part setena: annexos -...

PART SETENA: ANNEXOS

Annexos

I

1. – DIARIS DEL SEGON TRIMESTRE DE P· 3.

CURS 1993/94

A n nex os

1

SE T M A N A : D el 10 de G ener al 14 de G ener de 1994 1

2

A vui començo una al tra vegada els diaris setmanals. És veritat que abans d’ iniciar-los he pensat 3

<<quin pal ! , una alt ra vegada el mateix rotll o>> però és molt i mportant que ho faci i que sigui mol t 4

constant. Sort en tinc de la M aria Pla que m 'anima constantment. A quest paràgraf m e'l ll egi ré cada 5

vegada que em costi tornar-m 'hi a posar. 6

7

Si faig un resum general de la meva actitud durant aquesta setmana crec que ha estat súper posi ti va i 8

molt motivadora. El tr imestre passat quasi tot el que vaig fer va ser per pura inèrcia i rutina. A quest 9

segon trimestre torno a començar amb molta empenta. Em sembla, però, que aquesta i l· lusió només 1 0

ve donada per les ganes de poder fer la tesi doctoral i no pas per la meva professional itat com a 1 1

docent. D it això, vaig a comentar les coses més signi f i catives d'aquests darrers dies. 1 2

1 3

D ill uns i dimarts els vam dedicar a parlar de les festes de N adal i de les joguines dels Reis. Els 1 4

nens/es van poder portar una joguina i jugar amb el la. T ots em van expli car quines joguines els 1 5

hav ien portat els Reis. El més signi f i catiu va ser el comentari de la M atrona R. A qui hav ien portat un 1 6

pàrquing i va afegi r <<N o m 'han portat bi ts> i després de fer-l i el comentari que els demanés l 'any 1 7

v inent va afegi r <<N o m 'han portat trebal l s>>. Els vaig fer dibuixar les joguines i quatre nens/es 1 8

(A nsuro, M isericordia, M acre i D av indo) em van veni r a di r que no en sabien. Els en vaig dibuixar a 1 9

la pissarra i aleshores les van copiar al full . En N astál i co no va dibuixar absolutament res. Per cert, els 2 0

seus pares s'han tornat a separar. A quest nen ho passarà malament ja que a la seva poca capaci tat 2 1

intel· lectual se li afegeixen desajustaments afectius. 2 2

2 3

D imarts els alumnes van fer un trebal l de ratl les verti cals i hori tzontals com a preparació al quadrat. 2 4

T ant en Segisbert com l 'Eli sabet tenen di f i cul tats per fer-ne. Els encarregats han estat en D av indo, la 2 5

M isericordia, l 'A uremund, la Gum maberta i en N astál ico. És curiós, però d’ en D av indo i de la 2 6

Gum maberta no n'he pres nota i dels al tres tres sí. Em sembla que hi ha una expl i cació. En D av indo i 2 7

la Gum maberta els veig tan sum mament independents, observadors i madurs que inconscientment ja 2 8

sé que tot ho faran bé i que se'n sorti ran. En canvi , dels al tres tres sé posi ti vament que alguna en 2 9

fall aran i que n'haig de prendre nota. Per exemple, l 'A uremund en reparti r els ful ls de treball i ll egi r el 3 0

nom del nen/a ha fet en quatre ocasions el mateix : si el nom és M acr e, primer ha dit M arf i sa i quan jo 3 1

li he di t que no, ha dit M acre. A mb el nom de la M atr ona R . primer ha di t M atrona A . i després 3 2

M atrona R. A mb el d’ en D avindo ha ocorregut el mateix : primer D rustana i després D av indo. I amb 3 3

T esi doctoral: Pro gram a d’ E sti m ul aci ó Pr i m erenca

2

el nom de la M iser icor d ia, primer ha di t M arf i sa, després N astál i co i f inalment l i he ajudat dient-l i el 3 4

nom de la M isericordia. L a resta de noms els ha di t bé, encara que alguna vegada m 'he adonat que 3 5

m i rava a la taula per veure quin nen/a fal tava per portar-li el full . En canvi , quan vaig posar a la 3 6

pissarra la data i el seu nom va di r <<A ur em und com M atrona A .>> per la A majúscula i l a resta de 3 7

nens/es van afegi r <<com l 'A nsuro>>.L a M isericordia no se'n recordava dels noms de la D rustana i 3 8

d’ en N abhuco. Però d'aquesta nena no en pots fer massa cas perquè quan no li convé diu que no se'n 3 9

recorda. Es mostra una m ica petita davant di f i cultats. D 'en N astáli co quasi bé que no sé què posar 4 0

perquè sempre em diu que <<N o lo sé>>. A vui , que és quan ha estat l ’ encarregat, m 'ha preguntat de 4 1

qui eren absolutament tots els pi tets quan són els mateixos que porten des del curs passat, menys els 4 2

dos nens/es nous. I ja no parlem dels blocs d’ incidències diàries, no reconeix ni el seu nom. M ostra 4 3

una falta de connex ió important, em sembla que el problema de la l lengua ja comença a superar-lo 4 4

perquè davant d’ una pregunta primer contesta que no ho sap i , si i nsisteixes, s’ angoixa i es posa com 4 5

a plorar i una m ica tremolós. Sort que no només li passa amb m i , precisament la Rosi a l 'hora de la 4 6

sortida també m 'ha comentat un afer d'ahi r amb en N astál ico que coincideix totalment amb el que 4 7

estic dient. 4 8

4 9

A questa setmana he fet la passada de bi ts, rètols i repeticions l ingüístiques set vegades de les deu que 5 0

hauria d'haver real i tzat. L es posicions en l 'espai han estat les següents: quasi bé sempre al davant la 5 1

M atrona R., la Carlota i en Segisbert; gai rebé sempre al darrere en N astáli co, l 'A nsuro i l a D rustana; 5 2

algunes vegades al davant en Remberto, en Forti zanus, la M isericordia i en N abhuco; algunes 5 3

vegades al darrere en D av indo i l a M arf i sa i l a resta dels nens/es han estat quasi bé sempre pel m ig o 5 4

un dia al davant i l 'alt re al darrere. Els comentaris durant la passada són tants que em resul ta 5 5

impossible d’ apuntar-los tots. Com que hem començat a passar l 'abecedari de les ll etres majúscules 5 6

quasi bé tots/es ja coneixen la l letra en què comença el seu nom i l es l letres dels noms dels alt res 5 7

companys. Fins i tot en Remberto amb la D m 'ha dit <<El meu germà també la té>> (es diu D iego). I 5 8

no només amb les majúscules, sinó que per exemple en D av indo davant la N ha exclamat <<Jo també 5 9

la tinc al meu nom>>; la Carlota ha afegit quan hem passat la Z , < <En Forti zanus la té>>; la 6 0

Gum maberta ha declarat davant la O <<en N abhuco i en Remberto tenen la O >>; l 'Eli sabet ha 6 1

comentat <<la Rosi té com en Remberto>> referint-se a la R i l 'A nsuro ha f inal i tzat amb <<la A com 6 2

la M atrona A robís>>. N o només coneixen la l letra del començament sinó també al tres que estan 6 3

situades a dins els noms. 6 4

6 5

A n nex os

3

D imecres mentre l 'A uremund repartia els full s vaig senti r que en Remberto els deia < <en Forti zanus 6 6

té una a>>. L 'Eli sabet li va contestar <<jo també tinc una a>> i l a M atrona R. va afegi r <<jo tinc 6 7

dues a>>. El trebal l que hav ien de fer era pintar un quadrat i després fer quadrats, quasi tots el van 6 8

ompli r molt bé, amb força i precisió. L 'Eli sabet, en N astál ico, en Forti zanus i en Segisbert el van 6 9

ompli r però hi van deixar espais en blanc ja que els falta força muscular. D e tota manera esti c molt 7 0

contenta perquè de tots quatre, dos són nous i provenen de guarderia i dels alt res dos, en Forti zanus és 7 1

el més petit de la classe i d’ en N astál ico ja he parlat de les seves di f i cultats. Els quadrats els van sorti r 7 2

a tots molt bé, f ins i tot, en N astál ico. L a M atrona R. em va fer triangles (i m i ra que són mol t més 7 3

di f ícil s), en Forti zanus només va fer ratll es i l 'Eli sabet voli a fer-los però no controla massa el traç. 7 4

7 5

Parlant de l 'Eli sabet, és una nena que et sorprèn perquè té molt bona memòria i bona expressió i 7 6

vocabulari però de motrici tat f ina està molt f luixa, també li costa entendre el que li demanes en un 7 7

treball i s'angoixa molt quan li ex igeixes alguna cosa d’ aquest, mostra molt bona disposició però l i 7 8

falta fer un canv i . L a guarderia li va fer molt de mal , ja que segons la mare no se’ n van preocupar 7 9

gens. H i ha un alt re problema afegit a la falta de força muscular i és que alguns d’ ell s/es agafen 8 0

malament el color amb els dits. En N astáli co, la M isericordia, en Segisbert i l 'Eli sabet l 'agafen amb 8 1

la mà dreta però amb tres o quatre di ts. A mb la mà esquerra ho fan la Gum maberta, l 'A uremund i en 8 2

Forti zanus i aquests dos úl tims amb tres dits. D e tota manera des de que hem començat el curs alguns 8 3

d'aquests nens/es han avançat mol t, tant l 'Eli sabet com en Forti zanus, la M isericordia i la 8 4

Gum maberta se'l s nota força que tant els seus pares com jo hi hem estat molt a sobre amb la posició 8 5

del plastidecor a la mà. Em queda un cas molt especial per comentar que és en Remberto: al 8 6

començament del curs agafava el color súper malament i ara l 'agafa correctament. V al a di r que la 8 7

seva mare s'hi ha trencat mol t les banyes, no sap el bé que li ha fet. 8 8

8 9

D ij ous vaig començar un tal ler manipulatiu de lectura amb molta i l· lusió i motivació per la di f i cultat 9 0

que comporta fer-lo amb nens/es de tres anys, ja que el material utilit zat està pensat per infants a 9 1

parti r de quatre. És una caixa on hi ha mol tes peces de fusta no massa grans i a cada peça hi ha 9 2

brogida una consonant o una vocal amb l letra l li gada i m inúscula. L es consonants són de color blau i 9 3

les vocals de color vermell . V aig començar amb els nens/es sense cap ordre establert, el que primer es 9 4

va acostar li vaig preguntar si voli a jugar amb m i i l 'Eli sabet em va contestar que si . A mb la categoria 9 5

dels rètols de la fam íli a com a model , vam començar a confegi r papa, mama, av i , àv ia o iaia segons el 9 6

cas. L 'Eli sabet va confegi r totes les paraules però només ho feia si li posava solament les ll etres de la 9 7

paraula en concret. L es posava correctament després que jo l i fes una vegada però si tenia totes les 9 8


4

ll etres del j oc barrejades i hav ia de buscar les que necessi tava es feia un embol ic i jo l ’ hav ia d'ajudar. 9 9

Quan dic totes les l letres m 'esti c referint al conjunt de ll etres format per dues peces amb la p , quatre 1 0 0

amb la a, tres amb la m , una amb la v i dues peces amb la i . A mb tots els alumnes he seguit el mateix 1 0 1

ordre d'accions, primer tria un rètol de la fam íli a, després jo agafo les peces del conjunt i confegeixo 1 0 2

la paraula copiant i seguint l 'ordre del rètol . D esprés si veig que els costa confegi r la paraula només 1 0 3

els deixo les peces que necessi ten per fer-la. A qui no costa de confegi r-la agafa les peces de tot el 1 0 4

conjunt. L a Gum maberta va confegi r totes les paraules perfectament tota sola i di rectament del 1 0 5

conjunt. L a D rustana també ho va fer tota sola però em va cridar l 'atenció que les paraules mama i 1 0 6

iaia, les va començar per l 'últi ma l letra i l es va confegi r de dreta a esquerra. T ambé alguna a la va 1 0 7

posar del revés. M entre els dos primers nens/es jugaven amb m i , l 'A nsuro, en D av indo i la D rustana 1 0 8

estaven mol t interessats m i rant que fèiem . Per això desprès vaig conv idar la D rustana a fer-ho i avui 1 0 9

divendres he convidat a la resta. A l primer que li he di t si vol ia jugar amb m i a confegi r paraules ha 1 1 0

estat en D av indo i m 'ha di t que no, que vol ia jugar sol . L i he respectat. En D av indo molt em sembla 1 1 1

que ja s'ho sap i passa del tema. 1 1 2

1 1 3

L 'A nsuro ho ha fet perfecte. A quest nen no mostra a la classe el que sap perquè segons la mare a casa 1 1 4

ja l legeix . M 'ho crec. A vui m 'ho ha demostrat quan no ha mani festat cap inseguretat a l 'hora de 1 1 5

confegi r les paraules: només una vegada, en voler posar mama, ha posat m apa i quan jo l i he di t que 1 1 6

all à posava m apa i no pas mama, s'ho ha m i rat i ha canv iat la m per la p . L a Carlota també ho ha fet 1 1 7

perfecte, amb mol ta seguretat i dom ini de les l letres. M 'ha cridat l 'atenció una cosa quan ha acabat de 1 1 8

confegi r avi , per fer àvia ha desfet l ’ anterior i ha tornat a fer tota la paraula sencera. M ostra més 1 1 9

consciència de globali tat que de síntesi ja que només hav ia d’ afegi r una a. A mb la M atrona R. només 1 2 0

hem tingut temps de confegi r papa però ja m ’ he adonat que té di f i cultats per fer-ho tota sola. N omés 1 2 1

li he posat les peces necessàries però no hi ha hagut manera que les posés correctament. Primer ha 1 2 2

posat apa, després ha posat ppaa i f i nalment ha posat appa. H em plegat perquè ja no teníem més 1 2 3

temps de segui r. 1 2 4

1 2 5

L a psicomotrici tat l 'hem feta quatre dies. És un autèntic plaer veure com fan els exercicis 1 2 6

psicomotrius. Fins i tot l 'El i sabet, que va teni r tanta di f icul tat al començament, ara ja es comença a 1 2 7

moure amb més habi l itat. L i costa molt , encara, saltar tot seguit amb els peus junts i separats i 1 2 8

cam inar fent sorol l però no és ni ombra del que era. Cam inar amb patró creuat picant el fan tots molt 1 2 9

bé menys la M atrona R., l ’ El i sabet, la M atrona A ., en Forti zanus i en N astál ico. L a tombarel la també 1 3 0

la fan sols quasi bé tots, però encara he d'ajudar al D av indo, l ’ Eli sabet , la D rustana , l ’ A uremund i en 1 3 1

A n nex os

5

Segisbert. Ja al tr imestre passat, em vaig adonar que aquest curs, en fer la psicomotricitat dins de 1 3 2

l ’ aula de P· 3, els metres que els nens/es recorren reali tzant els di ferents exercicis els nens/es són 1 3 3

bastant menys. Intentaré anar a la terrassa al menys un dia perquè puguin fer un recorregut més ll arg. 1 3 4

D ij ous vaig deixar els alumnes que em diguessin els exercicis que havíem de fer i els van di r tots 1 3 5

menys: cam inar endarrere, cam inar com un soldat, cam inar fent sorol l , tombarell a, cam inar amb patró 1 3 6

creuat picant i córrer de puntetes. En canvi si que van di r, i són exercicis que no els fem cada dia, el 1 3 7

de desplaçar-se asseguts i gatejar com un cavall i un cavall er. 1 3 8

1 3 9

D e C astel là la Rosi no m 'ha apuntat res aquesta setmana i de R ít m ica només un dia. L a Rosi està tan 1 4 0

passota com jo ho he estat durant el primer trimestre. L i cridaré l 'atenció. D ivendres va seguir 1 4 1

trebal lant les alçades i diu que les di ferencien molt bé. T ambé diu que els nens/es distingeixen cinc 1 4 2

ritmes (els posa però jo no els sé di r) audi ti vament i que els l legeixen en les f rases rítm iques. A fegeix 1 4 3

que per la seva edat controlen bastant bé l 'espai i saben perfectament què vol di r < <canvi de 1 4 4

di recció>>. 1 4 5

1 4 6

A la classe d'A nglès dij ous la teacher els va trobar més esverats que de costum, però en general li va 1 4 7

anar bé la classe. En Segisbert repeteix tot el que la teacher diu. L 'A nsuro diu molt bé tots els 1 4 8

números de l 'u al deu. L a teacher af i rma que tots entenen les instruccions que els dóna (ho dubto, ja 1 4 9

que encara no he v ist el resul tat de cap observació sistemàtica sobre si els alumnes entenen tot el que 1 5 0

la teacher els diu.) T ambé va introduir la f rase nova <<aixeca la mà>>. El divendres els nens/es ja 1 5 1

estaven més calmats i tots voli en participar, ja que segons especi f i ca la teacher s'ho passen d'all ò més 1 5 2

bé. Per exemple, tots participaven repetint la data a m ida que el la la deia. T ambé anota com a cosa 1 5 3

curiosa el que l i va passar amb la Carlota mentre passava els bits: aquesta nena va començar al davant 1 5 4

de la cati fa i va acabar al darrere amb en D av indo, segons sembla no li interessava gens el que es deia 1 5 5

a la classe. 1 5 6

1 5 7

1 5 8

1 5 9

1 6 0

1 6 1

1 6 2

1 6 3

1 6 4

6

SE T M A N A : D el 17 de G ener al 21 de G ener 1 6 5

1 6 6

A questa ha estat una setmana tranqui l· la i amb un temps molt f red. Potser el dia més calorós ha estat 1 6 7

avui i déu n’ hi do el f red que ha fet! 1 6 8

1 6 9

Cada dia hem real it zat la psicomotrici tat, però dij ous només vam fer quatre exercicis ja que tenia una 1 7 0

reunió i no tenia temps de fer-ne més. D imecres la vam fer a la terrassa i els nens/es van estar mol t 1 7 1

contents de tornar-hi . A ixò que feia un f red que pelava! Per poc que pugui cada dimecres hi pujarem, 1 7 2

ja que els alt res dies no podem anar-hi per raons d'horari . El més signi f i catiu ha estat que la M atrona 1 7 3

A i per f i en D av indo han real it zat l ’ exercici de cam inar amb patró creuat. Parlant d'en D av indo, 1 7 4

precisament avui , he comentat a la cangur que els ve a buscar que el veia fatal , molt nerv iós i poc 1 7 5

centrat. T ambé he env iat una nota a la mare tornant-li a repeti r que el portés a l ’ otorrino perquè quan 1 7 6

dorm fa uns sorol ls molt estranys i quan parla mostra una veu trencada, sembla que respi ri amb 1 7 7

di f i cul tats i a més a més f reqüentment es queda afònic. 1 7 8

1 7 9

D ill uns vaig fer canv i de l locs a les taules: en una taula seuen en N abhuco, la M isericordia, en 1 8 0

D av indo, en Segisbert, la Florencia i la Gum maberta; en una al tra hi seuen la M atrona R., en 1 8 1

Forti zanus, en Remberto, l 'A uremund, la D rustana i l a M atrona A .; i en l 'alt ra taula hi seuen 1 8 2

l 'A nsuro, en N astáli co, en M acre, la Carlota, la M arf i sa i l 'Eli sabet. N o els ha costat gens habi tuar-se 1 8 3

als nous ll ocs, tant és aix í que el mateix di l luns a la tarda ja hi seien tots sols/es però el que va passar 1 8 4

és que dimecres vaig haver de canviar en D av indo de l loc perquè no parava de jugar amb la M arf i sa 1 8 5

que seia a l 'alt ra taula i estava molt distret i l 'A uremund va ocupar el seu l loc. 1 8 6

1 8 7

D imecres, mentre posava la data a la pissarra i el nom de l 'encarregada M atr ona A r obís, l 'A uremund 1 8 8

va di r <<M i ra, M atrona com M acre Cadall os i A robís com el meu nom>> i va afegi r <<H i ha dues 1 8 9

a>> mentre m ’ assenyalava les dues del nom de la nena. D ij ous mentre feia la mateixa tasca vaig 1 9 0

preguntar el mes de l ’ any que estàvem i l 'única que em va contestar <<Gener>> va ser la 1 9 1

Gum maberta. I quan estava posant l 'any, cosa que sempre verbal it zo i els nens/es m 'acompanyen, 1 9 2

l 'A nsuro em diu <<L a M arf i sa ha di t 1993>> i li contesto que ja no, que ja l ’ havíem passat i que ara 1 9 3

estem al 1994 i tot segui t afegeix en D av indo <>. A l· lucinant! 1 9 4

1 9 5

L a Carlota sembla que porta uns dies que quan entra al matí plora. L a Rosi cada dia m 'ho ha comentat 1 9 6

però jo no he observat res anormal durant la resta del dia; no cal di r que quan jo arribo a les nou del 1 9 7

A n nex os

7

matí la nena està la mar de contenta. L a Rosi apunta que la causa està en la seva mare, que la 1 9 8

protegeix massa. N o ho sé. 1 9 9

2 0 0

H em estat fent seriacions de dos atributs amb construccions de fusta en el tall er i amb gomets en els 2 0 1

full s de trebal l . En els trebal ls, en Segisbert, la M atrona A ., l 'A uremund i en Forti zanus comencen bé 2 0 2

però l 'acaben malament. L a M arf i sa i en N astál i co no la segueixen de cap manera, això que anem pas 2 0 3

per pas i ho realit zo juntament amb el ls/es a poc a poc a la pissarra. En Segisbert també m 'ha sorprès 2 0 4

perquè no sap els colors, li costen sobretot el vermell , el groc i el blau: hi hem de posar mesures. 2 0 5

Parlant d'això vaig sorprendre realit zant aquest mateix treball a la meva companya paral· lela L ourdes 2 0 6

i als seus nens/es. El que feia era fer tota la seriació a la pissarra i després els deia als infants que la 2 0 7

reproduïssin al full t ota sencera. L i vaig aconsell ar que ho fes pas per pas i aix í ho va fer, segons el la 2 0 8

amb molt m ill or resultat. A m b les construccions la Carlota i l a M isericordia fan perfectament soles la 2 0 9

seriació a la primera després de fer-los-hi una com a model . L a D rustana i en Forti zanus la primera 2 1 0

vegada han posat dues o tres peces del mateix color juntes i a la repetició ho han fet perfecte. 2 1 1

L 'A uremund, en Segisbert i la M atrona R. a la segona vegada d'intentar-ho també s'ha equivocat. 2 1 2

2 1 3

V am estar jugant amb les pi lotes i vaig prendre nota del peu que util i tzaven per xutar. A mb la dreta 2 1 4

ho fan tots menys en D av indo, la Carlota, la Gum maberta i en Forti zanus que ho fan sempre amb 2 1 5

l 'esquerre. A lternant els dos peus, ara un i ara l ’ al tre ho fan l 'A uremund, la M isericordia i l a M arf i sa. 2 1 6

2 1 7

D urant l 'estona de joc l l i ure amb construccions de plàstic i de fusta, les interaccions socials van estar 2 1 8

les següents: un grup format per la M isericordia, l 'Eli sabet i la Florencia; un alt re per la 2 1 9

Gum maberta, la M arf i sa i en D av indo; un tercer per en N abhuco, en Forti zanus i en N astál i co; un 2 2 0

alt re per l 'A uremund, en Remberto i en M acre; i un últ im , per la M atrona R., la D rustana, la Carlota i 2 2 1

de tant en tant l 'A nsuro. A estones jugaven sols la M isericordia, la M atrona R., l 'A nsuro, la M atrona 2 2 2

A . i en Segisbert. En D av indo va d'un grup a l 'alt re però es passa més temps amb la seva enamor ada 2 2 3

M arf i sa. D imarts van jugar amb les joguines i els cotxes. T ots els nens menys en Segi sbert van estar 2 2 4

jugant amb els cotxes i amb el garatge, a estones se'l s va afegi r la M isericordia. T otes les nenes 2 2 5

menys l 'Eli sabet van estar jugant amb les cadi retes, les nines i l a f i reta. L 'Eli sabet també hi j ugava 2 2 6

però amb en Segisbert dins de la caseta. 2 2 7

2 2 8

En la passada de bi ts, rètols he estat poc perseverant. D e deu vegades que hav ia d’ haver-los passat, ho 2 2 9

he fet set. L es vegades que no ho he real it zat ha estat per manca de temps, no pas per una alt ra cosa. 2 3 0

8

Els comentaris dels nens/es han estat rics i variats. Per exemple, dill uns mentre passava l 'abecedari de 2 3 1

les ll etres majúscules la D rustana va di r <<he v ist la d de D rustana >>, la Carlota va di r <<la i de 2 3 2

D av indo>>, la Gum maberta va afegi r <<la del Forti zanus>> i de seguida en D av indo la va corregi r 2 3 3

<<es diu la f>>. El mateix dia vaig quedar mol t sorpresa quan passava els bits de l 'obra pictòrica del 2 3 4

pintor A lvar (per cert els nens/es ja saben que és l 'av i de la D rustana) perquè alguns ja repetien els 2 3 5

noms dels quadres a mesura que els anàvem passant, sobre tot en Forti zanus. I m i ra que algun títol se 2 3 6

les porta, sobre tot un que es diu Les voyeurs de Guanajuato i un alt re que està traduït com 2 3 7

D eixandement. En Forti zanus està preciós, ha donat un salt quali tatiu, a més a més del quanti tatiu, 2 3 8

respecte del curs passat molt i mportant. D imarts, els vaig posar els bits de l 'abecedari de l letres 2 3 9

majúscules per tota la classe i hav ien de buscar la ll etra amb la qual començava el seu nom. T ots la 2 4 0

van trobar menys en N astál ico que em va portar la M . L 'A uremund cada vegada que veu els bi ts de 2 4 1

l 'abecedari de l letres majúscules l 'anomena i igual fa quan veu la seva A diu <<M eva, d'A uremund i 2 4 2

d'A nsuro>>. U n d’ aquests dies l 'Eli sabet va afegi r <<Jo tinc una a peti ta>> i l a Carlota va di r <<Jo en 2 4 3

tinc dues>>. El dimecres jugava amb el l s/es a equivocar-me en di r les l letres i reien........, la Carlota 2 4 4

em va di r <<A vui estàs una m ica despistada!>>. El que no he comentat és com els agrada el conte de 2 4 5

Les set cabretes i el l lop. Ja es saben trossos sencers de memòria. Queden ex tasiats cada vegada que 2 4 6

els l ’ expli co. 2 4 7

2 4 8

A questa setmana les posicions en l 'espai han estat les següents: sempre al davant en Segisbert i quasi 2 4 9

bé sempre la Gum maberta, en N abhuco, la Carlota, la M atrona R. i l 'Eli sabet. D imecres aquesta 2 5 0

últi ma es va baral lar amb la M arf i sa perquè l 'Eli sabet voli a seure a primera f il a i l a M arf i sa no la 2 5 1

deixava. En N astál ico sempre s’ ha assegut al darrere i quasi bé sempre al f inal ho han fet l 'A nsuro, la 2 5 2

D rustana i en D av indo. L a resta de nens/es algun dia al davant, un al tre al darrere i d'alt res pel m ig. 2 5 3

2 5 4

A l pati de la terrassa les interaccions que es produeixen durant el j oc ll iure van més o menys aix í: L a 2 5 5

M isericordia, la Florencia i l 'Eli sabet juguen juntes i en Segisbert s'hi vol acostar però no el volen 2 5 6

massa. L 'A uremund, en M acre i en Remberto juguen tots plegats, a vegades se'l s acosta l 'A nsuro i en 2 5 7

Forti zanus. L a Carlota, la Gum maberta, la M atrona R., la M arf i sa i en D av indo també solen jugar en 2 5 8

grup. L a M atrona R. mol tes estones està sola o amb nens/es de l 'alt ra classe. L a D rustana juga amb la 2 5 9

M atrona A ., aix í la pot manegar tot el que vol . En N abhuco i en N astál ico a vegades juguen junts i 2 6 0

d'alt res no. 2 6 1

2 6 2

A n nex os

9

D ill uns va ser l 'encarregada la M arf i sa. V a saber posar els pitets tota sola, només faltaria, en canv i no 2 6 3

va mostrar la seva sav iesa a l 'hora de reparti r els ful ls amb el nom dels nens/es. A questa nena es 2 6 4

mostra i rregular, té uns alts i baixos molt curiosos, em sembla que són produïts per la relació amb els 2 6 5

seus pares, però no n'esti c del tot segura. El dimarts va ser l 'encarregat en N abhuco i va passar un fet 2 6 6

que el def ineix bastant. A les dues i escaig de la tarda li vaig di r que posés els pi tets o toval lons dins 2 6 7

de les motx il les. A mb el primer que va agafar es va quedar encall at perquè no podia treure la motx i l la 2 6 8

del seu l loc. A les tres hores m 'hi vaig acostar i l i vaig expl i car que els nens/es hav ien de parlar i 2 6 9

demanar ajut a la senyoreta davant d'un problema. Es va posar a plorar angoixat suposo perquè el 2 7 0

meu to de veu va ser una mica alt i seriós. H e d'afegi r que precisament dimarts al matí quan el van 2 7 1

portar a l 'escola sembla ser que el seu pare va di r a la Rosi que el nen deia a casa que no vol ia ser el 2 7 2

primer, però jo vaig fer com si no ho sabés, tot i que la Gum maberta m 'ho va recordar a la classe. Si 2 7 3

els pares l i solucionen els problemes, és clar que en N abhuco no espav i larà mai ! A l 'hora de donar els 2 7 4

trebal ls i posar els blocs d’ incidències diàries a les motx i ll es va ser un garbuix . U ns noms que 2 7 5

semblava que al matí els tenia assoli ts a la tarda no ho estaven i alguns que al matí no ho estaven a la 2 7 6

tarda sí. N omés es pot expli car per la inseguretat que N abhuco mostra davant d’ algunes situacions. 2 7 7

D imecres la M atrona A . va ser l 'encarregada i ho va fer tot perfectament. A l 'hora de ll egi r els noms 2 7 8

va confondre els següents la primera vegada i després els va di r bé: N astáli co (va di r N abhuco), 2 7 9

A nsur o (A uremund), M ar f isa (M acre, M isericordia), F lorencia (Forti zanus) i D avindo (D rustana ). 2 8 0

D ij ous l i va tocar ser l 'encarregada a l 'Eli sabet. A mb els pitets va necessi tar una m ica d'ajut. Els blocs 2 8 1

d'incidències diàries els va posar tota sola menys el de la Gum maberta, M atrona R. i M isericordia, el 2 8 2

nom de l 'A ur em und prim er el va confondre amb el de l 'A nsuro i després el va reconèixer 2 8 3

correctament. 2 8 4

2 8 5

A questa setmana ha passat un fet curiós. V aig preguntar el primer i segon cognom a tots els nens/es i 2 8 6

tots se'l s sabien menys en N astál i co i l 'A uremund. L a M isericordia com sempre em va di r que no se'n 2 8 7

recordava, que la seva mare no l i hav ia expl icat. N o me la vaig creure gens, sé posi ti vament que si 2 8 8

que ho sap però va fer serv i r la història de sempre. A la seva mare la té ben preocupada aquest fet ja 2 8 9

que a el la també l i fa molt sovint (hem quedat que no l i faci cas quan torni a succeir). Però el més 2 9 0

curiós del cas va ser en D av indo que també em va di r <<no lo sé>>. Quan a la tercera vegada de di r-2 9 1

m 'ho el vaig amenaçar amb portar-lo a la Guarderia amb els nens/es petit s/es em va contestar <<no, a 2 9 2

la guarderia no, ja esti c fent memòria>> i aleshores em va di r el primer cognom però no el segon. N o 2 9 3

sé si no el sabia realment, cosa que dubto, o no el va voler di r. U n al tre fet que m 'ha fet ref lex ionar és 2 9 4

que di jous els vaig preguntar què era un problema. N ingú em va saber respondre, alguns em van di r 2 9 5

1 0

que no se'n recordaven. I he pensat que la veritat és que aquest curs encara no he fet resolució de 2 9 6

problemes quotidians amb el l s. Els he de fer. Quant als trebal l s si no en faig esment és que van tots 2 9 7

perfecte. Per exemple, dimecres vam fer un camí en forma de U i tots el van fer molt bé, inclòs 2 9 8

l 'Eli sabet que el va fer amb dues vegades però bé. 2 9 9

3 0 0

V ull deixar constància d'una opinió que és molt probable que en un futur s'acompleix i . 3 0 1

L 'A dm inistrador de l 'escola em va fer saber que la mare d’ en N astáli co hav ia anat a comunicar-li que 3 0 2

no podia pagar l 'escola perquè s’ hav ia separat del seu marit i tenia molts problemes econòm ics. Entre 3 0 3

alt res coses l i va expli car que el seu marit l a mal tractava. L i van contestar que de moment i f ins que 3 0 4

no se l i arreglessin les coses, no se l i passarien els rebuts. I ara ve la premonició; mol t em sembla que 3 0 5

en N astál i co no acabarà la seva escolarit zació a M i reia. I una al tra: segurament la mare d’ en N astál ico 3 0 6

deixarà de ser tan sum mament infantil i pesada amb les coses que fan referència al seu f i l l i l a 3 0 7

senyoreta. A mb això no esti c dient que no es bolqui afectivament amb el seu f i l l , cosa molt normal en 3 0 8

una separació, sinó en la relació N astáli co-senyoreta N úria-escola. 3 0 9

3 1 0

H e de fer un comentari i mportant que l li ga molt amb el que vaig començar a pensar des de que 3 1 1

estudiava segon o tercer de Pedagogia, és a di r, farà uns tres o quatre anys. U n dia d'aquesta setmana 3 1 2

mentre estava trebal lant a la sala de professors/es de l 'escola se'm va acostar el cap de Primària. Jo 3 1 3

estava confegint la programació segons les noves di rectrius de la L OGSE, vam estar comentant 3 1 4

algunes coses sobre aquesta i després em va preguntar << E l m étodo D elacato que l leváis a cabo 3 1 5

aqu í en la escuela, ¿no se da de patadas con el esp ír i tu de la R ef or m a? ¿C óm o lo inclu ís en la 3 1 6

pr ogr am ación?>>. Em va agradar i em va fer molt fel i ç que per f i algú que trebal lava a l 'escola 3 1 7

hagués ref lex ionat de la mateixa manera que ho hav ia fet jo quan em vaig l legi r per primera vegada 3 1 8

Psicologia i Cur r ículum de Coll (1987) i també els fonaments psico-pedagògics de la Reforma. L i 3 1 9

vaig agrai r enormement el seu comentari i li vaig aclari r que a la programació hi posàvem els 3 2 0

postulats de la L O GSE però que hi afegíem un apartat on expl i càvem el que fèiem de la metodologia: 3 2 1

<< Sembla ser que la inspectora no vol masses innovacions en les programacions i ens hem d'ajustar 3 2 2

a les di rectrius of i cials d'Inspecció>>. T ambé li vaig fer molt per sobre el comentari del que diu en 3 2 3

Coll en el seu l li bre. D e tota manera aquesta obra em va deixar molt tranqui l· la amb aquest tem a 3 2 4

perquè a l 'apartat on parla del desenvolupament cogni tiu al Parvulari fa esment tant de Piaget com de 3 2 5

V igotsk y, la metodologia que apl iquem a m i em sembla que es basa més en els postulats d’ aquest 3 2 6

últi m que en els del primer. 3 2 7

3 2 8

A n nex os

1 1

A les activ i tats d'A nglès, R ítm ica i C astell à les docents també han dedicat poc temps a escriure les 3 2 9

seves observacions. N omés ho han fet una vegada cadascuna i l a Rosi , les dues vegades que ho ha fet 3 3 0

ha estat perquè li he recordat. H auré de ser la seva memòria i j a poca que en ti nc, no sé pas què farem. 3 3 1

L a teacher després de la classe d'A nglès només va apuntar que els va fer pintar un cercle de color 3 3 2

blau. 3 3 3

3 3 4

A l 'hora de C astell à van estar conversant sobre els objectes de color blau que van portar els nens/es 3 3 5

pel tal ler. L a Rosi apunta com a fet a ressal tar que en N astáli co l i va expl icar que tenia una corbata 3 3 6

amb una <<perri ta>>. T am bé fa una observació molt interessant, escriu que els nens/es catalano-3 3 7

parlants diuen moltes paraules en castel là i que repeteixen f rases. 3 3 8

3 3 9

A la classe de R ítm ica la Rosi af i rma que els nens tenen un dom ini de l 'espai realment bo per a la 3 4 0

seva edat. A fegeix que distingeixen tres alçades del so: agut, m ig i greu. En aquesta classe van estar 3 4 1

fent trens de quatre infants cadascun, cantant i canviant alhora de di recció en l 'espai tot seguint la 3 4 2

veloci tat que va indicant el piano i després, a una ordre de la Rosi han de canv iar el maquinista, el 3 4 3

nen/a del davant passa al darrere, sempre en el seu tren. Sembla ser que en aquesta activ i tat en 3 4 4

Segisbert cau bastant sov int. 3 4 5

3 4 6

3 4 7

3 4 8

3 4 9

3 5 0

3 5 1

3 5 2

3 5 3

3 5 4

3 5 5

3 5 6

3 5 7

3 5 8

3 5 9

3 6 0

3 6 1

1 2


3 6 3

A quests dies m 'han passat molt ràpid. H an estat marcats per la vaga general del dij ous v int-i -set. 3 6 4

L 'escola va estar oberta i que sàpiga cap trebal lador en va fer. Per descomptat que van f al tar mol ts 3 6 5

alumnes però curiosament, a la meva aula només en van faltar sis, vam ser la classe amb més 3 6 6

percentatge d'assistència, en canv i a l ’ al tre P· 3 només hi van anar sis. L es companyes dels al tres 3 6 7

nivell s del Parvulari comentaven que com es notava que els peti ts/es destorbaven a casa, però ll evat 3 6 8

d'algun cas concret, més m 'incl ino a pensar que les mares treball aven i van portar els nens/es com 3 6 9

cada dia. L a Florencia s'ha passat tota la setmana plorant quan entrava al matí encara que després de 3 7 0

seguida li passava. L i costa perquè com que va estar tants dies malal ta ara és com tornar a començar 3 7 1

l ’ adaptació. 3 7 2

3 7 3

A questa setmana hem fet la psicomotricitat cada dia, l l evat de divendres, i di jous només vam fer uns 3 7 4

quants exercicis. D imecres vam tornar a anar a la terrassa i s'ho van passar pipa. T ots/es fan la 3 7 5

tombarell a sols/es menys en M acre i l 'A uremund que necessi ten ajut. El creuament picant costa, 3 7 6

sobre tot més creuar les extrem itats que picar, i qui mostra més di f i cultats són la M atrona R., en 3 7 7

N astál ico, l ’ Eli sabet i en D av indo, encara que aquest úl tim ja ho comença a fer si ho real i tzes amb 3 7 8

ell , sinó s'angoixa perquè no li surt. 3 7 9

3 8 0

V ull comentar una anècdota que em va di r la Rosi de la mare de l 'A nsuro. L i va fer saber que 3 8 1

l 'A nsuro ll egia l l i bres de lectura de 1r de Primària. N o ho he comprovat però no m 'estranyaria que ho 3 8 2

fes de veri tat. 3 8 3

3 8 4

D imecres la Carlota em va fer mol ta gràcia. A l damunt de la meva taula hi hav ia un bloc d'un nen de 3 8 5

l ’ alt re P· 3. El nom estava escrit amb la l letra manuscrita de l ’ al tra professora (L ourdes) i amb color 3 8 6

blau. El va agafar, se'l va m i rar i em va di r que era d'en Segisber t. L i vaig contestar que no, que s'ho 3 8 7

m i rés bé i aleshores va di r <<M acre>> i ho deia. U na passada! T ambé la Carlota di ll uns mentre els 3 8 8

nens/es esperaven per començar un trebal l va fer el següent comentari <<M acre no té cap i , per tant 3 8 9

aquí diu M arf i sa>>. A ix í mateix . 3 9 0

3 9 1

L a passada de bi ts, rètols amb les repeticions l ingüístiques només l 'he desenvolupat cinc vegades de 3 9 2

les deu que ho hav ia de fer. Cada vegada m ’ adono més que em manca temps per arribar a tot. I no és 3 9 3

que perdi el temps amb al tres coses, és que cada activ i tat requereix el seu. D imecres mentre feia la 3 9 4

A n nex os

1 3

passada vaig fer notar als alumnes el guió que hi ha entre les paraules penja-robes i trenca-closques. 3 9 5

Im mediatament ho van comparar amb l 'accent d'en N astáli co. Els vaig assenyalar la di ferència i 3 9 6

aleshores en D av indo va comentar <<l 'accent com M atrona A robís>>. El vaig feli ci tar molt . Quan 3 9 7

passàvem els rètols de les parts del cos i ens assenyalàvem el maluc tal com deia el rètol , en 3 9 8

Remberto va di r assenyalant la c <<la de M acre>> i tot seguit en D av indo va di r <>. 4 0 0

4 0 1

L es posicions en l 'espai han estat les següents: sempre al davant en Segisbert i en N abhuco; quasi bé 4 0 2

sempre la M atrona R., la M atrona A ., en Remberto, en Forti zanus i la Gum maberta. Sempre al 4 0 3

darrere en N astáli co i quasi bé sempre l 'A nsuro i l a D rustana . 4 0 4

4 0 5

D imecres a la tarda vam estar jugant amb l 'abecedari de fusta de ll etres l l i gades que s’ enll acen i v an 4 0 6

estar súper atents. T ots junts vam confegi r car r etó, p lan tes i cu ina amb els rètols al davant com a 4 0 7

model . Els nens/es m 'anaven dient les l letres que hav ia de posar. S'ho van passar pipa. V aig notar 4 0 8

di f i cul tats per anomenar les següents l letres: t , n , l . L a resta de l letres de les paraules confegides les 4 0 9

van di r totes. 4 1 0

4 1 1

D ij ous, dia de la vaga, els vaig donar quatre opcions de joc i n’ hav ien de triar una: peces de 4 1 2

construcció peti tes, contes, objectes de color dels tal lers i rètols i bi ts. Sense dubtar-ho van escol li r 4 1 3

aquests úl tims materials i els vaig donar per manipular. V an ser feli ços! N o vaig estar massa al cas 4 1 4

dels comentaris que feien, perquè tenia feina decorant l ’ aula però en vaig apuntar algun. Per exemple, 4 1 5

la Carlota se sabia totes les obres de V elázquez tot i que aquesta categoria de bi ts vas ser passada 4 1 6

durant el primer trimestre i també va contar perfectament f ins a v int amb els bits dels graf i smes dels 4 1 7

números. L 'A uremund anava dient els noms dels nens/es a mesura que passava l 'abecedari de les 4 1 8

ll etres majúscules quan coincidia alguna de les l letres amb la del començament dels noms. L 'Eli sabet 4 1 9

deia l letres de l 'abecedari de les m inúscules, com per exemple << la l , la i >> i em va venir a 4 2 0

preguntar quina era la t i quan li vaig di r em va contestar <<d'Eli sabet >> i l vaig feli citar. Igualment 4 2 1

va fer amb la c, com que no la sabia verbalit zar va di r <<la de Carlota>>. D ivendres vam comparar 4 2 2

les l letres minúscules amb les majúscules: semblances, di ferències, igual tats, l largades, etcètera. Els 4 2 3

va agradar i van parti cipar molt acti vament. 4 2 4

4 2 5

D ill uns l 'encarregat va ser en Remberto, dimarts la Carlota, dimecres la M atrona R. i dij ous l 'A nsuro. 4 2 6

V a anar perfecte! N o puc fer cap comentari perquè ho van fer tot a la perfecció, saben l legi r 4 2 7


1 4

perfectament els noms dels seus companys/es. L a D rustana va ser l 'encarregada divendres, l i va anar 4 2 8

tot molt bé, només comentar que el nom d'en N abhuco no li va sorti r i que el nom de la M isericordia 4 2 9

el va confondre primer amb M arf i sa, després amb N astál ico i f ins a la tercera no va di r M isericordia. 4 3 0

4 3 1

En un treball en el qual s’ hav ien d'aparel lar gomets del mateix color, en N astál ico va mostrar 4 3 2

di f i cul tats ja que no va saber verbalit zar cap color: ni groc, ni vermell , ni blau. Si l ’ ajudaves encara 4 3 3

n’ assenyalava algun. L a M arf i sa ho deia bé o malament o les dues coses alhora. N o hi ha qui 4 3 4

l 'entengui a aquesta nena! 4 3 5

4 3 6

U n dia d'aquesta setmana la Rosi em va comentar que amb la L ourdes, tutora de l ’ al tre P· 3, mantenia 4 3 7

entrev istes de coordinació per anar-la orientant però que amb m i no cali en. N o hi esti c d’ acord! 4 3 8

4 3 9

D imecres vam teni r la segona reunió de cicle per tal d’ anar confegint el segon nivel l de concreció del 4 4 0

currículum amb la cap d'estudis. N o sé si serveix per alguna cosa el que estem fent però al menys les 4 4 1

companyes del Parvulari ens veiem, parlem i i ntercanviem algunes experiències. Com que aquest any 4 4 2

no fem reunions de cicle mensuals no hi ha manera que ens comuniquem professionalment. Encara 4 4 3

com surt tan bé el trebal l ! M e’ n faig creus! 4 4 4

4 4 5

V ull deixar constància d'un f et que no em va agradar quan el vaig saber però que avui penso que és 4 4 6

vàl id com a experiència. En f inal it zar el primer trimestre, la Rosi va venir a la classe a gravar 4 4 7

l 'avaluació dels rètols i bit s que havíem passat durant tot aquel l temps. V am fer uns quants dies de 4 4 8

repàs i després ho vam gravar. T ambé es va gravar a l ’ alt ra aula de P· 3. D oncs bé, la de l ’ alt ra aula no 4 4 9

va sorti r bé, amb la qual cosa la tutora i l a Rosi van pensar que ja ho tornarien a gravar quan 4 5 0

tornéssim de les vacances de N adal . Però no ho van fer de seguida. D urant alguns dies s’ ha estat fent 4 5 1

repàs però no un repàs raonable sinó que s'han ti rat des del dia deu de gener repassant i han gravat 4 5 2

aquesta setmana. T otal , que els rètols i bit s que s’ hav ien de passar aquesta setmana no s’ han passat. 4 5 3

H an fet un repàs atípic i di ferent al de l ’ al tre P· 3, segons el meu parer massa prolongat, amb la qual 4 5 4

cosa no el podrem comparar amb els dels meus nens/es perquè les ci rcumstàncies no són les 4 5 5

mateixes. Primer no m ’ ha agradat però després he pensat que era una experiència di ferent. Qui no és 4 5 6

conforma és perquè no vol . 4 5 7

4 5 8

A questa setmana hem estat decorant la classe amb lli mones grogues, ll apis blaus i gorros vermel ls. 4 5 9

Els infants els han pintat amb ceres i després s’ han penjat com si fossin mòbi ls. H a quedat força bé. 4 6 0

A n nex os

1 5

4 6 1

D imarts mentre els alumnes feien plasti li na els vaig suggeri r que modelessin un quadrat i una 4 6 2

ci rcumferència. L a Gum maberta i l a M atrona A . van estar capaces de fer un quadrat i en Remberto, la 4 6 3

Gum maberta i l 'A uremund van fer una ci rcumferència. Per ser el primer dia ho van fer força bé. Els 4 6 4

dies posteriors quasi tots/es ho feien molt bé. 4 6 5

4 6 6

D ij ous vam representar el conte de Les set cabretes i el ll op. L a Gum maberta va ser la mare cabreta, 4 6 7

la M arf i sa el l lop i l a cabreta peti ta no me'n recordo perquè no m 'ho vaig apuntar. L a resta van ser les 4 6 8

cabretes. H o van fer perfecte!!! 4 6 9

4 7 0

V ull deixar constància d'un f et molt i mportant per a la investigació. A questa setmana, i quasi des de 4 7 1

que vam començar a recol l i r les notes pels diaris, la teacher d’ A nglès i l a docent de Rítm ica i Castel là 4 7 2

han pres notes cada vegada que han trebal lat amb els nens/es. I sabeu per què? Perquè jo me n'he 4 7 3

preocupat, aquest ha estat el secret. H e fet arribar el full a la Rosi cada vegada i li vaig di r a la teacher 4 7 4

que quina causa originava que a les últi mes notes no fes observacions del T .P.R. A mb aquest 4 7 5

comentari n'hi va haver prou perquè tornés a enregistrar. Esti c contenta ja que això vol di r que torno a 4 7 6

estar i l· lusionada i molt abocada a la feina. 4 7 7

4 7 8

D e l 'acti v itat d'A nglès vul l afegi r un comentari mol t subjectiu però que he tingut oportuni tat 4 7 9

d'observar en els darrers dies. Em sembla que la teacher els parla massa poc als nens/es, els fa 4 8 0

manipular masses coses i si alhora els anés parlant seria molt bo, però no ho f a. A l menys el que he 4 8 1

observat en algunes estonetes. 4 8 2

4 8 3

A C astel là, la Rosi observa que els nens/es repeteixen frases en castel là i fan ús dins de la classe de 4 8 4

paraules en el mateix idioma. H an treball at vocabulari de coses de color blau. 4 8 5

4 8 6

A la classe de R ítm ica segueixen fent el mateix joc rítm ic de la setmana passada. N o cal di r que quan 4 8 7

els ritmes canv ien, els nens/es canv ien de di recció. V an començar a fer el cargol i a cantar una nova 4 8 8

cançó El elefante del ci r co que els va agradar molt .. 4 8 9

4 9 0

D imecres a l 'acti v itat d'A nglès la teacher va quedar sorpresa perquè a l 'hora de passar els bits en 4 9 1

D av indo no va di r res, va estar observant tota l 'estona. V a passar els números de l 'u al trenta i els bits 4 9 2

de les parts dels cos. D el T .P.R van fer: aixecar la mà, baixar la mà, tocar la porta, cam inar, dorm i r, 4 9 3

1 6

despertar-se. D ivendres quan va preguntar quin temps feia de seguida li van respondre <<sunny>>. 4 9 4

L a teacher comenta que els infants segueixen algunes ordres amb molta seguretat, per exemple: tocar 4 9 5

la porta, cam inar i seure a la cati fa. Però que no sap si tots ho entenen o si ho fan perquè segueixen els 4 9 6

alt res, per aquest motiu diu que cada dia l i farà fer a un nen/a di ferent. A quell dia l i va fer seguir les 4 9 7

ordres a la Gum maberta que ho va fer tot perfectament. D iu que és molt v iva la Gum maberta. Quan 4 9 8

passa els bi ts dels números, de l ’ u al trenta, en D av indo li diu <<N 'hi ha molts, eh teacher?>>. L a 4 9 9

teacher afegeix que en passar els bi ts de les parts del cos els nens/es riuen molt i que n'hi ha alguns 5 0 0

com en Remberto, en M acre, la Gum maberta i l ’ A uremund que alhora que el la els anomena i 5 0 1

ensenya ell s/es es van tocar les di ferents parts. 5 0 2

5 0 3

5 0 4

5 0 5

5 0 6

5 0 7

5 0 8

5 0 9

5 1 0

5 1 1

5 1 2

5 1 3

5 1 4

5 1 5

5 1 6

5 1 7

5 1 8

5 1 9

5 2 0

5 2 1

5 2 2

5 2 3

5 2 4

5 2 5

5 2 6

A n nex os

1 7

SE T M A N A : D el 31 de G ener al 4 de F ebr er 5 2 7

5 2 8

A questa setmana ha estat molt tranqui l· la, hi ha poques coses especials a comentar, a part de la 5 2 9

malalt ia de la teacher. U na alt ra vegada malalta! N o sé com es m i ra la feina aquesta noia, però ell a 5 3 0

sabrà el que més l i convé. Encara l 'he trobat a faltar més perquè aquests dies hem estat confegint els 5 3 1

informes del primer quadrimestre i , com que l ’ he hagut de substi tui r, no he pogut disposat de les 5 3 2

hores ll iures de classe per poder-los real it zar. 5 3 3

5 3 4

Enguany els informes tenen un contingut nou. Són un tipus d'informe que fet un, fets tots, els resul tats 5 3 5

gai rebé surten iguals, hi ha pocs ítems per escoll i r i tot fa pensar que l 'i nforme d'aquest quadrimestre i 5 3 6

el de f inal de curs seran iguals o pràcti cament iguals. Ens preguntem d’ on carai s’ han tret o qui els 5 3 7

haurà elaborat? 5 3 8

5 3 9

A l començament d’ aquest curs les tutores de P· 3 vam proposar que els nostres alumnes fessin un dia 5 4 0

de colònies, sense quedar-se a dorm i r, només conv iv int amb els alt res nens/es del Parvulari i gaudint 5 4 1

d'alguna acti v i tat amb moni tors com els de P· 4 i P· 5. També vam suggeri r la conveniència de sorti r 5 4 2

més d'hora al matí i arribar més tard a la tarda. D oncs bé, la Rosi no se'n recordava d’ aquesta 5 4 3

proposta, i ell a i l a sots-di rectora han decidit que hi ani rem però serà una sortida didàctica com 5 4 4

qualsevol al tra. L i he recordat a la Rosi el nostre suggeriment d’ horari de la jornada i m ’ ha dit que ja 5 4 5

em contestaria. A veure què en surt... 5 4 6

5 4 7

Cada dia hem fet la psicomotricitat a la classe i dimecres a la terrassa. T ot perfecte! L a tombarel la la 5 4 8

fan tots sols/es menys en M acre, la D rustana , l 'A uremund i en Segisbert, que els he d'ajudar. En 5 4 9

l ’ acti v itat amb pil otes m ’ he adonat que en D av indo només xuta amb la cama esquerra i en Segisbert i 5 5 0

en M acre ho fan amb la dreta. 5 5 1

5 5 2

D imecres em va trucar el pare d'en N astáli co perquè vol ia saber què li passava al seu nen, ja que jo 5 5 3

hav ia suggerit que la psicòloga l ’ observés. N o recordo si la setmana passada vaig escriure sobre 5 5 4

aquest tema, per si un cas ho faré ara. L a mare d'en N astál ico feia dies que es mostrava angoixada, 5 5 5

entre d’ alt res coses perquè el seu f ill presentava comportaments molt agressius amb ell a (ja n’ he fet 5 5 6

esment alguna vegada). V al a di r que a l ’ escola també es comporta amb més agressiv itat. L a Rosi li 5 5 7

va suggeri r que parlés amb la psicòloga del centre, ho va fer i en va quedar encantada i bastant més 5 5 8

tranqui l· la, segons em va comentar després. Sembla ser que la psicòloga l i va di r que no feia cap fal ta 5 5 9

1 8

que comuniqués l 'entrev ista al pare. A questa m ’ ho va veni r a justi f i car dient que en aquel l s moments 5 6 0

qui necessi tava ajut era la mare i l i hav ia di t per la seva tranqui l· litat que un dia ani ria a la classe i 5 6 1

observaria el N astál ico. D oncs bé, a la mare li va faltar temps per anar a comunicar al pare el que li va 5 6 2

semblar. T otal , que l 'home em va trucar tot angoixat. El vaig tranqui l· litzar i pels comentaris que em 5 6 3

va fer el vaig trobar molt més assenyat que la seva ex-dona. Ja veurem què passa en un futur amb 5 6 4

aquest nen i els seus pares. A ra que me'n recordo! L a mare d'en N astáli co em va portar el full de 5 6 5

registre anecdotàri de casa tot omplert. L 'he de feli ci tar i donar-n'hi un de nou. Pobre gent! Si voluntat 5 6 6

ja n'hi posen... 5 6 7

5 6 8

Com els pares d'en Segisbert. Quin parel l de bledes! Són més tous que la nata. A l f inal haurem de fer 5 6 9

una urna de v idre per tancar el nen i no treure'l en tota l 'estona... Resulta que en N astál ico, ja he di t 5 7 0

abans que es mostra més agressiu, l i va donar un cop de peu al Segisbert la setmana passada prop de 5 7 1

l 'ull i li va sorti r un senyor blau. I aquesta setmana va tornar a rebre i l i va donar un cop a la cara 5 7 2

sense més importància. Però jo, que sóc una al tra bleda, l i vaig comentar a la mare i em va posar una 5 7 3

cara que si hagués pogut m 'hagués pegat. L i vaig comentar a la Rosi el fet i li vaig demanar que 5 7 4

parlés amb els pares d’ en Segisbert i d'en N astál ico i que jo no em podia mul tipli car, que en tot cas el 5 7 5

que podia fer era posar-me en Segisbert tota l 'estona al meu costat i que no se'n mogués. El que no he 5 7 6

dit f ins ara és que en Segisbert busca el N astál ico i el x inxa moltes vegades. En resum, la Rosi 5 7 7

l 'endemà hi va parlar i sembla ser que ho van entendre, però ja en parlarem... Com a detal l curiós la 5 7 8

