Primavera

2012REVISTA DE VIDRERES

Parlem de... L’orígen del barri de les Serres i la Casa SansParlem amb... Joan Giralt i Roca

Taula de serveis

No

rmes

Per

a le

s co

l·la

bora

cio

Ns

Toth

om q

ue v

ulgu

i pot

env

iar l

a se

va c

ol·la

bora

ció

a la

revi

sta, s

empr

e i q

uan

l’arti

cle e

n qü

estió

no

supe

ri el

s 3.

300

carà

cter

s, in

closo

s el

s es

pais,

el q

ue re

pres

enta

une

s 40

líni

es a

cos

12.

el r

ec c

lar.

c/ca

ta-

luny

a, 2

9. 1

7411

Vid

rere

s, o

a el

recc

lar@

gmai

l.com

. Una

altr

a no

rma

d’es

trict

e co

mpl

imen

t és

que

els

artic

les

han

d’es

tar s

igna

ts, a

mb

el n

om i

els

cogn

oms

de l’

auto

r i u

n te

lèfo

n o

adre

ça d

e co

ntac

te. e

n el

ca

s d’e

ntita

ts o

asso

ciac

ions

lega

lmen

t con

stitu

ïdes

, pod

en si

gnar

am

b la

seva

den

omin

ació

ofic

ial.

els a

rticl

es p

oden

aco

mpa

nyar

-se

amb

foto

graf

ies i

en

aque

st ca

s el c

onse

ll de

red

acci

ó es

rese

rva

el d

ret d

e pu

blic

ar-le

s o n

o, e

n fu

nció

de

l’esp

ai d

ispon

ible

. el

con

sell

de r

edac

ció

no s’

iden

tific

a ne

cess

ària

men

t am

b el

s arti

cles q

ue a

pare

ixen

firm

ats.

Telèfons d’interès

centre d’emergències de catalunya .................... 112informació ciutadana.......................................... 012mossos d’esquadra ............................................ 088bombers ............................................................ 085AjuntAmentoficines municipals ............................. 972 85 00 25Fax oficines municipals ....................... 972 85 00 50.web: www.vidreres.cat - e-mail: vidreres@vidreres.catVigilants .................... 972 85 00 00 / 670 06 77 40assistent social....................................972 85 01 70llar de Jubilats .................................... 972 85 09 07Jutjat de Pau ....................................... 972 85 18 70biblioteca Joan rigau .......................... 972 85 12 85centre cívic Francesc llobet ................. 972 85 00 67Piscina municipal ................................ 972 85 00 27Pavelló municipal (oficines) .................. 972 85 14 45Pavelló municipal (públic) .................... 972 85 12 14Deixalleria (contacte: carla rey)............. 637 75 90 60enSenYAmentllar d’infants ....................................... 972 85 09 17col·legi sant iscle ................................ 972 85 01 03Preescolar sant iscle ............................ 972 85 08 36col·legi salvador espriu ...................... 972 85 08 08ies ..................................................... 972 85 07 11SAnItAtcentre d’assistència Primària (caP) ..... 972 85 01 56Farmàcia Vilardell ............................... 972 87 50 09Farmàcia adzet .................................. 972 87 56 66Farmàcia moré... ................................ 972 85 05 75COnSeLL COmARCALoficines .............................................. 972 84 21 61Fax oficines ....................................... 972 84 08 04recaptació .......................................... 972 84 01 78recaptació (oficines Vidreres)................972 85 10 94Protectora animals (Tossa de mar)...........972 34 20 30

FeBReR 2012

ADZet: ............................................ setmana del 6 al 12

mORÉ: ........................................... setmana del 13 al 19

VILARDeLL: ................................... setmana del 20 al 26

mARÇ 2012

ADZet: ............................................ setmana del 5 al 11

mORÉ: ........................................... setmana del 12 al 18

VILARDeLL: ................................... setmana del 19 al 25

ABRIL 2012

ADZet: ...............................................setmana del 2 al 8

VILARDeLL: .......................................................... Dia 9

mORÉ: ........................................... setmana del 10 al 15

VILARDeLL: ................................... setmana del 16 al 22

ADZet: ................................................................ Dia 30

FARmÀCIeS De VIDReReS

FARmÀCIA mORÉ

Catalunya, 48 • 972 85 05 75

FARmÀCIA VILARDeLL

Carrer de Girona, 37 • 972 87 50 09

FARmÀCIA ISABeL ADZet

Carrer Josep Pla, 60 • 972 87 56 66

CLínICA VeteRInÀRIA VIDReReS

c/ Josep Pla, 56 bis • Vidreres

Tels: 972 85 10 10 • 661 558 392

servei de 24 hores

Edita: AJUNTAMENT DE VIDRERES Consell de Redacció: Joaquim Daban, Ramon Garriga, Joaquim Bayé, Anna Viader, Maribel Planas, Lluís Gascons i Arnau CallCol·laboradors: Josep Formiga, Àngel Teixidor, Joan Giralt, Eduard Adrobau, Joan Grimal, Sergi Puig, Jordi Presas, Josep Borrell, Assumpció Moré, Júlia Vilardell i Isabel AdzetProducció: JJ Comunicació, SL (Coordinació periodística: Carles B. Gorbs • Disseny: Oriol Riu • Maquetació: Martí Riu) Portada: Fotografia: El Rec Clar. La rotonda del Ranxo. Impressió: Palahí, AG • Dipòsit legal: GI-235-98

Horaris de serveisoFiciNes mUNiciPals De dilluns a divendres, de 8 del matí a 3 de la tarda.

biblioTeca mUNiciPal Dilluns de 17:00 a 20:00 h. De dimarts a divendres de 10:00 a 13:00 h i de 17:00 a 20:00 h. Dissabtes de 10:00 a 13:00 hores.

serVeis TècNics (lluís lloret i Quer, arQUiTecTe TècNic, i Jordi llinàs i Joana, arQUiTecTe TècNic, iNsPecTor D’obres) Dimarts, dimecres i dijous, de 2 a 3 de la tarda i hores convingudes.

serVeis socials(assisTeNTa social) Dijous, de 9 del matí a 2 de la tarda.

JUTJaT De PaU Dilluns, dimecres i divendres, de 9 del matí a 2 de la tarda.

DeiXalleria dimarts, dimecres, dijous i divendres: de 9 a 13 i de 15 a 18dissabtes: de 9 a 14 h

recolliDa De TrasTos Vells segon i últim dimecres de cada mes.

NoVes regiDories urbanisme: Jordi camps i eduard adrobau medi Ambient: eduard adrobauGovernació: Jordi gómez i antonio FernándezPersonal: Jordi gómez i antonio FernándezPromoció econòmica: Jordi gómezHisenda: anna clapesjoventut: anna clapesParticipació Ciutadana, Comunicació i tic: Joan bosco anton Fires i Festes: Joan bosco antonensenyament i Cultura: genoveva morSanitat: margarita soléesports: margarita soléBenestar Social: margarita solé(Horaris a coNVeNir)

Farmàcies de guàrdia

amb el suport de

tRAnSPORtS

autocars r. mas sl................................972 85 04 25Teisa...................................................972 26 01 96sarFa.................................................972 85 01 57Taxi rafael Vico............972 85 11 39 / 609 31 69 32renfe...................................................902 240 202

ALtReS SeRVeIS

Funerària la selva de germans blanquera i albarracín(24 hores)...................972 85 06 63 / 699 46 01 33rectoria...............................................972 85 00 61eNHer (avaries)...................................900 77 00 77comissaria sta. coloma de Farners.......972 84 27 57Fax comissaria sta. coloma.................972 84 22 01bombers maçanet de la selva...............972 85 88 28Veterinari (consultes privades)...............972 85 01 14...........................................................972 85 87 85correus i Telègrafs.................................972 85 11 33Horari: de dilluns a divendres de 8:30 a 14:30 i dissabtes de 9:30 a 13oficina de Treball de salt.....................972 94 29 50Fax: 972 94 29 53 · c/alfons moré, 1 (17190 – salt)gaià exòtics........................www.adoptaranimals.org

admissions: 692 22 36 06adopcions: 665 09 05 42Voluntariat: 692 22 25 17

Notaria Vidreres.............972 87 59 57 / 972 87 59 58.....................................................Fax: 972 87 59 59.......e-mail: notariavidreres@notariasilviamartinez.com

3

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

3

edit

ori

aled

ito

rial

S umar i

serveis........................................... 2

editorial........................................... 3

Parlem de.............................................. 4

Parlem amb.............................................. 9

des de la Casa de vila......................................... 13

actualitat......................................... 19

anem a estudi......................................... 28

esports......................................... 33

el viatge......................................... 38

Curar-se en salut......................................... 41

Plou i fa sol......................................... 42

Medi ambient......................................... 44

Opinió......................................... 46

Fem una Queixalada......................................... 49

entreteniments......................................... 50

el rec Clar va pel món......................................... 51 el Consell de Redacció

Sobre aquest 57

Hi ha números de el rec clar que ens surten una mica escarransits, per les poques pàgines que tenen o pel contingut. D’altres , ens surten ufanosos, grassos de pàgi-nes i continguts. l’actual ens ha sortit d’aquests darrers. el fet que totes les seccions vinguin més o menys carregades és un aspecte que des del consell de redacció podem controlar relativament: hi ha col·laboracions amb què comptem habitual-ment però a vegades, com ara, ens trobem amb més col·laboracions de l’habitual en seccions que a vegades costen d’omplir, com són les d’actualitat i d’opinió. Tant de bo fos així en tots els números.a la secció d’actualitat podreu comprovar (i encara no hi surt tot el que hi podria sortir) la vitalitat cultural del nostre poble. a l’apartat d’opinió, l’estrella és la sen-tència del Tribunal suprem espanyol en relació al Parc d’activitats, una sentència que ens suggereix dues consideracions: primera, ens han hagut de dir des de fora que construir en zona inundable no és convenient; segona, algú s’atreviria a dir que si no hi hagués hagut la crisi i s’hagués començat a construir, la cosa hauria acabat igual? en tot cas, el tema encara no està tancat perquè ara s’haurà de decidir si cal que el poble (cada poble) tingui el seu propi polígon industrial o hi ha alternatives.la secció “Des de la casa de la vila” també baixa força plena, aquest cop, i, al cantó de les habituals informacions de l’equip de govern sobre la seva gestió, hi trobem les inevitables picabaralles entre ells i l’oposició. res de nou sota el sol. el consell de redacció, que ha sobreviscut indemne a governs de tots els partits polítics (cosa que és mèrit dels governants, no del consell) ja ha manifestat en dife-rents editorials (vegeu les dels números 54 o 48) la tristesa que pot generar a bona part de la població veure com els seus governants més propers són incapaços de posar-se d’acord tots, sense excepcions. si el desacord és motivat per concepcions diferents de com s’ha de gestionar un poble, res a dir: són manifestacions de la pluralitat democràtica, que s’han d’expressar, per descomptat, sense perdre les formes. si les desavinences vénen d’enfrontaments personals, més aviat fa pena i demostren una categoria indigna d’un càrrec públic. si els enfrontaments són con-seqüència de gestions maldestres, actuacions interessades o directament il·legals, cal cercar-ne les proves i aclarir qualsevol dubte davant dels ciutadans que, en una democràcia, són els veritables dipositaris del poder. Finalment, l’abundor també s’ha encomanat a la secció “Fem una queixalada” i, a més de la recepta d’un deliciós carpaccio de peus de porc, hi trobareu una pro-posta que agermana ciència i cuina en forma d’un ou ferrat de color verd: sabreu com fer-lo i entendreu per què agafa aquet color tan sorprenent. i acabem anunciant-vos que hem canviat d’adreça electrònica: ens podeu escriure a elrecclar@gmail.com. i no oblideu que a la pàgina web de l’ajuntament podeu consultar tots els números precedents de la revista.

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

4

Parl

em d

e...

L’origen del barri de les Serres i la casa Sans a Vidreres

PARLEM DE…

Josep Formiga i Bosch

a partir dels anys cinquanta del segle XX la població de Vidreres va créixer considerablement, així passà de 1.786 habitants el 1955, a 1.845 el 1960, 2.164 el 1965 i 2.677 el 1970. l’augment demogràfic fou fruit de la industrialització, amb la instal·lació de la ram l’any 1953. la gent nouvinguda anà a viure a la vila i per donar-hi cabuda s’originaren nous barris: les serres, barri de la Pau i el mas Flassià. el seu origen fou diferent, així el barri de la Pau fou d’iniciativa estatal, ja que mit-jançant el patronat provincial de l’habitatge es construï-ren habitatges i fou inaugurat el 1965. el mas Flassià fou d’iniciativa privada, es constituí la societat mas Flassià sa, que va comprar tot el mas, d’unes dues-centes vessa-nes, s’encarregà d’urbanitzar-lo i vendre’l en parcel·les a partir de la dècada dels seixanta. el barri de les serres s’originà a partir dels any cinquanta, fou també d’inici-ativa privada però a diferència del mas Flassià no fou propietat d’una sola persona, sinó de diverses.

el barri de les serres té el seu origen en una finca rústica anomenada els erms, serres i Prat que el 1906 tenia una extensió d’unes cent trenta-set vessanes o 299.674 m,2 i afrontava a l’est amb finca de Josep Noguera; al sud amb el carrer de maçanet i part amb el rec clar; a l’oest amb el rec clar i part amb Josep culla; i al nord amb els hereus de manel Quer (mas Flassià), part amb el rec del sorrer o del cementiri, i part amb la carretera que va a girona.1 aquesta propietat era una de les quatre en què es dividia una heretat més gran, el mas albanell de la creu, que va pertànyer a la família sans. la família sans posseïa una altra heretat, el mas manlleu. l’origen del patri-moni sans, que en el segle XiX posseïa propietats a diverses poblacions del Principat, a Vidreres està en les compres que va fer esteve alemany i Florit, mer-cader de blanes, entre els segles XVi i XVii. el 1596 mitjançant diversos processos judicials foren venuts a

Foto aèria de les Serres de l’any 1956 (Arxiu Històric de Girona).

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

5

Parl

em d

e...

esteve alemany el mas Hereu Vallosera, el 1602 el mas manlleu, el 1609 els masos morell i Folgueres, que en quedar derruïts passaren a formar part del mas manlleu.2 el 1609 el vescomte de cabrera li va vendre la carnisseria de Vidreres (dret pel qual només ells podien vendre carn a Vidreres).3 la filla i hereva d’esteve alemany, el 1601 es va casar amb bernat sala i cabanyes, propietari de la casa sala de Dalt d’arenys de mar. amb aquest matrimoni s’uniren els patrimonis sala i alemany, l’hereu va ser el seu fill bernat sala i alemany, que abans del 1628 comprà el mas albanell de la creu que afrontava amb el mas Hereu Vallosera.

el 1729 maria Francesca sala i sala, pubilla de la casa sala, es va casar amb ramon sans i de mont-rodon. la família sans, d’origen mercantívol, proce-dia de la cerdanya, que fou ennoblida en el segle XVi. a finals del segle XVii els sans s’havien unit als mont-rodon, família noble procedent d’osona. el 1747 ramon sans i de sala es va casar amb mari-anna de barutell, filla del baró de bestracà. el seu fill, bonaventura de sans i de barutell, el 1773 es va casar amb Teresa de gregorio, filla dels marquesos de Valle-santoro. D’aquesta manera, els sans quedaven total-ment ennoblits. la família sans, en els segles XiX i XX, es va emparentar amb els Venero, calvo-encalada i Febrer. els últims membres de la nissaga foren Josep de sans i de moran i la seva muller, Dolors Venero i sisteré, que va morir el 1929 mentre era marquesa de llívia. No tingueren fills, així que la immensa herència es va repartir entre els familiars de les dues bandes:

els calvo-encalada descendents dels sans de barutell, marquesos de gironella, que entroncaren amb els Febrer, marquesos de saudín, els Venero; i els Fonte i de Venero.

les serres, com s’ha dit, pertanyia al mas albanell de la creu, la casa del qual és l’habitatge que ocupa el núm. 1 de la plaça lluís companys, coneguda com a can gar-riga en ser adquirida per aquesta família a mitjans segle XX. a prop del mas albanell hi hagué el mas Vallosera, que ja estava derruït el 16534 i s’incorporà al mas alba-nell de la creu. aquest mas, a part de la casa i de les serres, estava format per dues finques més: el reliqué i les Feixes. el 1906 el reliqué tenia una extensió de 29.166 m2, i es trobava creuat per dos carrers: el carrer de sans (l’actual carrer Pau casals) i de santa maria. afrontava a l’est amb el barri del raval; al sud amb l’hort de Francesc mazó i part amb Josep colomer; a l’oest amb el camí de caldes (l’actual carrer Pau casals); i al nord amb el carrer de santa maria. l’altra finca s’ano-menava les Feixes, amb una cabuda de 23.333 m2, que limitava a l’est amb el carrer de sans i part amb diverses cases, els terrenys de les quals foren de casa sans; al sud amb cases del carrer de la creu (l’actual carrer Pompeu Fabra); a l’oest amb la carretera de Vidreres a girona; i al nord amb les finques de Josep colomer, Jeroni gas-cons i el carrer de l’estrella. aquestes dues finques, a partir del segle XViii, i sobretot en el XiX i XX, foren venu-des a trossos petits que donaren lloc a la major part de les cases dels carrers catalunya, Pau casals, Pompeu Fabra i plaça lluís companys; i part dels carrers costa brava, estrella, Jaume Ferrer, migdia i santa maria.

El barri de les Serres l’any 1961 (Miquel Cantó).

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

6

Parl

em d

e...

cap al 1877 Josep de sans intentà urbanitzar part del reliqué, va voler allargar l’actual carrer Jaume Ferrer fins al carrer Pau casals, fent una placeta on actu-alment hi ha la casa de la Vila; prolongar el carrer migdia fins al carrer de santa maria, on hi aniria una plaça; i l’obertura d’un nou vial, el carrer de sant Joan (l’actual passatge del casino).5 Però Josep de sans va morir i el projecte no tirà endavant, i finalment s’urba-nitzà tal com ha arribat als nostres dies. així, el batlle Quirze Jordà impulsà la construcció de la casa de la Vila, que fou una realitat l’any 1894, el qual negocià amb les hereves del difunt Josep de sans la cessió del terreny.6 i el 1885 el casino la Unió va adquirir un solar de 979 m2 per construir-hi el local social i el 1899 la sala de ball.

el reliqué i les Feixes, abans de ser venudes, estaven arrendades a diverses persones, percebien els lloguers la casa sans, i quan les varen vendre a peces cobra-ven censos. entre els obligats a pagar censos hi havia l’ajuntament, ja que la plaça lluís companys, s’havia obert en terrenys del mas albanell. Fins a la segona república (1931), l’actual carrer Pau casals s’anome-nava de sans, ja que creuava terrenys d’aquesta famí-lia; i el carrer Pompeu Fabra rebia del nom de la creu, ja que en ell estava situat la casa del mas albanell de la creu. el 1901 en una petita parcel·la dels erms,

serres i Prat, i al costat de la carretera de lloret es va construir l’escorxador municipal.

La finca del Erms, Serres i Prat, també fou dividida entre diversos hereus dels Sans i Venero, que l’ana-ren venent. El seu procés d’urbanització s’inicià a la dècada dels anys cinquanta del segle XX i encara avui continua. El Sr. Codina de Santa Coloma de Farners va adquirir el terreny que afrontava amb la carretera de Lloret i s’hi va obrir un carrer paral·lel, el carrer de Girona. Es va anar venent parcel·les, d’unes mides de 8 m de façana per uns 19 m de fondària. L’encarregat de vendre-les fou en Fran-cesc Guitart i Julià, conegut com en Francisquet, que també comercialitzà les del Mas Flassià.7 En els primers anys de la dècada dels seixanta ja esta-ven aixecades diverses cases, posteriorment s’urba-nitzà el carrer d’Aragó i l’avinguda Mediterrània. El 1959 Trinitat de Venero i Valera i la seva filla, Tri-nitat Fonte i de Venero, veïnes de Barcelona, varen vendre la seva part d’aquesta finca en parcel·les d’entre 2.300 m2 i 34.000 m2 a diverses perso-nes: Salvi Mateu i Gironès; el matrimoni format per Miquel Massa i Mas i Consol Fàbregas i Peraferrer; Manel Fàbregas i Peraferrer; Silveri Massó i Res-trudis; Miquel Massó i Camps; el matrimoni format per Joaquim Pruna Mirambell i Milagros Boadas

Les finques que formaven part del mas Albanell de la Creu sobre una mapa actual.

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

7

Parl

em d

e...

i Berenguer; Amadeus Vall-llosera i Aliberas; Joa-quim Masó i Gispert; Iscle Pruna i Mirambell; Jaume Rabassa i Valls; el matrimoni format per Rafel Farriol i Iglesias i Carme Vilafort i Caralt; Francesc Tarrés i Valls; el matrimoni format per Joan Gelmà i Dalmau i Enriqueta Gené i Subirans; Joana Turbany i Boada; Jacint Capdevila i Auladell. Tots els compradors eren veïns de Vidreres, excepte l’últim que ho era de Sils.8 En aquesta venda es va preveure deixar un espai, que ocupava l’antic camí de les Serres, per a l’obertura del futur carrer Eduard Toldrà. Aques-tes parcel·les foren conreades pels nous propietaris, majoritàriament dedicades a cereals; no era terra de molta qualitat, com denota el nom d’Erms. La part situada al davant de la RAM era el Prat. A partir de la dècada dels seixanta del segle XIX i fins a l’actualitat, part d’aquestes parcel·les foren urba-nitzades, obrint-se carrers i es van edificar cases. El 2006 habitaven el barri de les Serres unes sis-centes seixanta-quatre persones. En aquest barri, el 1964, s’inaugurà la caserna de la Guàrdia Civil, que des del 2010 és la seu de l’Ajuntament.

l’altra finca de la casa sans a Vidreres era el mas manlleu, coneguda en el segle XViii com l’heretat xica, per diferenciar-la de l’heretat gran, que era el mas albanell de la creu. aquest mas, al llarg dels segles,

ha estat arrendat a diversos masovers, entre ells: Fran-cesc Vivas (1748-1752); Joan ginesta (1780-1783); Josep cantalozella (1851); el 1875 trobem a Narcís gay i mundet, la seva filla, carme, es va casar amb esteve mateu i massa i van passar a ser masovers la família mateu fins avui dia.9 aquest mas continua sent una explotació agrícola, i una petita part ha estat urbanitzat. en els seus terrenys, al mes de maig, se celebra la Fira dels Tractoristes.

El mas Manlleu l’any 2012 (Josep Formiga).

nOteS

1. arxiu municipal de girona, Diario de gerona del 27-6-1906,

p. 8-11.

2. biblioteca de catalunya, fons saudin 8º 7.

3. arxiu de la corona d’aragó, fons sans Venero, lligall 1.

4. arxiu de la corona d’aragó, reial audiència, plets civils núm.

28561.

5. arxiu Històric de girona, fons del govern cvil, D273/13 i

D273/15.

6. informació facilitada per Narcís gascons.

7. entrevista amb ramon garriga i ribas el 18-3-2012.

