paraules per lapau numero 100

Full informatiu de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau

Web Coordinadora: http://usuaris.tinet.org/tgnapau email: [email protected]

núm. 100 desembre 2009

Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 EspanyaSou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament

l'obra i fer-ne obres derivades Amb les condicions següents:

Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l'obra de la manera especificada per l'autor o el llicenciador. Citant la procedència Full informatiu Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau.

No comercial. No podeu utilizar aquesta obra per a finalitats comercials.

Compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir l'obra generada amb una llicència idèntica a aquesta.

"Paraules per la Pau", publicació de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau D.L.: T-1274-2005 Equip de redacció: Col·lectiu Tarragona Patrimoni de la Pau. Edita: Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau. Coordinació i maquetació: Equip R A. Portada extra número 100: Josep Anton Clua.Recordeu que per contactar amb la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau ens podeu trobar cada primer diumenge de mes a Paraules per la Pau i cada dilluns, a les 8 del vespre, a Rambla Nova, 97-2n També ens podeu enviar un email a [email protected]

web: http://usuaris.tinet.org/tgnapau email: [email protected] redacció del full no es responsabilitza de l'opinió dels col·laboradors

pàgina 2 Col.laboració especial núm. 100 desembre 2009

PARA LA MEMORIA DEL FUTURO

Cuando llegue el futuro

Pararemos a llorar nuestro pasado

Pararemos a gritar nuestro presente

Sin lágrimas, sin voz

Plantaremos olivos en la tierra

Que llora piedras.

Juntos

Tal Haran

New Profile, Israel

pàgina 3 - Paraules...

El 25 de novembre de 2009, Dia Internacional de la No Violència contra les Dones, Bogotà ha estat l'epicentre de la cam-panya ¡TODOS Y TODAS A LA MESA! - ¡Negociación política del conflicto YA!. Ara fa uns mesos, grups de dones acom--panyades per milers de colom-bians es van començar a mobilitzar per mostrar conjun-tament el rebuig a la guerra al seu país i reclamar de manera imminent una negociació polí-tica del conflicte armat en la qual hi siguin representats tots els actors i actores de la societat civil i política.

Colòmbia és un país que pateix una guerrades de fa ja 60 anys, tot i que algunes veusdel país no ho volen

reconèixer, i fins i tot ho neguin

sistemàticament

Colòmbia és un país que pateix una guerra des de fa ja 60 anys, tot i que algunes veus del país no ho volen reconèixer, i fins i tot ho neguin sistemàticament. Però la realitat és que el país viu una profunda polarització política sustentada per la inter-venció militar com única via per donar sortida al conflicte. Se-gons el comunicat de la cam-panya ¡TODOS Y TODAS A LA MESA! - ¡Negociación política del conflicto YA! “Colòmbia està esgotada de la guerra, de les xifres i estadístiques de morts, de les violències que generen els actors armats, de la degra-dació en les seves ofensives i de més de 60 anys d'hostilitats que no han permès que generacions de colombianes i colombians es beneficiïn de la pau”.

Les 350 organitzacions socials i de Drets Humans que sustenten aquesta campanya, juntament amb les organitzacions de do-nes que la promouen, han plan-tejat la urgent necessitat de continuar impulsant accions de mobilització coordinades entre les diferents organitzacions so-cials i sectors diversos de la societat colombiana amb l'objec-tiu de pressionar els guerrers i obrir els camins que permetin una negociació política transpa-rent i definitivament democrà-tica. Així mateix, algunes de les dades què han posat de mani-fest és que a Colòmbia es recluten nenes i nens de mane-ra forçada, que actualment hi ha 4 milions de persones desplaçades per la violència, que 4.000 persones han estat víctimes de morts selectives, i que en els darrers 20 anys la guerra a Colòmbia s'ha endut 70.000 vides.

L'acte central es va realitzar doncs el passat 25 de novem-bre, convocant milers de perso-nes a fer acte de presència al Parc Nacional de Bogotà a les 11 del matí per iniciar una marxa fins a la plaça Bolívar. A

l'acte van anar arribant compan-yes i companys de diferents regions colombianes que actual-ment estan patint les con-seqüències de la violència. Tam-bé delegacions de dones de l'Equador van voler afegir-se a aquesta acció d'exigència ciuta--dana per la pau.