Rosi em va comentar que el pare d'en Segisbert l i hav ia preguntat que com era que el col· legi 5 7 9

permetia que un nen d’ aquestes característiques estigués a l 'escola. És molt fort, però no m 'estranya 5 8 0

gens que aquests pares hagin formulat aquesta pregunta. 5 8 1

5 8 2

T ambé aquesta setmana hem representat el conte d’ El ll op i l es set cabretes. M 'encanta i els encanta. 5 8 3

Els nens/es s'ho passen pipa. L a Florencia, en Segisbert i en Remberto van fer de l lop, de mama cabra 5 8 4

l 'Eli sabet, la D rustana i la Carlota (aquestes dues últi mes genials!) i de cabreta peti ta en D av indo, en 5 8 5

M acre i l a M isericordia (aquesta úl tima igualment genial !) . Parlant de la M isericordia, divendres 5 8 6

mentre jugaven amb joguines vaig observar que no l i importa deixar-les a les nenes amb qui està 5 8 7

jugant en un moment determ inat, en canv i no es deixa manar ni portar gens per aquests: la D rustana 5 8 8

va cridar <<V ine M isericordia>> i ell a li va respondre <<N o vull veni r>>. L a primera la va anar a 5 8 9

buscar i l a segona l i va di r que estava jugant i no hi va anar. 5 9 0

5 9 1

A n nex os

1 9

El mateix dia en D av indo em va desaf iar a consciència. Estava enf il at al damunt d'un bidó i , com que 5 9 2

sap que no els ho permeto, m ’ anava m i rant i quan li vaig posar cara seriota de seguida va baixar i va 5 9 3

fer com si no passés rés. És una m ica desaf iador aquest nen! 5 9 4

5 9 5

D ill uns l ’ encarregat va ser en Forti zanus. H o va fer quasi tot perfecte! N omés es va equivocar amb el 5 9 6

nom de la M atrona A . i va confondre el d’ A nsuro pel d’ A uremund, i al revés. D imarts va ser en 5 9 7

D av indo i ho va fet tot perfecte! D imecres va ser la M isericordia i no tinc cap observació escri ta. Sóc 5 9 8

un desastre. D ij ous l 'A urem und no va reconèixer els noms de la M isericordia ni del M acre. D e la 5 9 9

primera no m ’ estranya però d’ en M acre mol tíssim ja que és el seu am ic de l 'ànima. T ambé va 6 0 0

confondre en un primer moment el nom de la Florencia pel d'en Forti zanus i al revés. D ivendres ho 6 0 1

va ser la Gum maberta i també va desenvolupar el seu càrrec perfectament! 6 0 2

6 0 3

D imarts vam parlar de l 'i ncendi al L iceu. N ingú sabia el nom de l ’ edi f i ci , només en Forti zanus em va 6 0 4

di r que era << un teatre>>. V aig quedar bocabadada. Els vaig expli car que al L iceu s'hi va a escoltar 6 0 5

audicions musicals com les que escoltem a l 'escola i de seguida van interveni r: la M arf i sa va di r 6 0 6

<<Frederick Chopin>>, la Carlota i l 'Eli sabet <<A ntonio V ivaldi>>, l 'A nsuro <<L udw ing van 6 0 7

B eethoven>>, en Remberto <<Richard W agner>>, en D av indo <<H aendel>>, i en M acre <<Franz 6 0 8

Shubert>>. Em vaig quedar garratibada de satisfacció! 6 0 9

6 1 0

D imarts vam estar m i rant rev istes i retal lant imatges d’ objectes concrets. Per exemple, els deia que 6 1 1

busquessin cotxes de color vermell i quan els trobaven m 'ho deien i j o els ajudava a retal lar. H o van 6 1 2

fer força bé, i quan a la tarda els vaig ensenyar tot el que hav íem retal lat, van veure un cotxe de la 6 1 3

marca Volvo i van di r <>. Sembla mentida però és tan cert com 6 1 4

que hi ha v ida! 6 1 5

6 1 6

T ambé vam fer un treball de traç i tots/es el van fer molt bé, menys en Forti zanus. M ostra di f i cultats 6 1 7

per agafar el color correctament i a més a més l 'agafa amb la mà esquerra. A quest nen haurà de fer 6 1 8

més motri citat f ina. A l 'Eli sabet i en N astál i co els costa ompli r espais amb plastidecors, ho fan però 6 1 9

precisen poc. En un al tre treball on hav ien de reprodui r una ci rcumferència i un quadrat també van 6 2 0

mostrar entrebancs: en N astáli co ho sap fer però li costa centrar-se i fer els dibuixos tot sol , he d'estar 6 2 1

al seu costat tota l ’ estona, i l 'Eli sabet fa les ci rcumferències com els nens/es petit s/es, en forma de 6 2 2

cargol . El quadrat els va costar de confegi r a la M atrona R., al Forti zanus i al N astál ico, encara que en 6 2 3

aquest últi m com que jo no vaig estar amb ell no sé quin grau de problemàtica té. Parlant de 6 2 4

2 0

ci rcumferències, di jous mentre feien plasti l i na l 'A uremund i l a M iseri cordia van veni r a ensenyar-6 2 5

me’ n una cadascun i en Remberto, al cap d'una estona, em va veni r a comunicar <<H e fet una 6 2 6

ll etra>>, li vaig preguntar quina era i em va respondre <<la d'A uremund>>; realment semblava una a. 6 2 7

6 2 8

L a Carlota dimecres em va comentar tota joiosa <<A casa faig un puzzle de seixanta peces>>. M 'ho 6 2 9

crec, és capaç de fer-lo. T ambé em va portar un full on la seva mare l i hav ia escrit amb ll etra cursiva 6 3 0

papa, m am a, av i , C ar lota, iaia, àvia, iaio. M e'l s va ll egi r tots. En el mateix full l a nena hav ia escri t 6 3 1

algunes coses que realment semblaven el que m 'anava verbal i tzant: el 10, la C , la U , la e, la A , el 0, la 6 3 2

i (adjunto model n.1). 6 3 3

6 3 4

D imecres aprof itant que la teacher no hav ia v ingut vam estar resolent trencaclosques de sis, set i vui t 6 3 5

peces. Els fan molt bé, de la mateixa manera ja comencen a ordenar els bidons de di ferents m ides. 6 3 6

6 3 7

A questa setmana també hem seguit confegint paraules amb el j oc de l letres enl laçades de fusta. En 6 3 8

M acre, en Remberto, la M arf i sa, en D av indo, l ’ A uremund i l a Carlota van confegi r sols/es m am a, 6 3 9

papa i av i , només amb l 'ajut del rètol corresponent. 6 4 0

6 4 1

D urant la passada de bi ts, rètols i repeticions l ingüístiques en Remberto va estar genial ! Passant els 6 4 2

bits de Les figures geomètr iques va veure el cercle (és un cercle tot vermell i l a resta del bit de color 6 4 3

blanc) i va exclamar <<Japó>>, recordant la bandera d’ aquest país que vam passar el curs passat i 6 4 4

que enguany jo encara no n'hav ia fet cap comentari . 6 4 5

6 4 6

D ij ous en Segisbert va ser protagonista d'una anècdota que em sembla que constata el que ja intuïa. 6 4 7

V aig demanar que portessin de casa un objecte de color verd. Ell va portar una ci rcumferència de 6 4 8

plàsti c. Quan l ’ observàvem l i vaig preguntar quina f igura geomètrica era i em va respondre que no ho 6 4 9

sabia. L i vaig di r que pensés i quan li vaig tornar a preguntar em va respondre el mateix . A leshores 6 5 0

vaig anar anomenant alt res f igures geomètriques i el l va anar dient que no. Quan n'hav ia v ist unes 6 5 1

quantes li vaig tornar a preguntar quina era i va respondre <<ci rcumferència>>. Estic segura que 6 5 2

segueix el mateix procés d'alt res vegades amb alt res aspectes, es mostra una m ica gandul si no el 6 5 3

pressiones un xic 6 5 4

. 6 5 5

A questa setmana m 'he portat molt bé quant al nombre de passada de bi ts i rètols, de deu n'he fet nou. 6 5 6

D ivendres mentre passàvem els bi ts de l 'obra arqui tectònica, en concret el bit de La casa Batl ló 6 5 7

A n nex os

2 1

d'Antoni Gaudi , l a Carlota va di r <<A questa casa també hi és en un l l i bre de la meva mare>>. Em va 6 5 8

al· lucinar tant que l i vaig demanar que ens portés el ll ibre per veure-la. T ambé el mateix dia els vaig 6 5 9

fer ll egi r els rètols de les parts del cos i que se les assenyalessin com alt res vegades. Em vaig f i xar 6 6 0

que l 'A nsuro en l legia alguns d'esquerra a dreta i que la Carlota, la Gum maberta i en D av indo van ser 6 6 1

els que més noms van reconèixer i verbal it zar. M entre passàvem la categoria de Les figur es 6 6 2

geomètr iques en D av indo va reconèixer el rètol de la ci r cumfer ència perquè segons va di r <<porta un 6 6 3

accent>> i l a Carlota va afegi r <<a la e>> . T OM A A A A A A A A A !!!!! ! !! 6 6 4

6 6 5

L es posicions en l 'espai durant les passada de bi ts, rètols i repeticions l ingüístiques han estat les 6 6 6

següents: sempre al davant la Gum maberta i en N abhuco; quasi bé sempre la M atrona A , la 6 6 7

Florencia, la M isericordia i en Remberto; sempre al darrere l 'A nsuro i quasi bé sempre al darrere la 6 6 8

D rustana, en N astál ico i en D av indo. L a resta de nens/es algun dia al davant, algun al darrere o bé pel 6 6 9

m ig del grup. V aig escriure una nota als pares de l 'A nsuro suggerint-los-hi que el portessin a 6 7 0

l 'oculi sta. H o he fet sobretot per veure si la v ista té alguna cosa a veure amb el fet que sempre segui al 6 7 1

darrere de tot durant la passada de bi ts, rètols i repeticions l ingüístiques. Si no fos aix í, s’ hauria de 6 7 2

pensar que no li agrada massa l 'enrenou que es forma en seure a la cati fa ja que mol ts nens/es volen 6 7 3

estar al davant, i com que l 'A nsuro es mostra tranqui l i tan poc dom inant, potser prefereix no 6 7 4

enf rontar-se als al tres. 6 7 5

6 7 6

A ra que he fet esment de l 'A nsuro he de comentar dues coses. L a primera va passar dil luns mentre 6 7 7

jugava, es va acostar i em va preguntar <<Saps què he fet aquest cap de setmana?>> l i vaig contestar 6 7 8

que no i em va di r <<H e anat a M ontserrat i a veure el Palau Sant Jordi amb el meu papa>> aix í 6 7 9

mateix , em vaig quedar súper parada per l 'expressió verbal tan bona i , com que estem passant aquest 6 8 0

palau actualment en els bits, li vaig preguntar si j a li hav ia dit al seu pare que era el Palau Sant Jordi i 6 8 1

em va di r que no se n'hav ia recordat. 6 8 2

6 8 3

El segon comentari que vull fer és el que em va di r la Rosi respecte aquest nen: més o menys va venir 6 8 4

a di r que tant que diem d'en D av indo però que l 'A nsuro el guanya; el que passa és que es mostra tan 6 8 5

discret que passa desapercebut. Potser té raó ja que la veritat és que em vaig quedar molt al· lucinada 6 8 6

el dia que els vaig fer ll egi r el que deien els rètols de les parts del cos i l ’ A nsuro ll egia d'esquerra a 6 8 7

dreta algunes paraules, no totes però algunes sí. 6 8 8

6 8 9

2 2

A les acti v itats d ' A nglès, C astell à i R ít m ica aquesta setmana tinc poques observacions 6 9 0

enregistrades: un dia de Rítm ica, dos de Castell à i cap d'A nglès (la teacher està malal ta). 6 9 1

6 9 2

A R ít m ica segueixen real i tzant els mateixos jocs (rítm ics) que la setmana passada. D ill uns va deixar 6 9 3

els rètols petit s amb f rases rítm iques als nens/es perquè els manipulessin. 6 9 4

6 9 5

A C astell à dimarts van comptar els objectes de la classe quanti tati vament, per exemple <<¿Cuantas 6 9 6

mesas hay?>>. D ij ous van treball ar vocabulari , quanti tats i la forma geomètrica rectangular. A mb 6 9 7

aquesta últi ma van experimentar amb un full de paper posant-lo en posició verti cal com la porta, 6 9 8

hori tzontalment com la pissarra i pla com la cati fa. Quan ja la classe hav ia acabat i els nens/es estaven 6 9 9

en f il a preparats per anar al pati , en Segisbert va empènyer el Remberto i la Rosi els va fer estar una 7 0 0

estona a l ’ aula abans d’ anar a la terrassa. 7 0 1

7 0 2

7 0 3

7 0 4

7 0 5

7 0 6

7 0 7

7 0 8

7 0 9

7 1 0

7 1 1

7 1 2

7 1 3

7 1 4

7 1 5

7 1 6

7 1 7

7 1 8

7 1 9

7 2 0

7 2 1

7 2 2

A n nex os

2 3

SE T M A N A : D el 7 de Feb r er a l ' 11 de Feb r er 7 2 3

7 2 4

A questa ha estat la setmana del Carnaval . Els nens/es han estat mol t nerv iosos f ins que f inalment 7 2 5

dij ous els vam disf ressar. A quest dia al matí en Remberto em va fer mol ta gràcia perquè aix í que va 7 2 6

arribar a la classe em va preguntar <<Quin dia fal ta per ser un 1 i un 0?>> Com que cada dia els 7 2 7

expl i cava en el calendari que el dia deu, un 1 i un 0, ens disf ressaríem...A naven de dimonis i estaven 7 2 8

molt graciosos. V am fer un passejada pel B àsquet de l ’ escola juntament amb els alumnes de 7 2 9

Primària. Per cert, que vaig agafar una enrabiada com feia temps. Els dos cursos de P· 3 havíem 7 3 0

d'estar súper preparats a dos quarts de quatre perquè s’ hav ia de començar molt puntuals. A les 15h. i 7 3 1

25m inuts ja estàvem preparadíssims. V an veni r a av isar que podíem començar a pujar al B àsquet a 7 3 2

les quatre menys deu. D urant gai rebé m itj a hora aguanta, espera i entretén els nens/es que estaven 7 3 3

molt esverats. Fins aquí cap problema. Però quan ja vam començar a pujar ens vam tro bar amb els 7 3 4

nois i noies grans de secundària disf ressats que ens impedien el pas. I va passar el mateix que el curs 7 3 5

passat: els de P· 3 es van posar a plorar en veure algunes disf resses. N o tenia prou mans per agafar als 7 3 6

que ploraven, quina pena que feien. Però el més empipador va estar que el maquil latge es va 7 3 7

escampar per tota la cara i les mans. U n desastre. A ixò que el curs passat ja em vaig queixar de la 7 3 8

mateixa història. És que no es pot preveure una cosa tan senzi l la? Però no s'acaba aquí. U na vegada 7 3 9

acabada la desf i lada tots els cursos van començar a recoll i r-se i nosalt res, els de P· 3, vam ser els 7 4 0

últi ms a anar a les classes, quan som els primers en plegar a tres quarts de cinc. D oncs bé, eren les 7 4 1

cinc menys v int i els més petit s/es tot just sortien del bàsquet. Estava enfadada com una mona! N o hi 7 4 2

ha dret! Els més menuts i els més putejats/es! N o sé si serv i rà per un futur però em vaig queixar a tots 7 4 3

els caps de secció (Parvulari , Primària i Secundària) i a la sots-di rectora. A questa últi ma es va excusar 7 4 4

ja que no hi hav ia estat en tota la tarda i va afegi r que en preguntar com hav ia anat tothom li hav ia 7 4 5

contestat que molt bé. I és veritat, la desf il ada com a tal , perfecte! N o pas l 'organització d’ aquesta. 7 4 6

7 4 7

N o vull deixar de comentar els dimonis que van dibuixar els nens/es el mateix di jous. Són genials. 7 4 8

Els vam penjar al passadís del Parvulari perquè els pares els veiessin. U n control de l 'espai i un 7 4 9

dom ini del traç, en general , perfecte! L es al tres docents del Parvulari ens van fel i ci tar força pel ni vel l 7 5 0

dels dibuixos d'alguns alumnes. N o n'he fet fotocòpies perquè el dimarts ja n’ hav íem fet un, de dibuix 7 5 1

di rigit de l 'esquema corporal , i ens va quedar súper bé. I d'aquests trebal ls sí que en vaig fer de 7 5 2

fotocòpies (adjunto model n.2). Els que tenen més di f i cul tats en el control de l 'espai són en 7 5 3

Forti zanus, en N astál i co (encara que déu n’ hi do com ha m ill orat), la M arf i sa, en Segisbert i 7 5 4

l 'Eli sabet. L a M atrona R. ho fa bé però encara no està al nivel l de la resta. 7 5 5

2 4

7 5 6

A questa setmana hem repassat els informes que han estat elaborats informàticament. Segueixo 7 5 7

pensant el mateix que expl icava la setmana passada. V ull deixar constància d'un fet que és la primera 7 5 8

vegada que em succeeix . L 'i nforme d'en N astáli co és horrorós. Si j o fos el pare o la mare em mori ri a 7 5 9

de pena en rebre’ l . Quina l làstima que em fa aquest nen! A questa sensació li vaig comunicar a la Rosi 7 6 0

i em va di r que les coses són com són i no es podien amagar. U na companya de Prim ària que ens va 7 6 1

senti r va comentar que precisament és al Parvulari on hav íem de començar a avaluar i comunicar tots 7 6 2

els aspectes perquè després els pares se'n duien mol tes sorpreses quan els nens/es eren més grans. N o 7 6 3

sé si em va convèncer massa. D el que estic convençuda és que no s'ha d'enganyar a ningú. Però en el 7 6 4

cas que ens ocupa, amb una m ica de sort, com que la mare es mostra tan cur ta possiblement ni 7 6 5

s'adona. Que dolenta que sóc! 7 6 6

7 6 7

L a psicomotricitat no l 'hem fet cada dia. U n dia no la vam fer gens i un al tre dia només uns quants 7 6 8

exercicis. N o tinc cap més comentari a fer d'aquesta acti v itat. 7 6 9

7 7 0

D ill uns vaig fer un triangle a la pissarra amb plasti li na. D esprés a la taula el van fer la Carlota, la 7 7 1

M atrona R. i en M acre. M és tard es van animar i van fer quadrats amb plasti li na la Carlota, la 7 7 2

Gum maberta i la M atrona A . En D av indo va di r <<V aig a fer una ci rcumferència buida>> i l a va fer. 7 7 3

L a Carlota suposo que el va senti r i va di r i fer exactament el mateix . L 'Eli sabet va protagonitzar un 7 7 4

fet curiós: va veni r a ensenyar-me un braçalet que hav ia fet i quan se'n va anar va di r als companys 7 7 5

<<és una ci rcumferència també>>. I jo em pregunto, per què carai a m i em va di r braçalet i als alt res 7 7 6

el nom de la f igura geomètrica corresponent? Potser hagués estat més coherent que ho hagués fet al 7 7 7

revés ja que jo ho estava grati f i cant verbalment a la pissarra cada vegada que algú n'anomenava 7 7 8

alguna. 7 7 9

7 8 0

D ill uns va ser l 'encarregat en N astáli co. N o sap cap nom, només el seu. D imarts va ser la M arf i sa. 7 8 1

Quan vaig posar el seu nom a la pissarra en Remberto va di r <<T é dues aas>>, aleshores la Carlota 7 8 2

va afegi r <<Com el meu nom que també té dues aas>> i per no ser menys la M atrona R. de seguida 7 8 3

va di r <<El meu nom també>>. H o tenen claríssim . L a M arf i sa com encarregada no va saber ni el 7 8 4

seu nom. Em desconcerta tant aquesta nena!!! A més a més, es va posant nerv iosa i jo també m 'hi 7 8 5

vaig posant, acabem les dues nerv ioses i angoixades i és aleshores quan la nena m i ra els noms sense 7 8 6

f i xar-s'hi i encara m 'enfado més. Però ja en tinc prou d'enfadar-me. Sé el que faré amb ell a: ignoraré 7 8 7

tots els comportaments que hagin d’ estar assolit s i no ho estiguin. D imecres ho va ser la Florencia. V a 7 8 8

A n nex os

2 5

saber tots els noms a la primera menys el de la D rustana i el del M acre, que els va reconèixer a la 7 8 9

tercera vegada de di r-ne algun alt re. En Segisbert que va ser l 'encarregat dij ous tampoc va saber di r 7 9 0

cap nom, només el seu. 7 9 1

7 9 2

L a mare de la D rustana el dimarts em va portar tota al· lucinada uns dibuixos d'unes cares que hav ia 7 9 3

fet la nena (adjunto model n.3). Es pensava que el nivel l d’ aquel l s dibuixos era exclusiu de la 7 9 4

D rustana i que els alt res nens/es no el tenien. A mb els dimonis penjats a la paret suposo que s'haurà 7 9 5

adonat que la D rustana dibuixa molt bé, però els seus companys també. 7 9 6

7 9 7

L a Carlota dimecres em va portar retal lat el tros on sortia la casa Batl ló d'Antoni Gaudí (adjunto 7 9 8

model n.4). Coincidia exactament amb el bit que teníem a classe. Els vam comparar i els/les nens/es 7 9 9

al· lucinaven per un tub. 8 0 0

8 0 1

Saps quin experiment he fet? Els he donat a cada nen/a una fam íli a de bi ts o rètols perquè hi juguin el 8 0 2

cap de setmana a casa. Cadascú va escolli r la fam íli a que vol ia: 8 0 3

8 0 4

Remberto: Els colors 8 0 5

D rustana: L ’ obra pictòr ica d'Alvar 8 0 6

Gum maberta: Els noms 8 0 7

M acre: Els vehicles 8 0 8

M arf i sa: L ’ abecedar i de les l letres minúscules 8 0 9

A nsuro: Els músics 8 1 0

Florencia: Les figures geomètr iques. 8 1 1

Eli sabet: L ’ abecedar i de les l letres majúscules 8 1 2

A uremund: Els númer os 8 1 3

N abhuco: L ’ obr a pictòr ica de Velázquez 8 1 4

M atrona A : L ’ obr a pictòr ica de Toulousse-Lautr ec 8 1 5

N astál ico: Les frui tes de la tar dor 8 1 6

M atrona R: Els senyals de ci r culació 8 1 7

D av indo: Els instr uments musicals 8 1 8

Carlota: L ’ obr a ar quitectònica 8 1 9

Segisbert: Els personatges de ficció 8 2 0

8 2 1

2 6

Quan els vaig comunicar que s’ emportarien els bi ts i els rètols a casa hi va haver una explosió 8 2 2

d'alegria a la classe, estaven molt emocionats i a tothom que veien els deien el que farien. Ja expli caré 8 2 3

com tornen els bi ts i què m 'expl iquen els pares. D e moment ahi r divendres em vaig trobar pel carrer 8 2 4

la iaia de la M arf i sa i la nena disf ressada de soldat. L a iaia ja em va di r que quina una n'hav ia fet, que 8 2 5

com se m 'hav ia ocorregut aquell a idea, que per començar la nena ja no vol ia sorti r al carrer 8 2 6

disf ressada perquè voli a jugar amb els bi ts, i que ja la tenia atabalada tota l 'estona amb els bi ts. B é, 8 2 7

per començar una br onca, a veure què passarà amb la resta! 8 2 8

8 2 9

L es passades de bi ts, rètols i repeticions l ingüístiques han estat m inses aquesta setmana. N omés n'he 8 3 0

passat la meitat. D urant aquestes cinc passades les posicions en l 'espai han estat les següents: sempre 8 3 1

al davant en N abhuco i quasi bé sempre en Remberto, la Gum maberta i la M atrona A . Sempre al 8 3 2

darrere l 'A nsuro i quasi bé sempre la D rustana. L a resta dels nens/es al davant o al darrere o bé pel 8 3 3

m ig del grup. T ot i que el conte que expl i co ara Els tres ossos els agrada molt , quan se’ n recorden 8 3 4

segueixen representant el conte de Les set cabretes i el ll op. Fins i tot un dia els vaig proposar que jo 8 3 5

només me'ls m i raria i que ell s/es el representessin tots/es sols/es. Es van reparti r els papers 8 3 6

meravel losament ja que la D rustana i l a Gum maberta només feien que manar i di rigi r. Com que 8 3 7

aquestes dues nenes estaven enfeinades guiant segons a quins nens/es, els ll ops, que eren dos, en 8 3 8

Remberto i l a M arf i sa, van començar la representació quan el l l op entra al corral i es menja les 8 3 9

cabretes i el més curiós del cas és que la resta els van segui r perfectament. 8 4 0

8 4 1

A l 'acti v itat de construccions de fusta les interaccions han estat les següents: en Forti zanus, en 8 4 2

N abhuco i en N astál ico juguen plegats. D e vegades en Segisbert també juga amb en N astál ico i en 8 4 3

N abhuco, però habi tualment està sol o molestant els alt res. En Forti zanus, en canv i , juga una m ica 8 4 4

amb tothom. U n alt re grup el formen la M isericordia, l 'Eli sabet , la Florencia i l 'A nsuro. En aquest 8 4 5

grup alguna vegada s'afegeixen la M atrona R., la Carlota i la D rustana. D e tota manera aquesta úl tima 8 4 6

amb qui sol j ugar més és amb la Gum maberta i la M atrona A . U n al tre grup el fan l 'A uremund, en 8 4 7

D av indo i en M acre, al qual algunes vegades s'hi poden afegi r la M arf i sa i en Remberto. D imecres 8 4 8

van jugar amb construccions de plàsti c grans i quan ja quasi bé anaven a recol li r en D av indo em va 8 4 9

portar una f igura geomètrica i va di r <<M i ra un hexàgon>>. I ho era. Perfecte! Com que el vaig 8 5 0

feli ci tar tant, aleshores van començar a veni r alguns al tres a ensenyar-me f igures tot verbal i tzant el 8 5 1

seu nom, com per exemple, l 'Eli sabet <<un quadrat>>, en Remberto <<una ci rcumferència>>, i 8 5 2

l 'A nsuro <<un triangle i un cercle>>. 8 5 3

8 5 4

A n nex os

2 7

D ij ous (dia de les disf resses) mentre pintava la cara de dimoni a un nen la resta m i rava contes i de 8 5 5

sobte s'acosta la Carlota i assenyalant-me la paraula Jar d í va di r <<T é un accent a la i>> . 8 5 6

8 5 7

Quan m i ren els contes reconeixen tots els personatges de f i cció. Els contes que més els agraden i pels 8 5 8

que s’ arriben a barall ar són per aquell s que també hi ha la pel· lícula de v ídeo ja que la major ia la 8 5 9

tenen a casa i l a veuen moltes vegades. A leshores els contes els la recorden i els volen m i rar. 8 6 0

8 6 1

En Remberto ha tingut un contenciós amb la professora de P· 5, l ’ À ngels. Sembla ser que a les cinc de 8 6 2

la tarda quan es queda a esperar la seva mare es dedica a guixar les l l i bretes dels alumnes d’ aquel la 8 6 3

classe i els aixafa les f igures que fan de plasti l i na. L es dues el vam renyar. Encara no li he comentat 8 6 4

res a la mare però quan tingui oportuni tat ho faré. Ell a es pensa que els seus f ill s són autèntics àngels 8 6 5

baixats del cel i ho són, però no tant! 8 6 6

8 6 7

N o sé perquè no he fet totes les passada de bits, rètols i repeticions li ngüístiques que hav ia de fer. Sort 8 6 8

que la Rosi i la teacher L ídia estan mol t motivades. N o s'han deixat cap dia d’ escriure les seves 8 6 9

observacions. Fins i tot la teacher em va preguntar un d'aquests dies <<Que et van bé ara les 8 7 0

observacions tal i com te les apunto?>> Perfecte! 8 7 1

8 7 2

A l 'acti v itat de C astel là els nens/es ven simbol it zar cam ions i motos tot fent v ibracions amb la 8 7 3

ll engua i els l l av is. Es va expl icar el conte dels tres ossos en castel là i van verbalit zar els dies de la 8 7 4

setmana i algunes poesies. L a Rosi observa que en Forti zanus tartamudeja. En acabar la classe m 'ho 8 7 5

diu . Jo no hav ia observat res, però si que me n’ he adonat després. Quan a la tarda l i vaig comunicar 8 7 6

el que hav íem observat a la mare em va contestar que ho feia des de N adal j a que durant les festes 8 7 7

hav ia estat jugant amb un nen a qui costava de parlar. N o sé si és possible que no s'hagués declarat a 8 7 8

l 'escola f ins el dia vui t de febrer. Pot ser possible que nosal tres no ens hi haguéssim f i xat, però totes 8 7 9

dues... Que estrany! 8 8 0

8 8 1

A la classe de R ít m ica s'ha centrat en el cargol j a que els agrada molt . H an cantat cançons noves 8 8 2

com, El pececi to, i l a Rosi diu que reconeixen audi ti vament tot un seguit de notes que jo no en tinc ni 8 8 3

idea. Són al full d'observacions. T ambé han passat bi ts i rètols i han fet ritmes i di reccions per l 'espai . 8 8 4

A l cap d'una estona els ha deixat manipular els bi ts i rètols i els nens/es han estat encantats. L a Rosi 8 8 5

af i rma que canten mol t bé en general i en concret la D rustana , l 'A nsuro i en Remberto. Segons ell a 8 8 6

en Segisbert pronuncia malament la r . Però això és molt normal amb nens/es de tres anys. 8 8 7

2 8

8 8 8

A la classe d ' A nglès en D av indo segueix mol t atent totes les expl icacions o coses que la teacher diu o 8 8 9

expl i ca. En Remberto diu el nom d'alguns bits abans que la teacher ho digui i li va saber di r en anglès 8 9 0

els dos primers dibuixos que surten al l l i bre de la teacher: <<one f rog>> i <<tw o soldiers>>, granota i 8 9 1

soldats, respectivament. T ots i totes volen passar els bits dels números de l '11 al 20. L 'A nsuro li mol ta 8 9 2

gràcia a la teacher ja que l ’ asseu l 'últi m a l 'hora de fer la passada i només fa que al largar el cap. A mb 8 9 3

m i també ho fa. L a Gum maberta ja diu alguns números de l '11 al 20, igual que l 'A nsuro i l a Carlota. 8 9 4

Fins i tot la primera algun dia ja els ha di t tots a parti r del 15. A la teacher l ’ ha sorprès molt íssim en 8 9 5

N abhuco quan ha repetit els números amb una pronunciació correctíssima. A cada classe m i ren el 8 9 6

temps que fa i repassen les expressions de <<Clean de blackboard>> i <<D raw a cercle>>. 8 9 7

L 'A uremund també li va fer gràcia un dels dies ja que mentre els feia fer aquestes accions es va 8 9 8

quedar tot pensatiu f ins a comprendre el que hav ia de fer, i aleshores ho va real it zar. T ambé els ha fet 8 9 9

repassar el verb walk de la següent manera: va fer sorti r la M isericordia de la classe i quan va entrar l i 9 0 0

va di r el que vol ia, la M isericordia ho va fer molt bé. Sempre mostren molta alegria quan els passa les 9 0 1

cançons del cassette. 9 0 2

9 0 3

9 0 4

9 0 5

9 0 6

9 0 7

9 0 8

9 0 9

9 1 0

9 1 1

9 1 2

9 1 3

9 1 4

9 1 5

9 1 6

9 1 7

9 1 8

9 1 9

9 2 0

A n nex os

2 9

SE T M A N A : D el 14 de F eb r er al 18 de Feb r er 9 2 1

9 2 2

A questa setmana m 'ha passat volant. Entre que no m 'he trobat massa bé, l 'horari de dinar poca-sol ta, 9 2 3

la reunió de cicle di jous en una hora de classe, l 'acti v itat nova del graf i sm e del nom i suposo que 9 2 4

d'alt res coses, els dies m 'han passat molt ràpid. 9 2 5

9 2 6

L ’ acti v itat del graf i sme del nom no s'hav ia provat mai a l ’ escola abans d’ aquest curs amb nens/es de 9 2 7

P· 3. Em va donar la idea la Rosi quan dill uns, després de la classe de Rítm ica, m 'esperava tota 9 2 8

al· lucinada i nerv iosa per ensenyar-me el que hav ien escrit a la pissarra la Gum maberta i en 9 2 9

Remberto. M entre duia a terme la seva classe se li va acudi r demanar quin nen/a vol ia escriure una 9 3 0

f rase rítm ica a la pissarra i aquests dos en van escriure una cadascú. Era realment meravel lós veure 9 3 1

com la nena hav ia dibuixat en forma de f rase, és a di r al costat de l ’ al tre, un ta, un t i t i , i un sal to; el 9 3 2

seu company hav ia escrit un ta, un t i t i , i dos tas més però separats. (L i vaig recomanar que l i fes una 9 3 3

fotograf ia). V aig quedar tan bocabadada que vaig pensar que si eren capaços de real i tzar aquell a 9 3 4

proesa possiblement podien començar a escriure el seu nom però no en l letra de pal i majúscula, sinó 9 3 5

cursiva i m inúscula que, encara que és més di f ícil , és la que s’ uti l it za a l ’ escola. 9 3 6

9 3 7

I ho vam començar a fer el mateix di ll uns, a la pissarra, amb uns quants infants aprof itant una estona 9 3 8

que es va posar a ploure i no vam poder sorti r a la terrassa. V an estrenar la innovació en M acre, la 9 3 9

Florencia, l ’ A nsuro, la D rustana, la Gum maberta, la Carlota, la M isericordia i l a M atrona R. T ots/es 9 4 0

ho feien molt bé si els di rigies l letra a ll etra, però a l 'hora de copiar-lo ja mostraven més di f i cul tats. 9 4 1

Per ser la primera vegada, vaig estar mol t contenta amb els resul tats. H e d'afegi r que dimarts la 9 4 2

Gum maberta, mentre els seus companys/es berenaven, es va dedicar a escriure a la pissarra la f rase 9 4 3

rítm ica t i t i , t a, b lanca, al menys és el que em va ll egi r. A questa nena ara no porta mai berenar des de 9 4 4

que un dia va vom itar-lo i va di r a la seva mare que no en vol ia mai més. I com que la nena mana..... 9 4 5

9 4 6

D ij ous tots els infants van escriure el seu nom amb l lapis i en un ful l (adjunto model n.5), va ser un 9 4 7

trebal l totalment di rigit , ll etra a l letra. H i van haver nens/es que ho van aconseguir al primer intent, 9 4 8

uns/es al tres al segon, algun que alt re al tercer i algun que ni al tercer, com el cas de l 'Eli sabet, en 9 4 9

Segisbert, en Forti zanus i en N astál ico. A mb aquests/es úl tims començaré la setmana que ve un tall er 9 5 0

de suport al graf i sme. A veure què en surt. L a resta del grup van escriure uns noms dignes de ser 9 5 1

adm i rats. Perfectes! L es ll etres que més els van costar d’ escriure van ser la e, la c i l a s. Per reforçar 9 5 2

els di ferents graf i smes de les ll etres, la setmana que ve trebal larem les sanefes del mar, les de la m it ja 9 5 3


3 0

ci rcumferència i l es de les ratl les incl inades. A quest tal ler de graf i sme l 'he copiat de la meva 9 5 4

companya L ourdes ja que en la reunió de cicle que vam dur a terme di jous el va expl i car i el vaig 9 5 5

trobar força interessant. 9 5 6

9 5 7

A questa reunió va ser convocada arrel d’ una petició de les docents. L 'ordre del dia era en primer l loc 9 5 8

quin tipus de tall ers realit zem a la classe, com els desenvolupem, de quina manera, quins continguts 9 5 9

trebal lem , com ho aconseguim , temps què hi dediquem, etcètera. I en segon terme, tot i que no va 9 6 0

haver-hi temps ni de començar, s’ hav ia de tractar el tema de la feina què fèiem en l 'àrea de 9 6 1

M atemàtiques. L a meva exposició sobre els tal lers va ser una m ica l larga perquè me l 'hav ia preparat 9 6 2

força. A l començament vaig adverti r que no desenvolupava tal lers ni racons tal i com estaven entesos 9 6 3

a nivell teòric, sinó una barreja de tots dos, una m ica al meu ai re i al r itme dels nens/es. V aig exposar 9 6 4

sobre els tal lers de manipulació de bits i r ètols, de mater ials múlt iples i var iats, dels color s i de 9 6 5

confegir paraules. 9 6 6

9 6 7

D urant aquesta setmana hem fet cada dia la psicomotrici tat, f ins i tot durant dos dies van ser els 9 6 8

nens/es qui van anunciar els exercicis a fer. T ambé hem començat a cam inar amb patró creuat picant i 9 6 9

no pas quiets al ll oc. H a estat un èx it encara que hi ha nens/es que encara no creuen. L a tombarell a la 9 7 0

fan sols/es gai rebé tots/es menys la D rustana, en Segisbert, l 'A uremund i en M acre que necessi ten el 9 7 1

meu ajut. 9 7 2

9 7 3

L 'experiència d'emportar-se els bits i els rètols a casa la setmana passada va anar súper bé. T ots me'l s 9 7 4

van tornar (menys en Remberto per un mal entès) en òptimes condicions. A quest cap de setmana ho 9 7 5

hem tornat a repeti r però amb alt res categories. V eurem com ani rà. D e l ’ experiència del cap de 9 7 6

setmana anterior hi ha una anècdota mol t curiosa entre la Gum maberta i els seus pares. D ill uns em 9 7 7

van env iar un ful l de registre anecdotàri m ig ple d'observacions i l 'últi ma deia que no li deixéssim mai 9 7 8

més bi ts a la nena per emportar-se’ l s o haurien de marxar de casa ja que la Gum maberta s'hav ia 9 7 9

aixecat a les sis del matí del diumenge per passar-los-hi . En general tots els pares em van comentar 9 8 0

que els seus f ill s/es hav ien estat mol t contents/es de teni r els bits a casa i que no paraven de jugar-hi . 9 8 1

A lguns f ins i tot no vol ien sorti r de casa per segui r jugant-hi . Quan els vaig preguntar què hav ien fet 9 8 2

amb els bits i rètols a casa quasi tots/es em van di r que els hav ien passat a la mama i al papa, a més a 9 8 3

més de jugar-hi . L a Carlota va ser l 'única que em va di r que també els hav ia passat als ninots i a les 9 8 4

nines. En M acre em va fer molta gràcia perquè em va expl icar que els hav ien passat amb la mama a 9 8 5

la taula de la cuina amb dues cadi res. L 'A nsuro va afegi r que la L aura (la seva germana) també els hi 9 8 6

A n nex os

3 1

hav ia passat, a el l . L a Gum maberta va ser l 'única de tots/es que va contestar <<passar els bi ts>>. L a 9 8 7

Florencia va afegi r que <<la mama sap tots els quadres (suposo que voli a di r els bi ts ja que es va 9 8 8

emportar una categoria pictòrica). U na alt ra anècdota que em va fer molta gràcia la va protagonitzar 9 8 9

la M isericordia: divendres no va veni r a l 'escola i no es va poder emportar cap categoria de bi ts o 9 9 0

rètols a casa. El di ll uns següent se’ m va acostar i va di r <<srta. N úria, jo el divendres no vaig veni r i 9 9 1

no em vaig emportar els bi ts a casa, que me'ls podré emportar un al tre dia?>> A ix í mateix , no trec ni 9 9 2

afegeixo absolutament cap paraula. 9 9 3

9 9 4

D ill uns vam fer un treball una m ica compl icat. H av ien d'enganxar un gomet al damunt de cada 9 9 5

objecte dibuixat que uti l it zaven els bebès o hav ien uti l it zat el ls/es quan eren petit s/es. Jo només vaig 9 9 6

donar les instruccions verbalment, no ho vaig fer a la pissarra objecte per objecte. Els resultats van 9 9 7

anar prou bé encara que en Segisbert i la M atrona A . van aconseguir fer-ho bé a la segona vegada 9 9 8

d’ intentar-ho i l 'Eli sabet i l a M atrona R. a la tercera. L a resta del grup a la primera. D imarts en vam 9 9 9

fer un alt re que també era una m ica compl icat sobretot per l 'orientació de l 'espai que requeria. En 1 0 0 0

Forti zanus i en N astáli co no es van orientar gens i els va costar una m ica al M acre, a la M atrona A ., al 1 0 0 1

Segisbert, a l ’ Eli sabet i a la M atrona R. D ij ous els vaig deixar fer un dibuix lli ure, després vaig 1 0 0 2

preguntar què hav ien dibuixat i ho vaig posar al costat. D éu n’ hi do com dibuixen i l a imaginació que 1 0 0 3

tenen! 1 0 0 4

1 0 0 5

N o cal di r que cada dia fem plastil ina i escoltem l 'audició musical . A questes activ itats sempre es 1 0 0 6

desenvolupen òptimament i com que no passa res anormal doncs no en faig massa esment. El que 1 0 0 7

succeeix sempre és que just abans d’ escoltar l 'audició musical , quan començo a di r el nom de la peça 1 0 0 8

que escol tarem, els nens/es ja anomenen l 'autor. A l 'acti v itat de la plastil ina aquesta setmana he 1 0 0 9

apuntat tot el que fan perquè realment modelen molt bé i tenen molta imaginació. Per exemple, fan 1 0 1 0

cares amb ull s i bigotis, cargols grans i peti ts, cocodril s, pistoles de foc i d'ai gua, muntanyes, 1 0 1 1

ci rcumferències, braçalets, diademes, triangles, cercles, paraigües, gi rafes, ninots de neu, banyes de 1 0 1 2

dinosaure, ratetes, cors, la campaneta de Peter Pan, etcètera. 1 0 1 3

1 0 1 4

A questa setmana les passada de bi ts, rètols i repeticions li ngüístiques han estat una m ica xungues. En 1 0 1 5

primer ll oc, a l ’ hora de preparar els materials la L ourdes es va deixar de posar al carretó algunes 1 0 1 6

categories de bi ts i en va posar de rètols ja passats. Sembla que no estigui massa interessada en 1 0 1 7

preparar aquesta acti v i tat ja que d’ al tres vegades també l i ha passat el mateix . I també cal afegi r que 1 0 1 8

amb tantes acti v i tats i experiments nous algunes vegades se'ns ha passat el temps i no n’ hem tingut 1 0 1 9

3 2

per fer la passada. N 'hem fet quatre dels deu que hav íem de realit zar. L es posicions en l 'espai durant 1 0 2 0

les poques passades han estat les següents: sempre al davant en N abhuco i en Segisbert, quasi bé 1 0 2 1

sempre en Remberto i l a Florencia, sem pre al darrere l 'A nsuro i quasi bé sempre en D av indo. 1 0 2 2

1 0 2 3

D imecres vaig ensenyar el bi t del número 8, vaig preguntar quin era i em van respondre correctament. 1 0 2 4

D esprés vaig fer el mateix amb el número 2 i vaig obteni r la mateixa resposta, però quan ho vaig 1 0 2 5

intentar amb el 18 es va fer un sil enci i ningú deia res f ins que l 'A uremund va di r <<És un u i un 1 0 2 6

vu i t>>. 1 0 2 7

1 0 2 8

D imarts vaig expl i car un conte que la D rustana ens hav ia portat titulat Negr eta. H o esmento perquè la 1 0 2 9

nena ja l ’ hav ia portat el dia anterior amb la intenció que els l ’ expli qués, però no vaig teni r temps de 1 0 3 0

fer-ho. Quan a la tarda ja marxàvem cap a casa la vaig posar en el dil ema de deixar el conte a l 'escola 1 0 3 1

per l 'endemà o endur-se’ l en aquell moment i tornar-lo a portar l 'endemà. V a preferi r aquesta segona 1 0 3 2

opció i l a va acompl i r (es va mostrar responsable amb el que s’ hav ia compromès i a la vegada molt 1 0 3 3

possessiva i poc donada a deixar les seves coses). Parlant de contes, dimarts vam representar 1 0 3 4

teatralment, per primera vegada, el conte d’ Els tr es ossos. V a quedar perfecte i els actors i actrius ho 1 0 3 5

van fer d'all ò més bé. L a Rínxols d'or va ser la Carlota, l 'ós gran va ser en Remberto, el m itj à la 1 0 3 6

Florencia i el peti t la D rustana. Fins i tot va quedar bé per les m ides de l ’ alçada. 1 0 3 7

1 0 3 8

D imarts a l 'hora del pati va succei r un fet entre la M arf i sa i en D av indo que em va ompli r de tendresa. 1 0 3 9

L a M arf i sa va caure i es va posar a plorar, en D av indo se li va acostar i li va di r <<M arf i sa, no l lores. 1 0 4 0

M arf i sa, boni ta, ven aquí! M arf i sa, ¿Qué no me oyes? N o ll ores boni ta>>. L a va agafar amb els dos 1 0 4 1

braços abraçant-la i consolant-la alhora temps i se la va emportar a fer la màquina del tren amb el l . 1 0 4 2

Parlant del pati , dimecres vaig observar un al tre fet que em va sorprendre. Els nens i nenes feien un 1 0 4 3

tren i la D rustana anava l 'úl tima. A l cap d'una estona en N astál ico s'hi va voler enganxar agafant la 1 0 4 4

bata de la D rustana però aquesta no ho vol ia i se’ l t reia de sobre amb agressiv i tat. V aig pensar que 1 0 4 5

vol ia ser l ’ últi ma perquè aix í es gronxava més. Però què carai ! A l cap d'una estona la Carlota s’ hi va 1 0 4 6

voler afegi r i la D rustana va m i rar qui li estava tocant la bata i quan va veure la Carlota no va di r res i 1 0 4 7

van continuar amb el tren. A l cap d'una estona la Carlota se'n va cansar i se’ n va anar, aleshores es va 1 0 4 8

afegi r en Remberto i l a D rustana va fer el mateix , se'l va m i rar, va veure qui era i el va deixar que s'hi 1 0 4 9

enganxés. El que em va com ençar a alarmar una m ica, tot i que encara ho he d'observar més, va ser 1 0 5 0

que divendres va tornar a passar el mateix fet amb en N astál ico però aquesta vegada amb la 1 0 5 1

Gum maberta. A questa es va comportar exactament com ho hav ia fet la D rustana però aquesta últi ma 1 0 5 2

A n nex os

3 3

divendres estava malal ta, amb la qual cosa o la Gum maberta es va f i xar dimarts com actuava la 1 0 5 3

D rustana i ara la im itava o li va sorti r del cor, com a la D rustana el dia anterior. És a di r, sembla ser 1 0 5 4

que en N astál i co comença a ser rebutjat. D e tota manera, ho he d'acabar de comprovar. A quests fets 1 0 5 5

els vaig comentar a la psicòloga perquè aquesta hav ia de teni r una entrev ista amb els dos progeni tors 1 0 5 6

d’ aquest. N o sé pas com li va anar, encara que ell a ja no n'esperava treure’ n massa f ruits. A questa 1 0 5 7

entrev ista amb els pares va estar suggerida per la psicòloga ja que la que va manteni r només amb la 1 0 5 8

mare va portar després malentesos amb el pare. Com diu la psicòloga <<D i ran a tot que sí però, en 1 0 5 9

canv i , segui ran fent el que fan>>. T otalment d’ acord. 1 0 6 0

1 0 6 1

L 'Eli sabet va ser l 'encarregada dimarts. V a l legi r tots els noms. N omés va teni r certa di f i cul tat la 1 0 6 2

primera vegada amb D rustana (va di r D av indo), amb M acre (va di r M arf i sa i M isericordia) i amb 1 0 6 3

Forti zanus (va di r Florencia). D e l 'encarregat de di l luns no en tinc cap observació, però suposo que va 1 0 6 4

ser algú que no tenia cap problema en l legi r-los. D e dimecres tampoc en tinc cap d’ enregistrada, però 1 0 6 5

en canvi sé que va ser en M acre (ho sé per una observació que tinc apuntada). L ’ encarregat va posar 1 0 6 6

el seu nom a la pissarra i en Remberto va di r <<T é dues aas com la Carlota>> i la Carlota va afegi r 1 0 6 7

<>. A quests tipus de comentaris són mol t habi tuals a la 1 0 6 8

classe però no els apunto tots perquè o no puc fer-ho en el mateix moment i després se m 'obli da o 1 0 6 9

perquè són tan habi tuals i repeti tius que ja no em semblen prou interessants. D ij ous va ser l 'encarregat 1 0 7 0

en Remberto i va l legi r-ho tot perfectament encara que també va confondre la primera vegada 1 0 7 1

D rustana amb D av indo i M isericordia amb M arf i sa. D ivendres l 'encarregada va ser la Carlota: no cal 1 0 7 2

di r que va anar perfecte. 1 0 7 3

1 0 7 4

L a M arf i sa, la D rustana i l a Gum maberta, a l 'acti v itat de construccions de fusta o de plàsti c, tan grans 1 0 7 5

com peti tes, fan unes construccions molt i mportants. En tenen força idea. D urant aquestes acti v itats 1 0 7 6

és habi tual que v inguin alguns nens/es i m 'ensenyin i verbal i tzin algunes formes geomètriques, com 1 0 7 7

la Carlota i en D av indo que van veni r a ensenyar-me un hexàgon, cadascú per separat. Em vaig 1 0 7 8

adonar que la Gum maberta confon el quadrat amb el tr iangle. H em de repassar les f igures 1 0 7 9

geomètriques. 1 0 8 0

1 0 8 1

V ull deixar constància de les feli ci tacions que vam rebre pels dimonis dibuixats pels nens/es. En 1 0 8 2

concret, dues companyes de Primària, una de reforç i l 'alt ra d'Expressió A rtísti ca, ens van fer arribar 1 0 8 3

les seves fel ici tacions i els seus dubtes per esbrinar si els dibuixos eren l li ures o di rigi ts. 1 0 8 4

1 0 8 5

3 4

A l 'acti v itat de C astel là la Rosi també els va expl icar el conte de Los tr es osos i el que va portar la 1 0 8 6

D rustana. A més a més, van reci tar poesies i van dedicar una estona al corr o chir imbolo per a 1 0 8 7

trebal lar l 'esquema corporal . L a M isericordia l i va noti f icar que divendres seria el seu aniversari i l i 1 0 8 8

van cantar Cumpleaños feli z. 1 0 8 9

1 0 9 0

En la classe de R ít m ica van fer la rotl lana amb di reccions, el cargol , ritmes i van cantar cançons. U n 1 0 9 1

dels dies de rítm ica va ser quan es va germ inar l ’ activ i tat de l 'escriptura de les f rases rítm iques a la 1 0 9 2

pissarra i l 'alt re dia de classe van continuar amb la mateixa experiència. L a Rosi també va provar un 1 0 9 3

alt ra acti v itat. L i va donar a la Gum maberta els rètols de les f rases rítm iques perquè els repartís als 1 0 9 4

companys/es. L a Gum maberta ho va fer amb autor itat i l a resta li va acceptar; per exemple, cada 1 0 9 5

vegada que un nen/a ja hav ia acabat d'observar el seu rètol li deia <<cámbialo>>, tot acompanyat de 1 0 9 6

gestos. L a Rosi escriu amb l letres majúscules per reforçar el que af i rma, que és una nena preciosa. 1 0 9 7

1 0 9 8

A l 'acti v it at d ' A n glès l a teacher tam bé v a f er u na n o va ex peri ència. Com q ue j a f ei a m esos q ue 1 0 9 9

ell a realit zav a el passei g per l a cl asse, i el s al um nes asseguts al seu ll oc n om és l ’ o bserv av en i 1 1 0 0

escolt av en, v a dei x ar q ue el s d 'u na taula el f essin sol s/es. El s nens/es de l a taula de l a Carl ota i 1 1 0 1

d'en D av in d o h o van f er m olt bé però el s de l a taula de l a Gum m aberta v an necessit ar u na m ica 1 1 0 2

d'aj ut perq uè es v an em b oli car u na m ica. El m atei x di a el s nens/es l i v an di r q ue hi hav ia el s bi ts 1 1 0 3

de Les bander es d'Eur opa al carretó i l i van pregu ntar si l a teacher el s passari a. Ell a, am b m ol t 1 1 0 4

b o n cr it er i , n o h o va f er perq uè n o sabia si p o dia o n o. En can vi , si q ue el s v a passar el s bit s d’ Els 1 1 0 5

colors j a q ue f ei a di es q ue n o h o f ei a i el s nens/es van m ostrar m olt a alegri a en veure’ l s. En 1 1 0 6

aq uesta passada en D av in d o, l a Carl ota, en Segi sbert i l a D rustana v an estar al dav ant. V a 1 1 0 7

com ençar u na n o va p oesia i u na n o va cançó. T am bé v an dib ui x ar u n cercl e a l a pi ssarra. 1 1 0 8

1 1 0 9

H i ha una cosa de la teacher que em posa mol t nerv iosa i un dia si m 'agafa gi rada, li ho di ré. N o 1 1 1 0

suporto que quan arribo a la classe em digui alguna cosa en català davant dels infants. Ell a es pensa 1 1 1 1

que no la senten perquè ho diu f luix però em sembla que encara no ha descobert que els nens/es de 1 1 1 2

P· 3 són peti ts/es però no tontos/es. 1 1 1 3

1 1 1 4

1 1 1 5

1 1 1 6

1 1 1 7

1 1 1 8

A n nex os

3 5

SE T M A N A : D el 21 de F eb r er al 25 de Feb r er 1 1 1 9

1 1 2 0

Estic súper contenta. H e començat les classes de doctorat. Ja sóc doctoranda. L a D ra. M aria Pla ha 1 1 2 1

estat el motor perquè ho pogués fer, de manera que no esti c matriculada of i cialment però els 1 1 2 2

professors/es em guardaran la nota f ins el curs v inent, que serà quan em matriculi . El primer dia de 1 1 2 3

classe vaig sorti r més d'hora de l 'escola i vaig haver d'expli car a la Rosi on anava, al cap d'una estona 1 1 2 4

va tornar a la classe i em va confessar que tenia enveja. L 'entenc perfectament perquè em passaria 1 1 2 5

exactament el mateix . M 'encanta poder anar a classe i tornar a estar en contacte amb la U niversi tat. El 1 1 2 6

que em preocupa és que m 'han donat documents en A nglès i no sé massa com els traduiré. L i vaig 1 1 2 7

demanar a la teacher si em podia ajudar i primer va semblar que l i agradava que li ho demanés però 1 1 2 8

ha passat tota la setmana i no m 'ha dit res més, amb la qual cosa entenc que hauré de buscar-me la 1 1 2 9

v ida. Ja veure'm com me’ n sorti ré. 1 1 3 0

1 1 3 1

A questa setmana ha estat molt tranqui l· la. Els nens/es estan fent uns avenços molt importants tot i 1 1 3 2

teni r la desgràcia de la seva senyoreta. I dic això perquè ara mateix m 'acabo d’ adonar que no els he 1 1 3 3

donat les categories de bits i de rètols per emportar-se a casa. Sóc un desastre. T é una certa 1 1 3 4

expl i cació: avui divendres a l 'hora de fer la passada ens hem dedicat a fer un passeig per les classes i 1 1 3 5

passadissos de Primària, ja que aquesta setmana han estat celebrant La setmana cultural . El tema 1 1 3 6

d'aquest curs ha estat el mar i molts dels trebal ls han gi rat al voltant de l 'aigua. Els nens/es de P· 3 han 1 1 3 7

al· lucinat amb els aquaris i peixos i també amb els ecosistemes. M entre m i ràvem un dels aquaris més 1 1 3 8

grans, en Forti zanus m 'ha fet riure molt íssim . Just al damunt d’ aquest i penjat a l a paret s’ hi troba un 1 1 3 9

quadre de la M ar e de D éu de M ontser rat i ell ha comentat <<M i ra senyoreta, un Rei negre>>. Els he 1 1 4 0

hagut d’ expl i cat qui era i desfer l ’ error. Quan quasi bé ja tornàvem a la classe una professora de 1 1 4 1

