parva gerunda, la girona romana proposta temÀtica fileparva gerunda, la girona romana 2...

PRO

POST

A TE

MÀT

ICA PARVA GERUNDA,

LA GIRONA ROMANA

Sales d’època romana

PARVA GERUNDA, LA GIRONA ROMANA 2

IntroduccióEls nuclis urbans són, en època romana, molt més que un espai on viure, representen el centre administratiu, econòmic, religiós i social de territoris amplis i complexes. Així, la ciutat és centre de mercat i escenari de lluites polítiques, però també el lloc on es desenvolupen molts dels cultes religiosos i, a més, l’espai d’oci i entreteniment per excel·lència. Gerunda, fundada a principis del s. I aC, és un excel·lent exemple del què era una ciutat romana provincial.

En aquest sentit, al ser una creació urbana ex novo, la ciutat de Girona és una molt bona mostra per tal de conèixer de primera mà com deuria ser el dia a dia en una ciutat provincial romana. Així que, partint del coneixement que fins al moment es te-nia de la Girona romana i enllaçant amb tota la informació que els experts han anat acumulant sobre la ciutat al llarg dels últims anys, s’ha apostat per la divulgació de la seva història començant per una exposició on s’hi mostra tot allò que a dia d’avui sabem sobre la parva (petita) Gerunda, és a dir, la ciutat i els seus suburbis com va definir el poeta romà Prudenci.

Així que, partint de l’exposició Parva Gerunda com a taló de fons, on s’hi exposen tots els elements tant socials com econòmics, polítics o religiosos que marcarien la vida d’una ciutat, adoptarem un fil conductor més social com a excusa per endinsar-nos en el coneixement de la vida quotidiana d’un ciutadà romà; l’oci, la religió, la casa, els negocis, en definitiva, la vida i la mort dels fundadors de Girona. D’aquesta manera, la visita a l’exposició s’ha pensat en dues parts:

1. Per una banda, s’iniciarien amb la introducció més teòrica al contingut.

2. Per l’altra, es conclourien amb una part més pràctica on els participants es posaran en el paper dels possibles personatges que podrien formar la societat de Gerunda.

S’ha d’incidir en el fet que l’itinerari didàctic que es proposa està pensat de manera que l’element social sigui el fet cohesionant de la nostra explicació, en el sentit que durant tot el recorregut, s’aniran explicant els diferents personatges que formarien la societat en època romana, passant des de l’esclau en el graó més baix i acabant en els grans pater familias formadors de la base social romana. Aquesta recurrència a la part més social com a fil conductor del discurs s’ha pensat com a element comú que podria tenir l’explicació social d’una societat, tant en l’edat antiga com en la moderna, aprofitant que al llarg de l’exposició hi ha elements característics dels diferents perso-natges de la societat romana.

Contingut de la proposta temàticaA partir de la visita a la sala, i després d’haver realitzat la part pràctica de l’activitat, l’alumne tindrà les eines de coneixement bàsiques per tal d’assolir un seguit d’objec-tius competencials que, segons el disseny curricular vigent, podrien anar encarats en els següents:


CONCEPtES COMPEtENCIALS I ADqUISICIó DE CONEIxEMENt

• Reconèixer les característiques arquitectòniques i formes de vida d’una ciutat romana i, en concret, els de la ciutat de Girona (Gerunda)

• Apropar-se a la societat romana, els seus integrants i les tasques que desen-volupaven.

• Endinsar-se en el coneixement de la vida quotidiana d’un ciutadà romà: l’oci, la religió, la casa i els negocis dels fundadors de Gerunda.

• Contextualitzar el que seria la ciutat romana dins el món clàssic, adoptant nocions temporals de continuïtat, successió o simultaneïtat.

• Identificar algunes divinitats del món clàssic romà a partir de l’estudi del món funerari i de les seves pràctiques rituals.

• Adopció correcte del terme segle com a unitat de mesura històrica.• Conèixer els trets més importants de la civilització romana ubicada en l’exem-

ple d’una ciutat provincial.• Utilitzar diferents tipus de fonts bàsiques en la història, com serien l’estudi

arqueològic i les seves aportacions al coneixement, de manera que es puguin plantejar preguntes referides a fets observables i puguin ser contestades per l’adopció d’aquestes eines.

