panel de polÍtiques pÚbliques locals 2012 educaciÓ 2016 · 2017. 2. 21. · 1,0 2,1 2,1 2,1 4,2...

20

12

PANEL DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES LOCALS EDUCACIÓ 2

01

6

L’informe que teniu a les mans és un resum dels resultats més importants de laquarta edició del Panel de Polítiques Públiques Locals d’Educació desenvolupatel 2016.

L’objectiu del Panel és recollir, de forma periòdica, aquella informació rellevant,actualitzada i comparable, per al seguiment de les polítiques locals delsajuntaments de Catalunya de més de 10.000 habitants, exceptuantl’Ajuntament de Barcelona.

Les característiques generals de l’estudi i la descripció metodològica del mateixes poden trobar al lloc web: www.pisunyer.org.

La realització d’aquesta investigació, impulsada per la Fundació Carles Pi iSunyer i la Gerència de Serveis d'Educació de la Diputació de Barcelona, haestat possible gràcies a la complicitat dels electes i el personal tècnic delsajuntaments participants, sense els quals no hauria estat possible la sevarealització.

Des d’aquest moment agraïm la vostra atenció i us convidem a realitzarconsultes, aportacions i suggeriments mitjançant les nostres adreces decontacte.

PRESENTACIÓ

1 METODOLOGIA I UNIVERS D’ESTUDI

2 OBJECTIUS

3 PLANIFICACIÓ

4 RECURSOS ECONÒMICS

5 COL·LABORACIÓ AMB CENTRE EDUCATIUS

6 EDUCACIÓ MÉS ENLLÀ DE L’HORARI LECTIU I SUPORT A LES FAMÍLIES

7 ACTIVITATS D’ADMISSIÓ I EQUITAT

8 CENTRES EDUCATIUS MUNICIPALS

8 ORGANISMES GOVERNAMENTALS

10 MECANISMES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

11 ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ POLÍTICA

12 ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ TÈCNICA

13 TREBALLADORS/ES

14 AVALUACIÓ DE LES POLÍTIQUES EDUCATIVES

ANNEX

ÍNDEX

1 METODOLOGIA I UNIVERS D’ESTUDI

Font: Panel de polítiques públiques locals d’educació 2016

L'estudi inclou els municipis de més de 10.000 habitants de la demarcació

de Barcelona segons el padró de 2015, un total de 119, excloent la ciutatde Barcelona.

Tota la informació fa referència de forma exclusiva als ajuntaments quehan participat responent l'enquesta del Panel, és a dir, un total de 96municipis, i les actuacions desenvolupades fan referència a l'any 2015.

Les fonts d'informació contingudes en aquest estudi són primàries,facilitades pels equips dels ajuntaments entre els mesos de maig i octubrede 2016.

Municipis participants al Panel 2016

Trams de poblacióTotal municipis

participants [n=119]De 10.000 a 20.000 h.

[n=56]De 20.001 a 50.000 h.

[n=41]De 50.001 a 100.000

h. [n=13]Més 100.000 h.

[n=9]

N % N % N % N % N %

Respostes 45 80,4 31 75,6 12 92,3 9 100,0 96 80,7

PANEL DE POLÍTIQUES PÚBLIQUES LOCALS D’EDUCACIÓ

2 OBJECTIUS

L’objectiu de treball en matèria d’educació més mencionat pels ajuntaments de Catalunya com a primera opció és‘Atenció a la petita infància (0 a 3 anys)’ amb un 33,3 % i el segon és l‘Admissió d’alumnat/escolarització equilibrada’amb el 15,6%.



1,0

3,1

1,0

1,0

2,1

2,1

2,1

4,2

5,2

5,2

5,2

6,3

13,5

15,6

33,3

0 5 10 15 20 25 30 35

Sense objectius ni línies estratègiques

Altres objectius no mencionats

Suport a l'oferta educativa més enllà de l’horari lectiu

Transició escola treball

Prevenció de l'absentisme i vigilància de l'escolaritat obligatòria

El suport a les AMPA i a la funció educativa de les famílies

Orientació educativa

Formació professional

Programes de retorn al sistema educatiu (PFI, cursos d'accés a…

Ensenyaments musicals i artístics

Conservació, manteniment i vigilància de centres

Formació de persones adultes

Acompanyament a l'escolaritat/ lluita contra el fracàs escolar

Admissió d’alumnat / Escolarització equilibrada d’alumnat

Atenció a la petita infància (0 a 3 anys)

Percentatge d'ajuntaments

Principals objectius de treball en matèria d'educació. Actuacions triades com a primer objectiu per l'any 2015 [N=96]

3 PLANIFICACIÓ

El 85,4% dels ajuntaments de Catalunya tenen algun tipus de pla vigent l’any 2016 que preveu i coordina les actuacionsd’educació. Tots els municipis de més de 50.000 habitants disposen d’un pla. El 60,4% dels ajuntaments tenen un ‘pla específicd'educació’, el 34,4% inclouen la planificació en un ‘pla general’ i el 16,7% la inclouen en altres plans sectorials.