Primària s'ha posat a parlar amb ell s/es. I el mateix Forti zanus li ha expl icat que hav ien vist un 1 1 4 2

<<aquari>>. L a docent ha quedat bocabadada pel vocabulari emprat i per acabar-ho d'arrodoni r en 1 1 4 3

Remberto li ha di t aix í mateix <<El dia vuit ani rem d'excursió amb autocar>>, la professora li ha 1 1 4 4

preguntat si anàvem de colònies i ell l i ha contestat <<N o, els ani rem a veure>>. Encara s'ha quedat 1 1 4 5

més bocabadada. Justament aquestes expl icacions els les hav ia donat el matí mentre m i ràvem el 1 1 4 6

calendari i els expl icava que el mes de febrer ja s'estava acabant i que av iat començaríem el març. En 1 1 4 7

un dels trebal ls penjats pels suros de Primària hi hav ia les banderes de les comuni tats autònomes. L a 1 1 4 8

M atrona R. les ha v ist i ens ha dit <<M i ra, bandera>> i en Forti zanus ha afegit <<D e Catalunya> > 1 1 4 9

que era l 'única que coneix ien (i j o també, he de confessar-ho). Parlant d'en Forti zanus em ve a la 1 1 5 0

memòria que dimecres mentre parlàvem dels vehicles em va di r que l 'av ió no era en els bits que es va 1 1 5 1

3 6

emportar a casa. N o ho vaig comprovar però posaria la mà al foc que va ser aix í. N 'és molt 1 1 5 2

d'observador aquest Forti zanus. 1 1 5 3

1 1 5 4

A questa setmana hem trebal lat cada dia la psicomotricitat. D imecres no vam poder anar a la terrassa 1 1 5 5

perquè feia mal temps vam aprof itar per fer la tombarel la a la classe. L a fan tots/es sols/es menys en 1 1 5 6

M acre, en Segisbert i en Forti zanus que necessi ten que els ajudi . L a D rustana l ’ ha fet per primera 1 1 5 7

vegada tota sola. N o sé si abans passava però m 'he adonat que en Segisbert acaba molts exercicis 1 1 5 8

l 'últi m . Potser es cansa. 1 1 5 9

1 1 6 0

A questa setmana hem estat trebal lant els bi ts de Les bander es dels països del món ja que hem 1 1 6 1

començat a posar-ne alguna al mapa dels països d'Europa. L a primera que vaig posar va ser la de 1 1 6 2

Catalunya, vaig provar-ho amb la M atrona R. i l a M arf i sa però no es van recordar on l 'hav ien de 1 1 6 3

posar. En canvi , si que ho va fer en M acre i els ho va ensenyar. 1 1 6 4

1 1 6 5

D imecres vaig ensenyar l 'abecedari complert del joc de fusta que tenim . Els va fer mol ta gràcia que el 1 1 6 6

comparéssim amb l 'abecedari dels bits que estem trebal lant. 1 1 6 7

1 1 6 8

Com que la setmana passada vam passar els bi ts d’ Els vehicles i aquesta els rètols els he demanat que 1 1 6 9

portessin de casa algun vehicle. L a resposta ha estat boníssima ja que cada dia me'n porten de nous. 1 1 7 0

D imarts ens vam dedicar a observar-los. A l 'hora de comptar les rodes alguns nens/es s'equivoquen 1 1 7 1

(la M arf i sa i en N astáli co) però la resta ho fa molt bé. En D av indo va portar un súper cotxe amb una 1 1 7 2

antena i quan vaig preguntar per què serv ia, l 'únic que em va contestar va ser en Forti zanus que va di r 1 1 7 3

<<per escoltar música>>. 1 1 7 4

1 1 7 5

V al a di r que de les deu passades de bi ts, rètols i repeticions li ngüístiques que hav ia de fer, només 1 1 7 6

n'he fet set. D urant aquestes les posicions en l 'espai han estat les següents: sempre al davant la 1 1 7 7

Gum maberta i en N abhuco, quasi bé sempre en Segisbert i l a Florencia, sempre al darrere l 'A nsuro i 1 1 7 8

quasi bé sempre en N astál ico. 1 1 7 9

1 1 8 0

H em jugat durant dos dies a la capsa de les sorpreses. D ins d'una capsa opaca hi poso alguns objectes 1 1 8 1

del tal ler dels colors i els nens/s m i tjançant el tacte han d'endev inar què és. L a primera modali tat, la 1 1 8 2

que els ha resul tat més fàcil , ha estat que primer veiessin els objectes i després l l i urement n’ agafessin 1 1 8 3

un de dins la capsa m itj ançant el tacte. L 'alt ra modali tat ha resultat més di f íci l ja que he posat menys 1 1 8 4

A n nex os

3 7

quanti tat d'objectes i els deia quin hav ien de buscar i treure. T ot i que primer hav ien vist quins hi 1 1 8 5

posava, la meitat de la classe ha fall at suposo que per manca de concentració. M 'ha sorprès que 1 1 8 6

alguns nens/es com la Gum maberta, en N abhuco, l 'A uremund i en D av indo no fossin capaços de fer-1 1 8 7

ho. En canvi , no m 'ha sorprès tant amb en N astál i co, la M arf i sa, en Forti zanus i en Segisbert. M és 1 1 8 8

endavant he de provar de posar objectes sense que sàpiguen quins són. 1 1 8 9

1 1 9 0

A quests darrers dies hem trebal lat gràf i cament les sanefes. Senzill es, però sanefes. T ots/es les han 1 1 9 1

seguit molt bé, menys en Segisbert que l i vaig fer repeti r el trebal l posant-l i un model amb bolígraf de 1 1 9 2

cada sanefa. A leshores ho va fer perfectament. L 'Eli sabet també va haver de tornar a fer la sanefa de 1 1 9 3

ratl les horit zontals amb model . I en Remberto, en Forti zanus i en M acre van haver de repeti r la sanefa 1 1 9 4

de ratl les verticals. En N astáli co em va sorprendre molt gratament perquè va ser capaç de segui r les 1 1 9 5

sanefes més senzill es correctament i es va equivocar de molt poc en les més compli cades. Per 1 1 9 6

començar no està gens malament. T ambé vam fer un treball on hav ien de relacionar i uni r per m it jà 1 1 9 7

d'una l ínia les m itges f igures d'un ós i d'un pal lasso. N omés en N astál ico no ho va resoldre 1 1 9 8

correctament. Per m i que no sabia què l i demanava de fer. 1 1 9 9

1 2 0 0

A bans he dit que hav ia estat una setmana tranqui l· la i és veri tat, però he d’ afegi r que ha estat la 1 2 0 1

setmana del descobriment de l 'escriptura. En general , els encanta escriure. D i l luns, la Gum maberta 1 2 0 2

em va dibuixar una f rase rítm ica a la pissarra i me la va ll egi r. A aquest pas f ins i tot jo aprendré 1 2 0 3

música. El que em va l legi r era totalment correcte << t i t i , t a, b lanca>>. Però no s'acaba aquí la 1 2 0 4

fal· lera per escriure. Com que la Gum maberta segueix sense portar el berenar, dij ous mentre els alt res 1 2 0 5

berenaven, es va posar a escriure a la pissarra i a m ida que els al tres acabaven s'hi anaven afegint. 1 2 0 6

D avant l ’ al ternativa de fer plasti li na o escriure a la pissarra voli en fer aquesta úl tima activ i tat. M ol ts 1 2 0 7

d'ell s/es van escriure el seu nom a la pissarra i me l 'ensenyaven. T ant la Carlota, com l 'A uremund, la 1 2 0 8

M arf i sa, la Gum maberta, l ’ E li sabet o la M atrona R. el van escriure correctament. Fins i tot la Carlota 1 2 0 9

va escriure el d'en For t izanus. T ant ell a com la Florencia van escriure 1994 tot copiant-ho de la 1 2 1 0

pissarra. Els fall ava el número 4 que l 'escriv ien al revés. L a Carlota va ser la gran protagonista de 1 2 1 1

l ’ acti v itat perquè, a part de tot el que he expl icat, va dibuixar una casa i em va di r que era <<la Casa 1 2 1 2

B atll ó>> i , a més a més, li ensenyava a la M atrona R. a fer el número 4. 1 2 1 3

1 2 1 4

A mb la plastil ina fan ll etres, la Gum maberta va fer una g i em va di r que era una l letra i després va fer 1 2 1 5

una a i em va di r que era la a. L 'A uremund va fer una e i em va di r que era una f . L a Carlota, en 1 2 1 6

3 8

canv i , es va dedicar a fer banderes i cada vegada que en feia una me la venia a ensenyar: la de 1 2 1 7

Catalunya, la de Portugal , la d’ Espanya, la d’ A mèrica i la de B èlgica. 1 2 1 8

1 2 1 9

Els encarregats d'aquesta setmana han desenvolupat les seves tasques sense cap problema. H o han 1 2 2 0

estat la M atrona R., l 'A nsuro, en D av indo, la D rustana (que va confondre el nom de la M ar f isa amb 1 2 2 1

el de la M isericordia però al segon intent ho va fer bé) i en Forti zanus (al primer intent va confondre 1 2 2 2

M ar f isa amb M isericordia i D r ustana amb D av indo però a la segona tam bé ho va l legi r, en canv i el 1 2 2 3

nom de l ’ A urem und no el va saber). U na nova modal i tat que hem afegit és que f ins ahi r el nom 1 2 2 4

l ’ escriv ia jo a la pissarra i el nen/a encarregat/a copiava el seu a sota. A vui , però, amb en D av indo he 1 2 2 5

provat d'enf il ar-lo a una cadi ra i que fos el l qui escriv ís el seu nom, sense el meu model . H a anat 1 2 2 6

molt bé. Fan uns noms preciosos. En D av indo, la D rustana i l 'A nsuro l 'escriuen sense model , encara 1 2 2 7

que en D av indo i l 'A nsuro ho fan sense lli gar les ll etres, cosa que m ’ ha fet pensar q ue potser ja el 1 2 2 8

sabien escriure a casa. A questa expl i cació me l 'ha fet trontoll ar avui el pare d'en D av indo quan, a part 1 2 2 9

de preguntar-me com veia el nen a l 'escola, li he comunicat que sabia escriure el seu nom. H a mostrat 1 2 3 0

estupefacció i ha afegit que el cap de setmana li faria escriure per comprovar-ho. L a veri tat és que 1 2 3 1

hem dedicat estones a escriure el nom a la pissarra amb m odel . A tots/es els agrada molt de fer-ho. D e 1 2 3 2

tota manera dij ous vaig teni r una sorpresa perquè cap de les dues M atrones va voler escriure’ l . Potser 1 2 3 3

estaven jugant tant a gust que no vol ien aturar el que feien o no tenien massa ganes de trebal lar o 1 2 3 4

potser només em van contestar davant la pregunta de si voli en escriure el seu nom (no els hi ho vaig 1 2 3 5

manar). 1 2 3 6

1 2 3 7

T orno a estar en deute amb la fam íli a de la Gum maberta ja que m 'ha tornat a portar el full de registres 1 2 3 8

anecdòtics tot ple d’ observacions enregistrades. D e totes, n'hi ha una que m 'ha fet moltíssima gràcia. 1 2 3 9

Comenta la persona que ho escriu que la Gum maberta els va donar tota una ll i çó d'educació quan va 1 2 4 0

assenyalar a la seva mare que si l a cridaven dient <<Eh!>> no contestes perquè es deia <<mama o 1 2 4 1

L uisa>> i que el la tampoc contestaria si l a cridaven d’ aquesta manera ja que es deia Gum maberta, el 1 2 4 2

mateix que passava amb la seva senyoreta que no es deia <<Eh!>> sinó senyoreta N úria Pedrós. 1 2 4 3

Genial ! T ota aquesta ref lex ió i moltes d'alt res les faig a la classe. M 'he v ist retratada. 1 2 4 4

1 2 4 5

Sembla que aquesta setmana no hagin real it zat C astell à ja que només tinc dues paraules de di jous: 1 2 4 6

jocs i bit s. Costa de creure que no s’ hagi produït res més d'interessant. 1 2 4 7

1 2 4 8

A n nex os

3 9

A la classe de R ít m ica, en canvi , si que han succeït esdeveniments importants. V an fer el cargol tot 1 2 4 9

sols/es, activ i tat que, com es prou sabut, es comença fer als quatre anys, f ins i tot hi ha qui aconsel la 1 2 5 0

fer-ho als cinc. L a Rosi observa que en D av indo, l 'A nsuro, la Gum maberta, la Carlota, la M atrona R, 1 2 5 1

l ’ A uremund, la Florencia i en Remberto ho van fer molt bé i que no es van equivocar gens. L a 1 2 5 2

M atrona A ., la M isericordia i l 'A nsuro encara ho han d’ aprendre. Per al tra banda, en Forti zanus, en 1 2 5 3

M acre i l ’ A uremund van escriure f rases rítm iques a la pissarra. 1 2 5 4

1 2 5 5

A l 'acti v itat d'A nglès, divendres, la teacher va observar que estaven mol t esverats però que tot i aix í a 1 2 5 6

l 'hora de passar els bi ts van estar molt atents. D imecres en Forti zanus la va deixar bocabadada a l 'hora 1 2 5 7

de posar la data perquè l i va preguntar quin dia era i el nen li va respondre <<W ednesday>>. Quan va 1 2 5 8

preguntar en general quin temps feia l i van contestar <<sunny>>. T ambé van fer el passeig per taules: 1 2 5 9

mentre una taula es passejava, els al tres repetien el que la teacher deia. Quan va passar els bits en 1 2 6 0

D av indo es va posar a la primera f il a com sempre i no es va perdre detall . L a Gum maberta va passar 1 2 6 1

els bi ts de l '11 al 20 i ho va fer força bé. En canvi , l 'A nsuro els va passar sense di r cap número. 1 2 6 2

T ambé van pintar un cercle de color verd. 1 2 6 3

1 2 6 4

1 2 6 5

1 2 6 6

1 2 6 7

1 2 6 8

1 2 6 9

1 2 7 0

1 2 7 1

1 2 7 2

1 2 7 3

1 2 7 4

1 2 7 5

1 2 7 6

1 2 7 7

1 2 7 8

1 2 7 9

1 2 8 0

1 2 8 1


4 0

SE T M A N A : D el 28 de F eb r er al 4 de M ar ç 1 2 8 2

1 2 8 3

A questa setmana em fa mandra escriure. N o sé què em passa però em sembla que ja començo a estar 1 2 8 4

cansada de tot plegat. M i ra que el doctorat m 'agrada i si no fos perquè he de fer la tesi encara 1 2 8 5

m 'agradaria més, però aquest diari se'm fa molt pesat. B é, però l 'he de continuar si vull acabar-la. A 1 2 8 6

veure què en surt. 1 2 8 7

1 2 8 8

A quests dies han estat marcats per les orientacions dels assessors ex terns vers la metodologia que 1 2 8 9

estem util i tzant a l 'escola. D i ll uns ens va venir a v isitar el Sr. V all s i s'hi va estar tot el dia. D e 10.50h. 1 2 9 0

a 11.40h. va estar a la meva classe observant el que feia i com ho feia. D urant aquesta estona el que 1 2 9 1

hav íem de desenvolupar segons les instruccions escri tes de la Rosi , eren cinc acti v itats de la 1 2 9 2

metodologia: bits, rètols, passeig, psicomotrici tat i audició musical . Com es pot observar la Rosi 1 2 9 3

hav ia separat les activ i tats de bits i rètols i j o les vaig fer juntes, com sempre, en la mateixa passada. 1 2 9 4

L a psicomotrici tat la vam fer a la terrassa i el passeig per la classe. Ja li vaig expli car que aquest any 1 2 9 5

el passeig estava una m ica abandonat de la mà de D éu, ja que no tenia massa temps de fer-lo. 1 2 9 6

L ’ assessor va observar tota l 'estona i no va donar cap problema. V a fer pocs comentaris, però un 1 2 9 7

d'ell s va ser per afalagar-me, tot dient-me que els nens/es estaven molt estimulats, que els veia mol t 1 2 9 8

bé, que jo ho seguia fent molt bé, que ja el curs passat l 'hav ia al· lucinat mol t amb la màquina 1 2 9 9

d'escriure i que el meu trebal l amb nens/es de dos anys l 'hav ia anat expli cant arreu d'Espanya. Encara 1 3 0 0

no sé si creure-m 'ho ja que es mostra una m ica massa afalagador. 1 3 0 1

1 3 0 2

A la tarda, després de la jornada laboral l 'equip d'Educació Infantil ens vam quedar a una sessió 1 3 0 3

formativa sobre la metodologia. V a ser molt i nteressant perquè em vaig adonar d'alguna cosa que 1 3 0 4

estava fent malament. Per exemple, en l ’ acte de gatejar han d'anar m i rant ara una mà ara l 'alt ra a 1 3 0 5

mesura que van avançant. En la reptació el cap ha d'anar enganxat al braç que avança, i l 'ull m i rant a 1 3 0 6

la mà arronsada. En la passada de bi ts, rètols i repeticions l ingüístiques només s'ha de di r una 1 3 0 7

característi ca durant una quinzena i si aquell a categoria de bi ts s'ha de tornar a passar i verbal i tzar una 1 3 0 8

alt ra característica, el que no s'ha de fer és repeti r la que ja s’ hav ia passat. En tot cas, només es pot 1 3 0 9

anomenar durant el primer dia. El que si s'ha de canviar és el concepte inclusor, de cada magnitud se 1 3 1 0

n'ha de fer una de di ferent. V a ser una sessió força prof itosa. I lli gant-ho una m ica amb el meu futur, 1 3 1 1

el que m 'agradaria fer és això: anar per les escoles a assessorar sobre aquesta metodologia. 1 3 1 2

1 3 1 3

A n nex os

4 1

N o puc deixar de comentar un fet curiós i mol t representatiu que diu bastant de l 'escola i dels pares 1 3 1 4

que hi porten els seus f il ls/es. L ’ assessor a la nit va donar una conferència amb el títol L 'educació de 1 3 1 5

la voluntat tema al meu entendre horrorós, poc entenedor i fàcil d'avorri r. D e la meva classe N O hi va 1 3 1 6

anar cap pare ni cap mare. N ingú. D e la total i tat de les fam íli es del Parvulari hi van assisti r catorze 1 3 1 7

persones, que no fam íli es. Quines van ser les causes? N o les sé però cal fer una autoavaluació sobre si 1 3 1 8

el tema no els va cridar l 'atenció, si l 'hora era dolenta (20.30 h. nit ), si no se'n va fer massa 1 3 1 9

propaganda al començament del curs o és que el que succeeix realment és que passen de tot. 1 3 2 0

1 3 2 1

L ’ alt re dia la Rosi em va transmetre molt d’ alarm isme quan vaig di r a la sessió de formació amb 1 3 2 2

l ’ assessor ex tern que no tenia temps de dur a terme el passeig. T an preocupada va quedar que la dona 1 3 2 3

em va cridar per teni r una entrev ista amb m i i em va di r que si l 'única que f ins aleshores apli cava 1 3 2 4

correctament les noves activ itats a l 'escola ara l i fal lava, j a no sabia què fer ni què pensar. Que per 1 3 2 5

favor tornés a ser rigorosa amb el passeig i amb totes les acti v itats de la metodologia. Que gràcies a 1 3 2 6

que el curs passat ho hav ia estat força ara en podia recolli r els f ruits, que pensés el mateix pel curs 1 3 2 7

v inent. T enia raó, ho he de ser més. Però és que tinc uns alumnes que només demanen i demanen, 1 3 2 8

parlen i pregunten, volen saber més,... I jo per tantes coses no dono l ’ abast. És clar, alguna s'ha de 1 3 2 9

quedar per fer. Sobretot l ’ acti v i tat que s’ emporta més temps és el treball en full s ja que he d'estar 1 3 3 0

pendent d’ uns quants nens/es molt concrets/es tot v igil ant la posició del color a la mà, el que fan i 1 3 3 1

com ho fan. I és clar, com que el passeig el tinc posat a l ’ horari després del trebal l i de la passada de 1 3 3 2

bits, rètols i repeticions l ingüístiques, no em dóna temps de fer-lo mai . A més a més, si no puc fer 1 3 3 3

moltes vegades la passada pel mateix motiu i també és força important... 1 3 3 4

1 3 3 5

U na alt ra cosa de la qual em va parlar la Rosi va ser dels continguts del curs formatiu de 1 3 3 6

M atemàtiques a què estan assistint el la i l 'À ngels P· 5. Pel que em va expl i car està resultant força 1 3 3 7

interessant i em va avançar que la propera reunió de cicle la faríem sobre aquest tema. 1 3 3 8

1 3 3 9

L es interaccions a l 'estona de joc l l i ure amb vehicles i alt res joguines van ser les següents: la 1 3 4 0

D rustana, la Florencia i la M atrona R. juntes. L a Gum maberta i la Carlota plegades, igual que la 1 3 4 1

M atrona A . i l a M isericordia. Per alt ra banda, en N astál i co, en N abhuco i en Forti zanus, i a vegades 1 3 4 2

l 'A nsuro. L ’ A uremund, en M acre i en Remberto formen un grup i l ’ Eli sabet, la M arf i sa, en D av indo i 1 3 4 3

en Segisbert un al tre. D e tota manera aquestes interaccions no són massa constants en les nenes, van 1 3 4 4

variant a estones, a dies i a acti v itats. Per exemple, a l 'acti v i tat de construccio ns de plàstic i de fusta 1 3 4 5

les interaccions femenines van ser les següents: la Gum maberta i la Florencia per un costat, i per 1 3 4 6


4 2

l ’ alt re, la M atrona A ., la M atrona R., la M arf i sa, la Carlota, la D rustana i en D av indo. L 'Eli sabet 1 3 4 7

jugava tota sola. En canvi les mascul ines es van tornar a repeti r: per un costat, en Forti zanus, en 1 3 4 8

N abhuco i en N astál i co i per l ’ al tre, en M acre, l ’ A uremund i en Remberto. A lgunes estones els 1 3 4 9

membres d'aquests dos grups jugaven plegats menys en N astál ico que anava per lli ure. En una 1 3 5 0

d'aquestes interaccions em va fer molta gràcia el que va passar entre la M atrona A . i en Forti zanus. L a 1 3 5 1

M atrona A . sembla una mosca morta però segons qui té al davant pot mostrar-se força dèspota. L i va 1 3 5 2

prendre una joguina al Fortizanus i aquest es va posar a plorar però no va venir a di r-m 'ho. M entre 1 3 5 3

plorava, la M atrona A . el m i rava amb una cara de mala ll et increïble, cosa que sobtava perquè 1 3 5 4

generalment té una expressió molt dolça i mentre se'l m i rava li deia que no li voli a donar. En 1 3 5 5

Forti zanus es va conformar, en va agafar una al tra i s’ hi va posar a jugar. 1 3 5 6

1 3 5 7

D ivendres, la Gum maberta mentre jugava amb les construccions va fer un agrupament de triangles 1 3 5 8

que va posar en una safata de fusta. M e’ l va veni r a ensenyar tota orgull osa alhora que verbal i tzava el 1 3 5 9

nom de la f igura geomètrica. 1 3 6 0

1 3 6 1

D ill uns l ’ encarregada va ser la M isericordia que va escriure el seu nom a la pissarra perfectament. Els 1 3 6 2

alt res noms els va ll egi r tots. L a primera vegada va confondre A uremund per A nsuro i N abhuco per 1 3 6 3

N astál ico, però a la segona ho va l legi r perfectament. D imecres l 'encarregada va ser la Gum maberta. 1 3 6 4

H o va fer tot súper bé i no parlem d'escriure el seu nom, l 'escriu tota sola sense cap mena de pauta 1 3 6 5

meva. Ja estan posant les banderes al mapa i l 'encarregat és el que té la feina de posar i t reure-les cada 1 3 6 6

dia del mapa. D imarts, l 'A uremund va ser l 'encarregat i l i va costar reconèixer on hav ia de posar la 1 3 6 7

d'H olanda, l 'Eli sabet el va ajudar molt bé, també li va costar reconèixer el nom d'en M acre, cosa per 1 3 6 8

alt ra banda raríssima ja que són molt am ics. 1 3 6 9

1 3 7 0

L es passada de bits, rètols i repeticions l ingüístiques aquesta setmana han estat ràpides. D imecres ens 1 3 7 1

vam dedicar a passar els bits de l 'abecedari de ll etres m inúscules comparant cada bi t amb la peça de 1 3 7 2

fusta homòloga. Els va encantar: de cada l letra deien paraules di ferents, o bé que començava amb la 1 3 7 3

mateixa ll etra o bé paraules que la tenien en la seva escriptura. Per exemple, la r de Carlota i 1 3 7 4

Remberto, la d de D rustana i de Jordi (ho va di r la D rustana i em sembla que es deu referi r al Jordi 1 3 7 5

que ara v iu amb la seva mare), la n de D av indo, la p de papa, la q de queso (els vaig expli car que 1 3 7 6

això passava en castell à, no en català, ja que es deia formatge), etcètera. 1 3 7 7

1 3 7 8

A n nex os

4 3

En Remberto és boníssim ! D ij ous mentre passàvem els bi ts d’ Els Pr emis Nobel em va di r <<A quest 1 3 7 9

senyor del bigoti que es diu Paul Erli ch està a cal metge, en un quadre>>. V aig quedar tan al· lucinada 1 3 8 0

que de seguida vaig anar a preguntar a la seva mare si al lò era veritat. L a seva mare no ho sabia però 1 3 8 1

em va assegurar que ho esbrinaria. Segur que és realment com diu el nen. 1 3 8 2

1 3 8 3

A questa setmana he fet vuit passades de deu. N 'hav ia de fer deu, i no menys, però no he tornat a teni r 1 3 8 4

a temps. L es posicions en l 'espai han estat: sempre al davant en Segisbert i en N abhuco, gai rebé 1 3 8 5

sempre la Florencia i l 'Eli sabet, sempre al darrere l 'A nsuro i l a D rustana; i gai rebé sempre la 1 3 8 6

M isericordia. 1 3 8 7

1 3 8 8

D ij ous va ser el dia de l 'escriptura. L a Carlota va veni r i em va di r <<Jo sé fer el número vui t>>, la 1 3 8 9

vaig conv idar a fer-lo a la pissarra i el va dibuixar. A leshores tothom el vol ia fer: la D rustana, la 1 3 9 0

M isericordia, la Gum maberta, la M arf i sa, en D av indo, l ’ A nsuro, la Florencia i en Remberto el van fer 1 3 9 1

correctament però n'hi va haver alguns/es que feien dos conjunts amb intersecció. En Remberto va 1 3 9 2

dibuixar les ci rcumferències molt al lunyades i la Carlota l i va di r <<N o, aix í no. U na ci rcumferència 1 3 9 3

a dalt i una ci rcumferència a baix>>. A ix í mateix . L 'endemà divendres, la mateixa nena va portar un 1 3 9 4

paper de casa seva (adjunto model n.6) on hi hav ia escri ts els números 8, 7, 0, 1, 2 i l es ll etres i , a. Em 1 3 9 5

va anar dient què era cada graf i sme. Em va fer molta i l· lusió que m 'ho portés. 1 3 9 6

1 3 9 7

Com que hem començat una uni tat didàctica nova, Els vehicles, dimarts ens vam dedicar a buscar tota 1 3 9 8

mena de vehicles a les rev istes. Estic molt contenta perquè han assolit perfectament el concepte de 1 3 9 9

vehicle. Els que vam trobar ja els tenim enganxats en un mural a la pissarra. T ambé vam agafar tots 1 4 0 0

els vehicles que hav ien portat de casa i els vam anant classi f i cant per classes segons els rètols que 1 4 0 1

tenim , per exemple, cotxes, cam ions, motos, ambulàncies, hel i còpters, av ions, etcètera. T enim tot de 1 4 0 2

conjunts escampats per la classe juntament amb el rètol corresponent. 1 4 0 3

1 4 0 4

D imecres la Rosi em va ensenyar un ful l d'anecdotàri que l i hav ia env iat a la L ourdes, la tutora de 1 4 0 5

l ’ alt re classe de P· 3, la mare d'una nena que diu es A nia i és mol t espav il ada. N o me'l vaig poder 1 4 0 6

ll egi r perquè ens van interrompre i després ja no me'n vaig recordar. Però si que vaig pensar que la 1 4 0 7

L ourdes ni m 'ho hav ia anomenat. N o sé què l i passa a aquesta noia amb la metodologia però em fa 1 4 0 8

molts pocs comentaris. L a Rosi em va expli car que una al tra nena seva, la Clara, hav ia anat a un 1 4 0 9

concert amb els seus pares, ell s es pensaven que no aguantaria gai re, en canvi no només va aguantar 1 4 1 0

estoicament sinó que en sorti r va comentar als seus pares <<M 'agrada més V ivaldi que 1 4 1 1

4 4

T chaikovsky>>. Cal di r que la primera part del concert hav ia estat T chaikovsk y. U na al tra nena, la 1 4 1 2

Inerena, un dia també li va comentar a la seva iaia mentre escoltaven música clàssica per la ràdio que 1 4 1 3

el que tocava era B eethoven. L a iaia es va quedar garratibada. 1 4 1 4

1 4 1 5

Sóc un desastre, l 'últi m que m 'ha succeït ja és el colmo. L a M isericordia em va fer senti r ben 1 4 1 6

malament dimecres. A bans de fer la passada de bi ts, rètols i repeticions li ngüístiques em va di r <<Si 1 4 1 7

no regues la meva f lor es mori rà>>. T enia tota la raó. D es de que cinc o sis nens/es van portar les 1 4 1 8

plantes que tinc a la classe només les he regat un parel l de vegades. I això va ser durant el mes de 1 4 1 9

novembre o desembre. Que poc ecològica! Quina errada! Quan em van portar les plantes ja els vaig 1 4 2 0

di r que no tenia memòria (per no comentar-los-hi que ni a casa en tinc de cura) i que m ’ hav ien de 1 4 2 1

recordar que les regués. 1 4 2 2

1 4 2 3

A questa setmana la taula de psicomotricitat no ha estat diària, dimecres no la vam fer i di jous només 1 4 2 4

vam fer tres exercicis. Procuro segui r les indicacions de l ’ assessor, amb la qual cosa el fet de gatejar 1 4 2 5

encara l 'aconsegueixen fer més o menys bé, però l 'arrossegament per terra amb el cap enganxat al 1 4 2 6

braç els costa bastant. U n fet important és que en Forti zanus ha començat a creuar mol t 1 4 2 7

rudimentàriament, però ho ha fet. 1 4 2 8

1 4 2 9

D ij ous em vaig dedicar a avaluar el coneixement dels colors groc, vermel l , blau, verd i taronja. H o 1 4 3 0

vam fer de la m anera següent: primer els deia que em portessin un objecte de color verd, per exemple, 1 4 3 1

del tal ler i quan ja teníem els objectes dels colors demanats els preguntava de quin color era cada 1 4 3 2

cosa. T ots els nens/es van mostrar que els tenien assolit s, menys en Segisbert, en N astáli co, la 1 4 3 3

M arf i sa i en Forti zanus. En Segisbert ni coneix ni verbal it za els colors blau i verd, tampoc agafa un 1 4 3 4

objecte de color vermel l però si que el verbal i tza. En N astál i co coneix el color blau i el verd però no 1 4 3 5

verbal i tza els seus noms. L a M arf i sa coneix els colors vermell i blau però no els porta correctament ja 1 4 3 6

que en diu d'alt res en el seu l loc. En Forti zanus fa una cosa curiosíssima, porta objectes intercanviats 1 4 3 7

de color blau i verd, és a di r, si l i demano verd me'l porta de blau, i al revés; en canvi els verbalit za 1 4 3 8

correctament. 1 4 3 9

1 4 4 0

A quest cap de setmana també s'han emportat bi ts i rètols a casa. 1 4 4 1

1 4 4 2

A l 'acti v itat de R ít m ica només hi ha una peti ta anotació de di ll uns que diu que en Forti zanus i la 1 4 4 3

M arf i sa no van fer el cargol correctament. En acabar, quan els vaig a buscar a la classe de rítm ica els 1 4 4 4

A n nex os

4 5

veig manipular els rètols i bi ts de música. I la Rosi m 'ensenya com els nens/es els l legeixen. En canvi 1 4 4 5

no m 'apunta res. N o se'n deu enrecordar. 1 4 4 6

1 4 4 7

A la classe d ' A nglès continuen fent el passeig per la classe. L a teacher observa que l 'únic que no el 1 4 4 8

segueix és en N astáli co, en canv i l a resta segueix mol t bé, f ins i tot en D av indo, quan feia el 1 4 4 9

recorregut verbalit zava els objectes abans que els digués la teacher. Els ha introduït una nova paraula, 1 4 5 0

map. L a teacher observa una anècdota que diu que li sembla molt i nteressant i realment ho és: mentre 1 4 5 1

passava els bi ts d’ Els color s, l 'A uremund ha dit <<T eacher, en Remberto diu que aquest color és el 1 4 5 2

blau, i j o l i he dit que no, que és el blue>>. T ambé els va expli car un conte que feia dies que no 1 4 5 3

contava i en Remberto es va recordar d'un parell de paraules en anglès. V an acabar de pintar un cercle 1 4 5 4

de color verd i els va penjar al mural . L a teacher sembla contenta. 1 4 5 5

1 4 5 6

A l 'acti v itat de C astel là només tinc un dia apuntat, però deu n’ hi do quin dia! Força interessant! L a 1 4 5 7

Rosi va apli car coneixements que hav ien trebal lat en el curset de M atemàtiques a què va assisti r i del 1 4 5 8

que ja n'he fet esment en diaris anteriors. V a fer càlcul mental m it jançant dos problemes. L 'un deia 1 4 5 9

aix í: <<M amá te pone dos croquetas en el plato y tu le pides una más, ¿cuantas croquetas tendrás en 1 4 6 0

el plato?>>. Im mediatament la D rustana va contestar <<tres>> i en D av indo va di r <<A m i me pone 1 4 6 1

seis>>. L a Rosi va feli citar la D rustana i es va posar a parlar de les coses que la mama feia a casa. 1 4 6 2

L 'alt re problema deia aix í:<<L a srta.N úria te da un globo porque te has portado muy bien, la srta.Rosi 1 4 6 3

te da otro globo y la mamá te da otro globo. T ienes tres globos y v iene un am igui to tuyo y le regalas 1 4 6 4

un globo, ¿cuántos globos te quedarán?>>. L a Carlota li va respondre im mediatament <<dos>>. 1 4 6 5

1 4 6 6

1 4 6 7

1 4 6 8

1 4 6 9

1 4 7 0

1 4 7 1

1 4 7 2

1 4 7 3

1 4 7 4

1 4 7 5

1 4 7 6

1 4 7 7

4 6

SE T M A N A : D el 7 de M arç a l ' 11 de M arç 1 4 7 8

1 4 7 9

A questa setmana ha estat marcada per dos esdeveniments, l 'un molt i mportant per als nens/es i l 'alt re 1 4 8 0

potser no tant. El primer va ser que dimarts vam fer una excursió, vam anar a T orrell es de L lobregat a 1 4 8 1

veure la resta de nens/es del Parvulari que hi estaven de colònies. V a anar d'all ò més bé i ens ho vam 1 4 8 2

passar pipa. V a fer un dia ideal , potser massa calor i tot, el ll oc és ideal j a que vam poder veure uns 1 4 8 3

quants animals que normalment no tenim oportuni tat de veure, a més amés no va haver-hi 1 4 8 4

entrebancs..., què més es pot demanar? En N astál i co s'ho va passar pipa, estava en el seu món, va 1 4 8 5

gaudi r com mai . Quina ll àstima que no ho pugui fer més sovint! L 'únic nen que no va veni r va ser 1 4 8 6

l 'A uremund, segons la seva mare no va poder perquè hi hav ia una tia d'A lmeria i el vol ia veure. N o 1 4 8 7

m 'ho crec, penso que va ser una qüestió econòm ica ja que l 'excursió va sorti r mol t cara (10 ¼��SHUò 1 4 8 8

com que aquesta senyora és tan especial ... El segon esdeveniment ha succeït avui divendres. H a 1 4 8 9

v ingut a v isitar l ’ escola el senyor bisbe Joan Carreras. Com que per a la di recció del centre són tan 1 4 9 0

importants aquests tipus d'esdeveniments s'ha fet un muntatge important a tot el col· legi . D os nens/es 1 4 9 1

de cada classe del Parvulari l i han donat la benv inguda, mentre la resta juntament amb els de Primària 1 4 9 2

l 'esperaven al Pol isportiu. D urant la cerimònia els més petit s/es han passat una m ica del senyor bisbe, 1 4 9 3

això si s'han portat molt bé i han estat molt atents/es a les actuacions dels més grans. M i ra com seria 1 4 9 4

el muntatge i que ben preparat estava que el bisbe quan ja s'acom iadava ha fet esment de quant ens 1 4 9 5

hauria d’ haver costat a les docents preparar-li l a benv inguda. Fins i tot ell se n’ ha adonat. 1 4 9 6

1 4 9 7

D ill uns se'n van anar els nens/es de P· 4 i P· 5 de colònies i la Rosi va marxar amb ell s/es. A tres quarts 1 4 9 8

de dotze, hora que els que es queden a dinar van al menjador i els de casa se'n van amb la Rosi , la 1 4 9 9

Gum maberta em va preguntar amb mol ta lògica <<Qui ens obri rà la porta si l a Rosi ha anat a 1 5 0 0

acompanyar?>>, patia per veure com podia sorti r de l 'escola. El fet que la Rosi m arxés també va 1 5 0 1

comportar que les seves classes no es fessin. L a teacher va carregar amb els dos cursos de P· 3 (A i B ) 1 5 0 2

cada vegada que tocaven les especial itats que lal Rosi i mparteix , d'aquesta manera les tutores no 1 5 0 3

perdíem l 'hora ll iure ni s'hav ia de buscar substi tut/a. 1 5 0 4

1 5 0 5

D imecres i di jous la Gumm aberta va portar tot un segui t de rètols i bi ts preciosos que els hi hav ien 1 5 0 6

confegit a casa. El primer dia va di r que encara n'hi fal taven alguns i que l 'endemà me'ls portaria 1 5 0 7

perquè aquel l dia no se n’ hav ia enrecordat. D e tota manera em va l legi r els que portava escrit s en 1 5 0 8

ll etra de pal: Nur ia, M acre, M er cedes, Luis, Jesús, papa, yaya, M er i txell , Emi , Conchita. T ambé va 1 5 0 9

A n nex os

4 7

portar bi ts amb números (el més gran era el 50) i quasi totes les l letres de l 'abecedari amb majúscula i 1 5 1 0

m inúscula dins un mateix bi t. 1 5 1 1

1 5 1 2

D ill uns vam començar el trebal l de les tapes de l 'àlbum del segon trimestre. Els nens/es hav ien de 1 5 1 3

pintar un pastís, la mona de Pasqua; ho hav ien de real it zar d'una manera determ inada i tots/es ho van 1 5 1 4

fer molt bé. En Remberto va ser l 'únic que es va endarreri r una m ica. D ins del pastís hi hav ia unes 1 5 1 5

peti tes ci rcumferències al ineades d’ esquerra a dreta que hav ien de pintar de di ferent color; doncs, tot i 1 5 1 6

que no hi hav ia els dos forats al full per seguir-los com a pauta, tots els nens/es menys l a M arf i sa, van 1 5 1 7

començar a pintar-les per l 'esquerra. 1 5 1 8

1 5 1 9

D ij ous me les vaig teni r amb l 'Eli sabet per un treball . V an fer un dibuix di rigi t que gi rava entorn a 1 5 2 0

l 'excursió de dimarts. L 'Eli sabet junt amb en N astál i co va ser l 'única que no va segui r res del que 1 5 2 1

vaig anar dibuixant a la pissarra. Es va dedicar a fer ees majúscules. I és clar, el la es pensava que ho 1 5 2 2

hav ia fet molt bé, però m 'hi vaig enfadar perquè al lò no era el que li hav ia demanat. A la tarda ho vam 1 5 2 3

tornar a intentar, em vaig posar al seu costat i ho va fer perfectament. A questa nena a vegades mostra 1 5 2 4

falta de concentració cap a les expl icacions dels adults, però per al tra part és súper pesada quan vol 1 5 2 5

aconsegui r alguna cosa i no l i fas cas. Quan a l ’ hora de la sortida vaig expl icar a la seva mare el que 1 5 2 6

hav ia passat, em va di r que menys mal que m 'hav ia succeït aquest fet perquè amb la feinada que tenia 1 5 2 7

a casa amb la nena i j o sempre li deia que tot anava bé... I és veritat l 'Eli sabet és una nena obedient, 1 5 2 8

afectuosa, atenta, sociable,..., però té uns hàbi ts adqui rits d’ abans d’ entrar a l ’ escola que li van fer 1 5 2 9

molt de mal . Segurament a la l lar d’ infants on anava l i deixaven passar actuacions com la que em va 1 5 3 0

succei r amb el dibuix i no se li posava cap correctiu . 1 5 3 1

1 5 3 2

T inc uns quants comentaris de pares per expl i car. D ill uns la mare d'en D av indo va pujar f ins a la 1 5 3 3

classe a pagar-me l 'excursió. D 'entre al tres coses em va fer el següent comentari <<Estoy casada con 1 5 3 4

m i enem igo>> referint-se al seu mari t. V aig veure la cosa molt malament ja que mostrava una 1 5 3 5

tranqui l· litat peril losa. T ambé em va preguntar pel D av ind o, vol ia saber com estava. L i vaig di r que 1 5 3 6

molt bé, que m il lor que el primer trimestre. A leshores em va di r que al menys ja hav ia aconseguit que 1 5 3 7

des de feia una quinzena el seu pare no li comprès el regal diari , ja que supli a l 'atenció que li hav ia de 1 5 3 8

donar amb els regals. 1 5 3 9

1 5 4 0

U n alt re comentari gi ra entorn a la D rustana. L a mare em va expl icar que dimecres mentre anaven a 1 5 4 1

B arcelona amb cotxe va senti r com la nena estava taral· lejant la música de l 'audició musical que 1 5 4 2

4 8

escoltem de T chaikovsky. D iu que ho feia tan bé que la va reconèixer i que quan l i va preguntar de 1 5 4 3

qui era aquel la música tan bonica li va di r <<D e V ivaldi>>. A la mare li va estranyar que el que 1 5 4 4

sonava ho fos i li va refutar i , aleshores, la D rustana l i va di r <<D e Chopin>>, quan la mare també l i 1 5 4 5

va negar va respondre que <<D e M ozart>> i quan ja la mare li va refutar una al tra vegada i va afegi r 1 5 4 6

que no digués tantes bestieses la D rustana va citar <<D e T chaikovsk i>>. 1 5 4 7

1 5 4 8

L 'alt re comentari a fer és el de la mare de la Carlota. A hi r va descobri r que l a nena no només escriv ia 1 5 4 9

el seu nom sinó que, a més a més, feia el de la Gum maberta. Estava al· lucinada i que <<Chapeau>> 1 5 5 0

per m i . L i vaig contestar que el mèrit no era meu, que era de la seva f ill a i dels seus pares. I ara, 1 5 5 1

mentre escric aquest diari , penso a què és deguda aquesta falsa modèstia o mentida ja que la nena no 1 5 5 2

ho hauria aconsegui t sense el treball escolar, segur que amb el recolzament dels seus pares i d’ al tres 1 5 5 3

continguts escolars hauria aconsegui t al tres f i tes però la d’ escriure i l l egi r a aquesta edat no. L ’ esforç 1 5 5 4

personal de la nena també hi val molt íssim però, repeteixo, sense l ’ exposició a la nova metodologia i 1 5 5 5

al nostre treball no ho hauria aconseguit . Parlant d'escriure el nom, tant la Gum maberta com la 1 5 5 6

Carlota fan el seu nom perfecte també amb plastil ina. I no només el seu nom, l ’ alt re dia la 1 5 5 7

Gum maberta em va fer una H perfecte i em va di r <<És la hac, la muda, la d'H ospital (referint-se al 1 5 5 8

senyal de ci rculació)>>. 1 5 5 9

1 5 6 0

T ambé he de comentar un fet del que m 'esti c adonant en els últi ms mesos. L es meves companyes 1 5 6 1

cada vegada escol ten més el que dic i em vénen a demanar consel l o opinió vers assumptes diversos. 1 5 6 2

A ixò ho comento perquè des de sempre he estat un dels últi ms m icos entre els meus companys/es, tot 1 5 6 3

i que és veritat que arran de pertànyer al com itè d'empresa la cosa va variar, f ins al punt que 1 5 6 4

m 'atabalaven massa. Però el ti pus de consultes d’ ara i l a manera com es produeixen em fa pensar que 1 5 6 5

la gent ha canv iat una m ica el pensament de com em veien. A questa ref lex ió ve a conte perquè, tot i 1 5 6 6

que no saben que estic fent el doctorat, en els darrers dies dues companyes, una del Parvulari i l 'alt ra 1 5 6 7

de Primària, han vingut a preguntar-me com confegia la meva programació. L a del Parvulari perquè 1 5 6 8

va molt perduda ja que enguany està sola a P· 4 i no sap massa com manegar-s'ho. L a de Primària 1 5 6 9

perquè, segons va comentar, cap companya seva seguia una programació i el la hav ia anat fent coses 1 5 7 0

però no sabia si al lò era el que s'hav ia de fer. H o vam parlar i la veritat és que ho tenia força bé. I jo 1 5 7 1

em pregunto, com pot passar que en una escola com la nostra succeeix i que alguns/es docents no 1 5 7 2

segueix in una programació? H e de di r respecte a la de P· 3 que sempre l ’ hem confegi t conjuntament 1 5 7 3

amb la tutora paral· lela, només enguany cadascuna de nosalt res va bastant a la seva i hi ha poques 1 5 7 4

A n nex os

4 9

posades en comú. M és que res, n'estem dissenyant una segons el nou format de la L OGSE amb les 1 5 7 5

activ i tats de la metodologia incloses i esperem que el curs proper la puguem mill orar. 1 5 7 6

1 5 7 7

A questa setmana he fet un descobriment mol t im portant pel que fa a la real it zació de la meva tesi . H e 1 5 7 8

descobert un article a la rev ista Temps d'Educació que gi ra entorn a les tesis real i tzades en els darrers 1 5 7 9

deu anys a la Facultat de Ciències de l 'Educació. H e trobat coses que em seran molt útil s per anar-hi 1 5 8 0

trebal lant. T ambé m 'han env iat una informació de l 'Associación M undial d'Educadores Infanti les on 1 5 8 1

es convida a presentar una comunicació pel proper Congrés M undial a Sev i l la. H e de parlar amb la 1 5 8 2

D ra. M aia Pla d'aquest tema i , sobretot, de com es fa una comunicació. M 'agradaria env iar-ne una. 1 5 8 3

1 5 8 4

T inc una anotació en el que la posaré tal com està perquè m 'ha fet molta gràcia quan ara l 'he tornat a 1 5 8 5

veure. V aig escriure al full d’ observacions diàries que els meus alumnes eren l ’ hòstia! A ix í mateix . I 1 5 8 6

ho poso ara al diari perquè realment ho són, cada vegada que pleguem d'una activ i tat, sigui la que 1 5 8 7

sigui , els fa una pena terrible. D e veri tat! Es posen a exclamar <<O HH H H H >> amb una entonació de 1 5 8 8

pèrdua important. Per exemple, dij ous van fer una exclamació d’ aquest tipus en acabar les 1 5 8 9

agrupacions de f igures geomètriques: tr iangles, quadr ats, hexàgons, cercles i algun que alt re cub. 1 5 9 0

1 5 9 1

L es passades de bits, rètols i repeticions li ngüístiques han estat escasses aquests dies. N omés n’ he fet 1 5 9 2

quatre. Com es noten les activ itats didàctiques espontànies, no programades! L es posicions en l 'espai 1 5 9 3

durant les passades han estat les següents: sempre al davant la Gum maberta, quasi bé sempre la 1 5 9 4

M arf i sa, en N abhuco i en Segisbert i sempre al darrere la D rustana. Com es pot observar el darrere ha 1 5 9 5

estat poc concorregut ja que aquests dies m 'he dedicat a feli citar els que es posaven al davant: tant és 1 5 9 6

aix í que en N astáli co i l 'A nsuro s’ hi han posat alguna vegada. El comentari de l 'Eli sabet, dimecres, 1 5 9 7

em va semblar molt clari f i cador de perquè n’ hi ha que no s'hi posen mai al davant, va di r <<V ull anar 1 5 9 8

al davant de tot però no em deixen ll oc>> i és veritat ja que des d’ aleshores m 'hi vaig f i xar i és 1 5 9 9

realment aix í, els nens/es que seuen de seguida al davant no deixen que els que s’ endarrereixen una 1 6 0 0

m ica s'hi puguin posar. 1 6 0 1

1 6 0 2

D ij ous vaig preguntar als infants, no recordo a conte de què venia, en quin idioma parlaven a casa, en 1 6 0 3

castel là o en català i em van respondre: en català, la M isericordia, la Gum maberta, en Segisbert, en 1 6 0 4

D av indo, la Florencia, l ’ Eli sabet, la Carlota, l ’ A nsuro i en Forti zanus; en Remberto només el parla 1 6 0 5

amb la mama i l a D rustana primer em va di r que ell a parlava en anglès però quan vaig insisti r que no 1 6 0 6

podia ser va respondre que en català. En castell à: la M atrona R, la M atrona A , en N astáli co, la 1 6 0 7


5 0

M arf i sa, en N abhuco, en M acre, l ’ A uremund i en Fortizanus; en Remberto només el parla amb el 1 6 0 8

papa i amb el seu germà. Tot i el que els nens/es han assenyalat segur que a la M atrona R., a la 1 6 0 9

M arf i sa, a la M atrona A . i a l 'A uremund la seva mare els parla en català, en canvi si que crec recordar 1 6 1 0

que els pares els parlen en castel là i en el cas del M acre tinc comprovat que tant el pare com la mare l i 1 6 1 1

parlen en català. 1 6 1 2

1 6 1 3

En N abhuco di jous va ser l 'encarregat. Pobre N abhuco! Que ho passarà de malament aquest nen si no 1 6 1 4

canv ia! Es mostra força insegur i poc decidi t! Per posar un exemple, di l luns va ser el seu aniversari i 1 6 1 5

la seva mare va fer un pastís que va portar juntament amb una bossa de sugus per reparti r als 1 6 1 6

companys/es. A quest dia van arribar molt d'hora al matí i li van deixar tot l 'encàrrec a la Rosi . 1 6 1 7

A questa no és va recordar de di r-m 'ho i f ins que no va tornar la mare a la tarda no me'n vaig 1 6 1 8

assabentar de res. En N abhuco no va gosar di r-me’ n alguna cosa, això que vam comprovar que ho 1 6 1 9

sabia tot. Com a encarregat també li va passar una cosa una m ica rara: a l 'hora de reparti r els full s de 1 6 2 0

trebal l a la resta de companys/es n’ hi vaig anar donant de taules di ferents perquè no pogués endev inar 1 6 2 1

ni relacionar el nom del nen/a. D oncs bé, en va l legi r alguns que, moments després a l 'hora de posar 1 6 2 2

els blocs a les motx il les, no els sabia l legi r i alguns al tres que no sabia l legi r a l 'hora de reparti r els 1 6 2 3

full s a la tarda va ser capaç de fer-ho en els blocs. Per exemple, en cap de les dues si tuacions va saber 1 6 2 4

ll egi r els noms de la M atrona A ., en M acre, la M isericordia, l ’ A uremund i en N astál ico. En reparti r 1 6 2 5

els ful ls no va di r el de l ’ Eli sabet, ni el d’ en Forti zanus ni el de la Gum maberta, en canvi , a l 'hora de 1 6 2 6

posar els blocs no hi va teni r cap problema. Per alt ra banda, a l 'hora de posar els blocs no va saber 1 6 2 7

ll egi r Florencia o Segisbert i una estona abans, a l ’ hora de reparti r els full s els va l legi r perfectament. 1 6 2 8

D els al tres nens/es encarregats/es no tinc ni notes enregistrades ja que han desenvolupat perfectament 1 6 2 9

els seus càrrecs. 1 6 3 0

1 6 3 1

L a psicomotrici tat també ha estat poc nombrosa. N omés n'hem fet dos dies complerts i un al tre a 1 6 3 2

m itges. L 'única cosa a ressal tar és que en Segisbert ja cam ina amb patró creuat picant. 1 6 3 3

1 6 3 4

A l 'acti v itat d'A nglès aquesta setmana no tinc cap anotació Com he dit abans la teacher va teni r els 1 6 3 5

dos dies els dos grups de P· 3 junts i prou feina dev ia teni r com per recordar-se'n d'escriure alguna 1 6 3 6

cosa. 1 6 3 7

1 6 3 8

A C astell à com que la Rosi va estar fora, només hi ha un dia d'anotacions. Observa que els nens/es li 1 6 3 9

van demanar el conte de la Caper uci ta Roja. V an fer càlcul mental i sembla ser que en aquesta 1 6 4 0

A n nex os

5 1

activ i tat sempre contesten els mateixos alumnes: la Carlota, l ’ A nsuro, la Gum maberta, en Remberto, 1 6 4 1

en M acre i en D av indo. 1 6 4 2

1 6 4 3

T ambé a l ’ acti v i tat de R ít m ica només tinc una anotació pel mateix motiu. L a Rosi apunta que els 1 6 4 4

infants reconeixen pràcti cament tots els ritmes, que fan molt bé el cargol i que comencen a reconèixer 1 6 4 5

els bi ts de notes musicals del do al sol . 1 6 4 6

1 6 4 7

1 6 4 8

1 6 4 9

1 6 5 0

1 6 5 1

1 6 5 2

1 6 5 3

1 6 5 4

1 6 5 5

1 6 5 6

1 6 5 7

1 6 5 8

1 6 5 9

1 6 6 0

1 6 6 1

1 6 6 2

1 6 6 3

1 6 6 4

1 6 6 5

1 6 6 6

1 6 6 7

1 6 6 8

1 6 6 9

1 6 7 0

1 6 7 1

1 6 7 2

1 6 7 3

5 2

SE T M A N A : D el 14 de M ar ç al 18 de M ar ç 1 6 7 4

1 6 7 5

Ja en començo a estar tipa d'aquests diaris! Cada vegada tinc menys ganes de posar-m 'hi ! N o sé d’ on 1 6 7 6

trec la força que m 'hi empeny. D e veritat, hi ha setmanes que els deixaria sense fer, com per exemple, 1 6 7 7

aquesta. I pensar que tinc alt res coses que m 'agraden més i es queden per fer: preparar la 1 6 7 8

comunicació, alguns trebal l s dels crèdits del doctorat, deures d’ anglès, etcètera Però bé, deixem ja les 1 6 7 9

consideracions f il osòf iques i l es queixes plor amiques i comencem a trebal lar perquè... quan més av iat 1 6 8 0

comencem més av iat acabarem. 1 6 8 1

1 6 8 2

D ill uns al matí vaig faltar de l 'escola per motius personals i a la tarda vam començar a trebal lar el 1 6 8 3

regal del dia del pare. L 'hem estat confegint quasi tota la setmana ja que els nens/es hav ien de pintar-1 6 8 4

lo amb pintura. I com em sembla recordar que ja vaig comentar en el seu dia, si aquesta acti v i tat no es 1 6 8 5

fa conjuntament amb la paral· lela una de sola i sense ajut no es pot real i tzar. D oncs bé, l 'hem feta 1 6 8 6

plegades i ha anat molt bé. 1 6 8 7

1 6 8 8

D imarts vam anar de sortida didàctica a l 'estació de M ontgat a veure els trens i d'alt res vehicles. 1 6 8 9

M entre hi anàvem, en D av indo em va sorprendre molt perquè coneix ia moltes marques i models de 1 6 9 0

cotxes. Per exemple, va anomenar <<Ibiza, A udi , Opel Frontera 4x4, Opel K adett, M ercedes, 1 6 9 1

Cit roen>>. T ambé es van f i xar en les banderes que hi ha a La Caixa av isant dels canv is de moneda i 1 6 9 2

van anomenar les que sabien f ins aleshores <<Catalunya, Portugal , A lemanya>>. Quan vam arribar a 1 6 9 3

l 'escola van pintar un trebal l on hi hav ia dibuixat un tren. El van pintar molt bé menys en N astáli co 1 6 9 4

que va fer el que li va donar la gana i en Segisbert que va segui r un cert ordre però amb manca de 1 6 9 5

força muscular a la mà. En Remberto va ser l 'últi m en acabar. A la tarda quan recordàvem els 1 6 9 6

vehicles que hav ien v ist van di r entre tots << T res trens, una furgoneta, un Opel Frontera 4x4, un 1 6 9 7