Està esgotada de la guerra,de les xifres

i estadístiquesde morts,

de les violències que generen

els actors armats

Es pot trobar més informació i continuitat sobre la Campanya a:Pàgines Webwww.casmujer.com www.rutapacifica.org.coGrup al Facebook:¡Todos y Todas a la mesa - ¡Negociación política del con-flicto YA!

Negociació política ja !!!

25 de novembre, mobilització nacionalper exigir la negociació política del conflicte a Colòmbia

Pilar Palacio


En una xerrada recent, un vell conegut del món del pacifisme va dir, com qui no vol la cosa, que no es podia parlar del moviment per la pau avui dia perquè, senzillament, no exis-tia. Deixar anar aquesta afir-mació davant d'un auditori for-mat per conspicus pacifistes i antimilitaristes es podria enten-dre com la clàssica provocació destinada a fer-nos remoure dels comfortables seients, tot interrogant-nos sobre el verita-ble abast del treball que cadas-cú de nosaltres desenvolupa en aquest terreny.

El centre de gravetat del treball o lluita

per la pau ha anat basculant

de l'àmbit del carrer cap a d'altres instàncies

més o menys institucionalitzades

I si bé no es pot negar aquesta legítima intenció del conferen-ciant, no ens costarà gaire estar d'acord en què, als nostres dies, el centre de gravetat del treball

o lluita per la pau (amb tots els matisos que volgueu posar-li a una tasca com la que queda definida per aquestes paraules) ha anat basculant del que podríem anomenar l'àmbit del carrer cap a d'altres instàncies més o menys institucionalitza-des. Els col•lectius, assemblees o plataformes que havien enge-gat i dinamitzat campanyes en contra de la militarització dels espais públics o de la despesa militar, que s'havien oposat al servei militar o havien vehicu-litzat l'oposició ciutadana a les guerres, per posar només uns exemples, han anat desaparei-xent, o bé han quedat reduïts a la mínima expressió. Per contra, hem pogut observar com,

coincidint amb aquesta devalla-da, s'han anat consolidant una sèrie d'organismes, fundacions i centres d'estudi que tenen, d'alguna o altra manera, la pau al centre de la seva activitat. La constitució de l'Institut Català Internacional per la Pau esde-vindria, en aquest contexte, la metàfora definitiva d'aquest canvi de tendència.

M'agradaria saludar aquesta proliferació de "xiringuitos", per l'ampliació de mitjans que poden posar a disposició de tothom que està concernit en aquesta lluita. Tot i així, no sé si compensa l'afebliment indicat dintre dels moviments socials. Caldrà seguir de prop, doncs, aquest procés perquè no ei passant que disposem de molts observatoris i ben poca cosa que investigar.

En aquest incert contexte, el número 100 del "Paraules per la Pau", significa no només un motiu d'enhorabona a la gent de Tarragona que ha bastit aquest aniversari, sinó també un impuls i un exemple a tots aquells i aquelles que, més a prop del cap i casal, hem anat canviant l'empenta per l'escep-ticisme. Ara, com fa quasi déu anys, fora els vaixells de guerra del port de Tarragona.

Felicitats!

pàgina 4 Col.laboració especial

Del carrer a l'Institut Adolfo MontoliuInsubmís al servei militar


Mural realitzat pel col·lectiu "Pinzell Brut"

Junta de Govern de l'Institut Català Internacional de la Pau

100 números del full informatiu Paraules per la Pau, o sigui, al voltant de 100 mesos (concreta-ment 97, si pensem que el número 0 va sortir en el mes de desembre de 2001 i que entre-mig hi ha números extra), quasi tants com l’acte del mateix nom, al qual està íntimament lligat i que ja té 9 anys i 9 mesos. El full informatiu va sorgir de la neces-sitat de fer sentir la nostra veu atès que els mitjans de comuni-cació o no la reco-llien, o no la recol-lien amb l’exacti-tud, seriositat/objectivitat i/o freqüència que ens semblava per-tinent. Hi havia, tam-bé, la necessitat de distribuir alguna in-formació sobre l’acte a les persones que s’acostaven a Parau-les per la Pau sense saber de què anava la cosa. Finalment, la necessitat de difon-dre opinions, convo-catòries, informació sobre les tasques que realitzem, materials relacionats amb l’anti-militarisme i el pa-cifisme o el punt de vista en relació a conflictes i altres aconteixements que el requereixen. El full va començar assemblant-se força al que vam editar en un acte semblant: Música per la Pau (concentracions i altres accions amb motiu del setge de Sara-jevo, l’agressió contra Bòsnia i Herzegovina i la inactivitat i hipocresia dels governs euro-peus i la ONU). Un DIN A4 amb el manifest del grup, un “editorial” del Romà Solé (probablement el més “nostre” i reeixit del full) i algun article sobre el “conflicte”. La periodi-citat, aquest cop, era setmanal.

