L’hora de la veritatP6-24

FINAL · Els partits tanquenla campanya cap al 21-D, la mésanòmala i excepcional, ja quehi ha candidats a l’exili i a la presó

CLAU · La incògnita de quinbloc, l’independentista ol’unionista, sortirà guanyadora les urnes es resoldrà demà

Campanya a600 quilòmetres

Un centenar devehicles dels Bombersestan aturats pel 155

Edició de LleidaDIMECRES · 20 de desembre del 2017. Any XLII. Núm. 14494 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13364 - EL PUNT

1,20€

1344

95-1

1607

88w

1780

80-1

1097

93w

POLÍTICA P48

Entrevistaal professorde la UdL ihistoriadorManel LópezArgumenta que caldràredefinir estratègies

CULTURA P34,35

L’exdirector general de PatrimoniJordi Bonet detalla els passosque va fer per comprar les obres Jordi Bonet, al Palau Moja ■ DANI RÍOS

“A Aragó no van voler saberres de Sixena”

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE DESEMBRE DEL 20172 |

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

vui és aquell diaque ens diuen

que hem de reflexio-nar, que recordin quevol dir que sobre unaqüestió que en teoriaja hi hem pensat, hem

de tornar-ho a fer, considerant-la de-tingudament, sense ingerències exter-nes i aprofundint-hi per assegurar unadecisió lliure i personal. Res és normalen aquesta ocasió. Començant no no-més pel dia que s’han convocat, sinóen quines circumstàncies s’han convo-cat i, sobretot, qui les ha convocat, leseleccions. Malament rai si a horesd’ara encara hem de reflexionar. Comdeia en Joan Barril, és simptomàticque alguna cosa no funciona quan lihas de dedicar un dia expressament afer-li atenció. Perquè llavors vol dir queallò a què es pretén dedicar el dia, laresta de l’any no n’hi ha. I per tant elspartits polítics, que es van inventarl’any 1977 aquesta jornada i que s’hamantingut fins avui, en una actitud pa-ternalista i naïf, ens volen fer creureque necessitem un dia per pensar, me-ditar i considerar què hem de votar,

l’endemà? Cal? I no ho dic només per-què és no voler veure la realitat en quèvivim –que tot passa per les xarxes so-cials on res s’atura–, sinó perquè apropòsit del que hem viscut des de fi-nals de setembre fins avui, de veritatcreieu que necessitem un dia per pen-sar què hem de votar, demà? No m’hopuc creure. Si des de fa anys ja hi hamoltes persones que es pregunten siés necessari que es mantingui aquestcalendari de quinze dies de campanyai per rematar-ho un de reflexió, no tro-beu que tal com s’ha plantejat aquest21-D, encara té menys sentit tot aquestcalendari? Igual que no poder publicarenquestes d’intenció de vot durantaquests últims dies. Surrealista. Si lacosa realment va de llibertat i demo-cràcia, per què no s’ofereixen totes lesgaranties perquè les de demà i les quehagin de venir, d’eleccions, siguin deveritat un exercici de lliure elecció? Iacceptar que si es vol canviar el signedel vot a última hora que es pugui fer.Sempre he pensat que a qui més liconvé això de reflexionar no és a la ciu-tadania sinó al polític.

A

Keep calmMartí Gironell

Reflexionar

A propòsit del que hem viscutdes de finals de setembre finsavui, de veritat creieu quenecessitem un dia per pensarquè hem de votar, demà?

La vinyetaFer?

oc tan moderat, que demà votaréindependentista. Rajoy m’hohauria d’agrair. Si el meu vot

contribueix al triomf dels “meus”, elpresident del govern espanyol se senti-rà obligat a buscar una solució al “pro-blema català” persistent que el negui-teja i no el fa gaire presentable al món.S’hi sentirà obligat ell o qui vingui dar-rere seu, sigui del partit que sigui.Hauran de posar en funcionament eldiàleg i la negociació, que són les vir-tuts que els moderats apreciem. Donoper descomptat que els “meus”, fins itot els més excitats, són partidarisd’aquestes virtuts. No sempre les hanpracticades però em fa l’efecte que peraquest mateix motiu i per les conse-qüències catastròfiques que la impru-dència ha generat els han convençutde corregir l’estratègia.

En canvi, si guanyen Rajoy o elspartits que són del seu perfil “unionis-ta”, “constitucionalista” o com en vul-guin dir, el “problema català” subsisti-rà per molt que momentàniament eldonin per resolt o pretenguin aplicarsobre els “vençuts” les mesures coerci-tives que ja apliquen amb furor. Les

S

eleccions no sempre són un talismà nila peça fonamental d’una democràcia,com de vegades ens volen fer creure.En són la prova els pactes que desprésse’n deriven. Pactar, dialogar... Rajoy iels altres fingeixen no saber-ho, peròel vot útil, també per a ells, és l’inde-pendentista. Els problemes no es po-den amagar i fer com si no existissin.Els problemes s’han d’exposar a carnviva. Ja els han tingut en exposició du-rant anys i només han aplicat la forçade la justícia i l’altra. Un dia hauran dereaccionar, i pot ser que les eleccionsde demà els facin desvetllar, sempreque triomfin els independentistes.

Que no vol dormir tranquil, Rajoy?Que no té ganes d’acabar el mandatamb serenor? Naturalment no esperod’ell que s’acomodi a una declaraciód’independència. Dialogar, negociar,recuperar les institucions perdudes,aprofundir el govern, acceptar el pen-sament i l’acció independentistes...

Rajoy insinua que si el govern quedemà resulti no és del seu gust, segui-rà aplicant l’article 155. Els “unionis-tes” o “constitucionalistes” no se n’es-candalitzen. Ho deuen trobar correc-te. Amb aquestes tècniques seducto-res tan estranyes i agressives ens vo-len convèncer? Els moderats noméstenim una opció. El 155, amb aquestnom o un altre, faria el mal definitiuamb una derrota de l’independentis-me, no amb la seva victòria.

Si en el fons volem el bé a Rajoy...Demà, el partit Ciutadans el superarà.Diuen que pot ser el més votat de tots.Els independentistes no ho diem, peròvoldríem que alguns dels vots de Ciu-tadans anessin al PP per no fer tan os-tentosa i perillosa la seva victòria.Amb gent moderada i generosa comnosaltres no es vol entendre Rajoy?

“Rajoy i els altresm’haurien d’agrairel meu votindependentista

Manuel CuyàsVuits i nous

Reflexió moderada

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE DESEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/tty6it

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

a fa temps que jo vaig arribar a laconclusió que els dies de reflexióde les campanyes electorals no

serveixen de gaire res, més enllà, ésclar, que –oh, quin descans!– és el pri-mer dia que deixem de veure i sentiraquests espots electorals tan simples iprimaris a les ràdios i televisions; iperquè, és clar, també és el primer diaque els periodistes de la cosa públicapoden tornar a fer de periodistes.Avui, doncs, jornada de reflexió, és elprimer dia que tornarem a sentir elsanuncis normals per l’època (no calque els recordi que aquestes eleccionsens les han imposat via 155) i ens po-drem tornar a preguntar cada cop queveiem un anunci de colònia si, com-prant-la, correm el risc que se’ns con-tagiï aquella veu rogallosa de l’anunci,que és suposadament eròtica i quepronuncia les erres com eggues. És elmàxim risc que correm avui. Peròpensin que a partir de demà, un cop

J “Podria serque el 22-D ensdespertéssim essent‘normals’, o que ensdesinfectessin

sabuts els resultats, en aquesta ocasióen correm alguns altres, de perills. Igreus. Podria ser, per exemple, en fun-ció de qui guanyi demà, que els nousinquilins de la Generalitat decideixinque vostès, i jo mateix, hem de ser de-sinfectats; que abans de tancar no séquines ferides insisteixin que se’ns hade desinfectar. O podria ser, per exem-

ple, que a partir d’ara als mitjans pú-blics veiéssim una fila de gent estra-nya sortint-ne mentre que, per l’altraporta, hi hagués una desfilada de“gent normal” entrant-hi. Per posar fia les ingerències, que diu la Soraya. Ipodria ser que això de la immersió lin-güística (per què carai els molestatant, a alguns?) passés a la història, ique els llaços de color groc quedessinprohibits per sempre més. I que ensgovernessin aquells qui troben normal(o que ja els està bé perquè s’ho merei-xen) que en ple segle XXI hi hagi pre-sos polítics, i que a aquests els repre-saliïn perquè han fet una cosa tan itan greu com aprofitar-se de les nor-mes per participar en la campanyaelectoral. Gaudeixin, doncs, del dia dereflexió. I pensin que si no fan res per-què el govern Puigdemont torni a lloc,demà passat es poden despertar desin-fectats, nets, polits, i ben espanyols.Allò que ells en diuen “normals”, vaja.

Reflexionin, sí, reflexioninXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

El veterà Festival Internacional de Jazz de Barce-lona es prepara per a la 50a edició, l’any vinent,amb la satisfacció d’haver celebrat una 49a edicióde triomfs artístics (concerts com els de KamasiWashington i The Bad Plus han estat històrics) itambé de públic (127.800 espectadors).

PRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

Èxit amb història

Un centenar de camions de bombers aturats perla no renovació del contracte de manteniment ésnomés el darrer efecte d’un article 155 que no téres de proporcional. El PP s’omple la boca dientque l’article s’aplica sense ensurts però cada diaes descobreix un nou efecte contra els catalans.