• Experimentar amb una activitat romana: els mosaics.• Adoptar part activa en l’activitat a través de la simulació de la construcció

esquemàtica del que seria la ciutat romana de Gerunda, mitjançant un joc i la representació dels diferents personatges de la societat romana.

ADqUISICIó D’ACtItUDS I VALORS

• Reconèixer, respectar i saber valorar la importància de l’herència romana de la ciutat de Girona.

• Passar-ho bé realitzant una activitat relacionada amb la història i el patrimoni.• Apreciar i valorar els béns que componen el propi patrimoni cultural com a

testimonis dels fets succeïts en el passat.• Afavorir la preservació i la protecció del patrimoni arqueològic a partir de la

seva divulgació.• Valorar positivament tots els elements que les diferents cultures han deixat

sobre la nostra actual societat.• Desenvolupar una actitud crítica, però alhora també solidària i de participació.

Guió didàcticL’activitat consta de dues parts:1. Primera part: visita guiada dinamitzada per les sales d’època romana del MHG2. Segona part: taller d’elaboració de mosaics romans


Primera partEn la primera part de l’activitat, es farà una visita guiada seguint un recorregut per les sales d’època romana. Aquest recorregut consta de 5 parades on s’aniran trac-tant els diferents espais amb l’ajut d’un joc, el qual tractarà de recrear, a escala esquemàtica, el que seria la ciutat romana de Girona a través dels seus elements més característics, que es troben representats per unes formes d’espuma folrats i de mides diferents amb el nom de cada element. Aquesta activitat la faran els par-ticipants amb l’ajuda del monitor/a abans d’anar a fer la segona part de l’activitat, que seria el taller en sí mateix.

El plànol esquemàtic de la construcció de la ciutat romana és el següent:

Cada element numerat són peces d’espuma folrades que ja porten marcat el nom de quin element representa.

El joc en qüestió tracta d’anar explicant, de forma dinàmica, els diferents elements identificatius de la ciutat romana però partint d’un element identificador que serien els personatges de la societat. Així, durant el recorregut de la visita, en cada parada (en total n’hi hauran 5) s’aniran repartint un seguit de medalles entre aquests participants. Cada una d’aquestes medalles representa un personatge de la ciutat romana de ma-nera que, en l’anvers hi ha la imatge del personatge i el nom d’aquest, escrit amb un color concret, i al revers hi ha un text breu explicatiu de la imatge que es mostra sota un fons del mateix color del seu nom. A cada parada de l’itinerari marcat i un cop finalitzada l’explicació, es procedirà a repartir les medalles.


Una medalla exemple podria ser la següent:

S’insisteix en el fet que l’explicació de la ciutat romana es farà a partir dels perso-natges que la varen construir i que la van viure, ja que es pensa que aquests són, en definitiva, els que caracteritzen cada un dels espais que s’aniran explicant al llarg de les parades que es faran en l’itinerari. Així doncs, per exemple, quan es treballi el tema de les construccions de les grans muralles que formaven Gerunda es parlarà dels diferents personatges que hi varen ser com a protagonistes, que serien tant els esclaus, com els mestres d’obra o els soldats encarregats de la construcció. Aquesta idea és la que es voldrà plasmar quan al final del recorregut es procedeixi a construir la ciutat de Gerunda a través dels seus personatges, de forma que cada alumne tin-drà la medalla que l’identificarà com a personatge de la societat i, com a tal, amb una funció determinada en la creació d’una ciutat. Recorregut de l’itinerari:

Activitat 1Introducció amb una breu presentació. Les vies i les muralles.(10-15 minuts)

PERSONATGES mencionats: Soldats, obrers especialitzats i esclaus.

El monitor es presenta i introdueix la temàtica de la visita a partir de l’arribada dels romans a la Península Ibèrica. En motiu de la II Guerra Púnica (entre romans i car-taginesos), l’any 218 aC, l’exèrcit romà sota les ordres de Gneu Corneli Escipió, de-sembarca a Empúries (colònia grega aliada de Roma) per interceptar Anníbal (gene-ral cartaginès). Un cop pacificat el territori, Roma comença una veritable conquesta peninsular amb un procés ràpid de només 100 anys, passant del domini militar i fiscal cap una adopció plena del model romà. Aquesta romanització comportaria la imposició de la seva organització política, administrativa, social i econòmica. El llatí


vulgar eliminaria les llengües ibèriques, s’imposaria el culte a l’emperador i als déus del Panteó romà i el dret romà substituiria l’indígena.