A partir d’aquest esquema vam fer el full Paraules per la Pau.Ben aviat, però, el full anà evolucionant, d’un DIN A4 va passar a un A3 i després als dos A3 actuals. De dues a vuit pàgines.

Al poc de nàixer vam comptar

també amb una capçalera pre-parada a partir d’una imatge de l’Angel Sauret.

Quasi des del principi, al full van primar els articles o notícies elaborades per la gent de la Coordinadora o propera i, posteriorment, afegiríem notí-cies o articles de “col•legues” d’altres indrets o la secció "con-flictes oblidats" basada en materials de l’Escola de Cultura de Pau.

La consolidació d’algunes sec-cions, canvis en l’edició i en el programa que utilitzàvem, can-vis en el tipus de lletra, major presència de fotografies, l’ob--tenció del dipòsit legal i, per tant, la preservació del full, o l’edició en paper reciclat, ana-ren marcant l’evolució del full.

Ara, una mica al-lunyat, físicament, de l’activitat de la Coordinadora, agra-eixo la invitació a dir la meva sobre el centenari, i em per-meto assenyalar al-guns reptes: en pri-mer lloc, el retorn a internet, o sigui, fer circular el .pdf del full i penjar-lo de quantes webs o blogs sigui possible i, en segon, articular la distribució. No pot ser que un pro-ducte de la qualitat, tant en el contingut com en la forma, del Paraules per la Pau, tingui una tirada de poc més d’un cen-tenar d’exemplars que, a més, es dis-tribueixen, principal-ment, durant l’acte del primer diumen-ge de mes.

Per acabar, tan sols remarcar que si el full és possible i té la qualitat que té, no

es deu, únicament, a un esforç de coordinació, maquetació, disseny..., feina a la qual vaig tenir l’honor de dedicar-me una bona temporada i que s’ha assumit i millorat, sinó, sobre-tot, a l’esforç de totes les persones que, periòdicament, es curren les notícies, articles o seccions. Sense aquest esforç i aquestes persones, el full tindria una determinada qua-litat formal però no seria el que és.

pàgina 5 Col.laboració especial

Una fita de molts mesos i molts esforços Josep Ma Yago


pàgina 6 núm. 100 desembre 2009

pàgina 7 núm. 100 desembre 2009


Les persones que formem les Brigades Internacionals de Pau de Catalunya, grup de suport a les tasques d’acompanyament internacional de PBI (Peace Brigades International), volem transmetre el nostre agraïment, la nostra solidaritat i el nostre reconeixement al treball per la justícia i la pau que la Coordi-nadora “Tarragona Patrimoni de la Pau” realitza, així com la nostra felicitació pel vostre “Paraules per la Pau”. Us animem a continuar sent referent a Catalunya de les lluites i resistències noviolentes.

Com vivim des de PBI el gran conflicte que genera la globalit-zació i els actuals conflictes particulars?

Tot analitzant els països que han tingut conflictes armats, aquells en què encara perduren d’una “altra manera” o els nous conflictes, és important referir-se a la forma en què allà es gesti-ona el conflicte social, així com a les estructures i institucions que s’hi creen per al control social: la violència indiscrimi-nada, el dany sistemàtic a la

persona i la creació d’una situació de por i terror genera-litzats. La repressió va dirigida contra la població civil no de manera accidental, sinó que precisament és aquesta el seu objectiu. S’hi genera intencional-ment una confusió de les fronteres entre allò civil i allò militar amb accions de forces combinades (policies i exèrcits), accions civicomilitars i la creació de grups més o menys clandestins de “seguretat i neteja social”. S’hi exerceix un tractament indigne a l’ésser humà, el qual es sotmès a tot tipus de vexacions i sofriments (tortura, desaparicions forçoses, desplaça-ment intern, refugi o deportació, violacions sexuals, negacions

dels drets bàsics de supervivèn-cia, etc.). Alhora, les estructures que s’hi creen tenen com a base d’actuació la criminalització de la gent i dels moviments, tot utilitzant la defensa de la seguretat nacional com a argument.

