Diari NacionalDIMECRES · 27 de setembre del 2017. Any XLII. Núm. 14412 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13282 - EL PUNT

1,20€

1344

95-1

1607

88w

1191

62-1

1195

80w

PROTOCOL · El govern ignorales prohibicions i ja remet lescitacions a les persones queconstituiran les meses electorals

RESPOSTA · Requeriment delgovern davant el TSJC perquès’aturin les intervencions delfiscal superior de Catalunya

Sense aturadorRESOLUCIÓ · La fiscalia manaprecintar els col·legis als Mossos,que li responen que tal acció potcausar problemes d’ordre públic

P6-32

Assange, en una pantalla situada a la plaça Universitat de Barcelona, és escoltat per centenars de persones ■ O. DURAN

L’activista defensa el procés i carrega contra el govern espanyol

Assange, aliat de Catalunya

NACIONAL P12

No aconsegueix un pronunciamentcontundent de Trump contra l’1-ODonald Trump amb Rajoy a la Casa Blanca ■ N. KAMM / AFP

Rajoy nose’n surt

“El PP busca nomésproblemesi no aportasolucions”

José Zaragoza Diputat del PSC al Congrésdels Diputats

EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE SETEMBRE DEL 20172 |

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

quests dies quevivim moments

decisius per al futurdel nostre país, hemrecordat la figura del’escriptor Manuel de

Pedrolo. I ho hem fet a propòsit de lacelebració del 50è premi PrudenciBertrana. Però si l’hem citat és perquè,en la primera convocatòria del premi,l’any 1968, Pedrolo va guanyar ambuna novel·la titulada Estat d’excepcióque descriu perfectament el que passaaquests dies. Un estat de setge a les lli-bertats accentuat, sobretot, des de di-mecres de la setmana passada, que ésquan va començar aquesta intervencióestatal amb l’objectiu d’aturar el refe-rèndum. Pedrolo va ser l’escriptor ca-talà més retallat i més perseguit pro-fessionalment per la dictadura fran-quista. L’obra havia estat escrita el1961 i s’havia presentat al premi de Gi-rona, tal com consta en el seu palma-rès, amb el títol d’Estat d’excepció peròprimer s’havia titulat Esberlem elsmurs de vidre. La novel·la ja havia in-tentat publicar-se diverses vegades,

però va ser reiteradament rebutjadaper la censura el 1963, el 1965, el1968. L’estratègia del canvi de títol perconfondre els censors no sempre fun-cionava. Finalment, per Sant Jordi del1975 es va publicar, set anys desprésque hagués estat censurada. I ho va feramb el títol d’Acte de violència i amb elreclam a coberta que es tractava delpremi Prudenci Bertrana que haviaguanyat amb l’altre títol. La novel·laera, tal com diu la contraportada del lli-bre, “la recreació dinàmica i sostingu-da d’una ciutat (ara, llegeixin país) queviu unes jornades sense precedents:una estranya solidaritat va guanyantels ànims dels seus habitants, elsquals, sense haver-se posat d’acord,obeint una consigna anònima i senzi-lla, instauren una situació que els per-metrà de conquerir la llibertat sensevessaments de sang”. Ben bé com siels temps no haguessin canviat gens.Quan recuperes aquestes notícies,t’adones que és vergonyós que l’ano-malia democràtica que vivim continuasent una excepció en aquesta època.Ara sí, només depèn de nosaltres quedeixi de ser-ho.

A

Keep calmMartí Gironell

Excepció

Pedrolo va ser l’escriptorcatalà més retallat i mésperseguit professionalmentper la dictadura franquista

La vinyetaFer

ns dies d’eufòria i uns altresd’incertesa i mal humor. Taqui-càrdia a estones, però les alte-

racions del cor poden obeir a incentiusexterns positius o negatius. En la con-centració de diumenge al matí davantl’ajuntament per reclamar el referèn-dum i protestar per l’estat d’excepcióimposat a Catalunya vaig coincidiramb un militant històric de l’indepen-dentisme: “Estic inquiet, rar, sovintincòmode.” Altres reunits semblavenmés acomodats a les inclemències oles superaven amb la música i la iro-nia. Ahir acabava l’article amb l’asse-veració atribuïda a Talleyrand queobre la juvenil pel·lícula de BernardoBertolucci Prima della rivoluzione:“Chi non ha vissuto negli anni primadella rivoluzione non può capire checosa sia la dolcezza del vivere.”Aquests símptomes de què parlo, cor-responen a la dolcezza del vivere?Molts, sí: l’emoció, l’esperança, l’acom-panyament, les mobilitzacions... Però iels altres: la injustícia, les amenaces,les detencions, la por...? Potser Talley-rand ho veia amb perspectiva i amb larevolució superada i triomfant... Tota

U

revoluzione i les seves vigílies –i si laparaula “revoluzione” els sembla ex-cessiva n’hi posin una de més rebaixa-da– implica incomoditats. Quan el pre-sident Puigdemont va convocar el re-ferèndum, l’amic Marcel Banús de laMasó em va dir que se’ns acostavennits de no dormir. Li vaig respondreque pensava dormir com un angeletperò la veritat és que algunes voltes alllit acabo fent. Unes nits amb impa-ciència, altres amb tensió. Fer-se enre-re, ni en somnis.

Cultivem la ironia, deia. Per exem-ple davant el vaixell atracat al port deBarcelona que ha de servir de dormito-

ri a milers de policies i que té el cascil·lustrat amb personatges de films dedibuixos. Els vaixells pensats per ferpor convertits en font de rialles.

Diumenge m’ha tocat la mesa del’escola on vaig estudiar i que, comuna projecció de casa, em va acabar defer catalanista i demòcrata. Santa An-na dels Escolapis: la primera de tot Ca-talunya que va introduir classes de ca-talà en horari lectiu, als anys seixanta.L’altre dia, un senyor que em llegeixem va dir que cada article meu l’obligaa anar a consultar el diccionari perquèsempre hi ha dues paraules que se liescapen. Doncs jo em penso que escrici parlo el català de casa quan era jove oel de Manuel Clariana i Joaquim Are-nas, els professors de català. Vam que-dar que diumenge ens trobarem a San-ta Anna perquè ens ha tocat el mateixcol·legi electoral. Podrem votar? Avui,segur; demà, chi lo sa?

El vaixell il·lustrat amb el canariPiolín ha estat noliejat pel Ministeri del’Interior, si no m’equivoco, a una navi-liera italiana. Els italians són tre-mends. Forma part la cessió de la dol-cezza del vivere?

“M’ha tocatmesa a l’escola queem va fer catalanistai demòcrata

Manuel CuyàsVuits i nous

Dies de tot

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE SETEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/iuup7b

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

n primer lloc, benvolguda Ange-la Merkel, voldria felicitar-la pelsresultats que va obtenir diumen-

ge. Tot i que vostè va dir “ens hauriaagradat un resultat millor”, no ens en-ganyem, les coses li han anat prou bé ies convertirà en cancellera alemanyaper quarta vegada consecutiva. Sé quesón dies complicats, perquè encara es-tà pendent de tancar acords amb al-tres formacions polítiques per assegu-rar-se un govern estable, però m’atre-veixo a posar-me en contacte amb vos-tè per explicar-li la situació que vivima Catalunya. Probablement, concen-trada com estava en la campanya elec-toral, no se n’ha adonat. Som, benvol-guda cancellera, uns quants milionsde catalans que fa anys que reclamempoder decidir lliurement el nostre fu-tur. Probablement deu saber que elsdarrers anys, cada 11 de Setembre,que és la nostra Diada Nacional, mésde dos milions de catalans han sortit

E “Ara que haacabat la campanya,miri què estàpassant a Catalunyaal carrer per reclamar un referèndumpactat amb l’Estat espanyol. Ens handit que no, un cop rere l’altre. I no no-més ens han dit que no sinó que ara,cancellera, ens represalien. Aquestsdies en què vostè feia campanya, a Ca-talunya el govern del president Rajoy,a qui vostè ja coneix, ha desplaçat unmunt d’efectius policials cap al nostrepaís, situat al nord-est de l’Estat espa-nyol. Envien milers de policies cap aCatalunya (que s’acomiaden de les se-ves localitats cantant “A por ellos”,com si fóssim un enemic a abatre) ipersegueixen urnes, paperetes per vo-

tar i cartells com si fóssim en ple fran-quisme. Potser som pocs, benvolgudacancellera, però li recordo que repre-sentem gairebé el 20% del PIB de l’Es-tat espanyol, el 25 de les exportacionsde béns, el 19,3 de la inversió estran-gera, el 33,5% de les empreses expor-tadores, el 19% del turisme estranger,el 22% en despesa en R+D+I del con-junt de l’Estat o el 32% de viatgers encreuers, entre moltes altres coses.Potser no se n’ha adonat, cancellera,però el que passa a Catalunya és moltgreu. I més que el que digui Trump, ami m’interessa saber què diu vostè.Perquè aquest no és un problema in-tern. És un problema europeu i seràseu. I poca gent com vostè pot contri-buir a resoldre’l. Ara que ja ha acabatla campanya, agafi el telèfon i truqui aRajoy, que bé que ho van fer amb Pe-dro Sánchez. I faci-ho, és clar, per con-vicció democràtica. Abans no ho hagide fer perquè l’economia trontolla.

Benvolguda cancelleraXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

L’actor argentí és un dels protagonistes de la 65aedició del Festival de cinema de Sant Sebastià, onpresenta el drama polític La cordillera, però tam-bé pel premi Donostia, que recollirà en reconeixe-ment al conjunt de la seva carrera. El reconeixe-ment s’estén a Agnès Varda i Monica Bellucci.

PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

Premiat a Donostia

El termini per a l’acollida de refugiats va finalitzarahir i Espanya ha deixat a l’estacada 15.354 perso-nes de les 17.337 que s’havia compromès a acollir através de les quotes en el marc de la UE. En dosanys només n’han arribat a l’Estat 1.983. Incompli-ment, greuge comparatiu i insolidaritat flagrants.

-+=

-+=

Pressupostos aturatsCristóbal Montoro

Refugiats, no gràciesMariano Rajoy

-+=

Ricardo Darín

El ministre de l’amnistia fiscal inconstitucionals’ha dedicat en cos i ànima a intervenir la caixa dela Generalitat i bloquejar els comptes, per exem-ple, dels centres de recerca de Catalunya o de 30projectes culturals, però demà no podrà aprovarels pressupostos de l’Estat per falta de suports.

MINISTRE D’HISENDA ESPANYOL

ACTOR

Angela Merkel ha revalidatper quarta vegada la cance-

lleria de la primera potència d’Euro-pa però amb un resultat més ajus-tat del que preveia i que l’obligarà aentrar en un complicat escenari depossibles pactes. En sintonia amballò que indicaven les enquestes,els altres dos grans protagonistesd’aquests comicis han estat el Par-tit Socialdemòcrata (SPD) i l’extre-ma dreta representada per Alterna-tiva per Alemanya (AfD). En el pri-mer cas, l’expresident del Parla-ment Europeu Martin Schulz ha es-tat incapaç d’evitar la patacada pe-rò encara manté oberta la porta a lanegociació d’una possible majoriaque barraria el pas a Merkel. Pel quefa als ultraconservadors, les sevespropostes xenòfobes han estat pre-miades amb un important traspàsde votants que han donat l’esquenaa la Unió Demòcrata Cristiana(CDU), fins ara en el poder, i quepermetran la seva incorporació di-recta al Parlament alemany.

Però la darrera paraula la conti-nua tenint Angela Merkel. Cons-cient de la factura electoral que li hapassat la seva política d’obertura defronteres envers els refugiats, la di-rigent democratacristiana va inten-tar abraçar durant la campanya po-sicions més progressistes quant ales polítiques socials, una apropia-ció indeguda que va indignarSchulz. I tot plegat en un context di-fícil, amb el ‘Brexit’ en marxa i EstatIslàmic disposat a castigar les capi-tals europees amb nous atemptats.Per això, Merkel necessita revalidarel càrrec amb una autoritat sufi-cient que li permeti acabar de teixirles complicitats establertes amb elpresident francès, Emmanuel Ma-cron, que ahir va presentar la sevavisió sobre el futur del continent.Un tàndem pensat per reforçar laUnió Europea enfront de VladimirPutin i Donald Trump.

L’últimaparaulade Merkel

EDITORIAL

De reüllAnna Serrano

‘A por ellos’

por ellos, oé, a por ellos, oé.” Agressivitatdisfressada de festa per acomiadar les unitats de

la Guàrdia Civil a Huelva. Els agents, igual que els milersque ja s’han desplegat, estan destinats a Catalunya ambmotiu del referèndum d’aquest diumenge. La imatge debanderes espanyoles sacsejant-se en una mostrad’espanyolitat desfermada es repetia a diferents puntsde l’Estat espanyol. Cadis, Còrdova, Almeria, Alacant... AHuelva, feien un pas més. Els habituals càntics delscamps de futbol es traslladaven al debat territorial on

l’ellos som nosaltres, els quedefensem la necessitat de decidir elfutur a les urnes, i la crida ara ja ésdirectament a vèncer-nos. No ésuna casualitat que s’entoni aquestaproclama. Que a l’independentismese l’ha d’esclafar és la consigna queel govern espanyol ha donat, detotes les maneres possibles, en els

darrers temps. Abandonant la política, ignorant lamajoria del 80% dels catalans que pensen que la solucióés un referèndum, l’executiu estatal ha promès als seusuna victòria aclaparadora sobre els independentistes.Fins al punt que a mesura que s’acosta l’1-O no té capproblema a retorçar legalitat, justícia i democràcia perintentar impedir la consulta. I a utilitzar tots els mitjans al’abast: Fiscalia, Constitucional, cossos de seguretat...per aconseguir l’objectiu. A la caça de les urnes, així hohan venut els de Mariano Rajoy. Com uns hooligansqualsevol. I així s’ha entès a Espanya.

“A

Esclafarl’independen-tisme és unaconsignarepetida pelPartit Popular

EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE SETEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

Repta els crítics a presentar-sea unes primàries a l’octubre i esmanté ferm a no abstenir-se isosté que el PSOE ha de teniruna única veu.

10anys

20anys

José Montilla evita concretarhoritzons nacionals i reivindical’eficàcia en la gestió. Avisa quecremant fotos del rei Catalunyano s’enforteix.

El govern central aprova unspressupostos de l’Estat per al1998 més durs del que s’haviacompromès amb la UE perfacilitar l’entrada a l’euro.

Sánchez es defensa Sense sorpreses Pressupost durTal diacomavui fa...

a cinquanta anys,Manuel de Pedro-

lo va guanyar el pri-mer premi PrudenciBertrana amb la no-vel·la Estat d’excepció,

publicada vuit anys més tard com aActe de violència, amb Franco agonit-zant. Manuel de Pedrolo hi plantejauna història ambientada en una dicta-dura en què els ciutadans, seguint unacrida anònima –“És molt senzill, que-deu-vos a casa”– es revolten per acon-seguir la llibertat sense vessar cap go-ta de sang i, per tant, sense violència.Acte de violència, que l’any passat vareeditar la valenciana Sembra Llibres,s’intueix més actual que mai, cinquan-ta anys després d’aquell primer Ber-trana celebrat mig clandestinament icom a resposta de llibertat al règimfranquista.

Un règim que aquests dies ha tor-nat amb totes les seves forces, permolt que l’unionisme i l’Estat s’entes-tin a embolicar-se amb la bandera dela democràcia i de la defensa de la le-galitat, no pas la que emana del Parla-

ment de Catalunya, per cert. Estatd’excepció és, per exemple, tancarwebs d’entitats democràtiques indis-criminadament, laminar les compe-tències de la Generalitat fent posar elsMossos a les ordres del Ministeri del’Interior, detenir servidors públics pelsimple fet de treballar per organitzaruna votació democràtica o requisarcartells i identificar ciutadans que no-més s’expressen lliurement. Estat d’ex-cepció és, també, planificar i executaruna invasió policial com la que estemvivint aquests dies a Catalunya ambdesplegaments excessius com nos’havien vist en anys. En contrapartida,els feixistes continuen campant lliure-ment, com sempre.

Una dictadura que derrotarem diu-menge votant massivament en el refe-rèndum i amb la resistència pacífica icivilitzada que ha presidit el movimentindependentista des que va néixer.Amb un somriure als llavis i sense cap“acte de violència”, com a Lituània o aEstònia, on van resistir l’embat soviètic–amb tancs inclosos– amb la força dela gent. I, a diferència de la novel·lad’en Pedrolo: “És molt senzill. Tots alcarrer.” Com el dia 20 passat.

F

Full de rutaMiquel Riera

Estatd’excepció

Diumenge derrotarem elrègim d’excepció que ens hanimposat aquests dies: “Ésmolt senzill. Tots al carrer”

“El pèndol de lespreferències delsector públic està arainstal·lat en lapromoció del lloguer

el que sembla el pèndol temporalque marca els cicles de les prefe-rències del sector públic per pro-

moure habitatges en règim de lloguer ode venda està instal·lat ara en el lloguer.Les raons adduïdes pels seus defensorssón substancials: increment de l’ofertade lloguer per igualar-se amb altres pa-ïsos del nord d’Europa, preu assequible,absència d’endeutament a llarg termini,facilitats de mobilitat per motius fami-liars o laborals, etc. Resulta paradoxalperò, que en la defensa d’aquest modelcoincideixin tant els moviments políticsmés radicals com aquells més conserva-dors. Els primers en suposar que l’habi-tatge de lloguer és la millor forma de pro-veir aquest bé bàsic a les persones de me-nors recursos. Mentre que els segonsconsideren que el treballador no ha detenir un altre arrelament que el de l’em-presa, i l’habitatge en propietat és, pertant, un llast quan es planteja la desloca-lització. Així mateix argüeixen que per ala societat de consum, l’amortització delcrèdit per a l’adquisició de l’habitatge re-dueix els recursos per a la compra d’al-tres béns consumibles. Lluny queden

P ara aquelles opinions que jutjaven lacompra de l’habitatge com una formad’estalvi que tenia un valor de reposicióen forma d’un possible complement sa-larial en el moment de l’abandonamentde la vida laboral. O el poder romandreen el propi habitatge en el moment trau-màtic de reduir-se els ingressos per jubi-lació.

SEMBLA DONCS que actualment no es re-corden aquelles experiències de barrisd’habitatges públics construïts en règimde lloguer i els problemes que han supo-sat en forma d’impagaments, d’homoge-

neïtat social, d’estigmatització dels seusresidents, de manteniment de les zonescomunes de l’edifici, de les seves instal-lacions o de l’habitatge mateix, ... sensecomptar els costos de gestió. Com tam-poc sembla que ningú s’ha aturat a valo-rar els casos d’aquells barris d’habitatgepúblic previstos per a la venda i a on elsseus residents s’han arrelat al barri, hanevitat el seu deteriorament i renovat elseu apartament, han constituït una ve-ritable comunitat i, arribat el cas, hanpogut vendre la seva propietat amb uncert benefici, donant així entrada a nousresidents, generalment més joves i ambun major poder adquisitiu. Val a dir queaquest resultat és el que es defensa in-ternacionalment com a estratègia perafavorir la sostenibilitat social del barri ievitar l’estigmatització dels seus habi-tants per raó de procedència o domicili.Així les coses caldria recomanar als nos-tres responsables polítics que repassinel sistema d’adjudicació dels habitatgesdel barri del Congrés Eucarístic a Barce-lona i els resultats que se n’han derivat.Potser la resposta al problema la tenimjust al costat.