16,7

34,4

60,4

85,4

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Diversos plans sectorials que inclouenactuacions d'educació

Plans generals que inclouen actuacionsd'educació

Pla específic d'educació Algun tipus de pla

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Planificació de les actuacions d'educació segons el tipus de pla [N=96]

10-20.000 hab. 20-50.000 hab. 50-100.000 hab. > 100.000 hab. Catalunya

3.1 Plans específics

Els plans específics més mencionats pels ajuntaments de Catalunya són el ‘Pla educatiu d’entorn’ (69% ), ‘Pla contral’absentisme’ (37,9%) i el ‘Pla educatiu de ciutat’ (36,2%).



15,5

3,4

10,3

27,6

36,2 37,9

69,0

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Altres Pla local d'educaciópermanent

Pla d'acompanyament al'escolaritat

Pla d'infància Projecte educatiu deciutat

Pla contra l'absentisme Pla educatiu d'entorn

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Percentatge d'ajuntaments segons el tipus de pla específic d'educació [N=58]


Les dades i/o informació més actualitzada sobre l’alumnat que disposen els ajuntaments són les que tenen a veureamb ‘l’alumnat matriculat a cada centre’ (93,8%) i amb ‘l’alumnat preinscripció secundària i obligatòria’ (87,5%).

3.2 Informació alumnat



0

28,1

43,8

58,3

71,9

87,5

93,8

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

No disposa de dades Acreditació de l’alumnat Alumnat que estudiapostobligatòria

Absentisme a les escoles Alumnat amb necessitatseducatives específiques

(NEE)

Alumnat preinscripciósecundària i

postobligatòria

Alumnat matriculat a cadacentre

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Dades i/o informació actualitzada sobre temes educatius disponibles pels ajuntaments [N=96]

10-20.000 hab. 20-50.000 hab.

50-100.000 hab. > 100.000 hab.

Catalunya

La principal font de finançament les actuacions educatives són els propis ajuntaments amb un 75,8%, 16,6% d’altresadministracions i el 7,6% d’altres fonts.

4 RECURSOS ECONÒMICS



7,6

16,6

75,8

0

10

20

30

40

50

60

70

80

D'altres Fons D'altres Administracions Del propi ajuntament

Mit

jan

a d

el p

erce

nta

tge

de

recu

rso

s

Procedència dels recursos econòmics destinats a educació. Mitjana del percentatge sobre el 100% de recursos [N=80]

10-20.000 hab. 20-50.000 hab. 50-100.000 hab. >100.000 hab. Catalunya

4.1 Destí dels recursos econòmics

El 35,6% dels recursos que els municipis de Catalunya han destinat a les polítiques educatives han estat dedicats aescoles bressol, el 26,3% a conservació i manteniment de centres, el 21% a altres ensenyaments i el 17,1% aprogrames de suport i altres actuacions.



17,121,0

26,3

35,6

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Programes de suport i altres actuacions Altres ensenyaments Conservació, manteniment i vigilànciade centres

Escoles bressol

Mit

jan

a d

el p

erce

nta

tge

de

recu

rso

s

Percentatge total de recursos econòmics destinats als següents serveis durant el 2015* [N=75]


*Per aquest informe només s’han considerat aquells municipis que han respost a tots els indicadors consultats

4.2 Evolució dels recursos econòmics

L'evolució dels recursos varia segons les activitats. Majoritàriament els municipis han mantingut els pressupostos, enmolt poques activitats hi ha disminucions i en algunes (‘acompanyament a l’escolaritat’, ‘atenció a la petita infància’ o‘conservació de centres’) hi ha sensibles augments.



5,2

15,6

15,8

17,7

19,8

21,9

22,9

24

29,2

35,4

35,4

35,8

37,5

82,3

45,8

57,9

66,7

57,3

54,2

59,4

54,2

56,3

55,2

57,3

53,7

54,2

1

2,1

1,1

1

3,1

1

1

4,2

6,3

5,2

2,1

10,5

7,3

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Admissió d’alumnat / Escolarització equilibrada …

Formació professional

Transició escola - treball [n=95]

Prevenció de l'absentisme i vigilància de l'escolaritat…

Programes de retorn al sistema educatiu (PFI, cursos…

Orientació educativa

Formació de persones adultes

Suport a l'oferta educativa més enllà de l’horari lectiu

Ensenyaments musicals i artístics

El suport a les AMPA i a la funció educativa de les…

Acompanyament a l'escolaritat/ lluita contra el fracàs…

Conservació, manteniment i vigilància de centres [n=95]

Atenció a la petita infància (0 a 3 anys)


Evolució dels recursos del Ajuntament destinats a educació els darrers dos anys [N=96]

Han augmentat S'han mantingut igual Han disminuït

4.3 Evolució del copagament

La majoria dels municipis han mantingut els preus del copagament dels usuaris i famílies per diferents activitatseducatives.



