1

P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L

Març 1998

SUPLEMENT DE

1 2Canvi climàtic

2

Edició:Associació de Mestres Rosa SensatCòrsega, 271 • 08008 Barcelona• Tel: 93-237 07 01 • Fax: 93-415 36 80

Fundació TERRAAvinyó, 44 • 08002 BarcelonaTel/Fax: 93-319 52 80Redacció:Jordi Miralles, Ralf Massanés i Anja EversFotografies:Fundació Terra, TFM, Ecotecnia i diverses fonts.Assessorament:Imprès amb el sistema computer to printImprès en paper ecològicImpressió:Romanyà-VallsDipòsit Legal: B. 2090-1975

El canvi climàticL'herència de la industrialitzacióUn planeta en crisiEl clima un sistema dinàmicQuè és l'efecte hivernacle?Els gasos hivernacleLa baldufa orbitalEl paper dels éssers viusEl clima i l'evolució de la TerraEls factors sorpresaEls capricis d'El NiñoLes catàstrofes climàtiquesLa desertitzacióLes Conferències mundials del climaUn problema moralActuant contra el canvi climàticNo et posis calentEls petits canvis són podersosCercant els origensMapegem el futurLa conferència escolar sobre el climaClimes i microclimesL'aigua més dolça

Març 1998

P E R S P E C T I V AA M B I E N T A L 12

3

AM

BIEN

TAL

* La Fundació TERRA és una fundació privada que téper objectiu canalitzar i fomentar iniciatives queafavoreixin una responsabilitat més gran de la societaten els temes ambientals.

Fundació TERRA*

El canvi climàtic

Amb el concepte de canvi climàticexpressem la inquietud davant delsefectes d’un escalfament accelerat del’atmosfera per causa de les emissionsgasoses de l’activitat humana.Desconeixem si podem provocar uncanvi climàtic global, però hi haevidències suficients per ser cauts iaturar-ne les causes.

L’herència de la industrialització

Les emissions de diòxid de carboni vancomençar durant la revolució neolítica en laqual l’espècie humana va començar a cremarboscos per conrear i pasturar. Fins a mitjansegle XIX la concentració de diòxid decarboni a l’atmosfera era força estable i alvoltant de 280 parts per milió en volum(ppmv). En un segle i mig s’ha incrementatgairebé un 30%, la temperatura mitjanaglobal ha pujat 1 °C i la població s’hamultiplicat per 6 (de 1.000 milions a més6.000 milions). Durant aquest període mésdel 80% de les emissions de diòxid de carboniha procedit dels països industrialitzats. Elcreixement econòmic i industr ial ex-perimentat per un 20% de la poblaciómundial, que consumeix el 80% de l’energia,s’ha traduït en un proporcional i constantincrement del dioxid de carboni acumulat al’atmosfera. Podem afirmar que el progrés

4

assolit per la nostra cultura s’ha fet a costad’una important degradació de l’entorn, finsal punt d’amenaçar l’habita–bilitat del nostremedi vital.

La major part de la demanda d’energiaprimària necessària per al progrés prové decremar el carbó i el petroli i derivats. Lacombustió d’aquestes substàncies produeixcom a resultat l’emissió de vapor d’aigua igasos carbònics que tenen com a propietatatrapar la radiació solar i impedir que retornicap a l’espai. Aquesta propietat és la causantde l’anomenat efecte hivernacle, que provocal’escalfament de l’atmosfera.

Cremant els combustibles fòssils enrealitat no fem altra cosa que retornar al’atmosfera el diòxid de carboni que com-ponia la primitiva atmosfera terrestre i quel’activitat d’organismes durant milionsd’anys va retirar tot fixant-lo en forma depetroli, carbó, gas natural o pedra calcària.(Recordem que l’atmosfera terrestre primi-gèniament era majoritàriament composta dediòxid de carboni i sense oxigen. Vegeu elPerspectiva Ambiental, núm. 9: L’ozó.)

Heus ací, doncs, que per primera vegadaun ser viu, l’espècie humana, evoluciona iprovoca una alteració de l’entorn que té unabast planetari. Després de més d’un seglede progrés basat en la industrialització i elconsum excessiu d’energia, ens adonem quehem de cercar altres fonts d’energia iprocessos industrials que no alliberin elsanomenats gasos hivernacle.

Per això, si volem que hi hagi futur per ala civilització humana basada en el progrésper fer avançar la racionalitat és impres-cindible adoptar un nou model o estil de vidaque entre altres coses exigeix utilitzar fontsd’energia que no contaminin l’atmosfera ilògicament no amenacin l’essència mateixade la vida com la radiació nuclear.

La complexitat dels efectes de l’actualcivilització es resumeixen en un concepteprou complex i imprevisible: el canviclimàtic. No podem condensar les milionsd’hores de milers de científics estudiant el tema,però no volíem deixar d’oferir algunes de lesclaus per comprendre que hi ha darrera del quepodria ser una pandèmia planetària.

Un planeta en crisi

L’any 1990 unimportant col·lectiu decientífics agrupats perl’ONU en l’anomenatPanel Intergoverna-mental pel Canvi Cli-màtic (IPCC) va con-cloure que hi havia unrisc clar d’escalfamentglobal de l’atmosfera.L’any 1996, les emis-sions de carboni al mónprocedents de la cremade combustibles fòssilsvan assolir les 6.250milions de tones. Es-

Esquema amb els principals component del sistema climàtic i algunes deles interaccions que alimenten el canvi climàtic.

Canvis en laradiació solar

Canvis al’atmosfera

Vapor d’aiguaDiòxid de carboni

PartículesGasos hivernacle

Canvis en elcicle hidrològic

VegetacióLlacs

RiusActivitats humanes

Radiacióreflectida

Canvis en elsoceans

Mar

Gel

Terra fermaCanvis en el paisatge

Núvols

5

tudis arreu del planeta anunciaven que lapossibilitat d’una concentració de gasoshivernacle era una certesa tot i que no espodien avançar hipòtesis sobre l’abast d’uncanvi climàtic. Tanmateix, d’acord ambmodels matemàtics i simulacions infor-màtiques es podien preveure uns incrementsglobals de 1 a 3,5 °C de temperatura mitjanaplanetària (recordem que un canvi detemperatura d’1 °C equival a un canvilatitudinal de 100 a 150 km, és a dir, queincrementar un grau la temperatura vol dirque l’actual vegetació de Castelló seria lacomuna a l’àrea de Barcelona). El resultatmés immediat d’aquest increment detemperatura seria una pujada del nivell delmar entre15 i 95 cm al llarg del proper segle.Però, el veritable perill rau en els canvis enla temperatura superficial dels oceans ja queés fonamental tant per a la vida planctònica(base de tot l’ecosistema marí) com per a ladinàmica atmosfèrica global (pluviositat,vents, etc.). Els efectes de la inundació deterres planes costaneres actualmentemergides serien catastròfics per a les àreeslitorals de molts països (com ara Bangladesho Holanda) i moltes de les petites illes del’oceà Pacífic.

L’any 1997 ha estat el més calorós delsegle, essent la temperatura mitjana de 14,4°C, és a dir 0,4 °C per damunt dels 14,0 °Cacumulats fins ara. Un estudi de la Universitatde Viena ha detectat que algunes plantesalpines han estat enfilant-se a un ritme de 3,7m per dècada en els darrers 90 anys cercanttemperatures més fresques. A la penínsulaoccidental de l’Antàrtida durant els darrersdeu lustres les temperatures hivernals hanestat de 4 a 5 °C per damunt de la mitjana.Aquest fet ha repercutit en les poblacions delkrill planctònic i de rebot sobre la poblaciódels pingüins d’Adelaida, les poblacions delqual han caigut un 40%. I lògicament, lesgeleres alpines i dels glaciars estan re-

trocedint de manera alarmant. D’evidències,doncs, no en manquen.

Desconeixem quin ritme porta el canviclimàtic, quins impactes locals pot tenir unescalfament global o els efectes sobre elcreixement de les plantes agrícoles i laresposta dels biomes terrestres i marins.Tanmateix, hi ha un fet evident. Des de l’erapreindustrial les concentracions de diòxid decarboni per la crema de combustibles fòssilsha augmentat a un ritme equivalent al 0,5%anual i que actualment són un 30% superiorsque en aquell moment (any 1750). Per tant,es donen les condicions físiques del’atmosfera per què es produeixi l’efectehivernacle. Tot i que aquest increment detemperatura no es pot relacionar directamentamb un canvi climàtic, el fet és que el càlculde probabilitats per avaluar el risc demostraque un canvi climàtic és real, tot i que elsefectes locals d’aquest canvi són molt incerts.