Eduard Rodríguez Villaescusa. Arquitecte

El mite del lloguerTribuna

Què estàpassant?b Des d’avui, em fa vergonyaésser europeu. Per què n’haigde ser si quan és l’hora que emdefensin fan el sord i miren capa un altre costat? Jo em pen-sava que Espanya no arribariatan lluny, perquè em pensavaque d’Europa sortiria la veu deltribunal de Drets Humans i fa-ria recular la desproporcionadaforça en contra dels catalans,però no ha estat així. Em fa ver-gonya que, al segle XXI,aquests estats europeus tandemocràtics, o així ho diuen,ens hagin girat la cara. Quequan un diputat europeu elspresenta el problema català nil’escolten. Per què, doncs, haigde sentir-me europeu? Nome’n puc sentir, perquè no emdonen cap garantia de res, benal contrari, ens menystenen.Estava convençut que farienvenir observadors per veure iviure el problema de primeramà. A Europa encara es creuen

les mentides que Espanya elsexplica. Ja em direu on heu vistla violència que diuen. És benal contrari, hi ha una amabilitatenvers les policies que ens en-vien, no hi ha cap agent que encap moment s’hagi sentitamenaçat. Tothom sap ques’ha de comportar cívicament.Tot això ha quedat palès anyrere any en les Diades i, on és eltumult? Totes aquestes institu-cions europees, pel que es veu,sols són per fer bonic i les lli-bertats i els drets que ensdiuen que els europeus tenimqueden esvaïts darrered’aquell fum de quedar béamb els altres membres.

Els ambaixadors d’Espanyaa l’ONU i al Consell Europeu, encomptes d’explicar mentides,haurien d’explicar què n’hanfet, dels diners que la Segure-tat Social espanyola tenia coma fons de seguretat. Han des-aparegut al darrere d’una malagestió. I després acusen els ca-talans que malversem els di-ners públics. Que no ho eren,

de públics, aquells? Em sem-bla que ho eren encara més. SiEuropa tolera o s’inhibeix delque està passant a Catalunya,Erdogan estarà content, tindràla porta oberta de bat a bat perfer entrar Turquia a Europa.MIQUEL MONCUNILLIgualada (Anoia)

Quin futurdeixarem alsnostres fills?b Si els catalans tenim prouconvicció, fermesa, determina-ció, si realment volem cons-truir una república catalana,lluny de l’exemple autoritari,antidemocràtic de l’Estat es-panyol, ho podrem fer. La veude tot un poble no la faran ca-llar amb la repressió policial, niamb els fiscals i tribunals alseu servei. Som centenars demilers, milions de catalans perplantar cara a aquest estat.Utilitzem la nostra força demo-cràtica, pacífica. Voleu viure degenolls o drets? Prou por, prou

mirar cap a una altra banda,prou passivitat, tots tenim laresponsabilitat a les nostresmans de quin futur deixaremals nostres fills.LLUÍS VANTOLRASolsona (Solsonès)

Demagògia.es

b Unes paraules de Rajoy alscatalans: “Regresen a la ley y ala democracia.” Em ve a la me-mòria un dels pensaments delmestre Carles Muñoz Espinaltque diu: “El silenci és superiora l’estupidesa, però mai a laparaula oportuna.” On no re-tornarem mai els catalans és ala seva demagògica llei. Esticmolt orgullosa de ser catalana.Seré persistent per aconse-guir la independència de Cata-lunya, fins que el meu cor i lameva dignitat deixin de bate-gar. Al darrere en seguiranmés amb la mateixa idealitat, idrets.MARGARIDA BISARTBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE SETEMBRE DEL 2017

Jordi Turull, CONSELLER DE LA PRESIDÈNCIA I PORTAVEU DEL GOVERN

“La detenció de Puigdemont no seria un acte de justícia,sinó un acte de venjança i impotència”

La frase del dia

“La preguntaque ens fem és: comés que no sorgeixun partit republicàespanyol que diguiobertament que hoés, com fa i ha fetsempre EsquerraRepublicana deCatalunya?

la mort del dictador Franco, ensvam trobar que, tal com ell esta-blí, hom complia el seu testa-

ment, i, com a conseqüència, ens rega-laven un rei. Rei que, a mes a més, ha-via estat imposat a dit, no heretava lacorona, sinó que, en la totpoderosa in-flor mental del “per la gràcia de DéuCaudillo”, ell (Ell) “instaurava” unamonarquia amb Joan Carles. Passatsuns anys, Joan de Borbó, pare del post-franquista rei, adduint que, en lògicadinàstica, era ell l’hereu del darrer reiespanyol Alfons XIII, després de pro-clamar solemnement que el tron li cor-responia, solemnement també abdica-va en el seu fill, monarca ja regnant.Tot aquest “joc de trons” era, com si di-guéssim, el recurs per tal de quedarDon Joan descansat, una mica rehabili-tat i, de passada, desautoritzar la gosa-dia superbiosa de Franco. Però, en defi-nitiva, després d’aquella discutibletransició, teníem un rei, una casa reiali monarquia fins no sabíem quan.

DEIXANT DE BANDA LA PERSONA concre-ta, terreny on no entraré, un rei semblaforça anacrònic en una societat moder-na. Això ja s’ha dit per moltes personesque s’inclinen a concebre com a modeld’estat una república, on tothom calque sigui elegit per vot, sempre millorque no una mena de cort celestial ambtesta coronada. Per a molts, i méscomptant que la població jove és ja delsegle XXI i no ha viscut ni de lluny elsanys del darrer quart del segle ante-rior, una república és la forma d’estatimaginable, no una monarquia.

SI MIREM EL MAPA DE PARTITS políticsd’abast espanyol, amb seus a Madrid,tots ells continuen acceptant tàcita-ment la monarquia. Cap d’ells no ha in-sinuat que seria millor una república.Alguns de recent creació no han dit no,almenys fins ara. Això contrasta ambla tradició republicana, moderada o ra-

A dical, anarquista, comunista i socialis-ta, per exemple, d’abans de la guerradel 36-39; fins i tot avui els socialistes,que no tenen tradició de cortesans, nosemblen estar a punt de posar-se el fracper assistir a una audiència amb el mo-narca... o potser sí.

ENTRE LA GENT RASA DEL CARRER, la mo-narquia no entusiasma; els compo-nents de la família reial alimenten lespàgines de les revistes populars setma-nals, i una porció reduïda de ciutada-nes xala amb les notícies que n’ema-nen. Punt. Direm més: a molts ciuta-dans els deixa indiferents i a una partmés reduïda els resulta incòmode l’en-torn de la Corona, i el fet que el procla-mat “Estat de dret” tingui al capda-munt un rei. Els ciutadans, en conver-

ses quotidianes, prediuen que la mo-narquia desapareixerà; manca saber siun referèndum els donaria la raó. Lessituacions molt sovint canvien noméssi estan a punt de descompondre’s.

LA PREGUNTA QUE ENS FEM ÉS: com és queno sorgeix un partit republicà espanyolque digui obertament que ho és, com fai ha fet sempre Esquerra Republicanade Catalunya? Que no em diguin quenomés aquí, dins de caseta, hi ha parti-daris d’una república. I crec que foraútil avui un partit així sobre la Pell deBrau perquè podria fer propagandaobertament del sistema republicà. En-tenguem-nos, però: a nosaltres ens im-porta una República Catalana, però noens desplauria que en terres espanyo-les campés un partit republicà. Trobemque el panorama queda coix, ara comara.

UN COSA HEM DE TENIR PRESENT: la Sego-na República, que es dibuixava ja en elPacte de Sant Sebastià i va venir el1931, amb el triomf dels no dinàsticsen unes eleccions municipals (!), vacaure de seguida en el centralisme,prengué la tradició jacobina, va ator-gar, sí, estatuts a Catalunya, Euskadi iGalícia, però fou gasiva en el desplega-ment de les competències. Quan Cata-lunya, després d’unes eleccions gene-rals que havien originat un gabinet dre-tà i pro feixista, va voler fer una repú-blica federada amb els altres territorisespanyols, el 6 d’octubre de 1934, el go-vern de Madrid, o sigui la República, or-ganitzà una reacció militaritzada i unjudici escandalós: el president català iel seu govern van anar a la presó finsque unes noves eleccions, el 1936, can-viaren el color del govern de Madrid.

ESCOLTIN: SI A MADRID ARRIBEN a teniruna república, que sigui només per aells. No ens la vulguin fer compartirperquè rebríem.