-+=

-+=

A la sevaDonald Trump

Més efectes del 155Mariano Rajoy

-+=

Tito Ramoneda

Que Donald Trump va a la seva és una evidènciades que va arribar a la Casa Blanca. L’Americafirst, que, segons els experts, se li girarà en contra,continua. Ara, uns 400 milionaris li han demanatque no tiri endavant la reforma fiscal. Però ell,com si sentís ploure.

PRESIDENT DELS ESTATS UNITS

DIRECTOR DEL FESTIVAL DE JAZZ DE BARCELONA

La campanya electoral mésatípica va acabar ahir amb

els clàssics mítings finals en què elspartits van demanar el vot per dar-rera vegada. Avui és dia de reflexio-nar, ja que les enquestes assegurenque encara hi ha uns 600.000 inde-cisos, tot i que sembla que a la ma-joria només els queda decidir a quindels partits del seu bloc, el sobira-nista o el del 155, donaran el seuvot. I aquesta ha estat una campa-nya atípica perquè els candidats dedues de les opcions polítiques ques’hi presenten, Junts per Catalunyai ERC, no han tingut les mateixesoportunitats en tenir candidats al’exili o empresonats, pel greu delic-te d’haver fet política, d’haver im-plementat el programa electoralamb el qual es van presentar i vanguanyar les darreres eleccions ca-talanes, les del 27-S.

La campanya ha deixat clarque hi ha una presa de posició im-portant de l’electorat en dos blocs, ique per sortir d’aquesta situaciócaldrà més democràcia, és a dir,respectar els resultats que surtin, imés diàleg. En els darrers mesos,només una part, la independentis-ta, ha estat permanentment obertaal diàleg, fins al punt que el mateixpresident, Carles Puigdemont, vaarribar a oferir, d’acord amb l’alcal-dessa de Barcelona, Ada Colau, i elvicepresident, Oriol Junqueras,suspendre el referèndum de l’1d’octubre. La resposta sempre haestat un cop de porta, i no nomésaixò: també l’extrema violència ex-ercida l’1-0 contra la gent que voliavotar. A més, el final de campanyadels partits unionistes ha destil·latun to dur, de voler guanyar no pergovernar sinó per arrasar amb elpaís, per la via del 155 i per una altra,com ho demostra que els seus can-didats hagin parlat de “desinfectar”o “decapitar” els “tarats” que do-nen suport a la República.

El final dela campanyamés atípica

EDITORIAL

De reüllAnna Serrano

Rajoyse la juga

o és casualitat que Pablo Casado ja hagidesvinculat el possible resultat de les eleccions

catalanes del curs de la legislatura espanyola. “Gràciesal govern de Rajoy, Catalunya segueix sent una partimprescindible d’Espanya”, sostenia, un cop més, elvicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado, que,a més de tirar pilotes fora i beneir el 155, intentavablindar el president estatal de l’efecte 21-D. Amb unadoble voluntat, en cas que els independentistes tornin aguanyar amb majoria absoluta al Parlament o que els

populars puguin obtenir, compreveuen algunes enquestes, elspitjors resultats de la seva història aCatalunya. Conscient, Casadomirava d’avançar-se. I introduir elrelat que el que passi a Catalunya esqueda a Catalunya. Però ni laproximitat de les festes màgiquesde Nadal farà que els seus desitjos

es tornin realitat. Des del mateix dia que es van imposar,tothom va tenir clar que els comicis del 21 de desembreno només es jugarien a casa. Rajoy va recórrer a laconvocatòria d’eleccions com la via de solució a lasituació que es vivia a Catalunya. I ho va fer a ulls deCatalunya, d’Espanya i del món. Si demà les forcespartidàries de l’estat propi, que el PP es vantapúblicament sense pudor d’haver “escapçat”, tornen asumar a la cambra catalana, el principal afectat serà elpresident espanyol. La victòria de l’independentismeserà el seu gran fracàs. Rajoy se la juga demà.

N

Pablo Casadointentavablindar elpresidentespanyol del’efecte 21-D

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE DESEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

Un camió envesteix un mercatde Nadal i causa almenys noumorts. La policia deté unsospitós, sense confirmar quees tracti del conductor.

10anys

20anys

Els alcaldes i el conseller dePolítica Territorial deixen sola laministra de Foment en lainauguració del desdoblamentd’un tram de l’N-II.

Pujol defensa laconstitucionalitat de la novanormativa del català. Per a CiU,PSC, IC i PI el dictamen delConsultiu no la desautoritza.

Massacre a Berlín Es queda sola La llei del catalàTal diacomavui fa...

l president Rajoy ila plana major del

PP català van ser ahira Girona davant la in-diferència total de laciutadania. Rajoy i ca-

marilla van dinar en un hotel, més aviatgens cèntric, amb militants i simpatit-zants gironins, i, tal com havien arribat,van marxar. Només un helicòpter queva voltar una estona llarga pel damuntla ciutat, talment com una vespa quetopa una i altra vegada contra el vidre, iuna desena de furgonetes dels Mossosprop de l’hotel feien pensar que “algúimportant” era a Girona. Unes circums-tàncies similars es van viure diumengepassat durant la visita de la vicepresi-denta Sáenz de Santamaría, en unatrobada encara més allunyada del cen-tre; per cert, en un restaurant que desdels dies previs al referèndum, el ma-teix dia 1 d’octubre i posteriorment hadonat de menjar als policies repressorsde l’Estat. Tothom té dret a fer negoci,però hi ha coses que fan una mica devergonya, i encara més si els teusclients són els que acaben d’atonyinarels teus veïns miserablement. En tot

cas, ni ahir ni diumenge va haver-hi pro-testes. Ningú. Cap ciutadà, i mira que hiha raons, va decidir perdre el seu tempscridant de lluny contra els polítics delPP. Potser hauria anat bé una mica decridòria perquè sabessin de primeramà el malestar que hi ha entre molts gi-ronins, sobretot des de l’1-O, però la in-diferència segur que els va sorprendremés. Com els molts llaços grocs enponts i fanals que hi ha arreu de la ciu-tat. O les moltes estelades que hi one-gen als balcons, força de les quals des-prés de la gran manifestació del 2012.Una indiferència que també va deixaren ridícul l’ampli dispositiu de seguretatdesplegat ahir i que és el millor presagide la victòria que segur que arribaràdemà. No en tingueu cap dubte. Un èxitper a un independentisme que ha estatvexat, atropellat i menyspreat precisa-ment per aquells que ahir dinaven tran-quil·lament, aïllats de tot i de tothom,mentre –i no ho oblidarem ni ho perdo-narem– els Jordis i mig govern són a lapresó i l’altra meitat, a l’exili.

E

Full de rutaMiquel Riera

Indiferènciaprevictòria

Les visites a Girona delpresident Rajoy i de lavicepresidenta Santamaríahan passat desapercebudes.Indiferència total delsgironins. Ni una protesta

“Tati Cerviàse serveixadmirablementde l’instrumentque li ha donatla natura, la veu

vui em ve de gust recomanar-los undisc: Secreta veu, de Tati Cervià. Estracta d’una obra feta des d’una

sensibilitat inoïda, per tal com la cantantha conformat un cançoner divers i ric,molt suggeridor. Aplega deu cançons tra-dicionals en cinc llengües: català, castellà(i el dialecte dels sefardites, el judeocaste-llà), occità, basc i asturià. Em fa l’efecte queés un present molt adequat per a aquestsdies nadalencs, sobretot si vostè, amablelector/a, té la possibilitat d’aïllar-se unamica del tràfec familiar, del traüt ambien-tal, i en pot gaudir en audicions íntimes, acasa o al cotxe. Al darrere, hi ha la produc-ció de Terranegra Música, el projecte de laparella Tati Cervià i Toni Pujol. Peròaquest, en concret, és un disc d’ella, firmatper ella, que compta amb el magníficacompanyament de tres músics molt bre-gats en el camp del jazz: l’esmentat Pujol,al contrabaix i al baix elèctric, Dani Co-mas, a la guitarra, i Marc Clos, a la bateria,el vibràfon i les percussions. En aquestaobra, també hi participen Ferran Badal(flauta travessera), Montse Anguera (flau-tes de bec) i el joveníssim Jan Pujol (que hifa cors). Per la seva banda, Tati Cervià se

A serveix admirablement de l’instrumentque li ha donat la natura, la veu. Una veutan educada com la seva, tan subtil com laseva, inventa una cançó, fins quan aquestaés coneguda de tothom: posem per cas, lesnostres tradicionals La dama d’Aragó oMuntanyes del Canigó. Com si tallés per acada una de les cançons que s’afilla un ves-tit nou que ens la fa present d’una altra ma-nera, renovada, sempre vívida.