Les dades i les controvèrsies científiquesposen de manifest un risc planetari que podriaser especialment greu no tant a la flora i lafauna silvestre com per a la civilitzacióhumana tal com la coneixem. Un egoisme

Evolució de la concentració de diòxid de carboni al’atmosfera des dels inicis de la revolució industrial.Les dades anteriors a 1957 són estimacions a partirde l’anàlisi de l’aire atrapat als gels, mentre que dellavors encà és amb medicions directes.

6

lògic i l’esperit de conservació com a espèciehaurien de ser les veritables raons perpreocupar-nos i canviar l’actual estil de vidade la nostra societat.

Quan comprem un cotxe o una casal’assegurem perquè en cas d’accident no hoperdem tot. Tanmateix, és clar que l’as-segurança no ens malmet la convicció quepretenem no tenir cap accident i en canvi enstranquil·litza davant del risc demostrat persimple càlcul estadístic. Prendre mesures perfer front al canvi climàtic hauria de serequivalent a adquirir una assegurança pergarantir la qualitat de vida per al futur.

«El diagnòstic mèdic més encertat emanasempre de l’autòpsia, però l’interessat no hoagraeix: sens dubte hauria preferit undiagnòstic a mitges i una teràpia a temps. Ésla sàvia prevenció contingent davant del’obtusa reclamació fora de termini. Arriscar-se responsablement és, també, una actitudcientífica. No podem esperar a saber-ho totsobre els problemes raonablement albirats peractuar aleshores “científicament”» (R. Folch,Tots: quaderns d’educació ambiental, 1993).

El clima, un sistema dinàmic

El clima es defineix habitualment com unadescripció estadística del temps a partir deles mitjanes i de l’evolució temporal de certesvariables al llarg d’un mínim de tres dècades.

Aquestes variables defineixen moments del’atmosfera terrestre els quals podem mesurardes de la superfície. Són la temperatura, lavelocitat del vent, la pressió i humitat de l’aireo la quantitat de pluja caiguda. La sumad’aquestes variables acaben caracteritzant unclima.

Tanmateix, el clima és un sistema complexdeterminat per la radiació solar, la rotació dela Terra, la composició química del’atmosfera i les variacions físiques delsoceans. En aquest sistema hi intervenenigualment alguns elements físics com ara elglaç, la neu i la superfície terrestre, peròtambé els biomes terrestres. Les partsd’aquest conjunt es relacionen a travésd’intercanvis energètics i de fluxos dematerials que són l’origen que el clima nosigui una variable exclusiva d’una localitatconcreta sinó de regions més o menys grans.

Els components del sistema climàticcondicionen el clima mundial o regional jasigui:

• modificant la composició de l’atmosferaterrestre, modulant l’absorció i la trans-ferència de l’energia solar i la reflexió del’energia infraroja cap a l’espai;

• alterant les propietats de la superfície ter-restre ja sigui cobrint-la en alçada com fanels núvols o tapant-la arran de terra com fa laneu i el glaç;

• redistribuint horitzontalment i vertical lacalor d’una regió a l’altra per causa delsmoviments de l’atmosfera i els correntsmarins.

En condicions naturals les diferentsvariables que poden incidir sobre el clima estroben compensades per la pròpia dinàmicadels sers vius que conformen la biosfera. Iaixò ha estat així fins a l’inici de la revolucióindustrial. Fins que, de sobte, una solaespècie, la humana, s’ha convertit en un factorde modificació primordial de les condicionsdel sistema climàtic.

Con

cent

raci

ons

de d

iòxi

d de

car

boni

(pp

m)

Can

vis

en le

s te

mpe

ratu

res

glob

als

mitj

anes

(°C

)

Concentracions de CO2

Canvis en la temperatura

120.000 aC.--- Darrer interglacial ---20.000 aC.

Els nivells de CO2, històricament, han anat lligats a les ten-dències de la temperatura global. L’espectacular incrementen els darrers 150 anys ens posa en un situació de risc total.

7

Què és l’efecte hivernacle?

L’atmosfera terrestre es parcialment permeable a la radiació solar; gairebé el 50% es rebotada cap al’espai i una altra part queda retinguda o filtrada en la capa d’ozó. Això pel que fa la radiació UV. Encanvi, al voltant del 90% de la radiació infraroja (calor) enviada pel Sol s’absorbeix per l’atmosfera.Aquest tipus de radiació, quan arriba a l’atmosfera, és d’ona curta i traspassa amb facilitat les diferentscapes fins arribar a la superfície. En canvi, la radiació calorífica que retorna la Terra és d’ona llarga, laqual cosa fa que quedi retinguda per diferents gasos presents a l’atmosfera, entre altres el diòxid decarboni, el vapor d’aigua, el metà i l’ozó. Tots ells, però, presenten una propietat física comuna: podenabsorbir el raigs infrarojos i d’aquesta manera escalfar l’atmosfera. A mesura que incrementa laconcentració d’aquests gasos, la radiació infraroja es capturada a l’atmosfera i la temperatura delglobus terraqui augmenta, d’escalfar l’atmosfera. A mesura que s’incrementa la concentració de diòxidde carboni la radiació infrarroja retinguda per l’atmosfera s’incrementa i l’efecte és l’escalfament. Esparla d’efecte hivernacle perquè aquest mateix fenomen de retenció del calor o radiació infrarojatambé el fa el vidre i certs plàstics amb els quals es fabriquen els hivernacles per mantenir temperadesles collites.Si desaparegués el diòxid de carboni i altres gasos hivernacles la temperatura planetària mitjana baixariadels actuals 15 °C a -18 °C. Per contra un augment es tradueix en un increment de la temperaturamitjana.

Els gasos hivernacle

Els gasos atmosfèrics que es considera que contribueixen a l’efecte hivernacle són: el diòxid decarboni, el metà, l’òxid de nitrogen, el vapor d’aigua, l’ozó i els halocarbons. Els quatre primers estrobaven de forma natural a la composició de l’aire. Els halocarbons són d’origen artificial i es vancomençar a fabricar de manera massiva a partir dels anys 40 i tenen una llarga permanència a l’atmosferapel fet de ser molt poc reactius. Ara bé, l’activitat industrial pel fet de cremar combustibles fòssilscom a font d’energia desprèn grans quantitats de diòxid de carboni i òxid nitrós.El metà, en canvi, es genera sobretot com a resultat de l’activitat agrícola i ramadera. Al planeta hiviuen uns 10.000 milions de caps de bestià que generen al voltant de 100 milions de tones de metà. Elmetà és producte de la fermentació intestinal del bestiar i, per tant, és un producte de la digestió ques’expulsa en forma gasosa. Una altra font important de metà és genera també per fermentació en lesaigües estanyades dels arrossars arreu del planeta. El bestiar també genera diòxid de carboni, peròaquest queda compensat per l’activitat fotosintètica de les plantes. El principal problema del metàprocedent de la ramaderia és que s’haurà incrementat al voltant d’un 45% cap a l’any 2025. Novestecnologies de gestió ramadera com ara afegir substàncies riques en urea a la dieta del bestiar podenreduir les emissions de metà per unitat de ferratge entre un 25i un 75%. Una altra fórmula és fer més eficient l’aprofitamentdels ramats. El tema no és fàcil, però cal emprendre accionsinnovadores.Mercès als canvis en la concentració dels gasos hivernacle elbalanç energètic de l’atmosfera terrestre s’incrementa en 2,4watts per m2, en altres paraules, al voltant d’un 1% de l’energiarebuda serveix per escalfar el sistema climàtic global. Tot aixòs’esdevé mentre l’increment de diòxid de carboni ésaproximadament d’un 0,5% anual.

YNA 0591 5591 0691 5691 0791 5791 0891 5891 0991 5991 6991

inobraCedsenoT)snoiliM(

026.1 020.2 345.2 590.3 600.4 725.4 071.5 682.5 349.5 080.6 152.6

sedaD OC 2 HC 4 N2O sCFC O3

aanajatimadaruD)syna(arefsomta'l 002-5 01-7 051 57=11-CFC

011=21-CFC seid/seroh

etcefe'laóicubirtnoC-0591ertneelcanrevih

)%(589135 31 7-6 02 laelbairav

8edtnatlov

snoicartnecnoCne(slairtsudnierp

)mulovmpp572 mpp7,0 bpp822 0 bpp51

snoicartnecnoCne(0991lesedamitse

)mulovmpp453 mpp7,1 bpp013 bpp62,0=11-CFC

bpp44,0=21-CFC bpp53

eduitalumucaetcefE0991edsnoissimesel

syna001sreporple)%(

16 51 4 5,11 5,8

Tones anuals decarboni llançades a

l’atmosfera.

8

No cal dir que el clima varia de formaespontània per raons purament físiques. Peraltra banda, al llarg del curs de la històriageològica ha sofert fins i tot canvis sobtats.Ara bé, en períodes més curts, com és ara unsegle o, fins i tot, un mil·lenni és manifestaestadísticament força estable, encara quemostri oscil·lacions temporals.