Josep Vallverdú. Escriptor

Partit republicàTribuna

SísifJordiSoler

as néixer amb lacapacitat de de-

cidir, diu la campa-nya institucional—insurreccional, se-gons altres— de la

Generalitat amb vista al referèndumd’autodeterminació vinculant dediumenge. Afirmació políticamentcontrovertida, i també filosòfica-ment agosarada. És inconcebible enaquest món un ésser que neixi ambllibertat absoluta, ja que les deci-sions que prendrà al llarg de la vidaestaran condicionades pels hàbitsinculcats, l’educació rebuda i l’expe-riència acumulada. Si bé el sufragiuniversal assumeix la doble premis-sa que tots els electors estan dotatsde la intel·ligència suficient per cop-sar els pro i els contra de cada opciói de l’honestedat necessària peracatar la decisió de la majoria, lahistòria ens demostra que això noha passat mai ni passarà. Per aquestmotiu Borges ha pogut dir que la de-mocràcia és un abús de l’estadísti-ca; però l’acceptem com el menysdolent dels sistemes polítics, comun mal menor. En ocasions en quèes fa una consulta directa als ciuta-dans, com va ser el cas de la refor-ma de la Diagonal, sempre hi ha quiargüeix que el comú de la gent no espot fer càrrec dels condicionants nide les implicacions tècniques del’obra, però que tampoc no en tél’obligació, perquè per això ha elegitels representants polítics que hand’assumir-ne la responsabilitat. Pa-radoxalment, en matèries de méstranscendència, que afecten la sobi-rania estatal, es continua apel·lantal lliure albir, que es pressuposa in-condicionat. Quan això es fa, tanma-teix, la raó ja ha estat substituïdaper instints i sentiments, la mà demorter de totes les demagògies.

V

De set en setManuel Castaño

Del lliure albir

EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE SETEMBRE DEL 20176 |

Diu que Rajoyvoldria que no esvotés però que elsindependentistess’hi oposaran

Puigdemontacceptaria que unestat o unainstitució fessin demediadors

Trump, que nosap si l’1-O esvotarà, vol unaEspanya unida

El procés, aprimera líniadiplomàticamundialNacional

Sense col·legis electorals,no hi ha referèndum. Iaquest és el principal ob-jectiu que s’ha marcat elfiscal superior de Cata-lunya, José María Romerode Tejada, que ahir vatrametre una nova ins-trucció als Mossos d’Es-quadra amb l’ordre de pre-cintar des de divendres ala tarda els més de 2.200locals on diumenge s’ha decelebrar la votació.

Es tracta de la sisenainstrucció dictada pel fis-cal als Mossos amb l’objec-tiu de frustrar la consultasobre el futur polític deCatalunya, i a la vegada lamés contundent de totes,ja que ordena precintarcol·legis amb un “segella-ment inviolable”, desallot-jar les persones que hi hagia dins, identificar els ciu-tadans que ocupin el lloc iintervenir tot el materialrelacionat amb la votacióque s’hi pugui trobar.

En funció de l’ordre, lapolicia catalana haurà devigilar els col·legis fins a les

nou de la nit de diumengei, per si encara no fos prou,el ministeri públic manaals Mossos acordonar leszones de votació desd’abans de dos quarts devuit del matí de diumengeper impedir que hi puguinaccedir els ciutadans cri-dats a constituir les meseselectorals. També ordenaevitar que es voti al carreren un radi de cent metres.

L’ordre del fiscal acabaamb una clara adver-tència: no només mobilit-zarà la policia de la Gene-ralitat, sinó que, si ho con-sidera convenient, tambéfarà ús dels efectius de laGuàrdia Civil i la PolicíaNacional concentrats alport de Barcelona, i en al-tres punts del país, i que

esperen ordres per entraren acció.

El contingut del mana-ment de la fiscalia va seranalitzat ahir per coman-daments dels Mossos d’Es-quadra en una reunió enquè es va posar de manifestla preocupació que el des-plegament requerit per lafiscalia pugui comportar“problemes d’ordre pú-blic”, segons informa Efe.

Els detalls d’aquesta or-dre seran analitzats avui ala seu de la fiscalia en unareunió a la qual han estatcridats els alts comanda-ments dels Mossos, la Poli-cía Nacional i la GuàrdiaCivil. En aquesta trobada,els Mossos també haurande donar compte del graude compliment de la ins-

trucció de la fiscalia dicta-da dilluns en què s’ordenaidentificar els titulars delsedificis que han de fun-cionar com a col·legis elec-torals i advertir-los que, sien cedeixen les claus, en-cara que sigui a l’adminis-tració, podrien incórreren un delicte. La policiade la Generalitat ja ha co-mençat a donar compli-ment a aquest manament.

En un míting a Banyo-les, el conseller JoaquimForn va dir que “s’ha d’es-tudiar” què faran amb lanova ordre, però va adver-tir que un manament aixínomés pot venir d’un jutgei no de la fiscalia, i va acu-sar el ministeri públic degenerar més tensió.

L’ofensiva per terra,

mar i aire de l’Estat contrael referèndum no ha alte-rat els plans del govern, oalmenys això és el quesembla o el que transmetel seu portaveu i consellerde la Presidència, JordiTurull. En la roda de prem-sa d’ahir posterior a la ce-lebració del consell execu-tiu, Turull va evitar donardetalls sobre els prepara-tius de l’1-O: “L’única cosaque els puc dir és que elgovern està concentratque l’1 d’octubre funcioniamb absoluta normalitat.En tot el que depèn de nos-altres, estem treballant enaixò.” Turull va apel·lar al’“estat d’excepció” en quèviu el país per no donarmés detalls de l’operaciód’enviament de les cartes

als ciutadans que han deconstituir les meses, queja s’ha fet.

El conseller tampoc vavoler precisar si els Mos-sos d’Esquadra complirantotes les ordres que estanrebent de la fiscalia i es valimitar a dir que els poli-cies “ja saben què han defer”, abans de subratllarque “tenen tota la confian-ça i tot el reconeixementper part del govern”.

L’executiu combatrà ju-rídicament l’ordre de lafiscalia que posa el coman-dament dels Mossos d’Es-quadra a les ordres d’unalt càrrec de la GuàrdiaCivil amb un contenciósadministratiu davant delTribunal Superior de Jus-tícia de Catalunya. ■

INQUISITIU Romero de Tejada dicta una contundentresolució en què ordena als Mossos d’Esquadra precintari custodiar els punts de votació PERSISTENT El governmanté els seus plans i ja ha enviat les citacions a les personesque han de constituir les meses electorals diumenge

Jordi PanyellaBARCELONA

La fiscaliavol tancarels col·legisdivendres

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Cal garantir que no esprodueixi la constitucióde les meses previstapels organitzadors delreferèndum suspès”Instrucció 6/2007 delfiscal superior deCatalunya

“El precinte ha deser visible i efectiu,utilitzant materialsque garanteixin lainviolabilitat delsegellament”

EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE SETEMBRE DEL 2017 | Nacional | 7

SerfsL’APUNT Ellos, la terra. ¿I què es trobaran els policies espa-

nyols i guàrdies civils a qui han acomiadat com sianessin a la guerra quan treguin els peus de la in-òpia i els posin en un territori on la gent els llançaflors i branda paperetes com a arma? Trobaran elsgermans dels seus avis i els seus descendents, queels trencaran els esquemes. A por ellos mismos.Emili Bella

¿Com no ha de triomfar la democràcia quan els trac-tors, talment mamuts que enfonsen feixugament lespotes en la història d’aquest país, es despleguen endefensa pròpia? Els pagesos, que claven cada dia lesmans en la terra, que són la terra mateixa que es re-mou i que s’aixeca, encarnaran remences que volendeixar de ser serfs de la gleva. A por ellos, arenguen.

La Generalitat manté laconfiança en els Mossosd’Esquadra tot i les ordresde la fiscalia perquè el cosimpedeixi el referèndum.El conseller de la Presi-dència, Jordi Turull, va in-sistir que es refien del ma-jor dels Mossos, JosepLluís Trapero, i de la restade comandaments, i va ad-vertir que es confon la fi-gura del representant delcentre educatiu amb elsrepresentants de l’admi-nistració electoral quen’assumiran la responsa-bilitat durant la jornada devotació. Amb la insistèn-cia que el referèndum secelebrarà, l’executiu tam-bé demana que la fiscalias’aparti de la investigacióde l’1-O perquè correspon-dria dirigir-la al jutge, i vapresentar un requerimentd’incompetència al governespanyol contra la decisió

que la coordinació policiall’exerceixi el director delgabinet de coordinació id’estudis de la secretariad’estat de Seguretat delMinisteri de l’Interior,Diego Pérez de los Cobos.El dispositiu organitzatiude l’1-O, en paral·lel, conti-nuava en marxa i sota lamàxima discreció per evi-tar més actuacions que eltorpedinin. Ahir mateix esprocedia a l’enviament deles notificacions del sor-teig dels membres de lesmeses.

Pel que fa a l’intent

d’apartar José María Ro-mero de Tejada, l’executiucatalà va presentar un es-crit davant del TSJC enquè denuncia l’“assump-ció il·legítima” de la inves-tigació pel fiscal superiorde Catalunya, arran de laquerella interposada perla mateixa fiscalia contrael president i els membresdel Consell Executiu. D’a-cord amb la llei d’enjudi-ciament criminal, al·le-guen, s’estaria vulnerantel dret a un procés amb to-tes les garanties. A més, hipresentaran un recurs

contenciós administratiuperquè se suspengui la ins-trucció com a mesura“cautelaríssima” perquèsostenen que les actua-cions “no s’ajusten a dret”.La Generalitat també vainterposar davant del go-vern espanyol un requeri-ment d’incompetènciacontra la instrucció de di-vendres passat. La Gene-ralitat rebutja frontal-ment la decisió de la fisca-lia que la coordinació delscossos policials per impe-dir el referèndum recaiguien el número tres d’Inte-rior, germà de l’expresi-dent del Tribunal Consti-tucional. “Es crea un òr-gan de coordinació del cosde Mossos d’Esquadracontrari al previst a l’Esta-tut i es vulneren les com-petències de la Generali-tat, que ha assumit en ma-tèria de seguretat públicatot allò que preveu l’article164 de l’Estatut”, va sub-ratllar Turull. ■

El govern confia en elsMossos i mou fitxa perapartar Romero de Tejada

O.A.-EtxearteBARCELONA

a L’executiu es refia de Trapero i de la resta de comandaments a Presenta unrecurs i un escrit al TSJC per denunciar l’“assumpció il·legítima” de la investigació

Carles Puigdemont va trucarahir per telèfon al presidentdel Kurdistan iraquià, Mas-soud Barzani, per felicitar-lopels resultats del referèndumd’independència que es vacelebrar diumenge en aquestterritori de l’Iraq, en contra de

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el conseller de la Presidència, Jordi Turull, ahir a Palau ■ ACN

la voluntat del govern de Bag-dad, que el va prohibir ambuna votació al Parlamentamb l’absència dels kurds.“Ens hem desitjat mútua-ment un gran èxit”, va detallarel president de la Generalitaten una piulada a Twitter.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Trucada al president kurd

L’Assemblea de Bombers del’Ajuntament de Barcelonava decidir ahir oferir-se com a“cordó de seguretat” en els“actes” de l’Assemblea Nacio-nal Catalana (ANC) “per talde garantir-ne el desenvolu-pament pacífic” sempre quel’entitat els requereixi. A més,acudiran a manifestacions iconcentracions “unitàries”identificats com a “bombers”.