V olksw agen Gol f , una moto V espa, una moto Suzuki , un Ibiza i un cam ió>>. L a srta. M ª À ngels de 1 6 9 8

Secundària que ens hav ia v ingut a v isitar, va quedar al· lucinada i encara hi va quedar més quan la 1 6 9 9

Gum maberta i la D rustana van escriure el seu nom a la pissarra totes soles, sense pautes ni 1 7 0 0

orientacions. 1 7 0 1

1 7 0 2

M entre feien el trebal l del tren vaig tornar a prendre nota dels nens/es que agafaven el color amb tres 1 7 0 3

dits i n’ hi ha uns quants: en Segisbert, la M isericordia, en N astáli co, la M atrona A . i l ’ A nsuro; també 1 7 0 4

l 'agafen amb tres dits i , a més a més amb l 'esquerra l 'A uremund, la Gum maberta i l a Florencia, i en 1 7 0 5

Forti zanus l 'agafa amb l 'esquerra però fa la pinça correctament. 1 7 0 6

A n nex os

5 3

1 7 0 7

D imecres al matí la mare d'en Segisbert em va fer passar una mala estona. Em va di r que el dia abans 1 7 0 8

jo l i hav ia escri t al bloc d'incidències diàries que li hav ia donat al nen el medicament a la seva hora i 1 7 0 9

en canv i el medicament era a la motx il la. Em voli a mori r perquè no recordava el que hav ia passat. 1 7 1 0

Em vaig disculpar moltíssim però D éu meu quina cagada. D esprés fent memòria vaig recordar que a 1 7 1 1

l 'hora que l i dono normalment estava fent part de la feina de la Rosi j a que aquesta estava malal ta i a 1 7 1 2

la tarda quan me’ n vaig adonar vaig escriure al bloc que ja li hav ia donat pensant que de seguida l i 1 7 1 3

donaria i alguna cosa em va distreure perquè em va passar per alt . 1 7 1 4

1 7 1 5

D imecres també em vaig adonar que aquest mes encara no hav ia canv iat ni posat al corrent la 1 7 1 6

consigna i l a temporal i tzació de la unitat didàctica. Em va saber greu perquè això vol di r que ja 1 7 1 7

començo a estar saturada i em comencen a passar coses per alt . Per sort els nens/es sempre donen 1 7 1 8

alegries: la Gum maberta em va portar un ful l (adjunto model n.7) on hav ia escri t uns quants números: 1 7 1 9

0, 4, 8, 7. Perfectes! T ambé va dur una etiqueta de roba on surten unes quantes banderes en color i me 1 7 2 0

les va di r totes menys la de M èx ic (que no hi és a la categoria dels bits de les banderes que hem 1 7 2 1

passat). A vui divendres, en Segisbert també m 'ha portat una al tra etiqueta com la de la Gum maberta, 1 7 2 2

a més a més, acompanyada d'un comentari escri t de la seva mare a la l l i breta on deia que en Segisbert 1 7 2 3

els hav ia dit les banderes d'Espanya, Por tugal , Fr ança i Estats U nits d'Amèr ica, i que els hav ia fet 1 7 2 4

molta gràcia. 1 7 2 5

1 7 2 6

D imecres a la tarda vam teni r una reunió de cicle per parlar sobre un tema monogràf ic: les 1 7 2 7

M atemàtiques segons el que van aprendre l ’ À ngels i a la Rosi en el curset de formació a què van 1 7 2 8

assisti r. V a ser una sessió força prof i tosa, sobretot per adonar-me que d’ aquest tema en sé ben poc. 1 7 2 9

M oltes de les activ itats que van proposar ja les fem normalment a la classe però el que desconec, per 1 7 3 0

exemple, és el seu nom conceptual o el que ajuden a desenvolupar en els nens/es quan s’ apl iquen a 1 7 3 1

l ’ aula (encara que aquest úl tim aspecte no va quedar massa clar). 1 7 3 2

1 7 3 3

D imecres, dij ous i divendres vam fer la psicomotrici tat. L a nova manera de reptar els costa molt . Per 1 7 3 4

fer la tombarell a només necessi ten ajut la D rustana i en M acre, la resta de nens/es la fan sols/es. 1 7 3 5

L 'Eli sabet ja cam ina amb patró creuat picant. 1 7 3 6

1 7 3 7

D urant la passada de bi ts, rètols i repeticions l ingüístiques dimecres la Carlota em va al· lucinar: com 1 7 3 8

que ara estem fent repàs de les categories passades durant aquest segon trimestre, quan vam passar la 1 7 3 9

5 4

categoria de bits de l 'Obr a Ar qui tectònica va exclamar <<Jo he v ist la casa B atl ló i l a casa A tmetl ler 1 7 4 0

a B arcelona amb el papa i l a mama>>, l 'A nsuro va afegi r <<Jo també però només amb el meu 1 7 4 1

papa>>, aleshores la D rustana va di r <<Jo vaig estar al Palau Sant Jordi per veure la Bel la i la 1 7 4 2

Bèstia>>. L es posicions en l 'espai han estat les següents: sempre al davant la Gum maberta i l a 1 7 4 3

Florencia, quasi bé sempre en N abhuco, sempre al darrere la D rustana, la M isericordia i en N astáli co 1 7 4 4

i quasi bé sempre l 'A nsuro. A quests dies només he fet quatre passades. Quin desastre! Entre la sortida 1 7 4 5

didàctica, l ’ absència d'un dia, la reunió de cicle i el trebal l del pare no he pogut fer el que cal ia. 1 7 4 6

1 7 4 7

D ij ous van continuar el treball de les tapes de l ’ àlbum. V an enganxar paper de xarol marró amb cola 1 7 4 8

a un ou de Pasqua. L a Carlota era l 'encarregada i vaig fer la prova de donar-l i els ful ls amb els noms 1 7 4 9

dels nens/es escrit s amb la meva l letra de veri tat, és a di r, manuscri ta lli gada però poc clara. N o va 1 7 5 0

cometre cap error, f ins i tot, amb els noms de les M atrones, que en anar acompanyats de només la 1 7 5 1

primera ll etra del cognom podria portar a confusió, ho va fer perfecte. T ambé, el mateix dia, aquesta 1 7 5 2

nena em va portar un full on hav ia escrit amb ll etra l l i gada tot un seguit de noms (adjunto model n.8) 1 7 5 3

que em va l legi r: C ar lota, G um m aber ta, D r ustana, D av indo i M ar f isa. O leeeeeeeeeeeeé! 1 7 5 4

1 7 5 5

A l 'acti v itat d'A nglès la teacher observa que dimecres quan va preguntar quin dia era la Gum maberta 1 7 5 6

li va di r <<w ednesday>> i que la va fel i ci tar. El mateix l i va passar amb en D av indo divendres, va di r 1 7 5 7

<<Friday>>, la va deixar molt sorpresa i a l 'hora m olt contenta. L a teacher ref lex iona que ja 1 7 5 8

comencen a entendre el que els pregunta. V a passar els bits dels números i comenta una cosa mol t 1 7 5 9

interessant: que els nens/es no acaben de relacionar el nom amb el número i que els crida molt 1 7 6 0

l 'atenció el número 17 (seventeen). Quan va passar els bi ts del cos en Remberto en veure el peu li va 1 7 6 1

di r <<T eacher L ídia, això és foot>> i en M acre quan va veure el color blau li va di r <<M i ra, és el 1 7 6 2

blue>>. El passeig va anar molt bé. 1 7 6 3

1 7 6 4

D e l 'acti v itat de C astel là no tinc cap observació anotada i de la classe de R ít m ica només en tinc un 1 7 6 5

dia. L a Rosi diu que en Segisbert fa molt bé el cargol i que l 'Eli sabet encara no. Quan els he anat a 1 7 6 6

buscar a la classe de Rítm ica la Rosi m 'ha comentat que els nens/es li han fet una broma: estaven fent 1 7 6 7

el tren per parel les i quan el piano ha sonat canv i ningú s'ha mogut, encara que tots/es sabien que ho 1 7 6 8

hav ien de fer i quan la Rosi els ha preguntat si no ho sentien li han di t que era una broma i s'han 1 7 6 9

canv iat. Expl ico la broma perquè m 'ha fet molta gràcia i és que quasi bé cada dia jo els n'hi faig 1 7 7 0

alguna, de broma. M ’ ha sorprès que aquest fet la Rosi no l ’ hagi apuntat al full d'observacions. 1 7 7 1

1 7 7 2

A n nex os

5 5


1 7 7 4

A questa setmana ha estat grandiosa: l 'últi ma del segon trimestre, la propera ja seran les vacances de 1 7 7 5

Setmana Santa. Súper bé!! ! ! ! Els dies m 'han passat volant, no només degut a que estàvem a la recta 1 7 7 6

f inal del tr imestre sinó que hi ha inf luït el fet que dimarts la Rosi agafés la baixa per una lumbàlgia 1 7 7 7

molt forta. I no pel fet en si mateix sinó que mentrestant ens hem hagut de relacionar una m ica més 1 7 7 8

del que és habi tual am b la sots-di rectora, la srta. Patro. H an succeït alguns fets més o menys diverti ts 1 7 7 9

que no val la pena esmentar i que han ajudat a sorti r de la rutina de cada setmana. 1 7 8 0

1 7 8 1

H em fet la psicomotrici tat cada dia menys divendres i d'aquests quatre dies, tres, l 'hem desenvolupat 1 7 8 2

a la terrassa. H a anat perfecte! 1 7 8 3

1 7 8 4

T inc un comentari a fer de la mare d'en Remberto que no és aïll at, sinó que me l ’ ha fet alt res vegades. 1 7 8 5

Em va di r <<Escolta! En Remberto em sembla que no gatejarà mai més ja que totes les sabates se l i 1 7 8 6

trenquen. N o guanyo per sabates, són un parel l cada mes>>. L i vaig contestar que dubtava que el 1 7 8 7

problema fos el fet de gatejar ja que cada dia, excepte algun, ho fèiem a la classe; que jo creia que era 1 7 8 8

degut al j oc br ut que té a la terrassa perquè l ’ exercici de gatejar, al cap i a la f i , només té una durada 1 7 8 9

diària d’ un m inut, si hi arriba. El nen segueix fent la psicomotrici tat com cada dia. 1 7 9 0

1 7 9 1

D ill uns durant la passada de bits, rètols i repeticions l ingüístiques els vaig passar l 'abecedari de ll etres 1 7 9 2

m inúscules però verbal i tzant només el so i no el nom de la l letra. Era curiós comprovar com els 1 7 9 3

nens/es deien paraules on realment sonava el so que fèiem . Per exemple, en Remberto amb el so c va 1 7 9 4

di r <<M acre>>, l 'A nsuro am b el so f va di r <<fum >> i amb el j va di r <<jo>> i , la M arf i sa amb el sò 1 7 9 5

l va di r <<L oli >> . D imarts, just abans de començar a passar els bi ts de l 'Obr a Ar qui tectònica, la 1 7 9 6

Carlota em va di r <<Senyoreta, jo sé di r tota sola els bits de l 'Obr a Ar qui tectònica>>. Em va deixar 1 7 9 7

tan al· lucinada que li vaig deixar di r. I tant que se'l s sabia! T ots! H o va fer perfecte! A leshores, la 1 7 9 8

Gum maberta la va im i tar i va voler di r l ’ Obr a Pictòr ica de Tolousse-Lautrec. T ambé ho va fer 1 7 9 9

perfecte! 1 8 0 0

1 8 0 1

A questa setmana he fet set passades de les deu que hav ia d'haver real it zat. N o està gens malament! 1 8 0 2

L es posicions en l 'espai han estat: sempre al davant la Gum maberta i la Carlota; quasi bé sempre al 1 8 0 3

davant l 'Eli sabet, en Segisbert i la Florencia; sempre al darrere la M isericordia i quasi bé sempre la 1 8 0 4

5 6

D rustana. Com a nota curiosa cal destacar que en N astáli co ha estat per primera vegada al davant en 1 8 0 5

dues ocasions i l 'A nsuro una. Els vaig feli citar mol tíssim . 1 8 0 6

1 8 0 7

D ill uns vaig parlar amb la L aia (psicòloga del Parvulari ) dels resul tats de les proves de laterali tat que 1 8 0 8

juntament amb les meves va passar a uns quants nens/es de la classe. Em va comentar el següent: 1 8 0 9

1 8 1 0

GU M M A B ERT A : tant l 'ull com la mà esquerra són dom inants, per tant 1 8 1 1

conservem la mà esquerra per escriure. L a lateralit at està molt 1 8 1 2

consol idada. 1 8 1 3

FL OREN CIA : l 'ull i el peu dret són els dom inants; en canvi , la mà 1 8 1 4

esquerra és la que més uti lit za. A consel la trebal lar i estimular l ’ ús de la mà 1 8 1 5

dreta. 1 8 1 6

D A V IN D O: té com a ull dom inant el dret, ni l a mà ni el peu estan def init s. 1 8 1 7

Potser hi ha un cert dom ini de la mà esquerra, no ho pot assegurar. 1 8 1 8

A consel la treball ar i estimular l ’ ús de la mà dreta. 1 8 1 9

FORT IZ A N U S - A U REM U N D : no estan gens def ini ts, ni els ull s, ni els 1 8 2 0

peus, ni les mans. A consel la deixar-los anar al seu ai re com f ins ara, a 1 8 2 1

veure què passa. 1 8 2 2

1 8 2 3

D ill uns vam parlar del que hav ien fet el cap de setmana. En Segisbert i l a M arf i sa van ser els únics 1 8 2 4

que van contestar que no ho sabien. L a resta per ser tan peti ts/es tenen una orientació dels temps 1 8 2 5

bestial . L a M atrona A ., la Carlota i l a D rustana van anar a un restaurant a dinar. Fins i tot la Carlota 1 8 2 6

em va di r tex tualment <<H e anat a un restaurant amb el papa i la mama i he menjat pol lastre rosti t 1 8 2 7

amb patates f regides>> T om aaaaaaaaaaaaa! ! !!! ! !! ! ! L a Gum maberta va anar al càmping, en D av indo 1 8 2 8

a la piscina, en Remberto <>, en Forti zanus 1 8 2 9

<<A L leida>>, l 'A uremund <<A veure la pel· lícula de la Bel la i la Bèstia>>, la M atrona R. a 1 8 3 0

Caldetes, l 'A nsuro a la platja i la M isericordia <<A dinar a casa la iaia T eresa i a la tarda a veure un 1 8 3 1

gos>>. T ant la Florencia com en N abhuco van estar a casa. En N astáli co em va di r que també hav ia 1 8 3 2

anat a un restaurant i va ser a l 'únic que no em vaig creure. A la resta si que me'ls vaig creure i , a la 1 8 3 3

tarda, m ’ ho van acabar de veri f i car alguns pares. 1 8 3 4

1 8 3 5

D imarts l 'A uremund em va portar una etiqueta de roba amb di ferents banderes. Quan li vaig 1 8 3 6

preguntar quines eren em va di r <<Espanya, F r ança, Por tugal , Estats U nits d’ Amèr ica, Gr ècia>> 1 8 3 7

A n nex os

5 7

(N o va saber la de M èxic). M entre l 'A uremund feia aquesta feina la M arf i sa va di r <<Catalunya no és 1 8 3 8

d'Europa>> i de seguida la Gum maberta l i va contestar que sí i mol ts al tres també li deien que sí. En 1 8 3 9

veure que la M arf i sa insistia, la Gum maberta va di r <>. 1 8 4 1

1 8 4 2

El mateix dia van copiar el seu nom en un full . En vaig fer fotocòpies i les adjunto. T ots/es ho van fer 1 8 4 3

sense cap pauta i molt bé, menys en N astáli co, en Segisbert, la M atrona A i en N abhuco En 1 8 4 4

Forti zanus i l 'Eli sabet fan com si el copiessin però tota semblança amb la real i tat és pura 1 8 4 5

coincidència. A bans de començar a fer el treball , els vaig fer escriure el seu nom a la pissarra sense 1 8 4 6

cap tipus de pauta. T otalment l l i ure. Els va costar una m ica a l 'A uremund, a la M atrona R i al 1 8 4 7

Remberto que van necessi tar que jo els digués alguna l letra i la Florencia el va escriure al revés. Quan 1 8 4 8

van acabar, els vaig deixar fer un dibuix ll iure. V an resultar uns dibuixos molt madurs amb f igures 1 8 4 9

humanes ben def inides i pintades. L es úniques excepcions van ser en Segisbert i en N astál ico, amb 1 8 5 0

gargots i ratl les im madures. L 'Eli sabet encara no sé quin tipus de dibuix fa. 1 8 5 1

1 8 5 2

L a Carlota va ser protagonista d'un alt re fet important: dimecres em va portar un full etó de 1 8 5 3

propaganda de La Caixa on hi hav ia una fotograf ia de Ludwing van Beethoven i publ ici tat d'uns 1 8 5 4

concerts, l i vaig preguntar qui era aquell senyor i em van contestar el la i en Remberto alhora i 1 8 5 5

respectivament <<V an B eethoven>> i <>. Ell a va afegi r que també l 'hav ia v ist a la 1 8 5 6

telev isió en un anunci . M eravel lós! 1 8 5 7

1 8 5 8

D ij ous vam fer un trebal l matemàtic de continuar una sèrie amb cercles grocs i taronges. Els vaig fer 1 8 5 9

l 'expli cació a la pissarra i la sèrie sencera. D esprés, per primera vegada, els vaig di r que la fessin 1 8 6 0

tots/es sols/es al ful l sense cap més orientació ni ajut. H o van fer molt bé menys en Segisbert, la 1 8 6 1

M atrona R. i l 'Eli sabet. T ant la M atrona R. com en Segisbert el van tornar a repeti r amb el meu ajut i 1 8 6 2

aleshores va anar bé. L 'Eli sabet fa una m ica el que vol o el que creu que ha entès. L a M arf i sa, en 1 8 6 3

D av indo i la Gum maberta van fer la sèrie perfectament però hi van afegi r un gomet de més. M entre 1 8 6 4

feien el treball l a D rustana i en D av indo li deien a la M atrona R. que ho feia malament i li expli caven 1 8 6 5

com ho hav ia de fer. 1 8 6 6

1 8 6 7

D imarts a la tarda ens vam posar a confegi r paraules amb el material de ll etres enl laçades de fusta. L a 1 8 6 8

Florencia va confegi r papa, m am a i avi tota sola i mol t bé. T ant la M arf i sa com en D av indo també 1 8 6 9

van confeccionar les mateixes paraules perfectament i quan en D av indo estava l li gant l ’ últi ma va di r 1 8 7 0

5 8

<<L a bé baixa>>. L a Carlota, com que aquestes paraules ja les hav ia confegit , es va dedicar a ger m à. 1 8 7 1

V a ser molt bo perquè després de posar la g va començar a buscar la e i com que no la trobava em va 1 8 7 2

di r <<N o trobo la e>>, realment el que passava és que jo no n’ hav ia posat. Quan la va teni r va 1 8 7 3

confegi r la paraula perfectament. L a Gum maberta va fer el mateix que la Carlota. A bans de ll egi r-li el 1 8 7 4

que deia el rètol , la nena va di r <<D iu germà i és la meva l letra, la g>>. M entre confeccionava va 1 8 7 5

anar comentant <<N o veig la r >> o <<Estic buscant la e>>. H o va fer perfecte! Quan va acabar em 1 8 7 6

va demanar per fer-ne una alt ra. L i vaig donar la paraula àvia i l i va costar bastant més de confegi r 1 8 7 7

que l 'anterior però la va aconsegui r de fer tota sola. 1 8 7 8

1 8 7 9

A les tardes mentre fan plasti li na, tenen unes converses entre ell s/es al· lucinants, que em fan mori r de 1 8 8 0

riure. Es passen l 'estona modelant coses concretes: l letres majúscules i m inúscules, números, f igures 1 8 8 1

geomètriques... I parlant d’ aquestes, tant la Carlota com la Gum maberta em van deixar bocabadada 1 8 8 2

divendres: la primera em va venir a buscar i em va di r <<M i ra, he fet un rectangle>>, abans de 1 8 8 3

feli ci tar-la l i vaig preguntar <<Per què és un rectangle?>> L a pregunta venia a conte del que els hi 1 8 8 4

hav ia expl icat uns dies enrere, a saber, la di ferència entre quadr at i rectangle. I em va contestar 1 8 8 5

<<Perquè dos curts (assenyalant els costats més curts) i dos ll args (assenyalant els més ll args)>>. L a 1 8 8 6

Gum maberta va fer el mateix i en fer-li la mateixa pregunta em va di r tot assenyalant cada costat 1 8 8 7

<<T é un curt i un curt, i un l larg i un ll arg>>. Genial ! ! !! ! !!! L a M arf i sa també va fer un rectangle de 1 8 8 8

plastil ina. 1 8 8 9

1 8 9 0

L a M atrona R. divendres em va portar un ful l petit (adjunto model n.9) de casa seva on hi ha escri tes 1 8 9 1

ll etres en majúscula amb una màquina d'escriure. Em va agradar molt . 1 8 9 2

1 8 9 3

D ivendres la L aia (psicòloga) va veni r a substi tui r la Rosi . L i vaig deixar preparat un treball on els 1 8 9 4

nens/es hav ien de pintar un ou de Pasqua. T ots/es van fer, més o menys, el que van poder i voler. I dic 1 8 9 5

voler perquè tant en Remberto com la D rustana, quan només hav ien pintat quatre ratl les, l i van di r a 1 8 9 6

la L aia que no vol ien pintar més, que estaven cansats. Quina cara més dura que tenen i com proven 1 8 9 7

els adul ts que no coneixen tant! A la tarda els hi vaig fer acabar i cap problema. 1 8 9 8

1 8 9 9

D e les al tres activ i tats, R ít m ica, A nglès i C astell à, poca cosa es pot di r aquesta setmana. L a teacher 1 9 0 0

no ha escri t cap dia, suposo que amb la feinada d’ agafar les dues classes a l ’ hora ni se n’ haurà 1 9 0 1

enrecordat. L a Rosi en posar-se malalta tampoc ha pogut escriure res l levat d'un dia, dil luns, que va 1 9 0 2

fer la R ít m ica i va escriure que ha començat un joc rítm ic nou, on s'han de posar tres infants dins 1 9 0 3

A n nex os

5 9

d’ un cèrcol i a la paraula cambio han de passar del darrere cap al davant. L a Rosi diu que la tendència 1 9 0 4

de les criatures és posar-se al m ig. T ambé van fer sol feig escriv int els sons a la pissarra. 1 9 0 5

1 9 0 6

1 9 0 7

1 9 0 8

1 9 0 9

1 9 1 0

1 9 1 1

1 9 1 2

1 9 1 3

1 9 1 4

1 9 1 5

1 9 1 6

1 9 1 7

1 9 1 8

1 9 1 9

1 9 2 0

1 9 2 1

1 9 2 2

1 9 2 3

1 9 2 4

1 9 2 5

1 9 2 6

1 9 2 7

1 9 2 8

1 9 2 9

1 9 3 0

1 9 3 1

1 9 3 2

1 9 3 3

1 9 3 4

1 9 3 5

1 9 3 6


6 0

1 9 3 7

Tesi doctoral: Programa d’Estimulació Primerenca

I I

Annexos

I I I

2. – DIARIS DEL SEGON TRIMESTRE DE P· 2.

CURS 1992/93

A n nex os

1

SE T M A N A : D e l ’ 11 de G ener al 15 de G ener de 1993 1

2

És la primera setmana després de les vacances de N adal . M 'hagués quedat uns quants dies més a casa 3

amb molt de gust. N o tenia ganes de tornar a treball ar per primera vegada a la meva v ida. O m 'esti c 4

fent vell a o vaig tan saturada que necessi tava uns quants dies més per a descansar. L a reali tat és que 5

el primer dia, en entrar a la classe m 'ha passat de seguida la mandra, a la força amb aquests nens/es 6

tan petit s/es. Si tu no estàs motivada i no motives i anim es els alumnes, no hi ha rés que rutll i , 7

començant per l 'arribada a l 'escola després d’ un període de vacances relati vament ll arg. Els primers 8

dies han plorat l 'A uremund, la Carlota, en M acre L . i en M acre C. A aquestes adaptacions s’ ha 9

d'afegi r la d'una nena nova, la M atrona A ., que ha plorat cada dia. I per acabar-ho d’ arreglar només 1 0

v indrà al matí durant aquest mes i a parti r de febrer, tot el dia. 1 1

1 2

D ivendres va passar un fet que vull esmentar perquè no és massa corrent que jo actuï d'aquesta 1 3

manera, però de ben segur que ho vaig fer perquè estava més que saturada. A bans però, expl icaré que 1 4

dij ous vam teni r una reunió de cicle per preparar els informes quatrimestrals, i mentre estàvem 1 5

reunides, no sé com, vam acabar parlant d'en M acre L . V aig comentar a les meves companyes els 1 6

espectacles que muntaven mare i f ill a les nou de cada matí, com a autèntics culebr ots els vaig 1 7

def ini r: el nen aferrat al coll de la mare l i diu tot cridant i plorant <<t'estimoooo>> i aquesta l i 1 8

contesta cada vegada <<jo també t'estimo>> i aix í una vegada darrera l ’ al tra, s'hi podrien passar 1 9

hores. Fins que del icadament li agafo el nen i l 'i ntento distreure amb alguna cosa, aleshores la mare 2 0

se’ n va. D oncs bé, divendres al matí només començar el ritual vaig agafar el nen a la mare amb 2 1

rotundi tat, molt seriosa i amb un to de veu molt sec vaig di r al nen <<M acre L . ja n'hi ha prou, call a 2 2

ara mateix>>, el nen va deixar de marranejar (cridava i plorava sense ni una ll àgrima) 2 3

instantàniament. L a mare va agafar el por tante i se’ n va anar. L a meva companya L ourdes que hav ia 2 4

presenciat tot l 'affai r e em va comentar que al m igdia en entrar a l ’ escola també succeïa el mateix . A 2 5

la tarda quan la mare va veni r a buscar el nen li vaig donar les gràcies pel seu recolzament ja que no 2 6

hav ia interv ingut en favor del seu f ill . L i vaig comentar que durant el primer trimestre ho hav ia deixat 2 7

passar perquè s’ hav ia produït esporàdicament però des de que havíem tornat a començar portàvem 2 8

tota la setmana amb la mateixa cançó i d'aquesta manera no estàvem ajudant el nen a fer l ’ adaptació. 2 9

H o va entendre perfectament tot i que em sembla, però, que es tornarà a repeti r ja que em va 3 0

comentar que els ha acostumat a acom iadar-se sempre tot dient-se <<T 'estimo>>, encara que sigui 3 1

per anar a comprar el pa. Ja veurem. 3 2

3 3

2

Els tres primers dies vam deixar als alumnes que portessin joguines dels Reis i gai rebé tota la 3 4

programació va gi rar entorn aquest tema. Em va fer molta gràcia quan parlant del què els hav ien 3 5

portat en D av indo va di r entre d'alt res coses, rètols i números i l a Gum maberta també va di r números. 3 6

N o sé si és veri tat, a veure si me’ n recordo de comprovar-ho. 3 7

3 8

N omés hem fet tres dies de psicomotricitat, en què la M atrona A no hi ha participat gens; no em 3 9

preocupa, ja ho farà.. 4 0

4 1

H e distribuït els l locs a les taules per primera vegada aquest curs ja que f ins ara seien on voli en, però 4 2

ja començava a ser compl icat perquè hi hav ia uns quants nens i nenes que es baral laven per seure 4 3

junts. Ja veurem quant de temps necessi ten per acostumar-se a les noves ubicacions. 4 4

4 5

L a Gum maberta i en D av indo han estat els dos únics encarregats que han trobat el seu nom en els 4 6

rètols i han fet bé l ’ encàrrec de m i rar el temps que feia. En canv i , han mostrat di f i cul tats en M acre L ., 4 7

la M isericordia i la M arf i sa. A questa últi ma només ha di t dos dels noms dels seus companys/es, no sé 4 8

si és perquè no en coneix més, això ho dic perquè dimarts em va sorprendre mol t; a la pissarra s’ hi 4 9

'hav ia quedat penjat un treball d'abans de les vacances on hi hav ia representada una nena, de la 5 0

dibuixant L ola A nglada, que en el seu dia els infants van pintar. Quan l 'anava a treure se’ m va ocórrer 5 1

preguntar <<D e qui és aquest dibuix?>> i la M arf i sa va contestar <<D e la L ola A nglada>>. 5 2

Sorprenent, oi?. 5 3

5 4

D imecres vaig encarregar a l 'A nsuro i l a D rustana que anessin al Parvulari , a l ’ aula de la srta. À ngels. 5 5

A questa em va comentar més tard que ho hav ien fet correctament. H o comento perquè per un nen/a 5 6

de P· 2 anar al Parvulari i trobar la classe de P· 5 B , de l 'À ngels, és bastant compl icat. Per aquest motiu 5 7

penso que el passeig al Parvulari ja comença a donar els seus f ruits. 5 8

5 9

A questa setmana m 'he apuntat vui t interrupcions de companys/es . N o les he tal lades. 6 0

6 1

N omés he dut a terme l 'activ itat de la passada de bi ts, rètols i repeticions l ingüístiques algun dia i 6 2

durant el seu desenvolupament han succeït dos fets que cal esmentar. D ill uns vaig començar el conte 6 3

de Les set cabretes i el l lop i en D av indo es va cansar i va començar a molestar. Em va estranyar 6 4

perquè precisament aquest conte sempre els agrada molt i , a més a més, tal i com es mostra en 6 5

D av indo davant les tasques de la classe sembla que tingui molt d'interès per tot, sobretot pel que és 6 6

A n nex os

3

novetat. I l 'alt re fet és que di jous en M acre C., quan passava una categoria de bits de l ’ entorn, em va 6 7

preguntar <> referint-se als rètols que encara no hav íem passat. V aig pensar que 6 8

quina memòria tenia ja que els hav ia passat molt poques vegades. U na alt ra expl icació és que es 6 9

referís a la conversa de les joguines com la que hav íem dut a terme f ins aleshores però per 7 0

l ’ expressió de la cara que va posar quan vaig donar-li les gràcies per fer-me’ n recordar, crec que la 7 1

seva pregunta es referia a la primera raó que he exposat. 7 2

7 3

Com ja va essent habi tual en el fer de la classe, en M acre C. en veure el número quatre al mural , 7 4

l 'assenyala i el verbalit za. El que no és tan f reqüent és el que li vaig contestar dimecres mentre 7 5

passàvem els bi ts dels números i estava distret. Quan vaig acabar de passar-los, em va demanar 7 6

tornar a veure el número quatre i li vaig contestar que no i que un al tre dia hav ia d'estar més atent. 7 7

V ols di r que em va entendre? Segurament em vaig passar amb el comentari j a que no tinc massa 7 8

costum de tall ar la curiositat dels nens/es. A parti r d’ ara procuraré f i xar-me a veure si ho faig més 7 9

vegades. 8 0

8 1

Estic contenta perquè l 'A nsuro ha començat a jugar amb els companys/es no de manera continuada 8 2

però si durant algunes estones. A poc a poc ho aconsegui rem. 8 3

8 4

A les estones de joc amb els regals dels Reis, els únics/es que no les han deixades sota cap concepte 8 5

han estat la M arf i sa, en M acre L ., la D rustana, en N abhuco, la Carlota i en D av indo. N o m 'ha sorprès 8 6

que hagi estat aix í puix que tots es mostren molt possessius, menys en N abhuco, però com que aquest 8 7

es pasa l 'estona assegut sempre en el mateix ll oc de la cati fa, no necessi ta moure's per agafar-ne una 8 8

de di ferent ni els alt res se’ n recorden on és per prendre-li . 8 9

9 0

L a mare de la D rustana m 'ha portat el primer full de Registre A necdòtic Fam ili ar. Cada vegada que 9 1

me’ n lli uren un o comenten alguna cosa posi ti va em fa molta i l· lusió. Segurament deu ajudar a ompl i r 9 2

el meu ego. 9 3

9 4

A l 'acti v itat de R ít m ica, a la Rosi , li ha semblat que la M isericordia ha estat més atenta i l a M arf i sa 9 5

més quieta. A questa observació ha estat subratl lada, fet que fa pensar que l 'ha deixat bocabadada. 9 6

T ambé observa que a en Forti zanus li fa por cam inar endarrera (jo no ho he notat). Els nens/es 9 7

comencen a discrim inar sons aguts i greus, han començat a trebal lar el concepte hacia delante i hacia 9 8

atr ás i també l 'escala del do. . 9 9

4

1 0 0

A l 'acti v i tat de C astel là dimecres van començar el passeig dins de l ’ aula i la Rosi ha intentat que hi 1 0 1

hagi més moviment de nens/es. A questa observació sorgeix pel que vaig comentar a la darrera reunió 1 0 2

amb l 'assessor ex tern entorn de la poca acti v i tat que semblava que desenvolupaven els nostres 1 0 3

alumnes ja que em feia l ’ efecte que hi hav ia dies que els nens/es de P· 2 passaven massa estona a la 1 0 4

cati fa asseguts totalment passius, només rebent informació. Sembla que la Rosi hi ha començat a 1 0 5

posar remei . 1 0 6

1 0 7

A l 'acti v i tat d'A nglès la teacher comenta que no ha plorat cap nen/a. D ev ia teni r por que els tornés a 1 0 8

costar l 'adaptació a l 'acti v itat. A quests dies ha fet un repàs dels objectes de la classe i de les següents 1 0 9

expressions orals: What's your name?, stand up, sit down, walk, stop. H an estat jugant amb una pil ota 1 1 0

de color groc i els infants de seguida han verbalit zat <<yell ow >>. Suposo que ho menciona perquè se 1 1 1

n’ adona que encara se’ n recorden d'abans de les vacances de N adal . 1 1 2

1 1 3

1 1 4

1 1 5

1 1 6

1 1 7

1 1 8

1 1 9

1 2 0

1 2 1

1 2 2

1 2 3

1 2 4

1 2 5

1 2 6

1 2 7

1 2 8

1 2 9

1 3 0

1 3 1

1 3 2

A n nex os

5

SE T M A N A : D el 18 de G ener al 22 de G ener de 1993 1 3 3

1 3 4

A questa setmana he començat amb mol tes ganes. Cada dia hem fet la psicomotricitat. Els exercicis 1 3 5

motrius de sal tar amb els peus junts i amb els peus separats són els que més els costa a alguns 1 3 6

alumnes com, en Forti zanus, l ’ A uremund, la M atrona R. I la M atrona A . Per cert, aquesta úl tima 1 3 7

s'està adaptant mol t bé, tot i que em costa molt d'entendre el que diu; divendres no va plorar gens ni 1 3 8

m ica i va parti cipar en totes les acti v i tats del matí. L 'alt re exercici que costa a tots/es és el de cam inar 1 3 9

amb patró creuat picant: hi ha algun nen/a que fa el creuament amb una mà i una cama i només en 1 4 0

M acre C. ho ha fet alguna vegada alternant les dues. Cert és que dels cinc dies programats només 1 4 1

hem fet la psicomotrici tat un dia. H e de procurar fer-la diàriament, per la qual cosa m 'he de cenyi r 1 4 2

més a l 'horari . 1 4 3

1 4 4

A l ’ acti v itat de la passada de bits, rètols i repeticions l ingüístiques les posicions a l 'espai de la cati fa 1 4 5

han estat sempre al davant a primera f i la la Gum maberta, en M acre C. i en D av indo; quasi bé sempre 1 4 6

la Carlota, en Remberto i l a M atrona A .; gai rebé sempre al m ig la M arf i sa, en M acre L ., en N abhuco i 1 4 7

la M atrona R. i sempre al darrera la D rustana, la M isericordia, l ’ A nsuro, en Forti zanus i l ’ A uremund. 1 4 8

1 4 9

D ill uns en M acre C. diu <<M i ra el 2>> referint-se al que hi ha penjat al mural , el feli ci to i quan 1 5 0

acabo en D av indo afegeix <<M i ra el 4>> referint-se també al del mural , igualment el feli cito. 1 5 1

1 5 2

L a setmana passada vaig començar els conjunts de punts o cercles vermel ls. Els dos cursos anteriors 1 5 3

no vaig notar cap resultat en els alumnes, aix í que vaig decidi r començar-los a trebal lar el segon 1 5 4

trimestre i segui r amb més f idel itat les orientacions del l li bre de D oman. L a setmana passada vaig 1 5 5

començar passant des del bi t 0 punts f ins al bit 5 cercles. A questa setmana he començat traient el bit 1 5 6

0 i posant el bi t 6 punts. D ons bé, en D av indo i en M acre C. han vist com el canv iava i sense que jo 1 5 7

en fes cap comentari han dit , primer un i després l 'alt re <<N o n'hi cap, és el 0>>. L a mateixa 1 5 8

expressió verbal que jo util itzava la setmana passada quan els el passava. D imarts vaig passar des del 1 5 9

conjunt 2 al conjunt 6 i l a Carlota va di r <<N o hi ha l '1>>. D ivendres vaig passar del conjunt 3 1 6 0

cercles al conjunt 7 punts i també la Carlota es va adonar que <<El 2 no hi és>>. 1 6 1

1 6 2

D ij ous vam conf rontar els bi ts de les l letres m inúscules amb els de les ll etres majúscules i també vam 1 6 3

observar les ll etres majúscules dels noms dels nens/es comparant-les amb les dels bi ts. L a D rustana i 1 6 4

en Forti zanus van estar mol t dispersos, moguts i poc atents (tota la setmana ho han estat), la qual cosa 1 6 5

6

va culm inar amb la separació a fora de la cati fa. V an anar a seure a les taules juntament amb la 1 6 6

M atrona R. i l a M arf i sa. O els importava mol t poc el que fèiem o és que ja 'ho dom inaven tant que 1 6 7

s'avorrien. D ivendres vam fer un repàs de les categories de rètols l ingüísti cs que vam passar durant el 1 6 8

primer trimestre. L a Carlota va verbal it zar ma abans que jo. 1 6 9

1 7 0

D urant la narració del conte El l lop i les set cabretes estan súper atents/es i es mostren en tensió, 1 7 1

expectants i amb ganes i por a l 'hora de senti r quan el ll op es menja las cabretes. Possiblement és que 1 7 2

jo hi poso més entonació de la que cal . D ivendres en narrar-lo he deixat expressament f rases per 1 7 3

acabar i ell s/es les han acabades. Se'l saben força bé. 1 7 4

1 7 5

Quan en D av indo ha estat l ’ encarregat, a part de trobar el seu nom als rètols i de saber expl icar que 1 7 6

feia f red i no hi hav ia núvols al cel , ha reparti t els full s de treball a m ida que jo hi anava posant el 1 7 7

nom. Els ha ll egit tots però es confonia una m ica quan començaven per la mateixa ll etra, per exemple, 1 7 8

si al full posava M arf i sa, el l primer deia M atrona i davant la meva censura s’ ho tornava a m i rar i ho 1 7 9

deia bé. A mb tots els que començaven per M i per A ha f et el mateix , equivocar-se la primera vegada 1 8 0

i di r-ho bé a la segona. L 'A uremund no ha trobat el seu nom quan ha estat l 'encarregat i l ’ he ajudat. 1 8 1

L 'A nsuro sí que l ’ ha trobat però primer també ha portat el de l 'A uremund. A l 'hora de reparti r els ful ls 1 8 2

li ha passat el mateix que al D av indo amb els noms que comencen amb la l letra M . El que m ’ ha 1 8 3

sorprès és que el dia en què en M acre C. ha estat l ’ encarregat no ha trobat el seu nom, i ha portat tots 1 8 4

els noms que comencen per M menys el seu. D e vegades ja passen aquestes coses. 1 8 5

1 8 6

A questa setmana he comptabil i tzat vuit interrupcions i quan ho escric penso que me’ n deixo alguna 1 8 7

que no apunto perquè o no me’ n recordo o ja esti c tan acostumada que me les facin que per la qual 1 8 8

cosa perden novetat. 1 8 9

1 9 0

A les estones d’ esbarjo sembla que cada vegada els alumnes de P· 2 juguin més amb els de P· 3, P· 4 i 1 9 1

P· 5 quan hi coincidim . I si estem sols, els de P· 2 ho fan entre ell s/es. Estic molt contenta dels dos 1 9 2

tipus d’ interaccions. D e tota manera la D rustana sempre que pot s'acosta al costat de les docents i en 1 9 3

N abhuco segueix sense jugar amb algú o al tre a no ser que la seva germana o alguna nena de la classe 1 9 4

com, per exemple, la Gumm aberta, s'hi acosti ,. 1 9 5

1 9 6

Quan vaig comunicar als nens/es que faríem el primer treball de la setmana es van posar molt 1 9 7

contents i el van fer amb molta i l· lusió. T ant és aix í que els alt res dies m 'han anat preguntant <<Que 1 9 8

A n nex os

7

fem trebal l?>>. V am trebal lar el concepte gr an-petit , cer cle, tassa i plat de por cel lana amb gomets i 1 9 9

cer es. A bans de començar el treball amb ceres, la M arf i sa va venir a buscar-me com un coet amb el 2 0 0

seu full a la mà i em va di r tot assenyalant <<Srta. jo he trobat una i>>. N o era una i , era un 4 mol t 2 0 1

peti t. D e tota manera la vaig feli ci tar i no l i vaig di r que no era una i . En tornar a la taula diu als seus 2 0 2

companys/es <<M i ra la i>>. N o entenc perquè no la vaig recti f i car, suposo que ho hav ia d'haver fet 2 0 3

però em va semblar tan posi tiu que la M arf i sa s'hagués f i xat en una cosa aix í que no voli a que tingués 2 0 4

la sensació de f racàs. N o ho sé. D urant la realit zació del mateix treball en M acre L . els diu <<És 2 0 5

blau>> referint-se al vermell i de seguida en M acre C. i en D av indo el recti f iquen <<N o, és 2 0 6

vermell >>. 2 0 7

2 0 8

H em començat un nou passeig pel menjador i l a cuina de l 'escola. T ots/es els nens/es han parlat pel 2 0 9

m icròfon del menjador el segon dia menys la M atrona A .. M entre ho fèiem va passar i es va aturar la 2 1 0

Sra. M ontse N ol is i em va di r <<T u el que hauries de fer és pagar per la feina que fas i no pas cobrar 2 1 1

doncs t'ho passes pipa>>, jo li vaig contestar amb molta cortesia <<Sí, mm mm mmm mmm m>>, però 2 1 2

en real i tat m 'hagués agradat di r-li <>. A 2 1 4

part d'aquest petit contratemps que em va al terar una m ica perquè no pots contestar, els passeigs han 2 1 5

estat força prof itosos. D ill uns en D av indo ja deia <<Plat de porcel lana>> i l a D rustana es va adonar 2 1 6

que el senyor que hi ha amb la M are de D éu al quadre de l ’ entrada al menjador és Sant Josep. 2 1 7

2 1 8

L ’ estona de joc a l ’ aula amb les joguines de tot tipus, construccions de fusta o de plàsti c, la f i reta, els 2 1 9

cotxes i els materials heurísti cs segueix amb les interaccions habi tuals. V ull fer dos comentaris que 2 2 0

dimarts em van deixar bocabadada. M entre els alumnes jugaven el seu ai re jo estava m i rant un 2 2 1

catàleg de materials didàctics. Se’ m va acostar la Gumm aberta i tot assenyalant al full va di r <<L a 2 2 2

a>>. M eravel lós! !! L 'alt re es refereix al D av indo. M entre jo estava a la taula observant com jugaven 2 2 3

els nens/es i escriv int al full de notes, s'acosta i es posa davant meu, m i ra el full on esti c enregistrant 2 2 4

les notes i diu tot assenyalant una l letra q <<El sis>>. A questa ll etra m i rada del revés sembla el 2 2 5

número 6. A l· lucinant! ! ! 2 2 6

2 2 7

D ij ous vaig fer un experiment: els vaig donar alhora el material heurísti c, la f i reta i els cotxes, per 2 2 8

veure què passava. En M acre C., en M acre L ., en D av indo, en Remberto, la M arf i sa, la Gum maberta 2 2 9

i l a M atrona R. van ser els únics/es que van jugar alhora amb diversos materials. En canvi , en 2 3 0

Forti zanus, la D rustana, en N abhuco, la Carlota, l ’ A uremund i l ’ A nsuro van estar tota l 'estona jugant 2 3 1

8

només amb els materials heurísti cs, l levat d'en Forti zanus que ho va fer tota l 'estona amb els cotxes. 2 3 2

V aig observar que la M arf i sa, la D rustana i l a Gum maberta van jugar tota l 'estona plegades i que la 2 3 3

Carlota s'hi afegia algunes vegades. L 'A uremund molesta el j oc dels al tres. L 'A nsuro ja no està tota 2 3 4

l 'estona jugant a la cati fa, també es mou munt i avall de l ’ aula jugant. 2 3 5

2 3 6

L a D rustana fa uns quants dies que està molt tova, ara quan li fan alguna cosa o li prenen quelcom es 2 3 7

posa a plorar, cosa que abans s'ho venti lava tota sola i no necessi tava a ningú. Potser li ronda alguna 2 3 8

cosa. 2 3 9

2 4 0

V ull ressal tar dos fets que es van produi r aquest mateix dia. El primer va succeir entre la M arf i sa i la 2 4 1

Carlota quan estaven ti rant simbòli cament colònia al cap de la D rustana amb un pot de sabó de mans 2 4 2

cadascuna. Com que aquesta s'hi negava l i deien assenyalant les l letres del pot <<M i ra, aquí diu 2 4 3

colònia>>. L 'alt re fet va ser d'una tendresa extraordinària: estaven en una taula asseguts la M atrona R. 2 4 4

i uns quants nens i el la amb una cull era i un plat a les mans els anava donant simbòli cament menjar 2 4 5

un per un mentre el ls li dient <<A ra a m i>>. 2 4 6

2 4 7

Finalment, divendres vaig veure en N abhuco entretenint-se amb algunes joguines a la cati fa amb 2 4 8

l 'A nsuro. B eeeeeeeeeeé! ! !! !! !!! ! ! És cert que des de la setmana passada esti c fent un seguiment 2 4 9

especial al primer: aix í que puc i me’ n recordo l 'agafo a la falda (el nen i jo tots sols) i l i començo a 2 5 0

fer moixaines, li dic que l 'estimo molt i que és molt gran i molt guapo quan fa alguna cosa (la que 2 5 1

sigui , no importa). A questa setmana no ha plorat gens i el veig més relaxat. 2 5 2

2 5 3

A quests dies hem fet dues vegades el tal ler de manipulació dels bi ts i dels rètols. D urant la primera 2 5 4

sessió vaig deixar que manipulessin els que estàvem passant en aquests moments i aquests van ser 2 5 5

alguns dels comentaris: 2 5 6

D av indo: assenyala i verbal itza els números 0, 1 i 8. 2 5 7

Remberto: troba el número 31 i diu <<El teu>> (una estona abans, durant la passada normal els hav ia 2 5 8

expl i cat que era el número dels meus anys). A fegeix <<El Greco>> i m 'ensenya el quadre El caval ler 2 5 9

amb la mà al pi t on hi veu una espasa <<Per luchar>> diu. <<M i ra la creu>> exclama i l ’ assenyala 2 6 0

en el bit del quadre Cr ist abraçat a la creu. 2 6 1

Gum maberta: <<M i ra dos números>> diu assenyalant el número 15 que hi ha al darrera d'un bit 2 6 2

matemàtic. <<M i ra ós>> exclama assenyalant un rètol on hi diu aquesta paraula. 2 6 3

A n nex os

9

D rustana: ensenya la l letra u al D av indo i l i diu <<L a u, uuuuuuuuuuuu>>. A l cap d'una estona em 2 6 4

diu <<L a Carlota no em dóna les l letres<> diu tot assenyalant-lo. 2 6 6

2 6 7

El segon dia vam fer el tal ler a l 'hora de la plasti l i na ja que em vaig adonar que eren mol t pocs 2 6 8

alumnes, tan sols deu i que podien fer-lo perfectament amb poc temps. Els vaig donar algunes 2 6 9

categories de bi ts i de rètols del primer trimestre i aquests són alguns dels com entaris que la seva 2 7 0

manipulació els va provocar: 2 7 1

M arf i sa: <<A quí no hi ha cap i>> , m i ro el rètol i efectivament no n'hi cap ja que hi diu F lor a. A l cap 2 7 2

d'una estona verbalit za <<Srta. hi ha una i>>, efecti vament m 'assenyala la i del rètol on diu Núr ia. 2 7 3

M acre C.: Em va preguntar dues vegades <<Srta. què és?>> A la primera li vaig contestar <<El 2 7 4

Quichotte de Picasso>> i a la segona <<L es M enines de Picasso>>. 2 7 5

A nsuro: Em pregunta <<Què és?>> Quan li responc que és un l lampec se li i l· lum ina la cara 2 7 6

d'alegria. El mateix succeeix amb els bi ts de la boi ra, del gel o glaç i amb el de la neu. A mb aquest 2 7 7

últi m no li contesto i li dic <<T u ja ho saps>>, em respon <<N eu>>, amb la qual cosa ja no sé si ell 2 7 8

els sabia tots i només voli a refermar-se o si només no se’ n recordava del de la neu. 2 7 9

M acre L .: Em pregunta <<Què és això?>> dues vegades. L i responc a la primera <<Cruïll a regulada 2 8 0

per semàfor<>. 2 8 1

D av indo: L i ensenya un rètol a la Carlota i diu <>. I certament ho diu. 2 8 2

Carlota i M arf i sa: M 'im iten quan faig la passada de rètols i bit s i una li diu a l ’ al tra <<T u no estàs 2 8 3

m i rant els rètols, eh?>>. A fegeix la Carlota amb un bi t a la mà <<A quest és de Picasso, un pintor que 2 8 4

pinta quadres>>. 2 8 5

2 8 6

D imecres vam veure el v ídeo de dibuixos animats El ninot de neu. T ot i que la seva durada va ser 2 8 7

bastant l larga, trenta m inuts, els infants el van seguir amb molta atenció, menys la M arf i sa que al cap 2 8 8

d'una estona es va cansar i va començar a moure’ s i a molestar, aleshores la vaig asseure al meu 2 8 9

costat. A questa nena, en M acre C. i Remberto són els únics que anaven fent comentaris sobre la 2 9 0

pel· lícula. L a M atrona R. s'ho passava pipa rient i assenyalant el que li feia gràcia. 2 9 1

2 9 2

D ij ous em va agafar un atac d'enveja (exagero molt , ja , ja , ja,...) vers la meva companya nova 2 9 3

perquè va muntar un tal ler li ngüísti c súper interessant amb di ferents materials i j ocs, on els nens/es 2 9 4

s'ho estaven passant pipa. L a vaig feli citar per la idea, li vaig demanar que quan ho trebal lés m ’ av isés 2 9 5

ja que vol ia observar els alumnes del curs passat que vaig teni r a P· 2 a veure què feien. 2 9 6

1 0

2 9 7

Per acabar els comentaris d’ aquesta setmana i abans de descriure els de les activ i tats complementàries 2 9 8

vul l esmentar un fet que va succeir divendres a la tarda quan ja estàvem al passadís del Parvulari 2 9 9

esperant per anar cap a casa. Suposo que el vaig considerar important perquè l 'he trobat enregistrat 3 0 0

dues vegades al full de notes; bé, possiblement és perquè sóc una gran desmemoriada... El fet és que 3 0 1

en D av indo em va di r <<Stra. la P i el 5>> i en M acre C. va afegi r <<El 8>> assenyalant el mural 3 0 2

que hi ha penjat al passadís. A mb ceres hi hav ia escri t P· 5 B tal i com ho hav ia assenyalat el primer 3 0 3

nen, en canv i el vuit era la ll etra B majúscula que es podia confondre perfectament pel núm ero. 3 0 4

T ambé van veure el número 4 i l a ll etra a en uns treball s que hi hav ia penjats. 3 0 5

3 0 6

A l 'acti v it at de R ít m ica l a Rosi v a p osar nor mal . H o va f er perq uè f a p ocs dies l i v aig com entar 3 0 7

q ue de v egades n o enregi strav a cap com entari , q ue suposav a n o se’ n dev ia recordar j a q ue el f ull 3 0 8

estav a b uit . V a argum entar q ue q uan n o escri v i a res és q ue tot era ruti nar i , q ue no hav ia passat cap 3 0 9

f et ex traordinari per destacar. L i v ai g ex pli car q ue f i ns i tot l ’ absència de f ets i nsòlit s s’ hav ia 3 1 0

d’ enregi strar . Su p oso q ue per aq uest m oti u va p osar nor mal . U n del s d os dies quan vaig anar a 3 1 1

l ’ aula de rítm i ca a b uscar el s nens/es u na m ica abans de l 'h ora, l a Rosi estav a renyant el D av in d o. 3 1 2

Em v a ex pli car, f ent m olt de teatre, q ue l 'hav ia av i sat tres v egades perq uè a l a cl asse n o s'hav ia de 3 1 3

córrer, però ell n o n’ hav ia f et cas; a l a f i , l ’ hav ia agafat i l ’ hav ia assegut de co p i per aq uest m oti u 3 1 4

ara estav a plorant. L a Rosi es v a acostar o n j o estav a prenent n otes del q ue m 'anav a ex pli cant i em 3 1 5

v a di r am b veu bai x a << N o està habit uat q ue el reny in, n om és a sorti r -se am b l a sev a>> . S'estav a 3 1 6

refer i nt a l a f am íli a d 'en D av in d o, q ue el dei x en sorti r sem pre am b all ò q ue v ol ; j o tam bé hi esti c 3 1 7

d 'acord. V aig aprof itar apuntar-me les notes musicals que tenia escrites a la pissarra ja que, quan he 3 1 8

de ll egi r-les per a poder transcriure-les als diaris, em torno m ico perquè no en conec cap. L a Rosi 3 1 9

també va apuntar que la M atrona A . està molt parti cipativa, que la Carlota renyava els nens/es im itant 3 2 0

a la senyoreta (suposo que es referia a el la, tot i que a m i també m 'im ita molt sov int i , segons sembla, 3 2 1

amb veu molt autori tària), que la M isericordia es mostra absent del que es fa a la classe i que la 3 2 2

M arf i sa parla tota l 'estona. V a trebal lar els conceptes hacia delante/hacia atr ás i en M acre C. ho va 3 2 3

entendre de seguida relacionant-ho amb els conceptes musicals greu/agut. Quant als ritmes i als 3 2 4

signes, pensa que tots els nens/es els reconeixen però creu que en D av indo i en M acre C. destaquen 3 2 5

entre tots/es. En Forti zanus va reconèixer el salto, en D av indo i en M acre C. la clave de sol i d'alt res 3 2 6

signes que estan apuntats al full de notes però que jo no conec (aquests no estaven escrit s a la pissarra 3 2 7

el dia que en vaig anotar uns quants) i en M acre L . va veure un rètol amb l 'escala del do (no sé què) i 3 2 8

l i va preguntar <<Qué es esto?>> i el nen va respondre <<Escalas>>. 3 2 9

A n nex os

1 1

3 3 0

A la classe de C astell à han estat comparant els radiadors d'aigua i els d’ electrici tat, els que es poden 3 3 1

tocar i els que no i els conceptes fr ío/cali ente. L a Carlota, que estat mol t participativa, ho anava 3 3 2

repetint tot en castell à, en canvi , en M acre C., en M acre L ., la M arf i sa i en Remberto ho han dit però 3 3 3

en català. 3 3 4

3 3 5

A la classe d'A nglès aquesta setmana la teacher ressal ta que ha anat molt bé, que els alumnes estan 3 3 6

molt atents/es l levat de la M atrona A . que els primers dies es va fer pipí, es va posar a plorar i j a no va 3 3 7

parar. Els ha passat uns bi ts nous, dels colors i de les parts del cos, principalment de la cara, que els 3 3 8

han agradat mol t. H an estat jump (saltant) cada dia. Quan canten la cançó I f you'r e happy and you 3 3 9

know it la teacher els pregunta a l ’ estrofa que correspon <<Pica de...?>> i els nens/es li responen 3 4 0