Per un costat, la radiació solar que rep elplaneta no té sempre la mateixa intensitat iels oceans són com grans magatzemsd’energia que l’alliberen lentament iharmonitzen el clima planetari. Tot plegat faque la interacció entre els diferents elementsdel sistema no sigui fàcil de preveure en unmoment determinat i que presentioscil·lacions naturals. Per això, parlem deltemps meteorològic com l’expressió delsfenòmens atmosfèrics al llarg de l’any. Encanvi, el clima seria la mitjana del tempsmeteorològic i, per tant, allò que podem

esperar per pura certesa estadística. Per això,tot i les grans fluctuacions meteorològiques,pot ser que el balanç anual no variï.

Ara bé, hi ha algunes situacionsdinàmiques entre els elements del sistemaclimàtic que poden presentar oscil·lacionsmés llargues i que es tradueixin en fluc-tuacions climàtiques. Aquest seria el cas delfenomen de El Niño.

Finalment, hi ha evidències que els éssersvius, especialment el fitoplàncton i les plantesterrestres també intervenen en la regulacióclimàtica. Les recerques encaminades ademostrar la teoria Gaia de l’eminent científicJames Lovelock han trobat moltes proves quedemostren la bioregulació del planeta.

Sigui com sigui, el clima varia al llarg deltemps i l’estudi del registre de pol·len deplantes en els sediments, o l’aire que quedaempresonat en el gel ens han permès conèixerl’evolució del clima al llarg de la història del

Calor decondensació latent

78 W

Balanç energètic de la radiació solar (groc) i els infraroigs (vermell) a través del sistema climàtic en wattsper m2 de superfície terrestre. La radiació absorbida de mitjana per la terra és de 168 W/m2, però

l’escalfament de l’atmosfera per la radiació emesa és com a mínim del doble dels 324 W/m2.

Infraroigstransmesosa travésde

l’atmosfera40 W

Infraroigsreflectits des

de terra350 W

Infraroigsabsorbits

per la terra324 W

Infraroigsreflectits perl’atmosfera

195 W

Emissió deradiació

d’ona llarga235 W

Energia termal24 W

Radiaciósolar

reflectidaper la terra

30 W

Evapotranspiració78 W

Radiació solarabsorbida per la

terra168 W

Radiació solarabsorbida perl’atmosfera

67 W

Radiaciósolar total

rebuda342W

Radiació solarreflectida

107 W

Gasos hivernacle

9

planeta. Gràcies a aquest estudi seqüencialal llarg dels segles podem afirmar sense capmena de dubte que s’està produint un canviclimàtic. Potser és per causes naturals, peròen tot cas l’activitat humana està incidintsobre algunes variables del sistema climàticque tenen un gran poder de modificació. Peraixò, més val ser previsors i aturar les causesque alteren alguns dels elements del sistemaclimàtic com ara el diòxid de carboni.

La baldufa orbital

L’efecte de la rotació de la Terra i lesdiferències de temperatura entre els oceans ila terra provoquen els moviments d’aireatmosfèrics.

A principis dels anys vintel matemàtic servi Milan-kovitch va teoritzar que elscanvis climàtics a la Terrapodien ser deguts a lleu-geres variacions en l’angledel pla d’inclinació orbital.L’orbita de la Terra varia entreelíptica i circular en períodesd’uns 100.000 anys. Però alhora laseva inclinació respecte a l’eix polarho va en cicles de 40.000 anys entre22° i 24°. Actualment, l’angled’inclinació és de 23,4 °.

La coincidència d’una òrbita elíptica (queprovoca que la radiació solar rebuda siguimenor). Si a més l’angle d’inclinaciódisminueix propicia que a la franja subpolarhi hagi un estiu fred i la neu no es licúi. Lapersistència de la neu sobre extensos territorisafavoreix un increment de l’albedo o pèrduad’energia cap a l’espai per reflexió i, per tant,la temperatura disminueix. Per altra banda,el corrent marí del Golf que arrossega aiguestemperades del tròpíc al xocar amb l’aire mésfred litoral de les terres septentrionalspropicia la condensació de l’aire calent quecau amb forma de neu sobre la terra ferma.El resultat és una potenciació de l’albedo i elrefredament entre en un cercle viciós que potdurar milenis. Curiosament, una glaciaciós’inicia per un estiu fred sobre les terresseptentrionals i no pas per un hivern gèlid.

Per sortir d’una glaciació es necessita quehi hagi una major radiació solar sobre lesterres septentrionals, això vol dir una òrbitacircular i un augment en l’angle d’inclinació.Alguns científics especulen que la properaglaciació podria començar en menys de 2000anys. La darrera, va començar fa uns 115.000anys i va acabar ara fa uns 10.000 anys. Latemperatura mitjana actual és de 15°C.

Tanmateix, les evidències de Gaiaexplicarien que l’estabilitat d’alguns parà-metres climatològics com ara les concen-

tracions de gasos at-mosfèrics són perl’acció dels éssersvius. Tanmateix,sembla que aquestsres poden fer da-vant l’eventualitatd’oscil·lacions delsparàmetres astro-nòmics que puguinafectar al nostreplaneta.

L’estudi del gel ha permès conèixer la històriaclimàtica de la Terra.

sereleG )ah(0891 )ah(1991%

óicunimsid

otenA 423 203 8,6

tudrePtnoM 701 09 8,51

stesoP 66 84 3,72

sçtialaB 81 51 6,61

nçlliaT 01 2 08

24 °

22 °

• Òrbita el·líptica i mínimangle d’inclinació.

• Òrbita circular imàxim angle d’inclinació.

10

El paper dels éssers vius

El boscos i les grans masses d’aiguaplanetària actuen com a reservori d’apro-ximadament 39.000 milions de tones decarboni, i en fixen cada any al voltant de4.000 milions més. Tot i així, l’home, l’any1992 ja produïa 6.000 milions de tones decarboni amb la seva activitat, que correspona uns 22.000 milions de tones de diòxid decarboni. Aquesta gran producció fa que lacapacitat d’engolir de la biosfera es vegisuperada per les emissions humanes, senseque se’n puguin saber les conseqüències.Encara hi ha massa incògnites per resoldreen relació la biosfera i les seves interaccions.

En aquest sentit s’ha investigat la

important relació que hi ha entre les boires ialgunes algues marines. Diverses alguesunicel·lulars flotadores emeten a l’atmosferapetites concentracions de DMS (dime-tilsufoni de propionat). Aquesta substànciaes forma de la descomposició de la betaïna,una sal de sofre amb càrrega elèctrica neutraque algunes algues marines sintetitzen per

impedir l’entrada de les sals marines al seuinterior i mantenir la pressió osmòtica dinsla cèl·lula.

L’emissió de DMS per part de les alguesmarines s’ha descobert que pot jugar un paperimportant en la regulació del clima. De fet,el DMS s’oxida molt ràpidament generantuna sulfat de sal no marina que per la sevaforma col·loïdal podria proveir de nuclis decondensació per a la formació dels núvolssobre els oceans. La cobertura de núvolspodria augmentar el retorn a l’espai de laradiació solar i, per tant, mantenir unatemperatura lleugerament inferior quefacilitaria incrementar la velocitat del vent.D’aquesta manera, el mateix oceà gaudiriade tempestes que contribuirien a facilitar que

els nutrients enfonsatspugessin a la superfície, fetque beneficiaria les algues.

El descobriment delsnuclis de condensació deDMS produïts pel plànc-ton marí dóna suport a lateoria Gaia que argumentaque els éssers vius inter-venen en la regulacióglobal de les condicionsambientals del planeta a fide facilitar-ne la super-vivència.

El clima i l’evolució dela Terra

Fa uns 65 milionsd’anys la Terra va rebre l’impacte d’unmeteorit d’uns 16 km de diàmetre sobre elsterritoris del nord-est del Canadà que vaprovocar l’extinció d’un 60% delsorganismes vius, entre ells els dinosaurs. Lacapa d’iridi situada entre el període Cretàcici l’era Terciària és una prova inequívoca delxoc d’un meteorit ja que l’iridi és un metall

La teoria Gaia i el canvi climàtic

James Lovelock i la biòloga Lynn Margulis a principis dels anyssetanta van formular la hipòtesis, anomenada Gaia, segons la qualels sers vius del planeta Terra es comportaven com un sistema ques’autoregulava. En altres paraules, que l’evolució dels organismesvius estava estretament lligada a l’evolució del seu entorn físic iquímic i que conjutament formaven un únic procés evolutiu que ésautoregulador. Així, doncs, el clima, la composició de les roques,l’aire i els oceans a més de ser una conseqüència geològica tambéestan determinats per l’activitat biològica. A través dels processosvitals dels organismes aquests aconsegueixen mantenir lescondicions del planeta favorables per al seu bon desenvolupament.Qualsevol espècie que afecti negativament el seu entorn posa enperill no només la seva supervivència sinó també la d’altres éssersevolutivament més fràgils. Les recerques per demostrar Gaiacontribueixen a comprendre la dinàmica planetària.