No obstant, aquesta romanització no hagués estat possible sense la construcció i el manteniment d’una xarxa viària que abracés tota la Península i que comuniqués amb la capital romana. Aquest entramat de camins permetia accedir a totes les províncies conquerides, convertint-lo en la principal eina de romanització, tant pel comerç que permetia fer, com per ser una veritable eina militar pel control del territori. Per aquests motius, el control d’aquestes vies de comunicació esdevé clau per Roma. Els mil·lia-ris eren punts en el trajecte que donaven informació de la via que s’estava transitant i d’aquell que l’havia procurat. Es tractava de blocs cilíndrics o quadrats de pedra els quals es situaven a cada milla romana (1 milla = 1000 passos, 1,48 km). Tant els mil·lia-ris com Gerunda apareixen representats en quatre vasets cilíndrics d’argent (Vasos de Vicarello), així com el nom de totes les mansiones de la via entre Gadir i Roma, per la qual cosa representen un bon reflex d’aquesta via abans de les reformes imperatorials.

Així doncs, on hem d’ubicar la fundació de la Res publica Gerundensium? Per tal d’exercir un domini de les principals vies de comunicació i, arran d’una guerra interna que patiria Roma durant el segle I aC (guerres sertorianes), es reformaria el vell camí d’Heracles, que anava de Gadir (Cadis) a Roma, sota el nom de Via Augusta. Aques-ta ruta, correspon a una de les principals vies de comunicació dins de l’imperi romà, per això, es procedeix a construir una nova ciutat com a pas estratègic pel seu con-trol. Aquest és el naixement de Gerunda, on la principal funció de la ciutat és contro-lar la via. La seva situació resultava estratègica per la proximitat tant d’extensions de cultiu com amb el mar pel transport marítim de mercaderies, així com també per una orografia que donava seguretat a la ciutat. La Res publica Gerundensium és el nom oficial d’una civitas localitzada a la província d’Hispania Ciiterior durant l’Alt Imperi. S’ha de tenir present, però, que la civitas romana no correspon al mateix terme que avui entenem com a ciutat. La civitas englobava la urbs (el nucli urbà o centre) i l’ager (àrea geogràfica circumdant de dimensions variables on hi havia els conreus, les pas-tures, les pedreres, els boscos i, sobretot, les villae que eren les cases de camp, les quals eren les encarregades d’explotar el territori). Els magistrats governadors de la ciutat (l’ordo decurionum) es trobaven a la urbs, centre neuràlgic de la civitas i on s’hi celebraven els rituals religiosos, les eleccions o, inclús, els munera (combats de gla-diadors, representacions escèniques, banquets,...).

Finalment, s’explicaria la funció de les muralles les quals eren les encarregades de protegir les ciutats romanes delimitant el pomerium (perímetre sagrat que no podia ser travessat per soldats armats. Les muralles fundacionals de Gerunda es construei-xen amb grans blocs irregulars de pedra calcària nummulítica quan es funda la ciutat (80-70 aC), per soldats, obrers especialitzats i esclaus els quals eren dirigits possi-blement pels magistrats. Més endavant, a finals del s. III dC es reforcen sobretot les diferents portes amb l’addició de torres de flanqueig usant grans blocs quadrangulars de pedra sorrenca. A un extrem del cardo maximus (actual carrer de la Força) hi havia la porta nord (Sobreportes) i, a l’altre extrem, la porta sud (porta Onnaris). Juntament amb aquests principals accessos a la ciutat hi havia el portal Rufí a l’est, el qual co-municava la part alta i la part baixa de la ciutat. Finalment, a la part més elevada de la ciutat hi trobaríem l’actual Torre Gironella, des d’on es podria flanquejar la porta del Fòrum (més endavant, porta de la Canònica).


