pac3. disseny contextos educatius
TRANSCRIPT
Universitat Oberta de Catalunya
Màster en Educació i TIC
Disseny de contextos educatius basats en l’ús de les TIC.
Manuel Ortiz
PAC 3. Canvis de disseny amb l’ús de les TIC.
Estudi de cas 4. Gestió i edició electrònica de documents. Un curs a la Facultat d’estudis continus.
“¿Por qué esta magnifica tecnología científica, que ahorra trabajo y nos hace la vida más fácil nos aporta tan poca felicidad? La respuesta es esta, simplemente: porque aún no hemos aprendido a usarla con tino.”
Albert Einstein
Albert Correa Llamazares
Gener’11
UOC. Màster en Educació i TIC. Disseny de contextos educatius basats en l’ús de les TIC. PAC 3.
Sumari
1. Introducció. 3
2. Canvi de disseny 4
3. Canvi metodològic 6
4. Nous entorns d’ensenyament-aprenentatge 7
4.1. Moodle: nova plataforma d’ensenyament-aprenentatge 7
4.2. Creació i gestió de cursos amb Moodle 8
4.2.1.Formació Moodle 9
4.3. Gestió i administració de la plataforma 9
4.3.1.Rols de gestió 10
5. Creació del nou entorn virtual 10
5.1. Estructura del nou entorn d’aprenentatge 11
5.2. Creació de continguts 12
5.3. Comunicació a la plataforma 13
5.4. Recursos i activitats 13
5.5. Avaluació 14
6. Conclusions 15
7. Bibliografia 16
2
UOC. Màster en Educació i TIC. Disseny de contextos educatius basats en l’ús de les TIC. PAC 3.
1. Introducció.
¿Educar con las TICs o para las TICs? Sin duda lo primero. No se trata sólo de que los
alumnos estén familiarizados con las TIC, puedan utilizar sus programas con facilidad
y dispongan de un conjunto de habilidades para buscar, procesar y transmitir
información digitalizada y para trabajar y comunicarse a través de la Red, sino de
poner el acento en la capacidad de las TIC para transformar las formas a través de las
cuales se enseña y se aprende en los entornos educativos formales. (Kofi Annan).
En el marc de la societat de la informació i del coneixement, guiada pel nou paradigma
informacional, l'educació ha de tenir un paper essencial. Per aquesta raó estem
convençuts de la idoneïtat de la integració de les TIC (Tecnologies de la Informació i la
Comunicació) en els centres a nivell metodològic, per aconseguir que els processos
d'ensenyament-aprenentatge s'enriqueixin amb l'ús de les noves eines. És necessari
adaptar el centre als canvis tecnològics que s'estan produint a tots els nivells: com
l'alumnat no és aliè a aquestes transformacions, apostem per afavorir la seva
motivació a partir de noves aplicacions i propostes pedagògiques. No es tracta
d'emprar la tecnologia com un fi en si mateix, sinó com un mitjà que haurà d'afavorir
l'assoliment de destreses, l'aprenentatge de conceptes i la maduració en les actituds,
els valors i les normes, a partir de l'adquisició de competències en les diferents àrees.
La implementació de les TIC en el procés d’ensenyament/aprenentatge representa un
profunda reformulació de tots els processos i sistemes que intervenen de forma directa
o indirecta en aquest procés.
L’aplicació de les eines digitals representen un canvi important pel que fa a
incorporació de noves metodologies així com l’aplicació de noves teories i corrents de
pensament d’acord amb aquest canvi de paradigma educatiu.
Les dinàmiques tradicionals que s’han aplicat fins ara evidentment no responen de
manera adequada en aquest nou escenari pel que és molt necessari analitzar quina és
la situació actual de la institució, quina és la via més adequada per a l’aplicació
Aquest serà el principal canvi en el disseny d’aprenentatge resultant de l’aplicació de
les TIC en l’àmbit educatiu i la formació al que van associats molts altres aspectes
relacionats amb el disseny didàctic, pedagògic i metodològic de les matèries, unitats
didàctiques, activitats i accions formatives plantejades en el procés d’aprenentatge de
l’alumne.