8. arxiu comarcal de la selva, fons municipal de Vidreres, pàg.

1589.

9. entrevista feta el 3 de març de 2012 a salvi mateu i a la seva

muller mercè soler, masovers del mas manlleu i propietaris d’una

part de les serres.

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

8

Parl

em a

mb

...

En Joan Giralt i Roca (Vidreres, 1930) va néixer en el si d’una fa-mília vidrerenca de pagès, però ja des de jovenet va tenir clar que a fer de pagès no s’hi volia pas dedicar. Així que, ja lliure del ser-vei militar, va començar a treba-llar a La Lactaria Española SA, a Vidreres i a Barcelona. Més tard, l’any 1957, va decidir marxar a treballar a la Guinea Ecuatorial espanyola com a capatàs agríco-la en una plantació de cafès.

PARLEM AMB…

crisTiNa gallego

Joan Giralt i Roca

Després de cinc anys treballant a guinea, en Joan giralt va tornar a Vidreres amb la seva família i entrà a treballar a Vins i Caves Perelada i a Fco. Quintana Ylzarbe durant trenta-cinc anys, fins a la jubilació. en aquest temps ha combinat la seva feina amb una afició que encara l’apassiona: elaborar passatemps de diaris com ara El Punt i Avui, i d’aquesta mateixa revista, el Rec Clar de Vidreres.

A què es dedicava la vostra família?abans de tot voldria dir, per deixar-ne constància, que agraeixo aquesta entrevista però, també que a causa de la meva edat, us hauré de respondre en passat, ja que, pel que fa al futur... ja he complert els vuitanta-un anys. a casa meva, els meus pares eren pagesos masovers. Érem quatre germans, jo el gran, però jo no volia dedicar-m’hi a la pagesia, així que vaig estudiar peri-tatge mercantil. a girona hi vivia una cosina de la meva mare i jo m’hi estava amb ella a pensió mentre estudiava. Hi anava cada dilluns, l’hi portava pa, cigrons, fesols menuts, patates... i tornava a Vidreres els caps de setmana. No m’agradava gaire treballar a pagès. aviat, a més d’estudiar, vaig poder entrar d’auxiliar administratiu al centre Nacional sindica-lista (cNs), a girona, per guanyar alguns dinerets, fins als vint-i-un anys, que vaig haver de marxar a fer el servei militar.

On el vàreu prestar, el servei militar?a la capitania general de catalunya, al Juz-gado Militar Permanente nº1. en total n’hi havia cinc, de jutjats, i jo estava al primer. aquest jutjat estava especialitzat en malifetes de militars, policies armats, homosexuals (llavors prohibits i perseguits), i moltes altres misèries, sempre relacionades amb militars... Jo actuava de secretari eventual, acompa-nyant sempre al comandant jutge a prendre decla-ració als detinguts.

Joan Giralt i Roca en l’actualitat (81 anys).

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

9

Parl

em a

mb

...

Vaig veure un anunci al diari en el qual buscaven un capatàs agrícola

per treballar a l’Àfrica i no m’ho vaig pensar dues vegades. Estava cansat

de fer feines rutinàries.

en guardeu un bon record d’aquella època?Doncs sí. a la mili vaig estar-hi uns quinze mesos, dotze al jutjat. mai no vaig fer una guàrdia, ni em vaig posar l’uniforme. Puc dir que sí, en guardo molt bons records i moltes anècdotes que ara, a vegades, encara recordem i comentem amb com-panys amb els qui mantinc relació d’amistat, quan ens reunim i surt el tema. són anècdotes força inte-ressants, perquè la idea general és que, en temps de Franco, la guàrdia civil tenia molt poder. Però, per exemple, recordo un brigada de la guàrdia civil tancat a la presó de montjuïc al qual li vam prendre declaració, detingut per bufetejar a un civil d’ètnia gitana per haver cremat un paller d’un dels edificis de la comandància.

Què vàreu fer en tornar del servei miliar?Podria haver tornat a la cNs on teníem divuit pagues l’any, és a dir, cobràvem cada vint dies, tot i que sense pagues extres. Però la veritat és que no m’atreia la idea de tornar-hi. llavors vaig anar a la lactaria, de Vidreres, a demanar feina i el dia 1 d’agost comen-çava a treballar-hi, fins a finals de 1954, que em van traslladar a barcelona on vaig estar fins al 9 d’abril de 1957, portant tot el tema de facturació.

Ondo-Micó, poblat natiu de la tribu Fang, ubicat a uns

cinc quilòmetres del centre comercial de la zona Sevilla

de Niefang. L’altre centre comercial més proper es

trobava a uns 50 km.

Per quin motiu vàreu deixar la feina a Bar-celona?la feina m’agradava prou, però feia més de sis anys que festejava amb la carme i volíem casar-nos, però trobar pis era molt i molt difí-cil... i en veure, casualment, un anunci publicat al diari la Vanguardia, en el que textu-alment es deia que buscaven “un capataz agrícola para la Guinea Española”, se’m va

Nadius a la carretera de Bata que van a passar el matí a Niefang, centre

comercial on es trobaven les factories. Els arbres que es veuen a banda i banda de la carretera son “cafetos” de la finca

de la qual en Joan n’era l’encarregat.

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

10

Parl

em a

mb

...

una paella vella amb un pols de sucre, els embolicà-vem amb un tovalló que posàvem sobre una super-fície plana i dura i els aixafàvem amb una ampolla. Ficàvem un drap a dins d’un pot, hi tiràvem aigua bullent a poc a poc, perquè filtrés i quedés l’aigua impregnada. era un procés molt laboriós que no tardà a ser substituït pel Nescafé, que resultava molt més còmode i barat.

Durant la vostra estada a Guinea, vàreu tornar alguna vegada a Vidreres?Una sola vegada, amb sis mesos de vacances que vaig aprofitar per casar-me amb la carme, que avui és la meva dona i festejàvem feia més de vuit anys i es pot dir que ens coneixíem de sempre. ens escrivíem mentre jo m’estava a l’Àfrica, així que el 10 d’octubre de 1959 ens vam casar. i al cap d’un mes, vam anar junts cap a guinea. el nostre fill, rossend, va néixer allà. i la filla, Judit, va ser engendrada allà, però va néixer aquí... recordo que el viatge durava unes dinou hores; sortint de l’aeroport de barcelona, fèiem transbord a madrid i d’allà a les Palmes i a accra, capital de ghana.

ocórrer contestar-lo i com que era de pagès van creure que podia servir per fer la feina que volien i em van agafar. estava sol i malgrat l’opinió en contra dels meus pares i de la carme, la xicota, vaig deci-dir anar-me’n a guinea, que llavors era una colònia espanyola. malgrat que era un contracte atractiu, me n’anava a l’aventura.

Què vàreu fer a la Guinea espanyola?en arribar vaig començar fent d’auxiliar del capatàs agrícola que hi havia, però quan aquest es va casar i va marxar, vaig ocupar el seu càrrec. Treballava en un cafetar, controlant les feines pròpies d’una planta-ció de “cafetos”, com era podar, abonar, estassar... però especialment la collita de cafè que en tempo-rada de collita arribava a ser d’uns 3.000 quilos de cirera diaris, que es convertien en uns 300 quilos de cafè. el contracte era de dos anys amb dret a sis mesos de vacances. en total, vaig viure a guinea durant cinc anys.

tenint en compte que vàreu treballar en un cafetar, us agrada el cafè? en vàreu beure gaire durant aquells anys?més que no n’havia begut mai, tant com vulguis! Però aquell cafè no era com el d’aquí ara. en aque-lla època, a guinea, el cafè es preparava amb aigua bullint i grans triturats. els torrefactàvem en

Joan Giralt, davant de hospital comarcal, a

l’entrada de Niefang, a la carretera que anava de

Bata a Niefang.

La factoria era com una mena de ma-gatzem on s’hi podia comprar de tot: aspirines, llits, bicicletes, fulles d’afaitar, licors, roba, ciment, xapes d’uralita, i un

inacabable etcètera

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

11

Parl

em a

mb

...

Com van ser aquells cinc anys a l’Àfrica?a mi i a la meva dona tots els natius i els treballa-dors de la plantació ens estimaven molt. en teníem un centenar i tant els de raça blanca com els gui-neans ens tractàvem amb una excel·lent considera-ció i respecte. ens enteníem i em van acceptar molt bé com a cap de la factoria. la factoria era com una mena de magatzem on s’hi podia comprar de tot: aspirines, llits, bicicletes, fulles d’afaitar, licors, roba, ciment, xapes d’uralita, i un inacabable etcè-tera. actualment aquí costa molt d’assimilar aquesta idea, però llavors era així. compràvem iuca i molts cistells elaborats a mà amb una mena de joncs per arrelar-hi plançons de cafès. Només podíem menjar productes espanyols quan venia el vaixell d’espa-nya. Un altre fet curiós és que el clima d’allà és total-ment tropical. No hi ha estacions, només època de pluges i sequera, i sempre a la mateixa temperatura.

Dies i nits de dotze hores. en mig de la porta de la fac-toria, al terra, hi havia un gros clau d’aram clavat que marcava un grau de distància amb la línia de l’equa-dor o, el que és el mateix, cent onze quilòmetres.

Quin motiu us va fer decidir tornar a Vidreres?sincerament, quan va començar a bullir l’olla polí-tica. Vam pensar que, políticament, pintaven bastos i, al·legant motius personals i familiars, vam decidir marxar abans que no fos massa tard. així que vam viure a guinea fins al novembre de 1962. Però va ser una època molt maca i tant la carme com jo en guar-dem molt bons records. Jo era jove, vaig arribar-hi solter i en vaig marxar casat i amb una família for-mada de la qual me’n sentia (i me n’he sentit sempre) ben orgullós.

Vàreu tornar a la fàbrica RAm, en arribar al poble?Hi podia haver tornat, és cert, però em condiciona-ven a ocupar el meu antic lloc a la central de barce-lona i no em va interessar. Tampoc no ens vam posar d’acord sobre la qüestió habitatge, problema que jo, a Vidreres, tenia absolutament resolt. així que vaig fer un parell de feinetes de pa sucat amb oli i al final vaig començar a treballar d’administratiu a la comercial de Vins i caves Perelada a girona, la qual va ser traspas-sada a Francisco Quintana Yizarbe, s.a. i jo hi vaig continuar com a delegat, i va millorar molt la meva situació professional, donat que aquesta empresa a més de l’exclusivitat de distribució de vins i caves Pera-lada era importadora exclusiu de vins, aiguardents i licors de fama mundial. en aquesta empresa, com a delegat a girona, hi vaig treballar durant trenta-cinc anys, o sigui, fins a la meva jubilació.

I vàreu combinar aquesta feina amb l’afició dels passatemps...efectivament. aquesta dèria m’entrà ja a col·legi amb el sr. rigau, quan intentava resoldre encreuats d’una revista, ara no en recordo el nom. i a guinea, amb l’encreuat de la revista Destino, a la qual m’hi vaig subscriure i que rebia regularment. Pel que fa als passatemps del diari el Punt els he fet sempre. De fet, sóc soci cofundador. Després també vaig fer els del

El fill de Joan Giralt - en Rossend, d’uns dos anys- a coll del “niñero” que se

n’encarregava d’ell dotze hores diàries, davant del “secadero” del cafè.

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

12

Parl

em a

mb

...

diari avui durant uns vuit o nou anys. i també faig els d’aquesta revista, no ben bé des del primer número, però sí des dels inicis. Faig els mots encreuats, la sopa de lletres i els sudokus. És un hobby que he combinat sempre amb les altres feines que he anat desenvolupant. alhora, actualment, també m’agradaria acabar les meves memòries. Jo les anomeno “diari apòcrif”, perquè hi explico la veritat, és a dir, fets viscuts realment intercalant-hi fets també reals però un xic arranjats per fer-los més creïbles... Doncs ja se sap que hi ha veritats que no es poden explicar tal com han succeït. Però no disposo de tot el temps lliure que em caldria per dedicar-m’hi, perquè encara col·laboro en altres cosetes aquí al poble.

Quines col·laboracions hi feu relacionades amb el teixit social i cultural?Durant els últims cinc anys he format part del con-sell consultiu de la gent gran de la comarca de la selva. També col·laboro amb la llar de Jubilats de Vidreres, del qual n’he estat president. De jove he estat secretari del casino. m’he implicat amb les entitats perquè estimo molt, molt i molt Vidreres. Però hi ha especialment dos aspectes que em criden l’atenció. Per una banda, el caràcter dels vidrerencs.

m’he adonat que quan els demanes un favor, solen arronsar el nas, però te l’acaben fent. i trobo que en la majoria de llocs passa el contrari, o sigui, et diuen que sí, i després no ho fan. i, per altra banda, considero que Vidreres està molt ben situat geogrà-ficament, crec que gaudim de la millor situació de la província. això és un gran avantatge, perquè estem molt ben comunicats amb el tren, l’aeroport, l’auto-pista... i a prop de ciutats com girona, barcelona i, fins i tot, Perpinyà i europa. sincerament, crec que si tots els habitants de Vidreres fossin tan vidrerencs com jo, el nostre poble podria ser la millor vila de la província, n’estic segur.m’agradaria aprofitar aquesta ocasió per dir a tots els vidrerencs que penso que si tothom respectés la dita “el que no vulguis per a tu no ho vulguis per a ningú”, Vidreres en particular i el món en general anirien molt millor. Ésser honrat amb un mateix és vital.

Estic escribint les meves memòries. Les anomeno “diari apòcrif”, perquè hi

explico la veritat, fets viscuts realment, intercalant-hi fets també reals però un xic

arranjats per fer-los més creïbles...

Habitatges de l’encarregat i capataços catalans (“los

blancos”) del “cafetal”

El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 57 • Primavera 2012 13

des

de

la C

asa

de

la v

ila

benvolgudes vidrerenques i vidrerencs,

Des del passat més de juny, el poble de Vidreres té un nou equip de govern, un equip jove i renovat que creu amb el que fa, té passió pel municipi i s’estima Vidreres. És un equip que intenta utilitzar la seva creativitat per poder fer coses amb el mínim de diners possible, perquè actualment tot està com està i ara aixeques una pedra i a sota hi ha poques coses. És un equip al servei de la ciutadania i que creu amb el potencial humà del municipi. És un equip que es veu capaç de poder aportar el gra de sorra que es necessita perquè Vidreres torni a recuperar aquell dinamisme i aquella posició que havia tingut fa molts anys. És un equip el qual tinc el plaer de liderar i presidir.

amb la campanya electoral i amb el pacte posterior, els grups que formem govern vam crear una il·lusió que hem de mantenir i portar fins al final, mirant de

Jordi camps, alcalde de Vidreres

fer possible totes aquelles coses que la gent del poble havia demanat des de feia tant de temps i que no s’ha-vien aconseguit. Però per fer-ho possible aquest equip necessita el suport de la gent de Vidreres i necessita que la pròpia gent cregui en el poble, un poble amb molt de futur.

Vidreres necessita un canvi perquè des de fa anys ha quedat sense direcció definida, al nostre entendre, ha quedat gris i mal estructurat i, per tant, nosaltres farem tot el que poguem per donar-li el canvi que necessita, a partir del nostre compromís amb Vidreres, el treball en positiu, la responsabilitat, la solvència i la claredat.

Per acabar, vull manifestar el meu agraïment a tots els que ens heu donat el suport necessari perquè avui pugui ser l’alcalde de Vidreres. Per a mi és un orgull poder representar el poble a on he nascut i visc. crec totalment en Vidreres, la seva gent i el seu futur. entre tots ho aconseguirem.

Un poble amb molt de futur

Pla Local de Joventut

el dia 16 de març es va organitzar una taula jove en la qual tots els vidrerencs entre setze i vint-i-nou anys van poder opinar, mostrar les seves inquietuds i fer propostes per tal de redactar el Pla local de Joventut que ha de regir les polítiques d’aquest àmbit per als pròxims quatre anys. Primer de tot es van comentar els principals eixos que afecten a aquest col·lectiu: habitatge, treball, salut, educació, cultura-oci i participació-cohesió social. També es van explicar els principals projectes que es volen tirar endavant que són: l’habilitació de l’es-corxador com a Espai Jove, fer un punt d’informació juvenil a l’institut, la construcció d’un skate-park i la brigada jove. els participants a la trobada van poder transmetre com els agradaria i com no els agradaria que es rea-litzessin aquests projectes. a més, van proposar-ne de

nous que des de la regidoria de Joventut es tindran en compte. Van assistir a la trobada vint-i-tres joves, als quals es farà pròximament el retorn de la informació extreta dels grups de discussió. També es realitzarà una altra trobada a la qual tornen a estar convidats tots els joves d’entre setze i vint-i-nou anys, independentment que hagin assistit a la primera o no. recentment l’ajuntament ha posat a la disposició de tot el jovent de Vidreres un nou espai web dins la pròpia pàgina de l’ajuntament (www.vidreres.cat). l’hem anomenat Vidreres Jove. Per mitjà d’aquesta eina s’ha pogut realitzar un qües-tionari pensat per recollir les necessitats d’aquest col·lectiu. Un centenar de vidrerencs han respost al qüestionari i les seves opinions es tindran en compte a l’hora de redactar el Pla local.

anna clapés, regidoria de JoVentut

El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 57 • Primavera 201214

des

de

la C

asa

de

la v

ilamargarita solé, regidoria de sanitat

Sanitat

Des de la regidoria de sanitat hem expressat la nostra disconformitat al tancament de les urgències mediques nocturnes i, fruit d’això, conjuntament amb l’alcalde, Jordi camps, hem realitzat un seguit de gestions:

Diverses reunions amb l’alcalde de sils i amb la • regidora de benestar social i sanitat de maçanet de la selva.reunió amb el delegat de sanitat a girona, sr. Trias.• reunió amb els alcaldes de la comarca de la selva.• reunió amb el conseller boi ruiz, fent-li saber tot • el nostre malestar.Visita a les instal·lacions del caP de santa coloma • de Farners.reunió amb el tècnic de l’ics, el sr. carles esteve • avellana, per millorar la gestió i coordinació del caP.

reunió amb la gerent territorial de l’ics a girona, • sra. sara rodríguez i sr. raúl Álvarez, director de l’abs de sils-maçanet-riudarenes-Vidreres, per tal de millorar el servei i coordinació del caP.

Dins de sanitat també s’ha realitzat : la gestió de la connexió de l’alarma de l’edifici • del caP, que estava desconnectada i també s’ha revisat i arranjat el tancament de les finestres i portes del caP, perquè restava tot obert, fent pos-sible la intrusió de qualsevol persona, sense que ningú se n’assabentés (estat de deixadesa).la gestió del tancament de la clínica Veterinària.• amb Dipsalut s’ha coordinat i gestionat com uti-• litzar els parcs de salut i la reclamació dels tres desfibril·ladors.

Benestar social i família

les tasques realitzades des de la regidoria de benes-tar social i Família:

Participació en treball comunitari amb persones • amb risc d’exclusió social i promoure la inserció sociolaboral i educativa de les persones usuàries.atenció individual sobre temes de benestar social • que requereixen de la presència de la regidora (hores convingudes).suport als serveis socials per desbloquejar Pirmi.• gestió del banc d’aliments: confecció de lots segons • tipologia de família (número de membres, nombre d’infants, situació econòmica, etc.), control d’estoc i caducitat dels aliments, revisió de les persones usuàries juntament amb l’assistent i educadora social, repartició dels lots d’aliments els dimecres alterns a la tarda.avaluar i defensar els ajuts derivats dels serveis • socials.coordinació amb els serveis socials sobre casos • de major risc.

Participació activa en tots els projectes que es • porten a terme des de serveis socials (reforç escolar, projecte comunitari amb adolescents, etc.).Participació amb l’escola de pares i mares.•

atenció especial a domicili durant l’onada de fred • d’enguany a persones grans que viuen soles i famílies usuàries de serveis socials.organitzar la recollida de mantes que es va dur a • terme en el pavelló i a les oficines de l’ajuntament per situacions d’urgència al poble.suport a la recollida d’aliments i mantes que • organitza l’entitat Jamia Kafo.suport a les gestions de la llar de jubilats.• organitzar la festa de la vellesa (anual).•

Dins de benestar i Família tenim el Pla de ciutadania , des del que s’han realitzat un seguit de tasques:

coordinació del pla de ciutadania conjuntament amb • la tècnica de polítiques migratòries, montse ciurana.

margarita solé, regidoria de Benestar social i Família

El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 57 • Primavera 2012 15

des

de

la C

asa

de

la v

ilasupervisió de les activitats segons el projecte • 2012: curs de lletres per a tothom (alfabetitza-ció), curs bàsic d’informàtica, coneixements de l’entorn, curs amb les associacions de les perso-nes immigrades de la comarca de la selva (Vilobí, sant Hilari, arbúcies, santa coloma de Farners, Hostalric i Vidreres).seguiment de casos atesos a l’oficina d’acollida i • dels informes d’arrelament social.recerca de finançament per al pla de ciutadania.• reunió amb el referent de la Direcció general per • la immigració a les comarques gironines, Pere cortada.reunions trimestrals al consell comarcal amb els • tècnics del consorci de benestar social i els regi-dors dels pobles de la comarca de la selva.assistència al Palau de la generalitat en comme-•

les tasques realitzades des de la regidoria d’esports, han estat:

Desbloquejar les subvencions de les entitats de • l’any 2010 i gestionar les del 2011 i 2012.Participació amb el coordinador d’esports, Josep • Puig, del manteniment i reparacions del pavelló i zona poliesportivacoordinar la pedalada “respirar aire net” conjuntament • amb el regidor de medi ambient, eduard adrobau.Coordinar el • triraid de l’Ardenya conjuntament amb el regidor de Medi Ambient, Eduard Adrobau.Visita a les instal·lacions esportives de lloret de mar • amb l’alcalde, Jordi camps, i el coordinador d’es-ports, Josep Puig i reunió amb la regidora d’esports de lloret de mar, ester olivares.atenció personalitzada amb les associacions i enti-• tats esportives a hores convingudes.gestionar la tornada del mic per setmana santa • 2012 al poliesportiu del nostre municipigestionar la realització del campionat d’espanya • de vòlei, al pavelló de la nostra població durant el mes d’abril de 2012.realització d’un espai al costat del camp de futbol per • ensenyar al nens a anar amb bicicleta (associació bTT).reformes en el bar del poliesportiu.•

Margarita Solé, regidoria d’eSportS

Vidreres: seu del mIC (Mediterranean Internacional Cup)el camp d’esports de Vidreres ha sigut una de les seus del mic’12. Després de sis mesos de negociacions amb els res-ponsables del mic per tal que les instal·lacions esportives de Vidreres recuperessin aquest torneig internacional de futbol base, finalment al mes de gener vaig rebre la bona notícia amb gran satisfacció i il·lusió: Vidreres tornaria a ser seu del mic’12. Des que vaig accedir a l’ajuntament, tot l’equip de govern (ciU-VsT-erc) m’han donat suport perquè Vidreres recuperés aquest esdeveniment esportiu, i per això vull agrair a tots els regidors de l’equip de govern i a l’alcalde la confiança que han tingut amb mi. També vull agrair públicament la gestió i la negociació de carlos de Travy, un dels responsables del mic, per la seva bona predisposició durant les negociacions.les converses van ser llargues. en un principi els matei-xos representants del mic em van fer saber que seria difícil que un municipi que havia sigut seu i que des-prés ho havia descartat pogués tornar a acollir aquest esdeveniment. Però tot i així, la il·lusió per tornar-lo a veure a Vidreres no em va desaparèixer. Vam anar mantenint converses fins que al final la directiva del mic va apostar una altra vegada per Vidreres i així permetre’ns sumar-nos a les diverses poblacions de la costa brava i de l’interior.

moració dels 25 anys de les associacions de dones amb el conseller claries i l’alcalde Jordi camps.organització de l’acte de commemoració del dia • de la dona (8 de març de 2012) a la sala d’actes de l’ajuntament de Vidreres.