Després de diverses vota-cions dels assistents i delpersonal de guàrdia, l’assem-blea va explicar, a través delcompte de Twitter del sindi-cat de bombers de Barcelonade CCOO, que mantindranmissatges de suport a la “de-

mocràcia” i als “drets fona-mentals” tant en parcs comen vehicles. Això suposa con-travenir l’ordre de servei enquè “es limiten els drets d’ex-pressió i manifestació” delsmembres del cos, i que seràimpugnada judicialment.

Per la seva banda, el sin-dicat agrari Assemblea Page-sa va fer ahir una crida a agri-cultors i productors perquèaparquin els seus tractors enles proximitats dels col·legiselectorals amb l’objectiu de“vetllar” per les urnes. As-semblea també convida amobilitzar-se si hi ha nousatacs als membres del go-vern de la Generalitat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Bombers i pagesos, amb les urnes

Una gran pancartaes va desplegarahir a l’avingudaDiagonal deBarcelona ■ JUANMA

RAMOS

EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE SETEMBRE DEL 20178 | Nacional |

rimeres actuacions delsagents dels Mossos d’Esqua-dra per intentar identificarels responsables dels cen-

tres de votació. Seguint les ordresde la fiscalia, els agents van comen-çar ahir, amb comptagotes, a pre-sentar-se a centres educatius quetambé són seus electorals per infor-mar els directors dels centres que lafiscalia podria actuar contra els res-ponsables d’obrir l’1-O. La majoriade directors els van exposar que noen són responsables i que diversespersones disposen de jocs de claus.

A Lleida, diverses escoles del Plad’Urgell i de la Noguera van rebredurant el matí la visita d’agents delsMossos d’Esquadra enviats per lafiscalia dins de la causa general con-tra el referèndum. Segons va expli-car un dels directors, els agents vanpreguntar per l’equip directiu, vaninterrogar-los sobre quines comuni-cacions havien rebut de part del De-partament d’Ensenyament en rela-ció amb la logística del referèndum,i els van preguntar sobre les clausper obrir i tancar els centres. La res-posta majoritària dels directors, se-gons les fonts consultades, va serque ells no havien rebut indicacionsi que de les claus de l’edifici i dels co-dis en tenen còpia els ajuntaments,ja que els centres de primària depe-

Pnen dels municipis. Els Mossosd’Esquadra van identificar els res-ponsables d’aquests centres. Al-guns ajuntaments de Ponent, comper exemple el de Cervera i el deGuissona, van rebre també la visitad’agents dels Mossos en funció depolicia judicial interessant-se pelscol·legis electorals amb un qüestio-nari sobre els espais i els seus res-ponsables. L’alcalde de Cervera, Ra-mon Royes, va denunciar l’“assetja-ment” de l’Estat: “Ens tracten comsi fóssim terroristes.”

A les comarques de Girona els di-

rectors de nombrosos centres edu-catius que faran de col·legis electo-rals van rebre ahir la visita d’agentsdels Mossos d’Esquadra que els vandemanar informació sobre la sevacol·laboració en l’organització delreferèndum. I el mateix va passaren diversos ajuntaments, com araels de Celrà, Fornells de la Selva, Be-salú, Cornellà del Terri, Llagostera,l’entitat municipal descentralitza-da de l’Estartit, la Bisbal, Olot, Pals,Susqueda, la Cellera de Ter, Amer,Anglès, Hostalric, Figueres, Caste-lló d’Empúries i Bàscara, on se cedi-

ran espais públics per a l’1-O. Elsmossos van lliurar als responsablesd’escoles i instituts i als alcaldesl’acta de requeriment i informacióen compliment de la instrucció5/2017 de la Fiscalia Superior deCatalunya. En aquesta acta, se’lspregunta si han rebut alguna comu-nicació dels responsables del Depar-tament d’Ensenyament en què se’lsdemana la seva col·laboració en elreferèndum, i també se’ls demanaque lliurin, si el tenen, el material(urnes, paperetes) que hagin rebutper a la celebració del referèndum.En alguns municipis els alcaldesvan signar l’acta i en d’altres es vannegar a signar.

Vestits de paisà, com en els altrescentres educatius, els mossos vanpresentar-se a l’escola de Sant Cli-ment Sescebes, de la zona escolarrural (ZER) Requesens, l’institut deLlagostera, les escoles La Balca iBaldiri Reixac de Banyoles, l’escolaSobrequés de Bescanó, l’escola ElMorrot d’Olot i l’escola de Garrigàs.En el cas de l’escola de Sant Cli-ment Sescebes, de la ZER Reque-sens, es van limitar a manifestarque no havien rebut cap instrucció iels mossos van marxar. “Que elsmossos visitin escoles és pur trà-mit; per dir a la fiscalia que hamcomplert l’ordre”, va manifestaruna mestra d’aquesta escola. A Gi-rona, l’escena es va repetir però no-més en alguns pavellons esportius

municipals.L’alcalde de Celrà, Dani Cornellà,

de la CUP, es va negar a signar capdocument en relació amb el col·legielectoral (que serà el casal d’avismunicipal, Can Ponac). També vananar a l’ajuntament de Llagostera,però com que no van trobar l’alcal-de, Martí Vallès, van dir que hi tor-narien avui.

A Banyoles, els mossos van anar ala llar d’infants municipal La Balca il’escola Baldiri Reixac. A Amer i An-glès, les alcaldesses, Maria Rosa Vilai Àstrid Desset, respectivament (to-tes dues del PDeCAT), van negar-sea signar el document. Tampoc no vasignar Josep Antoni Frias, alcalded’Hostalric. A Figueres, els mossosvan trucar directament a les perso-nes que tenen identificades com aresponsables de locals electorals(presidents d’associacions de veïns,directius d’instituts), i també a l’al-caldessa, Marta Felip, per citar-los acomissaria i firmar la notificació. Al’Alt Empordà, com que ahir hi haviauna sessió del Consell Comarcal, elsMossos no van poder contactar ambalguns alcaldes; és el cas de Roses iLlançà, on s’espera avui la visita delsmossos a l’ajuntament. En canvi,l’alcalde de Bàscara, Narcís Saurina,va recollir i firmar la notificació alConsell Comarcal, fet que va gene-rar una certa confusió perquè es cre-ia que havien entregat una notifica-ció al Consell, i no era el cas. ■

D. Marín / RedaccióLLEIDA / GIRONA

Cap a l’escola2.306col·legis electo-rals hi va haveren les darrereseleccions gene-rals a Catalunya.

ORDRE · Els agents dels Mossos d’Esquadra comencen a complir l’ordre de la fiscalia i es presenten als centres educatius quetambé són seus electorals per informar els directors que caldria identificar els responsables d’obrir-los PORTES · La majoriade mestres els informen que els ajuntaments disposen de còpies de jocs de claus i que tampoc és la seva responsabilitat

Agents dels Mossos d’Esquadra custodiant la Fiscalia Superior de Catalunya. A la dreta, l’escrit que reben els directors de centres educatius que també són seus electorals ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Compleixen l’ordre de lafiscalia per identificar elsresponsables d’obrir elscol·legis electorals

quatre dies de l’1-O, eldiputat del PSC al Con-grés José Zaragoza re-flexiona, en aquesta

entrevista, sobre la situació ac-tual. Zaragoza és vicepresidentde la comissió d’Exteriors delCongrés i membre del comitèfederal del PSOE.

Com qualificaria el que estàpassant a Catalunya?Que ja hem pres mal. Nosaltresvam dir fa molt de temps ques’arribaria a aquesta situació ique prendríem mal. Ara ja haarribat el moment, i ja n’hempres. Caldrà veure com curemaquest mal, com hi fem front. Ihem de començar a fer-ho aramateix.

I de la resposta que hi està do-nant el govern del PP, què enpensa?El PP s’equivoca del tot si creuque escudant-se darrere el po-der judicial i la fiscalia es resol-drà el problema de Catalunya.Des que va arribar al govern, famés de cinc anys, Rajoy i el seugovern no han fet res per solu-cionar-ho. Han deixat de bandales seves funcions i no han fetpolítica. Nosaltres continuemcreient que ara, més que mai, ésel moment de la política. Els in-dependentistes no tenen raó,però tenen raons. Raons que elsha regalat el PP.

No troba que és una respostadesproporcionada? Troba nor-mal que hi hagi milers de poli-cies i guàrdies civils desplaçatsa Catalunya?Crec que l’actitud del govern delPP busca només més problemesi no aporta cap solució. Ja fatemps que vam advertir del quepodia passar, i per això ens ofe-rim com a pont. El que està pas-

Asant aquests dies és conseqüèn-cia de les decisions equivocadesque s’estan prenent per les duesbandes.