3
UOC. Màster en Educació i TIC. Disseny de contextos educatius basats en l’ús de les TIC. PAC 3.
2. Canvi de disseny
El procés natural d’incorporació i implementació de les TIC suposa un canvi en el
disseny dels programes formatius. Fins fa relativament pocs anys els dissenys
curriculars es centraven en el subministrament constant d’informació unidireccional del
docent cap a l’alumne seguint la classe magistral com a pauta bàsica.
L’aparició d’internet ha provocat un canvi radical en aquest sentit proporcionant accés
universal i il·limitat a una quantitat ingent d’informació de manera que el docent ja no
és el posseïdor únic d’informació.
Al fet anterior li hem de sumar l’augment de possessió de tecnologia. Un percentatge
molt elevat de llars disposen d’un o més ordinadors, perifèrics, connexió de banda
ampla que ha afavorit l’ús i accés a la xarxa.
Tot aquest canvi a nivell social ha incidit de manera directa en la nostra vida quotidiana
i ha provocat uns canvis en la manera de relacionar-se, d’informar-nos i d’interactuar i
també ha afectat al món de l’educació i la formació.
En el moment de plantejar-nos les programacions, les unitats didàctiques, les
activitats... hem de tenir molt presents quins són els nostres objectius, quines
capacitats volem treballar en cadascuna de les accions, quines activitats plantejarem i
amb quins mitjans. I és en aquest darrer aspecte que haurem de fer una important
anàlisi i reflexió ja que haurem de valorar si és pertinent o necessari l’ús de les TIC.
En el moment en que es considera oportú l’ús de les eines digitals per al bon
desenvolupament de la matèria perquè aporta un valor afegit al procés d’aprenentatge
haurem d’analitzar tota una sèrie d’aspectes pel que fa a:
- tipus d’aprenentatge: presencial, semipresencial o virtual.
- la metodologia de treball a utilitzar (cooperativa, col·laborativa, individual...)
- l’entorn virtuals de treball.
- dinàmiques i activitats.
- eines i recursos.
- criteris i procés d’avaluació.
4
UOC. Màster en Educació i TIC. Disseny de contextos educatius basats en l’ús de les TIC. PAC 3.
Tenint en compte tots aquestes factors desenvoluparem la nova estratègia que el
docent hauria de seguir per tal de crear un projecte coherent amb un programació
correcta i adaptada a aquest nou entorn.
Aquest canvi suposarà la redacció i establiment d’uns criteris i objectius
d’aprenentatge generals amb els que hauran de complir totes les accions formatives
que aculli. D’aquesta manera s’aconseguirà establir una base i unes metes mínimes i
generals a assolir:
1. Conèixer els principals models d’ensenyament-aprenentatge relacionats amb les TIC.
2. Analitzar els canvis didàctics i pedagògics produïts per l’aparició de les TIC.
3. Conèixer estratègies i metodologies de treball cooperatiu i col·laboratiu en entorns virtuals.
4. Valorar els beneficis de l’ús de les TIC sobre l’alumne.
5. Dur a terme activitats complexes de treball i comunicació en grup.
6. Comprendre i utilitzar diferents entorns de treball col·laboratiu, síncrons i asíncrons.
7. Analitzar i reflexionar sobre la necessitat d’adaptar les dinàmiques pedagògics a l’entorn digital d’aprenentatge.
8. Crear propostes didàctiques pedagògiques i didàctiques adients per al seu desenvolupament en un entorn virtual o semipresencial.
Tenint en compte els factors anterior fan que, de tota l’oferta de plataformes i eines és
Moodle la més adequada per a desenvolupar els nous cursos i propostes formatives
de la institució.