Esports

El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 57 • Primavera 201216

des

de

la C

asa

de

la v

ila

Compromís de futurgenoveva Mor, regidoria d’enSenyaMent i Cultura

convençuts que la prosperitat de les generacions futures passa per la inversió en educació, la formació, la creativi-tat i la innovació, defensem les llars d’infants municipals, malgrat que les subvencions de la generalitat són cada cop menys generoses. les quotes del proper curs tindran una puja màxima d’un 1,27%, ja que es tracta d’ajudar les famílies i creiem que hem de mantenir aquest servei públic, tot i que racionalitzarem despeses i amb l’ajut de l’equip de la llar, pares i mares, anirem endavant.

creiem en els nostres professors que tenen el rol primor-dial de motivar i preparar el futur dels nostres fills, que miren de treure el millor de cadascú i vetllen per la con-vivència i respecte a l’aula, compartint la responsabili-tat educativa amb les famílies, que tenen nous projectes, nous dispositius i accions educatives d’obertura cultural, científica i esportiva.

Perquè el saber és un capital públic accessible a tots, tenim amb el centre cívic Francesc llobet i can Xiberta uns espais on s’ofereixen activitats de tots els camps cultu-rals i educatius: teatre, arts plàstiques, ball, danses, pro-moció de la salut, una escola de música que prepara els

nostres alumnes per als estudis superiors de música, una escola d’adults on s’aposta per la formació continuada i el desenvolupament personal al llarg de la vida..., i són uns del màxims exponents de dinamisme i participació social conjuntament amb la biblioteca municipal Joan rigau i sala, un lloc on s’hi poden trobar molts recursos, exposicions i activitats.

el centre de polítiques culturals de Vidreres és la gent, les entitats, associacions..., tothom que hi participa i que estima el nostre poble i, per aquest motiu, ens hem pro-posat estar al vostre servei per potenciar i protegir el patrimoni cultural.

aquest torneig esportiu, que va tenir lloc del 4 al 8 d’abril, va permetre que Vidreres fou conegut arreu del món, i també poder donar l’oportunitat als nos-tres jugadors a poder competir amb equips de renom mundial.

els participants que van passar per aquest municipi van ser diversos. alguns d’ells, d’aquí a uns anys, es convertiran en jugadors de primer ordre, com ha sigut el cas de messi, cesc Fàbregas... sens dubte, el mic va comportar una afluència de visitants molt superior a la resta de l’any i, de ben segur, que ens ajuda a donar a conèixer la població a nivell esportiu, social i turístic.

aquest esdeveniment esportiu combina la participació d’equips modestos d’arreu del món amb alguns dels equips més coneguts del panorama futbolístic mundial.

el mic està integrat per quatre categories: aleví, infantil, cadet i juvenil i compta amb equips com el manchester United, el Fc barcelona, el real madrid Fc, internazionale milano, selecció Nacional brasil, Qatar, ajax d’amsterdam, Porto, entre altres.

El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 57 • Primavera 2012 17

des

de

la C

asa

de

la v

ilaMedi Ambienteduard adroBau, regidoria de medi amBient i món rural

Adhesió al Pacte d’Alcaldesel Pacte d’alcaldes i alcaldesses és una ambiciosa ini-ciativa per la participació de les ciutats i pobles en la lluita contra el canvi climàtic. els signataris del Pacte es comprometen a anar més enllà dels objectius de clima i energia de la Ue fixats per al 2020 mitjançant la reducció de les emissions de diòxid de carboni (co2) en el seu territori com a mínim un 20%. Per aconseguir això, els signataris desenvolupen Plans d’acció d’ener-gia sostenible (Paes). aquests esforços tenen un fort suport de la comissió europea (ce). així, Vidreres va signar el Pacte d’alcaldes el passat 29/03/2012.

Vidreres aconsegueix una subvenció de 33.000 euros per a la prevenció

d’incendis forestalsaquests any l’ajuntament de Vidreres va demanar per primer cop una subvenció per a la prevenció d’in-cendis forestals a medi Natural, on en constatar-se que Vidreres es tracta d’un municipi prioritari, vàrem aconseguir aquesta important quantitat. en els prope-res setmanes s’iniciarà l’arranjament de camins fores-tals i el desbrossament de punts estratègics perquè en el cas d’incendi les unitats d’extinció tinguin punts d’actuació i ajudar a la seva extinció.

Implantació de sistemes GPS als equips de neteja municipal

Per tal de millorar la gestió i control dels equips de neteja municipal s’ha instal·lat un sistema de segui-ment a l’escombradora, i el camió de recollida de dei-xalles (aquest es va instal·lar al mes gener). D’aquesta forma es disposa d’un control molt exhaustiu i continu de totes les tasques que realitzen els equips.

Inici de treballs de desbrossamentde franges perimetrals a Aiguaviva

l’ajuntament ha adquirit una desbrossadora forestal, la qual cosa ens permet actuar en terrenys en què fins ara no ho podíem fer. Durant el mes de març es varen iniciar els treballs de neteja de franges perimetrals a la zona d’aiguaviva per tal d’intentar prevenir el màxim el cas d’incendis forestals.

Món ruraleduard adroBau,

regidoria de medi amBient i món rural

Durant els anteriors mesos s’han arranjat gairebé 12 km de camins veïnals

els treballs han consistit en l’anivellació dels camins, l’adequació de cunetes, i en els trams més afectats s’ha aportat sauló per millorar les condicions dels camins. en altres també s’ha realitzat la desbrossa per poder mantenir el pas de vehicles i vianants.

Arranjament del camí del darrere del CAP a la Deixalleria

Per al tram de camí de la carretera de caldes fins al camí que porta darrere el caP es va haver de redactar un projecte que preveiés l’arranjament total del camí i no només la realització de pegats a les zones més afectades, ja que si es feia d’aquesta

El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 57 • Primavera 201218

des

de

la C

asa

de

la v

ila

La nova taxa de residus municipals eduard adroBau, regidoria de medi amBient

cada vegada produïm més residus urbans, o això si més no és la tònica en general del nostre país. aquest fet junt amb els baixos índex de segregació fan que desfer-nos dels residus suposi un cost molt alt, tant des del punt de vista ambiental com eco-nòmic. a Vidreres tenim un índex de segregació del 17% quan altres municipis arriben a taxes del 80% (cas de Tona, sant Julià de llor i bonmatí...) i la mitjana catalana ronda el 40%.

Hem de pensar que actualment entrar una tona de residus a l’abocador suposa una taxa directe de 12€ i sembla que al llarg de l’any o dels pròxims anys la taxa pujarà a 20€ i posteriorment a 30€. No és pas un fet estrany ja que altres països europeus tenen el cost a 200€ la tona (cas d’italia).

i en el context econòmic en el qual estem immersos ens obliga a prendre consciència que hem de reduir la quantitat de residus que generem i que els hem de separar cada cop millor. No podem barrejar els residus, no fer-ho de manera adequada comporta una despesa econòmica molt important

això implica que com menys residus generem millor (comprar productes a granel i no embalats, intentar defugir dels productes d’un sol ús, anar a comprar amb bosses , cistells o carretons...) i la resta de resi-dus separar-los amb les diferents fraccions.

Si separem els residus en fraccions s’aconsegueixen dos objectius:

Que hi hagi menys residus que vagin a l’abocador, 1. i per tant menys cost per enterrar els residus.Vendre aquests residus i amb ells finançar els 2. costos de recollida.

reciclar suposa no solament reduir l’impacte dels resi-dus al medi ambient sinó també un estalvi econòmic en el seu tractament. Per tant com més alt tinguem l’índex de reciclatge, com més reciclem menys diners costarà la taxa.La modificació de la taxa pretén incentivar el reciclatgeactualment a Vidreres partíem d’una taxa arcaica, que no tenia en compte molts conceptes de recollida selectiva, sinó només de rebuig, no tenia en compte la fracció orgànica... junt amb el fet de tractar-se d’una taxa molt injusta sobretot pel comerç (només hi havia 8 categories per tant gairebé tots els comerços paga-ven la mateixa quantitat i tan era l’activitat com la superfície ara n’hi ha més de 100).

en aquest moment hem passat a tenir una taxa pio-nera, ja que es paga en funció dels kg de genera-ció de residus i en funció de la categoria de l’iae ja que no és el mateix una papereria de 50m2 que no un supermercat de 500m2. Un dels aspectes que es contempla és també les bonificacions socials, famílies

forma era difícil poder garan-tir una duració llarga del tram. Per això, es va optar per una intervenció integral del tram. encara que s’augmentés el pressupost de 38.000 euros inicials a 70.000 euros es van poder aconseguir importants millores i arranjar una part del carrer costa brava de forma gratuïta per a l’ajuntament.

El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 57 • Primavera 2012 19

des

de

la C

asa

de

la v

ilaamb problemes econòmics i que ho acreditin poden demanar la bonificació del 50% així com persones majors de 65 anys que visquin soles també poden aconseguir el 50%.

actualment el sistema de recollida de Vidreres és amb contenidor i això fa que no es pugi saber amb certesa qui recicla i qui no. i per tant fa molt difícil saber qui segrega i qui no. el que passava fins ara és que es posa a tothom al mateix sac, recicladors i no, fent que sigui molt injust fer pagar a tots el mateix. aquest any es posarà a prova el sistema de bonifi-cacions, aquelles persones que utilitzen regularment la deixalleria (un mínim de 4 vegades a l’any, amb mesos diferents i amb productes diferents) tindran una bonificació del 20% de la taxa, cada vegada que es va a la deixalleria s’anota l’usuari i entra dins la base de dades la qual serà la que s’utilitzarà per tal d’aplicar la bonificació a final de l’any aquells usuaris que utilitzin correctament la deixalleria. els usuaris que normalment fan servir la deixalleria són usuaris conscienciats i que per tant ja realitzen una separació en els diferents contenidors. aquest és un sistema que funciona en altres municipis i dona un bon resultat.

Pel que fa aquelles famílies que realitzen compos-tatge casolà i estiguin donades d’alta al cens tin-dran una bonificació del 10%, (per donar-se d’alta al cens es podrà realitzar a la deixalleria i a les oficines de l’ajuntament). aquelles famílies que es

donin d’alta al cens se’ls realitzaran inspeccions al llarg de l’any per tal d’assegurar que realitzen el compostatge correctament.

les bonificacions s’aplicaran amb el rebut del 2013això vol dir que tot i la pujada de la taxa les persones que actuïn bé es mantindran al final hauran pagat la mateixa quantitat que l’any 2011.

si fem un cop d’ull als municipis veïns veurem les taxes de recollida de residus Vidreres no arriba a la mitjana.

ComPArAtIVA De PreuS eDe reCoLLIDA De reSIDuS entre VIDrereS I eLS munICIPIS VeïnS

munICIPI Preu tAxA

sils ..................................................... 137’00 eurosmaçanet de la selva ............................ 136’80 eurosHostalric ............................................. 129’15 eurosVidreres ............................................. 123’52 euroscaldes de malavella ............................ 120’76 euros

els residus urbans són una realitat molt incòmode per tots nosaltres i no podem tancar els ulls. si comprem amb res-ponsabilitat, evitem els embalatges, si reciclem, si portem a la deixalleria mobles, olis, electrodomèstics... aconse-guirem disminuir l’impacte ambiental, i a més estalvia-rem diners en el tractament dels nostres residus.

el residus són una realitat davant la qual no podem tancar els ulls. el nostres residus són la nostra responsabilitat.

CenS De POBLACIÓ DeL 16 De DeSembre De 2011 AL 15 De mArç De 2012

la població de vidreres ha disminuït en 9 habitants: ha passat dels 7.916 del 16 de desembre de 2011

als 7.907 del 15 de març de 2012.D’aquests habitants, 4176 són homes i 3731 són dones.

Font: Padró Municipal de Vidreres

El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 57 • Primavera 201220

des

de

la C

asa

de

la v

ila

Em poden derrotar, em poden matxucar, però el que no em poden treure és el meu honor.

Jordi Pujol

Hi ha moltes maneres de fer política, però les que defineixen actualment les que es porten al municipi de Vidreres són dues, que per fer-les entenedores serien: l’estil guardiola, que és la manera que duem a terme nosaltres (ciU-VsT-erc) actual equip de govern o l’es-til mourinho, que seria el que porta a terme el grup del Psc-Psoe. Fem un símil futbolísticament parlant.Des de fa gairebé un any, només sentim paraules amb odi cap a la meva persona i cap a la feina que fa l’ac-tual equip de govern i que surten d’alguns dels inte-grants de grup del Psc-Psoe, afortunadament no tots. l’odi que ens tenen a la gent de ciU és tan gran que haguessin sigut capaços de vendre la seva ànima al diable perquè jo no hagués pogut arribar a ser alcalde, d’això ens n’hem assabentat. això ho trobem trist, molt trist, però tot i així ho respec-tem, perquè tothom té la seva pròpia manera de fer. estil mourinho.Des d’abans de les eleccions, ja em van dedicar un article a El PUNT, a on em comparàvem, a mi personalment, i amb menyspreu, a cert polític espanyol. La meva resposta va ser la ignorància, com en Guardiola fa amb en Mourinho. Quan es va fer el pacte de Govern (CIU-VST-ERC), del qual n’estem molt orgullosos de com es va fer, a ells els va costar entendre’l. I es preguntaven ¿Por qué? ¿Por qué? Estil Mourinho.el dia d’investidura varen exposar que volien realitzar una oposició constructiva, una oposició que no s’ha-via vist mai, doncs senyors, tenien raó, l’oposició que realitzen és una oposició destructiva totalment, sense cap ganes de voler aportar solucions als problemes del municipi, només pensant quina en poden fer per desa-creditar l’equip de govern i la meva persona, deixar-nos en ridícul, dient mentides, perquè la gent cregui que ells en saben més. ¿Por qué?¿Por qué? estil mourinho.Vam convidar l’oposició a participar de les juntes de Govern, que com molt bé se sap, és a on se gesta bona part de la feina que es realitza a l’Ajuntament. La resposta per part del grup del PSC-PSOE va ser venir a elles, però no participar-hi, callant i prenent notes i després sortint a fora i fent veure que no sabien res de diverses actuaci-ons que s’estaven duent a terme. En vista de les mentides que deien i després també a la seva no involucració,

L’odi no il·lusiona

vam decidir tornar a tancar les Juntes de Govern i que fossin només per a l’equip, tal com sempre s’havia fet. L’oportunitat de fer partícips a l’oposició havia fracassat, per les ànsies de venjança i odi que tenen cap a l’equip de govern. Nosaltres vam pensar amb clau de poble, mirar de fer que tots anéssim a una, però està clar que ells només pensen amb clau de PSC-PSOE. Això se’n diu estimar el poble? Estil Mourinho.ara hi ha un equip de govern que pren decisions i que mana, que es pot equivocar, com qualsevol persona, tots som humans, però que intentarà fer tot el que pugui per tirar endavant tot el que ens sigui possible. estem

en temps difícils, és ben cert, però també estem amb temps d’oportunitats. ara és el moment per implantar nous models de gestió, noves formes, un nou estil, nous models de funcionament dins l’administració pública per fer-la més àgil i propera al ciutadà. Prova d’això tenim el repara Vidreres, una eina que et permet fer-nos saber aquell forat a la vorera

o aquell llum que no crema, aquella mancança, entre moltes altres coses. Perquè amb la teva ajuda anirem tots millor.estem treballant per aconseguir millores en els nostres carrers, hem asfaltat un troç del carrer costa brava a partir de les millores que sortien d’asfaltar un altre tram del poble, i en breu començarem a arreglar les voreres. l’anterior equip de govern es volia gastar molts diners per fer-ho, amb nosaltres l’asfaltatge ha sigut gratuït.Tenim el projecte fet per dur a terme la passera de l’es-corxador i amb ganes de tirar-lo endavant ben aviat (ens falten pocs tràmits). arreglarem l’edifici de l’es-corxador, aviat també començarem amb les obres de la construcció de nínxols del cementiri i posteriorment amb la impermeabilització, obra molt reclamada per mi a l’anterior equip de govern. Hem congelat l’ibi, hem suprimit l’impost d’entrada de vehicles, hem fet tornar el mic, asfaltarem el voltant del camp de futbol i davant de la nova llar d’infants, i després tenim moltes més coses que estem treballant i que en breu podrem tirar endavant.aquest és un estil diferent, fresc, engrescador i jove de mentalitat, que té la intenció d’il·lusionar. És l’estil guardiola.

Jordi camps, alcalde de Vidreres

“Deien que era massa jove, que no serviria i que no aconseguiria res, que el cremarien,

que no era el seu moment, que estaven bojos, no confiaven en ell per que tirés endavant uns

colors. Però el temps ha posat, i posarà, a tothom al seu lloc. I apostar per la joventut

és bo. Aquest per qui es va apostarera en Josep Guardiola”

El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 57 • Primavera 2012 21

des

de

la C

asa

de

la v

ila

PRogRés PER VIDREREs – PsC – PM

Humilitat, respecte i feina ben feta

Tel: 660 800 315 info@progrespervidreres.cat www.progrespervidreres.cat www.facebook.com / Progrés Per Vidreres

en aquesta societat actual tan mancada de valors, un dels que es troba més a faltar és el valor del respecte a les persones i a la seva feina. respecte, una paraula que normalment tothom coneix i que l’utilitza, però que avui més que mai s’està perdent, almenys en la seva pràctica, a les institucions polítiques de Vidreres. Tothom que es dedica a la política té una vida més o menys longeva, ja que tot depèn de la confiança que els ciuta-dans puguin donar al seu projecte, això en la pràctica el que vol dir és que tard o d’hora aquest servei i dedi-cació per tirar el poble endavant acaba passant cap a altres persones i cap a altres grups polítics que obtenen la confiança del poble, o la benedicció dels dirigents dels partits als quals representen per així repartir-se les quotes de poder corresponents en els òrgans supramu-nicipals com pot ser el consell comarcal (cal recordar el pacte ciU-erc).Fins ara a Vidreres tots els que hem tingut la sort de tre-ballar pel nostre poble hem hagut d’agafar el testimoni del nostre antecessor i, per tant, seguir amb la feina que els altres havien deixat, feina que moltes vegades hem hagut d’acabar i, sobretot, recordar que encara que en aquell moment vam ser nosaltres els que acabàvem la feina, l’havia començat un altre alcalde i un altre equip de govern. No calen condecoracions ni grans festejos per reconèixer l’esforç i la feina feta, simplement s’ha de tenir l’honradesa de dir les coses pel seu nom i seguir una mínima norma de diplomàcia i educació. aquest darrer any hem vist com la feina que havíem començat a fer nosaltres l’ha anat acabant el nou equip de govern (rotonda dels ranxers, senyalització zones inunda-bles, senyalització bus urbà a aiguaviva Parc, etc.). aquest fet ens resulta molt satisfactori, ja que suposa que no sols érem nosaltres els que crèiem que era una bona feina per a Vidreres, sinó que estem comprovant que el nou equip de govern també n’està convençut i està tirant endavant el que nosaltres amb tant de sacrifici personal vàrem deixar a punt d’acabar. aquesta satisfacció, per altra banda, es transforma en una mica de sorpresa en veure que aquest mateix equip de govern format per ciU i VsT-erc-am no és capaç de reconèixer la nostra feina durant aquests darrers quatre anys i ni tan sols té el respecte que es mereix la institu-ció que en aquests moments representen, de seguir unes mínimes normes protocol·làries cap a la resta de grups polítics que, en definitiva, agradi o no, també represen-ten una part de la ciutadania que els va donar la seva confiança per poder-los representar.

Trobem a faltar de moment, i així ens ho han fet saber molts vidrerencs i vidrerenques, una manca de modèstia en aquest equip de govern actual. la modèstia “és l’actitud tendent a moderar i tempe-rar les accions externes; implica contenir-se en certs límits, d’acord amb les conveniències socials o personals. També és la qualitat d’humil, de falta de vanitat o de supèrbia”.Serveixi d’exemple la bona notícia publicada al Diari de Girona el 29/03/2012 “Vidreres té les factures a proveïdors al dia i no ha de demanar el crèdit de l’Es-tat” a on el Sr. Camps explica que la situació de les arques municipals és positiva perquè hi ha hagut un canvi de gestió i de funcionament dins l’Ajuntament des que van entrar en govern l’any passat CiU i VST-ERC.No posem en dubte la bona gestió de l’actual equip de govern, però creiem que bona part d’aquesta notícia es deu al treball realitzat durant el darrer mandat pel nostre grup, juntament amb la bona feina realitzada per tots els treballadors de l’ajuntament. Fruit d’aquesta feina realitzada, mal que pesi a determinades persones, vam deixar un ajuntament sanejat amb un 42% d’endeuta-ment (molt per sota de molts pobles de catalunya) i amb un romanent a tresoreria de 800.000 euros, la qual cosa ha permès a l’actual equip de govern al cap de ben poc d’entrar a governar, posar en dos comptes bancaris un total de 300.000 euros a termini fix per excés de roma-nent a Tresoreria.el nostre grup, com a vidrerencs que som, ens alegrem d’aquestes notícies i només esperem que l’actual equip de govern sàpiga gastar aquests diners que, en definitiva, són de tots els vidrerencs i vidrerenques, amb sentit comú i prioritzant per sobre de tot les necessitats socials i reals del nostre poble.

“Estem cansats de veure polítics als quals l’únic que els interessa és entrar en un ajuntament per anar a cobrir els seus ‘egos personal’, per anar-se a jubilar o a buscar una jubilació daurada. La política que nosal-tres volem fer és la política de no creure’ns que som Déu, perquè aquí ningú no està per sobre de ningú, tots som iguals. Nosaltres volem fer la política d’escol-tar el que vol la gent, de dir les veritats per endavant i reconèixer els nostres errors. Hi ha un altre tipus de política i està a l’abast de tothom.”