Activitat 2La organització de la Urbs. Els carrers, els negocis i els edificis públics.(5-10 minuts)

PERSONATGES mencionats: Esclaus, administrador d’obres (curator operis), contractista (maceps), enginyer (architectus), obrers especialitzats (cementarius), paletes (structures).

Ens és coneguda l’organització del nucli urbà de Gerunda, el qual era ortogonal, amb una xarxa de carrers paral·lels i perpendiculars que definien les insulae (les illes de cases), totes iguals i uniformes. La construcció d’una ciutat enmig d’una elevació muntanyosa fortificada per les Gavarres i oberta a la Vall de Sant Daniel, va condicio-nar tota la seva organització per tal de salvar un desnivell de 60 m. L’accés a la plaça foral, així com també a la part alta de la ciutat, s’havia de pensar a través d’escales molt estretes i d’angle elevat. Tanmateix, la planimetria de la ciutat va implicar que Gerunda fos dissenyada en una forma triangular atípica, on el seu punt més elevat es situava en l’actual Torre Gironella. És per aquest fet, que les seves insulae es van orientar d’est a oest quedant en forma rectangular.

Com a nucli urbà, la ciutat responia a les necessitats bàsiques dels seus habitants oferint el lloc ideal per satisfer requisits tan polítics, com també comercials. D’aques-ta manera, segurament era possible trobar tot un seguit d’establiments a banda i banda del cardo maximus (tram intramurs de la Via Augusta), tals com comerços on obtenir-hi queviures i negocis on poder fer-hi transaccions o satisfer el gaudi perso-nal. Tots aquests establiments podrien respondre tant a teatres, termes o prostíbuls, com a forns, tavernes o mercats. Aquests negocis els duien els lliberts, esclaus que havien sigut alliberats pels seus amos, però tot i que eren homes lliures tenien els seus deures retallats. Donat que els treballs eren despreciats pels rics, els lliberts es podien dedicar a l’artesania, al comerç i a la indústria i acumular així grans fortunes.

Tot i que es pensa que aquests edificis s’haurien de trobar a Gerunda, es desconeix la seva ubicació. Molts d’aquests edificis, sobretot els que eren de caire públic (com ara les termes i les latrines) suposaven un servei bàsic per oferir al ciutadà o visitant, per tant, seria lògic que la seva ubicació fos en un indret cèntric de la ciutat. Tot i així, per analogia amb altres edificis coneguts de la mateixa època, es podria pensar que la ciutat disposaria d’uns serveis públics amb una sèrie d’elements d’infraestructura bàsics, tals com un accés, un vestuari (apoditerium), una sala freda (frigidarium), una sala tèbia (tepidarium), una sala calenta (caldarium), els forns (praefurnia) i espai de serveis, uns jardins o zona esportiva (palestra), altres cambres especialitzades i nor-malment uns urinaris públics (latrinae). No s’ha d’oblidar que segurament Gerunda disposaria de fullonicae on es rentava la roba “industrialment” i els bordells, de vega-des difícils d’identificar.

Fleca. El pa és l’aliment bàsic al món antic fins al punt d’esdevenir, juntament amb el vi i l’oli, però molt per sobre, el triple pilar on se sustenta la supervivència de la comunitat. És una troballa recurrent en qualsevol excavació arqueològica d’un lloc d’habitació amb molins de pedra per moldre la farina i preparar el pa corres-ponent que es coïa a casa en el forn familiar. Tanmateix a ciutat, en agrupacions humanes més grans existien fleques de gran abast que produïen a l’engròs. Els


molins eren, en aquest cas, més grans i moguts per tracció animal i els forns, de més capacitat, de característiques “industrials”. Tant els més petits com els més grans eren obrats en pedres especials, abrasives molt adequades per aquesta tasca tot i que sovint de vida curta. Trencats o malmesos, calia substituir-los per uns de nous. Consten sempre de dues peces, una immòbil que consta, en una sola peça d’un cilindre acabat en un con que s’anomena en llatí meta, i d’una altra de giratòria, en forma cònica o bitroncocònica, que rep el nom de catillus.

taverna. Als nuclis urbans sovintejaven els locals on era possible beure i menjar al-guna cosa i residir-hi si era necessari. També sovintejaven els comerços on era possible adquirir productes alimentaris. Eren espais senzills amb un mostrador amb dolia (grans recipients ceràmics) integrats en el mostrado i amb àmfores i gerres on es conservava el vi, l’oli o les salaons de peix.

