paes sant celoni - covenant of mayorsdocument i. presentació 1 0. presentaciÓ del pla d’acciÓ...

Document I. Presentació. Diagnosi. Pla d’acció. Fitxes de Pla

d’acció. Pla de seguiment

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible de Sant Celoni (2010-2020)

Àrea de Medi Ambient Gerència de Serveis de Medi Ambient Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat

Desembre de 2009

Pla d’Acció d’ Energia Sostenible de Sant Celoni

El Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible s’ajusta al "Pacte d'alcaldes/esses" de la UE i segueix la metodologia establerta des de l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat. El Pacte d’alcaldes/esses compromet als municipis adherits a aconseguir els objectius comunitaris de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle mitjançant actuacions relacionades amb l'eficiència energètica i les fonts d'energies renovables.

Equip Redactor:

RSM GASSÓ Auditores

Olga Perdomo. Enginyera civil / Coordinació Josep Prat. Enginyer industrial superior / Tècnic

Gustavo Gómez. Llicenciat en Física / Tècnic

CIMNE, Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria

Xavier Cipriano. Enginyer químic / Tècnic

MINUARTIA, Estudis Ambientals

Lluís Torrent. Llicenciat en Ciències Ambientals / Tècnic Alba Daranas. Llicenciada en Ciències Ambientals / Tècnica

Marcel Fontanillas. Llicenciat en Ciències Ambientals / Tècnic Núria Galceran. Llicenciada en Ciències Ambientals / Tècnica

Responsables seguiment PAES

Ajuntament de Sant Celoni

Inés Balaguer. Àrea d’Entorn / Tècnica

Direcció del treball

Diputació de Barcelona

Carme Melción. Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat / Tècnica

PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT CELONI

ÍNDEX GENERAL

DOCUMENT I. PRESENTACIÓ. DIAGNOSI. PLA D’ACCIÓ. FITXES DEL PLA D’ACCIÓ. PLA DE SEGUIMENT

DOCUMENT II. PLA DE PARTICIPACIÓ

DOCUMENT III. DOCUMENT DE SÍNTESI

DOCUMENT IV. SEAP TEMPLATE

DOCUMENT V. ANNEXOS


DOCUMENT I: PRESENTACIÓ. DIAGNOSI. PLA D’ACCIÓ. FITXES DEL PLA D’ACCIÓ.

PLA DE SEGUIMENT

ÍNDEX

0. PRESENTACIÓ DEL PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT CELONI .................................................................................................................................... 1

0.1 Antecedents i context ................................................................................................. 1 0.1.1 El marc d’actuació per a la lluita contra el canvi climàtic ................................................ 1 0.1.2 Espanya: escenari de compliment del Protocol de Kyoto ............................................... 2 0.1.3 L’objectiu de Catalunya: reduir el creixement de les emissions dels sectors difusos al 37% respecte l’any 2005 ................................................................................................................. 2 0.1.4 Sant Celoni: els antecedents en matèria de sostenibilitat i canvi climàtic ...................... 3

0.2 Enfocament general del Pla ....................................................................................... 5 0.3 Estructura de documents ........................................................................................... 5

1. DIAGNOSI DE SÍNTESI ....................................................................................................... 9

1.1 PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI DE SÍNTESI ....................................................... 11

1.2 METODOLOGIA ......................................................................................................... 13

1.2.1 Elaboració de les fitxes de diagnosi ..................................................................... 13 1.2.2 Càlcul de consums energètics i d’emissions de GEH del municipi ...................... 17

1.3 FITXES DE DIAGNOSI ............................................................................................... 20

INVENTARI DEL CONSUM D’ENERGIA I D’EMISSIONS DE GEH .................................. 21

BALANÇ ENERGÈTIC I D’EMISSIONS DE GEH DEL MUNICIPI ..................................... 31 BALANÇ ENERGÈTIC I D’EMISSIONS DE GEH DE L’AJUNTAMENT ............................ 39 CONSUM ENERGÈTIC I D’EMISSIONS DE GEH DELS EQUIPAMENTS MUNICIPALS 47 BALANÇ ENERGÈTIC I D’EMISSIONS DE GEH DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC .............. 59 CONSUM ENERGÈTIC I EMISSIONS DE GEH DE LA FLOTA DE VEHICLES MUNICIPALS ...................................................................................................................... 67 POTENCIAL D’IMPLANTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES .......................................... 73 COMPRA I CONTRACTACIÓ PÚBLICA ............................................................................ 81 MOBILITAT I TRANSPORTS ............................................................................................. 85 TERRITORI I URBANISME ................................................................................................ 95 GESTIÓ I TRACTAMENT DELS RESIDUS ..................................................................... 101 CICLE DE L’AIGUA .......................................................................................................... 109 EDUCACIÓ, COMUNICACIÓ I PARTICIPACIÓ .............................................................. 117 1.3.1 Àmbits prioritaris d’actuació ............................................................................... 123

2. PLA D’ACCIÓ .................................................................................................................. 133

2.1 PRESENTACIÓ DEL PLA D’ACCIÓ ........................................................................ 135

2.2 FORMULACIÓ DE VISIÓ 2020 I OBJECTIUS QUANTITATIUS ............................. 137

2.2.1 Formulació de visió 2020 ................................................................................... 137 2.2.2 Objectius estratègics i operatius ........................................................................ 137 2.2.3 Objectiu de reducció ........................................................................................... 140

2.3 ORGANIGRAMA DE LA GESTIÓ ENERGÈTICA MUNICIPAL ............................... 141

2.4 ESTRUCTURA DEL PLA D’ACCIÓ ......................................................................... 143

2.4.1 Estructura i contingut del Pla .............................................................................. 143 2.4.2 Estructura del Pla d’acció ................................................................................... 145 2.4.3 Programació del Pla d’acció ............................................................................... 147

3. FITXES DEL PLA D’ACCIÓ ............................................................................................ 149

3.1 PRESENTACIÓ DEL PLA D’ACCIÓ ........................................................................ 151

3.2 CARACTERITZACIÓ DE LES ACCIONS ................................................................ 153

3.3 CODIS I ABREVIATURES D’AGENTS I ENTITATS ................................................ 157

3.4 FITXES DE LES ACCIONS ...................................................................................... 163

4. PLA DE SEGUIMENT ...................................................................................................... 165

4.1 INTRODUCCIÓ AL PLA DE SEGUIMENT ............................................................... 167

4.2 SISTEMA D’INDICADORS DEL CLIMA ................................................................... 169

4.2.1 Característiques dels indicadors del clima ......................................................... 169 4.2.2 Indicadors del clima ............................................................................................ 169 4.2.3 Fitxes dels indicadors del clima .......................................................................... 173

4.3 MODEL DE GESTIÓ CONTINUADA DEL PLA ....................................................... 183

4.3.1 Enfocament general ........................................................................................... 183 4.3.2 Avaluació del grau d’implementació del PAES .................................................. 184 4.3.3 Programació anual ............................................................................................. 184

4.4 MODEL D’ESTRUCTURACIÓ DELS AGENTS IMPLICATS ................................... 187

4.5 PROTOCOL PER A L’ELABORACIÓ DE L’INFORME I DIFUSIÓ DELS RESULTATS ........................................................................................................................ 189

Document I. Presentació 1

0. PRESENTACIÓ DEL PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE DE SANT CELONI

0.1 Antecedents i context

0.1.1 El marc d’actuació per a la lluita contra el canvi climàtic

La influència de l’activitat humana sobre el clima es posa de manifest a l’escena política a la 1a Conferència Mundial del Medi Ambient Humà a Estocolm, l’any 1972. Des de llavors, la comunitat internacional encapçalada per les Nacions Unides i la Unió Meteorològica Mundial enceta un llarg procés d’anàlisi i investigació.

La Cimera de Rio de 1992 (Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament) dóna un impuls definitiu a la necessitat d’abordar aquest problema global que no admet solucions pal·liatives sinó únicament preventives. Es defineix i s’obre a la signatura el Conveni Marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, que es concreta en el Protocol de Kyoto (1997) com a instrument per establir compromisos per a la reducció d’emissions en els països industrialitzats.

La Unió Europea (UE) el signa l’any 1998 i inicia un procés de lideratge polític i legislatiu en aquest àmbit que manté fins avui. L’any 2002, la UE ratifica el Protocol de Kyoto.

Per la seva banda, el Parlament espanyol, per unanimitat, ratifica el Protocol de Kyoto també l’any 2002 i assumeix el repartiment de compromisos de reducció que la UE planteja entre els seus estats membres.

L’any 2005 és el primer any de funcionament del mercat de drets d’emissió europeu, com a conseqüència de l’aplicació de la Directiva 2003/87/CE. Això permet que dins els inventaris d’emissions es pugui diferenciar per primera vegada aquelles que provenen dels sectors sotmesos a la Directiva del mercat de drets d’emissions de la resta d’emissions (anomenades dels sectors difusos).

L’any 2007, Espanya presenta el segon Plan de asignaciones i la Estrategia española del cambio climático y energía limpia, aprovada per la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic i el Consejo del Clima, i orientada a fer front a la reducció d’emissions en els sectors difusos (aquells no sotmesos a la Directiva del mercat d’emissions).

El Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012 (aprovat el 30 de setembre de 2008) és el primer document que d’una manera coordinada i integrada tracta el canvi climàtic dins el conjunt de l’acció de govern de la Generalitat de Catalunya.

Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible de Sant Celoni. 2009 2

Simultàniament, l’any 2008, la comunitat internacional i la UE estan ja treballant intensament per fixar nous compromisos de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle per al període 2013-2020. La darrera Conferència de les Parts del Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (COP 13, Bali) va establir el full de ruta de Bali, on tots els signants del conveni, inclosos els EUA, es comprometien a establir, abans de l’any 2009, compromisos de reducció per al període 2013-2020.

Aquest llarg procés configura un marc molt clar i molt reglat que emmarca l’acció per reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle en els propers anys.

0.1.2 Espanya: escenari de compliment del Protocol de Kyoto

El compromís d’Espanya per al compliment del Protocol de Kyoto és no augmentar les seves emissions per sobre del 15% respecte a l’any base. Atès que les seves emissions estan molt lluny d’aquest compliment, Espanya ha proposat a la UE, la qual ja l’ha aprovat, un pla per complir el compromís del Protocol de Kyoto basat en un increment d’un 37% de les emissions sobre l’any base, que correspon als percentatges següents:

- 15% d’increment d’emissions gratuït segons el compromís del Protocol de Kyoto

- 2% a compensar per creixement d’embornals (boscos, principalment)

- 20% de drets d’emissió que Espanya comprarà per compensar l’excés d’emissions difuses de tot l’Estat mitjançant els mecanismes de flexibilitat del Protocol de Kyoto

0.1.3 L’objectiu de Catalunya: reduir el creixement de les emissions dels sectors difusos al 37% respecte l’any 2005

L’augment de les emissions d’origen difús és molt difícil de controlar, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. Tot i això, el Govern de Catalunya té un gran espai competencial per treballar en les mesures de lluita contra el canvi climàtic en les emissions difuses com ara la mobilitat, els residus, l’agricultura, el sector residencial, el comercial, la construcció o la indústria i l’energia no inclosa a la Directiva europea de comerç de drets d’emissió. Per aquest motiu, i perquè més de la meitat de les emissions tenen aquest origen, el Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008–2012 centra les seves mesures en les emissions difuses.

Tanmateix, també inclou accions destinades a millorar l’eficiència i l’estalvi energètic i accions orientades a millorar la reducció d’emissions de les indústries incloses a la Directiva de comerç d’emissions.


Si es pren com a referència l’Estrategia española del cambio climático y energía limpia, segons la qual cal limitar el creixement de les emissions difuses al 37%, l’emissió total anual d’origen difús a Catalunya durant els anys del Protocol de Kyoto (2008–2012) no hauria de ser superior a 36,55 milions de tones de mitjana anual.

Les darreres dades dels inventaris oficials disponibles de l’any 2005 mostren que les emissions difuses a Catalunya van ser de 39,19 milions de tones, per tant, ja hi ha un excés de 2,64 milions de tones, l’any 2005.

0.1.4 Sant Celoni: els antecedents en matèria de sostenibilitat i canvi climàtic

Sant Celoni va iniciar el seu camí cap a la sostenibilitat amb la creació del Consell de Medi Ambient com a òrgan de participació l’any 1991. El Consell va participar activament en l’elaboració de l’Auditoria Ambiental Municipal que es va finalitzar el 1996 i va ser considerada com un pas previ des del punt de vista metodològic pel desenvolupament de l’Agenda 21. Amb aquest treball, Sant Celoni es va convertir en un dels municipis pioners de Catalunya en l’elaboració d’auditories ambientals.

Amb l’objectiu de facilitar el procés de sensibilització i d’adquisició de compromís dels responsables polítics i dels tècnics municipals en l’elaboració de l’Agenda 21, l’any 2000 el Consell va proposar l’elaboració del Programa de Sostenibilitat de l’Ajuntament que va ser aprovat per Resolució d’Alcaldia el 5 maig de 2003. D’aquesta manera es pretenia garantir la integració de criteris ambientals i de sostenibilitat en la gestió diària i en totes les actuacions i projectes impulsats.

Sant Celoni va materialitzar el seu compromís cap a la sostenibilitat amb l’adhesió a la Xarxa de Ciutats i Pobles per a la Sostenibilitat el març del 2004.

Entre moltes altres iniciatives, i centrant-nos exclusivament en l’escala local, recentment la Comissió Europea ha posat en marxa l’anomenat Pacte d'alcaldes i alcaldesses, una iniciativa impulsada per la Comissió Europea que pretén traslladar a l’escala municipal els objectius fixats dins el paquet de mesures, aprovat el 9 de març de 2007, «Energia per a un món que canvia1». La Diputació de Barcelona ha promogut l’adhesió al Pacte dels municipis, mitjançant conveni amb la DGTREN, i dóna suport tècnic i econòmic per a la realització dels Plans d’Acció per l’Energia Sostenible.

1 El document fixa un compromís unilateral de la Unió Europea de reduir les seves emissions de gasos d’efecte

hivernacle un 20% abans del 2020, com a resultat d’un augment del 20% de l’eficiència energètica i una quota

del 20% de fonts d’energia renovables en el mix energètic.


El Pacte dels alcaldes, al qual Sant Celoni s’hi va adherir en el Ple municipal l’11 de desembre de 2008, consisteix en el compromís de les ciutats que s'hi adhereixin d'aconseguir els objectius comunitaris d’estalvi i eficiència energètica, de reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i d’implantació d’energies renovables.

En concret els objectius comunitaris que es traslladen a l’escala local, i el compliment dels quals s’ha de satisfer a l’any 2020 en relació a l’any base (2005), són els següents:

· Reduir un mínim del 20% les emissions de gasos d’efecte hivernacle del territori en aquells àmbits on l’Ajuntament tingui competències.

· Millorar l’eficiència energètica del municipi com a mínim en un 20%.

· Assolir una contribució de les fonts d’energia renovable a l’energia subministrada al municipi de com a mínim el 20%.

A Catalunya ja són més d’un centenar els municipis adherits al Pacte i que s’han compromès a elaborar un Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES) per tal d’acomplir amb els objectius anteriorment mencionats.

El PAES pretén donar resposta conjunta al repte d’articular una política local de mitigació de canvi climàtic, afavorint així les sinèrgies entre processos i la màxima valorització dels esforços realitzats al llarg dels darrers anys.


0.2 Enfocament general del Pla

Atenent als antecedents i context en què es produeix l’elaboració del PAES, el procés a seguir parteix dels següents criteris:

• Valoritzar els continguts i procés desenvolupat de planificació, execució i avaluació del PAA anterior, perquè permeti optimitzar els recursos esmerçats, i alhora visualitzar davant dels agents tècnics, polítics i ciutadania implicats en el PAA l’existència d’una coherència estratègica de caràcter tècnic i polític.

• Simplificar i orientar el procés a l'acció i gestió municipal, minimitzant la dedicació a l'anàlisi, tractament de dades i elaboració de diagnòstics ja realitzats en el seu moment.

• Potenciar la implicació de tècnics i càrrecs polítics en el procés, que impulsi un major ancoratge del Pla de lluita contra el canvi climàtic a les estructures municipals.

• Valoritzar els esforços i recursos ja desplegats des de l’Ajuntament en el referent a la comptabilitat ambiental, i específicament el Sistema d’informació energètica (SIE), de forma que constitueixin el punt de partida en l’avaluació dels àmbits preferents d’intervenció.

0.3 Estructura de documents

El PAES es presenta en forma de 5 documents (un dels quals únicament en format digital) que incorporen els resultats obtinguts en les diverses fases del procés d’elaboració:

DOCUMENT I. PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE

0. Presentació

Conté la presentació del conjunt del Pla, així com els antecedents i el context en el que s’emmarca.

1. Diagnosi de síntesi

Es tracta d’un document sintètic de valoració de l'estat actual i tendències dels diferents sectors del municipi en matèria de sostenibilitat i canvi climàtic, que recull l'avaluació de cada vector analitzat, la formulació de la diagnosi estratègica, i la formulació dels àmbits prioritaris d’intervenció que se’n desprenen. Presenta la informació de manera concisa i resumida, utilitzant gràfics i taules de síntesi que aporten una visió integrada i sintètica.


2. Pla d’acció

Conté la definició dels objectius d’actuació seguint una estructura Línia estratègica > Eix d’intervenció > Acció on es recullen tot el conjunt de propostes d’actuacions que deriven de la diagnosi prèviament elaborada.

3. Fitxes del Pla d’acció

Inclou el contingut de les fitxes descriptives de les accions contingudes dins l’estructura de Pla d’acció.

4. Pla de seguiment

Integra la formulació d’un conjunt d’eines de seguiment que pretenen facilitar la implantació posterior del Pla.

DOCUMENT II. PLA DE PARTICIPACIÓ

Recull els objectius, continguts i dinàmica del procés de participació que ha tingut lloc en paral·lel a la redacció del Pla. El document inclou, a més, una síntesi de la convocatòria efectuada, el nombre d’assistents de cada sessió, els resultats assolits a cada sessió i el conjunt de propostes plantejades, juntament amb els resultats de valoració del funcionament de la sessió.

DOCUMENT III. DOCUMENT DE SÍNTESI

El document de síntesi recull els trets bàsics del PAES, centrant-se en les emissions de gasos d’efecte hivernacle i recull un resum de les propostes efectuades en el Pla d’acció. Hi ha una versió en català i una altra en anglès i es fan d’acord amb el model de la Diputació de Barcelona.

DOCUMENT IV. SEAP TEMPLATE

El SEAP Template contempla els consums energètics dels diferents àmbits d’aplicació del PAES diferenciant per fonts i les emissions de gasos d’efecte hivernacle derivades. També recull el llistat d’accions proposades al Pla d’acció.

DOCUMENT V. ANNEXOS

Els 5 documents previs es complementen amb els annexos lliurats en format digital que inclouen:

• Actes de les reunions de seguiment • Inventari d’emissions de GEH


• Base de dades de gestió del Pla d’acció • Informació tècnica diversa • Bibliografia i fonts d’informació consultades

1. DIAGNOSI DE SÍNTESI

1.1 PRESENTACIÓ DE LA DIAGNOSI DE SÍNTESI

En aquest apartat es realitza una diagnosi dels elements més significatius que caracteritzen l’estat i tendències actuals de Sant Celoni en matèria de canvi climàtic. Aquesta diagnosi constitueix la base per a la posterior definició del Pla d’Acció per a la mitigació del canvi climàtic, tant a nivell dels objectius estratègics a assolir com de les iniciatives i projectes per desenvolupar-los.

Per a l’elaboració de la diagnosi s’han considerat criteris específics per als diversos aspectes analitzats, fent un especial esforç en la seva integració efectiva i equilibrada dins els vectors i àmbits de la mitigació del canvi climàtic considerats.

Alhora, tota aquesta informació ha facilitat una visió del conjunt de relacions interfactorials que es donen i una jerarquització i priorització posterior dels objectius del Pla.

En el present document s’han predefinit, per vector analitzat, un conjunt d’aspectes d’avaluació que són objecte de diagnosi i per a cadascun d’aquests s’ha procedit a una valoració sintètica dels trets més significatius de la diagnosi efectuada. Els vectors analitzats han estat:

• Inventari del consum d’energia i d’emissions de GEH

• Balanç energètic i d’emissions de GEH del municipi

• Balanç energètic i d’emissions de GEH de l’Ajuntament

• Consum energètic i emissions de GEH dels equipaments municipals

• Consum energètic i emissions de GEH de l’enllumenat i de la via pública

• Consum energètic i emissions de GEH de la flota de vehicles municipals

• Potencial d’implantació d’energies renovables

• Compra i contractació pública

• Mobilitat i transports

• Territori i urbanisme

• Gestió i tractament dels residus


• Cicle de l’aigua

• Educació, comunicació i participació

Document I. Diagnosi de síntesi 13

1.2 METODOLOGIA

1.2.1 Elaboració de les fitxes de diagnosi

La diagnosi s’ha elaborat seguint el procés següent:

a) Recopilació d’informació:

Sol·licitud d’informació a diversos serveis de l’Ajuntament de Sant Celoni, entrevistes amb tècnics municipals, buidat de la informació continguda en el Sistema d’Informació Energètica (SIE), recerca bibliogràfica i documental, consulta a bases de dades, sol·licitud d’informació a diverses administracions i entitats.

b) Anàlisi i tractament de la informació:

La informació recopilada s’ha processat qualitativament o quantitativa, amb l’objectiu de:

Caracteritzar ambientalment el municipi de forma sintètica (qualitativa o quantitativa), posant de manifest els aspectes claus.

Quantificar tots els aspectes rellevants relacionats amb els consums energètics i les emissions de gasos d’efecte hivernacle, tan a escala de municipi com de l’Ajuntament.

c) Elaboració de fitxes de diagnosi de síntesi:

Les fitxes s’elaboren per a cada un dels vectors analitzats, d’acord amb el llistat indicat a l’apartat 1.1 (Presentació de la diagnosi de síntesi). En cada fitxa es troba definit un seguit d’aspectes objecte de diagnòstic; per a cada un d’aquests aspectes es presenta la diagnosi, d’acord amb criteri expert i contrastat amb tècnics municipals i una valoració sintètica gràfica d’aquell aspecte (vegeu taula 2.1). S’aporta també el llistat de normativa o documents de referència (plans, programes, legislació de referència, etc) que afecten el vector en qüestió.

La diagnosi reflecteix les darreres dades disponibles i, si és possible, s’intenta aportar dades comparatives, ja sigui de diferents anys del propi municipi per veure’n l’evolució, o d’altres municipis o àmbits territorials (comarca, Regió metropolitana...), en ambdós casos com a element de diagnòstic molt útil. Sempre que és possible, a més, i en especial pel que fa referència a consums d’energia o emissions de GEH, s’aporten les dades de l’any 2005, ja que aquest és l’any base que cal adoptar per


calcular la reducció del 20% d’emissions d’acord amb el Pacte d’alcaldes i alcaldesses.

En el cas de les fitxes dedicades a la diagnosi de l’enllumenat i els equipaments municipals, a diferència dels altres vectors s’inclou una anàlisi, a més de la pròpia diagnosi. Això es deu a dos motius bàsicament:

Part dels vectors sobre els que s’efectua la diagnosi han estat prèviament analitzats en plans anteriors, com per exemple en l’elaboració de Agenda 21 i el Programa de Sostenibilitat de l’Ajuntament. A més han estat objecte de seguiment gràcies al Sistema d’Informació Energètica (SIE) que anualment obté l’Ajuntament. Per tant ja existeix un corpus de coneixement sobre l’estat d’aquests vectors que permet elaborar una diagnosi actualitzada. Per contra, l’enllumenat i els equipaments no han estat inclosos en aquests documents previs i no es disposava d’una visió de conjunt del seu estat des de l’òptica de la sostenibilitat i el canvi climàtic. Per això s’ha cregut convenient aportar una anàlisi a més de la diagnosi de síntesi.

Entre els aspectes de gestió municipal, l’enllumenat i els equipaments tenen elevats consums energètics i generen un volum important d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Convé, doncs, incidir-hi en detall, per poder definir després en el Pla d’acció les propostes igualment detallades i ajustades a cada equipament o en relació a la gestió de l’enllumenat.

L’enllumenat i els equipaments es troben plenament en els aspectes de gestió municipal en els que incidir d’acord amb els plantejaments del PAES.

A continuació de l’espai dedicat a valorar els aspectes de diagnosi, a la mateixa fitxa es defineixen, en funció d’aquesta valoració, els àmbits prioritaris d’intervenció (aquells que cal millorar clarament perquè són problemàtics o perquè encara no s’acompleix la normativa de referència, per exemple; aquells que per les seves especificitats presenten bones oportunitats de millora; etc.).

Una versió preliminar de les fitxes de diagnosi s’ha passat a revisió dels tècnics municipals implicats en els vectors corresponents.


VALORACIÓ CRITERIS D’ASSIGNACIÓ DE LA VALORACIÓ

☺ Bon compliment de la normativa de referència.

Evolució positiva dels indicadors amb una tendència clara al llarg del temps.

Valors dels indicadors d’acord amb la normativa de referència o amb els criteris de sostenibilitat, o en bona posició per comparació amb altres territoris quan no hi ha referents.

Aspecte a millorar que no és gestionat o resolt de forma òptima, però en el qual s’han fet progressos clars en els darrers anys.

Elements a resoldre, per a la millora dels qual s’han posat recentment les bases normatives, instrumentals etc.

Incompliment parcial de la normativa de referència en aspectes mitjanament rellevants.

Valors dels indicadors no totalment d’acord amb la normativa de referència o amb els criteris de sostenibilitat, o en desavantatge per comparació amb altres territoris quan no hi ha referents.

Evolució positiva o negativa dels indicadors sense una tendència clara al llarg del temps, o bé evolució negativa en la darrera dada (tendència a confirmar en el futur).

Risc ambiental lleu.

Element a millorar que no és gestionat o resolt de forma òptima, tot i que s’hi està intervenint.

Element no prioritari a resoldre.

Elements de diagnosi contradictòria, sense que els de diagnosi negativa siguin especialment rellevants.

Incompliment notable de la normativa.

Evolució negativa dels indicadors amb una tendència mantinguda al llarg del temps.


Valors dels indicadors en desacord notable amb la normativa de referència o amb els criteris de sostenibilitat, o en franca mala posició per comparació amb altres territoris quan no hi ha referents.

Risc ambiental clar.

Progrés nul o molt reduït en els darrers anys en elements a millorar.

Evolució negativa de valors ambientals a preservar.

Elements de diagnosi contradictòria, amb alguns especialment rellevants pendents de resoldre.

Elements pendents de resoldre amb repercussió negativa en altres aspectes.

Taula 2.1. Criteris d’assignació de la valoració global dels aspectes de diagnosi


1.2.2 Càlcul de consums energètics i d’emissions de GEH del municipi

La realització de la diagnosi de síntesi (així com el Pla d’acció) del present PAES de Sant Celoni requereix un important tractament de la informació quantitativa, especialment en tot el referent al càlcul de consums energètics i d’emissions de GEH. Per aquest motiu s’ha desenvolupat una aplicació informàtica que esdevé l’inventari d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) del municipi i que analitza un total de més de 6.000 dades.

Per redactar els documents de diagnosi relatius a consums energètics i emissió de GEH, així com per elaborar l’aplicació de càlcul de l’inventari d’emissions de GEH, s’han seguit les directrius metodològiques establertes per part de la Diputació de Barcelona, concretament les contingudes dins el document “Proposta de metodologia per la redacció del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible d’un municipi” difosa el mes de gener del 2009, així com el conjunt de documents addicionals informatius que la Diputació ha fet arribar a l’equip consultor per recolzar i especificar els criteris i les metodologies de càlcul. En aquest sentit, els paràmetres i indicadors de càlcul utilitzats s’han definit dins el document i, entre d’altres, provenen de les següents fonts:

Red de Ciudades por el Clima

Oficina Catalana del Canvi Climàtic

DESGEL, Programa de Diagnòstic Energètic i Simulador de Gasos amb Efecte d'Hivernacle Locals (Diputació de Barcelona)

Intergovermental Panel on Climate Change

Institut d’Estadística de Catalunya

Caixa Catalunya

Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals

L’únic criteri de la proposta metodològica de la Diputació de Barcelona que no s’ha seguit exactament com es proposava, tot i que s’ha recollit dins l’inventari d’emissions de GEH, és l’extracció de les emissions estalviades com a conseqüència del reciclatge dels residus sòlids urbans del conjunt d’emissions dels residus. La raó que ha motivat aquest fet és que en el càlcul de les emissions dels residus només s’hi han comptabilitzat les emissions d’aquelles fraccions de residus el tractament dels quals suposa una emissió de GEH (rebuig i matèria orgànica). Per tant, les emissions del conjunt de residus recollits selectivament no


hi han estat considerades, per evitar doble comptatges. En aquest sentit s’ha considerat que no es podien extreure unes emissions que prèviament no havien estat incorporades.

Dins del càlcul de les emissions del municipi, per mitjà de l’inventari de gasos d’efecte hivernacle, s’han considerat els aspectes que es descriuen a continuació i que s’especifiquen al llarg del Pla. L’inventari es pot consultar al Document V (annexos) que es lliura en suport informàtic.

CO2·eq: s’han comptabilitzat emissions de CO2, CH4 i N2O.

La comptabilització inclou els següents elements:

Sector primari: inclou les emissions derivades del consum elèctric, no inclou estimació de les emissions dels tractors agrícoles, de la fermentació entèrica i l’emissió de N2O dels sòls agrícoles. No inclou les emissions del tractament de dejeccions ramaderes.

Sector indústria: inclou les emissions derivades del consum d’electricitat, gas natural i gasos liquats de petroli. No inclou les emissions directes a l’atmosfera degudes a processos industrials.

Sector serveis: inclou les emissions derivades del consum d’electricitat, gas natural i gasos liquats de petroli.

Sector domèstic: inclou les emissions derivades del consum d’electricitat, gas natural i gasos liquats de petroli.

Mobilitat i transports: inclou les emissions derivades del consum de combustibles líquids del parc de vehicles municipal (turismes, motocicletes, camions i furgonetes, autobusos, tractors industrials i vehicles municipals). No s’inclou el consum elèctric del transport ferroviari.

Administració local: inclou les emissions derivades del consum elèctric, de gas natural i de GLP dels equipaments municipals, enllumenat públic, semàfors, bombeig d’aigua i consum de combustibles de la flota de vehicles municipals (tan propis com en concessió). Les emissions de la gestió i tractament dels residus generats per part dels equipaments municipals es troben repartides entre els vectors residus i mobilitat i transports.

Gestió i tractament dels residus: inclou les emissions derivades del tractament dels residus sòlids urbans mitjançant la deposició controlada i la incineració, aquesta última en quantitats mínimes, i del tractament de la matèria orgànica. No inclou el seu


transport, ja que s’inclou dins el vector administració local, ni les emissions derivades del reciclatge de les fraccions vidre, envasos i paper/cartró (explicat anteriorment). No inclou les emissions derivades de l’abocament i del tractament dels residus industrials.

Cicle de l’aigua: inclou les emissions derivades de la potabilització, així com del bombeig d’aigua en alta (el bombeig en baixa s’inclou dins el vector administració local i la depuració de l’aigua es comptabilitza com a sector industrial). No inclou emissions derivades del tractament dels fangs generats per la depuració de les aigües residuals.


1.3 FITXES DE DIAGNOSI

A continuació s’aporten les fitxes de diagnosi d’acord amb el mateix ordre que en el llistat abans indicat.


INVENTARI DEL CONSUM D’ENERGIA I D’EMISSIONS DE GEH

ÀMBIT MUNICIPI

Consum d’energia i generació d’emissions de GEH a Sant Celoni segons fonts energètiques

• La font energètica amb una major contribució al consum global de Sant Celoni al 2006 va ser el gas natural (amb una contribució del 62,2% respecte el consum total), seguida de l’electricitat (18,7%), dels combustibles líquids (18,6%) i dels gasos liquats del petroli (0,5%).

• La contribució de les diferents fonts d’energia a l’impacte climàtic segueix el mateix ordre que l’esmentat pel consum. La font d’energia amb major implicació en termes de generació d’emissions de GEH a Sant Celoni l’any 2006 va ser el gas natural, amb una contribució del 47,7% del total d’emissions generades, seguida de l’electricitat (32,2%), dels combustibles líquids (19,7%) i dels gasos liquats del petroli (0,5%).

• El gas natural va ser la font energètica més utilitzada durant el període estudiat, sobretot en el sector industrial. L’any 2005 es van consumir 536,8 milions de kWh (35.596 kWh/habitant). Aquest consum va decréixer un 8,1% entre els anys 2005 i 2006 principalment a causa de la seva reducció d’ús en el sector domèstic (-19,7%) i industrial (-7,4%). El consum de gas natural del 2006 va generar 95.653 tCO2eq (6,2 tCO2eq/habitant).

• En el període 2000-2006 el consum d’electricitat va augmentar un 21,2% i va assolir el valor màxim l’any 2006 amb 148,8 milions de kWh (9.569 kWh/habitant). Entre els anys 2005 i 2006 el consum es va mantenir estable amb un lleuger augment de l’1,6%. L’efecte de l’electricitat consumida va ser la generació de 64.556 tCO2eq l’any 2006 (4,2 tCO2eq/habitant).

• Els combustibles líquids van ser la tercera font més utilitzada al municipi. Entre el 2005 i el 2006 el consum de combustibles líquids a Sant Celoni va disminuir un 1,4%, principalment a causa de la reducció del seu ús en els sectors industrial (-49,3%), domèstic (-25,0%) i serveis (-28,9%). L’any 2006 es va situar en 147,3 milions de kWh (9.474 kWh/habitant), amb l’emissió a l’atmosfera de 39.519 tCO2eq (2,5 tCO2eq/habitant).

• L’ús dels gasos liquats del petroli, molt minoritari, es va reduir un 13,8% entre els anys 2005 i 2006, així es va assolir un consum de 4,3 milions de kWh (274 kWh/habitant) i van generar 1.010 tCO2eq (0,1 tCO2eq/habitant).


CONSUM ENERGÈTIC PER FONTS D'ENERGIA FINAL (2000-2006)

0

200.000.000

400.000.000

600.000.000

800.000.000

1.000.000.000

kWh

Electricitat 122.681.626 133.311.274 128.532.588 139.962.939 113.363.002 146.449.249 148.747.079

Gas natural 361.536.486 439.615.033 416.785.851 538.873.657 501.697.545 536.827.333 493.422.634

Gasos liquats del petroli 5.564.500 5.371.589 5.155.340 4.968.145 4.987.074 4.946.339 4.265.076

Combustibles líquids 141.167.671 142.222.687 146.839.170 150.949.436 148.715.756 149.424.614 147.259.957

TOTAL 630.950.283 720.520.583 697.312.949 834.754.177 768.763.377 837.647.535 793.694.746

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Sant Celoni, la Diputació de Barcelona, l’ICAEN, l’IDESCAT i

l’ACA

DISTRIBUCIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC TOTAL PER FONTS (2005)

64,1%

0,6%

17,5%17,8%

Electricitat

Gas natural

Gasos liquats del petroli

Combustibles líquids


18,7%

62,2%

0,5%

18,6%

Electricitat

Gas natural




l’ACA


EMISSIONS DE GEH PER FONTS D'ENERGIA FINAL (2000-2006)

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

t CO2 eq

Combustibles líquids 37.765 38.069 39.360 40.467 39.863 40.098 39.519

Gasos liquats del petroli 1.318 1.272 1.221 1.177 1.181 1.171 1.010

Gas natural 70.086 85.222 80.797 104.464 97.258 104.068 95.653

Electricitat 57.047 54.391 60.153 56.405 47.272 70.442 64.556

TOTAL 166.216 178.955 181.531 202.513 185.574 215.779 200.738

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Sant Celoni, la Diputació de Barcelona, l’ICAEN, l’IDESCAT,

ATLL i l’ACA

DISTRIBUCIÓ DE LES EMISSIONS TOTALS PER FONTS D'ENERGIA FINAL (2005)

32,6%

48,2%

0,5%

18,6%

Electricitat

Gas natural




32,2%

47,7%

0,5%

19,7%

Electricitat

Gas natural




l’ACA

Consum d’energia i generació d’emissions de GEH a Sant Celoni segons sectors

• Durant tots els anys estudiats el major consumidor d’energia a Sant Celoni ha estat el sector industrial i energètic. El 2006 va consumir 565,8 milions de kWh (36.397 kWh/habitant), un 6,8% menys que al 2005 (606,9 milions de kWh; 40.245 kWh/habitant). En consonància amb l’elevat consum, el sector industrial i energètic també ha estat el sector amb major generació d’emissions de GEH. Va contribuir en l’aportació del 65,5% dels GEH l’any 2006 amb l’emissió de 134.664 tCO2eq (8,7 tCO2eq per càpita), un 8,9% per sota de les emissions generades durant el 2005 (147.822 tCO2eq; 9,8 tCO2eq/habitant).

• El transport és el segon sector amb major consum d’energia i generació d’emissions al municipi. El 2006 va contribuir amb el 15,8% del consum energètic global de Sant Celoni amb 125,5 milions de kWh (8.072 kWh/habitant), un 1,5% més respecte el 2005 (122,2 milions de kWh; 8.106 kWh/habitant). Pel que fa a la contribució a l’impacte climàtic, l’any 2006 el sector transport va emetre 33.625 tCO2eq (2,2 tCO2eq/habitant), amb una aportació


del 16,3% del total d’emissions generades i va superar en un 2,7% les emissions totals del 2005 (32.735 tCO2eq; 2,2 tCO2eq/habitant).

• El consum energètic domèstic va arribar al valor màxim l’any 2005 amb 64,7 milions de kWh (4.288 kWh/habitant). L’any 2006 va suposar el 7,3% del consum total d’energia del municipi amb 57,6 milions de kWh (3.704 kWh/habitant), amb una disminució de l’11,0% respecte l’any anterior. La contribució del sector domèstic a les emissions durant el 2006 va ser del 8,2%, amb un total de 16.938 tCO2eq emeses a l’atmosfera (1,1 tCO2eq/habitant), un 11,2% per sota de les emissions del 2005.

• El sector serveis (que inclou el consum que es produeix als equipaments de l’Ajuntament) va assolir un consum total de 28,3 milions de kWh el 2005 (1.879 kWh/habitant) i va patir un lleuger augment de l’1,5% al 2006, amb el que va assolir els 28,8 milions de kWh (1.850 kWh/habitant). L’impacte climàtic d’aquest sector s’ha mantingut relativament estable entre els anys 2000 i 2005. Al 2006 com a conseqüència del consum es van generar 10.918 tCO2eq (corresponent a 0,7 tCO2eq/habitant) que van representar el 5,3% del total de les emissions del municipi. Durant el període 2005-2006 les emissions derivades del sector van sofrir una davallada del 7,9%.

• El consum energètic del sector primari, juntament amb la construcció i les obres públiques, va augmentar entre els anys 2005-2006 un 4,3%, es van assolir els 16,1 milions de kWh al 2006 (1.039 kWh/habitant). L’any 2005 el consum va ser de 15,5 milions de kWh (1.026 kWh/habitant). Derivat del consum, es van emetre 4.594 tCO2eq (0,3 tCO2eq/habitant) l’any 2006, fet que suposa una contribució de l’2,2% al conjunt de les emissions totals i un increment del 7,0% de les emissions generades respecte el 2005.

CONTRIBUCIÓ DE CADA SECTOR AL CONSUM ENERGÈTIC TOTAL (2005)

1,8%

72,5%

3,4%

7,7%

14,6% Primari i construcció iobres públiques

Industrial i energètic

Serveis i transport(tracció elèctrica)

Domèstic

Transport


15,8%

7,3%

3,6%

71,3%

2,0%Primari i construcció iobres públiques



Domèstic

Transport

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Sant Celoni, la Diputació de Barcelona, l’ACA, l’ICAEN i

l’IDESCAT


CONTRIBUCIÓ DE CADA SECTOR AL TOTAL D'EMISSIONS (2005)

1,9%

66,9%

5,4%

8,6%

14,8%

2,3%

Primari i construcció i obrespúbliques


Serveis i transport (traccióelèctrica)

Domèstic

Transport

Tractament i gestió de residus


2,2%

65,5%

5,3%

8,2%

16,3%

2,4%

Primari i construcció i obrespúbliques


Serveis i transport (traccióelèctrica)

Domèstic

Transport

Tractament i gestió de residus


l’IDESCAT

• En referència als residus, les emissions globals de GEH associades a la recollida i el tractament, van disminuir un 5,0% durant el període 2005-2008. L’any 2008 les emissions de GEH es van situar en 4.994 tCO2eq de GEH. La ràtio d’emissions per habitant va ser de 0,30 tCO2eq/habitant, amb una reducció del 13,6% en el mateix període.

• La flota de vehicles de la recollida de residus, portada a terme per SAVOSA i la concessionària CLD, va incrementar el consum un 22,5% entre el període 2005-2008 degut en part, a l’increment de la població durant aquest període (per la obtenció d’aquest valor s’ha estimat el consum de la recollida de SAVOSA de l’any 2008 a partir de les dades facilitades del 2005 i 2007). Aquest consum va generar l’emissió de 110,9 tCO2eq l’any 2008 (0,007 tCO2eq/habitant).

• El tractament dels residus l’any 2008 va suposar l’emissió de 4.883 tones de CO2eq (0,29 tones de CO2eq/habitant), amb una reducció del 5,5% respecte el 2005 (5.165 tones de CO2eq totals; 0,34 tones de CO2eq/habitant). La ràtio per càpita va experimentar una disminució més important, del 14,0%, en el mateix període degut a un creixement de la generació de residus per sota del creixement poblacional.

• D’altra banda, el reciclatge dels residus comporta una important reducció d’emissions de GEH. El reciclatge dels residus va evitar l’emissió a l’atmosfera de 714 tCO2eq l’any 2008, un 20,7% de les emissions evitades al 2005 (592 tCO2eq) com a conseqüència de l’augment de la recollida selectiva.

EMISSIONS DE GEH VINCULADES AL TRACTAMENT DELS RESIDUS (2000-2008) (tCO2eq )

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008Deposició 4.049,0 4.119,1 4.463,6 4.197,2 4.873,6 4.993,7 4.793,3 4.911,1 4.688,2 Incineració - - - - - - 5,9 2,0 3,8 Compostatge 148,9 182,7 188,2 175,7 171,5 171,2 187,3 193,9 191,2

TOTAL 4.198 4.302 4.652 4.373 5.045 5.165 4.987 5.107 4.883


Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència de Residus de Catalunya

• El cicle de l’aigua a Sant Celoni va consumir un total de 1,5 milions de kWh l’any 2008 (93,4 kWh/habitant), un 25,1% superior al consum assolit al 2005 xifrat en 1,2 milions de kWh (82,1 kWh/habitant).

• El volum d’emissions de GEH derivat del cicle de l’aigua oscil·la al voltant del 0,3% del total d’emissions de GEH del municipi. Durant el període 2005-2008 les emissions van experimentar un increment del 15,2%, situant-se en 686 tCO2eq l’any 2008 (0,04 tCO2eq/habitant).

• Per al càlcul del consum i de les emissions globals segons sectors, les dades corresponents a l’abastament de l’aigua en alta s’han computat dins del sector serveis, mentre que els corresponents al sanejament s’han inclòs com a sector industrial ja que la depuradora està dins del municipi.

EMISSIONS DE GEH VINCULADES AL CICLE DE L’AIGUA (2005-2008) (tCO2eq )

2005 2006 2007 2008 ABASTAMENT Bombament en alta 200 252 219 300 Bombament en baixa 3 4 4 5 SANEJAMENT EDAR 355 333 327 352 Bombaments 38 39 35 30

TOTAL 596 628 585 686

Font: elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament de Sant Celoni, la Diputació de Barcelona i l’ACA

ÀMBIT PAES

Consum d’energia i generació d’emissions de GEH dins l’àmbit PAES a Sant Celoni segons fonts energètiques

• Dins de l’àmbit d’aplicació del Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible de Sant Celoni, la font energètica amb un major consum al municipi durant l’any 2006 va ser la corresponent als combustibles líquids (van contribuir en el 60,6% del consum total del municipi) seguits de l’electricitat (21,2%) del gas natural (16,5%) i en últim lloc, dels gasos liquats del petroli (1,7%).

• En aquest sentit, l’any 2006 els combustibles líquids van contribuir en el 56,0% de la generació d’emissions de GEH associades al consum de cada una de les fonts d’energia, mentre que l’electricitat ho va fer en un 31,6%, seguida del gas natural amb una contribució de l’11,0% i dels gasos liquats del petroli que van suposar l’emissió de l’1,4% del total de GEH.


CONSUM ENERGÈTIC PER FONTS D'ENERGIA FINAL (2000-2006)

0

50.000.000

100.000.000

150.000.000

200.000.000

250.000.000

kWh

Electricitat 34.373.468 31.748.493 34.116.335 38.308.770 40.275.351 43.320.139 44.802.517

Gas natural 24.433.562 26.979.996 26.484.643 26.938.101 42.558.546 41.516.105 35.010.753



TOTAL 183.720.912 184.742.468 186.757.665 196.601.539 216.081.297 215.235.372 211.800.225

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006


l’ACA


19,3%

1,9%

20,1%

58,7%

Electricitat

Gas natural




21,2%

16,5%

1,7%

60,6%

Electricitat

Gas natural




l’ACA

EMISSIONS DE GEH PER FONTS D'ENERGIA FINAL (2000-2006)

0

20.000

40.000

60.000

80.000

t CO2 eq

Combustibles líquids 32.070 32.433 32.545 34.002 34.531 33.800 34.405

Gasos liquats del petroli 1.101 1.063 1.020 983 987 979 844

Gas natural 4.737 5.230 5.134 5.222 8.250 8.048 6.787

Electricitat 15.984 12.953 15.966 15.438 16.795 20.837 19.444

TOTAL 53.891 51.680 54.666 55.646 60.563 63.664 61.481

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006



l’ACA


53,1%

1,5%12,6%

32,7%

Electricitat

Gas natural




31,6%

11,0%1,4%

56,0%

Electricitat

Gas natural




l’ACA

Consum d’energia i generació d’emissions de GEH dins l’àmbit PAES a Sant Celoni segons sectors

• Dins l’àmbit PAES el sector amb una major contribució al consum d’energia ha estat el transport. L’any 2006 va representar el 59,2% del consum, seguit del sector domèstic (27,2%) i del sector serveis (13,6%).

• El transport també ha estat el sector amb una major generació de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera l’any 2006, concretament va aportar el 50,6% de totes les emissions corresponents al marc del PAES. El sector domèstic va contribuir a l’impacte climàtic amb l’aportació del 25,5% de les emissions generades, seguit del sector serveis que va emetre el 16,4% dels gasos i del tractament i la gestió de residus que va emetre el 7,5% restant.

• El cicle de l’aigua, que inclou l’abastament dins del sector serveis i el sanejament dins del sector industrial, va representar el 0,9% de les emissions corresponents a l’àmbit PAES.


13,2%

30,0%

56,8%


Domèstic

Transport


13,6%

27,2%

59,2%


Domèstic

Transport


l’IDESCAT



17,2%

27,7%

47,6%

7,5%


Domèstic

Transport

Tractament i gestióde residus


16,4%

25,5%

50,6%

7,5%


Domèstic

Transport

Tractament i gestió deresidus


l’IDESCAT

ÀMBIT AJUNTAMENT

• Veure fitxa de l’Administració municipal per analitzar amb profunditat els aspectes corresponents a l’anàlisi de la gestió energètica de l’Ajuntament, els equipaments municipals, l’enllumenat públic, els semàfors i la flota municipal.