Fragment extret de l’article publicat per el Sr. Jordi Camps a El Rec Clar, núm. 51 (Tardor de 2010)

El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 57 • Primavera 201222

des

de

la C

asa

de

la v

ilaVIDREREs soM ToTs – ERC – AM

Treball en equip o equip de treballseguim dins l’actual espiral de situació de crisi, agreujada per les retallades, tant des del govern de la generalitat de catalunya com del govern de l’estat espanyol, amb pujades d’impostos, pujades de preus, retallades de drets adquirits amb tant esforç pels ciutadans durant anys. És una època difícil per als treballadors, difícil per a les empre-ses, difícil per a les famílies, i difícil per a la nostra identitat. ens estem adonant que estem tornant enrere. ens volen fer callar i no ho podem per-metre. i per evitar caure en el derrotisme i en el conformisme del que tenim, cal lluitar pels nostres drets i per les nostres idees.com deia Václav Havel: “la política és l’art de gua-nyar-se el suport de la gent per a una bona causa”, i és per aquest motiu que, des de Vidreres som Tots-erc-am, volem fer servir la política per aconseguir coses per a la gent, coses grans i coses petites, però que ens facin sentir plaer de ser vidrerencs. sempre hem cregut que cal fer servir les eines que demo-cràticament ens han permès fer sentir la nostra veu. Volem aconseguir noves fites, no volem esperar-nos cada quatre anys. No ens interessa posar-nos “medalletes”.els regidors que tenim a l’equip de govern de Vidreres tenen el treball, la constància i la voluntat de servei com a finalitat, perquè els hi hem donat la responsa-bilitat, i no ens estan fallant... ni ens fallaran. Durant la campanya electoral vàrem dir que seriem imaginatius, i ho som; vàrem dir que estàvem capacitats per la responsabilitat que se’ns enco-manava, i ho estem; vàrem dir que no seria fàcil, i no ho és.el grup està treballant cada àrea pel seu costat, i en les reunions que sempre fem posem en pràc-tica i elaborem amb els nostres coneixements plans de gestió que serveixen per seguir amb el projecte de poble que tenim, el Vidreres del futur, del qual volem fer partícips a tothom que vulgui incorpo-rar-s’hi, ja que es tracta d’un equip obert, cordial

i amb voluntat de treball i servei pel poble. com a tota col·lectivitat de gent, hi pot haver opinions discordants, crítiques o certament contradictòries, però mentre busquin ajudar a millorar sempre seran benvingudes.el grup de Vidreres som Tots-erc-am ha presentat en els plens municipals mocions com la de declarar Vidreres municipi republicà; mocions des de l’ajun-tament com la moció per municipis per a la indepen-dència, moció per adherir-nos al pacte d’alcaldes...Però la punta de llança realment han estat les orde-nances fiscals, la gestió de l’ibi, el repara-Vidreres, el Pla de Joventut, la gestió de la recollida selectiva d’escombraries... cal recordar que el nostre grup també ha exposat a erc que fes la pregunta al Parlament de cata-lunya sobre la necessitat de reparar els danys a la Depuradora de Vidreres, es va presentar una pro-posició no de llei al Parlament perquè s’inclogui construcció de la nova escola sant iscle en els pres-supostos del tercer trimestre d’enguany, presenta-rem esmenes al congrés de Diputats a madrid, per demanar millores en el nostre municipi. És a dir, utilitzarem totes les eines al nostre abast per inten-tar millorar Vidreres.entenem el nostre equip com un grup de persones amb habilitats complementàries, compromès amb una visió comuna, amb objectius i mètode de tre-ball consensuat, amb la responsabilitat compartida sobre els resultats. aquesta definició de treball en equip que podeu trobar a qualsevol lloc que parli de teoria del treball és la que defineix la voluntat del nostre grup.

Us recordem que tenim la nostra pàgina web www.vidreressomtots.cat actualitzada a la vostra dis-posició i, si voleu donar-nos idees, suggeriments o posar-vos en contacte amb nosaltres podeu enviar-nos un correu electrònic a vst@vidreressomtots.cat, o bé trucar-nos al telèfon 608 188 432.

El Rec Clar • REVISTA DE VIDRERES • Núm. 57 • Primavera 2012 23

des

de

la C

asa

de

la v

ila

La veritable crisi és la crisi de la incompetènciaAlbert Einstein

CIU - VsT

Borden, llavors cavalquem

el Psc-Psoe de Vidreres, amb la seva portaveu i exalcaldessa ruth rosique, s’estan dedicant a desa-creditar l’equip de govern de l’ajuntament de Vidre-res en general i l’alcalde Jordi camps en particular amb l’única intenció de desgastar-los, fent que la credibilitat i il·lusió del canvi de la gent del poble desaparegui. aquesta és la política a la qual ens han acostumat els socialistes de Vidreres sempre que han estat a l’oposició. Per sort, la democràcia, amb tots els seus defectes i virtuts, permet que cada quatre anys els ciutadans elegeixin el que creuen més con-venient per als interessos del poble. cap càrrec és vitalici, i això és bo per a la salut democràtica. el Psc-Psoe de Vidreres en els quatre anys de l’ante-rior legislatura es pensaven que l’ajuntament era seu i que els càrrecs eren vitalicis.afortunadament el poble, que és savi, va demanar un canvi, total i absolut de persones, actituds, formes i actuacions. Tant ciU com VsT-erc-am varen enten-dre el missatge rebut, i varen fer els pactes corres-ponents per tots coneguts, amb amplitud de mires, tot recollint aquesta voluntat de canvi expressada a les urnes.els membres de l’equip de govern ciU-VsT desconei-xíem la situació real de l’ajuntament, si bé intuíem algunes coses. Pensàvem en errades de gestió cau-sades per la legislatura convulsa que van tenir, amb dos trencaments de govern i expulsions de regidors escales avall. Per sort no teníem, ni tenim, cap mena de voluntat de revenja i ens hauria agradat passar pàgina, com bonament es diu, a una passada legis-latura mediocre. lamentablement, moltes vegades la realitat supera la ficció. en observar el panorama desolador els primers dies de presa de possessió per part de ciU-VsT i per evitar ser cooperadors neces-saris d’una sèrie d’irregularitats, ens vàrem veure obligats a encarregar tres auditories: urbanística, econòmica i de gestió.No volem avançar esdeveniments, les coses necessi-ten el seu temps, però les irregularitats són evidents i nombroses, algunes d’elles greus, per no dir una altra paraula. a tall d’exemple, haver pagat uns 50.000 euros per un assessorament mensual durant els últims anys a l’antic secretari de Vidreres. No trobem malament l’assesso-rament, sinó la fórmula de pagament que va ser amb negre, totalment irregular pretesament. Previsiblement,

acabarà aquest, i altres temes, o bé a l’oficina antifrau de la generalitat de catalunya o a la fiscalia, segons correspongui. el Psc-Psoe de Vidreres és la generació del Ni-Ni, ni fan ni deixen fer, però quan van governar es van atipar de fer estudis i projectes, gairebé tots inútils i fent contractacions il·legals, entre moltes altres irregu-laritats. en quatre anys han estat fent estudis i projectes encar-regats a la mateixa gent afí i sense cap criteri cohe-rent, amb descarats retalla i enganxa. Van malgastar la quantitat, no tancada, segons els serveis tècnics municipals, al voltant d’un milió d’euros (166 mili-ons de pts), que representen una xifra mensual de 20.800 euros (gairebé 3,5 milions de pts/mes) en més de setanta estudis i projectes que varen deixar a l’armari i que dormiran als llims dels somnis. s’imagi-nen quants estudis/projectes es van posar en marxa?No sabem com no els cau la cara de vergonya als autors d’aquesta situació tan i tan irregular i dolorosa per a les arques municipals, signats, permesos, tole-rats, encarregats, aprovats i pagats per ruth rosique. algú haurà de respondre de tan desgavell. Tot plegat, ja va provocar el trencament de govern amb tot el tema de la copa - Jordi Pruneda i lamentablement això és la punta de l’iceberg.Seguint en la mateixa línia, el PSC-PSOE fa bandera de l’augment de sou de l’alcalde de 570 euros nets/mes. Ho presenten i escampen com una cosa espec-tacular, amb un percentatge del 31 % d’augment i s’obliden interessadament de la segona part: Jordi Camps es paga de la seva butxaca tots els despla-çaments de l’Ajuntament (gasolina, dietes, autopis-tes, aparcaments, dinars, avions, entre moltes altres coses). Aquesta és la fórmula que es va pactar i que no s’estava acostumat de veure, i nosaltres som transparents amb el que cobrem. Els socialistes des-virtuen la situació contínuament enfront de persones no avesades amb el tema econòmic, amb la volun-tat del “difama que algo queda”. Jules Renard deia: “De tant en tant digues la veritat perquè et creguin quan diguis mentides”, i els del PSC-PSOE utilitzen aquesta tècnica.l’equip de govern ciU-VsT amb aquests tema de les irregularitats arribarà fins al final, no en tinguin cap dubte. No serem cooperadors necessaris d’una situa-ció irregular que pot acabar molt malament.

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

24

act

ual

itat Activitats a la biblioteca

MARTA CAlVET MolIns - BIBlIoTECA MUnICIPAl JoAn RIgAU I sAlA

Què hem fet darrerament?

Nou fons de pel·lícules

la biblioteca de Vidreres posa a disposició dels usua-ris un nou fons de pel·lícules cinematogràfiques. agraïm el seu donatiu al sr. Jaume ball-llosera i san-tigosa, ja que representa una important aportació al conjunt del fons de cinema de la biblioteca Joan rigau i sala, de la qual tot el poble de Vidreres en podrà gaudir.el fons, que consta d’uns aproximadament 1.000 DVD, abasta tot tipus de gèneres (acció, animació, aventures, bèl·liques, ciència ficció, comèdies...), de totes les èpoques i de moltes procedències: cinema europeu, nord-americà, sud-americà, etc. es tracta d’una col·lecció heterogènia que recull

tot tipus de corrents cinematogràfiques i que també aporta documents de qualitat i únics a la col·lecció de la biblioteca. Aquest fons es pot consultar al Catàleg col·lectiu de Lectura Pública: Argus i té les mateixes condicions de préstec que la resta de documents audiovisuals de la biblioteca. Es troba localitzat a la planta baixa de la biblioteca i es podrà començar a consultar a partir del mes d’abril. Es tracta d’obres ben diverses, però totes elles lligades temàticament al nostre fons audiovisual. Des d’aquí volem donar el nostre més sincer agraï-ment al sr. ball-llosera per aquest donatiu!

La Poesia va a l’escola de la mà de la Biblioteca

com cada 21 de març se celebra el Dia internacional de la Poesia. enguany la biblioteca va voler compartir amb els més petits aquest dia tan especial. la poesia és un bon recurs per treballar el llenguatge amb els nens, ja que partim de textos curts amb una gran riquesa de llenguatge. i així va ser, els més petits s’ho van passar d’allò més bé llegint poesia, coneixent autors i fent cal·ligrames.

Les associacions culturals de Vidreres ja ténen un espai per fer-se veure

la biblioteca de Vidreres, amb col·laboració amb l’ajuntament i la regidoria de cultura, destinarà els seus recursos a fer ressò d’una entitat cultural del nostre municipi, en un espai dedicat a l’associacio-nisme cultural de Vidreres. en el marc d’aquest espai, cada tres mesos hi haurà una entitat cultural convi-dada que amb col·laboració amb la biblioteca ofe-rirà activitats, exposicions, tallers, etc., al voltant de la realitat cultural de l’entitat, i així poder donar-se a conèixer. aquest mes, l’entitat convidada ha estat la colla de

geganters de Vidreres i hem pogut gaudir d’una exposició sobre el món dels gegants i capgrossos, i sobre la colla de Vidreres en particular. Una altra activitat fou el concurs de dibuix que tenia com a temàtica els gegants, capgrossos i cercaviles. molts nens i nenes van lliurar el seu dibuix a la biblio-teca. el dibuix guanyador s’utilitzarà per fer el cartell de la trobada gegantera de Vidreres per a la Festa major, i el segon premi de dibuix s’utilitzarà per fer un punt de llibre que es repartirà a la biblioteca. el taller de capgrossos ha constat de dues sessions, a la

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

25

act

ual

itatprimera part els nens i nenes van

treballar en la creació dels cap-grossos, i la segona part del taller es va dedicar a pintar i donar els últims retocs. l’acte de cloenda i l’entrega de premis fou a càrrec de la regidora de cultura, geno-veva mor. Durant l’acte també es varen entregar els premis als millors capgrossos i als millors dibuixos del concurs.L’activitat que va posar el punt i final a aquests tallers de tradici-ons catalanes fou la festa amb els gegants, el dissabte 31 de març. La Colla Gegantera de Vidreres va treure a ballar al gegant Sant Iscle i la geganta Maria Victòria, acompanyats d’en Suret i els amics capgros-sos, a l’exterior de la biblioteca. Tots els nens i nenes van ballar al so del bugui bugui al costat dels gegants. la biblioteca agraeix la col-laboració de tots els membres de la colla gegantera de Vidre-res per fer possible la realitza-

el proper mes de juny l’espai dedi-cat a l’associacionisme cultural de Vidreres a la biblioteca tindrà com a entitat convidada al grup inter-cultural Jamia Kafo.

ció d’aquestes activitats, i també volem agrair l’ajut d’algunes mares i pares voluntaris que ens van donar un cop de mà amb el taller de capgrossos.

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

26

act

ual

itat

biblioteca Joan rigau i salaProgramació d’activitats d’abril a juny de 2012

abrilDimecres, 11 d’abril, a les 18 hores:

activitat infantil “Son soneta”, a càrrec d’Olga Cercós, dins el programa

Nascuts per llegir (0-3 anys).

23 d’abril. sant Jordi. Dia mundial del llibre i dels drets dels autors.

Dilluns, 23 d’abril, a les 18 hores: l’Hora del conte (+ 3 anys) “La rosa del drac”,

a càrrec de la Bèstia Peluda.

Exposició “Llibres oberts. Fotolliga 2010”. Fotografies al voltant del món del llibre

i la lectura, del 20 de març al 9 d’abril, a la sala d’actes en horari de biblioteca.

maigDimecres, 9 de maig, a les 18 hores:

activitat infantil “Colorins”, a càrrec de Gina Clotet, dins el programa

Nascuts per llegir (0-3 anys).

Dijous, 24 de maig, a les 18 hores: l’Hora del conte (+ 3 anys) “Ka-Ke-Ki Kontes”,

a càrrec de La perleta i els mitjons.

Exposició de pintures de l’artista Lluís Alonso, de l’1 al 31 de maig, a la sala d’actes en

horari de biblioteca.

Dimecres, 30 de maig, Sessió del Club de Lectura a les 21:30 hores.

Per un Sant Jordi especial...

Aquest Sant Jordi la biblioteca vol celebrar el Dia Mundial del Llibre i dels drets dels autors d’una manera molt especial i, per això hem convidat l’es-criptor de Maçanet, Ernest Redó, que ens parlarà del seu llibre Per si obres la porta. ernest redó i Querol (Tortosa, 1971) cursà la car-rera de piano al Conservatori de Tarragona i es diplomà en Educació Musical a la URV. Actualment compagina la docència amb la dedicació a la música i a la creació literària. Obtingué el premi de

poesia “Puigmarí ‘08” (Maçanet de la Selva) amb el recull Cistell de dèries i, recentment, en l’àmbit musical, guanyà els certàmens “Intro ‘09” (Girona) i “Salt the Musics ‘09” (Salt) com a cantant i lletrista del grup Most.L’altra activitat que tenim preparada perquè gaudiu del dia de Sant Jordi està dedicada als més petits, i és l’espectacle infantil La Rosa del Drac a càrrec de la companyia la Bèstia Peluda. Hi esteu tots convidats!

Curs d’ofimàtica bàsica nivell 0, del 14 al 18 de maig de 9 a 10 hores.

cal inscripció prèvia.

JUNYDimecres, 6 de juny. a les 18 hores:

activitat infantil “Bèsties, bestietes i bestiotes”, a càrrec de Sessi Sitjà, dins el programa

Nascuts per Llegir (0-3 anys).

Dijous, 21 de juny a les 18 hores: l’Hora del conte (+ 3 anys) “El dimoni pelut”,

a càrrec de l’Albert Estengre.

Exposició “L’escola, camí de futur” del 21 de juny al 9 de juliol

en horari de biblioteca.

Presentació i exposició del llibre “Homes i dones de la Selva”,

a la sala d’actes de la biblioteca, de l’1 al 15 de juny.

aquest mes l’espai està dedicat a l’associacionisme cultural de Vidreres.

entitat convidada: grup intercultural Jamia Kafo.

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

27

act

ual

itatEl Casal no deixa de respirar...

CAsAl DEl JUBIlAT I El PEnsIonIsTA DE VIDREREs, lA llAR

la primavera ja és aquí, entre nosaltres, com una núvia a punt de maridar. Fa poc, el fred ens conge-lava el pensament i l’esperit amagava dintre el jersei i la bufanda la por i la solitud del hivern, i confiant que la llavor de les festes de Nadal i cap d’any ens portaria al destí esperançat de la vida nova, pel camí de la bonança i de la saviesa de la naturalesa. sortir avui al camp és donar la benvinguda a un nou torn d’esperança. la terra està de part una vegada més i nosaltres en som criatures afortunades.Però, malgrat l’hivern, el casal no ha deixat de fer coses, no ha deixat de respirar. Ha encarrilat les seves inquietuds pel camí de les activitats programades.

xerrada-conferènciael divendres, dia 13 de gener, a la tarda, al casal va tenir lloc una trobada amb la terapeuta i acupun-tora, sra. montse muñoz, qui ens va parlar de les teràpies naturals com una eina bàsica i essencial per mantenir la salut. Un recordava en algun moment aquella saviesa de les persones grans, quan encara no érem esclaus de les modernes i complicades receptes i tecnologies, i ens refiàvem de la capacitat dels remeis casolans i de les tècniques acumulades en l’experiència popular dels nostres avis. Potser em direu que tot allò estava molt bé, però que ara la

vida és més llarga, etc... sí, però potser no importa tant la llargada de la vida com la plenitud de la vida; i si hem avançat certament en riquesa mate-rial, penso que queda molt de camí per fer en el progrés espiritual i de valors.

excursió a barcelonamuseu d’Història de Catalunya

Fer una aturada al camí de la vida, girar l’esguard enrere i retrobar per un moment un tros de la nostra història és talment enriquidor i profitós. ens fa sen-sibles i coneixedors de tot allò que ens ha portat a ser com som: a entendre’ns a nosaltres mateixos a través del tarannà dels nostres abans passats. anar al museu d’Història de catalunya és un viatge al passat per trobar-te una mica a tu mateix i respon-dre’t qüestions tan simples com: qui sóc? d’on vinc?Tot això i més, va ser possible el dia 17 de gener, amb l’excursió organitzada pel nostre casal en col-laboració amb el casal de sant cebrià de Vallalta. Després de la visita al museu, vàrem dinar al Port olímpic i encara ens va sobrar una mica de temps per donar un tom pel maremàgnum. De tornada a casa, potser algú es va sentir atrapat en somnis, pel misteri i per l’encís del Palau del mar, acabat de visitar.

XXIIè aniversari del Casal del Jubilat i el Pensionista, La Llar

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

28

act

ual

itat Cantata d’un pessebre

eren les Festes de Nadal. era el 22 de gener. l’activi-tat cultural del casal es va traduir en una manifestació esplèndida i delicada de la coral de la gent gran de la llar del Jubilat, dedicada al Nadal. Va tenir lloc una representació del Naixement, adoració dels Pastors i reis, a càrrec de la coral del casal amb la col·laboració d’alguns membres del grup Teatral Vidrerenc i socis del casal. És un acte que cada any es consolida i que, hores d’ara, ja forma part del nostre repertori cultural.

xxII aniversari del Casal del Jubilat22 anys. com aquell qui res. el dia 1 de febrer el casal es va vestir de festa per celebrar el seu XXii aNiVersari. Després de la missa, en sufragi dels socis que ja no són entre nosaltres, la gent del casal va fer cap a Platja d’aro on va tenir lloc el dinar de germanor. Després del dinar, un excel·lent dinar per cert, una vegada més, la coral de la gent gran de la llar del Jubilat va aportar una selec-ció de les seves cançons. Després, com ja és habitual també, la música de ball va servir als socis com a final de festa, mentre la gran majoria compartia l’estona entre converses i rialles, esperant l’hora de tornar a casa.

museu Pau CasalsHem dit moltes vegades des d’aquí que la cultura, la curi-ositat, les ganes de conèixer el nostre entorn o el llegat patrimonial de la nostra gent, res de tot això, està renyit amb les ganes de gaudir dels plaers de la vida, de totes aquelles coses que la generosa naturalesa posa a la nostra disposició per fer-nos més suportable el camí de cada dia. i una d’aquestes coses ens la vàrem trobar entre les mans

el dia 14 de febrer en la visita al museu Pau casals a sant salvador-comarruga. es tracta de la Festa de la calço-tada. si al matí vàrem tenir temps per gaudir i admirar la casa-museu Pau casals, retornant al present a través dels nostres ulls tot el llegat del gran músic, alimentant el nostre esperit i la nostra curiositat amb els records que el temps ha convertit en testimonis imprescindibles, després, al migdia, la calçotada, amb la seva salsa, la botifarra, les costelles, el xai, el vi, l’aigua, la copa de cava, el cafè... ens va transportar a una de les festes genuïnes més cele-brada a catalunya. sempre queden ganes de tornar-hi i és que, no ens enganyem, aquestes pràctiques hedonistes també ens arrelen a la terra, a la nostra terra.

Castell de montsonís - molí d’oliArtesa de Segre

el dia 20 de març vàrem tenir ocasió de trepitjar un cas-tell, un castell medieval: el castell de montsonís. en aquests casos no costa gaire tornar a la infantesa i transformar la visita amb una aventura, com si fóssim nens petits. És un castell amb portes secretes, amb princeses amagades, amb traïdors i guerrers, amb enveges i amors apassionats, amb soroll d’espases i renills de cavalls. i un cavaller enamorat d’un amor impossible. Tot hi cap dins la nostra imagina-ció. i tot, sense perdre de vista la realitat d’un monument històric, real, ple de detalls, d’objectes que no fan altra cosa que satisfer la nostra curiositat i capacitar-nos per entendre una mica com va ser la nostra edat mitjana. Jo sé d’un soci del casal qui, a la ballada després del dinar, es va sentir per uns segons el príncep del castell que por-tava en els seus braços la princesa enamorada, mentre li deia a cau d’orella dolces paraules d’amor etern...

Cantada d’un pessebre

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

29

act

ual

itat

...I demà ?Assemblea Anual 2012

Dissabte, 21 d’abrila les 5 de la tarda en primera convocatòria i a 2/4 de 6 en segona, tindrà lloc l’assemblea general anual. Des d’aquí es convida a tots els socis a participar-hi, perquè pensem que els socis són els que marquen el camí del casal. són molts els vidrerencs i vidrerenques que encara no són socis i seria bo que cada soci adquirís el com-promís de fer un soci nou. seria una aportació valuosa per al futur del casal.

