ProfessionalitatAccessibilitatInnovacióDocènciaHospitalitatObertsSolidaritatSostenibilitat

Publicacióde divulgaciócientífica i socialde l’HospitalSant Joan de DéuBarcelona

El tractament multidisciplinar i la detecció precoç, principals aliats del nen amb problemes d’audició

A l’Hospital es tracten i resolen els principals trastorns de l’aprenentatge, que tant preocupen a les famílies

El nadó immadur troba l’escalf necessari entre els professionals de neonatologia

Tècniques d’avantguarda per al tractament de l’escoliosi

NúmeroFebrer de 2013

8

Unitats de referència: garantia de futurL’entorn dels hospitals està canviant i, per tant, els seus objectius i la seva estratègia s’ha d’adaptar als nous temps per garantir el seu futur. Un objectiu clar és esdevenir un centre de referència per captar pacients i poder-los oferir una assistència capdavantera i d’excel·lència. La captació de talent i la millora de les infraestructures – nous espais i nova tecnologia- són dos factors cabdals per aconseguir aquest gran objectiu.

El número de la revista Paidhos que esteu llegint inclou articles sobre algunes de les unitats de referència (i també d’excel·lència) de què disposa actualment l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona. És el cas de la Unitat de la hipoacúsia infantil que, amb un equip multidisciplinar, ofereix tractament per a tot tipus de problemes auditius i que treballa especialment per a la detecció precoç.

També el servei de Neonatologia és un referent en l’aplicació de protocols d’actuació, com el que busca reproduir en la mesura del possible totes les condicions que viu el nadó al ventre de la mare amb l’objectiu de millorar la seva supervivència i evitar que pateixi seqüeles derivades de la prematuritat al llarg de la seva vida.

Un altre exemple és el tractament pioner que aplica el nostre Hospital per tal de millorar la qualitat de vida dels nens afectats de patologia de raquis, també coneguda com a escoliosi. Ho fa possible un equip format per cirurgians ortopedes, pneumòlegs, neurofisiòlegs, neurocirurgians, rehabilitadors i infermeres.

Altres iniciatives, com la posada en marxa de la primera unitat d’assaigs clínics infantils o la unitat d’intervenció assistida amb animals, que trobareu en aquestes pàgines, segueixen la mateixa línia estratègica en la cerca d’un futur millor, malgrat les dificultats del present, i amb una actitud positiva com la que va descriure al segle XIX en una frase cèlebre el teòleg William George Ward, “El pessimista es queixa del vent; l’optimista espera que canviï; el realista ajusta les veles”.

Sumari Núm. 8 Març de 2013

4 L’HospitaldeSantJoandeDéu,referentdelaHipoacúsiaInfantilaCatalunya

8 Quanaprendreéspujarlamuntanyamésalta

12 Patologiaderaquis:ferquetotestiguialseulloc

14 Mésenllàdel’assistènciaclínicaalsinfantsambmalaltiesinflamatòriesintestinals

16 Comalventredelamare

18 Primeraunitatd’assaigsclínicscentradaenpediatria

20 L’estimulacióprecoç,unaoportunitatperalsinfants

ambproblemesdedesenvolupament

22 IDona:Unanovaconsultainfermeraal’ÀreadelaDona

24 SantJoandeDéuaculllesprimeresinfermeresresidentsenpediatria

26 Lesintervencionsassistidesambgossosfuncionen

28 Amicsdel’HospitaldeSantJoandeDéu

30 EntrevistaalDr.MiquelBorràsiVerdera,Capdesecciód’Obstetrícia

34 Docència:cursos,màstersiconferènciesperaparesimares

CoordinacióServeideComunicació

Realitzaciósalutmedia.net

Disseny gràficVíctorOliva.Dissenygràfic,SL

FotografiesServeideMitjansAudiovisuals

Maquetació i impressióCreacionsGràfiquesCanigó

Dipòsit legal:B-17.605-2008

Hospital Sant Joan de DéuPg.SantJoandeDéu,208950EspluguesdeLlobregatTel.932532100

www.hsjdbcn.org

4

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

Lahipoacúsiaespotdefinircomlafaltadecapacitatauditivaidefet, és la deficiència sensorialmésfreqüentenelshumans.Esconsidera que una persona téproblemesd’audicióquanlasevacapacitatauditivaésigualome-nor a 20 decibels. Per entendremillor aquest valor, podem dirque en una conversa normal laintensitat de so és aproximada-mentde50decibels.Lahipoacú-siacongènitatéunaincidènciad’1a3percada1.000nensnascutsque no tenen factors de risc, is’elevaaunaincidènciade5a8per cada 100 nens nascuts ambfactorsderisc.

Però la hipoacúsia disposade tractament i d’ajudes tera-

L’Hospital de Sant Joan de Déu, referent de la Hipoacúsia Infantil a Catalunya La instauració del protocol de cribratge auditiu neo-natal universal el febrer de 2010 per part del Depar-tament de Salut de la Generalitat de Catalunya, va donar lloc a la creació de la Unitat de Referència de la Hipoacúsia Infantil a l’Hospital de Sant Joan de Déu. Una unitat multidisciplinar i interdisciplinar que ofereix tractament per a tot tipus de problema auditiu -no només pels nens que necessiten im-plants- i que treballa especialment per a la detecció precoç, fonamental en aquesta patologia.

“Tractem a nens que necessiten

un implant, però també als que no hi senten bé, amb

una varietat de tractaments i ajudes

terapèutiques”.

pèutiques. A càrrec del Serveid’ORL de l’Hospital hi ha laUnitat d’Hipoacúsia Infantil,que ofereix tot aquest ventalldepossibilitats,desdeltracta-ment, ja sigui mèdic, quirúrgici/o mèdic-quirúrgic, a l’ajudaterapèutica com la rehabilita-ció auditiva, intervenció logo-pèdicailaintervenciópsicope-dagògica.

De fet, aquesta patologiaquanéscongènitarepresentaunproblemagreunonomésperquèté efectes sobre el desenvolupa-mentdelllenguatgedelnensinóque també afecta el seu desen-volupament intel·lectual, emo-cional, motor i social. Per això,des de la Unitat de Referència

de la Hipoacúsia recorden la“necessitatdeladeteccióprecoçfonamental per al diagnòstic itractamentde lahipoacúsia”.Enaquestsentit, laDra.M.AntoniaClaveria, coordinadora de laUnitat, destaca que “amb la im-plementaciódelprogramadecri-bratgeauditiuneonataluniversals’hafetunavançimportantíssimperaldiagnòsticitractamentdelahipoacúsianeonatal”.

Hihamoltstipusd’hipoacúsia,que es poden classificar segonsdiferents criteris, en els més ha-bituals parlem d’hipoacúsies enfunciódelalocalitzacióanatòmicade la lesió (hipoacúsia de trans-missió,neurosensorial,mixtaodelsistemacentralauditiu),enfunció

5

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

del grau (lleu, moderada, severao profunda), en funció de l’agentcausal (genètica, adquirida od’origendesconegut),enfunciódel’edatd’aparició(prelingual:lapèr-duaauditivaesprodueixabansdel’adquisiciódelllenguatge,perilin-gual:quanlapèrduas’originadu-rantl’aprenentatgedelllenguatge,o la postlingual: quan la pèrduas’iniciadesprésdel’adquisiciódelllenguatge),ofins i toten funcióde la seva evolució (estable, pro-gressivaofluctuant).

La importància de la detecció precoç

LaDra.M.AntoniaClaveria,coordinadora de la Unitat deReferència de la Hipoacúsiaa l’Hospital, i el Dr. JesúsRodríguez, cap del Serveid’Otorinolaringologia de SantJoan de Déu, tenen clar que“l’èxit del tractament de la hi-poacúsia està en el seu diag-nòstic precoç, quan abans hodetectem i actuem, millor, mésprobabilitatsd’èxit”.

La importància de la de-tecció precoç està directamentvinculada amb el període ques’anomena de neuroplasticitatcerebraldelsnounats.Laforma-ció de la capacitat auditiva esprodueix de forma òptima en-tre el moment del naixement ifins els 4 anys. Aquest períodede formació auditiva en el cer-vellvaperetapesofinestresdetemps, que tal com van passantelsmesos,esvan tancant.Sinohas omplert aquell espai amb lainformació auditiva correcta, estancarà i ja no estaràs a tempsd’ensenyaradequadamentalnenel llenguatge que ha d’adquirir

enaquellafasedeldesenvolupa-mentcomapersona.

Pertant,l’objectiuesactuardurant aquest període, perquèd’altra manera, en un nen queno ha rebut cap estímul audi-tiu,elmàximquepodemarribara aconseguir amb un implantcoclear si s’implanta tard, perexemple, és que identifiqui so-rolls que l’avisin de perills, peròen cap cas, s’aconseguirà queentenguielllenguatgeiquesiguicapaçdecomunicar-looralment

La Unitat de Referència de la hipoacúsia infantil de l’Hospital

La unitat, formada perotorinolaringòlegs pediàtrics,tècnicsexpertsenàudio-pròte-si infantil i en programaciód’implants auditius, ha iniciatel seu camí poc després queel Departament de Salut de laGeneralitat de Catalunya ins-taurés el cribratge auditiu neo-nataluniversalperatotselsin-fantsnascutsaCatalunya.

DesdelaUnitatdeReferènciade la hipoacúsia infantil de SantJoan de Déu a Esplugues es se-

gueix un protocol d’actuacióbasat en un document elabo-rat per un grup multidisciplinard’experts en hipoacúsia infantil.El text de treball mostra les pau-tesperaunabordatgeintegraldela hipoacúsia, un fet, que segonsel Dr. Jesús Rodríguez, cap delServei d’Otorinolaringologia del’HospitaldeSantJoandeDéu“fad’aquestaUnitatdeReferència,uncasúnicidiferentd’altresunitatsreferents, ja que aquí no noméstractem pacients que necessitenun implant, també els que no hisentenbé,ielsoferimunavarietatdetractamentsiajudesterapèuti-quesdiversificada”.

Un cop s’ha fet el cribrat-ge auditiu neonatal universala l’Hospital Maternoinfantil deCatalunya que sigui, i s’ha de-tectat que el nadó no ha supe-ratelmínimestablert,aquestésremésalaUnitatdeReferènciade la Hipoacúsia infantil del’HospitaldeSantJoandeDéu.

En aquesta unitat es faunaprimeravisitad’exploracióotorinolaringològica completa,amblarealitzacióentred’altresproves dels PEATC, o tambéanomenada de potencials evo-catsauditiusdetronccerebral.

El model de cooperació i funcionament entre el nivell hospitalari i educatiu públics a Catalunya és únic al món

6

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

Es tracta d’una prova que re-gistra la resposta auditiva delcervell en funció d’un estímulacústic predeterminat. En fun-ciódeltipusderespostaespotsaber si el nounat està sentintalgunacosaono,ienquinain-tensitat, perquè la resposta espot mesurar en tots els seusgraus.

En cas que aquesta provadetecti una hipoacúsia congè-nita en el nounat, s’inicia la in-tervenció precoç que ha de ga-rantirundiagnòsticdefinitiudelapatologiaentreels3i6mesosdevidadelnen.Enaquestpre-cís moment, la Unitat comuni-caelsresultatsalDepartamentde Salut de la Generalitat deCatalunya per al seu registre,i evidentment, procedeix a lainstauració del tractament mésadequat.

En tot procés de diagnòs-tic i tractament, la Unitat tre-balla en col·laboració estretaamb els Centres de RecursosEducatius per a DeficientsAuditius (CREDA), establerts aCatalunya.

Els CREDA depenen delDepartamentd’EnsenyamentdelaGeneralitatdeCatalunyaiac-tualmentensónunadesena.ElsprofessionalsdelCREDAsónau-dio-protesistes,logopedes,edu-cadors i psicopedagogs.Tant laDra. M. Antonia Claveria comel Dr. Jesús Rodríguez es sen-tenorgullososdepoderdirque“aquest model de cooperaciópúblic entre ensenyament i sa-lut és totalment únic al món”.I és fàcil imaginar el nivell deresultats que això aporta a lasalut auditiva dels joves nenscatalans.

Els tractaments, sempre adaptats a la necessitat del nen

La unitat sempre busca elmillor tractamentpercadaneni per a cada cas. De maneraque no només fa la col·locaciód’implants sinó que elabora elsdiagnòsticsiaplicalamillorso-lució. De fet, cal tenir presentque a la Unitat no només arri-bennounats,esdiagnostiquenitractennensquehanestatdiag-nosticats de més grans, o quepateixenunahipoacúsiaperunainfeccióoaltrescauses.

Enelcasqueelnennotin-gui una sordesa greu per sertractadaambunimplantcocleardes de la Unitat es prescriu lapròtesi auditiva adecuada (comsi parléssim de fer unes ulleres,adaptades en funció de la faltadevista) iescoordinael treballdemanerainterdisciplinàriaambel CREDA fonamentalment mi-tjançant l’estimulació acústica i(re)habilitaciódelllenguatge.Encaspèrduesauditivesdegudesamal funcionament de l’oïde ex-terni/odel’oïdemitjanaambunbon funcionament de l’oïde in-tern els especialistes del centrecol·loquen un sistema vibratoriaprofitant la capacitat de trans-missió de so dels ossos, el quees coneix com sistema osteo-integrat. En aquest cas s’utilitzala capacitat de transmissió deso dels ossos. En alguns casosestan indicats els implants del’oïda mitjana. Els implants del’oïdamitjanaconstend’unapartexterna amb un micròfon, unamplificadoriunprocessadordela veu. L’implant intern constad’un vibrador que es connecta

i s’adapta a la cadena de petitsossosde l’oïdamitjanaobéenelseudefectealafinestrarodo-na.Lacadenad’ossosesmouperla vibració i d’aquesta maneratransmetelsodeforacapadins.

