüelo pollastre

trenquí el òrgue á lleña seca

Eixe orgue de Sollana

encara és tan celebrat,

perquè li falta una tecla

tenint complet el teclat.

L’organiste de Sollana Novedades

43. Ibidem, vol. 1, p. 245.44. PRECIADO, D. “Un organero de renombre internacional poco conocido en España: El aragonés P. Diego Cera.” Musicología de la SEM, vol. IV, nº. 2, Madrid, 1981, pp. 319-321. 45. MOLERES, J. L’orgue de Sollana. Crònica de la XVII Assemblea de Cronistes Oficials del Regne de València, 1988, pp. 397-406.

313-366 patrimonio traduc.indd 358 7/3/11 13:18:10

Page 360: Patrimonio

la Festa o Misteri d’Elx

la

Festa d’Elx

de peu i vareta

Cañones de 24:

Contras:

Juegos o registros:

Juegos o registros partidos:

Peanas:

Secreto de correderas:

Trompetería de batalla:

Ventillas:

313-366 patrimonio traduc.indd 359 7/3/11 13:18:10

Page 361: Patrimonio

la Roà

la Vila Murada

Mare

de Déu

Misteri

Misteri la Festa

Judiada

la Festa joïos

mans gafes

la Festa

Coronació

Araceli

Trinitat

Mare de Déu

andador

cadafal

andador tramoia

baixa

càbria torn

Núvol Mangrana Araceli

Ressèlica Coronació Trinitat

Festa d’Elx Patronat del Misteri d’Elx

Nit de l’Albà

Mare de Déu

Festa d’Elx

Misteri: la Vespra

Mangrana

Àngel Major

Araceli

Mangrana

les portes del Cel

el senyoret la guapeta del poble el

seré l’agüelo el capellà el sagristà l’escolà les beates

els llauradors el torero l’arrier els artesans les dones

del llavador la venedora de titots la castanyera

Moros i Cristians Sant Jordi

Misteri d’Elx La Festa

Escolania Cape-

lla

tramoia alta

Cel

313-366 patrimonio traduc.indd 360 7/3/11 13:18:10

Page 362: Patrimonio

Modistes misteris del rei Herodes de sant Cristòfol i

els pelegrins d’Adam i Eva ant

Nicolau i la barca Santa Margarida i la Cuca Fera Sant

Sant Jordi i el Drac Santa Marta i la Tarasca Santa María

Egipcíaca La beata Agnés de Benigànim

els Cirialots

macer de la seu gosser de

la seu encensers

Fundació per a la Festa a la Mare de Déu

de la Salut

festers

Sexenni

Tornejants Muixeranga

Mare de

Déu

dolçainers

Volta General

Abraham i Isaac Adam i Eva Santa Bàrbara Mare

de Deu de la Salut de Sant Bernat i

les germanetes

Mare de Déu Nit del Retorn

castell

Cavalcada del convit

capellà de les Roques

les banderoles

reial senyera nanos

dolçaina tabal

la Moma i els Momos els Cavallets

Morets la Mangrana els Arquets els Pastorets els Llau-

radors els Turcs les Vetes de Sueca

Misteri del Rei Herodes

Degolla Portalet

Processó General

la Diablera

Sant Miquel la Fe Sant Vicent Ferrer la Puríssima la Va-

lència la Fama el Patriarca la Santíssima Trinitat Mare

de Déu dels Desemparats Sant Calze

enramà murta

nanos gegants la Moma i els Momos

la Mangrana els Pastorets els Cavallets els Arquets els

Llauradors Turcs

Maria Manuel

les

banderoles

Fusters

l’agüelo Colo-

met

els Blanchs

els

àngels bovos

qui parà el sol

Confiters Sucrers

reial senyera

Forners Sastres i

Araceli Cadafal

Festa de la Mare de Déu

de la Salut d’Algemesí

Consell

Amics dels Corpus Campaners de la Catedral de

València Músics i Dansadors del Corpus de València

les roques

Casa de les Roques

313-366 patrimonio traduc.indd 361 7/3/11 13:18:11

Page 363: Patrimonio

la Mangrana del

Misteri la Muixeranga d’Algemesí

ció d’Adam i Eva Santa Bàrbara San

Bernat y les germanetes de la Mare de Déu de la

Salut Muixeranga

el Ball el Passeig les Floretes

pujades l’Entrada la Torreta la Torreta Desplegada

la Torreta Desplegada doble el Pinet el Pi de Cinc el Pi

Doble el Pi Desplegat la Morera La Tomasina la Volanti-

nera Cinc en un peu el Micalet l’Alta de cinc l’Alta de sis

l’Enterro l’Oberta el Guió la Marieta

la Maria Alta la Font el Retaule el Banquet el Cinc d’Ors

l’Altar la Sénia l’Aranya el Carro la Grossa Caps en Caps

el Tigre les Figueretes el Passeig de Gegants

els Bastonets el

Paco l’U la Queta Tres Colpets la Figuera la Caceria el

Bolero la de Planxa el 7 i el 19 la Corredora

el 2 i el 15 el Mambrú la Gallega l’Ampla Defensa de

Planxa la Carxofa els Arquets les Pastoretes Bole-

ro Llauradores València Trensats Típcs

Bots el Centenari

Creu Major

els Tornejants Fuga

Floretes dos carerilles cadireta crusada quatre can-

tons quatre cares

Morets els Sants

festers els Volants

Volta General

la Festa de la Mare de Déu de la Sa-

lut d’Algemesí,

la Plega

mascletà

Volta General

Capella

de la Troballa

Volta General

dolçainers i tabaleters

Processoneta del Matí

Muixeranga

mascletà

Volta General

les

Floretes Muixeranga

castell

els misteris

i martiris Abraham i Isaac Tempta-

313-366 patrimonio traduc.indd 362 7/3/11 13:18:11

Page 364: Patrimonio

caduf cadufos

Braç, braçal, tanda, fila...

parle vosté calle vosté

ordinaria

collir collir

taronges agafar agarrar

Fesa

dantell (dentell)

feses

fesa de Sotos, fesa

de Ressalany, fesa de l’abocador...,

degotar

cultura

cultivo de la tierra

virgos de Visenteta Ubus

litera-

tura sicalíptica

albergínia, carxofa, tomaca, tramús, bresquilla, fava, figa,

moniato

ben assaonat, netejar la canyota, tallar brossa, figues pale-

res esquilades, herba rasposa...

ressecar les males her-

bes

la Festa d’Elx

el

Sexenni de Morella, els Pelegrins de les Useres, les Santa-

nonades,

313-366 patrimonio traduc.indd 363 7/3/11 13:18:11

Page 365: Patrimonio

fes

fesa

bancal

perpal

l’aixada

Aixada cassada, de cavar, de galló o pent, aixadella, aixa-

dó, càvec, aixadell, lligó, llegó, tràmec, caveguet, xàpol,

magall, eixartell...,

l’escorredor de l’anyell

Alfaia

trapig

313-366 patrimonio traduc.indd 364 7/3/11 13:18:12

Page 366: Patrimonio

313-366 patrimonio traduc.indd 365 7/3/11 13:18:12

Page 367: Patrimonio

313-366 patrimonio traduc.indd 366 7/3/11 13:18:12

Page 368: Patrimonio

PORTADA 1mz.fh11 4/3/11 10:17 P gina 1