SÍNTESI DEL BALANÇ D’EMISSIONS DE SANT CELONI

SECTOR

GEH (Tones CO2eq.)

GEH (Tones CO2eq./càpita)

2005 2006 % Variació 2005 2006 %

Variació

Població 15.081 15.544 3,1% 15.081 15.544 3,1%Emissions totals del municipi 220.943,7 205.725,0 -6,9% 14,7 13,2 -9,7%EMISSIONS ÀMBIT PAES

Energia elèctrica 20.837,0 19.444,3 -6,7% 1,4 1,3 -9,5%Gas Natural 8.048,2 6.787,1 -15,7% 0,5 0,4 -18,2%

Combustibles líquids 33.799,8 34.405,3 1,8% 2,2 2,2 -1,2%Gasos liquats del petroli 979,0 844,2 -13,8% 0,1 0,1 -16,3%

Domèstic 19.077,7 16.938,0 -11,2% 1,3 1,1 -13,9%Transport privat 32.735,1 33.625,1 2,7% 2,2 2,2 -0,3%

Serveis/comercial 11.851,2 10.917,8 -7,9% 0,8 0,7 -10,6%Residus 5.164,9 4.986,6 -3,5% 0,3 0,3 -6,3%

Emissions totals de l'àmbit PAES 68.828,9 66.467,4 -3,4% 4,6 4,3 -6,3%% Emissions de l’àmbit PAES sobre el municipi 31,2% 32,3% 3,7% 31,2% 32,3% 3,7%

EMISSIONS DE L’AJUNTAMENT Equipaments 609,4 639,7 5,0% 0,04 0,04 1,8%

Enllumenat públic 630,2 778,7 23,6% 0,04 0,1 19,9%Semàfors 4,9 5,1 4,3% 0,0003 0,0003 1,2%

Flota de vehicles municipals 56,1 s.d. s.d. 0,004 s.d. s.d.Flota de vehicles externalitzats 122,5 s.d. s.d. 0,01 s.d. s.d.

Transport públic 35,6 s.d. s.d. 0,002 s.d. s.d.Bombament aigua i fonts s.d. 0,9 0,0% s.d. 0,0 0,0%

Emissions totals del l'Ajuntament 1.458,7 1.424,4 -2,4% 0,1 0,1 -5,3%% Emissions de l’Ajuntament sobre el municipi 0,7% 0,7% 4,9% 0,7% 0,7% 4,9%

BALANÇ TOTAL 70.287,5 67.891,7 -3,4% 8,9 8,3 -6,3%

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Sant Celoni, la Diputació de Barcelona, l’ACA, l’ICAEN i l’IDESCAT


BALANÇ ENERGÈTIC I D’EMISSIONS DE GEH DEL MUNICIPI

El consum energètic directe és la primera causa d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), tant a escala global com local, i és també on els potencials de reducció d’emissions són més elevats. Si es redueix el consum d’energia a tots els sectors d’activitat, s’augmenta l’eficiència energètica i s’implanten energies renovables en l’àmbit local, podem incidir en la mitigació del canvi climàtic.

ASPECTE DIAGNOSI VALORACIÓ

Consum d’energia total i per càpita de Sant Celoni

• L’any 2006, darrer any amb dades de consum energètic disponibles, el consum energètic total de Sant Celoni en els àmbits PAES va ser de 211 milions de kWh, una reducció de l’1,6% en relació al 2005 (-2% respecte 2004), any base de referència PAES. Aquesta disminució es va produir com a conseqüència de la caiguda del consum energètic del sector domèstic (que representa el 27,2% del consum total), gràcies a la presència d’un hivern més càlid, amb temperatures promig 2ºC per sobre del 2005 (any extremadament fred), que va comportar una reducció de l’ús de gas natural del 19,7% (font que representava al 2006 el 52,4% del consum energètic del sector domèstic).

• El consum energètic per càpita dels àmbits PAES de Sant Celoni a l’any 2006 va ser de 13.626 kWh/hab, un 4,5% inferior al 2005, degut a que a la disminució del consum energètic de l’1,6% experimentada en aquest període s’hi suma l’augment del 3,1% de la població al municipi.

☺

CONSUM FINAL D'ENERGIA DE L'ÀMBIT PAES PER SECTORS (2000-2006)

0

50.000.000

100.000.000

150.000.000

200.000.000

250.000.000

kWh

Serveis i transport (tracció elèctrica) 29.391.057 26.393.667 26.969.659 28.442.777 29.825.169 28.334.995 28.757.579

Domèstic 40.972.397 43.270.504 43.510.048 45.956.044 61.262.709 64.660.743 57.572.839

Transport 113.357.458 115.078.297 116.277.957 122.202.718 124.993.419 122.239.634 125.469.806

TOTAL (àmbit paes) 183.720.912 184.742.468 186.757.665 196.601.539 216.081.297 215.235.372 211.800.225

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006



Emissions de GEH totals i per càpita de Sant Celoni

• L’any 2006 suposa un canvi en la tendència ascendent de les emissions de GEH en els àmbits PAES observada entre el els anys 2001 i 2005. Al 2006 s’observa una disminució del 3,4% de les emissions PAES (fins a les 66.467 tones de CO2eq) fonamentalment per la caiguda de les emissions del sector domèstic i del sector serveis (-11,2% i 7,9% respectivament, amb un pes del 41,9% sobre les emissions PAES). Aquesta reducció va tenir lloc com a conseqüència de la ja citada caiguda del consum de gas natural al sector domèstic (-19,7%), a la millora del factor d’emissió del mix elèctric espanyol i a la forta davallada del consum de combustibles líquids al sector serveis (-28,9%).

• El valor de les emissions per càpita de l’any 2006 ascendiren fins a les 4,3 tones de CO2eq/hab, valor 6,3% inferior a les emissions per càpita del 2005.

☺

EMISSIONS DE GEH DE L'ÀMBIT PAES PER SECTORS (2000-2006)

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

t CO2 eq

Tractament i gestió de residus 4.198 4.302 4.652 4.373 5.045 5.165 4.987

Transport 30.243 30.728 31.070 32.680 33.451 32.735 33.625

Domèstic 12.372 12.040 13.237 13.087 16.580 19.078 16.938

Serveis i transport (tracció

elèctrica)

11.276 8.912 10.358 9.880 10.532 11.851 10.918

TOTAL 58.089 55.982 59.317 60.019 65.608 68.829 66.467

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006


Consum d’energia i emissions de GEH de Sant Celoni per sectors

• El sector transports és, dins els àmbits PAES, el sector amb una major contribució al consum d’energia i a les emissions de GEH. L’any 2006 va representar el 59,2% del consum i el 50,6% de les emissions de GEH, seguit del sector domèstic (27,2% del consum i el 25,5% de les emissions de GEH) i del sector serveis (13,6% del consum i el 16,4% de les emissions de GEH). El sector transports és l’únic sector municipal, dins els àmbits PAES, que ha experimentat un ascens de les seves emissions entre els anys 2005 i 2006 (+2,7%). Aquest fet es deu, en part, a l’augment


del 4% en el parc de vehicles del municipi, el qual assoleix un índex de motorització de 632 vehicles per cada 1.000 habitants (+1% entre 2005-2006). Valor que es troba per sota de la mitjana comarcal (698 vehicles) i català (654 vehicles).

• El sector domèstic és el que experimenta una major reducció tant en el consum energètic (-11,0%) com d’emissions (-11,2%) entre els anys 2005 i 2006. Això és gràcies a la reducció del consum de gas natural (-19,7%), combustibles líquids (-25,0%) i gasos liquats de petroli (-13,8%). L’electricitat és la única font energètica del sector domèstic que experimenta un creixement en el consum (+6,0%), en part atribuïble al context de bonança econòmica. Tot i que l’electricitat representa el 40,1% del consum per fonts energètiques dins el sector domèstic la tendència a la baixa de les emissions s’explica gràcies a una millora notable en el factor d’emissió del mix elèctric espanyol (amb una reducció de les emissions de GEH per kWh produït del 9,8% entre 2005 i 2006).

• El sector serveis tot i experimentar entre els anys 2005 i 2006 un lleuger augment del consum energètic (+1,5%) va evidenciar una reducció en les seves emissions de GEH (-7,9%). Aquest fet té lloc gràcies a la disminució del consum dels combustibles líquids (-28,9%) i dels gasos liquats de petroli i sobretot al lleuger augment del consum elèctric (+0,8%) que ve àmpliament compensat per la millora del factor d’emissió del mix elèctric. Aquests fets contraresten l’important augment del consum de gas natural (+22,9%) que va tenir lloc en el període citat en part atribuïble a un increment de la gasificació del municipi.

CONTRIBUCIÓ DE CADA SECTOR DE L'ÀMBIT PAES AL CONSUM ENERGÈTIC TOTAL (2005)

13,2%

30,0%

56,8%


Domèstic

Transport

CONTRIBUCIÓ DE CADA SECTOR DE L'ÀMBIT PAES AL CONSUM ENERGÈTIC TOTAL (2006)

13,6%

27,2%

59,2%


Domèstic

Transport



CONTRIBUCIÓ DE CADA SECTOR DE L'ÀMBIT PAES AL TOTAL D'EMISSIONS (2005)

17,2%

27,7%

47,6%

7,5%


Domèstic

Transport

Tractament i gestióde residus

CONTRIBUCIÓ DE CADA SECTOR DE L'ÀMBIT PAES AL TOTAL D'EMISSIONS (2006)

16,4%

25,5%

50,6%

7,5%


Domèstic

Transport

Tractament i gestió deresidus


Consum energètic i emissions de GEH derivades del tractament i la gestió de residus

• El consum energètic de la flota de vehicles de la recollida de residus portada a terme per SAVOSA i la concessionària CLD s’estima que es va incrementar un 22,5% entre el període 2005-2008 degut a l’augment en el nombre de kms recorreguts.

• El tractament dels residus va suposar l’emissió de 4.883 tones de CO2eq l’any 2008, amb una reducció del 5,5% respecte el 2005 (5.165 tones de CO2eq totals), gràcies a la disminució en l’índex de generació de residus per habitant (passant d’1,58 a 1,39 kg/hab/dia) que va afavorir una reducció del total de residus generats al municipi del 2,1% i una disminució del 6,1% dels residus destinats a deposició controlada en el període citat.

• Dins de l’àmbit PAES les emissions del tractament i la gestió dels residus van suposar el 7,5% de les emissions generades al 2006.

☺

EMISSIONS DE GEH VINCULADES AL TRACTAMENT DELS RESIDUS (2000-2008) (tCO2eq )

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Deposició 4.049,0 4.119,1 4.463,6 4.197,2 4.873,6 4.993,7 4.793,3 4.911,1 4.688,2 Incineració - - - - - - 5,9 2,0 3,8 Compostatge 148,9 182,7 188,2 175,7 171,5 171,2 187,3 193,9 191,2

TOTAL 4.198 4.302 4.652 4.373 5.045 5.165 4.987 5.107 4.883

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència de Residus de Catalunya

Consum energètic i emissions de GEH associades al cicle de l’aigua

• El cicle de l’aigua a Sant Celoni va consumir un total d’1,5 milions de kWh l’any 2008, valor 25,1% superior al 2005 degut a l’augment del 20% en el consum d’aigua i a l’increment del 62,2% del consum energètic per m3 d’aigua durant la fase d’abastament. Amb tot, l’impacte climàtic del cicle de l’aigua del municipi és molt poc significatiu, amb un volum total d’emissions de GEH al voltant del 0,3% del total d’emissions de GEH del municipi i del 0,9% de les emissions corresponents a l’àmbit PAES.


EMISSIONS DE GEH VINCULADES AL CICLE DE L’AIGUA (2005-2008) (tCO2eq )

2005 2006 2007 2008 ABASTAMENT Bombament en alta 200 252 219 300 Bombament en baixa 3 4 4 5 SANEJAMENT EDAR 355 333 327 352 Bombament en baixa 3 3 1 1 Bombament en alta 35 36 34 29

TOTAL 596 628 585 686


Intensitat energètica local

• La intensitat energètica de Sant Celoni (el consum energètic, incloent sector primari i industrial, dividit amb el Producte Interior Brut del municipi) va arribar al seu màxim l’any 2003 amb 2,57 kWh/€. A partir d’aquest any va anar disminuint fins assolir la xifra de 2,26 kWh/euro l’any 2006. Representa una disminució del 12,3% en l’energia necessària per produir la mateixa quantitat de riquesa entre el 2003 i el 2006, i del 8,1% entre els anys 2005 i 2006, una millora notable en l’eficiència energètica.

• El valor d’intensitat energètica de Sant Celoni és elevat degut al caràcter industrial del municipi amb branques d’activitat centrades en el sector químic i del metall, que implica retorns econòmics menors per unitat d’energia consumida, tot i que és molt elevat en comparació amb la mitjana de Catalunya (1,28 kWh/€al 2006) i fins i tot més alta que altres municipals amb un alt caràcter industrial.

INTENSITAT ENERGÈTICA LOCAL DE SANT CELONI (2000-2006)

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

kWh/euro

Intensitat energètica local 2,09 2,32 2,21 2,57 2,32 2,46 2,26

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IDESCAT, la Diputació de Barcelona, Caixa Catalunya, l’Ajuntament de Sant

Celoni i l’ICAEN

Consum d’energia i emissions de

• En el període 2005-2006 les fonts energètiques que experimenten un major creixement de consum són l’electricitat (+3,4%) i els combustibles líquids (+1,7%), representant ambdues el 81,8% del consum energètic


GEH de Sant Celoni per fonts d’energia final i per sectors

total per fonts energètiques, derivat de l’augment del seu consum en els sectors domèstic (+6,0%) i transports (+2,6%) respectivament.

• D’altra banda, l’evolució dels gasos liquats de petroli (-13,8%) i de gas natural (-15,7%) van experimentar reduccions notables en el seu consum, sobretot com a conseqüència de la menor demanda per part del sector domèstic (-13,8% i -19,7% respectivament).

• L’evolució de les emissions de GEH derivada de l’ús de les fonts energètiques es troba en consonància amb el seu consum amb l’excepció de l’electricitat que tot i experimentar un increment en el seu ús, del 3,4% durant el 2005-2006, redueix les seves emissions en un 6,7% degut a la millora del factor d’emissió del mix elèctric espanyol.

CONSUM ENERGÈTIC DE L'ÀMBIT PAES PER FONTS D'ENERGIA FINAL (2000-2006)

0

50.000.000

100.000.000

150.000.000

200.000.000

250.000.000

kWh

Electricitat 34.373.468 31.748.493 34.116.335 38.308.770 40.275.351 43.320.139 44.802.517

Gas natural 24.433.562 26.979.996 26.484.643 26.938.101 42.558.546 41.516.105 35.010.753



TOTAL 183.720.912 184.742.468 186.757.665 196.601.539 216.081.297 215.235.372 211.800.225

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Sant Celoni, la Diputació de Barcelona, l’ICAEN, l’IDESCAT i l’ACA

DISTRIBUCIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC TOTAL DE L'ÀMBIT PAES PER FONTS (2005)

19,3%

1,9%

20,1%

58,7%

Electricitat

Gas natural



DISTRIBUCIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC TOTAL DE L'ÀMBIT PAES PER FONTS (2006)

21,2%

16,5%

1,7%

60,6%

Electricitat

Gas natural





CONSUMS ENERGÈTICS PER FONTS I SECTORS DE L'ÀMBIT PAES (2006)

0 20 40 60 80 100 120 140

Serveis i transport (tracció elèctrica)

Domèstic

Transport

milions de kWh

SECT

OR

Electricitat 21.716.699 23.085.818 0

Gas natural 4.849.782 30.160.971 0

Gasos liquats del petroli 987.792 2.576.788 0

Combustibles líquids 1.203.306 1.749.262 125.469.806


Domèstic Transport

EMISSIONS DE GEH DERIVADES DEL CONSUM ENERGÈTIC PER FONTS I SECTORS DE L'ÀMBIT PAES

(2006) (t CO2 eq)

0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 35.000 40.000


Domèstic

Transport

SECT

OR

Electricitat 9.425 10.019 0

Gas natural 940 5.847 0

Gasos liquats del petroli 234 610 0

Combustibles líquids 319 462 33.625


Domèstic Transport


PLANS I NORMATIVES VINCULADES:

A SANT CELONI

• No s’ha detectat cap ordenança específica en matèria d’energia i emissions.

A CATALUNYA I A NIVELL SUPERIOR

Àmbit català:

• Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els

edificis

• Programa d’ajuts a la rehabilitació de façanes i tancaments del DMAH de la Generalitat


• Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn

• Programa d’estalvi i eficiència energètica de la Generalitat (PAE 4+)

• Pla de l’Energia de Catalunya (2006-2015)

Àmbit estatal:

• Nou Código Técnico de la Edificación (CTE). Documentos HE1, HE2 y HE4

• Nou Reglamento de Instalaciones Térmicas en los edificios (RITE)

• Programa de Energías Renovables (2007-2012)

ÀMBITS PRIORITARIS D’ACTUACIÓ

COMPETÈNCIA MUNICIPAL

• Facilitar les inversions d’empreses públiques i privades en instal·lacions d’energies renovables i en

particular les instal·lacions solars fotovoltaiques en cobertes, tant de propietat municipal com d’altres.

• Aplicar criteris bioclimàtics a l’urbanisme i l’edificació.

• Procurar l’excel·lència en eficiència energètica en els edificis de promoció pública.

• Augmentar els incentius a la rehabilitació energètica dels habitatges.

• Realitzar campanyes de comunicació i implicació ciutadana per a la reducció de consums energètics al

sector domèstic.

COMPETÈNCIA SUPRAMUNICIPAL

• Promoure ajuts en eficiència energètica i energies renovables en els diferents sectors.

• Promoure la realització de plans de millora energètica en indústries, al sector terciari i en grups

d’habitatges.


BALANÇ ENERGÈTIC I D’EMISSIONS DE GEH DE L’AJUNTAMENT

L’administració local com a agent impulsor de les polítiques i com actor interventor en el territori també s’emeten gasos d’efecte hivernacle. Així, l’adopció de tecnologies d’eficiència energètica i d’energies renovables suposa un exemple per a la resta d’agents i organitzacions del territori, en l’objectiu de reducció del 20% de les emissions i 20% d’energies renovables.


Emissions de GEH del sector públic

• El valor d’emissions anuals de l’administració pública de l’any 2005 va ser de 1.458,4 tCO2eq i l’any 2008 es van emetre 2.488,4 tCO2eq, el que representa un 71% mes que les emissions de l’any base 2005. Si considerem que l’objectiu del Pla d’acció per a l’energia sostenible és la reducció de les emissions en un 20% de 2005 a 2020 cal deixar d’emetre 129,15 tCO2eq/any.

• L’aportació d’emissions de GEH del sector municipal de Sant Celoni representa el 2% del total d’emissions de l’àmbit PAES (serveis, transport, domèstic, residus, cicle de l’aigua) per el any 2005. L’any 2007 van suposar un 3,2% de les emissions de l’àmbit PAES. Aquesta comparativa no es pot realitzar amb l'any 2008 ja que no es disposa de les dades completes dels diferents sectors de consum del municipi. aquest increment del pes de les emissions de l’Ajuntament és a causa de l’augment del consum energètic de l'ajuntament, un 23%, i de la baixada consum dels diferents sectors de l'àmbit PAES que ha estat del 18%.

• Les emissions associades al consum dels equipaments i de l’enllumenat públic representaren per l’any 2005 un 85% del total (41,8% i 43,2% respectivament), seguit de la flota de serveis 8,4% i del transport públic 2,4%. L’evolució fins al 2007 ha estat d’un augment de les emissions dels equipaments i de l’enllumenat públic (un 51% i un 62% respectivament). Pel que fa a l'evolució de les emissions dels vehicles de flota municipal la comparativa s'ha fet amb l'any 2008 ja que no es disposen de dades per al 2007, obtenint com resultat una baixa emissions d'un 29%, La flota serveis externalitzats ha augmentat un 12% les emissions. El consum del transport públic s'ha estimat a través de l'estudi dels quilòmetres recorreguts, el nombre de vehicles i la freqüència de circulació, del resultat d'aquesta operació s'obté que les


emissions associades a aquest bloc ha disminuït un 3% per al 2008.

2005 2006 2007 2008

Semàfors 4,9 5,1 5,1 5,1

Equipaments 609,4 639,7 917,8 1.198,8

Enllumenat 630,2 778,7 1.018,7 1.073,1

Flota municipal 56,1 0,0 0,0 39,9

Flota serveis externalitzats 122,2 0,0 22,3 136,9

Transport públic 35,6 0,0 0,0 34,5

TOTAL AJUNTAMENT I SERVEIS EXTERNALITZATS 1.458,4 1.423,5 1.963,9 2.488,4

0,0

500,0

1.000,0

1.500,0

2.000,0

2.500,0

3.000,0

Ton

es C

0 2·e

q

EMSSIONS GEH PER SERVEIS DE L'ADMINISTRACIÓ (2005-2008)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Sant Celoni

Emissions per fonts energètiques

• El consum energètic de l’any 2005 va ser de 4.138.361 kWh, amb un augment del 77% l’any 2008. La diferència de variació entre emissions i consum es deu, d’una banda, a què el mix energètic de l’Ajuntament ha variat, augmenta el

☺

41,8%

43,2%

0,3%

3,8%8,4%

2,4%

DISTRIBUCIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH DE L'AJUNTAMENT I ELS SERVEIS MUNICIPALS (2005)

Equipaments

Enllumenat

Semàfors

altres

Flota municipal

Flota serveis externalitzats

Transport públic

48%

43%

0,21%

2%6% 1%

DISTRIBUCIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH DE L'AJUNTAMENT I ELS SERVEIS MUNICIPALS (2008)

Equipaments

Enllumenat

Semàfors

altres

Flota municipal

Flota serveis externalitzats

Transport públic


consum elèctric en un 15%, i de l’altra al canvi del mix elèctric espanyol.

50%

31%

19%

DISTRIBUCIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC DE L'AJUNTAMENT PER FONTS (2005)

Electricitat

Gas natural



65%

23%

12%

DISTRIBUCIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC DE L'AJUNTAMENT PER FONTS (2008)

Electricitat

Gas natural




Eficiència energètica per càpita

• Les emissions per càpita de l’any 2005 van ser de 0,097 tCO2eq/hab, amb un increment del 55% l’any 2008 (0.150 tCO2eq/hab). El número de quadres d’enllumenat ha passat de 66 a 73 (11%) en el mateix període, i el número d’edificis públics ha passat de 41 a 43 (3%).

• Si es compara amb la base de dades del Sistema d’Informació Energètica (de 35 municipis de Catalunya), Sant Celoni està per sobre de la mitjana de consum per habitant.

2005 2006 2007 2008

Sant Celoni kWh/hab 274,4 251,7 317,1 410,4

Mitjana Catalunya (font SIE ) (kWh/hab) 249 297 276 292,4

0,050,0

100,0150,0200,0250,0300,0350,0400,0450,0500,0

kWht

otal

/hab

EVOLUCIÓ DEL CONSUM ENERGÈTIC ADMINISTRACIÓ LOCAL PER CÀPITA (2005-2008)



Eficiència dels edificis públics de major consum

• Dels edificis estudiats en el marc de l’elaboració del Pla d’acció per a l’energia sostenible, el tipus d’instal·lació més ineficient és la il·luminació interior, els sistemes de calefacció, refrigeració, i els seu sistemes de regulació i control es valoren com a regulars amb potencial de millora. És important invertir en aquests tipus de sistemes ja que els consums de calefacció i refrigeració suposen la major part del consums dels equipaments municipals. S’ha detectat que el marge de millora en l’envolvent (pell de l’edifici) dels equipaments estudiats és important, ja que un mal envolvent augmenta la demanda energètica de l’edificació i per tant el consum final de energia.

Consum municipal de combustibles dels vehicles d’automoció

• S'observa entre l'any 2005 i 2007 Aquest consum de combustibles d’automoció representa un 18% del consum municipal el 2005 i un 19% el 2007 La contribució a les emissions de gasos d’efecte hivernacle és d’un 13% el 2005 i un 15% el 2007.

• La flota de vehicles externalitats va consumir 450.294 kWh l’any 2005, la qual cosa representa un 11% del total del consum de la administració. Aquesta flota de vehicles va consumir 504.685 kWh l’any 2008, el que representa un 12% més que el consum de l’any de referència. El consum per capital va ser de 29,9 kWh/hab i el 2008 de 30,4 kWh/hab. Una diferencia de 1,9%.

• No es disposa de dades de consum del transport públic de San Celoni, per tant les dades per a l'any 2005 i 2008 s’han estimat a partir de la distància anual recorreguda. El consum estimat per al 2005 és de 131.258 kWh i per al 2008 de 127.280 kWh, el que representa un 3% menys que el consum de l'any 2005. Aquest resultat es valora positivament. En termes d'eficiència ha representat una millora d’ aproximadament un 30% de les emissions per usuari ja que per al 2005 és van produir 1,8 kg de CO2eq per usuari i per al 2008 1,3 kg de CO2eq per usuari. Es valora positivament l‘increment de l’ús del servei d’autobús urbà ja que suposa una reducció de les emissions del transport privat.

Consum d’aigua d’abastament: sector municipal

• El bombament d'aigua d’ús municipal està connectat als mateixos quadres que l’enllumenat, la qual cosa impedeix valorar el seu impacte en les emissions de GEH del sector públic.


• Es valora positivament la disminució del consum d’aigua municipal, la instal·lació de mecanismes d’estalvi en els edificis municipals (reguladors de cabals en aixetes i dutxes de poliesportius i escoles) i la limitació al mínim imprescindible del reg de les zones verdes.

Consum dels semàfors

• Tots els semàfors estan connectats en els mateixos quadres l’enllumenat i l‘evolució del consum ha estat de 10.151 kW el 2005 a 11.536 el 2008, la qual cosa representa un augment del 14%. Es valora positivament el fet que actualment tot els semàfors són de leds, ja que l'any 2005 i el l'any 2008 eren làmpades de 100W, la qual cosa farà que baixi el consum i per tant les emissions associades.

☺

Gestió energètica • Hi ha un sistema de gestió energètica centralitzada dels equipaments i de l’enllumenat públic.

1. Hi ha un control automàtic del consum de pòlisses mitjançant el sistema d'informació energètica (SIE). Des de l’àrea de Sostenibilitat s'està treballant amb aquesta eina que permet un seguiment exhaustiu dels consums i control de les pòlisses per a les diferents fonts d'energia. Aquesta feina es tradueix en la millora de la presa de decisions en la gestió dels plans d’inversions en eficiència energètica i les diferents iniciatives de mesures d’estalvi sense inversió dutes a terme al municipi en edificis amb un alt consum, podent controlar els estalvis associats i establint una dinàmica de feed-back.

2. Hi ha equips de monitoratge instal·lats en 3 equipaments municipals, la qual cosa es valora positivament ja que aquest sistema permet fer un control detallat i millorar tant l’eficiència energètica com la gestió de l’edificació.

3. No hi ha un sistema de telegestió i control dels quadres de l’enllumenat públic.

4. El SIE i hauria d’anar-se ampliant i connectant progressivament a sistemes de telegestió energètica, començant pels equipaments que tenen telegestió i posteriorment continuar per els quadres d’enllumenat quan s’incorporen els sistemes de telegestió. De forma que es pugui realitzar un anàlisi i seguiment de les

☺


dades detallades, per tal de poder anar optimitzant progressivament el seu funcionament i la seva gestió.


A SANT CELONI

• Aprovació del Pla d’adequació a la Normativa de Contaminació Lluminosa

• Aplicació de polítiques d’estalvi energètic, reducció d’emissions de GEH, i d’implantació d’energies

renovables.

• Aplicació de polítiques de mobilitat sostenible.


• DECRET 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en

els edificis.

• Programa d’ajuts a la rehabilitació de façanes i tancaments del DMAH de la Generalitat.

• Nou Código Técnico de la Edificación (CTE). Documents HE1, HE2 y HE4.

• Nou Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els edificis (RITE).

• Programa d’estalvi i eficiència energètica de la Generalitat (PAE 4+).

• Programa d’Energies Renovables (2007-2012).1

• Pla de l’Energia de Catalunya (2006-2015).



• Aplicar estrictament el nou “Código Técnico de la Edificación”, amb classificació obligatòria A i emissions

zero en els nous edificis públics i les rehabilitacions integrals.

• Analitzar fórmules d’empreses de serveis energètics (ESCO) i noves formes de finançament per a assolir

inversions continuades de millora en equips de generació tèrmica i/o il·luminació en edificis i recuperació en

funció d’estalvi.

• Definir un pla de bones pràctiques en la gestió energètica associat a la telegestió i a la implantació del

sistema de gestió energètica, per obtenir estalvis en gestió i bon ús.

• Disposar d’un programa de formació interna en gestió energètica, en simulació tèrmica i càlcul d’edificis, i

en disseny i càlcul d’instal·lacions solars.


• Redactar un manual de criteris per a ús intern i per al control d’externalitzacions en edificació bioclimàtica,

enllumenat eficient, i instal·lacions d’alta eficiència energètica i d’energies renovables.

• Integrar el manteniment preventiu i el compliment dels apartats de gestió energètica i eficiència energètica

de tots els edificis públics.

• Incorporar tecnologies energèticament eficients en la flota de vehicles i en el transport públic.


CONSUM ENERGÈTIC I D’EMISSIONS DE GEH DELS EQUIPAMENTS MUNICIPALS

Els equipaments públics representen més d’un 48% del consum energètic i de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) de l’administració pública, a més constitueixen una gran part dels serveis que l’Ajuntament ofereix a la ciutadania. Implementar polítiques d’estalvi energètic i d’integració d’energies renovables (ER) als equipaments ofereix l’oportunitat de reduir significativament el consum energètic de l’Ajuntament, i al mateix temps ens permet actuar com a agents exemplificadors i promotors d’un nou model energètic de cara a la ciutadania i a les empreses del municipi.


Evolució del consum energètic i les emissions

• El consum energètic dels equipaments va ser l’any 2005 de 2.029.614 kWh/any i s’ha vist incrementat en un 77% l’any 2008 3.594.116 kWh/any. Pel que fa a les emissions, l’augment ha estat al voltant del 97%, passant de 609,4 tCO2eq per l’any 2005, a 1.198,8 tCO2eq per l’any 2008. Aquesta variació entre consum i emissions es deu a la variació tant del mix energètic municipal com del mix elèctric espanyol.

• Aquest important augment de consum energètic als equipaments municipals es deu essencialment a la incorporació de l’equipament municipal esportiu amb piscina Sot de les Granotes que representa un 31% del consum global del 2008 dels equipaments municipals, una facturació irregular del any 2007 del subministrament del serveis de gas con aproximadament un 15% del consum de gas és facturat en l’any 2008, i un augment general del consum energètic dels equipament municipals.

Emissions de GEH segons tipologies d’equipaments municipals

• La divisió de tipologies d’edificis que s’ha realitzat per al càlcul de consums i d’emissions és la següent: administració i oficines, centres municipals d’ensenyament, centre soci culturals, cívics i biblioteques, equipaments esportius amb piscina, equipaments esportiu sense piscina, Altres (l’edifici sax sala; noves pòlisses; locals del barri Les Borrelles; la Rectoria de Sant Llorenç de Vilardell; la muralla-Les Valls).

• Per a l’any 2005 els equipaments d’administració i oficines representen el major percentatge de generació d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) (42%) dins del conjunt dels equipaments municipals. Els segueixen els centres municipals d’ensenyament (32%) i els equipament esportius sense piscina (20%), De tots els equipaments, el major augment durant el període 2005-2008 ha estat el corresponent als equipaments esportius sense piscina (augment del 35%). Seguit dels equipaments d’ensenyament un que ha augmentat un 32% En termes comparatius la tipologia d’equipaments esportius amb piscina no es pot realitzar ja que l'any 2005 l'Ajuntament no


disposava de cap edifici dintre d'aquesta tipologia.

42%

32%

6%

20%

DISTRIBUCIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH DELS EQUIPAMENTS MUNICIPALS (2005)

administració i oficines

centres municipals d'ensenyament

centres socio-culturals,cívics, biblioteques

equipaments esportius amb piscina

equipaments esportius sense piscina

25%

22%3%

37%

13%

DISTRIBUCIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH DELS EQUIPAMENTS MUNICIPALS (2008)

administració i oficines

centres municipals d'ensenyament

centres socio-culturals,cívics, biblioteques

equipaments esportius amb piscina

equipaments esportius sense piscina

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament

2005 2006 2007 2008

TOTAL EQUIPAMENTS 609,4 639,7 917,8 1.198,8

Altres (edifici sax sala; noves pòlisses; locals de barri les borrelles; recotria sant llorenç de vilardell; muralla - les

valls)0,0 5,7 6,2 0,6

equipaments esportius sense piscina 120,1 129,7 79,0 161,8

equipaments esportius amb piscina 0,0 0,0 473,2 440,1

centres socio-culturals,cívics, biblioteques 36,1 31,7 23,2 35,7

centres municipals d'ensenyament 195,6 248,4 185,2 258,4

administració i oficines 257,7 224,2 151,0 302,3

0,0

200,0

400,0

600,0

800,0

1.000,0

1.200,0

1.400,0

Ton

es C

0 2·e

q

EMSSIONS GEH PER TIPOLOGIES D'EDIFICIS (2005-2008)


Evolució del consum energètic per fonts

• Pel que fa a evolució la font del consum energètic dels edificis entre els anys 2005 i 2008 el consum d’electricitat ha augmentat un 168% i el de gas natural un 24%. Cal recordar que l’equipament esportiu amb piscina no hi era a l’any 2005 i que és el major consumidor en termes absoluts. amb un 45% del consum d’electricitat i un 12% del consum


de gas per l’any 2008.

• Per tipologies, les instal·lacions que han augmentat més el consum d’electricitat són els centres municipals d’ensenyament amb un 105%, seguit dels equipaments esportius sense piscina amb un augment del 41%, els d’administració i oficina amb un augment d'un 36%, i per últim les instal·lacions socioculturals amb un augment d‘un 7%.

• L’augment més significatiu de gas s’ha donat a la tipologia equipament esportiu sense piscina un 43%, seguit dels centres municipals d’ensenyament 2%. Destaca la baixa de consum dels equipaments d’administració i oficines, d’un -1%.

elec gas elec gas elec gas elec gas

2005 2006 2007 2008

administració i oficines 376.287 395.724 445.384 159.387 242.783 224.179 510.083 393.697

centres municipals d'ensenyament 141.515 657.699 215.017 799.792 168.946 569.061 289.842 670.452

centres socio-culturals,cívics, biblioteques 74.992 0 73.140 0 52.390 0 80.520 0

equipaments esportius amb piscina 0 0 0 0 992.765 172.319 908.739 193.830

equipaments esportius sense piscina 159.343 224.043 216.562 184.306 129.675 111.283 224.679 320.949

Altres (edifici sax sala; noves pòlisses; locals de barri les borrelles; recotria sant llorenç de vilardell; muralla - les valls)

11 0 13.142 0 14.092 0 1.325 0

TOTAL EQUIPAMENTS 752.148 1.277.466 963.245 1.143.485 1.600.651 1.076.842 2.015.188 1.578.928

-300.000

200.000

700.000

1.200.000

1.700.000

2.200.000

kWh

CONSUM ENERGÈTIC D'EDIFICIS PER TIPOLOGIA I PER FONT (2005-2008)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament de Sant Celoni

Indicador d’eficiència energètica per als edificis municipals

• L’indicador d’emissions per equipament entre els anys 2005 i 2008 ha augmentat un 83%, des de les 14,9 tCO2eq/equipament fins a les 27,2 tCO2eq/equipament. En el mateix període el número d’edificis públics ha passat de 41 a 44 (augment del 7%). Si aquesta mateixa comparacions es fa excloent l’equipament esportiu Sot de les Granotes, aquest equipament consumeix un 31% del total del consum del 2008, l'indicador de consum per el any 2008 seria de 17,2 tCO2eq/equipament, el que representaria un augment d'un 16%.

• Per tant, es detecta una baixada d’eficiència energètica en els


equipaments municipals, que es justifica en una part per un augment de la demanda, ja que en l'actualitat es tenen més equips instal·lats per a satisfer les exigències dels serveis que presten i en conseqüència li fan més consumidors.

Selecció dels edificis de major consum i impacte energètic

• De tots els equipaments que depenen de l’Ajuntament s’ha fet una selecció d’aquells amb major potencial d’estalvi energètic per estudiar-los individualment. Mitjançant la seva caracterització es pot determinar quins són els aspectes que condicionen el comportament energètic, així com identificar les accions de millora que es poden implementar. En total s’han seleccionat un total de 10 edificis, ja que hi ha altres edificis que no s'han considerat per que està previst la seva rehabilitació o substitució a curt termini, que es llisten a la taula següent, a més s'han classificat energèticament el 98% dels edificis de Sant Celoni.

EQUIPAMENT CODI

EQU

IPA

MEN

TS

ESPO

RTI

US

Camp de futbol la Batllòria EQU22

Camp de futbol Can Sans EQU17

Pavelló d'esports EQU15

CEN

TRES

SO

CIO

CU

LTU

RA

LS, C

ÍVIC

S,

BIB

LIO

TEQ

UES

CEIP Tordera EQU23

CEIP Pallerola EQU19

AD

MIN

IST

RA

CIÓ

I O

FIC

INES

Edifici Bruc EQU10

Edifici La Tèrmica EQU08

CEN

TRES

M

UIN

CIP

ALS

D

’EN

SEN

YAM

ENT Biblioteca EQU09

Edifici Ateneu EQU12

CC La Batllòria EQU21

Indicadors d’eficiència energètica segons font, tipologia i ús

• Es defineixen tres indicadors agregats d’eficiència energètica:

kWh/m2:

Consum energètic anual (total i per fonts) per unitat de superfície útil (kWh/m2): aquest indicador visualitza la magnitud del consum


energètic segons l’espai que ocupa l’edifici. La tendència desitjable és que sigui el més baix possible.

kWh/m2·h:

Consum energètic anual (total i per fonts) per unitat de superfície i per hora d’ús (kWh/m2·h): aquest indicador reflecteix una “potència fictícia” per unitat de superfície, segons la intensitat d’ús de l’edifici. La tendència desitjable de l’indicador és que sigui el més baix possible, de manera que el consum en relació a la superfície i el nombre d’hores d’utilització sigui òptim.

kWh/m2·usuari:

Consum energètic anual (total i per fonts) per unitat de superfície i per usuari (kWh/m2·usuari): aquest indicador integra la “potència fictícia” per una unitat d’usuari equivalent que utilitzi l’edifici, de forma que es complementa la intensitat energètica amb la grandària de l’edifici. La tendència desitjable d’aquest indicador és que sigui el més baix possible.

Els tres indicadors es comparen amb la mesura de la seva desviació respecte a la mitjana calculada dels edificis de la mateixa tipologia d’una base de dades d’uns 350 edificis de Catalunya en municipis que disposen del Sistema d’informació energètica (SIE).

Normalització climàtica

• Es calculen els indicadors bàsics d’eficiència energètica, i es consideren el consum global i el consum per fonts energètiques. Aquests indicadors generals es normalitzen respecte a la zona climàtica i respecte a un any tipus de referència. Per definir aquesta normalització climàtica es procedeix a assignar a cada població una estació meteorològica de referència (que tingui el mateix clima) i a continuació, es calcula l’índex de severitat climàtica d’hivern i d’estiu (SCI i SCV en les seves sigles en castellà) d’aquella zona. Un cop calculats, es multiplica el SCI pels consums dels mesos d’octubre, novembre, desembre, gener, febrer, març, i el SCV pels mesos de març, abril, maig, juny, juliol, agost i setembre.

• Finalment, els indicadors prenen una classificació definida en un total de quatre classes energètiques, en ordre de més a menys eficient, segons una escala A-D

Classificació energètica total

• A continuació es mostra la classificació d’eficiència energètica, Per tal d’interpretar la taula següent cal tenir en compte el següent:


dels equipaments Codificació:

molt eficient (A),

eficient (B),

ineficient (C)

molt ineficient (D).

• La classificació energètica mostra que del total de 20 edificis, el 49% disposen d’una classificació energètica eficient (classe B, 5 edificis), i el mateix percentatge disposen d’una classificació molt eficient (classe A, 4 edificis), i la resta presenten classificació ineficient o molt ineficient (classe C i D), 50% del total. 9 A partir d’aquesta primera classificació es detecta la necessitat de prioritzar les inversions cap els edificis amb una classificació energètica ineficient i molt ineficient (essencialment Aigua Calenta Sanitària, sistemes de climatització i il·luminació ) En els equipaments amb una classificació energètica molt eficient seria adequat aplicar bones pràctiques energètiques per reduir el consum energètic.

CENTRES SOCIO-CULTURALS

EQUIPAMENT KWH/M2

KWH/M2H KWH/M2U CLASSIFICACIÓ

Biblioteca 115,6 B

0,0815 B

0,0013 A B

Ateneu 116,3 B

0,0298 A

0,0017 A B

Centre cívic les Casetes ND

ND ND

ND ND

ND ND

Centre cívic la Batllòria-

113,9 B

0,0431 A

0,0158 B B

CENTRES D’ENSENYAMENT

EQUIPAMENT KWH/M2


CEIP Pallerola

161,5 C

0,0481 B

0,0016 B C


Soler de Vilardell (Edifici Puigdollers)

101,3 B

0,0302 A

0,0033 C B

CEIP La Tordera

64,4 A

0,0192 A

0,0006 A A

Montnegre 237,1 D

0,0706 B

0,0052 D D

CENTRES ESPORTIUS

EQUIPAMENT KWH/M2


Camp Municipal d’Esports

289,0 C

0,0590 D

0,0095 D D

Pavelló Municipal d’Esports

203,4 C

0,0415 D

0,0058 D D

Camp de futbol de Can Sans

78,9 D

0,0221 D

0,0041 D D

Pista Municipal d’Atletisme

672,5 D

0,1884 D

0,0784 D D

Camp de futbol de la Batllòria

126,1 D

0,2061 D

0,0970 D D

Centre Municipal d'esports Sot de les Granotes

498,0 D

0,0977 D

0,0040 D D


OFICINES

EQUIPAMENT KWH/M2


Safareig 189,8 C

0,0608 B

0,0063 A B

La Tèrmica 33,8 A

0,0201 A

0,0067 A A

Bruc 161,3 B

0,0620 B

0,0248 C C

Ajuntament 316,8 D

0,1354 D

0,0580 D D

Policia Local i Comunitat

343,4 D

0,0393 A

0,0377 C D

Jutjat de Pau 9,2 A

0,0050 A

0,0055 A A

Potencial d’estalvi i eficiència energètica dels equipaments Socioculturals

• Centres socioculturals: aquests equipaments mostren unes demandes energètiques elevades, a causa del tipus de servei, caracteritzat per horaris llargs i un volum d’usuaris dispers durant tot l’any. A més, la seva activitat demanda una climatització que afavoreixi la provisió d’unes condicions de confort als usuaris, així com la necessitat de mantenir unes condicions ambientals favorables per a la preservació de materials (biblioteques i sales d’exposicions).

• Dintre d’aquesta tipologia els centres cívics estudiats, mostren un comportament tèrmic eficient amb classificacions energètica B (Biblioteca, Ateneu, Centre cívic la Batllòria).

• Aquest equipament disposa de sistemes de climatització bons, amb possibilitat de millora en regulació dels funcionament dels equips de climatització. El sistema d’il·luminació es pot millorar amb la substitució de les reactàncies mecàniques i lluminàries existents per reactàncies electròniques i lluminàries més eficients.

☺

Potencial d’estalvi i eficiència

• Centres d’ensenyament: pel que fa a la seva eficiència energètica es consideren ineficients i molt ineficients el 50% de les instal·lacions , (classe C el equipament CEIP Pallerola i amb classe D, molt ineficient el Montnegre) i eficient i molt eficient el 50% restant ( classe B el Soler de


energètica dels equipaments Centres d’ensenyament

Vilardell (Edifici Puigdollers) i classe A el CEIP La Tordera )

• El CEIP Tordera, tot i que té una bona classificació, pot millorar amb actuacions d'eficiència energètica del seu sistema d’il·luminació, Aprofitant la llum natural. En referència a l’embolcall hi ha marge de millora, en els tancaments on hi ha infiltracions, les quals poden ser corregides. per tenir instal·lacions energèticament correctes. El sistema de calefacció es valoren com eficient amb possibilitat de millora en el seu control i zonificació, i per últim es recomana seguir un pla de bones practiques i gestió energètica, per aconseguir major estalvi energètic.

• El CEIP Pallerola: El sistema de calefacció es valora com ineficient, ja que no està bé l’aïllament dels conductes de calefacció a la sala de calderes, també es detecta la necessitat de millorar la regulació d'aquest sistema. En referència al sistema d’il·luminació es detecta la necessitat de la substitució dels focus exteriors actuals de VM per altres de VSAP més eficients i aprofitar al màxim la llum natural.

Potencial d’estalvi i eficiència energètica dels equipaments Centres Esportius

• Equipaments Esportius: El 100% de l’equipament esportiu es considera molt ineficient, classe D.

• El Camp de Futbol la Batllòria: es detecta un potencial de millora en el sistema d’il·luminació ja que disposa de reactàncies mecàniques i es proposa fer un canvi per altres electròniques.

• El Camp de futbol Can Sans: en aquest equipament esportiu es considera que té un sistema de ACS ineficient on és necessari replantejar tota la instal·lació per tal de posar en marxa la instal·lació d’energia solar que disposa, es detecta un potencial de millora en el sistema d’il·luminació ja que les reactàncies de les lluminàries són mecàniques i es proposa fer un canvi per altres electròniques.

• Pavelló d'esport: en general els poliesportius són equipaments amb un ús molt intensiu de les instal·lacions durant hores determinades que tenen un horari d’obertura ampli i això els fa molt consumidors d’energia. En aquest equipament es detecta un marge de millora en el sistema de calefacció per a augmentar l’eficiència ja que es considera que es deu canviar el cremador de la caldera i canviar el sistema de regulació. El sistema d'aigua calenta sanitària es considera ineficient, es detecta mal aïllada la distribució a la sala de calderes, i ineficiència en la regulació, per tant es recomana la instal·lació d'una vàlvula termostàtica, i aïllar els conductes de distribució, a més es proposa instal·lar un sistema de solar tèrmic per l’ACS. L’equipament disposa de llums incandescents, per tant es recomana el canvi per altres de baix consum.


Potencial d’estalvi i eficiència energètica dels equipaments Oficines

• Del edificis analitzats el 50% són ineficients, classe C i D. el 12% es considera eficient classe b eficient i molt eficient, classe A el 33%.

• Edifici Bruc, aquest edifici té molta demanda d’energia, i infiltracions que li fan consumir més energia, per mantenir les condicions de confort optimes. A més es detecta que el sistema d’il·luminació disposa de reactàncies, mecàniques i lluminàries que s’haurien de canviar per reactàncies electròniques i lluminàries més eficients. En referència a l’embolcall es detecta que hi ha moltes infiltracions d’aire no desitjat, que poden produir pèrdues tèrmiques aproximades del 15% d’energia, per estiu i hivern, respectivament.

• La Tèrmica, aquest equipament té una classificació molt eficient amb lletra A. Cal destacar que la facturació de electricitat d’aquest equipament no es fa sobre lectures reals, per tant el càlcul dels seus indicadors d'eficiència s'han fet amb els consums estimats, això podria estar desvirtuant la qualificació. En aquest equipament es detecta la necessitat de substitució de les làmpades incandescents/ d’halogenurs metàl·lic per altres de baix consum, així com també la substitució de les reactàncies mecàniques i lluminàries existents per reactàncies electròniques i lluminàries més eficients, en referència al sistema de calefacció es detecta la necessitat de canvi de la caldera existent a més de la millora del sistema de regulació i control.