Sant JordiDilluns, 23 d’abril

Dilluns 23 d’abril. es regalarà una rosa a totes les sòcies que vinguin al casal a recollir-la. Horari: de 10 a 1 del matí, i de 4 a 6, a la tarda. les sòcies a les quals no els sigui possible desplaçar-se, si ho fan saber, se’ls hi portarà a casa seva.

excursió a taradell “el màgic món del tren”

Dimarts, 24 d’abrilVisita al museu “el màgic món del tren” a Tara-dell, a les faldes del montseny. És un món màgic en què el tren és protagonista en uns escenaris ambientats en tots els detalls i en tots els països del món. Fascinant! No hi faltarà una visita al poble de Taradell, un bon dinar i gresca per a tothom.

trobada de casals de la SelvaDimarts, 8 de maig

som set pobles veïns que cada any ens trobem un dia per passar-lo junts i compartir inquietuds, iniciatives i experiències. anirem, qui ho desitgi, a missa a l’església de Platja d’aro. el dinar serà a “la Terrassa”. seguidament hi haurà ball, com de costum. i després, per descomptat, a veure boti-gues, que a tots ens encanta.

Que la primavera ens acompanyi amb el perfum de l’esperança i la il·lusió de la vida.

L’Assemblea Nacional Catalana

l’assemblea Nacional catalana (aNc) és una asso-ciació sorgida arran de la celebració de les consul-tes sobre la independència que es van realitzar entre els anys 2009 i 2011 a diversos pobles i ciutats del nostre país, d’arenys de munt a barcelona, passant per Vidreres.

l’aNc busca afavorir el procés d’independència i acon-seguir un estat propi per catalunya i per fer-ho necessita el màxim número de persones que vulguin ser-ne asso-ciades o simpatitzants. cal destacar que és un moviment apartidista i transversal i tots els ciutadans que vulguin formar-ne part ho hauran de fer a títol individual, si és que són membres d’algun partit polític, ja que un dels objectius de l’aNc és unir en una mateixa associació tots aquells que aspirem a tenir un estat propi.

Des de l’assemblea local de Vidreres us encoratgem a què ens acompanyeu i ens ajudeu a assolir l€objectiu: que catalunya sigui un estat social, democràtic i de dret de la Unió europea.

anc Vidreres

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

30

act

ual

itat Les activitats del Grup Vitraris

Durant els darrers mesos les diferents seccions de l’entitat han organitzat les següents activitats:

SeCCIÓ CIneFÒrumDurant aquest primer trimestre del 2012 ha continuat el cicle de cinema internacional. el 20 de gener es projectà la pel·lícula de “los chicos están bien” de lisa cholodenlo, comèdia dramàtica en què una parella de lesbianes tenen dos fills adolescents, tots dos fruit de la inseminació artificial, que volen conèixer el seu pare biològic.

el 17 de febrer es va passar “el buen nombre”, de la directora índia mira Nair, de la qual ja s’havia vist “la boda del monzón”. en aquest cas tracta el tema del trasllat d’un matrimoni indi des de calcuta a Nova York, que implica un exercici de delicat equilibri per incorpo-rar-se en un nou món sense oblidar les velles tradicions índies. encara que els pares enyorin la cultura i la família que han deixat a l’Índia, se senten molt orgullosos de què els seus sacrificis puguin beneficiar als seus fills.

el 16 de març fou el torn de “buenas noches y buena suerte” de george clooney. Fou presen-tada per Josep Ferrer i Prat, que també va conduir el debat sobre aquest film basat en fets reals i que es desenvolupa en els primers anys del periodisme televisiu als estats Units. reflecteix els conflic-tes entre un presentador de ràdio i televisió, edward r. murrow, i el

senador dels estats Units, Joseph mccarthy, en l’època anomenada “cacera de bruixes”.

SeCCIÓ AteneuEl 27 de gener Albert Turull, doctor en filologia catalana, pro-fessor a la Universitat de Lleida i vicepresident de la Societat Ono-màstica de Catalunya, va impar-tir la conferència: “Els noms dels llocs, una història del país”. Molt didàcticament explicà l’origen dels noms dels llocs (topònims), influït per les cultures que s’han assentat en la nostra terra, així n’hi ha d’origen ibèric, grec, romà, musulmà, germànic (visi-gots), etc. Però la gran majoria, un 80%, són d’origen català. Posà exemple del nostre municipi

i rodalia: en el cas de Vidreres el primer esment documental és del segle XI i s’escriu Uitreres, mentre que en el segle XII es va llatinitzar i es transformà en Vitraris (forn de vidre). Caulès significa els límits de Caldes. El Rec Clar i el Rieró són d’origen català. Mentre Sils és d’origen desconegut.

el dia del ranxo, 21 de febrer, amb una sala del teatre del casino “la Unió” plena de gent, es va passar una filmació de l’any 1935 realitzada per agustí Fabra i bofill, sobre el ranxo. aquest documental forma part de la sèrie de més de vint reportatges que va recopilar en els films titulats “Folklore”, “Danses i Festes” i costums típiques” i amb els quals va aconseguir diverses

Albert Turull, filòleg.

grup Vitraris

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

31

act

ual

itatmedalles i premis en

el concurs de cinema amateur del centre excursionista de cata-lunya dels anys 1934-1935 i 1936. Fins i tot, una de les seves obres va ser seleccionada per participar en el Festival de cinema de berlín de l’any 1936, però la guerra civil ho impedí. l’excel·lent projecció fou presen-tada pel seu nebot, manuel Fabra i ricart, que detallà les diver-ses gestions que rea-litzà el seu oncle per dur a terme la filmació, la qual està dividida en cinc parts: el pas-sant per a la capta; el ranxo és preparat en plena plaça; mentre es fa la cocció hom dansa i els aliments sobrers són subhastats; les autoritats acudeixen a efec-tuar el tast oficial; i al migdia el

SOLUCIONS dels ENTRETENIMENTS

SOPA De LLetReS AmB ReFRAnY: Solució: canyet, casellas, coix, Daldon, ginesta, gruart, lloparrot, magí, mallorquí, mundet, Negrell, Pla, Purcell, raig, ribot, sala, seres, serra, Tanca, Turronet.

Frase feta: Puja aquí dalt!

SuDOKu:

463528719

815937426

297164385

576319842

184275693

932846157

759483261

628751934

341692578

mOtS enCReuAtS:

1234567891011121314

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

1234567891011121314

1ESCARAFALLOSOS

2SORREGARAgBOCA

3CLISSARAgGOLgR

4ADARGgRgFULLAC

5TERgUTOPIESgCA

6XUIXARgILLgUTS

7IgAURADELLAgIT

8GEgEDUIRAgLEVI

9ACATAgCADILLAC

10ROSARISgAVIARA

poble acut al repartiment, els pri-mers obsequiats són els pobres. Uns quants vidrerencs van poder conèixer diverses persones que surten a la filmació. aquest docu-mental complementa les fotogra-fies realitzades per Fargnoli, que era l’únic recurs gràfic que es dis-

posava dels anys trenta sobre el ranxo. Hem d’encoratjar la famí-lia Fabra per la seva tasca de con-servació i divulgació de l’obra del seu oncle. altres documentals seus són: la processó de santa cristina de lloret de mar i el pelegrí de Tossa de mar.

Agustí Fabra, autor del documental del Ranxo de l’any 1935.

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

32

act

ual

itat

actiVa 21

Això no és una crisi: és una estafa!

el passat divendres 23 de març, a les 8 del vespre, al Teatre el casino “la Unió” de Vidreres, arcadi oli-veres va saber donar, una vegada més, la seva visió econòmica i social del moment que la societat viu actu-alment, des d’una breu explicació de la crisi, passant per una dura crítica a les mesures dels governs, fins a concretar solucions reals que podrien salvar la situació actual. Des de la perspectiva d’un experimentat pro-fessor d’universitat i des dels valors d’un ferm defensor de la justícia social i la pau al món, va saber mostrar davant d’un públic molt entregat –més de tres-cents assistents– la crua realitat amb la qual el sistema polí-tic-econòmic ens manté lligats. Va iniciar la conferència fent esment a la crisi alimentària amb una dada impactant: 100.000 persones moren de gana cada dia. Va assegurar que tan sols es tractava d’un problema de distribució, però que malgrat les repetitives reclamacions de l’oNU en favor de la plena sobirania ali-mentària va lamentar que aquest objectiu fos inassolible. “es necessiten 50.000m $ cada any per eradicar la fam, i els països més rics, de manera vergonyant, sempre s’han

negat a fer-ho possible”. És per això que es va mostrar durament indignat amb la incapacitat dels governants per assolir un dels objectius del mil·lenni.

Va justificar aquest fet immoral amb l’afirmació contun-dent que els governants són els mateixos que dirigeixen els grans bancs. Va posar com a exemple el cas recent del ministre espanyol d’economia, luis de guindos, que havia estat conseller assessor i director de la filial a espa-nya del famós banc nord-americà lehman brothers.

Va repetir unes quantes vegades que el que calia per a la recuperació econòmica era incentivar la inversió pública, ja que la privada no n’havia estat capaç. i es va reforçar amb la teoria que John maynard Keynes va publicar durant la crisi de 1930.

a la part central de l’acte, va fer èmfasi en l’anome-nada especulació mobiliària i immobiliària. Va reco-nèixer que cadascú havia d’assumir responsabilitats. “Hem viscut a un nivell de vida que no ens el podíem permetre”, va dir.

Conferència d’Arcadi Oliveres al Teatre del casino la Unió de Vidreres

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

33

act

ual

itatTot i les dures crítiques cap als diferents sectors, no es

va oblidar de plantejar solucions. la primera d’elles va ser l’eradicació del frau fiscal. es va mostrar greu-ment decebut amb la classe política envers la nul·la voluntat de dur a terme aquesta mesura. Va recordar que el frau fiscal a l’estat ronda els 80.000m euros.

la segona de les mesures proposades va ser la de la taxa Tobin –taxa que grava la transaccions financeres. Va exposar la lluita que hi havia hagut a la Ue per la imposició d’aquesta taxa, i que finalment no ha estat possible aplicar-la per l’enorme poder que encara té la banca a dia d’avui.

i finalment, fent referència a la desorbitant taxa d’atur, va dir de manera contundent que no es podien crear cinc milions de llocs de treball i que, per tant, l’única mesura factible que es podia dur a terme era el repar-timent de les hores de treball. És a dir, reduir la jornada laboral tal com va fer a França François mitterrand quan era president de la república.

a més, durant l’acte també va fer esment a l’anome-nada “banca ètica”, entitats financeres que no tenen com a principi bàsic el benefici i l’especulació, sinó que inverteixen els diners en àmbits socials, d’educació, o de protecció del medi ambient. en va destacar algun nom com per exemple TrioDos baNK o ico creDiT.

Un breu torn de preguntes al final de l’acte van con-cloure la conferència. Durant tot l’acte es va respirar un aire de proximitat i saviesa. els tocs d’humor i les anècdotes d’un personatge respectat com l’arcadi, van crear un ambient distès i de complicitat que van fer els més de noranta minuts realment agradables.

Per als que no hi vàreu poder assistir, podreu trobar el vídeo de la conferència al nostre web: www.activa21.com

DADeS reLLeVAntS100.000 persones moren de gana cada dia.

es necessiten 50.000m$ cada any per eradicar la fam.

l’ajuda als bancs durant tres anys i mig ha estat de quatre

bilions 600.000m $.

es podria haver eradicat la fam al món durant 92 anys.

Frau fiscal a l’estat espanyol és de 80.000m d’euros.

FrASeS “No per tot el que hem aconseguit hem sigut més feliços”.

“mai més, després d’aquesta crisi, podrem seguir creixent

al ritme desorbitant que seguíem fins ara”.

“Hem abusat massa del planeta i estem creant unes

condicions pèssimes per als que vénen darrere nostre”.

“Hem viscut de gorra amb coses que no ens corresponien,

sinó que eren dels nostres fills i néts”.

“materialment, no podem créixer més”.

“No es deixin enganyar (dirigint-se als assistents). ens volen

com a xaiets ben calladets i que no ens adonem de res”.

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

34

act

ual

itat

grup esplai Vidrerenc

A l’estiu tornarem a ser aquí!

malgrat que l’esplai ha estat inactiu (si ens referim a fer activitats amb els nens i nenes) durant tots aquests mesos, a l’estiu torna més actiu que mai, amb moltes ganes de fer coses i, sobretot, amb il·lusió.

aquest any oferim gairebé les mateixes activitats que l’any anterior, a excepció de les estades “balla i fes ballar!”. D’altra banda, hem optat per les esta-des de teatre “Fem teatre?”, que es duran a terme de l’1 al 15 de juliol per a joves d’entre 14 i 17 anys. si creus que tens talent dalt d’un escenari o t’agrada-ria vèncer la vergonya, aquesta és la teva activitat!

si el que et crida més l’atenció és no parar quiet en tot el dia fent esport i envol-tat de l’entorn natural de Vidreres, llavors vine a fer les colònies Natur@ventur, on faràs tot tipus d’es-port durant 8 dies, com tir amb arc, rocòdrom, muntar a cavall, piscina, rutes de senderisme i orientació, rutes bTT, i molts més! Hi ha dos torns, el primer va adreçat a nens i nenes d’entre 9 i 11 anys i es realitza de l’1 al 8 de juliol; mentre que el segon és per als més grans, d’11 a 14 anys, durant la setmana del 22 al 29 de juliol.

Pel que fa als camps de treball, tornem a oferir tres torns: el primer va adreçat a joves de 15 a 17 anys de

les comunitats autònomes de l’estat espanyol, durant la primera quinzena de juliol. el segon es farà la segona quinzena del mateix mes dirigit a joves de la mateixa edat però del territori català. i per últim, el camp de treball a nivell internacional, en què poden participar joves d’arreu del món d’entre 18 i 30 anys, durant la primera quinzena d’agost (29 de juliol al 12 d’agost).

els camps de treball són estades de 15 dies amb excavació al castell de sant iscle,

descobrint un passat, amb tot de joves, a més de les activitats de lleure que els monitors i monitores organitzen per a cada tarda i nit. És una expe-riència única amb la qual adquiriràs

coneixements culturals, històrics i gau-diràs en bona companyia!

També, com cada any, hi haurà el casal casa-let, per als més petits (de 3 a 12 anys), des del 25 de juny fins el 31 d’agost en torns de matí i/o tarda, en què es faran tallers, excursions, piscina, etc.; el casal musical (de 3 a 12 anys), durant tot el mes de juliol, i el curset de natació (de 4 a 14 anys), del 2 de juliol al 31 d’agost.

I tu, què tries? Teatre, excavacions, esport, música, natació, jocs? I recorda que sempre, sempre, sempre, amb moltes fefes pel mig! Gaudeix d’un estiu inobli-dable amb el Grup d’Esplai Vidrerenc!

Podeu trobar informació més detallada de cada activitat a la nostra pàgina web: www.grupesplaividrerenc.com

www.grupesplaiv idrerenc.com

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

35

act

ual

itatVisita pastoral del bisbe Francesc

a la parròquia de Vidreres

Durant el mes de març, el bisbe Francesc ha visitat les diferents parròquies que formen l’arxiprestat Farners-montseny. la visita pastoral és una de les feines del bisbe. es tracta de tenir contacte directe amb la comunitat cristiana que forma cada parròquia. l’església és la comunitat dels cristians, i està organitzada en diòcesis com la de girona, presidides per un bisbe. el bisbe de cada lloc és el successor dels apòstols a qui Jesús va encarregar l’anunci de l’evangeli; els mossens són els seus col·laboradors a cada parròquia.

parròquia de santa maria de Vidreres

els dies 11, 24 i 25 de març el bisbe ha visitat la nostra parròquia. el dia 11 va oficiar l’eucaristia del migdia i, aca-bada la missa, es va trobar amb els nens i nenes de la cate-quesi. el dissabte 24 es va reunir amb els col·laboradors i col·laboradores de la parròquia: el consell pastoral, el grup de càritas, el grup de mans Unides, l’equip de catequistes, lectors i escolans. Després va oficiar la missa del vespre. el diumenge 25 va presidir el via crucis interparroquial.comentant l’evangeli del diumenge el bisbe ens va recordar la importància de la parròquia per fer acces-sible Jesús a tothom que s’hi vulgui acostar.

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

36

act

ual

itat

curt.doc arriba a la seva cinquena edició i es conso-lida com un festival de referència del seu gènere en format de curtmetratge.

el 14, 15 i 16 de juny són les dates de celebració de l’únic festival dedicat exclusivament al curtmetratge documental que existeix a tot l’estat espanyol.

Després de cinc edicions el festival curt.doc es conso-lida com un punt de referència ineludible del curtme-tratge documental. aquesta ha estat l’edició amb una major nombre de curtmetratges inscrits (274), aquesta alta participació ha permès a la direcció programar una secció oficial molt diversa tant pel que fa a les temàtiques, com pels tipus de documentals, les proce-dències i els idiomes.

a aquesta variada secció oficial se li sumaran diver-ses activitats paral·leles que convertiran Vidreres durant tres dies en la capital estatal del curtmetratge documental.

Secció oficial a concurs20 curtmetratges participaran aquest any de la secció oficial del curt.doc, aquests documentals representen a 15 països diferents i han estat seleccionats d’entre les 274 propostes que curt.doc ha rebut aquest any. el comitè ha tingut en compte la seva qualitat formal, la diversitat temàtica, geogràfica, idiomàtica i estilís-tica i també el fet que els curtmetratges representin l’avantguardisme del nou documentalisme renovat. els seleccionats representen a 15 països diferents, dos d’ells procedeixen de la resta de l’estat (un 13 %) i 3 de catalunya (un 20 %). Tots ells es projectaran en alta Definició Digital (1920x1080).

Entre els representants catalans hi trobem el docu-mental rodat a la India L’home Màquina d’Alfonso Moral i Roser Corella, la història de l’increïble equip de futbol la Margatània que ens ofereixen Roger Gomez i Dani Resines a L’Equip petit i la història por-tuària de Talia Leibovitz a Portless.

Del País Basc ens arriba la història de boxa Victòria, un retrat dels boxadors participants al campionat d’Espanya del 2012. El càntabre Elias León repeteix participació a Curt.doc amb un dietari que amb el títol Los orígenes del marketing reflexiona sobre el procés de creació cinematogràfica.

Los orígenes del marketing no és l’únic dietari que es podrà veure, el suïs (d’ascendència polonesa) Jan Czarlewski ens presenta la difícil relació del director amb el seu pare a The Ambassador & Me.

Des dels Estats Units arribaran el documental musical Legend: A Film about Greg Garing d’Emily Branham i el found footage The D train de Jay Rosenblatt, un altre dels directors que repeteix participació a Curt.doc.

Polònia tindrà aquest any dos representats: l’irònic i antibel·licista documental Returns de Krzysztof Kadłubowski i la nova història de la guanyadora del segon premi al Curt.doc 2011 Marta Minorowicz, Decrescendo.

Bèlgica és un altre dels països que té més d’un representants a la secció oficial en aquest cas amb dos impactants documentals de personatge com són The Heir de Jeremy De Ryckere i Stranger de Christophe Hermans.

Maya de Pedro Pío Martín Pérez és el primer repre-sentant cubà de les cinc edicions de Curt.doc. El curt-metratge realitza un retrat de les lluites de gossos a Cuba a través de l’entrenament de la gossa Maya.

Els israelians Dani Rosenberg i Yoav Gross explo-ren el conflicte entre àrabs i israelians a l’impactant documental Susya i són també el primer representant del seu país al Curt.doc.

Curt.doc projectarà un dels curtmetratges nominats a millor curt europeu, l’italià I Lupi d’Alberto De Michele, un retrat de la banda de lladres llombards “els llops”.

Cinquena edició de Curt.docnanook

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

37

act

ual

itat

Des d’Holanda ens arriba Flyng Anne de Catherine van Campen, un excel·lent tractament de la síndrome de Tourette a través de l’experiència d’una nena.

Els països nòrdics tindran dos representants a Curt.doc el suec Till Maria de Tora Martens, una commovedora història de superació de dos indigents que s’acaben casant i la estranya relació materno filial que ens ofe-reix el finès Old man and the lady de Markku Heikkinen.Les illes britàniques presenten dos treballs, un des d’Escòcia (Jimmy de de Martin Smit) i la irlandesa Rat’s Island de Mike Hannon.

Tots aquests curtmetratges competiran pels cinc premis que s’atorguen al curt.doc: el primer premi valorat en 1500 euros, el finalista valorat en 800 euros, el premi del públic i el premi que decidirà un jurat jove (una de les grans novetats d’aquesta edició) aquests sense recompensa monetària. els tres curts catalans també optaran al premi a millor curt documental català valorat en 800 euros.

off festivala banda de la secció oficial es podran gaudir de diverses activitats paral·leles englobades dins de l’off Festival. com cada any la vessant peda-gògica del festival té un pes molt important dins aquest off Festival, es per això que curt.doc torna a les escoles perquè els nens i nenes de de l’escola sant iscle i salvador espriu puguin gaudir i apren-dre el funcionament de la imatge a través del taller a càrrec de les educadores del museu del cinema, “la màgia de la imatge”.

el nois i noies de primer de batxillerat de l’institut de Vidreres tornaran a participar aquest any d’un cinefò-rum a partir de la projecció d’una selecció de curtme-tratges de les edicions anteriors de curt.doc. aquesta sessió permetrà ensenyar als alumnes tant les vessants més tècniques del documental com la diversificació del seu llenguatge i estils

curt.doc també es mourà fora de Vidreres a través del curt.doc mòbil (un programa de projeccions de treballs de l’edició de 2012) que ha viatjat i viatjarà (a falta de tancar les darreres dates) a diferents festi-vals i mostres com olot.doc, el cineclub Vuit-i-mig de cassà, el cineclub adler de lloret, el cineclub Diòptria de Figueres o el museu del cinema.