EL TÍTOL DE L’OBRA no pot ser més precís, i ami de seguida em va fer pensar en uns ver-sos de Vinyoli que no són els que, en reali-tat, l’inspiren (extrets del llibre Cantsd’Abelone), sinó uns altres dos de Les ho-res retrobades: “Com una font, a voltes, laparaula / diu els secrets del món.” Sí, la veude Cervià diu alguns secrets del món, a par-tir del cançoner personal que ha construït.L’emoció de l’amor, per exemple, en unacançó tradicional menorquina: “Jo me’nvaig, arena, arena, / a coir-ne un rameller; /es primer que coiré / serà per tu, Magdale-na.” O una emoció ben diferent d’aquesta,la de l’amor que oprimeix els cors i malme-na vides, en la bellíssima Ay, triste que ven-go, de Juan del Encina, dins el Cancionerode Palacio: “Mi muerte es venida / vencidode amor / maguera pastor.” Una veu tanclara, una dicció tan perfecta, una músicaen clau de jazz... i aquest arc que abraça di-verses cultures i, pel cap baix, ben bé sis se-gles de producció anònima o d’autor reco-negut, des de la peça de la trobairitz Bea-triu de Dia, A chantar, fins a la cançó bascaNere maitia jeiki ta jeiki (“al mar apareixuna dolça claror”)... tot plegat en fan unaautèntica delícia de disc.

Jordi Llavina. Escriptor

Secreta, commovedora veuTribuna

Desconcert

b Cada cop estic més sorprèsde com estem fent pujar lesnoves generacions. El cas queem va fer saltar totes les alar-mes, fou el cas d’un mestre.Durant aquestes dates és sa-but per tothom que els pobles iciutats de Catalunya solen ce-lebrar cavalcades de Reis. Enuna escola es va comentar a laclasse de cinquè si algú voliaparticipar-hi. El fet és que es vadestapar el gran secret: quisón els Reis. Aquí ve quan esdesencadena el gran proble-ma: s’ha trencat la innocènciad’uns nens? Són massa petitsper saber qui són els Reis? Nosé pas si són grans o petits enel sentit maduratiu, però en al-tres aspectes crec claramentque a aquests mateixos infantsse’ls dona un estatus d’adults.Analitzant-ho fredament, elsnens que han rebut la notíciasolen portar un telèfon mòbil,amb el qual publiquen i pengena la xarxa milers de fotos i mis-

satges. No és més exposat dei-xar a les seves mans l’oportu-nitat de mostrar-se amb el mò-bil a tot arreu? Només he po-sat a la balança un fet que emsembla força aclaridor del pro-blema que tenim les mares, elspares i els educadors. Estemmesurant amb el mateix rasertot els afers que envolten l’edu-cació dels nostres petits/es?ARNAU BERBELGelida (Alt Penedès)

Any nou, vidanovab És durant els últims dies del’any quan ens plantegem sil’any ha estat bo, si hem com-plert els propòsits que prome-tíem i si el balanç globald’aquests 365 dies ha estat boo dolent. És en aquest momentquan ens entren les presses, elvoler complir el que vam dir toti ser incapaços d’aconseguir-ho durant 11 mesos i mig, iquan realment veiem que ésimpossible d’arribar a l’objectiu

ens entra el desassossec i sen-sació de fracàs. Fins al mo-ment del raïm, que prometemque aquest any serà diferent ique tot canviarà. A veure...ORIOL MORABarcelona

La injustíciasalarialb Vaig sentir una notícia sobrel’augment de les diferènciesentre els sous dels alts càrrecsde les empreses i la restad’empleats. Segons fonts ofi-cials, en alguns casos la dife-rència pot arribar a multiplicar-se per 100. Això em fa pensaren la quantitat de professio-nals que fan tasques impres-cindibles per la societat peròque són infravalorats. La llistaseria interminable, però avuivull dirigir-me als auxiliars de lasanitat, sobretot a aquells quetenen cura de la gent gran que,essent un dels grups més malpagats, fan la seva feina de ma-nera admirable i amb gran vo-

cació. És per això que m’agra-daria donar-los les gràcies. Te-nir cura de gent gran que pa-teix, en molts casos, proble-mes de salut física i mental, noha de ser gens fàcil i no tothompodria fer-ho amb tanta dedi-cació. Tanmateix hem de serconscients que els governss’haurien de començar a plan-tejar donar més importància aaquest tipus de serveis perquècada vegada seran més neces-saris. Recuperant la notíciaque esmentava, em pregunto:com podem viure en una so-cietat que permet que un altexecutiu –sense posar en dub-te la seva bona tasca– pugi ar-ribar a cobrar 100 vegadesmés que aquestes persones?NEUS EMILIODublín (Irlanda)

FE D’ERRADES

En l’entrevista de la contra-portada de l’edició del 18 dedesembre, on es feia referèn-cia a la moto NCU havia dedir NSU

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE DESEMBRE DEL 2017

Miquel Iceta, CANDIDAT DEL PSC A LA PRESIDÈNCIA DE LA GENERALITAT

“La política catalana necessita un bany de realitat,netejar algun problema [...]. Tenim una ferida enverinada”

La frase del dia

“Ens calenvivènciescompartides.Vivències que soldinel denominadorcomú de laciutadania en laseva pluralitat, quefacin nació dia a dia

m demanen un article per al diade reflexió, que no sigui de part.Un article més aviat per a l’en-

demà del 21-D. Que eviti els relatssimplificats que ens etzibem en lescampanyes electorals. Aquest cop,des de molt abans de la campanyaelectoral, en el decurs d’una espiralpolaritzadora que ve de lluny. L’altredia, Jordi Amat, en la presentació delseu llibre La confabulació dels irres-ponsables, ho deia: tot sembla reduir-se a una mútua impugnació perma-nent, absoluta, sense matisos. Petitgran llibre, el de Jordi Amat, enmigde l’excepcional florida d’obres ambquè ens obsequia d’un temps ençà.Amat afirma que només l’aproxima-ció irreductible a la realitat pot sal-var-nos. En sortir, uns quants coinci-díem: llibre sense concessions, peròalhora lloc potencial de trobada per atots aquells que, des de posicionscontraposades, estiguin disposats afer un balanç honest i reparador. Si-guin quins siguin els resultats electo-rals, aquesta és una tasca inexcusa-ble, per a la qual tothom hauria dedisposar-se, almenys tothom ques’estimi Catalunya.

PERQUÈ CATALUNYA, com tota nació,abans que res, és el consens bàsic dela seva ciutadania. No tan sols, certa-ment: també és història, memòria,cultura, llengua, identitat, voluntatd’autogovern... Però tot això fineixquan caduca el mínim consens ciuta-dà imprescindible, quan no hi ha pro-jecte compartit, identificador delconjunt, suma integradora.

ALTRES NACIONS HAN EXISTIT i han des-aparegut quan han deixat d’interes-sar al conjunt de la seva ciutadania,quan han deixat de ser causa comu-na. Les nacions, com la sardana, esfan i es desfan. Poden llanguir a poc apoc, discretament, com una flor que

E es panseix. O poden sucumbir a lafractura comunitària, a la confronta-ció identitària. És una qüestió quecap patriota català no hauria de per-dre de vista. Durant el segle XX, ensn’hem sortit, no sense greus inconve-

nients. El catalanisme de la resistèn-cia antifranquista i de la transició de-mocràtica, fins no fa gaire, va pren-dre des d’accents molt diversos, vaconjugar molts orígens i sensibili-tats. D’aquí la seva força, d’aquí les fi-tes guanyades. No podem oblidar-hoara. Fóra una irresponsabilitat. Nopodem fallar a tantes lleialtats huma-nes acumulades. No podem fer lican-tropia i devorar –ignorar, exclouredels consens nacional bàsic– la mei-tat de la ciutadania catalana. No po-dem alienar el catalanisme de la mei-tat del país.

LA CATALUNYA DELS DARRERS anys haenregistrat, entre la seva ciutadania,dues vivències no coincidents i, se-gons com, contraposades, referides ala concepció bàsica del país. I aquestno és un bon senyal. Perquè les vivèn-cies, fetes d’emoció, marquen les per-sones. El món de la pedagogia ho sapbé: res no és tan efectiu per aprendre,per assimilar coneixement, com la vi-vència d’un experiment, l’emociód’una troballa, l’olor i el tacte d’unaflor, el batec d’un animaló entre lesmans, la “invenció” d’un càlcul quepermet assolir un objectiu cobejat...

ENS CALEN VIVÈNCIES compartides.Vivències que soldin el denominadorcomú de la ciutadania en la sevapluralitat, que facin nació dia a dia,que integrin els qui només se sentencatalans i els qui també se sentenespanyols. Són els polítics electes elsque contrauen la màxima responsa-bilitat al respecte, encara que no tansols, també tothom que té algunpaper públic, alguna projecció ciuta-dana. Aquest és el més gran repteque tenim com a nació per a l’endemàdel 21-D. O donem tots la talla o esta-rem engegant Catalunya pendentavall. Ens cal, ens urgeix, un lloc detrobada.

Jordi Font. Llicenciat en geografia i història

Un lloc de trobadaTribuna

SísifJordiSoler

o ho negaré: lameva passió són

els cementiris –el pri-mer espai que visitode les ciutats on ater-ro– i tot el cerimonialdels enterraments. Ja

des de petits, la mare ens preparavaun jersei tenyit per assistir-hi (i aixíse’ns treia del damunt unes quanteshores) i ens ensenyava a recitar poe-mes que s’esqueien amb “tan sensiblepérdida”. Doncs bé: fa dies que, contraels que la volen sublimar, declaro l’en-terrament de la dita Transición, aixícom un dels seus evangelis, dogmàti-cament segellats, com és la Constitu-ció (Española) del dia dels Innocentsdel 1976. Tossut, insisteixo: Rajoy i elsseus col·legues (PP, Cs, PSOE) ja noamaguen l’ou i celebren les absoltes dela tan lloada transició, que els tractatsdel futur –i això és profecia!—recorda-ran com “la del 155”.