11

comú en aquests cossos espacials i en canvimolt rar a la Terra.

Sigui com sigui, la immensa energiaalliberada en la topada hauria provocat unadensa capa de pols producte de la fusió delmeteorit i la mateixa superfície terrestre. Elregistre fòssil de les plantes d’aquesta èpocafan palès que es va produir un augment d’uns10 °C en la temperatura mitjana del planetadurant un milió i mig d’anys. Com a resultatdels nombrosos incendis forestals i la mateixafusió de roques el diòxid de carboni tambéva augmentar i contribuí a mantenir l’efectehivernacle.

L’estudi biogeològic d’aquest moment dela història del planeta posa de manifest queva ser necessària la intervenció delsorganismes vius perquè la temperatura globalretornés a unes condicions acceptables. Eltemps necessari per reduir a la meitat unaugment tan important de diòxid de carbonifou de gairebé un milió i mig d’anys.

Tot i que el nivell de diòxid de carboniactual és molt inferior, l’experiència demostraque la ferida de la contaminació atmosfèricapot durar molts segles i tenir efectesimprevisibles.

La vida també està implicada en laproducció de gasos hivernacle com ara elmetà o l’òxid nitrós produït per algunsbacteris i, sobretot, del vapor d’aigua com aresultat de l’evapotranspiració tant de lesplantes com, en menor mesura, dels animals.El vapor d’aigua contribuiria a mantenir unequilibri amb el diòxid de carboni i altresgasos hivernacle. Ara bé, el vapor d’aigua escondensa i forma núvols quan hi ha unavariació en la temperatura i nuclis o partículesque facilitin la condensació. En aquest cas,l’estreta relació establerta amb les alguesmarines com a alliberadores de nuclis deDMS facilitaria explicar el fenomend’autoregulació del clima terrestre a partir dela vida.

Desconeixem com pot reaccionar elplaneta davant d’un increment sobtat deldiòxid de carboni. Només sabem que durantla darrera glaciació la concentració de diòxidde carboni era de 180 ppm i la temperaturamitjana 2,5 °C més baixa que l’actual. Aprincipis de l’era industrial la concentracióde diòxid de carboni era de 280 ppm.Probablement a l’increment d’uns 100 ppmde diòxid de carboni li correspon unincrement de 2 °C. Tanmateix, l’incrementde metà i altres gasos hivernacle com els CFCen realitat és com si haguéssim afegit 40 ppmmés de diòxid de carboni. Amb la teoria Gaiaa la mà podria aventurar-se la hipòtesi que elplaneta intentés oposar-se a l’escalfament.Malauradament, l’augment de gasoshivernacle també podria provocar una fallidatemporal del sistema homeostàtic de la Terrai, per tant, convertir-se en un món gensfavorable per a la vida humana. Tot i així, elcicle del carboni es calcula en un milió d’anysi els efectes dels increments actuals podenpersistir durant segles.

Els factors sorpresa

• Les erupcions volcàniquesLa Terra conserva al voltant d’uns 500

volcans actius, és a dir, que tot i no estar en

Compoments dels gasos volcànics

• Vapor d’aigua• Gasos carbònics (CO

2, CO)

• Gasos sulfurosos (SO2, H2S,CS2, OCS)• Gasos halògens (HCl, HF)• Gasos nitrogenats (NO, NH3)Traces de metalls i altres (As, Sb, Se, Al, Ca, etc.)

12

erupció ho poden fer. L’erupció d’un volcàgenera tota una sèrie d’efectes importants enla dinàmica atmosfèrica i, per tant, del climaplanetari provocat per la projecció de gasos icendres fins a més de 30 km d’alçada.

L’any 1783 Benjamí Franklin ja vaespecular que l’erupció del volcà islandèsHecla podia haver estat la causa d’aquell estiufred. L’erupció del Krakatoa el 1883 vapropiciar nombroses observacions de tipusmeteorològic atesa l’espectacularitat dels celsper causa de la pols atmosfèrica que s’hiacumulà. Finalment, el 1913 W. J.Humphreys establí una relació entre la polsvolcànica expulsada a l’atmosfera i els canvisclimàtics relacionats amb els períodesglacials.

Avui sabem que les erupcions volcàniquesprovoquen efectes complexos, però querealment, encara que sigui temporalment,modifiquen l’albedo de la Terra, és a dir, laquantitat d’energia solar que el planeta rebotacap a l’espai, i per tant incideixen sobre elclima global. Una de les primeres erupcionsde la qual s’ha estudiat a fons els efectesclimàtics és la del volcà Pinatubo (Filipines)que va esclatar entre el 15 i el 16 de juny de1991 i va expulsar durant unes 15 hores alvoltant de 20 milions de tones de diòxid de

sofre en plena estratosfera a 25 km d’alçada.La dispersió d’aquesta pols volcànica es vaestendre per gairebé tot el planeta en pocmenys de deu dies. Segons els estudis,l’erupció del volcà Pinatubo ha estat una deles que més aerosols va dispersar per les capesaltes de l’atmosfera. Després de l’erupciód’aquest volcà les temperatures globals vandisminuir 0,8 °C els següents dos anys, peròel 1994 havien recuperat el nivell d’abans del’erupció.

Els volcans actuen com els glaçons per ferbaixar la febre. La darrera erupció sig-nificativa fou la del volcà de l’illa caribenyaMontserrat que després d’uns mesosd’activitat va llençar el 26 de desembre de1997 una columna de cendra que assolí els11 km d’alçada. En l’estudi de com afectenles acumulacions de diòxid de sofre causadapels volcans han estat decisiu els sensors delssatèl·lits.

Els gasos emesos a l’atmosfera pelsvolcans són variats però essencialment estracta de compostos de sofre que, a poc a pocacaben convertint-se a les capes altes del’atmosfera en àcid sulfúric, que és elresponsable de l’increment de l’albedoterrestre. I quan l’albedo augmenta vol dirque la quantitat de radiació solar reflectidacap a l’espai també s’incrementa i el resultat

Imatges de satèl·lit de la Universitat de Hawaii quemostra la dispersió de diòxid de sofre dels núvolsvolcànics del Pinatubo al llarg dels nou primers diesde l’erupció.

L’activitat volcànica és una de les causes naturalsd’influència sobre el clima.

13

Els capricis d’El Niño

El Niño no és altra cosa que un fenomen sorprenent que comença pels volts de Nadal i es perllonga durantl’estiu austral i es produeix davant de les costes de l’oest sudamericà, però especialment de les peruanes.En aquesta àrea de l’oceà Pacífic afloren les aigües fredes que el corrent de Humbolt porta del Pacífic sudi que van carregades de nutrients. D’una forma periódica, per això El Niño també es coneix per El NiñoSouthern Oscillation (ENSO), el corrent costaner fred de Humbolt no pot aflorar per causa de la fortaintensitat i extensió que pren el corrent càlid sud-equatorial. La invasió d’aquestes aigües càlides quepoden superar fins en 10 °C els només 12-18 °C de l’aigua profunda impedeix l’aflorament de les aigüesprofundes i estimula l’evaporació que provocarà pluges abundants al llarg de les costes peruanes i delspaïsos veins.La primera conseqüència és que la manca de nutrients en superfície fa minvar la pesca. Per altra banda,aquesta temperatura elevada de la superfície marina facilita l’evaporació i produeix pluges inusualmentfortes. El fenomen té impacte a tot el Pacífic des de la costa nord-est de Llatinoamèrica fins al sud-estasiàtic i la Índia amb efectes diferents entre l’est i l’oest del Pacífic. A l’est s’esdevé un període càlid queprodueix sequeres catastròfiques com les que van afectar Indonèsia i Austràlia el 1996. A les costes sud-americanes l’excés de pluges i la manca de pesca poden ser tràgics. Però, El Niño també sembla que térepercusions a altres indrets del planeta. Se li atribuïren les fortes pluges i inundacions que van afectarl’Europa Occidental l’hivern de 1993-94, així com els freds extremats que patiren als Estats Units.El Niño es produeix amb una certa regularitat i es registra des de 1791. Dels registres històrics s’ha pogutobservar que més de la meitat dels episodis d’El Niño s’ha produït en el darrer segle i que darreraments’esdevé amb una periodicitat d’aproximadament cada sis-set anys. Tot plegat fa pensar que la violènciad’El Niño estigui relacionada amb el canvi climàtic.Sortosament, els estralls sobre el paisatge per l’excés de pluges cada vegada és menor per les mesurespreventives que s’han adoptat. Un dels darrers El Niño tràgics fou el 1983 només comparable als de 1925,1891 i 1791. Tot i que El Niño és un fenomen esperat a la regió perquè contribueix a restabllir l’equilibrisilvopastoral del desert, els efectes sobre la pesca són tràgics per a l’economia local. Avui, gràcies a lainformació proporcionada pels satèl·lits es poden fer previsions que permeten alertar la població i adoptarmesures correctives. El Niño 1997-98 és més catastròfic que el ja tràgic de 1982-83. El febrer de 1998 ElNiño, a tot el continent americà, ja havia causat un miler de víctimes i centenars de mils de damnificatsper causa de pluges que en un sol dia poden deixar caure l’aigua que cau en un any.Avui sabem que El Niño és quelcom més complexe que una anomalia regional. De fet, és el resultat d’unaseqüència de situacions atmosfèriques més generalitzades sobre el Pacífic meridional. Potser aquestsincronisme periòdic de les fluctuacions pot ser degut a la dinàmica de l’intercanvi entre el sistemaatmosfera-hidrosfera. Sigui com sigui, sembla que hi ha una relació entre les precipitacions i lestemperatures de la zona tropical meridional de l’Atlàntic i les de l’oest del Pacífic. La definició més actualés que El Niño és un debilitament o inversió dels vents superficials al llarg del Pacífic equatorial causatpel canvi en les pressions atmosfèriques. Aquestes tendeixen a bufar d’oest cap a l’est provo-cant que