• En general es detecta la necessitat d’aplicar els protocols de bones pràctiques i la implantació de manteniment preventiu de les instal·lacions que permetrà una reducció addicional de les emissions.

Implantació d’energies renovables i alta eficiència en el edificis municipals

• Es valora l’existència de tres instal·lacions solars tèrmiques, tot i que cal revisar el seu correcte funcionament i manteniment, ja que actualment estan inactives.

• Es detecta la necessitat d’incloure sistemes solars fotovoltaics en els nous edificis, amb integració arquitectònica, i iniciar un pla de lloguer de teulades per a una implantació massiva en un elevat nombre d’edificis públics,o d’espais.

☺

PLANS I NORMATIVES VINCULADES

A SANT CELONI

• Auditories i pla d’inversions en edificis públics.

• Telegestió en edificis públics.



Àmbit català:

• DECRET 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els

edificis.




Àmbit estatal:

• Código Técnico de la Edificación (CTE). Documents HE1, HE2 y HE4

• Reglamento de Instalaciones Térmicas en los edificios (RITE)

• Pla d’Energies Renovables 2005-2010



• Implantació d’un sistema de gestió energètica (SGE) amb un equip responsable per al seguiment i gestió

de l’eficiència energètica així com dels costos energètics.

• Aplicació estricta del nou CTE, amb lletra obligatòria B en els nous edificis públics i les rehabilitacions.

• Anàlisi de fórmules ESCO i noves formes de finançament per a assolir inversions continuades de millora en

equips de generació tèrmica i/o il·luminació en edificis i recuperació en funció d’estalvi.

• Definir un pla de bones pràctiques en gestió energètica associat a la telegestió i a la implantació del

sistema de gestió energètica, per a obtenir estalvis en gestió i bon ús.

• Disposar d’un programa de formació interna en gestió energètica, en simulació tèrmica i càlcul d’edificis, i

en disseny i càlcul d’instal·lacions solars.

• Redactar manual de criteris per a ús intern i per a control d’externalitzacions en edificació bioclimàtica,

enllumenat eficient, i instal·lacions d’alta eficiència energètica i d’energies renovables.

• Integració de manteniment preventiu i compliment dels apartats de gestió energètica i eficiència energètica

de tots els edificis públics.


BALANÇ ENERGÈTIC I D’EMISSIONS DE GEH DE L’ENLLUMENAT PÚBLIC

L’administració local com a agent impulsor de les polítiques i com actor interventor en el territori té una important contribució potencial en termes d’impacte en el canvi climàtic. Així, l’adopció de tecnologies d’eficiència energètica i d’energies renovables suposa un exemple per a la resta d’agents i organitzacions del territori, en l’objectiu de reducció del 20% de les emissions i 20% d’energies renovables.


Emissions de GEH i consum via pública

• L’evolució del consum energètic en via pública durant el període 2005-2008 ha seguit una tendència a l’augment. Aquest consum inclou l’enllumenat exterior, els semàfors i els aparells de reg i bombament. Aquest augment de consum en via pública és degut a la millora dels sistemes d’il·luminació en moltes zones del municipi i al assumpció per par del ajuntament dels consums energètic de zones residencials durant aquest període de temps i a l’augment de quadres i punts de llum.

CONSUM ENERGÈTIC VIA PÚBLICA (2005-2008)

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

kWh

altres (bombeig) 1.970 1.756 697

semàfors 10.151 11.737 11.429 11.536

enllumenat 1.310.197 1.794.260 2.299.602 2.422.349

2005 2006 2007 2008

• Es pot observar el pes del consum energètic en via pública respecte el total de consum energètic municipal tenint en compte equipaments. Aquest percentatge ha disminuït fins a situar-se en el 55% respecte el consum total del municipi.


DISTRIBUCIÓ CONSUM EQUIPAMENTS I VIA PÚBLICA (2005-2008)

0%

25%

50%

75%

100%

equipaments [kWh] 752.148 963.245 1.600.651 2.015.188

via pública [kWh] 1.320.348 1.807.967 2.312.787 2.434.582

2005 2006 2007 2008

• Les emissions de gasos d’efecte hivernacle relacionades amb Via Pública han augmentat durant el període 2005-2008, degut a l’augment en el consum energètic que s’ha comentat anteriorment.

EMISSIONS GEH VIA PÚBLICA (2005-2008)

0

200

400

600

800

1.000

Tn C

O2

eq

via pública 635,09 784,66 1.024,56 1.078,52

2005 2006 2007 2008

• Per tal d’assolir una reducció del 20% en emissions de gasos d’efecte hivernacle, prenent com a any base el 2005, cal reduir les emissions 2008 en 570,45 tCO2eq, el que representa més d’un 50% de les emissions d’aquest any. Tot i així, cal tenir en compte l’augment de població del municipi durant aquest temps.

Indicadors energètics municipals

• Els indicadors municipals referents a l’enllumenat són els següents. A la columna de la dreta es pot observar el percentatge de variació respecte l’any inicial:

INDICADORS MUNICIPALS ENLLUMENAT 2005 2006 2007 2008 %

05-08 Consum [kWh] / hab 91,76 118,97 147,94 151,47 65,07% Cost [€] / hab 9,67 12,82 16,96 18,05 86,71% Consum [kWh] / nº QU 19.555 23.003 29.109 28.309 44,77%


Consum [kWh] /nº Punts Llum 559 765 981 1039 85,82%

• El consum d’enllumenat per habitant ha augmentat significativament, ja que el consum absolut ha augmentat , el nº d’habitants censat s’ha incrementat un 10%. Cal destacar que degut a l’augment de la tarifa elèctrica, l’indicador de cost d’enllumenat per habitant ha augmentat molt significativament.

• El consum per quadre també ha augmentat, però d’una manera menys significativa. Ha augmentat el nº d’escomeses del municipi i també el nº de punts de llum en molts dels quadres existents. El consum per punt de llum ha augmentat amb la mateixa proporció que ha augmentat el consum absolut, ja que s’ha considerat el nº de punts constant durant aquest període.

Implantació de tecnologies eficients

• Actualment al municipi hi ha inventariades 2.344 làmpades. Més del 86% de les làmpades són de vapor de sodi d’alta pressió amb rendiments energètics correctes.

• Cal destacar que encara ens trobem amb un percentatge de làmpades de vapor de mercuri (superior al 7% del total), la eficiència de les quals és molt baixa.

TIPOLOGIA DE LÀMPADA

0,73%1,92%

3,33%

86,86%

7,17% VSAP

VM

FL

BC

HLM

• Les lluminàries utilitzades al municipi es poden dividir en 3 famílies. Les predominants són les de forma tancada, (tipus Carandini QS10), amb més d’un 58% sobre el total. Seguides per les de tipus globus amb reflector, amb un 20%. La resta de lluminàries són de tipus projector i globus sense reflector, que no compleixen els requisits de FHS (Flux d’Hemisferi Superior) per la seva zona.

☺


TIPUS LLUMINÀRIA

6%

15%

20% 59%

Tancada

Globus /reflector

No cumpliment FHS

Altres

• Pel que fa als sistemes d’encesa i aturada de l’enllumenat, gairebé tots els quadres (més d’un 98%) disposen de rellotge astronòmic, que es considera el sistema d’encesa més eficient energèticament. Tot i així, no es disposa de sistemes de telegestió.

SISTEMA D'ENCESA1,9%

98,1%

Astronòmic

Fotoelèctrica

• Els sistemes d’estalvi per reducció de flux són presents en més de la meitat dels quadres d’enllumenat. Un 52% dels quadres disposa de sistemes amb reactàncies de doble nivell en cadascun dels punts de llum i els activa mitjançant línia de comandament, mentre que només 1 dels quadres disposa de reducció de flux en capçalera.


TIPUS DE REGULACIÓ DE FLUX

52,4%

1,6%

46,0%

Doble Nivell

Reguladorcapçalera

Sense reducció

Nivells lumínics

• És necessari substituir progressivament algunes de les làmpades per tal de reduir el nivell d’il·luminació i per tant reduir també el consum energètic, millorant els ratis d’eficiència de l’enllumenat.

• Amb la substitució de lluminàries obsoletes o contaminants per d’altres més eficients amb òptiques més reflectants, es podrà disminuir la potència de les làmpades mantenint el nivell d’il·luminació de manera que sigui possible adaptar i reduir els nivells lumínics en algunes zones del municipi.

• Per tal de complir el nou reglament d’eficiència, també serà necessari deixar d’instal·lar làmpades de VM i substituir les existents a mesura que hi hagi actuacions en els quadres afectats.

Indicadors d’eficiència energètica

• Els indicadors d’eficiència energètica proposats per l’ICAEN permeten valorar el grau de compliment de cadascun dels quadres. Si prenem el valor mig d’aquests indicadors es pot analitzar l’evolució de l’eficiència en l’enllumenat.

INDICADORS 2008 PC / PTI 1,95 Consum / PTI 3.438 Cost / Consum 11,54 Cost / PIL 423,63

*PC: Potència Contractada

PTI: Potència Total Instal·lada Cost: Anual en euros Consum: Anual en kWh PIL: Potència Instal·lada d’Il·luminació

• El valor de la mitjana es troba dins dels rangs proposats per l’ICAEN, tot i així cal tenir en compte que hi ha quadres amb valor molt elevat i d’altres amb valor molt baix, que fan que la mitjana es trobi equilibrada. Cal destacar quadres amb valors significativament allunyats dels aconsellats i realitzar una revisió de les seves instal·lacions.


• Potència Contractada molt per sobre de la Potència Instal·lada:

CODI Pòlissa Adreça PC/PTI QU51 451413 C./ Anselm Clavé, 15 8,81 QU43 446813 C./ Major 25 6,96 QU66 450749 C./ Montserrat, 25 5,49 QU26 470349 C./ Bruc, 371 5,27 QU07 427275264 Joan Maragall - Joan XXIII 4,25 QU63 470311 Avda. de la Pau 3,81 QU56 401633757 Plaça Illes Balears 3,78 QU06 451850 Camí Taieda, cementiri 3,72 QU48 470352 C./ Sta. Rosa 3,51

• Potència Instal·lada molt per sobre de la Potència Contractada

CODI Pòlissa Adreça PC/PTI QU25 1155862 C./ Bruc, s/n 0,98 QU30 1254327 Avda. Sant Ponç 0,94 QU50 436385342 Anselm Clavé cant. Sant Josep 0,63 QU42 436385279 C./ Major cant Germà Emilià 0,42 QU32 5063461 Eivissa 2 0,32

• L’indicador de Consum / PTI ens dóna les hores teòriques de funcionament de l’enllumenat. Destaquem els que han estat funcionant durant massa hores

CODI Pòlissa Adreça Regulació Flux Sistema CONSUM / PTI encesa

QU71 1044716 Ctra. C-251, darrera Bigo no Astron. 6.766 QU16 1227117 Passeig dels Esports, s/n no Astron. 6.021 QU47 470313 C./ Sta. Rosa no Astron. 5.850 QU43 446813 C./ Major 25 Doble Nivell Astron. 5.688

• L’indicador de Cost/Consum reflexa els cèntims d’€ que es paguen per cada kWh. Els valors massa elevats mostren una tarificació incorrecta o un mal funcionament del quadre que penalitza en la facturació.

CODI Pòlissa Adreça COST/CONSUM QU01 435480525 Can Sans 20,42 QU47 470313 C./ Sta. Rosa 18,31 QU32 5063461 Eivissa 2 17,28 QU26 470349 C./ Bruc, 371 15,93 QU66 450749 C./ Montserrat, 25 15,83 QU07 427275264 Joan Maragall - Joan XXIII 14,80 QU43 446813 C./ Major 25 14,66 QU24 423781230 Sant Roc cant Les Valls 14,44 QU63 470311 Avda. de la Pau 14,43 QU71 1044716 Ctra. C-251, darrera Bigo 14,31 QU64 470350 Avda. de la Pau 14,26


Gestió Energètica de l’enllumenat

• Des de l’any 2005 es disposa del Sistema d’Informació Energètica (SIE) que mitjançant la introducció de factures permet visualitzar l’evolució de consum així com realitzar tasques de gestió a partir de les alarmes que genera el sistema. Aquesta eina permet dur una gestió de consums i costs de les pòlisses d’enllumenat.

• No es disposa de sistemes de telegestió en els quadres d’enllumenat del municipi, aquests instruments permeten millorar la gestió i actuar en temps real. La instal·lació d’aquests dispositius és obligatòria en tots els nous quadres que es vulguin realitzar al municipi.

• Les tasques de manteniment es realitzen des de l’equip de brigades, i duen a terme actuacions de manteniment correctiu principalment. Seria aconsellable poder dedicar recursos a tasques de manteniment preventiu i de substitució d’equips abans del fi de la seva vida útil per tal de disminuir el nombre d’avaries i augmentar l’eficiència de l’enllumenat.

• A partir del Sistema d’Informació Energètica Municipal (SIE) implantat al municipi es disposa de prou informació per tal de obrir un plec de condicions per tal de rebre ofertes de companyies comercialitzadores d’energia per les pòlisses d’enllumenat.

Eficiència energètica dels semàfors

• La totalitat (100%) dels semàfors es troben connectats en els mateixos quadres.

• S’ha realitzat la substitució de les làmpades convencionals dels semàfors per làmpades tipus LED.


A SANT CELONI

• Auditoria i pla d’inversions de l’enllumenat públic

• Aprovació del Pla d’adequació a la Normativa de Contaminació Lluminosa


• Llei 6/2001, de 31 de maig, ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

• Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001.

• Reial Decret 1890/2008, de 14 de novembre, por el que s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en

instal·lacions d’enllumenat exterior i les seves Instruccions tècniques complementaries EA-01 a EA-07.


• Programa de Energías Renovables (2007-2012).





• Implantació d’un sistema de gestió energètica (SGE) amb un equip responsable, per el seguiment i gestió

de l’eficiència energètica i dels costos energètics.

• Aplicació estricta del nou Reglament de l’Enllumenat Exterior, amb lletra obligatòria A en els nous quadres

d’enllumenat i les rehabilitacions integrals.

• Anàlisi de fórmules ESCO (Empresa de Serveis Energètic) i de Manteniment Integral de l’Enllumenat per a

assolir inversions continuades de millora en equips i sistemes de gestió.

• Definir un pla de bones pràctiques en gestió energètica associat a la telegestió i a la implantació del

sistema de gestió energètica, per a obtenir estalvis en gestió i bon ús.

• Realitzar una auditoria del sistemes de reg, bombeig i distribució d’aigua per a reduir consums d’aigua i

d’energia.

• Integració de manteniment preventiu i compliment dels apartats de gestió energètica i eficiència energètica

de tots els quadres en via pública.


CONSUM ENERGÈTIC I EMISSIONS DE GEH DE LA FLOTA DE VEHICLES MUNICIPALS

La gestió municipal suposa la realització d’un elevat nombre de desplaçaments motoritzats. Directament o indirecta, a través de concessions de serveis públics, s’emeten gasos d’efecte hivernacle (GEH) per a recollir les escombraries, netejar els carrers o vetllar per la seguretat (representen el 8,5% de les emissions de l’Ajuntament). La reducció d’aquestes emissions a partir de la reducció dels quilòmetres recorreguts i la millora de les característiques de la flota de vehicles és un repte important en el marc de les emissions derivades de la gestió municipal.


Flota de vehicles municipal

• Amb les dades disponibles, el conjunt de la flota municipal (incloent la flota externalitzada) que realitza serveis municipals era a l’any 2008 de 37 vehicles. S’hi inclouen els vehicles de l’Àrea d’Espai Públic (11), de la policia local (8), de recollida de residus (6), del servei de neteja viària (4), d’autobús urbà (1) i d’altres serveis generals de l’Ajuntament (7).

• El 50% de la flota municipal té una antiguitat inferior a 4 anys, mentre que el 36% té una antiguitat de 8 anys o més. Per tipologies, predominen els camions (13) i les furgonetes (8).

• Aquests vehicles van realitzar al 2008 un consum estimat de prop de 78.496 litres de combustible, gairebé tot dièsel (99%). Aquest valor s’ha reduït un 1,1% en relació al de l’any 2005, tot i que la flota compta amb 2 vehicles nous, degut a la disminució dels kms recorreguts. Els consums de la flota pròpia de l’Ajuntament s’han reduït un 28,8% en el període 2005-2008 (sobretot per la reducció del consum dels serveis tècnics, -73,1%; policia local, -35,8% i parcs i jardins, 19,8%), mentre que els consums de la flota de serveis externalitzats han augmentat un 8,7%.

• El funcionament de la flota municipal va suposar l’any 2008 l’emissió de 211 tones de CO2 equivalent, de les quals 39,9 tCO2eq derivaven de la flota pròpia de l’Ajuntament. Les emissions de GEH de la flota de serveis externalitzats va suposar un total de 171,4 tCO2eq, la major part de les quals corresponen al servei de recollida selectiva de residus.

• Les emissions de la flota de vehicles municipal (2005) representen un 8,5% de les emissions de l’Ajuntament, però tan sols un 0,3% de les emissions de l’àmbit PAES i un 0,1% de les emissions totals del municipi. El seu pes en relació al conjunt de les emissions lligades a la mobilitat del municipi és d’un 0,6%.


• Cal destacar la presència d’un vehicle elèctric dins la flota municipal adscrit al servei de neteja viària.

• En conjunt la flota de vehicles municipals i externalitzada s’estima que va tenir un impacte climàtic a l’any 2008 de 211,7 tones de CO2·eq, un 1,2% inferior al 2005. Així, l’any 2008 les emissions de la flota de vehicles municipals i la de vehicles en concessió van suposar el 8,5% del total d’emissions de l’Ajuntament, valor notablement inferior al 14,7% de l’any 2005. L’any 2005 les emissions de la flota de vehicles suposaven el 0,3% de les emissions dels àmbits PAES i el 0,6% de les emissions del sector de la mobilitat i transports.

FLOTA DE VEHICLES MUNICIPAL 2008

Vehicles

Consums combustibles

(litres)

Emissions GEH

(tCO2eq)

FLOTA PRÒPIA

Brigada d'obres i serveis 5 4.158 11,2

Manteniment (Instal·lacions) 3 1.959 5,3

Parcs i Jardins 3 1.994 5,4

Policia Local 8 4.428 11,9

Serveis Tècnics 2 1.047 2,8

Altres 5 1.228 3,3

FLOTA SERVEIS MUNICIPALS EXTERNALITZATS

Neteja viària 4 9.660 26,1

Recollida de residus 6 41.094 110,9

Sant Celoni Bus 1 12.800 34,5

Parcs i Jardins 1 129 0,3

TOTAL 37 78.496 211,7


EMISSIONS DE GEH (tCO2eq)

10%

6%3%

12%

53%

16%

Àrea d'espai públic

Policia Local

Serveis generals

Contracta-Neteja viària

Contracta-Recollida deresidus

Sant Celoni Bus


Àrea d’Espai Públic

• L’Àrea d’Espai Públic compta amb un total d’11 vehicles repartits entre la Brigada d’obres i serveis (5), el servei de manteniment i instal·lacions (3) i parcs i jardins (3). El consum total de combustibles va ser, a l’any 2008, de 8.111 litres de dièsel (4.158 litres dels quals corresponen a la brigada, 1.959 litres a manteniment i 1.994 litres a parcs i jardins).

• Les emissions de GEH associades al consum de combustibles de l’Àrea d’Espai Públic van ser a l’any 2008 de 21,9 tones de CO2 equivalent, que suposen una contribució del 10% al total de les emissions de la flota municipal. Desglossant les dades per serveis, les emissions de la Brigada d’obres i serveis van de 11,2 tones de CO2

equivalent, les del servei de manteniment i instal·lacions van ser de 5,3 i les de parcs i jardins van de 5,4.

Policia Local

• La Policia Local disposa de 8 vehicles (4 motos, 2 tots terrenys i 2 turismes), el consum dels quals va ser de 4.428 litres al 2008 (4.363 de dièsel i 65 de benzina).

• Les emissions de GEH associades al consum de combustibles de la Policia van ser a l’any 2008 de 11,9 tones de CO2eq, un 6% del total d’emissions de la flota municipal.

Serveis

• L’Ajuntament disposa d’una flota de 7 vehicles assignats als diferents serveis generals. Aquests inclouen els Serveis Tècnics, que disposen de 2 vehicles, i altres serveis generals.

• Aquests vehicles consumiren l’any 2008 un total de 2.275 litres (2.250 de dièsel i 25 de benzina).


• Les emissions de GEH associades al consum de combustibles dels serveis generals van ser a l’any 2008 de 6,1 tones de CO2 equivalent.

Neteja i residus

• Sant Celoni disposa de 6 vehicles per a la recollida de residus municipals. El consum de combustible del servei de recollida de residus l’any 2008 va ser de 41.094 litres de dièsel, assolint una distància total recorreguda de prop de 95.000 km.

• El 90% d’aquest consum correspon als serveis de recollida de residus sòlids urbans i recollides específiques (porta a porta, voluminosos) realitzats per la concessionària CLD, mentre que la resta correspon al servei de recollida selectiva que porta a terme SAVOSA. En relació a aquest últim, no es disposa de les dades referents a l’any 2008, fet pel qual s’han estimat en funció de les d’altres anys disponibles (2005 i 2007). Entre l’any 2005 i el 2007 el consum de combustibles ha augmentat un 59%, el que suposa un increment de gairebé el 30% anual. El consum per a l’any 2008 corresponent a la recollida selectiva s’ha estimat a partir d’aquestes dades en 10.714 litres de dièsel.

• Les emissions de GEH associades al consum de combustibles del servei de recollida de residus van suposar l’any 2008 un 53% de les emissions de la flota total municipal, situant-se en 110,9 tones de CO2eq.

• Pel que fa a la neteja viària, Sant Celoni compta amb 4 vehicles, un d’ells elèctric i la resta de dièsel. El consum de combustible d’aquests vehicles l’any 2008 va ser de 9.660 litres, i les emissions de GEH associades als mateixos va ser de 26,1 tones de CO2eq (un 12% del total municipal). Cal destacar els 1.140 km recorreguts pel vehicle elèctric durant aquest any 2008, que han suposat una reducció de les emissions de GEH.

Transport públic

• Les opcions de transport públic existents a Sant Celoni són l’autobús urbà, autobús interurbà i el ferrocarril.

• El servei d’autobús urbà de Sant Celoni consta de 4 línies, que l’any 2008 van tenir 26.081 usuaris (un 34% més respecte l’any 2005). A manca de dades sobre la distància anual recorreguda per aquest servei, s’ha realitzat una estimació de la mateixa a partir de la longitud del recorregut, el nombre d’expedicions diàries i el nombre de dies de servei anuals. Segons aquesta, les diferents línies d’autobús urbà


van recórrer uns 64.000 km anuals l’any 2008, consumint 12.800 litres de dièsel i comportant l’emissió de 34,5 tones de CO2eq (1,3 kg de CO2eq per usuari). Aquest valor mostra com l’eficiència del servei d’autobús urbà ha anat augmentant, ja que suposa una reducció de prop d’un 30% de les emissions per usuari respecte l’any 2005 (1,8 kg de CO2eq per usuari), tot i que encara mostra un valor elevat en relació a municipis amb població similar. D’altra banda, cal valorar positivament el fet que l’increment de l’ús del servei d’autobús urbà suposa una reducció de les emissions del transport privat, en un nombre superior a les emissions incrementades.

• El servei de bus interurbà de Sant Celoni compta amb 10 línies diürnes i una de nocturna. A manca de dades sobre el consum de combustibles de les línies interurbanes no es pot realitzar una quantificació del seu impacte climàtic conjunt.

• El municipi disposa d’una estació de ferrocarril que dóna accés al servei de rodalies i al servei regional. No es disposa de les dades del consum d’electricitat vinculades al servei de ferrocarril, pel que no es pot quantificar la seva contribució al canvi climàtic, tot i que aquesta és, per usuari, molt menor que l’ús del vehicle privat.



• Pla Director d’Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (2002-2025)

• Pla de transport de viatgers de Catalunya (2008-2012)

• Directiva 98/69/CE relativa a les mesures que han d’adoptar-se contra la contaminació atmosfèrica

causada per les emissions dels vehicles de motor

• Directiva 99/94/CE relativa a la disponibilitat de la informació als consumidors sobre el consum de

combustible i les emissions de CO2 respecte de la comercialització dels turismes nous



• Realitzar el seguiment del consum de combustibles i el quilometratge, dels vehicles de la flota municipal

• Avaluar la utilització dels vehicles propis i les possibilitats de racionalitzar-ne el seu ús i reduir-ne el seu


consum energètic, la contaminació i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle

• Promoure la millora de l’eficiència de la flota de vehicles propis, introduint l’ús de biocombustibles, estudiant

la incorporació de vehicles híbrids i elèctrics, així com la incorporació de tecnologies que en redueixin les

emissions

• Introduir aspectes relatius a les característiques de la flota de vehicles i al seu ús en les concessions dels

serveis públics


• Incorporar criteris d’eficiència energètica i reducció d’emissions en les flotes de transport col·lectiu interurbà


POTENCIAL D’IMPLANTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLESLes energies renovables, tals com l’energia solar fotovoltaica, solar tèrmica, geotèrmica o minieòlica, permeten augmentar el grau d’autoproducció i autoconsum energètic municipal al mateix temps que esdevenen fonts energètiques que minimitzen l’emissió de gasos d’efecte hivernacle en el seu ús.

POTENCIAL D’IMPLANTACIÓ D’ENERGIES RENOVABLES

El present document té per objectiu realitzar una identificació del potencial d’implantació d’energies renovables del municipi de Sant Celoni, concretament d’energia solar fotovoltaica, per mitjà de l’anàlisi de la superfície disponible i viable (amb períodes d’amortització inferiors a 14 anys) de les cobertes dels d’equipaments municipals que poden ser subjectes a aquest ús.

En total s’han identificat 7 equipaments municipals amb unes característiques de coberta suficients per a la viabilitat en la implantació d’energia solar fotovoltaica.

Els resultats agregats obtinguts es mostren a la taula que es presenta a continuació. En ella s’hi pot comprovar que la superfície total instal·lable és de 5.684,7 m2, amb una capacitat de producció elèctrica anual de 414.074 kWh, fet que suposaria una reducció de 159,9 tones anuals de gasos d’efecte hivernacle i uns ingressos anuals estimats de 120.487 euros.

Font: elaboració pròpia a partir de mapes per satèl·lit de Google Earth

Superfície estimada de plaques FV (m2): 5.684,7

Potència FV instal·lada (kW): 57,5

Núm. de plaques (170 Wp) 2.030,0

Producció energètica (kWh)2: 414.074,0

Estalvi/reducció CO2eq (tn/any)3: 159,9

Cost Inversió estimat (€)4: 1.323.358,0

Ingressos anuals vendes d’electricitat (€)5: 120.487,0

Payback (promig, anys): 11,3

2 Considerant 1.200 kWh/any per cada kWp en inclinació a 30º orientació sud, i 960 kWh/any per kWp per inclinacions horitzontals. 3 Segons factor d’emissió del mix elèctric espanyol: 386,1913 grCO2eq/kWh. 4 Considerant un cost claus en mà de 4,4 €/Wp instal·lat en instal·lacions < de 30kWp i 3,8 €/Wp en majors de 30 kWp (per instal·lació estàndard sobre coberta) + un 15% si hi ha estructura en pèrgola o altre tipus d’estructura extra. Només cas d’escoles: es contempla sistema de monitorització i pantalla informativa amb valor de 2.000 €/unitat. [preus sense IVA]. 5 Considerant un preu de venda de 34 c€/kWh (instal·lacions <=20kW) o 32 c€/kWh (instal·lacions >20kW) segons el RD 1578/2008 i descomptant 5 c€/kWh per manteniment + gestió + assegurança (resulta: 31 i 29 c€/kWh respectivament).


IDENTIFICACIÓ DE SOSTRES AMB POTENCIAL IMPLANTACIÓ D’ENERGIA SOLAR FOTOVOLTAICA

A continuació es presenten els resultats de la identificació de sostres amb potencial d’implantació d’energia solar fotovoltaica.

COMPLEX ESPORTIU SOT DE LES GRANOTES

Codi EQU18

Nom dependència Complex Esportiu Sot de les Granotes

Adreça c/ Francesc Macià, 15

Superfície estimada de coberta utilitzada

2.565 m2

Superfície estimada de plaques FV: 2.052 m2

Potència FV instal·lada: 124,56 kWp

nº de plaques (170 Wp) 733 unitats

Producció energètica: 149.468 kWh/any

Estalvi/reducció CO2eq (tn/any): 57,72 tn CO2eq/any

Cost Inversió estimat: 473.314 €

Ingressos anuals vendes d’electricitat:

43.346 €/any

Payback: 11 anys


CAMP MUNICIPAL D’ESPORTS

Codi EQU14

Nom dependència Camp Municipal d´Esports

Adreça Pg. dels Esports, 11

Superfície estimada de coberta utilitzada 68 m2

Superfície estimada de plaques FV: 34 m2






Ingressos anuals vendes d’electricitat: 768 €/any

Payback: 12 anys


PAVELLÓ MUNICIPAL D’ESPORTS

Codi EQU15

Nom dependència Pavelló Municipal d´Esports

Adreça c/ Esteve Cardelús


Superfície estimada de plaques FV: 639,5 m2






Ingressos anuals vendes d’electricitat: 13.509 €/any

Payback: 11 anys


EDIFICI MERCAT MUNICIPAL

Codi C1EQ

Nom dependència Edifici Mercat Municipal

Adreça c/ Campins, 30


Superfície estimada de plaques FV: 244 m2







Payback: 12 anys


EDIFICI ATENEU

Codi EQU12

Nom dependència Edifici Ateneu - Centre Municipal d´Expressió

Adreça c/ Sant Josep 18









Payback: 11 anys

CEIP JOSEP PALLEROLA

Codi EQU19

Nom dependència CEIP Josep Pallerola

Adreça C/Consolat de Mar s/n









Payback: 11 anys

Font: elaboració pròpia a partir de mapes per satèl·lit de Google Earth




• Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els

edificis.


• Nou Código Técnico de la Edificación (CTE). Documentos HE1, HE2 y HE4.

• Nou Reglamento de Instalaciones Térmicas en los edificios (RITE).


• Programa de Energías Renovables (2007-2012).



COMPRA I CONTRACTACIÓ PÚBLICA La compra i la contractació pública verda és una eina molt important per actuar en l’àmbit de la prevenció. Gràcies a la incorporació de criteris de sostenibilitat en l’adquisició de béns i serveis actuem en la reducció de les emissions associades tant al consum de recursos com a la generació de corrents residuals i contaminants.


Compromís polític • L’Ajuntament disposa d’una política ambiental que contempla criteris i conceptes vinculats amb la compra verda, no obstant, no disposa d’una Política explícita en matèria compra i contractació pública verda municipal.

• El Programa de Sostenibilitat de Sant Celoni (2002) contempla accions vinculades a la compra sostenible del paper i de nous equips informàtics.

Organització de la compra verda

• L’Ajuntament de Sant Celoni disposa d’un Servei de Compres que gestiona les compres menors sol·licitades des dels diferents serveis de l’Ajuntament. Els contractes majors són gestionats directament per Secretaria i el registre municipal de factures és responsabilitat de l’Àrea d’Economia.

• Des de l’àmbit de Sostenibilitat s’elaboren Instruccions Tècniques que estableixen criteris de compra del material d’oficina, paper i equips informàtics. Disposen d’aquestes instruccions el Servei de Compres, el Servei d’Informàtica i el personal dels equipaments amb sistema de gestió ambiental EMAS (Safareig, Ateneu-Centre Municipal d’Expressió i el Centre Municipal d’Esports Sot de les Granotes). El Servei de Comunicació també disposa de la instrucció relativa a la compra del paper.

• Els materials amb criteris de compra verda considerats actualment són:

- Paper: utilització de paper reciclat Blue-Angel

- Material d’oficina: s’han homologat una sèrie de materials d’oficina en base a criteris de compra verda contemplats en el plec de condicions del proveïdor.

- Mobiliari i material informàtic: segons els criteris detallats a les Instruccions Tècniques.

- Jocs infantils: elaboració amb fusta certificada.

- Il·luminació: utilització de llums de baix consum.

☺


• Els contractes i els plecs de condicions tècnics s’elaboren des del servei corresponent. Posteriorment, des de l’àmbit de Sostenibilitat es complementen incorporant criteris ambientals. Alguns dels plecs ambientalitzats són el de proveïment de jocs infantils, el de màquines de vending, la concessió de la gestió de la piscina municipal i la concessió de la neteja d’edificis.

• En totes les concessions de serveis municipals s’introdueix el criteri de disposar del sistema de gestió EMAS en un termini de temps fixat.

Planificació i seguiment

• L’estratègia de compra i contractació pública verda no es regeix per un pla d’acció específic que permeti establir objectius i terminis concrets i determinar els principals productes i serveis a actuar.

• Actualment es realitza un seguiment intern durant la gestió dels serveis del grau d’incorporació de les instruccions de compra verda contemplades en els contractes. No obstant, no existeix un procediment sistemàtic de seguiment de la compra i contractació pública ambientalment correctes, ni s’han definit indicadors en aquest àmbit que permetin avaluar l’eficàcia de les mesures plantejades.

Sensibilització i formació

• En els equipaments municipals amb certificació EMAS tot el personal té incorporat dins el pla continu de formació intern continguts sobre compra i contractació verda.

• L’equip tècnic de l’àmbit de Sostenibilitat participa de forma activa en programes de formació externs, jornades i trobades sobre compra i contractació pública verda que posteriorment transmet als responsables del compres de cada servei.

• El personal intern de l’Ajuntament que no disposa de competències per realitzar compres no rep cap tipus de formació en matèria de compra i contractació pública verda.

• Periòdicament es comuniquen a la ciutadania les actuacions de compra verda portades a terme en els equipaments municipals a través del Butlletí Municipal. Al personal intern de l’Ajuntament s’envien circulars via correu electrònic.

• L’Ajuntament de Sant Celoni forma part del grup de treball de Compra Verda de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona i de la Xarxa Compra Reciclat de l’Agència de Residus de Catalunya.

☺



A SANT CELONI

• No existeix normativa específica en aquest àmbit


Àmbit estatal

• Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector Públic.

• Llei 31/2007, de 30 d’octubre, sobre procediments de contractació en els sectors de l’aigua, l’energia, els

transports i els serveis postals.

Àmbit europeu

• Directiva 2004/17/CE de 31 de març sobre la coordinació dels procediments d’adjudicació dels contractes

en els sectors de l’aigua, l’energia, els transports i els serveis postals.

• Directiva 2004/17/CE de 31 de març sobre la coordinació dels procediments d’adjudicació dels contractes

públics d’obres, subministraments i serveis.



• Establir un compromís polític per incorporar criteris de compra i contractació pública verda en la

gestió municipal.

• Definir un pla d’acció que fixi els objectius a assolir en matèria de compra verda, terminis

d’implantació i responsabilitats.

• Fer un seguiment de l’eficàcia de les mesures implantades.

• Ampliar l’aplicació de criteris de compra ambientalment correctes a noves gammes de productes

i serveis, fent un especial èmfasi en aquells que afecten directament o indirecta les emissions de

gasos amb efecte hivernacle.

• Continuar amb la formació i sensibilització dels responsables de compres de cada servei en

relació a criteris de sostenibilitat a tenir en compte.


MOBILITAT I TRANSPORTS L’augment de les necessitats de mobilitat fonamentada en el vehicle privat ha comportat un increment de les distàncies recorregudes per part de la ciutadania i per part de les mercaderies que consumim, incrementant la generació de gasos d’efecte hivernacle. És necessari millorar la competitivitat dels modes tous (el transport públic, els desplaçaments a peu i en bicicleta) tot reduint el protagonisme del vehicle privat i alhora cal fer un municipi que ajudi a reduir les necessitats de desplaçar-nos.


Mobilitat obligada

• Els residents a Sant Celoni realitzen diàriament més de 6.000 desplaçaments per motius de treball (89%) i estudi (11%), als quals cal sumar els prop de 3.000 desplaçaments de residents de fora del municipi que hi accedeixen diàriament, principalment per motius laborals (97%), segons dades de l’Enquesta de Mobilitat Obligada de l’any 2001 (EMO 2001).

• En els darrers 20 anys el nombre de desplaçaments s’ha incrementat, en línia amb la tendència general a la comarca i a Catalunya. No obstant, cal destacar que en el període 1996-2001 s’observa una disminució dels desplaçaments totals ocasionada per una davallada important en els desplaçaments interns per motius d’estudi.

DESPLAÇAMENTS PER MOBILITAT OBLIGADA A SANT CELONI

3.6445.1745.6075.875

2.442

2.3111.7381.149

2.858

2.7992.3381.638

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

2001199619911986

Desplaçaments des de foraDesplaçaments a foraDesplaçaments dins

Font: Enquestes de Mobilitat Obligada 1986-2001. IDESCAT.


Mobilitat quotidiana

• La mobilitat personal, aquella relacionada amb el lleure, les compres o la família, té un pes important en el conjunt dels desplaçaments. A manca de dades del municipi, es pot prendre com a referència la mitjana del Vallès Oriental que apareix a l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana de l’any 2006 (EMQ 2006), segons la qual la mobilitat personal suposa un 52% dels desplaçaments.

Autocontenció • El grau d’autocontenció del municipi, és a dir el percentatge dels desplaçaments diaris obligats dels residents que tenen com a destinació el mateix municipi de Sant Celoni, ha anat disminuint en els darrers vint anys, situant-se en el 60% l’any 2001.

• No obstant això, l’autocontenció laboral per aquest any 2001 és del 62%, un valor molt superior al de la resta de municipis del Baix Montseny i un dels més elevats entre els municipis de la província de Barcelona, degut a l’elevada presència d’activitats productives al municipi.

☺

Autocontenció dels desplaçaments obligats de la població de Sant Celoni

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Enquesta de Mobilitat Obligada de l’any 2001. IDESCAT

Repartiment modal

• Segons les dades de l’EMO de l’any 2001, el 73% dels desplaçaments per motius de treball i d’estudi dels residents es realitzen amb transport privat (que inclou cotxe, moto i bicicleta), un 13% amb transport públic i el 14% o bé es desplacen a peu o amb una combinació de mitjans de transport.

• L’ús del transport privat ha augmentat molt en els darrers vint

40%

60%


anys en detriment dels desplaçaments a peu, passant de representar únicament el 27% l’any 1986 al 73% de l’any 2001.

• Transport privat no equival a transport motoritzat, ja que la bicicleta està inclosa en aquesta categoria, però a manca de dades no és possible analitzar-ne el seu ús.

REPARTIMENT MODAL DELS DESPLAÇAMENTS. ANY 2001

73%

13%

14% Transport privat

Transport col·lectiu

Altres (a peu icombinació demitjans)

Font: Enquesta de Mobilitat Obligada de l’any 2001. IDESCAT

Motorització

• L’índex de motorització, el nombre de vehicles per cada 1.000 habitants, era l’any 2007 de 648 vehicles. L’increment constant d’aquest valor evidencia l’evolució a l’alça del paper del vehicle privat en la mobilitat, encara que en aquest cas el valor se situa per sota de la mitjana comarcal (725 vehicles) i catalana (683 vehicles).

• En valors absoluts, el parc de vehicles ha crescut, a un ritme constant, un 32% en el període 2000-2007.

• Per tal fomentar un ús més racional del vehicle privat s’ha engegat el projecte Compartir cotxe, que posa en contacte persones que realitzen el mateix trajecte en viatges regulars o esporàdics. A la pàgina web de l’Ajuntament hi consten actualment diversos viatges per anar a treballar a poblacions com Barcelona (8 viatges però més de 100 viatges amb un cert marge de tolerància, és a dir, que la sortida o l’arribada són a poblacions properes i podrien ser compatibles) o per anar a estudiar al Campus de Bellaterra de la UAB (6 viatges exactes, més de 70 amb un cert marge de tolerància).


PARC DE VEHICLES I ÍNDEX DE MOTORITZACIÓ DE SANT CELONI

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

vehi

cles

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1.000

veh.

/1.0

00 h

abit

ants

Parc de vehicles 7.822 8.073 8.341 8.567 9.061 9.440 9.820 10.356

Index motorització 609 636 628 623 635 626 632 648

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Font: Institut d’Estadística de Catalunya

Autobús urbà • El servei d’autobús urbà de Sant Celoni consta de 4 línies, que donen cobertura al conjunt del nucli urbà i als principals sectors d’urbanització residencials, mentre que la cobertura als sectors industrials és molt baixa. Les línies blava i vermella donen servei pròpiament al nucli urbà, amb una freqüència de pas de 30 minuts els dies feiners i un total de 25 expedicions diàries. La línia que connecta Sant Celoni amb la Batllòria realitza 7 expedicions diàries per sentit els dies feiners (8 els dimecres, dia de mercat setmanal). La línia que dóna servei a la urbanització del Montnegre realitza tan sols 3 expedicions per sentit els dies feiners.

• L’any 2008 els serveis de bus urbà van tenir 26.081 usuaris, la qual cosa suposa un increment significatiu (34%) respecte l’any anterior. La línia amb major nombre d’usuaris és la línia blava, seguida per la vermella, i juntes suposen el 81% de viatgers del transport urbà.


EVOLUCIÓ DELS USUARIS DEL SERVEI D'AUTOBÚS URBÀ DE SANT CELONI

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

2003 2004 2005 2006 2007 2008

Any

usua

ris


Autobús interurbà

• L’oferta d’autobús interurbà consta de 5 línies que cobreixen l’àrea del Baix Montseny, 2 que enllacen amb altres poblacions properes (Granollers i Arenys de Mar) i 3 més de mitja distància, que enllacen amb Barcelona, Girona i Palafrugell. En total són 10 línies diürnes, a les quals cal afegir una línia nocturna que porta fins a Barcelona. Aquests serveis tenen freqüències i càrregues molt diferents, essent la línia amb majors freqüències i la que transporta més passatgers la que enllaça amb Granollers (9 expedicions diàries per sentit i més de 100.000 usuaris l’any 2004, segons l’Anàlisi dels serveis de transport públic per carretera realitzat l’abril de 2006 dins els treballs d’elaboració del Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona). Algunes de les línies del Baix Montseny reforcen els seus serveis en dimecres (dia de mercat setmanal a Sant Celoni), augmentant el nombre d’expedicions, i algunes només circulen en dissabte (la que porta a Santa Fe del Montseny).

Ferrocarril • El municipi compta amb una estació de ferrocarril (RENFE), des de la qual es pot accedir al servei de rodalies, que enllaça amb Granollers, Barcelona, l’aeroport, el Garraf, i que arriba fins Sant Vicenç de Calders, i al servei regional, que enllaça amb Girona, Figueres, Portbou, i que arriba fins a Cervere (França).


• Segons l’Estudi de la Xarxa Ferroviària de Viatgers a Catalunya (DPTOP 2005) per l’estació passen 3.075 viatgers diaris, que suposen de l’ordre d’un milió de passatgers anuals (any 2001).

• L’estació de Sant Celoni és utilitzada per nombrosos habitants de les urbanitzacions i municipis propers, fet que genera una elevada necessitat de mobilitat amb vehicle privat per accedir-hi i una gran demanda de places d’aparcament als seus entorns, que provoca la saturació de la gran zona d’aparcament de la Plaça de l’Estació.

Vianants • Actualment el municipi compta amb més de 3 km de carrers per a vianants, entre els quals el carrer Major.

• El Pla general municipal d’ordenació estableix tres tipus d’itineraris per a vianants: passos d’ús exclusiu per a vianants, vies de passeig i carrers del casc antic.

• En aplicació de la Llei de barris, l’Ajuntament ha presentat un projecte d'intervenció integral al nucli històric de Sant Celoni que inclou actuacions de vianalització dels carrers de Sant Pere, Sant Joan, Abat Oliva, Les Valls, plaça del Bestiar i un tram que resta del carrer Major, així com la creació d’itineraris per a vianants al carrer Sant Martí i al carrer Sant Josep.

Bicicleta • Actualment el municipi compta amb 1,3 km de carril bici, principalment a l’extrem nord del nucli urbà seguint la riera de Pertegàs i que enllaça el Pertegàs amb la zona esportiva.

• La qualitat dels desplaçaments en bicicleta per l’interior del nucli urbà pot encara millorar-se mitjançant actuacions d’ampliació de la xarxa específica i d’una jerarquització viària que permeti l’extensió de la moderació de la circulació i per tant una cohabitació en bona part de la xarxa viària.

Pacificació del trànsit

• Durant els darrers anys s’han disposat arreu del municipi nombrosos elements de moderació de la velocitat, amb passos de vianants sobreelevats en la xarxa principal, bandes reductores i àrees 30, que han suposat un canvi en el comportament dels conductors.

• Mitjançant la implantació de les actuacions previstes al projecte d'intervenció integral al nucli històric de Sant Celoni s’enfortirà la prioritat del vianant als eixos principals.


Mercaderies • Les principals artèries de comunicació que travessen el municipi suporten un elevat flux de transport de mercaderies, si bé gran part d’aquest flux és només de pas per l’AP-7. A les zones industrials situades a l’eix de la C-35 és on es detecten els principals problemes lligats al trànsit de vehicles pesants.

• L’interior del nucli també experimenta problemes derivats de la manca de regulació efectiva de la zona de càrrega i descàrrega, juntament amb un excés de vehicles d’elevat tonatge per vies no adequades.

Aparcament

• Les polítiques municipals en relació a l’aparcament han suposat la implantació d’una zona de regulació (zona blava), que compta amb més de 200 places, i l’habilitació de la Plaça de l’Estació com a espai d’aparcament en superfície. No obstant això, existeix una mancança de places d’aparcament que, lligada a la voluntat de l’Ajuntament de convertir tot el nucli històric en zona de prioritat per al vianant, ha fet sorgir la proposta de construir un aparcament dissuasori al sud de la via del ferrocarril.

Planificació de la mobilitat

• El municipi va redactar un Pla Director de Mobilitat l’any 2003 i un Pla d’accessibilitat l’any 2004, i té previst iniciar la redacció d’un Pla de Mobilitat Urbana. El Pla Director de l’any 2003 establia les bases per a la transició cap a nou model de mobilitat que tingués per objectius:

- Reforçar l’àrea central del municipi i les micro-centralitats de barri i altres polaritats, assegurant la seva accessibilitat confortable i segura a vianants i ciclistes.

- Disminuir l’efecte barrera de la via del tren i de la carretera C-35 augmentant-ne el grau de permeabilització.

- Diversificar els accessos a Sant Celoni per racionalitzar els itineraris d’entrada i sortida, cercant reduir el trànsit de pas pel nucli urbà (sobretot dels vehicles pesants).

- Definir un programa de peatonalització del centre i d'eixamplament de voreres.

- Analitzar la viabilitat d’un aparcament subterrani.

- Definir un model de circulació basat en la moderació del trànsit per tal de millorar la seguretat viària i la qualitat mediambiental del municipi, alhora que possibiliti la cohabitació segura de bicicletes i cotxes.


Emissions de GEH del sector mobilitat i transports

• Les emissions de GEH associades al consum de combustibles líquids del municipi (exceptuant la flota municipal) van ser l’any 2007 de 33.631 tones de CO2eq (2,1 tones de CO2·eq/habitant), un 2,7% superiors a les emissions del 2005, i representen el 55,4% de les emissions dels àmbits PAES.


A SANT CELONI

• Projecte d’Intervenció Integral del Nucli Històric de Sant Celoni (Pla de barris, 2009)

• Pla Director de Mobilitat del municipi de Sant Celoni (2003)

• Ordenança municipal de circulació (2002)


• Decret 362/2006, de 3 d’octubre, pel qual s’aproven les Directrius Nacionals de Mobilitat.

• Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d'avaluació de la mobilitat generada.

• Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat.

• Pla rodalies RENFE 2009-2015

• Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana de Barcelona (2008-2012).

• Pla de transport de viatgers de Catalunya (2008-2012)

• Pla Director d’Infraestructures 2001 – 2010 (en fase de revisió).



• Iniciar els treballs de redacció d’un Pla de Mobilitat Urbana i un Pla d’accessibilitat.

• Desenvolupament de les actuacions previstes al Projecte d’Intervenció Integral del Nucli Històric de Sant

Celoni en relació a la vianalització de carrers i la pacificació del trànsit.

• Millorar l’oferta de serveis de transport públic urbà, sobretot als sectors industrials.

• Incrementar la xarxa de carrils bici a l’interior del nucli urbà i per a la connexió amb les zones industrials.

• Afavorir la utilització de la bicicleta mitjançant la millora de les infraestructures, la creació d’itineraris entre

les polaritats principals i la sensibilització de la ciutadania.

• Desincentivar l’ús del vehicle privat a l’interior del nucli urbà mitjançant la creació d’aparcaments

dissuasoris.



• Desenvolupar un Pla específic de mobilitat a les zones industrials de Sant Celoni, Gualba i Vallgorguina de

forma coordinada.


TERRITORI I URBANISME Els assentaments urbans amb una major densitat i un major grau de compacitat d’habitatges i activitats, afavoriran l’eficiència energètica general del municipi i, per tant, la reducció de la seva petjada ecològica, sobretot en els aspectes relacionats amb la mobilitat de les persones, dels serveis i de les mercaderies. Alhora, l’ordenació i les característiques tècniques de l’edificació, establertes com a criteris en el planejament urbanístic i en les ordenances urbanes, són factors determinants per als nous sectors i la reforma dels sectors urbans existents.


Densitat urbana • La densitat del municipi de Sant Celoni és de 254,27 habitants per km2 (any 2008), un valor clarament inferior a la mitjana comarcal, per la gran extensió del terme municipal (65,23 km2). Tot i aquesta extensió, les superfícies planes i per tant aptes per a la urbanització (pendents inferiors al 20%) representen menys d’un 20% del municipi, de forma que la densitat urbana es situa en prop dels 89 habitants per hectàrea urbanitzada (16.586 habitants i 187 ha de zones urbanitzades segons el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya, 2006).

• Aquest fet provoca que la població es trobi molt concentrada en un nucli urbà compacte amb una densitat molt elevada en el seu conjunt, especialment al nucli antic, amb sectors residencials perifèrics menys densos (Residencial Esports, les Torres, les Borrelles i el Pertegàs). El nucli de la Batllòria també assoleix densitats elevades.

• Les urbanitzacions del Montnegre i de Royal Parc (la Batllòria), així com els sectors d’activitat econòmica presenten una densitat mitjana que permet encara una major eficiència en l’ús de l’espai.

• Una altra aproximació a la densitat urbana ens la dóna la Memòria del Pla general municipal d’ordenació (1997), que xifra la densitat d’habitatges potencials del nucli urbà de Sant Celoni en 37 hab./ha, la de la Batllòria en 32 hab./ha, la de les urbanitzacions de la Batllòria (Royal Parc) en 6 hab./ha i la de les urbanitzacions del Montnegre en menys de 3 hab./ha.

☺

Barreja d’usos

• En conjunt, el municipi presenta una significativa diversitat d’usos residencials i d’activitats, però amb una major segregació d’usos fora del sector més central del casc urbà. Al voltant del sector central, es disposen diversos barris amb una major especialització residencial a la part nord i


d’activitats a la part sud tot i que es combina amb la presència de comerços de proximitat.

• La carretera C-35 i la línia del ferrocarril constitueixen la divisòria entre la vila i els polígons industrials, dificultant una millor integració i complementarietat entre ambdós sectors.

MAPA DE COBERTES DEL SÒL 2005 – 2006 DE SANT CELONI

Font: Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya, 2005-2006. Departament de Medi Ambient i Habitatge

Polaritats

• El nucli urbà de Sant Celoni és el principal espai de centralitat urbana al voltant del qual es configura el municipi i també el Baix Montseny, ja que actua com a focus de polaritat comarcal. La resta de barris del nucli no disposen de suficient entitat ni dimensió per a configurar polaritats suficients, en bona part també perquè la distància màxima a l’interior del nucli urbà per accedir a l’espai central no arriba a 1 km.

• El nucli de la Batllòria constitueix una polaritat urbana secundària, amb identitat pròpia però amb una elevada dependència del nucli principal. El Pla de centre de la Batllòria, impulsat per l’Ajuntament, a partir de l’anàlisi de la situació actual i les previsions de creixement, pretén potenciar un centre comercial, històric i turístic compacte i ben definit.

• Cal esmentar també la polaritat de les zones industrials, amb


una elevada capacitat d’atracció supramunicipal que genera una gran mobilitat i, en un altre ordre, la polaritat dels espais naturals com el Parc del Montnegre i el Corredor i el Montseny, que aporten molts visitants al municipi.

Dispersió

• El municipi inclou sectors d’urbanització residencial de baixa densitat (urbanitzacions del Montnegre i Royal Parc) i diversos nuclis de caràcter rural (Olzinelles, Sant Martí de Montnegre, Fuirosos), aquests últims amb una població escassa. El 4% de la població de Sant Celoni habita en disseminat (693 habitants, any 2008).

• Als entorns de l’autopista AP-7 es localitzen diverses activitats relacionades majoritàriament amb l’extracció d’àrids.

Habitatges buits

• Segons el Cens de població de l’any 2001, al municipi hi havia 1.165 habitatges buits, que suposaven el 19% del total del parc d’habitatge. Tot i que d’altres fonts apunten que aquesta dada és en general sobredimensionada i que s’ha vist reduïda en els darrers anys, sobretot gràcies a un augment en l’ocupació dels habitatges de segona residència, es considera tanmateix que el nombre d’habitatges buits pot ser remarcable, contribuint a reduir l’eficiència del metabolisme urbà en el conjunt del municipi.

• El Pla local de l’habitatge i el Reglament d’habitatges desocupats de l’any 2008 estableixen mesures per combatre l’existència d’habitatges vacants i posar-los en circulació.

Planejament urbanístic

• El planejament vigent al municipi és la revisió del Pla general municipal d’ordenació, aprovat l’any 1997, i el Text refós de les normes urbanístiques del planejament general del municipi de Sant Celoni, aprovat l’any 2005, que incorpora les modificacions posteriors que el Pla ha sofert. Les diferents modificacions del Pla, així com el planejament que se’n deriva, han estat sotmesos al procediment d’avaluació ambiental, incorporant criteris ambientals en les fases d’ordenació, desenvolupament i seguiment.

• Aquest Pla preveia 430,39 ha de sòl urbà i 197,72 ha de sòl urbanitzable (residencial i industrial), repartides entre els nuclis de Sant Celoni, la Batllòria i les urbanitzacions, amb els qual s’havia d’assolir un sostre d’habitatges de 6.724 i un sostre d’habitants de 20.186.

• En aplicació de la Llei de barris, l’Ajuntament ha presentat un projecte d'intervenció integral al nucli històric de Sant Celoni


que inclou actuacions de vianalització de carrers, dotació d’equipaments i dinamització comercial, millora de les zones verdes i incorporació d’energies renovables en equipaments públics, i que ha de contribuir al desenvolupament urbanístic sostenible i de baixes emissions.

Planejament territorial

• El Pla Territorial Metropolità, aprovat inicialment, inclou el nucli de Sant Celoni dins un eix urbà de desenvolupament nodal que, al llarg de l’AP-7, abasta també Cardedeu i Llinars del Vallès. Estableix una estratègia de creixement mitjà per al nucli de Sant Celoni i reconeix el seu paper de polaritat comarcal, mentre que al nucli de la Batllòria hi preveu un creixement moderat.

• El Pla recull el sector de sòl urbanitzable inclòs dins el Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques del Vallès Oriental (ARE) dels Plans de Pertegàs, actualment en tramitació.

• El Pla preveu una nova línia de mercaderies entre Mollet del Vallès i Sant Celoni, en paral·lel a la línia de rodalies existent, i recull el pas del tren d’alta velocitat pel nord del nucli urbà. L’única actuació a destacar pel que fa a les infraestructures viàries és la millora de la carretera C-35.


A SANT CELONI

• Pla general municipal d’ordenació (1997)

• Text refós de les normes urbanístiques del planejament general del municipi de Sant Celoni (2005)

• Pla Local d’Habitatge

• Reglament d’habitatges desocupats

• Projecte d’Intervenció Integral del Nucli Històric de Sant Celoni (Pla de barris, 2009)

• Pla de centre de la Batllòria


• Llei d’Urbanisme (Text refós DL 1/2005)

• Pla Territorial Metropolità de Barcelona (Aprovació Inicial, Maig 2009)

• Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques del Vallès Oriental (pendent d’aprovació

inicial)




• Desenvolupar les actuacions previstes al Projecte d’Intervenció Integral del Nucli Històric de Sant Celoni.

• Implantar polítiques de reforma urbana que incrementin la diversitat d’usos als diversos barris tot afavorint

l’increment de la densitat en els sectors de baixa densitat.

• Desenvolupar el Pla de centre de la Batllòria per tal de potenciar la centralitat d’aquest nucli.

• Promoure la posada al mercat dels habitatge buits.

• Incorporació de criteris d’eficiència energètica en l’ordenació i en l’edificació en el marc de les noves

actuacions sobre sòl urbà i en la transformació de sòls industrials.


• Fer seguiment de la tramitació del Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques del

Vallès Oriental.

• Fer seguiment de desenvolupament de les infraestructures d’abast supramunicipal.


GESTIÓ I TRACTAMENT DELS RESIDUS La gestió i el tractament dels residus sòlids urbans genera emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) a l’atmosfera. Si se’n redueix la generació, se n’augmenta la reutilització i se n’incrementa el reciclatge i la valorització afavorim que el seu impacte climàtic sigui més reduït.


Generació de residus urbans

• La generació de residus sòlids urbans de Sant Celoni l’any 2008 es va situar en 1,39 kg/habitant/dia, el que significa una reducció d’un 12% respecte l’assolit al 2005. Aquest valor és inferior a la mitjana catalana pel mateix any (1,59 kg/habitant/dia) i a l’objectiu del Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PROGREMIC, 2007-2012) fixat en 1,48 kg/hab/dia per a l’any 2012.

☺

GENERACIÓ DE RESIDUS SÒLIDS URBANS

1,461,52 1,53

1,39

1,52

1,58

1,51

1,421,39

1,10

1,20

1,30

1,40

1,50

1,60

1,70

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

kg/h

ab/d

ia

Generació de residus Objectiu PROGREMIC 2012

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència de Residus de Catalunya

Gestió i tractament dels residus urbans

• La gestió dels residus municipals a Sant Celoni es porta a terme mitjançant el model de 5 fraccions, amb la segregació en origen del vidre, el paper i cartró, els envasos, la matèria orgànica i el rebuig mitjançant contenidors específics.

• Els residus comercials es gestionen dins del mateix circuit de la recollida domèstica.

• El municipi disposa d’una deixalleria fixa per facilitar i ampliar el servei de recollida de residus. El nombre d’entrades es va incrementar durant el

☺


període 2005-2008 (+34,9%), l’any 2008 es van enregistrar un total de 5.128 entrades.

• Es realitza la recollida porta a porta específica del paper i cartró dos dies a la setmana, un per la ciutadania en general i l’altre exclusivament pel sector comercial, i dels voluminosos el primer dimarts de cada mes.

• El servei de deixalleria és prestat per part del Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental.

• La recollida de la fracció rebuig dels residus sòlids urbans i les recollides específiques (fracció orgànica dels residus domiciliaris, porta a porta del paper, voluminosos) la realitza l’empresa CLD Concessionària Barcelonesa, mentre que la recollida de les fraccions vidre, paper i cartró i envasos lleugers corresponen al servei de recollida selectiva de Serveis Ambientals del Vallès Oriental SA (SAVOSA).

• El destí de les principals fraccions depèn del seu tractament posterior:

- Fracció resta dels residus municipals: abocador controlat Les Valls de Santa Maria de Palautordera, on es recupera el biogàs per produir energia elèctrica.

- Fracció orgànica: planta de compostatge de Granollers.

- Envasos lleugers, vidre i paper i cartró: centres de recuperació a través de SAVOSA.

Recollida selectiva

• Al 2008 el 74,6% dels residus municipals generats es van gestionar com a fracció rebuig. Aquest percentatge, tot i haver disminuït un 3,0% entre els anys 2005-2008, encara queda lluny de l’objectiu del PROGREMIC per la resta fixat en un màxim del 41% per a l’any 2012.

• Paral·lelament, es van recollir de forma selectiva el 25,4% dels residus domèstics generats l’any 2008. L’índex de recollida selectiva de Sant Celoni és inferior a la mitjana catalana assolida en el mateix any (34,4%) i a l’objectiu establert pel PROGREMIC (2007-2012) xifrat en el 48% per a l’any 2012. No obstant, la recollida selectiva al municipi va experimentar un increment del 6,4% entre el període 2005-2008.

• Actualment la gestió dels residus generats en el mercat setmanal no contempla una correcta recollida selectiva. El 2001 es va implantar un sistema de recollida selectiva de matèria orgànica mitjançant la distribució de bosses específiques a les parades del mercat que només va funcionar temporalment.

• D’altra banda, al mercat municipal s'ha implantat un sistema de recollida selectiva amb contenidors específics en un espai només pels paradistes per tal de permetre una major eficiència en la recollida selectiva.


• La fracció que ha experimentat un major increment de recollida selectiva en el període 2005-2008 ha estat la corresponent als envasos lleugers (+65,0%). Les altres fraccions també han incrementat la seva valorització però en menor grau: vidre (+17,7%), paper i cartró (+14,3%) i matèria orgànica (+11,7%).

• Tot i els progressos en aquest camp i tenint en compte que els percentatges de recollida selectiva de les fraccions valoritzables són similars i en algunes fraccions superiors a la mitjana catalana, encara es troben lluny dels objectius marcats pel PROGREMIC per a l’any 2012.

Eficiència recollida selectiva 2008 (%) Objectius PROGREMIC 2012

(%)

Sant Celoni Catalunya

Matèria orgànica 20,2% 21,5% 55% Vidre 46,0% 13,9% 75% Paper i cartró 28,3% 27,9% 75% Envasos lleugers 9,0% 7,9% 25%

Font: Agència de Residus de Catalunya REBUIG I RECOLLIDA SELECTIVA RESPECTE EL TOTAL DE RESIDUS

DOMÈSTICS GENERATS

80,0 77,6 80,9 80,9 82,8 76,9 75,0 79,3 74,6

20,0 22,4 19,1 17,2 23,1 25,0 20,7 25,419,1

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Rebuig generat Recollida selectiva



RECOLLIDA SELECTIVA DELS RESIDUS URBANS

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

tones

Altres residus (deixalleria) 298 400 298 214 241 445 371 323 453

Residus voluminosos 178 178 44 42 55 296 298 75 194

Envasos lleugers 61,0 62,3 80,7 80,3 85,9 89,2 227,7 141,1 147,1

Paper i cartró 169,4 189,0 208,3 234,2 260,5 404,6 422,9 285,6 462,4

Vidre 190,6 196,8 193,5 215,0 184,4 243,5 237,1 286,4 286,6

Matèria orgànica 465,3 571,0 588,1 549,1 535,9 535,0 585,5 606,1 597,6

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008


Gestió de residus a l’administració municipal

• Els equipaments i edificis municipals disposen de sistemes per a la recollida selectiva de les fraccions paper i cartró, envasos lleugers, tòners, piles, CDs, DVDs i rebuig. El material informàtic i els fluorescents es porten directament a la deixalleria.

• Actualment en els actes festius públics i en els actes privats organitzats dins d’equipaments municipals s’utilitza la vaixella reutilitzable i els Kits festa de contenidors que disposa l’Ajuntament per a la recollida selectiva dels residus. Malgrat això, no es contempla cap regulació sobre la gestió dels residus generats en els actes festius de caràcter privat organitzats fora d’instal·lacions municipals.

Consum energètic i emissions del transport dels residus

• Segons les dades disponibles, la recollida de residus a Sant Celoni portada a terme per SAVOSA (que porta a terme la recollida selectiva de les fraccions vidre, paper i cartró i envasos lleugers) i CLD (que recull els residus sòlids urbans i les recollides específiques porta a porta i de voluminosos) va provocar un consum de 333.073 kWh (22,1 kWh/habitant/any) l’any 2005. L’any 2008, aquest mateix consum es va incrementar un 22,5% respecte el 2005 i es va situar en 408.629 kWh (24,6 kWh/habitant/any).

• En relació al consum de SAVOSA, cal tenir en compte que no es disposa de consum de l’any 2008, fet pel qual s’han estimat en funció de les d’altres anys disponibles (2005 i 2007).


• L’any 2005 el consum energètic de la flota de vehicles de SAVOSA va ser de 51.490 kWh (5,1 kWh/habitant/any). Durant el període 2005-2007 el consum va experimentar un increment del 59,5% i es va situar en 82.117 kWh l’any 2007 (5,1 kWh/habitant/any) com a conseqüència de l’increment dels quilòmetres recorreguts pels vehicles adscrits al servei associat, en part, degut a l’increment de la població en el període 2005-2007 (+6,0%) i a l’ampliació del servei de recollida (increment del 23,4% del nombre de contenidors de vidre i d’envasos lleugers i la disminució del 39,0% del nombre de contenidors de paper.)

• La major part del consum de la flota de recollida de residus (el 73,9% l’any 2008) deriva de l’activitat de CLD. El consum de la concessionària va experimentar un increment del 7,1% entre els anys 2005 i 2008 situant-se en 302.091 kWh l’any 2008, tot i que el rati per habitant de consum es va mantenir pràcticament constant en 18,2 kWh/habitant/any.

• Fruit del consum, l’any 2008 es van generar unes emissions de GEH associades al transport de residus comptabilitzades en 110,9 tones de CO2eq (0,007 kWh/habitant/any).

Avaluació d’emissions del tractament dels residus

• El tractament dels residus mitjançant processos de deposició controlada, de compostatge i en casos molt escassos d’incineració, va suposar l’emissió de 4.883 tones de CO2eq (0,29 tones de CO2eq/habitant) l’any 2008, evidenciant una reducció del 5,5% respecte el 2005 (5.165 tones de CO2eq totals; 0,34 tCO2eq/habitant).

• La ràtio per habitant va experimentar una disminució rellevant del 14,0% en el mateix període 2005-2008, degut a una disminució de la generació de residus per càpita que va permetre assolir els 1,39 kg residus generats per habitant i dia. L’any 2005 la generació de residus era de 1,58 kg/habitant i dia.

• Els GEH generats durant el compostatge de la fracció orgànica són compensats positivament al quantificar les emissions que suposaria tractar la mateixa quantitat de matèria orgànica com a fracció rebuig. L’any 2008 el compostatge va generar l’emissió de 191 tones de CO2eq. Si la mateixa quantitat de FORM s’hagués gestionat com a fracció rebuig s’haurien emès 445 tones de CO2eq, evitant així l’emissió de 254 tones de CO2eq a l’atmosfera.

• D’aquesta manera, el reciclatge dels residus comporta una important reducció d’emissions de GEH que compensa amb escreix el possible increment de consum energètic del servei de recollida. En el cas de Sant Celoni la recollida selectiva de paper i cartró, vidre, envasos lleugers i matèria orgànica va evitar l’emissió de 592 tones de CO2eq a l’any 2005 i 714 tones de CO2eq a l’any 2008.

☺


EMISSIONS DE GEH DERIVADES DEL CONSUM ENERGÈTIC VINCULAT AL TRACTAMENT DE RESIDUS (tones CO2eq)

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Deposició 4.049,0 4.119,1 4.463,6 4.197,2 4.873,6 4.993,7 4.793,3 4.911,1 4.688,2Incineració - - - - - - 5,9 2,0 3,8Compostatge 148,9 182,7 188,2 175,7 171,5 171,2 187,3 193,9 191,2

TOTAL 4.198 4.302 4.652 4.373 5.045 5.165 4.987 5.107 4.883


EMISSIONS DE GEH EVITADES GRÀCIES A LA RECOLLIDA SELECTIVA (tones CO2eq)

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Paper i cartró -44,8 -50,0 -55,1 -62,0 -68,9 -107,1 -112,0 -75,6 -122,4Vidre -127,3 -131,4 -129,2 -143,6 -123,1 -162,6 -158,3 -191,2 -191,4Envasos lleugers - - - - - -95,0 -238,7 -144,0 -146,8Matèria orgànica* -197,6 -242,5 -249,8 -233,2 -227,6 -227,2 -248,6 -257,4 -253,8

TOTAL -369,7 -423,9 -434,1 -438,8 -419,6 -591,9 -757,5 -668,2 -714,4

*Estimació considerant el diferencial d’emissions del compostatge vers la deposició controlada amb aprofitament de biogàs. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència de Residus de Catalunya

DISTRIBUCIÓ DELS TRACTAMENTS DE RESIDUS I EMISSIONS TOTALS

0,0

1.000,0

2.000,0

3.000,0

4.000,0

5.000,0

6.000,0

7.000,0

8.000,0

Tone

s de

res

idus

reco

llits

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

Tone

s CO

2eq

Residus municipals a incineració 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 2,7 0,9 1,7

Residus municipals a deposiciócontrolada

5.437,4 5.531,5 5.994,1 5.636,3 6.544,6 6.705,9 6.436,9 6.595,0 6.295,7

Fracció orgànica a compostatge 465,3 571,0 588,1 549,1 535,9 535,0 585,5 606,1 597,6

Emissions de GEH 4.198 4.302 4.652 4.373 5.045 5.165 4.987 5.107 4.883

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008



A SANT CELONI

• Ordenança municipal per al tractament de runes i terres procedents de la construcció.



Catalana

• Decret 115/1994, de 6 d’abril, regulador del Registre general de gestors de residus a Catalunya.

• Decret 92/1999, de 6 d'abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel qual s’aprova el Catàleg

de residus de Catalunya.

• Programa de gestió de residus industrials de Catalunya (PROGRIC 2007-2012)

• Programa de gestió de residus municipals a Catalunya (PROGREMIC 2007-2012)

• Programa de gestió de residus de la construcció (PROGROC 2007-2012)

• Pla d’acció per a la gestió de residus municipals a Catalunya (2005-2012)

• Pla territorial sectorial d’infraestructures de gestió de residus municipals a Catalunya (2005-2012)

• Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus.

• Llei 15/2003, aprovada pel Parlament de Catalunya en data 4 de juny de 2003, que modifica la llei 6/1993,

reguladora dels residus.

• Decret 1/1997, de 7 de gener, que aprova el Reglament sobre la disposició del resta en dipòsits controlats.

• Decret 217/1999, de 27 de juliol de gestió vehicles fora d'ús.

• Llei 11/2000, de 13 de novembre, reguladora de la incineració de residus, desplegada reglamentàriament

pel Decret 80/2002, de 19 de febrer.

• Llei 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infraestructures de tractament de residus i del cànon

sobre la disposició dels residus, aprovada pel Parlament de Catalunya en la seva sessió de 4 de juny de

2003, deroga el Decret 43/2000, de 26 de febrer, del fons de gestió de residus.

Estatal

• Llei 10/1998, de 21 d’abril, de residus, modificada per la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures

fiscals, administratives i d’ordre social.

• Reial decret 45/1996, de 16 de gener, pel qual es regulen diferents aspectes relacionats amb les piles i

acumuladors que continguin determinades matèries perilloses.

• Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’envasos i residus d’envasos. Aquesta norma transposa a l’àmbit intern la

Directiva 94/62/CE. Ha estat modificada posteriorment per la Llei 50/1998, de 30 de desembre, la Llei

14/2000, de 29 de desembre, i la Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administratives i

d’ordre social.

• Reial Decret 782/98 pel qual s’aprova el Reglament per el desenvolupament i execució de la Llei 11/1997.

• Reial Decret 1481/2001, de 27 de desembre, pel que es regula l’eliminació de residus mitjançant dipòsit en

abocador. Transposició de la Directiva 1999/31/CE relativa a l’abocament de residus.


• Reial Decret 1383/2002, de 20 de desembre, sobre gestió de vehicles al final de la seva vida útil.

• Reial Decret 653/2003, de 30 de maig de 2003, sobre incineració de residus. Incorpora a l'ordenament

intern la Directiva 2000/76/CE.

• Reial Decret 208/2005, de 25 de febrer, sobre aparells elèctrics i electrònics i la gestió dels seus residus.

• Reial Decret 252/2006, de 3 de març, pel que es revisen els objectius de reciclatge i valorització establerts

en la Llei 11/1997, de 24 d’abril, d’Envasos i Residus d’Envasos, i pel que es modifica el Reglament per a la

seva execució, aprovat pel Reial Decret 782/1998,

Normativa comunitària

• Directiva 2006/12/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de abril de 2006, relativa a los residus.

• Directiva 91/689/CE relativa als residus perillosos.

• COM (2005) 666 final, de 21 desembre del 2005. Un pas endavant en el consum sostenible de recursos:

estratègia temàtica sobre prevenció i reciclatge de residus.



• Potenciar la comunicació i sensibilització a la població en relació a la prevenció i minimització de residus.

• Incrementar la recollida selectiva de residus domèstics.

• Seguir motivant i incentivant l’ús de les deixalleries per part dels ciutadans.

• Implicar al sector comercial en la minimització dels residus per reduir el material que arriba a les llars i que

posteriorment esdevindran residus.

• Implantar la recollida selectiva dels residus generats durant el mercat setmanal.

• Regular la gestió dels residus en els actes festius de caràcter privat.

• Aplicar criteris d’estalvi energètic als plecs de contractació dels serveis de recollida de residus i neteja

viària.


CICLE DE L’AIGUA La potabilització, distribució i depuració de l’aigua requereix un consum elevat d’energia. Si es racionalitza el consum d’aigua disminuïm la despesa energètica derivada de la gestió del seu cicle i valoritzant els seus residus evitem l’emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEH).


Abastament i xarxa de distribució

• El servei d’abastament i distribució de l’aigua potable de Sant Celoni està gestionat per SOREA, Sociedad Regional de Abastecimiento de Agua, empresa que forma part del Sector d’Aigua i Sanejament del Grup Agbar.

• L’aigua subministrada al municipi prové de captacions pròpies a través de mines de Santa Maria de Palautordera i de pous de La Batllòria. En període estival o en episodis amb incidències es pren aigua de la canalització d’aigües del Ter. Aquesta aigua rep un tractament abans d’arribar als punts de consum mitjançant dosificació de clor.

Consum d’aigua d’abastament al municipi

• El consum d’aigua potable al municipi va augmentar un 19,9% durant el període 2005-2008 i es va situar en 1.699.573 m3 l’any 2008. Cal remarcar, que paral·lelament a aquest increment, la població al municipi va créixer un 10,0% en el mateix període.

• L’abastament de Sant Celoni inclou un percentatge important d’abonats que pertanyen al municipi veí de Santa Maria de Palautordera, els quals no s’han considerat dins dels increments de població esmentats.

• La totalitat de l’aigua consumida dins del sector industrial no està declarada com a tal, fet que comporta que part de l’aigua utilitzada en aquest sector es facturi com a consum domèstic. Tenint en compte aquest apunt i segons les dades disponibles, el sector industrial va experimentar un increment del consum d’aigua del 27,5% en el període 2005-2007, situant-se en 593.179 m3 l’any 2007.

• Pel que fa al sector domèstic, el consum d’aigua es va reduir un 8,4% durant el període 2001-2005 situant-se en 805.650 m3 l’any 2005. Es valora positivament el fet que durant el període 2005-2007 aquest consum es mantingués pràcticament estable (amb una lleugera tendència a la baixa del 0,3%) tot i haver incrementat la població un 6,0% dins del mateix període.


• Segueix la tendència decreixent del consum d’aigua d’ús domèstic. Es valora positivament la reducció del 6,0% per habitant i dia durant el període 2005-2007, que va permetre assolir al 2007 un consum de 137,6 l/hab/dia segons les dades de l’Agència Catalana de l’Aigua. Aquest valor es situa dins del rang de referència de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat (110-140 l/hab/dia) tot i contenir part del consum d’aigua d’ús industrial no declarat i part del consum d’aigua d’abonats corresponents a Santa Maria de Palautordera.

CONSUM D'AIGUA D'ÚS DOMÈSTIC

135,0

187,8

152,8 158,6 158,0141,6 137,6

146,4

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

l/ha

b/di

a

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ACA facilitades per la Diputació de Barcelona

CONSUM D'AIGUA D'ABASTAMENT PER SECTORS

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

900.000

1.000.000

m3

Industrial 324.748 425.122 411.755 454.193 461.073 465.253 596.922 593.179

Domèstic 627.680 879.992 741.098 796.662 823.458 805.650 803.385 803.386

TOTAL 952.428 1.305.114 1.152.853 1.250.855 1.284.531 1.270.903 1.438.188 1.430.333

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’ACA facilitades per la Diputació de Barcelona


Consum d’aigua d’abastament municipal

• Segons les dades disponibles, el consum municipal d’aigua utilitzada pel reg i fonts va disminuir un 66,5% en el període 2006-2008, mentre que en els edificis i equipaments la reducció va ser del 63,6%.

• La important disminució del consum municipal es deu principalment a l’adequació de la pressió i a la reducció del cabal d’entrada que es va portar a terme com a mesura d’estalvi i eficiència del consum de l’aigua. Altres mesures que s’han portat a terme són la instal·lació de sistemes d’airejadors a les aixetes dels equipaments municipals i la reducció de l’aigua utilitzada en el reg de jardins i espais públics que es va limitar al mínim imprescindible.

☺

CONSUM D'AIGUA MUNICIPAL

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

m3

Reg i fonts 13.405 9.544 4.488

Edificis 24.476 24.224 8.908

TOTAL 37.881 33.768 13.396

2006 2007 2008

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament de Sant Celoni

Sanejament i depuració

• El sistema de sanejament està gestionat per SOREA i recull les aigües de Sant Celoni i de El Virgili (Santa Maria de Palautordera).

• L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Sant Celoni tracta les aigües mitjançant un procés biològic, posteriorment les aigües s’aboquen directament a La Tordera.

Consum energètic • El consum energètic derivat del cicle de l’aigua engloba el seu transport fins als punts de consum a través dels bombaments en alta i en baixa, i el consum associat al sistema de sanejament.


• El consum d’energia del transport de l’aigua fins al municipi, considerant el bombament en alta de les captacions pròpies de mines i pous fins a als dipòsits i el bombament en baixa dins del propi municipi, va augmentar un 63,0% entre els anys 2005 i 2008, situant-se en 687.735 kWh l’any 2008 (41,5 kWh/habitant; 0,4 kWh/m3).

• El consum elèctric més significatiu es produeix durant el pas de l’aigua per l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Sant Celoni. Considerant tota l’aigua tractada per l’EDAR, el procés de sanejament l’any 2008 va suposar el 51,3% del consum global del cicle de l’aigua amb un total de 794.475 kWh (47,9 kWh/habitant; 0,4 kWh/m3), un 7,7% superior a l’energia consumida al 2005. Malgrat aquest augment, el rati del consum energètic de l’aigua durant la depuració per habitant va disminuir un 2,1% respecte el 2005.

• El consum elèctric del bombament vinculat al sanejament de l’aigua va comportar el consum de 79.200 kWh l’any 2005 (5,3 kWh/habitant; 0,045 kWh/m3) i 66.821 kWh el 2008 (4,0 kWh/habitant; 0,036 kWh/m3), el que suposa una reducció del 15,6%.

• El consum global del procés de depuració de l’aigua residual considerant també els corresponents bombaments va ser de 861.296 kWh l’any 2008 (51,9 kWh/habitant; 0,5 kWh/m3), un 5,4% superior al 2005.

CONSUM ENERGÈTIC VINCULAT AL CICLE DE L’AIGUA (2005-2008) (kWh)

2005 2006 2007 2008 ABASTAMENT Bombament en alta 414.981 581.463 493.555 677.419 Bombament en 6.840 8.835 9.047 10.316 SANEJAMENT EDAR Sant Celoni 737.670 767.878 737.822 794.475 Bombaments 79.200 89.801 79.951 66.821

TOTAL 1.238.691 1.447.977 1.320.375 1.549.031


Avaluació d’emissions

• Les emissions de GEH vinculades al cicle de l’aigua es calculen a partir del consum d’electricitat. No es comptabilitzen les emissions directes de GEH associades a la depuració.

• Durant el període 2005-2008 les emissions en valor absolut associades a l’aigua van augmentar un 15,2%. Aquest


augment està en consonància amb l’increment del consum d’energia del 25,1% en el mateix període, causat sobretot pel creixement del consum elèctric dels bombaments durant l’abastament.

• El 2005 es van generar 596 tones de CO2eq (0,040 tCO2eq/habitant; 0,3 kg CO2eq/m3), mentre que a 2008 les emissions es van situar en 686 tones de CO2eq (0,041 tCO2eq/habitant; 0,4 kg CO2eq/m3).

• Les emissions de GEH associades al cicle global del l’aigua van representar l’any 2006 (darrer any amb dades de consum energètic completes) el 0,9% de les emissions de l’àmbit PAES i el 0,3% de les emissions totals del municipi al mateix any.

EMISSIONS DE GEH DERIVADES DEL CONSUM ENERGÈTIC VINCULAT AL CICLE DE L’AIGUA (2005-2008)

(tones CO2·eq)

2005 2006 2007 2008 ABASTAMENT Bombament en alta 200 252 219 300 Bombament en baixa 3 4 4 5 SANEJAMENT EDAR 355 333 327 352 Bombaments 38 39 35 30

TOTAL 596 628 585 686



A SANT CELONI

• Ordenança d’abocaments d’aigües residuals.

• Reglament del servei d’abastament d’aigua potable.


Àmbit català:

• Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria

d’aigües de Catalunya.

• Pla Sectorial d’Abastament d’Aigua (PSAAC, 2008).

• Decret 84/2007, de 3 d’abril, d’adopció de mesures excepcionals i d’emergència en relació amb la utilització

dels recursos hídrics.


• Pla Sectorial de Cabals de Manteniment a les Conques Internes de Catalunya.

• Programa de Sanejament d'Aigües Residuals Industrials (PSARI 2003).

• Programa de Sanejament de les Aigües Residuals a Catalunya (PSARU 2005).

• Reglament de l’Administració Pública de l’Aigua i de la Planificació Hidrològica.

Àmbit estatal:

• Llei 10/2001, de 5 de juliol, Pla Hidrològic Nacional.

• Llei 11/2005, de 22 de juny, per la que es modifica la llei 10/2001 del Pla Hidrològic Nacional.

• Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d'Aigües.

• Reial Decret 606/2003, de 23 de maig, pel que es modifica el Real Decret 849/1986, de 11 d’abril, pel que

s’aprova el Reglament del Domini Públic Hidràulic, que desenvolupa els Títols preliminar, I, IV, V, VI y VIII

de la Llei 29/1985, de 2 d’agost, d’Aigües.

• Real Decret 140/2003, de 7 de febrer, pel que s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de l’aigua de

consum humà.

• Real Decret 509/1996, de 15 de març, de desenvolupament del Real Decret-Llei, de 28 de desembre, pel

que s’estableixen les normes aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes.

• Ordre de 30 novembre de 1994, amb característiques bàsiques de qualitat en corrents d’aigües superficials

destinades a la producció d’aigua potable.

Normativa comunitària:

• Directiva 2000/60/CE, de 23 d’octubre de 2000, per la que s’estableix un marc comunitari d’actuació en

l’àmbit de la política d’aigües. Directiva Marc de l’Aigua.

• Decisió 2455/2001/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de novembre de 2001, per la que

s’aprova la llista de substàncies prioritàries en l’àmbit de la política d’aigües, i per la que es modifica la

Directiva 2000/60/CE.

• Directiva comunitària 98/83/CE, de 3 de novembre de 1998, relativa a la qualitat de les aigües destinades al

consum humà.



• Seguir amb la implantació de mesures i mecanismes d’estalvi d’aigua en les instal·lacions i serveis

municipals com a model exemplificador de cara a la ciutadania.

• Aprovar i implementar una ordenança d’estalvi d’aigua per reduir i moderar el consum.

• Impulsar la minimització del consum d’aigua amb campanyes de sensibilització, formació i informació a la


ciutadania.

• Estudiar la possibilitat d’obtenir aigua crua o reutilitzada pel seu ús en el reg i la neteja viària i disminuir així

el consum d’aigua de xarxa.


EDUCACIÓ, COMUNICACIÓ I PARTICIPACIÓ Per reduir significativament les emissions de gasos d’efecte hivernacle calen canvis en els models actuals de producció i consum. L’educació, la comunicació i la participació són eines cabdals per facilitar que tots els sectors de la societat, especialment el domèstic i serveis, la contribució dels quals suposa el 76,2% de les emissions dels àmbits PAES. Cal que tots els agents del municipi assumeixin la part de responsabilitat que els pertoca i adquireixin els coneixements i la capacitat necessaris per dur-los a terme.


Programes i campanyes d’educació ambiental

• Sant Celoni compta amb 1 centre educatiu, el CEIP La Tordera, amb el distintiu d’Escola Verda, programa impulsat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. El programa Escola Verda forma part del pla estratègic de l'escola, i fa una especial referència al compromís del centre amb la comunitat, amb l'objectiu d'oferir una escola participativa, integradora i compromesa amb l'entorn.

• La nova escola bressol, posada en marxa durant el 2009, també incorpora les bones pràctiques ambientals dins la seva gestió i, a més, disposa d’una façana recoberta de plaques solars fotovoltaiques amb un doble objectiu: autoabastir-se energèticament i esdevenir un recurs pedagògic i divulgatiu.

• L’Ajuntament de Sant Celoni va quedar finalista als premis de medi ambient de la Diputació de Barcelona de l’any 2008, concretament en la secció d’energia. El projecte presentat, iniciat a l’any 2005, incloïa, entre d’altres, la implementació de propostes de millora per reduir el consum energètic d’un dels equipaments amb major despesa energètica del municipi, el CEIP Pallerola.

• El municipi de Sant Celoni compta amb un total de 13 centres educatius, cap dels quals participa en el programa Agenda 21 Escolar. Malgrat aquest fet el conjunt de centres desenvolupen diverses activitats vinculades amb l’educació i la sensibilització ambiental. Des del curs 2007/2008 les escoles poden sol·licitar, a partir de la Guia d’Activitats Complementàries diferents activitats i tallers en relació a residus, aigua, energia, animals, coneixement de l’entorn, canvi climàtic, etc. Les activitats i tallers han tingut molt bona acollida i en general cal limitar-ne les sol·licituds per manca de pressupost.

• L’Ajuntament duu a terme cada any activitats adreçades a fomentar una major sensibilització ambiental entre la població. El conjunt d’activitats desenvolupades abasten els àmbits dels residus, l’aigua, l’energia, els animals domèstics, etc. Algunes

☺


campanyes recents dutes a terme al municipi han estat: la campanya per promoure l’esmorzar saludable i sostenible, en la que es van repartir un total de 2.500 carmanyoles i 1.500 boc’n Rolls entre el conjunt d’escolars del municipi; la campanya “Pren nota redueix els residus”, amb la col·laboració del sector comercial; la campanya de recollida d’olis domèstics, també amb la col·laboració comercial; campanyes anuals de repartiment de bosses compostables i bosses reutilitzables al mercat municipal, participació a la setmana de l’energia, etc.

• L’Ajuntament de Sant Celoni no disposa de cap programa de formació ambiental formalitzat adreçat a treballadors públics, tot i que es difonen i s’executen tot un conjunt de bones pràctiques en els àmbits dels residus, l’energia i l’aigua a nivell d’equipaments.

Equipaments educatius, divulgatius i de recerca

• El municipi de Sant Celoni no compta amb cap equipament d’educació ambiental tot i que disposa d’un Centre de Documentació a través del qual proporciona informació del Parc Natural del Montnegre i el Corredor als seu visitants.

• L’Ajuntament va presentar, al mes de novembre del 2008, el projecte de creació del futur Museu del Bosc de Catalunya, promogut per l'Ajuntament de Sant Celoni i amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la UAB i la Fundació "la Caixa". El museu, que pretén esdevenir un referent a nivell mundial, tindrà una superfície de 2.000 metres quadrats de nova construcció i preveu acollir entre 80.000 i 100.000 visitants anuals. Com a principals objectius del nou equipament s’hi identifiquen: millorar el coneixement integral dels espais forestals per part de la societat, cobrir el buit existent en l’oferta divulgativa de les funcions ambiental, social i productiva del bosc i recollir i difondre els resultats de la recerca i els coneixements més pioners en matèria forestal.

• El municipi de Sant Celoni acull també l’Observatori de la Tordera, centre de recerca adscrit a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, que desenvolupa part de la seva activitat al municipi, principalment amb la realització de xerrades divulgatives, difusió de resultats d’estudis de recerca, presentació de publicacions, etc.

☺

Comunicació

• El web municipal compta amb diversos apartats on es recullen informacions i bones pràctiques ambientals, com per exemple la secció de Documents on s’ha identificat un apartat dedicat a l’estalvi d’aigua, amb un recull de documents amb consells i bones pràctiques en matèria d’estalvi hídric. El web també

☺


disposa de notícies i comentaris sobre temes ambientals. Amb tot, la localització i l’accés a la informació ambiental és dificultosa i no s’observa cap destacat en portada web sobre sostenibilitat i canvi climàtic.

• El web municipal esdevé el mitjà de difusió, juntament amb el Butlletí Municipal –L’Informatiu- i la Ràdio local, de l’actualitat de les polítiques ambientals locals.

• El butlletí mensual de l’Ajuntament, que arriba a tots els habitants del municipi, disposa d’un apartat específic de sostenibilitat. Té una grandària d’una pàgina i s’hi inclouen consells i bones pràctiques ambientals que la gent pot fer en el seu dia a dia. Dins el web municipal s’hi pot trobar la versió en digital del butlletí.

• L’Ajuntament disposa des del mes de febrer de 2007 de l’Oficina 21 que s’encarrega de proporcionar informació vinculada amb els aspectes de sostenibilitat i canvi climàtic a la ciutadania. Des de l’Oficina s’han dut a terme diverses activitats, com la participació a la setmana de l’Energia, i es defineix com l’òrgan encarregat de centralitzar la informació en relació al desplegament del PAES.

• El conjunt d’equipaments del municipi disposa de cartells informatius sobre bones pràctiques en temes de residus, energia, ús de paper, etc.

Participació i dinamització social

• El municipi compta amb un Pla de participació ciutadana, pas següent a la diagnosi efectuada durant l’any 2005 i publicada al 2006. Entre els resultats obtinguts en la diagnosi s’observa que els àmbits temàtics en què es s’agrupaven les principals inquietuds dels celonins i celonines eren: urbanisme, medi ambient, benestar social i nova ciutadania, amb un fil conductor comú: l’enfortiment d’identificació amb la vila.

• Entre algunes de les actuacions en matèria de participació recents més destacables al municipi s’hi troben la campanya “Actua, fem poble”, la rehabilitació del nucli històric, l’elaboració del Pla local de joventut, la consulta popular sobre l’Àrea Residencial Estratègica (ARE), la definició del model de Festa Major, etc.

• Sant Celoni compta amb diversos Consells Municipals, com el Consell Escolar Municipal i el Consell de Solidaritat. Destaca el Consell del Poble de “La Batllòria”, com a òrgan de participació territorial per avançar vers l’Entitat Municipal Descentralitzada i que s’ha constituït amb la finalitat de promoure i canalitzar una


reflexió conjunta de les entitats i la ciutadania entorn els diferents assumptes que afecten la vida quotidiana de La Batllòria. El passat mes d’abril del 2009 el Consell va definir tres àmbits-àrees de treball:

- Serveis Bàsics i Urbanisme

- Seguretat Ciutadana

- Cultura, patrimoni i serveis a les persones.

Cada un d’aquests àmbits es va constituir amb les seves pròpies comissions de treball i de debat, amb l’objectiu de treballar de forma conjunta i coordinadament amb les diferents àrees de l’Ajuntament.

• Sant Celoni va comptar amb un Consell de Medi Ambient, constituït l’any 1991 i reactivat l’any 1996 amb la redacció de l’auditoria ambiental municipal, tot i que en l’actualitat està dissolt.

• El web municipal disposa d’una secció específica dedicada a la participació ciutadana i que recull els darrers processos participatius del municipi: la rehabilitació del nucli històric a través de lla Llei de Barris, la passera de Can Draper, etc.

• L’Ajuntament de Sant Celoni ha elaborat una Guia d’entitats, un document que recull la informació de totes les entitats de Sant Celoni (nom de l’associació, a què es dedica, on es troben i una persona de contacte) i així facilitar, tant als celonins i celonines com als nouvinguts, el contacte amb el teixit associatiu del municipi.

• El teixit associatiu de Sant Celoni és ric i complex, amb un total de 124 entitats i un índex de 7,5 entitats per cada 1000 habitants. Malgrat tot, segons la diagnosi del Pla de participació ciutadana elaborada l’any 2005, es destaquen algunes debilitats: la baixa coordinació i cooperació entre les entitats, malgrat compartir problemes comuns, l’excessiva dependència econòmica de l’Ajuntament i l’existència d’un sentiment d’un greuge comparatiu per part d’algunes entitats, que ocupen un lloc perifèric dins el mapa de relacions social de Sant Celoni.

• El nombre d’entitats que tenen entre els seus objectius la sensibilització i preservació ambiental no és important en relació a la població respecte d’altres municipis, sobretot si considerem el caràcter emblemàtic del municipi, que es troba situat al peu del Parc Natural del Montseny. Tan sols dues entitats, la Societat de Caçadors i el Centre Excursionista Sant


Celoni, expliciten dins els seus objectius d’actuació el vessant ambiental.


A SANT CELONI

• Pla de participació ciutadana

• Reglament orgànic del Consell Territorial del Poble de la Batllòria


Àmbit català

• Estratègia Catalana d'Educació Ambiental

• Programa Escoles Verdes

• Llei 8/1987, de 15 d'abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya

• Llei 4/2008, del 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques

• Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei Municipal i de règim Local

de Catalunya

Àmbit estatal

• Libro Blanco de la Educación Ambiental en España

• Real Decreto 2568/1986, de 28 de Noviembre, por el que se aprueba el Reglamento de Organización,

funcionamiento y Régimen Jurídico de las Entidades locales.

• Ley 30/92 de 26 de Noviembre, del Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento

Administrativo Común.



• Incloure dins el web municipal d’un espai específic i visible destinat a la difusió de les bones pràctiques

ambientals que duu a terme l’Ajuntament així com de consells cap a la ciutadania sobre accions a favor

d’un comportament ambientalment responsable

• Fomentar la sensibilització del teixit associatiu, social i econòmic local en relació a les qüestions vinculades

a medi ambient i canvi climàtic, tot incentivant la creació de plans associatius de mitigació del canvi climàtic

• Desenvolupar campanyes sobre l’ús intel·ligent de l’energia a la llar i a les escoles, a través de l’ús de

comptadors instantanis o intel·ligents


• Desenvolupar campanyes d’estalvi i eficiència energètica als centres educatius del municipi a través de la

implantació del projecte 50/50

• Continuar desenvolupant campanyes sobre estalvi i eficiència energètica i sobre mobilitat sostenible (ús de

transport públic, conducció eficient, etc)


1.3.1 Àmbits prioritaris d’actuació

En el següent apartat es realitza una recopilació d’aquells àmbits considerats d’actuació prioritària identificats al llarg de la diagnosi de síntesi precedent, així com la normativa i els objectius de referència dels plans i programes vinculats.