Darrerament, torno a llegir –quanhe acabat amb les lectures que he defer per raons d’ofici– Espriu, Ovidi i Va-lle-Inclán. Són tots tres tan clarividentsque podríem substituir un 93,3 % delsopiniatres de teles, ràdios i diaris pertextos d’autors com ells, tan sarcàsticssovint i tan lúcids sempre, i que ja noreclamen drets d’autor.

Acabi com acabi tot plegat, sé queno acabarà del tot, perquè l’enrenouque ha generat la dita qüestió catalana,encara que els corifeus del Poder trac-ten de minimitzar-ne els efectes, fins itot els no-creients sabem que les se-qüeles postoperatòries auguren quequi perdi mirarà de refer la profecia i de“ressuscitar al tercer dia” (o any, o dè-cada). Amb una diferència: tothom,d’ara endavant, haurà de jugar amb lescartes obertes. I als del Poder, expertsen l’art de la representació tràgica i delfrau més o menys sofisticat, no els se-rà fàcil d’amagar les vergonyes.

N

De set en setIgnasi Riera

Airesde tanatori

Se sabia que eren uneseleccions a la Generalitatanòmales, després que lesconvoqués el govern espa-nyol i que els candidatsdels dos grans partits in-dependentistes s’hagues-sin de mirar la campanyades de la presó (Junque-ras) o de Brussel·les estant(Puigdemont). Però enaquesta cursa cap al 21-D,unes eleccions entre set-mana i a les envistes deNadal, els índexs d’ano-malia i d’excepcionalitathan superat amb escreixtots els guions més desbo-cats. El discurs i el debatveritablement polítics hihan tingut molt poc espai,i sovint s’han embardissaten desqualificacionsagres, sobretot pel que faals partits a favor de l’apli-cació del 155.

El desplegament d’a-quest article de la Consti-tució ha estat en primerpla. Aprofitant que teniacongelat l’executiu català,el govern espanyol ha pro-tagonitzat tot d’accionsoportunes que no han fetres més que encendre elsànims. La més clara i tru-culent, l’operació per reti-rar les obres d’art del Mu-seu de Lleida i retornar-lesa Sixena. Però La Moncloatambé ha tancat les dele-

gacions a l’exterior i el Di-plocat o ha desmantellatl’Agència Tributària Cata-lana.

Junts per Catalunya(JxCat) i ERC han hagutde fer campanya sense elsseus caps de cartell. Elsdos antics socis de governhan rivalitzat per qui lide-ra l’independentisme i qui

guanya aquestes eleccions(per ara, les enquestes sónfavorables als republi-cans) i entre tots dos la ti-bantor ha anat creixent.Per capgirar les enques-tes, la llista de Puigde-mont ha insistit que l’ob-jectiu del 21-D és que elpresident torni a la Gene-ralitat. Des la presó, en

una entrevista radiofòni-ca, Junqueras subratllavaque estava encarcerat per-què no s’amagava mai. Peraquesta entrevista va serobjecte d’un expedientsancionador (com tambého va ser, per un missatgeenregistrat des de la pre-só, el número dos deJxCat, Jordi Sànchez).Ambient de represàlia i unexemple més de com de di-fícil ho han tingut els an-tics membres del governindependentista: el vice-president i el consellerd’Interior (Joaquim Forn)hi passaran, com a mínim,el Nadal, com també Sàn-chez i el president d’Òmni-um, Jordi Cuixart. Tot ai-xò amb la remor de fons dela violència policial de l’1-Oi amb el govern del PP ga-llejant d’haver “escapçat”l’independentisme. Unesdeclaracions de la vicepre-sidenta Sáenz de Santa-maría, en aquest sentit,van fer enfadar el bloc con-trari al 155, precisamentperquè palesaven els dub-tes sobre la separació depoders a l’Estat (senseoblidar els insults cons-tants del candidat popu-lar, Xavier García Albiol).El PSC també ha protago-nitzat alguns estirabots,sobretot a través de l’ex-ministre Borrell, que haarribat a dir que cal “desin-fectar” la societat catala-

na. Tant el president espa-nyol, Mariano Rajoy (qua-tre dies seguits a Catalu-nya, ahir va enregistrar unvídeo caminant pel pas-seig marítim barceloní),com el líder del PSOE, Pe-dro Sánchez, han tingutforça presència a Catalu-nya. No es pot dir el mateixde Pablo Iglesias (el líderestatal de Podem) ni del’alcaldessa de Barcelona,Ada Colau, que no han fetgaire companyia al candi-dat dels comuns, XavierDomènech, amb moltesdificultats per fer arribarel seu missatge. La CUP,per la seva banda, que ésqui aposta per la via unila-teral cap a la independèn-

cia, ha mostrat uns candi-dats de perfil públic dife-rent al d’Anna Gabriel,amb Carles Riera i VidalAragonès (número u itres) com a figures desta-cades.

En el bloc favorable al155, la candidata de Cs,Inés Arrimadas, ha acabatmoderant el seu discurs,amb vista a poder disputarla victòria a l’independen-tisme. Tot plegat en unacampanya que ha avançaten un clima d’assetjamenta la llibertat d’expressió, através dels recursos delbloc del 155 a la JuntaElectoral Central, i depressió asfixiant sobreTV3. ■

RedaccióBARCELONA

La campanyamés anòmalai excepcionalDISCURS Els partits tanquen la cursa cap al 21-D evidenciant que el contingutpolític hi ha tingut poc espai GUIÓ Els presos i els exiliats a Brussel·les, els efectesdel 155 i els estirabots del govern del PP i de quadres del PSOE han marcat el pas

44obres del Museu de Lleida vansortir cap a Sixena l’11 de de-sembre en una maniobra queva trasbalsar la campanya.

L’amenaça judicial ha planatsobre aquesta campanya isobre les declaracions públi-ques que feien alguns delsconsellers posats en llibertat(entre els més actius en cam-panya, Turull i Rull per Juntsper Catalunya; i Romeva iMundó, per ERC). L’impactedels jutges no ha acabat aquí.A mitja campanya es van co-nèixer les intencions del jutgedel Tribunal Suprem, PabloLlarena, d’ampliar la querellaper l’1-O cap a càrrecs delPDeCAT, ERC i la CUP, amb

18integrants de les llistes sobi-ranistes per al 21-D tenen unprocés judicial obert per haverpromogut el referèndum.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

els noms de Marta Rovira iAnna Gabriel sobre la taula.Ara mateix hi ha divuit inte-grants de les llistes de JxCat iERC (afegint-hi Nuet, dels co-muns) investigats per haverpromogut o propiciat el refe-rèndum. Just a l’inici de lacampanya hi va haver l’allibe-rament d’alguns dels presos ila decisió del jutge del Su-prem de retirar l’ordre d’ex-tradició cap a Bèlgica sobrePuigdemont i els consellers aBrussel·les. Això va fer que eljutge belga tanqués el cas.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

L’impacte dels jutges

Els candidats ala Generalitat, enel debat de TV3,abans-d’ahir■ REDACCIÓ

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE DESEMBRE DEL 20176 |

Reivindiquenl’estructura del PIBtot i “l’erosió”d’algunesperspectives

Romeva rebrà avuiels 4 eurodiputatsque seguiran aBarcelona leseleccions

Economistesenalteixen lagran forçacatalana

Envienobservadorsinternacionalspel 21-DNacional

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE DESEMBRE DEL 2017 | Nacional | 7

Reflexions al’entorn d’un plàtan

L’APUNT de deliri prohibicionista fa estrany que encara ningúhagi pensat a vetar una cosa tan escandalosamentgroga com els plàtans. Així doncs, tothom que demàvulgui anar a votar menjant-se un plàtan que sàpigaque pot fer-ho. El vot a l’urna, la fruita a la panxa i lapela a la paperera, no fos cas que algú patinés i un fis-cal veiés, en la rebel·lió dels plàtans, un delicte.Jordi Panyella

Es pot prohibir tot. Inclús es pot prohibir la vida. Defet, ja ho va fer el règim franquista; va prohibir la vidaper a tots aquells que li feien nosa i encara avui els he-reus d’aquells executors defensen que tot es va fer se-gons la legalitat vigent. Avui la nova legalitat vigent téaltres obsessions i la principal consisteix a prohibir elscolors que, com tothom sap, són molt perillosos. Tant

1344

05-1

1782

51®

La fiscalia del Tribunal Su-prem ha sol·licitat a la salapenal d’aquest òrgan quedesestimi el recurs d’apel-lació en què la defensa delvicepresident del govern icap de llista d’ERC, OriolJunqueras, demana quese’l deixi en llibertat. Enl’escrit, el ministeri públicconsidera que “els argu-ments continguts en l’actajudicial continuen sentplenament vàlids” perquè,al seu parer, “tot i que enstrobem en una fase inicialde la investigació, existei-xen indicis que suportenl’acusació de rebel·lió, al-ternativament sedició, imalversació”. També aler-ta del risc de reiteració de-lictiva derivat del fet queles accions que van com-portar la imputació del vi-cepresident del governvan passar en un ampli es-pai de temps i van ser “mi-nuciosament planificadesi concertades”. A més, des-taca la vinculació de Jun-queras amb els “actesd’explosió violenta” ocor-reguts durant l’escorcoll

de la Guàrdia Civil a la seud’Economia. Segons el fis-cal, el risc de reiteració de-lictiva no desapareix da-vant la “formal afirmacióque abandonen la seva es-tratègia”.