S’encarreguen també d’ocultar-

ne els responsables, els quals resten impunes. Els seus objec-tius són clars: exemplaritzar i dissuadir les persones que poden identificar-se amb les víctimes de la repressió, tot provocant un efecte d’insensibi-lit-zació en la resta de la societat.

Trencant el teixit social, es canvia la forma

de pensar i de sentir i es va generant

un estat policial en què s’acaba

denunciant al veí

És així que, trencant el teixit social, es canvia la forma de pensar i de sentir (educació, projectes de desenvolupament, activitats socials, etc.) i es va generant un estat policial en què s’acaba denunciant al veí.

Tot plegat provoca l’apatia i la sensació que “res no es pot fer”.

En aquells països i en els nostres, molts dels efectes que trobem en les poblacions afec-tades per la violència són intencionals, especialment la por. La por forma part de la violència i genera també uns altres efectes (tristor, dol, ràbia continguda, desigs de revenja, etc.). En l’experiència de PBI és absolutament clar que si les persones i els col•lectius no troben una sortida positiva en aquella situació (organitzar-se, defensar la vida, denunciar els fets, donar-se suport mutu, etc.) poden entrar en dinàmiques destructives (agressions als més febles, revenja armada, etc.). Si no existeixen expectatives civils positives, es pot acabar pensant en la continuïtat de la violència com a única sortida en una espiral inacabable de violència-terror-por-més violència.

Fermin Rodrigo Brigades Internacionals de Pau de Catalunya

Per molts anys!!!

Paraules per la Pau - febrer 2003


En aquests contextos, l’acompan-yament internacional ha de con-cretar i reactualitzar la seva veritable dimensió política. Però, a més a més, aquest acompanyament té una dimen-sió personal que, per descomp-tat, també és política.És a dir, el terrorisme d’estat genera un seguit d’implicacions psicològiques i socials en les persones, grups, comunitats i pobles, qui alhora desenvolupen estratègies per a enfrontar-les.

Així doncs, s’han de tenir presents perquè són reflex d’aquelles agressions que, tal i com hem dit, també estan presents a la nostra societat: alteracions personals i socials de la realitat, dependència d’al-tres persones, paràlisi o poca consciència de les possibilitats d’acció amb què s’hi compta, reaccions positives en forma de nous aprenentatges, suport mu-tu, etc.

El que és cabdal en l’acompan-yament de la gent i dels col•lectius afectats (deixant-nos acompanyar per ells) és anar establint una relació de confian-ça, ja que viurem coses impor-tants conjuntament. Per tot això, l’actitud d’escolta és fonamental

en aquest treball d’acompanya-ment.

L’acompanyament internacional de PBI es realitza avui a Colòmbia, Guatemala, Indonè-sia, Mèxic i Nepal. És clar que la situació dels conflictes en aquests països és diferent, però per a nosaltres l’escenari gene-ral té trets molt semblants.

L’espai polític de PBI en un conflicte ve marcat per tres línies conceptuals:- la noviolència- els drets humans- la solidaritat internacional

En els moviments socials, aques-tes tres línies són complemen-

tàries en moltes ocasions, però en altres són contradictòries (per exemple, la no ingerència i el no partidisme no s’entenen de la mateixa forma des de la noviolència, des dels drets humans o des de la solidaritat internacional).

Avui més que mai, cal un diàleg constant que ajudi a definir

l’espai polític de l’activisme

no-violent i dels col•lectius

que el desenvolupen

En qualsevol cas, avui més que mai cal un diàleg constant que continuï ajudant-nos a definir l’espai polític de l’activisme no-violent i dels col•lectius que el desenvolupen.