8,1

3,8

3,9

4,2

8

14,7

16,9

32,4

63,3

53,2

66,7

67,8

67,4

66,3

0

0

9,4

16,8

6,7

59,5

30,4

42,9

19,8

21,8

1,1

10,1

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Altres [N=37]

Activitats educatives més enllà de l'horari lectiu [N=79]

Programes de retorn al sistema educatiu [N=77]

Casals infantils, centres oberts o altres serveis de lleureeducatiu [N=96]

Formació de persones adultes [N=87]

Escoles bressol [N=95]

Escoles de música, dansa i altres ensenyaments artístics[N=89]


Evolució del copagament dels usuaris i famílies els darrers dos anys

Ha augmentat S'ha mantingut igual Ha disminuït No hi ha copagament

5 COL·LAB0RACIÓ AMB ELS CENTRES EDUCATIUS

Dues terceres parts dels ajuntaments col·labora amb els centres en la majoria de les activitats consultades. Algunsprogrames, com ‘formació en alternança amb el treball’ o els ‘programes d’innovació educativa’ estan menys estesossobre tot als municipis més petits.



56,3

46,9

54,2

65,667,7

69,872,9

79,280,2 80,2 82,3

89,6

96,9

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Altres tipusd'accions decol·laboració

amb els centreseducatius

Formació enalternança amb

el treball

Programesd'innovacióeducativa

Programesd'adquisició i

reforç decompetències

clau

Programes detransició entre

etapeseducatives

Accions depromoció de la

convivència

Programes detransició escola -

treball

Programes dediversificació

curricular

Programad'orientació

educativa

Programes deretorn al sistema

educatiu(segones

oportunitats)

Programes de vinculació de

l’escola al territori

Programes de lluita contra l’absentisme

Activitatseducatives dinsl'horari lectiu

Col·laboració amb els centres educatius [N=96]


5.1 Entitats participants

En la majoria dels programes consultats, l’ajuntament col·labora amb altres administracions. Als programes de‘vinculació de l’escola al territori’ són els que tenen una major proporció d’intervenció exclusiva de l’ajuntament.



9,4

13,516,7 17,7

19,8 20,822,9

26 27,1 28,130,2

34,4

41,7

2427,1

57,3

43,8 42,7

35,4

40,6

33,3

56,3

19,8

40,6

51

24

18,820,8

15,6

11,5

18,815,6

27,1

15,6

11,5

16,7

2522,9

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Formació enalternança

amb el treball


Programes deretorn alsistemaeducatiu(segones

oportunitats)

Programes detransició

entre etapeseducatives

Programes detransicióescola -treball



clau


curricular

Accions depromoció de

laconvivència



amb elscentres

educatius

Programad'orientació

educativa

Activitatseducativesdins l'horari

lectiu


l’escola al territori

Activitats promogudes o realitzades pels ajuntaments segons entitats participants [N=96]

Només Ajuntament Amb altres administracions Amb agents del territori (entitats, empreses...)

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

tsP

erce

nta

tge

d'a

jun

tam

ents

5.2 Agent/s del territori que han intervingut

Els agents del territori que més intervenen en les actuacions de col·laboració són les entitats (ampas, lleure...). Hi haactivitats on destaquen les empreses privades com “formació amb alternança al treball”, “diversificació curricular” i“retorn al sistema educatiu”.



50 50

53,857,1

66,7

73,3 75 75

8081,8 81,8

91,3

95,5

40

72,2

76,9

64,361,1

26,7

56,360

13,3

36,4

9,1

69,6

22,7

40

16,7

34,6 35,7

27,8

6,7

18,8

20 20

9,1

34,8

18,2

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Programes detransició

entre etapeseducatives

[n=20]

Formació enalternança

amb el treball[n=18]


curricular[n=26]

Programes deretorn alsistemaeducatiu[n=14]

Programes detransicióescola -

treball [n=18]



clau [n=15]

Programesd'orientació

educativa[n=16]


[n=20]

Accions depromoció de

la convivència[n=15]


[n=11]


[n=11]

Activitatseducativesdins l'horarilectiu [n=23]


l’escola al territori [n=22]

Per

cen

tatg

ed

'aju

nta

men

ts

Agent/s del territory que han intervingut en aquestes actuacions de col·laboració amb els centres educatius

Entitats (AMPAS, lleure, fundacions,,,) Empreses privades Altres (Sindicats, associacions professionals,,,)

6 EDUCACIÓ MÉS ENLLÀ DE L’HORARI LECTIU I SUPORT A LES FAMÍLIES

Més de dues terceres parts dels ajuntaments desenvolupen activitats ‘més enllà de horari lectiu i suport a les famílies’.La menys estesa és l’activitat ‘d’acompanyament a les famílies nouvingudes’.



70,8

7679,2

82,3

89,6 90,6

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Accions específiquesd'acompanyament a les

famílies nouvingudes

Obertura dels equipamentseducatius fora de l'horari

lectiu

Programes de dinamitzacióde les AMPA dels centres

educatius

Actuacions de promoció d’activitats educatives més

enllà de l’horari lectiu

Programes de reforç escolar Actuacions d’acompanyament i formació de famílies

Per

cen

tatg

ed

'aju

nta

men

ts

Educació més enllà de l’horari lectiu i suport a les famílies [n=96]

10-20.000 hab. 20-50.000 hab. 50-100.000 hab. >100.000 hab. Barcelona


Hi ha una proporció alta de casos en que ‘només intervé’ l’ajuntament en activitats més enllà de l’horari lectiu i suporta les famílies. En “acompanyament i formació a les famílies” és més habitual la col·laboració amb altresadministracions.