Pere Portabella premi nanook a una trajectòria

aquest any la direcció del Festival ha decidit atorgar el premi Nanook a una trajectòria al mestre Pere Por-tabella. a banda del fet que Portabella hagi estat un director que ha cultivat en diverses ocasions el curt-metratge documental, la direcció vol reconèixer el seu inalterable compromís social, polític i artístic, tant en la seva faceta de productor com en la de director.

el dijous 14 de juny es projectarà al Teatre casino “la Unió” una retrospectiva d’alguns dels seus curtme-tratges documentals i al final el mateix director entau-larà un debat a l’entorn de la seva obra amb tots els assistents i el dissabte 16 se li entregarà aquest merescudíssim reconeixement durant la cerimònia de lliurament de premis.

trobareu tota la informació a:www.curtdoc.cat

www.facebook.com/curt.docfestivalwww.twitter.com/festivalcurtdoc

http://festivalcurtdoc.wordpress.com/

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

38

act

ual

itat H-Titud Fest

Vidreres, 7, 8 i 9 de Juny 2012

en el “mundillo” de la música diuen que el tercer disc d’una banda és el de la consagració, o on definiti-vament el grup abandona el projecte. enguany és la tercera edició del H-Titud Fest, festival que va néixer de les cendres del Temporada Plana la selva i abans imaginart. Un festival cent per cent Vidrerenc i fet per gent de Vidreres, que intenta obrir-se pas entre la multitud de festivals que hi ha a catalunya però, amb una diferència, o això creiem, no serà mai un festival multitudinari, ni molt menys, i tampoc ho busquem. la nostra intenció és crear un festival de qualitat i no de quantitat, a on mai es portaran grups pel sol fet de congregar molta gent, sinó tot el contrari, porta-rem grups interessants amb alguna cosa a transmetre i sobretot amb molta actitud.

som un festival humil, sense espònsors ni el recolza-ment de la majoria de la premsa, i amb un pressupost que fa riure en comparació amb altres festivals, que segurament es gasten amb el càtering de les bandes el pressupost que tenim nosaltres per a tot el festival. Però tenim una cosa que ens fa seguir endavant i és la il·lusió d’un grup de Vidrerencs que per sobre de tot estima el seu poble i té la il·lusió de fer un festival amb pocs recursos i, on no arriben aquests recursos arriben

les ganes de fer un esdeveniment únic a Vidreres: el tercer H-TiTUD FesT!

aquest any els dies 7, 8 i 9 de juny compartirem uns dies on la música i la cultura estaran presents al nostre poble. grups i públic tindran l’opció de conèixer el nostre poble, la nostra gent, la nostra gastronomia... i potser amb una mica de sort posarem a Vidreres (si és que no ho està ja) dins el mapa del rock and roll català, i perquè no dir-ho, espanyol.

el festival començarà el dijous 7 de juny amb la pro-jecció del documental H-Titud Fest 2011, és a dir, un resum del que va ser l’edició passada del festival amb entrevistes als grups, directes i diferents anècdotes dels organitzadors. el documental està dirigit per la Nina montesó, amb la col·laboració de l’olga méndez. la projecció es portarà a terme al casino de Vidreres a partir de les 22.00 h amb entrada gratuïta i un petit piscolabis regat amb cava pels assistents.

el gruix de la programació del festival serà els dies 8 i 9 de juny a la zona de la piscina de Vidreres. el diven-dres 8 de juny tindrem com a cap de cartell al grup banyolí KiTscH. Una banda que porta 26 anys als

aSSoCiaCió So’r’oll de vidrereS

Foto:

IRIS

PAGÈ

S

Una imatge recent dels membres del grup Kitsch, de Banyoles

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

39

act

ual

itat

escenaris i sempre s’ha mantingut al marge de modes, sempre fidels a la seva filosofia. són uns grans dins el panorama del rock català. els acompanyaran aquest mateix dia bandes de la Plana de Vic, Torelló i man-lleu que fan servir el català com a llengua vehicular dins el hardcore i el punk d’aquella zona, estem par-lant dels FP, TUrNsTile i l’HereU escamPa, aquest últim, grup revelació del 2011 per revistes com rock de luxe i mondo sonoro. completaran la vetllada del divendres els madrilenys Ulises lima, a la onda de grups com aina amb el seu emo (el dels 90) nostàlgic i uns biKiNi sUmmer i el seu hardcore furiós, on des-prés d’uns anys de “parón” tornen als escenaris, i han triat Vidreres com a punt de partida. Posarà la banda sonora al final de la nit ecUaliZaDor dj, reputat locutor de radio de l’escena independent de barcelona que ens farà ballar fins a les tantes.

el dissabte 9 de juny tindrem l’aposta del festival i els cap de cartell indiscutibles del dia, els bascos berri TXarraK, una banda hiper consolidada a tot l’estat i que ha actuat a països com a Usa, Japó, mèxic, Taiwan, Nicaragua, canadà i arreu del continent europeu. l’últim disc l’han gravat amb ross robinson a Usa. aquest senyor ha gravat a bandes com The cure, slipknot at the Drive in, etc. l’últim disc “Haria” ha estat nombrat com a millor disc del 2011 segons el País, mondosonoro i rockzone. la nit la completaran dos grups de l’escuderia bcore: el metal de moKsHa i el post hardcore mític dels ganxons No more lies que tornen a Vidreres. els acompanyaran els Tarrago-

PreuS entrADeS H-tItuD FeSt

Dijous, 7 DE junyentrada gratuïta

DivEnDrEs, 8 DE juny8 € anticipada i 10 € a taquilla

DissAbtE, 9 DE juny12 € anticipada i 15 € a taquilla

AbonAmEnt 2 DiEs18 € anticipada i 25 € a taquilla

+ inFo: www.htitudfest.comvEnDA EntrADEs: www.codetickets.com

nins THe gUNDoWN amb el seu punk rock anglo-saxó. Per acabar la vetllada dos grups vidrerencs: illiNoise, que presentaran el seu segon treball dis-cogràfic “Killing metronom-o” i criaTUres FasTigo-ses amb components de Human ashtray que tenen preparades varies sorpreses per la cloenda del festival amb el seu crust potent i rabiós, diversió assegurada. i ens faran cantar i ballar hits dels 90 com Fugazi o Pixies durant tota la nit els Fills De PiccioTTo djs.

a la tarda del dissabte i amb entrada gratuïta al costat de la piscina hi haurà el cantautor Tom HagaN, que convertirà amb un clàssic la tarda del dissabte on compartirem un bany, una cervesa i bona música (si més no per nosaltres).

Us hi esperem!

Foto:

IURIB

ETXE

BARR

IA

El grup basc Berri Txarrak en concert

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

40

an

em a

est

ud

i

el dimarts 13 de març, al migdia, van arribar en avió a l’aeroport de girona i una mestra va anar a buscar-los amb un autocar. Un cop a l’institut van començar les presentacions i les activitats per trencar el gel i començar a conèixer-nos. Després dels primers nervis i les primeres impressions, els vam ensenyar el nostre institut i els vam explicar com funciona el nostre sis-tema educatiu. Vam acabar la tarda fent un berenar tots junts a la biblioteca de l’institut.

Un cop acabades les classes, cadascú va anar a casa seva amb el seu danès. encara no teníem massa con-fiança entre nosaltres, així que uns amics i els nos-tres danesos vam decidir anar a sopar junts. Després d’això les amistats es van començar a formar i cada cop parlàvem més els uns amb els altres.

el dia següent, alguns dels que acollien van explicar coses sobre la cultura catalana i després a cada classe van venir grups de tres o quatre danesos, per tal que els que no havien acollit ningú tinguessin l’oportunitat de poder interactuar amb els estrangers, fent activitats. Quan les classes van acabar, els que participàvem a l’intercanvi vam anar fins a girona, vam dinar i des-prés vam visitar la catedral i el barri Vell. els va agra-dar molt la ciutat i, sobretot, s’estranyaven perquè, segons deien, els carrers eren molt estrets en compa-ració amb els de Dinamarca. l’excursió va acabar a quarts de sis i a quarts de set vam arribar a l’institut. a l’igual que el dia anterior, alguns vam quedar per

nil montilla rodríguez, institut de Vidreres

Una experiència inoblidable intercanvi amb alumnes danesos

Aquest any, alguns alum-nes de 3r ESO de l’Institut Vidreres hem participat en un intercanvi amb un grup

de 20 alumnes danesos de l’institut Englystskolen

de Boerkop (Dinamarca).

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

41

an

em a

est

ud

i

anar a donar un vol i estar junts més estona. ens ho vam passar fantàsticament, ja teníem moltes coses en comú i, junts, rèiem molt.

el dia següent, vam anar a barcelona, a quarts de nou del matí, i vam tornar a quarts de vuit de la tarda. Durant el dia vam visitar la catedral, les rambles i els carrers de barcelona, vam veure la sagrada Família per fora i, finalment, la cosa més esperada, el camp Nou. els danesos van quedar impressionats amb bar-celona, molts d’ells ja hi havien estat abans, però els altres deien que era genial i que els fascinava i, sobre-tot, van al·lucinar amb el camp Nou, perquè molts d’ells són culés. aquell dia, a causa del llarg dia que havíem passat, vam decidir anar cadascú cap a casa seva i descansar.

Finalment, el divendres dia 16, dos regidors de l’ajun-tament de Vidreres van rebre els danesos i un grup de francesos que estaven fent un intercanvi amb alguns alumnes de 1r de batxillerat al “casino” de Vidreres, i després de donar-los la benvinguda amb un bonic discurs en anglès i francès els van obsequiar amb un record de Vidreres. Quan va acabar l’horari lectiu, per grups d’amics, vam anar a dinar i després vam passar tots junts la tarda a la platja de lloret de mar. Tots els danesos ens van dir que era una platja molt

bonica i que s’ho havien passat molt bé durant aque-lla setmana i tots coincidíem en què, sens dubte, ens trobaríem a faltar. Per últim, a la nit, els que acollíem, els danesos, les mestres i els nostres pares, vam fer l’úl-tim sopar tots junts al menjador de l’institut, cadascú aportava alguna cosa de menjar i ens vam acomiadar els uns dels altres.

el divendres, a quarts de 5 del matí, vam ser a l’ae-roport de girona i l’avió dels danesos va sortir cap a quarts de vuit, tot i que nosaltres vam marxar a quarts de set.

els alumnes de 3r que hem tingut un danès a casa, volem donar les gràcies al centre per haver fet pos-sible això i, sobretot, a les mestres d’anglès que han treballat molt dur per tal que poguéssim participar en l’intercanvi.

Ha estat una experiència genial el poder conèixer una nova cultura, practicar el nostre anglès i tenir l’oportunitat de fer amics nous. Fa només un parell de setmanes que els danesos van marxar, però tot i així ens trobem molt a faltar. Per això, hem proposat als alumnes de Dinamarca que tornin aquest estiu per compartir més moments bons, i desitgem que sigui possible.

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

42

an

em a

est

ud

iEscola Sant Iscle

Escola Solidària

a la nostra escola entenem l’educació com un procés integral orientat a aconseguir el desenvolupament de tots els aspectes de la personalitat dels nens i nenes. aquesta formació correspon a la família i, també, a l’escola. Valors com el respecte, l’esforç, la convivèn-cia i la solidaritat són les bases per anar cap a una societat més justa i tolerant. D’acord amb aquesta pre-missa, ja fa alguns cursos que incloem en la progra-mació del curs diverses activitats solidàries. les que hem portat a terme enguany són les següents:

recaptació de diners per la marató de tv3 El 1r trimestre els alumnes de 5è van representar l’obra dels pastorets A dalt i a baix, davant dels seus familiars al Casino, i van pagar una entrada simbò-lica. Aquests diners que es van recaptar es van des-tinar a la Marató de TV3. Us acompanyem la nota d’agraïment que TV3 ens va fer arribar.

Cantada de nadales a la residència de gent gran de vidreresPer segon any, els alumnes de l’escola han anat a la residència a cantar i compartir una estona amb els avis. Enguany han estat els alumnes de 3r els que s’han encar-regat d’aquesta tasca. La iniciativa ha estat molt ben rebuda per part dels residents i treballadors del centre. Els alumnes també en fan una valoració molt positiva.

Cursa solidàriaPer recaptar diners que van destinats a la defensa dels drets dels nens i nenes en estat de pobresa. L’escola participa per tercer any consecutiu en el recorregut de quilòmetres solidaris que organitza l’ONG Save of the Children. Es tracta d’una cursa no competitiva en què el més important no és arribar el primer, sinó ajudar amb el nostre esforç personal als nens/es més desfavorits.

escola sant iscle

una experiència de cooperació i ajuda mútuaels alumnes de 6è s’han implicat per tercer any con-secutiu en l’aprenentatge de la lectura dels seus com-panys de 1r, dins del projecte de padrins de lectura. l’experiència és molt enriquidora per a tots els alumnes que hi participen, tant petits com grans, tot i gaudint d’una experiència de cooperació i ajuda mútua.

Al mateix temps que imparteix coneixements, l’escola forma persones: valors com la solidaritat i l’ajuda als

altres estan presents en el nostre dia a dia

Primera trobada de danses de les escoles de vidreresel passat dijous 1 de març l’escola salvador espriu, juntament amb l’escola sant iscle, vàrem celebrar la primera trobada de Danses de Vidreres. Va consistir

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

43

an

em a

est

ud

i

en compartir un matí al pavelló poliesportiu del poble per tal de ballar diferents danses tradicionals catalanes que havíem estat treballant a la classe de música. Vam anar-hi els nens i nenes de 2n i de 4t.

els nens de 2n de la nostra escola van obrir la ballada oferint als pares i mares i a la resta d’alumnes la dansa anomenada la bolangera que és una dansa, proba-blement d’origen francès. el nom prové, de la paraula “boulangère”, que vol dir flequera. aquesta dansa va començar a ser important pel fet que era utilitzada com a “cap de ball” per començar les festes de les places, es podien formar parelles a l’atzar, que calia mantenir durant tota la festa.

amb els alumnes de 4t vam oferir una dansa del renai-xement del segle XVi, considerada Dansa cortesana, perquè es ballava a la cort francesa de Fontaineblau. s’anomena branle de la Torxa, perquè era un ball en grup on tothom s’agafava les mans alternant els cava-llers i les dames i portaven una torxa per il·luminar-se les cares mentre se l’anaven passant. És un ball lent perquè els vestits de l’època, els vestits cortesans, condicionaven la manera de moure’s per a l’espai i d’agafar-se amb la parella. assajant i ballant vam aprendre moltes coses d’aquesta època i el resultat va ser molt bo. ens va agra-dar ballar-la i ensenyar-la i tothom ens va felicitar.

els nens de 2n de l’escola salvador espriu van ballar el rotlletó i els alumnes de 4t varen mostrar molta traça ballant el ball dels cascavells.

Finalment, tots els nens i nenes de les dues escoles vam ballar conjuntament el Patatuf, una dansa popular catalana que es ballava al baix llobregat. se’n troben variants o danses semblants al Penedès i al camp de Tar-ragona. sembla que el seu nom deriva dels picaments de mans que es fan a l’inici de la dansa. es tracta d’una peça per a ser ballada, no va acompanyada de cançó. com a cloenda vàrem tenir un ball sorpresa molt cone-gut, el bugui-bugui.

el balanç que en fem des de les escoles i concreta-ment des de l’àrea de música és molt positiu. creiem que aquesta trobada ha estat molt beneficiosa per compartir entre els nens i nenes del poble i les seves famílies balls que a poc a poc hem d’anar coneixent per no perdre la tradició i perquè siguem conscients que amb el ball ens ho passem molt bé al mateix temps que aprenem.

agraeix a

l’EsColA sAnt isClE DE viDrErEs

la seva col·laboració en l’èxit

de la 20a edició de la marató de tv3

dedicada a

la regeneració i el trasplantament d’òrgans i teixits

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

44

an

em a

est

ud

i

aquest any, com ja es tradició, el senyor carnestoltes ha vingut a l’escola i ens ha proposat unes consignes. els nens i nenes de cicle superior han estat els encar-regats de recordar-nos-les d’una manera molt diver-tida, acolorida i amb aquesta cançó:

El Carnestoltes és molt bonic tant si és de dia com si és de nit.Si amb nosaltres ho vols celebrarjo t’ho asseguro, t’agradarà!

Aquest any el Carnestoltesa tots ens ha demanatque fem molta xerinola,molta més que l’any passat.Pareu ara les orellesi poseu molta atenció...

...El dilluns molt divertit de molts colors t’has de vestir!

...Banyador i mitjons per fora el dimarts vol a tothora!

...El dimecres, quina passada tots amb la cara pintada!

...El dijous gras ben esverats, tots d’excursió ben despentinats

...el divendres ens deixem anar de TEMPS DE LLEURE ens hem de disfressar

Escola Salvador EspriuCarnestoltes a l’escola

escola salVador espriu

i precisament dedicades al temps de lleure han estat les màscares que han confeccionat els alum-nes de cicle superior, totes elles

molt vistoses i boniques, en què s’hi han pogut descobrir les diferents aficions de cadascun d’ells.

com a innovació, i a diferència d’altres anys, enguany hem fet la rua a l’avinguda mediterrània talment com una passarel·la, on

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

45

an

em a

est

ud

i

hem anat desfilant tots els cursos des de P-3 fins a 6è, mentre recorríem el passeig central i ballàvem una coreografia adient a la nostra disfressa. D’aquesta manera, els alumnes ens hem anat veient tots i els nostres pares i familiars també han pogut par-ticipar d’aquest dia tan divertit.

relacionades amb el tema central de temps de lleure, les disfresses han estat les següents:A P-3 vestien de diferents esports, a P-4 anaven de cli-ents d’un Spa de relaxació, a P-5 de boletaires, a 1r eren els visitants i animals del zoo, a 2n, lluïen les millors gales per

passar un dia a l’òpera, els de 3r i 4t gaudien ballant rap, hip hop i músiques modernes, els de 5è vestien de guiris, i els de 6è celebraven un dia gandul lluint els millors pijames.

ens ho vam passar d’allò més bé i tots estàvem espectaculars.

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

46

an

em a

est

ud

iLlars Sant Iscle i El Sorrer

Fent escolaequip d’eduCadoreS de leS llarS d’infantS MuniCipalS de vidrereS

al llarg dels anys, un gran nombre de famílies del poble han passat per la llar d’infants municipal de Vidreres.amb el temps vam anar creixent i la llar se’ns va quedar petita, l’ajuntament sempre ha fet tot el possible per tal de que tots els vidrerencs poguessin gaudir d’aquest servei.aquest setembre passat hem estre-nat la llar d’infants “el sorrer”, per fi s’ha pogut donar el servei amb facilitat a tots els usuaris que ho han demanat.ara ja tenim una llar al costat del ceiP sant iscle i una altra al costat del ceiP salvador espriu, això permet que les famílies puguin anar a recollir els seus fills amb tranquil-litat. s’han acabat les corredisses d’una punta de poble a l’altra!som una escola mirall per a molts pobles del costat i també de més lluny.

el passat 27 de març les llars d’in-fants municipals de Vidreres es van omplir, i aquesta vegada no eren infants, pares i mares, sinó estudiants de l’escola FreTa de calella (formadors de tècnics de grau superior d’educació infantil, futurs educadors).el seu interès principal era conèi-xer el funcionament i manera de treballar de les nostres llars.

Va ser una experiència molt grati-ficant per a tothom, un reconeixe-ment a la feina ben feta.es van emportar la imatge d’unes escoles pensades i dissenya-des tenint en compte els infants i, alhora, l’ànima del treball fet durant tants anys que uneix l’ex-periència de totes les persones que ho han fet possible amb ganes i esforç.

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

47

esp

ort

s

et convidem a venir a córrer amb una colla de gent a la qual ens agrada i

gaudim fent-ho, tot aprofitant els voltants del nostre poble. Pots anar al teu propi ritme, pots fer el teu propi recorregut, si vols pots anar acompanyat/da els primers dies... No t’ho podem posar més fàcil, vine i prova-ho, t’agradarà i el teu cos t’ho agrairà.

anima’t!

lloC: Pavelló de VidreresHorAri: Dimecres i divendres a les 19:15 hores.

CAmPuS D’eStIu 2012!Us avancem que, com cada any, per a aquest estiu 2012 estem preparant un campus combinant dos esports: atletisme i vòlei per a nens/es a partir de 3 anys. es durà a terme l’última setmana de juny i les quatre setmanes de juliol. a més, podran gaudir d’una estona de piscina. el lloc serà com cada any a la pis-cina municipal de Vidreres.

Us hi esperem!!

cluB olímpic VidreresVols estar en forma aquest estiu?

notíCIeSUs informem que el club està fent escola d’atletisme i vòlei per a nens/es de primària fins a 4t d’eso.

lloC: pavelló de VidreresHorAri: de 17:00 a 19:15 hores

(depenent de l’activitat i de la categoria)

PoDEu trobAr més inFormACió A:mòbil 606 305 751 (eva)

Directament al pavelló: Dilluns, dimecres i divendres a partir de les 17 hores.

Una de les novetats del club Tennis Vidreres és que el proper 19 de maig començarà el torneig provincial infantil per equips. el nostre equip està format per l’ar-

nau Fernàndez, en Jonathan luna, l’arnau carmona, en marçal anton i en Jeroni anton, tots ells d’entre 11 i 13 anys. els desitgem moltíssima sort!

D’altra banda, també us fem saber que, com cada any, al juliol oferirem el campus de tenis d’estiu, que començarà la primera setmana de juliol. l’ho-rari és el de cada any, de 09:00 a 13:00 hores del matí, combinant activitats de tennis i altres esports,

com futbol, bàdminton o bàsquet, sempre al recinte esportiu municipal. També, a l’última mitja hora, es podrà anar a gaudir de la piscina municipal, per refrescar-nos després de la jornada esportiva.

Us hi esperem!

cluB tennis VidreresTorneig Provincial i Campus

Per a més informació sobre el Club de tennis vidreres, podeu entrar a la nostra pàgina del facebook o posar-vos en contacte amb nosaltres mitjançant l’adreça de correu electrònic:

tennisvidreres@hotmail.com

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

48

esp

ort

sc.B. 9 caulès

Viure intensament...

iniciem el tercer trimestre de l’any amb moltes ganes i força per tirar endavant tots els reptes que ens hem fixat com a club.

els nostres 110 nois i noies representen amb orgull, cada cap de setmana, els colors del nostre equip i el nom del nostre poble. i és que som el Nou caulès de Vidreres.

les valoracions esportives que fem la junta directiva són importants, però el fet diferenciador i el que ens enriqueix com a club, i principalment com a pares i mares, és que la formació i desenvolupament de les persones és el que veritablement ens importa i en aquest sentit volem agrair, un cop més, la tasca ama-gada que fan els nostres entrenadors i equip de coor-dinació i també volem agrair als jugadors i a tots els pares la feina que fem tots plegats.

i sense adonar-nos-en arribarem al cap de setmana del 9 al 10 de juny i, què passarà a Vidreres aquell cap de setmana?

Per si algú no ho sap us donarem unes pistes…95 equips d’arreu del territori, 16 escoles de bàsquet, prop de 170 partits de bàsquet, 1.250 nois i noies gaudint de l’esport de la cistella…efectivament, és el LuDIBÀSQuet 2012.

el ludibàsquet és partits al matí, a la tarda, a la nit, trobar-se amb amics, concerts de música en directe, tallers manuals per als més petits, concursos, inflables, quads, premis, shows i espectacles, el nostre estimat carrilet, la samarreta de record del torneig… són tantes coses i viscudes tan intensament…

Volem demanar als pares i mares dels jugadors del nostre club, als mateixos jugadors, a l’ajuntament de Vidreres, al vigilants municipals, a les empreses priva-des amb les seves donacions i a totes les persones que ens ajuden a tirar-ho tot endavant… tota l’ajuda que ens facilitareu i agrair-ho per avançat.

arribem a la 11a edició, que promet sorpreses i coses molt divertides. Us hi esperem a tots.

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

49

esp

ort

s

la Junta - nou patí Vidrerenc

el Nou Patí Vidrerenc és més que un club de patinatge de Vidreres, en què nens i nenes de diverses edats coincideixen per aprendre a patinar. No és tan sols un club de patinatge, sinó que hi ha un ambient de treball, d’entrenaments, preparació de proves, d’or-ganització de festes, participació en les activitats del poble i moltes coses més...

el Nou Patí Vidrerenc és més que un club perquè els nens i les nenes aprenen valors, saben ajudar-se, animar-se, compartir, donar-se suport, es respecten i s’encoratgen, els més grans tenen cura dels més petits, els fan jugar, però també els ajuden a millorar…

el Nou Patí Vidrerenc és més que un club, és un lloc on els pares i les mares dels patinadors i patinadores es troben, parlen de les seves coses, confeccionen disfresses, organit-zen festivals, serveixen begudes en el bar pel ranxo…

El Nou Patí Vidrerenc, més que un club!

que un club, un club ple de novetats, en el qual hi ha hagut una renovació parcial de la junta. a més, també hi ha d’altres novetats, l’entrenadora Joanna ha tingut un fill, un nou nadó que arriba amb força en aquest món, un món on l’esforç, la constància, l’esperit de superació i la voluntat… són necessaris, com en el món del patinatge.