Els implants coclears, garantits a tots els nens que ho necessitin

L’implantcoclearés,segura-ment,lamillorsolucióperaunahipoacúsia congènita greu. Defet,desdelaUnitat,quandetec-ten un nounat amb hipoacúsiaprofunda bilateral el preparenperal’implantcoclearabansdel’any.Defet,mirantlesestadís-tiques,aCatalunyaneixencadaany80.000nens,d’aquestsuns80 patiran hipoacúsia profun-da, i d’aquests un 80% neces-sitarà un implant coclear. DesdelaUnitatdeReferènciadelaHipoacúsiaInfantildel’HospitaldeSantJoandeDéu,s’asseguraque tots els nens de Catalunyaque necessitin un implant co-cleareltindran.

Aquest dispositiu, que hademostrat àmpliament la sevaeficàcia,consisteixenunaparellelectrònic d’adaptació quirúrgi-ca, que transforma els senyalsacústics en elèctrics que esti-mulen el nervi auditiu. La partinterna consta d’un un elèctro-dequeescol·locadinsdelcargoldel’oïda.

Ésunacirurgiamoltsegura,siesfaambunequipdeprofes-sionalsadequatiambexperièn-cia. De fet, les complicacionsestan actualment per sota del’1%iestanvinculadesalriscdepoderarribaratocarelnervifa-

L’implant coclear donarà enormes recursos al jove pacient de cara

al futur

7

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

cial,oapatiralgunssagnatsim-portants donat que es treballaa prop de vasos sanguinis claucoml’arteriacaròtida.

Cal destacar també quela Unitat de Referència de laHipoacúsiaInfantildel’Hospitalde Sant Joan de Déu realitzatambé la psicoprofilaxi amb elsnens i les famílies que han depassarperunacirurgia,conjun-tament amb els professionalsdel CREDA. D’aquesta manerapreparen al nen i a la família,informant,donanteinesqueels

seranútils ifentassimilarbéelperquè de tota la intervenciói quins passos suposa. Tambésolen promoure trobades en-tre famílies que ja han passatpel procés de la intervenció iaquellesquehohandeferenelfutur.Totaixòasseguraqueelspares i el nens que han de serintervinguts ho facin amb méstranquil·litat. A més, el Centred’ImplantsAuditiusdelaUnitatofereixatotselsseuspacientsifamílies,untelèfondecontactedisponible les 24 hores del diatotselsdiesdel’any.

Aixídoncs,desqueentraunnoupacientalaUnitatselifaeldiagnòstic, tot el tractament iseguimentfinsals18anys.Quanaquestsnoisinoiesarribenalamajoriad’edat,perunacorddecol·laboracióentrel’HospitaldeSantJoandeDéuil’HospitaldeSant Pau, els pacients passena ser tractats en aquest darrercentre. La transició, però, es faamb acompanyament, ja que alaprimeravisitaa l’HospitaldeSantPau,elpacientportaenmàtota la informació clínica deta-

llada des de la primera visita,a fi d’aconseguir un bon enllaçprofessional. En casos precisosl’especialista otorinolaringòlegde Sant Joan de Déu informapersonalment amb antelació elseu homònim i futur responsa-bledeSantPau.

Un dels petits problemesque presenten actualment elsimplants, siguin coclears o del’oïda mitjà és que van amb ba-teria i que s’han de recarregar.Igualment, com són aparellselectrònics no poden estar encontacteambl’aigua i,pertant,

elsnensse’lshandetreurequanfanactivitatscomanaralaplatjaoalapiscina,malgrats’estanes-tudianteinesperapodernedaribanyar-seamb l’implant idefetja se n’han comercialitzat algu-nes en alguns països. En algunscasos,caldràferespecialatencióaaquellsnensquepodensentir-se molt desprotegits quan nopoden escoltar, i tranquil·litzar-los. Per això, la recerca sobrehipoacúsia està treballant enel camp dels implants, a mésd’altres, per poder millorar elsactualsaparellselectrònicsidis-posarenelfutur,nogairellunyà,desistemesautocarregables.

El futur: una generació que tindrà greus problemes auditius

Parlant de les generacionsfutures, tant la Dra. AntoniaClaveria com el Dr. JesúsRodríguez es mostren preocu-pats per la constant exposiciódels joves a la contaminacióacústica. Independentment delaquepodemviureenlesgransciutats, ells destaquen que “elsjovesd’avuidiaescoltenlamúsi-camoltaltaihofandirectamentsobre l’oïda amb els auriculars.Aixòelsfaperdrecèl·lulesneuro-sensorialsquejanorecuperaran,i que els produiran problemesauditiusgreusabansd’hora”.Peraixòdiuenquecalferunaàmpliaeducació i prevenció des de lesinstitucionspúbliquespertaldeconscienciaralapoblaciódelpe-rilld’unaexposicióprolongadaauna elevada contaminació acús-tica, que situaríem per damuntdels85decibels.n

Des de la Unitat de Referència de la Hipoacúsia es garanteix que tots els nens que necessitin un implant coclear el tindran

8

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

Quan aprendre és pujar la muntanya més altaDe la mà de la doctora Anna Sans, especialista en pediatria i neurologia pediàtrica, PAIDHOS fa un re-corregut pels principals trastorns de l’aprenentatge (TA). Darrera d’aquests problemes sovint hi ha fra-ses de la vida quotidiana que tothom ha escoltat al-guna vegada dirigides a un infant: “no t’esforces”, “deixa de moure’t d’aquesta manera”, “sempre es-tàs als núvols!”...

La Dra. Sans ens relata les di-ficultats d’uns nois i noiesque, tot i ser intel·ligents, nos’acabendesortirambelsresul-tats acadèmics. Un camí difícilperquè fa que els primers anysde vida comprometin el desen-volupamentpersonalisocialdelpacient,sinoesfaunbondiag-nòstic a temps i es prenen lesmesuresadients.La doctora Anna Sans és espe-cialistaenpediatriaineurologiapediàtrica. Coordina la Unitatde Trastorns de l’Aprenentatge(UTAE)deSantJoandeDéu,detipusinterdisciplinarid’unaaltaexpertesa en el context català iespanyol,ambmésde850prime-res visites cada any. També rea-litzadiferentsactivitatsdocentsalllargdel’any,aixícomrecercaenelseucampespecífic.Lasevatasca divulgativa és important,ja que regularment participa enprogramesde ràdio i televisió, i

publicaarticlesenpremsa,sem-presotalabanderaqueelsiste-ma educatiu hauria de contem-plar les necessitats de tots elsnensinenesquepresentenunesnecessitatseducativesespecials.És per aquest motiu que els in-formes d’assistència de la UTAEsempreinclouenrecomanacionsper als centres escolars. Peròles seves primeres paraules sónpera lesfamíliesafectades.Diuquesovint“nose’lsfaproucas”,mentredonenvoltesimésvoltesmirantdetrobarsuportiatencióperalsseusfillsifilles.Enaquestpuntconvérecordartotelcamíquehanfetmoltesassociacionsd’afectats, algunes amb més de25anysdefeina,coml’AssociacióCatalanadelaDislèxia.

L’Anna Sans explica amb sa-tisfaccióqueaviatentraranenvi-gorunsprotocolsperanensine-nes amb diferents TA. D’aquestamaneratotselsnensinenesamb

aqueststrastornsseràatesosalesescoles publiques i concertadesdeformaadequadaihomogènia.Ambtotplegat,lavisióquetrans-met l’equip de la UTAE és opti-mista, amb moltes fites encaraperconquerir,imoltfermsenquè“noconvésepararaquestsinfantsa l’aula, sinó oferir-los-hi aque-lles adaptacions que necessitenper poder avançar com la restad’alumnes.

En la introducció al seu lli-bre“Per què em costa tant apren-dre?”, la doctora Sans explicaque l’aprenentatge és la funciómés transcendent del cervellhumà, i aquesta capacitat ensdistingeix d’altres éssers vius.A l’hora de fer front als tras-torns d’aprenentatge, aquestaespecialista explica que hi haavenços que lentament es vanportant a terme, i que convéseguir treballant en la reeduca-ció dels infants que necessiten

L’Institut pediàtric SJD ofereix

el diagnòstic, tractament i

orientació escolar dels nens amb

problemes escolars

9

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

ajuda així com en els recursosfarmacològics que la comunitatmèdica té a l’abast. En el llibre,amés,ladoctoraexplicaquevaescriurel’obraperajudaralafor-maciódelespersonesinteressa-des (pares, mestres, pediatres),compartint el coneixement ad-quiritdesprésd’anysdefeinaenel camp del desenvolupamentneurològic del nen i dels tras-torns de l’aprenentatge. Provad’aquest coneixement són lessevesparaules:“moltesvegadesnomésveientl’expedientacadè-micd’unalumneespotentendrequèestàpassant”.

La dislèxia

La dislèxia, o dificultat espe-cífica per a la lectura, fa que unnenambtoteslescapacitatsiunaescolarització normal no puguiaprendrea llegirde formafluida,i haurà de viure amb ella al llargdetotalasevavida.Éseltrastornd’aprenentatge més freqüent.Sovint aquests infants canvienlletresdelloc,inverteixensíl·labesidedueixenoinventenlesparau-lesperanarmésràpid.Ladislèxiatéunagrancàrregahereditària,el40%delsgermansientreun30i50%delsparesd’unnendislèctictambéteneneltrastorn.Escalcu-la que a cada aula de les escolescatalanes o espanyoles hi podriahaver2-3infantsambelproblema(classede25alumnesdemitja).Laprincipaldificultatdeldislècticéselprocésdelectura,iladescodifi-cació fonològica. Però cal remar-car: el nivell d’intel·ligència no téresaveureambaquestproblema.Elcervellde lapersonadislècticaté una disfunció a l’hemisferi es-querre, on radiquen les funcionsdel llenguatge, i això s’ha anatdefinintgràciesalestècniquesdeneuroimatgefuncional.Potpassar

que,uncopl’alumneavançaenlasevatrajectòriaescolar,apareguindificultats per les matemàtiquesamblestaulesdemultiplicar,perexemple,omalacomprensióenlalectura dels enunciats de proble-mesmatemàtiques,deformaquealtresàreesdelcurrículumacadè-mic més enllà de les llengües espodenveurecompromeses.

Per ajudar a les personesdislèctiques, especialment enles primeres etapes de la vida,calquetotl’entornestiguialco-rrentdelasituació,iconvéferelcorresponent seguiment i trac-tament individualitzat, basat enla reeducació i adaptacions es-colars”.Lareeducaciós’hadeferperfases,pasapas,iambmoltaconstància i persistència; peròcal tenirpresentqueelsminutsdedicatsacasaa la lectura,handeseragradablesperal’infant,inoafrontar-hocomundeurepe-sarósounaobligaciódesagrada-ble.Lesacomodacionsconsistei-xenenposara l’abastdelnenonena aquelles facilitats escolarsque li permetin avançar en elsseusaprenentatges.

Abansdeduratermeunpro-gramadereeducaciós’handete-nirencomptelescaracterístiquesdelnenilasevafamília.Unaspec-te important és l’edat. Per sotadels10anyslareeducaciópreténmillorareldèficitcognitiudebaseaprofitant la capacitat de plasti-citatquetéelcervelldelnenenedatsprecoces.Apartird’aquestaedatl’objectiuésdonareinesies-tratègies al nen per compensarlesdificultats.A laUTAEacostu-mem a recomanar un professorde reforç a casa prèviament as-sessorat per l’especialista. Si elsnens es detecten i reben l’ajut

Els trastorns de l’aprenentatge estan clarament infradiagnosticats

El rendiment escolar pot millorar si es posen mesures i l’escola col·labora activament

10

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

necessaridesdelsprimerscursosdeprimàriasovintelprocésacababé,iexplicalaDra.Sansquecadaanyrebenmissatgesdelsseusan-ticspacientsexplicantquejahanpassatlaselectivitat,idonende-tallsdelsplansdefuturquetenenperalauniversitat.

Molts experts coincideixenquesielstrastornsd’aprenentatges’encaressind’unaformacorrecta,les xifres de fracàs escolar en elnostrepaísdisminuirienconside-rablementjaque,enparaulesdela doctora Sans “són alarmants ipreocupants,sobretotsienscom-paremambd’altrespaïsos”.

Eldesconeixementsobreladislèxia ha fet créixer algunesinformacionserròniesalvoltantd’aquest trastorn. La doctoraSansexplicaenelseullibrequecaleliminaralgunstòpicsalres-pecte. De manera sintètica espot afirmar que: la dislèxia notéresaveureamblagenialitat,ni l’excel·lència intel·lectual. Amés,el fetd’orientar-nosmala-mentenl’espainosuposapatir-la, ni tampoc té a veure ambproblemes oculars o d’agudesavisual.Il’anomenada“lateralitat

creuada”,queenalgunsentornss’havia adduït com a possiblecausaiqueésuntermequeac-tualmentesconeixquenoexis-teix com a entitat clínica. Tenirla dominància no homogèniaentreelpeu,lamail’ullésunavariantdelanormalitatinopre-disposanieslacausadecapdi-ficultatperl’aprenentatge.