<<M ans>>, en engli sh of course. En D av indo quan juguen amb els materials i veu alguna cosa de 3 4 1

color groc li ensenya i diu <<Y ell ow >>. L a Gum maberta es posa a cantar pel seu compte Jingle 3 4 2

Bell s. 3 4 3

3 4 4

3 4 5

3 4 6

3 4 7

3 4 8

3 4 9

3 5 0

3 5 1

3 5 2

3 5 3

3 5 4

3 5 5

3 5 6

3 5 7

3 5 8

3 5 9

3 6 0

3 6 1

3 6 2


1 2


3 6 4

A questa setmana ha estat la de les mossegades de la Carlota. Quin horror! M 'hagués agradat fugi r i no 3 6 5

saber-ne res. D imarts va mossegar a la M atrona A . A la mà per segona vegada en pocs dies i com 3 6 6

deuria ser la mossegada que se li va inf lar la mà i tot ( la infermera de l 'escola l i va posar pomada). 3 6 7

Em vaig enfadar moltíssim amb la Carlota i vaig fer veure que li rentava la boca amb sabó, perquè 3 6 8

l ’ últi ma vegada que ho va fer la vaig amenaçar que aix í ho faria (al primer trimestre ja hav ia 3 6 9

mossegat però li hav ia donat poca importància). D imecres al m igdia la infermera va veni r a veure la 3 7 0

mà de la M atrona A ., aleshores vam aprof itar per fer teatre i parlar del l íquid vermel l que el la tenia 3 7 1

guardat pels nens/es que mossegaven i que picava mol t. L a Carlota va anar deixant de jugar i es va 3 7 2

atansar poc a poc cap a nosal tres sense perdre's detall . D oncs bé, el mateix dia a la tarda quan ja eren 3 7 3

passades les cinc de la tarda, hora de la sortida, i mentre estaven esperant que les anessin a buscar, la 3 7 4

Carlota va tornar a mossegar la M atrona A . a la panxa. Per casuali tat jo era a l 'escola (tenia la 3 7 5

setmana verda a la U niversi tat i no hi hav ia classe) i quan l 'À ngels, tutora de P· 5, m 'ho va venir a di r 3 7 6

em va agafar tal mal d’ estómac que li vaig di r que no m ’ hav ia trobat, que ja hav ia plegat. Però com 3 7 7

que sóc una bleda assolel lada, quan vaig veure la mare de la M atrona A . que l 'anava a buscar m 'hi 3 7 8

vaig acostar i l i vaig expl icar el que acabava de succei r. Es va enfadar i se les va carregar la pobra 3 7 9

nena, tot dient-l i que s'hav ia de defensar i que no s'hav ia de deixar mossegar. En aquell s moments va 3 8 0

arribar la mare de la Carlota i la primera cosa que em va preguntar va ser per les mossegades ja que el 3 8 1

dia abans l 'hav ia posat al corrent, f ins i tot el seu marit l 'hav ia trucat preguntant com hav ia anat el dia. 3 8 2

Quan li vaig di r que ja hi tornàvem a ser, es va posar a plorar, a la pobra l i sabia molt greu i ja no 3 8 3

sabia què fer. T otal , una mare enfadada i l 'alt ra disgustadíssima. L a primera en veure a l ’ al tra en 3 8 4

aquell estat es va tranqui l· litzar i se’ n va anar. V aig agafar la Carlota i amb la Flora, tutora de P· 4 i 3 8 5

encarregada de la sortida, encara vam fer més teatre que al m igdia amb la infermera. L a nena se’ n 3 8 6

recordava perfectament de la conversa del m igdia i no tenia gens de ganes de provar el picant l íquid 3 8 7

de color vermell . Quan les docents vam acabar, vaig aconsell ar la mare que en anar cap a casa no 3 8 8

insistís en el tema, que li parlés i l a tractés com sinó hagués passat res. L a mare deia que no tenia gens 3 8 9

de ganes de fer-ho i quasi l a vaig obli gar. Suposo que el que li passa a la Carlota és que encara li costa 3 9 0

adaptar-se a l 'escola, perquè amb la M atrona A . s'entén de meravell a, fa goig veure-les jugar. 3 9 1

L 'endemà, la primera cosa que vaig fer en arribar a l 'escola va ser parlar-ne amb la Rosi . L i vaig 3 9 2

demanar que parlés amb les dues mares, que intentés calmar-les i fer-los entendre que les mossegades 3 9 3

són molt di f íci l d'ev itar i que ell es no s’ han de senti r responsables de les mossegades dels seus f ill /es, 3 9 4

A n nex os

1 3

que és molt normal que els sàpiga greu, però f ins un lím i t. A ixò sí, la resta de la setmana he estat amb 3 9 5

quatre ul l s i no només amb dos. 3 9 6

3 9 7

Però l ’ afer de les mossegades no va ser un cas aïl lat. L a M arf i sa dimarts també va mossegar, el que 3 9 8

passa és que no recordo a qui perquè no m 'ho vaig apuntar, però el que si vaig enregistrar és que 3 9 9

l ’ endemà, només entrar a l ’ escola al matí, la mare de la nena em va di r que la petita estava mol t 4 0 0

enfadada amb m i perquè l ’ hav ia pegat degut a la mossegada. M i ra si l i vaig donar importància que no 4 0 1

ho recordo, però és molt possible que anés carregada del tema de les mossegades i quan la M arf i sa ho 4 0 2

va fer li donés un bolet a la boca. Sí, és molt possible. Comento això perquè el que no sabré mai és si 4 0 3

realment la M arf i sa estava enfadada amb m i o era la seva mare la que ho estava, m 'i ncl ino més per 4 0 4

aquesta últi ma expl icació. 4 0 5

4 0 6

A quests dies he notat un canvi en els nens/es: sembla que de sobte hagin despertat i comencin a 4 0 7

adonar-se de mol tes coses que abans els passaven desapercebudes o no els interessaven. Per exemple, 4 0 8

en D av indo dil luns m 'ensenya i verbalit za el número 3 d'una etiqueta mol t peti ta que hi ha a la part de 4 0 9

dins del seu abric; també em va ensenyar i verbal i tzar la u del rètol que hi ha penjat als bidons bidons 4 1 0

de color blau; dimarts va trobar a fal tar el conjunt 3 en passar els conjunts de punts (jo l 'hav ia tret i 4 1 1

hav ia afegit el 9) i l a Carlota va segui r trobant a fal tar el conjunt amb un punt. A questa nena 4 1 2

divendres quan m i ràvem en el calendari el dia que estàvem va di r <<Ens emportem el got i el 4 1 3

blauet>>. Perfecte!! ! !!! Quan vam acabar els vaig di r <<A veure podem fer tres coses: el passeig, la 4 1 4

passada de rètols i bi ts o la psicomotrici tat. Què voleu fer?>>.L a Carlota va exclamar: <<Rètols i 4 1 5

bits>> i l a Gum maberta i l a M arf i sa s'hi van afegi r <<Sí, fem bits>>. A la tarda mentre estava prenent 4 1 6

notes al ful l de registre s’ acosta en D av indo i diu <<M i ra la A >> assenyalant la l letra majúscula de 4 1 7

pal de la paraula Activitat. Per al tra banda, la Carlota, en D av indo i en M acre C. assenyalen i 4 1 8

verbal i tzen els números dos, quatre i vui t del mural . L a M atrona R. m ’ ha fet mol tíssima gràcia 4 1 9

aquests dies ja que no deixa de sorprendre’ m . Faig aquest comentari més que res perquè al setembre 4 2 0

vaig mostrar una certa preocupació per teni r-la a la classe ja que portava ul leres degut a una 4 2 1

hipermetropia bestial , hav ia de portar l 'ull dret tapat a dies al terns i gai rebé no parlava. V aig canviar 4 2 2

impressions amb la psicòloga del Parvulari , amb la Rosi i amb la mare de la nena abans de començar 4 2 3

el curs per tal de saber quines coses hav ia de teni r en compte. V am quedar que cap d'especial i j o vaig 4 2 4

pensar <<Ja veurem què en farem amb aquesta nena>>. D oncs bé, dimarts mentre fèiem la 4 2 5

manipulació dels bits i dels rètols, s'acosta amb el rètol del seu nom a la mà i em diu <<L a u>> 4 2 6

assenyalant-me la l letra M m ajúscula. L a corregeixo i l i dic que és <<L a ema>>. Però torna a insisti r 4 2 7

1 4

i j o li repeteixo el mateix , i quan acabo m 'adono que ho està veient al revés i que des de la seva 4 2 8

posició la M en ll etra l li gada sembla una u m inúscula. A l· lucino per un tub i l a fel icito molt . D e la 4 2 9

mateixa manera dimecres va tornar a assenyalar la u a la paraula ar quitectòniques però va confondre 4 3 0

la i per la j en un rètol , tot i que és normal que això passi sobretot amb la ll etra lli gada. A mb un color 4 3 1

vermell a la mà va venir a di r-me <<V ermell >>; va veure (amb l 'ull t apat) quatre senyors súper petit s 4 3 2

en un tros de paper que estava enganxant en un trebal l . D ij ous i divendres va assenyalar i verbalit zar 4 3 3

la u , la i i el número 2 del mural . En canv i , en un conte va di r <<El tres>> i assenyalava un 2. I tant 4 3 4

ell a com en M acre C. i en M acre L . em van ensenyar i verbal it zar la u i l a a del rètol penjat a la meva 4 3 5

taula, que diu taula. 4 3 6

4 3 7

A l ’ estona de bibli oteca, en Remberto em va ensenyar, en un catàleg de joguines, el pàrquing que va 4 3 8

portar la D rustana fa uns dies com a joguina dels Reis. D i jous assenyala la ll etra a i diu <<L a a petita, 4 3 9

en el mural que tenim penjat>>. T ant aquest nen com en M acre C. confonen la P majúscula amb la R 4 4 0

de Remberto: di ll uns els vaig lli urar el full per fer un treball , a dalt hi posava per títol Punxar en ll etra 4 4 1

lli gada i en M acre C. va venir de seguida a ensenyar-me la paraula i va exclamar <<Remberto>>. L a 4 4 2

veri tat és que la P del tí tol en portar enganxada una u es podía confondre amb una R . Ja he esmentat 4 4 3

alguna vegada que aquest tipus de confusió es dóna sobretot amb els noms que comencen per la 4 4 4

mateixa l letra. En Remberto quan vam fer la manipulació de bits i rètols em va veni r a ensenyar la P 4 4 5

majúscula i em va di r <<Remberto>> relacionant la ll etra majúscula amb la del nom tal i com hav íem 4 4 6

fet en alt res ocasions a la classe. En M acre C., en D av indo, la M atrona R. i l ’ A nsuro saben quina 4 4 7

ll etra majúscula correspon al nom de cada nen/a. Fins i tot quan hem arribat a la N , la M atrona R. ha 4 4 8

estat l 'única que ha dit <<N úria>> i l a resta ha exclamat N abhuco. 4 4 9

4 5 0

L a M arf i sa em pregunta de tant en tant <<Que em donaràs bits, senyoreta?>>, quan li contesto 4 5 1

<<Que els vols veure?>> tant el la com la Carlota, en D av indo i l a Gum maberta diuen <<Sí, bien>> 4 5 2

amb molta alegria. I la Gum maberta i en M acre C. afegeixen <<V ull números>>. D ivendres quan 4 5 3

vaig fer l ’ acti v itat de la passada de bi ts i rètols, la M arf i sa em va demanar que li ensenyés el número 4 5 4

vuit . Primer, ja ho hav ia demanat en D av indo juntament amb el número dos. A la tarda va succei r una 4 5 5

conversa molt curiosa entre aquests úl tims: la M arf i sa em pregunta <<Senyoreta, jo tinc penis?>> i l i 4 5 6

contesta en D av indo <<N o, tu tens vulva>>. El mateix dia aquesta nena quan vam fer el passeig pel 4 5 7

menjador i la cuina em va preguntar m i rant les senyores que hi trebal len <<Què di rem bon dia?>>, 4 5 8

suposo que ho va fer perquè es va recordar de les orientacions d’ al tres passeigs. I dimecres quan li 4 5 9

vaig donar papers petit s de rev istes per fer un col lage va veni r com un coet i assenyalant dos trossets 4 6 0

A n nex os

1 5

molt peti tets va di r <<L a i>>, aleshores vaig recordar el que hav ia escrit l a setmana passada en el 4 6 1

diari i aquesta vegada sí que la vaig corregi r dient-li <<N o, no és la ll etra i , és el número 2>>. En 4 6 2

Forti zanus quan veu els bi ts de les l letres majúscules diu<<L letres grans>>. 4 6 3

4 6 4

A mb totes aquestes anècdotes sembla que de sobte els nens/es tinguin més coses a di r. Es pot objectar 4 6 5

que sempre són els mateixos i potser sí que és veritat però de la resta de nens/es que s’ anomenen poc 4 6 6

segurament passarà com amb la M atrona R. que tot d’ una desperten o és que n’ hi ha d’ alt res que 4 6 7

possiblement no tenen ganes de verbalit zar el que saben o potser n’ hi ha que no saben ni de què 4 6 8

estem parlant. El que sí que es nota en aquest segon trimestre és que n’ hi ha que avancen mol tíssim . 4 6 9

Per al tra banda, divendres la Flora, tutora de P· 4, em va comentar que tots els nens/es de la seva 4 7 0

classe menys dos ja ll egien <<L legeixen síl· labes>> va di r. Crec recordar que a aquestes alçades de 4 7 1

curs a P· 4 això no hav ia passat mai . 4 7 2

4 7 3

D ill uns vam fer manipulació dels rètols i bi ts que ja hav ien vist en al tres ocasions i aquests van ser 4 7 4

alguns dels comentaris dels alumnes: 4 7 5

4 7 6

M acre C.: <<H i ha un puntet i hi ha dos puntets>> referint-se als rètols on hi diu cosina i iaia 4 7 7

respectivament. 4 7 8

M acre L .: <<Què diu?>> em pregunta algunes vegades distanciades en el temps. L i responc 4 7 9

respectivament <<Nabhuco, M acr e, Gum maber ta>>. 4 8 0

M arf i sa: <<És un 2>> i m ’ ensenya un 3. L a corregeixo <<N o, és el número 3>>. 4 8 1

M atrona R.: en un full on hi ha els noms dels alumnes escri ts amb l letra l l i gada els va assenyalant i 4 8 2

verbal i tzant correctament. 4 8 3

4 8 4

A questa setmana he comptabi l it zat nou interrupcions i també han faltat bastants nens/es, ja que 4 8 5

encara n'hi ha de malal ts. Es noten molt les absències en aquestes edats, gai rebé sembla que estigui 4 8 6

sola a l ’ aula, sobretot a l 'hora del j oc ja que estan més tranqui l s i criden poc. D e tota manera també es 4 8 7

donen interaccions per enregistrar com, per exemple, dil luns en Remberto va di r <<T e mataré>> al 4 8 8

D av indo després que aquest li prengués una joguina i l i digués amb r ecochineo <<T e la qui té>>. L a 4 8 9

Carlota es mostra bastant mandona amb en Forti zanus i com que aquest és un boni faci es deixa manar 4 9 0

i quan se’ n cansa va cap un alt re ll oc. I parlant d'en Forti zanus, divendres la seva mare l i va posar 4 9 1

D onut per berenar, tal i com es mostra aquest ja es pot imaginar quina alegria va teni r: va verbal i tzar 4 9 2

la paraula D onut un munt de vegades i el va ensenyar nen/ per nen/a. 4 9 3

1 6

4 9 4

En Remberto quan va ser encarregat va trobar de seguida en els rètols el seu nom i el del temps 4 9 5

corresponent que va posar al baròmetre. T ambé em va ajudar a reparti r els ful l s l legint els noms 4 9 6

escrit s per m i en aquel l mateix moment. V a confondre M acre C. amb M arf i sa, M atrona R. amb 4 9 7

M acre L . i M atrona A . amb M isericordia, en canv i no va saber l legi r els de la M isericordia, en M acre 4 9 8

C., la D rustana i en N abhuco. M 'he f i xat que el nom de la M isericordia els costa de l legi r, suposo que 4 9 9

no hi pensen massa perquè la veuen poc ja que només ve al matí, a més no diu gai re coses i amb prou 5 0 0

feines es bel luga ... T ant la Carlota com la Gum maberta i la M atrona R. quan van ser les encarregades 5 0 1

també van trobar de seguida el seu nom. A questa úl tima el va trobar ràpidament tot i que portava l 'ull 5 0 2

tapat, i i gual que els al tres em va ajudar a reparti r els full s de treball i va confondre els següents: en 5 0 3

compte de di r M isericordia va di r D av indo, de D rustana va di r M arf i sa, de Gum maberta va di r 5 0 4

A nsuro, d'A nsuro va di r D av indo, de M acre C.va di r M arf i sa i de D av indo va di r D rustana, encara 5 0 5

que de seguida ho va corregi r i va di r D av indo. 5 0 6

5 0 7

L a psicomotrici tat no l 'hem fet diàriament, només tres dies, i f inalment dimarts la Gum maberta va 5 0 8

creuar picant al ternadament. 5 0 9

5 1 0

L a M arf i sa, em sembla que encara no està del tot adaptada ja que encara alguna vegada pregunta 5 1 1

<<L a mama, ara v indrà?>>. Estic convençuda que a casa seva fa el que vol . D es de que hem 5 1 2

començat aquest trimestre es queda a dinar dos dies a la setmana i la mare sempre al· lucina quan li 5 1 3

expl i co que s'ho menja tot; com que no s'ho creu, l 'he hagut de convidar a veni r per tal que observ i l a 5 1 4

seva f il la a l 'hora de dinar. Increïble, però cert. 5 1 5

5 1 6

Finalment, el dia 26 de gener han arribat els blocs d'incidències diàries que com és prou sabut a P· 2 i 5 1 7

a P· 3 es necessiten en començar cada trimestre. L es tutores ja els havíem demanat abans de les 5 1 8

vacances de N adal però tampoc n’ hi va haver suf i cient per teni r-los a temps. L a imatge que s'ofereix 5 1 9

als pares amb aquesta desorganització és bastant penosa. 5 2 0

5 2 1

D imecres a la tarda entra la Rosi i em pregunta què pensava de la teacher, que si m ’ hav ien arribat 5 2 2

comentaris de pares i de quin tipus. Com que els nens/es són nouvinguts a l ’ escola els pares estan 5 2 3

molt contents amb el que diuen els seus f il ls/es a casa. A fegeixo que la teacher està duent a terme un 5 2 4

bon treball per ser el primer any que es dedica a la docència i amb nens/es tan peti ts/es. Sembla ser 5 2 5

que té problemes a al tres nivell s educatius: els nens/es a casa no parlen de l 'A nglès i , és clar, com que 5 2 6

A n nex os

1 7

l 'any passat amb el teacher que hi hav ia si que ho feien i , a més a més, hi estaven tan identi f i cats... 5 2 7

D esprés em va comunicar que la setmana que ve començaria a trebal lar un nou gerent. A questa 5 2 8

informació no em va produir ni f red ni calor, no vaig fer cap pregunta ja que la veri tat és que m ’ és 5 2 9

igual . A ixò de la preocupació ja ha passat a la història. T ambé va aprof i tar per ensenyar-me el que 5 3 0

prèv iament m 'hav ia comentat <<D av indo me rechaza>>. V a seure al seu costat, l i va di r guapo 5 3 1

tocant-li el cap i li va voler fer una carícia. És veritat, en D av indo ni l a m i rava, s'apartava i li treia la 5 3 2

mà. Que jo recordi a m i no m 'ho fa però m ’ hi f i xaré més. 5 3 3

5 3 4

Els colors són presents cada dia en els comentaris dels nens/es, per exemple, en D av indo assenyala i 5 3 5

verbal i tza el fúcsia i el groc i en M acre C. el blau cel i el vermell . 5 3 6

5 3 7

D ivendres em vaig enfadar amb l 'A nsuro perquè quan es va despertar de dorm i r la m igdiada encara 5 3 8

tenia un tros de menjar a la boca, i no és la primera vegada que passa. U n dia s'ofegarà! L i vaig di r a 5 3 9

la infermera que li fes ti rar al w àter ja que jo no ho podia fer si al menjador em passo tota l 'estona 5 4 0

dient-l i que empassi . L 'A nsuro és un nen preciós, em sembla que una m ica tím id perquè poques 5 4 1

vegades verbal i tza alguna cosa si prèv iament no li has preguntat, però quan ho faig em quedo 5 4 2

meravel lada de com parla i s'expressa. Si li dic <<Guapo!>> ell em contesta <<Guapa!>> sense que 5 4 3

jo li hagi ensenyat, li surt aix í però si j o no li dic res, ell t ampoc. 5 4 4

5 4 5

L es posicions a l 'espai de la cati fa han estat aquestes: sempre al davant la Gum maberta, la M arf i sa, en 5 4 6

M acre C., en D av indo i en M acre L .; gai rebé sempre la Carlota, en Remberto i les dues M atrones; 5 4 7

sempre al darrere l 'A nsuro, en Forti zanus, la M isericordia i en N abhuco, i sempre al darrere 5 4 8

l 'A uremund i l a D rustana. 5 4 9

5 5 0

A l 'acti v itat de R ít m ica, la Rosi torna a fer referència al poc afecte que en D av indo sent per el la. Per 5 5 1

alt ra banda, apunta que la M arf i sa anomena a tots els ritmes <>, menys un dia que va 5 5 2

discrim inar <<L a clave de sol i la de fa>>. En Forti zanus quan sent la veu greu del piano la identi f i ca 5 5 3

perfectament i la verbalit za dient <<Papa>>. L a M atrona R. veu una blanca i de seguida diu <<M i ra 5 5 4

r edonda>>. D ivendres van fer per primera vegada una or questra r ítmica: van tocar amb di ferents 5 5 5

instruments rítm ics com els xin-xins, el toc-toc, les campanes, els pals rítmics i els cascavell s. V a 5 5 6

anar fenomenal j a que tots/es esperaven l 'ordre per poder començar; aleshores tocaven i quan sentien 5 5 7

la preparació a la cadència ja anaven més a poc a poc i paraven quan ho feia el piano. En N abhuco 5 5 8


1 8

amb els pals rítm ics tocava sense massa força, en canv i , la M arf i sa portava la pulsació amb els xin-5 5 9

xins molt bé i l 'A nsuro hi posava moltes ganes i alegria. 5 6 0

5 6 1

A l 'acti v itat de C astel là només hi ha apuntat un dia en què es van trebal lar els conceptes 5 6 2

gr ande/pequeño simbol it zant-ho amb el pas d’ una hor miga i d’ un elefante. 5 6 3

5 6 4

A la classe d'A nglès s’ han estat treball ant els colors i l es parts del cos. H a fet passar els alumnes un 5 6 5

per un davant del m i ral l per assenyalar-los-hi les seves parts. T ambé han pintat un cercle de color 5 6 6

taronja i han repeti t el nom del color vàries vegades. L a teacher especi f i ca que ha anat força bé en 5 6 7

general , però que en Forti zanus, en M acre L . i en D av indo no han estat massa atents. 5 6 8

5 6 9

5 7 0

5 7 1

5 7 2

5 7 3

5 7 4

5 7 5

5 7 6

5 7 7

5 7 8

5 7 9

5 8 0

5 8 1

5 8 2

5 8 3

5 8 4

5 8 5

5 8 6

5 8 7

5 8 8

5 8 9

5 9 0

5 9 1

A n nex os

1 9

SE T M A N A : D e l ’ 1 de F ebr er al 5 de F ebrer 5 9 2

5 9 3

A questa setmana m 'ha passat bastant ràpida. H an faltat també alguns nens i nenes com la M atrona A ., 5 9 4

la D rustana, l ’ A uremund i l ’ A nsuro. Estic contenta perquè el que comentava els dies passats segueix 5 9 5

succeint cada vegada amb més intensi tat. En M acre C, la M arta R., la Carlota, la D rustana, en M acre 5 9 6

L ., en D av indo, en Remberto, la Gum maberta i la M arf i sa estan tot el dia ensenyant-me la a, la o, la i , 5 9 7

la u en els rètols que tenim penjats per la classe (taula, cuina, bidons de color blau, cortines, el mapa 5 9 8

de les comarques de Catalunya, radiador, el mes d’ abril , f inestra, m i rall , bibli oteca, temporal i tzació) i 5 9 9

en les f rases que hi ha escrites en els full s de trebal l com per exemple Avui plou! i Pintar amb ceres. 6 0 0

Els he d'estar feli citant contínuament perquè sempre les relacionen bé. T enen algunes confusions 6 0 1

com, per exemple, quan la Gum maberta porta el ful l del trebal l i m 'ensenya <> l i 6 0 2

pregunto <<Quina ll etra és?>> i em diu <<L a u>>. L a M atrona R. m 'ensenya Pintar i diu 6 0 3

<<Remberto>>, és clar, la P de la l letra lli gada pot semblar una R . En Remberto m 'ensenya un 6 0 4

catàleg on hi ha un abecedari de fusta amb l letres de pal i diu <<M i ra, els números>> el corregeixo 6 0 5

<<N o, no són números, són les l letres majúscules però de pal>>. T ot i aquest segui t de desencerts, la 6 0 6

veri tat és que n’ hi ha pocs ja que la majoria de vegades relacionen súper bé, com per exemple quan la 6 0 7

Gum maberta va ll egi r el nom de la M atrona R. escrit en un conte per la mare de la nena, o quan la 6 0 8

D rustana va di r <<T inc u com D rustana>>, o quan la Carlota va exclamar <<Jo tinc a>> referint-se a 6 0 9

les dues del seu nom. T ambé en D av indo, tot assenyalant la ç de la paraula braç, va di r <<L a ce de 6 1 0

Carlota, de M acre C. i de Rítm ica >>. O mentre jo escriv ia en el full de notes va veure el número 8 i 6 1 1

en un al tre moment es va f i xar en la a de la paraula al tr e. El vaig feli citar molt i també vaig feli ci tar al 6 1 2

M acre C., quan davant de la pissarra on hi ha la data, diu <<1993, u, nou, nou, tres>> mentre 6 1 3

assenyala cada número. O quan la M atrona R. relaciona les l letres majúscules de l 'abecedari amb els 6 1 4

noms, com la C de Carlota i l a N de N uria (ningú més fa aquesta relació ja que tots diuen N abhuco). 6 1 5

D e la mateixa manera em va ensenyar el número 2 en un conte i el va verbal i tzar. 6 1 6

6 1 7

D os dies hem fet dos dies tal lers manipulatius amb encaixos, trencaclosques, seriacions i ordenacions. 6 1 8

H e observat que el primer dia en D av indo no sabia resoldre els encaixos i que, a més a més, 6 1 9

s'angoixava mol t perquè no li sortia i plorava. El segon dia, em vaig asseure amb el l una estona i l i 6 2 0

vaig ensenyar la meva manera de fer-ho. D e seguida ho va agafar i en va resoldre quatre de di ferents. 6 2 1

A quest nen de vegades sembla que es bloquegi davant una peti ta di f i cul tat, potser és que està tan 6 2 2

acostumat a saber-ho tot i a fer-ho bé que amb el que no pot no vol ni intentar-ho. A ixò ho comento 6 2 3

perquè divendres a l 'hora de la sortida quan el va veni r a buscar la cangur, el nen sortia arrossegant 6 2 4

2 0

l 'abric i l i vaig di r <<D av indo, agafa l 'abric per la cinta, si us plau>>; el l va estar una estona buscant-6 2 5

la i com que jo estava distreta va aprof i tar per sorti r tot arrossegant-lo una al tra vegada. Quan li vaig 6 2 6

di r <<N o sorti ràs sense trobar-la>> la senyora em va comentar <<A casa ja ho hagués deixat perquè, 6 2 7

amb el que no pot, no insisteix>>. T ornant als tall ers, la M arf i sa es va passar l 'estona dient <<N o 6 2 8

puc>> amb els encaixos, la veri tat és que sí que pot però té més “ cuento que en Call eja” perquè quan 6 2 9

va ser l 'hora de plegar i l a vaig amenaçar que no podria anar cap a casa a dinar el va fer amb un tres i 6 3 0

no res. L a Gum maberta és una nena encantadora, quan acaba de fer els tal lers s'acosta als 6 3 1

companys/es i els pregunta <<T 'ajudo?>>. En general els costa molt el cub, el bidó i la tor r e 6 3 2

montessor i , és a di r, ordenar segons les m ides, per la qual cosa és en aquest tal ler on he de donar més 6 3 3

expl i cacions i fer-lo més vegades a davant seu. En Remberto al principi no podia enf i lar boles, també 6 3 4

m 'he assegut amb ell i al f inal ho ha aconseguit . 6 3 5

6 3 6

El l ector es preguntarà perquè he fet dos dies seguits l ’ acti v i tat dels tal lers. D oncs perquè m 'ha tocat 6 3 7

substitui r la teacher que ha estat malal ta. V aig di r a la Rosi que dimarts no tenia inconvenient però 6 3 8

que l ’ endemà tenia mol ta feina a fer. L a veri tat és que no em puc queixar perquè és la primera 6 3 9

substitució que faig aquest trimestre. 6 4 0

6 4 1

D imarts vaig ll egi r un arti cle a la rev ista Guix que em va provocar un mal de panxa per la ràbia i 6 4 2

L ’ enveja que anava sentint a m ida que el l legia. L 'escriv ien dues docents d'una escola de Sta. Coloma 6 4 3

de Gramenet que hav ien introduït l 'ensenyament dels noms dels alumnes als tres anys (quan nosalt res 6 4 4

ho fem a parti r dels dos) seguint les di rectrius de la pedagoga f rancesa madame Rachel Cohen. Em va 6 4 5

agafar de tot, primer mol ta alegria en veure que no som quatre gr i l lades les que seguim algunes de les 6 4 6

seves di rectrius però també molta f rustració en constatar que un arti cle que l 'haguéssim pogut escriure 6 4 7

perfectament nosalt res no hem estat capaces de fer-ho. Quan el vaig portar a la Rosi perquè se'l ll egís, 6 4 8

vaig aprof i tar per tornar-li unes fotocòpies que havíem de lli urar als pares i que hav ien sorti t 6 4 9

defectuoses. L i vaig pregar rapidesa ja que enguany el procés és molt l ent, perquè cada fotocòpia que 6 5 0

es demana ha de passar primer per la Rosi i després per la Sotsdi rectora que f inalment la l li ura a 6 5 1

l 'of i cina tècnica, on s'hi pot passar alguns dies f ins que hi ha temps per fer-la. T otal , que abans no tens 6 5 2

una fotocòpia t'hi pots mori r. L a Rosi me les va portar al cap de deu m inuts. 6 5 3

6 5 4

L a Gum maberta di ll uns, a l 'hora de fer plasti l i na, es va passar l 'estona cantant Jingle-bell . T ant ell a 6 5 5

com la D rustana i l a M arf i sa m 'i m iten molt , ja sigui amb veu autori tària i enfadada renyant algú, com 6 5 6

A n nex os

2 1

feli ci tant i donant la mà o acaronant el cap, com fent l ’ expl i cació d’ alguna cosa o duent a terme 6 5 7

alguna al tra tasca. S’ ho passen pipa amb aquest tipus de jocs simbòl ics. 6 5 8

6 5 9

L a D rustana i la M atrona R. van verbalit zar i ensenyar el color li la quan fèiem un treball . Per cert, tot 6 6 0

sovint els infants em pregunten <<Que fem un trebal l senyoreta?>>, si els responc af i rmativament 6 6 1

mostren mol ta satisfacció però si els dic que no fan <<Ooooooooooooh,>> amb força pena. Són 6 6 2

nens/es que mostren molta alegria per tot el que és una novetat, com per exemple, davant l ’ expl icació 6 6 3

de la disf ressa d'indi per Carnaval; també quan els he deixat manipular els contes en forma de bi ts i a 6 6 4

l ’ hora d’ anar a veure una pel· lícula de dibuixos animats. En aquesta últi ma acti v itat em van 6 6 5

sorprendre mol tíssim perquè, a part que els va encantar, van estar súper atents durant la m i tja hora 6 6 6

que va durar. 6 6 7

6 6 8

L a M arf i sa no va trobar el seu nom quan li va tocar ser l ’ encarregada. A questa nena em confon, no sé 6 6 9

mai si sabrà o no una cosa o és que no l i dóna la gana de mostrar el que l i ex igeixo. H i ha quelcom 6 7 0

que no quadra. D e tots els rètols amb els noms dels companys només va ll egi r el del M acre C., a la 6 7 1

resta es va dedicar a verbali tzar <<D av indo>> i quan va teni r al davant el d’ aquest aleshores va di r 6 7 2

<<M arf i sa>>. N o ho entenc, no deixa de sorprendre’ m . Per al tra banda, cada vegada que passo la 6 7 3

categoria dels rètols de Les par ts del cos pregunta rient <<Jo tinc penis?>>. N o sé d’ on ha tret 6 7 4

aquesta curiositat “ tant diver tida” ja que aquí a l ’ escola aquest tema es tracta amb tanta naturali tat 6 7 5

que no dóna per insisti r-hi massa, a no ser que a casa li r iguin cada vegada la gracieta i , en ll oc 6 7 6

d’ ex tingi r-li , li estiguin reforçant sense voler. 6 7 7

6 7 8

A mb la M isericordia també succeeix el mateix ja que quan va ser l ’ encarregada tampoc va trobar el 6 7 9

seu nom, en canvi va veni r a la meva taula i va di r <<H e v ist la ema>>. A l 'A nsuro el vaig ajudar una 6 8 0

m ica a buscar el seu nom perquè hav ia estat uns dies malalt i segurament encara estava desconnectat. 6 8 1

Quan va tocar al D av indo trobar el seu nom, ho va fer de seguida i quan va reparti r els full s del trebal l 6 8 2

els va ll iurar correctament a tots/es menys a la M isericordia i es va confondre amb el nom de la 6 8 3

D rustana que va di r D av indo i amb el de l ’ A nsuro que va di r A uremund, però en ambdós casos quan 6 8 4

li vaig di r <<M i ra-ho bé>> de seguida va corregi r i va di r el nom correctament. 6 8 5

6 8 6

H e fet la psicomotrici tat cada dia, només n’ he fall at un. L ’ he dut a terme durant tota la setmana 6 8 7

perquè últi mament he pensat que aquesta f lex ibi l itat sorti ria ref lectida en els diaris i que no podia ser. 6 8 8

2 2

D ij ous tant la Gum maberta com en M acre C. van creuar i alternar perfectament les mans picant a les 6 8 9

cames. A nem bé!!! L a M arf i sa, l 'A nsuro i l a Carlota ho han aconsegui t una vegada. 6 9 0

6 9 1

H em estat fent el passeig pel menjador i l a cuina i els nens/es ja ho repeteixen gai rebé tot, f ins i tot 6 9 2

divendres hi hav ia l ’ adm inistrador de l ’ escola esmorzant i quan en M acre C. el va veure va di r <<El 6 9 3

senyor Estarlí>>. A quest senyor no és un personatge que els infants vegin amb assiduïtat però suposo 6 9 4

que el deuen recordar del passeig a la Recepció que és on el l està ubicat. A questa últ ima vegada al 6 9 5

menjador, la senyora responsable d’ aquest ha preguntat <<A quests nens/es ja s'ho deuen saber tot, 6 9 6

no?>> i he dubtat entre si li molestarà que hi anem tan sov int o si realment s’ ha mostrat mol t 6 9 7

meravel lada del que fem . 6 9 8

6 9 9

D ill uns vam fer el tall er de la manipulació de les categories de bi ts i rètols passats. Es va real i tzar a 7 0 0

l 'hora de la plasti li na ja que eren pocs nens/es (n’ hi ha molts de malal ts) i els agrada tant de fer... 7 0 1

Quan els donava la categoria s’ asseien a la cati fa i començaven a jugar. A questes van ser algunes de 7 0 2

les seves intervencions: 7 0 3

7 0 4

7 0 5

M arf i sa: D e seguida diu <<Ja esti c>> i es canvia la categoria que té per una alt ra. Em pregunta 7 0 6

<<Què diu aquí?>> li responc <<Pinta>> i quan ho torna a preguntar li dic <<Ós>>. 7 0 7

D av indo: <<M i ra M acre L . és el tar onja, ... i m i ra yel low>> i assenyala els bi ts d’ aquests colors. 7 0 8

A gafa de terra un rètol , el ll egeix i exclama <<A aaaaaaaaai , la M ati lde>>. D esprés ve i m 'ho ensenya 7 0 9

<<Senyoreta, diu M ati lde>>, agafa un alt re rètol i verbal it za el que hi posa <<M i ra, Nur ia>> i fa el 7 1 0

mateix amb un alt re <<M i ra diu iaia>>. A l cap d’ una estona m ’ ensenya uns bits d’ instruments 7 1 1

musicals <<M i ra una guitarr a folk i un acordió del segle setze>>. T ambé a la M atrona R. li ensenya i 7 1 2

verbal i tza un rètol i aquesta l i mostra molta alegria <<M i ra M atrona R. la u>>. 7 1 3

M acre L .: M ’ ensenya alguns bits o rètols i em pregunta quatre vegades espaiades en el temps <<Què 7 1 4

és?>>, li contesto <<La M aja vestida de Goya>>, <>, <<És r aïm>>, <<D iu 7 1 5

r efredat>>. 7 1 6

Remberto: <<Neu, N uria>>, el feli ci to i afegeix <<N ens esquiant>> assenyalant els que hi ha al bi t. 7 1 7

Gum maberta: A gafa el bit del color negr e, li dóna la volta i ll egeix la paraula que hi ha escrita al 7 1 8

darrere <<V es? negr e, diu negre>>. Ja he comentat abans que aquesta nena és un sol; doncs bé, 7 1 9

l ’ estona que ha durat el tall er ha assum it el paper de protectora d’ en N abhuco. Quan aquest ha acabat 7 2 0

de veure els seus bi ts, la nena ha v ingut al meu costat i m ’ ha dit <<En N abhuco vol canviar>>, l i 7 2 1

A n nex os

2 3

responc <<Canvia’ l s-hi>>. H o fa i j a no es mou del seu costat jugant tota l 'estona amb ell . Quan 7 2 2

acaben la Gum maberta es di rigeix al M acre L . i a la M arf i sa i els diu <<En N abhuco ja ha acabat>> 7 2 3

perquè vol aconsegui r que aquests nens/s li canv iïn les categories. En N abhuco encara és l 'hora que 7 2 4

ha d'obri r la boca, si no és per ell a estaria pels primers bi ts o rètols que jo li hagués donat. 7 2 5

M acre C.: <<M i ra, un puntet>> em diu. L i pregunto <<Quina l letra és?>>, em respon <<L a i>>. L i 7 2 6

torno a preguntar <>, em contesta <<Remberto>>, el corregeixo <<N o, hi diu 7 2 7

Rosi>>" . Es m i ra acuradament tots els bi ts de la categoria Obr a pictòr ica de Velázquez i hi troba un 7 2 8

gos i un cavall . Quan acaba em diu <<M i ra un puntet al teu nom>>, jo em faig la “ longuis” <> <<N uria>> em diu. 7 3 0

M atrona R: M 'ensenya el rètol on hi diu cosina, li assenyalo una l letra i l i pregunto <<Què hi ha 7 3 1

aquí?>> la nena respon <<L a i>>.. A l cap d’ una estona em diu <<M i ra la u>> i m ’ indica el rètol de 7 3 2

mama en ll etra lli gada però al revés que és quan la ll etra m sembla una u . 7 3 3

7 3 4

D urant el joc amb construccions de fusta, dimecres vaig seure a la taula on hi hav ia en M acre L ., la 7 3 5

M arf i sa, la Gum maberta i la D rustana. Els vaig preguntar <<A què jugueu?>>i la M arf i sa em va 7 3 6

contestar <<Passem els bits>>, li vaig preguntar <<A veure com ho fas?>> i va començar a passar l es 7 3 7

fustes planes de les construccions com si fossin bi ts de cartró alhora que recitava la sèrie numèrica 7 3 8

f ins al quinze. L a Gum maberta va fer el mateix tot seguit i va comptar en castell à f ins al deu. L a 7 3 9

D rustana de la mateixa manera em va ensenyar com ho feia i va verbalit zar que passava la vaca, ja 7 4 0

que en aquell moment tenia una peça de fusta en forma d’ aquest animal . L a Carlota que no es trobava 7 4 1

entre nosalt res també es va posar a passar bi ts el la sola. En M acre L ., mentre nosal tres fèiem aquests 7 4 2

jocs, anava al seu r otll o, jugant sol , amb les seves coses i v igil ant que ningú les hi prengués. L a 7 4 3

D rustana, quan ja no li vaig fer cas, també va anar a la seva. H i va haver un moment que tots/es 7 4 4

estaven dins la caseta de fusta menys en N abhuco, que seguia tot sol assegut a la cati fa. Però no sé 7 4 5

com, de sobte vaig veure el N abhuco assegut a la taula i no pas a la cati fa. Quasi que no m 'ho crec. 7 4 6

Encara no sé què és el que el va fer moure. V aig haver de renyar el D av indo ja que es va passar una 7 4 7

estona ben ll arga picant mol t fort amb algunes construccions, després d’ av isar-lo vàries vegades, vaig 7 4 8

haver de posar-lo a descansar dos m inuts a la paret. 7 4 9

7 5 0

D ij ous, a l ’ estona de Castell à, vam teni r una gravació en v ídeo d'una passada quinzenal de bi ts, rètols 7 5 1

i repeticions li ngüístiques. V a anar súper bé al meu entendre, malgrat que no l 'he v ist per poder opinar 7 5 2

amb causa. 7 5 3

7 5 4

2 4

El mateix dia la Gum maberta em va fer mol ta gràcia a l 'hora de berenar ja que va amenaçar la 7 5 5

M arf i sa amb <<T e voy a ganar>> i quan la M arf i sa li va demanar un aclariment <<Què?>> li va 7 5 6

contestar amb mol ta seguretat <<¿Estas sorda? T e voy a ganar>>. H o comento perquè ja comença a 7 5 7

emergi r la competit iv i tat, sobretot entre els que sempre volen guanyar. 7 5 8

7 5 9

L es posicions a la cati fa mentre hem fet les passades de bits, rètols i repeticions l ingüístiques han 7 6 0

estat: sempre al davant la Gum maberta, en D av indo i l a M atrona R.; gai rebé sempre en M acre L ., la 7 6 1

Carlota i en M acre C. i sempre al darrere, la D rustana i en N abhuco. 7 6 2

7 6 3

A les activ itats de R ítm ica, A nglès i C astel là només hi ha el registre d’ un dia de classe en 7 6 4

cadascuna. N o sé què dimonis haurà passat. 7 6 5

7 6 6

A la classe d'A nglès es va aprof itar per rentar les mans amb aigua i sabó mentre verbalit zaven l ’ acció 7 6 7

i el mateix t es va fer amb l ’ endreça dels abrics. 7 6 8

7 6 9

A l 'acti v itat de R it m ica la M arf i sa segueix inquieta tota l ’ estona; la M atrona R. ha ll egit titi , i en 7 7 0

N abhuco es segueix mostrant com sempre ja que quan han desenvolupat l ’ orquestra rítm ica aquest 7 7 1

nen ha estat completament passiu amb els xin-xins a les mans f ins que la Rosi els hi ha fet moure, 7 7 2

com si fos un ti tel la. 7 7 3

7 7 4

El dia que van fer C astel là j o era al metge (tinc bronquiti s de fumar una m ica massa) i quan vaig 7 7 5

arribar la pobre Rosi tenia els meus alumnes i els de P· 3. Em vaig quedar observant una estona i va 7 7 6

ser interessant de veure com els més peti ts/es passaven de tot i no li feien cap cas a la professora, en 7 7 7

canv i els més grans sí que parti cipaven activament. 7 7 8

7 7 9

7 8 0

7 8 1

7 8 2

7 8 3

7 8 4

7 8 5

7 8 6

7 8 7

A n nex os

2 5

SE T M A N A : D el 8 de F eb r er al 12 de F eb r er 7 8 8

7 8 9

A questa setmana es caracteri tza per la manca d'informació perquè tinc poques anotacions registrades. 7 9 0

Segurament és la conseqüència d’ una certa relaxació per part meva propiciada per les setmanes verda 7 9 1

blanca de la U niversitat, però també perquè ha coincidit que dil luns vaig anar al metge (encara no tinc 7 9 2

càncer de pulmons, ja, ja, ja,...) i l a poca estona que vaig estar a l 'escola vam gravar una sessió del 7 9 3

tal ler de manipulació i observació de rètols i bit s. Per alt ra banda, dimecres vaig teni r reunió de 7 9 4

com itè i ahi r di jous al matí una al tra reunió de com i tè però amb els representants de l 'empresa, i a la 7 9 5

tarda amenaça de bomba amb el conseqüent desal lotjament del col· legi . A vui divendres la Rosi no ha 7 9 6

v ingut a l 'escola i com que he hagut de substitui r-la he aprof itat per confegi r la disf ressa de Carnaval . 7 9 7

T otal , que entre una cosa i l ’ alt ra, poc diari escriuré. 7 9 8

7 9 9

A mb tota aquesta disbauxa només hem fet tres dies la psicomotrici tat. I d'aquests, els he fet real it zar 8 0 0

tombarell es en dues sessions. Estic contenta perquè hem trebal lat aquest exercici més vegades que 8 0 1

alt res setmanes passades. Ja hem mill orat alguna cosa. A l Forti zanus, a la M atrona R. i al N abhuco 8 0 2

els segueix costant saltar amb els peus junts des d'un graó d'alçada. 8 0 3

8 0 4

L a D rustana segueix malal ta, fet que el considero bastant normal si es té en compte que aquest és el 8 0 5

seu primer any fora de l 'ambient fam ili ar i en contacte amb alt res nens/es. En Forti zanus, que també 8 0 6

ho estava, avui j a ha v ingut i ha estat l 'encarregat. H a trobat de seguida el seu nom i m 'ha ajudat a 8 0 7

reparti r les plomes de la disf ressa per enganxar-hi els gomets, ha l legit perfectament els noms d’ en 8 0 8

M acre C., de la Carlota, d’ en Remberto i d’ en D av indo però els de la resta de companys els ha 8 0 9

confós. 8 1 0

8 1 1

H e tingut cinc interrupcions comptabil i tzades i enregistrades però esti c segura que són moltes més. 8 1 2

8 1 3

Els pocs comentaris i/o fets sorprenents que he observat aquests dies han estat els següents: L a 8 1 4

M arf i sa va di r ensenyant-me quatre plaques de plàsti c <<M i ra, són bi ts>> i va començar a fer una 8 1 5

passada com si ho fossin. D i l luns, en M acre C. va fer un descobriment: mentre assenyalava el número 8 1 6

vuit de la data escri ta a la pissarra i el mateix número al mural va exclamar << Iguals>> .El mateix nen 8 1 7

dimarts mentre érem al l avabo va di r assenyalant l 'ex tintor <<Per apagar el foc>> el vaig feli citar 8 1 8

<<M olt bé, és un ex tintor de color vermell . D e la M acrea...<>. Els 8 1 9

ex tintors els anomenem cada vegada que anem de passeig i ens els trobem per di ferents recorreguts. 8 2 0

2 6

En D av indo quan anava a passar la categoria de bi ts d’ Els conjunts de cer cles va veure el conjunt 8 2 1

zero i va exclamar <<M i ra, el zero>> i mentre recol li a els rètols de la categoria Quin temps fa avui? 8 2 2

va ll egi r <<Fr ed>> en un d’ aquests. T ant en D av indo com la M atrona R., en M acre C., la M arf i sa o 8 2 3

en Remberto han verbalit zat i assenyalat tota la setmana la l letra i , la u , la o; el número 2, el 8 i la 8 2 4

ll etra R majúscula de Remberto. L a Gum maberta es passejava dimecres per l ’ aula mentre deia <<Ta, 8 2 5

blanca, ti , ti , ta>>. 8 2 6

8 2 7

L a M arf i sa segueix mostrant algunes vegades equivocacions i d’ al tres encerts davant les mateixes 8 2 8

coses o problemes, per exemple, dimecres assenyalant la l letra i del rètol penjat al radiador , va di r 8 2 9

<<L a a>>. Em desconcerta. 8 3 0

8 3 1

A questa setmana m 'he enfadat dues vegades amb la M atrona R.. L a primera perquè es va passar tota 8 3 2

l 'estona, quan dic tota l 'estona vol di r des de que vaig començar f ins que vaig acabar d’ expli car un 8 3 3

conte, dreta al meu costat (aguantant estoicament) repetint com un l loro <<L a o>> del rètol 8 3 4

constr uccions. L a segona, perquè va pegar a no recordo a qui a causa d’ una joguina. Ja comença a 8 3 5

mostrar-se possessiva. Per al tra banda, és una monada de nena, es mostra súper interessada pel que 8 3 6

l ’ envol ta, tot l i fa gràcia, i l · lusió i participa amb mol t d’ entusiasme, sobretot si jo esti c a pro p. 8 3 7

D imecres em vaig dedicar a fer una seriació amb els gots de la f i reta i els únics que hi van participar 8 3 8

van ser la M atrona R., en D av indo i en Remberto. L a resta anaven jugant al seu ai re però quan em 8 3 9

vaig dedicar a fer torres i a ti rar-les aleshores la M arf i sa, en M acre C. i la Carlota es van acostar i 8 4 0

també van parti cipar en el joc. 8 4 1

8 4 2

A vui m 'he adonat que l 'A nsuro parla poquíssim durant el dia. Fins avui no m ’ hav ia aturat a pensar-hi . 8 4 3

I no serà perquè el nen no ho faci ben clarament i estructurada. Sort que algun dia d'aquesta setmana 8 4 4

l 'he v ist jugar i parlar a la taula amb en D av indo però això no és el més f reqüent. H o he pensat mentre 8 4 5

els feia resoldre un petit problema: he plantejat que la senyoreta. Rosi no hav ia v ingut a treball ar a 8 4 6

l ’ escola i que què faríem a l 'hora de Rítm ica. L a Carlota ha dit que v ingués la teacher L ídia, li he 8 4 7

contestat que la teacher no podia veni r ja que l ’ horari deia que els divendres no tocava anglès, 8 4 8

aleshores ha proposat fer un treball (més tard, és el que hem fet). Quan els he preguntat per quin 8 4 9

motiu la senyoreta Rosi era absent, en D av indo ha exclamat que se li hav ia espatll at el cotxe i l a 8 5 0

Carlota que potser estaria malal ta. I és clar, com que només han parti cipat aquests dos alumnes i els 8 5 1

alt res només escol taven, he pensat que de segur que l 'A nsuro per la maduresa que mostrava tenia 8 5 2

A n nex os

2 7

alguna cosa a di r. I mentre escric aquest diari me n’ adono que per alguna cosa serveix dedicar-li 8 5 3

tantes hores, al menys ref lex iones una m iqueta. 8 5 4

8 5 5

D imarts vaig anar a la Facultat perquè tenia hora amb la D ra. M aria Pla i , entre d’ al tres coses, em va 8 5 6

lli urar un arti cle de La Vanguardia que deia que l 'escola Canigó de B arcelona presentava el seu 8 5 7

projecte Optimist adreçat a l 'etapa de l ’ Educació Infantil . N i a la Sra. Pla ni a m i ens anava bé 8 5 8

d’ assisti r-hi i ho vam deixar córrer. L 'endemà ho vaig comentar a la Rosi i l a mala sor t, per no di r-li 8 5 9

una al tra cosa, és que hi hav ia assistit amb la titular de l ’ escola, la Srta. M ontserrat N oli s. A ix í que ni 8 6 0

ens ho va comunicar ni ens va convidar. Em va fer senti r força malament ja que no vaig entendre el 8 6 1

perquè d’ aquesta actuació. M és informació per a el la? A fany de protagonisme davant la ti tular? 8 6 2

T onteria? N o ho sé, i j o f i ns ara com una tonta compartint sempre el que sabia, però d'aquesta 8 6 3

n'aprendré i ja veurem la informació que li donaré a parti r d'ara. 8 6 4

8 6 5

L a mare de la M isericordia m 'ha portat un ful l de registre anecdòtic ple de fets que ha observat a casa 8 6 6

(adjunto còpia). M 'ha fet m olta i l· lusió perquè vaig donar encara no fa uns quinze dies i j a m e l 'ha 8 6 7

tornat. Parlant d'aquest full , un dia d'aquesta setmana li vaig preguntar a la mare de la Carlota si 8 6 8

l 'ompli a. I ho vaig fer perquè m 'expli cava que la nena contava perfectament a casa f ins el número 8 6 9

quaranta i em va contestar que moltes vegades no se’ n recordava d'apuntar-m 'ho. V am quedar que li 8 7 0

ani ria recordant. 8 7 1

8 7 2

D ij ous al matí va veni r el pare d'en D av indo i em va preguntar què tal anava, li vaig di r que es 8 7 3

mostrava molt i nteressat, observador i despert. A leshores va expli car que el diumenge a La 8 7 4

Vanguardia hav ia sorti t un arti cle sobre els nens/es súperdotats i que la seva lectura el va fer pensar 8 7 5

en el seu f ill j a que, a part que era mol t l lest, també es mossegava les ungles com aquests infants. N o 8 7 6

sé si aquest nen ho és o no però el que no em va agradar és que els pares pensin que tenen un geni . 8 7 7

V aig aprof itar per posar-ho una m ica en dubte i comentar-li que els encaixos l i costaven de resoldre i 8 7 8

que s'angoixava quan no li sortien però com que això no li i nteressava ni em va escoltar. T ambé em 8 7 9

va comunicar que segurament el matricularia a l 'Escola de M úsica Internacional de la Gr an Via a 8 8 0

B arcelona perquè era mol t bona i el nen de segur que l 'aprof itaria ja que tenia un potent senti t 8 8 1

musical . Ja veurem què passarà. 8 8 2

8 8 3

N o m ’ he aturat a expli car com es desenvolupen les reunions laborals entre el com itè i els 8 8 4

representants de l ’ empresa però és que es tracten temes interns de l 'escola que no cal publ icar. N omés 8 8 5

2 8

assenyalaré que l ’ alt re dia em va sorprendre el consel ler de la Fundació, Sr. V idal quan em va donar 8 8 6

la mà per saludar-me i ho va fer afectuosament i que li vaig veure cara de bona persona al nou gerent, 8 8 7

potser és un “ bor de” però aquesta va ser la primera impressió. 8 8 8

8 8 9

A hi r di jous vam teni r reunió de cicle, érem totes les docents del parvulari i l ’ úni c tema de l 'ordre del 8 9 0

dia era el que fèiem cadascuna amb els nostres alumnes en raonament logicomatemàtic i com 8 9 1

desenvolupàvem els tal lers. Crec que va ser molt posi tiu l 'i ntercanv i d'experiències inter i i ntra nivell s 8 9 2

i força dinam itzador, la corporació de professionals joves amb noves idees i moltes ganes de dur-les a 8 9 3

terme. En aquesta tessitura es troba l ’ À ngels, tutora de P· 5, i la meva companya de P· 3, la L ourdes. 8 9 4

H e de parlar però amb la tutora de P· 4 ja que aquest matí m 'ha preguntat si el que hav ia expressat ahi r 8 9 5

a la reunió hav ia estat encertat. És cert que moltes de les coses que va di r van resul tar adients però 8 9 6

també es van notar les seves discrepàncies o di ferències amb les tutores de P· 4 i aquestes no es 8 9 7

mereixen segons quines crítiques perquè són unes bones professionals, perquè són una insti tució al 8 9 8

Parvulari i perquè es mostren una m ica li m itades a nivell cul tural i organi tzatiu i l a resta de 8 9 9

companyes no som ningú per di r-los segons quines coses, sinó que és la coordinadora la que en té la 9 0 0

responsabi l itat. A mb acti tuds com la de la companya l ’ única cosa que aconsegui rem és enf rontar-nos 9 0 1

les unes amb les alt res; a més a més, quant a la lògica matemàtica, a la resolució de problemes i als 9 0 2

tal lers, les tutores de P· 5 no poden all içonar-nos massa ja que els tal lers només els han realit zat una 9 0 3

vegada i no totes les que tenien plani f i cades. 9 0 4

9 0 5

A l 'acti v i tat d'A nglès la teacher cada dia escriu menys observacions, segurament també l i déu passar 9 0 6

com a m i i es relaxa. A questa setmana ha començat a cantar una cançó mol t adient a la disf ressa de 9 0 7

