PALESTINA AMB ELS NOSTRES ULLS

Maquetació i disseny: milvietnams.comCorreció de textos: Mar BelEdició: Xarxa d’Enllaç amb Palestina

Maig de 2012

Desde la Xarxa d’Enllaç amb Palestina volem mostrar el nostre agraï-ment a totes les persones que de forma voluntària han cedit els textos, les lletres i les fotografies necessàries per fer possible aquest projecte.

Aquesta exposició és producte del petit somni i el treball humil però constant d’un grup de joves de diferents ciutats i pobles d’arreu del país, que al setembre de l’any 2005 vam participar en un camp de treball a Betlehem, Palestina.

El viatge es va fer amb el suport de Sodepau i Xarxa d’Enllaç amb Palestina, que ens van posar en contacte amb orga-nitzacions palestines que treballen sobre el terreny. Durant el camp de treball vam fer un projecte per denunciar el mur que està construint l’Estat d’Israel a la Palestina ocupa-da, com tindreu oportunitat de veure tot seguit. Alhora, vam poder conèixer diferents organitzacions palestines que treballen en diversos àmbits de la societat i visitar les principals poblacions de Cisjordània. Per això, creiem que en conjunt tenim una visió bastant global de la situació als territoris ocupats.

Amb el material fotogràfic de què disposem i l’experiència personal que ens va aportar el viatge, hem creat una ex-posició de fotos perquè confiem que és un bon mitjà per a donar a conèixer la situació del poble palestí i transmetre les dificultats que representa l’ocupació en la vida quotidiana.

A partir del contacte amb la població local vam recollir la percepció que una de les poques coses que podem fer des de casa nostra és explicar el que hem vist. No podem callar davant la injustícia i l’opressió que ofeguen impunement el poble palestí.

Amb aquesta exposició, doncs, busquem l’oportunitat d’arribar més enllà del nostre entorn més immediat i trans-metre les nostres vivències a totes aquelles persones inte-ressades a conèixer més de prop el conflicte. Volem aconse-guir que la situació del poble palestí es faci més visible i més propera a la societat catalana i animar la gent a plantejar-se la possibilitat de viatjar a Palestina.

Creiem que l’interès de la nostra proposta descansa en el fet que volem donar una visió que es desmarca del que ens mostren els mitjans de comunicació, del que sentim i veiem a partir de diferents fonts de caràcter oficial, per tal de fer de la situació real a Palestina alguna cosa molt més propera i palpable.

1.JerusalemJerusalem és una cruïlla de camins, de religions, d’història. Jerusalem és única i, com a tal, ha estat

motiu de disputa en tantes i tantes ocasions.

És difícil trobar una llar palestina a la qual no hi hagi cap tipus de representació de la Cúpula de la

Roca i de la Mesquita d’Al-Aqsa. Pels musulmans, Mahoma va pujar al cel des de l’esplanada de

les mesquites, on es troben totes dues. Per aquest motiu, l’esplanada és el tercer lloc més sagrat

de l’Islam.

El divendres 29 de setembre de l’any 2000 Ariel Sharon va entrar a l’esplanada acompanyat per cen-

tenars de policies. Això provocà violents enfrontaments i desencadenà la segona Intifada.

Malgrat que els acords de l’ONU per a la divisió del territori palestí, el 1948, contemplaven que la ciu-

tat hauria de quedar sota control internacional, des de 1967 Israel considera Jerusalem part legítima

del seu territori i hi prohibeix l’entrada als palestins originaris d’altres ciutats de Cisjordània o Gaza, es-

pecialment des de la segona Intifada. El permís per a anar a Jerusalem només es concedeix per raons

mèdiques o administratives. El procés d’obtenció és dur i laboriós per a qualsevol palestí i és comple-

tament inviable per a aquells que tinguin antecedents penals (aproximadament el 20% de la població

palestina ha estat a la presó des de 1967) o per a qui pugui ser considerat “potencialment perillós per

a la seguretat” de l’Estat d’Israel.

Per al viatger, Jerusalem Oest suposa l’entrada

a l’occident israelià. Però aquest és un occident

esquizofrènic com la ciutat mateixa, en la qual habiten

comunitats de jueus laics, religiosos i religiosos

ortodoxos, que creuen cada dia la ciutat vella, el barri

àrab, amb els ulls fi xos al terra, sense ser capaços de

mirar els seus veïns.

Israel és l’occident de la por extrema de tothom qui

sembla sospitós d’alguna cosa, de les mirades de

desconfi ança pertot arreu. És l’occident del pànic als

autobusos, als llocs tancats, dels controls i els detectors

de metalls a l’entrada de qualsevol lloc públic, un bar,

un centre comercial, un mercat... Però mai ningú no es

pregunta quina és la raó última d’aquesta por, què ha fet

el seu Estat per haver de tenir por que algú vulgui fer mal

als seus ciutadans...