El TDAH

En el Trastorn per Dèficitd’Atenció i Hiperactivitat elsinfants tenen dificultats peraprendreacontrolarlasevacon-ducta.Ésuntrastornqueespotexpressarambgranimpulsivitat,moviment en excés i tendènciaaladistracció.Apareixtantambhiperactivitatcomsense (TDAHo bé TDA). A més, el TDAH su-posa que la criatura li costiconcentrar-se així com acabarles feines. L’origen del trastornésdetipusneurobiològic.Ésuntrastorn complex però malaura-dament, persones sense forma-ció específica el qüestionen desde molts diferents àmbits. Elsnens ben petits poden mostrar

trets que serien propis del tras-torn per dèficit d’atenció, peròla persistència en el temps delsproblemesdeconducta,malgratunes pautes educatives correc-tes, son indicadors de que enstrobemdavantd’untrastorn.Enel conjunt de població en edatescolar es calcula que entre un5 i 8% de persones poden teniraquesttrastorn,totiquedavallamolt en l’edat adulta, persistintelssímptomesenunpercentatged’homesidones.

S’hanassociatdiferentsfac-tors al fet de patir un trastorncomenTDAH.Entreaquestsunembaràs amb consum d’alcoholi/o tabac, i igualment, entre elsnadons que neixen prematu-rament així com els que ho fanambbaixpes,semblaqueelriscés més alt. Les funcions execu-tives del nostre cervell són lesmés compromeses en el TDAH.Aquesta maquinària cerebral éslaquefaquesiguemcapaçosdeprendre decisions, planificar idesenvolupar una conducta so-cialadequada.Sovinten l’infantafectatperTDAHelquetrobemés una impossibilitat d’aplaçar

El fracàs escolar a tot el nostre entorn

és molt elevat i preocupant

11

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

les gratificacions. Si volguéssimestablirelstipusdetrastornpo-dríem dir que n’hi ha amb tresrostres diferents: aquell en quèpredomina la hiperactivitat iimpulsivitat,eldetipus inatent,i aquell que es presenta combi-nat.Anticiparrequerimentsqueli faremalnen, imantenir-lo in-formatd’allòques’esperad’ellentotmomentpotajudarenlages-tió quotidiana del trastorn. Caltenir ben present, segons queinsisteix la neuropediatra AnnaSans que “aquests no són nensproblemàtics,sinópersonesquetenen un problema i a les qualss’had’ajudar”.Amés,elstracta-ments farmacològics han mos-tratquesónútilsperalsinfantsafectatsadministrantunfàrmacestimulant que, paradoxalment,en els nois i noies amb TDAHactua com un regulador del’activitatmotriu iels facentrarl’atenció,donantnormalitatalessevesrutinesdiàries.Estractadefàrmacsmoltsegursique,enge-neral,estolerenbé.

Trastorn de l’aprenentatge no verbal TANV

És un trastorn de l’apre–nentatgemoltdebatutinobenconsensuatdinsdelacomunitatcientífica.Perdir-hodemanerasintètica, els nens amb TANVtenen dificultats amb el grafis-me,al’horadeferunpuzle,pro-blemes d’orientació en l’espai,però curiosament, són molthàbilsambelllenguatgeformali l’oratòria. És freqüent que al-gunsmestresesqueixinqueelstreballs que realitzen a classeestanmalpresentats,quesiguin

poc destres al copiar a la pis-sarra,oa l’horadecol·locarelsnúmeros en una operació ma-temàtica.ElsinfantsambTANVtroben especialment complicatduratermelesrelacionssocialsbàsiquesalnostreentorn,espe-cialment perquè descodifiquenamb dificultat el llenguatge noverbalielscodisderelacióinter-personalÉsfreqüentquelesse-ves relacionsambadultssiguinmésexitoses,jaquese’lsvaloramolt la seva expressió verbal ieloqüència.Entreaquestesper-sones solen aparèixer trastornsafectius i d’ansietat, i se sen-ten poc còmodes en situacionsde conflicte. En bastants casosés difícil posar els límits entreaquest trastorn i els trastornsdel’espectredel’autisme.

La discalcúlia

Un altre dels trastorns des-critsambgranprecisióenelllibre“Per què em costa tant aprendre?”,editatperSantJoandeDéuiede-bé editors,ésladiscalcúlia,queesmanifestaenunbaixrendimentenmatemàtiquesicàlcul.Esdis-cuteix si es tracta d’una brancao manifestació parcial d’altrestrastorns o no. El que resultaevident és que en algunes per-sones, de manera innata, hi haunadificultatclaraperprocessarnúmeros, resoldre problemesi executar el càlcul aritmètic.Si no progressa, aquest infantnotarà que té menys autono-miaperaenfrontarreptesdelavidaordinària, iel seuaprenen-tatge quedarà alentit. Es parlad’una prevalença de discalcúliadel 1-2% de la població escolarque, com la majoria d’aquests

trastorns té un important com-ponent genètic com demostrenestudis en bessons. Convé re-cordarqueenl’assimilaciódelesoperacions matemàtiques hi in-tervéunsistemadesímbols,itotplegatesduatermeenunsanysmoltdeterminatsde la infància,el moment vital clau per fixaraquesta mena de coneixement.Hi ha diferents intervencionsreeducadores davant d’aquestproblema,que,denou,necessitad’undiagnòsticafinatiràpid.

La disfàsia o TDL

El trastorn del desenvolu-pament del llenguatge (TDL) esdona en nens amb una bona ca-pacitat auditiva, una funció cog-nitiva suficient i que hagi estati estigui exposat al llenguatge(sentir, parlar, poder expressar-se...).Segonsexpliquenelsespe-cialistesdelaUTAE,propdel15%de nens presenten alteracionsenlaparlaoelllenguatgequesesolucionaran de forma espontà-nia amb el temps. Però un 2-3%d’infants tenen una alteraciópersistentdelllenguatgequepotrepercutirenlessevesrelacionsi aprenentatges escolars. Quanhi ha una elevada discrepànciaentre les funcions cognitivesque té el nen i el seu nivell dellenguatge és quan se sol diag-nosticar aquest TDL. De vega-destrobareminfantsqueaquestproblema els comporta baixaautoestima i trastorns afectius.Elpaperde l’escolaésclau,perdonarsuportatoteslesaccionsde reeducació que es duguin aterme.Lavariabilitatentrenensés molt alta, i el pronòstic de-pendràdediferentsfactors.n

Les famílies amb nens que tenen trastorns d’aprenentatge han patit molts anys el “anar d’un lloc a l’altre sense solució”

12

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

Fer que tot estigui al seu llocEl Dr. Norbert Ventura, responsable de la patologia de la columna vertebral pediàtrica de l’Hospital, in-tegra un equip multidisciplinari que inclou no no-més cirurgians ortopedes sinó també neumòlegs, neurofisiòlegs, neurocirurgians rehabilitadors i in-fermeres que treballen conjuntament amb la finali-tat de millorar la qualitat de vida dels nens afectats de patologia de raquis.

L’escoliosiésunadeformitatqueafecta al raquis en creixement iquemalgratqueincloudiferentstipus depenent de la patologiade base (idiopàtica, congènita,neuromuscular i sindròmica),des del punt de vista pràctic esdivideixendosgrupsclaramentdefinits: aquelles corbes ques’inicienabansdels5anysd’edatanomenades“corbesd’inicipre-coç” i aquelles corbes que apa-reixendesprésdels5anysd’edat“escoliosid’inicitardà”.Aquestadivisió en respecte a l’edat estàen relació al desenvolupamentdel sistema pulmonar i del crei-xement toràcic. El pulmó creixaugmentantelnombred’alvèolsfins els 8 anys d’edat i el 80%del diàmetre frontal del tòraxde l’adult s’aconsegueix als 4anys d’edat, el pulmó i el tòraxmaduren molt ràpidament enel nen motiu pel qual l’escoliosid’iniciprecoçpotprovocaralte-racions en el desenvolupamentpulmonarqueencasosextremspot arribar al que s’anomena

Síndrome d’Insuficiència torà-cica (incapacitat del tòrax perpermetre un creixement o unafunciópulmonarnormal).Leses-coliosi d’inici tardà no provoca-ran alteracions significatives delafunciórespiratòriaexcepteencasosmoltseversdedeformitatpersobredels80-90º.

Les escoliosi idiopàtiques,lesmésnombrosesenelnostreàmbit, solen començar amb lapubertat. Clínicament es ma-nifesten per una corba lateral,unaasimetriad’espatllesiperlaprominènciadelescostellesdel’hemitòrax de la convexitat dela corba. Si bé el seu origen és

desconeguthihauncomponentfamiliar o hereditari que potarribaral18-20%.Eltractamentde les escoliosis idiopàtiquesvaria des de l’observació, encorbespersotadels25º,acoti-lles actualment d’ús nocturn, ocirurgies quant la corba no espot controlar per mitjans orto-pèdics. El tractament quirúrgicconsisteix en la correcció de lacorbamitjançantl’úsd’implantsvertebrals, que connectats aunes barres, permeten millorarladeformitat.Lafinalitatnoésnomés lacorrecció, sinó tambéaconseguir una fusió vertebralsòlidamitjançantempeltossi.

Un concepte que s’ha anatdesenvolupant en els últims 15anysésqueelcreixementdelaco-lumnatoràcicahadeserrespectatennensdecurtaedat(menysde8anys).Enelpassat,erahabitualferunafusióvertebralbuscantunacorreccióofredel’escoliosi,peròsensepensarenl’efectenodesit-jatqueesproduïasobreelcreixe-mentdelacaixatoràcica.

L’escoliosi és una deformitat

que afecta al raquis en creixement

Pioners a Espanya

A l’Hospital Sant Joan deDéu fa uns 10 anys que es vaniniciar lestècniquesdecorreccióde l’escoliosi infantil sense fusióvertebral: barres de creixement,distractors toràcics. La finalitatd’aquestes tècniques és corregirladeformitat,mantenirunvolumtoràcicòptimirespectarelcreixe-mentdelacolumnatoràcica.

Els distractors toràcics(VEPTR) connecten les costellesproximalsdeltòraxamblacolum-navertebralimitjançantunatora-coplàstia d’obertura augmentenelvolumtoràcic.Ambduestècni-quesrequereixenunallargamentdelesinstrumentacionscada6-8mesos per adaptar la longitudde l’ implantalcreixementde lacolumna vertebral. Actualments’estan desenvolupant tècniquessense fusió vertebral que, mit-jançant barres magnètiques, po-den allargar-se via ambulatòria,ambmésconfortperalsnens.

Un equip molt ben articulat

Peracomplirambtotes lesnecessitats dels petits pacients,l’Hospitalhareunitunequipon,amésdelacirurgiaqueencapça-laelDr.Ventura,tenenunpapermolt important els encarregatsd’anestèsiapediàtricaiquiròfan,la infermeria –que és clau en lafasepostoperatòria-,lesrespon-sablesdecirurgiaortopèdicadecolumna –doctores Anna Ey iImmaVilalta-,aixícomlarehabi-litació.Caldriaaturar-seenelrolquelitocajugaralaneurofisiòlo-ga Itziar Alonso, que registradurant la cirurgia els potencialsevocatsmotorsperpreveureunpossibledanymedul·lar.

Ipelquefaapneumologia,una disciplina que també ésprotagonista en el tractamentdelesescoliosis infantils,elDr.MartíPonshafetpossiblequeelpost-operatorid’aquestsmalaltscomportilesmínimescomplica-

cions respiratòries possibles.Les tècniques d’assistència res-piratòria no invasives (BIPAP)tantenelpre-operatoricomenelpost-operatoriimmediat,hancanviatradicalmentlescirurgiesenaqueststipusdepacients.

Aquest és un bon exemplede com els anys d’experiènciaamb pacients d’escoliosi a SantJoan de Déu estan deixant unpatrimonideconeixementimi-llores del qual, a més, se’n potbeneficiartotalacomunitatmè-dico-pediàtrica,imilersdenensinenes.n

L’Hospital és pioner en l’aplicació de tècniques correctives d’alta eficàcia

Com indica el Dr. Ventura, hi ha dos tipus d’escoliosi, la idiopàtica, de la qual no se’n coneix la causa i és per altra banda la més freqüent, sobretot en nenes, i la que és de causa coneguda, normalment d’origen neurològic, sindròmic o congènit per malformacions vertebrals.

En la idiopàtica s’ha de tenir en compte els graus de la corba i l’evolució de la mateixa, a banda d’altres factors. Pot passar que al principi l’infant només presenti una actitud escoliòtica, amb un valor angular de menys de 10º. En aquest cas, s’aplica un programa d’exercicis de correcció postural, i es segueix un control regular. Si augmenta la corba i arriba als 25º-30º es pot posar una cotilla per mirar de frenar-ne l’evolució. Quan l’escoliosi té una localització dorsal, pot afectar la funció respiratòria, en aquest cas se li ensenyaran al nen o nena exercicis respiratoris, apart de controlar la funció pulmonar cada 6 mesos. Si segueixi progressant fins arribar al voltant dels 50º, s’haurà de valorar la cirurgia.