les aigües calentes de la super-fícies’acumulin en aquest costat del Pacíficconvertint-la en un regió humida iplujosa, mentre que a l’oest l’efecte és elcontrari: la sequera. Les alteracionsclimàtiques que provoca en altres partsdel planeta són encara objecte d’estudi.

En aquesta imatge del 10 de febrer de 1998 es potapreciar l’aigua calenta superficial del Pacíficdavant les costes americanes que és la causa deles anomalies de forta plujositat o aridesa.

14

és una davallada de temperatures (l’augmentde les nevades també contribueix aincrementar l’albedo). En altres paraules, quel’activitat volcànica alimenta un descens deles temperatures globals i, per tant, potconduir a períodes glacials temporals.Curiosament, el calor generat durantl’erupció no passa de tenir influèncieslleugeres sobre el clima dels voltants i en unàmbit molt restringit.

• Les retroalimentacionsAixò del canvi climàtic no es tan senzill

com dir: l’atmosfera s’escalfa, el mar pujade nivell i la vida tal com la coneixems’extingeix. Tot plegat és molt més complicat.En primer lloc ja hem comentat el paper delséssers vius. Però hi ha molts altres factorsque no podem preveure com afectaran. Perexemple, a banda del desglaç polar calconsiderar el desglaç dels sòls congelats dela tundra, l’anomenat permafrost, que podriaincrementar les emissions de metà. Ladisminució de la neu i els gels incidiria fentbaixar l’albedo i, per tant, concentrant encaramés la calor atmosfèrica. L’augment de latemperatura del mar, tot i provocar la mortde moltes espè-cies del fito-plàncton, podriaincrementar l’ac-tivitat d’altresorganismes ques’aprofitessin del’increment decarboni dissolt.És cert que mol-tes d’aquestesanomenades re-troalimentacionssembla que con-dueixen preci-sament a agreu-jar els efectes del

canvi climàtic, però també n’hi poden haverde positives. Per exemple, les boires baixesreflecteixen la radiació solar.

Les catàstrofes climàtiques

Les sorpreses de la natura pel que fa altemps (és a dir, a la traslació del clima entermes entre diaris i anuals) poden serfrancament desagradables. Una evidènciaclara, per exemple, és que a mesura que latemperatura mitjana del planeta segueixipujant, hi haurà més evaporació i, per tant,en algunes regions hi poden haver fortesprecipitacions que causin inundacions. Elsefectes sobre les vides humanes i l’economiapoden ser catastròfics. Les pluges de l’estiude 1997 que van assolar l’Europa oriental vancausar més de 100 morts i milers de milionsde dòlars en pèrdues materials.

Quan l’aigua de l’oceà augmenta,s’expandeix i eleva el nivell mitjà del marque afavoreix que les ones siguin més grans.Els oceans responen a les temperatures altesafavorint les tempestes. Hi ha milions depersones que viuen en àrees on el riscd’inundació és molt elevat. De fet, als voltants

15

de l’any 1100 ja es va produir un òptimclimàtic natural que va provocar marees vivesresponsables de la mort de més de 100.000persones d’Holanda i d’Anglaterra. Laregressió dels gels hauria facilitat l’expansióvikinga cap a Groenlàndia i Islàndia. Elsefectes d’una pujada del nivell del mar,actualment, per exemple, causarien efectestràgics a Bangladesh. El delta del Ganges ésuna plana litoral on el nivell del terreny ésmolt baix respecte al nivell del mar, però, encanvi, hi viuen 46 milions de persones.Aquest país podria perdre un 17,5% de la sevasuperfície si el nivell del mar pugés 1 m. Peròel mateix problema afecta altres indrets delplaneta, com ara les illes del Pacífic.Recordem que 2/3 de la població mundial viua menys de 60 km de la costa. Lesinundacions són també la causa de duesdesestabilitzacions generals: la destrucció deterres de conreu, que provoca crisis locals oregionals de fam, i la d’emigracions massivesque poden originar conflictes ètnics. Elsdanys als sòls agraris, especialment, degutsa l’erosió i també a la salinització ja esmantenen a un ritme d’entre 5 i 10 milionsd’hectàrees cada any. Recordem que

l’expansió de les terres de conreu perdegradació de les existents és la principalcausa de deforestació, aproximadament és laresponsable de destruir la meitat dels boscostropicals del món. La població mundial derefugiats per catàstrofes naturals pot superaren un futur proper els més de 25 milions queho són per qüestions polítiques o conflictesbèlics.

Un augment dels danys per inundacions itempestes podria arruïnar les entitatsasseguradores. Només als Estats Units hi hahagut tants danys per huracans en els anysnoranta com en els darrers vint anys anteriors.Les pluges de la tardor de 1994 a Catalunyavan provocar danys valorats en 22.000milions de pessetes.

Un altre fenomen important a considerarsón les sequeres, és a dir, l’eixut perllongatsense pluges. Les sequeres poden ser anualso poden durar temporades més llargues icausar veritables catàstrofes sobre l’agri-cultura i, per tant, el proveïment d’aliments.

Lligat a les sequeres es produeixen elsincendis forestals. Un ambient sense humitatambiental es converteix en un factor de riscmàxim per a la propagació del foc al bosc.

Aquesta fou lacausa dels pao-rosos incendis del’estiu de 1994 aCatalunya i al’Estat espanyol,on en total es cre-maren més de450.000 ha debosc. L’hivern de1997 també vaser marcat pelsespectaculars in-cendis que cal-cinaren cente-nars de milsd’hectàrees de

16

les selves indonèsiesUn altre catàstrofe lligada a la climatologia

són els esllavissaments de terres que podenarrasar pobles i vies de comunicació.

Finalment, cal considerar els huracans, ci-clons, tornados i tifons. Aquestes diferentstipologies de tempestes es caracteritzen perescombrar tot allò que troben al seu pas. Lesciutats costaneres tropicals són les mésexposades als danys provocats pelsvendavals, les maregasses, les plugestorrencials, l’erosió del litoral, etc. Elsetembre de 1988 l’huracà Gilbert en uneshores va devastar diverses illes del Carib.Només a Jamaica va deixar 500.000 persones

sense sostre. Entre aquests terribles fenòmensmeteorològics també cal esmentar unamaregassa que va projectar sobre la ciutat deChittagong (Bangladesh) la nit del 30 d’abrilde 1991 una onada de 8 metres que va deixarsense llar 10 milions de persones i provocà200 mil víctimes i 139 mil persones ferides.Els climatòlegs opinen que la freqüènciad’huracans augmenta amb l’elevació de lestemperatures de l’aigua marina.

La desertització

El resultat de l’esgotament de la vegetació

i el sòl per causa de l’aridesa tot desembocanta condicions semblants a les del desert és elfenomen que coneixem per desertització. Lescauses directes de la degradació de la Terraprocedeixen de diferents tipus de processoslligats a la qualitat natural dels sòls i de laclimatologia. Les males pràctiques agrícolesi l’expansió de les zones urbanes con-tribueixen a la degradació dels sòls agraris,l’increment de temperatura, tot i ser favorableper al creixement d’algunes plantes, limitaels recursos hídrics disponibles per garantirles collites). Els terrenys considerats com aterres àrides (amb una pluviositat de 100 a400 mm/any) constitueixen el 12 % de tota

la superfície del món i està habitada per uns150 milions de persones. L’increment globalde la temperatura pot conduir a la totaldestrucció dels terrenys àrids del món i,lògicament, a propiciar la desertització de lesterres temperades. L’Estat espanyol és el paísd’Europa més amenaçat per la desertització.La correcta gestió de l’aigua és impres-cindible en aquestes zones sensibles. El canviclimàtic pot accentuar aquesta tendència.Anualment, la desertització malmet uns 6milions d’hectàrees de sòl fèrtil i en el futurpot forçar 135 milions de persones arreu delmón a l’emigració.