31,334,4

40,642,7

52,155,2

49

29,2 28,1

14,6

21,9

5,2

21,9

15,6

29,2 30,2

10,4

17,7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Actuacions d’acompanyament i formació de famílies


famílies nouvingudes

Programes de reforç escolar Actuacions de promoció d’activitats educatives més

enllà de l’horari lectiu

Programes de dinamització deles AMPA dels centres

educatius

Obertura dels equipamentseducatius fora de l'horari lectiu

Per

cen

tatg

ed

'aju

nta

men

ts

Entitats participants en activitats més enllà de l’horari lectiu i suport a les famílies [n=96]

Només Ajuntament Amb altres administracions Amb agents del territori (entitats, empreses,,,)

6.2 Agents del territori que han intervingut

Les entitats (ampas, lleure...) intervenen en gairebé la totalitat d’actuacions realitzades amb altres agents del territori.



96,4

90

95,2

10096,6

100

32,1

10

33,3

6,7

27,6

0

7,110

4,8

26,7

10,36,3

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Programes de reforç escolar[N=28]

Programes de dinamització deles AMPA [N=10]

Actuacions d’acompanyament i formació de famílies [N=21]


famílies nouvingudes [N=15]

Actuacions de promoció d’activitats educatives més

enllà de l’horari lectiu [N=29]

Obertura dels equipamentseducatius fora de l'horari lectiu

[N=16]

Agents del territori han intervingut en actuacions d'educació més enllà de l'horari lectiu i de suport a les famílies


7 ACTIVITATS ADMISSIÓ I EQUITAT

Les actuacions de ‘promoció de l’equitat’ i la promoció de ‘beques i/o ajudes de ajuda de suport a l’escolaritat’, estanesteses en la majoria dels municipis.



85,497,9

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Actuacions de promoció de l’equitat en l’admissió (estratègies d'escolarització equilibrada)

Beques i ajuts de suport a l'escolaritat

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Activitats admissió i equitat realitzades al 2015 [n=96]



En les activitats d’admissió i equitat és més freqüent la col·laboració dels municipis amb altres administracions. Encanvi, la intervenció d’altres agents del territori és mínima.



11,5

40,6

71,9

51

7,39,4

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Actuacions de promoció de l’equitat en l’admissió (estratègies d'escolarització equilibrada)

Beques i ajuts de suport a l'escolaritat

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Entitats participants en activitats admissió i equitat [n=96]

Només Ajuntament Amb altres administracions Amb agents del territori (entitats, empreses,,,)

7.2 Agents del territori que han intervingut

Les entitats (ampas, lleure...) intervenen en gairebé la totalitat d’actuacions realitzades amb altres agents del territori.(Cal tenir en compte que són molt pocs els casos considerats)



100

88,9

14,3

33,3

42,9

11,1

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Actuacions de promoció de l’equitat en l’admissió (estratègies d'escolarització equilibrada) [N=7]

Beques i ajuts de suport a l'escolaritat [N=9]

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Agents del territori en activitats admissió i equitat


7.3 Estratègies d’escolarització equilibrada

El repartiment de ‘l’alumnat amb NEE’ és l’activitat més comú entre els municipis. En canvi, els models de zonificaciónomés s’estenen al 26,8% dels municipis.



8,5

26,8

42,7

51,2

75,6

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Altres Models de zonificació quecompensin la composició social

dels centres

Modificació de les ràtios perequilibrar

Aprofitament actiu de lareserva de places NEE

Repartiment de l'alumnat NEEentre centres

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Estratègies d'escolarització equilibrada desenvolupades pels ajuntaments (possibilitat de més d'una resposta) [N=82]


7.4 Models de zonificació

El model ‘zona única’ és més extens als municipis més petits; en canvi, el model ‘zona múltiple’ ho és als municipismés grans.



7,3

34,1

58,5

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Altres Zona múltiple Zona única

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Models de zonificació [N=82]


7.5 Prestació de beques i/o ajudes

Dels ajuntaments que han prestat beques i/o ajudes, les més esteses són les beques de menjador (84%). En canvi, lesmenys esteses són les ‘activitats complementàries en horari lectiu’ (43,6%).



16

43,6

51,1

53,2

74,5

75,5

78,7 84

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Altres Activitatscomplementàries en

horari lectiu

Transport Activitatsextraescolars (fora

horari lectiu)

Llibres Activitats d'estiu Menjador Suportescolarització

escoles bressol

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Beques i/o ajuts dels ajuntaments, amb recursos municipals, per a serveis directament relacionats amb l'escolarització [N=94]


7.6 Serveis Municipals d'admissió i equitat de l'alumnat

Un 91,1% dels municipis de Barcelona disposen de ‘comissions de garanties d’admissió’ mentre que en el 51,6% hi haoficines municipals d’escolarització. Aquestes estan poc desenvolupades en els municipis més petits.



