pablo ruiz picasso
TRANSCRIPT
La malalta Escenes camperoles
La meva germana petita Concepció va morir el 10 de
Gener de 1895 de diftèria. Aquest fet va omplir de
tristesa la nostra llar i el nostres cors.
Aquell mateix estiu vam tornar a Màlaga i al
Setembre ens vam instal·lar a Barcelona.
El 1898 durant una estada a Madrid vaig agafar la
escarlatina, aquesta em va debilitar molt, fins al punt
d’haver de passar el temps de convalescència al
poble del meu amic Pallarès a Horta de Sant Joan,
Tarragona. Aquest lloc va ser molt important per a mi i
per la meva carrera artística.
Allí vaig conèixer a Fernande Olivier, que
seria la meva companya durant vuit anys.
Llavors vaig passar de la tristesa dels blaus
als ocres i rosats, més alegres i optimistes.
Al 1911 vaig conèixer a Marcelle
Humbert a la qual jo anomenava Eva
precipitant la meva separació de
Fernande.
Amb la mort del meu pare el 1913 , l’inici de la
primera guerra mundial el 1914 i la mort per
tuberculosi el 1915 de la meva estimada Eva la
foscor i la solitud van envair de nou la meva
ànima.
A patir de llavors vaig descobrir en la meva obra
el collage.
Natura morta amb cadira de vimet
Guitarra
(collage
tridimensional)
1912
Paulo vestit d’arlequí
El 1939 mort la meva mare i
la relació amb la Marie-
Thérèse es trenca.
La Dora Maar va comprtir la
vida amb mi fins al 1945.
Llavors vaig coneixer a la
Françoise Gilot, mare dels
meus dos fills Claude i Paloma.
L’obra que millor expressa el
meu optimisme renovat es
l’Alegria de Viure.
*Al llarg del segle XX va néixer l’art contemporani,
el més prolífic de tots el temps.
Mireia Collados Nacher - 3er de Primària