La setmana passadal’alt tribunal va concedircinc dies al fiscal i a la restade les parts perquè es pro-nunciessin sobre el recursde la defensa de Junque-

ras. L’escrit que va presen-tar ahir el fiscal haurà deser tingut en compte quanrevisi la decisió del jutgePablo Llarena, en els prò-xims dies, al costat de lapetició de la defensa a fa-vor de la llibertat i de l’es-crit de l’acusació particu-lar, exercida per Vox, i quetambé demana que el re-publicà continuï a la pre-só. ■

a Demana al Suprem que desestimi el recurs de la defensai el mantingui a la presó pel risc de reiteració delictiva

La fiscalia no vol queJunqueras quedi lliure

RedaccióMADRID

Oriol Junqueras, a Madrid el 2 de novembre passat, horesabans que l’enviessin a la presó ■ ARXIU

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE DESEMBRE DEL 20178 | Nacional |

Carles Puigdemont va feruna última crida al vot útil“de país” per restablir elgovern i la presidència dela Generalitat com a únicaalternativa al 155. El can-didat de JxCat i presidentde la Generalitat es va diri-gir als independentistesper demanar-los un suportque transcendeixi sigles imilitàncies, i es va adreçartambé als catalanistes i“demòcrates” perquè de-fensin la restitució de lesinstitucions catalanes. Dela mateixa manera que elsciutadans van “protegir”les urnes l’1-O, Puigde-mont va demanar-los araque blindin la Generalitat.L’alternativa podria seruna “derrota per dècades”.Tot i les dificultats mate-rials perquè així sigui, esva comprometre a entraral Palau de la Generalitat

al costat del seu governdestituït, malgrat que dosdels seus membres conti-nuen a la presó i quatreconsellers més l’acompa-nyen a l’exili.

JxCat va tancar la cam-panya amb el que va ano-menar un “megamíting”.Un acte amb la intervencióde Puigdemont des deBrussel·les emès per inter-net i projectat alhora enuna quarantena d’actesdescentralitzats organit-zats per la candidatura.Segons fonts de JxCat, hiva haver 28.300 conne-xions diferents i uns 5.000assistents als actes pú-blics. A banda del protago-nitzat per la directora decampanya de JxCat, ElsaArtadi, i del seu portaveu,Eduard Pujol, a la plaçagracienca de la Virreina, elconseller Josep Rull en vaencapçalar un altre a Ma-tadepera i Jordi Turull, aGranollers.

Precisament, ahirJxCat va presentar final-ment una denúncia a la fis-calia del Tribunal Supremcontra la vicepresidentadel govern espanyol, So-raya Sáenz de Santama-ría, per haver-se vantatd’haver “escapçat” les can-didatures independentis-tes en un acte de campa-nya del PP; unes declara-cions que apunten a possi-bles delictes de prevarica-ció, usurpació de funcions,tràfic d’influències, abúsd’autoritat i malversacióde fons públics, segonsJxCat. Consideren que ésuna “mostra” de la convic-ció de “poder violentar im-punement la separació depoders de l’Estat” i tambésostenen que hi ha indicisque els porten a sospitarde l’existència d’una “ac-tuació coordinada i siste-màtica” de l’executiu po-pular amb l’objectiu de “li-quidar” els seus adversarispolítics.

La candidatura es va feral matí una fotografia de fa-mília davant del Palau de laGeneralitat per insistir enel missatge que han sus-tentat durant tota la cam-panya: no hi pot haver unpla B a la investidura dePuigdemont. La llista delpresident llançava aixíuna enèsima indirecta alsrepublicans, que els vandemanar que aclarissinquin era el seu candidat al-ternatiu en cas que el pre-sident de la Generalitat nopogués ser investit. Fran-cesc de Dalmases, número16 per Barcelona, va feruna crida als governantsde l’Estat espanyol per seu-re a negociar, i va assegu-rar que JxCat “no fallarà”si s’obre una via de diàleg.

Els Verds, amb JxCatA més, Els Verds-Alterna-tiva Verda van demanarahir el vot per a JxCat.L’organització defensa larestauració del govern le-gítim amb Puigdemont alcapdavant i sosté que lallista del president és laque “més s’assembla” auna candidatura “unità-ria, oberta, plural, sense si-gles partidistes i formadaper persones de molts i di-versos àmbits”. De fet, PepPuig, militant de la forma-ció des que es va fundar, ésel número 24 per Barcelo-na. Afirmen, basant-se enWolfang Sachs, que “elmón mai més estarà divi-dit entre les ideologiesd’esquerra i dreta”, sinóentre els que accepten “lí-mits ecològics” i els que noho fan. ■

RedaccióBARCELONA

JxCat demana el vot útil per“protegir” la Generalitata Puigdemont apel·la a preservar per “dignitat” les institucions catalanes davant del perill que hihagi una “derrota per dècades” a Insisteix que l’única alternativa al 155 és restituir la presidència

Puig, Puigdemont i Ponsatí, a la pantalla, just darrere de Borràs i Artadi, ahir a la plaça de la Virreina, a Gràcia ■ TONI ALBIR / EFE

“Entraré al Palaude la Generalitatacompanyat de tot elgovern legítim que el155 volia destituir”Carles PuigdemontCAP DE LLISTA DE JXCAT

“Si el 21-D canvia elpresident, guanyaRajoy. I si ho fa ara,qui us defensarà lapròxima vegada?”Elsa ArtadiNÚMERO 10 PER BARCELONA DE JXCAT

“Protegirem lesllibertats polítiquesindividualsi col·lectives;defensarem l’escola”Eduard PujolNÚMERO 8 PER BARCELONA DE JXCAT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

JxCat acaba la campanyaelectoral havent doblat, pràc-ticament, la projecció d’es-cons que els donaven les en-questes en començar. Alquarter general de la llista delpresident a Barcelona veuenpossible la victòria de CarlesPuigdemont, encara que elsdarrers sondejos indiquin unpossible empat entre ERC iCs. Dues raons que esgrimei-xen per sustentar el seu opti-misme són la tendència a l’al-

ça que ha tingut la candidatu-ra i la preferència prioritàriaen l’electorat (incloent-hi vo-tants republicans) perquè el130è president de la Generali-tat es mantingui en el càrrec.JxCat s’ho ha jugat tot a lacarta de Puigdemont, amb undiscurs simple i un missatgeajustat del qual no s’ha des-viat en tot el compte enrereelectoral, malgrat les apel·la-cions de la resta: perquè Puig-demont sigui president, cal

votar-lo, han dit; de la mateixamanera que han insistit quel’única manera d’oposar-se al155 requereix restablir el go-vern legítim de Catalunya.Des de Brussel·les, Puigde-mont ha intervingut en totsels mítings per videoconfe-rència. També en els actes almatí, mentre que els dirigentsde l’executiva del PDeCATs’han quedat en un segon pla ino n’han protagonitzat capdels més mediàtics.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La carta del president, a tot o res

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE DESEMBRE DEL 201710 | Nacional |

Guanyar perquè el 21-Dguanyi “la llibertat i la dig-nitat” que representen lesforces republicanes, i perevitar així que ho faci Ciu-tadans i “les mentides, ladivisió i el frontisme” querepresenta com a princi-pal força de l’unionisme.És l’últim missatge que vavoler llançar ahir al vesprela número 2 d’ERC, MartaRovira, en el multitudina-ri i emotiu tancament decampanya que va protago-nitzar en un indret triatgens a l’atzar: el parc delMamut Venux de Sant Vi-cenç dels Horts, el munici-pi metropolità del líder delpartit i de la llista, OriolJunqueras, d’on va ser al-calde gairebé fins que vaser nomenat vicepresi-dent, i que els republicansvan posar com a modeld’integració on volen ques’emmiralli la República.

Esquerra, que havia ar-rencat la campanya al Vicde Rovira, s’havia reservatel tancament a Sant Vi-cenç amb l’esperança quehi pogués intervenir Jun-queras, tancat a la presómadrilenya d’Estremerades del 2 novembre i queno ha pogut participar,doncs, en cap acte del par-tit. El jutge no ho va per-metre, però com que siMahoma no pot anar a lamuntanya, la muntanyapot anar a Mahoma, unadelegació republicana elva visitar ahir al matí a lapresó, i Rovira hi va poderparlar fins i tot gairebédues hores. I el missatgeque li va demanar quetraslladés a la seva ciutatva ser clar: “Sou l’exemplede com s’ha de construiraquesta República, l’Oriolens demana que n’apren-guem, i així ho farem cadadia”, proclamava davantun públic que va cridar“Llibertat!” diversos cops.