RECULL D’ÀMBITS PRIORITARIS D’ACTUACIÓ

ASPECTE OBJECTIUS D’ACTUACIÓ NORMATIVA DE REFERÈNCIA

Balanç energètic del municipi

• Facilitar les inversions d’empreses públiques i privades en instal·lacions d’energies renovables i en particular les instal·lacions solars fotovoltaiques en cobertes, tant de propietat municipal com d’altres.

Programa d’estalvi i eficiència energètica de la Generalitat

(PAE 4+)

Pla de l’Energia de Catalunya (2006-2015)

• Aplicar criteris bioclimàtics a l’urbanisme i l’edificació. Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula

l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els

edificis

• Procurar l’excel·lència en eficiència energètica en els edificis de promoció pública.

Programa d’estalvi i eficiència energètica de la Generalitat

(PAE 4+)

Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula


edificis

• Augmentar els incentius a la rehabilitació energètica dels habitatges. Programa d’estalvi i eficiència energètica de la Generalitat

(PAE 4+)


• Realitzar campanyes de comunicació i implicació ciutadana per a la reducció de consums energètics al sector domèstic.

• Promoure ajuts en eficiència energètica i energies renovables en els diferents sectors.

• Promoure la realització de plans de millora energètica en indústries, al sector terciari i en grups d’habitatges.

Administració local

• Aplicar estrictament el nou Código Técnico de la Edificación, amb classificació obligatòria A i emissions zero en els nous edificis públics i les rehabilitacions integrals.

Código Técnico de la Edificación (CTE). Documents HE1, HE2 y HE4

• Analitzar fórmules d’empreses de serveis energètics (ESCO) i noves formes de finançament per a assolir inversions continuades de millora en equips de generació tèrmica i/o il·luminació en edificis i recuperació en funció d’estalvi.

• Definir un pla de bones pràctiques en la gestió energètica associat a la telegestió i a la implantació del sistema de gestió energètica, per a obtenir estalvis en gestió i bon ús.

Programa d’estalvi i eficiència energètica de la Generalitat (PAE 4+)

• Disposar d’un programa de formació interna en gestió energètica, en simulació tèrmica i càlcul d’edificis, i en disseny i càlcul d’instal·lacions solars.

Reglamento de Instalaciones Térmicas en los edificios (RITE)

• Redactar un manual de criteris per a ús intern i per a control d’externalitzacions en edificació bioclimàtica, enllumenat eficient, i instal·lacions d’alta eficiència energètica i d’energies renovables.

Pla d’adequació a la Normativa de Contaminació Lluminosa

Polítiques d’estalvi energètic, reducció d’emissions de GEH,

i d’implantació d’energies renovables


• Integrar el manteniment preventiu i el compliment dels apartats de gestió energètica i eficiència energètica de tots els edificis públics.

DECRET 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula


edificis


i d’implantació d'energies renovables

• Incorporar tecnologies energèticament eficients a la flota de vehicles i al transport públic.

Polítiques de mobilitat sostenible


i d’implantació d’energies renovables

Enllumenat municipal

• Implantar un sistema de gestió energètica (SGE) amb un equip responsable per al seguiment i gestió de l’eficiència energètica i dels costos energètics.

• Aplicar estrictament el nou Reglament de l’Enllumenat Exterior, amb lletra obligatòria A en els nous quadres d’enllumenat i les rehabilitacions integrals.

Reial Decret 1890/2008, de 14 de novembre, por el que

s’aprova el Reglament d’eficiència energètica en

instal·lacions d’enllumenat exterior i les seves Instruccions

tècniques complementaries EA-01 a EA-07

Pla d’adequació a la Normativa de Contaminació Lluminosa

• Analitzar fórmules ESCO i de manteniment integral de l’enllumenat per a assolir inversions continuades de millora en equips i sistemes de gestió.

• Definir un pla de bones pràctiques en gestió energètica associat a la telegestió i a la implantació del sistema de gestió energètica, per a obtenir estalvis en gestió i bon ús.

• Realitzar una auditoria del sistemes de reg, bombeig i distribució d’aigua per reduir consums d’aigua i d’energia.


• Integrar el manteniment preventiu i el compliment dels apartats de gestió energètica i eficiència energètica de tots els quadres en via pública.

Flota municipal de vehicles

• Realitzar el seguiment del consum de combustibles i el quilometratge, dels vehicles de la flota municipal.

• Avaluar la utilització dels vehicles propis i les possibilitats de racionalitzar-ne el seu ús i reduir-ne el seu consum energètic, la contaminació i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

Directiva 98/69/CE relativa a les mesures que han d’adoptar-se contra la contaminació atmosfèrica causada per les emissions dels vehicles de motor

Directiva 99/94/CE relativa a la disponibilitat de la informació als consumidors sobre el consum de combustible i les emissions de CO2 respecte de la comercialització dels turismes nous

• Promoure la millora de l’eficiència de la flota de vehicles propis, introduint l’ús de biocombustibles, estudiant la incorporació de vehicles híbrids i elèctrics, així com la incorporació de tecnologies que en redueixin les emissions.


Directiva 99/94/CE relativa a la disponibilitat de la informació als consumidors sobre el consum de combustible i les emissions de CO2 respecte de la comercialització dels turismes nous

• Introduir aspectes relatius a les característiques de la flota de vehicles i al seu ús en les concessions dels serveis públics.


• Incorporar criteris d’eficiència energètica i reducció d’emissions en les flotes de transport col·lectiu interurbà.


Compra i contractació pública

• Establir un compromís polític per incorporar criteris de compra i contractació pública verda en la gestió municipal.

Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de Contractes del Sector

Públic

Llei 31/2007, de 30 d’octubre, sobre procediments de

contractació en els sectors de l’aigua, l’energia, els

transports i els serveis postals

• Definir un pla d’acció que fixi els objectius a assolir en matèria de compra verda, terminis d’implantació i responsabilitats.

• Fer un seguiment de l’eficàcia de les mesures implantades.

• Ampliar l’aplicació de criteris de compra ambientalment correctes a noves gammes de productes i serveis, fent un especial èmfasi en aquells que afecten directament o indirecta les emissions de gasos amb efecte hivernacle.

• Continuar amb la formació i sensibilització dels responsables de compres de cada servei en relació a criteris de sostenibilitat a tenir en compte.

Mobilitat i transports

• Iniciar els treballs de redacció d’un Pla de Mobilitat Urbana i un Pla d’accessibilitat.

• Desenvolupament de les actuacions previstes al Projecte d’Intervenció Integral del Nucli Històric de Sant Celoni en relació a la vianalització de carrers i la pacificació del trànsit.

Projecte d’Intervenció Integral del Nucli Històric de Sant Celoni (Pla de barris, 2009)

• Millorar l’oferta de serveis de transport públic urbà, sobretot als sectors industrials.

Pla Director de Mobilitat del municipi de Sant Celoni (2003)

Pla director de mobilitat de la regió metropolitana de Barcelona (2008-2012)


• Incrementar la xarxa de carrils bici a l’interior del nucli urbà i per a la connexió amb les zones industrials.



• Afavorir la utilització de la bicicleta mitjançant la millora de les infraestructures, la creació d’itineraris entre les polaritats principals i la sensibilització de la ciutadania.



• Desincentivar l’ús del vehicle privat a l’interior del nucli urbà mitjançant la creació d’aparcaments dissuasoris.


• Desenvolupar un Pla específic de mobilitat a les zones industrials de Sant Celoni, Gualba i Vallgorguina de forma coordinada.

Territori i urbanisme

• Desenvolupar les actuacions previstes al Projecte d’Intervenció Integral del Nucli Històric de Sant Celoni.

Projecte d’Intervenció Integral del Nucli Històric de Sant Celoni (Pla de barris, 2009)

• Implantar polítiques de reforma urbana que incrementin la diversitat d’usos als diversos barris tot afavorint l’increment de la densitat en els sectors de baixa densitat.

Pla general municipal d’ordenació (1997)

• Desenvolupar el Pla de centre de la Batllòria per tal de potenciar la centralitat d’aquest nucli.

Pla de centre de la Batllòria

• Promoure la posada al mercat dels habitatge buits. Pla local d’Habitatge

Reglament d’habitatges desocupats


• Incorporació de criteris d’eficiència energètica en l’ordenació i en l’edificació en el marc de les noves actuacions sobre sòl urbà i en la transformació de sòls industrials.

• Fer seguiment de la tramitació del Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques del Vallès Oriental.

Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques del Vallès Oriental (pendent d’aprovació inicial)

• Fer seguiment de desenvolupament de les infraestructures d’abast supramunicipal.

Residus municipals

• Potenciar la comunicació i sensibilització a la població en relació a la prevenció i minimització de residus.

• Incrementar la recollida selectiva de residus domèstics. Programa de gestió de residus municipals a Catalunya (PROGREMIC 2007-2012)

• Seguir motivant i incentivant l’ús de les deixalleries per part dels ciutadans. Programa de gestió de residus municipals a Catalunya (PROGREMIC 2007-2012)

• Implicar al sector comercial en la minimització dels residus per reduir el material que arriba a les llars i que posteriorment esdevindran residus.

Programa de gestió de residus municipals a Catalunya (PROGREMIC 2007-2012)

• Implantar la recollida selectiva dels residus generats durant el mercat setmanal.

Programa de gestió de residus municipals a Catalunya (PROGREMIC 2007-2012)

• Regular la gestió dels residus en els actes festius de caràcter privat. Programa de gestió de residus municipals a Catalunya (PROGREMIC 2007-2012)


• Aplicar criteris d’estalvi energètic als plecs de contractació dels serveis de recollida de residus i neteja viària.

Cicle de l’Aigua • Aprovar i implementar una ordenança d’estalvi d’aigua per reduir i moderar el consum.

• Seguir amb la implantació de mesures i mecanismes d’estalvi d’aigua en les instal·lacions i serveis municipals com a model exemplificador de cara a la ciutadania.

• Impulsar la minimització del consum d’aigua amb campanyes de sensibilització, formació i informació a la ciutadania.

• Estudiar la possibilitat d’obtenir aigua crua o reutilitzada pel seu ús en el reg i la neteja viària i disminuir així el consum d’aigua de xarxa.

Educació, comunicació i participació

• Incloure dins el web municipal d’un espai específic i visible destinat a la difusió de les bones pràctiques ambientals que duu a terme l’Ajuntament així com de consells cap a la ciutadania sobre accions a favor d’un comportament ambientalment responsable.

• Fomentar la sensibilització del teixit associatiu, social i econòmic local en relació a les qüestions vinculades a medi ambient i canvi climàtic, tot incentivant la creació de plans associatius de mitigació del canvi climàtic.

Pla de participació ciutadana de Sant Celoni

• Desenvolupar campanyes sobre l’ús intel·ligent de l’energia a la llar i a les escoles, a través de l’ús de comptadors instantanis o intel·ligents.


• Desenvolupar campanyes d’estalvi i eficiència energètica als centres educatius del municipi a través de la implantació del projecte 50/50.

• Continuar desenvolupant campanyes sobre estalvi i eficiència energètica i sobre mobilitat sostenible (ús de transport públic, conducció eficient, etc).

Pla de participació ciutadana de Sant Celoni

2. PLA D’ACCIÓ

PLA

D’A

CCIÓ

Document I. Pla d’acció 135

2.1 PRESENTACIÓ DEL PLA D’ACCIÓ

A partir dels diagnòstics efectuats al capítol de diagnosi de síntesi i un cop definits els àmbits d’intervenció prioritaris per a cada vector avaluat, s’han formulat els objectius en forma de Pla d’acció, el qual té com a fita fonamental avançar cap a un desenvolupament més sostenible del municipi, i que constitueix l’element bàsic i articulador del procés de Pla d’acció per a l’energia sostenible (PAES) de Sant Celoni.

Aquest document té com a objectiu bàsic la descripció dels continguts del Pla d‘acció i l’orientació en relació als mecanismes de gestió municipal i participació pública per potenciar el ple desenvolupament del procés.

El document s’estructura en els següents capítols:

FORMULACIÓ DE VISIÓ 2020 I OBJECTIUS QUANTITATIUS

Es formula la visió de Sant Celoni per a l’any 2020 en matèria de canvi climàtic i es recull a continuació el conjunt d’objectius quantitatius de reducció de gasos d’efecte hivernacle (GEH) que són la base per al desplegament d’una part important del conjunt de accions integrades al Pla d’acció, i alhora s’associen als compromisos definits en el Pacte d’alcaldes i alcaldesses.

ESTRUCTURA DEL PLA D’ACCIÓ

Constitueix el marc operatiu per a la caracterització del Pla d’acció i per al posterior desplegament del conjunt d’accions definides al Pla. El Pla es completa i defineix de forma detallada al capítol Fitxes del Pla d’acció.


2.2 FORMULACIÓ DE VISIÓ 2020 I OBJECTIUS QUANTITATIUS

2.2.1 Formulació de visió 2020

La visió del municipi de Sant Celoni en matèria de sostenibilitat i canvi climàtic per a l'any 2020 que inspira el Pla d’acció, fruit de la diagnosi de síntesi realitzada, és:

L’ANY 2020 SANT CELONI HA REDUÏT LA SEVA CONTRIBUCIÓ AL CANVI CLIMÀTIC AMB L’AJUNTAMENT COM A ÒRGAN PROMOTOR I MITJANÇANT

LA IMPLICACIÓ DELS DIFERENTS AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS QUE ACTUEN AL MUNICIPI, FENT-LO MÉS EFICIENT EN EL CONSUM, MÉS

EXEMPLIFICADOR EN LES SEVES PRÀCTIQUES I MÉS SENSIBLE VERS EL CANVI CLIMÀTIC

2.2.2 Objectius estratègics i operatius

En consideració amb la diagnosi de síntesi realitzada prèviament i la visió que inspira al Pla d’acció, es desglossen 3 línies estratègiques, les quals es constitueixen com a objectius fonamentals a perseguir.

Les línies estratègiques són les següents:

Línia estratègica 1. Exemplificar i fomentar l’execució de bones pràctiques que afavoreixin una disminució de les emissions de gasos d’efecte hivernacle de l’administració local

Línia estratègica 2. Consumir de forma més sostenible afavorint la millora del benestar i la qualitat de vida dels habitants de Sant Celoni tot reduint la seva contribució a l’efecte hivernacle

Línia estratègica 3. Comunicar per sensibilitzar, implicar i fer partícips els diferents agents socials i econòmics del municipi en la lluita contra el canvi climàtic

Associat als objectius estratègics, es concreta i es desglossa l’objectiu quantitatiu de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) amb l’afany d’operativitzar el Pla de cara a assolir la visió del municipi en l’horitzó del 2020. En aquest sentit, Sant Celoni

Pla d’acció per a l’energia sostenible de Sant Celoni. 2009 138

pren com a objectiu de referència les fites considerades al Pacte d’alcaldes i alcaldesses promogut per la Comissió Europea.

Així, es fixa la fita de superar els objectius establerts per la Unió Europea en els àmbits de l’estalvi i eficiència energètica, implantació d’energies renovables i, en especial, la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle i es pren com a any de càlcul base el 2005, i s’estableix com a marc de referència el Pacte d’alcaldes i alcaldesses. Per a fer-ho es defineix un instrument bàsic, el Pla d’acció, contingut dins el PAES, la implementació del qual ha de permetre l’assoliment de les fites mencionades.

Sant Celoni, amb unes emissions estimades en els àmbits PAES (sector serveis –que inclou el sector municipal-, sector domèstic, sector transports i gestió i tractament dels residus) de 68.829 tones de CO2·eq per a l’any 2005, es compromet a reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle com a mínim en 13.766 tones de CO2·eq a l’any 2020 en relació al 2005 (veure apartat 2.2.3 per conèixer els àmbits afectats en la reducció d’emissions de GEH), assolint l’any 2020 unes emissions màximes de 55.063 tones de CO2·eq. Aquest fet suposa unes emissions per habitant a l’any 2020 de 3,7 tones de CO2·eq/hab en cas de considerar que la quantitat de població del municipi no experimenta variació en relació a l’any 2005.

Tal i com s’observa al següent gràfic l’escenari tendencial d’emissions de GEH de Sant Celoni varia substancialment si es pren com a referència l’evolució de les emissions dels àmbits PAES amb les dades disponibles dels anys 2005-2007, o si es pren com a referència la tendència de les emissions totals del municipi partint de les dades disponibles en el període 2000-2007. En el primer cas la tendència de les emissions és decreixent, fins i tot mantenint-se per sota dels objectius fixats pel PAES i el Pla Marc de Canvi Climàtic de Catalunya (PMCCC), mentre que en el segon cas passa tot el contrari, amb unes emissions que s’allunyen substancialment dels objectius de reducció.

L’objectiu principal del PAES consisteix en capgirar els potencials escenaris tendencials i redirigir-los cap al compromís establert en el Pacte d’alcaldes, que es visualitza dins del gràfic sota el concepte “Escenari segons PAES”.


EVOLUCIÓ DE LES EMISSIONS GEH DE SANT CELONI I OBJECTIU DE REDUCCIÓ (PAES I PMCCC)

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

100.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Tone

s C

O2 ·e

q

Escenari PAES Escenari PMCCC Escenari tendencial (00-06)

LLEGENDA: L’escenari PMCCC correspon als objectius establerts pel Pla català en matèria de reducció de GEH mentre que

l’escenari PAES correspon als objectius definits per la UE.

Font: Elaboració pròpia amb dades del PMCCC


2.2.3 Objectiu de reducció

Partint dels objectius de reducció continguts en el PAES la missió del municipi de Sant Celoni en matèria de canvi climàtic per a l'any 2020 és:

REDUIR LES EMISSIONS DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE DEL MUNIICPI COM A

MÍNIM UN 20%* A L’ANY 2020 EN RELACIÓ A LES EMISSIONS DE L’ANY 2005

*Cal especificar que l’objectiu de reducció mínim del 20% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle s’aplica als àmbits PAES amb emissions quantificables, és a dir les emissions derivades del consum energètic del sector serveis (que inclou el sector municipal), el sector domèstic, el sector transports i la gestió i el tractament de residus. Malgrat això, el conjunt del Pla d’acció aborda tant els sectors amb emissions quantificables com els sectors amb emissions no quantificables.

Tal i com s’especifica en l’apartat anterior, l’objectiu de reducció anteriorment descrit es materialitza en què el municipi de Sant Celoni ha de reduir les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle un mínim de 13.766 tones de CO2·eq l’any 2020, en els àmbits indicats en el paràgraf anterior, en relació a les emissions de GEH de l’any 2005.


2.3 ORGANIGRAMA DE LA GESTIÓ ENERGÈTICA MUNICIPAL

L'Ajuntament de Sant Celoni porta a terme la gestió energètica del municipi mitjançant la organització següent:

ÀREA D’ENTORN

ELABORACIÓ NOUS PROJECTES

ÀREA D’ESPAI PÚBLIC

MANTENIMENT I MILLORES

ENLLUMENAT PÚBLIC

EQUIPAMENTS

CONTROL CONSUMS, ANÀLISI INCIDÈNCIES,

PROPOSTA DE MILLORES

ÀMBIT SOSTENIBILITAT

ÀREA D’ECONOMIA

CONTROL PRESSUPOSTARI

- ELABORACIÓ DE PROJECTES: Els projectes amb implicacions energètiques són elaborats per l'Àrea d'Entorn.

- MANTENIMENT I MILLORES: Un cop realitzada l'obra i/o instal·lació l’Àrea d’Espai Públic es responsabilitza del manteniment i impulsa i gestiona millores a les instal·lacions existents.

- CONTROL PRESSUPOSTARI: realitzat des de l'Àrea d'Economia. Es controla la facturació assignant a cada centre de cost les factures que li corresponen. S’identifica si hi ha centres de cost en que no s'ha rebut factura.

- CONTROL DE CONSUMS: realitzat des de l'Àmbit de Sostenibilitat. Mensualment introdueix les factures en el sistema de gestió energètica del municipi, avalua les incidències tant de facturació com de consums i revisa les alertes del sistema valorant amb els tècnics corresponents les possibles causes i solucions. És a partir d'aquest seguiment mensual que es programen modificacions i inversions en els equips actuals.


2.4 ESTRUCTURA DEL PLA D’ACCIÓ

A partir dels àmbits d’intervenció prioritaris, que deriven dels resultats obtinguts en la diagnosi de síntesi, i de les aportacions efectuades per la ciutadania en tallers temàtics (vegeu Document II), s’ha elaborat una versió preliminar de l’estructura del Pla d’acció. Aquesta versió preliminar ha estat debatuda amb els tècnics municipals i esmenada amb les seves aportacions. Un cop consensuada tècnicament l’estructura del Pla d’acció, s’ha presentat de nou en un taller de participació en el qual s’han prioritzat les accions; a partir d’aquestes aportacions i de criteri tècnic s’ha concretat la priorització final.

El Pla d’acció s’ha integrat en una aplicació creada expressament per la finalitat, l’aplicació Access Sistema Integrat de Gestió del PAES de Sant Celoni (SIGPAES), elaborada d’acord amb els requeriments de caracterització del Pla actual. Les taules i llistats que es presenten en els següents apartats s’extreuen directament com a informes del SIGPAES.

2.4.1 Estructura i contingut del Pla

El Pla d’acció s’estructura en 3 nivells (Figura 3.1) que corresponen a:

- 3 línies estratègiques: objectius estratègics

- 9 eixos d’intervenció: objectius específics

- 70 accions: projectes definits; en aquest nivell es concreta la caracterització de cada un dels projectes, mitjançant diversos camps (descripció, termini d’execució o implantació, periodicitat, prioritat, cost, agents responsables, agents o entitats implicats, fonts de finançament, indicadors ambientals associats a l’acció). Aquesta caracterització es presenta en el capítol Fitxes del Pla d’acció.


Figura 3.1. Esquema de continguts del Pla d’acció

Projectes definits

LÍNIES ESTRATÈGIQUES (3)

Objectius estratègics

Eixos d’intervenció (9)

Objectius específics

- Títol - Cost - Descripció - Entitats implicades - Termini d’execució - Finanç ament - Periodicitat - Indicadors - Prioritat

Accions (70)


2.4.2 Estructura del Pla d’acció

Es presenta a les pàgines següents un conjunt d’informes, extrets de l’aplicació SIGPAES, que mostren de forma resumida els continguts del Pla:

PLA D'ACCIÓ PER A L'ENERGIA SOSTENIBLE

DE SANT CELONI

ESTRUCTURA DEL PLA D'ACCIÓ,LÍNIES ESTRATÈGIQUES, EIXOS D'INTERVENCIÓ I ACCIONS

1. EXEMPLIFICAR I FOMENTAR L’EXECUCIÓ DE BONES PRÀCTIQUES QUE AFAVOREIXIN UNA DISMINUCIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

Eix d’intervenció 1: Equipaments i serveis

Acció 1.1.1. Renovar els equips de generació més antics i més ineficients amb les millors tecnologies i equips disponibles per augmentar l’eficiència energètica dels sistemes tèrmics.

Acció 1.1.2. Renovar els sistemes més antics i ineficients amb les millors tecnologies i equips disponibles per augmentar l’eficiència energètica dels sistemes tèrmics, incorporant subsistemes de recuperació d'energia i aprofitament d'energies residuals.

Acció 1.1.3. Revisar i millorar l'aïllament dels sistemes de distribució de climatització que siguin deficients per augmentar l’eficiència energètica dels sistemes de climatització.

Acció 1.1.4. Substituir els sistemes de regulació de calefacció i climatització manuals per uns amb programadors i sonda de temperatura exterior, i activar un programa de regulació eficient.

Acció 1.1.5. Instal·lar un programador horari setmanal per al control del funcionament dels equips de climatització i calefacció.

Acció 1.1.6. Instal·lar vàlvules termostàtiques en els radiadors amb problemes de regulació i/o zonificació.

Acció 1.1.7. Instal·lar airejadors en els punts de consum d’aigua prioritzant els punts de consum d'ACS.

Acció 1.1.8. Col·locar programadors horaris setmanals al termes elèctrics per la producció d'ACS.

Acció 1.1.9. Instal·lar vàlvules termostàtiques entre l’anada i el retorn d’ACS en les instal·lacions que ho necessiten.

Acció 1.1.10. Replantejar la instal·lació d’ACS per tal de posar en marxa els sistema d’energia solar tèrmica existent al camp de futbol Can Sans.

SIGPAES. Gestió del Pla d'AccióPla d'Acció per a l'Energia Sostenible de Sant Celoni

18/02/2010 1 de 6


Acció 1.1.11. Analitzar els nivells lumínics existents i redefinir la il·luminació per tal d'aprofitar millor la llum natural en els edificis de major potencial d’aprofitament i possibilitat de fer-ho.

Acció 1.1.12. Millorar la zonificació de les línies d'il·luminació dels edificis que no disposen d'una zonificació correcta.

Acció 1.1.13. Instal·lar sensors de presència, temporitzadors i programadors en els WC, escales i passadissos dels edificis.

Acció 1.1.14. Instal·lar reguladors programables en els edificis que disposen d'enllumenat exterior, amb regulació manual.

Acció 1.1.15. Substituir les làmpades d’halogenurs metàl·lics per altres de baix consum.

Acció 1.1.16. Substituir les reactàncies mecàniques i lluminàries existents per reactàncies electròniques i lluminàries més eficients.

Acció 1.1.17. Posar doble porta entrades principals dels edificis per millorar la eficiència dels sistemes climatització.

Acció 1.1.18. Dissenyar i implementar un protocol de bones pràctiques i instal·lar softwares d’estalvi energètic en aquells casos on hi hagi un nombre apreciable d’equips ofimàtics.

Acció 1.1.19. Substituir els vidres simples per vidres dobles amb càmera d’aire.

Acció 1.1.20. Millorar l'aïllament corresponent a la epidermis envolvent de les edificacions.

Acció 1.1.21. Instal·lar un sistema d'ACS solar al Pavelló d’esports.

Acció 1.1.22. Aprofitar la instal·lació d'energia solar tèrmica com a suport a la calefacció.

Acció 1.1.23. Consolidar l’estructura d’equip interdepartamental per fer el seguiment del PAES i de la gestió energètica.

Acció 1.1.24. Continuar amb el monitoratge i control de consums energètics en edificis municipals, acompanyada d’un pla de bones pràctiques per aconseguir fins un 15% d’estalvi energètic, que serveixi com a exemple per a la resta d’edificis.

Acció 1.1.25. Implantar un sistema de telegestió de quadres d’enllumenat i realitzar el seguiment de consums reals des de l’equip de gestió energètica.


18/02/2010 2 de 6


Acció 1.1.26. Complir estrictament el nou RITE i implantar progressivament el manteniment preventiu i el seguiment de rendiments estacionals de sistemes de calor i fred, i d’instal·lacions existents d’energia solar tèrmica, en tots els edificis públics.

Acció 1.1.27. Realitzar un programa de formació a treballadors/es municipals en gestió energètica, simulació tèrmica i disseny, càlcul i manteniment d’instal·lacions solars, amb l’objectiu d’assolir certificació energètica mínima A.

Acció 1.1.28. Redactar un manual de criteris per a ús intern i per a control d’externalitzacions en matèria energètica per tal de garantir que els nous edificis i rehabilitacions disposaran de certificació energètica mínima de B.

Acció 1.1.29. Millorar l’ús actual del software de gestió energètica, tot afavorint el control de la comptabilitat energètica, centralitzant la gestió energètica de totes les instal·lacions municipals en coordinació entre els diferents departaments.

Acció 1.3.1. Iniciar la instal·lació de sistemes de telegestió en l’enllumenat prioritzant aquells on hi ha major consum.

Acció 1.3.2. Definir una zonificació llumínica del municipi d’acord amb la Normativa de Contaminació Lumínica i procedir a certificar progressivament l’eficiència energètica dels quadres segons el Reial Decret d’eficiència energètica.

Acció 1.3.3. Continuar amb la implantació de les mesures que es van definir a l’auditoria i finalitzar les actuacions previstes fins l’any 2012 prioritzant la substitució de làmpades i lluminàries.

Acció 1.3.4. Continuar amb la instal·lació dels sistemes de semàfors amb LEDS i la realització de quadres amb escomesa pròpia.

Acció 1.3.5. Definir una sèrie de 2-3 quadres d’enllumenat nous o que s’hagin de rehabilitar, per tal d’implantar tecnologies innovadores d’il·luminació (LEDS en 1 o 2 anys futurs) i avaluar la seva implantació massiva.

Acció 1.3.6. Definir un o dos quadres en els que es prevegi una actuació punt per punt, o de nova instal·lació i procedir a instal·lar un sistema de telegestió punt per punt amb ona portadora per avaluar la seva implantació futura en altres quadres.

Acció 1.3.7. Continuar amb la instal·lació de sistemes de regulació de doble nivell en els quadres nous i de reguladors de flux en capçalera en els quadres existents, tot analitzant el funcionament dels reguladors de flux existents.

Eix d’intervenció 3: Producció local d'energia

Acció 3.1.1. Analitzar el potencial d’implantació de sostres solars fotovoltaics en edificis industrials i de serveis del municipi, per tal de promoure la seva implantació.


18/02/2010 3 de 6


Acció 3.1.2. Estudiar la implantació de sistemes solars tèrmics per a aigua calenta sanitària en instal·lacions esportives i centres d’ensenyament existents quan tinguin ús real d'aigua calenta sanitària, per tal de promoure la seva implantació.

Acció 3.1.3. Estudiar el potencial de biomassa del municipi a partir de la gestió de residus forestals i restes de poda de parcs i jardins, per a la seva utilització en calefaccions d’edificis de gestió municipal i realitzar una prova pilot.

Acció 3.1.4. Analitzar la possibilitat d’implantar en un o més espais públics instal·lacions solars fotovoltaiques i/o microeòliques en terra o pèrgoles, per a substituir el 20% del consum energètic equivalent de l’enllumenat públic.

Eix d’intervenció 5: Adquisició pública de serveis

Acció 5.1.1. Orientar el sistema d’atorgament de partides pressupostàries al conjunt de Serveis de l’Ajuntament amb l’objectiu de fomentar la inversió en matèria d’estalvi i eficiència energètica.

Acció 5.1.2. Aprovar una política de compra i contractació pública verda que es concreti a través de la definició i implementació d’un pla d’acció.

Acció 5.1.3. Fer un seguiment de l’ambientalització de les compres i els contractes municipals.

2. CONSUMIR DE FORMA MÉS SOSTENIBLE AFAVORINT LA MILLORA DEL BENESTAR I LA QUALITAT DE VIDA DELS HABITANTS DE SANT CELONI TOT REDUINT LA SEVA CONTRIBUCIÓ A L’EFECTE HIVERNACLE

Eix d’intervenció 4: Planificació

Acció 4.1.1. Incorporar criteris d’elevada eficiència energètica en l’edificació i en l’espai públic en els processos de reforma urbana.

Acció 4.3.1. Augmentar els incentius a la rehabilitació energètica dels habitatges, amb el suport en el tràmit de les subvencions.

Acció 4.3.2. Fer el control efectiu de les obres per tal de garantir el compliment de la normativa vigent en matèria d’estalvi i eficiència energètica i incorporació d’energies renovables en l’edificació.

Eix d’intervenció 2: Transport

Acció 2.1.1. Racionalitzar l’ús dels vehicles propis i en concessió per reduir-ne el consum energètic, la contaminació i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.


18/02/2010 4 de 6


Acció 2.1.2. Analitzar la possibilitat de substituir la flota d’autobusos públics per vehicles elèctrics o d’hidrogen, alimentats a través d’una planta de generació local a partir de fonts renovables o microcogeneració.

Acció 2.1.3. Prosseguir amb la millora de l’eficiència de la flota de vehicles propis, a través de la incorporació de vehicles híbrids i elèctrics, així com de tecnologies que en redueixin les emissions.

Acció 2.1.4. Introduir progressivament criteris ambientals relatius a la flota de vehicles en els requisits dels plecs de condicions per a les concessions de serveis públics.

Acció 2.2.1. Elaborar un programa de millora de la competitivitat del transport públic.

Acció 2.3.1. Desenvolupar mesures d’ordenació i moderació del trànsit mitjançant la jerarquització de la xarxa viària.

Acció 2.3.2. Desenvolupar la utilització del vehicle compartit i de l’aparcament compartit.

Acció 2.3.3. Ordenar i regular l’aparcament en el marc d’una política integral d’espai públic.

Acció 2.3.4. Crear una xarxa d’eixos per a vianants i millora general dels recorreguts a peu i per a persones amb mobilitat reduïda.

Acció 2.3.5. Desenvolupar la xarxa de recorreguts i aparcaments per a bicicletes.

Acció 2.3.6. Elaborar i implementar plans de mobilitat (Pla de mobilitat urbana, plans de mobilitat dels centres de treball, etc.).

Acció 2.3.7. Implementar una xarxa de camins escolars.

Acció 2.3.8. Fomentar la incorporació de vehicles híbrids i elèctrics al municipi.

Eix d’intervenció 7: Altres

Acció 7.2.1. Continuar potenciant la recollida selectiva dels residus als equipaments municipals i emprendre mesures per a la seva minimització.

Acció 7.2.2. Dissenyar i implementar un pla de prevenció de residus municipals i d'augment de la recollida selectiva en col·laboració amb el sector comercial.

Acció 7.3.1. Aprovar i implementar una Ordenança d’estalvi i ús eficient de l’aigua.


18/02/2010 5 de 6


Acció 7.3.2. Fomentar la reducció del consum d’aigua d’ús domèstic.

3. COMUNICAR PER SENSIBILITZAR, IMPLICAR I FER PARTÍCIPS ELS DIFERENTS AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS DEL MUNICIPI EN LA LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC

Eix d’intervenció 6: Participació ciutadana

Acció 6.1.1. Potenciar l’Oficina 21 com a finestreta única d’informació i suport a tràmits vinculats a eficiència energètica i reducció d’emissions, adreçada essencialment a la ciutadania i al sector serveis.

Acció 6.3.1. Crear un programa marc de col·laboració entre l’Ajuntament i les institucions, entitats i empreses de Sant Celoni per la lluita contra el canvi climàtic.

Acció 6.3.2. Dissenyar i aplicar un pla de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) en un esdeveniment organitzat al municipi.

Acció 6.4.1. Desenvolupar campanyes sobre l’ús intel·ligent de l’energia a les llars i a les escoles.

Acció 6.4.2. Desenvolupar campanyes sobre estalvi energètic a les escoles, a través de la realització del projecte 50/50.

Acció 6.4.3. Desenvolupar i implementar un programa marc de formació destinat a fomentar un comportament ambientalment responsable dels treballadors i treballadores municipals.

Acció 6.4.4. Implementar un programa de formació tècnica específica amb l’objectiu d’incloure la component ambiental dins del conjunt de criteris tècnics dels treballadors i treballadores municipals.


18/02/2010 6 de 6


2.4.3 Programació del Pla d’acció

Es presenten a continuació:

- Nombre d’accions per termini i prioritat

- Taula resum del Pla d’acció per termini, agent responsable, font de finançament, cost i reducció de GEH.

- Taula resum de costos del Pla d’acció, per línia estratègica, eix d’intervenció i acció

DE SANT CELONIPLA D'ACCIÓ PER A L'ENERGIA SOSTENIBLE

PRIORITATTERMINI NOMBRE D'ACCIONS

SÍNTESI DEL NOMBRE D'ACCIONS SEGONS TERMINI I PRIORITAT

Curt (2010-2012)

- 11

! Prioritària 16

Mitjà (2013-2016)

- 9

! Prioritària 13

Llarg (2017-2020)

- 12

! Prioritària 9

70TOTAL

18/02/2010 Pàgina 1 de 1SIGPAES. Gestió del Pla d'AccióPla d'Acció per a l'Energia Sostenible de Sant Celoni


DE SANT CELONI


TERMINI COST (€)


FINANÇAMENTACCIONS RESPONSABILITAT

TAULA RESUM DEL PLA D'ACCIÓ

Reducció GEH (tones)


Mitjà (2013-2016) 14.000,0 8,7ICAENDept. Manteniment (ASC)


Mitjà (2013-2016) ICAENDept. Manteniment (ASC)


Mitjà (2013-2016) 350,0 1,2ICAENDept. Manteniment (ASC)


Curt (2010-2012) 360,0 1,2ICAENDept. Manteniment (ASC)


18/02/2010 1 de 13


TERMINI COST (€)








Curt (2010-2012) 5.300,0 13,2ICAENDept. Manteniment (ASC)






Curt (2010-2012) 750,0 0,4DIBAICAEN

Dept. Manteniment (ASC)


Curt (2010-2012) ICAENDept. Manteniment (ASC)


18/02/2010 2 de 13


TERMINI COST (€)


















18/02/2010 3 de 13


TERMINI COST (€)








Curt (2010-2012) DIBAICAEN

Resp. Sostenibilitat (ASC)


Curt (2010-2012) 1.200,0ICAENDept. Manteniment (ASC)



Acció 1.1.21. Instal·lar un sistema d'ACS solar al Pavelló d’esports. Mitjà (2013-2016) ICAENDept. Manteniment (ASC)


Mitjà (2013-2016) 3,3ICAENDept. Manteniment (ASC)


Llarg (2017-2020) 440.000,0Dept. Manteniment (ASC)


18/02/2010 4 de 13


TERMINI COST (€)






Llarg (2017-2020) 53.200,0 35,7DIBAICAEN



Mitjà (2013-2016) ICAENDept. Manteniment (ASC)


Llarg (2017-2020)Resp. Llicències (ASC)


Curt (2010-2012) DIBAICAEN


Resp. Obres (ASC)


Curt (2010-2012) 8.000,0DIBAICAEN


Resp. Obres (ASC)


18/02/2010 5 de 13


TERMINI COST (€)






Mitjà (2013-2016)Resp. Sostenibilitat (ASC)



Mitjà (2013-2016) DIBAResp. Gov. AA.PP.

ICAEN



Curt (2010-2012) 12.000,0DIBADept. Manteniment (ASC)


Curt (2010-2012) DIBAResp. Gov. AA.PP.

ICAEN



Mitjà (2013-2016) DIBAResp. Gov. AA.PP.

ICAEN



18/02/2010 6 de 13


TERMINI COST (€)






Curt (2010-2012) 50.000,0DIBAResp. Gov. AA.PP.

ICAEN




ICAEN




ICAEN



Curt (2010-2012) 1.350.000,0 160,0ICAENDept. Manteniment (ASC)


Mitjà (2013-2016) 12.000,0DIBAICAEN



18/02/2010 7 de 13


TERMINI COST (€)






Mitjà (2013-2016) 12.000,0DIBADept. Manteniment (ASC)


Mitjà (2013-2016) 12.000,0DIBAICAEN



Llarg (2017-2020)Resp. Gestió Econòmica i

Pressupostària (ASC)


Llarg (2017-2020) 10.000,0DIBAResp. Compres (ASC)


Llarg (2017-2020) 50.000,0DIBAResp. Compres (ASC)


Llarg (2017-2020) 12.000,0DIBAResp. Obres (ASC)


18/02/2010 8 de 13


TERMINI COST (€)






Llarg (2017-2020)Resp. Obres (ASC)


Llarg (2017-2020)Resp. Obres (ASC)


Llarg (2017-2020) 1.500,0DIBAICAEN

Resp. Neteja viària i residus (ASC)

Resp. Parcs i jardins (ASC)


Mitjà (2013-2016) 12.000,0DIBAResp. Transport urbà (ASC)


Curt (2010-2012) ICAENResp. Sostenibilitat (ASC)


18/02/2010 9 de 13


TERMINI COST (€)






Llarg (2017-2020) DIBAICAEN

Resp. Compres (ASC)


Mitjà (2013-2016) 30.000,0Resp. Gov. AA.PP.Resp. Transport urbà (ASC)


Mitjà (2013-2016) 150.000,0Resp. Gov. AA.PP.Resp. Obres (ASC)Resp. Transport urbà

(ASC)


Mitjà (2013-2016)Resp. Transport urbà (ASC)


Mitjà (2013-2016) 10.000,0DIBAResp. Urbanisme (ASC)


Mitjà (2013-2016) Resp. Gov. AA.PP.Resp. Urbanisme (ASC)Resp. Transport urbà

(ASC)


18/02/2010 10 de 13


TERMINI COST (€)






Mitjà (2013-2016) Resp. Gov. AA.PP.Resp. Urbanisme (ASC)Resp. Transport urbà

(ASC)


Mitjà (2013-2016) 12.000,0ICAENResp. Transport urbà (ASC)

Acció 2.3.7. Implementar una xarxa de camins escolars. Llarg (2017-2020) 25.000,0DIBAResp. Transport urbà (ASC)


Mitjà (2013-2016) 10.000,0ICAENResp. Transport urbà (ASC)

Resp. Ingressos (ASC)


Llarg (2017-2020) 15.000,0DIBAARC




Llarg (2017-2020) 66.000,0 905,0DIBAARC

Resp. Gov. AA.PP.



18/02/2010 11 de 13


TERMINI COST (€)






Curt (2010-2012)Resp. Sostenibilitat (ASC)

Acció 7.3.2. Fomentar la reducció del consum d’aigua d’ús domèstic. Llarg (2017-2020) 30.000,0DIBAResp. Sostenibilitat (ASC)


Mitjà (2013-2016) DIBAICAEN




Llarg (2017-2020) DIBADIRIP


Resp. Participació (ASC)




Resp. Festes (ASC)


Llarg (2017-2020) 230.000,0 247,0DIBAICAEN


Resp. Educació (ASC)


18/02/2010 12 de 13


TERMINI COST (€)






Llarg (2017-2020) 80.000,0 26,0DIBAICAEN





Resp. Comunicació (ASC)

Resp. Recursos Humans (ASC)


Llarg (2017-2020) 12.500,0Resp. Recursos Humans (ASC)


18/02/2010 13 de 13


DE SANT CELONI


EIX(€)

LÍNIA(€)

COSTOS TOTALS ESTIMATS PER LÍNIA ESTRATÈGICA, EIX D'INTERVENCIÓ i ACCIÓ

ACCIÓ(€)



14.000,0


0,0


350,0


360,0


18/02/2010 1 de 14


EIX(€)

LÍNIA(€)


ACCIÓ(€)


360,0


5.300,0


600,0


250,0


750,0


0,0


0,0



18/02/2010 2 de 14


EIX(€)

LÍNIA(€)


ACCIÓ(€)

30,0


860,0


80,0


7.900,0


24.000,0


12.000,0


0,0


1.200,0



18/02/2010 3 de 14


EIX(€)

LÍNIA(€)


ACCIÓ(€)

0,0


0,0


0,0


440.000,0


53.200,0


0,0


0,0



18/02/2010 4 de 14


EIX(€)

LÍNIA(€)


ACCIÓ(€)

0,0


8.000,0


0,0


0,0


12.000,0


0,0


0,0


18/02/2010 5 de 14


EIX(€)

LÍNIA(€)


ACCIÓ(€)


50.000,0


0,0


0,0

631.240,0


18/02/2010 6 de 14


EIX(€)

LÍNIA(€)


ACCIÓ(€)



1.350.000,0


12.000,0


12.000,0


12.000,0

1.386.000,0


18/02/2010 7 de 14


EIX(€)

LÍNIA(€)


ACCIÓ(€)

Eix d’intervenció 5: Adquisició pública de serveis


0,0


10.000,0


50.000,0

60.000,0

2.077.240,0


18/02/2010 8 de 14


EIX(€)

LÍNIA(€)


ACCIÓ(€)



12.000,0


0,0


0,0

12.000,0


18/02/2010 9 de 14


EIX(€)

LÍNIA(€)


ACCIÓ(€)



1.500,0


12.000,0


0,0


0,0


30.000,0


150.000,0



18/02/2010 10 de 14


EIX(€)

LÍNIA(€)


ACCIÓ(€)

0,0


10.000,0


0,0


0,0


12.000,0


25.000,0


10.000,0

250.500,0


18/02/2010 11 de 14


EIX(€)

LÍNIA(€)


ACCIÓ(€)



15.000,0


66.000,0


0,0


30.000,0

111.000,0

373.500,0


18/02/2010 12 de 14


EIX(€)

LÍNIA(€)


ACCIÓ(€)



0,0


0,0


56.000,0


230.000,0


80.000,0


22.000,0



18/02/2010 13 de 14


EIX(€)

LÍNIA(€)


ACCIÓ(€)

12.500,0

400.500,0

400.500,0

2.851.240,0SUMA DEL COST TOTAL ESTIMAT


18/02/2010 14 de 14

3. FITXES DEL PLA D’ACCIÓ

FITX

ES D

EL P

LA D

’ACC

IÓ

Document I. Fitxes del Pla d’acció 151

3.1 PRESENTACIÓ DEL PLA D’ACCIÓ

En base a l’estructura del Pla d’acció formulada dins aquest document, i considerant l'anàlisi i la diagnosi de síntesi realitzada en la fase prèvia, s'han caracteritzat les 70 accions que integren el Pla d’acció. Aquest apartat presenta la caracterització detallada de cada acció.

En els següents apartats es defineix cada un dels descriptors utilitzats en la caracterització i els acrònims utilitzats en la denominació dels agents implicats o responsables de l’execució de l’acció o a considerar potencialment per al finançament de la mateixa.


3.2 CARACTERITZACIÓ DE LES ACCIONS

A continuació es presenta el contingut de les fitxes descriptives de cadascuna de les accions integrades al Pla d’acció. Cada fitxa conté els descriptors que es defineixen a la Taula 2.1.

Taula 2.1. Descriptors utilitzats per a la caracterització de les accions

DESCRIPTOR DEFINICIÓ

Codi Codi que precedeix el títol de l’acció, format per tres dígits en referència a la línia estratègica, l’eix d’intervenció i la pròpia acció.

Acció Número i títol de l’Acció i que recull l’objectiu operatiu de l’acció.

Eix d’intervenció Número i títol de l’Eix d’intervenció al que pertany l’acció i que recull l’objectiu específic de l’acció.

Línia Número i títol de la Línia estratègica a la que pertany l’acció i que recull l’objectiu estratègic de l’acció.

Descripció Caracterització sintètica però alhora específica i orientada a l’acció que procura establir aspectes com:

• Objectius específics

• Abast • Criteris d’intervenció • Principals tasques, activitats o instruments considerats

• Principals actuacions considerades dins de l’acció i característiques d’aquestes

• Destinataris de la iniciativa

Codi tipus acció PAES Indica el tipus d’acció d’acord amb la tipologia normalitzada per tipificar les accions dels PAES. La codificació utilitzada és:

• AM: l’assessorament, la motivació i l’efecte demostració de les accions municipals

• CP: la gestió dels consums propis i de la prestació de serveis al municipi

• ER: la producció i subministrament amb energies renovables • PDR: la planificació, desenvolupament i la regulació.

Acció amb estalvi energètic

Es completa en cas que l’acció presenti un estalvi en termes d’emissió de CO2·eq i aquest es pugui estimar, indica quin seria aquest estalvi i en quants anys aquest estalvi amortitzaria el cost d’execució de l’acció.



Cost eficiència Cost econòmic de l’acció proposada per arribar a estalviar l’emissió a l’atmosfera d’1 kg de CO2. S’expressa en €/kg CO2 estalviat.

Amortització Període en el qual es recupera el cost econòmic de l’execució o implantació de l’acció per mitjà de l’estalvi energètic, i al seu torn econòmic, associat. S’expressa en anys.

Reducció d’emissions GEH

En cas que l’acció suposi una reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i aquesta es pugui estimar, indica quina seria aquesta reducció. S’expressa en tones CO2 /any.

Termini d’execució/implantació

Període màxim en què l’acció s’hauria d’haver realitzat (en cas d’una acció puntual) o implantat (en cas d’una acció que ha de perdurar en el temps de forma continuada o periòdica).