Els motius fonamentals que fan de Moodle una plataforma ideal són:
- És una plataforma que permet una gestió de cursos de forma senzilla amb resultats molt satisfactoris.
- La compatibilitat amb altres plataformes i espais fa que es puguin importar fàcilment altres recursos i materials que poden ser útils per aquest nou curs.
- El fet de ser una plataforma gratuïta fa que els costos de gestió i administració siguin zero per a la institució.
5
UOC. Màster en Educació i TIC. Disseny de contextos educatius basats en l’ús de les TIC. PAC 3.
- Existeixen variants d’aquesta plataforma que, amb limitacions, permeten la creació de cursos (Freewebclass).
- Moodle permet incorporar i inserir altres eines necessàries per al desenvolupament del curs.
3. Canvi metodològic
Tot aquest procés de canvi i innovació representa un renovació profunda de les bases
didàctiques i pedagògiques tant del docent com de la institució on s’aplica aquest canvi
de paradigma educatiu que representa la incorporació de les TIC a l’aula.
L’ús de les TIC suposa un replantejament complet de les estratègies i metodologies
didàctiques del docent en el moment d’afrontar un procés formatiu. L’ús de les TIC no
consisteix en substituir el llibre de text per un ordinador sinó que suposa un canvi de
concepció del procés d’ensenyament-aprenentatge.
Com molt bé diu Francesc Pedró1: “La tecnología dejó obsoletas a las actuales tareas
escolares” i és per això que la programació elaborada pel docent haurà d’adaptar-se a
les prestacions que la plataforma d’aprenentatge ofereixi així com els recursos que es
puguin afegir.
Cal tenir en compte que per aconseguir una incorporació eficient és necessari disposar
d’un document o pla que faci les funcions de guia en tot aquest procés i on s’analitzi
amb rigor totes les necessitats que la institució pugui tenir en aquest àmbit així com
aquells elements que puguin ser d’ajuda.
Aquest document haurà d’establir clarament quines són les prioritats en tot aquest
procés i de quina manera s’haurà de desenvolupar així com els criteris d’avaluació per
tal de poder comprovar l’èxit del procés.
La incorporació d’aquesta plataforma farà necessària la introducció de noves
metodologies didàctiques. El disseny específic i la incorporació de treballs de tipus
col·laboratiu i/o cooperatiu faran molt més efectiu el procés d’aprenentatge.
Cal fer un salt important de plantejament i, com s’ha dit anteriorment, adaptar les
propostes didàctiques a aquest nou entorn de treball.
6
UOC. Màster en Educació i TIC. Disseny de contextos educatius basats en l’ús de les TIC. PAC 3.
Les eines que Moodle ens ofereix (wikis, glossaris, xats...) són un espai molt adequat
per al desenvolupament de treballs col·laboratius i cooperatius. De la mateixa manera
la creació de fòrums de debat permet la reflexió, intercanviar opinions, comentaris que
enriqueixen personalment a l’alumne i li permeten generar coneixement propi.
De la mateixa manera seran molt adequades totes aquelles propostes d’aprenentatge
basat en problemes (PBL). L’espai virtual esdevindrà el punt de partida i contacte i la
font d’informació per desenvolupar les activitats.
4. Nous entorns d’ensenyament-aprenentatge
Per tal de poder dur a terme aquestes activitats de forma efectiva serà necessari
desenvolupar nous escenaris on poder-les executar. És per això que, al marge de
l’aula tradicional, s’ haurà de crear un espai de formació virtual on es desenvoluparà la
totalitat o part de l’acció formativa.
En aquest cas concret el nou entorn de treball serà la plataforma Moodle. Aquest espai
d’ensenyament-aprenentatge de codi obert permetrà la creació d’un espai adient a la
formació que es pretén realitzar.
La base filosòfica de Moodle és l’aposta decidida per l’aprenentatge
socioconstructivista en el que la interacció entre els agents participants en l’acció
educativa es relacionen i fruit d’aquest intercanvi i reflexions l’alumne és capaç de
generar el seu propi coneixement.