51,6

91,1

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Oficina municipal d'escolarització [n=91] Comissions de garanties d’admissió [n=90]

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Serveis Municipals d'admissió i equitat de l'alumnat


8 CENTRES EDUCATIUS MUNICIPALS

Les escoles bressol i de música són els centres més estesos entre els municipis. En canvi, les ludoteques, altres ofertesde formació musical i altres centres de formació artística estan estesos en una proporció minoritària de municipis.



2624

35,4

67,7 68,870,8

80,2

100

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Altres ofertes deformació musical

Ludoteques Altres centresd'ensenyaments

artístics

Escoles municipals depersones adultes

Altres (casalsinfantils...)

Altres ofertes deformació de persones

adultes

Escoles municipals demúsica i/o dansa

Escoles bressol

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Existència centres educatius municipals [n=96]


8.1 Tipus de finançament dels centres educatius

Els centres educatius municipals mostres diferents fonts de finançament. A les escoles bressol destaquen altresadministracions (diputacions); en persones adultes, la Generalitat i en ludoteques, només l’ajuntament.



17,7

10,4

21,9

42,7

33,3

15,6 15,6

6,3

3,1 4,2

7,3 6,3

18,8

35,4 36,5

19,8

3,1

10,4

6,3

19,8 19,8 18,8

29,2

79,2

02,1

0

8,3

3,11 2,1

4,2

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Ludoteques Altres ofertes deformació musical

Altres centresd'ensenyaments

artístics

Altres (casalsinfantils...)

Altres ofertes deformació de persones

adultes

Escoles municipals depersones adultes

Escoles municipals demúsica i/o dansa

Escoles bressol

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Ajuntaments amb centres educatius segons tipus de finançament [n=96]

Només Ajuntament Ajuntament i la Generalitat Ajuntament i altres administracions Ajuntament i agents del territori

Els organismes governamentals més mencionats pels ajuntaments en algun tipus de suport són la ‘Diputació’ (99%) i la‘Generalitat de Catalunya’ (88,5%). La Diputació és l’organisme que ofereix més varietat de suports a un major nombrede municipis.

9 ORGANISMES GOVERNAMENTALS

1,2% 15,5%

75,0%

31,0%

2,4% 1,2%0%10%20%30%40%50%60%70%80%

Consorci Consell comarcal Diputació Generalitat de Catalunya Govern Central Unió Europea


Suport rebut pels ajuntaments dels organismes governamentals (possibilitat de més d'una resposta) [n=84]Finançament Formació Assessorament, suport tècnic Algun tipus de suport

Font: Fundació Carles Pi i Sunyer, 2012.



99,0

88,5

74,0

5,25,2

11,6

0,0

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Diputació Generalitat de Catalunya Consell Comarcal Govern central Unió Europea Consorci Mancomunitat

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Organismes governamentals que han donat algun tipus de suport als Ajuntaments en matèria d'educació (possibilitat de més d'una resposta) [N=96]

Finançament Formació Assessorament Algun tipus de suport

Els ens de referència als que es dirigeixen els ajuntaments quan necessiten assessorament en temes d’educació triatsen primera opció són la ‘Diputació’ (49%) i en menor mesura el ‘Departament d’Ensenyament’ (39,6%).

9.1 Ens governamentals de referència

64,6%

13,4% 12,2% 4,9% 2,4% 1,2%0%10%20%30%40%50%60%70%80%

Diputació Un altre Ajuntament Generalitat de Catalunya Consell comarcal Universitats Altres


Ens governamentals triats pels ajuntaments com a primera opció per a l'assessorament en temes de participació [n=84]10-20.000 hab. 10-20.000 hab. 50-100.000 hab. >100.000 hab. Catalunya

Font: Fundació Carles Pi i Sunyer, 2012.



8,3

0,0

49,0

39,6

0

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Un altre Ajuntament El Consell Comarcal La Diputació El Dep. d’Ensenyament (Generalitat de Catalunya)

Universitats

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Ens de referència per a l'assessorament en temes d'educació [N=96]


9.2 Convenis amb el Departament d’Ensenyament

Un 90,6% dels ajuntaments consultats tenen subscrit algun conveni amb el Departament d’Ensenyament. Els méshabituals són els ‘Programes educatius o projectes singulars’ (82,8%) i els destinats al ‘Sosteniment de centreseducatius’ (65,5%).



Sí90,6%

No9,4%

Algun conveni subscrit entre l'Ajuntament i el Departament d'Educació [N=96]

20,7

29,9

49,4

51,7

65,5

82,8

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Altres àmbits

Corresponsabilitat

En relació amb la planificació escolar

Per a l'assumpció de competències delegades

Per al sosteniment de centres educatius

Programes educatius o projectes singulars


Àmbits en els quals es realitzen els convenis entre l'Ajuntament i el Departament d’Ensenyament (possibilitat de més d'una resposta)

[N=87]

9.3 Col·laboració amb el Departament d’Ensenyament

L’àmbit amb més col·laboració amb el Departament d’Ensenyament són les ‘Escoles Bressol’ (57,3%) i els PFI (55,2%).On es produeix menys col·laboració és en la ‘Formació Professional ocupacional’ (32,3%).