Carnaval L ittl e indian i assegura que els nens/es estaven molt contents. H a trebal lat amb profundi tat i 9 0 8

molt bé el color taronja. Per cert, li he preguntat què vol di r amb pr ofunditat i molt bé. H a recordat als 9 0 9

alumnes la pregunta de quin és el seu nom i els ha assenyalat els ul l s, el nas i la boca. 9 1 0

9 1 1

A C astell à l a Rosi s'ha dedicat a veure i a parlar de les sabates i els m itj ons, dels peus i l es seves parts 9 1 2

i de la duresa de les planti l les. L a Gum maberta ha formulat i veri f i cat una hipòtesi : que els dits del 9 1 3

peu de la Carlota estaven amagats dins de les m itges de l lana. M entre els nens/es tocaven els 9 1 4

radiadors, alguns van di r <<Estan cal ientes>> però la M atrona R. va exclamar <<N o f rio>> i quan 9 1 5

aquesta nena es va a posar el pitet per anar a dinar l i va di r assenyalant les f igures musicals que hi ha 9 1 6

dibuixades <<M i ra, titi >>. 9 1 7

9 1 8

A n nex os

2 9

L a classes de R ít m ica aquesta setmana només s’ han fet un dia, i amb els nens/es de P· 2 i P· 3 alhora. 9 1 9

L a Rosi assegura que ha anat perfecte i que f ins i tot hi ha moments que els més peti ts han buscat 9 2 0

recolzament en els grans i que en cap cas es deixaven trepit jar. Quan van fer lectura d’ alguns rètols i 9 2 1

bits musicals a la pissarra, tant els grans com els petit s hi van participar, concretament en D av indo va 9 2 2

identi f i car l 'escala del do (no sé què), el pentagr ama i l a clau de sol i la Carlota la clau de fa. 9 2 3

9 2 4

9 2 5

9 2 6

9 2 7

9 2 8

9 2 9

9 3 0

9 3 1

9 3 2

9 3 3

9 3 4

9 3 5

9 3 6

9 3 7

9 3 8

9 3 9

9 4 0

9 4 1

9 4 2

9 4 3

9 4 4

9 4 5

9 4 6

9 4 7

9 4 8

9 4 9

9 5 0

9 5 1

3 0

SE T M A N A : D el 15 de Feb r er al 19 de Feb r er 9 5 2

9 5 3

T inc algunes coses per expl icar. M are meva, quanta estona estaré! L a veritat és que escriure aquests 9 5 4

diaris em cansa bastant i he de fer un esforç molt gran per posar-m 'hi . Per aquest motiu el que m 'he 9 5 5

proposat és escriure’ l cada divendres, poca estona després d’ haver plegat de l ’ escola, aix í el cap de 9 5 6

setmana ja no hi he de pensar més. Els dos úl tims els vaig fer d'aquesta manera i com que no els vaig 9 5 7

f inalit zar el mateix dia, l ’ endemà dissabte a les set del matí ja estava desperta i i ntentant deixar-los 9 5 8

enl lestit s. Suposo que inconscientment dev ia estar intranqui l· la i em vaig despertar d’ hora. A veure si 9 5 9

avui el puc acabar d’ una ti rada, encara que ho dubto. 9 6 0

9 6 1

D eia que tenia coses per expl icar; doncs bé, la primera és que ha v ingut una al tra nena nova, 9 6 2

l ’ A lessandra. Resul ta que és la néta d'una senyora de la cuina que ha tingut un problema, a la seva 9 6 3

f ill a se l i ha cremat la casa. M entre estan arreglant el pis han demanat a l 'escola si la nena podia 9 6 4

assisti r-hi . Em van veni r a preguntar si hi tenia algun impediment i jo, pobra de m i , què hav ia de di r? 9 6 5

N omés vaig apuntar que em semblava un enrenou per la criatura si només l ’ hav íem de teni r per uns 9 6 6

dies. Però ara penso que segurament acabarà el curs ja que a la nena no li ha costat gai re adaptar-se i 9 6 7

aquí menja súper bé. L a veritat és que em vaig haver de posar seriosa el primer dia amb el dinar però 9 6 8

amb una vegada ja n’ hi va haver prou. L ’ àv ia que va estar observant tot el procés em va voler 9 6 9

afalagar <> però jo l i vaig contestar que la nena els pren el númer o. Potser 9 7 0

queda molt pedant deixar constància d’ aquest f et però com que he de procurar posar-ho tot en aquest 9 7 1

“ cony” de diari ... I parlant d'això també la mare de la M atrona R. em va fer un comentari força 9 7 2

agradable, que com en el cas anterior, també l ’ hav ia fet l 'àv ia de la nena, però ja no l 'expl i co. Em fa 9 7 3

vergonya. H e d’ afegi r que alguns nens/es de la classe van mostrar gelosia de la meva dedicació a 9 7 4

l ’ A lessandra. V aig enganxar en D av indo dient-li <<T u siempre ll orando, eh? A quí no se ll ora>>. 9 7 5

9 7 6

A questa setmana he fet la psicomotrici tat diàriament. Que bé! I com es nota en els alumnes ja que el 9 7 7

creuament el fan perfecte, a més a més de la Gum maberta i d'en M acre C., en D av indo i l 'A nsuro, i el 9 7 8

comencen a fer en Forti zanus i l a M isericordia. V a bé això de fer un diari , t'ajuda a proposar-te coses 9 7 9

i a acompli r-les. H e d'esmentar que l ’ A lessandra avui ha parti cipat en tots els exercicis motrius i la 9 8 0

M atrona A . també però aquesta úl tima pateix perquè li costen mol t. A ra que dic això recordona 9 8 1

ref lex ió que ja voli a escriure la setmana passada i no me'n vaig recordar. A questa nena té una 9 8 2

expressió facial de patiment i sof riment, crec que no deu estar adaptada del tot i això se li ref lecteix a 9 8 3

la cara. L a Rosi també m 'ho ha comentat. 9 8 4

A n nex os

3 1

9 8 5

A questa quinzena vaig passar la categoria de bits de Les figures geomètr iques i entre d'alt res, s’ hi pot 9 8 6

trobar un bit d’ un cercle i un alt re d’ una ci rcumferència. D oncs bé, aprof i tant un trebal l on hi hav ia un 9 8 7

cercle i dues ci rcumferències, els vaig assenyalar les di ferències que hi ha entre ambdós. D es 9 8 8

d’ aleshores, cada vegada que he passat aquesta categoria la Carlota, en M acre L , en Remberto, la 9 8 9

M atrona R, en M acre C., en D av indo, la M arf i sa, la Gum maberta anomenaven aquestes f igures 9 9 0

correctament, sense que jo els preguntés si era un cercle o una ci rcumferència. És la primera vegada 9 9 1

que treball o aquests conceptes amb nens/es d'aquesta edat i el resul tat és sorprenent. 9 9 2

9 9 3

A quests dies he notat que s’ ha produït una davall ada en les verbalit zacions dels alumnes quant a 9 9 4

l ’ observació i a la discrim inació, verbalit zació i assenyalament de les l l etres i números. Penso que, 9 9 5

per una part, no he donat tanta importància ni he reforçat tant com al principi quan van començar a 9 9 6

fer descobriments; i per al tra, que ja ho tenen tan interiorit zat que el l s/es tampoc tenen necessi tat 9 9 7

d’ expressar al lò que els sorprèn. 9 9 8

9 9 9

D ill uns els vaig plantejar un problema <<Qui ha tocat el carret?>>. L a Carlota va contestar <<L a 1 0 0 0

teacher L ídia>. A leshores vaig preguntar perquè ho hav ia fet i la M arf i sa va contestar <<Perquè vol 1 0 0 1

bits>> i l a Carlota va afegi r <>. T orno a preguntar <<A h si?, i perquè els vol?>>, en 1 0 0 2

D av indo contesta <<Perquè si>> i l a Carlota va afegi r <<Per casa seva>>. A la resta d’ infants 1 0 0 3

semblava que els importessin “ tr es pepinos” aquestes qüestions. 1 0 0 4

1 0 0 5

A les estones de joc l l i ure per l ’ aula o a la terrassa, tant la M atrona A . com l ’ A lessandra no es mouen 1 0 0 6

del meu costat. L a M atrona A . mostra un comportament molt curiós: quan l i agafa la som iquera, no 1 0 0 7

plora, tan sols som ica, només que l i facis <<Ssssssssssh!>> la nena cal la en sec, és com una màquina 1 0 0 8

a qui prems un botó. A la terrassa cada vegada és més f reqüent veure jugant els nens i l es nenes junts, 1 0 0 9

en grup, s'ho passen pipa. Els que van més al seu ai re o juguen amb nens/es més grans són la 1 0 1 0

Gum maberta, l ’ A nsuro i en M acre L . 1 0 1 1

1 0 1 2

L a D rustana ha estat absenta quasi tot el mes. A quest dia em vaig dedicar a comptar quants dies hav ia 1 0 1 3

faltat des de que vam començar el curs, han estat quaranta-cinc, és a di r, dos mesos i escaig. Suposo 1 0 1 4

que aquestes absències se li notaran respecte dels al tres nens. Està per veure però fa pati r ja que cada 1 0 1 5

vegada és com tornar a començar. 1 0 1 6

1 0 1 7


3 2

L a Gum maberta va estar l ’ encarregada i no cal di r que va trobar de seguida el seu nom. Em va ajudar 1 0 1 8

a reparti r els full s de treball i només va confondre el nom de l 'A uremund pel de l 'A nsuro i el de la 1 0 1 9

M isericordia pel de la M arf i sa. En M acre L . també va trobar el seu nom quan va ser l 'encarregat però 1 0 2 0

no va passar el mateix amb la M arf i sa ja que aquesta no va trobar el seu i cada vegada que ho 1 0 2 1

intentava en portava un tota satisfeta i me'l donava com si ho fos. D e la mateixa manera va ajudar-me 1 0 2 2

a reparti r els full s d'un trebal l de Car naval , només va l legi r els noms de la Carlota i d’ en Forti zanus. 1 0 2 3

N o sé, insisteixo, aquesta nena em desconcerta. H e de di r a la seva mare que la porti a l 'oculi sta, a 1 0 2 4

veure si té problemes a la v ista. Per cert, avui divendres, la mare m 'ha recordat que la nena rebutja 1 0 2 5

fortament el pare, li he fet una m ica de rentat de cervel l entorn aquest tema parlant-li de la 1 0 2 6

conveniència del model patern a aquestes edats. Ja veurem què passa. L a M isericordia dij ous va ser 1 0 2 7

l ’ encarregada i quan em vaig adonar la Gum maberta l 'estava ajudant a trobar el seu nom, per la qual 1 0 2 8

cosa encara no sé si se'l sap, suposo que si . 1 0 2 9

1 0 3 0

D imarts va ser complert quant a notícies: la primera, vaig rebre de l 'Institut de Ciències de l ’ Educació 1 0 3 1

de B arcelona el programa de continguts a estudiar per fer l 'examen de Capacitació del Català. N o 1 0 3 2

l ’ he estudiat mai el català i en sé molt poc. Com que no tinc prou de feina, me’ n busco més, sóc un 1 0 3 3

cas com un cabàs. H e demanat l li bres als meus companys/es que imparteixen aquesta assignatura a 1 0 3 4

l ’ escola i a les estones que puc vaig estudiant. L a segona notícia me la va comunica la Rosi: ti ndria un 1 0 3 5

alt re alumne nou, el pares s'hav ien separat feia molt poc i l a mare hav ia començat a trebal lar i tenia 1 0 3 6

necessi tat de portar-lo, i com que som les ger manetes de la car i tat l i hav ien posat fàci l . N o tinc res a 1 0 3 7

objectar, però sembla que les coses no s’ han de fer d’ aquesta manera. T otal , dimecres em vaig 1 0 3 8

entrev istar amb la mare i el nen començarà el mes de març. Es nota molt angoixada i pel que em va 1 0 3 9

expl i car el nen es mostra força consentit . I la Rosi també em va comunicar que l 'endemà a les quatre 1 0 4 0

de la tarda v indria la inspectora a la meva classe. Sembla ser que l 'escola no té perm ís del 1 0 4 1

D epartament d'Ensenyament per teni r nens/es d'aquesta edat, només té el de Sani tat però ara ho deuen 1 0 4 2

voler arreglar i per a això la inspectora ha demanat veure les aules i el material que tenim . L a Rosi té 1 0 4 3

pànic als inspectors i ja em va repeti r no sé quantes vegades que jo l 'atengués perquè l i podria 1 0 4 4

expl i car m ill or el que feia a la classe. A m i no me'n fa de por però quan l i va comunicar també a la 1 0 4 5

pobra de la meva companya, li van donar el dia. D e tota manera la inspectora no va veni r, sembla ser 1 0 4 6

que v indrà la setmana que ve. 1 0 4 7

1 0 4 8

A n nex os

3 3

Em fa l ’ efecte que deixaré d’ enregistrar les interrupcions que pateixo quan esti c a la classe, perquè ja 1 0 4 9

sóc conscient que les tinc però o no les puc ev itar o no sé tall ar-les, amb la qual cosa com que no hi 1 0 5 0

puc posar solució passo de perdre-hi temps. 1 0 5 1

1 0 5 2

H e fet la passada de rètols, bit s i repeticions l ingüístiques quasi bé cada dia, menys dimecres al matí 1 0 5 3

que el vaig substitui r per tall ers d’ encaixos de formes i de f igures geomètriques. V a ser mol t 1 0 5 4

interessant d’ observar com els costa de resoldre les f igures amb di ferents orientacions espacials. Si 1 0 5 5

no hi dedico més sessions els segui rà costant molt . En D av indo va teni r un parell d'observacions mol t 1 0 5 6

encertades, va di r <<Senyoreta, això és un pentàgon>> ensenyant-me'n un i <<Senyoreta, el zero>> 1 0 5 7

ensenyant-me la plantil la buida d'un ou. En acabar vam relacionar aquestes f igures de fusta amb els 1 0 5 8

bits corresponents i els va encantar. D ij ous van trobar a faltar la categoria d’ Els conjunts de cer cles, 1 0 5 9

els vaig buscar i quan els vaig començar a passar m 'hav ia equivocat de categoria i els vaig ensenyar 1 0 6 0

alguns bi ts que feia temps que no passava. L a M atrona R. en veure un d’ aquests bi ts tot blanc va di r 1 0 6 1

<<N o n'hi ha cap>>" . A vui en D av indo m 'ha demanat el <<D os>> i quan jo l i he preguntat si vol ia el 1 0 6 2

número o el conjunt m 'ha respost <<El conjunt de cercles>>. I quan anava a passar els rètols d’ Els 1 0 6 3

mesos de l 'any ha afegit <<D el calendari>>. L 'A nsuro se sap tots els bi ts de la categoria de l ’ Obr a 1 0 6 4

pictòr ica de Toulousse-Lautrec, l 'he enganxat verbal it zant-los amb veu baixa mentre els passava. 1 0 6 5

1 0 6 6

U n alt re dia em vaig dedicar a fer seriacions i classi f i cacions amb les construccions de fusta mentre 1 0 6 7

els nens/es jugaven l li urement. Gai rebé tots/es vénen com a mosques a la que seus a la cati fa. N o ho 1 0 6 8

van fer, però, ni en M acre L ., ni la Gum maberta, ni l a M atrona A ., ni en Remberto ni l ’ A lessandra 1 0 6 9

que no van parti cipar gens, i només en M acre C. i en D av indo van participar en les seriacions de dues 1 0 7 0

i tres característiques. En canvi , la Carlota, en D av indo, en M acre C., en Forti zanus, l ’ A nsuro i la 1 0 7 1

M atrona R. van estar classi f icant quadrats, tr iangles, cercles i rectangles. El tr iangle va ser la f igura 1 0 7 2

més anomenada. 1 0 7 3

1 0 7 4

D ij ous al matí la mare de l 'A uremund em va portar dos trossos de coca i encara no sé perquè. A questa 1 0 7 5

senyora és una m ica falsa i no sé què pretenia, és provable que tan sols volgués teni r un detall . Espero 1 0 7 6

que només sigui això. A la tarda vam celebrar el Carnaval i vam disf ressar els infants d'indis. Estaven 1 0 7 7

súper contents. V am pujar al bàsquet de l ’ escola a fer la rua juntament amb els nens/es de Primària. 1 0 7 8

Els va agradar molt a tots, menys al Forti zanus que el vaig teni r quasi tota l 'estona al coll perquè l i 1 0 7 9

feien pànic les disf resses. L 'organització de l 'acte va ser molt correcta f ins a l 'hora de plegar que es va 1 0 8 0

3 4

espatl lar una m ica, i per variar, qui se les va carregar vam ser els de P· 2 i els de P· 3. Com es nota que 1 0 8 1

som l ’ últi m mono... 1 0 8 2

1 0 8 3

A vui he fet un experiment: he posat al porta-rètols de la classe els rètols de la categoria Els noms de 1 0 8 4

les senyor etes i els de Quin temps fa avui?. Ja veure'm que passa. 1 0 8 5

1 0 8 6

A quests dies hem seguit realit zant el passeig a l ’ aula de Rítm ica i avui , en passar per davant de la 1 0 8 7

pissarra, he dit <<Esborrador i aquí diu...>> i en Remberto ha acabat <<Rítm ica>>. Exacte, a 1 0 8 8

l 'esborrador hi ha escrita aquesta paraula i aquest nen ho ha recordat de les vegades passades. 1 0 8 9

1 0 9 0

A l ’ acti v itat d'A nglès han tornat a trebal lar que els alumnes s’ assenyali n els ul l s, el nas i l a boca; les 1 0 9 1

accions com caminar , par ar , menjar , beur e o dor mi r i l ’ expressió What's your name?. Els alumnes 1 0 9 2

també han v ist la categoria de bits d’ Els númer os del zero al cinquanta. H an cantat I f you'r e happy i 1 0 9 3

la teacher ha expl icat el conte del temps. Igual que en sessions passades han incidi t amb el vocabulari 1 0 9 4

de les sabates, peus i m it jons. L a teacher ressalta que l 'actitud dels nens/es és molt bona, estan 1 0 9 5

tranqui l s i atents. 1 0 9 6

1 0 9 7

A la classe de C astel là van reci tar algunes poesies i van trebal lar els colors. Sembla ser que en 1 0 9 8

D av indo ja s’ ho sap tot. D imecres va preguntar perquè el radiador elèctri c estava f red i l a Carlota va 1 0 9 9

contestar <<Perquè la senyoreta N úria no ha pujat l 'aigua calenta>>, aleshores els va expl i car que 1 1 0 0

aquest no estava endoll at i quan va preguntar perquè el radiador d'alum ini d'ai gua calenta estava 1 1 0 1

calent la mateixa nena li va respondre <<Perquè la senyoreta N úria lo ha enchufado>>. 1 1 0 2

1 1 0 3

D e R ít m ica nom és ti nc enregi strades l es o bserv acio ns d 'u na sessió, però m are m ev a, déu n’ hi do 1 1 0 4

q uantes coses v an passar. En D av in d o va encertar l a clave de sol i l a clave de fa en u n i nstrum ent 1 1 0 5

m usi cal desco negut per al s nens/es. En aq uest tam bé l a M atro na R . hi v a n otar i v erbalit zar 1 1 0 6

correctam ent u n ta, a m és a m és, sem pre di sti ngei x aq uest últi m q uan l legei x en l es f rases 1 1 0 7

rítm iq ues. V an estar trebal l ant hacia adelante en d ues v elocit ats, l ent i ràpid, i quan so nav a el so 1 1 0 8

agut; i hacia atr ás tam bé en d ues dinàm iq ues però am b veu greu. Estan agafant aq uests co nceptes 1 1 0 9

m olt bé. L a M atro na A . es m ostra m olt i nsegura a l 'h ora de parti ci par en aq uests tip us de j ocs, f i ns 1 1 1 0

i tot q uan l a Rosi el s ha dei x at m anip ular el pi an o, ha estat l 'ú ni ca q ue n o s'hi ha acostat. 1 1 1 1

1 1 1 2

A n nex os

3 5

A questa setmana vaig estar rel legint per sobre alguns dels lli bres de G lenn D oman i de la madame 1 1 1 3

Rachel Cohen per fer un trebal l de D idàctica i hi ha algunes coses que apli co malament segons 1 1 1 4

algunes de les seves orientacions. Per exemple: la categoria de L ’ abecedar i és l 'últi ma que s’ hauria 1 1 1 5

d'ensenyar perquè sembla ser que en el mateix moment en què els infants ja saben les ll etres deixen 1 1 1 6

d'aprendre a l legi r globalment i aleshores només focalit zen en l ’ anàli si de les paraules. Crec recordar 1 1 1 7

que als començaments vam segui r aquest cri teri r igorosament però a P-3 hi hav ia varis nens/es que ja 1 1 1 8

coneix ien algunes l letres i moltes vegades les anomenaven malament o les castel lanitzaven, aleshores 1 1 1 9

les deien als companys per la qual cosa vam decidi r introdui r l 'abecedari i els seus sons. Però més tard 1 1 2 0

vam decidi r que fos a P· 4 l ’ ensenyament dels sons. 1 1 2 1

1 1 2 2

Per alt ra banda, també hauríem d'esperar a mostrar les graf ies dels números f ins que els nens/es no 1 1 2 3

tinguessin assoli ts Els conjunts dels cer cles. A ixò sí que no ho hem provat tot i que per aquest curs 1 1 2 4

ens hem M acreat seguir les orientacions matemàtiques més rigorosament. N o se pas com sorti rà ja 1 1 2 5

que des de l ’ i nici del curs la Rosi va començar a passar la categoria dels conjunts de cercles en 1 1 2 6

castel là i a la seva manera sense comunicar-m 'ho i quan me'n vaig assabentar ja l ’ hav ia passat uns 1 1 2 7

quants dies. T eníem establert començar a parti r de gener i aix í ho vaig fer però no sé quina inf luència 1 1 2 8

tindrà en els nens/es el temps que la va estar passant la Rosi . 1 1 2 9

1 1 3 0

L es di ferents categories de rètols plani f i cades per una quinzena no les hauríem de passar totes en una 1 1 3 1

sola passada sinó que s’ haurien de distribui r al l l arg del dia, posant els rètols nous i traient els antics. 1 1 3 2

A ixò es podria fer potser amb un, dos o f ins a cinc alumnes, però, amb un grup nombrós de nens/es i 1 1 3 3

en un medi escolar on no només t'has de dedicar a això sinó a mol tes més coses, no és possible i tal i 1 1 3 4

com ho estem fent està prou bé. 1 1 3 5

1 1 3 6

1 1 3 7

1 1 3 8

1 1 3 9

1 1 4 0

1 1 4 1

1 1 4 2

1 1 4 3

1 1 4 4

1 1 4 5

3 6

SE T M A N A : D el 22 de Feb r er al 26 de Feb r er 1 1 4 6

1 1 4 7

A questa setmana a l 'escola hem celebrat la setmana cul tur al , el cicle del Parvulari hi hem participat 1 1 4 8

amb algunes activ i tats. L a temàtica escolli da ha estat La natur a i els de P· 2 hem col· laborat amb un 1 1 4 9

col lage de full es i f lors reali tzat dimecres i amb la realit zació del qual els nens i l es nenes van gaudi r 1 1 5 0

moltíssim . D ij ous vam teni r per berenar una xocolatada amb croissants i divendres ens vam dedicar a 1 1 5 1

passejar per les di ferents dependències de l 'escola: vam veure un zoo de plastil ina, ecosistemes, 1 1 5 2

di ferents tipus d’ habi tatges, herbaris, maquetes, mapes, diversos esquelets d’ animals, dibuixos, 1 1 5 3

etcètera. U n alt re dia els vam passar la pel· lícula La Si r enita i a la tarda vam donar prem is de 1 1 5 4

parti cipació per a tots. 1 1 5 5

1 1 5 6

H em fet la psicomotrici tat cada dia, menys divendres, i di ll uns vam aprof i tar per gravar en vídeo una 1 1 5 7

sessió. L a D rustana ja comença a picar creuant la mà esquerra a la cama dreta i al revés. A prof ito per 1 1 5 8

comentar que li ha costat tornar a l ’ escola ja que ha plorat gai rebé cada dia al matí, en canvi , ni al 1 1 5 9

N abhuco ni a l ’ A lessandra els ha costat de retornar. Com es pot observar els nens/es d’ aquestes edats 1 1 6 0

falten bastant durant el curs; no sé si aquestes absències es notaran en cursos posteriors. 1 1 6 1

1 1 6 2

Els infants saben perfectament la l letra majúscula dels seus noms. L ’ A uremund, divendres, mentre 1 1 6 3

jugava amb material heurísti c divers, em va portar una ampoll a de colònia on hi hav ia escri t amb 1 1 6 4

ll etra l l i gada Nenuco i em va di r <<Senyoreta N uria, com el teu nom>> assenyalant la l letra N de 1 1 6 5

l 'ampoll a: no sabia com es deia la ll etra però la va relacionar amb el meu nom. T ambé em van fer 1 1 6 6

molta gràcia la M atrona R., en D av indo i l 'A uremund quan vaig passar per primera vegada la 1 1 6 7

categoria dels bi ts d’ Els medicaments ja que en van reconèixer alguns que dev ien teni r a casa seva. 1 1 6 8

1 1 6 9

L a M isericordia està avançant moltíssim , f ins i tot la seva mare em va comentar que ja sabia els noms 1 1 7 0

de tots els nens/es però que en confonia algun que començava amb la l letra M o amb A . Per exemple, 1 1 7 1

el dia que vam fer un treball de discrim inació de m ides gran-mitjà-petit hav ien de pintar les 1 1 7 2

ci rcumferències i els vaig preguntar abans de començar <<Què hem de fer perquè sigui un cercle 1 1 7 3

aquesta ci rcumferència?>> i aquesta nena va contestar <<Pintar>> i l a vaig feli ci tar. T ambé en 1 1 7 4

D av indo té cada vegada els conceptes més interiorit zats, igual que la nena anterior va di ferenciar la 1 1 7 5

ci rcumferència del cercle quan els vaig passar els rètols de Les figur es geomètr iques i va di r <<L a 1 1 7 6

ci rcumferència està buida, no està pintada. El cercle està ple, està pintat>>. D ill uns em va ensenyar i 1 1 7 7

verbal i tzar un quatre que hi hav ia en una caixa de ceres, amb la parti cularitat que era una graf ia 1 1 7 8

A n nex os

3 7

di ferent a la que uti lit zem habitualment. A h! I la seva mare em va comentar que ja l 'hav ia matri culat 1 1 7 9

al curs de v iol í i que començaria el mes de març. Ja preguntaré com li va. Idèntic passa amb la 1 1 8 0

Gum maberta que està preciosa: parla molt clar encara que en català i castell à barrejat, es mostra mol t 1 1 8 1

atenta al que dic o faig, ajuda els companys que tenen algunes di f i cul tats i com no, també els mana. 1 1 8 2

Em va comentar la seva mare que a casa m 'im ita d'all ò més bé. U n dia d’ aquests la vaig enganxar 1 1 8 3

mentre jugava a verbalit zar totes les ll etres de l 'abecedari , no se’ n va deixar ni una. I tant ell a com la 1 1 8 4

M atrona R. assenyalen i verbalit zen les vocals u i i del rètols que hi ha als porta-rètols. 1 1 8 5

1 1 8 6

D ij ous al matí en M acre L . va fer més d’ una dotzena de petons barrejats amb gemecs de pena a la 1 1 8 7

seva mare. Comento això perquè em sembla recordar que en alt res diaris ja he mencionat el culebr ot. 1 1 8 8

Em sembla que ja sé què passa: la mare no està massa bé. El marit és xofer, passa tota la setmana fora 1 1 8 9

de casa i ell a no té ningú de fam íli a amb qui relacionar-se. T ot el pes de la casa i dels f ill s l 'ha de 1 1 9 0

portar sola i això potser li produeix un descontrol de l ’ afectiv i tat que trasl lada als seus f ill s. A questa 1 1 9 1

informació me la va donar dimecres quan de sobte em va comunicar que trauria en M acre L . de 1 1 9 2

l 'escola perquè el la el veia trist quan entrava al matí i a la tarda. D esprés de parlar-hi una l larga estona 1 1 9 3

li vaig aconsell ar una v isita al metge perquè em semblava que la que no estava bé era ell a. N o sé què 1 1 9 4

farà. 1 1 9 5

1 1 9 6

Em sembla recordar que en algun diari anterior feia esment de la preocupació que sento per l 'A nsuro. 1 1 9 7

D oncs bé, sembla mentida com en qüestió de dies, els nens/es d’ aquestes edats fan uns canvis 1 1 9 8

espectaculars. I no saps ben bé quina és la causa. Està molt més obert i parti cipatiu en els jocs l li ures, 1 1 9 9

f ins i tot, va jugar amb en N abhuco i la M atrona A . D im ecres va ser l 'encarregat i va reparti r tots els 1 2 0 0

full s, només es va confondre amb els noms de la M arf i sa i de la D rustana. En M acre C. també ho va 1 2 0 1

ser d'encarregat i en reparti r els full s va confondre els noms de la M arf i sa, d’ en M acre i de la 1 2 0 2

M isericordia ja que tots tres comencen per M . 1 2 0 3

1 2 0 4

H em fet el passeig per l ’ aula de Rítm ica i com la setmana passada, en Remberto va verbalit zar que a 1 2 0 5

l 'esborrador hi deia Rítmica. A quest nen també ha fet un canv i últi mament, està molt encertat en les 1 2 0 6

seves observacions sobre els fets i conceptes que treball em . 1 2 0 7

1 2 0 8

A questa setmana he av isat unes quantes vegades la M atrona R. que no es xumés el dit gros. A l 1 2 0 9

començament de curs ho feia molt íssim i es va aconsegui r que només ho fes a l 'hora de fer la 1 2 1 0

m igdiada. A quests darrers dies hi ha tornat encara que amb menys f reqüència. H o hauré de comentar 1 2 1 1


3 8

als seus pares. A parti r d'ara i f ins a nou av ís, aquesta nena ha de portar l 'ull dret tapat diàriament f ins 1 2 1 2

a les dotze del m igdia ja que aix í ho ha aconsel lat l 'of talm òleg. Pobreta meva! 1 2 1 3

1 2 1 4

L a meva companya L ourdes ha passat els dies d'aquesta setmana una m ica intranquil s a causa de la 1 2 1 5

v isi ta de la inspectora. T ants nerv is per no res ja que va v isi tar les aules quan nosalt res ja hav íem 1 2 1 6

plegat. L a D i rectora, la senyoreta Paquita, va veni r a fel i citar-nos perquè la inspectora va quedar mol t 1 2 1 7

meravel lada quan va v isi tar les classes. L a Rosi va afegi r que quan va veure la categoria de bi ts de 1 2 1 8

Les flor s es va quedar força sorpresa en ser ell a biòloga i que va preguntar si ensenyàvem als alumnes 1 2 1 9

aquell s continguts. 1 2 2 0

1 2 2 1

H e de recti f i car el que vaig posar la setmana passada sobre l 'acti v i tat d'A nglès. L a teacher dimarts va 1 2 2 2

fer gai rebé una carta amb els seus comentaris. V a trebal lar: els números f ins el cinc, alguns colors, les 1 2 2 3

parts del cos conegudes i en va introdui r de noves, les accions com caminar , saltar , córr er , atur ar -se, 1 2 2 4

menjar i beur e; alguns conceptes oposats com calor -fr ed i gr an-petit i també va fer un passeig per 1 2 2 5

l ’ aula assenyalant i verbal it zant finestr a, por ta i pissar r a. A f i rma que està molt contenta dels resul tats 1 2 2 6

què està obtenint. D imecres no va poder fer classe degut a un imprev ist i dij ous va trebal lar el mateix 1 2 2 7

que l ’ al tre dia, menys els conceptes oposats. 1 2 2 8

1 2 2 9

A l 'acti v itat de C astell à l 'A nsuro va comentar a la Rosi que tenia una gui tarra. L a Rosi coincideix 1 2 3 0

amb m i que aquest nen ha fet un canv i molt i mportant. T ambé assenyala que di jous en D av indo va 1 2 3 1

comptar verbalment f ins a cinquanta i que distingeix perfectament entre el radiador d'aigua calenta i 1 2 3 2

l 'elèctri c. Per al tra banda, han trebal lat vocabulari castell à a través d'un conte. 1 2 3 3

1 2 3 4

A questa setmana només s’ ha dut a terme una classe de R ítm ica ja que divendres vam anar a veure la 1 2 3 5

pel· lícula La Si r eni ta. D ill uns la Rosi va estar identi f i cant al piano les al tures: greu ( la veu del papa), 1 2 3 6

mitj ana ( la veu de la mare)i aguda (la del nen). Els nens i l es nenes l i demanaven la veu que voli en 1 2 3 7

escoltar i el la la tocava al piano. T ambé van estar trebal lant els conceptes hacia delante i hacia atr ás. 1 2 3 8

A ssenyala que en Remberto i l a Gum maberta ja reconeixen alguns ritmes i que en M acre C. i en 1 2 3 9

D av indo l legeixen f rases rítm iques. A fegeix que a la D rustana se li noten força les seves absències. 1 2 4 0

1 2 4 1

1 2 4 2

1 2 4 3

1 2 4 4

A n nex os

3 9

SE T M A N A : D e l ’ 1 de M ar ç al 5 de M ar ç 1 2 4 5

1 2 4 6

A vui és dissabte i no divendres tal i com em vaig proposar la setmana passada. Però ahi r vaig teni r un 1 2 4 7

peti t entrebanc: després d'estar dues hores de rell otge escriv int el diari a l 'ordinador, se'n va anar la 1 2 4 8

ll um i com que no hav ia anant gravant la feina feta la vaig perdre tota. Em va agafar tal cabr ejada 1 2 4 9

amb m i mateixa que vaig apagar la p...... màquina i vaig deixar-ho per avui . Estic f ins els nassos de 1 2 5 0

fer aquest diari i només de pensar que el curs v inent gai rebé segur que n'hauré de fer més... Espero i 1 2 5 1

desi tjo que al m enys els resultats que se’ n deriv in siguin esperançadors i optim itzants, perquè sinó 1 2 5 2

serà per suïcidar-se. 1 2 5 3

1 2 5 4

A questa setmana s’ ha caracterit zat pel temps que he dedicat als nens/es nou v inguts. Com ja vaig 1 2 5 5

anunciar s’ ha incorporat un alt re infant i ja en són tres en aquest trimestre, dos dels quals en els 1 2 5 6

darrers quinze dies. Es diu N astál ico, els seus pares s'han separat fa v int dies, té dos anys i l a seva 1 2 5 7

mare dinou. És el primer nen, des de fa uns quants cursos, que ha vom itat al matí en entrar a l ’ escola, 1 2 5 8

per al tra banda he hagut de començar a ensenyar-li a controlar els esf ínters. Per aquest motiu he 1 2 5 9

d'estar bastant pendent, amb la qual cosa la resta del grup mostra acti tuds de gelosia. T otal , entre la 1 2 6 0

dedicació al N astál i co i a l ’ A lessandra (que encara l i costa adaptar-se) no tinc massa temps per a 1 2 6 1

poder acompl i r totes les activ itats del programa amb di l igència. Sort que la M atrona A . sembla que 1 2 6 2

v ingui bastant contenta, segons la seva mare a cas m 'im ita molt i parla sov int d'en D av indo. M 'hauré 1 2 6 3

de f i xar en aquesta relació perquè no la tinc present. A l ’ avaluació de f inal de curs espero recordar-me 1 2 6 4

de mencionar la distorsió que suposa admetre nens/es nous quan el curs ja ha començat. D emanaré, 1 2 6 5

per favor, el compromís seriós de no agafar-ne cap alt re/a. 1 2 6 6

1 2 6 7

M algrat això m ’ he proposat desenvolupar la psicomotricitat cada dia. Cam inen amb patró creuat 1 2 6 8

picant en M acre C., la M isericordia, la Gum maberta, l ’ A nsuro i en D av indo, i comencen a creuar 1 2 6 9

picant només una cama la D rustana, la Carlota, la M atrona A ., la M arf i sa, en Forti zanus i en M acre L . 1 2 7 0

1 2 7 1

U n imprev ist que hem aprof itat ha estat la nevada de dill uns. D e quina manera es van esverar els 1 2 7 2

infants! A l matí va ploure i vam fer un treball d’ un paraigües que portava per títol Avui plou. L a 1 2 7 3

D rustana era l 'encarregada i em va ajudar a reparti r els ful ls, només va l legi r els noms de la 1 2 7 4

Gum maberta, d’ en M acre C., de l ’ A nsuro i d’ en Forti zanus, va confondre el de M atrona R. pel d’ en 1 2 7 5

M acre C. i el d’ en D av indo pel seu, i els de tota la resta no els va saber l legi r. En canvi , quan donava 1 2 7 6

els full s als nens/es els hi assenyalava i verbalit zava <<Plou>> del tí tol . 1 2 7 7

4 0

1 2 7 8

En M acre C. relaciona perfectament els números que són iguals: dil luns mentre passava la categoria 1 2 7 9

de bi ts d’ Els númer os va veure el 8 i va di r tot assenyalant el mateix número en el mural <<Són 1 2 8 0

iguals>>, i dimarts, a més a més d’ aquest número, va assenyalar i verbalit zar el 4; per alt ra banda, 1 2 8 1

quan va veure el rètol amb el nom de la M atr ona A., on hi hav ia una A majúscula acompanyant el 1 2 8 2

nom per di ferenciar-lo del de l ’ alt re M atrona va di r <>. 1 2 8 3

1 2 8 4

L a M atrona R. segueix veient totes les ll etres u i i m inúscules dels rètols, sap que les ll etres grans són 1 2 8 5

a l ’ abecedar i de les l letr es majúscules i que les peti tes es troben a l ’ abecedar i de les l letres 1 2 8 6

minúscules. T ambé verbal i tza i assenyala els números 8 i 4 que hi ha al mural i l ’ al tre dia quan vaig 1 2 8 7

passar la categoria de bi ts d’ Els medicaments es va posar contentíssima perquè va reconèixer el xarop 1 2 8 8

de la marca M ucor ex i va di r <<A casa meva la mama en té>>. 1 2 8 9

1 2 9 0

D imarts vaig estrenar l ’ acti v itat de la màquina d'escr iure. H i ha una mare que és un sol , solet, i està 1 2 9 1

molt i nteressada en tot el que trebal lem . A questa senyora ens la va portar perquè no sé com es va 1 2 9 2

assabentar que en vol íem una. És vel la i pesa moltíssim però de moment en tinc més que suf icient. Ja 1 2 9 3

l ’ he uti lit zat una vegada aquesta setmana i en D av indo i en M acre C. es van passar tota l 'estona dient 1 2 9 4

<<A ra jo>>, es van mostrar molt i mpacients per poder escriure, i quan ho van fer van continuar amb 1 2 9 5

la mateixa cançó <<A ra jo>>. A djunto els full s del que van escriure. A quests van ser alguns dels 1 2 9 6

comentaris que van anar fent els alumnes que es van acostar a manipular la màquina: 1 2 9 7

1 2 9 8

En D av indo mentre prem ia lli urament les tecles deia <<D os, quatre, la C de Car lota, la R de 1 2 9 9

Rember to, la D de D avindo, la T de tete, la o, el set, la a, la u>>. En canv i , la M atrona R. es va 1 3 0 0

dedicar a prémer les tecles i prou. En Remberto després d'escriure el seu nom va di r <<El meu germà 1 3 0 1

es diu D iego>> i li vaig escriure D iego. En M acre C. va estar picant i verbalit zant vàries tecles. L a 1 3 0 2

M arf i sa va parti cipar molt poca estona perquè av iat se’ n va cansar, primer l i vaig indicar que piqués 1 3 0 3

la u i ho va fer tota sola, i després tota sola va prémer la c alhora que la va verbal it zar <<L a ce>>. 1 3 0 4

L 'A nsuro mentre anava picant m 'anava preguntant <<A questa?>> perquè li digués com es deia cada 1 3 0 5

ll etra. 1 3 0 6

1 3 0 7

D imarts ens va veni r a v isitar un dels assessors ex terns. Com ja és habi tual em va feli ci tar (esti c 1 3 0 8

segura que ho fa amb tothom) i després d’ observar els nens/es una estona em va fer algunes preguntes 1 3 0 9

sobre la continuació de les acti v itats d’ Estimulació a la Primària. N o m 'hi vaig mul lar gai re, només 1 3 1 0

A n nex os

4 1

vaig constatar el fet que des de sempre el que fèiem al Parvulari no importava massa als cursos 1 3 1 1

superiors. L a reunió a la tarda amb tot l 'equip docent es va desenvolupar com sempre amb les típiques 1 3 1 2

errades de cada vegada. N o diu ara el tio que en el passeig no s'han de di r més de quinze paraules i 1 3 1 3

sense adjectius o característiques? D es de sempre l ’ he senti t di r quant important era la riquesa i la 1 3 1 4

precisió del vocabulari del passeig. D e vegades no s’ aclareix . D e fet es nota moltíssim que li 1 3 1 5

manquen estudis psicopedagògics formals. L ’ alt re dia es va permetre el l uxe d’ af i rmar que només els 1 3 1 6

grans investigadors/es poden fer recerques. I dic jo: què n’ és d’ atrev ida la ignorància! A quest pobre 1 3 1 7

no ha senti t a parlar de la possibi l itat que els mestres facin investigació, sobretot quali tati va. 1 3 1 8

1 3 1 9

Els alumnes de P· 2 dimecres van fer un trebal l , el t ítol del qual era Gomets gr ocs dins el plàtan amb 1 3 2 0

ll etra lli gada. T ant en M acre C. com en Forti zanus, la Gum maberta i la M atrona R. van veni r a di r-me 1 3 2 1

que deia Gum maber ta mentre assenyalaven la primera paraula de l ’ encapçalament. Els vaig feli ci tar 1 3 2 2

perquè les dues paraules comencen per G , però els vaig expli car que al là hi deia Gomets i no pas el 1 3 2 3

nom d’ una nena. 1 3 2 4

1 3 2 5

L a Carlota va ser l 'encarregada de reparti r els full s i va ll egi r els noms de la M atrona A ., d’ en 1 3 2 6

N astàl ico i de l ’ A lessandra. A quest últi m el va conèixer de seguida, tot i que aquests rètols els vaig 1 3 2 7

confegi r dimarts i els he passat només tres vegades; potser va ajudar que quan els vaig presentar, el 1 3 2 8

nom de la M atrona A . el vaig comparar amb al de l ’ alt ra M atrona i vaig fer èm fasi en què era el 1 3 2 9

mateix però amb una A majúscula d'A robís. V al a di r que des d’ aleshores quan la M atrona R. veu el 1 3 3 0

seu nom diu <<M atrona Refulasi>>, cosa que abans no feia; és a di r, ja di ferencia el seu nom de 1 3 3 1

l 'alt re. 1 3 3 2

1 3 3 3

A questa setmana he introduït una acti v i tat nova: a m ida que anaven acabant els di ferents trebal l s es 1 3 3 4

posaven a escriure a la pissarra ratl les verticals de dal t a baix , i sense donar-los-hi cap pauta ni model , 1 3 3 5

les van perfectament la M atrona R., en M acre C., la Gum maberta, la Carlota, en M acre L ., la M arf i sa 1 3 3 6

i l a M atrona A . 1 3 3 7

1 3 3 8

D imecres, l 'À ngels, tutora de P· 5, em va di r <<T ’ he comentat que tots els nens/es de P· 5 l legeixen? 1 3 3 9

A lguns més ràpid, d’ al tres menys però tots/es ho fan. Per N adal estava preocupada perquè només en 1 3 4 0

veia algun de madur però avui puc di r que tots l legeixen. Estic molt contenta>>. Faig aquest 1 3 4 1

comentari perquè dimecres la Rosi em oferi r un material didàctic de no sé què, ara no ho recordo. L i 1 3 4 2

vaig di r que no tenia inconvenient en m i rar-me’ l però que si j a em faltava temps per poder apl icar tot 1 3 4 3

4 2

el que tenia plani f i cat només em faltaria angoixar-me per una cosa més. T ambé em va preguntar com 1 3 4 4

veia els meus alumnes d’ enguany respecte els del curs passat. L i vaig comentar que no m 'hav ia 1 3 4 5

plantejat la comparació ja que per a m i els d’ ara comptaven com alumnes completament nous en no 1 3 4 6

teni r-ne d’ edats barrejades, per tant per primera vegada no n'hi hav ia de cursos anteriors distorsionant. 1 3 4 7

Com lli go la conversa amb la Rosi i el comentari de l 'À ngels? D oncs si els nens/es de P· 5 ja 1 3 4 8

ll egeixen, i alguns d'ell s/es quan van començar a P· 2 només van rebre l 'ensenyament tradicional que 1 3 4 9

fèiem aleshores, potser la m ica que s’ ha fet a P· 3 i a P· 4 ha donat aquests resul tats en la lectura. T inc 1 3 5 0

molt d’ interès de saber què faran amb la lectura els nens/es de P· 2 d’ aquest curs quan arr ibin a P· 5, 1 3 5 1

tenint en compte que hauran estat alguns anys sota la inf luència d’ algunes acti v i tats d’ estimulació. 1 3 5 2

A leshores sí que seran força f iables els resul tats que s’ obtinguin. 1 3 5 3

1 3 5 4

En la mateixa conversa la Rosi em va comentar que a la classe de P· 3 hi hav ia setze nens/es que ja 1 3 5 5

ll egien. M és tard vaig preguntar a la L ourdes quins nens/es eren els que anaven tan avançats en la 1 3 5 6

lectura i em va di r que no ho l legien tot sinó que quan veien rètols coneguts sabien què vol ien di r i 1 3 5 7

també associaven algunes paraules escri tes a la pissarra amb el seu corresponent rètol . D els infants 1 3 5 8

que vaig teni r el curs passat els cinc que van romandre dos cursos a P· 2 (ja que van entrar amb un 1 3 5 9

any) són els que van m ill or: confegeixen paraules amb model i discrim inen qualsevol so. L a resta de 1 3 6 0

nens/es del curs passat també estan força interessats, parti cipen activament en els tall ers l ingüísti cs i 1 3 6 1

gai rebé sempre se’ l s troba manipulant rètols i l l etres; només n’ hi ha tres que no mostren cap tipus 1 3 6 2

d'interès per aquestes activ i tats. D ’ aquests últi ms, ja el curs passat n’ hi hav ia dos que mostraven 1 3 6 3

aquesta desmotivació però em sorprèn l ’ actitud de l ’ al tra criatura, igual que també m ’ alarma que del 1 3 6 4

total de nens/es nous incorporats a P· 3 aquest curs només quatre mostrin a aquestes alçades de curs 1 3 6 5

acti tuds favorables semblants a la dels cinc del curs passat. 1 3 6 6

1 3 6 7

D imecres i di jous van jugar lli urement amb construccions de plàsti c i de fusta. Els nens/es es van 1 3 6 8

passar l 'estona verbalit zant i ensenyant quadrats, triangles, ci rcumferències, cercles, rectangles, 1 3 6 9

etcètera, f ins i tot en D av indo ho va fer amb hexàgon. U na professora de P· 5, l ’ À ngels, que en aquel l 1 3 7 0

moment estava a la meva aula va quedar al· lucinada de com di ferencien entre ci rcumferència i cercle. 1 3 7 1

Per exemple, en Remberto, en M acre L , l 'A nsuro o la Carlota ensenyaven una peça i deien <<És un 1 3 7 2

cercle pintat>>, algunes afegien <<Està ple, no està buit>> i de la ci rcumferència <<N o està pintada, 1 3 7 3

està buida, no està plena>>. 1 3 7 4

1 3 7 5

A n nex os

4 3

I parlant de f igures geomètriques, la mare d'en Forti zanus em va comentar que aquest els hi hav ia dit 1 3 7 6

totes mentre el la les dibuixava en un ful l . Sembla que aquest nen recul l i molt íssima informació però 1 3 7 7

com que encara no parla massa no t'adones del que sap, però divendres vaig poder comprovar com va 1 3 7 8

di r tots els dies de la setmana començant pel dil luns i acabant pel diumenge. Ja que faig comentaris 1 3 7 9

de mares, la de la M arf i sa em va di r que ja va portar la nena a m i rar-li l a v ista i que de moment no li 1 3 8 0

van detectar cap problema. M ill or! D ivendres va deixar la nena a dinar a l ’ escola i com que no es 1 3 8 1

creia que la nena s'ho menjava tot i sola, la va veni r a veure amagada darrera d'una columna. Es va 1 3 8 2

quedar garratibada i va admetre que la seva f ill a l i prenia el pèl , però em sembla que tal i com ho va 1 3 8 3

comentar no hi posarà massa remei perquè això no succeeix i més. 1 3 8 4

1 3 8 5

D ivendres vam fer una gravació en vídeo del que veien els nens/es en les categories de rètols i bit s 1 3 8 6

que s’ hav ien passat des del 22 de febrer al 5 de març. 1 3 8 7

1 3 8 8

A questa setmana hem començat un nou passeig pel car rer de l 'escola. Em va acompanyar la L ourdes 1 3 8 9

(tutora de P· 3) perquè, segons la Rosi , veiés com es dur a terme un passeig fora de l 'escola. Els 1 3 9 0

nens/es van estar súper contents i es van portar molt bé per ser la primera vegada que sortien a 1 3 9 1

l ’ ex terior. V an passar dues coses curioses: en M acre C. quan va veure el meu cotxe aparcat va di r 1 3 9 2

<<M i ra el teu cotxe>> i en D av indo quan vaig assenyalar i verbal i tzar el senyal de ci rculació 1 3 9 3

Pr ohibi t aparcar va afegi r <<Senyoreta, prohibi t aparcar i parar>>. D e fet el senyal nom és es referia 1 3 9 4

al primer signi f i cat però em va cridar l 'atenció com recordava un concepte relacionat amb l ’ anterior. 1 3 9 5

1 3 9 6

A questa setmana no he fet cada dia l 'acti v itat de la passada de bi ts, rètols i repeticions li ngüístiques: 1 3 9 7

he fal lat dos cops. H e de m i rar els diaris anteriors perquè em sembla que algunes setmanes també he 1 3 9 8

fall at en la f reqüència de l ’ apli cació. L es posicions en l 'espai de la cati fa en aquesta acti v i tat han estat: 1 3 9 9

sempre al davant la M arf i sa, en M acre C., la Gum maberta i la M atrona A . i gai rebé sempre la 1 4 0 0

M atrona R. i en D av indo, quasi bé sempre al darrera la D rustana, en M acre L . i en N abhuco. 1 4 0 1

1 4 0 2

A l 'acti v itat de R ít m ica nom és hi ha anotacions d’ un dia perquè l 'alt re el vam dedicar a gravar amb 1 4 0 3

v ídeo l ’ activ i tat de la passada de bi ts, rètols i repeticions li ngüístiques. L a Rosi apunta que es nota 1 4 0 4

molt l 'alumne nou, en N astál ico, ja que distorsiona força la dinàm ica. Estem d'acord. 1 4 0 5

1 4 0 6

A la classe d'A nglès de dimecres alguns infants es van emocionar en observar les fotograf ies de la 1 4 0 7

fam íli a que hi ha penjades en un dels murals. L a teacher diu que per aquest motiu no sap si repeti rà 1 4 0 8

4 4

l ’ acti v itat. Per alt ra banda, es van mostrar molt interessats/es quan va passar la categoria nova de bi ts 1 4 0 9

Els animals de granja. M 'interessarà veure com reaccionen quan els passi aquesta mateixa categoria 1 4 1 0

quan toqui en la programació. T ambé els va passar els bi ts dels números del 0 al 50. D ij ous els 1 4 1 1

alumnes estaven una m ica esverats però tot i aix í va poder trebal lar els colors, les parts del cos i va 1 4 1 2

introduir les paraules boy i gir l . 1 4 1 3

1 4 1 4

A la sessió de C astel là de dimecres van fer f rases amb els objectes de la classe i el nen que més va 1 4 1 5

parti cipar va ser en M acre C., també van repassar el vocabulari de les parts del cos i mentre ho feien 1 4 1 6

en N astáli co es va fer pipí. D ij ous van trebal lar colors i tex tures i quan un nen va di r que <<L a taula 1 4 1 7

era f ría, f ina i de color blau>> en Remberto va afegi r que la porta de l ’ aula també era del mateix 1 4 1 8

color. 1 4 1 9

1 4 2 0

A questa setmana he seguit l legint i estudiant el català. Per cert, la Flora i la M ati lde, tutores de P· 4 i 1 4 2 1

P· 5 respectivament, s’ han afegit a estudiar la l lengua catalana i al m igdia durant deu o quinze m inuts 1 4 2 2

fem exercicis que ens proposa i corregeix l 'À ngels. A prenem bastant i ens ho passem força bé. D oncs 1 4 2 3

bé, a part del català, he ll egit algun capítol de La escuela infanti l de 0 a 6 años de B lanca M oll . 1 4 2 4

Encara no en puc di r res però sí que m 'he f i xat que, tot i que el l li bre és com un manual molt actual , 1 4 2 5

no parla gens de la Rachel Cohen, en canvi , en al tres obres psicopedagògiques més antigues sí que hi 1 4 2 6

surt citada encara que només sigui per a cri ti car-la. 1 4 2 7

1 4 2 8

1 4 2 9

1 4 3 0

1 4 3 1

1 4 3 2

1 4 3 3

1 4 3 4

1 4 3 5

1 4 3 6

1 4 3 7

1 4 3 8

1 4 3 9

1 4 4 0

1 4 4 1

A n nex os

4 5

SE T M A N A : D el 8 de M arç al 12 de M ar ç 1 4 4 2

1 4 4 3

A questa ha estat la setmana de la categoria de bits de Les bander es. Gaudeixo força de la 1 4 4 4

programació ja que als nens/es els encanta quan introdueixo aquests continguts. Primer els vaig donar 1 4 4 5

només els noms d’ alguns països que es corresponien amb la bandera i després van jugar amb el 1 4 4 6

M apa d’ Europa començant a enganxar la bandera de Catalunya al terri tori corresponent. S'ho van 1 4 4 7

passar pipa; en Forti zanus cada vegada que algun company/a hav ia d'enganxar la bandera deia 1 4 4 8

<<Catalunya>> i li assenyalava on ho hav ia de fer. T ot el grup d’ infants la va associar correctament 1 4 4 9

menys la M atrona R., la D rustana, l ’ A lessandra i l a M atrona A ., que encara no sé si hav ien estat 1 4 5 0

distretes o si mostraven manca d'orientació en el pla. En al cas concret de la M atrona R. segur que 1 4 5 1

estava distreta perquè avui divendres els he ensenyat on posa al mapa la bandera de Tur quia i s’ ha 1 4 5 2

aixecat, assenyalat i verbal i tzat <<Catalunya>> sense cap problema i després ha posat les dues 1 4 5 3

banderes al terri tori corresponent sense equivocar-se. T ant en D av indo com la Carlota ho han fet 1 4 5 4

també perfectament i ja no hem tingut temps de fer-ho amb ningú més. Parlant d’ en D av indo, avui 1 4 5 5

abans de passar la categoria de bits de Les banderes, en veure el primer bit que era el corresponent a 1 4 5 6

la bandera de Tur quia ha verbal i tzat el seu nom. I parlant de la Carlota, dimecres va fer el mateix que 1 4 5 7

ha fet en D av indo avui però amb la bandera de Catalunya. U aaaaaaaaauuuuuuuhhhhh!! ! !! ! !!! ! Estic 1 4 5 8

pensant que possiblement escriuré un article sobre l 'aprenentatge de les banderes a P· 2. 1 4 5 9