La programació respondrà a criteris de prioritat i viabilitat de l’acció, així com a les tasques que requereix i el període d’execució d’aquestes.

Cal precisar que quan l’acció s’executa periòdicament (per exemple, campanyes que s’inicien en un moment donat i a partir de llavors es repeteixen anualment) es considera que la periodicitat és continuada fins al final del període de vigència del Pla, i el termini que es fa constar com a termini d’implantació és aquell en què l’acció ha d’estar implantada plenament (per exemple, si és una campanya anual amb materials editats i guiatge, es considerarà implantada quan s’hagin editat per primera vegada els materials i també s’hagi engegat el primer any de guiatges).

Curt Indica que el termini d’execució/implantació és curt (2010-2012).

Mitjà Indica que el termini d’execució/implantació és mitjà (2013-2016).

Llarg Indica que el termini d’execució/implantació és llarg (2017-2020).

Periodicitat Freqüència proposada per a la realització de l’acció: mensual, anual, bianual, continuada, puntual, quadriennal, quinquennal.

Prioritat Estableix nivell de prioritat (prioritària – no prioritària) en funció de la seva incidència (intensitat, abast temàtic i nombre de beneficiaris) ambiental, social o econòmica; per la seva contribució a la minimització del risc sobre la salut; o per respondre a prescripció normativa.



Responsabilitat seguiment i/o execució - Entitats / Agents implicats per any

Agents/Entitats implicats/des en l’execució o implantació de l’acció. Es diferencia l’agent responsable (servei/s municipals amb la responsabilitat o competència d’executar l’acció; algunes vegades és responsable una altra administració) i les entitats o agents implicats (aquells altres organismes o serveis o entitats que contribueixen perquè l’acció es pugui dur a terme).

Cost Cost econòmic estimat per executar o implantar l’acció, considerant la suma de la inversió, la despesa inicial i el cost de manteniment anual (si té un cost específic) multiplicat pel nombre d’anys d’implantació de l’acció. S’estableix una xifra orientativa del cost quan es disposa d’una definició i informació suficient del projecte per poder-ho calcular. Expressat en euros i amb les xifres arrodonides a 100 €.

Característiques cost Contempla les següents categories:

Cost organitzatiu i/o tècnic: quan l’execució o implantació de l’acció no disposa d’un cost directe (per exemple, integració de criteris en l’elaboració de Plans) o bé el seu cost es troba internalitzat en costos estables ja consolidats (per exemple: serveis administratius de l’Ajuntament). No es quantifica.

Pendent de definir: quan per la seva complexitat l’execució de l’acció requereix d’un pla o projecte executiu que pugui concretar-ne el cost econòmic.

Sense cost: quan l’execució o implantació de l’acció no té cap tipus de cost o aquest no és significatiu (per exemple un canvi de criteri) o aquest està integrament i en tots els seus conceptes contemplat en un altre pla o projecte que disposa del seu propi pressupost i per tant es considera que no es un cost associat al Pla d’acció.

Igualment, en aquest camp s’especifica –quan hi ha un cost imputat a l’acció- que aquest no considera el cost de dedicació dels tècnics municipals.

Observacions cost Especifica què s’ha contemplat dins l’estima del cost que s’indica i quins barems o costos unitaris s’han utilitzat. Especifica, quan convé, el motiu pel qual el cost es troba pendent de definir, a més de qualsevol altre observació relativa al cost que es considera oportú recollir.

Finançament Identificació de programes de finançament als que podria acollir-se potencialment l’acció.

Identificació de possibles entitats que poden finançar l’acció.



Programes de finançament

Programes o línies de subvencions que podrien aportar finançament per a l’execució o implantació de l’acció.


3.3 CODIS I ABREVIATURES D’AGENTS I ENTITATS

Acrònim Entitat/Agent

ACA

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Agència Catalana de l'Aigua

ADV Agrupacions de Defensa Vegetal Ag. econòmics Agents econòmics locals Altres ajuntaments Altres ajuntaments

ARC

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Agència de Residus de Catalunya

Àrea Esports (ASC) Ajuntament de Sant Celoni Àrea d'Esports

Àrea Espais Naturals

Administració local Diputació de Barcelona Àrea d'Espais Naturals

ASEL Agents socials i econòmics locals ATM Autoritat del Transport Metropolità

CAR-PN

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Centre d'Activitat Regional per a la Producció Neta

CCPAE Generalitat de Catalunya Consell Català de la Producció Agrària Ecològica

CCPI Generalitat de Catalunya Consell Català de la Producció Integrada

CCVO Administració local Consell Comarcal del Vallès Occidental

Centres educatius Centres educatius

CIDEM

Generalitat de Catalunya Departament d'Indústria, Comerç i Turisme Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial

Ciutadania Ciutadania Comp. subministradores Companyies subministradores Conc. Deixalleria Concessionària de la deixalleria Conc. recollida residus Concessionària de la recollida de residus municipals Conc. transport públic Concessionària transport públic Contractistes i promotors urbanístics Contractistes i promotors urbanístics

Cos agents rurals

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge


Cos agents rurals

CPF

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Centre de la Propietat Forestal

DAR Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural

Participació (ASC) Ajuntament de Sant Celoni Responsable Participació

Compres (ASC) Ajuntament de Sant Celoni Responsable de Compres

Comunicació (ASC) Ajuntament de Sant Celoni Responsable de Comunicació

Dept. Cultura i Mitjans de Comunicació Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

Desenvolupament (ASC) Ajuntament de Sant Celoni Responsable de Desenvolupament

Dept. Educació Generalitat de Catalunya Departament d'Educació

Educació (ASC) Ajuntament de Sant Celoni Responsable d'Educació

Festes (ASC) Ajuntament de Sant Celoni Responsable de Festes

Gestió Econòmica i Pressupostària (ASC)

Ajuntament de Sant Celoni Responsable de Gestió econòmica i pressupostària

Dept. Governació i AP Generalitat de Catalunya Departament de Governació i Administracions Públiques

Habitatge (ASC) Ajuntament de Sant Celoni Responsable d'Habitatge

Ingressos (ASC) Ajuntament de Sant Celoni Responsable d'Ingressos

Dept. Innovació U E Generalitat de Catalunya Departament d'Innovació, Universitats i Empresa

Llicències (ASC) Ajuntament de Sant Celoni Responsable de Llicències

Manteniment (ASC) Ajuntament de Sant Celoni Departament de Manteniment

Neteja viària i residus (ASC) Ajuntament de Sant Celoni Responsable de Neteja viària i residus

Obres públiques (ASC) Ajuntament de Sant Celoni Responsable d'Obres

Parcs i jardins (ASC) Ajuntament de Sant Celoni Responsable de Parcs i jardins


Promoció Cultural i Patrimoni Natural (ASC)

Ajuntament de Sant Celoni Responsable de Promoció cultural i patrimoni natural

Policia local (ASC) Ajuntament de Sant Celoni Responsable de Policia local

Prevenció de riscos (ASC) Ajuntament de Sant Celoni Responsable de Prevenció de riscos

Recursos Humans (ASC) Ajuntament de Sant Celoni Responsable de Recursos Humans

Dept. Salut Generalitat de Catalunya Departament de Salut

Sostenibilitat (ASC) Ajuntament de Sant Celoni Responsable de Sostenibilitat

Transport urbà (ASC) Ajuntament de Sant Celoni Responsable de Transport urbà

Dept. Treball Generalitat de Catalunya Departament de Treball

Urbanisme (ASC) Ajuntament de Sant Celoni Responsable d'Urbanisme

DG Arquitectura i Paisatge

Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial i Obres Públiques Direcció General d'Arquitectura i Paisatge

DG Costas

Administració Estat Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino Dirección General de Costas

DG Ports

Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial i Obres Públiques Direcció General de Ports

DG Carreteres

Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial i Obres Públiques Direcció General de Carreteres

DGMN

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Medi Natural

DGPAM

Generalitat de Catalunya Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural Direcció General de Pesca i Afers Marítims

DGPAS

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat

DGQA

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Direcció General de Qualitat Ambiental


DGXI (UE)

Unió Europea Medi Ambient Direcció General XI

DGXVII (UE)

Unió Europea Energia Direcció General XVII

DIBA Administració local Diputació de Barcelona

DICT Generalitat de Catalunya Departament d’Indústria, Comerç i Turisme

DIRIP

Generalitat de Catalunya Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació

DMAH Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge

DPTOP Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial i Obres Públiques

Ecologia UB

Centres educatius Universitat de Barcelona Departament d’Ecologia

Empreses carpooling carsharing Agents econòmics locals Empreses de “carpooling” i “carsharing”

Entitats esportives Entitats esportives FECSA-ENHER FECSA-ENHER

Gestió forestal

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Servei de Gestió Forestal

GISA

Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial i Obres Públiques Gestió d’Infraestructures SA

ICAEN

Generalitat de Catalunya Departament d’Economia i Finances Institut Català de l’Energia

IDAE

Administració Estat Ministerio de Industria, Turismo y Comercio Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía

IDESCAT Generalitat de Catalunya Institut d’Estadística de Catalunya

Instal·ladors locals Instal·ladors locals

IRTA Generalitat de Catalunya Institut de Recerca i Tecnologia Alimentàries de Catalunya

LGAI Generalitat de Catalunya


Laboratori General d'Assaigs i Investigació

MARM Administració Estat Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino

MF Administració Estat Ministerio de Fomento

Mossos d'esquadra

Generalitat de Catalunya Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació Mossos d'Esquadra

Parc Natural del Montnegre-Corredor Diputació de Barcelona Parc Natural del Montnegre-Corredor

Prog. Planejament Territorial

Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial i Obres Públiques Programa de Planejament Territorial

Propietaris habitatges i particulars Propietaris d'habitatges i particulars RENFE RENFE SCEA Societat Catalana d'Educació Ambiental

Secretaria Mobilitat

Generalitat de Catalunya Departament de Política Territorial i Obres Públiques Secretaria per a la Mobilitat

Sector agrícola Sector Agrícola Sector comercial Sector Comercial Sector construcció Sector de la Construcció Sector forestal Sector Forestal Sector industrial Sector Industrial Sector ramader Sector Ramader

SCT Generalitat de Catalunya Servei Català del Trànsit

SG Esport

Generalitat de Catalunya Departament de Vicepresidència Secretaria General de l'Esport

Societat caçadors Societat de Caçadors Subministradors combustibles Subministradors locals de combustibles UE Unió Europea XCT Xarxa de Custodia del Territori


3.4 FITXES DE LES ACCIONS

A continuació es presenta el conjunt de fitxes descriptives de les accions.


DE SANT CELONI

Acció 1.1.1. Renovar els equips de generació més antics i més ineficients amb les millors tecnologies i equips disponibles per augmentar l’eficiència

energètica dels sistemes tèrmics.

FITXA DESCRIPTIVA D'ACCIÓ

Línia 1. EXEMPLIFICAR I FOMENTAR L’EXECUCIÓ DE BONES PRÀCTIQUES QUE AFAVOREIXIN UNA DISMINUCIÓ DE LES EMISSIONS DE GEH DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL

Eix Eix d’intervenció 1: Equipaments i serveis

Descripció En aquesta acció es proposen tres canvis d'equips de generació:

1) Canvi de caldera d'ACS existent del Camp de Futbol la Batllòria. La caldera existent és molt antiga i per tant el seu rendiment és molt baix, fet que provoca que el consum energètic per a la generació d'ACS sigui molt elevat.

2) Canvi de la caldera existent de l'Edifici La Tèrmica per una altra de condensació. En aquest cas és recomanable el canvi de la caldera per tenir l’actual més de deu anys o bé pel seu baix rendiment en la generació d’aigua calenta per a calefacció. Una caldera actual de condensació o baixa temperatura pot arribar a tenir un rendiment superior a un 10% en comparació d’una caldera convencional.

3) Canvi del cremador de la caldera de calefacció del equipament Pavelló d'esport.

Acció Acció 1.1.1. Renovar els equips de generació més antics i més ineficients amb les millors tecnologies i equips disponibles per augmentar l’eficiència energètica dels sistemes tèrmics.

Cost eficiència 1,59

Termini amortització


anys

Reducció d’emissions GEH 8,73

€/kg CO estalviat2

tones CO / any2


18/02/2010 1 de 177




Termini d'execució / implantacióMitjà (2013-2016)

ENTITATS DE FINANÇAMENT

Responsabilitat seguiment i/o execució

El cost no inclou la instal·lació.

Cost estimat €

Prioritat! Prioritària

PeriodicitatPuntual

No es considera el cost de dedicació de tècnics municipals. 14.000,0

Entitats / Agents implicats, per any

Observacions

Dept. Manteniment (ASC) 2010

ICAEN

2010Resp. Sostenibilitat (ASC)


18/02/2010 2 de 177




INDICADORS

Programes de finançamentICAEN (finanç.) – Estalvi, eficiència energètica i energies renovables


Emissions de GEH del municipi dels àmbits de compromís PAES

Eficiència energètica dels equipaments municipals

Consum total d’energia del muncipi dels àmbits de compromís PAES

Consum total d’energia de l’Ajuntament per habitant

Consum total d’energia de l’Ajuntament


18/02/2010 3 de 177

Acció 1.1.2. Renovar els sistemes més antics i ineficients amb les millors tecnologies i equips disponibles per augmentar l’eficiència energètica dels

sistemes tèrmics, incorporant subsistemes de recuperació d'energia i aprofitament d'energies residuals.






Prioritat-

Descripció Invertir en la millora dels sistemes més antics amb les millors tecnologies i equips disponibles per augmentar l’eficiència energètica dels sistemes tèrmics, incorporant subsistemes de recuperació d'energia i l'aprofitament d'energies residuals, augment el rendiment del sistema, i per tant l'eficiència i estalvi energètic.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 1.1.2. Renovar els sistemes més antics i ineficients amb les millors tecnologies i equips disponibles per augmentar l’eficiència energètica dels sistemes tèrmics, incorporant subsistemes de recuperació d'energia i aprofitament d'energies residuals.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions



18/02/2010 4 de 177

Acció 1.1.2. Renovar els sistemes més antics i ineficients amb les millors tecnologies i equips disponibles per augmentar l’eficiència energètica dels

sistemes tèrmics, incorporant subsistemes de recuperació d'energia i aprofitament d'energies residuals.


INDICADORS



Cost estimat €

Pendent de valorar


ICAEN

ICAEN (finanç.) – Estalvi, eficiència energètica i energies renovables









18/02/2010 5 de 177

Acció 1.1.3. Revisar i millorar l'aïllament dels sistemes de distribució de climatització que siguin deficients per augmentar l’eficiència energètica dels

sistemes de climatització.







Descripció Millorar l’aïllament dels conductes de calefacció a la sala de calderes. Aïllament de les canonades que formen la xarxa de distribució de la calefacció per a reduir la pèrdua energètica que es produeix en els mateixos a causa de la diferència de temperatura entre l’aigua que circula pels tubs i l’ambient.

Aquesta mesura es proposa per l'equipament: CEIP Pallerola.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 1.1.3. Revisar i millorar l'aïllament dels sistemes de distribució de climatització que siguin deficients per augmentar l’eficiència energètica dels sistemes de climatització.


Termini amortització 1,56


anys



tones CO / any2

Observacions Per al càlcul de l'estalvi en emissions s'ha considerat l'estalvi aproximat que es podria aconseguir (proper al 2%) en el consum de gas natural per a la generació de calefacció.



18/02/2010 6 de 177

Acció 1.1.3. Revisar i millorar l'aïllament dels sistemes de distribució de climatització que siguin deficients per augmentar l’eficiència energètica dels

sistemes de climatització.


INDICADORS



El preu aproximat per metre de canonada és de 10 €.

Cost estimat €

350,0


ICAEN







2010Resp. Sostenibilitat (ASC)Resp. Educació (ASC)


18/02/2010 7 de 177

Acció 1.1.4. Substituir els sistemes de regulació de calefacció i climatització manuals per uns amb programadors i sonda de temperatura exterior, i activar

un programa de regulació eficient.


Termini d'execució / implantacióCurt (2010-2012)





Descripció La instal·lació d’una centraleta de regulació del sistema generarà un estalvi energètic a causa de l’optimització del sistema, des de la forma de treballar la caldera, en el cas que la centraleta disposi d'una sonda exterior, fins al sistema de distribució amb la instal·lació de vàlvules motoritzades.

Es proposa aquesta mesura per l'equipament: Pavelló municipal d'esports.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 1.1.4. Substituir els sistemes de regulació de calefacció i climatització manuals per uns amb programadors i sonda de temperatura exterior, i activar un programa de regulació eficient.




anys



tones CO / any2

Observacions Per al càlcul de l'estalvi en emissions s'ha considerat l'estalvi aproximat que es podria aconseguir (proper al 5%) en el consum de gas natural per a la generació de calefacció.



18/02/2010 8 de 177

Acció 1.1.4. Substituir els sistemes de regulació de calefacció i climatització manuals per uns amb programadors i sonda de temperatura exterior, i activar

un programa de regulació eficient.


INDICADORS



El cost no inclou la instal·lació.

Cost estimat €

No es considera el cost de dedicació dels tècnics municipals 360,0


ICAEN







2010Resp. Sostenibilitat (ASC)Àrea Esports (ASC)


18/02/2010 9 de 177








Descripció Instal·lant una petita centraleta per a realitzar un control horari de l'equip generador es podria aconseguir un estalvi important degut al fet que s'ajustaria el funcionament de l'equip al perfil d'ús existent en l'edifici. D'aquesta manera s'evitaria que la climatització treballés en hores en les quals no és necessària, i l'optimització de la programació d'horaris d'engegada i aturada del sistema de calefacció.

Es proposa aquesta mesura pels equipaments: Biblioteca, Edifici La Tèrmica, CEIP Tordera.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 1.1.5. Instal·lar un programador horari setmanal per al control del funcionament dels equips de climatització i calefacció.


Termini amortització 10


anys



tones CO / any2

Observacions



18/02/2010 10 de 177



INDICADORS



Cost previst per a l'Edifici La Tèrmica.

Cost estimat €



ICAEN









18/02/2010 11 de 177








Descripció La instal·lació de vàlvules termostàtiques en els radiadors regula l’emissió de cadascun dels radiadors, tancant el pas dels que estiguin en cambres amb major radiació solar i obrint el pas en les cambres situades al nord, o en ombra, aprofitant d’aquesta manera la calor del sol de la forma més senzilla i natural. Un avantatge afegit és la possibilitat de definir diferents temperatures de confort per a cada cambra, unint d’aquesta manera el confort i l’estalvi energètic.

Es proposa aquesta mesura als següent equipaments: CEIP Pallerola, Edifici Ateneu i CEIP La Tordera.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 1.1.6. Instal·lar vàlvules termostàtiques en els radiadors amb problemes de regulació i/o zonificació.




anys



tones CO / any2

Observacions



18/02/2010 12 de 177



INDICADORS



Nombre total de vàlvules considerades dins el cost: 176 unitats

Cost estimat €

No es considera el cost de dedicació dels tècnics municipals 5.300,0


ICAEN

ICAEN (finanç.) – Estalvi, eficiència energètica i energies renovablesICAEN (subv.) - Millora eficiència energètica enllumenat interior i façanes








18/02/2010 13 de 177








Descripció Amb la instal·lació de perlitzadors d'aire-aigua en els punts de consum s'arribaria a estalvis propers al 5%. El que s'aconsegueix és que en els punts de consum, la sortida l’aigua es barregi amb aire tenint la mateixa sensació de pressió però utilitzant un cabal inferior d’aigua.

Es proposa fer aquesta mesura per els següents equipaments: Camp de fubol Can Sans; Camp de Futbol la Batllòria; CEIP Pallerola; CEIP La Tordera.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 1.1.7. Instal·lar airejadors en els punts de consum d’aigua prioritzant els punts de consum d'ACS.




anys



tones CO / any2

Observacions



18/02/2010 14 de 177



INDICADORS



S'estima un cost de 23 € el kit de 4 estalviadors: perlitzadore/airejadores de mida estandard.

Cost estimat €



ICAEN







2010Resp. Sostenibilitat (ASC)Àrea Esports (ASC)Resp. Educació (ASC)


18/02/2010 15 de 177







Descripció Realitzar la instal·lació de reguladors horaris elèctrics en les instal·lacions on existeix un termoacumulador elèctric amb acumulació per ACS i el seu consum sigui freqüent (amb pèrdua d'energia per a mantenir l'acumulador calent). La pèrdua d'energia és deguda a que els termoacumuladors funcionen mitjançant un termostat que controla la resistència per a mantenir la temperatura constant a l'acumulador. Si no hi ha consum d'ACS, a través de les parets del termo es va perdent energia, fet que genera que la resistència s'encengui de nou. Mitjançant la instal·lació de reguladors horaris podrem optimitzar el funcionament del termo elèctric perquè treballi només quan realment existeixi consum d'aigua calenta sanitària.

En aquest cas els passos a seguir consisteixen en comprar els reguladors i instal·lar-los en els endolls.

Es proposa aplicar aquesta mesura als següents equipamets: Centre Cívic La Batllòria i Edifici Bruc.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 1.1.8. Col·locar programadors horaris setmanals al termes elèctrics per la producció d'ACS.




anys



tones CO / any2

Observacions


18/02/2010 16 de 177






El cost inclou la instal·lació

Cost estimat €

Pendent de valorar 250,0



ICAEN




18/02/2010 17 de 177



INDICADORSEmissions de GEH del municipi dels àmbits de compromís PAES





Consum d’energia de l’Ajuntament en relació al consum d’energia del municipi


18/02/2010 18 de 177








Descripció Les vàlvules mescladores termostàtiques s’utilitzen per obtenir una distribució d’aigua calenta sanitària a temperatura constant i regulable. Amb la utilització d’aquestes vàlvules es millora el rendiment dels acumuladors d’aigua calenta i s’obté una distribució d’aigua a una temperatura regular.

Es proposa aquesta mesura als següents equipaments: Camp de fubol Can Sans, CEIP Pallerola i Pavelló d'esports.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 1.1.9. Instal·lar vàlvules termostàtiques entre l’anada i el retorn d’ACS en les instal·lacions que ho necessiten.




anys



tones CO / any2

Observacions



18/02/2010 19 de 177



INDICADORS



El cost inclou la instal·lació.

Cost estimat €



DIBAICAEN

DIBA (subv.) - Mesures mitigadores canvi climàticICAEN (finanç.) – Estalvi, eficiència energètica i energies renovables







18/02/2010 20 de 177








Descripció Replantejar la instal·lació d’ACS per tal de posar en marxa els sistema d’energia solar tèrmica existent al camp de futbol Can Sans.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 1.1.10. Replantejar la instal·lació d’ACS per tal de posar en marxa els sistema d’energia solar tèrmica existent al camp de futbol Can Sans.

Cost eficiència 1



anys



tones CO / any2

Observacions



18/02/2010 21 de 177



INDICADORS



Cost estimat €

Pendent de valorar


ICAEN










18/02/2010 22 de 177

Acció 1.1.11. Analitzar els nivells lumínics existents i redefinir la il·luminació per tal d'aprofitar millor la llum natural en els edificis de major potencial

d’aprofitament i possibilitat de fer-ho.






Prioritat-

Descripció Aprofitament de la llum natural reduint l'ús de la il·luminació artificial regulant manualment.

Es proposa aquesta acció als següents equipaments: CEIP Tordera, Edifici Bruc, Centre Cívic La Batllòria, CEIP Pallerola i Edifici Ateneu.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 1.1.11. Analitzar els nivells lumínics existents i redefinir la il·luminació per tal d'aprofitar millor la llum natural en els edificis de major potencial d’aprofitament i possibilitat de fer-ho.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions



18/02/2010 23 de 177

Acció 1.1.11. Analitzar els nivells lumínics existents i redefinir la il·luminació per tal d'aprofitar millor la llum natural en els edificis de major potencial

d’aprofitament i possibilitat de fer-ho.


INDICADORS



Cost estimat €

Pendent de valorar.


ICAEN










18/02/2010 24 de 177








Descripció Millora de la sectorització en l'encesa de l'enllumenat. Es proposa aquesta mesura a l'equipament CEIP Tordera.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 1.1.12. Millorar la zonificació de les línies d'il·luminació dels edificis que no disposen d'una zonificació correcta.




anys



tones CO / any2

Observacions



18/02/2010 25 de 177



INDICADORS



Cost estimat €



ICAEN

ICAEN (subv.) - Millora eficiència energètica enllumenat interior i façanes









18/02/2010 26 de 177







Prioritat-

Descripció Instal·lació de detectors de presència temporitzats. Es proposa aquesta mesura als equipaments CEIP Tordera i Biblioteca.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 1.1.13. Instal·lar sensors de presència, temporitzadors i programadors en els WC, escales i passadissos dels edificis.




anys



tones CO / any2

Observacions



18/02/2010 27 de 177



INDICADORS



Cost estimat €



ICAEN








2010Resp. Educació (ASC)


18/02/2010 28 de 177







Prioritat-

Descripció Instal·lació de cèl·lules fotoelèctriques per tal d'evitar l'ús d'il·luminació artificial en cas que la llum natural detectada sigui suficient. Es proposa aquesta mesura al CEIP Tordera.

PeriodicitatContinuada

Acció Acció 1.1.14. Instal·lar reguladors programables en els edificis que disposen d'enllumenat exterior, amb regulació manual.




anys



tones CO / any2

Observacions



18/02/2010 29 de 177



INDICADORS



Cost estimat €



ICAEN

ICAEN (subv.) - Millora eficiència energètica enllumenat exterior






2010Resp. Educació (ASC)


18/02/2010 30 de 177







Descripció La substitució de llums halògenes per unes altres de baix consum com podrien ser les de Sodi d’alta pressió tindrà sentit quan finalitzi la vida de les actuals ja que en rendiment són molt similars (halogenurs amb un 75-95 lm/w i les de sodi d’alta pressió amb 70 -130 lm/w) però en vida terme mitjà les de sodi d’alta pressió doblen als halogenurs (23000 hores davant de 11000 hores).

La substitució de bombetes incandescents per unes altres de baix consum o leds és sempre recomanable per l’estalvi que això generaria. Mentre que una bombeta incandescent té un rendiment que varia entre 10-20 lm/w, una bombeta de baix consum té un rendiment variable entre 38-91 lm/w. Una bombeta de baix consum consumeix entre un 50 i un 80% menys d’energia.

Es proposa aquesta acció als següents equipaments: Biblioteca; Centre Cívic La Batllòria, CEIP Pallerola, Edifici Ateneu, Edifici La Tèrmica, Edifici Bruc, Pavelló d'esports i CEIP La Tordera.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 1.1.15. Substituir les làmpades d’halogenurs metàl·lics per altres de baix consum.




anys



tones CO / any2

Observacions


18/02/2010 31 de 177






Cost estimat €




ICAEN

ICAEN (subv.) - Millora eficiència energètica enllumenat exterior



18/02/2010 32 de 177










18/02/2010 33 de 177








Descripció En l’actualitat és possible disposar d’equips electrònics capaços no tan sols d’encendre les làmpades fluorescents sinó també de regular el flux lluminós que emeten, prestació que no es podria aconseguir amb el sistema tradicional de reactància - encebador - condensador, i el que és més important, obtenint estalvis d’energia superiors al 30%.

Es proposa fer aquesta mesura als equipaments: Biblioteca, Camp de fubol Can Sans, Camp de Futbol la Batllòria, Centre Cívic La Batllòria, CEIP Pallerola, Edifici Ateneu, Edifici La Tèrmica i Edifici Bruc.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 1.1.16. Substituir les reactàncies mecàniques i lluminàries existents per reactàncies electròniques i lluminàries més eficients.




anys



tones CO / any2

Observacions



18/02/2010 34 de 177



INDICADORS



Cost estimat €



ICAEN

ICAEN (subv.) - Millora eficiència energètica enllumenat interior i façanes








18/02/2010 35 de 177








Descripció Amb la finalitat d'evitar pèrdues d'energia a través de portes on existeix un alt nombre d'accessos, es recomana la instal·lació d'una porta doble que eviti el continu contacte de l'aire exterior amb l'aire intern de l'edifici climatitzat.

Es proposa dur a terme aquesta acció a l'edifici Bruc i al CEIP Tordera.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 1.1.17. Posar doble porta entrades principals dels edificis per millorar la eficiència dels sistemes climatització.




anys



tones CO / any2

Observacions



18/02/2010 36 de 177



INDICADORS



Cost estimat €



ICAEN









18/02/2010 37 de 177

Acció 1.1.18. Dissenyar i implementar un protocol de bones pràctiques i instal·lar softwares d’estalvi energètic en aquells casos on hi hagi un nombre

apreciable d’equips ofimàtics.






Prioritat-

Descripció Informar als usuaris, en aquells casos que existeixi un nombre apreciable d'equips ofimàtics, de les mesures bàsiques per aconseguir estalvis en el funcionament d'equips ofimàtics. Per aquesta raó es recomana la redacció d'un protocol de bones pràctiques específic juntament amb la instal·lació i ús de programes d’estalvi energètic destinats a ordinadors personals. Amb la instal·lació d'aquests programes es pot arribar a aconseguir un estalvi de fins al 30%.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 1.1.18. Dissenyar i implementar un protocol de bones pràctiques i instal·lar softwares d’estalvi energètic en aquells casos on hi hagi un nombre apreciable d’equips ofimàtics.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions

Resp. Sostenibilitat (ASC) 2010


18/02/2010 38 de 177

Acció 1.1.18. Dissenyar i implementar un protocol de bones pràctiques i instal·lar softwares d’estalvi energètic en aquells casos on hi hagi un nombre

apreciable d’equips ofimàtics.


INDICADORS



Cost estimat €

Pendent de valorar


DIBAICAEN

DIBA (subv.) - Ambientalització àmbits de gestió localDIBA (subv.) - Mesures mitigadores canvi climàticDIBA (subv.) - Sensibilització i divulgació ambiental







18/02/2010 39 de 177








Descripció Amb la finalitat d'evitar pèrdues d'energia a través de tancaments. Es recomana la instal·lació d'una doble vidre amb càmera d'aire. Es proposa l'aplicació d'aquesta mesura al CEIP Pallerola.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 1.1.19. Substituir els vidres simples per vidres dobles amb càmera d’aire.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions Es desconeixen els m2 exactes als quals afecta la superfície vidriada, per tant no es pot calcular l'estalvi.



18/02/2010 40 de 177



INDICADORS



El preu mitjà és 80 € per m2, nombre total de m2: 15

Cost estimat €



ICAEN


Producció local d’energia provinent de fonts renovables per habitant i any







18/02/2010 41 de 177







Prioritat-

Descripció Col·locar un separador amb portes entre la pista i l’entrada al pavelló per evitar fugues tèrmiques. Es proposa aquesta mesura al Pavelló d'esport.

Tancar espai que hi ha per sota de la passarel·la, per evitar fugues tèrmiques. Es proposa aquesta mesura al CEIP La Tordera.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 1.1.20. Millorar l'aïllament corresponent a la epidermis envolvent de les edificacions.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions



18/02/2010 42 de 177



INDICADORS



Cost estimat €

Pendent de valorar


ICAEN

ICAEN (finanç.) – Estalvi, eficiència energètica i energies renovablesICAEN (subv.) - Estudis estalvi i eficiència energètica millora qualificació energètica edificis nova construcció i rehabilitacions








18/02/2010 43 de 177








Descripció A l'existir espai suficient i una alta demanda d'ACS, es recomana la instal·lació d'energia solar tèrmica per a la generació d'aigua calenta sanitària. Amb una instal·lació d'aquest tipus es podria cobrir fins a un 70% del consum total.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 1.1.21. Instal·lar un sistema d'ACS solar al Pavelló d’esports.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions



18/02/2010 44 de 177



INDICADORS



Cost estimat €

Pendent de valorar


ICAEN

ICAEN (finanç.) – Estalvi, eficiència energètica i energies renovablesICAEN (subv.) - Aprofitament energia solar tèrmica

Grau d’abastament energètic del municipi amb fonts d’energia renovables


2010Àrea Esports (ASC)Resp. Educació (ASC)


18/02/2010 45 de 177







Prioritat-

Descripció El CEIP La Tordera compta amb una instal·lació solar per abastir d’Aigua Calenta Sanitària a les dutxes dels vestidor. Actualment aquest sistema es troba sense ús, les dutxes no estan en funcionament, per tant es proposa el seu aprofitament com a suport a la calefacció.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 1.1.22. Aprofitar la instal·lació d'energia solar tèrmica com a suport a la calefacció.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions



18/02/2010 46 de 177



INDICADORS



Cost estimat €

Pendent de valorar


ICAEN

ICAEN (finanç.) – Estalvi, eficiència energètica i energies renovablesICAEN (subv.) - Aprofitament energia solar tèrmica





18/02/2010 47 de 177



Termini d'execució / implantacióLlarg (2017-2020)





Descripció Consolidar la figura de gestor/a energètic municipal, i l’estructura d’equip interdepartamental per fer el seguiment del PAES i de la gestió energètica. Aquesta figura de gestor hauria de coordinar un grup dels responsables energètics de grups d'edificis o de l'enllumenat, per tal d'anar controlant les desviacions i incidències, així com l'impacte de mesures executades i la planificació futura.


Acció Acció 1.1.23. Consolidar l’estructura d’equip interdepartamental per fer el seguiment del PAES i de la gestió energètica.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions



18/02/2010 48 de 177



INDICADORS



Es considera una persona a dedicació parcial (6h/dia) durant 11 anys, a 40.000 € de cost anual brut.

Cost estimat €

Sense cost 440.000,0


Grau d’abastament energètic del municipi amb fonts pròpies




Eficiència energètica de l’enllumenat públic






18/02/2010 49 de 177

Acció 1.1.24. Continuar amb el monitoratge i control de consums energètics en edificis municipals, acompanyada d’un pla de bones pràctiques per

aconseguir fins un 15% d’estalvi energètic, que serveixi com a exemple per a la resta d’edificis.






Descripció El control de consums energètics a un conjunt d'edificis municipals, acompanyada d’un pla de bones pràctiques energètiques, que serveixi com a exemple a la resta d’edificis. Per assolir una gestió energètica eficient de les instal·lacions que permeti aconseguir estalvis energètics, i mantenir-los al llarg del temps, és necessari un model que integri la gestió de l’energia (subministraments i confort), les bones pràctiques que es derivin de la correcta utilització de les instal·lacions (tant de regulació com d’ús) i del seu manteniment, així com la consideració de possibles inversions en substitució i renovació d’equips.

Els equipaments on es recomana aplicar aquesta mesura degut al seu alt consum energètic són: CEIP Pallerola, Edifici Ateneu, Biblioteca, Casal d’avis i Nova Escola Bressol.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 1.1.24. Continuar amb el monitoratge i control de consums energètics en edificis municipals, acompanyada d’un pla de bones pràctiques per aconseguir fins un 15% d’estalvi energètic, que serveixi com a exemple per a la resta d’edificis.




anys



tones CO / any2

Observacions Es considera que es pot produir fins a un estalvi del 15% dels edificis seleccionats, no es ha considerat estavi per la nova escola bresol, ja que no hi ha dades de consum.


18/02/2010 50 de 177







El preu del sistema de gestió per a cada edifici és de 10.640 aproximadament.

Cost estimat €




DIBAICAEN

DIBA (subv.) - Ambientalització àmbits de gestió local



18/02/2010 51 de 177










18/02/2010 52 de 177








Descripció Implantar un sistema de telegestió de quadres d’enllumenat. Per assolir una gestió energètica eficient de les instal·lacions que permeti aconseguir estalvi i mantenir-lo al llarg del temps és necessari un model que integri la gestió de l’energia (subministraments i confort), les bones pràctiques que es derivin de la correcta utilització de les instal·lacions (tant de regulació com d’ús) i del seu manteniment, així com la consideració de possibles inversions en substitució i renovació d’equips.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 1.1.25. Implantar un sistema de telegestió de quadres d’enllumenat i realitzar el seguiment de consums reals des de l’equip de gestió energètica.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions



18/02/2010 53 de 177



INDICADORS



Cost estimat €

Pendent de valorar


ICAEN






18/02/2010 54 de 177

Acció 1.1.26. Complir estrictament el nou RITE i implantar progressivament el manteniment preventiu i el seguiment de rendiments estacionals de sistemes de calor i fred, i d’instal·lacions existents d’energia solar tèrmica, en tots els

edificis públics.







Descripció Complir estrictament el nou Reglamento de Instalaciones Térmicas en los Edificios i implantar progressivament el manteniment preventiu i el seguiment de rendiments estacionals de sistemes de calor i fred en tots els edificis municipals, incloent els futurs edificis municipals de nova construcció i tots aquells on està prevista la realització de reformes.


Acció Acció 1.1.26. Complir estrictament el nou RITE i implantar progressivament el manteniment preventiu i el seguiment de rendiments estacionals de sistemes de calor i fred, i d’instal·lacions existents d’energia solar tèrmica, en tots els edificis públics.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions

Resp. Llicències (ASC) 2010


18/02/2010 55 de 177

Acció 1.1.26. Complir estrictament el nou RITE i implantar progressivament el manteniment preventiu i el seguiment de rendiments estacionals de sistemes de calor i fred, i d’instal·lacions existents d’energia solar tèrmica, en tots els

edificis públics.


INDICADORS



Cost estimat €

Cost organitzatiu i/o tècnic



Emissions de GEH del municipi

Consum total d’energia del municipi per habitant

Consum total d’energia del municipi




18/02/2010 56 de 177

Acció 1.1.27. Realitzar un programa de formació a treballadors/es municipals en gestió energètica, simulació tèrmica i disseny, càlcul i manteniment

d’instal·lacions solars, amb l’objectiu d’assolir certificació energètica mínima A.







Descripció Realitzar un programa de formació interna en gestió energètica, en simulació tèrmica i càlcul d’edificis, i en disseny i càlcul d’instal·lacions solars per als tècnics municipals, i formació en manteniment d'instal·lacions tèrmiques, utilització i programació de sistemes de climatització, calefacció, ACS i energia solar, de cara a poder dissenyar o revisar nous edificis o rehabilitacions amb certificació energètica mínima A. Cal recordar que la base de l'estalvi energètic està en l'energia que no es consumeix. Per tant, com més eficient sigui el nostre edifici des de la seva construcció, més energia ens estalviarem després en el seu manteniment.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 1.1.27. Realitzar un programa de formació a treballadors/es municipals en gestió energètica, simulació tèrmica i disseny, càlcul i manteniment d’instal·lacions solars, amb l’objectiu d’assolir certificació energètica mínima A.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions

Dept. Manteniment (ASC)Resp. Obres (ASC)

2010


18/02/2010 57 de 177

Acció 1.1.27. Realitzar un programa de formació a treballadors/es municipals en gestió energètica, simulació tèrmica i disseny, càlcul i manteniment

d’instal·lacions solars, amb l’objectiu d’assolir certificació energètica mínima A.


INDICADORS



Cost estimat €

Pendent de valorar


DIBAICAEN

DIBA (subv.) - Publicacions específiques i formacióICAEN (subv.) - Formació certificació energètica edificis






18/02/2010 58 de 177







Prioritat-

Descripció Redactar, en concordança amb l’acció 1.1.27, un manual de criteris per a ús intern i per a control d’externalitzacions en edificació bioclimàtica, enllumenat eficient, i instal·lacions d’alta eficiència energètica i d’energies renovables.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 1.1.28. Redactar un manual de criteris per a ús intern i per a control d’externalitzacions en matèria energètica per tal de garantir que els nous edificis i rehabilitacions disposaran de certificació energètica mínima de B.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions

Dept. Manteniment (ASC)Resp. Obres (ASC)

2010


18/02/2010 59 de 177



INDICADORS



Cost orientatiu d'externalitzar la redacció del manual de criteris.

Cost estimat €

8.000,0


DIBAICAEN

DIBA (subv.) - Realització estudis mediambientalsICAEN (subv.) - Formació certificació energètica edificis




2010Resp. Sostenibilitat (ASC)Resp. Urbanisme (ASC)


18/02/2010 60 de 177

Acció 1.1.29. Millorar l’ús actual del software de gestió energètica, tot afavorint el control de la comptabilitat energètica, centralitzant la gestió energètica de totes les instal·lacions municipals en coordinació entre els

diferents departaments.







Descripció Millorar l’ús de l’actual software de gestió energètica (SIE) implantat, tot afavorint el control de la comptabilitat energètica, establint un sistema centralitzat de gestió energètica eficient de totes les instal·lacions municipals en coordinació entre els diferents departaments que gestionen les instal·lacions publiques (edificis i enllumenat), que permeti la gestió energètica de totes les pòlisses energètiques de l'Ajuntament i empreses públiques, així com del control i seguiment del PAES.


Acció Acció 1.1.29. Millorar l’ús actual del software de gestió energètica, tot afavorint el control de la comptabilitat energètica, centralitzant la gestió energètica de totes les instal·lacions municipals en coordinació entre els diferents departaments.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions

Resp. Sostenibilitat (ASC)Dept. Manteniment (ASC)

2010


18/02/2010 61 de 177

Acció 1.1.29. Millorar l’ús actual del software de gestió energètica, tot afavorint el control de la comptabilitat energètica, centralitzant la gestió energètica de totes les instal·lacions municipals en coordinació entre els

diferents departaments.


INDICADORS



Cost estimat €










18/02/2010 62 de 177








Descripció Iniciar la instal·lació en l'enllumenat de rellotge astronòmic que incorpora sistemes de mesura i enviament de dades a temps real. La telegestió permet realitzar les següents tasques:

- Programació d’encesa i apagada mitjançant SMS o GPRS. - Mesura en temps real de la tensió i la intensitat de cadascuna de les fases.- Control i programació mitjançant relé dels sistemes de regulació de flux.- Anàlisi de l'estat del quadre a través de l'enviament diari d'informes i alarmes.


Acció Acció 1.3.1. Iniciar la instal·lació de sistemes de telegestió en l’enllumenat prioritzant aquells on hi ha major consum.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions



18/02/2010 63 de 177



INDICADORS



El preu unitari per rellotge astronòmic amb telegestió, incloent el manteniment de 3 anys, és de 1.650 €. El cost total correspondrà a aquest import pel número de quadres en els que falta instal·lar-los.

Cost estimat €

Pendent de valorar


DIBAResp. Gov. AA.PP.ICAEN

DGAP (subv.) - PUOSC: Enllumenat públicDIBA (subv.) - Mesures mitigadores canvi climàticICAEN (subv.) - Millora eficiència energètica enllumenat exterior


18/02/2010 64 de 177

Acció 1.3.2. Definir una zonificació llumínica del municipi d’acord amb la Normativa de Contaminació Lumínica i procedir a certificar progressivament

l’eficiència energètica dels quadres segons el Reial Decret d’eficiència energètica.






Prioritat-

Descripció Realitzar una diagnosi del grau de compliment de la certificació energètica i de la llei de contaminació lluminosa. A partir de la qualificació energètica calculada en cada quadre, en funció de l'Índex d'Eficiència Energètica (IEE) definit al reglament d'Eficiència en l'enllumenat exterior, prioritzar les mesures de millora en el municipi.

Actualitzar aquest càlcul per tal de fer un segument de les millores aconseguides.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 1.3.2. Definir una zonificació llumínica del municipi d’acord amb la Normativa de Contaminació Lumínica i procedir a certificar progressivament l’eficiència energètica dels quadres segons el Reial Decret d’eficiència energètica.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions



18/02/2010 65 de 177

Acció 1.3.2. Definir una zonificació llumínica del municipi d’acord amb la Normativa de Contaminació Lumínica i procedir a certificar progressivament

l’eficiència energètica dels quadres segons el Reial Decret d’eficiència energètica.


INDICADORS



Cost estimat €

Cost estimat de realització de la diagnosi. 12.000,0


DIBA

DIBA (subv.) - Realització estudis mediambientals


18/02/2010 66 de 177

Acció 1.3.3. Continuar amb la implantació de les mesures que es van definir a l’auditoria i finalitzar les actuacions previstes fins l’any 2012 prioritzant la

substitució de làmpades i lluminàries.







Descripció Finalitzar les actuacions previstes per l'auditoria de l'enllumenat (2008), en concret:

- Substitució de 168 làmpades de vapor mercuri per altres de vapor de sodi d'alta pressió.- Substitució de les lluminàries poc eficients i que incompleixen la llei de contaminació lluminosa.- Instal·lació de reguladors-estabilitzadors de flux en aquells quadres en bon estat i amb major consum.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 1.3.3. Continuar amb la implantació de les mesures que es van definir a l’auditoria i finalitzar les actuacions previstes fins l’any 2012 prioritzant la substitució de làmpades i lluminàries.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions



18/02/2010 67 de 177

Acció 1.3.3. Continuar amb la implantació de les mesures que es van definir a l’auditoria i finalitzar les actuacions previstes fins l’any 2012 prioritzant la

substitució de làmpades i lluminàries.


INDICADORS



El cost és el que determini l’auditoria: inclou làmpades, equips i mà d'obra, i estalvi hores funcionament de reposició de làmpades VM. Instal·lació reguladors-estabilitzadors segons potència. Cost estimat regulador de flux per quadre: 7.500 euros.

Cost estimat €

Pendent de valorar



DGAP (subv.) - PUOSC: Enllumenat públicDIBA (subv.) - Mesures mitigadores canvi climàticICAEN (finanç.) – Estalvi, eficiència energètica i energies renovables


18/02/2010 68 de 177








Descripció Continuar i finalitzar la, ja iniciada, substitució dels semàfors convencionals per altres que utilitzin tecnologia LED més eficient al conjunt de semàfors del municipi.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 1.3.4. Continuar amb la instal·lació dels sistemes de semàfors amb LEDS i la realització de quadres amb escomesa pròpia.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions



18/02/2010 69 de 177



INDICADORS



Cost previst dins del pla vigent de substitució semafòrica.

Cost estimat €

Pendent de valorar





18/02/2010 70 de 177

Acció 1.3.5. Definir una sèrie de 2-3 quadres d’enllumenat nous o que s’hagin de rehabilitar, per tal d’implantar tecnologies innovadores d’il·luminació (LEDS

en 1 o 2 anys futurs) i avaluar la seva implantació massiva.






Prioritat-

Descripció Seleccionar uns 2-3 quadres per tal de procedir a la instal·lació de lluminàries de LEDS de 100 W en substitució de làmpades de vapor de sodi d'alta pressió de 150W.

Es proposa la substitució per la tecnologia LED d'última generació d'alta potència amb eficiència de 90 Lm/W i temps de vida útil > 50.000 hores.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 1.3.5. Definir una sèrie de 2-3 quadres d’enllumenat nous o que s’hagin de rehabilitar, per tal d’implantar tecnologies innovadores d’il·luminació (LEDS en 1 o 2 anys futurs) i avaluar la seva implantació massiva.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions



18/02/2010 71 de 177

Acció 1.3.5. Definir una sèrie de 2-3 quadres d’enllumenat nous o que s’hagin de rehabilitar, per tal d’implantar tecnologies innovadores d’il·luminació (LEDS

en 1 o 2 anys futurs) i avaluar la seva implantació massiva.


INDICADORS



El preu unitari estimat es de 500 € per lluminària LED. S'estima el cost de 100 LEDs.

Cost estimat €

No es considera el cost de dedicació dels tècnics municipals. 50.000,0



DGAP (subv.) - PUOSC: Enllumenat públicDIBA (subv.) - Realització estudis mediambientalsICAEN (finanç.) – Estalvi, eficiència energètica i energies renovables


18/02/2010 72 de 177

Acció 1.3.6. Definir un o dos quadres en els que es prevegi una actuació punt per punt, o de nova instal·lació i procedir a instal·lar un sistema de telegestió

punt per punt amb ona portadora per avaluar la seva implantació futura en altres quadres.