6,3

10,4

32,3

36,5

41,7

47,9 49,0

55,257,3

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Altres No col·laboren Formacióocupacional

Formacióprofessional

reglada

Escoles de música Programes dediversificació

curricular

Formació d’adults PFI Escoles bressol

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Àmbits en els quals els ajuntaments col·laboren amb el Departament d’Ensenyament (o un altre Departament amb competències) en la programació de l'oferta educativa en el municipi [N=96]


9.4 Valoració de la col·laboració amb altres agents

Gairebé la totalitat dels municipis valoren com a bona la relació amb les ‘Escoles i Instituts públics’. En canvi, lavaloració 'normal' és més gran quan es valoren els serveis territorials, les entitats de lleure o les escoles bressol nomunicipals.



14,6

16,7

27,1

34,4

46,9

53,1

58,3

67,7

71,9

94,8

26

32,3

49

25

43,8

41,7

21,9

30,2

25

5,2

2,1

2,1

5,2

3,1

59,4

51

21,9

40,6

7,3

19,8

1

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Escoles d’ensenyaments artístics que no siguin de titularitat municipal

Escoles de música i dansa que no siguin detitularitat municipal

Escoles bressol que no siguin de titularitatmunicipal

Escoles d’adults que no siguin de titularitat municipal

Entitats de lleure

Serveis territorials del Departament d’Ensenyament

Escoles i instituts concertats

AMPAs

Inspecció d’Ensenyament

Escoles i instituts públics

Valoració que fan els ajuntaments de la seva col·laboració amb diferents agents educatius [N=96]

Bona Normal Dolenta Inexistent

Percentatge d'ajuntamentsPercentatge d'ajuntaments

9.5 Xarxes locals

El 91,7% dels ajuntaments participa en alguna xarxa local. Les més esteses són les vinculades a ‘Petita infància’ (52,1%)i les menys esteses són les vinculades a ‘Educació permanent’ (16,7%).



8,3

12,516,7

27,1

30,232,3

44,8 46,9

52,1

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

No participa encap xarxa

Altres Educaciópermanent

Formacióprofessional

Projecte Educatiude Ciutat

Taula de millorade l'èxit escolar

Programes detransició escola-

treball

Petita infància Pla Educatiud'entorn

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Pertinença a una xarxa local vinculada a la gestió de les polítiques d'educació [N=96]


9.6 Tipus de participació en xarxes locals

Hi ha algunes xarxes on els ajuntaments tenen més protagonisme amb el lideratge o co-lideratge de les mateixes comels plans educatius d’entorn, els projectes educatius de ciutat i de petita infància.



38,5

56,3 58,1

66,7

80,0

87,889,7

65,4

50,0

45,2

40,5

28,9 28,6

17,2

11,5

18,8

6,5

28,6

20,0

34,7

13,8

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Formació professional(n=26)

Educació permanent(n=16)

Taula de millora del'èxit escolar (n=31)

Programes detransició escola-

treball (n=42)

Petita infància (n=45) Pla Educatiu d'entorn(n=49)

Projecte Educatiu deCiutat (n=29)

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Tipus de participació dels ajuntaments que formen part d'una xarxa local d'educació durant l'any 2015

Lidera o co-lidera Col·labora Finança

9.7 Xarxes Intermunicipals

El 49% dels ajuntaments participa en xarxes intermunicipals. Les més esteses són les vinculades als ‘Programes detransició escola-treball’ (29%) i les menys esteses són les vinculades a ‘Taules de millora de l’èxit escolar (6,3%) i‘educació permanent’ (7,3%).



6,3 7,3 7,3

13,5

16,7 20,8

29,2

51,0

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Taula de millora del'èxit escolar

Educació permanent Altres Projecte Educatiu deCiutat

Pla Educatiud'Entorn

Petita infància Programes detransició escola-

treball

No participa en capxarxa

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Pertinença a una xarxa intermunicipal dins dels següents àmbits educatius [N=96]


10 MECANISMES DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Gairebé tots els municipis disposen de ‘Consell escolar’ i gairebé la meitat ha realitzat ‘Processos participatius’. Mésd’una tercera part té ‘Consells de participació infantil i juvenil’.



2,1

7,3

37,5

51

91,7

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

No s'ha utilitzat Altres Consell de participació infantili juvenil

Processos participatius Consell escolar

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Mecanismes de participació ciutadana utilitzats pels ajuntaments en l'àmbit d'educació [N=96]


11 ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ POLÍTICA

El 99% dels municipis consultats disposen de regidories amb competències delegades en educació. El 50,5% de lesregidories comparteix gestió amb altres matèries i, entre aquests, les matèries més mencionades són ‘Infància’(17,2%) i ‘Cultura’ (15,1%).