Activitat 3La Domus i la seva decoració.(5-10 minuts)

PERSONATGES mencionats: Patricis, Clients, Esclaus, Plebeus, Lars.

En el món romà, la població es dividia segons la seva riquesa o estatus social i els seus drets legals, característiques que es traslladaven en el seu tipus d’habitatge. Per una banda, hi havia els patricis i, per altra banda, els plebeus, grups que estaven relacionats a l’hora amb lliberts, clients i esclaus. Els patricis formaven una classe privilegiada gràcies a la possessió de grans latifundis i propietats, però també gràcies a la política, ja que eren els únics ciutadans amb drets polítics. En canvi, la plebs eren ciutadans que únicament posseïen drets civils, vivint de l’artesania i el comerç, o de petites propietats rurals.

Així doncs, les domus eren els habitatges urbans dels patricis, on hi habitaven tant els propietaris de la domus, com tot el seu seguit d’ajudants esclaus. Aquestes do-mus eren la representació social de l’estatus que volia oferir una família romana, al ser autèntics escenaris per la representació del luxe i del poder econòmic. I, al costat d’aquestes grans residències urbanes, la gran majoria de la plebs viuria en aparta-ments senzills i de lloguer anomenats cenacula, dins de blocs de pisos ubicats en cada insulae.

Els patricis més adinerats, tenien dues mansions, una a la ciutat i l’altra al camp, ambdues amb els mateixos luxes. Eren llocs de recepció de convidats, però també indrets on poder consolidar els tractes econòmics oportuns amb els clients. Per això, aquests habitatges havien de donar cabuda tan a les activitats de caire social, com també a les econòmiques o polítiques, fet que es resolia combinant espais privats per la vida familiar amb els de caràcter públic i de recepció. Els convidats entraven per un vestíbul el qual s’obria a l’atri, per on entrava l’aigua de la pluja o la llum que queia reflectida en l’estanc o font (impluvium) que hi havia al centre. En aquest atri també s’hi erigia un altar (larari) als déus protectors de la casa (lars) o als avantpassats de


la família, on tots els membres els hi rendien culte diàriament. Al voltant de l’atri s’hi distribuïen les diferents dependències de la vivenda, com la cuina, el menjador (tricli-nium), els dormitoris (cubicula) i altres estàncies, com ara un peristil o un jardí amb columnes bordejat per jardins florals. A més, també s’hi podria trobar el tablinum o arxiu familiar, que era un espai reservat al Pater Familias, generalment rematat amb unes voltes i molt ricament decorat. Tot i així, una de les estances principals de l’ha-bitatge no deixava de ser el triclinium o menjador, on els convidats eren rebuts amb banquets i activitats lúdiques pel gaudi i l’entreteniment.

Totes les grans domus anaven ricament decorades (ENLLAÇ AMB EL TALLER) a tra-vés de pintures parietals o mosaics, les quals eren autèntiques mostres d’art. Tot i que la llum podria arribar a ser escassa per la quasi total manca d’obertures exteriors, la il·luminació es faria a través de torxes, deixant entreveure la riquesa de la família a través dels diferents ornaments i escultures tallades en marbre, així com també amb el mobiliari o cortinatges que, malauradament, no es conserven.

Activitat 4L’ager: el món funerari i el Suburbium (les villae).(5-10 minuts)

PERSONATGES mencionats: Augur, Patricis, Vilicus, Esclaus, Fossores, Ustores, Morts.