També va cridar “Oriolpresident!”, una aspiracióque els republicans van re-petir ahir, perquè el veuencom el millor candidat per“construir des de la diver-

sitat i la pluralitat” delpaís, en paraules de Rovi-ra. “Contra els que nomésveuen fractura, volem li-derar per construir en po-sitiu”, reclamava la núme-ro 2 de la candidatura, quereivindicava allò que “eljunquerisme és amor” encontraposició als que no-més escampen la rancú-nia i malden per posar l’ad-versari polític a la presó.“Farem la feina, guanya-rem les eleccions i l’ani-rem a treure d’allà dintre”,proclamava. I ho feia men-tre reivindicava l’obra degovern, sobretot a la con-selleria d’Economia, da-

vant dels que se’n reien, enal·lusió a “l’esquerra delBaix Llobregat” i la “burge-sia que feia massa anys”que hi estava instal·lada.“Les elits també s’han ado-nat que Junqueras suposacanvi”, etzibava Rovira,que contraposava a aques-ta oligarquia el triomf de la“república social” que volrepresentar Esquerra.

Més enllà de l’evidentomnipresència de Jun-queras, el partit va posartota la carn a la graellaamb la presència dels di-putats Joan Tardà i Ga-briel Rufián, de la majoriadels candidats i dels seuscinc consellers, inclososMeritxell Serret i Toni Co-mín, que van intervenir endirecte des de Brussel·les.“Ja no som un afer internd’Espanya, el món ens mi-ra”, constatava Serret,mentre Comín ressaltava“l’exemple de fortalesa”que suposa Junqueras per

a tot el que ha de venir.Tots els missatges van

anar en la mateixa línia.Dolors Bassa i Carles Mun-dó manifestaven la sevaindignació per la desigual-tat d’oportunitats de lacampanya, marcada per“l’abús” de l’Estat. “Hemfet el que hem pogut i mésper fer el que ens va dema-nar Junqueras, que és queERC guanyi el 21-D”, sub-ratllava el seu company decel·la, que demanava vo-tar contra “els pocavergo-nyes que presumeixen”d’haver-los portat a la pre-só. Raül Romeva feia unacrida a no confiar-se i agra-ïa “als amics de la resta del’Estat que no us creieu elfals discurs de l’odi que al-guns construeixen i altresdifonen”. “No permetremque governin aquest paísels que van néixer per divi-dir-lo”, instava la presi-denta del Parlament, Car-me Forcadell, que veuERC com el “vot útil”. ■

ERC tanca amb una crida aguanyar Ciutadans en vots

RedaccióSANT VICENÇ DELS HORTS

a Clou la campanya al Sant Vicenç dels Horts d’Oriol Junqueras i insta a prendre’l com a model perconstruir la República a Carrega contra els qui només veuen divisió i volen adversaris a la presó

La campanya se li ha fet llarga,a ERC, que abans d’iniciar-seencapçalava clarament totesles enquestes i en canvi l’aca-ba frec a frec amb Cs, i amb lallista del president menjant-literreny. En tot cas, la situacióha servit als republicans peremfasitzar la crida al vot útil,en recordar que només ells oels d’Arrimadas poden gua-nyar el 21-D, un fet que potser anecdòtic en funció de lesmajories que es formin entreblocs, però que tots valorencom a molt significatiu.

Marta Rovira, ahir en el míting final d’ERC a Sant Vicenç dels Horts, que va reunir vora 3.000 persones ■ LLUÍS GENE / AFP

A mesura que JxCat ac-centuava gairebé com a únicmissatge el de la restitució delpresident legítim, ERC ha fetguanyar protagonisme al seucandidat, Oriol Junqueras,que segons un informe jurídicho tindria més fàcil per sortirde la presó si fos per assumirla presidència. D’aquí que ha-gin apostat per ell cada copmés desacomplexadament,en detriment, és clar, d’unPuigdemont a qui no és clar elrol que reserven, per la qualcosa hi han acabat amb certa

tibantor. Els republicans, quehan reivindicat l’obra de go-vern de les seves conselleriesper demostrar que van mésenllà del “monotema”, hanevitat parlar de la llei de tran-sitorietat i d’unilateralitat –fetque podria dificultar pactesamb la CUP–, però sí que hohan fet d’eixamplar la base so-cial per poder implementar al-gun dia la República, fet quealhora els situaria en la cen-tralitat, i per tant en la ‘poleposition’ per assumir el lide-ratge del país passat el 21-D.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Superar Arrimadas i Junqueras president, les fites

“Construirem laRepública sense posarningú a la presó perles seves idees. Què ésaixò d’uniformar?”Marta RoviraNÚMERO 2 DE LA LLISTA D’ERC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Aquestes eleccionso les guanyarà ERC oCs, i volem que lesguanyi la llibertat, i nola imposició”Carles MundóCONSELLER I NÚMERO 5 DE LA LLISTA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE DESEMBRE DEL 2017

1344

05-1

1780

54®

epresentants d’ERC ex-plicaven el perquè la ca-ravana electoral, en eldarrer dia de campanya,

s’havia desplaçat fins a les por-tes del centre penitenciari ma-drileny d’Estremera –on es tro-ba empresonat el seu cap decartell, Oriol Junqueras– quanuna dotzena de membres d’Ho-gar Social, una entitat de caireneonazi, van irrompre enmig del’acte per intentar boicotejar-lo.“On és l’osset?”, cridaven exal-tats, mentre corejaven altresconsignes en defensa de la “his-panitat de Catalunya”. A pocsmetres, un espontani –que ac-tuava en solitari– col·locava unaltaveu al bell mig del no-res perfer sonar el Viva España de Ma-nolo Escobar i l’himne de laGuàrdia Civil, mentre feia one-

Rjar la bandera d’Espanya. Totplegat feia gairebé impossiblesentir les paraules de suportque Marta Rovira, Antoni Cas-tellà, Ernest Maragall i Raül Ro-meva –acompanyats, entre al-tres, per la presidenta del Parla-ment, Carme Forcadell, i els di-putats Joan Tardà i Ester Cape-lla– dedicaven al seu cap de filesi també a Joaquim Forn, que estroba en el mateix centre. “Hemvolgut cloure la campanya propde l’Oriol”, encara que hagi su-posat desplaçar-se 600 quilòme-tres, exposava la número dosd’ERC, la qual va aprofitar la se-va presència a la presó per feruna visita al candidat.

Els militants de la ultradretavan aparèixer amb una granpancarta amb el lema: “Espa-nya no es rendeix”, que van dei-xar penjada al reixat del centre.Fins i tot un dels seus membreses va intentar colar enmig dels

parlaments. “Traïdors!”, “Jun-queras i Puigdemont, a la pre-só”, bramava a només un pamdels republicans, mentre elsagents que custodien la presóintentaven allunyar-lo dels polí-tics i del núvol de periodistesque els envoltaven.

La seva presència preteniatruncar un acte al qual els repu-blicans havien volgut donar uncaire entre emotiu i de denún-cia per la situació dels candi-dats. A la tarda també es va des-plaçar fins a Estremera un grupd’eurodiputats d’ERC, Jordi So-lé i Josep Maria Terricabras; delPDeCAT, Ramon Tremosa; aixícom el francès José Bové, la le-tona Tatjana Zdanoka, el fla-menc Mark Demesmaeker i latambé francesa Marie-PierreVieu. Tots ells van protestar pelfet que se’ls impedeixi visitar elsempresonats malgrat que fa unmes que ho tenen demanat. ■

ÀNIMS · Candidats d’ERC es traslladen a la presó d’Estremera per mostrar el seu suport a Junqueras CRIDÒRIA · Laultradreta intenta boicotejar l’acte PROTESTA · Eurodiputats denuncien que no els deixen visitar els empresonats

RedaccióESTREMERA (MADRID)

Campanya a 600 quilòmetres

Carme Forcadell, Marta Rovira, Raül Romeva i altres membres d’ERC,ahir, durant l’acte celebrat davant la presó d’Estremera ■ AFP

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE DESEMBRE DEL 201712 | Nacional |

8011

75-1

1779

15w

Nou Barris, districte so-cialista on l’alcaldessa,Ada Colau, s’imposava ales eleccions municipals iCiutadans ho feia fa dosanys en les darreres auto-nòmiques, va ser l’escena-ri escollit per la CUP pertancar la campanya elec-toral.

I no va ser en va, perquèla formació taronja va serobjecte de les crítiquesdels anticapitalistes. Elcandidat Carles Riera,contundent, els va acusarde ser els nous “lerrouxis-tes” que només pregonen“falses promeses” i que elque volen és “manar siguicom sigui”, perquè “ellssón els subvencionats perles empreses de l’Íbex 35 ila patronal defraudadora”i “allunyar les classes po-pulars del batec històric ifer-les subordinades”, vamanifestar el cap de llistade Barcelona.

En contraposició aaquesta política de Ciuta-dans, la CUP proposa laconstrucció de “la Repú-blica de i per a les classespopulars”, per la qual cosaalertava que ara “començauna tasca històrica, feixu-ga, però il·lusionant”. Rie-ra va fer una crida a no ac-ceptar les imposicions i vaadvertir que “per cada de-sinfectat farem ressorgir

milers de bacils i bacterisrebels”.

I per poder fer possibleaquest projecte, Rieratambé es va adreçar alsseus únics companys deviatge, ERC i Junts per Ca-talunya, als quals va exigirun “bany de realisme icompromís” i que no esdeixin “temptar” per capvia bilateral. “L’única solu-ció és la unilateralitat”,avisava al miler de perso-nes que es van congregaral pavelló Virrei Amat. Eral’últim acte de la campa-

nya electoral més atípicaque es recorda i que laCUP sempre inicia amb unrecord pels presos polítics.Ahir, a més a més, i tanbon punt va començarl’acte, es va convidar a pu-jar a l’escenari els mem-bres del comitè de defensade la república (CDR) delbarri que va defensar lesurnes l’1-O a les escoles dela zona, entre elles el CEIPÀgora, una de les que va re-bre la repressió policialaquell dia.