En el cas de l’escoliosi de causa coneguda, principalment la d’origen neurològic, la intervenció de rehabilitació serà diferent, ja que aquests pacients es controlen per la seva malaltia de base i en les visites habituals que fa el metge rehabilitador també es controla la columna vertebral, i quan es detecta que s’inicia una escoliosi caldrà observar la progressivitat d’aquesta. Llavors s’intensifica el maneig respiratori amb les proves funcionals i fisioteràpia respira-tòria. Si el nen es molt hipotònic i l’escoliosi li dificulta la sedestació, se li pot prescriure una cotilla, com és el cas dels nens amb atrofia muscular espinal. No obstant, això no sol impedir que l’escoliosi segueixi progressant i al final s’hagi de realitzar intervenció quirúrgica.

En aquestes circumstàncies, és molt important tenir el pacient ben preparant des del punt de vist respiratori, amb un bon aprenentatge de fisioteràpia respiratòria. Tenim a l’Hospital un protocol pre i post-quirúrgic que vam consensuar entre els Serveis de COT/ Neumologia i Rehabilitació. Per part de rehabilitació, principal-ment en el pacient neurològic, el que s’intenta és preparar el nen o nena en l’aprenentatge de tècniques respiratòries, perquè si en el post-operatori hi ha algun problema ja sàpiguen fer-ho. Després de la intervenció aquests nens tenen una disminució de la força dels músculs del coll i els costa més aguantar el cap, també tenen una postura diferent perquè se’ls ha adreçat i allargat la columna. Per tant, una altra de les coses que hem de fer l’equip de rehabilitació és valorar aquests trastorns, i realitzar els canvis necessaris perquè la sedestació sigui correcta, el nen estigui confortable i no tingui dolor.

Dra. Anna Febrer Rotger. ServeideRehabilitacióiM.Física

14

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

Més enllà de l’assistència clínica als infants amb malalties inflamatòries intestinals L’any 2010 l’Hospital Sant Joan de Déu va crear una unitat que ofereix una atenció integral i multidis-ciplinària als infants que pateixen una malaltia inflamatòria intestinal. Es tracta d’una patologia causada per una inflamació crònica a l’intestí que provoca, entre altres símptomes, dolors abdomi-nals, diarrea, rectorràgia i pèrdua de pes.

Tot i que el nombre d’infantsque pateixen una malaltia in-flamatòria intestinal com és lamalaltia de Crohn o la colitisulcerosaencaraésbaix–al’anyesdiagnostiquentrescasospercada100.000menorsde18anysenEspanya–elsquelapateixenrequereixendecontrolsmèdicsperiòdics,ingressenal’Hospitalamb certa freqüència i han derebreuntractamentfarmacolò-gicdepervida.Alserveidegas-troenterologiadel’Hospitalunadecadacincvisitesqueatenenels professionals són d’infantsafectats d’una malaltia infla-matòria intestinal. Actualmentn’atenenuntotalde150.

La unitat pretén facilitar aaquests pacients una atencióintegral que va més enllà del’abordatge dels aspectes pura-mentmèdicsiqueincloutambé

elsnutricionals,psicològics,so-cialsifamiliars.Peraixò,l’equipque la integra està format perprofessionals de diferents dis-ciplines: gastroenteròlegs, die-tistes, infermeres, psicòlegs itreballadorssocials.

Els professionals d’aquestaunitat ofereixen als pacientsunaatenciócontinuadaqueper-metiactuarelmésaviatpossiblequanesmanifestenelsprimersindicis d’un brot per, d’aquestamanera, evitar que vagi a més.Els pacients disposen d’un te-lèfon al que poden trucar du-rant tota la jornada –de les 8delmatíales16hores–iparlarambunprofessional.Sielcashorequereix, aquest pacient potservisitatelmateixdiaperquèsemprehihaunprofessionaldela Unitat per atendre aquestesurgències.

L’atenció d’aquests pa-cients, però, va més enllà de lapurament assistencial i clínica.“El diagnòstic d’aquesta malal-tia suposa una important cà-rrega emocional, física i psico-lògica tant per l’infant com peralasevafamília.Peraixò,quandiagnostiquem una malaltia in-flamatòriaintestinalauninfant,abandadeprescriure-lieltrac-tamentmésadientelposemencontacte amb un altre pacientque hagi passat per la mateixaexperiència. La trobada sempreéspositivaperquèpermetveurealnenaquis’acabadediagnos-ticarlamalaltiaquepotferunavida totalment normal”, assen-yalaJavierMartíndeCarpi,gas-troenteròleg i coordinador dela Unitat. Així mateix, aquestaunitat organitza periòdicamentjornades informatives per als

Convé tenir present

l’estat anímic, nutricional, i

l’entorn social del nen que tractem

15

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

pacients i lesseves famílies,enles que s’aborden els diferentsaspectesdelamalaltia.

“Sovintlapossibilitatdepa-tirunbrotsobtatfrenaaquestsinfants i les seves famílies amarxar de vacances lluny decasa o, simplement limita laseva activitat diària”, afegeixDr.MartíndeCarpi.Pertalqueelsinfantsaprenguinaserautò-noms, a saber manegar la sevamalaltiaiguanyinseguretat,els

professionals de la Unitat vanimpulsar l’any 2010 la primeraAulaalaNatura.Ungrupdepa-cientsconviuendurantunaset-manaenunescolòniesonalter-nensessionsformativessobrelamalaltia–compodenidentificarels primers símptomes d’unbrot, què han de fer quan s’hiprodueixen, com poden preve-nir-los...-amb lapràcticadedi-versos esports com piragüismeohípica.

Els pacients es fan grans iarribaelmomentdeladerivacióa un hospital d’adults. Un pro-fessionaldelaunitatelsguiaenaquest procés perquè el canvisigui el menys traumàtic possi-bleielsacompanyaalaprimeravisitaenelqueseràelseunouhospital, dins del programade transició desenvolupat faanys amb l’Hospital Clínic deBarcelona.n

Eldiagnòsticprecoçdelamalaltiainflamatòriaintestinal“ésclauperquèenspermettrac-taricontrolarlapatologiaelmésaviatpossibleireduirl’impactequepottenireneldes-envolupamentdelmenor.“Elmésfreqüentésquequanuninfantpateixunbrotdediarreeso vòmits, els metgesd’urgènciespensin que es tractad’unepisodide gastroenteritis i lidonineltractamentpertinent.Comqueelnenesrecupera,elsseusparesnoelportenalseupediatrafinsquetornaapatirunnoubrotiaixòdificultairetardaeldiagnòstic”,indicaDr.MartíndeCarpi.Amb aquest objectiu la Unitat per a la Cura Integral de la Malaltia Inflamatòria IntestinalPediàtricaorganitzacursosdeformacióadreçatsagastroenteròlegs,pediatresimetgesdeprimàriadetotelterritorinacional.

Formació per avançar en el diagnòstic precoç

L’equip de la Unitat per a la Cura Integral de la Malaltia Inflamatòria Intestinal Pediàtrica està integrada per professionals de múltiples disciplines. En concret, en formen part els gastroenteròlegs Javier Martín de Carpi, Vicente Varea, Victor Vila i Sergio Pinillos; la infermera especialitzada Adela Márquez; les dietistes Alejandra Gutiérrez i Natalia Egea; el psiquiatra Sabel Gabaldón; la psicòloga Mª Ángeles Mairena; la treballadora social Mª Ángeles Claramontes; el cirurgià pediàtric Xavier Tarrado i la radiòloga Lucía Riaza.

16

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

Com al ventre de la mareEl servei de neonatologia de l’Hospital Sant Joan de Déu és referent a tot Catalunya en l’atenció dels na-dons nascuts prematurament. Els professionals del servei apliquen un protocol d’actuació que busca reproduir en la mesura del possible totes les con-dicions que viu el nadó al ventre de la mare amb l’objectiu de millorar la seva supervivència i evitar que pateixin seqüeles derivades de la prematuritat al llarg de la seva vida.

El nombre de nadons nascutsamb una prematuritat ha aug-mentat en les darreres dèca-des -7 de cada 100 nadons- ila seva supervivència, també.Els avenços en la medicina hanpermèsqueunpercentatgesig-nificatiudelsprematursmésex-trems–nascutpersotadeles29setmanesdegestaciói/omenysde 1.000 grams de pes- sobre-visquintotiqueenalgunscasosambseqüeles.

Lescuresquerebenaquestsinfants en les seves primereshores són claus. El nounat pre-

maturextremésunpacientex-tremadament vulnerable i querequereix de cures molt espe-cialsperquèquanvenenalmónels seus òrgans, tot i estar for-mats, s’han d’acabar de desen-volupar i madurar. Els pulmonssovint són molt inmadurs i peraixò, sovint els nadons prema-turs pateixen problemes respi-ratoris i requereixen de respi-ració mecànica durant els seusprimers dies de vida. Tampoctenencapacitatdesucciói,pertant, no saben mamar. En unprincipi són alimentats per via

L’Hospital Sant Joan de Déu atén

cada any més d’un centenar de nadons prematurs nascuts

amb menys de 1.500 grams de pes

Elpassatmesdegener,expertsdetotelmónenobstetríciaineonatologiaesvanreuniraBarcelonaenelmarcd’unesjornadessobrelaprematuritat extrema lideradesanivellcientíficpelsserveisd’obstetrícia/ginecologiaineonatologiadelnostreHospital,iorganitzadesperB-Debate,iniciativadeBiocatil’ObraSociallaCaixa,amblacol·laboraciódeMarcofDime-PrematurityResearchCenterdelaSchoolofMedicinedelaUniversitatd’Stanford.Durantlajornada,elsexpertsvandebatrecompodenreduirelnombredenaixementsprematursicompodenmillorareltractamentdelsnadonsqueneixenprematuramentperevitaroreduirlescomplicacionsdesalutallargtermini.

17

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

parenteral,ambsèrumquepor-tatotselsnutrients,itantaviatcoméspossiblese’lscomençaasubministrarlletmaternaatra-vésd’unasondagàstrica.

ElServeideNeonatologiadel’Hospital Sant Joan de Déu, queaténcadaanymésd’uncentenarde nadons prematurs nascutsamb menys de 1.500 grams depes, està treballant en un proto-col d’actuació molt específic peratendre aquests nadons en lesseves primeres 72 hores de vida,quesón lesmésclaus.Amésdelescuresmèdiquesiinfermeresesfatotelpossibleperevitarl’estrèsque aquest naixement comportaper al petit. “Es tracta de tot unseguit d’actuacions que busquenreproduirenlamesuradelpossi-bletoteslescondicionsqueviuelnadóalventredelamare”,expli-ca la Dra. Anna Riverola, una deles doctores del servei. Aquestesactuacions passen per col·locarl’infantenposiciófetalambl’ajudad’un niu que les infermeres fanamb un mocador de la mare im-pregnatambl’olormaternielimi-narorebaixarelssorollsdelasalaon és ingressat el nadó. Tambéesregulaelcontroldelallumenaquestespai,esmiradereduiralmàximelnombredevegadesqueesmanipulaalnadó,etc.

Els professionals del serveide neonatologia s’han format i

han començat a aplicar al serveiel programa NIDCAP (NewbornIndividualizedDevelopmentalCareand Assessment Program). “Pertenir cura d’ells també els hemd’entendre, hem de ser capaçosd’interpretar el seu llenguatgenoverbalperquèelsnadonsmoltprematurs no poden manifestarelseumalestarmitjançantelplor.Nosabenplorar–noadquireixenaquestacapacitatfinsalasetma-na 30- i es manifesten a travésd’altressenyalsdecaràctermotor,estatiautonòmicqueenspodenpassardesapercebutsperquèsónmolt subtils i difícil d’interpretar-com per exemple que tingui lamà a prop de la boca- però quetenen una importància clau per

interpretar la seves necessitats”,assenyala Riverola per explicarqueaportaelprogramaNIDCAP.Aquest projecte centra la sevaatenció en l’infant i la seva fa-mília, i planteja una metodolo-gia sistemàtica de observaciódel nadó per tal d’interpretarel comportament dels nadonsprematurs.“Aquestaobservacióens permet saber quan el nadóestà patint, quan alguna cosali molesta o no, què li agrada,cóm es tranquil·litza... I aques-ta informació ens resulta moltútilperdecidircomintervenimiquanintervenim,itambéresul-ta fonamental per fomentar el“diàleg”entreelnadóielsseuspares.”,clouRiverola.n

Els professionals disposen d’un protocol d’atenció d’aquests nadons en les seves primeres 72 hores de vida, que són les més claus

També apliquen el NIDCAP, una metodologia sistemàtica d’observació del nadó que els permeti interpretar el seu llenguatge no verbal

Lasupervivènciadelsnadonsnascutsprematuramentielriscquepateixinalllargdelasevavidaseqüelesderivadesdelasevaprematuritatdepèndelasetmanadegestacióenquevenenalmón.Cadasetmanaquepassafaquelespossibilitatsdesupervivènciaesmultipliquiniqueelriscquepateixinseqüelesesredueixiconsiderablement.Així,elpercentatgedesupervivènciaenelcasdelsinfantsnascutsabansdelasetmana23degestacióésmoltbaix;lameitatdelsinfantsnascutsapartirdelasetmana24nopatiràcapproblemadesaluti,sineixencincsetma-nesméstard,enlasetmana28,aquestpercentatges’apujaràal80%.