Descripció Seleccionar els quadres per tal d'implantar un control de la informació punt a punt. Procedir a la integració amb el sistema de manteniment correctiu i preventiu amb capacitat de detectar avaries abans que es produeixin i d'optimitzar el temps de reposició de làmpades. El sistema permetrà un control individualitzat de la disminució de flux lluminós en cada punt.


Acció Acció 1.3.6. Definir un o dos quadres en els que es prevegi una actuació punt per punt, o de nova instal·lació i procedir a instal·lar un sistema de telegestió punt per punt amb ona portadora per avaluar la seva implantació futura en altres quadres.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions



18/02/2010 73 de 177

Acció 1.3.6. Definir un o dos quadres en els que es prevegi una actuació punt per punt, o de nova instal·lació i procedir a instal·lar un sistema de telegestió

punt per punt amb ona portadora per avaluar la seva implantació futura en altres quadres.


INDICADORS



Cost estimat de 500 € per lluminària LED. No es té en compte l'estalvi de reposició de làmpades que s'aconsegueix degut a la major vida útil dels LEDs.

Cost estimat €

Pendent de valorar





18/02/2010 74 de 177

Acció 1.3.7. Continuar amb la instal·lació de sistemes de regulació de doble nivell en els quadres nous i de reguladors de flux en capçalera en els quadres

existents, tot analitzant el funcionament dels reguladors de flux existents.






Prioritat-

Descripció Continuar amb la instal·lació de sistemes de regulació de doble nivell punt a punt o reguladors-estabilitzadors en capçalera o sistemes doble encesa. La instal·lació de reguladors de doble nivell en cada quadre comporta aconseguir dos nivells distints d'il·luminació depenent de les diferents necessitats que tinguem durant el dia. Amb aquesta mesura es podria arribar a un estalvi proper al 30% de consum per cada quadre.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 1.3.7. Continuar amb la instal·lació de sistemes de regulació de doble nivell en els quadres nous i de reguladors de flux en capçalera en els quadres existents, tot analitzant el funcionament dels reguladors de flux existents.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions



18/02/2010 75 de 177

Acció 1.3.7. Continuar amb la instal·lació de sistemes de regulació de doble nivell en els quadres nous i de reguladors de flux en capçalera en els quadres

existents, tot analitzant el funcionament dels reguladors de flux existents.


INDICADORS



Cost estimat €

Pendent de valorar





18/02/2010 76 de 177

Acció 3.1.1. Analitzar el potencial d’implantació de sostres solars fotovoltaics en edificis industrials i de serveis del municipi, per tal de promoure la seva

implantació.



Eix Eix d’intervenció 3: Producció local d'energia

Descripció Instal·lar Sistemes Fotovoltaics de generació elèctrica a la coberta dels equipaments municipals i en edificis industrials en els que el retorn de la inversió sigui inferior a 18 anys.

Es tracta d'instal·lacions amb connexió a xarxa i venda de l'electricitat renovable generada.

Els passos a seguir per a dur a terme l'acció són:

a) Contactar amb empreses que puguin realitzar la inversió, enviar el pre estudi realitzat i rebre ofertes per la seva part, b) Redactar un plec de condicions de lloguer de teulada i de contracte d'explotació i manteniment, el qual inclogui el monitoratge i seguiment, així com alguns plafons i accessos en algunes d'elles per a visites escolars

S'ha fet un primer anàlisi de sostres de serveis del municipi amb pontencial per a la implantació d'energia solar fotovoltaica i el resultat ha estat el següent conjunt d'equipaments: Complex Esportiu Sot de les Granotes, Camp Municipal d'Esports, Pavelló Municipal d'Esports i Poliesportiu.

Acció Acció 3.1.1. Analitzar el potencial d’implantació de sostres solars fotovoltaics en edificis industrials i de serveis del municipi, per tal de promoure la seva implantació.




anys

Reducció d’emissions GEH 160


tones CO / any2

Observacions


18/02/2010 77 de 177


implantació.






Cost d'instal·lar 5.700 m2 de plaques solars fotovoltaiques.

Cost estimat €

Prioritat-

PeriodicitatPuntual

No es considera el cost de dedicació dels tècnics municipals 1.350.000,0



ICAEN

ICAEN (finanç.) – Estalvi, eficiència energètica i energies renovablesICAEN (subv.) - Aprofitament energia solar fotovoltaica o eòlica



18/02/2010 78 de 177


implantació.


INDICADORSGrau d’abastament energètic del municipi amb fonts pròpies



18/02/2010 79 de 177

Acció 3.1.2. Estudiar la implantació de sistemes solars tèrmics per a aigua calenta sanitària en instal·lacions esportives i centres d’ensenyament

existents quan tinguin ús real d'aigua calenta sanitària, per tal de promoure la seva implantació.






Prioritat-

Descripció Estudiar la implantació de sistemes solars tèrmics per a aigua calenta sanitària en instal·lacions esportives i centres d’ensenyament existents quan tinguin ús real d'aigua calenta sanitària per tal de promoure la seva implantació.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 3.1.2. Estudiar la implantació de sistemes solars tèrmics per a aigua calenta sanitària en instal·lacions esportives i centres d’ensenyament existents quan tinguin ús real d'aigua calenta sanitària, per tal de promoure la seva implantació.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions



18/02/2010 80 de 177

Acció 3.1.2. Estudiar la implantació de sistemes solars tèrmics per a aigua calenta sanitària en instal·lacions esportives i centres d’ensenyament

existents quan tinguin ús real d'aigua calenta sanitària, per tal de promoure la seva implantació.


INDICADORS



Cost estimat de realització de l'estudi.

Cost estimat €



DIBAICAEN

DIBA (subv.) - Realització estudis mediambientalsICAEN (finanç.) – Estalvi, eficiència energètica i energies renovablesICAEN (subv.) - Aprofitament energia solar tèrmica





18/02/2010 81 de 177

Acció 3.1.3. Estudiar el potencial de biomassa del municipi a partir de la gestió de residus forestals i restes de poda de parcs i jardins, per a la seva utilització

en calefaccions d’edificis de gestió municipal i realitzar una prova pilot.





Prioritat-

Descripció Avaluar el potencial de biomassa del municipi per a la seva aplicació en les calefaccions d’edificis de caràcter municipal, per mitjà de la realització d’una prova pilot.

Per a fer-ho cal dur a terme els següents passos:

a) Identificar la quantitat de massa vegetal que es recull al municipi (fruit dels residus forestals i de les restes de poda de parcs i jardins), i amb quina freqüència.

b) Estudiar la viabilitat de realitzar el canvi de calderes convencionals per calderes de biomassa en tots aquells edificis municipals que així ho permetin.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 3.1.3. Estudiar el potencial de biomassa del municipi a partir de la gestió de residus forestals i restes de poda de parcs i jardins, per a la seva utilització en calefaccions d’edificis de gestió municipal i realitzar una prova pilot.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions


18/02/2010 82 de 177







Cost orientatiu de realització de l'estudi.

Cost estimat €




DIBA




18/02/2010 83 de 177







18/02/2010 84 de 177

Acció 3.1.4. Analitzar la possibilitat d’implantar en un o més espais públics instal·lacions solars fotovoltaiques i/o microeòliques en terra o pèrgoles, per a

substituir el 20% del consum energètic equivalent de l’enllumenat públic.





Prioritat-

Descripció Instal·lar sistemes renovables de generació elèctrica on el retorn de la inversió sigui inferior a 18 anys. Es tracta d'instal·lacions amb connexió a xarxa i venda de l'electricitat renovable generada.

Els passos a seguir per a dur a terme l'acció són:

a) Contactar amb empreses que puguin realitzar la inversió, enviar el pre estudi realitzat i rebre les ofertes proposades.

b) Redactar un plec de condicions de lloguer de teulada i de contracte d'explotació i manteniment, el qual inclogui el monitoratge i seguiment, així com plafons informatius i accessos en algunes d'elles per a visites d'escolars.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 3.1.4. Analitzar la possibilitat d’implantar en un o més espais públics instal·lacions solars fotovoltaiques i/o microeòliques en terra o pèrgoles, per a substituir el 20% del consum energètic equivalent de l’enllumenat públic.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions


18/02/2010 85 de 177







Cost orientatiu de realització de l'estudi.

Cost estimat €




DIBAICAEN

DIBA (subv.) - Realització estudis mediambientalsICAEN (subv.) - Aprofitament energia solar fotovoltaica o eòlica



18/02/2010 86 de 177







18/02/2010 87 de 177

Acció 5.1.1. Orientar el sistema d’atorgament de partides pressupostàries al conjunt de Serveis de l’Ajuntament amb l’objectiu de fomentar la inversió en

matèria d’estalvi i eficiència energètica.




Eix Eix d’intervenció 5: Adquisició pública de serveis


Descripció Orientar el sistema d'atorgament de les partides pressupostàries de l'Ajuntament tot introduint incentius per a la inversió en estalvi i l'eficiència energètica. En aquest sentit es proposa que aquells Serveis que hagin assolit estalvi energètic, i al seu torn estalvi econòmic, fruit d'actuacions en matèria d'estalvi i eficiència energètica desenvolupades pel propi Servei, puguin rebre com a mínim una part de l'estalvi econòmic assolit en forma d'assignació pressupostària.

Aquesta assignació es proposa que s'orienti vers noves actuacions en matèria d'estalvi, eficiència energètica o implantació d'energies renovables, de cara a obtenir majors estalvis energètics i econòmics en el futur.

PeriodicitatAnual

Acció Acció 5.1.1. Orientar el sistema d’atorgament de partides pressupostàries al conjunt de Serveis de l’Ajuntament amb l’objectiu de fomentar la inversió en matèria d’estalvi i eficiència energètica.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions


18/02/2010 88 de 177







Cost estimat €

Sense cost


Resp. Gestió Econòmica i Pressupostària (ASC) 2010


18/02/2010 89 de 177




INDICADORSEficiència energètica dels equipaments municipals





18/02/2010 90 de 177





Descripció Assumir formalment un compromís polític per a la incorporació de criteris de compra i contractació pública verda en la gestió municipal a través de la redacció, signatura i aprovació d'una Política de compra i contractació pública verda.

Aquesta Política inclourà, entre d'altres aspectes:

- Els principals motius que impulsen la incorporació d'aquests criteris- Les principals accions que es duran a terme per implementar aquesta política

La Política es materialitzarà a través de la definició i implementació d'un Pla d'acció que sistematitzi el procés d’ambientalització de les compres i la contractació de serveis. Es contemplaran, entre d’altres actuacions, les següents:

- Identificar els productes i serveis amb potencialitat d’ambientalització i establir una priorització.

- Definir les pautes a tenir en compte per ambientalitzar les compres dels productes i la contractació dels serveis identificats. Aspectes que es consideraran:

· Reducció del consum de recursos durant el procés de producció i ús (energia, matèries primeres i aigua)· Reducció d’emissions durant el procés de producció i ús (CO2, NOx, abocaments a l’aigua...)· Minimització o exclusió de substàncies classificades com a perilloses· Reducció i correcta gestió de residus relacionats amb el subministrament i l’ús· Ús de materials reciclats· Ús d’energies renovables· Reducció de la diversitat d’elements, materials i productes· Facilitat de manteniment, reparació i llarga durada dels productes

- Ampliar la regulació mitjançant Instruccions Tècniques de l'ambientalització de les compres i contractacions de productes i

Acció Acció 5.1.2. Aprovar una política de compra i contractació pública verda que es concreti a través de la definició i implementació d’un pla d’acció.


18/02/2010 91 de 177





Prioritat-

serveis

- Establir una temporalització del procés d’ambientalització, definint objectius i assignant responsables

- Ambientalitzar els plecs de condicions i els contractes seguint la temporalització establerta


Cost eficiència



anys




tones CO / any2

Observacions

Resp. Compres (ASC) 2010

2010Conc. transport públic


18/02/2010 92 de 177



INDICADORS



Cost orientatiu de l'externalització de la realització d'una diagnosi i definició d'un pla d'acció en matèria i contractació pública verda.

Cost estimat €


DIBA

DIBA (suport tèc.) - Projectes ambientalització àmbits gestió local


Eficiència climàtica del transport públic municipal



18/02/2010 93 de 177





Descripció En el marc del Pla d'acció en matèria de compra i contractació verda, realitzar un monitoratge de l’ambientalització dels contractes a través de la definició d’indicadors de seguiment, identificant el responsable del càlcul, la periodicitat i el mode de registre. S’avaluaran, com a mínim, els següents aspectes:

- Grau d’incorporació de criteris d’ambientalització en els plecs de condicions i en els contractes dels serveis.- Grau de compliment de les clàusules d’ambientalització establertes en els contractes.

Definir i implantar un sistema de seguiment de les compres municipals ambientalitzades. Es consideraran, entre d’altres, les següents actuacions:

- Identificar els productes més significatius. - Definir els indicadors a calcular, identificant el responsable del càlcul, la periodicitat i el mode de registre.- Identificar els mitjans d’obtenció de les dades necessàries per al càlcul d’indicadors.- Calcular periòdicament els indicadors definits.

Els resultats obtinguts serviran per avaluar l’eficàcia i l’adequació de l’ambientalització de les compres i podran generar modificacions o noves actuacions dins l’acció 1.5.1.

Acció Acció 5.1.3. Fer un seguiment de l’ambientalització de les compres i els contractes municipals.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2


18/02/2010 94 de 177






Cost orientatiu d'externalitzar l'acció (cost equivalent a 5.000 €/any).

Cost estimat €

Prioritat-

PeriodicitatAnual



Observacions


DIBA

2010Resp. Policia local (ASC)Resp. Neteja viària i residus (ASC)Resp. Parcs i jardins (ASC)


18/02/2010 95 de 177



INDICADORS

Programes de finançamentDIBA (subv.) - Realització estudis mediambientalsDIBA (suport tèc.) - Plans locals acció ambiental







18/02/2010 96 de 177



Línia 2. CONSUMIR DE FORMA MÉS SOSTENIBLE AFAVORINT LA MILLORA DEL BENESTAR I LA QUALITAT DE VIDA DELS HABITANTS DE SANT CELONI TOT REDUINT LA SEVA CONTRIBUCIÓ A L’EFECTE HIVERNACLE

Eix Eix d’intervenció 4: Planificació

Descripció Incorporar en les noves construccions i en els nous espais de reforma urbana criteris d’alta eficiència energètica. En aquest sentit, es proposen tres actuacions:

- Crear una comissió que analitzi els edificis públics existents i els futurs edificis públics previstos de construir i redactar una guia de criteris, i protocols de control intern (de projecte, i obra), per tal que es puguin assolir les lletres B i A de certificació energètica en els nous edificis i rehabilitacions. Tanmateix, es proposa que el grup valori també la inclusió de part dels criteris dins de futurs mecanismes normatius.

- Integrar criteris energètics sostenibles en els plans especials i parcials mitjançant:

a) La definició d'un conjunt de criteris d'urbanisme energèticament sostenible a aplicar en el desenvolupmanent urbà.

b) L'anàlisi de les possibilitats d'integrar aquests conceptes en els plans especials i parcials en tramitació i futurs.

- Integrar els criteris identificats en els punts anteriors dins la normativa local en matèria d'edificació, ja sigui via una ordenança solar o a través d'una ordenança específica en matèria de construcció sostenible.

Acció Acció 4.1.1. Incorporar criteris d’elevada eficiència energètica en l’edificació i en l’espai públic en els processos de reforma urbana.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2


18/02/2010 97 de 177






Cost equivalent a l'externalització de la redacció de la guia de criteris per a la rehabilitació energètica dels habitatges.

Cost estimat €





Observacions

Resp. Obres (ASC) 2010

DIBA

2009Resp. Obres (ASC)


18/02/2010 98 de 177



INDICADORS

Programes de finançamentDIBA (subv.) - Realització estudis mediambientalsICAEN (subv.) - Construcció nous edificis alta qualificació energèticaICAEN (subv.) - Estudis estalvi i eficiència energètica millora qualificació energètica edificis nova construcció i rehabilitacions�


18/02/2010 99 de 177






Prioritat-

Descripció Promoure la rehabilitació energètica dels habitatges facilitant al conjunt de la ciutadania informació i suport en la tramitació de subvencions en matèria de rehabilitació energètica. L’actuació es pot centralitzar per mitjà de la creació d’una Oficina local de l’energia (es descriu amb més detall dins l’acció 6.1.1.) que esdivingui una finestreta única en la tramitació d’ajudes relatives a l’estalvi i l’eficiència energètica aplicada al sector de l’habitatge.

L’actuació es pot complementar a través de la disposició d’incentius fiscals a les actuacions de rehabilitació energètica en els habitatges, per exemple aplicant un descompte dins l’Impost de Béns Immobles en aquells habitatges que, per mitjà d’actuació de rehabilitació energètica, aconsegueixin reduir el consum energètic de l’habitatge per sobre d’un llindar mínim que estableixi l’Ajuntament.


Acció Acció 4.3.1. Augmentar els incentius a la rehabilitació energètica dels habitatges, amb el suport en el tràmit de les subvencions.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions


18/02/2010 100 de 177






Cost estimat €




2009Resp. Gestió Econòmica i Pressupostària (ASC)Resp. Policia local (ASC)ASEL


18/02/2010 101 de 177



INDICADORS


18/02/2010 102 de 177

Acció 4.3.2. Fer el control efectiu de les obres per tal de garantir el compliment de la normativa vigent en matèria d’estalvi i eficiència energètica i

incorporació d’energies renovables en l’edificació.







Descripció Disposar dels recursos humans suficients per tal de garantir un control efectiu de la incorporació dels requisits d'obligat compliment continguts dins la normativa en matèria d'estalvi, eficiència energètica i incorporació d'energies renovables (Decret d'Ecoeficiència, Código Técnico de la Edificación, etc.) en totes les noves construccions. Es posarà especial èmfasi en comprovar de forma estricta que s'executen totes les actuacions previstes dins el projecte tècnic durant la inspecció de la primera ocupació.


Acció Acció 4.3.2. Fer el control efectiu de les obres per tal de garantir el compliment de la normativa vigent en matèria d’estalvi i eficiència energètica i incorporació d’energies renovables en l’edificació.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions



18/02/2010 103 de 177

Acció 4.3.2. Fer el control efectiu de les obres per tal de garantir el compliment de la normativa vigent en matèria d’estalvi i eficiència energètica i

incorporació d’energies renovables en l’edificació.


INDICADORS



Cost estimat €



Emissions de GEH del municipi per habitant





2010Resp. Urbanisme (ASC)


18/02/2010 104 de 177




Eix Eix d’intervenció 2: Transport

Descripció Centralitzar i sistematitzar la recollida d’informació sobre el consum de combustibles líquids dels vehicles utilitzats directament per part dels serveis municipals, així com de les empreses concessionàries per part de les empreses a càrrec del servei. En una fase posterior es proposa formar i capacitar el personal de l’Ajuntament perquè sigui capaç d'analitzar els recorreguts duts a terme per part dels vehicles municipals, i poder avaluar el seu potencial de racionalització i optimització. En aquest sentit, els resultats obtinguts han de servir per assolir les següents fites:

- Reduir el nombre i la distància dels desplaçaments a través d’una millora de les rutes de transport o distribució. - Explotar més eficientment els vehicles de la flota municipal.- Reduir les despeses de manteniment i el consum de carburants.

Algunes mesures per satisfer aquests objectius són el canvi en la programació de les tasques a realitzar i en la tipologia dels vehicles utilitzats. Complementàriament es proposa analitzar l'impacte positiu associat a una reducció de l'impacte ambiental de la flota tenint en compte no només el menor consum de combustibles, i per tant d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, sinó també tot el seu cicle de vida.

Acció Acció 2.1.1. Racionalitzar l’ús dels vehicles propis i en concessió per reduir-ne el consum energètic, la contaminació i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions


18/02/2010 105 de 177







El cost correspon a la realització de cursos sobre gestió eficient de flotes municipals per a un total de 3 tècnics municipals.

Cost estimat €





Resp. Neteja viària i residus (ASC)Resp. Parcs i jardins (ASC)

2010

DIBAICAEN

DIBA (suport directe) - Formació ambiental equips municipalsICAEN (formació) - Cursos subvencionats gestió flotes municipalsICAEN (subv.) - Tecnologies gestió energètica flotes transport carretera

2009Resp. Gestió Econòmica i Pressupostària (ASC)Resp. Policia local (ASC)


18/02/2010 106 de 177



INDICADORS


18/02/2010 107 de 177

Acció 2.1.2. Analitzar la possibilitat de substituir la flota d’autobusos públics per vehicles elèctrics o d’hidrogen, alimentats a través d’una planta de

generació local a partir de fonts renovables o microcogeneració.





Prioritat-

Descripció Desenvolupar un estudi que permeti avaluar els beneficis ambientals i els costos econòmics de la substitució de la flota d'autobusos que realitzen el servei de transport públic urbà per vehicles elèctrics o d'hidrogen. En aquesta avaluació s'incorporarà també, en la mesura que sigui possible, els costos derivats de la utilització d'una planta de generació local, o de caràcter supramunicipal, a partir de fonts renovables o microgeneració.

La primera acció a desenvolupar serà la definició precisa de l'estudi, els objectius i l'abast, tenint en compte les millors tecnologies disponibles en el moment de la seva realització. Una vegada desenvolupat l'estudi se n'analitzaran les seves conclusions i recomanacions per tal de poder implementar-les depenent de la seva rendibilitat i la disponibilitat pressupostària.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 2.1.2. Analitzar la possibilitat de substituir la flota d’autobusos públics per vehicles elèctrics o d’hidrogen, alimentats a través d’una planta de generació local a partir de fonts renovables o microcogeneració.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions


18/02/2010 108 de 177







El cost correspon a l'encarrec d'un servei d'assistència tècnica que desenvolupi l'estudi

Cost estimat €



Resp. Transport urbà (ASC) 2010

DIBA



18/02/2010 109 de 177




INDICADORS


18/02/2010 110 de 177

Acció 2.1.3. Prosseguir amb la millora de l’eficiència de la flota de vehicles propis, a través de la incorporació de vehicles híbrids i elèctrics, així com de

tecnologies que en redueixin les emissions.




Descripció Aplicar criteris d’ambientalització de la flota de vehicles propis utilitzats pels serveis públics tenint en compte, en la mesura que sigui possible, la internalització dels impactes ambientals del cicle de vida dels vehicles. Aquests criteris seran actualitzats regularment i aplicats de forma sistemàtica, incorporant l'avaluació ambiental i econòmica dels resultats de la seva aplicació.

S'estudiarà la incorporació de vehicles elèctrics que caldrà acompanyar de la previsió de la disponibilitat dels mitjans de subministrament d’electricitat pertinents.

Per això es planteja dur a terme els següents passos:

- Disseny i definició d’un model d’utilització de vehicles elèctrics al 2010.- Instal·lació en prova pilot de dues estacions de recàrrega per vehicles elèctrics al municipi al 2011, per exemple en aparcaments municipals.- Ampliació de la prova pilot, a l'any 2012, a diversos punts de recàrrega en funció dels resultats obtinguts.

Acció Acció 2.1.3. Prosseguir amb la millora de l’eficiència de la flota de vehicles propis, a través de la incorporació de vehicles híbrids i elèctrics, així com de tecnologies que en redueixin les emissions.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions


18/02/2010 111 de 177








Cost estimat €

Prioritat-

PeriodicitatPuntual

Pendent de valorar



ICAEN

ICAEN (subv.) - Estacions recàrrega energia elèctricaICAEN (subv.) - Experiències pilot Plans Mobilitat vehicle elèctric


18/02/2010 112 de 177




INDICADORS


18/02/2010 113 de 177

Acció 2.1.4. Introduir progressivament criteris ambientals relatius a la flota de vehicles en els requisits dels plecs de condicions per a les concessions de

serveis públics.




Descripció Aplicar i actualitzar regularment criteris d’ambientalització de la flota de vehicles utilitzats pels serveis públics externs, tenint en compte, en la mesura que sigui possible, la internalització dels impactes ambientals del cicle de vida dels vehicles.

L’ambientalització de les flotes de vehicles és especialment important en aquells serveis amb major consum, i entre aquells que presenten una mitjana més alta d’antiguitat dels vehicles.

Es tindran en compte els següents serveis:

- Recollida de residus- Neteja viària- Manteniment - Empresa municipal de transport públic- Servei d'abastament d'aigua

Entre els criteris d'ambientalització hi haurà la introducció de noves tecnologies i combustibles alternatius, la introducció de vehicles elèctrics i híbrids, la participació en projectes innovadors, etc.

Acció Acció 2.1.4. Introduir progressivament criteris ambientals relatius a la flota de vehicles en els requisits dels plecs de condicions per a les concessions de serveis públics.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions


18/02/2010 114 de 177


serveis públics.






Cost estimat €

Prioritat-





DIBAICAEN

DIBA (suport directe) - Formació ambiental diferents sectors gestióDIBA (suport directe) - Formació ambiental equips municipalsICAEN (formació) - Cursos subvencionats gestió flotes municipals


18/02/2010 115 de 177


serveis públics.


INDICADORS


18/02/2010 116 de 177





Descripció Avaluar les mesures necessàries per a oferir una oferta de transport públic urbà competitiva front al vehicle privat en els sectors d'activitat econòmica, especialment en polígons industrials. Les mesures s'hauran de portar a terme de forma coordinada amb els municipis de Gualba i Vallgorguina, tenint en compte les característiques de la demanda actual i futura.

Alhora, desenvolupar un programa d'actuacions que permeti millorar la fiabilitat dels temps de trajecte del transport públic i augmentar la seva competitivitat front els vehicles privats. El principal impediment és la manca d’espais propis que segreguin els autobusos respecte la congestió general de la xarxa viària, fet que suposa en la majoria dels casos una reducció de la regularitat i de la velocitat comercial del transport públic col·lectiu, així com la manca de coordinació entre els diferents mitjans de transport (autobús urbà, autobús interurbà i ferrocarril). Entre les actuacions a considerar hi ha la creació d'espais reservats per a l'autobús i la regulació dels semàfors.

En síntesi, les actuacions que caldrà desenvolupar són:

a) Estudiar l'ampliació i millora de les freqüències de pas i línies.

b) Millorar l’accés amb transport col·lectiu als polígons industrials i als Centres Generadors de Mobilitat.

c) Estudiar la creació d'espais reservats i la priorització semafòrica per l'autobús.

d) Potenciar la intermodalitat tren – autobús.

e) Adaptar el 100% dels vehicles a les necessitats de persones amb mobilitat reduïda.

Acció Acció 2.2.1. Elaborar un programa de millora de la competitivitat del transport públic.

Cost eficiència




18/02/2010 117 de 177






El cost correspon a la contractació d'un servei d'assessorament per a la realització dels estudis.

Cost estimat €


PeriodicitatPuntual

30.000,0

Termini amortització anys



tones CO / any2

Observacions


Resp. Gov. AA.PP.


18/02/2010 118 de 177



INDICADORS

Programes de finançamentDGAP (subv.) - PUOSC: Altres


18/02/2010 119 de 177







Descripció Desenvolupar els treballs necessaris per a implementar la jerarquització viària que s'establirà en el Pla de Mobilitat Urbana. Els treballs s'han de concentrar prioritàriament a les portes d'entrada als sectors de circulació pacificada situades a la xarxa bàsica viària urbana.

Aquests treballs consistiran en les obres, bàsicament en cruïlles, i la senyalització necessària per aconseguir la visibilització dels límits de les àrees ambientals. Alhora, caldrà evidenciar per a l’usuari de la xarxa bàsica (mitjançant canvis en la senyalització, en els materials i en la secció) els trams en què la xarxa bàsica travessi l’interior d’àrees ambientals o en els punts de fricció amb la xarxa cívica i comercial.

Caldrà prosseguir amb les tasques de moderació ja iniciades mitjançant actuacions coordinades amb les establertes al Projecte d'intervenció integral al nucli històric de Sant Celoni.


Acció Acció 2.3.1. Desenvolupar mesures d’ordenació i moderació del trànsit mitjançant la jerarquització de la xarxa viària.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions


18/02/2010 120 de 177






El cost de l'actuació es pot imputar en bona part a les partides habituals de manteniment de la via pública i de reforma urbana, per anar implantant el nou model de senyalització. Altres intervencions es troben pendents de valorar.

Cost estimat €



Resp. Obres (ASC)Resp. Transport urbà (ASC)

2010

Resp. Gov. AA.PP.

DGAP (subv.) - PUOSC: Altres


18/02/2010 121 de 177



INDICADORS


18/02/2010 122 de 177






Prioritat-

Descripció Fomentar i incentivar el “carpooling” o utilització compartida del vehicle privat en un desplaçament habitual, amb la finalitat d'assolir una implantació d’aquest servei més significativa que l'actual (que s'efectua a través del portal web compatir.org). Es tracta d'ampliar aquest servei acostant-lo físicament als llocs on és més fàcil establir relacions de quotidianitat amb proximitat (centres de treball, zones industrials i de serveis, etc).

Entre altres mesures a desenvolupar per incentivar l'ús del servei es pot valorar la promoció del mateix mitjançant descomptes en l’ús dels transports urbans per als usuaris de “carpooling” enregistrats.

Així mateix, analitzar els resultats del servei de contacte entre persones que pretenen compartir una plaça d'aparcament pel fet de necessitar-la tan sols unes hores al dia (que s'estableix a través del mateix portal web), i identificar i executar actuacions de millora en funció dels resultats obtinguts.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 2.3.2. Desenvolupar la utilització del vehicle compartit i de l’aparcament compartit.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions


18/02/2010 123 de 177






Cost estimat €





18/02/2010 124 de 177



INDICADORS


18/02/2010 125 de 177








Descripció Coordinar, a través de la creació d'una nova figura de responsable de polítiques d'aparcament, les actuacions sobre l’oferta i sobre la gestió de l'aparcament al municipi. Entre les tasques principals a desenvolupar hi hauria el seguiment i la coordinació de les actuacions en la via pública i en l'aparcament fora calçada. Aquestes tasques s'han de coordinar de forma adequada amb els processos de reforma urbana que comportin supressió d'estacionament en calçada, ja que requereixen d'un procés complex tant a l'interior de l'administració municipal com de comunicació amb la ciutadania.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 2.3.3. Ordenar i regular l’aparcament en el marc d’una política integral d’espai públic.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions

Resp. Urbanisme (ASC) 2010


18/02/2010 126 de 177



INDICADORS



Cost estimat d'externalitzar un estudi específic d'ordenació i regulació de l'aparcament.

Cost estimat €

10.000,0


DIBA

DIBA (suport tèc.) - Realització estudis mediambientals


18/02/2010 127 de 177





Descripció La millora dels recorreguts per a vianants, tant des de la perspectiva de l'accessibilitat com des de la perspectiva de la qualitat urbana de l'espai, és una mesura que augmentarà els desplaçaments a peu i reduirà les emissions associades al vehicle privat.

Es proposa realitzar les següents actuacions:

a) Aplicar i incrementar una xarxa de recorreguts de qualitat. Itineraris per vianants ben connectats i accessibles en tot el seu recorregut. Es posarà especial atenció a l’accés als principals equipaments i centralitats urbanes, així com a les connexions amb les estacions de transport públic urbanes i interurbanes i els recorreguts d’aquestes fins als centres d’interès que comuniquen. S’intervindrà prioritàriament en aquells sectors amb majors mancances del nucli històric, d'acord amb les actuacions previstes al Projecte d'intervenció integral al nucli històric, amb la vocació final d’abastar el conjunt del municipi.

b) Millorar i ampliar els espais públics, com a espais d'estada, que complementin i estimulin la utilització del municipi com a vianant: adequació de places, jocs infantils, etc.

c) Rehabilitar els barris eliminant les barreres arquitectòniques, convertint carrers en zones de prioritat invertida, adaptant passos i punts de connexió.

Acció Acció 2.3.4. Crear una xarxa d’eixos per a vianants i millora general dels recorreguts a peu i per a persones amb mobilitat reduïda.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2


18/02/2010 128 de 177






Per valorar el cost cal definir prèviament els trams que és necessari habilitar.

Cost estimat €

Prioritat-

PeriodicitatPuntual

Pendent de valorar


Observacions

Resp. Urbanisme (ASC)Resp. Transport urbà (ASC)

2010

Resp. Gov. AA.PP.


18/02/2010 129 de 177



INDICADORS

Programes de finançamentDGAP (subv.) - PUOSC: Altres


18/02/2010 130 de 177







Descripció Incrementar l'extensió i connectivitat de la xarxa de vies específiques per a les bicicletes amb la xarxa de carrers amb circulació pacificada per tal de reduir els desplaçaments motoritzats a l'interior del municipi.

Es proposa realitzar les següents actuacions:

a) Establir una xarxa bàsica de recorreguts per a bicicleta que abasti el conjunt del municipi permetent l'accés als principals equipaments, sectors d'activitat i altres centres d’atracció, amb un increment substancial de la xarxa.

b) Garantir la continuïtat de la xarxa, amb establiment de semàfors específics i segregació del trànsit (zones 30).

c) Establir una xarxa d’aparcaments segurs per als usuaris distribuïts arreu del municipi prioritzant els principals centres d'atracció.

d) Fomentar el registre de bicicletes municipal.

PeriodicitatPuntual

Acció Acció 2.3.5. Desenvolupar la xarxa de recorreguts i aparcaments per a bicicletes.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions


18/02/2010 131 de 177






Per valorar el cost cal determinar prèviament els trams de xarxa per a bicicleta a executar i el nombre d'aparcaments a situar.

Cost estimat €

Pendent de valorar


Resp. Urbanisme (ASC)Resp. Transport urbà (ASC)

2010

Resp. Gov. AA.PP.

DGAP (subv.) - PUOSC: Altres


18/02/2010 132 de 177



INDICADORS


18/02/2010 133 de 177





Descripció Elaborar el Pla de Mobilitat Urbana de Sant Celoni establint una estreta coordinació amb tots els agents implicats dins i fora de l'Ajuntament, parant especial atenció als aspectes ambientals. Incorporar en el Pla, un programa d'actuació i d'avaluació de la consecució dels treballs i els objectius del Pla amb un especial contingut energètic i ambiental.

Alhora, cal desenvolupar els plans específics de mobilitat que han de facilitar un canvi modal en els desplaçaments més habituals d’accés al treball o als principals equipaments municipals.

Es proposa dur a terme les següents actuacions:

a) Elaborar i implementar el Pla de Mobilitat Urbana de Sant Celoni.

b) Facilitar i incentivar la realització del pla de mobilitat de les zones industrials de Sant Celoni, Gualba i Vallgorguina de forma coordinada.

c) Facilitar el disseny i aplicació dels plans de mobilitat d’empresa que pretenen optimitzar la mobilitat dels treballadors afavorint la racionalització en l’ús del vehicle privat o l’ús dels modes de transport alternatius.

d) Elaborar estudis d'Avaluació de la Mobilitat Generada (EAMG) a les modificacions de planejament urbanístic que ho requereixen.

Acció Acció 2.3.6. Elaborar i implementar plans de mobilitat (Pla de mobilitat urbana, plans de mobilitat dels centres de treball, etc.).

Cost eficiència



anys



tones CO / any2


18/02/2010 134 de 177






El cost indicat contempla un encàrrec extern per a la redacció del Pla de Mobilitat Urbana.

Cost estimat €


PeriodicitatPuntual



Observacions


ICAEN


18/02/2010 135 de 177



INDICADORS

Programes de finançamentICAEN (subv.) - Plans mobilitat urbana energèticament eficient


18/02/2010 136 de 177





Descripció Realitzar i implementar projectes de camí escolar en diversos centres d'ensenyament del municipi. Aquesta implementació haurà de realitzar-se de forma coordinada entre els centres propers en el territori de tal manera que s'estableixi una xarxa de recorreguts/itineraris escolars. Aquesta iniciativa pretén facilitar que els escolars vagin al centre educatiu a peu o amb bicicleta, mitjançant itineraris segurs a través dels quals els infants puguin desplaçar-se sols, en grups de companys i/o acompanyats de tutors o pares voluntaris.

Entre les tasques a desenvolupar s'hi poden contemplar:

- Identificar i diagnosticar els centres o àmbits territorials prioritaris, tot generant àmbits continus i xarxes de recorreguts.

- Elaborar camins escolars mitjançant processos de participació ciutadana intra i extraescolar.

- Potenciar les activitats d’educació ambiental en mobilitat.

L'execució de l'acció implica canvis en l'espai públic com poden ser: voreres amples i en bon estat, passos de vianants propers (amb orelles), semàfors on el temps de pas sigui adequat als infants i accessibilitat prioritària als vianants prop dels centres escolars.

Acció Acció 2.3.7. Implementar una xarxa de camins escolars.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2


18/02/2010 137 de 177






S'estima un cost de realització d'un estudi per a la implantació a 5 centres d'ensenyament, comptant que el fet d'agrupar-los permet ajustar-ne els costos. No s'inclou el cost de la realització d'obres.

Cost estimat €

Prioritat-




Observacions


DIBA


18/02/2010 138 de 177



INDICADORS

Programes de finançamentDIBA (subv.) - Mesures mitigadores canvi climàtic


18/02/2010 139 de 177





Descripció Impulsar estratègies dirigides als particulars i a les empreses per fomentar una elecció del model de vehicle ambientalment més sostenible, amb l’objecte de reduir-ne els consums i les emissions de gasos contaminants.

En una primera fase, es proposa elaborar un estudi específic d’oferta i demanda d’ús del cotxe elèctric per particulars i empreses de Sant Celoni, que haurà de servir per, posteriorment, dissenyar i definir el model d’utilització del sistema de cotxes elèctrics.

Posteriorment, instal·lar, en forma de prova pilot, dues estacions de recàrrega per cotxes elèctrics al municipi, i, en funció dels resultats assolits, ampliar la iniciativa a diversos punts de recàrrega.

Simultàniament, es proposa la realització d'actuacions per a incentivar l'adquisició i ús de cotxes híbrids i elèctrics, entre d’altres:

- Ajudes fiscals: incentius per a l’adquisició i utilització de vehicles eficients fent que la fiscalitat dels vehicles tingui relació amb la seva eficiència energètica. Una reducció en l’impost municipal de vehicles de tracció mecànica, per exemple, als vehicles amb combustibles menys contaminants d’acord amb la proposta de l'impost de circulació del Ministerio de Hacienda que el vincula a les emissions de CO2 dels vehicles.

- Avantatges operatius: com ara facilitat d’aparcament (descomptes en els preus de les zones blaves) o prioritat d’ús en zones de circulació pacificada.

Tanmateix, el Consistori i els serveis públics han de ser els primers en aplicar aquests criteris mitjançant la continuació de la renovació adequada dels vehicles (tal i com s'especifica dins l'acció 1.4.3).

Acció Acció 2.3.8. Fomentar la incorporació de vehicles híbrids i elèctrics al municipi.

Cost eficiència




18/02/2010 140 de 177






Es considera només el cost de l'estudi específic d’oferta i demanda d’ús del cotxe elèctric per particulars i empreses.

Cost estimat €

Prioritat-






tones CO / any2

Observacions

Resp. Transport urbà (ASC)Resp. Ingressos (ASC)

2010

ICAEN


18/02/2010 141 de 177



INDICADORS

Programes de finançamentICAEN (subv.) - Estacions recàrrega energia elèctricaICAEN (subv.) - Experiències pilot Plans Mobilitat vehicle elèctric


18/02/2010 142 de 177




Eix Eix d’intervenció 7: Altres

Descripció Seguir potenciant la recollida selectiva dels residus als equipaments municipals, ampliar-la als centres d'ensenyament i implantar programes per a la minimització de la generació de residus tant en els edificis i les instal·lacions municipals, com en els centres d'ensenyament. Es tracta de generar el mínim de residus possible, recollir separadament tots els materials reciclables (paper, piles, tóners d'impressores, plàstics, etc.) i utilitzar el màxim de materials reutilitzats o reciclats.

Les principals actuacions a portar a terme són:

- Implantar polítiques internes i programes de bones pràctiques en l'ús dels materials.

- Estudiar la idoneïtat i l'adequació de la implantació i/o l'ampliació de la recollida selectiva de cada una de les fraccions als centres d'ensenyament i a les diferents instal·lacions i edificis municipals.

- Determinar el millor sistema de recollida de les fraccions segons el tipus i la ubicació del centre d'ensenyament, de la instal·lació i dels edificis municipals.

- Dotar-se dels mitjans mòbils necessaris per efectuar la recollida.

- Portar a terme activitats de difusió i informació dels nous serveis.

- Fer un seguiment dels resultats obtinguts.

Acció Acció 7.2.1. Continuar potenciant la recollida selectiva dels residus als equipaments municipals i emprendre mesures per a la seva minimització.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2


18/02/2010 143 de 177






Reserva inicial destinada a l'adquisició de material per a estendre la recollida selectiva al conjunt d'equipaments així com l'elaboració de material visual identificador de bones pràctiques en l'àmbit dels residus.

Cost estimat €

Prioritat-




Observacions


2010

DIBAARC

2009Resp. Gestió Econòmica i Pressupostària (ASC)Resp. Policia local (ASC)


18/02/2010 144 de 177



INDICADORS

Programes de finançamentARC (subv.) - Prevenció residus municipalsDIBA (subv.) - Recollida selectiva i estalvi aigua

Percentatge de residus recollits selectivament


18/02/2010 145 de 177

Acció 7.2.2. Dissenyar i implementar un pla de prevenció de residus municipals i d'augment de la recollida selectiva en col·laboració amb el sector

comercial.




Descripció Elaborar i implementar un pla d'acció per a potenciar el reciclatge i disminuir la producció de residus fent especial èmfasi als sectors domèstic i serveis (especialment els comerços) de Sant Celoni. Per a la posada en marxa del pla es requerirà la màxima col·laboració possible per part d'organitzacions del municipi (associacions de veïns, associacions de comerciants, etc.) per tal que puguin col·laborar en activitats de difusió i informació al conjunt de la ciutadania.

La metodologia d'aplicació del pla es centrarà en cinc fases:

1. Estudiar el potencial de reducció de la generació de residus i d'augment dels nivells de la recollida selectiva.2. Identificar mesures de cara a assolir els objectius potencials de minimització i augment de la recollida selectiva.3. Iniciar un procés de difusió i sensibilització als consumidors i comerciants per assolir els objectius definits, així com de concertació de bones pràctiques.4. Implementar les accions definides al pla.5. Realitzar el seguiment dels resultats obtinguts.

Es proposa que el pla contingui entre d'altres els següents objectius/actuacions:

• Millorar el servei de recollida selectiva.

o Avaluar els punts de millora i optimització de l'actual sistema de recollida selectiva del municipi i avaluar la possibilitat d'implantar un sistema "porta a porta" que afavoreixi l'augment de la recollida selectiva al municipi.o Incrementar l’ús de la deixalleria municipal i facilitar-ne l’accessibilitat ciutadana a través de l’impuls d'una deixalleria mòbil.

• Implicar el sector comercial en la recollida selectiva.

o Inventariar els grans productors de residus determinats i els canals de recollida.

Acció Acció 7.2.2. Dissenyar i implementar un pla de prevenció de residus municipals i d'augment de la recollida selectiva en col·laboració amb el sector comercial.


18/02/2010 146 de 177


comercial.


o Crear un equip tècnic de control qualificat que realitzi inspeccions informatives i sancionadores a tots els productors.o Estendre la recollida selectiva al mercat setmanal.o Potenciar l’aportació de residus comercials a la deixalleria municipal.o Avaluar la viabilitat d’establir taxes municipals de recollida de brossa que primi la minimització dels productors del sector comercial.o Avaluar la viabilitat d’implantació d’un sistema de dipòsit, devolució i retorn a través de la realització d’una prova pilot a fer extensible en funció dels resultats obtinguts.o Avaluar la viabilitat d’implantar un sistema de penalització de l’ús de bosses de plàstic al teixit comercial local a través de la realització d’una prova pilot a fer extensible en funció dels resultats obtinguts.

• Implicar el sector industrial en la valorització dels residus.

o Crear una comissió municipal per al foment de la valorització de residus industrials a nivell local format per administració local, cambres de comerç i sector industrial que faciliti l’adopció de projectes per a la valorització dels residus industrials i l’assessorament en matèria de sol·licitud i tramitació de subvencions en els següents àmbits:

- Minimització dels residus d'origen industrial.- Formació i promoció en termes orientats a la minimització de residus industrials.- Consum de matèries recuperades i subproductes.

• Implicar el teixit associatiu i ciutadà en la recollida selectiva.

o Desenvolupament de campanyes informatives i de sensibilització sobre la prevenció i la minimització i reciclatge dels residus (fent especial èmfasi a la matèria orgànica).o Desenvolupar una campanya per a l’ús de compostadors casolans.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2


18/02/2010 147 de 177


comercial.





Cost estimat de diagnosi del sistema de recollida actual (12.000 €), redacció del pla d’acció (6.000 €), reposició/augment de contenidors (24.000 €), creació d’equip d’inspecció i informació (18.000 €) i inventari de grans productors (6.000 €).

Cost estimat €





Observacions Reducció d'emissions estimada si es compleix l'objectiu de recollida selectiva fixada al PROGREMIC (2012). Es considera un escenari de manteniment tant de la població com de l'índex de generació de residus existents al 2008.


DIBAARCResp. Gov. AA.PP.


18/02/2010 148 de 177


comercial.


INDICADORS

Programes de finançamentARC (subv.) - Foment recollida selectiva FROMARC (subv.) - Implantació deixalleries i altres per recollida selectivaARC (subv.) - Prevenció residus municipalsARC (subv.) - Projectes minimització residusDGAP (subv.) - PUOSC: Recollida i tractament


18/02/2010 149 de 177





Descripció Elaborar l'Ordenança d’estalvi d’aigua que contempli tot el cicle de l'aigua i inclogui sistemes i criteris per l’estalvi, el manteniment, el control i l’ús eficient de l’aigua a nivell municipal.

Entre altres aspectes, l'Ordenança ha de:

- Contemplar les mesures d’estalvi d’aigua com un element prioritari en el projecte de noves instal·lacions, incloent la verificació del seu correcte funcionament abans d’atorgar la cèdula d’habitabilitat.- Incorporar criteris de xerojardineria per a l'optimització de l'ús de l'aigua en el verd urbà.- Fomentar la recollida d'aigües pluvials per la seva posterior utilització per al reg.- Promoure l’aprofitament d’aigües grises i pluvials en les instal·lacions i habitatges on sigui viable.

Per tal de portar-ho a terme, les actuacions més rellevants previstes són:

- Realitzar un estudi previ per detectar aquells aspectes susceptibles de ser incorporats a l’Ordenança.- Elaborar el text de la nova Ordenança.- Realitzar la tramitació administrativa per aprovar el text.- Difondre i comunicar el contingut a tots els sectors afectats.

Acció Acció 7.3.1. Aprovar i implementar una Ordenança d’estalvi i ús eficient de l’aigua.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2


18/02/2010 150 de 177






Cost estimat €


PeriodicitatPuntual

Cost organitzatiu i/o tècnic de l’Ajuntament.


Observacions



18/02/2010 151 de 177



INDICADORS



18/02/2010 152 de 177







Prioritat-

Descripció Potenciar la reducció del consum d’aigua d’ús domèstic mitjançant la realització de campanyes de sensibilització a la ciutadania en relació a l'estalvi i l'ús responsable de l'aigua, per tal fomentar la incorporació de bones pràctiques entre els hàbits quotidians de consum i prendre consciència sobre la necessitat de l'estalvi del recurs.

S'incentivarà l'ús a les llars de tècniques i dispositius d’estalvi i consum eficient d’aigua com els airejadors en aixetes i mànegues, a més d'assessorar sobre els diferents sistemes de gestió sostenibles existents i aplicables al sector domèstic.