Els panells fotovoltaics i els parcs eòlics contribueixen a reduir les emissions en la producció d’electricitat.

17

Les Conferències mundials del Clima

L’any 1992 es va celebrar la Cimera de laTerra a Rio de Janeiro en la qual es va signarel Conveni sobre el Canvi Climàtic per«estabilitzar les concentracions de gasoshivernacle a l’atmosfera a un nivell queimpedeixi interferències antropogèniquesnocives en el sistema climàtic».

El desembre de 1997 a Kyoto (Japó) es vacelebrar la tercera de les Cimera del Climaen la qual van participar 165 governs, alvoltant d’uns 2000 científics agrupats en elPanel Intergovernamental sobre el CanviClimàtic (IPCC), unes 160 organitzacions

ecologistes agrupades a la Xarxa Acció peral Clima (CAN), i les indústries ambinteressos en els combustibles fòssils i tambéles implicades en l’estalvi energètic i lesenergies renovables que actuaren a través delConsell d’Empreses per un Futur EnergèticSostenible. En total uns 12.000 delegats.

L’objectiu d’aquesta cimera de Kyoto eraestablir un protocol vinculant de reducció deles emissions «perquè els ecosistemes puguinadaptar-se de forma natural al canvi climàtic,a fi de garantir la producció d’aliments i quecontinuí el desenvolupament econòmic deforma sostenible».

Les negociacions de Kyoto volien servirper establir acords vinculants especificant elsplaços, les mesures financeres per acomplir-los i les quantitats de reducció d’emissionsde gasos als nivells de 1990 a partir del 2005o el 2010.

Els científics del IPCC han demostrat quecal reduir les emissions de CO2 a nivellsinferiors a les mesures del 1990 si es volestabilitzar la concentració de diòxid decarboni atmosfèric. Per la seva banda algunspaïsos com ara l’Aliança de Petits EstatsInsulars (AOSIS) reclamaren que els païsosindustrialitzats es comprometessin a reduirels seus nivells de CO2 de l’any en un 20%

abans del 2005. La Unió Europea proposavaper acord intern reduir les emissions de gasoshivernacles en un 15% per al 2010 en relacióals nivells de 1990. Tanmateix, a algunspaïsos se’ls permetia un increment de lesemissions a compte de la reducció d’altres.Mentre a Espanya se li permetia un augmentdel 17% fins al 2010, Alemanya assumiadisminuir-les en un 25%. Els Estats Unitsoferien assolir els nivells de 1990 entre el2008 i el 2012.

El resultat de la Cimera fou que 38 païsosindustrialitzats es comprometeren a assoliruna reducció dels gasos hivernacle en un

Només una bona xarxa de transports col·lectius pot contribuir a millorar el medi ambient urbà.

18

5,2% per al període 2008-2012 dels nivellsde 1990. Els gasos hivernacle consideratsforen el diòxid de carboni (CO2), el metà(CH4), l’òxid nitrós (N2O), els hidrofluo-rocarbons (HFCs), els perfluorocarbons(PFCs) i l’hexafluorur de sofre (SF6).

Així mateix es van redactar nombrososprocediments i polítiques per:

• promoure l’eficiència energètica;• protegir i promoure els engolidors de car-

boni i les reserves de gasos hivernacles,propiciar pràctiques forestals sostenibles,reforestació i aforestació d’erms;

• promoure l’agricultura ecològica;• promoure la recerca en energies renova-

bles i les tecnologies segrestadores de diòxidde carboni;

• aplicar mesures fiscals i subvencions enaquelles activitats econòmiques compro-meses en la reducció dels gasos hivernacle;

• limitar o reduir les emissions de gasoshivernacle en el sector del transport;

• limitar o reduir les emissions de metàderivades de la gestió dels residus sòlidsurbans, així com en el transport i distribuciód’energia.

Aquests tímids resultats assolits a Kyoto(Japó) hauran de millorar-se en una properareunió a Buenos Aires (Argentina), la tardorde 1998, per tal d’elaborar una estratègiaconcreta que permeti reduir els riscos.

Recordem, tanmateix, que el 1992 a laCimera de la Terra de Rio de Janeiro lasignatura del Conveni del Canvi climàtic perla majoria dels participants significavareconèixer el perill identificat pels científicscom un risc inacceptable.

En inversions financeres s’afirma que pertenir seguretat cal disposar d’una carteradiverssificada d’actius per tal de no acabar ala ruïna en cas de davallades en el mercat.En aquests moments, no jugar amb el riscdel canvi climàtic exigeix tres accions benconcretes: continuar estudiant els efectes del

canvi climàtic, preparar una estratègia per ferfront i adaptar-se als canvis climàtics, peròel més urgent és reduir les emissions de gasoshivernacle a l’atmosfera.

Un problema moral

El canvi climàtic posa la humanitat davantd’un repte sense precedents. Els mateixoscientífics reconeixen que el sistema climàticés com una fera intractable i que reaccionade manera desproporcionada davant delspetits canvis. Els efectes de l’increment delsgasos hivernacle poden causar una veritablecascada d’esdeveniments sorprenents icatastròfics. No sabem com poden reaccionarels corrents marins o els boscos borealsdavant de l’escalfament global.

La recerca científica ens pot ajudar aelaborar estratègies per adaptar-nos al canviclimàtic, però és evident que res no podràevitar les traumàtiques adaptacions a quèpodem veure’ns obligats: migracionsforçoses, canvis alimentaris, extinciód’espècies, pèrdua d’espais naturals, etc.D’aquí ve la importància de prendre’sseriosament el problema del canvi climàtic.

Alguns ecosistemes de gran importància biològica,com els manglars, poden ser greument afectats pelcanvi climàtic.

19

Si no es pren cap tipus de mesura globalels actuals 6.000 milions de tones de carbòniper any assoliran els 9000 milions de tonesanuals cap el 2010, és a dir, un 40% per sobredel nivell de 1990. En aquests nivells el nivelldel mar pot atènyer els 95 cm abans del 2100.Les repercussions per a la humanitat serienmés destructives que diverses guerresmundials alhora, ja que damnificaria endiversos graus uns 118 milions de persones.Per un altre costat cal considerar que hi hamoltes malalties relacionades amb el clima.Molts vectors de malalties infeccioses podenincrementar-se per les condicions climà-tiques. Els canvis en les temperatures i lapluviositat poden propiciar la propagaciód’epidèmies a àrees abans no afectades. Lafebre dels ossos és provocada per un virustransmès per un mosquit (Aedes aegypti) encondicions caluroses; l’any 1993, per aquestacausa va assolir regions mexicanes que perla seva altitud no l’havien patit mai. El mateixes va observar al sud-oest dels Estats Unitsamb els brots d’Antavirus. La malàriacomença a aparèixer en regions on eradesconeguda i el còlera causa estralls quanEl Niño fueteja amb força. Per altra banda,

els brots de calor estival ja han causat enaquests darrers anys una mortaldat notable.L’any 1995 una setmana calorosa a la ciutatde Chicago va provocar la mort de 500persones.

Sabem que al llarg de la història planetàriales plantes s’han bellugat amb velocitatscompreses entre 0,04 km/any i 2 km/any a fid’adaptar-se als canvis de l’entorn. Lesprediccions climàtiques fan pensar que serianecessari que les plantes prenguéssinvelocitats entre 1,5 i 5,5 km/any. La majorpart de les espècies no podrien adaptar-se ales noves condicions canviant d’hàbitat aaquestes velocitats. El resultat seria l’extincióde nombroses espècies vegetals i de rebotd’animals. En definitiva, molts delsecosistemes que coneixem desapareixerien.Manglars, esculls coralins, llacunes litorals,aiguamolls, deltes fluvials, etc. serien elsprimers a quedar afectats. Alguns d’aquestsecosistemes presenten els índexs debiodiversitat més alts de la biosfera.

Quan planegem el futur, habitualment, hofem imaginant que el clima seguirà sent comsempre. Tanmateix, la neu, la pluja, latemperatura i la humitat ambientalcondicionen la major part de les activitatshumanes inclosos la salut pública,l’agricultura, el subministrament d’aigua ienergia, etc.

Amb l’actual nivell de coneixementssabem que el clima és un sistema complex ique ens pot donar sorpreses en un futurproper. Imaginar el futur exigeix no oblidarla informació sobre el clima i adoptarcomportaments que permetin reduir elsefectes que està provocant l’activitat humana.Malauradament, tot i que es parla molt deltema, encara no se li ha donat la necessàriadimensió moral perquè deixem de considerarel canvi climàtic com una possibilitat i nocom un risc estadísticament cada vegada mésprobable.