Al voltant del que seria el centre urbà de la ciutat de Gerunda, s’obria el suburbium, el qual delimitava amb el pomerium i s’obria en extensió d’uns sis quilòmetres de radi. Es tractava d’un barri perifèric sorgit del creixent augment de població de la ciutat, el qual provocava que la població hagués de sortir del límit emmurallat (la urbs) i començar a construir en les immediateses. Aquest espai seria la part de l’ager de la civitas de Gerunda. El pomerium delimitava un espai sagrat on a dins no s’hi podien fer enterraments, ni entrar armat. Per tant, les necròpolis es trobaven fora del recinte emmurallat, sobretot ubicades al costat dels camins, així com petites indús-tries, cases de camp, pedreres i explotacions de tota mena, tot dins el suburbium. Aquest perímetre (pomerium) era triat per l’augur a través de la inauguratio; abans de procedir a traçar el perímetre, l’augur consultava els presagis per veure si el lloc era l’apropiat pels déus. A continuació, al centre de l’espai triat s’hi ubicava el temple i al voltant s’hi delimitava el perímetre amb una arada de bronze estirada per bous blancs conduits per sacerdots.

Pel que fa a les necròpolis i al món funerari, els romans creien ferventment que els difunts morien de debò quan eren oblidats; per aquesta raó, les necròpolis eren cons-truïdes a redós de les principals vies de comunicació (fora del pomerium, recinte sa-grat), tant al sud sortint per la porta Onnaris, com al nord sortint per Sobreportes, per tal que els noms d’aquells que havien mort fossin llegits per qui passés pel costat de tombes i mausoleus. El negoci de la mort era bastant lucratiu i existien empreses pro-fessionals (libitinarii) amb treballadors que s’encarregaven dels funerals: els ustores per les incineracions i els fossores per les inhumacions. Es coneix que els cementiris


més importants de Girona es disposaven al costat de la via principal (Via Augusta) i arqueològicament s’ha pogut constatar l’existència d’alguns mausoleus decorats, tot i que al costat dels grans mausoleus, costosos i molt decorats, sovintejaven les tombes més senzilles. Tots els oficis funeraris eren presidits per sacerdots.

Les vil·les que coneixem del suburbium de Girona se situen majoritàriament als ex-trems de la plana, protegides per les primeres elevacions del terreny i allunyades de les zones més inundables. Aquestes vil·les suburbanes eren els habitatges de patri-cis adinerats, tot i que molts cops aquests preferien viure a la urbs, tot deixant un esclau especialitzat anomenat vilicus per dur a terme la gestió de la vil·la, el qual era ajudat per un gran seguit d’esclaus. Hi és habitual destinar un espai molt important a instal·lacions pel gaudi i esbarjo dels propietaris i a la recepció dels visitants (vil·la otium), però també a tot un seguit d’estructures especialitzades pels treballs a realit-zar i ser autosuficients (vil·la negotium) amb trulls per l’oli i el vi, magatzems pels ce-reals, estables pel bestiar o altres de caire industrial i artesanal com forns o telers per fabricar els atuells necessaris. En són un bon exemple les del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter), de Can Pau Birol o de Bell-lloc (Girona), de Sant Pere de Montfullà (Bescanó), de Sant Mena (Vilablareix) i, menys coneguda d’Aiguaviva. Aquestes residències senyo-rials eren autèntics punts estratègics d’explotació del territori, basats en la producció sobretot d’oli, vi i la producció de blat.

Activitat 5El Fòrum. Muntatge de Gerunda.(10-15 minuts)

PERSONATGES mencionats: Magistrats, Sacerdots, Lliberts, Gladiadors, Actors.

El fòrum és la plaça cívica, un lloc de mercat i centre de negocis privats i públics. En general, era un espai gran, obert i rectangular en la part central de la ciutat, un lloc públic on hi tenia cabuda l’assemblea del poble. A més, també és des d’on es co-mençava a traçar l’entramat viari i urbanístic de la ciutat i des d’on s’hi ubicaven els principals temples sagrats. Es coneix que en el Fòrum s’hi duia a terme el culte im-perial, per la qual cosa hi devien haver sacerdots dedicats a aquest ofici. Així doncs, per tal de poder obeir tan a les necessitats polítiques, com a les religioses i cíviques, el fòrum reunia tot un seguit d’edificis, tals com la basílica jurídica, el tabulàrium (arxiu) i, tot sovint, els banys. També s’hi ubicava el govern de la urbs, el qual estava en mans de l’ordo decurionum, un col·legi de magistrats que ho eren de per vida (llevat d’algunes excepcions). Aquests càrrecs eren ocupats pels Pater Familias de l’aristocràcia romana, el sector dirigent i privilegiat. Aquests eren els únics conside-rats com ciutadans romans, amb dret a votar i a ocupar càrrecs polítics i religiosos.