L’actuació judicial no ha tras-passat moltes línies vermelles?Nosaltres respectem la separa-ció de poders i, per tant, el po-der judicial. Però ens oposaremsempre a la pèrdua de qualsevoltipus de drets dels ciutadans.

El govern té els comptes blo-quejats, l’Estat vol el controldels Mossos, més de 700 alcal-des han estat cridats a decla-

rar, hi ha un munt de càrrecspolítics investigats per delictesmolt greus… Tot plegat no ésun despropòsit?No tinc cap dubte que tots els al-caldes de Catalunya, com tam-bé la de l’Ajuntament de Barce-lona, compliran amb la legalitat.Ada Colau farà el mateix, perexemple, que Núria Marín. Peraixò no crec que cap alcalde deCatalunya hagi comès cap delic-te.

Si la resposta ha arribat finsaquí, què pot passar aquestasetmana? Troba possible quees detinguin membres del go-vern o el president?No sé fins a on es pot arribar.En tot cas, desitjo que res d’aixòpassi. Vull insistir que cal atu-rar aquesta escalada i posar-se atreballar per trobar una solució

dialogada, pactada i incloent.

Hi ha marxa enrere?Els que hem apostat per unasortida política del conflicte norenegarem ara del diàleg i d’in-tentar arribar a un acord. Pertant, una vegada més, dema-nem que s’aturi el comptador ique els dos governs s’asseguin aparlar.

Els socialistes heu passat dedefensar anys enrere el dret adecidir a mostrar el suport a lestesis del govern de Mariano Ra-joy.

Nego rotundament aquestaafirmació. Nosaltres el que vo-lem i hem volgut sempre ha es-tat fer fora el PP del govern del’Estat. La seva actitud enversCatalunya, però també enversels drets de la ciutadania i delstreballadors i treballadores, hafet molt de mal a gran part de lasocietat. No podem dir el ma-teix, per exemple, del PDeCAT,que va ajudar el govern de Rajoya endurir la reforma laboral i hadonat suport a gairebé la meitatde les lleis del PP al Congrésdels Diputats. Si Podem haguésdonat suport a la investidura dePedro Sánchez, li puc ben asse-gurar que no ens trobaríem enaquesta situació. Tampoc ERC iel PDeCAT van voler que a l’Es-tat hi hagués un canvi de go-vern. No assumim ni una de lestesis del PP, ni ho fem ara ni ho

hem fet mai. Però tampoc ac-ceptem el que va passar els dies6 i 7 de setembre al Parlament,quan es va saltar a consciènciala legalitat vigent, malmetentaixí els drets d’una bona part dela ciutadania de Catalunya.

A Catalunya, com que el PP i Csno tenen representació munici-pal, el PSC ha fet de PP i de Csmostrant-se en contra del refe-rèndum i no facilitant que esvoti als municipis on els socia-listes governen…Els alcaldes tenen l’obligació dedefensar la llei i la democràcia i,

per descomptat, amb completaautonomia i sense perdre les se-ves conviccions. En cap cas capalcalde socialista posarà en riscels treballadors municipals pelfet que a Puigdemont i el seu go-vern se’ls hagi acudit saltar-se lallei. El president de la Generali-tat és directament responsablede la situació en què es trobenara mateix molts alcaldes.

Aquests darrers dies hem vistalgun gest de distanciamentdel PSOE respecte del PP. Noha arribat, però, massa tard?A nosaltres ens distancia gaire-bé tot, del PP; per això hem in-tentat de totes les maneres pos-sibles desallotjar-lo del govern.Són altres, que ara sembla quetenen pressa per fer-lo fora, elsque ho van impossibilitar quanes podia fer. Nosaltres hem d’es-

tar a favor de la legalitat vigent,però no ens sembla bé ques’acusi uns manifestants de se-dició, es prohibeixin actes i con-ferències o s’acusi de delictesgreus més de set-cents alcaldesd’aquest país. Tot això és el queja hem denunciat i criticat.

Entén, però, que a molts cata-lans els hagi sorprès el silencidel PSC davant l’actuació delPP i de la judicialització de totel conflicte?En cap moment hem estat ca-llats davant l’actuació del go-vern del PP. Al llarg d’aquests

anys, s’ha silenciat o menys-preat el missatge dels socialis-tes perquè reivindicava diàleg ipacte, i això ha fet nosa a dosgoverns amb una estratègia deconfrontació. Un dia rere l’altreno ens hem cansat de criticarque el govern de Rajoy s’amaguidarrere dels jutges i els fiscalsper evitar assumir les seves res-ponsabilitats polítiques i posar-se a treballar. Pel que fa a les de-cisions judicials, ja he comentatque les acatem encara que noens agradin, però, insisteixo,fem màxim responsable Rajoyd’haver-se parapetat darrere delpoder judicial per continuarsense moure ni un dit per resol-dre amb política aquest proble-ma polític.

Aquest diumenge Pablo Igle-sias i Ada Colau van proposar al

Xevi XirgoBARCELONA

PP · “L’actitud del govern del PP busca només més problemes i no aporta cap solució” RAJOY · “Exigim a Rajoy que truqui aPuigdemont i que s’asseguin a parlar de tot el que calgui” 1-O “Cal aturar l’1-O; la consulta no té les mínimes i elementals garanties”

José Zaragoza Diputat del PSC al Congrés dels Diputats

“Els independentistes notenen raó, però tenen raonsque els ha regalat el PP”

Si algú ha estat unaliat ferm permantenir MarianoRajoy al poder, aquestha estat Pablo Iglesias

Rajoy i el seu governno han fet res, handeixat de banda lesseves funcions i nohan fet política

❝ El president de laGeneralitat ésresponsable de lasituació en què estroben molts alcaldes

❝❝ Espero que lasensatesa s’imposi[...], no m’atreveixo aaventurar on seremd’aquí a una setmana

❝

EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE SETEMBRE DEL 201710 | Nacional |

| Nacional | 21EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE SETEMBRE DEL 2017

141858-1171949w

La CUP va carregar dura-ment ahir contra l’ordrede la fiscalia de precintartots els col·legis electoralsper impedir la votació dediumenge. “És un deliri re-pressiu perquè és tècnica-ment inexecutable”, vasentenciar ahir l’exdipu-tat al Parlament DavidFernàndez durant l’actecentral de campanya de laCUP a la ciutat de Tarra-gona. Fernàndez, que vadenunciar que el fiscal ha-gi apuntat “al millor” queté la societat catalana,

amb referència a l’educa-ció, va fer una crida a la so-cietat a aturar aquest in-tent diumenge. “Ho fareminaplicable perquè ho atu-rarem amb els nostrescossos, al mig del carrer,que és com s’aturen elscops d’estat”, va assegurarl’exdiputat.

Tant Fernàndez coml’actual diputada de laCUP Mireia Vehí van insis-tir en el paper clau del refe-rèndum de l’1 d’octubreper trencar definitiva-ment amb el règim del1978 i van fer una crida ala “desobediència cívica ipacífica”, segons Fernàn-

dez, davant l’estratègia dela “por” del govern estatal.“L’única por que tenim ésque continuïn governant-nos”, hi va afegir l’exdipu-tat, que va fer una crida ano rendir-se.

Crida als socialistesVehí, per la seva banda, vadirigir un missatge als mi-litants socialistes per talque reaccionin i rebutginla posició de la direcció delpartit davant del referèn-dum de diumenge. “Finsquan avalareu que el PSCestigui al costat de la fisca-lia i del PP?”, es va pregun-tar la diputada de la CUP,

que també va insistir a de-manar a En Comú Podemuna posició clara sobre lavotació de l’1 d’octubre.“Això no va de tombar elPP. Posin-se al costat delpoble i deixin de fer càlculselectorals”, va demanarVehí.

Qui també va ser inter-pel·lat ahir directament vaser l’alcalde de Tarragona,Josep Fèlix Ballesteros,que va ser durament qües-

tionat durant l’acte per laseva decisió de no cedir lo-cals municipals per al refe-rèndum. La portaveu de laCUP a Tarragona, Laia Es-trada, el va acusar de gi-rar-se “d’esquena a la de-mocràcia” i li va reclamar,tal com ja va fer ERC la set-mana passada, que es pro-nunciés sobre la presènciaal port de Tarragona d’unvaixell per allotjar els re-forços de la Guàrdia Civil i

la Policía Nacional. “No es-perem que digui res, per-què ell sempre s’ha situatal costat de la repressió”,va denunciar Estrada.

Desenes de personesvan omplir la plaça delsCarros per seguir l’acte,que es va desenvoluparamb normalitat malgrat lanegativa de l’Ajuntamentde Tarragona a donarpermís per dur-lo a ter-me. ■

Azahara PalomaresTARRAGONA

La CUP considera “undeliri” l’amenaça detancar col·legisa David Fernàndez fa una crida a aturar-ho al carrerdiumenge a Criden les bases del PSC a rebel·lar-se

Fernàndez, ahir, durant l’acte de campanya a Tarragona ■ JUDIT FERNÀNDEZ

EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE SETEMBRE DEL 201724 | Nacional |

es xarxes socials bullenaquests dies d’iniciativesenginyoses i en to humo-rístic per reivindicar el

dret al referèndum o a favor delvot pel sí a la independència.Des de mems de Piolín i dibui-xos de la Warner Bros fins a laja tan gastada de l’adaptaciódels diàlegs de la pel·lícula ale-manya sobre l’enfonsament deHitler. Però els darrers diesn’ha aparegut una darrera, mésartística, que comença a sertendència arreu del país i ja haarribat també al País Basc i que

Lmobilitza la gent a pintar estela-des aprofitant els passos de via-nants. Amb l’etiqueta #PasdEs-telada ja es pot veure a Twitter,en indrets com ara Berga, SantPere de Ribes, la rambla d’Igua-lada, Prats de Lluçanès, Ter-rassa, l’Espluga de Francolí iArenys de Munt, com els cone-guts popularment com a passoszebra s’han modificat per enca-bir-hi l’estelada i, fins i tot, en al-guns casos l’acompanya un sígegant encerclat.