2.Hebrón

Hebron és a Cisjordània, a 40 quilòmetres al sud de Jerusalem. Poc després de la guerra dels Sis Dies

l’any 1967, Hebron començà a patir una progressiva ocupació de colons jueus que ha durat fi ns als nos-

tres dies. L’expropiació de terres, l’ocupació de cases i el tancament de comerços estan a l’ordre del dia.

Al barri antic de la ciutat, on es troba la mesquita d’Abraham, hi viu un grup de més de 400 colons

jueus protegits per un contingent d’uns 2000 soldats israelians. Hi ha catorze punts de control. Els

carrers palestins d’aquesta zona estan coberts amb reixes metàl·liques perquè els colons que habi-

ten les cases de la part superior hi llancen escombraries, ampolles, pedres...

De mica en mica les famílies palestines han anat marxant del barri i avui els carrers de la ciutat ve-

lla estan buits i les portes verdes dels seus comerços estan tancades. Tan sols alguns palestins de

les poques famílies que encara resisteixen es mouen per aquest paisatge tan desolador.

El d’Hebron només és un petit exemple de la política

il·legal d’ocupació dels territoris palestins. A Cisjordània,

Jerusalem Est i la Franja de Gaza, el nombre total de

colons arriba fi ns als 436 000.

3.El Mur.CisjordàniaPalestina és una presó. No és una simple afi rmació sense sentit, és la pura realitat. Abans de l’any

2002 Palestina era també una presó, però fou a partir d’aquell any que els seus murs adquiriren una

dimensió física palpable i no només psicològica.

Ariel Sharon va dur a terme el seu particular projecte de construcció d’un mur tot just entrar al govern

israelià. El mur no recorre la Línia Verda (les fronteres que separen Cisjordània d’Israel i que foren

aprovades el 1948). En el seu fred, etern i impertorbable recorregut aprofi ta per robar terres de conreu

i habitatges i atrapar poblacions senceres.

Israel es justifi ca. El mur de vuit metres o, tal com en diuen ells, la “tanca”, respon a motius de segu-

retat. Però la conseqüència més palpable d’aquesta monstruosa construcció no pot ser una altra que

atiar el ressentiment i l’odi envers els seus constructors i, per tant, el confl icte armat.

A dia d’avui, però, segueix en construcció sense cap

mena d’impediment. Israel segueix ofegant dia a dia el

poble palestí.

4.Checkpoints

Els checkpoints o punts de control estan escampats arreu del territori palestí recordant l’ocupació mi-

litar a cada moment. Un palestí no pot anar lliurement d’un lloc a un altre de la seva terra sense haver

de passar controls constantment. En aquests llocs es formen llargues cues i regna el caos: tothom ha

de contestar les preguntes dels soldats i ensenyar el passaport amb incertesa.

Tothom espera, ningú sap fi ns quan. Ningú sap quan arribarà als llocs, ni si hi arribarà. El temps ha

perdut la seva raó de ser a Palestina i tot està en mans de joves soldats que amb només divuit anys

tenen poder sobre la vida de tot un poble.

Els palestins són ciutadans de segona, presoners en les seves pròpies terres.

Control, militarització, por, frustració, humiliació, incertesa, empresonament...

Els checkpoints són un malson, una llarga cua cap als

no-res, cap a una altra banda on no serem mai lliures:

sempre hi haurà més punts de control, sempre haurem

de donar més explicacions, sempre...

5.Campsde refugiats

L’estat d’Israel es mira el melic i s’oblida de respectar els drets humans de milers de ciutadans

expatriats de les seves terres abusant del seu poder amb el suport dels estats occidentals que li fan

costat. Els interessos polítics i econòmics s’imposen, es perpetra una neteja ètnica i es basteix una

immensa presó on els somnis de prosperitat queden estancats entre pedres i pols.

Handal·là (gràcies a Déu), els somnis i esperances dels ciutadans palestins resisteixen amb la lluita

per la llibertat i la dignitat al difícil dia a dia que els han imposat.

Expulsats, humiliats i empresonats, els habitants dels camps de refugiats acumulen frustracions

i esperances que esclaten en una necessitat d’expressió a través de l’art, la música, el teatre, la

pintura, el ball...

Fan sentir tan propera la impotència quan t’envolten

d’autèntiques obres d’art exposades a les brutes parets

dels edifi cis. L’explosió del crit per la llibertat et recorre

tot el cos al ritme coreografi at d’un espectacle de ball

dels nens del camp de Deisha. S’endinsa dins teu quan

camines encuriosit pels carrerons fets sense sentit,

enmig de les construccions inacabades unides entre si

per cables elèctrics. T’acaba de tocar el cor la mirada de

la seva gent i dels nens que guarden l’amargor d’una

vida reclosa.