Sí, sense figurar "educació" en

la denominació de la regidoria;

7,3

Sí, figurant "educació" en

la denominació de la regidoria;

91,7

No hi ha cap regidoria amb competències

específiques en educació; 1

Regidoria amb competències específiques en educació [N=96]

53,5 55,238,5

25,0

49,5

46,5 44,861,5

75,0

50,5

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%


Especialització de les regidories amb competències específiques en educació [n=93]

Exclusiva Compartida

0

0

4,3

4,3

4,3

4,3

7,5

9,7

11,8

11,8

15,1

17,2

24,7

0 5 10 15 20 25 30

Gent Gran

Habitatge

Medi Ambient

Immigració

Cooperació

Dona

Salut

Esports i lleure

Serveis Socials

Joventut

Cultura

Infància

Altres

Competències amb les quals les regidories d'educació comparteix la gestió (possibilitat de més d'una resposta) [N=95]


12 ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ TÈCNICA

El 84% dels municipis té un organisme tècnic que centralitza les actuacions d’educació. El 38,8% dels organismescomparteixen la gestió amb altres matèries i, entre aquests, les matèries més mencionades són ‘infància’ i ‘joventut’(17,5%).



Si84,4%

No 15,6%

Ajuntaments amb departament tècnic d'educació [N=96]

73,3

48,3 46,2

87,5

61,3

26,7

51,7 53,8

12,5

38,8

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

10-20.000 hab. 20-50.000 hab. 50-100.000 hab. > 100.000 hab. Barcelona

Especialització de les regidories amb competències específiques en educació [n=80]

Exclusiva Compartida

0

5

5

5

5

8,8

11,3

13,8

15

16,3

17,5

17,5

17,5

0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20

Habitatge

Gent gran

Cooperació

Immigració

Medi ambient

Dona

Salut

Serveis Socials

Esports i lleure

Cultura

Altres

Joventut

Infància

Matèries amb les quals l'organisme tecnicoadministratiu d'educació comparteix la gestió (possibilitat de més d'una resposta) [N=59]


Els espais de coordinació més estables –programes, comissions- estan estesos en una tercera part del municipis,mentre que la programació anual amb pressupost assignat és de nomésel 10%. En canvi, el 34% dels municipis nomésrealitzen una coordinació puntual amb altres àrees.

12.1 Espais de coordinació



10,4

14,6

28,1

34,4 36,5

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Programació anual conjuntad'activitats amb pressupost

assignat

Altres espais Comissió/taula que s'encarrega defixar criteris i pautes comunes

Coordinació és puntual Plans transversals entre àrees

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Espais transversals de coordinació entre educació i altres àrees [N=96]


El 44% dels ajuntaments han realitzat canvis significatius en els organismes tècnics dedicats a educació en relació al'anterior mandat. El 12,5% del municipis ha canviat el cap tècnic, un 7,3% ha creat una estructura nova i el 3,1% hacanviat la forma de gestió. Cal destacar que només el 1% dels municipis ha eliminat l'organisme d’educació existent.

12.2 Canvis realitzats als organismes tècnics



1,0 3,1

7,3 12,5

19,8

65,6

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

S'ha eliminat l'organismeexistent

S’ha canviat la forma de gestió de l'estructura organitzativa existent

S'ha creat una estructuraorganitzativa nova

S'ha canviat el/la cap tècnic/a Altres Sense canvis significatius

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Canvis produïts des de l'inici mandat 2015-2019 [N=96]

10-20.000 hab. 20-50.000 hab. 50-100.000 hab. >100.000 hab. Barcelona

El 92,7% dels ajuntaments de Catalunya tenen treballadors (tècnics o similars) dedicats a educació. El 59% delsmunicipis tenen funcionaris; el 82%, personal laboral, i el 27% tenen altres tipus de contractes. El 77% ha realitzatformació específica en educació del personal de l'àrea d'educació de l'Ajuntament.

13 TREBALLADORS/ES



Sí92,7%

No7,3%

Ajuntaments amb treballadors (tècnics o similars) dedicats a educació[N=96]

1,8

3,2

7,2

13,1

4,0

0

2

4

6

8

10

12

14


Nú

mer

o d

e tr

ebal

lad

ors

Mitjana municipal de treballadors/es dedicats a educació [N=96]

59,6

82,0

27,0

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Funcionari/a Laboral Altres tipus de contractes(plans d'ocupació...)

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Ajuntaments amb treballadors segons el seu vincle laboral [N=89]

Si; 77

No; 23

Formació específica en educación del personal de l'àrea d'educació de l'Ajuntament [N=87]

El 79,5% dels ajuntaments no han realitzat canvis en relació al nombre de treballadors dedicats a educació durant el 2015. Elsmunicipis més grans són els que més han reduït les plantilles de personal. En relació a la dedicació, el 79,5% dels ajuntaments hamantingut el nombre d’hores del personal d’educació durant el 2015; el 2,3% ha disminuït la dedicació horària i el 18% l’haaugmentat.

13.1 Canvis en les plantilles i dedicació de personal



15,9

4,5

79,5

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Ha augmentat Ha disminuït S'ha mantingut

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Municipis que han realitzat canvis en la plantilla de personal durant el 2015 [N=96]

20-50.000 hab. 50-100.000 hab.

>100.000 hab. Catalunya

10-20.000 hab.

18,2

2,3

79,5

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Ha augmentat Ha disminuït S'ha mantingut

Per

cen

tatg

e d

'aju

nta

men

ts

Municipis que han realitzat canvis en les hores dedicades pel personal durant el 2015[n=96]

El 60% dels municipis consultats ha realitzat algun tipus d’avaluació de les polítiques d’educació. La major partd’aquestes avaluacions (78%) són internes i realitzades a partir d’informes i memòries.