No obstant, el cas de la ciutat de Gerunda, torna a ser atípic pel fet que el fòrum no es trobava al centre, sinó lleugerament traslladat cap al nord, degut a la peculiar ubicació que es va triar per la construcció de la ciutat. A més, el fòrum de Gerunda es coneix que estava construït en dos nivells, units per una gran i costeruda escalinata (que, avui dia, queda a sota de l’actual escala d’accés a la Catedral de Girona). La terrassa alta es va destinar al temple, mentre la basílica jurídica presidia la zona baixa, distri-


bució espacial que ha perdurat en el temps, ja que l’actual Palau de Justícia (Casa Pastors) era l’antiga ubicació de la basílica romana i, allà on hi havia el temple sagrat del fòrum, avui dia hi ha la Catedral de Girona.

En el cas de Gerunda, on no s’ha documentat l’existència ni de teatre ni d’amfiteatre, segurament els entreteniments tals com els jocs, el teatre, la música i la dansa, tenien lloc a l’àrea del fòrum o en edificis de fusta desmuntables que no s’han pogut conservar.

En aquesta cinquena parada, es procedirà a construir la ciutat romana usant Gerunda com a exemple. Al guió de procediment s’hi esmenta, de manera detallada, els pas-sos a seguir des de la divisió dels nens per grups de treball, passant per la repartició dels plànols suport de la ciutat i la seva conseqüent explicació.

Segona partEn la segona i última part de l’activitat, es procedirà a realitzar el taller per fer un mosaic romà. S’esbossarà el tema amb una breu introducció al món dels mosaics romans tot fent referència a la Sala de La Domus, on ja s’ha anomenat l’ornamenta-ció de la casa romana en forma de mosaics.

Breu introducció teòricaÉs conegut que els mosaics formaven part de la rica ornamenta que els patricis volien mostrar a través de les seves domus o vil·les. Al principi, aquesta artesania s’utilitzava per decorar les parets i també els sostres, però posteriorment els sòls es van començar a pavimentar amb mosaics. Qualsevol mosaic estava compost per unes petites peces anomenades tessel·les, normalment de forma quadrada, fetes de pedra calcària, vidre o ceràmica. Cada tessel·la era elaborada amb molta cura i es podien fer de diferents mides. Aquestes tessel·les eren de diferents colors depe-nent del material del que estaven construïdes: blanques (roques calcàries, dolomies i metamòrfiques), negres (pissarres), vermelles (roques detrítiques de tipus sorrenc amb impregnacions ferruginoses), verdes (pasta vítria) o blaves (vidres artificials). Sempre que era possible, els mosaics es construïen amb materials existents a la zona, si no era possible havien de portar-les d’altres regions de l’imperi, per la qual cosa el producte esdevenia més car. Així doncs, depenent de la grandària, els dibui-xos o el lloc de destinació del mosaic, els romans tenien diferents tipus de mosaics:

• Opus vermiculatum. Es tractava de tessel·les molt petites amb les quals es podia resseguir el contorn de la silueta que es volia representar. D’aquesta idea prové el nom vermiculus (cuc) perquè les línies del dibuix recordaven les corbes d’un cuc.

• Opus sectile. Amb aquestes tessel·les, de mides més grans, es componien fi-gures de forma geomètrica d’animals o humanes. Les peces eren el resultat de retallar plaques de marbre.

• Opus signinum. Aquesta tècnica treballava amb un ciment vermellós molt dur i imper-meable, que s’obtenia de barrejar a la calç les deixalles de les fàbriques de teula. El nom prové de Sígnia, a l’antiga regió del Laci, on hi havia múltiples fàbriques de teula.


• Opus tessellatum. Mosaic com a paviment.