Els boscos són engolidors de carboni

20

Actuant contra el canvi climàtic

Afortunadament es poden emprendremoltes accions eficaces per reduir lesemissions de gasos hivernacle. La combustióde combustibles fòssils és la principal fontd’emissió de diòxid de carboni. Només elsector del transport és el responsable del28,3% de les emissions de CO2. Lesemissions dels espanyols l’any 1996 forend’unes 5,8 tones per habitant, és a dir un 45%per sobre la mitjana mundial situada enmenys de 4 tones. Els països del Nord ambun 25% de la població mundial consumeixenel 66% de l’energia.

Les claus per incidir sobre el canvi climàticrauen en quatre eixos:

1. Millorar l’eficiència energètica ipromoure l’estalvi.

Un habitant de Catalunya consumeix eldoble d’energia que la mitjana mundial inomés un 18% menys que la resta delsciutadans dels països rics de la Unió Europea.Catalunya és la comunitat autònoma queempra més energia per produir un milió depessetes, gairebé el doble de la mitjana deles regions de la Unió Europea.

Actualment, disposem de la tecnologianecessària per reduir a 1/4 part el consumenergètic. L’anomenada revolució del’eficiència o factor 4 conjuntament amb undesenvolupament de les energies renovablespermetria que abans del 2100 no calgués jacremar més combustibles fòssils.

2. Canviar la política de transports.L’ús del cotxe privat a l’Estat espanyol

aporta més del 50% de les emissionscarbòniques. Sembla clar que cal incrementartant el tràfic de viatgers (un 7,3% el 1990)com de mercaderies (un 5,8% el 1990) pertransport ferroviari. Abans del 2005 aquestspercentatges haurien de ser del 35 % i el 25% respectivament. Malauradament, els plansd’infraestructures viàries segueixen priorit-

zan les carreteres i vies ràpides.3. Potenciar les energies renovables,

especialment, la eòlica i la fotovoltaicaPer cada quilowatt hora generat amb

energies renovables estalviem un quilod’emissió de CO2 a l’atmosfera. Per fer queuna ciutat com Barcelona és pogués nodrird’energia fotovoltaica caldria cobrir només69 km2 amb plaques (la superfície de la ciutatde Barcelona és de 92 km2).

Actualment, a la Unió Europea a la fi de1997 hi ha instal·lats 4.425 Mw d’energiaeòlica (l’equivalent a 5 centrals nuclears). Lesenergies renovables a la Unió Europeasubministren un 5,3% del consum d’elec-tricitat (1995). A finals de novembre de 1997la Unió Europea va fer públic el llibre blancEnergia per al futur: les fonts d’energiarenovables, en el qual s’estableix l’estratègiai el pla d’acció comunitari per doblarl’aportació de les energies renovables de carael 2010.

4. Canviar la política de tractamentdels residus sòlids urbans

El 1990 els residus sòlids urbans espanyolsemeteren unes 2,5 milions de tones de diòxidde carboni i unes 500 mil tones de metà. Lamatèria orgànica no es recull selectivamentpràcticament enlloc per a poder-la metanitzaro compostar. El reciclatge en general nosupera de mitjana el 10% i la política deminimització de residus, com ara la lleid’envasos i embalatges tindrà una repercussiómínima.

Informació a la web:• http://www.ozone.org/page20.html• http://www.elnino.noaa.gov/index.html

Lectura recomanable:• Lovelock, J. Gaia. Una ciència para

curar el planeta. Integral, Barcelona: 1992.

21

AM

BIEN

TAL

NO et posis calent

A poc a poc anirem perfeccionant lessimulacions climàtiques per conèixermillor el futur del planeta. Tanmateix, abanda de l’opinió dels experts hi ha unfet irrenunciable i és la necessitat decanviar la nostra actitud respecte a l’úsi consum d’energia.

Ben segur que calen moltes conversesper assolir acords globals quecomprometin. Ara bé, el millor camíper fer front al canvi climàtic començaamb l’actitud personal, des dels nensfins a la gent gran. Aquest és el repteper al qual cal educar.

Els petits canvis són poderosos

En tots els aspectes que hem tractat finsara sobre el canvi climàtic hi ha un filconductor que és essencial i que són el gasosque provoquen l’anomenat efecte hivernacle.El més habitual d’aquests gasos és el diòxidde carboni o CO

2, que es produeix primordial

ment per la crema de combustibles fòssils.Però hi ha molts altres fenòmens naturals queprodueixen diòxid de carboni, com ara larespiració dels éssers vius, els incendisd’origen natural, les erupcions volcàniques,etc.

Aquest gas té la capacitat d’absorbir calori és per això que contribueix a l’escalfamentde l’atmosfera i al manteniment de latemperatura ambiental planetària. Ara bé, sila seva concentració augmenta en excés, potincrementar perillosament la temperaturaplanetària, la qual cosa podria tenirconseqüències insospitades, com ara el

La distribució de la vegetació i de les zones àridespot canviar radicalment si no prenem mesures peraturar l’escalfament global.

22

desplaçament dels cinturons climàtics, laredistribució de la vegetació, la fusió parcialo total dels casquets polars, entre altresefectes.

Per exemplificar la capacitat d’absorció dela calor o radiació infraroja per part del CO2,us proposem un experiment ben senzill:

Agafeu dos pots de vidre amb tap de roscai dos termòmetres.

Dins de cada pot col·loqueu-hi untermòmetre.

En un dels pots, a més del termòmetre hiposareu una petita espelma.

• El primer dels dos pots, o sigui el quenomés conté el termòmetre, el tanqueu talqual, amb tot l’aire a dins.

• El segon, que conté el termòmetre il’espelma, hi encendreu l’espelma i tot seguittanqueu el pot amb el tap de rosca. Al capd’uns segons, el temps necessari perquès’hagi cremat l’oxigen contingut en el pot,l’espelma s’apagarà i només quedarà una altaconcentració de diòxid de carboni dins el pot.

Deixaeu passar uns minuts a fi que el potamb l’espelma dins es refredi altra vegada.Llavors, apliqueu una font de calor a tots dospots. Aquesta pot ser l’exposició directa al

sol o aplicant l’aire calent d’un assecador decabells. Podreu comprovar que en el pot onhi havia l’espelma encesa la temperaturaaugmenta més de pressa que en el pot onnomés hi havia aire. Aquesta és una formamolt fàcil de fer veure que la combustió creadiòxid de carboni i que alhora aquest gas éscapaç d’absorbir energia calorífica.

Cercant els orígens

Sempre sentim a parlar de l’efectehivernacle, i ara n’hem estat analitzant lescauses i els possibles efectes a través de totel text. Una cosa és clara: hi ha tota una sèriede gasos que incrementen l’absorció deradiació infraroja o calor per part del’atmosfera. En la figura següent es mostrenalgunes de les fonts que donen origen alsgasos hivernacle.

A partir del diagrama es tractaria detraslladar la teoria a la nostra realitatquotidiana. O sigui, esbrinar les fontsimmediates d’aquests gasos al nostre entorn

i quina és la nostra contr ibució diàriapersonal.

Una vegada determinades les possiblesfonts i les nostres contribucions, forainteressant cercar vies i mètodes per reduir-ne la producció, ja sigui a nivell global i/o anivell personal. Només l’anàlisi delcomportaments personals i la comprensiódels efectes globals aconseguiran canviar lanostra actitud enfront de problemàtiquesglobals de les quals la majoria de nosaltrespensa que no pot fer res per contribuir a laseva reducció.

Una vegada arribat a aquest punt, i ambels materials i dades recollits, es poden

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

23

elaborar una sèrie de plafons gràfics informatiusa col·locar als passadissos o l’entrada del’escola per informar a la resta dels estadantssobre els coneixements adquirits.

Alguns exemples per millorar el nostrebalanç de gasos hivernacle a nivell global són:

• Millorar l’aïllamentdels habitatges.

• Millorar l’eficiènciaenergètica en l’àmbit do-mèstic i industrial.

• Desenvolupar i uti-litzar noves tecnolo-gies, com per exempledel sector de les energiesrenovables.

• Utilitzar i exigirtransports energètica-ment eficients: trans-ports públics, bicicletes,anar a peu, compartir elcotxe (car-sharing), nousconceptes de modelurbà.

• Participar en pro-grames d’aforestació i

reforestació, programes de prevenciód’incendis i contra l’erosió.

• Reduir el consum de productes animalsen la nostra dieta.

Mapegem el futur

Si ens trobéssim en una nau espacial girantal voltant de la Terra i disposéssim d’una mà-quina del temps per anar cap el passat i elfutur a plaer, potser podríem observar elscanvis previsibles que s’esdevindrien en elspropers cent anys de la història actual sinofem res per canviar el present.

Malauradament no tenim ni el plaer de sercosmonautes ni de dominar el temps. Us pro-posem fer una simulació del que passaria alnostre país si el canvi climàtic es converteixen realitat i les temperatures augmenten amesura que la concentració de gasoshivernacle afavoreixen l’escalfament del’atmosfera.