Les setmanes de gestació, clau per a la supervivència

18

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

Primera unitat d’assaigs clínics centrada en pediatria Des de fa poc més d’un any l’Hospital Sant Joan de Déu té en marxa la Unitat de Recerca Clínica, una iniciativa centrada en els assaigs clínics pedià-trics, pionera a l’Estat espanyol i que en paraules de la seva coordinadora, Joana Claverol, “respon a la necessitat de ser un hospital de referència, no només a nivell assistencial, sinó també en recerca”. La Unitat pretén facilitar la tasca dels investigadors i dels laboratoris i empreses que necessiten fer as-sajos per avaluar l’eficàcia d’un fàrmac o dispositiu en la població pediàtrica.

De fet, la Unitat, que es vacrear amb una col·laboració deFarmaindustria, compta ambun espai físic propi de suportals investigadors, on es cen-tralitza tota la documentació,on poden passar visita, on fantasca de recerca, i compta amésambunequipdeprofessio-nals que inclou les infermeresde recerca Laura Solé, PalmiraSantín, Cristina Llanos i MarisaMartín; la gestora econòmica,RosaMorales,i lacoordinadora,Joana Claverol, que ha agafat elrelleu d’en Joan Vinent, que vainiciar el projecte i que actual-mentésresponsableper lapartde Farmàcia, juntament ambl’AlbaMurciano,delagestiódelsfàrmacs en investigació. Aquestequip s’encarrega de fer els trà-

mitslegals,econòmics,assisten-cials,coml’extracció iprocessa-mentdemostres,l’administraciói custòdia de tractaments i lacoordinacióambellaboratori.Endefinitiva, tasques administrati-ves,burocràtiquesidegestiódepacients,entred’altres.

La recent regulació dels assajos i estudis pediàtrics

Fins no fa gaire, es feienpocs assajos amb nens, bàsica-ment perquè són més vulnera-bles i perquè èticament no es-tava prou acceptat. L’any 2007,però,laUnióEuropeaesvaado-nar que calia regular de formaespecíficaelsassajosennens,jaquel’extrapolaciódedadesdels

adultsalsmenorsnosempreésvàlida, i qualsevol avenç trans-cendent necessita un procésd’investigacióbiomèdicaprevi.

Aquest va ser el punt departidade laUnitat,queamésd’oferir suport als propis inves-tigadors de l’Hospital, dónaajuda a laboratoris i empresespromotoresd’estudisclínicsperavaluar l’eficàcia de fàrmacs,productes o dispositius sanita-ris,complementsnutricionals,ofinsitottecnologia,comlesTIC,enlapoblaciópediàtrica.

La Unitat té en marxa ac-tualment 82 projectes en pe-diatria,delquals46sónassajosclínics i 36 estudis observacio-nals. El 95% dels assajos clínicssónsobremedicaments.Defet,comqueenmoltscasoss’hade

Investigadors formats en

diferents àrees pediàtriques

integren la unitat

19

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

testar la farmacocinètica delsfàrmacs, és a dir, la concen-tració d’aquest medicamentdins de l’organisme després del’administració, sovint reque-reix que el nen hagi de passaruneshoresal’hospital,peraixòla Unitat disposa d’habitacionspervisitesambulatòries.

Les principals patologies ons’estan realitzant assajos clínicsenpediatriaal’HospitalSantJoande Déu són oncologia, malaltiesinfeccioses, reumatologia, -es-pecialment en artritis idiopàtica,una inflamació de les articula-cions bastant més prevalent delqueespensa-.Tambés’investigaen neurologia, on la JoanaClaveroldestacaque:“hihamol-tesmalaltiesneurodegenerativesiésforçafàcilconvèncerelsparesqueparticiparenaquestsprojec-teselspotaportarbeneficis”.

Malgrat pugui semblar elcontrari, la coordinadora de launitat afirma que els pares so-lensermoltbonscol·laboradorsi no es mostren gens reticentsaqueelsseusfillsparticipinen

assajos: “investiguem malaltiesque no tenen molta alternativaterapèutica,ipertant,elsparesestanobertsaparticipar”.

Increment de la recerca

Des de l’inici de l’activitata la Unitat, s’ha pogut observarun increment de la recerca dinsdel’Hospital,aixòtambéésaixí,comsenyalaJoanaClaverol“per-què es fa una tasca proactiva,tenimmésvisibilitatiensselec-cionenperadiferentsprojectes”.

Justament en aquest sen-tit, la Unitat se sent orgullosadelasevacapacitatdetreball idelserveiqueofereix,cosaqueesreflecteixenquesovintsiguiseleccionada per participar enprojectesderecercadepromo-tors externs, on principalments’han de complir tres criteris:que hi hagi suficients pacients,enaquestcas,nens,quehihagiunes instal·lacions idònies i fi-nalment, que hi hagi un equipformatqueofereixiexperiència

isuportal’investigador,queéssensdubtelapeçaclauperrea-litzarlainvestigació.

Ambtot,perJoanaClaverol,estàmoltclarqueelcriteriperquèlaUnitatparticipienprojectessi-guinexternsod’investigadorsdelacasa”éssemprevalorarelrisc/benefici”.Amés,recorda:“tenimuncomitède recercaquevaloraels projectes i a banda el comi-tè d’ètica d’investigació clínicapediàtrica, el CEIC, format permembres de la Universitat, delParc Sanitari, del Departamentde Farmàcia de l’Hospital, delDepartamentdeSalut,quetenenmoltaexperiènciaenelcampdela pediatria i que valoren sem-pre cadascun dels projectes onpodem participar i que, per des-comptat, els han d’aprovar perpoder-lostirarendavant”.

LaUnitatdeRecercaClínicasuposaunmodeldegestióqueguanya qualitat i celeritat enl’execució d’assajos, perquè aldarrera hi ha un equip de pro-fessionalsqueesdedicaexclusi-vamentaaquestatasca.n

Es disposa d’espais propis equipats, com un laboratori, consultes i una zona d’hospitalització

L’equip de la Unitat duu a terme tasques assistencials is’encarrega detotes les gestionsnecessàries perrealitzar elsprojectes

20

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

L’estimulació precoç, una oportunitat per als infants amb problemes de desenvolupamentLa Unitat d’Estimulació Precoç de l’Hospital Sant Joan de Déu compleix 40 anys de vida. Es tracta d’una uni-tat coordinada per la Dra. Pilar Poo i integrada per pro-fessionals de neuropediatria, psicologia, fisioteràpia, logopèdia i treball social que treballen plegats amb altres professionals de l’Hospital per diagnosticar i abordar el més aviat possible el trastorn en el desen-volupament dels nens menors de sis anys.

La unitat sorgeix primer comunequipd’atencióanensambparàlisi cerebral però al llargdels anys ha anat ampliantl’atenció a diferents trastornsdel desenvolupament psico-motor. De la mateixa manera,la seva denominació ha anatcanviant, ja que en un principies denominava unitat de des-envolupamentpsicomotoriac-tualment unitat d’estimulacióprecoç.

La Unitat d’EstimulacióPrecoç és referent en l’atenciódelstrastornsdedesenvolupa-ment a Catalunya. “Una de lesnostres fortaleses –assenyalaPilarPoo,neuròlogaicoordina-doradelaunitat-ésquepodemdetectar i tractar els trastorndedesenvolupamentmoltaviatperquèatenemelsinfantsales

poques hores de néixer, a lamateixaunitatdeneonatologiade l’Hospital i treballem colzea colze amb els neonatòlegsperpreveniraqueststrastorns,diagnosticar-lositractar-los.”

Ladetecciódeltrastornésclau perquè la plasticitat cere-bral, lacapacitatquetenenles

cèl·lules nervioses del cervellde reorganitzar les seves con-nexions per tal que zones sa-nes del cervell assumeixin lesfuncions de les zones danya-des, és màxima durant els pri-mersanysdevidaiésquancalactuar-hiperquèel tractamentresultiméseficaç.

A la unitat d’estimulació precoç

s’atenen infants de tot Catalunya i alguns de fora amb patologies

greus, com paràlisi cerebral, retard

psicomotor global, pluridiscapacitat, autisme, atàxia...

21

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

Al servei de neonatologia,elsprofessionalsdelaunitathiduen a terme una actuació decaràcter terapèutic i preventiuamb els nounats nascuts ambalguna malaltia o prematura-ment.Donensuportemocionalalafamíliairecursosperafron-tar la cura, i fan un seguimentdelnadó.Sihorequereix,lido-nensessionsfisioteràpiai,enelcas dels nadons amb trastornsde l’alimentació, és visitat perunalogopeda.

A l’Hospital, com a centrereferent, s’atenen infants detot Catalunya amb patologiesgreus, com paràlisi cerebral,retardpsicomotorglobal,pluri-discapacitat, autisme, atàxia...El90%pateixenaquestsdanysdes del seu naixement i no-més un 10% de manera sobre-vinguda, a conseqüència d’unofegament, accident vascularcerebral, hemorràgia, etc. Lamajoria requereixen d’un trac-tament integral i intensiu queinclouduessessionssetmanalsde fisioteràpia i logopèdia otractamentcognitiu.

Peralateràpiad’estimulacióprecoç, moltes vegades l’eina

principalésel jocdirigit,endi-verses sessions amb el nen, i,sipertoca,entrobadesdegrupon tothom pot interactuar. Lacol·laboració de les famílies ésclau, ja que una teràpia de po-ques hores necessita un reforçentoteslesactivitatsdiàriesenlavidadelnen.

Desdefasisanys,l’HospitalSantJoandeDéutambédispo-sad’uncentrededesenvolupa-ment infantil i atenció precoçperatendrealsinfantsdelsmu-nicipis d’Esplugues, Sant JoandeDespíiSantJustDesvern.Elcentreofereixatenciódecaràc-terpreventiu,diagnòsticitrac-

tamentdelstrastornsméspre-valents com ara els trastornsdel llenguatge, retard evolutiuglobal, comportament pertor-bador i/o TDAH, trastorn mo-triu, etc. L’ubicació del centreenelentornmésproperdelnenpermetalsprofessionalsconèi-xer la seva realitat, interveniren la llar d’infants i escola, icoordinar-seambprofessionalsd’altresàmbitscomeducadors,treballadors socials i metgesd’atencióprimària.Lesfamílieshi poden accedir directament,jasiguiperderivaciódelcentred’atenció primària, l’escola del’infantopròpiainiciativa.n

La detecció precoç del trastorn és clau perquè la plasticitat cerebral és màxima durant els primers anys de vida i és quan cal actuar-hi perquè el tractament resulti eficaç

Per a la teràpia d’estimulació precoç moltes vegades l’eina principal és el joc dirigit

La Unitat d’Estimulació Precoç de l’Hospital és un dels pocs lloc d’Espanya on s’imparteixformaciósobreelconcepteBobath, la teràpiamésdifosa iutilitzadaaEuropaperal tracta-mentdelsinfantsambparàlisicerebral.Aquestateràpiaatorgamoltaimportànciaalsparesenl’estimulacióperquèpodenajudaral’infantadesenvoluparelseumàximpotencial,irecomanalasevapresenciaenlessessionsdetractament.Finsaramésde200professionalsdetotl’EstathanfetaquestaformacióaSantJoandeDéu.LaTeràpiaBobathoTeràpiadelNeurodesenvolupament(TND),ésdegranutilitatencasosdetrastornneuromotor.KareliBertaBobathlavandesenvolupar.Elseuprincipalobjectiuéselcontrol del to postural, inhibint els patrons de l’activitat reflexa anormal i facilitant patronsmotorsmésnormalsperaconseguiruncontrolfuncionalmésefectiu,queaugmentilacapacitatdelsnenspermoure’sifuncionardelamaneramésnormalpossible.AquestmaneigdeTNDs’aplicaenlavidadiàriaiincloualafamíliaenactivitatsincorporadesalestasquesquotidianes:comesdónademenjar,vestir,mobilitzar,posicionar;adequaciódelmobiliari,etc.

Formadors de professionals de tot l’Estat

22

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

IDona: Una nova consulta infermera a l’Àrea de la Dona S’ha detectat que cada cop són més habituals les altes precoces, que alliberen les pacients d’una es-tada més llarga al centre però que fan necessari un seguiment posterior. Les infermeres es convertei-xen així en un referent personalitzat i de confiança per a aquelles usuàries de ginecologia i obstetrícia que, d’altra manera, anirien a urgències.

Enelcontextactualdelacirurgiaginecològica i l’atenció obstètri-ca, la tendència que s’està im-posant suposa hospitalitzacionscadacopméscurtes,amblaqualcosaesfanecessariunseguimentmés acurat de les pacients, quecobreixi totes les seves necessi-tats. Es fa imprescindible donara les dones usuàries un referentclar, de forma que la continuïtat

del procés postquirúrgic no esvegi compromesa, i hi hagi unarecuperaciócompleta.D’aquestamanera, segons que expliquenles infermeres Marina Garciai Fuensanta Ojeda, responsa-bles del programa IDona, “el fetd’establir una consulta inferme-raespecíficaobre laportaaunanovaformadeseguirlespacients,donant una continuïtat assisten-

cial, mentre que d’altra maneraaquestesdoneshaurienderecó-rreralesUrgènciesdel’Hospital”.Desdefaunsmesos,elqueobtélapacientusuàriadelaconsultainfermeraésunanovaexperièn-ciaméscòmodaipersonalitzada,il’equipclínicpotoferiraltespre-coces,iòbviament,menystempsd’hospitalització, amb tot el be-nefici que això suposa. Amb el

El programa IDona disposa

d’infermeres expertes i

autònomes en el seguiment de les

pacients

23

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

noumodel,cadapacientquerepunaaltatempranaotélaneces-sitatd’algunacurainfermera,sapquedisposaràdesdelprimermo-mentd’unaconsultadereferèn-ciaperatotallòquenecessiti.Enuna laparotomia, per exemple,milloraràelseguimentposteriorde lapacient, se lipodrà retirarlasuturaoferlescuresperpartd’una infermera experta, i se lipodrà donar l’alta o gestionarcites successives d’acord ambella. Fins al moment, més de200pacientshanpogututilitzarels serveis de la nova consultad’infermeriaobertaenl’àmbitdelaDonadel’Hospital.