En el taller que ens ocupa, procurarem fer un mosaic romà fet amb tessel·les, el qual era vist com una pintura feta de pedra. L’aprenentatge d’aquest ofici era llarg i sem-pre es duia a terme en tallers, a través d’un equip poc nombrós, especialitzat i dirigit per l’amo del taller. L’encàrrec es començava a fer en un disseny pensat al taller, on hi eren col·locades les primeres tessel·les, però l’obra s’havia d’acabar in situ on, prèviament, s’havia preparat el sòl. Aquesta tasca era de suma importància i requeria habilitat i experiència. El terra s’havia d’aplanar fins aconseguir que fos totalment rec-te, estable i ferm, però alhora s’havia de treballar de tal manera que tingués una petita inclinació per tal que l’aigua es conduís cap als laterals. A continuació, es procedia a la construcció del paviment seguint el reompliment d’una sèrie de capes que co-mençaven amb un morter barrejat amb pols de teula o carbons, una capa de morter i finalment les tessel·les del mosaic.

Les diferents capes eren, de baix a d’alt:• Terra premsada• Capa de pedres o grava (statumen)• Capa de morter de cal amb fragments de ceràmica (rudus)• Capa de morter de cal (nucleus) d’un gruix de 2 a 5 cm• Última capa de tessel·les (pavimentum), les quals eren unides amb morter o

argamassa fabricat amb sorra, cal i aigua.

Activitat 6Taller de mosaic romà

En el nostre cas, la tauleta de fusta farà de base on s’hi construiria el mosaic, és a dir, representaria la terra premsada un cop s’hauria fet el rebaix al sòl per tal d’aplanar el terreny. Per tant simularem la construcció d’un mosaic seguin els diferents passos i en tot moment s’intentarà simular també els materials usats en època romana.

PRIMER PAS: s’inicia amb la preparació de la pasta que els nens fan de cola diluïda amb aigua barrejada amb sorra constituiria la primera capa a delimitar, o sigui, la capa de pedres o grava anomenada statumen.

SEGON PAS: A partir d’aquí, el taller continua amb una segona capa de fang dipo-sitada al cim, la qual representaria el rudus, adient també pel to groguenc tirant a marró que té el fang i que tindria també aquesta capa a l’haver-hi afegit fragments de ceràmica.

tERCER PAS: A continuació, la capa anomenada nucleus que seria una barreja de morter de cal de color blanquinós estaria identificada amb les pinzellades de cola diluïda que els nens fan abans d’ubicar les tessel·les en el seu mosaic.

qUARt PAS: Finalment, l’última capa anomenada pavimentum, seria pròpiament la col·locació de les tessel·les escollides pels nens per fer el seu dibuix geomètric o el que marca la plantilla del mosaic de mostra.


Així doncs, pel correcte ordre de construcció del mosaic en el cas del taller (el qual ja es descriu al Guió de Procediment), s’haurien d’identificar les quatre capes de cons-trucció d’un mosaic amb els materials que s’utilitzaran al taller. El resultat hauria de ser semblant al següent:

Aquesta plantilla la tenen cada un dels participants per tal d’anar seguint els diferents passos seguint les indicacions de l’educador-a.

Les columnes que venen marcades amb diferents textures (d’esquerra a dreta) exem-plificarien les dues primeres capes, corresponents a statumen i rudus; la tercera capa (nucleus) que seria la capa de morter de calç adient per col·locar-hi les tessel·les en aquest cas seria inapreciable perquè correspondria a les pinzellades de cola diluïda; i, per acabar, l’última capa correspondria a les columnes determinades pels quadradets (pavimentum) determinarien l’espai on s’hi haurien d’ubicar les tessel·les, tot cons-truint la sanefa indicada.

D’aquesta manera i, de forma resumida, es detalla com es resoldran les diferents capes de la construcció d’un mosaic amb els materials que es faran servir al taller:

(I) Tauleta de fusta. Correspon al sòl rebaixat i a la terra premsada.(II) Statumen. Pasta resultant de barrejar cola diluïda amb aigua i sorra.(III) Rudus. Capa fina de fang que s’haurà pogut estirar amb l’ajuda d’un corró.(IV) Nucleus. Pinzellades de cola diluïda amb aigua a sobre del fang(V) Pavimentum. Última capa de tessel·les per tal d’acabar el mosaic amb el

dibuix escollit.

Cada alumne elabora el seu mosaic que se’l podrà emportar un cop finalitzada l’activitat.

parva gerunda, la girona romana proposta temÀtica fileparva gerunda, la girona romana 2...

Documents