1 4 6 0

Cada dia hem fet cada dia la psicomotrici tat, però dimecres només alguns exercicis. Ja hi ha alguns 1 4 6 1

infants més que comencen a fer l ’ exercici de cam inar amb patró creuat picant, en aquesta tessi tura 1 4 6 2

s’ hi troben en Forti zanus, la Carlota, la M arf i sa, la M atrona A . i l a D rustana. En N astáli co costa que 1 4 6 3

faci gai rebé tots els mov iments, sobretot el de gatejar. N o recordo si j a ho he mencionat en anteriors 1 4 6 4

diaris, em sembla que sí, però per si un cas ho tornaré a repeti r: és un r otll o que entrin nens/es nous a 1 4 6 5

meitat de curs. Sé que aquest comentari l 'he fet moltes vegades en els úl tims dies però és que aquests 1 4 6 6

infants destorben mol t la dinàm ica del curs, sobretot les normes i els hàbits, que per alt ra banda, són 1 4 6 7

els únics aspectes que vul l aconseguir amb ell s/es. 1 4 6 8

1 4 6 9

L a mare d’ en Forti zanus em va demanar un full per apuntar anècdotes de casa i em va alegrar el seu 1 4 7 0

interès, en canv i dimecres em va desconcertar ja que no sé a què venia un comentari que em va fer, va 1 4 7 1

di r <<És clar, és que és mol t petit però com que és tan alt ...>>. N o sé a conte de què venia perquè 1 4 7 2

només tinc apuntat el comentari l iteral . A ra que penso, no serà que possiblement el que voli a era que 1 4 7 3

li digués que el seu f ill era molt espav i lat per l ’ edat que tenia?. N o ho sé. Per al tra banda, la mare de 1 4 7 4

4 6

la M isericordia em va preguntar com anava la nena a classe. V a comentar que el la també li passava 1 4 7 5

alguns rètols però que la nena tant av iat es mostrava distreta com súper concentrada. En preguntar-li 1 4 7 6

quin vocabulari passava, va resultar que hi hav ia paraules poc contextualit zades, com per exemple 1 4 7 7

pr ogr amació, i és clar, aquest tipus de mots no l i criden l 'atenció; en canvi , les paraules de la 1 4 7 8

categoria La famíl ia que hem passat a l ’ escola no li han provocat cap tipus de dispersió. L i vaig di r 1 4 7 9

que a l ’ escola no hav ia observat aquest tipus de comportament i que coincidia amb ell a que de 1 4 8 0

vegades la seva f i l l a es distreia però no tant pels continguts de les categories sinó que anava a dies, 1 4 8 1

alguns es mostrava súper atenta i l 'endemà, davant de les mateixes acti v i tats, estava distreta. 1 4 8 2

1 4 8 3

L a mare de la Carlota di jous em va tornar a di r que estaven mol t contents amb l ’ evolució de la 1 4 8 4

Carlota, la veien interessada, desperta i mol t obedient. N o l i vaig deixar acabar el discurs perquè tot i 1 4 8 5

que m ’ afalaga força de senti r-ho (suposo que el meu ego s'omple de vanitat) alhora em fa molta 1 4 8 6

vergonya. A més a més, faig la mateixa tasca amb aquesta nena que amb la resta, però el la per les 1 4 8 7

seves característiques, potser aprof ita més les oportuni tats que se li donen. T ambé la mare de la 1 4 8 8

Gum maberta es va expressar amb els mateixos termes el mateix dia, i l a vaig tal lar de la mateixa 1 4 8 9

manera. Sembla que les mares s’ haguessin posat d’ acord. En canvi , la mare d’ en M acre C. em va 1 4 9 0

descriure uns comportaments del nen a casa totalment oposats als que mostra a l 'escola: que si és mol t 1 4 9 1

dèspota, que si insultón, que molt desobedient, que se'n riu quan el renyen, etcètera. Cal ressaltar que 1 4 9 2

és el petit de casa i que l ’ únic germà que té és quinze anys més gran. S'entén tot, oi? 1 4 9 3

1 4 9 4

A questa setmana només he fall at una passada de bi ts, rètols i repeticions l ingüístiques i ha estat el dia 1 4 9 5

que vam fer el trebal l del Par e: un raspall per netejar les sabates. U n dels dies que sí vaig acompl i r 1 4 9 6

amb l ’ acti v i tat, mentre repassava la categoria de bi ts d’ Els músics vaig di r <<...els músics que fan 1 4 9 7

música>> i la Carlota va afegi r <<Clàssica>>, i més tard en Forti zanus quan vaig presentar en 1 4 9 8

Velázquez com un pintor de quadres va afegi r <<Com en Picasso>>. L es dues intervencions em van 1 4 9 9

fer moltíssima gràcia però com ja he assenyalat en alguna ocasió, no es pretén que els nens/es 1 5 0 0

s'aprenguin les informacions que es donen, només es vol aconsegui r desenvolupar el cervel l i l es v ies 1 5 0 1

sensorials, creant informacions prèv ies que serveix in per a futurs aprenentatges, per aquest motiu 1 5 0 2

s’ han establert els conceptes inclusors. Com que no es poden fer preguntes di rectes, no saps el que 1 5 0 3

han après i no conec cap investigació que conclogui si quan aquests infants siguin més grans tota 1 5 0 4

aquesta informació la recordaran o els costarà poc d'aprendre una al tra vegada ja que la tindran 1 5 0 5

em magatzemada. M 'agradaria poder fer un seguiment d’ aquest grup durant mol ts anys i veure’ n els 1 5 0 6

resultats. 1 5 0 7

A n nex os

4 7

1 5 0 8

D ill uns en N astáli co va ser l ’ encarregat. Com que aquest nen és nou, vam fer l ’ activ i tat de trobar el 1 5 0 9

seu nom d’ un al tra manera: els vaig passar la categoria de rètols i entre tots/es hav ien d’ assenyalar el 1 5 1 0

d’ aquest nen. H o van fer súper bé. D e la mateixa manera va passar amb el nom de l ’ A lessandra quan 1 5 1 1

li va tocar ser l ’ encarregada. Crec que els ha costat menys discrim inar aquests noms, segurament per 1 5 1 2

la novetat. Quan li va tocar a la Gum maberta va trobar de seguida el seu. Puc af i rmar (amb mol t 1 5 1 3

d'orgull ) que aquesta nena sap ll egi r absolutament tots els noms i no es confon amb cap; a més a més, 1 5 1 4

també els l legeix di rectament del full quan els escric amb la meva ll etra (més peti ta que la dels rètols) 1 5 1 5

i de manera desordenada. Se m ’ acaba d’ ocórrer que podria escriure alguns ful l s amb els noms de tots 1 5 1 6

els alumnes, a raó de quatre o cinc per full i sense segui r cap ordre. A veure si me'n recordo de fer-ho. 1 5 1 7

1 5 1 8

L a M arf i sa avui ha estat l 'encarregada i després d'estar més de deu m inuts manipulant els rètols per 1 5 1 9

intentar trobar el seu, no ho ha aconsegui t. Gai rebé m ’ ha tret de pol leguera. Segur que he actuat 1 5 2 0

malament però aquesta nena em desconcerta força i no puc ev itar de pensar que mentre la seva mare 1 5 2 1

no canv iï d'actitud amb el la poc es podrà avançar. 1 5 2 2

1 5 2 3

D urant el j oc l l i ure amb construccions petites de plàsti c en D av indo, la Gum maberta, en Forti zanus, 1 5 2 4

la M atrona R., la Carlota i en M acre C. van jugar en grup. U n èx it per ser tan peti ts. En N abhuco ho 1 5 2 5

va fer amb la M atrona A ., tot una trobal la per a ell; l 'A nsuro anava per lli ure i l a D rustana també, però 1 5 2 6

quan li convenia ara jugava amb la M arf i sa i amb la Gum maberta, ara es barall ava amb qui fos i quan 1 5 2 7

li semblava bé que és la majoria de vegades, jugava tota sola, passejant-se per l ’ aula i parlant tota 1 5 2 8

sola; en N astál ico també juga sol sempre i l ’ A lessandra no participa gens perquè es passa l 'estona 1 5 2 9

asseguda a la taula m i rant la resta d’ infants. A questa nena encara no està adaptada: cada m igdia quan 1 5 3 0

anem a dinar plora en veure la seva àv ia. 1 5 3 1

1 5 3 2

D imecres mentre jugaven amb construccions de fusta en M acre L . I la D rustana per separat van 1 5 3 3

ensenyar i verbal it zar <>. En D av indo ho va fer amb un cercle i va afegi r <<Està ple, és 1 5 3 4

un cercle>>. L a M atrona R. em va ensenyar quatre o cinc quadrats de fusta, quan l i vaig preguntar 1 5 3 5

amb què jugava va di r <> i passava les construccions del darrere al davant com jo tinc el 1 5 3 6

costum de fer. I ja que parlem de f igures geomètriques, dij ous em va fer molta gràcia en M acre L . 1 5 3 7

Perquè mentre manipulaven plastil ina també va veni r a ensenyar-me <> que hav ia fet 1 5 3 8

molt pla i arrodoni t. 1 5 3 9

1 5 4 0

4 8

A vui divendres mentre jugaven amb els materials heurísti cs juntament amb la f i reta i els cotxes, he 1 5 4 1

tret la màquina d'escriure (adjunto trebal l ). Primer, tots/es la vol ien manipular i ha calgut posar ordre. 1 5 4 2

H a començat, com no, en D av indo que cada dia em sorprèn més, ha verbal i tzat i picat les següents 1 5 4 3

graf ies sense cap tipus d’ ajut sobre el seu nom o posició en el teclat, en aquest ordre: el 2, el 8, la i , la 1 5 4 4

t , la z, la p de papa, la e, la u , la o, la l , el 5, el 8 i l a u . M entre estava picant l 'A uremund li ha di t 1 5 4 5

<<L a p de D avindo>> i en D av indo sense im mutar-se li ha contestat <<N o, és de papa>>. D esprés li 1 5 4 6

he ensenyat a escriure el seu nom una vegada tan sols i el l a la tercera d’ intentar-ho ja ho ha fet 1 5 4 7

prement cada tecla per ordre i només una vegada. H e al· lucinat! I ell t ambé ja que quan ha v ist el seu 1 5 4 8

nom escrit s'ha posat mol t content i ha mostrat una riall a de satisfacció digna de ser retratada. El 1 5 4 9

següent a escriure ha estat l 'A uremund que ha trobat la u i l a i quan li he dit que les busqués. D esprés 1 5 5 0

s'ha cansat. En M acre C. també ha picat el que ha volgut però a di ferència del D av indo jo li hav ia 1 5 5 1

d'anar preguntant quina tecla prem ia i d’ aquesta manera la verbalit zava. H an estat les següents per 1 5 5 2

aquest ordre: <<El 2, la i , la u , el 0 (ha prem la o), el 4, el 5, la u . T ambé li he teclejat el seu nom i al 1 5 5 3

quart intent ho ha fet ell sol mentre jo li deia quina ll etra hav ia de prémer. L a M atrona R. m 'ha 1 5 5 4

contestat <<M atrona Rafulasi>> a la pregunta de <<Què vols picar?>> amb la qual cosa ja he entès 1 5 5 5

que vol ia el seu nom. Em sembla recordar que he esmentat alguna vegada que des de que hi ha un 1 5 5 6

rètol amb el nom de la M atrona A ., la Refulasi i denti f i ca m ill or el seu. D oncs bé, hem anat picant 1 5 5 7

plegades les tecles ja que li costava recordar on eren les ll etres. S’ ha acabat l ’ estona i s'han quedat 1 5 5 8

amb ganes de teclejar la Carlota, la M arf i sa, en Forti zanus i l ’ A nsuro. Per cert, aquest últi m m 'ha dit 1 5 5 9

mentre picaven els al tres <<A casa meva també en tinc una>> tot assenyalant la màquina d'escriure. 1 5 6 0

1 5 6 1

D imecres vam fer un treball en el qual s’ hav ia de punxar per damunt de la ratl la que conforma una 1 5 6 2

ci rcumferència. M enys en N astáli co, la resta d’ infants el van fer bé. D ’ aquests, ho van fer perfecte, és 1 5 6 3

a di r, només van punxar la ratl la els següents: l ’ A nsuro, la Gum maberta, la M atrona A ., la D rustana, 1 5 6 4

l ’ A lessandra, la Carlota, en N abhuco i en M acre C.; la resta va punxar per damunt la ratl la però també 1 5 6 5

dins la ci rcumferència. M entre realit zaven aquest treball em vaig enfadar amb en M acre L . perquè va 1 5 6 6

clavar el punxó a la mà de la M atrona R. i li va fer sang. 1 5 6 7

1 5 6 8

L es posicions a l 'espai d’ aquesta setmana han estat: sempre o gai rebé sempre al davant la 1 5 6 9

Gum maberta, la M arf i sa, en D av indo, la M atrona R., l ’ A l essandra i en M acre C., i quasi bé sempre al 1 5 7 0

darrere l ’ A uremund, en N astáli co, en N abhuco i la D rustana. 1 5 7 1

1 5 7 2

A n nex os

4 9

A l 'acti v itat d'A nglès aquests dies han treball at els colors, les parts del cos i els contes de La 1 5 7 3

Caputxeta Ver mel la i el d’ Els animals de gr anja. L a teacher comenta que ha anat força bé l levat de la 1 5 7 4

M arf i sa, la M isericordia, la D rustana, en N abhuco i en N astál ico però no especi f i ca per quin motiu, 1 5 7 5

en canv i sí que diu que la resta estaven molt atents. 1 5 7 6

1 5 7 7

A les classes de C astel là d’ aquesta setmana la Rosi els ha passat els bi ts dels números f ins al 1 5 7 8

cinquanta i han estat parlant sobre els objectes de la classe i l es seves característiques. T ambé van fer 1 5 7 9

repeticions li ngüístiques però amb una petita innovació ja que la senyo va introduir en Rafael , un 1 5 8 0

titell a que es va dibuixar al dit i que va agradar mol t als infants, ja que van estar més atents que mai . 1 5 8 1

V a teni r un peti t problema amb la M arf i sa, originat per la seva dispersió i la poca obediència a les 1 5 8 2

advertències de la docent. L i va picar el cul i la nena va canviar radicalment d'actitud. 1 5 8 3

1 5 8 4

A les sessions de R ít m ica els nens/es estan responent meravel losament segons es desprèn dels 1 5 8 5

comentaris de la Rosi . D ill uns van fer audit ivament i motriu els següents ritmes: blanca, ta, ti -ti , salto 1 5 8 6

i els nens/es els reconeix ien gai rebé tots, tant pel so com per la graf ia. V an treball ar l ’ orquestra 1 5 8 7

rítm ica amb els instruments de percussió i diu la Rosi que, encara que sembli mentida, cadascú té 1 5 8 8

cura del seu i l i apl ica les di rectrius que els ha donat, l l evat d’ en N astál ico, és clar. L a rotl lana ja els 1 5 8 9

surt com si res i d’ ara endavant es dedicaran a trebal lar els senti ts d’ aquesta, és a di r, cap a l ’ esquerra 1 5 9 0

i cap a la dreta. A ssenyala la Rosi que en M acre C. té m olt d'equili bri i que entén i executa totes les 1 5 9 1

indicacions que se li donen verbalment. T ambé diu que quan estava passant la categoria de rètols de 1 5 9 2

Les fr ases rítmiques, la M atrona R. en veure un quadr iolet va di r <<T i -ti>> i que aleshores la Carlota 1 5 9 3

la va m i rar i mol t seriosa l i va contestar <<N ooooooo,noooooooo>>. A fegeix que per primera vegada 1 5 9 4

en N abhuco li va riure a classe i que la D rustana l i va expli car que <<A casa tinc un piano granat>>. 1 5 9 5

1 5 9 6

A questa setmana he començat a l legi r Apr endizaje escolar y constr ucción del conocimento d’ en 1 5 9 7

Cèsar Coll . Encara no l 'he acabat perquè en aquest moment m 'esti c l legint tres l l i bres alhora, aquest, 1 5 9 8

el de la B lanca M oll i el d’ investigació qual i tativa que tinc a l 'escola. Els he d'acabar av iat encara que 1 5 9 9

no tinc massa temps ja que l ’ estudi del català m 'ha destrotat, i hora que tinc l li ure, hora que hi dedico 1 6 0 0

i no pot ser. D el ll ibre de Cèsar Coll n'he tret alguna cosa interessant, l ’ escala de dimensions per a 1 6 0 1

l 'anàli si de la interacti v itat entre el nen petit i la docent, els problemes que poden sorgi r amb 1 6 0 2

l ’ apli cació de la metodologia observacional i els seus nivell s de descripció, i els instruments de 1 6 0 3

val idació. 1 6 0 4

1 6 0 5

5 0


1 6 0 7

A questa setmana és molt curta ja que el dinou de març que és Sant Josep, fem festa a l 'escola. A l 1 6 0 8

N abhuco l i costa molt íssim veni r a l 'escola segons expli quen els seus pares. Segurament no he 1 6 0 9

connectat amb aquest nen. Em sap mol t de greu que no v ingui content, encara no està adaptat i ja no 1 6 1 0

sé com fer-ho.D ij ous em va portar f lors i quan va ser l 'hora de donar-me-les es va posar a som icar 1 6 1 1

dient que eren per a la seva mare. 1 6 1 2

1 6 1 3

Cada dia hem fet psicomotricitat i j a tots/es absolutament salten amb els peus junts i amb els peus 1 6 1 4

separats. El fet de cam inar amb patró creuat picant comencen a resoldre’ l una m ica l 'A nsuro, la 1 6 1 5

M atrona A ., l ’ A lessandra i en N astál ico, i j a creuen del tot la Carlota, en D av indo i la M isericordia. 1 6 1 6

1 6 1 7

D ill uns vam localit zar el territori de Catalunya i de Tur quia al mapa, i els nens/es hi van enganxar la 1 6 1 8

bandera corresponent, tots ho van fer correctament menys la M isericordia i l ’ A lessandra que no 1 6 1 9

sabien la bandera ni el ll oc, i l a D rustana, l ’ A uremund, la M atrona A . i l a M arf i sa van mostrar 1 6 2 0

problemes per local i tzar el terri tori català. D imarts ho van fer amb la d'I r landa i gai rebé tots/es ho van 1 6 2 1

fer perfecte. 1 6 2 2

1 6 2 3

D ill uns la M isericordia va ser l 'encarregada i va trobar de seguida el seu nom, em va ajudar a reparti r 1 6 2 4

els ful ls de trebal l súper bé, només li va costar de l legi r els noms de l ’ A lessandra i d’ en N astál ico ja 1 6 2 5

que em va preguntar <<Què diu?>>. I l 'A uremund ho va ser dimecres i també va trobar el seu nom; a 1 6 2 6

l ’ hora de reparti r els full s de treball li va costar, però, de l legi r el del N astál ico, el de l ’ A lessandra, el 1 6 2 7

de la M atrona A ., el del N abhuco i el de la M atrona R. 1 6 2 8

1 6 2 9

D ill uns a la tarda vaig muntar un tal ler de rètols i bi ts per manipular, no estava prev ist de fer però es 1 6 3 0

va passar el dia plovent i els nens/es ja hav ien fet una estona de plasti li na. A quests són alguns dels 1 6 3 1

comentaris que van fer, tot i que no vaig poder estar massa a l ’ aguai t perquè n'hi hav ia que estaven 1 6 3 2

berenant: 1 6 3 3

M arf i sa: <<M i ra N uria>> i ensenya la N . 1 6 3 4

Gum maberta: <<Són iguals>> comparant un bit on hi ha el 50 i un alt re on hi ha el 5 (suposo que es 1 6 3 5

dev ia referi r al número cinc de l ’ un i de l ’ al tre). 1 6 3 6

M acre C: <<N uria, és un cinc igual que a la pissarra>> i m ’ ensenya un número 5 i el número 15 de la 1 6 3 7

data que hi ha escri ta a la pissarra. T ambé verbalit za ><M i ra el meu nom>> i ensenya l a M . 1 6 3 8

A n nex os

5 1

A uremund: <<A spi rina>> i ensenya el bit que hi ha l 'aspi rina infantil . 1 6 3 9

D av indo: amb el bit de la ll etra majúscula M a les mans passa per les taules i els hi ensenya a la resta 1 6 4 0

mentre diu <<L a M de M acr e, de M ar fisa i de M iser icor dia>>. 1 6 4 1

1 6 4 2

D imarts la mare de la M isericordia em va preguntar el signi f i cat d'unes paraules que no sabia i també 1 6 4 3

vol ia saber si l 'escola organitzava algun curs de natació o de pràcti ca d'algun instrument musical . L a 1 6 4 4

vaig adreçar a la Rosi . D ij ous em va portar un al tre ful l de registre anecdotari (adjunto original ) ple de 1 6 4 5

comentaris de la M isericordia referents a l 'escola. N o n'hi cap d’ aprof itable pel diari que esti c 1 6 4 6

escriv int. A ra recordo que el pare d'en D av indo em va comentar que les classes de música que fa el 1 6 4 7

nen a B arcelona li costen un ronyó, sembla ser que són caríssimes. V aig aprof itar per preguntar-l i què 1 6 4 8

tal li anaven, al D av indo, i em va contestar que de moment molt bé. L a mare de la M atrona R. em va 1 6 4 9

preguntar di jous perquè ensenyàvem la bandera de Catalunya ja que ell a pensava que desentonava en 1 6 5 0

ser la categoria Països d'Eur opa o del món. L i vaig di r que tenia raó però que aquesta bandera els 1 6 5 1

nens/es la veien molt , amb la qual cosa era fàcil d’ identi f i car; a més a més, ara que s'acostava Sant 1 6 5 2

Jordi , patró de M ontgat, la veurien molt més ja que estaria penjada per tot arreu. D ’ aquesta manera si 1 6 5 3

la v isualit zen i discrim inen d’ entrada s’ ev i tarien confusions posteriors amb la bandera d'Espanya. El 1 6 5 4

mateix dia l i vaig expl icar a la mare d’ en M acre C. que el dia anterior hav ia hagut de renyar el seu f il l 1 6 5 5

perquè el vaig av isar dues vegades i es va posar a riure les dues. El que l i succeïa a ell a a casa ja 1 6 5 6

m 'hav ia començat a passar a m i a l 'escola, encara que dubto que m ’ ho torni a fer. L i vaig recomanar, 1 6 5 7

a la mare, que no l i deixés passar accions com aquestes, perquè era molt probable que anés en 1 6 5 8

augment si no es tal lava ara. 1 6 5 9

1 6 6 0

D imarts, mentre fèiem la passada de bits, rètols i repeticions li ngüístiques la Carlota va fer el següent 1 6 6 1

comentari mentre jo ensenyava els rètols amb els noms del nens/es nous <<L a meva mami m 'escriu 1 6 6 2

M atrona A robís>>. Poc després, quan passava la categoria d’ Els bits de les bander es vaig di r <<Japó 1 6 6 3

i els Estats U ni ts d’ A mèrica no són d'Europa>>, aleshores aquesta nena va afegi r assenyalant el mapa 1 6 6 4

d'Europa que tenim penjat a la paret <<N o posarem les banderes aquí>>. Per cert, cada vegada que 1 6 6 5

veuen que les anem a posar al mapa a tots els agafa el del i r i . D ij ous vaig real it zar una alt ra innovació, 1 6 6 6

en veure els seus noms escrits en un full (adjunto model ) van di r: 1 6 6 7

Carlota: <<T inc dues a>>. 1 6 6 8

D av indo: <<T inc la i>>. 1 6 6 9

A nsuro: <<T inc dues a>>. 1 6 7 0

A uremund: <<T inc la u>>. 1 6 7 1

5 2

M acre C.: <<T inc la a>> . 1 6 7 2

M acre L .: <<T inc la a>> . 1 6 7 3

1 6 7 4

D i m ecres m entre j ugav en am b co nstruccio ns de f usta v aig treure l a m àq uina d 'escr i ure i v aig 1 6 7 5

co n vidar a tots el s nens/es am b l a m atei x a pregu nta < <Que v ol s pi car?> >. El que v a succei r a 1 6 7 6

parti r d’ aq uesta i n vit ació queda ref l ectit en el f ull original que adjunto. En D av indo i en M acre C. 1 6 7 7

no van deixar de m i rar tota l 'estona els companys que van participar, però el l s no ho van fer encara 1 6 7 8

que no es van estar de di r la seva quan algú s'equivocava. Els que sí van jugar amb la màquina van 1 6 7 9

ex pli cit ar el s següents com entari s: 1 6 8 0

1 6 8 1

M acre C.: <>. L i dic que escrigui papa picant cada 1 6 8 2

vegada només una l letra però li costa dom inar-se i va picant més d'una vegada la mateixa tecla. 1 6 8 3

D av indo: <> . Posa el seu nom sol trobant les tecles amb les l letres que li dicto i 1 6 8 4

pica una vegada cada l letra. 1 6 8 5

A nsuro: <<L '1, el 2, el 3, el 4, el 5, el 6, el 7, el 8, el 9>> . T roba els números el l sol , els verbal i tza i 1 6 8 6

els pica un munt de vegades. En acabar l i ensenyo a escriure papa i quan ho aconsegueix està súper 1 6 8 7

content. Quan l i dic pica la a i la o, les troba de seguida i ho fa sense cap problema, en canv i , li costa 1 6 8 8

de trobar la i i li he d'ensenyar on és. 1 6 8 9

Carlota: <<El 2, la i , la u>>. En aquesta primera l letra em diu que no la troba i quan li ensenyo on és 1 6 9 0

em diu <<N o, perquè no té un puntet>> i li expl ico que està en majúscula i sembla que ho entengui . 1 6 9 1

A parti r d'aquí jo li vaig anar dient el que hav ia de buscar i prémer: el número 8, la o, l a C de Car lota. 1 6 9 2

Es posa molt contenta quan troba la D i diu tot rient <<L a D de D r ustana i D avindo>>. T ambé li 1 6 9 3

ensenyo a escriure el seu nom i a la tercera vegada l 'escriu tota sola perfectament, només dictant-li el 1 6 9 4

nom de cada ll etra. 1 6 9 5

M atrona R: <<El 2, la i , la u . L es troba i l es pica un munt de vegades. Quan la repto a trobar la M de 1 6 9 6

M atr ona m 'ensenya la N , li f aig veure que la M és la del costat. 1 6 9 7

1 6 9 8

A questa setmana les posicions en l 'espai han estat sempre o gai rebé contínuament al davant la 1 6 9 9

Gum maberta, la M arf i sa, en D av indo, la M atrona R. i en M acre C. i sempre al darrere la D rustana, 1 7 0 0

l 'A uremund i en N astál i co. 1 7 0 1

1 7 0 2

L es anotacions a les acti v itats d'A nglès, R ítm ica i C astell à han estat molt m inses. Em sembla que 1 7 0 3

aquestes alçades de curs totes plegades ja comencem a notar el cansament. A l 'acti v i tat d'A nglès 1 7 0 4

A n nex os

5 3

només hi tinc anotat que un dia es va trebal lar vocabulari com yes, no, stand up, sit down, sleep, wake 1 7 0 5

up, eat, dr ink. Quan els ha passat la categoria de bi ts de Les par ts del cos en D av indo ha di t <<No 1 7 0 6

sé>> de seguida que 'ha v ist el nas dibuixat. 1 7 0 7

1 7 0 8

A la classe de R ít m ica també hi ha només les anotacions d'un dia: van començar a trebal lar el cargol 1 7 0 9

fent una rotll ana, els conceptes de piano i for te, i l es notes sol i mi sol fejades i escrites en el 1 7 1 0

pentagrama. 1 7 1 1

1 7 1 2

A la sessió de C astel là dim ecres van parlar amb Pepito, un al tre ti tel la de dit , van fer un passeig 1 7 1 3

(suposo que per l ’ aula ja que no ho especi f i ca) i van jugar a Veo, veo. D ij ous van jugar, van passar les 1 7 1 4

categories de bi ts d’ Els númer os i van di r poesies. 1 7 1 5

1 7 1 6

1 7 1 7

1 7 1 8

1 7 1 9

1 7 2 0

1 7 2 1

1 7 2 2

1 7 2 3

1 7 2 4

1 7 2 5

1 7 2 6

1 7 2 7

1 7 2 8

1 7 2 9

1 7 3 0

1 7 3 1

1 7 3 2

1 7 3 3

1 7 3 4

1 7 3 5

1 7 3 6

1 7 3 7

5 4


1 7 3 9

A questa setmana ha estat marcada per les absències de la Rosi: els primers dies va acompanyar els 1 7 4 0

alumnes de P· 4 i P· 5 a colònies i els darrers dies va anar a un funeral fora de Catalunya. H o comento 1 7 4 1

perquè hem estat tota la setmana sense coordinadora i hem sobrev iscut malgrat els problemes que han 1 7 4 2

anat sorgint. 1 7 4 3

1 7 4 4

Per ex em ple, m 'ha passat u n f et q ue m ai abans m 'hav ia succeït: la m are d’ en N astáli co es v a 1 7 4 5

m olestar am b m i . Procuraré resum i r-h o perq uè si n ó es f arà m olt l l arg. D ij o us a l a tarda abans de 1 7 4 6

m arx ar cap a casa el nen va anar al l av ab o del Parv ular i , v a caure i es v a m ull ar l a bata. Quan el 1 7 4 7

v aig v eure, l i v aig f er u na ref l ex ió i l i v aig treure l a bata de seguida q ue l a m are v a arr i bar l i v aig 1 7 4 8

ex pli car el q ue acabav a de passar. Fins aq uí correcte. A l cap de d os m in uts torna i em diu am b u na 1 7 4 9

ex pressió u na m ica seri osa q ue tam bé s'ha m ull at el s pantalo ns i em pregu nta si t i nc u na m u da. L i 1 7 5 0

di c q ue sí tam bé u na m ica seri osa, afegei x o q ue s'esperi u n m om ent, si us plau, perq uè en aquel l 1 7 5 1

precís m om ent esti c parl ant am b d os nens q ue han f et u na m ali f eta i am b l a m are d 'u n d 'ell s.. 1 7 5 2

Quan acab o l a b usco i j a no hi és. Su p oso q ue se n’ ha anat enfadada i m e'n vaig a casa u na m ica 1 7 5 3

preocu pada. T ant és aix í que des de casa truco a l 'escola dem an o el seu n úm ero de tel èfo n i la 1 7 5 4

truco. E fecti v am ent, l a senyora estav a enfadada. N o escri uré l a co n versa perq uè n o l a p uc 1 7 5 5

transcri ure tal i com v a passar, però record o algu nes coses p u ntual s. M 'acusav a de n o hav er 1 7 5 6

can viat el seu f i l l . L i v ai g hav er de repeti r u nes q uantes v egades q ue el s pantalo ns m ull ats n o el s 1 7 5 7

hi hav ia v i st, q ue m ’ ex cusés j a q ue era n orm a de l 'escola can viar el s al um nes f i ns l es ci nc de l a 1 7 5 8

tarda (preci sam ent u n dia d 'aq uesta setm ana u n nen de la L o urdes es v a f er caco nes a l es 1 6.5 0 h. i 1 7 5 9

li v aig aco nsell ar q ue el can viés. N o h o va f er i n o va passar res, però per si u n cas m és v al 1 7 6 0

acom pli r l a n orm a). D o ncs bé, l a senyora seguia i nsi sti nt f i ns q ue em v a f er el següent com entari 1 7 6 1

<< A saber p orq ué el ni ñ o estav a en el l av ab o> > q ue v a pro v ocar l a m ev a m ala l l et canalit zada en 1 7 6 2

l a següent resp osta < <¿Eres capaz de enten der q ue cuand o l os niñ os y ni ñas bajan al Parv ular i o yo 1 7 6 3

n o p ued o estar en trei ntaicinco peldañ os a l a v ez y que si estoy co n l os últi m os de l a f i l a, l os 1 7 6 4

pr im eros salen de m i cam po de v i si ó n? Pués N astáli co bajó de l os pr im eros y com o el l av ab o está 1 7 6 5

de cam in o, entró> > . D esprés de repeti r -m e v àri es v egades q ue tam bé l 'hav ia f et esperar q uan va 1 7 6 6

v eni r a b uscar- l o, v a aco nsegui r treure’ m de p oll eguera i l i v aig hav er d 'ex pli car q ue en aq uell s 1 7 6 7

m om ents estav a gastant tem ps i di ners perso nal s perq uè m 'hav ia sem blat q ue s'hav i a m olestat i n o 1 7 6 8

acabav a d’ enten dre el perque, q ue estav a com pro vant si l es m ev es su p osi ci o ns eren certes, q ue em 1 7 6 9

sabia greu i q ue l i agrai r i a q ue u n alt re di a ti ngués u na m ica m és de paciència i q ue dei x és 1 7 7 0

A n nex os

5 5

d 'ad o ptar l ’ actit u d tan im m ad ura de dei x ar l es perso nes plantades i anar-se'n sense m és ni m és. A l 1 7 7 1

f i nal i després de m olt a estona v a decidi r agrai r -m e el gest, de tota m anera esti c segura q ue no v a 1 7 7 2

q uedar co n vençuda del q ue li v aig di r . L 'en dem à al m atí q uan va p ortar el nen a l 'escola n o em v a 1 7 7 3

m i rar el s ull s en cap m om ent. A v ui penso q ue l a i g n orància és m olt atrev ida i aq uesta m are 1 7 7 4

p o breta h o és f orça i es m ostra u na m ica o bsessio nada am b aq uest tem a, perq uè dil l u ns j a em v a 1 7 7 5

f er el comentari que algun dia el seu f ill hav ia sorti t amb els calçotets una m ica bruts de cacones i j a 1 7 7 6

m ’ hav ia preguntat si j o no l i netejava el culet. L i vaig respondre que sempre ho feia, però que de 1 7 7 7

vegades els nens/es estaven amb alt res v igil ants o anaven al l avabo tots sols i aleshores deixava de 1 7 7 8

controlar-los perquè el que es pretenia és que comencessin a ser independents en aquest hàbi t. 1 7 7 9

A leshores ja em va semblar que la senyora no quedava massa convençuda, però no li vaig donar la 1 7 8 0

més m ínima importància, ni tan sols m 'ho vaig apuntar al full de registre de notes. Resum int, crec que 1 7 8 1

el m il lor que podria fer és emportar-se el seu f il l l 'escola. M i reia C.E no és un col· legi per aquest tipus 1 7 8 2

de fam íli a ja que si aquesta mare segueix amb actituds de desconf iança tindrà problemes amb totes 1 7 8 3

les docents. N omés vull afegi r que dimarts va venir al m igdia a l 'escola a veure com dinava el nen 1 7 8 4

perquè no es creia el que li deia, que estigués tranqui l· la, que el nen menjava súper bé. Quan va 1 7 8 5

marxar va di r <<A hora sí que me quedo tranqui la, v iendo como come de bien>>. Res més a afegi r. 1 7 8 6

1 7 8 7

L a mare de la M isericordia em va demanar papers de colors turquesa i granat per fer bits a la nena 1 7 8 8

perquè els hav ia anat a comprar i n’ hav ia trobat. L a vaig adreçar a Abacus. Quina disposició mostra 1 7 8 9

aquesta mare. Exemplar. 1 7 9 0

1 7 9 1

A questa setmana hem fet psicomotrici tat cada dia. D imarts vam gatejar f ins l ’ aula de P· 3 i quan els 1 7 9 2

nens/es van passar per davant del mapa d'Eur opa d’ aquesta classe van di r <<Srta. Eur opa>>. V al a 1 7 9 3

di r que el mapa és de les mateixes m ides que el nostre però de colors di ferents. Cal destacar que 1 7 9 4

divendres P· 2 i P· 3 vam realit zar la psicomotrici tat plegats (la Patro hav ia dit <<V osotras ja os 1 7 9 5

arrglaréis>> i aix í ho vam fer). V aig observar que alguns nens/es de P· 3 que el curs passat sabien 1 7 9 6

creuar picant al ternant les cames enguany no se’ n sortien. I quan els vaig fer als dos cursos junts la 1 7 9 7

passada de bi ts, rètols i repeticions l ingüístiques també vaig constatar que en general no sabien 1 7 9 8

assenyalar-se les parts del cos que s’ hav ien treball at amb els rètols durant tot el curs. T ant en una com 1 7 9 9

l 'alt ra acti v itat vaig trobar que la di ferència entre els alumnes de P· 2 i els de P· 3 era notable. V al a di r 1 8 0 0

que els meus hi ha algunes parts del cos que els costa de recordar com, per exemple, canell i maluc. 1 8 0 1

Em va saber molt de greu pels infants de P· 3 que vaig teni r el curs passat. 1 8 0 2

1 8 0 3

5 6

D ill uns quan realit zàvem l ’ acti v itat de la passada de bi ts, rètols i repeticions li ngüístiques va entrar a 1 8 0 4

l ’ aula la noia que ens ajuda al menjador i es va quedar astorada en veure com els nens/es posaven 1 8 0 5

algunes banderes al mapa d'Eur opa. Quan l 'A uremund va di r <<Japó no és d'Europa>> vaig insisti r i 1 8 0 6

li vaig preguntar <<Quin país no és d'Europa?>> i ell va tornar a di r <<Japó>>. L 'ajudant em va 1 8 0 7

comentar que a la L lar d’ infants on portava el seu f ill no feien aquestes coses, només hi j ugaven i en 1 8 0 8

tenien cura. U na ll àstima! . T ant la Carlota com en D av indo, la M atrona R., l 'A nsuro, en Forti zanus, 1 8 0 9

en Remberto, la Gum maberta i en M acre C. també van fer el mateix comentari de l 'A uremund. Fins i 1 8 1 0

tot, molts d'ell s/es afegint <<Estats U nits d'A mèrica tampoc és d'Europa>>. 1 8 1 1

1 8 1 2

L a mare de la Carlota i la d’ en Forti zanus m 'han fet comentaris dels seus f ill s que han dit a casa sobre 1 8 1 3

aquest tema. L a primera va expl icar que la nena gaudeix moltíssim quan troba les banderes en un vel l 1 8 1 4

D iccionar i que tenen a casa. Sembla ser que s’ hi passa ll argues estones observant-lo i que el vol 1 8 1 5

portar a l ’ escola per ensenyar-lo als seus companys. T ambé va comentar que la Carlota juga mol t 1 8 1 6

amb la màquina d'escriure i que se sap totes les l letres de l ’ abecedari , i a més a més, diu en prémer la 1 8 1 7

tecla <<L a C de Car lota, la D de D r ustana>> i segueix aix í amb tots els noms dels nens/es de la 1 8 1 8

classe. I va afegi r una cosa molt signi f i cativa, va di r <>. És la part bona 1 8 1 9

d’ aquestes activ i tats, provoquen l ’ augment dels contactes i de les relacions entre pares i f ill s/es. És 1 8 2 0

aix í. En canv i , la mare de la M arf i sa sembla que només gaudeix i quan la nena li diu alguna cosa 1 8 2 1

inventada relacionada amb m i , i si me la pot comentar davant d'ell a, encara m il lor. A tal l d’ exemple, 1 8 2 2

divendres em va fer el següent comentari que segons el la hav ia fet la nena <<D iu la srta.N uria que 1 8 2 3

em peguis mol t perquè no m 'esti c quieta>>. Ja li he demanat entrev ista per aclari r el tema i perquè, 1 8 2 4

entre d'alt res coses, cada dia al m igdia i a la tarda quan surt de l 'escola l i porta alguna l lam inadura. 1 8 2 5

1 8 2 6

L a M atrona R. dill uns va cometre un error molt estrany en el la i només el puc expl icar si penso que 1 8 2 7

portava l 'ull t apat i l i costava de veure-hi de l luny. Em va di r <<M i ra una i>> i em va assenyalar la u 1 8 2 8

d'Ansur o, l i vaig di r que no era una i i l i vaig preguntar <<Quina ll etra és?>> aleshores va contestar 1 8 2 9

per el la en M acre C. Per alt ra banda, en N abhuco no va saber l legi r el seu nom en el full que els vaig 1 8 3 0

fer la setmana passada, ho va estar intentant i no ho va aconsegui r, en canv i , si va saber local i tzar 1 8 3 1

perfectament les banderes en el seu territori . 1 8 3 2

1 8 3 3

H e fet fotocòpies del treball que van fer per les tapes de l 'àlbum del segon quatrimestre perquè són 1 8 3 4

representati ves del nivell de motri ci tat f ina que tenen. M oltes vegades només s’ avaluen els nens/es 1 8 3 5

pel seu trebal l , de fet jo ho feia durant els primers anys de docència perquè anava molt perduda i 1 8 3 6

A n nex os

5 7

desorientada amb la formació inicial assoli da, però des de que apli co les noves acti v i tats 1 8 3 7

d’ estimulació no ho faig tant, sinó que també em f i xo amb les transferències i l es associacions que 1 8 3 8

fan, la memòria que tenen, les acti tuds que hi posen, els comentaris que fan, etcètera. 1 8 3 9

1 8 4 0

Parlant de trebal l s, dimecres els infants en van fer un de bastant di f ícil on hav ien de seguir les 1 8 4 1

instruccions orals: es tractava de posar gomets grocs en la ci rcumferència del costat dels foradets del 1 8 4 2

full i gomets vermel ls en l 'alt ra ci rcumferència. H o van fer tots molt bé menys la D rustana i l es dues 1 8 4 3

M atrones que van posar els gomets a la ci rcumferència que no tocava. Problemàtica de discrim inació 1 8 4 4

v isual? D ’ orientació espacial? N o van atendre a les expl i cacions? N o ho sé, però més av iat aposto per 1 8 4 5

l ’ últi ma causa. 1 8 4 6

1 8 4 7

Quan l 'A nsuro va ser encarregat, va reparti r cada full amb el nom a qui corresponia menys el que 1 8 4 8

posava N astál ico ja que va di r N abhuco, f ins i tot, va saber di r-me que en D av indo no hav ia v ingut 1 8 4 9

quan li vaig donar el full (ho vaig fer expressament ja que vol ia observar què deia o feia). A quest nen 1 8 5 0

està preciós, molt més obert i integrat a la classe, quan deixa el seu bloc de incidències al damunt de 1 8 5 1

la meva taula, m 'ensenya i verbalit za el seu nom i quan l i pregunto per l 'alt re nom que hi ha escrit al 1 8 5 2

costat del seu respon <<H i diu N uria>>. L a D rustana quan va ser l ’ encarregada va ll egi r de seguida 1 8 5 3

el seu nom, em va ajudar a reparti r el full s però només va l legi r els noms de la M atrona A ., de 1 8 5 4

l ’ A nsuro, del D av indo (primer va di r D rustana), d’ en Franz, de la Gum maberta i el d’ ell a, la resta no 1 8 5 5

va poder o no va saber l legi r-los. A mb aquestes actuacions és quan se l i noten les nombroses 1 8 5 6

absències. 1 8 5 7

1 8 5 8

D imarts en M acre C. em va fer molta gràcia: va portar un conte que duia per títol El meu amic amb 1 8 5 9

ll etra l li gada i assenyalant-me la m de la paraula meu em va di r <<D iu M acre>>. L a M arf i sa al cap 1 8 6 0

d'una estona em va ensenyar uns quants contes de tapes rígides i em va di r <<Són bits>> i els anava 1 8 6 1

passant com si ho fossin. L a M atrona R. i l a D rustana van fer el mateix dimecres amb les 1 8 6 2

construccions de fusta, i aquesta últi ma les anava passant mentre deia <<T i , ti , ti , ta, salto, ta>>. El 1 8 6 3

mateix dia en M acre C. va tornar a fer el mateix que el dia anterior però amb un al tre conte i va di r 1 8 6 4

<<M i ra la p de papa>> ensenyant-me la p de la paraula pueblo en l letra de màquina. D ij ous aquest 1 8 6 5

nen em va preguntar <<Què diu aquí?>> assenyalant un full del revés on hi deia Nur ia en l letra molt 1 8 6 6

peti ta, li vaig di r i em va contestar <<Com N abhuco>>. Es referia a la primera l letra, la N majúscula, 1 8 6 7

és clar. M és tard, quan vam acabar la passada de la categoria de bi ts Els instr uments musicals va 1 8 6 8

comentar <<El meu germà té una guitarra de concert espanyola>>. 1 8 6 9

5 8

1 8 7 0

D imarts em vaig dedicar a prendre notes de les interaccions socials en el joc l l i ure a la terrassa. L a 1 8 7 1

Gum maberta, la M arf i sa, en M acre L ., la D rustana, la M atrona R., la Carlota i la M atrona A . van 1 8 7 2

jugar plegats a fer un tren i després a fer una rotl lana tot cantant el cor r o de la patata. L 'A uremund, 1 8 7 3

en Remberto, en Forti zanus i en M acre C. van jugar tota l 'estona a córrer, a agafar-se i a ti rar-se trets. 1 8 7 4

L 'A nsuro i en N astáli co per separat van estar jugant tota l 'estona amb nens i nenes de P· 3. D e la 1 8 7 5

mateixa manera que l ’ A lessandra i la M isericordia que ara jugaven soles, ara amb algun nen/a de P· 3. 1 8 7 6

1 8 7 7

El mateix dia quan estàvem fent la passada de bi ts, rètols i repeticions li ngüístiques vaig di r <<Obra 1 8 7 8

pictòrica de T oulousse-L autrec, que és un pintor de quadres>> i l 'A uremund va afegi r deixant-me 1 8 7 9

molt parada <<Com en V elázquez>>. V aig estar tan contenta que li vaig donar un petó. Quina 1 8 8 0

al· lucinada! L 'A uremund era capaç de relacionar els dos pintors. B ééeééééééééé. Però no acaba aquí 1 8 8 1

la sorpresa. D imecres quan en D av indo va senti r que l 'A uremund repetia el mateix que el dia abans 1 8 8 2

va afegi r <<Com Picasso>>. I jo per poc caic de cul . En D av indo segur que aquesta relació ja la tenia 1 8 8 3

totalment interiorit zada però com que la jornada anterior em va veure fel ici tar l 'A uremund tan 1 8 8 4

efusivament, em sembla que per l 'expressió que va posar quan ho va di r n’ estava esperant una també 1 8 8 5

de feli ci tació. 1 8 8 6

1 8 8 7

L es posicions en l 'espai mentre fèiem les di ferents passades han estat les següents: sempre o gai rebé 1 8 8 8

sempre al davant la Gum maberta, la M atrona A , en Fortizanus i en M acre L . i sempre o quasi bé al 1 8 8 9

darrera la D rustana, en N astáli co, la M isericordia i l 'A uremund. 1 8 9 0

1 8 9 1

En N abhuco segueix plorant quan entra al matí, no sé què fer amb aquest nen, em sento impotent i 1 8 9 2

f racassada. N o hi ti nc cap expl i cació, necessi to un especial i sta que m ’ ho expli qui i em doni 1 8 9 3

orientacions de com actuar. 1 8 9 4

1 8 9 5

D ivendres la mare de la M arf i sa va portar un joc semblant a la màquina d'escriure: quan prem ies un 1 8 9 6

botó sortia una ll etra o un número. V aig deixar picar els nens/es, un per un, preguntant què voli en 1 8 9 7

prémer i aquestes van ser les respostes: 1 8 9 8

D av indo: <<L a d>>, la va trobar i picar. 1 8 9 9

Gum maberta: <<Esta, no sé como se l lama>> (era la s). 1 9 0 0

A nsuro: <<L a z>>, la va trobar i picar. 1 9 0 1

Carlota: <<L a i>>, la va trobar i picar. 1 9 0 2

A n nex os

5 9

M acre C: <<L a p de papa>>, la va trobar i picar. 1 9 0 3

Remberto: <<L a o>>, no la va trobar i l i vaig ensenyar on era. 1 9 0 4

A uremund: <<L a o>>, la va trobar i picar. 1 9 0 5

Forti zanus: <<L a For tizanus>>, no va trobar la f i l i vaig ensenyar on era. 1 9 0 6

M arf i sa: <<L a a>>, no la va trobar i li vaig ensenyar on era. 1 9 0 7

M acre L : < <L a a >>, no la va trobar i el vaig ajudar. 1 9 0 8

M acre C: <<L a a>>, la va trobar i picar. 1 9 0 9

N abhuco: <<L a a>> , no la va trobar i el vaig ajudar. 1 9 1 0

M atrona A : <<L a f>> , no la va trobar i li vaig ensenyar on era. 1 9 1 1

A lessandra: <<L a u>>, la vaig ajudar a trobar-la. 1 9 1 2

M atrona R: <<L a u>> , la va trobar i picar. 1 9 1 3

1 9 1 4

Com ja he comentat, aquesta setmana no han tingut R ít m ica ni C astel là però sí A nglès. L a teacher fa 1 9 1 5

els següents comentaris: dimarts va agafar nen/a per nen/a i els va ensenyar les sabates i els peus, tal i 1 9 1 6

com ho hav ia fet en dies passats amb els ul ls, el nas i l a boca. Sembla ser que els agrada mol t i tots l i 1 9 1 7

vol ien ensenyar els seus. T ambé va passar la categoria de bi ts d’ Els colors i els dels números del v int-1 9 1 8

i -un al quaranta. Em fa mol ta gràcia un comentari que escriu al full de notes que el posaré tal qual 1 9 1 9

perquè a m i em passa el mateix i m ’ hi he sentit identi f i cada. D iu aix í <<T ambé he trebal lat canço ns, 1 9 2 0

que sempre les canto i mai t'ho dic ni ho escric>>. A fegeixo: a m i no només em passa amb les 1 9 2 1

cançons sinó amb moltes més acti v i tats que de tan habi tuals i rutinàries ja no les esmentes. D ij ous 1 9 2 2

també es va dedicar a les sabates i als peus, als bits i a les cançons, afegeix que els nens/es estan una 1 9 2 3

m ica esverats. 1 9 2 4

1 9 2 5

Per acabar aquesta setmana vull que quedi ref lectida una ref lex ió que em va sorgi r mentre estava 1 9 2 6

ll egint aquests dies Apr endiendo a aprender de N ovak i Gow in. Seria possible una espècie de mapa 1 9 2 7

conceptual amb els nens/es de P· 2? Els nens/es serien capaços de di r el nom o l 'enunciat d'un 1 9 2 8

concepte inclusor d’ alguna categoria de rètols o bi ts passada f ins ara? Es podria intentar com a recurs 1 9 2 9

per saber què és el que saben i/o com ho relacionen. N o sé si és massa bona idea però es podria 1 9 3 0

intentar. N 'he de parlar amb la meva di rectora, la D ra. M aria Pla. 1 9 3 1

1 9 3 2

1 9 3 3

1 9 3 4

1 9 3 5

6 0

SE T M A N A : D el 29 de M ar ç al 2 d ’ A b r i l 1 9 3 6

1 9 3 7

Escric aquest diari el dia 23 d'abril , Sant Jordi , festa major de M ontgat i per tant festiu a l ’ escola. 1 9 3 8

M 'he retardat tres setmanes a fer-ho ja que he hagut de dedicar molt de temps a al tres coses personals 1 9 3 9

molt i mportants. N o sé com sorti rà perquè poc recordo del que va succei r fa tres setmanes enrere. 1 9 4 0

Sort en tinc dels full s de registre de les observacions. N o tinc gens de ganes de fer el diari però el 1 9 4 1

deure m ’ hi obli ga. Començo doncs. 1 9 4 2

1 9 4 3

A questa setmana he fet tots els dies la psicomotricitat menys un. D ivendres vaig apuntar que hi ha 1 9 4 4

nens i nenes que ja fan la tombarel la tots sols/es: l ’ A nsuro, la Carlota, la M isericordia, la 1 9 4 5

Gum maberta, la M arf i sa, en Remberto i la M atrona R. L a resta encara necessiten el meu ajut. Sort 1 9 4 6

que la Carlota, la D rustana, la Gum maberta i l a M arf i sa els aplaudien amb molt de ri tme per animar-1 9 4 7

los. 1 9 4 8

1 9 4 9

D imecres la mare de la M isericordia va venir carregada amb una caixa plena de bits i rètols que hav ia 1 9 5 0

confegit per passar-los-h ja que aquesta nena només assisteix a classe al matí i em va preguntar sobre 1 9 5 1

alguns colors a les f igures geomètriques i les banderes. V aig intentar resoldre els seus dubtes i la vaig 1 9 5 2

feli ci tar per la seva tasca. D ij ous la mare de la Gum maberta em va demanar on es podien comprar 1 9 5 3

banderes perquè la Gum maberta no cal lava que en vol ia. Sembla ser que alguns dies ja hav ien 1 9 5 4

intentar recórrer totes les botigues de B adalona i no n’ hav ien trobat. L i vaig di r que ho m i raria. 1 9 5 5

D ivendres aquesta mateixa mare em va fer un regal que em va fer moltíssima i l· lusió: em va portar 1 9 5 6

uns quants endol ls dels que fabriquen a la seva empresa. El mateix dia la mare de la M arf i sa em va 1 9 5 7

fer saber que la nena ja dorm ia sense xumet; la vaig feli ci tar molt . 1 9 5 8

1 9 5 9

En N abhuco aquesta setmana ha tingut dies de tot, content alguns i plorant d'alt res. A aquestes 1 9 6 0

alçades de curs encara no s'ha adaptat, ja veurem què passa en tornar de les vacances de Semana 1 9 6 1

Santa i sobretot el curs v inent. 1 9 6 2

1 9 6 3

D ivendres va passar un fet molt curiós: al matí, mentre bev íem aigua, en M acre L i l a M arf i sa es van 1 9 6 4

adonar que dins de l 'armari del lavabo hav ia una bossa de plàsti c amb nanses on hi hav ia algunes 1 9 6 5

banderes i van di r <<senyoreta, m i ra, banderes>>. D e seguida la Carlota va verbal itza i assenyalar 1 9 6 6

<<Catalunya>>, en M acre C. en veure la d'Estats U nits va afegi r <<N o és d'Europa>> i l a 1 9 6 7

Gum maberta va comentar <<T inc la abandera de Catalunya a casa>>. El mateix dia parlant de 1 9 6 8

A n nex os

6 1

banderes mentre fèiem psicomotrici tat a la classe de P· 3 B , l 'A uremund va veure el mapa d'Eur opa 1 9 6 9

(que no és igual que el nostre) i va di r <<És Europa>>. 1 9 7 0

1 9 7 1

En el full d'observacions de divendres gai rebé no tinc cap comentari enregistrat, suposo que com que 1 9 7 2

era l 'últi m dia d'escola poques ganes tenia d'apuntar, i a més a més, al matí vam fer la gravació amb 1 9 7 3

v ídeo de les passades de bi ts i rètols, que encara no he v ist per cert. El que sí vaig apuntar va ser la 1 9 7 4

v isi ta a la meva classe de la di rectora srta. M ontse N oli s. Resulta que el dia abans el la hav ia tingut 1 9 7 5

una reunió amb els pares dels nous alumnes que començaran el curs v inent, els va passar un vídeo on 1 9 7 6

sembla ser que l ’ arti sta convidada sóc jo, a part dels alumnes és clar. A ixò no té res d’ estrany, perquè 1 9 7 7

sóc l 'única bleda assolell ada del Parvulari que es deixa gravar desenvolupant algunes activ i tats de la 1 9 7 8

seva pràcti ca docent i per això n’ hi ha mol tes, d’ estones gravades. Com que la que grava és la Rosi i 1 9 7 9

les cintes i l ’ aparel l són de l 'escola, es va fer una mena de composició sobre les acti v i tats de la 1 9 8 0

metodologia que posteriorment van passar als nous pares. Segons la gr an jefa els comentaris 1 9 8 1

d’ aquests pares van ser que al Parvulari es treball ava mol t, i molt bé. Si vols que sigui sincera encara 1 9 8 2

no sé què és el que pretenia quan va veni r a expl icar-m ’ ho ja que f ins aleshores no ho hav ia fet mai , i 1 9 8 3

per al tra banda, tampoc és dona de feli citacions fàcil s sinó busca obteni r alguna cosa a canv i . T ambé 1 9 8 4

em va comunicar que l ’ aula de P· 2 desapareix ia el curs proper: hi haurà dues aules de P· 3. A ix í 1 9 8 5

doncs, el curs 1993/94 estaré a P· 3. 1 9 8 6

1 9 8 7

L es posicions a la cati fa durant les passades de bits, rètols i repeticions li ngüístiques han estat les 1 9 8 8

següents: sempre al davant la Gum maberta, en D av indo, la M arf i sa, la M atrona A ., la Carlota i 1 9 8 9

l ’ A lessandra i sempre al darrere, en N astáli co, la M atrona R. i l a M isericordia; la resta de nens/es pel 1 9 9 0

m ig del grup. 1 9 9 1

1 9 9 2

A quests dies els infants han estat posant les banderes al M apa d’ Europa i l es que més els costa són la 1 9 9 3

d'I r landa, I slàndia i F inlàndia. Segurament amb aquestes tenen més di f i cultat perquè són mol t iguals. 1 9 9 4