Com a exemples de la tas-ca que duen a terme les inte-grants de l’equip hi ha les curesd’infermeria, la retirada de gra-pes en usuàries que tenen el filla launitatdeneonats, lavalora-ció ambulatòria del residu post-miccional, la retirada de redonsi dispositius penrose, les curesen cirurgia de mames, i d’altres.Tota la feina es desenvolupa enunaconsultaespecífica,equipadaambllitera,banyimaterialsanita-riadient,amblapresenciad’unainfermeraisabentquesemprehi

haelginecòlegreferentperapos-siblesconsultesquesorgeixin.

Els resultats obtinguts tam-bés’expressenenfactorscomunmillorseguimentpostoperatoridelesdonesquehanhagutdepassarperquiròfan,iunaatencióalapa-cientcronificadaquelifaméssen-zilltenircuradelseuproblemadesalut.Entreelsefectesindirectes,convédestacarque lacàrregadefeina a urgències s’ha modificat.Però, sobretot, la connexió ambelsginecòlegsiobstetresdelcen-tre ha estat una font de retroali-mentació positiva, i el metge, através del programa IDONA, téinformacióexactasobrel’evolucióde les cures que es fan, així comdelscontrolspostoperatorisordi-naris,jaenconsultesexternes.

Segons el Dr. Justo Callejo,capdeGinecologiadel’HospitalSant Joan de Déu, “desprésd’aquests mesos d’experiència,només ens podem felicitar dela iniciativa sorgida en el nos-tre Hospital, no només per laidea sinó també per mostrar lasensibilitat que fa possible laconciliació entre una assistèn-ciahospitalàriaielfetd’evitaralapacientlapròrrogadelaseva

Amb hospitalitzacions més curtes era convenient assegurar el millor seguiment postoperatori

La dona usuària troba un referent clar i mostra una elevada satisfacció

Cuidados enfermeros 

Control y seguimiento de heridas 

quirurgicas y re4rada de suturas 

Curas de heridas quirurgicas en procesos 

infecciosos 

Curas en cirurgias mamarias 

Realización del diagnós4co precoz del 

recien nacido en altas precoces 

Valoración del residuo postmiccional 

2%3%

7%

12%

76%

estada(quenoméserarequeri-daperhaverdecompletarcuresinfermeres”. Diu el Dr. Callejoque“laconsolidaciódelprojectecom una Unitat Funcional ambpersonalitatpròpiaésdegudaalgrau de compromís i professio-nalitatqueexhibeixenlessevespromotores”.

Alt nivell de satisfacció

Amb pocs mesos de fun-cionament a les espatlles, elsprimers resultats en termes desatisfacció de les usuàries delprograma IDona són molt elo-qüents, ja que la gran majoriade dones preguntades els do-nenunaqualificaciód’excel·lent.“Aquesta valoració”, expliquenles infermeres Marina Garcia iFuensantaOjeda,“comportaqueladonausuàriaestàsatisfetadel’atenciórebuda,peròtambédelagestiódeltemps,eltracte,etc.”Un altre element d’importànciaperaladonaésqueenlamajoriade casos pot programar-se i seratesa per la mateixa infermera,cosa que reforça encara més lasevaconfiançaenelservei.

Peròlasatisfacciótambééselevada per part de les profes-sionalsd’infermeriaqueensónprotagonistes, i aquest és unvalorperal’Hospital,entermesde compromís amb el benestardelpersonal.Aquestelementtéaveureamésamb lacapacitatdelesresponsablesdeserautò-nomes en la seva organització,gestionant els recursos, la pro-gramaciódevisites,etc.icaldràveureambestudisfutursdequi-na manera això millora encaramésl’eficiènciadel’atencióalespacients.n

Controliseguimentdeferidesquirúrgiquesiretiradadesutures

Curesdeferidesquirúrgiquesenprocesosinfecciosos

Curesencirugiesmamarias

Realitzaciódeldiagnósticprecoçdelnounatenaltesprecoces

Valoraciódelresidupostmiccional

Cures infermeres

24

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

Sant Joan de Déu acull les primeres infermeres residents en pediatriaSant Joan de Déu, juntament amb l’Hospital de la Vall d’Hebron, són els dos centres de Catalunya que actualment ofereixen places de formació en aquesta especialitat.

Actualment,cincinfermeresiuninfermerestanfentlaresidènciaal’HospitalSantJoandeDéuienelpropermesdemaigs’hiafegiransisméspersituarendotzel’oferta

deplacesdeformacióqueoferiràl’Hospital. Al igual que els cone-gutsMIR,aquests infermershanhagutdesuperarunexamenperpoderoptaralaresidència.

Lasevaformaciótéunadu-radadedosanys.Durantaquestperíode recorren diferents ser-veis d’atenció pediàtrica peraprendrealcostatdelsprofessio-

Només dos centres de tot Catalunya

ofereixen places de formació en aquesta

especialitat

25

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

nalsexperimentats:s’hiestansetmesosenuncentred’atenciópri-màriaienunaescolad’educacióespecial; dos mesos en urgèn-cies, cinc en el servei de pedia-tria,dosanounats,tresmesosalaUCIitresmesosmésalaUCIdenounats.

Estractad’unautoaprenen-tatge supervisat per un tutor.“Aquests professionals no sónestudiants en pràctiques –ma-tisaMariaPadró,presidentadela subcomissió de docència del’Hospital- sinó infermers pro-fessionalsquejatenenlatitula-

cióperòquevenenaespecialit-zar-se.Peraixòestanpreparatsper treballar autònomamentnomés amb la supervisió d’untutor i amb una infermera dereferentalaplantaontreballa.”

El tutor els guia en tot elprocés i es reuneix periòdica-ment amb ells. Tot i que la le-gislació aprovada recentmentestableixques’handefer4tu-tories a l’any –una per trimes-tre-els responsablesdedocèn-cia de l’Hospital Sant Joan deDéu han considerat convenientincrementar aquestes trobades

i fer-les mensuals per tal que“elresidentsesentimésacom-panyatenelprocésipuguiteniruncontacteméscontinuambelseututor”,afirmaPadró.

L’objectiu és que, quanacabi la seva especialització,l’infermerresidenthagiassolit,les competències necessàriesen comunicació, gestió clínica,docent, recerca, intervencióavançada en l’àmbit pediàtric.Elsprimeresinfermersespecia-litzatsenpediatriadeSantJoandeDéuacabaranlasevaforma-cióelmaigdel2014.n

Durant dos anys els infermers residents recorren diferents serveis d’atenció pediàtrica per aprendre al costat dels professionals en un procès d’autoprenentatge supervisat per un tutor

“La creació de les especialitats d’infermeria representa per als professionals un pas im-portant que ha de permetre oferir un millor servei, però tampoc cal perdre de vista quela infermera generalista continua sent molt important. De la mateixa manera que en elcol·lectiumèdicexisteixenmetgesdecapçalera,ambunavisiómésglobal,iespecialistes,amb una formació més específica, en el col·lectiu infermer és necessari que coexisteixinaquestesduesfigures”,assenyalaMariaPadró,presidentadelasubcomissiódedocènciadel’Hospital.Actualment la llei reconeix les especialitats d’infermeria en pediatria, salut mental, in-fermeriafamiliaricomunitària,ginecologiaiobstetrícia,itreball.

Equilibri entre infermeria general i especialitzada

26

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

Les intervencions assistidesamb animals a l’Hospital SantJoandeDéuvancomençar fa3anys a l’Àrea de Salut Mental iestavendirigidesalspacientsin-gressats.Elquevacomençarenaquest àrea, s’ha anat estenenta altres serveis de l’Hospital,de manera que aquest tipusd’intervencions es fan tambéambnensqueestrobeningres-sats a altres serveis com trau-matologia.Lainteraccióambelsgossos s’ha demostrat efectivapertreballarlesemocions,bàsi-camentpersuperarlaporiofe-rirmotivacionsalnen.

Francisco Javier Lozano,coordinador de la Unitatd’Intervenció Assistida ambAnimals, destaca que el treballamb gossos pot ser una ajudamés en la recuperació de nensoperats d’escoliosi (desviacióde l’esquena):“quanestanaha-

bitació després de ser operats,tenen molta por a incorporar-se,creuenquel’esquenaelsfaràforçamal.Lapresènciad’ungosens permet distreure’l i senseadonar-se’n acaba incorporant-se, buscant acaronar l’animal”.Aquesta intervenció és forçanova perquè suposa que el gosentraal’habitacióonestàelpa-cient,unasituaciómoltpocvistaal’entornhospitalarihabitual.

“Lo idealésqueelnensurtidel’habitaciósielseuestatdesa-lutlihopermet,peròdevegadesnopodeni,encasosconcrets,sielseuestathopermet,elgosentraen l’habitació. Sempre amb con-trols de seguretat extrems queenspermetengarantirquenohihaurà cap complicació infeccio-sa”, assenyala Lozano, per això,ensrecordaqueelsgossosesso-tmetenacontrolsmoltrigorososcada4mesos.L’entradadelgosa

l’habitaciónomés lafa l’HospitalSantJoandeDéuatotl’estates-panyol.Ésunaexperiènciapione-raenuncentreinfantild’aguts.

Les intervencions ambgossos, que compten amb lacol·laboració de l’entitat CentredeTeràpiesAssistidesambCans(CTAC),estanforçaconsolidadesaSantJoandeDéu.Defet,esfade dilluns a divendres durant 3hores, i en un trimestre podentractarfinsa160nens.Elsgransprotagonistes d’aquesta UnitatsónlaBamba,laCuca,i laLaica(tres gosses), i l’Ars (el mascle).LesracessónLlauradoriGoldenRetriever,iunCavalier,unaraçadegospetit.Elcoordinadordelaunitatdestacacom“elgosgranensserveixperferunainterven-ciódinàmicaielpetitensajuda,per exemple, amb un nen quevaencadiraderodes,jaquel’hipotsposaralafalda”.

L’objectiu de la Unitat d’Intervenció

Assistida amb animals és oferir una eina terapèutica més als professionals de l’Hospital Sant Joan

de Déu

Les intervencions assistides amb gossos funcionenDes de fa 3 anys, l’Hospital Sant Joan de Déu utilitza les intervencions assistides amb animals – preferentment amb gossos- per tractar nens afectats de trastorns men-tals i en procés de malaltia per una discapacitat física com una eina terapèutica més. La Unitat d’Intervenció Assistida amb Animals disposa de professionals for-mats per ajudar a reconduir les situacions estressants i d’ansietat que provoquen els ingressos hospitalaris a nens i famílies.

27

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

Funcionalment, són elsprofessionals de Sant Joan deDéu els que demanen aquesttipus d’intervenció, en funciódel context de tractament enquèes trobielpacient i l’equiphorequereixi.Apartird’aquí,laUnitat d’Intervenció AssistidaambAnimalsvaloraelcas ide-cideixsiésfactibleono.

Els programes d’actuació de la Unitat

La unitat participa en di-ferents àmbits de l’hospital:l’hospital Amic, l’Àrea de SalutMentalialtresserveis.L’Hospitalamicfaactivitatsambgossosalessalesd’esperadeconsultesexter-nesdeRadiologia,delLaboratorii especialment a les sales deNeurologia.L’objectiuéslagestiódelesemocionsdelsinfants,fentmésamigablel’entornhospitalariperaaquellsnensquesovinthand’anaral’hospitalperfer-sedife-rentsprovesitècniques.

A Salut Mental s’ofereixsuport als nens hospitalitzats al’edifici anomenat Ítaka. Els ob-jectius de les intervencions sónajudareneldiagnòsticclínic,fo-mentar la interacció social, des-envolupar habilitats per a rea-litzaractivitatsdelavidadiària,i l’entreteniment. També es fal’estimulaciócognitivadirigidaanens i adolescents amb primersepisodispsicòtics.

Segons el coordinador de laUnitat,“elmésdestacableésqueen el darrers anys, la intervencióambgossoshadonatsuportaal-tresàmbitscomalprogramaChildLife,dissenyatperajudaralsnensa comprendre què està passant.MitjançanteljocsimbòlicconduitperunaChildLife,elnenaprènagestionarlessevesporsiexpecta-tives davant d’intervencions mè-dico-quirúrgiquesoprocedimentsdolorososoestressants”.

El coordinador comentaque la indicació terapèuticapotcomençaraqualsevoledat.És cert, però que “per sota de

dosanysnosolenferinterven-cionsperquènohihafeedbackdelnencapalgos,peròapartirdels 3 anys i fins els 14 – i finsi tot més grans - és una etapamagnífica per fer teràpia ambgossos en els nens que ho re-quereixen.”