Gràcies entrenadores per fer tan bé la vostra feina, enhorabona a la Joanna per la seva maternitat, i ànims a la nova junta per seguir endavant amb aquest pro-jecte: i recordeu sempre que som més que un club!

Des de la nova junta volem felicitar els patinadors i patinadores que han superat les proves al llarg d’aquests darrers mesos. a més, volem donar especi-alment l’enhorabona als patinadors que van obtenir el certificat: iván Pérez i Paula sacasa. moltes felicitats a tots i a totes, i seguiu treballant com fins ara!

També és més que un club perquè la feina que fan les entrenadores és imprescindible, són rígides, dures i exigents, però alhora amables, ten-dres i respectuoses. No tan sols entre-nen als nens i nenes per aconseguir el triomf, sinó que també vetllen pel seu benestar físic i emocional.Doncs per tots aquests motius i molts més, el Nou Patí Vidrerenc és més

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

50

esp

ort

s

-VIDRERES-

*Destinat a nens i nenes de 5 a 12 anys. *Inici del curs: 14 d’Abril de 2012.

*Els dissabtes d’11h a 12:30h al circuit tècnic de darrere les grades del camp de futbol. També es faran sortides per la zona en dies concrets.

*Obligatori l’ús del casc i aconsellable l’ús de guants. *Preu: 14€/mes. (Inclou descomptes a la botiga Espai Bikes de

Maçanet de la Selva i la llicència federativa infantil anual).

INSCRIPCIONS: Al Pavelló, Dilluns 2 i Dijous 5 d’Abril de 17h-19h. Cal portar una foto tamany carnet dels nens interessats.

(Divendres 30 de Març al Pavelló, reunió de pares a les 8 del vespre).

(Places limitades)

UNA ACTIVITAT DE: COL.LABORA:

Informació i fer-se soci del Club a: 616560743 – 626549645 club.btt.vidreres@gmail.com clubbttvidreres.blogspot.com

CurS D’InICIACIÓ I PerFeCCIonAment

ALtreS ACtIVItAtS

Propostes i activitatscluB Btt Vidreres

Francesc Solà Cañet (president) 616 560 743

Ricard Sargatal Soriano (secretari) 626 549 645

www.clubbttvidreres.blogspot.com • club.btt.vidreres@gmail.com

el club bTT Vidreres proposa, tots els dissabtes pel matí, una activitat que consisteix en un curs d’iniciació i perfeccionament de la tècnica de la bicicleta de mun-tanya per a nens i nenes d’entre 5 i 12 anys. Volem incrementar l’ús de la bicicleta i que els infants vegin que no tan sols és un mitjà de transport sa i ecològic, sinó que es pot convertir en l’esport més divertit per practicar en l’actualitat com a lleure i/o competició.el contingut del curs es dividirà en dos blocs: un de teòric i un de pràctic/tècnic amb objectius diferents segons l’edat. Disposem d’un circuit tancat amb obsta-cles on s’hi desenvoluparà l’activitat, tot i que de vega-des sortirem pels voltants per observar els coneixement adquirits durant el curs. l’objectiu final és que la mainada surti preparada per rodar per qualsevol terreny amb més confiança, més equilibri, que coneguin millor la bicicleta que duen, que tinguin nocions del manteniment bàsic de la bicicleta i que sàpiguen com respectar la natura.a final del curs organitzarem una ruta amb els pares i es farà un sorteig de material entre tots.

Per altra banda, el club ja ha col·laborat en diferents activitats com la “setmana de la mobilitat sostenible i segura” que organitzen la generalitat i els ajunta-ments de catalunya, i una marxa familiar per la Festa Petita del poble organitzada pel mateix club. Prope-rament organitzarem, amb col·laboració de l’ajunta-ment, una ruta alternativa per la pujada a caulès del dia 15 d’abril, ja que aquest any s’hi podrà pujar a peu, amb bicicleta pel recorregut habitual o la ruta

que, des del club bTT Vidreres proposem (més llarga i més tècnica). També col·laborarem amb la marxa noc-turna de bTT per la Festa major i, en un futur proper, esperem organitzar més marxes familiars i activitats.Volem recordar que us podeu fer socis en qualsevol moment i que com a club registrat a la Fcc podem tra-mitar tot tipus de llicències federatives, ja siguin d’in-fantils com d’adults. a la nostra web podreu trobar les noves equipacions i els seus preus (culot i mallot).

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

51

esp

ort

s

el passat mes d’agost del 2011 es va reconstituir la junta de la Penya barcelonista de Vidreres. som un grupet de gent amb gustos, edats i punts de vista dife-rents als quals ens uneix la força i sentiment envers el Fc barcelona. creiem, però, que per sobre dels nostres colors blaugranes hi ha un aspecte realment més important, que és treballar i col·laborar pel nostre poble. això vol dir que intentarem ser presents o, si més no, aportar el nostre granet de sorra a les diverses activitats o festes de Vidreres.

aquest any coincideix amb el 30è aniversari de la fun-dació de la nostra penya i, per aquest motiu, volem que sigui especial per a tots, especialment per als socis que en formen part.

Un dels objectius principals en què es vol basar aquesta penya és apropar el soci al màxim possible a la rea-litat futbolística del moment, intentant proporcionar-li entrades per assistir a les finals.

actualment la Penya està formada per uns 120 socis. el nostre desig és aconseguir aglutinar el màxim nombre de socis possibles i així tenir més pes per a l’adquisició d’entrades.

La nova Penya Barcelonistapenya BarCeloniSta de vidrereS

PEnyA bArCElonistA DE viDrErEs - Correu electrònic: penyabarcelonistavidreres@hotmail.es

així doncs, rebeu la més sincera salutació i no dubteu a contactar amb nosaltres per a qualsevol dubte o sug-geriment.

Visca Vidreres i visca la Penya barcelonista!

30a marxa de l’escarlet de Vidreresorganitza: Penya Barcelonista de Vidreres amb la col-laboració i suport de l’Ajuntament de Vidreres, el Club Olímpic, l’AECC de les Comarques Gironines, els Marxaires de Vidreres i la Comissió del Ranxo.Data: Diumenge 3 junysortida: 07:00 hores (Marxa Llarga, 25 km) 08:00 hores (marxa curta, 13 km)

Us hi esperem!

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

52

el v

iatg

e

Un grup de vint-i-cinc persones de diferents indrets del país hem realitzat una anada al nord de l’Índia i a la Fundació Vicenç Ferrer. Han sigut quinze dies inoblidables, d’experiències difícils d’expressar... Visitem Delhi; benarés amb el seu gran riu sagrat, el ganges; agra, amb el seu Taj mahal i l’alberg de la mare Teresa de calcuta; Jaipur amb els seus elefants i el fortí amber, el palau reial dels majaraies, el seu crematori, l’observatori gegant...

I després de vuit dies de fer turisme per aquesta

personatges que continuen amb escreix la feina del fundador Vicenç.

Durant aquests dies no hem parat de ser colpits for-tament per l’agraïment d’aquesta gent, els intocables, els exclosos, els últims, que per al Vicenç són els pri-mers, com en l’evangeli de Jesús de Nazaret.

la Fundació, aquesta revolució silenciosa, com diuen, d’aquest gegant valencià, criat a catalunya, aquest anarco-cristià, encunyat a la quinta del biberó i a la

Joan riu, rector emèrit de roses (girona)

Un somni acomplertViatge a l’Índia. Del 8 al 22 de febrer de 2012

immensa nació, atapeïts per les grans explicacions del nostre guia Raschid, sobre déus, gurus, budes, majaraies, hindús, forces kàrmiques, reencarnacions, nirvanes i zens, amb una gran empanada mental, arribem a la Fundació Vicenç Ferrer, on sojor-nem cinc dies que ens passen volant, ja que els vivim d’emoció en emoció, descobrint la gran tasca que porten a terme.

ens reben la vídua d’en Vicenç, l’anna, i el seu fill moncho, dos

Agra, el Taj Mahal

Benarés, el riu Ganges

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

53

el v

iatg

e

batalla de l’ebre, enfortit en la seva fe pels jesuïtes, líder de joves novi-cis, aventurer singular i entregat totalment als pobres, es confessà un contemplatiu en l’acció. era una personalitat de gran carisma profètic. admirem la seva obra: una petita gran multinacional de la solidaritat, sembradora d‘hu-manitat envers els més petits, pale-sant ben obertament que un món diferent és possible... la Fundació, un primor d’organització, treballa amb dedicació i rigor, en àrees de la sanitat, educació, promoció de la dona pagesa, l’habitatge, eco-logia... Tenen cinc hospitals i han construït 45.000 habitatges, petites preses i pous. Han estat cinc dies d’emocions profundes, d’agraï-ment per part d’aquesta gent, que es bolquen vers els donants, com si fóssim uns petits déus que, fins i tot, et fan sentir malament amb tantes atencions afalagadores...

la inauguració dels quaranta-dos habitatges va ser una gran festa de moltes vivències... les visites als hospitals, d’emoció constant... conèixer la nostra apadrinada i la seva família, una altra festa plena de llàgrimes d’agraïment mutu... el festival que ens oferiren els infants de les tribus de la selva, inoblida-ble... És un viatge per recordar, pair i que et marca la vida i, sobre-tot, la nostra manera de viure, en aquesta nostra societat de tanta pressa i de tantes necessitats inútils que ens hem creat.

gràcies, anna, moncho, rama i tot l’equip de xofers, traductors i tota la gent d’aquest anantapur que esteu transformant.

Benarés, el riu Ganges

Fundació de promoció de la Dona Pagesa

Delhi, Memorial Mohandas Gandhi

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

54

Cu

rar-

se e

n s

alu

t

Tot i que normalment s’associïn a una higiene de vida incorrecta, els estats de fatiga i somnolència en l’adolescent poden ser un símptoma inequívoc de l’anomenada “malatia del petó” o fins i tot el principi d’una depressió.

el terme fatiga no deixa de ser vague, ja que moltes vegades designa un estat subjectiu i ningú no sap ben bé quins mecanismes la provoquen. en l’adolescent, la fatiga pot ser la indicació d’un estil de vida que cal revisar, o el senyal inequívoc d’un problema físic o psicológic que s’ha de detectar el més aviat possible, a fi que no es cronifiqui i pugui arribar fins i tot a una depressió.

Fatiga i astènia. Dues realitats diferents

en primer lloc cal distingir entre el que es con-sidera una fatiga “normal”, conseqüència d’un esforç més o menys llarg i que desapareix amb el descans, i l’astènia, més semblant a la letargia, la instal·lació de la qual és progressiva i mostra una tendència a cronificar-se. si la primera és més o menys raonable i no comporta cap risc, la segona, en lloc de tenir una explicació evident obre una incògnita, agreujada pel fet que no desapareix amb el repòs.

Dins de l’astènia, en podem distingir de dues menes, l’astènia física i la psicoastènia o fatiga psíquica:

l’astènia física és la sensació de fatiga que s’in-1. tensifica al llarg del dia i assoleix el seu punt màxim a la nit.

la psicoastènia o fatiga psíquica és la fatiga 2. física caracteritzada per una dosi alta de moro-sitat, d’idees fosques i de malestar: premises que poden indicar una autèntica depressió.

els canvis físics de la pubertatel pas de la infantesa a l’adolescència és per sí mateix esgotador físicament; a les transformaci-ons físiques tan ràpides que es produeixen (25-30 més d’alçada, 20-25 kg més de pes, aparició de caràcters sexuals secundaris, modificacions del cos…), cal sumar-hi les alteracions hormonals i la maduració psíquica que comporta aquesta etapa, sense oblidar l’esforç que els adolescents han de fer per tirar endavant els seus estudis. Per això a la pubertat és normal tenir un “cert” cansament. i també per això cal satisfer una sèrie de necessitats nutricionals, com també de son o d’oxigenació.

Però és que, a més, al llarg d’aquest pas progres-siu cap al món adult, l’adolescent reivindica per a ell uns nivells de llibertat i d’autonomia cada vegada més grans, i s’atrinxera en una oposició sistemàtica a tot el que s’inscriu, molt o poc, dins les normes familiars, fins ara respectades, cosa que suposa una gran càrrega emocional i física afegida: tenen tota la vida per endavant…, però també un present dur per afrontar. al despertar dels instints i de les il·lusions s’uneix una sèrie de canvis que no tots els adolescents suporten tan bé. en aquestes condicions, augmentar la vigilància i evitar tan com sigui possible massa hores davant l’ordinador, les nits sense dormir o els desequili-bris nutricionals és una tasca dura però necessària per als pares. si l’adolescent s’avorreix, es passa el dia “arrossegant-se”, perd el gust i la il·lusió per tot i mostra persistència per idees fosques, pot estar començant una depressió.

una altra causa: “la malaltia del petó”De vegades, la fatiga, pot estar provocada per una causa mèdica que cal identificar. si a més de l’estat de somnolència i fatiga es produeix una pèrdua de la gana o estats febrils, podríem buscar la raó en la coneguda “malaltia del petó”,

Molta vigilància:La fatiga de l’adolescent

assumpció moré, llicenciada en Farmàcia

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

55

Cu

rar-

se e

n s

alu

t

o mononucleosi, el virus responsable de la qual, (virus d’epstein barr, que pertany a la família del virus de l’herpes) es transmet per la saliva i afecta fonamentalment (en un 80% dels casos), les per-sones d’entre 18 i 25 anys. Tot i que és benigna i fins i tot pot passar desapercebuda, la mono-nucleosi es manifesta per mitja de l’aparició de ganglis inflamats a la zona del coll, les aixelles i l’engonal. el virus es desenvolupa dins d’una cate-goria de glòbuls blancs que tenen un sol nucli, els limfòcits mononuclears, d’aquí ve el nom de la malaltia. Desprès d’un període d’incubació de 2 a 6 setmanes, el virus fa aparèixer una angina, (bé blanca o bacteriana, bé vermella o vírica), asso-ciada a quadres febrils, mal de cap, cruiximent i/o contraccions musculars. Per acabar, la fatiga molt intensa o l’astènia fisica és el signe clínic més marcat i de vegades el més alarmant. el tracta-ment de la mononucleosies dirigeix fonamental-ment a alleujar els símptomes; antipirètics per a la febre, analgèsics per al dolor, col·lutoris, des-constracturadors… i sobretot repòs, en el cas que l’astènia domini eln quadre clínic. Tot això amanit amb una bona dosi de paciència, perquè és fona-mental que durant la convalescència s’alenteixin les activitats físiques i intel·lectuals, cosa que no és tan fàcil aconseguir a l’adolescència.

repòs i bona alimentació:

les claus de la millora

Dormir bé, totA unA mEDECinA

als 16 anys, les necessitats de son en l’adoles-

cent són molt més importants que als 12. És així

perque durant la nit l’organisme produeix les hor-

mones necessàries per a la seva transformació en

adult. a més, és al final de l’adolescència quan

es fixen els ritmes de son que es mantindran de

grans, per això els experts recomanen anar a

dormir d’hora i dormir entre 9 i 12 hores. ara

bé, el repòs no vol dir no fer exercici. ben al con-

trari, l’activitat física diària és estimulant, ajuda

a dormir millor (sempre que es faci almenys dues

hores abns d’anar al llit), permet l’oxigenació i

aporta benestar físic i psíquic.

CArènCiEs vitAmíniquEs

en aquesta etapa en què el cos infantil es trans-

forma progressivament en un cos adult, l’alimen-

tació també és bàsica, sobretot tenint en compte

que tambè és l’epoca en la qual els règims ali-

mentaris miraculosos i el menjar ràpid arrelen

amb més força. l’esmorçar en aquest moment és

primordial: suc de fruites, iogurts, fruita, cereals

i ous aportaràn nutrients tan importants com les

vitamines a i c, minerals com el magnesi o el

calci i molt més oligoelements. en estats carenci-

als, el metge o el farmacèutic estan perfectament

capacitats per recomanar-te compostos vitamínics

i d’oligoelements capaços de combatre la fatiga

del teu fill.

tot i que entre els 12 i els 18 anys les necessitats

fisiològiques de son són més importants, els ado-

lescents en edat escolar dormen una mitjana de

2 hores menys que a les vacances.

“Si a més de l’estat de somnolència i fatiga es produeix

una pèrdua de la gana o estats febrils, podríem buscar la raó en

la coneguda malaltia del petó”

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

56

Med

i am

bie

nt

els incendis forestals són una de les principals pertor-bacions que afecten els nostres boscos i no només en aquests sinó també en el paisatge, l’economia i les persones que viuen a la zona que es crema.

malauradament, fa uns dies varem poder veure com un incendi cremava part de l’ardenya cadiretes, un foc d’hivern que va cremar més de 300 hectàrees en una zona molt propera al terme municipal de Vidre-res. en aquest moment és quan fem la reflexió, hem de prevenir els incendis forestals.

la gran quantitat de biomassa que emmagatzemen els nostres boscos i la gran densitat de peus, ja siguin arboris o arbustius, ens dona la imatge de bosc “brut”. en realitat però, no es tracta de boscos nets o bruts, sinó de boscos madurs o boscos joves.

el problema en què ens trobem en l’actualitat és que hi ha grans incendis forestals degut al continu forestal. antigament, en canvi, hi havia molts camps de conreu, feixes,... en plena zona forestal que actuaven com a tallafocs. a més, la gran quantitat de biomassa que els nostres boscos tenen emmagatzemada permet que es puguin produir aquests grans incendis.

Durant dècades i segles s’han sobreexplotat els boscos per extreure’n energia per satisfer les nostres neces-sitats com cuinar, escalfar-nos,... i gairebé de cop i volta, en un període molt curt de temps, s’han deixat d€explotar aquestes masses forestals. aquest fet va

succeir quan varen aparèixer energies més “netes” i modernes, principalment l’electricitat i el gas butà (dècada dels anys 50-60 del segle XX).

en aquest moment el bosc va reprendre el procés regeneratiu. imagineu-vos quan s’abandona un camp. Primer, apareixen herbes. al cap d’uns anys apareixen escampats alguns arbustos i posteriorment el camp es va fent més espès fins que hi apareixen els primers arbres fins a tenir un bosc ben format. els arbres es fan grans i vells fent un bosc molt estructurat.

actualment podem dir que els boscos del nostre entorn son joves. els boscos joves són boscos desestructurats, amb una gran densitat de plantes, amb arbres de mida mitjana i amb molt de sotabosc. a mesura que els arbres van creixent i van fent ombra al sotabosc, aquest va disminuint (si no hi ha llum no hi ha vida) i és per això que els boscos madurs semblen boscos “nets”.

Una forma d’accelerar la recuperació dels boscos és rea-litzar tasques d’aprofitament i de millores forestals. No obstant, les tasques com les d’aclarides de peus arboris o desbroçades puntuals tenen un gran cost econòmic i es creu que no tenen un rendiment econòmic satisfactori.

s’ha demostrat que la ramaderia extensiva és molt efectiva per tal de disminuir la quantitat de biomassa dels boscos. Un dels casos que s’ha estudiat de forma més exhaustiva és el cas de la vaca de l’albera, una vaca de caràcter primitiu considerada semi forestal.

La vaca de l’Albera eduard adroBau

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

57

Med

i am

bie

nt

Durant anys s’havia realitzat diferents estudis sobre la possible dieta que tenia però no va ser fins l’any 2002 quan es va iniciar el seguiment d’alguns individus en mesos diferents i fins el 2004 quan es va aconseguir més de 300 mostres de les quals se’n varen analit-zar 120. a partir d’aquestes es va realitzar un anàlisi micro-histològic-fecal per tal d’estudiar i determinar quina era l’alimentació que tenien aquests animals.

l’anàlisi micro-histològic-fecal consisteix en analitzar les femtes. a les femtes queden restes d’epiteli o pell de les plantes i com que cada espècie té un epiteli diferent podem deduir quines espècies ha menjat. els resultats de l’estudi van permetre determinar la composició anual de la dieta de la població bovina que viu en règim semisalvatge a la finca de baussitges (espolla, Paratge Natural d’interès Nacional de l’albera).

les vaques, a diferència d’altres animals com els xais o les cabres, presenten avantatges. i és que aquestes no són animals tant agressius com els xais o les cabres ja que aquests últims poden arribar a produir la mort de les plantes perquè poden arribar a menjar-se l’escorça dels arbres. en el cas dels xais, poden arribar a menjar fins a uns 2’5 metres d’alçada. aquest fet fa que al llarg de l’any brostegin, és a dir, es mengin parts de la planta, tant arbustos com arbres, augmentant la producció forestal i provocant que no hi hagi una continuïtat en el sotabosc.

aquestes conclusions van ser refermades per un exhaustiu treball de camp i van permetre que el grup d’investigadors de la Uab (un dels quals tinc l’orgull de ser jo) pogués determinar la raça de bovins albera, una raça semisalvatge del Parc Natural de l’albera. aquesta raça pastura activament en els boscos medi-terranis i segueix una dieta predominantment llenyosa, sobretot a l’hivern, ja que consumeix altes proporcions de brucs (gènere erica), les espècies dels quals són altament combustibles. aquest fenomen, excepcional en altres races bovines, podria contribuir a reduir el risc d’incendi forestal.

els resultats d’aquest estudi han estat publicats per la Universitat autònoma de barcelona, Facultat de Veterinària, a diferents revistes locals a nivell de catalunya. a nivell mundial, aquest estudi també ha aparegut a publicacions científiques com la de Bionne Reserch Evoled publicat per Society for Range Management amb el títol: Foraging beha-vior of alberes cattle in a mediterranean Forest ecosystem.

gràcies a aquest estudi no només s’ha aconseguit afir-mar que la ramaderia pot ser una eina per la gestió forestal sinó que també s’ha pogut publicitar una raça de boví autòctona en perill d€extinció com és la Vaca de raça alberesa.

Els Autors D’AquEst EstuDi: Jordi Bartolomé, Josefina Plaixats, Jesús Piedrafita, Marta Fina, Eduard Adrobau, Aida Aixàs, Marina Bonet, Jordi Grau, Lluis Polo.