Cada cop més, els conflictes ens travessen a la totalitat de les societats allà on estiguem. I és entre totes i tots que hem de col•laborar a eliminar-los o a reconduir-los amb velles, noves o innovadores resistències. El més important és que les lluites no-violentes que tantes perso-nes, pobles o comunitats realit-zen i les peticions d’acompanya-ment polític protector que sol•li-citen, trobin en nosaltres una acollida i una resposta àgil, efectiva i solidària.

Acompanyant a marxa d'indígenes per la defensa dels drets humans, Guerrero, Mèxic

Tomàs GisbertCentre d’Estudis per la Pau JM Delàs de Justícia i Pau

L’actual crisi econòmica marca un moment de canvi en el qual es decidirà el món dels propers anys, i com a tot moment de canvi es també un moment d’oportunitats. La sortida que es doni a la crisi, i el model que es configuri, tindrà un efecte indub-table sobre la pau i la seguretat mundials. El model econòmic i de creixement seguit fins ara està en la base dels conflictes i les amenaces reals que avui pesen sobre els nostres caps. Amenaces que són aquí, com el canvi climàtic, la competència i la guerra pels recursos, la mar-ginació del món empobrit i una militarització global que susten-ta un ordre desigual i injust, i que per si sola ja és una ame-naça a la pau. Cal un canvi dels paradigmes de model econòmic i de seguretat que permetin avançar cap a la cohesió, posant fi a l’exclusió del món empobrit, a l’espoli al que se’l sotmet a través del comerç desigual i l’explotació dels recur-sos. Cal fer front a la pobresa global, l’exclusió política i la in-justícia per augmentar la cohe-sió del nostre món dividit. Cal abordar una autèntica política de seguretat humana, que situï les persones en el centre de la preocupació de les polítiques, per a què les persones puguin viure lliures de necessitat i lliures de temor. És per això que, també, lluitar contra la militarització és una necessitat vital, perquè quan únicament es pensa en els mitjans militars per abordar les amenaces, en augmentar les capacitats militars i, per tant, la despesa militar i, en com posar al seu servei els recursos civils, ens indica que la preferència és mantenir el món tal com està i, si de cas, contenir el desconten-tament i els conflictes que aquest genera.

Aquest mes a Paraules per la Pau:Raquel Martínez (text poètic)

i Raïssa Janer (dansa)

Diumenge 6 de desembre de 2009a les 12h. a la Plaça de la Font


Reptes de futur

Grupo AntimilitaristaTortuga

Ya quitaron la mili, ya tenéis lo que queríais, ¿por qué seguís quejandoos y dando la nota? nos pregunta mucha gente sencilla de a pie.

El antimilitarismo tuvo su sen-tido en la época de la Insu-misión o cuando había que luchar ante el referéndum de la OTAN, pero ahora es un movi-miento desfasado sin eco social, nos dice más de un activista político.

Pues sí, aquí seguimos unos cuantos grupos de idealistas irreductibles. Más unidos que nunca a compañeros y compa-ñeras de Europa y América

Latina y más convencidos/as que nunca de que es necesario seguir trabajando en la crea-ción de un mundo futuro sin guerras, sin ejércitos y sin mecanismos de dominación.

Porque la sociedad en la que vivimos ha hecho del milita-rismo y la guerra el eje que vertebra y posibilita su creci-miento devorador, es precisa la denuncia, la lucha y la alter-nativa desde la propuesta anti-militarista y noviolenta. Porque se trata de no repetir los errores de la Historia y salir de las mil espirales de violencia y contraviolencia que nos impi-den avanzar.Y porque esta tarea es hermosa y vale la pena. Que la vida sólo se vive una vez!

¿Tiene sentido el trabajo antimilitarista en el contexto actual?