Així es van poder veure ahiral matí a Terrassa en carrersmolt cèntrics de la cocapital delVallès Occidental, com ara alPortal de Sant Roc i els carrers

García Humet, al Passeig, la Ra-sa, Pantà o Font Vella, entred’altres. Poques hores van durardel tot visibles després de lesqueixes, també a les xarxes, d’al-guns ciutadans i de regidors del’oposició com ara Álex Rodrí-guez (PP) i Javi González (Cs),que van demanar que es retires-sin perquè posaven en perill laseguretat viària perquè podienestar fets amb pintura no regla-mentària. El regidor de Territorii Sostenibilitat, Marc Armengol,va respondre amb una altra piu-lada a quarts d’onze del matí perdir que es netejarien, com vasucceir poca estona després, toti que encara eren visibles. ■

Estelades per a vianants, algunes d’efímeresTENDÈNCIA · Les xarxes, amb l’etiqueta #PasDestelada, mobilitzen a pintar els passos de vianants amb una estelada, coms’ha fet en diversos municipis i també a Baiona ESBORRADES · A Terrassa el govern les va fer netejar poques hores després

Jordi AlemanyTERRASSA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Pintades reivindicatives

L’estelada pintada durant la matinada de dimarts al pas del Portal deSant Roc de Terrassa, la van esborrar l’endemà a mig matí ■ J.A.

ot el que segueix és la mevaopinió, el que penso al res-pecte. Ho dic d’entrada per

no anar-ho repetint en cada línia.)Espanya té un sistema d’admi-

nistració territorial que és il·lògic iabsurd: després del franquismees van crear uns ens territorials ise’ls van transferir unes compe-tències sense considerar si totsaquests ens territorials creats po-dien finançar les competènciesque se’ls volia transferir ni si totsaquests ens tenien raó de ser.

Un cop creats i dissenyada latransferència de competènciescalia finançar-los, i el criteri quees va escollir per fonamentar elsistema de finançament regionalva ser molt simple: excepte a lesregions de règim especial, l’Agèn-cia Tributària de l’Estat recaptariai després repartiria d’acord ambuns criteris i en funció d’aquestescompetències que es transferi-rien –el Estat transferiria– aaquestes regions dibuixades.L’argument científic que es va do-nar per justificar aquesta manerade procedir va ser la intenciód’aproximar la renda mitjana decada regió a la mitjana d’Espa-nya.

El resultat d’aquest sistema definançament es va veure moltaviat: a Espanya hi ha quatre re-gions de règim comú que aporten

(T i totes les altres reben, però ambuna particularitat: mesurat en re-cursos disponibles per habitant,les que donen, després de donar,queden en una posició molt pitjorque les que reben després de re-bre. Catalunya es troba en aques-ta posició.

A Catalunya aquest sistema definançament que treu recursosper al seu creixement li ha costatmés de 200 milions d’euros envalor actual des que aquest siste-ma es va posar en funcionament,li costa anualment 16 milions il’obliga a mantenir un deute pú-blic propi que supera els 70 mi-lions d’euros que no existiria sen-se aquest cost anual. I a sobreaquests fons que surten de Cata-lunya i van a qui els reben són uti-litzats, com, per què i amb quincriteri?

Catalunya necessita un siste-ma financer i fiscal propi que cap-giri aquesta situació; necessitauna sèrie de competències queno té; necessita poder prendredecisions per a les quals ara li calel beneplàcit de l’Estat, on fona-mentalment pesen els interessosde les regions que reben més delque aporten pel simple fet quesón més que les que aporten mésdel que reben. Catalunya necessi-ta això, però, i encara que ho hedit al principi torno a dir-ho, pen-

so que avui no necessita la inde-pendència; no dic que per a Cata-lunya sigui negatiu tenir-la, no-més dic que no la necessita.

Des de mitjan anys vuitantas’estan fent enquestes amb rela-ció al nivell d’independentismepur existent a Catalunya, i durantdècades s’ha mogut entre un20% i un 25%; fins que es va ma-nifestar la crisi en la qual el plane-ta està immers i es van assolir co-tes d’un 65%. Tenint en compteque un 20% de la població de

qualsevol país mai s’informa deres ni sobre res, motiu pel qual nité opinió ni adopta cap posiciósobre res, aquest 65% és un ni-vell enorme.

El problema existent a Catalu-nya, el problema que pasa ambCatalunya és, en un 99%, d’índo-le, rerefons i base econòmica. I sino ha estat enfocat així per gaire-bé ningú ha estat perquè és infini-tament més fàcil parlar sobreemocions que sobre números.Mentre España iba bien, tot i que

el problema era arxiconegut, lesconseqüències eren ignorades,però quan Espanya va començara anar malament tota aquestaproblemàtica va esclatar.

Si es vol resoldre de veritat elproblema de i amb Catalunyas’ha de resoldre la situació eco-nòmica il·lògica que a Catalunyase li va obligar a acceptar; i sí,d’acord, la cantarella-remor desempre: Adolfo Suárez va oferir aTarradellas un sistema fiscalsemblant al basc i les forces vivescatalanes ho van rebutjar, peròd’això ja en fa molt de temps iaquests personatges ja hauran derespondre de la seva decisió da-vant la història. Ara som aquí, iaquest problema s’ha de resoldreara i aquí.

Catalunya necessita recuperarel dèficit fiscal interregional quese l’obliga a tenir, obtenir unescompetències que és il·lògic queno tingui i poder decidir ella ma-teixa sobre coses que a ella li per-toquen, però la independència,ara, no la necessita. El que Cata-lunya necessita es pot resoldre enuna tarda si es vol, formalitzar laindependència seria un procésmonstruosament complex i llarg,però, sí, amb ella també s’obté totaixò que Catalunya necessita.

Torno a dir-ho: és la meva opi-nió.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Catalunya: la meva posició personal

L’actual sistema de finançament li ha costat, a Catalunya, més de 200milions d’euros en valor actual ■ EPA

Santiago Niño BecerraCatedràtic d’estructura econòmica IQS School of Management / @sninobecerra

EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE SETEMBRE DEL 201730 | Nacional |

i ja saps el que has de fer ino ho fas, aleshores estàspitjor que abans” (Confu-

ci). Estem en una setmana moltdecisiva en la qual tres fets relle-vants tindran unes conseqüèn-cies polítiques i econòmiquestranscendents. Les eleccions dediumenge passat, en què, tot i do-nant per quarta vegada la victòriaa la cancellera Angela Merkel,l’entrada de la ultradreta en elparlament canviarà moltes cosesi possiblement un dels perjudi-cats serà la UE. Les dificultats performar govern que tindrà la can-cellera i les cessions que haurà defer, s’intueix que seran en detri-ment d’enfortir la UE en un mo-ment que, més que mai, Europanecessita fer un pas endavant.

Dilluns els kurds iraquians vanfer un referèndum d’autodetermi-nació i una gran majoria van votaramb un altíssim suport al sí. ElKurdistan iraquià és una regió ira-quiana que ben aviat va assoliruna estabilitat política davantdels múltiples conflictes bèl·licsde la resta del país. Aquesta pausostinguda i defensada per un ex-èrcit molt eficient, i l’ajuda del pe-troli que té, va produir un creixe-ment econòmic molt importantque va atreure inversions estra-ngeres i es va convertir en un en-

“S

clavament que en la pràctica ac-tua ja com un estat. Cal recordarque el kurd també ha estat un po-ble molt perseguit per totes lespotències dictatorials que l’envol-ten, i tots recordem encara l’as-sassinat massiu amb gas mos-tassa que va fer Saddam Husseina la població kurda.

A Catalunya diumenge estemcridats a votar, les dificultats perfer-ho són immenses i ho estemveient i patint aquests dies. Tinc

la impressió que la Generalitat i elgovern espanyol han evitat finsara amb èxit els efectes econò-mics negatius i hem vist coml’economia creixia més d’un 3% iles exportacions catalanes cadames batent rècords, però és moltversemblant que en el decursd’aquesta setmana i les properes,als mercats exteriors, les multina-cionals d’anàlisi de risc, els teni-dors del deute espanyol, aflorinles seves pors i pressionin la pri-

ma de risc i la borsa. De fet jaJPMorgan i sobre tot MerrillLynch, que en el seu darrer infor-me apunta clarament que la crisicatalana posa en perill el governde Rajoy, s’han posat en guàrdia. Ino és pas una anàlisi molt erròniaperquè, com a màxim, dilluns vi-nent guanyi el sí, guanyi el no o noes pugui votar, el conflicte estaràal carrer i amb una intensitat quepot ser insuportable per un estatque deu el 100% del PIB i depèn

dels mercats internacionals.La reacció d’alguns dels em-

presaris més importants de Cata-lunya quan se’ls ha volgut impli-car contra el procés ha estat de-clinar fer-ho i han dit el que diuensempre els empresaris, ques’adaptaran a les circumstàncies.És aquesta tranquil·litat que ener-va el govern espanyol, que de fatemps intenta utilitzar la por sen-se èxit. Però els mercats interna-cional són molt més volàtils i siintueixen que la possibilitat d’unaindependència sense acord ésfactible, en molt pocs dies desin-vertiran el deute que tenen delReino de España, perquè el veu-ran impagable, provocant un col-lapse. És clar que aquest horitzóespanta molt la UE i el BCE perles implicacions desestabilitzado-res que pot tenir molt especial-ment en l’Eurozona.