14 AVALUACIÓ DE LES POLÍTIQUES EDUCATIVES



9,13,2

23,1

37,5

11,5

45,551,6

53,8

50

49

45,5 45,2

23,112,5

39,6


Percentatge d'ajuntaments que han realitzat algun tipus d'avaluació de les polítiques d'educació [N=96]

Integral D'algún servei No s'ha realitzat

Avaluació interna;

78,0

Avaluació externa; 3,4

Avaluació mixta; 18,6

Tipus d'avaluació de les polítiques d'educació [N=59]

A partir d'informes tècnics i/o memóries;

89,5

Relació entre

objectius i resultats

obtinguts; 38,6

Altres tipus d'avaluació;

12,3

Tipus d'avaluació de les polítiques d'educació [N=57]

‘Els recursos humans vinculats a educació tenen una formació adequada’ és l’enunciat més valorat -molt o bastantd’acord- pels ajuntaments (91%). En canvi, l’enunciat menys valorat (45%), és el referit l’increment dels recursosmunicipals en educació en proporció a les necessitats.

14.1 Valoració diferents factors que afecten les polítiques



45,8

58,3

59,4

62,5

66,7

67,7

69,8

74

77,1

79,2

84,4

91,7

54,2

41,7

40,6

37,5

33,3

32,3

30,2

26

22,9

20,8

15,6

8,3

0 20 40 60 80 100

Als darrers anys els recursos que l’Ajuntament destina a l’educació s’han incrementat proporcionalment a les necessitats

Hi ha coordinació adequada entre els diferents nivells de govern pel que fa a l’educació (Diputació, Generalitat...)

Les polítiques municipals d'educació depenen de les estratègies o el suport d’altres entitats governamentals

L’Ajuntament té recursos i eines per detectar les noves necessitats en matèria d’educació

Les estructures de l’Ajuntament treballen de forma coordinada i transversal en temes d’educació

El teixit associatiu intervé de manera activa en les actuacions relacionades ambeducació

Hi ha idees innovadores per a afrontar els nous reptes que planteja l’educació

Hi ha un acord polític que dóna continuïtat a la política en educació

Els reptes més importants que planteja l’educació estan inclosos a l’agenda política

La comunitat educativa s'implica en les actuacions municipals relacionades ambeducació

Els serveis locals de l’Ajuntament estan adaptats per donar resposta a les demandes en educació

Els recursos humans de l’Ajuntament que treballen en temes d’educació tenen una formació adequada

Grau d'acord amb les següents afirmacions [n=96]

Molt o bastant d'acord Poc o gens d'acord

Annex

De 10.000 a 20.000 habitantsAbreraAlcanarArenys de MarArgentonaBalaguerBanyolesBergaCalellaCanet de MarCanovellesCardedeuCastellbisbalCastelló d'EmpúriesCorbera de LlobregatCunitL'EscalaLa Bisbal d'EmpordàLa GarrigaLa LlagostaLa Roca del VallèsLa Seu d'UrgellLes Franqueses del VallèsLliçà d'AmuntMollerussaMontornès del VallèsPalamósPalau-solità i Plegamans

PallejàParets del VallèsPieraPremià de DaltRipollSant Andreu de LlavaneresSant Carles de la RàpitaSant CeloniSant Joan de VilatorradaSant Quirze del VallèsSanta Coloma de FarnersTàrregaTorderaTorellóTorredembarraTorroella de MontgríValliranaVilanova del Camí

De 20.001 a 50.000 habitantsAmpostaBarberà del VallèsCambrilsCastellar del VallèsFigueresGavàIgualadaManlleu

MartorellEl MasnouMolins de ReiMontcada i ReixacOlotPalafrugellPineda de MarPremià de MarRipolletSalouSant Adrià de BesòsSant Andreu de la BarcaSant Feliu de LlobregatSant Joan DespíSant Pere de RibesSant Vicenç dels HortsSanta Perpètua de MogodaTortosaVallsEl VendrellVicVilafranca del PenedèsVilassar de Mar

Els municipis inclosos a l'estudi són els següents:

De 50.001 a 100.000 habitantsCastelldefelsCornellà de LlobregatGironaGranollersManresaMollet del VallèsEl Prat de LlobregatRubíSant Boi de LlobregatSant Cugat del VallèsViladecansVilanova i la Geltrú

Més de 100.000 habitantsBadalonaL'Hospitalet de LlobregatLleidaMataróReusSabadellSanta Coloma de GramenetTarragonaTerrassa


DIPUTACIÓ DE BARCELONAÀrea d'Atenció a les PersonesGerència de Serveis d'EducacióComte d'Urgell, 187. 08036 BarcelonaTelèfon 934 022 184 · Fax 934 022 454www.diba.cat/educacio

FUNDACIÓ CARLES PI I SUNYER

Casa GolferichsGran Via de les Corts Catalanes, 49108015 BarcelonaTel. 934 527 115 Fax 933 233 431www.pisunyer.org

panel de polÍtiques pÚbliques locals 2012 educaciÓ 2016 · 2017. 2. 21. · 1,0 2,1 2,1 2,1 4,2...

Documents