El fet de tractar-se d’un plataforma on la interacció, comunicació, intercanvi
d’informació siguin molt importants per al procés d’aprenentatge fa que sigui molt
adequada per a la formació de Correcció de textos ja que és un espai on tots aquests
debats i anàlisi es poden dur a terme sense cap mena de dificultat.
4.1. Moodle: plataforma d’ensenyament-aprenentatge.
La selecció de Moodle ve motivada per diversos factors que fan referència tant
aspectes de caire institucional com tècnics i de gestió i administració.
7
UOC. Màster en Educació i TIC. Disseny de contextos educatius basats en l’ús de les TIC. PAC 3.
Triar Moodle com a entorn virtual d’aprenentatge es deu a la necessitat de complir
amb la filosofia d’aprenentatge que la institució planteja en el seu pla de formació. La
varietat en l’oferta acadèmica necessita d’una plataforma dinàmica i que disposi d’un
ventall de recursos i aplicacions prou ampli per cobrir les seves necessitats.
No hem d’oblidar en el moment de tria pensar en aquelles qüestions de caire
administratiu, tècnic i de gestió. En tractar-se d’una organització àmplia amb un volum
important de docents i alumnes és convenient disposar d’una eina que ens garanteixi
una bona gestió de totes aquestes dades.
Moodle, en tractar-se d’una plataforma de codi obert, manté un elevat grau
d’actualització i millora del producte, permet la seva modificació i adaptació concreta al
marc de la institució i ofereix una gran quantitat de recursos per a la resolució de
dubtes i problemes. A més permet un estalvi important en la despesa ja que no s’han
de pagar llicències pel seu ús ni les actualitzacions o incorporacions de nous mòduls.
Per últim podem dir que el fet de gestionar des de la mateixa institució aquesta
plataforma permet realitzar canvis de manera ràpida i eficaç sense dependre de
tercers. Ara bé com a contrapartida cal esmentar que aquesta autogestió representa
assumir de manera completa el seu manteniment i resolució d’incidències.
4.2. Creació i gestió de cursos amb Moodle
Un dels aspectes més característics de Moodle és la senzillesa en la creació,
actualització i manteniment de cursos.
Es tracta d’un espai flexible que permet la creació de diferents estructures
organitzatives de curs així com diversos formats de presentació dels propis cursos
que, com s’ha esmentat amb anterioritat, ha de cobrir la varietat i diversitat d’oferta
formativa de la institució.
Aquest sistema permet la creació de cursos independents on el docent responsable de
cada curs és l’encarregat de crear tots els recursos i materials i decideix la seva
distribució. No obstant és convenient orientar al docent en el moment previ a aquest
procés de construcció per donar unes pautes generals amb un doble objectiu:
8
UOC. Màster en Educació i TIC. Disseny de contextos educatius basats en l’ús de les TIC. PAC 3.
- marcar una pauta general que permeti a l’alumne orientar-se dins de cadascun
dels cursos en tant que es manté una dinàmica similar de funcionament.
D’aquesta manera l’alumne es pot sentir més confiat i segur en aquest nou
entorn i poder accedir ràpidament als recursos sense necessitat de tornar a
explorar i familiaritzar-se amb una nova estructura.
- facilitar l’accés i intercanvi d’informació entre docents generant una filosofia del
compartir i intercanviar experiències i recursos per enriquir-se mútuament.
4.2.1. Formació Moodle
Per tal de realitzar una implementació efectiva d’aquesta nova plataforma serà
necessària una formació prèvia al conjunt de docents per tal de fer una primera
aproximació al nou entorn de treball i que puguin descobrir els recursos,
activitats i conèixer els mecanismes d’administració del curs.