En el mapa que es mostra a continuació hiha delimitades les àrees afectades com aconseqüència de l’increment de temperaturaque faria pujuar 1 m el nivell del mar a tot elplaneta.

Amb d’aquesta dada es tractaria decomparar aquest mapa europeu amb elscorresponents sobre la distribució europea,la distribució de les grans regions deproducció agrícola, la situació de les gransciutats i, a partir d’aquí, fer previsions delque podria significar l’augment taninsignificant (o no) del nivell de l’aiguaplanetària.

Com a exemple, només cal dir que gran

○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○

24

part dels Països Baixos, guanyats amb tantd’esforç a la mar, desapareixeria altra vegadasota l’aigua (o el que és més probable,s’haurien de construir nous dics més alts iresistents per no perdre’ls). Ara bé, a altresindrets, com per exemple Bangladesh ol’Índia, els efectes serien de gran abast, jaque implicarien grans pèrdues de terresfèrtils, el desplaçament de milions depersones fora dels seus llocs de residènciahabitual, etc. El món canviaria. La pel·lículaWaterworld (1995) de Kevin Reymoldstranscorre en un món on el gel polar s’ha fosi els oceans s’han menjat els continents. Ésuna aventureta sense pretensions, però potservir de pretext per introduir el tema: laconferència escolar sobre el clima

Aquest pot ser un exercici de reflexió i unaexcusa per omplir una setmana verda

organitzada per l’escola. Ambles dades que es donen enaquest Perspectiva Ambientali les referències sobre diversosmaterials de treball que espoden trobar sobre el tema, usanimem a interpretar una deles conferències sobre el climaque els polítics de debó ce-lebren periòdicament i de lesquals no surten massa com-promisos.

Per demostrar que potser lagent jove és més creativa iencara plena d’ànims pertrobar solucions innovadores,potser la Cimera Escolar delClima pot ser l’oportunitat dedonar llibertat d’expressió iafavorir noves idees permillorar el nostre balanç degasos hivernacle, tant a nivellpersonal,com de l’escola i elmunicipi.

Per organitzar la cimerapodeu començar per preparar diferentspanells informatius que continguin les dadescientífiques, les propostes per reduir lesemissions a l’atmosfera, les polítiquesempresarials, etc. Una vegada hemaconseguit fer una mica d’ambient, llavorspodem començar un debat que es podriaorganitzar entre els grups classe i amb laparticipació dels docents i, fins i tot, delpersonal auxiliar de l’escola (manteniment,neteja, administració, etc). Les propostes queen surtin poden ser detallades en un documentque seria recomanable d’enviar als mitjansde comunicació locals o comarcals i tambéals polítics de l’Ajuntament. D’aquestamanera no només demostrarem que lesescoles podem ser un motor vital per a lasocietat, sinó que també participaremactivament en els problemes que afecten el

Mapa de les zones afectades per una pujadadel nivell del mar i les intrusions d’aigua salada.

25

nostre món, i serem més responsables.Si voleu anar més enllà, la conferència

sobre el clima que hagueu organitzat a lavostra escola es pot convertir finalment enun joc de simulació o bé en una obra de teatre,on hi hagi diferents grups de persones ointerlocutors per interpretar:

• Els polítics• Els empresaris• Els veïns

Climes i microclimes

Per exemplificar l’efecte de les plantessobre el clima podem deixar que els alumnesfacin una sèrie de senzills experiments ambla vegetació que tenen al seu voltant, ja siguia l’escola o a casa. D’una banda, volemmostrar l’actuació de les plantes en el ciclede l’aigua a través de la transpiració, quesignifica que les plantes contribueixen a laformació de vapor d’aigua a l’atmosferagràcies a l’expulsió d’aigua a través de lesfulles. Aquest fet condueix a la formació denúvols baixos que, en el cas de les selvestropicals, serveixen a l’autoregulació del’ecosistema.

D’altra banda, els boscos per ells mateixosafavoreixen la creació de microclimes que nosols regulen l’ecosistema en l’àmbit local,sinó a tot el planeta quan considerem lesgrans masses forestals que en formen part.La desforestació massiva no sols destrueixels boscos, sinó que en molts casos altera deforma irreversible els ambients on aquests sesituaven, amb conseqüències que tenen unabast molt més ampli que el local.

Per demostrar que els arbres i les plantes

en general contribueixen de manera decisivaen la formació de vapor d’aigua i, endefinitiva, dels núvols, només haurem de ferús d’un producte que tots tenim a casa i delqual necessitarem dues unitats: bosses deplàstic transparent.

Una d’elles la farem servir per tancarl’extrem de la branca d’un arbre o arbust ambfulles; l’extrem de la bossa l’escanyarem ambuna gometa o un bocí de corda. L’altra bossa,l’omplirem d’aire i la tancarem amb un nus.Deixarem aquestes bosses per espai d’uneshores al sol i al cap d’una estona podremdetectar que a la bossa lligada a la branca del’arbre s’hi ha condensat aigua a les parets.A l’altra bossa, que haurà fet les funcions de

• Ecologistes• Els científics• Els joves i els nens

Boscos tropicals.Tales i incendis.

CO2 i gasos volàtils

Energia i transports.Contaminació.

CO2, NOx, CO, CH4

ContaminacióindustrialCFC, SO

2

Agricultura,Abocadors: CH4, Adobad: N2O,

Ramaderia , Arrosars: CH4

Influència de les diferents activitats humanes en el percentatge de les emissions degasos amb efecte hivernacle

26

control, observarem que no hi ha hagutcondensació, la qual cosa ens demostra queels arbres «transpiren» i expulsen vapord’aigua a l’atmosfera. El vapor d’aigua tambéés un gas hivernacle.

Una altra experiència pot tractar de prendreles temperatures dins d’un bosc o bosquina icomparar-les amb la temperatura que hi hafora d’aquest. Si analitzem els resultats potserpodrem determinar o preveure lesconseqüències que això pot tenir sobrel’ecosistema bosc. Si repetim aquestexperiment en diferents èpoques de l’any,podrem adonar-nos que el microclimacomporta temperatures més baixes dins delbosc durant l’estiu i més altes a l’hivern(sempre i quan el bosc no sigui caducifoli).

Si ho extrapolem a les selves tropicals, elsboscos boreals, etc., podrem elaborar tot unseguit de models casuístics de la significacióque tenen com a engolidors del CO2 del’atmosfera i, per tant, de les conseqüènciesque comporta la seva tala massiva o la cremaper aconseguir ràpidament pastures o terrenysde conreu. Cerquem informació sobre el queimplicaria aplicar una gestió sostenible detots els recursos forestals en l’àmbit planetari.

L’aigua més dolça

Una conseqüència del canvi climàtic és ladesertització d’algunes àrees del planeta. Unabona part de la península Ibèricaestà sota aquest risc. De fet, jaactualment, és una de les àrees dela Unió Europea més afectades peraquest fenomen. Contra la deser-tització només hi ha una lluitapossible: la revegetació. Tanma-teix, perquè tingui èxit cal aiguadolça. Malauradament, escassesad’aigua i clima desèrtic van forçalligats. L’aigua dolça és un elementlimitant per als éssers vius. En

canvi, disposem de quantitats ingents d’aiguaen el mar, però és salada. Tot i ser un broumolt important per al desenvolupament de lavida, no serveix a la terra ferma si no ladessalem. Extreure la sal de l’aigua marinaés un procés possible però energèticamentmolt costós amb l’actual tecnologia de lesplantes d’òsmosi inversa. Alberto Vázquez-Figueroa, conegut com a escriptor i perio-dista, ha estat l’inspirador d’un sistematecnològic per dessalar aigua marina a un costmolt baix. L’aventura d’aquesta idea i lespossibilitats d’aplicar el seu sistema podriaser molt útil no sols per evitar malmetre elterritori amb embassaments i transvas-saments de conca, sinó també per combatrela desertització.

Ens sembla una molt bona activitat llegir-se el llibre El agua prometida (Plaza & Janés.Barcelona, 1997). Aquest llibre permet ferreflexions molt interessants sobre elsmecanismes que enterboleixen progressostecnològics quan es tracta que hi hagi unbenefici col·lectiu immens i no pas un grannegoci lucratiu. Hem cregut interessant des-tacar la lectura d’aquest llibre en aquestamonografia sobre el canvi climàtic perquè laproposta de Vázquez-Figueroa, a banda deser útil per alleugerir la set de zones senseaigua, podria ser una veritable arma contrael canvi climàtic. Per altra banda, el relatofereix nombroses reflexions sobre l’essència

vital de les persones. En realitates tracta d’una narració auto-biogràfica molt útil com a mate-rial didàctic. Estem segurs queseria inútil detallar una propostapedagògica cconcreta perquè se-ria limitar aquesta aventuraliterària a favor de la lluita con-tra l’escassesa d’aigua. No usdecepcionarà. Garantit.