La Coordinadora en una xiulada al Palinuro

pàgina 11 crònica núm. 100 desembre 2009

Avui començarem una sèrie d’articles que portaran aquest títol. Els fonaments que hem de soscavar són els del militarisme i un d’ells és el patriotisme, que com va dir Samuel Johnson: “és el darrer refugi dels canalles”. El concepte pàtria en porta molts altres lligats: nació, fron-tera, bandera, enemic, bàrbar, estranger, invasor, raça... Dife-rents recursos que utilitza el discurs patriòtic. Aquest discurs normalment ve de qui té el poder, i el model de patriotisme és el dels que tenen el poder, per tant és molt difícil que hi hagi un sentiment comú de destí. En una societat capita-lista com la que vivim, la pàtria és el mercat i els banquers, empresaris, comerciants... com no tenen ganes de defensar-la, ens utilitzen a nosaltres.En el nom del mercat es fan guerres tant per ampliar-lo, com per aconseguir petroli, per refor-çar les fronteres o aixecar-ne de noves o per saquejar països de les seves matèries primeres... I la guerra la defineix molt bé el poeta Paul Verlaine: “Es una masacre entre personas que no se conocen, en beneficio de gente que sí se conoce pero no se masacra”.Quan l’estat espanyol va decidir recolzar la invasió d’Iraq, qui estàvem en contra érem acusats de desafectes i antipatriotes. Fins i tot avui dia quan el govern de torn fa una crida a l’oposició per recolzar una mesu-ra que ells consideren crucial, es segueix apel•lant al patrio-tisme.A mi particularment no m’ha motivat mai sentir cridar “vivaspaña”, més aviat em tele-transporta als temps d’en Millán Astray; ni la bandera de dos colors, perquè em venen al cap moltes atrocitats que s’han fet en el seu nom. Em venen al cap les foses comuns del cementiri de València, que són les més grans d’Europa. També em ve present aquestes banderetes pe-

tites que porten enganxades a la tanca del rellotge molts elements d’ultradreta. En quant a la unitat de la pàtria, m’és ben igual si es trenca o no, tot el territori es va unificar a la força en temps de Felip V, després de la guerra de Successió i mitjan-çant els decrets de Nova Planta, imposant una organització políti-ca i administrativa de caràcter centralista. Per això quan diuen “que se rompe España” em pregunto: Ha sigut mai una unitat? Sols la unitat de les persones lliures i iguals em pot fer sentir partícip d’alguna cosa.Tampoc em quedo més tranquil quan l’onze de setembre veig als mossos d’esquadra formats mili-tarment i els mandataris en posició de ferms, tot guaitant com una bandera, amb els matei-xos colors que l'espanyola, s’en-fila per un pal per onejar triom-fant. Hi ha caps rapats que

l’únic que els distingeix és el número de franges que té la bandera de torn.Cal desmuntar mites, ja que el patriotisme no és quelcom in-nat, no és natural si no après, s’és patriota com es pot ser catòlic o protestant, és a dir està suscitat per l'educació. Un altre mite és l’origen heroic de les pàtries: és curiós com els discursos patriòtics enfonsen les seves arrels en el cel i baixen a la terra fets història, on el seu origen es perd en els confins de mil batalles protago-nitzades per un seguit de perso-natges a quin més anacrònic.I abans d’acabar, per què el concepte de la mort va sempre lligat al de la pàtria? Morir per la pàtria, “todo por la patria”, “patria o muerte”...Un altra pregunta: si la pàtria és la nostra mare, el nostre pare és l’estat? Doncs no anem bé, no.

Pau GomisSoscavant els fonaments

Benvolguda lector o lectora. Molt possiblement no sigui la primera vegada que arribi a les teves mans aquest modest full informatiu. I és molt probable que ja hagis llegit les paraules que acostumen a sortir al nostre, teu, butlletí. Estic quasi convençut que ens coneixem personalment, que segur que hem coincidit a alguna altra concentració contra alguna in-justícia a Tarragona, a alguna xerrada on escoltàrem a pacifis-tes israelianes, antimilitaristes afganeses o senzillament perso-nes compromeses amb canviar l’estatus quo d’aquest merdós món.Un món que, segur, t’agradaria canviar, transformar, alterar… Per això ens trobem a la plaça de la Font, l’únic punt on distri-buïm aquest full que avui fa 100 números. El full Paraules per la Pau és una de les con-seqüències directes d’acostar-te a la plaça de la Font un diumen-ge a les 12h i que avui celebrem de forma es-pecial. I, potser, llegei-xes aquest full que pretén mantenir una

comunicació amb persones com tu, que t’acostes de forma per-sistent i constant cada primer diumenge de mes a la plaça de la Font. Buscant la certesa de retrobar-nos, de tornar a cons-truir un espai, petit, modest i de carrer. Però persistent i constant. Com tu.