Per tal de desenvolupar aquesta formació serà convenient utilitzar el mateix
Moodle per a realitzar-la. D’aquesta manera poden conèixer la plataforma des
d’una doble visió: d’una banda com a alumne en tant que el docent realitza una
formació i com a administrador de cursos ja que la part pràctica d’aquest curs
suposarà la creació d’un curs Moodle.
El curs consistiria en una formació virtual de 20 hores de durada en la que
s’abordarien aspectes diversos que van des de la gestió del curs i
l’administració dels paràmetres generals fins a la creació d’activitats i recursos.
Amb aquesta petita acció formativa els docents disposaran d’una base per a
poder gestionar i crear els seus propis cursos.
4.3. Gestió i administració de la plataforma
L’ús d’una plataforma d’aquest tipus representa una important responsabilitat per a la
institució ja que se n’haurà d’ocupar de la seva gestió, manteniment i administració.
Tenint en compte el volum de professors i alumnes la facultat disposarà de sistemes
de gestió i serà en aquest sistema on s’haurà d’incorporar.
9
UOC. Màster en Educació i TIC. Disseny de contextos educatius basats en l’ús de les TIC. PAC 3.
Moodle incorpora periòdicament actualitzacions i millores que serà la institució i els
administradors de la plataforma els encarregats d’incorporar-les. Serà el personal
tècnic informàtic els responsables del bon funcionament de la plataforma.
4.3.1. Rols de gestió
El personal tècnic de la institució serà els que assumiran el rol d’administradors
de la plataforma i seran els responsables absoluts de l’espai. Al marge de les
actualitzacions el personal tècnic serà l’encarregat també de gestionar els
usuaris i crear, eliminar o modificar els diferents cursos que es vagin creant.
Als docents se’ls hi assignarà el rol del professor. Aquest els hi permetrà
gestionar completament el curs i realitzar les modificacions necessàries. Seria
convenient que els docents incorporessin els seus col·legues als cursos amb
matèries comuns i similars per compartir recursos, activitats i/o espais.
5. Creació del nou entorn virtual
La creació d’un campus requereix d’una anàlisi profunda i un estudi important de les
necessitats de la institució per tal que aquest nou entorn pugui desenvolupar la seva
funció correctament.
Partirem del pla estratègic d’integració de les TIC, o Pla TAC, i engegar el disseny i
distribució dels cursos.
10
UOC. Màster en Educació i TIC. Disseny de contextos educatius basats en l’ús de les TIC. PAC 3.
5.1. Estructura del nou entorn d’aprenentatge
Una primera proposta de disseny de l’entorn seria aquesta:
En aquest cas s’ha optat per un entorn jeràrquic en el que les grans àrees o
àmbits estarien en un mateix nivell i dels que es desprendran les matèries
específiques i d’aquestes els cursos concrets.
Es complementa l’oferta acadèmica amb dos espais específics. D’una banda
un espai exclusiu per a docents on poder contactar amb altres companys,
comentar, compartir materials... I de l’altra un espai similar per alumnes on
poder trobar-se, intercanviar experiències, recursos...
L’exemple d’estructura en el cas d’estudi seria:
- Àrea de llengua
Català
Correcció de textos
11
UOC. Màster en Educació i TIC. Disseny de contextos educatius basats en l’ús de les TIC. PAC 3.
La flexibilitat de Moodle permet si es detecta algun error o incompatibilitat en
l’estructura aquesta es pugui modificar i adaptar a les noves circumstàncies
sense fer un esforç excessiu.
En el moment de plantejar aquest nou entorn, al marge dels espais pròpiament
acadèmics, se n’hauran de crear altres que permetin la interacció entre els
alumnes i els docents amb espais d’ús i accés exclusiu on intercanviar
reflexions, materials, “trobar-se”...
5.2.Creació de continguts
L’estructura de l’EVA fa que cadascun dels cursos esdevingui una “illa” dins de
l’esquema general i és per això que en la formació Moodle es contempla oferir
unes pautes generals en la construcció de cadascun dels cursos per tal que, tot
i mantenir la seva “personalitat”, no difereixin gaire i mantinguin unes línies
bàsiques de funcionament comunes.