La Unitat valora ampliar les intervencions amb d’altres animals

ElfuturdelaUnitatd’Inter–venció Assistida amb Animalspassaperconsolidar-sei,potser,obrir-se a noves experiències.FranciscoJavierLozanocomentaque“ennensquehanpatitfractu-rademaluc,iquenecessitenre-habilitació, s’ha demostrat moltefectiva la teràpia amb cavallsi, certament, estem treballantper coordinar-nos amb altresentitats per donar continuïtat aaquesttipusd’intervencionsforadel’hospitalquanelnenhagire-butl’alta”.n

Els gossos de la Unitat estan especialment preparats per a intervenir en processos de malaltia o discapacitat física, cognitiva i emocional

28

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

Els Amics són impulsors d’unasuma de petites accions basadesen la solidaritat i en el “què pucfer joper tu”.Entreelsexemplesd’iniciatives dels Amics trobemels peücs solidaris, fets amb total’estimació per un grup d’àvies,finseldonatiud’unagranempresaperlarecerca,olaidead’unape-rruqueradeMartorellquevadedi-carlarecaptaciód’undissabteperdestinar-laaSantJoandeDéu.

Els resultats

La tasca dels Amics obtéresultats immediats. Un pro-fessional traductor pot dedicarhoresaSantJoandeDéuioferiruna gran ajuda, o un pare queva tenir la seva filla ingressa-daiqueéspublicista,hapogutcol·laborarfentunsgransanun-cisperal’hospitalinfantil.Quanvisites una de les plantes delCentre i trobes tota l’agitacióque provoquen els Pallassosd’hospital, o veus en una salacom estan fent una sessió demusicoteràpia, tot això tambénecessitadelsuportdelsAmics,

igualquelesmillorespercondi-cionar espais fent-los amablesperalsnens,olesvisitesperiò-diques dels gossos que ajudenenl’assistènciaalspacients.

Per donar un altre exem-ple en l’apartat de cooperació,després de 8 anys fent realitatel programa CUIDAM, més de150infantsjas’hanpogutbene-ficiard’unaatencióhospitalàriaexcel·lent, que d’altra maneranohaurientingut,jaqueprove-nendepaïsosenviesdedesen-volupament.AquítambéhihansumatforceselsAmics.

La tasca innovadora i dedifusió del coneixement és un

dels compromisos que identi-fica Sant Joan de Déu. Des del’Observatori Faros o la GuiaMetabòlicaainternet,totesforçéspocperquèlainformacióarri-biatothom.Peraixò,elsAmicspoden tenir un paper ajudantenaquestesplataformes,ocon-tribuint al “laboratori d’idees”que neixen en el Centre i quedissenya objectes que faran lavida més fàcil als nens, com lamotxilla amiga de l’esquenacreada amb Miquelrius o el PalJoc, que és un pal porta-sèrumd’aparençaamable,queposaunaire lúdicenelspassadissosdel’hospital.

El suport dels Amics va des d’un petit

donatiu o un berenar solidari fins a establir

una aliança per a la recerca

Sí, vull ser Amic de l’Hospital!Molts dels programes no assistencials que es porten a terme a l’Hospital Sant Joan de Déu són possibles gràcies als Amics de l’Hospital. Això inclou un conjunt molt extens de persones, famílies, empreses, funda-cions i col·lectius que dediquen temps i diners a fer realitat tot allò que pugui beneficiar els pacients i la societat en general.

29

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

Sielqueesvolésajudarenlapartd’investigacióclínica,hihalínies obertes que abasten desde la neuropediatria, el càncerinfantil, les malalties infeccio-ses,finsalesmalaltiesd’origenfetalqueespresentenenl’edatadulta. En recerca, les possi-bilitats són enormes a l’horade contribuir. De fet, en totsels casos, tal com explica desdelDepartamentdePlanificaciói Qualitat, la Mariana Romero–gestora de projectes solidarisdeL’hospital–delqueestractaés “d’intentar fer possible queespuguirecollirl’alegriailasa-tisfaccióquetenimlespersonesquan col·laborem i sentim quesomútils”.

Voluntaris i voluntàries

Els voluntaris poden sen-tir-se ben orgullosos de finsa quin punt porten la sevacol·laboració.Éstansenzillcompassaruneshoresambelsnens,ajudarambelsjocs,tocarlagui-tarraicantarcançonsambells,etc. Res més fàcil, n’hi ha prouamb posar tot l’ànim al costatdelsinfants.SantJoandeDéutélafermavoluntatdeserun“hos-pitalamic”,insisteixlaMarianaRomero, “i sense aquesta com-panyia solidària de les volun-tàries i voluntaris no es podriaacabar d’assolir”. Darrerament,ells han estat fonamentalsper a l’èxit de la gran festa del’Hospital al Palau Robert deBarcelona, amb la participa-ció de més de 3.600 persones,sotaellema“Tuensfasbategar.L’Hospital Sant Joan de Déu: laciènciaambhumanisme”.

Història

El concepte “Amics del’Hospital Sant Joan de Déu” recu-pera latradicióde vinculació amblaciutadaniaquetenial’anticedi-ficidelaDiagonal.L’hospital,queel1867esvaconstruirperatrac-tar nens sense recursos, emparaten la beneficència dels GermansdeSantJoandeDéu,erauncentremoltestimatperlaciutadania,quehiabocavarecursosihoresdepro-fessionalsaltruistes.Ésfàcilsupo-sarquealsnensdel’hospitalnoelsfaltava res: assistència sanitària,acompanyament,jaqueSantJoande Déu disposava de l’equip devoluntaris més antic de la ciutat,distracció (la Cavalcada de Reisde Barcelona fa més de 50 anysque acabava el seu recorregut al’Hospital),iincomptablesajutsdelagentsenzillaquedonavenvidaals nens ingressats. Moltes famí-lies barcelonines col·laboravend’unamaneraoaltraambel“seu”hospital.Actualment,sibééscertque la ciutat, i Esplugues de Llo-bregat, continua veient l’hospitalcom a propi, la relació pot havercanviat.Iperaixò,ésvoluntatdelsAmicsferreviureaquellvellescalfsocialidecomunitat.

Una crida a tothom

Els responsables del progra-maAmicsexpliquenquetothomque vulgui pot contribuir en lamesuradelessevespossibilitats.Començant per les famílies quetenen un fill a l’Hospital, ja queells són el primer referent, ellsconeixen necessitats i expecta-tives dels petits pacients millorque ningú. Per això, les FamíliesAmiguesajudenaladifusiódela

tascadeSantJoandeDéuidonensuport a programes que reque-reixen donacions. De la mateixamanera,qualsevoltipusd’entitat,associacióofundaciópotferrea-litatelsuportaalgundelsprojec-tes que l’Hospital té en marxa,caracteritzats, com se sap, perl’objectiudefermillor lavidaalsnens iadolescentsque tenenal-gunproblemadesalut,dedesen-volupamentodetipuspsicològic.

Les empreses suposen elprincipal suport econòmic , peròtambéfanaportacionsenespècie,i se les ajuda perquè facin pro-grames de responsabilitat socialcorporativaounasenzillainiciati-vadeteaming.Ellessónmoltim-portants a l’hora d’organitzar es-deveniments, d’aconseguir nousAmics, i a l’hora d’activar la sevaxarxadecontactesperferrealitatidees per a la comunitat hospi-talària i les famílies. A la darrerapàginadePAIDHOShihaunpetitreconeixementa toteselles. I,fi-nalment,desdelsAmicsnoesvo-lenoblidarlesescoles,jaqueellesajudenatransmetreelsvalorsdelCentre, i donen vida a molts es-devenimentsdel’Hospitalamblasevaparticipacióentusiasta.n

Tothom pot donar suport a la tasca de l’Hospital, amb temps, idees o donatius

“El teu suport ens fa bategar”, diuen els Amics

30

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

“Hem combinat els aspectes més tecnificats del part amb la vivència emocionant d’una vida que neix”

Doctor, pocs poden exhibir una carrera tan llarga i sempre al mateix Centre...

Sí, semprefidelaSant JoandeDéu,encaraquepoguésferal-tresfeinesafora,odonarclas-ses,peròaquestéselmeuhos-pitaldesempre.Vaigentrar-hil’any74comaresident,peròdeseguida em van col·locar coma cap de guàrdia, i de veritatque ho vaig passar malament,era molta responsabilitat i joera molt jove. Després ambels anys, vaig arribar a fer totsol 18 o 19 parts en un sol dia,eren èpoques en que es feiamoltmésdelquecalia. Ienca-ra recordo aquelles etapes deformació quan penso la sortenormequehetingutdepoderformar a col·legues joves, qua-treresidentsalmeucàrreccada

any, i això durant dècades...éspart del meu patrimoni perso-nal,iompled’orgullveurecomaquestes persones fan el seucamídinsdel’especialitat,dinsdelaprofessió.

Quin és el canvi més important en obstetrícia i atenció al part que ha vist en les darreres dècades?

Bé,elfetdeferconviureuncon-trolexhaustiu,tecnificatimèdicdelpartambl’acceptacióielcon-venciment que el fet de néixer,desermare,deserpare,tambété un pes específic molt impor-tant de contingut vivencial, so-cial, familiar i tots els etcèteraques’hivulguinposar,hafetqueenelsdarrerstempss’hagihagutde treballar intensament la sín-tesi de les dues tendències, in-

tentantdefugirelsextremismesqueespodendonarenlesduesvisions.Com han canviat les sales de parts?

Han canviat seguint la tendèn-cia del que deia ara, i segueixoen la tònicade lessocietatsbe-nestants.Lamàximaquesemblaque s’imposarà seria que “unasala de parts ha de assemblar-se el màxim possible al menja-dor de casa nostra” però, aixòsí, amb els recursos suficients iimprescindibles per resoldre laurgència cas de que és presen-ti. Òbviament aquests recursospoden estar degudament inte-grats en l’entorn, i hi ha moltesmaneresd’aconseguirquepassindesapercebutsoquequedinca-muflatsestratègicament.

Agraït a Sant Joan de Déu per tota la trajectòria que li ha permès bastir, des de la seva talaia de Cap clínic d’Obstetrícia, veu com se li apropa una teòrica jubilació, perquè del coneixement i expertesa de gairebé 40 anys de carrera difícilment un se’n pot despendre. Són exactament 38 anys d’exercici en aquest Hospital, que li ho ha donat tot, segons explica el Dr. Miquel Borràs. Ara està plenament il·lusionat amb el projecte Darwin, que farà possible un nou entorn d’aprenentatge a l’Hospital basat en tècniques de simulació i tecnologia innovadora.

Entrevista al Dr. Miquel Borràs i Verdera

“Després de 40 anys a l’Hospital,

m’il·lusiona posar en marxa el “Sim Mom”,

un simulador formatiu en obstetrícia”

31

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

Al llarg dels anys ha pogut viure algunes altres fites importants, com el part 100.000 a Sant Joan de Déu…

Sí,enelsdarrersanyshematèsuns 4.000 parts anuals. En unprimer moment eren moltsmenys, però l’entrada de SantJoandeDéuenelsconcertssani-tarispúblics,oferintlacoberturad’aquesttipusd’atencions,doncsvaprovocaruncreixementmoltgran,comdic,ambmilersdedo-nesatesesenelmomentdelpart.Però cal dir que en l’actualitat,perdiferentsmotius,aquestaxi-fraanuallatenimsituadaenels3200partsaproximadament,iencadaund’ellsnoteslaconfiançaquelesfamíliesilesmaresdipo-siten en nosaltres, això s’ha dedirperquèésaixí.De fet, al llarg de la conversaelDr.Borràsexplicaquetédosfills, Aleix i Uri, ja grans, i queenelcasdel’Aleix,fapocsanysvatenirelseuprimerfilliarafapocs dies el segon exactamenta la mateixa sala de parts del’Hospital i amb la mateixa lle-vadoraambquèellhaviavingutalmón.

Un altre pas de gegant en l’àmbit obstètric ha estat la implantació del nou model del programa MARE, maternitat respectada. Quin resultat està donant?

Sí, i justament va coincidir laseva adopció amb el part centmil. Home, el programa MARE,al qual hem donat forma ambtot l’entusiasme que hem sigut

capaços, es basa en fusionarharmònicament els dos enfocsque dèiem, pel que fa a portaruna criatura al món. L’emoció,l’experiència familiar i personal,queésmoltpotent,peròtambél’atencióobstètrica indicadaperacadacas.ElprogramaMAREhamiratdecomplirtoteslesexpec-tativesdemaresiparespensantque el fill, des del primer mo-mentdevida,hadenotarl’escalfde tots dos. Hem fet possibleuna atenció especialitzada peròflexible,de formaque laparellaacompanya la dona en tot mo-ment,elnenreplescuresmentrenotalarespiraciódelspares,ielsespaisestanpensatsperjugarafavord’aquestclima.Ésunama-neranovad’atendreelpartenungranhospitalcoméselnostre.

Quina evolució es pot preveure pel futur en la manera d’atendre el part?

L’atenció al part no té perquèser diferent al tarannà general.El ritme de l’evolució social ésclarament oscil·latori: el queavui és bo demà és qüestiona,ésaixí,noensenganyem.Potsertornarem als extrems, pressio-nats, per la crisi en l’economia,per la desestabilització gene-ralitzada, pels enfrontamentsculturals, per l’agudització deles diferències socials etc… potpassar. M’agradaria pensar queaniremcapal’equilibrii lacon-còrdia però molt em temo queles expectatives són més dediscordança i allunyament delsidearis.