Va ser la primera de les

reivindicacions contínuesde l’1-O que es van sentir alllarg de la nit, una data dela qual la CUP se sent espe-cialment “orgullosa” perhaver participat en l’orga-nització del referèndum.S’hi van referir les exdipu-tades Anna Gabriel i Eulà-lia Reguant. “Què els fa pora aquesta gent? La demo-cràcia, el debat, la mancad’arguments, raonar, quedescobrim quins són elsseus aliats internacionalscorruptes i feixistes?”, espreguntava Gabriel. L’ex-

diputada té clar que l’1-Ova ser un acte “de dignitat”i que hi ha una força crei-xent que pensa que a ho-res d’ara “la raó avui és laRepública” enfront delsque pensen que la llei ésl’únic argument possible,va criticar Gabriel, i va re-cordar tots aquells que vo-len imposar el pes de la lleia la sobirania del poble.L’actual regidora de Bar-celona Eulàlia Reguanttambé va recordar que laCUP “ha vingut a fer políti-ca i a parlar de vida, desomnis, malgrat la foscorde les presons que imposal’Estat espanyol”, va recri-minar Reguant. ■

Riera avisa que la Repúblicaserà de les classes populars

RedaccióBARCELONA

a El cap de llista de l’esquerra independentista anuncia que comença una “tasca històrica, feixugaperò il·lusionant” a Exigeix a ERC i JxCat un bany de realisme i que s’oblidin de la via bilateral

La CUP ha estat un cop mesfidel al seu treball de formi-gueta i exdiputats, militància,simpatitzants i candidatss’han passejat arreu del terri-tori assentant les bases deltreball coral i assemblearique acompanya aquesta for-mació. Des del primer mo-ment es van presentar ambun full de ruta clar que preténretornar l’activitat política al’endemà del 27-O amb una

La CUP va celebrar el míting final de campanya al barceloní districte de Nou Barris ■ ACN

República proclamada peròno efectiva que ells tractarande posar també “dempeus”.Aquests darrers dies han vistassegurat el seu missatge, jaque ERC i JxCat s’han limitata presentar-se com els an-ti-155 sense voler anar mésenllà en el full de ruta. És peraquest motiu que aquestsdies els anticapitalistes s’hanvantat de ser el vot útil de lesesquerres i la República.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El vot útil de les esquerres

“La raó ara, avui iaquí es diuRepública”

Anna GabrielEXDIPUTADA DE LA CUP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Per cada desinfectatfarem ressorgir milersde bacils i bacterisrebels”

Carles RieraCAP DE LLISTA DE LA CUP

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE DESEMBRE DEL 201714 | Nacional |

1903

19-1

1775

86®

Des de primera hora delmatí i fins a l’últim alè deldia d’ahir en el míting finalde campanya d’Inés Arri-madas, Ciutadans va apro-fitar l’última jornada elec-toral per organitzar la dar-rera ofensiva contra elPartit Socialista a la recer-ca dels votants espanyolis-tes que encara estan inde-cisos entre una opció mésideològica –la que suposaMiquel Iceta– i una opcióde vot útil en el segment“constitucionalista”, laque representa Ciuta-dans, la llista d’Inés Arri-madas, segons les enques-tes.

L’acte electoral que vaservir per tancar campa-nya es va fer, estratègica-ment, al districte de NouBarris, feu tradicional delsocialisme barceloní i queahir va rebre amb divisiód’opinions el partit taron-ja, ja que els seus oradorsvan haver d’escoltar una

sonora cassolada. Davantunes dues mil persones,moltes de les quals abriga-des amb mantes i bufan-des que generosament haregalat Ciutadans duranttota la campanya, Arrima-das va carregar una vega-da més contra el PSC re-cordant el seu passat detripartit amb ERC.

En aquesta estratègiade setge al PSC, Ciutadansva comptar amb l’ajuda in-estimable de la junta elec-toral, que va resoldre un li-tigi entre els dos partits aSanta Coloma de Grame-net a favor del partit ta-ronja. El cas es centravaen unes banderes, una

d’espanyola i una de cata-lana, que costat per costattenien els regidors de Csals seus despatxos del’ajuntament colomenc ique el govern socialista vapresentar queixa en creu-re que reproduïa la simbo-logia de Ciutadans –la delcor partit entre la senyerai la bandera catalana– ique trencava la imparciali-tat que ha de regir en elsedificis públics. El PSC vo-lia fer retirar les banderescom s’ha fet, per exemple,amb els llaços grocs en edi-ficis de la Generalitat, pe-rò la junta electoral va re-soldre a favor de Ciuta-dans recordant que elssímbols comuns com lesbanderes no són partidis-tes. Aquest fet el va aprofi-tar Arrimadas per carre-gar una vegada més con-tra Iceta, de qui va dir queestà “molt confús”, insis-tint així en la seva idea queels socialistes no són defiar en el seu propòsit deconsolidar una majoria es-panyolista al Parlament. ■

Ciutadans tancala campanya fentl’últim assalt alvotant socialistaa Arrimadas fa a Nou Barris una crida a la mobilització delvot útil de l’espanyolisme a La junta electoral dona un copde mà a Ciutadans en la seva pugna amb el PSC

RedaccióBARCELONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Inés Arrimadas té un punt defragilitat. La nit que va arren-car la campanya electoral,dalt de tot d’un terrat del Po-blenou de Barcelona escom-brat per un vent gèlid, el seudiscurs va semblar més con-dicionat per la fredor de la nitque no pas per l’escalf d’unesexpectatives que ja aleshoresla situaven en disposició defer un molt bon resultat de-mà. Des d’aquell moment, i alllarg de quinze dies, la imatged’Inés Arrimada ha transmès

“Que ningú se lajugui votant un partitque a la mínima decanvi et fa un tripartitamb ERC”Inés ArrimadasCANDIDATA DE CS A LA PRESIDÈNCIADE LA GENERALITAT

Arrimadas amb Rivera, al míting final celebrat a Nou Barris ■ ALBERT GEA / AFP

la mateixa aparent fragilitatperò el seu tarannà ha anatcreixent en consonància al’evolució d’una campanya onla gent de Ciutadans ha aca-bat convencent-se que tenenopcions reals de victòria. Ai-xò, evidentment, dona ales aqualsevol candidat i ho ha fettambé amb Inés Arrimadas,que ha afrontat el tram finalde la campanya parlant coma la que, segons ella, serà laprimera dona a presidir la Ge-neralitat. “Quan jo sigui presi-

denta...”, repeteix en mésd’una ocasió als mítings. I lagent que ha seguit amb devo-ció els seus actes electoralss’ha delectat amb la idead’escombrar el que la sevacandidata anomena “el mo-notema del procés”. La cam-panya de Ciutadans ha estataixò, un discurs també mono-temàtic criminalitzant l’inde-pendentisme i prometentuna Catalunya feliç de ger-mans que ja mai més discuti-ran per política.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Una onada creixent, una candidata que ha crescut

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE DESEMBRE DEL 201716 | Nacional |

3828

33-1

1759

81®

El PP va tancar ahir lacampanya en presència deMariano Rajoy i ho va feramb un sopar que va re-unir prop d’un miler depersones al mateix pavellóde la Fira de Barcelona onel 9-N es va instal·lar el cen-tre internacional de prem-sa. Rajoy va posar l’accenten els valors d’“unitat, de-mocràcia i concòrdia” querepresenten els populars,una formació que aspira aser decisiva en el nou arcparlamentari malgrat que

les enquestes no ballen alseu so. El president del go-vern espanyol es va adre-çar als presents per ani-mar-los a sentir-se orgullo-sos de defensar els darrersmesos els valors que repre-senta el PP i els va dema-nar que aprofitin les darre-res hores per atreure el votindecís, tot recordant queen algunes demarcacionspot haver-hi un escó ba-llant entre populars i inde-pendentistes.

Mariano Rajoy va allar-gar la mà a Catalunya, ennom de tots els espanyols,dient: “Us ajudarem a

construir un futur millor”i, conscient que els popu-lars no poden ni ensumarla presidència de la Gene-ralitat, va subratllar que elmés important dijous ésque el bloc constituciona-lista s’imposi. Aquest bloc,hi va afegir, és el que “per-metrà cosir ferides” i impe-dirà que els independentis-tes “se’n surtin”.

D’altra banda, Rajoy vapresumir un cop més del’aplicació de l’article 155 iva ressaltar les qualitatsdel candidat del PPC, Xa-vier García Albiol, “l’únicque va fer costat a les for-

ces de seguretat de l’Estatquan eren atacades, men-tre d’altres feien piuladesal Twitter des de casa se-va”. Finalment, es va com-prometre a fer que torninles empreses que han tras-lladat la seva seu social i esva mostrar “obert al diàlegperò sense acceptar impo-sicions”.