En la creació d’aquests continguts el docent és l’encarregat de crear-los i
afegir-los en el seu entorn. Moodle dóna la possibilitat de crear-ne de propis a
través dels seus recursos o bé afegir-ne d’existents de la gran quantitat de
repositoris i llibreries.
D’altra banda, la compatibilitat de Moodle amb altres plataformes i formats
(SCORM, LAMS, Hot Potatoes...) fa que sigui relativament senzill incorporar
nous elements. A més existeix la possibilitat d’inserir en el propi curs elements
provinents d’altres recursos a partir de la incorporació del codi embed del
recurs en una pàgina web pròpia de Moodle.
Per tant tenim una triple via de creació de materials i continguts:
12
UOC. Màster en Educació i TIC. Disseny de contextos educatius basats en l’ús de les TIC. PAC 3.
5.3. Comunicació a la plataforma
Els instruments de comunicació que ofereix la plataforma són amplis i variats.
Existeixen dues vies, una síncrona com pot ser el correu electrònic i el xat i una
altra asíncrona com són els fòrums de debat.
Tots els usuaris en el moment de registrar-se han de facilitar un correu
electrònic de contacte que podrà ser emprat en la missatgeria interna per
comunicar-se amb el docent i/o els propis companys.
Aquesta via cal afegir el xat del curs. Un punt de trobada on els alumnes d’un
curs poden accedir lliurement.
Finalment els fòrums de debat serien una via indirecta de comunicació on
trobar respostes a dubtes generals, comentaris dels companys i on compartir
experiències.
13
Moodle Creació de recursos a partir dels elements propis de Moodle: pàgina de text, pàgina web, wikis, glossaris, bases de dades...
Materials propis Afegir materials propis a través de l'àrea de fitxers. Es poden incorporar i enllaçar documents prèviament creats pel docent.
Materials externs Es poden incorporar materials procedents d'altres cursos Moodle, formats compatibles (SCORM, LAMS, Hot Potatoes...)Materials creats en altres recursos incorporats amb el codi embed.
Síncron
Xat
Asíncron
Missatgeria internaFòrumsWikis
UOC. Màster en Educació i TIC. Disseny de contextos educatius basats en l’ús de les TIC. PAC 3.
5.4. Recursos i activitats
La varietat de recursos que oferta aquesta plataforma és força àmplia. El
ventall permet adaptar-lo a la metodologia que cada docent vulgui aplicar en
cada cas i inserir aquells elements que consideri necessaris per al bon
desenvolupament del curs.
Els cursos de Moodle permet afegir diferents elements com són: fòrums, wikis,
glossaris, pàgines de text, pàgines web i bases de dades. A més també es
poden afegir activitats que permeten fer un seguiment continu i proper del
procés d’aprenentatge de l’alumne ja que totes els recursos poden ser avaluats
individualment i també podem afegir-ne d’altres com són l’enviament de fitxers,
realització de tasques fora de línea...
Un exemple de flexibilitat d’aquesta plataforma seria la incorporació d’activitats i
recursos propis del curs com seria l’enviament de textos corregits via
“enviament de fitxers”, treballar i corregir sobre un document d’un company a
una wiki, redacció col·lectiva compartint documents elaborats en una
plataforma externa com GDocs (gràcies al recurs de pàgina web es pot inserir
el codi embed del document).
5.5. Avaluació
Un dels aspectes més importants en les formacions on line és el seguiment i
retroalimentació que l’alumne rep. Trencar la fredor digital d’una plataforma
digital és fonamental perquè l’alumne es senti integrat i implicat en la formació i
motivat per a realitzar les tasques proposades i col·laborar amb la resta de
companys. En aquest sentit el paper dinamitzador del docent és clau per
aconseguir l’èxit de la formació.
El desenvolupament de les activitats que conformen el curs pot ser seguit de
manera molt propera pel docent.