“El programa MARE de maternitat respectada és un model per a molts centres de com humanitzar un procés necessàriament mèdic”

32

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

Quines habilitats hauran de tenir els futurs obstetres i com hauria de ser la seva formació en la disciplina?

No m’agrada profetitzar, peròdeseguirenla líniaactualenlaquel’índexdecesàriesaugmen-taexponencialment,enelfetdequedificultatsd’ordreeconòmicporten a que s’accepti rebaixarel nivell de qualificació prees-tablert per atendre diversos ni-vells de patologia i de risc i sercontrolats alguns embarassosper metges de família, llevado-res en exclusivitat, especialistesen l’atencióprimàriaetc.podriaarribar a portar a la desaparicióde l’especialitat d’obstetrícia

comatal.L’embaràselportaunallevadora o un metge de famí-lia i el part si és normal el fa lallevadora i si no, com que seràcesària,lapotferuncirurgià,quealmateixtempspotresoldrelesurgències quirúrgiques gene-rals. La via vaginal del part queno sigui absolutament normal,enunmodelcomaquest,podriadesaparèixer.Sitotaixònoanésd’aquesta manera, pensem que

la pràctica tocúrgica ha de serapresaalmàximamblautilitza-ciódels simuladors, i aquest fu-turéselquejaestemcomençantaveure,iésunboncamí.

Ara hem pres un camí una mica pessimista. Vostè és autocrític amb algun projecte que no ha acabat de funcionar, com l’intent de donar suport i transferir coneixements a dues maternitats del Marroc...

Sí, bé, el que es va anomenar“Projecte Rabat”, no fa massaanys, va començar amb mol-ta il·lusió, però va acabar ambcert sentiment de frustració

dels seus promotors des deCatalunya.Enqualsevolcas,se-gueixopensantqueval lapenafercosesperÀfrica

Tornem a casa perquè l’Hospital estrena un nou equipament, emmarcat en el projecte Darwin. Es posa en marxa el “SimMom”, la “mare simulada”, un espai innovador preparat

per formar obstetres, llevadores i diferents professionals sanitaris. En què consisteix?

El “Sim Mom” està situat al’edificidocent,d’entradaésungranrecursd’entrenamentifor-macióenl’àmbitobstètric.Neixa través del Projecte Darwin, iestàformatperquiròfan,saladeparts,iunamaniquíconnectadaa un ordinador, que permetràfer la simulació de desenes desituacions clíniques que es po-dendonar.Ésunenormerecurs,que hem dissenyat amb moltacura iqueposaatot l’equipensituacióalvoltantd’unmaniquíple de recursos, que parla, quetépulsacions,queés“viu”.Ambaixòevitemferladocènciai formar els residents amb lespacientsquerebemal’Hospital,aquest entorn és el més efi-cient, permet enregistrar-hotot, escollir les situacions méscomplexes, i ofereix un espaiamplipertreballar.Amés,ambel suport del maniquí podemveure què està passant dins delapanxadelamare,observarelbebèa l’interior, i totaixòambsimulaciódeteixitsqueescon-trauen i s’expandeixen, circula-ció de la sang, líquid amniòtic,idiferentsreaccionsperpartdela“mare”quenosaltrestrobemadiarienlasaladeparts.

Amb aquesta tecnologia, molts joves metges voldran venir a formar-se aquí...

Sí, això pot fer un efecte cridaqueatreguimoltdetalent,ijovesque es podran formar aquí ambnosaltres, i estudiar situacions

“En una època vaig arribar a fer 19 parts en un dia, ara això ja

no ho fa ningú”

33

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

noves o assajar reaccions del’equip clínic davant d’escenarisque nosaltres podrem recrearambelsmaniquins iordinadors.Ja hem format a formadors enaquestamatèria, ihemcompro-vatqueel “SimMom”tambére-sultamoltimoltútilperapoten-ciareltreballenequip.

Quin entusiasme!

Aixíhosento.Éselquejoveigcomunfuturmés immediat,endosotres anys m’agradaria abocar-meenaquestProjecteDarwin,posar-lo a caminar. Encara que oficial-ment el que em toca és jubilar-me,noéselquejosentoquehaigde fer, crec que em queda moltcamí i amb el Darwin podria ferunabonatasca.Li fem notar que els seus 38anysdecarrerahandesembocatenaquestprojectequeobreunllargcamídefutur,ielDr.Borràsensconfessaquequanpassare-vistaalasevatrajectòriaelquede veritat li ve al pensament

és la seva mare i la seva dona.Ise li il·lumina l’expressióquanrecordacomlasevamare li se-guia els passos, coneixia ambtot detall els avenços que ana-vacompletantenlaprofessió,isempre tenia temps per repas-sarelDiarideTerrassaiveuresihi havia alguna notícia de SantJoandeDéu,parlésonodelseufill.Quantalasevadona,recor-da la seva paciència durant lesguàrdiesconsecutives i la feinaabsorbent.

Esportista i ara fanàtic del “nordik walking”

“Caminarm’haagradatsempre,però també una gran varietatd’esportsqueheanatconeixentcomatastaolletes,sensedesta-car especialment en cap, peròque consti que sóc de Terrassaiheestatrodejatd’olímpicspertotarreu.Hepracticatl’esquí,elhoquei,eltennis.Tambépucdirquecomtothom,m’heapuntatidesapuntatdetotselsgimnasos

delmón,comtantaaltragent”.Heestudiatcatalàals 50anys,m’he presentat als diferentsexàmens, vaig fer un màsterd’acupuntura amb 48, lligatamb el Tai Txi, en el qual emvaig formar fins a donar clas-ses com a monitor durant unsquants anys. Però el nòrdikwalking és el descobrimentmés gran que he fet, tinc elsmeus bastons telescòpics fan-tàstics, i està demostrat queés un exercici molt complet ienelqualnot’avorreixesgens.Ara tens si vols entrenadorsespecialitzats, aquí a prop laserra de Collserola, tot ajudaa sumar-te a un esport comaquest…de fet, penso que aca-baré pujant amb els bastonsfinsal’Hospital,potserunbonexercici.Seguramentlanatacióésl’exerciciméscomplet,nohonego, però el nordik walkinget permet trobar-te amb altragent, parlar mentre camines–cosa que no pots fer mentreestàsnedant-,etc.…ésideal..n

“Fora de la feina m’interessen moltes coses, però m’omple molt recórrer el món amb una càmera fotogràfica”

Mil interessos a més de la medicinaCol·leccionarrellotgesdetotamena,llegir,peròsobretotcomprarllibres,iescriuretextosquedifícilmentdeixallegiraningúsónalgunadelesdebi-litatsoaficionsdestacadesdelDr.MiquelBorràs.Haestata49païsosdelmón,enespecial,Àfrica:“ésuncontinentquem’atreumolt,idefetconec15païsosafricans.ElprimerpaísllunyàquehevisitatrepetidesvegadesésBotswana,hegauditdemilpaisatges,hecaminatamblleons,henavegatpeldeltadel’Okavango,ésunaterraincreïble,sobretotlespostesdesol”.NewYorkésunadelessevesciutatspreferides,peròtambéIstambulésundestíonaniriacadadospertres,iengeneralTurquia,aixícomGrè-cia,gairebésempreenganxatalasevacàmerafotogràfica:“fotografia,safaris fotogràfics, postes de sol i molts reportatges de rostres, caressignificativesquem’hancridatl’atenció,perquècrecenallòdeque“lacaraéselespejodelalma”.Hevistmoltdemóndarrerad’unacàmerafotogràfica”,explicaMiquelBorràsambentusiasme.

34

Paid

hos

8. H

ospi

tal S

ant J

oan

de D

éu

Cursos, màsters i jornades per accedir al coneixement més nouL’Aula de Pediatria de l’Hospital ofereix un ampli programa de cursos i jornades, màsters impartits conjuntament amb la Universitat de Barcelona, estades de formació especialitzada per a metges i infermeres, i xerrades per a pares.

“Mentre visquis, continua aprenent”. Lucio Anneo Séneca

Cursos i JornadesMarç-Maig de 2013

INFeRMeRIATaller de dol per a infermeria Tipusactivitat:CursespecialitzacióDataInici:07-03-2013

OFTAlMOlOgIAVIII Curs d’oftalmologia pediàtrica per a pediatres: epífora, des de l’obstrucció del llagrimal al glaucoma Tipusactivitat:CursespecialitzacióDataInici:22-03-2013

NeuROlOgIAV Curs d’actualizació de la patologia de la son pediàtricaTipusactivitat:CursespecialitzacióDataInici:11-04-2013

V Curs d’epilèpsia pediàtrica Tipusactivitat:CursespecialitzacióDataInici:12-04-2013

NeONATOlOgIAXXXIII Curs de perfeccionament en neonatologiaTipusactivitat:CursespecialitzacióDataInici:16-04-2013

IMMuNOlOgIA I Al·lèRgIA peDIàTRICAXlVIII Curs d’avenços en immunologia i al·lèrgia pediàtrica Tipusactivitat:CursespecialitzacióDataInici:18-04-2013

lactància materna del nen malalt DataInici:27-4-2013 eNDOCRINOlOgIAII Curs d’actualització en diagnòstic i tractament en endocrinologia pediàtricaTipusactivitat:CursespecialitzacióDataInici:25-04-2013

CuReS CRÍTIqueSCurs de ventilació no invasiva pediátrica i neonatal en el pacient agut (Infermeria/ personal mèdic)DataInici:8-5-2013/9-5-2013

pRIMeRS AuXIlISTaller de primers auxilisDataInici:18-5-2013

ATeNCIó pReCOçCurs avançat BobathDataInici:27-5-2013

SAluT MeNTAlAbordatge del trastorn mental greuDataInici:31-5-2013

Màsters de la Universitat de Barcelona•Actualitzacióencuresintensivesanens

iadolescents(postgrauteòrico-pràctic)•Anestèsiaireanimació(postgrau)•Cardiologiapediàtrica•Curesd’infermeriaalapersonaen

procésquirúrgic•Curesd’infermeriaenlainfànciai

adolescència•Endocrinologiadelnenil’adolescent•Formacióentècniquesquirúrgiques

decirurgiapediàtrica•Gastroenterologia,hepatologiai

nutriciópediàtriques•Hematologiapediàtrica•Immunologiaial·lèrgiapediàtrica•Neonatologia•Neuropediatria•Odontopediatria•Oftalmologiapediàtrica•Oncologiapediàtrica•Tractamentintegraldeles

deformitatsimalformacionsdentofacialsenpediatria

•Urgènciesenpediatria

Estades de formació especialitzadaL’Hospitalofereixensenyamentespecialitzatespecíficentècniquesdiagnòstiquesiterapèutiquesavançadesperametgesipersonald’infermeriaquevulguinrealitzarestadesformatives.

Conferències gratuïtes per a mares i paresElsdarrersdijousdemesesfanxerradesgratuïtessobretemesrelacionatsambelsinfantsiadolescents,destinadesamaresipares.Elprogramadelsegonsemestrede2013espotconsultaralapàginawebdel’Hospital,al’apartat“Pacientsifamílies”.

Més informació: www.hsjdbcn.org/portal/ca/web/docenciaCursos

El nostre agraïment a les entitats que col·laboren ambnosaltres i ens ajuden a créixer com a institució:

Podeu donar suport als nostres programes assistencials, solidaris o de recerca a través de:

Tel. 93 253 21 36 / obrasocial@ohsjd.es

Probitas fundación privada • Fundación privada Cellex • Fundación social aurea • Asociación Pablo Ugarte • Fondo Alicia Pueyo • Esteve, S.A. • Inmuebles y fincas Doga, SAU • Fundacion Inocente Inocente • Bebe Due España, S.A. • Industex, S.L. • Asociacion Alba Pérez lucha contra el cáncer infantil• Infojobs, S.A. • Fundación privada Leo Messi • Maclaren Spain staff • Asociación de padres del colegio Europa de Sant Cugat • Agefred, S.A. • Fundación Divina Pastora • Villa Reyes, S.A. • Fundación Banco Bilbao Vizcaya Argentaria • Fundación Reina Sofía • Associació Nen • Fundación Heres • Dkv seguros y reaseguros, SAE. • Fundación privada Collserola • Fundació privada Creatia • Dominicas de la Anunciata (casa general) • Intermalla, S.L. • Fundación Real Dreams • Asociación Adrián González Lanza • Proclinic S.A. • APA colegio público “La Corredoria” • Empresa Plana, S.L. • Associació Arenyenca d’Ajuda contra el Càncer •Fenin, federación de empresas de tecnología sanitaria • Associació tren solidari • Greenflex Actirent group, S.L. • Fundació Joan Petit • Llavaneres Contra el Càncer • Obra social la Caixa • Abbot laboratoriosBBVA • Danone • Nestlé healthcare nutrition • Associació catalana de Fibrosi Quística • Nutricia, SRL • Can - Caja Navarra • CajasturInvest for children • Gas Natural • Ramdon House Mondadori • OmnibusFord España • Alter farmacia (Nutribén) • Nestlé España • Numil nutrición • Nutrition & Santé (Lactalis ibérica) • Associación española contra el Cáncer • Roche diagnostics, S.L. • Col·legi Oficial de Farmacèutics • Staedtler española, S.A. • Bankia - proyecto nutricional • Esnet consulting & management • Bayer Hispania

El portal de salut i benestar per a les famílies

FAROS ofereix informació i coneixement de qualitat per actuar de forma responsable en el camp de la salut infantil i de l’adolescent

www.faroshsjd.net