La potencialitat del conflictecatalà l’explica molt bé la teoriade l’efecte papallona, així doncsquan veuran carrers plens degent i amb un immens desplega-ment de Policía Nacional i deGuàrdia Civil amb tota mena dematerial antidisturbis contra unapoblació mobilitzada pacífica-ment farà escruixir el cor financerinternacional. I un fet que no espot deixar d’analitzar, les possi-bles mostres de solidaritat espa-nyoles i internacionals davantl’atropellament.

“De vegades ens pensem queallò que estem fent és una gotad’aigua en el mar, però el mar se-ria menys si li faltés la nostra go-ta” (Teresa de Calcuta).

La gota en el mar

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ANÀLISI

Agents de la Guàrdia Civil, durant un dels escorcolls realitzats a Terrassa ■ ANDREU PUIG

Esteve Vilanovaevilanova@elpuntavui.cat

Antoni Abad President de la Cecot

IMPLICACIÓ · Abad creu que més enllà dels comunicats empresarials d’aquests dies, el pes de la resposta ha de ser delsciutadans FOMENT · Lamenta la manca de diàleg intern i diu que les declaracions de Gay de Montellà són a títol personal

B. RoigBARCELONA

om viu el moment ac-tual?Que hi hagi hagut l’atre-viment d’arribar a

aquests extrems sorprèn, per-què aquesta era una qüestió ques’ha anat fen grossa des de fa sisanys, i que el president del go-vern, que seria com el directorgeneral d’una empresa, no hagifet res vol dir que la responsabi-litat del govern central és enor-me.

Quins són els comentaris que

C

“Qui té la palanca d’acció és la ciutadania”

es fan entre l’empresariat?En general els empresaris conti-nuem centrats en les nostresempreses però pendents d’uncontext polític extraordinari onno es respecten gairebé ni elsdrets civils. Venim d’on venimamb la sentència del Constitu-cional sobre l’Estatut, i, encomptes de corregir-ho, ho por-ten a aquests extrems.

Quin paper ha de tenir l’empre-sariat fins a l’1-O?El cúmul de manifests d’enti-tats aquests dies és extraordi-nari i a partir d’aquí cal que vigi-lem si hi ha una afectació sobre

la marxa de l’activitat empresa-rial, sobretot dels proveïdors dela Generalitat. Però, més enllàd’això, qui té la palanca per ac-tuar és la ciutadania.

Què opina de les paraules delpresident de Foment, JoaquimGay de Montellà, aplaudint laintervenció de la Generalitat idemanant que s’aturi l’1-O?Es manté coherent en una líniaque ha expressat en anteriorsocasions de manera pública.Tanmateix, les organitzacionsque formem part de l’entitatl’entenem com una propostaque realitza la presidència.

Ha trobat a faltar un comunicatde Foment?A Foment arribem a aquesta si-tuació amb un dèficit de diàlegintern que ve de lluny, però se-ria bo que, com sembla que fanaltres organitzacions, des delrespecte a tothom es poguessinfer reflexions i anàlisis.

Alguns sindicats fan una crida ala vaga general el 3 d’octubre...Em sembla que de cap manerahem de desatendre les nostresobligacions tot i l’excepcionali-tat del moment. Podem compa-ginar la preocupació pel quepassa amb atendre la feina. ■

Antoni Abad és el president de lapatronal Cecot ■ ARXIU

EL PUNT AVUIDIMECRES, 27 DE SETEMBRE DEL 201732 | Nacional |

Assessorament defranc per l’1-Od’advocats deTerrassa

POLÍTICA

Un col·lectiu d’advocats deTerrassa, que supera els 35membres, s’ha constituït en elgrup +Drets Humans per do-nar assessorament gratuït apersones, empreses i institu-cions que ho necessitin de ca-ra a l’1-O per “vetllar pel com-pliment i la garantia dels dretsi llibertats de les persones, enespecial, el dret universal dedefensa”, asseguren en un co-municat, al marge del seu vot iideologia. El grup, obert a mésincorporacions, vol tenir pre-sència en espais electorals deTerrassa, Rubí, Sant Cugat, Vi-ladecavalls, Matadepera, Va-carisses, Castellbisbal, Relli-nars i Ullastrell. Ahir es vandonar a conèixer i, a través deltelèfon 666 12 76 67 i el mailmesdretshumans@gmail.com,ja van rebre les primeres con-sultes. ■ J.A.

L’alcalde de Dublín i membredel Sinn Féin, Mícheál MacDonncha, ha protestat davantdel president espanyol, Maria-no Rajoy, per la persecució alsalcaldes sobiranistes. En unacarta enviada fa uns quantsdies, li demana que aturi “lesamenaces” i que trobi “unasolució política a les reclama-cions legítimes de Catalunya”.L’alcalde li mostra la seva

POLÍTICA

L’alcalde de Dublín exigeix a Rajoyque deixi de perseguir els alcaldes

“profunda preocupació” pelfet que “almenys 712 alcaldescatalans” pateixin aquestapersecució arran del seu su-port al referèndum. “L’exercicid’un dret democràtic” que téel suport del “80% dels cata-lans” no pot ser “una raó perperseguir càrrecs electes”. Enaquesta missiva, recorda almàxim mandatari espanyolque “les demandes democrà-

tiques han de ser escoltades”,en el marc dels “valors demo-cràtics i del diàleg polític, noamb amenaces ni casos judi-cials”. Per aquest motiu, el capde l’Ajuntament de Dublín esposa al costat dels alcaldes“lliurement compromesos enajudar al referèndum”, perquè“protegeixen els drets hu-mans fonamentals dels seusciutadans”. ■ REDACCIÓ

La presidenta dela Diputació deBarcelona donasuport als alcaldes

POLÍTICA

La presidenta de la Diputacióde Barcelona, Mercè Conesa,va mostrar tot el seu suportals alcaldes i alcaldesses re-querits aquests dies i va de-manar molta calma “perquèningú no pot vulnerar elsdrets polítics que tenim reco-neguts”. La presidenta de laDiputació va expressar aquestsuport abans de reunir-seamb vuit activistes internacio-nals dels drets humans, alsquals va traslladar la seva pre-ocupació per “l’escalada coer-citiva que està utilitzant l’ad-ministració de l’Estat”. Conesava destacar que estem davantun repte als drets fonamen-tals. ■ REDACCIÓ

ECONOMIA

UP denuncia a Europa laintervenció dels comptesUnió de Pagesos ha presentataquest dimarts una denúnciaa la Comissió Europea (CE)per infracció del dret de laUnió Europea i la seva Cartade Drets Fonamentals contral’Estat espanyol. El sindicatagrari denuncia que la inter-venció de les finances de laGeneralitat de Catalunyaefectuada per l’Estat espanyolimplica que s’anul·lin els crè-dits dels programes pressu-postaris de la conselleriad’Agricultura, ja que aquestanova imposició estatal impe-deix que es puguin facilitarcrèdits. La intervenció delscomptes estatals només per-metrà assumir les nòminesdels treballadors d’aquestaconselleria i les despeses cor-rents vinculades.

En un comunicat, el sindi-cat agrari ha qualificat aques-ta decisió del govern espanyold’“arbitrària i il·legal”. Per Unióde Pagesos, la intervenció decomptes impossibilitarà assu-mir algunes de les obligacionsestablertes per la Unió Euro-pea de les quals es deriven

actuacions com ara el segui-ment i control de la seguretatalimentària i les de detecció illuita contra malalties. No espodrà preveure aquestes ac-cions sense que la conselleriad’Agricultura faciliti crèdits,aclareix aquesta denúncia a laComissió Europea.

Unió de Pagesos alerta quel’ordre del Ministeri d’Hisenda

bloqueja l’aplicació de la políti-ca agrària comuna a Catalu-nya, per tot el que queda d’any,ja que només deixa fora delbloqueig pressupostari les in-versions finançades amb fonseuropeus. Sense data tanca-da de la intervenció de comp-tes, la situació de vulnerabili-tat s’allarga i es multipliquenaixí els riscos. ■ REDACCIÓ

Participants d’un taller de seguretat alimentària, elmarç passat a Lleida ■ ACN

SOCIETAT

La Coordinadora deColles Castelleresdenuncia que té elscomptes bloquejats

La CCCC agrupa totes les colles i ofereix serveiscom ara les assegurances ■ ARXIU / J.C.L.

La Coordinadora de Colles Castelleres de Cata-lunya (CCCC) va denunciar ahir que, des del 20de setembre, té els comptes bloquejats dins deles mesures del govern espanyol per impedir lacelebració del referèndum de diumenge que ve,i que han afectat diversos organismes públics.La CCCC, però, va denunciar que ells consti-tueixen una entitat “de tipus federatiu, privat isense ànim de lucre”, i que l’ordre del Ministerid’Hisenda tan sols afecta el Consorci del Mu-seu Casteller, del qual la CCCC forma part. Lacoordinadora ha demanat a Hisenda que s’ai-xequi el bloqueig. ■ REDACCIÓ

ECONOMIA

El Manifestdel Far sumanoves entitatsempresarialsFins a 46 cambres de comerç,patronals i entitats empresa-rials s’han adherit al Manifestdel Far, on refermen el seu“suport incondicional” al pro-cés engegat pel Parlament. Enl’actualització del manifestque una trentena d’organitza-cions catalanes van subscriu-re l’any 2014 no hi ha ni la pa-tronal Pimec ni tampoc laCambra de Comerç de Barce-lona. ■ REDACCIÓ

8011

75-1

1691

59w