Acció Acció 7.3.2. Fomentar la reducció del consum d’aigua d’ús domèstic.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions



18/02/2010 153 de 177



INDICADORS



Cost estimat €

El cost contempla l'elaboració de materials i la seva difusió durant la vigència del Pla.

30.000,0


DIBA

DIBA (subv.) - Recollida selectiva i estalvi aigua


18/02/2010 154 de 177

Acció 6.1.1. Potenciar l’Oficina 21 com a finestreta única d’informació i suport a tràmits vinculats a eficiència energètica i reducció d’emissions, adreçada

essencialment a la ciutadania i al sector serveis.


Línia 3. COMUNICAR PER SENSIBILITZAR, IMPLICAR I FER PARTÍCIPS ELS DIFERENTS AGENTS SOCIALS I ECONÒMICS DEL MUNICIPI EN LA LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC

Eix Eix d’intervenció 6: Participació ciutadana

Descripció Realitzar un estudi del cost, de les necessitats i del servei a realitzar per una Oficina local de l'energia. Analitzar les oficines i/o Agències existents i definir l'abast i viabilitat de la seva implantació i manteniment a Sant Celoni a través de la valorització de l'actual Oficina 21 ja implantada.

L'Oficina seria l'eix vertebrador i aglutinador de les iniciatives orientades a la implicació de la pròpia administració pública, sector comercial, sector domèstic i el conjunt de la ciutadania. Per aquest motiu la seva funció principal serà esdevenir una finestreta única d'informació i suport, especialment centrada a la ciutadania i al sector serveis, sobre tràmits vinculats a la implantació de mesures d'eficiència energètica i reducció d'emissions. A més, l'Oficina pot esdevenir l'òrgan que centralitzi l'aplicació dels compromisos municipals d'estalvi i eficiència energètica i que coordini els diversos projectes de gestió energètica per tal de fer efectiu el compliment del PAES.

Es proposa que els objectius de l'Oficina siguin, com a mínim, els següents:

· Aplicació de fonts renovables d'energia a nivell municipal. · Impuls de serveis energètics eficients i de qualitat. · Implantació de projectes d'innovació energètica exemplificadors des de l'Administració local. · Aplicació de programes d'implicació ciutadana i sensibilització en la gestió energètica eficient.

Es proposa la creació d'una Comissió de gestió que integri les diferents Regidories i Serveis de l'Ajuntament vinculats a la gestió energètica municipal.

Acció Acció 6.1.1. Potenciar l’Oficina 21 com a finestreta única d’informació i suport a tràmits vinculats a eficiència energètica i reducció d’emissions, adreçada essencialment a la ciutadania i al sector serveis.

Cost eficiència




18/02/2010 155 de 177







Cost estimat €


PeriodicitatPuntual

Pendent de valorar




tones CO / any2

Observacions


2010

DIBAICAEN

2010Resp. Urbanisme (ASC)Resp. Compres (ASC)Resp. Obres (ASC)Resp. Transport urbà (ASC)


18/02/2010 156 de 177




INDICADORS

Programes de finançamentICAEN (finanç.) – Estalvi, eficiència energètica i energies renovables

Producció local d’energia provinent de fonts renovables per habitant i any















18/02/2010 157 de 177

Acció 6.3.1. Crear un programa marc de col·laboració entre l’Ajuntament i les institucions, entitats i empreses de Sant Celoni per la lluita contra el canvi

climàtic.




Descripció Establir de manera consensuada, amb participació d’entitats, organitzacions, consells municipals i empreses de Sant Celoni el contingut i el procés de desenvolupament i implementació d’un pacte ciutadà contra el canvi climàtic.

Es proposa que la creació del pacte es materialitzi a través de la formalització d’una nova comissió, o bé a través de la seva incoporació dins del Consell de Medi Ambient, les funcions de la qual podrien ser les següents:

-Validar, prioritzar i cooperar activament amb l’Ajuntament en el desenvolupament i execució del Pla d'acció per a l'energia sostenible (PAES).-Realitzar propostes d’actuació per a la mitigació i sensibilització vers el canvi climàtic. -Impulsar la coordinació i la col·laboració entre les organitzacions, entitats i empreses membres. -Treballar per al diàleg i la col·laboració entre els membres i l'Ajuntament en matèria de canvi climàtic. -Proposar procediments per incrementar la participació de les entitats en relació amb la Comissió. -Estudiar i emetre informes per contribuir a la realització de canvis que contribueixin a assolir un municipi més sostenible en termes de canvi climàtic. -Esdevenir un punt de trobada i relació, amb altres municipis i ciutats de Catalunya i la resta de l'Estat, per intercanviar idees i propostes encaminades a mitigar la contribució de Sant Celoni en relació amb el canvi climàtic. -Crear un segell “verd Sant Celoni” que esdevingui un distintiu de bones pràctiques ambientals adreçat a comerços, hotels, empreses, organitzacions i entitats que acreditin, segons un procediment consensuat, una adequada gestió ambiental en la seva activitat.

Dins dels rols possibles de la Comissió es proposen els següents:

-Generació de debat: realització de conferències, tertúlies, jornades

Acció Acció 6.3.1. Crear un programa marc de col·laboració entre l’Ajuntament i les institucions, entitats i empreses de Sant Celoni per la lluita contra el canvi climàtic.


18/02/2010 158 de 177


climàtic.


vinculades amb canvi climàtic i sostenibilitat enllaçant una visió global – local. -Difusió i promoció del PAES: difusió i promoció, efecte cascada, del Pla cap a la societat. Exercir com a canal per a difondre i executar el PAES a les entitats, organitzacions i el sector empresarial. -Impuls del PAES a través de comissions sectorials: es proposa la possible definició i posterior desenvolupament de tres consells sectorials que derivin del Pacte ciutadà contra el canvi climàtic que podrien tenir els següents objectius:

Consell social del clima

-Foment de l’elaboració de plans de mitigació del canvi climàtic per a entitats.-Foment de compromisos individuals de reducció. -Generació de processos d’intercanvi d’accions a favor del clima.

Consell econòmic del clima

-Generació de compromisos individuals de reducció i objectius compartits de reducció. -Foment d’associacions que treballin per vectors (energia, mobilitat, residus) o grups sectorials d’experts. -Ecologia industrial aplicada a la millora empresarial i socioambiental (matèries primeres, transport de treballadors, etc). -Estudis relatius a canvi climàtic per sectors empresarials.

Consell acadèmic del clima

-Impuls d’estudis interdisciplinaris en matèria de sostenibilitat i canvi climàtic. -Premi a la millor investigació relativa a la mitigació o caracterització del canvi climàtic a Sant Celoni.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2


18/02/2010 159 de 177


climàtic.





No s'ha considerat la contractació externa per al disseny o dinamització de la formalització del pacte i dels processos de participació associats, tot i que pot ser convenient disposar d'aquest suport.

Cost estimat €





Observacions

Resp. Sostenibilitat (ASC)Resp. Participació (ASC)

2010

DIBADIRIP

2010Resp. Urbanisme (ASC)Resp. Educació (ASC)Parc Natural de Montnegre-CorredorEntitats esportivesCentres educatiusASELComp. SubministradoresInstal·ladors localsContractistes i promotors urbanísticsCiutadaniaADV


18/02/2010 160 de 177


climàtic.


INDICADORS

Programes de finançamentDIBA (subv.) - Mesures mitigadores canvi climàticDIBA (subv.) - Sensibilització i divulgació ambientalDIBA (suport tèc.) - Promoció responsabilitat social corporativa


18/02/2010 161 de 177





Descripció Escollir un esdeveniment cultural o esportiu emblemàtic del municipi, com pot ser algun dels actes inclosos dins el programa de la Festa Major, i elaborar un pla d'actuació per reduir les emissions de GEH associades a la seva organització i realització: desplaçaments i transport dels assistents, materials consumits, residus generats, consums energètics associats, etc.

Es consideraran les següents fases:

- Càlcul de la petjada de carboni associada a l'esdeveniment, després de la recopil·lació de les dades necessàries.- Anàlisi dels aspectes amb una major contribució d'emissions de GEH.- Elaboració d'un Pla de reducció i compensació de les emissions, amb accions per a l'ambientalizació de l'esdeveniment.- Execució i seguiment de les mesures adoptades.- Elaboració de continguts per a la comunicació i difusió dels resultats.

En funció de l'èxit assolit en la iniciativa es valorarà la possibilitat d'estendre-la a altres esdeveniments municipals i/o a mantenir-la durant els anys en que aquesta tingui lloc.

Acció Acció 6.3.2. Dissenyar i aplicar un pla de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) en un esdeveniment organitzat al municipi.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2

Observacions


18/02/2010 162 de 177







Es considera el cost de dissenyar i aplicar l'estratègia en un total de 7 esdeveniments.

Cost estimat €

Prioritat-

PeriodicitatAnual

56.000,0


Resp. Sostenibilitat (ASC)Resp. Festes (ASC)

2010

DIBAICAEN

DIBA (subv.) - Mesures mitigadores canvi climàtic


18/02/2010 163 de 177



INDICADORS


18/02/2010 164 de 177





Descripció Realitzar activitats adreçades a les llars i escoles del municipi amb l'objectiu de fomentar el canvi de conducta en relació amb l'ús de l'energia incidint en el concepte del factor 4, és a dir, com viure el doble de bé amb la meitat dels recursos, en aquest cas els energètics.

Les activitats poden ser les següents:

- Realitzar auditories energètiques educatives a les escoles i instituts.

- Dur a terme visites, tant escolars com ciutadanes, a instal·lacions de generació energètica per conèixer el cicle de l'energia i les bones pràctiques en la seva generació.

- Realitzar campanyes sobre estalvi i ús eficient de l'energia a les llars tot valoritzant campanyes ja existents com la de bombetes de baix consum del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio o els Plans renove d’electrodomèstics, calderes i aires condicionats.

- Realitzar campanyes específiques de substitució de calderes elèctriques i de gasoil per calderes de gas natural.

- Organitzar exposicions sobre bones pràctiques energètiques a les llars basades en fotografies i bones pràctiques proporcionades per part de la pròpia ciutadania.

- Entregar un pack per a l'estalvi energètic, amb un manual de bones pràctiques energètiques, dispositius d'estalvi energètic, com les bombetes de baix consum, i un comptador intel·ligent d'energia.

Els comptadors intel·ligents d’energia són dispositius que indiquen en temps real quin és el consum elèctric d’una llar. De forma adicional, indiquen l'impacte climàtic equivalent, en termes d'emissions de CO2, així com la despesa econòmica derivada del consum energètic. Es tracta d’una eina dirigida a la conscienciació sobre el consum que persegueix com a objectiu l'estalvi energètic: permet estalvis de fins al 25% tot i que de promig s’observa una disminució del 10-15%. Amb la finalitat d'incrementar-ne l'eficàcia, es proposa la realització

Acció Acció 6.4.1. Desenvolupar campanyes sobre l’ús intel·ligent de l’energia a les llars i a les escoles.


18/02/2010 165 de 177



de campanyes específiques a les llars, els centres d'ensenyament i el sector comercial:

Campanya al sector domèstic: engegar la iniciativa amb l’execució d’una prova pilot mitjançant la selecció de 50 famílies a les quals es proporcionarà el dispositiu juntament amb una guia per a l’estalvi energètic a la llar. Es crearà un sistema que centralitzi la informació dels consums energètics de forma regular i sistemàtica per tal de comprovar quina és l’evolució del consum. En funció dels resultats obtinguts, es valorarà la possibilitat d’ampliar la iniciativa fins a un total aproximat del 5% de les llars del municipi (300-400 llars). Es planteja, així mateix, la possibilitat d’estendre la campanya al teixit associatiu del municipi.

Campanya al sector comercial: realitzar una campanya a petits comerços i oficines, per impulsar l'estalvi energètic i l'econòmic. A través de l’ús de comptadors intel·ligents es pretendrà identificar quins són els potencials d’estalvi a les respectives instal·lacions (enllumenat, calefacció, aparells ineficients o amb mal funcionament, etc.).

Campanya a centres educatius: desenvolupar una campanya en l’àmbit escolar, així com als instituts. Es realitzarà una prova pilot en la qual es seleccionarà un centre educatiu al qual es proporcionarà un paquet de comptadors intel·ligents que els alumnes hauran d’utilitzar a les seves respectives llars, amb tot un conjunt d’activitats escolars vinculades al cicle de l’energia a la llar, el seu consum i les possibilitats d’estalvi.

Un cop analitzada la potencial efectivitat d’aquest tipus de dispositius es recomana valorar la seva possible incorporació a les noves promocions d’habitatges de protecció oficial que es vagin desenvolupant al municipi.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2


18/02/2010 166 de 177






El cost inclou una campanya, elaborada per fases, d'instal·lació de 400 comptadors i de repartiment de bombetes de baix consum (80.000 €) i una campanya de substitució de calderes elèctriques i de gasoil per calderes de gas natural (150.000 €).

Cost estimat €

Prioritat-




Observacions S'estima una reducció del 15% de les emissions arran de la campanya de comptadors, de bombetes de baix consum i de canvi de calderes a un total de 500 llars (aproximadament el 10% de les llars totals).

Resp. Sostenibilitat (ASC)Resp. Educació (ASC)

2010

DIBAICAEN


18/02/2010 167 de 177



INDICADORS

Programes de finançamentDIBA (subv.) - Mesures mitigadores canvi climàticDIBA (subv.) - Sensibilització i divulgació ambientalICAEN (finanç.) – Estalvi, eficiència energètica i energies renovables








18/02/2010 168 de 177





Descripció El concepte 50-50 consisteix en un incentiu directe sobre aquells qui poden emprendre accions d'estalvi d'energia. Aquest incentiu complementa l’acció educativa i sensibilitzadora per un ús més racional de l’energia a les escoles i instituts.

El projecte es basa en que el 50% de l'estalvi econòmic aconseguit fruit de l’aplicació de mesures d’eficiència energètica aplicades a escoles i instituts els hi siguin retornades en forma de transferència econòmica -incrementant-se així el pressupost per a futures actuacions- o en forma d'inversions. L'altre 50% seria un estalvi net de l’Administració que paga les factures energètiques. El resultat és un guany comú, l’escola/institut en forma de majors possibilitats d'actuació i l'Administració en forma de menors despeses en energia.

Les fases del projecte 50/50 són:

- Definició del projecte i identificació de les actuacions a realitzar- Adhesió de les escoles/instituts al projecte- Implementació del projecte

Amb la finalitat de poder aplicar el projecte 50/50 és necessària la creació d’una comissió per al suport, assessorament i seguiment del projecte dins de les escoles/instituts del municipi. La comissió estarà formada per personal tècnic de l’Ajuntament i per professorat.

Es proposa la realització d'una prova pilot a un total de 2 escoles o instituts del municipi i la seva extensió al conjunt de les escoles i instituts en funció dels resultats obtinguts.

Acció Acció 6.4.2. Desenvolupar campanyes sobre estalvi energètic a les escoles, a través de la realització del projecte 50/50.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2


18/02/2010 169 de 177






El cost inclou la realització del projecte a 13 centres educatius juntament amb el desenvolupament d'un conjunt d'activitats i materials divulgatius adreçats als alumnes amb l'objectiu de disminuir el seu consum energètic.

Cost estimat €

Prioritat-




Observacions S'estima una reducció del 10% del conjunt d'emissions dels 13 centres educatius del municipi.


DIBAICAEN

2010Resp. Comunicació (ASC)


18/02/2010 170 de 177



INDICADORS

Programes de finançamentDIBA (subv.) - Mesures mitigadores canvi climàticDIBA (subv.) - Sensibilització i divulgació ambientalICAEN (finanç.) – Estalvi, eficiència energètica i energies renovables








18/02/2010 171 de 177

Acció 6.4.3. Desenvolupar i implementar un programa marc de formació destinat a fomentar un comportament ambientalment responsable dels

treballadors i treballadores municipals.




Descripció Desenvolupar i implementar un programa marc de formació destinat a promocionar un adequat comportament ambiental del personal intern de l’Ajuntament.

El programa tindrà una funció triple:

- Donar a conèixer al personal de l’Ajuntament els diferents acords presos a nivell polític en l’àmbit ambiental (Pla d’acció per a l'energia sostenible, ordenances, etc.) així com el compromís de Sant Celoniamb la sostenibilitat.

- Informar sobre el paper dels diferents serveis municipals implicats en aquest compromís amb la sostenibilitat.

- Donar a conèixer bones pràctiques ambientals a l’oficina (recomanacions per a la minimització del consum de recursos, com el paper, el consum elèctric, consum d’aigua, consum de benzina, etc.).

Per a fer-ho es podran organitzar sessions informatives de durada breu (2-3 hores) en les que es prioritzaran aquelles tipologies de llocs de treball que puguin tenir una major contribució cap a la millora ambiental. En aquest sentit, es posarà especial èmfasi en la formació a responsables d’equipaments i als responsables del servei de compres i contractacions de manera que es persegueixi l’objectiu de millora tant de la gestió ambiental de l'organització com del consum ambientalment responsable. Tanmateix, també es farà ús d’altres mitjans per a la difusió de la formació, com per exemple la intranet de l’Ajuntament, cartells informatius a llocs claus (lavabos, vehicles, impressores, ...), etc. �Es valorarà la idoneïtat de plantejar sessions formatives especialitzades a col·lectius de treballadors específics (com per exemple, personal de jardineria, salut, etc.).

Acció Acció 6.4.3. Desenvolupar i implementar un programa marc de formació destinat a fomentar un comportament ambientalment responsable dels treballadors i treballadores municipals.



18/02/2010 172 de 177







El cost inclou la contractació de la realització de 5 sessions informatives de 2h de durada anuals en el període 2010-2020. La preparació i difusió d’informació de bones pràctiques es considera cost organitzatiu i/o tècnic.

Cost estimat €

Prioritat-



Cost eficiència





tones CO / any2

Observacions

Resp. Sostenibilitat (ASC)Resp. Comunicació (ASC)Resp. Recursos Humans (ASC)

2010

DIBAICAEN


18/02/2010 173 de 177




INDICADORS

Programes de finançamentDIBA (subv.) - Mesures mitigadores canvi climàticDIBA (subv.) - Publicacions específiques i formacióDIBA (subv.) - Sensibilització i divulgació ambiental








18/02/2010 174 de 177

Acció 6.4.4. Implementar un programa de formació tècnica específica amb l’objectiu d’incloure la component ambiental dins del conjunt de criteris

tècnics dels treballadors i treballadores municipals.




Descripció Identificar i proporcionar el conjunt d’activitats formatives de caràcter tècnic específic amb l’objectiu d’integrar el vessant ambiental dins l’activitat professional dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament.

Es proposa prioritzar aquells treballadors i treballadores no inclosos a la Regidoria d'Entorn, Desenvolupament i Sostenibilitat de l’Ajuntament la tasca dels quals pugui tenir una major contribució a la millora ambiental del municipi, com per exemple responsables de la gestió energètica, urbanisme, rehabilitació d’habitatges, gestió de l’aigua, gestió de la mobilitat, gestió de les flotes de vehicles municipals, etc. En aquest sentit tindran prioritat els alts càrrecs i càrrecs intermitjos. L’objectiu és donar eines formatives, tant pròpies de l’Ajuntament com per mitjà de la participació en cursos organitzats per altres organismes i institucions, que fomentin la incorporació de criteris ambientals dins les tasques tècniques professionals amb l’objectiu de millorar la gestió ambiental municipal. Un cas concret identificat seria la formació regular al personal d’Urbanisme i d'Obres en disseny i simulació energètica d'edificis i en urbanisme energèticament sostenible.

A més, l’actuació tindrà l’objectiu addicional de disposar d’un personal que estigui al corrent no només de la normativa ambiental aplicable sinó també de les millors tècniques disponibles i de les bones pràctiques ambientals més actuals aplicables a la gestió municipal.

Acció Acció 6.4.4. Implementar un programa de formació tècnica específica amb l’objectiu d’incloure la component ambiental dins del conjunt de criteris tècnics dels treballadors i treballadores municipals.

Cost eficiència



anys



tones CO / any2


18/02/2010 175 de 177







Es considera el cost de 50 inscripcions a cursos, repartides al llarg de 7 anys (2010-2016), amb un cost mitjà de 250 euros/curs.

Cost estimat €

Prioritat-

PeriodicitatAnual

12.500,0


Observacions

Resp. Recursos Humans (ASC) 2010

2010Resp. Sostenibilitat (ASC)Resp. Urbanisme (ASC)Dept. Manteniment (ASC)


18/02/2010 176 de 177




INDICADORS

Programes de finançamentDIBA (subv.) - Publicacions específiques i formacióDIBA (suport directe) - Formació ambiental diferents sectors gestióDIBA (suport directe) - Formació ambiental equips municipals






18/02/2010 177 de 177

4. PLA DE SEGUIMENT

PLA

DE

SEG

UIM

ENT

Document I. Pla de seguiment 167

4.1 INTRODUCCIÓ AL PLA DE SEGUIMENT

Un dels principals reptes a l’hora de desenvolupar el procés d’implantació del PAES és que aquest esdevingui un instrument efectiu de gestió de les polítiques de lluita contra el canvi climàtic i a favor de la sostenibilitat. Una vegada superada la fase de planificació, cal introduir els elements necessaris per tal que s’assoleixi la plena execució del Pla, i en conseqüència contribuir al màxim a l’assoliment dels objectius sostenibles que pretén impulsar.

En aquest context, es defineix el Pla de seguiment com l’instrument que ha de facilitar l’impuls i avaluació continuada de la implantació del PAES, i que es proposa que consti de tres elements bàsics:

• Sistema d’indicadors del clima

El present document realitza una proposta d’un conjunt d’indicadors a través dels quals s’efectua una avaluació de l’estat i la tendència del municipi en clau climàtica, efectuant una descripció tant en la tipologia d’indicador com en el seu mètode de càlcul.

• Sistema de gestió continuada del Pla: avaluació-programació-actualització

Es defineix un model i metodologia de gestió del PAES, establint les pautes per a la realització d’una avaluació i programació biennal de les accions del Pla, així com una actualització periòdica del Pla que faciliti que aquest esdevingui un instrument efectiu de gestió.

• Marc de relació dels agents implicats

Estableix els instruments i els canals de comunicació entre els agents implicats, per tal de facilitar un impuls efectiu de la implantació del PAES.


4.2 SISTEMA D’INDICADORS DEL CLIMA

El sistema d’indicadors del clima és un conjunt de paràmetres obtinguts amb periodicitat majoritàriament anual o bianual i que té com a funció primordial el seguiment de l’evolució d’aspectes clau en el procés d'assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible plantejats al PAES.

Aquest Pla aporta una eina, l’inventari d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH), aplicació amb la qual l’Ajuntament podrà efectuar el càlcul i el seguiment d’alguns dels indicadors.

4.2.1 Característiques dels indicadors del clima

Els paràmetres seleccionats com a indicadors tenen les característiques següents:

- MESURABLES i obtinguts mitjançant mètodes reproduïbles a llarg termini.

- FÀCILS D’OBTENIR amb un COST ECONÒMIC RAONABLE, o preferiblement que ja s’obtinguin per un procés normalitzat.

- SENSIBLES a les variacions dels aspectes pels quals s’han dissenyat, de manera que siguin capaços de reflectir els canvis que es produeixin.

- FÀCILS D’ENTENDRE, perquè puguin ser utilitzats per comunicar a la població el grau d’assoliment dels objectius proposats.

- FÀCILS D’INTERPRETAR, és a dir, que aportin informació clara que sigui d’interpretació inequívoca del caràcter positiu o negatiu d'una tendència.

- En conjunt, el SISTEMA D’INDICADORS ha de ser CAPAÇ DE PROPORCIONAR UNA VISIÓ RÀPIDA DE LA SITUACIÓ DEL MUNICIPI EN CLAU DE CANVI CLIMÀTIC.

4.2.2 Indicadors del clima

A continuació es presenten, a la Taula 4.1., el conjunt d’indicadors del clima. Cal remarcar que el càlcul d’aquests indicadors no ha d’anar en detriment del càlcul d’altres indicadors que l’Ajuntament ja estigui utilitzant i que també contribueixen a analitzar el progrés del municipi quant a consums energètics i emissions de GEH.


El valor objectiu per a l’any 2020 al que es fa referència a una part del conjunt dels indicadors deriva de l’aplicació dels objectius del Pacte dels alcaldes i alcaldesses. En concret els objectius comunitaris que es traslladen a l’escala local en relació a l’any base (2005), són els següents:

· Reduir un mínim del 20% les emissions de gasos d’efecte hivernacle del territori en aquells àmbits on l’Ajuntament tingui competències.

· Millorar l’eficiència energètica del municipi com a mínim en un 20%.

· Assolir una contribució de les fonts d’energia renovable a l’energia subministrada al municipi de com a mínim el 20%.


Taula 4.1. Sistema d’indicadors del clima

SISTEMA D’INDICADORS DEL CLIMA DE SANT CELONI

Codi Indicador-Subindicador / Definició

Valor (any)

Valor objectiu (2020) 6

Codi

XCPS7 Tendència desitjable

IC-1 Consum d’aigua d’ús domèstic Volum d’aigua domèstica de la xarxa consumida diàriament respecte al padró d’habitants (cens a 1 de gener) (l/hab/dia)

137,6 (2007) -

IC-2 Consum total d’energia del municipi Consum total d’energia al municipi (kWh/any). 793.694.746

(2006) 670.118.028

(màxim)

SIC-2.1 Consum total d’energia del municipi per habitant Consum total d’energia al municipi distribuït entre el nombre d’habitants (kWh/hab/any).

51.061 (2006)

44.435 (màxim) 14

IC-3 Consum total d’energia del municipi dels àmbits de compromís PAES (kWh/any)

211.800.225 (2006)

172.188.297 (màxim)

IC-4 Producció local d’energia provinent de fonts renovables per habitant i any (kWh/hab/any) - - 16

SIC-4.1 Grau d’abastament energètic del municipi amb fonts d’energia renovables % d’abastament del consum energètic del municipi que prové de fonts d’energia renovables (%)

- 20 (mínim)

IC-5 Consum total d’energia de l’Ajuntament Consum total d’energia de l’Ajuntament per any (kWh/any)

6.809.182 (2008)

3.311.548 (màxim)

SIC-5.1 Consum total d’energia de l’Ajuntament per habitant Consum total d’energia de l’Ajuntament per habitant i any (kWh/hab/any)

410,5 (2008)

219,6 (màxim)

SIC-5.2 Consum d’energia de l’Ajuntament en relació al consum d’energia del municipi % del consum energètic del municipi que és degut a l’activitat de l’Ajuntament (%)

0,5 (2006)

0,4 (màxim)

IC-6 Emissions de GEH del municipi Quantitat anual d’emissió a l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle (GEH; COB2B, CHB4B i NB2BO) (tCOB2B·eq/any)

205.725 (2006)

176.755 (màxim)

25

SIC-6.1 Emissions de GEH del municipi per habitant Quantitat anual d’emissió a l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle (GEH; COB2B, CHB4B i NB2BO), en relació al nombre d’habitants (tCOB2B·eq/hab/any)

13,2 (2006)

11,7 (màxim)

6 Només es calculen aquells valors objectiu dels quals hi ha un objectiu de referència en programes, plans i normativa de rang superior (per exemple el Pacte dels alcaldes i alcaldesses i el PROGREMIC). No es calculen els valors objectiu d’aquells indicadors que són un rati per habitant degut a la complexitat d’efectuar una projecció de la població del municipi a l’any 2020.

7 Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat.


SISTEMA D’INDICADORS DEL CLIMA DE SANT CELONI

Codi Indicador-Subindicador / Definició

Valor (any)

Valor objectiu (2020) 6

Codi

XCPS7 Tendència desitjable

IC-7 Emissions de GEH del municipi dels àmbits de compromís PAES (tCOB2B·eq/any)

66.467 (2006)

55.063 (màxim)

IC-8 Índex de generació de residus sòlids urbans Producció diària de residus generats en els àmbits domèstic i serveis respecte el padró d’habitants (kg/hab/dia)

1,39 (2008)

1,49 (màxim)

IC-9 Percentatge de residus recollits selectivament Percentatge de residus sòlids urbans reutilitzats o reciclats respecte a la quantitat total de residus sòlids urbans generats al municipi (%)

25,4 (2008)

48 (mínim)

IC-10 Eficiència climàtica del transport públic municipal Emissions de gasos d’efecte hivernacle del transport públic municipal en relació al nombre d’usuaris del servei (g CO2·eq/usuari)

1.324,0 (2008) -


4.2.3 Fitxes dels indicadors del clima

CONSUM D’AIGUA D’ÚS DOMÈSTIC

DEFINICIÓ Volum anual d’aigua domèstica de la xarxa consumida diàriament respecte al padró d’habitants.

MÈTODE D’OBTENCIÓ Relació entre volum anual d’aigua domèstica consumida diàriament en relació al padró d’habitants (cens a 1 de gener).

UNITATS l/hab/dia

EVOLUCIÓ INDICADOR 2004 2005 2006 2007 158,0 146,4 141,6 137,6

VALOR DE REFERÈNCIA Consum de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat (110-140 l/hab/dia).

TENDÈNCIA DESITJADA Manteniment i disminució.

CONSUM TOTAL D’ENERGIA DEL MUNICIPI

DEFINICIÓ Consum total d’energia del municipi.

MÈTODE D’OBTENCIÓ

El consum total d’energia inclou el consum de totes les fonts energètiques (energia elèctrica corregida –restant la producció local d’electricitat venuda a la xarxa elèctrica-, gas natural, gasos liquats del petroli, combustibles líquids i energia solar tèrmica) dels sectors domèstic i serveis, industrial, primari, municipal i transport.

El càlcul s’efectuarà introduint les dades disponibles a l’aplicació de l’inventari de gasos d’efecte hivernacle.

UNITATS kWh/any

EVOLUCIÓ INDICADOR 2003 2004 2005 2006

834.754.177 768.763.377 837.647.535 793.694.746

VALOR DE REFERÈNCIA -

TENDÈNCIA DESITJADA Disminució.


CONSUM TOTAL D’ENERGIA DEL MUNICIPI PER HABITANT

DEFINICIÓ Consum total d’energia del municipi en relació al nombre d’habitants.


Relació entre el consum total d’energia del municipi i el padró municipal a 1 de gener. Inclou el consum de totes les fonts energètiques (energia elèctrica corregida –restant la producció local d’electricitat venuda a la xarxa elèctrica-, gas natural, gasos liquats del petroli, combustibles líquids i energia solar tèrmica) dels sectors domèstic i serveis, industrial, primari, municipal i transport.

L’eina de càlcul és l’inventari de GEH.

UNITATS kWh/hab./any


60.670 53.843 55.543 51.061



CONSUM D’ENERGIA DEL MUNICIPI DELS ÀMBITS DE COMPROMÍS PAES

DEFINICIÓ Consum energètic del municipi dels àmbits amb compromís PAES de reducció d’emissions de GEH per any.


Es comptabilitzarà el consum energètic de les següents fonts: electricitat, gas natural, gasos liquats del petroli, combustibles líquids i energia solar tèrmica i energia geotèrmica. El càlcul de consum energètic contemplarà els equipaments municipals, l’enllumenat públic, els semàfors, les flotes de serveis (internes i externalitzades) i el transport públic municipal, el cicle de l’aigua del municipi, la gestió i tractament dels residus i la mobilitat i els transports.


UNITATS kWh/any


196.601.539 216.081.297 215.235.372 211.800.225




PRODUCCIÓ LOCAL D’ENERGIA PROVINENT DE FONTS D’ENERGIA RENOVABLES PER HABITANT

DEFINICIÓ Producció local d’energia provinent de fonts d’energia renovables en relació al nombre d’habitants.


Relació entre la producció local d’energia provinent de fonts d’energia renovables (energia solar fotovoltaica, energia solar tèrmica, energia geotèrmica, energia minieòlica, energia de la biomassa, etc.), del sector públic i del privat, i el padró municipal d’habitants a 1 de gener.

De forma complementària es podran definir dos subindicadors, un amb la producció local d’energies renovables per habitant del sector públic i del sector privat.


UNITATS kWh/hab/any


- - - -


TENDÈNCIA DESITJADA Augment.

GRAU D’ABASTAMENT ENERGÈTIC MUNICIPAL AMB FONTS D’ENERGIA RENOVABLES

DEFINICIÓ % d’abastament del consum energètic del municipi que prové de fonts d’energia renovables.


Relació entre la quantitat d’energia produïda dins del municipi per mitjà de fonts d’energia renovables (energia solar fotovoltaica, energia solar tèrmica, energia geotèrmica, energia minieòlica, energia de la biomassa, etc.) i la quantitat total d’energia consumida per part del municipi. Dins l’energia consumida pel municipi es contemplarà l’energia elèctrica dels sectors domèstic i serveis, industrial, primari, municipal i transport.


UNITATS %


- - - -

VALOR DE REFERÈNCIA 20% (Objectiu PAES)


GRAU D’ABASTAMENT ENERGÈTIC MUNICIPAL AMB FONTS D’ENERGIA RENOVABLES


CONSUM TOTAL D’ENERGIA DE L’AJUNTAMENT

DEFINICIÓ Consum energètic total de l’Ajuntament per any.


Consum energètic total de l’Ajuntament. Dins del consum energètic s’inclouran les següents fonts: energia elèctrica, gas natural, gasos liquats del petroli, combustibles líquids i energia solar tèrmica i energia geotèrmica. El càlcul de consum energètic contemplarà els equipaments municipals, l’enllumenat públic, els semàfors, el bombeig d’aigua per abastir les dependències municipals, la flota de vehicles municipals i externalitzada i el transport públic municipal.


UNITATS kWh/any

EVOLUCIÓ INDICADOR

2005 2006 2007 2008

4.139.435 3.914.697* 5.072.397* 6.809.182

*No es disposa de les dades completes referents a la flota municipal i a la flota externalitzada.



CONSUM TOTAL D’ENERGIA DE L’AJUNTAMENT PER HABITANT

DEFINICIÓ Consum energètic de l’Ajuntament per habitant i any.


Consum energètic de l’Ajuntament en relació al padró municipal a 1 de gener. Dins del consum energètic s’inclouran les següents fonts: electricitat, gas natural, gasos liquats del petroli, combustibles líquids i fonts d’energia renovables (energia solar tèrmica i energia geotèrmica). El càlcul de consum energètic contemplarà els equipaments municipals, l’enllumenat públic, els semàfors, el bombeig d’aigua per abastir les dependències municipals, la flota de vehicles municipals i externalitzada i el transport públic municipal.


UNITATS kWh/hab·any


CONSUM TOTAL D’ENERGIA DE L’AJUNTAMENT PER HABITANT

EVOLUCIÓ INDICADOR

2005 2006 2007 2008

274,5 251,8* 317,2* 410,5

*No es disposa de les dades completes referents a la flota municipal i a la flota externalitzada.

VALOR DE REFERÈNCIA 276 kWh/hab (2008, mitjana de Catalunya de 35 municipis amb SIE implantat).


CONSUM D’ENERGIA DE L’AJUNTAMENT EN RELACIÓ AL CONSUM D’ENERGIA DEL MUNICIPI

DEFINICIÓ Percentatge que representa el consum energètic de l’Ajuntament respecte el consum energètic total de Sant Celoni.


Relació entre el consum energètic de l’Ajuntament i el consum energètic total de Sant Celoni (%). Dins del consum energètic s’inclouran les següents fonts: electricitat, gas natural, GLP, combustibles líquids i fonts d’energia renovables (energia solar tèrmica i energia geotèrmica).

El present indicador consisteix en una relació entre dos indicadors ja existents, el Consum d’energia total de l’Ajuntament i el Consum d’energia total del municipi, els quals tenen definit el seu mètode de càlcul en les seves corresponents fitxes explicatives.

El càlcul s’efectuarà introduint les dades a l’inventari d’emissions de GEH.

UNITATS %

EVOLUCIÓ INDICADOR 2005 2006 2007 2008 0,5% 0,5% - -


TENDÈNCIA DESITJADA Disminució del percentatge sempre que sigui com a conseqüència d’una disminució del consum energètic de l’Ajuntament i no com a conseqüència d’un augment del consum energètic del municipi.


EMISSIONS DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE DEL MUNICIPI

DEFINICIÓ Quantitat anual d’emissió a l’atmosfera de gasos que provoquen l’efecte hivernacle (COB2B, CHB4B i NB2BO) emesos pel conjunt d’activitats dutes a terme al municipi.


Quantitat anual d’emissió a l’atmosfera de gasos que provoquen l’efecte hivernacle (COB2B, CHB4B i NB2BO) emesos pel conjunt d’activitats dutes a terme al municipi (sectors primari, indústria, domèstic, serveis, transports, cicle de l’aigua i tractament i gestió dels residus). Al valor resultant cal descomptar-li les emissions estalviades per l’ús d’energia solar fotovoltaica. No se li descomptaran les emissions derivades de l’efecte embornal degut a l’alt grau d’incertesa contingut en el seu càlcul.

La font d’obtenció de les dades de consum energètic, a partir de les quals es calculen les emissions, és l’ICAEN. Els factors d’emissió utilitzats es recullen dins l’inventari d’emissions de GEH.

UNITATS tCO2·eq/any


206.886 190.619 220.944 205.725



EMISSIONS DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE DEL MUNICIPI PER HABITANT

DEFINICIÓ Quantitat anual d’emissió a l’atmosfera de gasos que provoquen l’efecte hivernacle (COB2B, CHB4B i NB2BO) emesos pel conjunt d’activitats dutes a terme al municipi per habitant.


Relació entre la quantitat anual d’emissió a l’atmosfera de gasos que provoquen l’efecte hivernacle (COB2B, CHB4B i NB2BO) emesos pel conjunt d’activitats dutes a terme al municipi (sectors primari, indústria, domèstic, serveis, transports, cicle de l’aigua i tractament i gestió dels residus) de totes les fonts energètiques (electricitat, gas natural, GLP i combustibles líquids) i el nombre d’habitants del municipi. Al valor total d’emissions cal descomptar-li les estalviades per l’ús d’energia solar fotovoltaica. No se li descomptaran les emissions derivades de l’efecte embornal degut a l’alt grau d’incertesa contingut en el seu càlcul.

La font d’obtenció de les dades de consum energètic, a partir de les quals es calculen les emissions, és l’ICAEN. Els factors d’emissió utilitzats es recullen dins l’inventari d’emissions de GEH.

UNITATS tCO2·eq/hab/any


EMISSIONS DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE DEL MUNICIPI PER HABITANT

EVOLUCIÓ INDICADOR 2003 2004 2005 2006 15,0 13,4 14,7 13,2



EMISSIONS DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE DELS ÀMBITS DE COMPROMÍS PAES

DEFINICIÓ Emissions de GEH del municipi dels àmbits amb compromís PAES de reducció d’emissions per any.


Es comptabilitzaran les emissions de les següents fonts d’energia: electricitat, gas natural, GLP, combustibles líquids (descomptant les emissions estalviades per l’energia solar fotovoltaica dels àmbits PAES). El càlcul de les emissions de GEH contemplarà els equipaments municipals de l’Ajuntament, l’enllumenat públic, els semàfors, la flota de vehicles municipals i externalitzada i el transport públic municipal, el cicle de l’aigua del municipi, la gestió, tractament dels residus i la mobilitat i els transports del municipi.

El càlcul s’efectuarà introduint les dades disponibles a l’aplicació de l’inventari de gasos d’efecte hivernacle on es recullen els diferents factors d’emissió de cadascuna de les fonts energètiques.

UNITATS tCO2·eq/any


60.019 65.608 68.829 66.467




ÍNDEX DE GENERACIÓ DE RESIDUS SÒLIDS URBANS

DEFINICIÓ Producció diària de residus generats en els àmbits domèstic i serveis respecte el padró d’habitants


Relació entre la quantitat de residus generats anualment en els sectors domèstic i serveis, el padró d’habitants a 1 de gener i el nombre de dies naturals anuals.

Les dades s’extrauran del web de l’Agència de Residus de Catalunya dins l’apartat de “Estadístiques de residus municipals i recollida selectiva\Consulta de dades de producció, gestió i nombre de contenidors per àmbits territorials”, seleccionant l’opció “producció de residus municipals”.

UNITATS kg/hab/dia

EVOLUCIÓ INDICADOR

2004 2005 2006 2007 2008 1,52 1,58 1,51 1,42 1,39

VALOR DE REFERÈNCIA 1,48 (PROGREMIC, 2007-2012)


PERCENTATGE DE RESIDUS RECOLLITS SELECTIVAMENT

DEFINICIÓ Percentatge de residus sòlids urbans reutilitzats o reciclats respecte a la quantitat total de residus sòlids urbans generats al municipi


Relació entre la quantitat de residus recollits selectivament i el total de residus generats anualment en els sectors domèstic i serveis.

Les dades s’extrauran del web de l’Agència de Residus de Catalunya dins l’apartat de “Estadístiques de residus municipals i recollida selectiva\Consulta de dades de producció, gestió i nombre de contenidors per àmbits territorials”, seleccionant l’opció “producció de residus municipals”.

UNITATS %

EVOLUCIÓ INDICADOR

2005 2006 2007 2008 23,1 25,0 20,7 25,4

VALOR DE REFERÈNCIA 48% (PROGREMIC, 2007-2012)



EFICIÈNCIA CLIMÀTICA DEL TRANSPORT PÚBLIC MUNICIPAL

DEFINICIÓ Emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) del transport públic municipal en relació al nombre d’usuaris del servei.


Relació entre les emissions de GEH del consum de combustibles líquids del transport públic del municipi (empresa municipal d’autobús) i el nombre d’usuaris del servei.

Les emissions de GEH es podran calcular a partir del consum de combustibles líquids i l’aplicació de l’inventari d’emissions de GEH.

UNITATS g COB2B·eq/usuari


1.829,9 - - 1.324,0

VALOR DE REFERÈNCIA --



4.3 MODEL DE GESTIÓ CONTINUADA DEL PLA

4.3.1 Enfocament general

Amb l’objecte que el PAES pugui exercir plenament d’instrument efectiu de gestió, més enllà de la seva funció de planificació estratègica plurianual, i seguint directrius establertes dins del Pacte d’alcaldes i alcaldesses es proposa realitzar, durant el període d’implementació del Pla, les següents tasques:

- Avaluació biennal de la implementació del Pla

- Càlcul biennal dels indicadors del clima (prèviament descrits)

- Programació anual d’actuacions

- Actualització periòdica del Pla

A la Figura 4.1 es mostra el desplegament d’aquests quatre elements, amb el que es pretén establir un cicle anual de programació-execució-seguiment que traslladi la planificació plurianual del PAES a la programació i elaboració de pressupostos anual.

Figura 4.1. Model de gestió del PAES de Sant Celoni

AVALUACIÓPLA

AVALUACIÓPLA

EXECUCIÓEXECUCIÓ

PROGRAMACIÓ ANUAL

PROGRAMACIÓ ANUAL

EXECUCIÓEXECUCIÓ

ANY 2008 ANY 2009

PROGRAMACIÓ ANUAL

PROGRAMACIÓ ANUAL

PROGRAMACIÓ ANUAL

PROGRAMACIÓ ANUAL

CÀLCULINDICADORS

CÀLCULINDICADORS

EXECUCIÓEXECUCIÓ

AVALUACIÓPLA

AVALUACIÓPLA

CÀLCULINDICADORS

CÀLCULINDICADORS


ANY 2010 ANY 2011


4.3.2 Avaluació del grau d’implementació del PAES

L’avaluació del grau d’implementació del PAES es recomana que es realitzi a finals del tercer trimestre de l’any, recopilant el conjunt d’actuacions realitzades o previstes fins a finals d’any, que hagin contribuït a l’execució dels diferents projectes considerats al Pla.

Per a la realització d’aquesta recopilació caldrà contactar amb altres agents locals implicats en l’execució del Pla (Ajuntament, empreses municipals, responsables d’equipaments, agents econòmics locals) i integrar les actuacions també realitzades per aquests.

A partir d’aquesta informació caldrà fer una valoració del grau d’implementació de cadascuna de les iniciatives contemplades al PAES, segons les següents categories:

• Sense iniciar • Iniciada • En execució • Finalitzant • Implantada

L’assignació d’un valor numèric a cada categoria (0, 25, 50, 75 i 100) permetrà l’establiment d’un percentatge d’implementació del Pla anual i poder valorar en conseqüència el grau i ritme d’assoliment dels objectius d’actuació.

4.3.3 Programació anual

Els principals objectius associats a la programació són:

• Facilitar la vinculació entre la planificació plurianual del PAES i la gestió que realitzen els serveis de l’Ajuntament.

• Disposar d’unes fites temporals de periodicitat anual que permetin dotar de visibilitat al PAES al conjunt d'agents socials i econòmics.

• Ajustar més adequadament l’execució del PAES als recursos econòmics i humans existents, i l’evolució de les necessitats d’actuació.

Els principals criteris a considerar en la Programació són:

• Utilitzar el Pla d’acció juntament amb l’avaluació de la seva implementació i l'evolució dels indicadors com a base per la programació.


• Realitzar la programació anual de forma participada amb altres agents locals implicats, i en particular l'Ajuntament i els membres del Consell de Medi Ambient.

• Vincular la programació a l’elaboració dels pressupostos anuals de l’Ajuntament.


4.4 MODEL D’ESTRUCTURACIÓ DELS AGENTS IMPLICATS

El procés d’implementació del PAES que s’inicia requereix d’una adequada articulació dels agents implicats – Ajuntament, entitats, agents socials i econòmics i població -, liderada i dinamitzada pel propi Ajuntament. De forma complementària requereix l’articulació d’un òrgan estable de participació ciutadana que integri al conjunt d’agents socials i econòmics locals, partits polítics, associacions de veïns, entitats ambientalistes, etc.

Les principals funcions proposades per a la Comissió de participació són:

• Fer una avaluació conjunta com a mínim anual de l'estat d'implementació de les iniciatives i projectes considerats en el PAES.

• Informar periòdicament al conjunt de la població i agents locals sobre el desplegament del PAES.

• Programar les iniciatives i projectes a executar durant el següent any i ajustar-les.

• Discutir criteris per a la implantació de les accions programades.

• Articular sinèrgies i estratègies de cooperació per al desplegament d'iniciatives del PAES, així com per a la captació de recursos econòmics externs.

• Intercanviar informació entre l’Ajuntament i conjunt d'agents socials i econòmics locals al voltant dels àmbits d'intervenció del PAES.

• Promoure la recollida de criteris i propostes d'actuació a ser considerades en la programació d'actuació del PAES per l'any següent.

En consideració amb les funcions assignades es considera adient establir la celebració d’un mínim de 2 reunions ordinàries a l'any.


4.5 PROTOCOL PER A L’ELABORACIÓ DE L’INFORME I DIFUSIÓ DELS RESULTATS

L’elaboració de l’informe recaurà a l’Àmbit de Sostenibilitat qui serà l’encarregat de l’obtenció d’informació i la validació de resultats. La informació necessària per efectuar el càlcul d’indicadors, així com per avaluar el grau d’implantació del PAES seguirà les indicacions anteriorment descrites.

Pel que fa a la difusió dels resultats, es proposa utilitzar els següents mitjans:

- Presentar els resultats de les avaluacions i els resultats del càlcul d’indicadors al Consell de Medi Ambient.

- Penjar al web de l’Ajuntament els informes de seguiment d’indicadors.

- Penjar al web de l’Ajuntament l’avaluació del grau d’implantació de les accions del PAES.

- Elaborar notes de premsa sobre les avaluacions.

Ja que el seguiment del PAES es preveu biennal, es proposa que les dades segregades d’aquest s’obtinguin i es facin públiques cada dos anys.