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

58

Op

inió

salVem el pla de VidreresEl Pla, Salvat

Unes cent vuitanta persones de Vidreres i voltants van celebrar el passat 26 de febrer, amb una caminada popular, la salvació del Pla de Vidreres de ser urba-nitzat amb un polígon industrial. celebraven que el desembre passat el Tribunal suprem va declarar no urbanitzable el polígon “parc d’activitats” per ser inundable, tal com reclamàvem els Naturalistes de girona el 2000 i el 2003, juntament a la plataforma vidrerenca salvem del Pla el 2008.

l’acte va consistir en una caminada circular entorn el Pla, una botifarrada i un agraïment a tothom que ha treballat per preservar-lo durant els dotze anys que ha durat el litigi. els Naturalistes i l’advocat de les dues entitats –eduard de ribot– van ser obsequiats amb un petit present donat per l’ajuntament de Vidreres repre-sentat per l’alcalde i regidors dels dos grups munici-pals de govern (ciU i erc).

ara l’ajuntament haurà d’acomplir la sentència i ajustar el PgoU al Pla territorial de les comarques gironines (preveu protegir la zona del parc d’activitats pels seus valors natu-rals i concentrar tot el sòl industrial de la plana selvatana a l’espai entre N-ii i autopista, entre maçanet i Vidreres, quan faci falta, mitjançant un polígon que delimiti un Pla Director Urbanístic, que poden promoure tant els ajunta-ments, el consell comarcal, com la generalitat).

la sentència ha posat en evidència l’arbitrarietat o politització que governa l’aca. mentre el Tribunal afirmava la llei que prohibeix urbanitzar allò que sigui inundable, l’agencia –que té per missió vetllar pel risc d’inundació– acaba d’informar favorable-ment el projecte d’urbanització del parc d’activitats (elevar el terreny, canalitzar les rieres, desviar la inundabilitat...) que la promotora tenia en tràmit; això després que en l’aprovació del Pla general (2003) ella va informar en contra, admetent –ambi-guament– que en el pla parcial es podia tornar a estudiar, tot i tenir constància de la inundabilitat de la zona.

També posa en evidència la parcialitat de l’actual comissió d’Urbanisme de girona, que aprova urbanitzar terrenys inundables tot i tenir infor-mes al respecte. Potser pensa estar defensant els interessos de promotors, però es carrega la legiti-mitat de la seva funció fiscalitzadora. Per postres no vol donar-se’n per assabentada: a la notícia de la sentència ha reaccionat a contracor –amb un farol– dient que el fet que “no es pugui construir no vol dir que no es pugui urbanitzar”... a veure si deixa de fer política i es posa a vetllar pel territori. ara ja té un Pla territorial que l’ordena: només cal que en faci cas.

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

59

Op

inióParc d’activitats:

un problema, una oportunitat

l’última setmana de l’any 2011, com si d’un regal de Nadal es tractés, vam poder llegir la sentència definitiva del Tribunal suprem en la qual anul·lava el Parc d’activi-tats de Vidreres, aprovat definitivament el febrer del 2003, quan governava el grup municipal del Psc-Psoe. aquell projecte, aprovat i no desenvolupat a dia d’avui, inicial-ment tenia previst 200 ha que al final es van reduir a 56 ha (560.000 m2). ara podríem fer estelles de qui amb la seva majoria abso-luta, Psc-Psoe, va promoure, aprovar i imposar l’esmen-tat Parc d’activitats, ara anul·lat, sense escoltar ningú i ignorant la totalitat de les al·legacions que es van presen-tar, aquest és el savoir faire del Psc - Psoe, que ara volen amagar-se sota una pell de xai. cal recordar que ciU, en aquells moments, 1999-2003, no érem a l’ajuntament, però per gent com l’eduard adro-bau, actual cap de llista de Vidreres som Tots–erc i actual coregidor d’Urbanisme de l’equip de govern (ciU-erc), van liderar un seguit de recursos, que van ser portats als tribunals, contra l’aprovació del Parc d’activitats. aquest desenvolupament es volia dur a terme al mig del Pla de Vidreres, situat en un espai inundable i d’un alt impacte ambiental. a l’actual equip de govern, format per ciU-erc, mai no ens ha agradat aquest desenvo-lupament. al nostre punt de vista, com el que va tenir gent com l’eduard amb salvem al Pla, s’hi ha sumat la inapel·lable sentència de l’alt Tribunal. aquest sentència permetrà que les futures generacions de vidrerenques i vidrerencs no quedin hipotecades. ara se’ns obre la possibilitat de tenir un polígon industrial amb una altra visió. l’aprovació del Parc al seu dia per part de l’ajuntament i d’Urbanisme va significar uns drets adquirits, legítims per als propietaris dels terrenys, dels quals un d’ells controla el 51% de la totalitat de l’ex-Parc d’activitats, però ara és l’hora del cap fred.

Jordi camps - alcalde de Vidreres

Toca aportar solucions, actuar sense que tremoli el pols, la valentia i l’oportunitat per aconseguir el cost gairebé zero de les administracions en tot aquest procés i crear una solució en un polígon industrial amb cap, amb seny, perquè puguem crear riquesa, feina, noves oportunitats per als emprenedors, al mateix temps, tenint en compte les economies d’escala i la reducció de costos, solucionem el problema per a les futures generacions de Vidreres. Hem d’introduir un cert “caire empresarial ” a la solució, amb amplitud de mires, paciència, maduresa, humilitat i ser una mica visionaris, i estic totalment convençut que amb la suma d’aportacions de tots plegats ens en sortirem. m’agradaria explicar breument per on crec que passa la solució al problema a dia d’avui i com a reacció positiva a l’esmentada sentència. crec fermament que la solució a tenir un polígon industrial a Vidreres passa per traslla-dar-lo en un lloc que està trinxat per tres xarxes de comu-nicacions importants. l’alt Tribunal, amb la seva sentència, ens dóna la possibilitat de tenir un polígon a tota la ver-tical, que confronta la carretera Nacional ii dins del Tm de Vidreres, en terrenys no inundables, amb un impacte ambiental mínim, un valor agrícola escàs i amb el mínim de situacions doloroses per a la solució del problema. som conscients que s’hauran de dur a terme un seguit d’ope-racions de gran calat, feixugues i gens fàcils, que requeriran el seu temps, per a les quals haurem d’utilitzar bons tècnics i molt de sentit comú. els terrenys no s’han de canviar en metres reals, metre per metre, sinó valorant-los correcta-ment. Vidreres necessita per al seu futur terrenys qualificats industrials, el poble necessita feina i activitat, l’ajuntament necessita recursos econòmics, i sinó que ho preguntin a d’altres ajuntaments amb zones industrials, amb els ingres-sos que tenen, en funció del seu polígon. cap fred, imaginació, rigor, calma, tranquil·litat, escoltar, sumar esforços i, sobretot, actuar. si ho fem així estic con-vençut que ens en sortirem.

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

60

Op

inió Ha nascut la Xarxa Socialista

Unificada de Catalunya

el desembre passat, un grup de comunistes vam deci-dir crear un nou espai no partidari i innovador en les formes, horitzontal i assembleari, sense perspectiva electoral ni participació en institucions. la primera assemblea de l’associació va representar la seva cons-titució formal, en què vam posar els fonaments polí-tics i organitzatius. la segona assemblea, al febrer, va concretar més la proposta. com diem i repetim als documents, treballarem allà on puguem: als movi-ments socials clàssics, als nous i als novíssims. aviat es presentarà la Xarxa a Vidreres. els textos es poden consultar en línia a: http://www.xsuc.cat/images/documents/document_politic_2a_assemblea_xsuc.pdf

Xarxa Socialista unificada de Catalunya - Assemblea de Vidreres • esquerra unida i Alternativa de Vidreres

liBorio guerrero campos i manoli ruiz rodrigo

que el meu fill iñaki va néixer un dia d’octubre com tu. Tu, amiga meva, has estat el meu referent. Jo em veig moltes vegades com tu, no amb la teva força, però sí amb els matei-xos ideals i les mateixes lluites, amb haver de fer de pare i mare, i no perquè el meu company no estigui amb mi, sinó perquè els nens em tenen més confiança i m’ho expliquen tot. Jo coneixo gent que té una vida planera, vull dir que es casen, tenen fills, la dona a casa i el marit a treballar... No l’estic menyspreant, sinó que aquesta vida no és per a mi. Jo necessito sentir-me plena, lluitar pel benestar dels meus fills i dels fills de la dona que està a casa i de la que lluita per parar la taula cada dia.estimada amiga, jo he fet treball d’homes. He treballat a l’obra amb fred i calor. al costat del meu company, estic fent feines, i abans també he treballat a hospitals, residències, restaurants, granges, al camp i a tot arreu on em donaven feina. i tu, estimada amiga, has estat el meu pal de paller, on jo, sense que tu tinguis idea, anava construint la meva vida.Ha estat una vida dura, però no pas tan dura com la teva o la dels teus fills. Teresa, sempre he pensat que el primer pas en la vida és el més difícil, els altres ja vénen sols, però t’has de llençar i tu, estimada amiga, com la gran majo-ria de les dones de la teva generació, vàreu fer aquest primer pas. i vas, totes vàreu aconseguir canviar el món. la guerra i desprès l’exili, els camps de concentració i totes les penalitats que varen venir... crec que van fer una forma de créixer, de pensar que amb les idees es pot canviar el món i que no cal bales per a això, sinó, com tu, Teresa, ens vas ensenyar que amb el primer pas comences a canviar el teu entorn, les teves amigues i després el món.bé, Teresa, ja et deixo, només dóna records a en raimundo. som els nois que li van regalar un llibre fotogràfic de l’ex-posició sobre la visió dels nens a través del dibuixos. Un reconeixement a les dones que, com tu i la Trini, van donar esperança als que ara estem aquí, són els nois del comitè de Vidreres del PsUc ViU de l’any 2006. en aquest llibre estaven totes les nostres il·lusions i les nostres esperances.sempre teva, un petonàs i fins sempre.

Per a tu, companya de tantes lluites, els teus companys de eUia Vidreres i de XsUc (Xarxa socialista Unificada de catalunya) hem creat un fòrum de debat, com a tu sempre et va agradar, per debatre, aprendre i lluitar pels ideals, sempre al costat de la gent més necessitada. Per a tu aquesta senzilla carta, amb tot el meu respecte i estima.estimada Teresa,aquesta setmana ha estat molt trista per a mi, jo no sé què sentiran els altres, però jo sento que una part molt important de la meva vida se’n va anar amb tu. Hem parlat per telèfon, sempre pel teu aniversari, ja que és dóna la circumstància

Teresa Pàmies

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

61

Fem

un

a q

uei

xala

da

Ingredients(per a 4 persones)

Preparació(Unes dues hores i mitja)

comencem posant els peus de porc en una olla a 9

pressió amb aigua, sal i les fulles de llorer i ho fem bullir durant una hora.en una altra olla, bullim la galta de porc amb aigua 9

i sal, durant 30 minuts. Un cop tenim els peus i la galta bullits, deixem que refredin una miqueta i pro-cedim a desossar-los (com més calent estigui, millor es desossa).Tallem a trossets tota la carn que ens en surti i la 9

posem en un vol de cuina. amanim amb la sal, el pebre i l’orenga a gust de cadascú.agafem la pasta de peus i galta i la posem en una 9

bossa de plàstic i intentem donar-li una forma cilín-drica. Tot seguit, la guardem al congelador perquè quedi solidificat per poder-lo manipular millor.mentre refredem els peus, agafem les ametlles i les 9

avellanes i les aixafem en el morter, quan quedi ben granulat hi afegim l’oli d’oliva.

agafem un plat gros i el cilindre de peus de porc i el traiem del congelador una estona abans de comen-çar. Un cop ha agafat una mica de temperatura, amb un tallador d’embotits o bé un ganivet que talli força, intentem fer làmines primetes, l’escampem posant-les en el plat de forma uniforme. Precalentem el forn i li donem un cop d’escalfor, just perquè la gelatina quedi mes tova (no s’ha de coure). Traiem del forn el plat i escampem l’oli d’oliva amb els fruits secs pel damunt i... a menjar. bon profit!

Carpaccio de peus de porc amb oli d’oliva verge i fruits secs

guillem guBau, restaurant can castells

4 peus de porc•

1 galta de porc•

sal•

Pebre •

orenga en fulla•

llorer•

oli d’oliva verge extra•

ametlles i avellanes torrades•

Presentació

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

62

Fem

un

a q

uei

xala

da Fem una queixalada... a la ciència!

Un ou ferrat de color verdarnau call quintana, llicenciat en química

començant pels medicaments, pintures, plàstics i mil productes que us pugueu imaginar, passant per la quí-mica que governa als organismes vius (vivim gràcies a un conjunt de reaccions1 químiques extremadament complexes que es donen en el nostre cos) o per la química que permet perpetuar la nostre espècie: la química de l’amor. Tots som química i tots, sense ado-nar-nos-en fem química i, fins i tot, a casa nostra tenim el nostre propi laboratori. sí, sí, ho heu llegit bé, qui té una cuina... té un laboratori! Per tant, fins i tot cuinant es pot fer ciència...

l’experiment cuinat, naturalment tindrà lloc de l’inici fins al final, a la cuina, davant dels fogons. es tracta d’un experiment molt i molt senzill: Fer un ou ferrat de color verd!

PRePARACIÓ

Primer de tot hem de bullir una col llombarda. el 1. temps de cocció és de més o menys vint minuts si ho fem amb una olla convencional (a pressió atmosfèrica) o de deu minuts si ho fem amb una olla a pressió.

Un cop finalitzat, separem l’extracte de cocció 2. (dissolució lilosa) de la col bullida i la guardem, ja que ens servirà posteriorment.

obrim un ou de gallina i en separem la clara del 3. rovell. Posem la clara en un recipient cilíndric i el rovell en un plat.

en el recipient on hi tenim la clara crua hi addi-4. cionem unes gotes de l’extracte de col llombarda i ho mesclem bé amb una cullera. Podem veure com la clara d’ou comença a quedar de color verdós, no lila!

Posem una paella als fogons a foc baix amb un 5. rajolí d’oli i un cop calent hi addicionem la clara de l’ou (ara ja verdosa). seguidament posem el rovell a sobre de la clara per tal de tenir l’ou ferrat complet i, pel meu gust, un polsim de sal.

esperem que l’ou ferrat es vagi fent i... bon 6. profit!

PeR Què PASSA AIXò?

aquest canvi de color té a veure amb les reaccions1 àcid-base que es produeixen. el pH és la mesura de l’acidesa d’una dissolució, de tal manera que diem que és àcida quan presenta un valor de pH inferior a 7, neutre quan té un valor de pH igual a 7 (per exemple l’aigua potable) i bàsica quan el pH és superior a 7.

Hi ha substàncies anomenades indicadors de pH, les quals són substàncies àcides o bàsiques dèbils, que tenen la particularitat de canviar de color depenent del pH en què es troben. D’aquesta manera, si les posem en contacte amb una dissolució de pH desconegut ens indicarà si estem davant d’una solució àcida o bàsica. Hi ha molts tipus d’indicadors de pH; n’hi ha d’artifici-als que es sintetitzen químicament i també n’hi ha que es troben presents a la natura. i encara més curiós, fins i tot hi ha indicadors de pH comestibles!!! Hi ha uns pigments solubles2 anomenats antocianines3 que són els responsables de la coloració vermella, blava o violeta de moltes flors, fulles, fruits, arrels i hortalisses. alguns exemples ben coneguts per a nosaltres són la maduixa, la cirera, la mora, l’albergínia, el raïm, la col llombarda

Aprofitant que aquest passat any 2011 ha

estat proclamat oficial-ment com l’Any Interna-cional de la Química,

m’agradaria remarcar la importància d’aquesta

ciència en la nostra vida.

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

63

Fem

un

a q

uei

xala

da

o les cebes vermelles. cal dir que aquests pigments són molt sensibles a les variacions de pH i, per tant, es con-sideren uns bons indicadors de pH.

en el nostre experiment, primer de tot, quan bullim la col llombarda,4 el que fem és extreure aquest pigment-indicador de l’hortalissa i per això l’aigua queda de color lila.5 a pH àcids, aquest indicador presenta-ria una coloració vermella, mentre que a pH bàsics adquiriria un color verdós.

la clara de l’ou està formada bàsicament per ovoalbú-mina, que és una proteïna que a temperatura ambient és incolora. Quan la posem a la paella i l’escalfem, el que fem és desnaturalitzar6 aquesta proteïna, procés que comporta dos canvis apreciables macroscòpica-ment, el canvi d’incolor a color blanc i el canvi de tex-tura (la clara es torna sòlida). Quan passa això és quan diem que ja tenim un ou ferrat. el que realment ens inte-ressa, però, és que la clara d’ou és bàsica (presenta un pH superior a 7). D’aquesta manera, quan hi afegim el nostre indicador natural, aquest es torna de color verd i és el que dóna aquesta nova tonalitat a l’ou ferrat.

i si no en teniu prou, si voleu acompanyar aquest sopar científic, podeu preparar una llimonada vermella. la llimona és àcida, ja que conté àcid cítric i, per tant, si li afegim unes gotes del nostre indicador ens quedarà de color vermell.

animaria a tothom a qui li despertés la curiositat de provar-ho, que no tingui por, ja que l’indicador que hem emprat és totalment comestible i saludable.

bon profit!!

NOTES

1. Una reacció química és un procés pel qual una o més substàncies, anomenades reactius, es transformen en una altra o més substàncies amb propietats totalment diferents, anomenats productes. Durant aquest procés, hi ha una redistribució microscòpica de les partícules que formen aquestes substàncies.2. Que es poden dissoldre en aigua.3. aquest pigment natural és present en molts vegetals (plantes superiors) però absent en els animals. el nom d’an-tocianina deriva de les paraules gregues que designen flor i porpra (anthos kyáneos). les seves funcions principals són antioxidants (protegeixen de les radiacions ultravio-lades), la seva coloració atrau als insectes pol·linitzadors, i protegeixen de l’excessiva insolació combinada amb sequedat o baixa temperatura.4. Nom binomial: Brassica oleracea capitata rubra.5. el pH de l’aigua potable és 7 (neutre), per això l’ex-tracte presenta aquesta coloració semblant al lila.6. la desnaturalització és un fenomen pel qual les proteï-nes perden la seva funció biològica a causa de l’aplicació d’agents químics o calor.

El R

ec C

lar

• RE

VIST

A D

E VI

DRE

RES

• N

úm. 5

7 •

Prim

aver

a 20

12

64

entr

eten

imen

tsgiralt

Fem poble tot entretenint-nos

HORItZOntALS: 1. Que de tot fan demostracions de refús, no sinceres, de reprovació. 2. regarà per filtració, accidentalment, una terra diferent d’aquella que volia regar. a la tancada no hi entren mosques. 3. Veurà, se n’ado-narà, paparà, repararà. acte de fer passar la pilota per la porta, (amb el vistiplau de l’àrbitre). a can serra n’hi ha dues. 4. esglaó d’estesa molt més gran que la seva alçada, graderia, a l’inrevés. Dóna so a l’hora. Fullaraca, especial-ment de pi. 5. riu més gironí que no pas barceloní. con-cepcions d’ideals irrealitzables. gos. 6. Fer remor, el vent, a la xemeneia. Zona de sevilla en perill. Tres de muts que van amb els ets. 7. llatina de Vidreres. Herba de la família de les falgueres que es fa en parets velles que s’emprava per rebaixar les sangs. Posen fi a l’infinit. 8. agent sense cap ni peus. Deduirà. Personatge bíblic, fill de Jacob. 9. manifesta respecte i submissió. marca d’automòbils de turisme de gran luxe. 10. enfilall de granets, units per un fil, per comptar les oracions del rosari. Deixarà anar, posarà en camí o en moviment.

VeRtICALS: 1. esquitxar. 2. Poble i important centre d’esports d’hivern d’andorra que, situat a 1.825 m. d’alti-tud, és el nucli de població més alt del Principat. Tornaveu. 3. educaria, instruiria. campió. 4. es posen al sarró. Descendent de jueus mallorquins convertits al cristianisme. 5. Defensar algú o alguna cosa contra un dany o un perill.

Sudoku Sopa de lletres amb frase feta popular

Mots encreuats

cal omplir les caselles amb els números de l’1 al 9 sense repetir-ne cap en una mateixa fila, columna o quadre interior. Hi pot haver més d’una solució.

Hi heu de trobar el nom de vint cases de pagès de Vidreres. amb les lletres escadusseres podreu llegir una frase feta sinò-nima de: demà m’afaitaràs! altra feina hi ha! expressió per significar que no s’està disposat a creure o a fer quelcom.

6. al bell mig de cal sagal. se’n pot fer un a algú donant-li una ganivetada. isola. 7. Farinetes bullides o fregides, fetes amb farina de blat de moro. murs construïts en la mar per contenir les onades. 8. en aquest mateix moment. Futbolista del barça que fou quatre vegades campió de copa, una de lliga i quinze internacional (1903-1961). 9. Nota de palau. conjunt dels fills d’algú. 10. cinquanta de milà. Xiscle que fan certs animals, com el porc, la rata, la llebre, el conill. amb aquestes Neró escrivia quatre. 11. Quantitats petites amb les quals es contribueix a un fi deter-minat. en aquell lloc. 12. cort de porcs. centre de taula. Nom de consonant posada en cautela. 13. Parella de l’oca. accelerar. 14. es diu de la dona inclinada a parlar o a escriure amb ironia mordaç.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14

1 E S C A R A F A L L O S O S

2 S O R R E G A R A g B O C A

3 C L I S S A R A g G O L g R

4 A D A R G g R g F U L L A C

5 T E R g U T O P I E S g C A

6 X U I X A R g I L L g U T S

7 I g A U R A D E L L A g I T

8 G E g E D U I R A g L E V I

9 A C A T A g C A D I L L A C

10 R O S A R I S g A V I A R A

P S A L L E S A C L N P

I G A M G U T A L P O U

L J A I A S C O I X D R

- L A M E L P T A Q L C

T R E N U A L S A L A E

R O I R R N S O E N D L

A G B R G E D U R R C L

U I O I R E - E D Q E A

R T U R R O N E T A U S

G L A T C A N Y E T ! I

4 8 9

1 3 2

7 4 3

5 3 9 2

4 6

9 8 6 7

9 4 2

2 5 3

3 6 8

SI VIAtGeu, uS PoDeu enDur

un exemPLAr De eL reC CLAr

I Fer-VoS FotoS ALLÀ on SIGueu.

en AQueStA SeCCIÓ PubLIQuem

LeS ImAtGeS De LA noStrA reVIStA

AnAnt PeL mÓn.

ENVIEU LES FOTOS A: elrecclar@gmail.com

EL REC CLARVA PEL MÓN

en Josep Pla y la maria Vila davant de la catedral de santiago de compostela

la Pepi i l’antonio a les runes de Tulum (mèxic)

concentració de 2cV a París Familia gualdo sabaté a Nôtre Dame de bellecombe, als alps

en miguel i l’Àngela a istambul, davant de santa sofia

la remei i l’alexandre amb la família bayé Daranas al museu del Foie-gras, a Frespec, occitània

agustina Jovanet amb la vídua de Vicenç Ferrer a l’Índia arnau call i els seus companys de màster a castelló de la Plana

maria, Núria, anna, marta i marcos a braunschweig, alemanya

la margarita, la Joana, la carme i l’elisabet

a san Francisco (california)

en Joan, la ramona i en Francisco a la plaça major de Teruel.

RANXO 2012

Foto

s: A

nnA

PrAt

, 201

2