Pel proper curs he de teni r en compte l 'ordre en què presento el nom de les banderes i els seus colors, 1 9 9 5

ho he de fer de manera que siguin molt di ferents entre el les. 1 9 9 6

1 9 9 7

D imecres, mentre els alumnes jugaven amb construccions de fusta es va acostar en D av indo amb un 1 9 9 8

cercle vermell a la mà i em va di r <<M i ra, com la bandera del Japó>>. L ' A urem und va veni r a 1 9 9 9

ensenyar-me un tr iangle tot verbal i tzant el seu nom. 2 0 0 0

2 0 0 1

6 2

D imarts al matí va ser molt bo! M entre fèiem la passada de bits i rètols vaig di r <<En Toulousse-2 0 0 2

Lautr ec és un pintor de quadres>> aleshores es van produi r una sèrie de comentaris: l 'A uremund va 2 0 0 3

afegi r <<Com Picasso i Velázquez>>, en Remberto va di r <<Autor etrat>> i j o el vaig fel ici tar 2 0 0 4

<<M olt bé, l 'Autor etrat de Velázquez>>, en senti r-ho l 'A uremund va exclamar <<Com Velázquez, 2 0 0 5

Picasso i El Gr eco>>, en D av indo va afegi r <<Com Goya>> i l 'A uremund va rematar <<Com l 'av i 2 0 0 6

de la D rustana>>. Genial ! 2 0 0 7

2 0 0 8

A la tarda, anal it zant les ll etres dels noms, la Carlota va di r <<Jo no tinc la i>> i l a M isericordia (que 2 0 0 9

s’ hav ia quedat a dinar) va di r <<Jo tinc dues i>> . 2 0 1 0

2 0 1 1

D imecres vaig preguntar <<Per què serveixen els instruments musicals?<> i la Gum maberta va afegi r <>. B oníssim ! . D ij ous, mentre 2 0 1 3

passava els bits dels conjunts del cercles vaig di r <<D os>> i en D av indo em va corregi r <<N o n’ hi ha 2 0 1 4

dos, només un<<. Què et sembla?. Per al tra banda, el mateix dia van fer un treball d'orientació 2 0 1 5

espacial i colors on hav ien de pintar els cercles d’ un semàfor (el de dal t de color vermell , el del m ig 2 0 1 6

taronja i el de baix verd). T ots/es ho van fer súper bé menys en N astál ico, la D rustana, en M acre L ., 2 0 1 7

l ’ A lessandra i l a M atrona A .; és a di r, tres alumnes nous i dos petar dos, la D rustana i en M acre L . que 2 0 1 8

no sé si no ho tenen assol i t o hi han posat poca atenció.. 2 0 1 9

2 0 2 0

L a M atrona R. va ser l ’ encarregada di l luns: va trobar el seu nom entre el conjunt de rètols però a 2 0 2 1

l 'hora de reparti r els full s nom és en va ll egi r la meitat, durant el procés em vaig adonar que no deia els 2 0 2 2

noms que jo sabia amb certesa que l legia, em va semblar que no hi veia prou bé ja que encara porta 2 0 2 3

l 'ull t apat. A leshores vaig escriure els noms amb ll etra més grans i aleshores els va verbalit zar tots. 2 0 2 4

D eu ser que té problemes v isuals d'enfocament. Per alt ra banda, cal comentar que aquesta nena a poc 2 0 2 5

a poc es va espav il ant i que alguna vegada li he de cridar l 'atenció per alguna mostra d'agressiv i tat cap 2 0 2 6

als alt res. En N astál ico va ser l 'encarregat dimecres i va l legi r el nom de set nens/es. V aig al· lucinar 2 0 2 7

per un tub perquè no m 'ho esperava pas ja que sempre està molestant a l 'hora de les passades. V a 2 0 2 8

verbal i tzar els següents noms: Gum maber ta, Rember to, Nabhuco, D r ustana, M iser icordia, 2 0 2 9

Alessandr a i D avindo. 2 0 3 0

2 0 3 1

D imarts vam fer el tall er de la màquina d’ escr iure i em vaig adonar compte que ja li falta la tecla O . 2 0 3 2

D urant el desenvolupament de l ’ acti v i tat vaig teni r tota l ’ estona al meu voltant i donant-se cops per 2 0 3 3

poder-hi parti cipar, entre d’ alt res, la Carlota, la Gum maberta, l ’ A nsuro, en D av indo, en M acre C i l a 2 0 3 4

A n nex os

6 3

M arf i sa. A questes són algunes de les seves verbalit zacions en senti r la pregunta <<Què vols picar?>> 2 0 3 5

: 2 0 3 6

2 0 3 7

Forti zanus: <<la e>> i com ença a picar la F . L i assenyalo quina tecla ha de picar i ho fa. D esprés li 2 0 3 8

dic que piqui la F de For tizanus i també ho fa. M entre enregistro en el full d'observacions aquesta 2 0 3 9

últi ma f rase la M atrona R. m 'assenyala la i de dic i l a verbalit za 2 0 4 0

. 2 0 4 1

D rustana: <<la D de D r ustana>>, la busca i l a troba. D esprés diu <<L a G de Gummaber ta>> i pica 2 0 4 2

la C . L i ensenyo quina ha de picar. M és tard assenyala <<L a D de For tizanus>> i aleshores la 2 0 4 3

corregeixo <<L a D de D r ustana>> i l a troba tota sola. T orna a di r <<L a G de Gum maberta>>, la 2 0 4 4

busca, no la troba i la hi ensenyo. D esprés vol <<L a D de Car lota>>, la corregeixo <<L a C de 2 0 4 5

Car lota>> i l a hi ensenyo. 2 0 4 6

2 0 4 7

M atro na R: m entre s'h o m i ra en M acre C. q ue n o perd detall assenyala i v erbalit za l a R de 2 0 4 8

Rember to i l a p de p ap a en u n rètol petit q ue hi ha a u n costat de l a m àq uina i q ue hi di u TI P P EX . 2 0 4 9

L a M atro na v ol pi car l a a, l i pregu nto o n és, no l a tro ba i l a hi ensenyo. D esprés b usca l a i i passa 2 0 5 0

el m atei x q ue am b l a l l etra anter i or. En can vi , q uan busca l a u l a tro ba de seguida. En acabar di u 2 0 5 1

<< L a Car lota> >, l i pregu nto si v ol pi car l a C de Car l ota i al esh ores com q ue en D av in d o n o es 2 0 5 2

perd detall l i ensenya o n és l a C , sense d o nar- l i o p ortunit at de tro bar- l a D esprés l i pregu nto o n es 2 0 5 3

tro ba l a M de M atr ona, no l a tro ba i l a hi ensenyo. 2 0 5 4

2 0 5 5

Gum maberta: D iu << L a e>>, la troba i l a pica. D esprés assenyala <<V ull aquesta>> li dic que és la 2 0 5 6

C de Car lota i la pica. M entre ell a va picant les tecles en D av indo m 'ensenya i verbal it za un número 2 0 5 7

4 molt petit que hi ha a un costat de la màquina d’ escriure, aleshores en M acre C. s’ acosta i l i 2 0 5 8

pregunta <<On és el quatre?>> i l ’ al tre l i ensenya. M entrestant vaig enregistrant en el ful l 2 0 5 9

d'observacions totes aquestes interaccions i en D av indo m i rant-ho del revés veu, assenyala i 2 0 6 0

verbal i tza el nom d'en M acre C. i el seu. Quan la Gum maberta acaba de picar em diu <<M i ra 2 0 6 1

aquesta>> assenyalant la G , l i dic <<És la G de Gum maber ta>> i li ensenyo a escriure el seu nom 2 0 6 2

ll etra per ll etra. 2 0 6 3

2 0 6 4

D av indo: D iu el que vol picar i ho troba tot <<L a i , el 2, l '1, el 8, el 7, el 6, la p de papa, el 4, el 5, el 2 0 6 5

6, la u , l a o, la c, la i >>. Quan acaba de picar el que vol escriu D avindo picant més d'una vegada cada 2 0 6 6

tecla. 2 0 6 7

6 4

2 0 6 8

A nsuro: H a trobat tot sol <<L a u , el 8, el 7, el 9, el 5, el 6, el 3, el 2, l '1. T ambé ha picat tot sol el seu 2 0 6 9

nom menys la ll etra n que li he ajudat a trobar-la. 2 0 7 0

2 0 7 1

D imecres van manipular durant una estona unes quantes categories de rètols i bit s. Quan els ho vaig 2 0 7 2

anunciar van començar a fer cri ts i somriures d'emoció aix í com a picar els peus de súper alegria. Els 2 0 7 3

més escandalosos en aquest sentit van ser la M atrona R., la D rustana, en D av indo, la M arf i sa, la 2 0 7 4

Gum maberta i la Carlota. D urant la manipulació dels materials aquests van ser alguns dels 2 0 7 5

comentaris: 2 0 7 6

2 0 7 7

Remberto: <<El bufó s'ha pintat la cara>> assenyalant-me el Bufó d’ un quadre de Velázquez. D esprés 2 0 7 8

ensenyant-me un bit on no hi ha cap cercle va di r <<N o n'hi ha>>. 2 0 7 9

2 0 8 0

A uremund: M ’ ensenya i verbal i tza <<Las M eninas>>. 2 0 8 1

2 0 8 2

M acre C.: <<M i ra un ll ampec>> i li ensenya a l 'A uremund el bit d’ aquest fenomen atmosfèric. 2 0 8 3

2 0 8 4

D av indo: M ’ ensenya un bit i diu <<És un ci rcumferència Està buida>>. A l· lucino perquè ho és. L i 2 0 8 5

ensenya a la D rustana la v i l a confon ja que diu <<L a u>>. En canvi , quan ho fa amb la w ho diu bé. 2 0 8 6

2 0 8 7

M acre L .: D iu ensenyant i verbal it zant el bit adient <>. 2 0 8 8

2 0 8 9

Quant a les acti v itats complementàries, tinc poques observacions enregistrades en els ful ls 2 0 9 0

d'observacions, només hi ha un dia per a cada sessió. A la teacher i a la Rosi aquesta setmana els 2 0 9 1

dev ia passar el mateix que a m i . 2 0 9 2

2 0 9 3

A la classe de R ítm ica de dill uns van treball ar els conceptes de P i F ( ho copio l i teralment i no tinc 2 0 9 4

ni i dea del que volen di r). H o van fer primer cam inant i després amb les panderetes. Comenta la Rosi 2 0 9 5

que va ser molt simpàtic observar que mentre en N astál i co feia el que vol ia, la M atrona R. l ’ anava 2 0 9 6

av isant <<s,s,s,s,s,s,s,shhhhhhhhhhh, ...>>. 2 0 9 7

2 0 9 8

D imarts a la sessió d'A nglès la teacher els va fer pintar en un treball la boca, el nas i l a mà. D iu que 2 0 9 9

va ser molt curiós observar que només veure el dibuix en D av indo va verbalit zar el contingut amb la 2 1 0 0

A n nex os

6 5

ll engua anglesa. L a teacher està súper contenta ja que ha aconsegui t que els nens/es verbalit zin 2 1 0 1

paraules en la seva ll engua a aquestes alçades de curs. Fel icita els infants i es feli cita per la seva tasca. 2 1 0 2

M 'afegeixo a les feli citacions. 2 1 0 3

2 1 0 4

D imecres durant l ’ estona de C astel là l a Rosi va començar a cantar una cançó i mentre ho feia en 2 1 0 5

D av indo l i va di r <<V enga l os números>>, és a di r, la cançó que cantaven en aquel ls moments ja se 2 1 0 6

la dev ia saber i voli a una al tra cosa més novedosa. D esprés van estar m i rant els radiadors i l a seva 2 1 0 7

temperatura, quan la Rosi va preguntar perquè estaven f reds el mateix nen li va contestar <<Porque tú 2 1 0 8

has cerrado la ll ave y no pasa el agua cal iente>>. 2 1 0 9

2 1 1 0

2 1 1 1

2 1 1 2

2 1 1 3

2 1 1 4

2 1 1 5

2 1 1 6

2 1 1 7

2 1 1 8

2 1 1 9

2 1 2 0

2 1 2 1

2 1 2 2

2 1 2 3

2 1 2 4

2 1 2 5

2 1 2 6

2 1 2 7 2 1 2 8 2 1 2 9 2 1 3 0 2 1 3 1 2 1 3 2 2 1 3 3 2 1 3 4 2 1 3 5 2 1 3 6


6 6

2 1 3 7


IV

Annexos

V

3. – REGISTRES ANECDÒTICS FAMILIARS

Annexos

1

Nastálico: 15/XI/1993 al 31/I /1994 1

2

15/ XI/ 1993 Æ Casa: Estem asseguts en el sofà i em pega dient que no pinto bé, que en 3

Remberto pinta millor. Fa veure que és la senyoreta i em parla en català. 4

5

16/ XI/ 1993 Æ Casa: Ens explica, al seu pare i a mi, que a l’escola quan s’ha despertat ha 6

tret de la seva motxilla el berenar i que era una magdalena i un tros de xocolata i li ha 7

ensenyat al Nabhuco i que aquest ha dit <<Ala>>. 8

9

20/ XII/ 1993 Æ Casa: Canto una cançó de Nadal i em diu que no es canta així i comença 10

a cantar-la de manera diferent, en català i fent gestos. 11

12

27/ XII/ 1993 Æ Casa: està pintant i em diu que jo pinti i quan m’hi poso em renya dient 13

que m’he sortit de la ratlla fent veure que és la senyoreta. 14

15

12/ I/ 1994 Æ Casa: Ell fa de senyoreta i em castiga de cara a la paret. 16

17

18/ X/ 1994 Æ Casa: M’explica que no vol anar a l’escola perquè no vol pintar ni dormir. 18

19

31/ I/ 1994 Æ Casa: Em pega al cul i em diu que m’he portat molt malament, que estic 20

castigada, fa com si fos la senyoreta. 21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

2

Gummaberta: 11/XI /1993 al 13/II /1994 1

2

11/ XI/ 1993 Æ Casa: Quan la Gummaberta passa els bits, repassa tots els números amb el 3

dit i diu que el número 1 és un pal més llarg i un altre més curt. 4

5

25/ XI/ 1993 Æ Casa: Va dir que la m es feia amb tres ponts, igual que la m de Matrona, 6

que la m de Macre C. i que la m de Marfisa. 7

8

12-13/ II/ 1994 Æ Casa i càmping: La Gummaberta llegeix i coneix tots els noms dels bits 9

i les lletres que els formen. Ha estat molt contenta de tenir aquests bits i ha fet tot el cap de 10

setmana de senyoreta dient <<Jo sóc la senyoreta>> i nosaltres els alumnes. 11

Nota dels germans de la Gummaberta: Diumenge es va aixecar a les sis del matí a passar 12

els bits. Que no els porti mai més o ens anirem de casa. 13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

Annexos

3

Gummaberta: 19/II /1994 al 24/I I /1994 1

2

19 /II / 1994 Æ Càmping: “Els bits que ha portat aquest cap de setmana no li han fet tanta 3

il· lusió com els de la setmana passada. Malgrat tot, els reconeix correctament i ens va 4

ensenyar tots els personatges. 5

6

20 /II/ 1994 Æ Càmping: A la tarda va començar a fer tombarelles i les feia amb els peus 7

junts o amb els peus separats i amb els ulls tancats, dient abans de fer-les la modalitat que 8

escollia. 9

10

23 /II / 1994 Æ Casa: Va dir que la l de Nastàlico era muda, referint-se a que totes les 11

consonants no sonen ja que va dir que les úniques que sonaven eren la a, la i i la o, referint-12

se a les vocals. 13

14

24/ II / 1994 Æ Casa: Va dir a la seva mare que si la cridaven dient <<Eh!>> no contestés 15

perquè es deia <<mama o Luisa>> i que ella tampoc contestaria si la cridaven d’aquesta 16

manera ja que es deia Gummaberta, el mateix que passava amb la seva senyoreta que no 17

es deia <<Eh!>> sinó senyoreta Núria Pedrós. 18

19

24/ II / 1994 Æ Casa: Durant tota la setmana ha començat a fer una activitat nova que 20

consisteix a copiar els noms i els números dels bits en un full a part i la veritat és que ho fa 21

molt bé. 22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

4

Miser icordia: 15/XI / 1993 al 2/I I /1994 1

2 15/ XI/ 1993 Æ Casa: <<Avui la senyoreta Núria ha renyat la Carlota perquè feia 3

guixades al treball .>> 4

5

19/ XI/ 1993 Æ Casa: <<L’àvia de la Drustrana va anar als Estats Units d’Amèrica.>> 6

7

22/ XI/ 1993 Æ Casa: <<Avui hem anat a veure els nens/es com cantaven.>> 8

9

3/ XII / 1993 Æ Sortint del col· legi: <<Hem vist el casament de la senyoreta Lourdes, 10

portava flors al cap i estava molt maca i en Jordi també>> 11

12

2/ II/ 1994 Æ Sortint del col· legi: <<Avui he anat amb en Davindo a buscar gomes al 13

menjador i després a buscar cadires a la classe de la senyoreta Flora.>> 14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

Annexos

5

Ansuro: 1/XI/ 1993 al 29/VI /1994 1

2

“Reconeix banderes, colors, senyals de tràfic, lletres majúscules i minúscules, la grafia dels 3

números i la seva quantitat fins al cinquanta aproximadament, etcètera. 4

Carrer: Va reconèixer la Casa Ametller passejant pel Passeig de Gràcia de Barcelona. Va 5

trobar el número 1995 en un aparador. 6

Carrer: Va exclamar <<Mira, la Sagrada Família d’Antoni Gaudí>> 7

Casa: Va recomanar per la febre de la seva germana els supositoris Febrectal antitèrmic. 8

Carrer: Va reconèixer en una fotografia del carrer el músic Ludwing Van Beethoven i el 9

quadre de Las Meninas. 10

Casa: Distingeix bé els camells dels dromedaris pel nombre de gepes i explica 11

perfectament les característiques de les aus. 12

Casa: La seva germana va escriure instruments sense la t i li vaig dir que hi faltava una 13

lletra, l’Ansuro s’ho va mirar i va dir << falta la t, és que aquesta no sona>>. 14

Casa: També la seva germana va preguntar què volia dir cowboy i l i vaig contestar <<boy 15

vol dir noi...>> i el nen va continuar <<... i cow vol dir vaca>>. 16

Casa: Reconeix parts del cos en anglès i un dia va dir <<avui és cloudy>>, en preguntar-li 17

què havia dit va contestar que hi havia núvols.” 18

19

“Núria, perdona que no hagi fet els deures que em demanes a la capçalera del registre. 20

Segur que m’he deixat un munt de coses per explicar-te, però no dubtis que tots les teus 21

esforços i dedicació cap als teus alumnes no han caigut en un sac foradat. Moltes gràcies 22

per tot. Bones vacances!” 23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

6

Matrona R.: 1/XI / 1993 al 31/V/1994 1

2 Novembre 1993 Æ Casa: Reconeix el nom escrit de tots/es els companys/es de la 3

classe. Reconeix pràcticament tots els colors. 4

Novembre 1993 Æ Casa, cotxe, passeig: Constantment pregunta <<Per què?>> 5

6

1/ XII / 1993 Æ Cotxe:<<S’ha acabat el mes de novembre, la Núria ha trencat el full , 7

avui és dia 1.>> Li pregunto de quin mes i contesta <<Desembre>>. 8

Desembre 1993 Æ Casa: Diu que escriu el seu nom, el del papa i els de la mama. 9

Desembre 1993 Æ Carrer: <<Els arbres no tenen fulles perquè estem a la tardor>>. 10

Desembre 1993 Æ Casa: Botona abrics 11

Desembre 1993 Æ Casa: Té molt clar el concepte de Nadal. Se sap les poesies, tot i que 12

les diu amb molt timidesa. 13

Desembre 1993 Æ Carrer: Pregunta constantment en els rètols de les botigues <<Què 14

diu aquí?>>. 15

16

Gener 1994 Æ Casa: En veure’m escriure i posar un accent, em pregunta <<Què és?>>, 17

quan li responc, em diu <<Igual que el Nastálico>>. 18

Gener 1994 Æ Casa: Em pregunta noms que tinguin puntet com Segisbert. 19

Gener 1994 Æ Casa: Vol vestir-se sola i aprendre coses perquè <<Sóc gran>>. 20

Gener 1994 Æ Casa: Reconeix el nom en petit dels companys/es de la classe. Fa amb 21

ajut trencaclosques de nou peces. 22

Gener 1994 Æ Casa: En veure’m escriure una D em diu que és igual que la de 23

Davindo, Drustana i la del germà d’en Remberto, el Diego. 24

25

Febrer 1994 Æ Carrer: En sortir al carrer al matí diu <<Mira, mama, avui em sembla 26

que plourà, hi ha núvols al cel>>. A la tarda va ploure. 27

1/ II / 1994 Æ Casa: <<Avui estem al febrer, la Núria ha trencat el full>>. 28

Febrer 1994 Æ Granja: <<Aniré al Parvulari perquè ja sé els números>>. 29

Febrer 1994 Æ Carrer Passeig de Gràcia: Mira Matrona, la casa Amatller! <<La té la 30

Núria en els bits>>. 31

Febrer 1994 Æ Casa: <<Què has fet el cap de setmana?, ho diu la Núria>>. 32

Annexos

7

Febrer 1994 Æ Casa i cotxe: Enumera gran quantitat de lletres de l’alfabet. <<Demà he 33

de portar un objecte de color taronja. Ho ha dit la Núria>> (no estava apuntat en el lli bre 34

d’ incidències diàries). 35

Febrer 1994 Æ Cotxe: <<Anirem tots/es d’excursió, també els nens/es de la senyoreta 36

Lourdes, per veure els nens/es grans que estan de colònies>>. 37

Febrer 1994 Æ Casa i cotxe: Canta moltes cançons en castellà, tot i que no reprodueix 38

la lletra sencera. Març 1994 Æ Casa: <<Anirem el dia vuit i l’assenyala al calendari a 39

veure els nens/es grans que estan de colònies>>. 40

41

Març 1994 Æ Casa: Explica moltes coses de l’excursió i de l’escola. 42

Març 1994 Æ Casa: Canta moltes cançons amb castellà amb pràcticament tota la lletra. 43

Canta la cançó del dimoni pelut. 44

Març 1994 Æ Casa: Vol escriure el nom de companys/es de la classe. Fa 45

aproximadament la forma d’un hexàgon i diu <<Mira mama, un hexàgon>> Li pregunto 46

perquè ho és i em contesta <<Té sis costats>>. 47

Març 1994 Æ Casa: Canta cançons, com per exemple, la del Cargol, etcètera. 48

Març 1994 Æ Casa: Vol escriure el seu nom. Escriu papa i mama. 49

Març 1994 Æ Casa: Vol portar regals a la Núria. 50

51

Abril 1994 Æ Casa: Diu el poema del dia de la Mona. 52

Abril 1994 Æ Casa: Li encanta escriure a la pissarra números i ll etres. 53

Abril 1994 Æ Casa: Sempre demana papers per pintar i escriure. 54

Abril 1994 Æ Casa: Canta moltes cançons de l’escola. 55

Abril 1994 Æ Casa: Anomena escriptors com Cortázar. 56

Abril 1994 Æ Casa: Li fan molta il· lusió les sortides i anar a una lli breria. 57

Abril 1994 Æ Casa: En general està molt contenta. 58

Abril 1994 Æ Casa: Escriu lletres majúscules. 59

Abril 1994 Æ Casa: Mostra molt de respecte vers la senyoreta Núria. 60

Abril 1994 Æ Casa: Empra vocabulari com <<Matar i punxar>>, tot i que després 61

afegeix <<És de broma>>. 62

Abril 1994 Æ Casa: Segueix molt jocs en grup. Vol organitzar jocs en grup. 63

Abril 1994 Æ Casa: Porta a l’escola alguns posagots que reprodueixen pintures. Quan 64

el torna a casa diu <<Les Menines>>. 65


8

Maig 1994 Æ Casa: Es corda els botons. Vol cordar-se les vambes. 66

Maig 1994 Æ Casa: Explica moltes coses de l’escola. Tot vol explicar-ho a la senyoreta 67

Núria. 68

Maig 1994 Æ Casa: Dibuixa molt i no vol sortir-se de la ratlla. 69

Maig 1994 Æ Casa: Fa molts jocs imaginatius de canvis de nom, etcètera. 70

Maig 1994 Æ Casa: Capta les coses bastant bé. 71

Maig 1994 Æ Casa: Reconeix moltes lletres. Li encanta escriure el seu nom. Amb pals 72

fa quadrats i triangles. 73


V I

Annexos

V I I

4. – DOCUMENTS DIVERSOS

4.1. - Unitat de Programació:

PROGRAMA D’ESTIMULACIÓ PRIMERENCA

(PEP)

Annexos

1

C O N T I N G U T S

À rea I ''HVHVFFRREEHHUUWWD�D�GG··XXQ�PQ�PDDWWHHLL[[

P· 3 P· 4 P· 5

Repro d ucció i com binació de di f erents p ostures m otr i us: dret, aj u pit , esti rat.

Co ntrol de l ’ eq uil i br i en cam inar dam u nt u na lí ni a.

Co ordinació del s m o vim ents creuats en el s desplaçam ents.

O rganit zació de l a l ateralit at per el dom ini de m à, ull , peu.

Co nti nguts de

Procedim ents

O ri entació en l ’ espai

dedi cat a acti v it ats

m otores

Ori entació corp oral sego ns l es

ordres d o nades.

D i ssociació de m o vim ents de braços

i/ o de l es cam es.

Ex perim entació de l es n ocio ns

dreta/esq uerra en referència al

pro pi cos.

Col· laboració acti v a en l es acti v it ats q ue es pro p osen.

Esforç per co ntrolar l a i m pul si v it at.

Co nstància i esforç per acabar l es acti v it ats com ençades.

Gust en l es acti v it ats m otr i us.

Esforç per v èncer l es di f i cul tats su perables.

A cceptació de l ’ aj ut de l a perso na ad ult a per resoldre si tuacio ns q ue pro v o q uen tr i stesa, m alestar

o angoi x a.

A uto n om ia dav ant de determ inades accio ns q ue han de f er-se sense l ’ aj ut de l es al tres perso nes.

V aloració de l es prò pies p ossibil it ats en l a realit zació de l es acti v it ats m otr i us.

Co nti ngut

d’ A ctit u ds


2

�Àrea II�''HHVVFRFREEHHUUWWD�D�GGH�OH�O··HHQQWRWRUUQ�QQ�QDDWWXXUUDDO�O�L�L�VVRFRFLLDDOO��

P· 3 P· 4 P· 5

Observ ació di recta de l es qualit ats percepti bl es del s el em ents de determ inats recorreguts: aula,

passadís del Parv ular i , m enj ad or, carrer de l ’ escola, j ardí,…

Observ ació di recta de l es característi q ues m orfològiq ues i f u ncio nal s del s elem ents de

determ inats recorreguts: aul a, passadís del Parv ular i , m enjad or, carrer de l ’ escola, j ardí,…

Observ ació i n di recta i si stem àti ca de l es categori es del m arc natural i social am b im atges f i x es

(bit s).

I denti f i cació de l es q ualit ats del s el em ents del m arc natural i social en l es i m atges f i x es (bit s).

I nterpretació de l a i nf orm ació rel ati v a a qualit ats percepti bl es d’ el em ents de l ’ entorn a parti r

d’ i m atges f i x es (bit s).

I denti f i cació de l es característi q ues de determ inats recorreguts: estructura i nterna i ex terna,

parts q ue el s com p o nen, m o bili ar i i o bjectes

Co nti nguts de

Procedim ents

Elem ents i característi q ues del Parv ular i , del m enjad or, del j ardí i del carrer de l ’ escola. Co nti nguts de

Fets i

Co nceptes

Parti ci pació en l es acti v it ats col· lecti v es.

A cceptació de l es n orm es establertes en el passi de bit s.

Fam ili ar it zar-se am b l ’ espai de l ’ aula o n es f a el passi de bit s.

I nterès per l es acti v it ats.

Respecte i v aloració del s espai s col· lecti us.

A cceptació de l es n orm es d’ ed ucació cív i ca.

Co nti nguts

d’ A ctit u ds

Annexos

3

À rea I I I //OOHHQQJJXXDDWWJJH�H�YYHHUUEDEDOO

P-3 P-4 P-5

I ni ci ació a l a com prensió i /o a l a i nterpretació, m itj ançant l ’ ento nació i el gest de q ui parl a, de

l es di f erents i ntencio ns com u nicati v es: en u nciati v a, i nterrogati v a, ex clam ati v a i i m perati v a, en

l l engua anglesa i castell ana.

I nterpretació d’ i nf orm aci ons senzil l es en relació am b el co ntex t i/o l ’ ex peri ència en anglès i/ o

castell à.

Com prensió del co nti ngut d’ u na ex pressió, gràcies al co ntex t, am b l ’ aj ut del gest o l ’ ento nació

en ll engua castell ana o angl esa.

Reco nei x em ent del s si stem es d’ ex pressió l it eràr i a m és corrents: cançó, p oesia, en dev inall a, dit a,

co nte, em barb ussam ent.

D ram atit zació am b gestos i ento nació adeq uada de cançó, p oesia, en dev inal la, dit a, co nte,

em barb ussam ent.

Co nstrucció oral de f rases en u nciati v es, i nterrogati v es, ex clam ati v es i i m perati v es en parl a

castell ana.

Retenció d’ i nf orm acio ns concretes del s rètol s.

Ev ocació d’ i nf orm acio ns del s rètol s m itj ançant l ’ associació co nceptual .

M em orit zació de di f erents ti p us de canço ns, p oesies, en dev inall es, di tes, co ntes,

em barb ussam ents.

Repro d ucció del s di f erents ti p us de canço ns, p oesies, en dev inall es, dit es, co ntes,

em barb ussam ents.

A m pli ació de paraules n o ves relacio nades am b l es u nit ats de program ació .

A m pli ació de paraules n o ves en ll engua castell ana.

Reco nei x em ent de paraules en el s rètol s, sense anali tzar si stem àti cam ent el s seus elem ents.

A ssociació del s so ns am b l es sev es graf i es.

Co nti nguts de

Procedim ents


4

A ssociació

d’ i nf orm acio ns n o ves

am b ex peri ències

anter i ors, en sit uacio ns

sem blants i/ o di f erents..

Percepció glo bal i v i sual

de l es im atges en el s bit s

i el s rètol s.

Observ ació i au di ci ó del s

so ns del català, en el s

rètol s.

Repro d ucció de v ocal s i

co nso nants del català.

Relació de l es n o ves i nform acio ns

am b d’ alt res j a co negu des.

Representació m ental de l es im atges

del s bit s i del s rètol s.

I denti f i cació d’ al gu nes v ocal s i


I denti f i cació, en u na

ex pli cació o narració, de

q uines coses j a saben i q ui nes

n o.

Repro d ucció del f i l del rel at en

co ntes i narracio ns.

D i sti nció grad ual del m ó n real

respecte de l a f antasia del s

co ntes.

Relació del l l enguatge oral

am b el l l enguatge escrit del s

rètol s.

D i scr im inació del s so ns i

f o nem es, v ocal s i co nso nants,

del català.

I denti f i cació de l es v ocal s i


El v ocab ular i del s rètol s.

Canço ns, p oesies, en dev inall es, dit es, co ntes, em barb ussam ents.

L es ex pressio ns v erbal s en castell à i anglès.

Co nti nguts

de Fets i

co nceptes

Espera, atenció, i nterès i i ni ci ati v a dav ant de l a com u ni cació i de l ’ ex pressió.

I nterès per l es i nform acio ns d o nades pel s d ocents.

Goi g d’ escolt ar co ntes.

I nterès per l es canço ns, p oesies, en dev inall es, dit es, contes, em barb ussam ents.

I nterès per l es l l engües di f erents a l es prò pies: català, castell à, anglès.

Respecte per l es perso nes que s’ ex pressen en alt res l l engües: català, castell à, anglès.

I nterès pel tex t escr it del s rètol s i el s l l i bres.

Fam ili ar it zació am b l ’ espai de l ’ aula on es f a el passi de rètol s.

Co nti nguts

d’ A ctit u ds

Annexos

5

�Àrea II I��//OOHHQQJJXXDDWJWJH�H�PPDDWWHHPPjjWWLLFF��

P· 3 P· 4 P· 5

I denti f i cació de di f erències entre el s el em ents d’ u na agru pació.

Com paració per i gualt at o di f erència q uantit ati v a.

I nterpretació d’ u na relació q uantit ati v a representada gràf i cam ent.

I ni ci ació a l es o peracio ns am b agru pacio ns sota l ’ aspecte q uantit ati u: afegint, u nint, trai ent.

A pli cació de l ’ o perati v it at am b l es agru pacio ns sota l ’ aspecte q uantit ati u: afegi r , i gual , m és.

A pli cació de l ’ o perati v it at am b núm eros natural s.

Co nti nguts de

Procedim ents

El s nom bres natural s.

I nterès en l es ex pli cacio ns d o nades pel s d ocents.

I nterès en el s procedim ents m atem àti cs.

Fam ili ar it zar-se am b l ’ espai de l ’ aula o n es f a l a passada de bit s m atem àti cs.

Co nti nguts de

Fets i

Co nceptes

Co nti nguts

d’ A ctit u ds


6

Àrea II I�//OOHHQQJJXXDDWJWJH�H�SSOOjjVVWWLLFF��

P· 3 P· 4 P· 5

A nàli si del co nju nt i de l ’ objecte en el s bit s: di scr im inació tot-parts.

I nterpretació de m issatges v i sual s en el bit s i en el s rètol s.

M em orit zació vi sual d ’ i m atges f i x es en el s bit s i rètol s m itj ançant l ’ o bserv aci ó glo bal i

analít i ca.

L ectura sensible del m ó n de l es i m atges f i x es en el s bit s i en el s rètol s.

Co nti nguts de

Procedim ents

L ectura sensible del m ó n de l es i m atges f i x es en el s bit s. Co nti nguts

d’ A ctit u ds

Àrea II I //OOHHQQJJXXDDWJWJH�H�PPXXVVLLFFDDOO��

P· 3 P· 4 P· 5

Reco nei x em ent i di f erenciació au diti v a de f ragm ents d’ o bres m usi cal s. Co nti nguts de

Procedim ents

Record de l a m elo dia i el tí tol de f ragm ents d’ o bres m usi cal s.

M em orit zació del títol d ’ al g u nes o bres i el s nom s del s autors del s f ragm ents m usi cal s.

I nterès pel s f ragm ents de l es o bres m usi cal s q ue s’ escolt en.

A u di ci ó atenta en el s f ragm ents de l es o bres m usi cal s que s’ escolt en.

Esforç per m anteni r u na p ostura adient d urant l ’ au di ci ó.

Co nti nguts de

Fets i

Co nceptes

Co nti nguts

d’ A ctit u ds

Annexos

7

O B JE C T I U S D I D À C T I C S

À REA I : ''HHVVFFRREEHHUUWWD�D�GGXXQ�PQ�PDDWWHHLL[[��

- Ex ecutar el següent ex erci ci o m o vim ent m otr i u: arr ossegament amb patr ó cr euat.

- Ex ecutar el següent ex erci ci o m o vim ent m otr i u: gatejar amb patr ó cr euat.

- Ex ecutar el següent ex erci ci o m o vim ent m otr i u: br aquiar amb patró creuat.

- Ex ecutar el següent ex erci ci o m o vim ent m otr i u: r odolar .

- Ex ecutar el següent ex erci ci o m o vim ent m otr i u: tombar ell es

- Ex ecutar el següent ex erci ci o m o vim ent m otr i u: caminar amb equi l ibr i .

- Ex ecutar el següent ex erci ci o m o vim ent m otr i u: caminar amb patr ó cr euat tot assenyalant.

- Ex ecutar el següent ex erci ci o m o vim ent m otr i u: caminar amb patr ó cr euat com un soldat.

- Ex ecutar el següent ex erci ci o m o vim ent m otr i u: caminar amb patr ó cr euat picant.

- Ex ecutar el següent ex erci ci o m o vim ent m otr i u: caminar cap endar r era.

- Ex ecutar el següent ex erci ci o m o vim ent m otr i u: caminar de puntetes.

- Ex ecutar el següent ex erci ci o m o vim ent m otr i u: caminar picant amb els peus fent sor oll .

- Ex ecutar el següent ex erci ci o m o vim ent m otr i u: caminar damunt d'una ratl la.

- Ex ecutar el següent ex erci ci o m o vim ent m otr i u: caminar de talons.

- Ex ecutar el següent ex erci ci o m o vim ent m otr i u: saltar amb els peus junts.

- Ex ecutar el següent ex erci ci o m o vim ent m otr i u: saltar amb els peus separ ats.

- Ex ecutar el següent ex erci ci o m o vim ent m otr i u: saltar amb el peu coix.

- Ex ecutar el següent ex erci ci o m o vim ent m otr i u: córr er endavant.

- Ex ecutar el següent ex erci ci o m o vim ent m otr i u: córr er endarr er e.

- Ex ecutar el següent ex erci ci o m o vim ent m otr i u: córr er de puntetes.

- Ex ecutar el següent ex erci ci o m o vim ent m otr i u: desplaçar -se asseguts.

- Com ençar i acabar tots el s ex erci ci s o m o vi m ents m otr i us anter i ors.

- V èncer l es di f i cult ats d’ eq ui l i br i i co ordinació en r eptar .

- V èncer l es di f i cult ats d’ eq ui l i br i i co ordinació en saltar amb el peu coi x.

- V èncer l es di f i cult ats d’ eq ui l i br i i co ordinació en caminar amb patró creuat picant.

- V èncer l es di f i cult ats d’ eq ui l i br i i co ordinació en caminar amb patr ó cr euat com un soldat.

- V èncer l es di f i cult ats d’ eq ui l i br i i co ordinació en caminar amb patró creuat tot assenyalant.

- Co ntrolar l a i m p ul si v it at durant la realit zació del s ex erci ci s i m o vim ents m otr i us.


8

À REA I I : ''HHVVFFRREEHHUUWWD�D�GGH�H�OOHHQQWWRRUUQQ��

- Observ ar en el s bit s l es f orm es i el s colors.

- Segui r l es n orm es d’ ordre durant el s recorreguts del passeig.

- Segui r l es n orm es d’ escolt a i d’ ordre d urant la passada de bit s i rètol s.

- I denti f i car l es f orm es i el s colors en el s bit s.

- M em orit zar el em ents del s recorreguts de cada passei g.

- Recordar dades o bti ngu des de l ’ o bserv ació del s bit s i del s rètol s.

- A nalit zar i reco nèi x er l es característi q ues d’ o bjectes co neguts i representats gràf i cam ent.

À REA II I : ,,QQWWHHUUFFRRPPXXQQLLFFDDFFLLy�y�L�L�OOOHOHQQJJXXDDWWJJHHVV��

- Com pren dre el co nti ngut d ’ u na ex pressió habit ual en l l engua castell ana o anglesa.

- Estar en sil enci m entre s’ escolt a u n f ragm ent m usi cal durant ci nc m in uts.

- Escolt ar el f ragm ent d’ u na obra m usi cal d urant ci nc m inuts.

- Segui r el f i l de rel at en co ntes i narracio ns.

- M em orit zar l es canço ns, poesies i dit es treball ades en cada u nit at de program ació.

- Reco nèi x er al gu nes paraules del s rètol s.

- Reco nèi x er paraules escr it es si gni f i cati v es.

- U til i tzar u n to de v eu bai x en el s i nterv encio ns v erbal s.

- Repro d ui r l es canço ns, p oesies i dit es treball ades en cada u nit at de program ació.

- U til i tzar el n om correcte per designar el s el em ents del m arc natural i social .

- Ex pressar i i m aginar sit uaci o ns a parti r de l a l ectura d’ i m atges.

- Escolt ar el s com panys q uan i nterv enen verbalm ent.

- Ex pressar i ntencio ns com unicati v es habit ual s en ll engua castell ana.

- Com ençar a recit ar l a sèr i e del s n úm eros natural s sense q ue en f alti n i sense alt erar -ne l ’ ordre.

- A ssociar al gu ns elem ents de l a ti ra f ò ni ca am b l a sev a transcri pció gràf i ca.

- T ro bar di f erències q uantit ati v es en el s bit s de m atem àti ques.

- Reco nèi x er l a m elo dia d’ una o bra m usi cal co negu da.

Annexos

9

A C T I V I T A T S D I D À C T I Q U E S D ’ A PR E N E N T A T G E

1- Cada dia s’ ha de realit zar col· lecti vam ent la taula de psicom ot r i ci t at amb el s següents

exercicis: r eptar , gatejar amb patr ó cr euat, braquiar amb patr ó creuat, r odolar , tombar ell es,

caminar amb equi l ibr i , caminar amb patr ó creuat tot assenyalant, caminar amb patr ó cr euat

com un soldat, caminar amb patró cr euat picant, caminar cap endar r era, caminar de puntetes,

caminar picant amb els peus fent soroll , caminar damunt d'una r atll a, caminar de talons, saltar

amb els peus junts, sal tar amb els peus separ ats, sal tar amb el peu coix, córr er endavant, córr er

endarr er e, cór rer de puntetes, desplaçar -se asseguts. L a durada aprox imada és de deu a quinze

m inuts i el recorregut de cada exercici ha de ser d’ uns cinquanta metres. D urant els primers dies

el/ la mestre/a fa de model i participa acti vament en tots els exercicis.

2- V A RIA N T a l ’ acti v i tat n.1: Els nens/es diuen quin exercici motriu volen realit zar.

3- V A RIA N T a l ’ acti v i tat n.1: El/l a mestre/a organitza un ci rcuit amb di ferents exercicis motrius

d’ uns deu metres cadascun.

4- El passeig es realit za cada dia i té una durada aprox imada de quinze m inuts. El/l a mestre/a fa

segui r sempre el mateix recorregut i repeteix sempre el mateix vocabulari tot assenyalant els

elements que es vagin trobant. El vocabulari ha de ser real , contex tual i tzat i ha d’ estar elaborat

amb antelació. Cada recorregut s’ observa durant dues setmanes.

Exemples de passeigs poden ser: l’aula, els lavabos, el passadís del parvulari, la

classe de psicomotricitat, el pati o jardí, el menjador, la cuina, la secretaria, el

polisportiu, el carrer de l’escola, la sala d’actes, el laboratori, etc.

5- V A RIA N T a l ’ acti v itat n.4: Real i tzar el passeig dues vegades a la setmana, aleshores

l ’ observació dura aprox imadament un mes.

6- L ’ aud ició m usical ha de ser diària i ha de teni r una durada més o menys de cinc m inuts durant

quinze dies. El /la mestre/a diu el nom de l 'autor i el f ragm ent de la peça que s'està escoltant abans

de l ’ audició i ho va repetint durant l ’ escolta algunes vegades. L a posició dels alumnes durant


1 0

l ’ audició pot ser esti rats a terra amb el ull s tancats o asseguts amb postura de relax . Es poden

escoltar autors com Vivaldi , Pachelbel , Thaikowsky, M ozar t, Beethoven, Bach, H ändel , H aydin,

Chopin.

7- V A RIA N T a l ’ acti v i tat n.6: Es pot dur a terme l ’ audició musical mentre es desenvolupen al tres

tasques escolars.

8- V A RIA N T a l ’ acti v itat n.6: U na v egada a l a setm ana es p ot v i si o nar u n co ncert de m úsi ca

cl àssi ca en vídeo, am b u na d uració apro xim ada de deu a q uinze m in uts. S'assenyal en l 'autor i

l a peça m usi cal , ai x í com s'o bserv a i com enta l 'orq uestra i el s i nstrum ents.

9- L a passada de b i t s de l ’ en tor n té una durada aprox imada de tres a cinc m inuts i es fa dues

vegades al dia. Els bits s'agrupen per categories i cada categoria disposa de deu bits relacionats.

Es canvien les categories cada dues setmanes i els temes gi ren entorn als centres d'interès o a les

uni tats de programació que s’ estan trebal lant. L a passada es dur a terme en català. Els nens/es

estan asseguts a terra enf ront de el /la mestre/a. A questa agafa la categoria de bits, sempre en el

mateix ordre en l ’ i nici , i comença a passar-los del darrere cap al davant, amb mol ta rapidesa i

agilit at, a la vegada que verbalit za amb claredat i fermesa el seu contingut. S’ ha d’ intentar passar

la informació mol t ràpidament, creant inputs d'entrada, sense cap tipus de pregunta ni d'ex igència

cap al nen/a. L a duració aproximada de cada passada categorial ha de ser d'uns trenta segons

aprox imadament. Si s'excedeix en el temps l 'atenció de l ’ infant dism inui rà, ja que la lenti tud de la

passada l 'avorri rà. Cap la tercera o quarta ja es pot al terar l ’ ordre dels bi ts.

10- V A RIA N T a l ’ acti v i tat n.9: Realit zar tres passades de bits al dia, aleshores les categories han de

teni r una durada d’ una setmana.

11- L a passada de b i ts i rètols de lectu r a té una durada aproximada de tres a cinc m inuts i es fa

dues vegades al dia. Els rètols s'agrupen per categories i cada categoria disposa de deu rètols

relacionats. Es canvien les categories cada dues setmanes i el vocabulari gi ra entorn als centres

d'interès o a les unitats de programació que s’ estiguin trebal lant. L a passada es dur a terme en

català. Els nens/es estan asseguts a terra enf ront de el /la mestre/a. A questa agafa la categoria de

rètols, sempre en el mateix ordre en l ’ i nici , i comença a passar-los del darrere cap al davant, amb

molta rapidesa i agil i tat, a la vegada que verbalit za amb claredat i fermesa el seu contingut. S’ ha

Annexos

1 1

d’ intentar passar la informació molt ràpidament, creant inputs d'entrada, sense cap tipus de

pregunta ni d'ex igència cap al nen/a. L a duració aprox imada de cada passada categorial ha de ser

d'uns trenta segons aproximadament. Si s'excedeix en el temps l 'atenció de l ’ i nfant dism inui rà, ja

que la lentitud de la passada l 'avorri rà. Cap la tercera o quarta ja es pot al terar l ’ ordre dels bi ts i

rètols.

12- V A RIA N T a l ’ acti v i tat n.11: Real it zar tres passades de rètols al dia, aleshores les categories

hauran de teni r una durada d’ una setmana

13- L a passada de b i t s i r ètols m atem àt ics té una durada aprox imada de tres a cinc m inuts i es fa

dues vegades al dia. A cada bit hi ha una quanti tat di ferent de punt vermell s. Els bi ts es presenten

en grups de deu relacionats numèricament (seguint la sèrie numèrica). L a passada es dur a terme

en català. Els nens/es estan asseguts a terra enf ront de el /la mestre/a. A questa agafa la categoria

de bits matemàtics, sempre en el mateix ordre en l ’ i nici , i comença a passar-los del darrere cap al

davant, amb molta rapidesa i agilit at a la vegada que verbalit za amb claredat i fermesa el nombre

de punts que hi ha. S’ ha d’ intentar passar la informació molt ràpidament, creant inputs d'entrada,

sense cap tipus de pregunta ni d'ex igència cap al nen/a. L a duració aprox imada de cada passada

de bi ts matemàtics ha de ser d'uns trenta segons aprox imadament. Si s'excedeix en el temps

l 'atenció de l ’ i nfant dism inui rà, ja que la lenti tud de la passada l 'avorri rà. Cap la tercera o quarta

ja es pot al terar l ’ ordre dels bits matemàtics.

14- V A RIA N T a l ’ acti v it at n.13: Quan s’ hagi arr i bat a l a q uantit at de v i nt p u nts am b el bit s

m atem àti cs es p o den afegi r el s bit s d’ o peracio ns am b el si gne de l a suma o de l a r esta i am b

el més gr an que o més petit que i i gual . Es d ur a term e l a m atei x a acti v it at anter i or però entre

bit i bit num èri c s’ hi p osa un bit am b u n si gne seguint una o peració co ncreta i es v erbalit za.

15- L es rep et i cion s li n gü íst i q u es englo ben canço ns, p oesies, en dev inall es, dit es,

em barb ussam ents i co ntes. S’ ha de procurar q ue el s seus co nti nguts es rel acionin am b el s

centres d'i nterès o am b les unitats de programació que s’ estiguin treball ant, i am b totes l es alt res

acti v it ats del program a. Es realit za, al m enys, u n co p d urant la j ornada escolar i es canvien les

repeticions li ngüístiques cada quinzena.


1 2

1 6- L es acti v it ats n.9,1 0,1 1,12,1 3,1 4 i 1 5 es p o den desen v ol u par totes alh ora, i ntercalant les u nes

am b l es alt res. Es ti n drà en com pte q ue l a d urada total n o si gui su peri or a v i nt m in uts.

A C T I V I T A T S D ’ A V A L U A C I Ó

1- D urant l ’ acti v it at n.1 s’ ani rà an otant quins m o vim ents m otr i us es realit zen correctam ent i

q uins costen de d ur a term e. A q uesta presa de dades es realit zarà regi strant les o bserv acio ns

en u n q uadre de d o ble entrada o n el s ex erci ci s estaran en l es ordenades i el s/es alum nes en l es

absci sses.

CA M IN A R D E PU N T ET ES G A T EJA R SA L T A R A M B PEU S JU N T S CÓ R RER

A lum ne1

A lum ne2

A lum ne3

A lum ne4

A lum ne5

A lum ne6

2- D esprés de l ’ acti v it at n.4, el s nens/es hauran de repro dui r en u n f ull el s el em ents que recordin

del passeig. El/l a m estre, sego ns el ni v ell educati u, anotarà l a q uantit at d’ el em ents q ue cada

nen/a recordi co nsiderant-hi :

- U n ni v ell de percepció i m em òria v i sual i au diti v a alt:

P-3: q uan hi ha tots el s el em ents.



Annexos

1 3

- U n ni v ell de percepció i m em òria v i sual i au diti v a n orm al:

P-3: q uan hi ha l a m ajor par t del s el em ents pr i ncipal s.

P-4: q uan hi ha el s el em ents pr i ncipal s.

P-5: q uan nom és hi ha elem ents pr i ncipal s.

- U n ni v ell de percepció i m em òria v i sual i au diti v a bai x :

P-3: q uan no hi ha l a m ajor i a del s el em ents pr i ncipal s.

P-4: q uan no hi ha el s el em ents pr i ncipal s.

P-5: q uan nom és hi ha elem ents pr i ncipal s.

3- D urant l ’ acti v it at n.6 s’ an otarà l a capacit at d’ escolt a de cada i nfant. A q uesta presa de dades

es realit zarà assenyalant en el q uadre següent el s nens/es q ue só n capaços d’ estar atents en

sil enci o el s q ue es di streuen i/ o m olesten al s dem és.

EST À D IST RET /A EST À A T EN T /A

A lum ne 1

A lum ne 2

A lum ne 3

A lum ne 4

A lum ne 5

4- D esprés de realit zar l ’ acti v it at n.1 5 es dedi carà u na estona cada dia perq uè el s nens/es reciti n,

d’ u n en un, l es p oesies, dit es o canço ns apreses. S’ an otaran el s aspectes següents:

- Si ha m em ori tzat:

. tot el p oem a, cançó o dit a.

. part del p oem a, cançó o di ta.

. res.


1 4

- Si parl a o canta en u n to de v eu:

. n orm al .

. f l ui x .

. f ort.

- Si se l ’ entén:

. f orça.

. u na m ica.

. gens.

- Si l a sev a ento nació és:

. correcta.

. m o n òto na.

. p oc apro piada.

O R I E N T A C I O N S D I D À C T I Q U E S.

Les activitats d’aquesta Unitat de Programació estan pensades a nivell col· lectiu i han

d’estar incloses a l’horari escolar per tal que es puguin dur a terme de forma ordenada i

planificada. Aquesta unitat es treballa alhora que d’altres, per la qual cosa s’ intentarà

que els continguts de les diferents activitats d’estimulació estiguin relacionats amb els

de la Unitat de Programació que s’estigui treballant en cada moment. Aquelles tasques

que comporten utilit zar un espai fora de l'aula com la psicomotricitat o el passeig han

d'estar ben organitzades per tal que tots els cursos i nivells del Parvulari les puguin

desenvolupar diàriament i no hi hagi coincidències entre ells. Tanmateix la passada

quinzenal de bits i rètols ha d'estar planificada i seqüenciada des del començament de

cada curs per tal que les categories de bits o rètols puguin ser utilit zades per tots els

nivells educatius del Parvulari i no hi hagi creuaments.

Annexos

1 5

MATERIALS I RECURSOS.

Per a l a psi com otr i cit at cal u na escala de braq uiació, m o q ueta o l i nolèum al terra, al gu ns coi x i ns i

u n m atalàs. L es p oesies, canço ns, co ntes, , dit es i en dev inall es han d’ estar organi tzades per

U nit ats de Program ació o centres d’ i nterès. Cada escol a p ot co nfegi r l es sev es categori es de bit s i

rètol s sego ns el s co nti nguts de l es u nit ats de program ació i/ o el s m ater i al s di sp o nibles.

em barb ussam ents


1 6


V II I

Annexos

IX


4.2. - PLANTILL A DE REGISTRES

D’OBSERVACIONS DIARIES

Annexos

1

DIA:_______________________ DATA____________________ U.P. n. :______________________________ MATI ENTRADA: AIGUA: PSICOMOTRICITAT: - gatejar amb patró creuat: - arrossegament amb patró creuat: - rodolar: - tombarelles: - caminar amb patró creuat com un soldat: - caminar amb patró creuat picant: - caminar endarrera: - caminar picant amb els peus fent soroll: - caminar damunt d’una ratlla: - saltar amb els peus junts: - saltar amb els peus separats: - córrer endavant: - desplaçar-se asseguts:


2

PATI MATÍ: LAVA BOS AIGUA: RÈTOLS: BITS: CANÇONS: POEMES: TREBALL:

Annexos

3

PILOTES: HABILITAT MANUAL: ENCAIXOS-TRENCACLOSQUES-CLASSIFICACIONS-ORDENACIONS: DIÀLEG-CONVERSA: PASSEIG:


4

RÍTMICA: CASTELLÀ: ANGLÈS:

Annexos

5

ACTIVITAT:_____________________________ TARDA RÈTOLS: BITS: POEMES: CANÇONS: CONTE:


6

PATI TARDA: BERENAR: PLASTILINA: AUDICIÓ MUSICAL: ALT RES COSES:


X

Annexos

X I


4.3. – ORGANIGRAMA DE L’ESCOLA

MIREIA C.E.

Annexos

1

Fundació Dalmau

Consell Rector

Director /a General

Gerent Sots- director/a

Cap d’estudis

Administrador/a

Coordinador/a Parvular i

Coordinador /a Pr imàr ia

Coordinador/a Secundar ia

Coordinador/a Secundar ia

Coordinador /a Batxillerat

Coordinador/a F.P

Personal adminis-

tratiu

Governant Governant Equip docent

Equip docent

Equip docent

Equip docent

Equip docent

Equip docent

Personal serveis

Personal serveis


2


X I I

Annexos

X II I


4.4. – PLÀNOL DE L’AULA DE P· 3.

CURS 1993/94

Annexos

Plànol de l’aula de P·· 3 el curs 1993/94 1

12 2 12 14 12 15 28 17 18 27 3 16 19 20 26 7 25 13 21 5 23 22 24 6 8 29

29

29 31

10

10

9

11

30

31

1

4

10


2


X IV

Annexos

X V


4.5. – PLANTILL A DE REGISTRES

D’ANÈCDOTES FAMILIARS

Annexes

1

DIA________________ DATA_________________

DATA LL OC ACTIVITAT–INICIDENT-COMENTARI–AVA LUACIÓ


2


X V I

Annexos

X V I I


4.6. – FITXA D’AVA LUACIÓ D’UN CURS DE

FORMACIÓ

Annexos

1

FITXA D’AVALUACIÓ (Alumnes) ESCOLA D’ESTIU DE: Curs TÍTOL DE L’ACTIVITAT ITEMID : 1.- La meva assistència ha estat determinada per: Proposta de l’escola Proposta de Interès personal Altres. Especifiqueu-ho: __________________________________ 2.- Valoració dels diferents aspectes de l’activitat de formació: Gens Poc M itja- Força Total- nament ment Satisfacció respecte els objectius o expectatives Satisfacció pel contingut de l’activitat Satisfacció sobre la metodologia emprada Grau de qualitat dels apunts o materials Grau d’ interès que l’activitat ha despertat Grau d’aplicabilit at a la pràctica docent Satisfacció respecte l’organització i disponibi- litat d’espais, aparells, materials, etc. 3.- Valoració global de l’actuació del formador 4.- Valoració global de l’activitat OBSERVACIONS:

part setena: annexos -...

Documents