És possible que, després de venir tantes vegades, no donis molta importància al fet d’acos-tar-te en dies com avui. I voldria fer-te veure que aquest pensament és un error. La teva presencia és la que permet que tinguis la certesa de trobar-nos

i, de pas, recollir aquest full que avui fa 100 números.

Avui ens tornarem a reconèixer al Paraules, aquelles persones que podeu assistir de forma intermitent, els que no us per-deu una i els que heu vingut alguna vegada. I, sense dir-nos res, pensarem que ja hi tornem, que ja ha passat un mes. Més certeses.

I malgrat tot, sempre hi ha una certesa que m’agradaria que es complís més vegades: la de trobar un nou lector que, possi-blement avorrit al lavabo de

casa, llegeixi la im-portància de ser un més, de participar a un acte minoritari de carrer, de forma més o menys cons-tant, de compartir la seva presència, d’es-coltar altres opi-nions i informa-cions. La certesa de mantenir un espai que aspira a créixer, opinió a opinió. Sou molt importants, tant debò ens con-tinuem veient un mes més.

pàgina 12 - la contraportada

Manifest "Paraules per la Pau"

Des de 1997, si més no, Tarragona ve acollint regularment en el seu port vaixells militars de l'OTAN i de la VIa Flota dels EUA, sense cap control sobre el seu tipus d'ar-mament i amb la possibilitat que alguns siguin de pro-pulsió nuclear. Joan Miquel Nadal i Lluís Badia, en aquell moment, alcalde de la ciutat i President de l'Autoritat Portuària, respectivament, van liderar una cam-panya, que va incloure gestions amb autoritats militars a Washington i a Madrid, per tal que Tarragona esdevin-gués seu logística dels vaixells de la VIa Flota dels EUA. En aquell moment l’equip de govern de l’Ajuntament, que va mostrar el seu suport a la campanya, estava format per representants de CiU i del PSC. Els arguments per impulsar la campanya es van basar en suposats beneficis econòmics per a la ciutat. Posteriorment els arguments han donat pas a d'altres que ens presenten els

vaixells de guerra com a garants de suposades operacions "humanitàries". Més recentment, uns i altres fan refe-rència a "obligacions derivades de con-venis bilaterals entre Estats". Abans que els atemptats de l’11-S justifiquessin l’adopció de “mesures de seguretat” i restriccions de les llibertats civils, els arguments esmentats es van barrejar amb l'espectacle de veure màquines flotants sofisticades o comèdies propa-gandístiques sobre volunta-riosos marins -que fan tasques socials. Finalment, la experiència dramàtica de pobles oprimits com l'iraquià i l'afganès -convertits en víctimes de "danys col•laterals"- mostra la crua realitat i fa caure la disfressa: els vaixells i els seus tripulants no són més que eines de matar. Les escales que fan les embarcacions estan conside-rades de rutina, utilitzant els serveis portuaris per aprovisionament i per fer les reparacions que consideraven adients, a banda d'operacions més opaques que, clar està, no transcendeixen. En aquest sentit, i com a exemple, ens hem assabentat de transports de tropes utilitzant port i

aeroport del Camp de Tarragona, maniobres militars amb instal•lació de campaments en el port i transports militars amb tren i, com no, de la visita constant de vaixells de guerra provinents de l’Iraq. La presència dels vaixells de la VI Flota dels EUA i de l'OTAN no ens agrada pel que suposa de militarització de la ciutat; per la nostra disposició a viure sense la protecció dels armaments; perquè no creiem en la força per a vèncer sinó més aviat en el diàleg per a convèncer; i per la manca d'infor-mació i el secretisme inherent a la lògica militar que, a més, comporten riscos importants per a la població. Pensem que la Pau i la seguretat dels nostres familiars, amics i veïns són massa importants per deixar-les en mans dels polítics professionals que sovint només es preocupen d'acon-seguir quotes de poder per posar al serveis dels seus interessos personals o de grup. Si creus que tens alguna cosa a dir vine cada primer diumenge de mes a les 12 h a la Plaça de la Font a PPaarraauulleess ppeerr llaa PPaauu

Una més

La memòria invisible Toni Álvarez


paraules per lapau numero 100

Documents