Un dels elements interessants és el seguiment d’accés i connexió a la
plataforma. Moodle facilita les dades d’accés indicant quan s’ha produït el
14
UOC. Màster en Educació i TIC. Disseny de contextos educatius basats en l’ús de les TIC. PAC 3.
darrer accés i detectar d’aquesta manera possibles abandonaments, manca de
seguiment o problemes en els treballs en grup.
A més, la resta de recursos i activitats també poden ser avaluats
individualment. L’alumne coneix la nota de l’activitat i a més pot rebre un
comentari valorant el seu treball. Aquest feedback és un dels aspectes més
interessants en tant que aquests comentaris han de servir a l’alumne per
reorientar el seu treball i detectar aspectes de millora.
La pròpia plataforma genera un quadre amb els resultats de les diferents
tasques i activitats. D’aquesta manera podem conèixer l’evolució de l’alumne i
del grup. A més de la visualització individualitzada podem veure els resultats
activitat per activitat i detectar possibles problemes de disseny en alguna de les
tasques.
Un altre dels aspectes positius és el poder exportar aquests resultats a altres
formats de manera que podem afegir elements extra com gràfics i comentaris
personalitzats.
6. Conclusions
El canvi de plataforma d’aprenentatge suposa un esforç inicial molt important per a una
institució en molts nivells:
Administratius: la institució ha de gestionar un volum molt important de dades i
fer el traspàs de dades, un fet que habitualment és complicat.
Tècnic: instal·lació i implementació de la nova plataforma. S’assumeix un
responsabilitat molt important pel que fa a la gestió i administració del sistema.
Docent: el docent ha de conèixer i dominar un nou entorn i això genera
incertesa i dubtes.
Per a l’alumnat: s’ha d’adaptar a un nou espai de treball, recursos i activitats.
És cert que les qüestions anteriors poden generar una certa reticència a aquest canvi
però els beneficis que a curt termini podran gaudir són tant importants que superen els
problemes.
15
UOC. Màster en Educació i TIC. Disseny de contextos educatius basats en l’ús de les TIC. PAC 3.
Per aquesta institució, la Facultat d’estudis continus, ha de suposar un estalvi
econòmic important (no s’han de pagar llicències d’ús ni per les actualitzacions),
assumeix el control complet de les bases de dades pel que qualsevol incidència pot
ser resolta amb més agilitat pel personal tècnic propi.
A nivell estrictament acadèmic, la incorporació de la plataforma ha de permetre una
major llibertat i autonomia per part del docent en el disseny de les seves propostes
didàctiques i afegir elements externs sense gaire dificultat donant un valor afegit al
curs i la qualitat de la formació.
La senzillesa d’ús i la facilitat de gestió són els dos aspectes més importants i els que
han fet que, com a dissenyadors instruccionals, ens decidíssim per aquest nou entorn.
7. Bibliografia
1Pavez, Katerinne. [en línea]: “Francesc Pedró: La tecnología dejó obsoletas a las actuales tareas escolares” dins latercera. Chile: Consorcio Periodistico de Chile, 2010. <http://latercera.com/contenido/679_195136_9.shtml> <Consultat el 20.12.2010>
Miguel Zapata (2003). Sistemes de gestió de l'aprenentatge - Plataformes de teleformació. XARXA, Revista d'Educació a distància, Núm. 9, Novembre de 2003, Múrcia (Espanya). <http://www.um.es/ead/red/9/SGA.pdf> <Consultat el 23.12.2010>.
Boneu, Josep M. (2007). Plataformas abiertas de e-learning para el soporte de contenidos educativos abiertos. En:Contenidos educativos en abierto [monogràfic en línea]. Revista de Universidad y Sociedad del Conocimiento (RUSC). Vol. 4, n.o 1. UOC. <http://www.uoc.edu/rusc/4/1/dt/esp/boneu.pdf> <Consultat el 18.12.2010>
16