Per la seva banda, Gar-cía Albiol es va mostrarconvençut que les elec-cions de demà situaran elPP “en una posició decisi-va per dir prou al radicalis-me dels independentis-tes”, alhora que va mani-

festar que ara toca “triarentre la democràcia querepresenta el PP o el caos,el conflicte i la divisió querepresenten els indepen-dentistes”. “Si algú s’hatrencat la cara a Catalunyapels homes i les dones quese senten catalans i espa-nyols, aquest ha estat elPP, i ho farem les vegadesque faci falta”, va reblar.També es va adreçar aPuigdemont i Junqueras:“Mireu com us heu de veu-re: un a la presó i l’altre amil quilòmetres.” En lamateixa línia de Rajoy, vaaclarir que ara “no es trac-ta de guanyar, sinó de su-mar els constitucionalis-tes per poder portar a ter-me el govern alternatiu al’independentisme”. Unaalternativa que, a ulls d’Al-biol, “només serà factibleamb un PP fort”. ■

Rajoy defensa un pacte ambCs i el PSC per cosir ferides

RedaccióBARCELONA

a El president del govern espanyol tanca la campanya dels populars en un espai que va ser simbòlic el9-N a Albiol afirma que només el PP s’ha trencat la cara per defensar qui se sent català i espanyol

El desembarcament de mi-nistres i del mateix presidentdel govern espanyol com mais’havia vist fins ara ha estatun dels factors que ha definitla campanya dels populars.Mariano Rajoy s’ha passejatper totes les demarcacions iha intensificat la seva presèn-cia en la recta final de la cam-panya i fins a vuit ministreshan participat en algun acte.Fins i tot hi ha qui ha repetit.També han trepitjat territoricatalà durant aquests quinze

Mariano Rajoy i Xavier García Albiol, en la cloenda de la campanya del PP, a Barcelona ■ JUAN CARLOS CÁRDENAS / EFE

dies tots els presidents auto-nòmics dels populars, elsquals han volgut mostrar elseu suport al candidat XavierGarcía Albiol.

Amb l’aterratge dels lídersespanyols, el PP ha volgut di-fondre una imatge d’unitatque ara volen traslladar a ter-res catalanes, alhora que handestacat la figura de Rajoycom a responsable últim del’aplicació de l’article 155 dela Constitució i de la destitu-ció del govern català.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Una campanya venent unitat i 155

“El PP tindrà voluntatde diàleg a partir dedivendres però noacceptarà capimposició”Mariano RajoyPRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

| Nacional | 17EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE DESEMBRE DEL 2017

8629

02-1

1776

68w

Xavier Domènech va tan-car ahir la campanya elec-toral plantejant el 21-Dcom un plebiscit entreCarles Puigdemont i Cata-lunya en Comú-Podem: “Ola restauració d’allò que hafracassat, del bucle, o nos-altres; o Puigdemont onosaltres.” En un míting aSanta Coloma de Grame-net, el cap de llista dels co-muns es va dirigir directa-ment al president de la Ge-neralitat a l’exili per acu-sar-lo d’haver deixat de serel president de tot Catalu-nya quan va declarar la Re-pública i el va responsabi-litzar d’haver deixat debanda la meitat del país id’haver frustrat l’altra.“Vull que tornis, però nopots formar part del futurgovern”, li va negar.

Domènech es va feracompanyar del líder dePodem, Pablo Iglesias, i del’alcaldessa de Barcelona,Ada Colau, per donar unimpuls final a la campa-nya. En un acte amb unagran presència de bande-res liles i de dirigents pode-mites, com Pablo Echeni-que, Irene Montero ol’aclamat Íñigo Errejón,Iglesias va passar per alt lapolèmica que va crear

quan va culpar l’indepen-dentisme d’haver contri-buït a despertar el fantas-ma del feixisme. Aquestavegada va aventurar queuna victòria independen-tista portaria a una discus-sió per qui ha de ser el pre-sident amb “punyaladesentre suposats companysi acusacions de traïció”per decidir “qui s’ha dequedar a l’abocador de lahistòria”.

El secretari general dePodem va protagonitzarun discurs antiborbònicen què va denunciar la in-constitucionalitat de FelipVI quan va “sortir a donarinstruccions polítiques iavalar la repressió” de l’1-O. “Aquest monarca va as-senyalar el camí de la invo-lució democràtica. No és

infreqüent que els Borbóintervinguin en política,però el pare ho feia ambmés discreció”, va etzibar.

Colau va posar al ma-teix sac de “momentsdurs” les càrregues poli-cials de la policia espanyo-la, la declaració de la Repú-blica i l’aplicació de l’arti-cle 155. “Ens han dit equi-distants, ambigus, que noens mullàvem, ingenus, ien canvi ens hem mullatmés que ningú. Hem man-tingut la bandera de la uni-tat popular per sobre detot”, va remarcar l’alcal-dessa, que va reivindicarla tradició republicana re-presentada als comuns:“Som i hem estat semprerepublicans, no com al-guns que s’ho fan dir desde fa tres dies.” ■

a “Vull que tornis, però no pots formar part del futur govern”,diu a Puigdemont a Iglesias i Colau es conjuren per remuntar

Domènech es vencom a alternativa a“restaurar el bucle”

RedaccióSANTA COLOMA DE GRAMENET

Han guanyat dues eleccionsseguides a Catalunya, les es-panyoles, però la dinàmica deblocs els augura uns resul-tats si fa no fa com els deCSQP, si no pitjors. Tot i el malpronòstic de les enquestesrespecte a les expectativesinicials de Xavier Domènech,els comuns malden per seralmenys decisius en la inves-tidura i en la formació d’un

Iglesias, Domènech i Colau, ahir, en el míting final dels comuns ■ ALEJANDRO GARCÍA / EFE

govern. No en va, un dels seuslemes és “tenim la clau”, fetque ha reforçat la imatged’equidistància entre inde-pendentistes i unionistes, aqui aspiren a posar d’acord.Paradoxalment, la gran ab-sent de la campanya de Do-mènech ha estat la mateixalíder, Ada Colau, que ha apa-regut en comptades ocasionsal costat del candidat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Maldant per almenys tenir la clau

Crida al vot útil del PSC enl’últim dia de campanyaerigint-se com l’única for-ça constitucionalista queofereix una alternativa re-al per a Catalunya. El can-didat dels socialistes, Mi-quel Iceta, així va presen-tar-se en un míting a Cor-nellà de Llobregat, bastióhistòric del partit, on vacarregar contra l’immobi-lisme dels populars peròtambé contra l’ànim de“venjança” que, al seu pa-rer, mou Ciutadans. Laformació taronja, amb qui

les enquestes detectentransvasament de vot, vaser el blanc d’un Iceta que,amb to presidencialista,va intentar desmarcar-sedels d’Inés Arrimadas. Hova fer insinuant que nosón de fiar i advertint que

quan utilitzen la paraulareconciliació té “to de re-venja”. “Quan hi ha reven-ja no hi ha reconciliació.Quan hi ha falta de respec-te no hi ha reconciliació.Quan es busca la derrotano hi ha reconciliació.”Iceta va contraposar elprojecte de Cs amb el seu,que va assegurar que síque busca que “no es divi-deixi el poble català”.

Com ha fet durant totala campanya, el presiden-ciable socialista va donarel procés independentistaper esgotat. També l’hi veul’expresident del Parla-ment Europeu Josep Bor-

rell. “El país està en el fo-rat”, apuntava, i hi afegia:“S’ha d’evitar que l’odi ensenverini.”

La crida al vot útil i lapromesa de “redreçar” lasituació van ser una cons-tant en l’última jornada decampanya. Al matí, al fò-rum Primera Plana d’ElPeriódico, Iceta llançavael seu compromís d’assoliren dos anys “avenços subs-tantius i concrets” en elpacte d’estat que vol per aCatalunya, un pacte fet noper acontentar els inde-pendentistes sinó per con-vèncer una majoria de ca-talans d’un projecte d’Es-panya.

El líder del PSC alertavaque no es podrà derrotarl’independentisme finsque no es demostri que lavia del pacte i la negociacióobté rendiments concretsen un termini raonable detemps. ■

a Iceta només veu veritable l’aposta socialista per a la“reconciliació” a Concretarà en dos anys un pla per al país

El PSC alertacontra l’ànim de“venjança” de Cs

RedaccióCORNELLÀ DE LLOBREGAT — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Miquel Iceta, ahir, en el míting de final de campanya del PSC, a Cornellà ■ JON NAZCA / REUTERS

“El president serà indepen-dentista o seré jo”, afirmavaIceta en l’entrevista que li feiaaquest diari. És molt difícil,però la fragmentació electo-ral i les perspectives positivesque els donen les enquestesobren una porta. Si es repe-teix la majoria independen-tista, aquesta triarà el presi-dent, defensa el candidat so-cialista. Però si no hi ha acordpossible, Iceta creu que ésl’alternativa més viable. Per-què totes les enquestes si-tuen el PSC com la segonaforça no independentista.Pels socialistes, Inés Arrima-das (Ciutadans) no aconse-guirà prou consens més enllàdel constitucionalisme. Encanvi, Iceta es veu com unaopció d’emergència per evi-tar el bloqueig. El PSC haplantejat la campanya amb la

“[parlant de Cs] Iquan hi ha revenja iquan hi ha falta derespecte no hi hareconciliació”

Miquel IcetaCANDIDAT DEL PSC A LA GENERALITAT

idea que Iceta pot ser presi-dent i que n’havia de donarimatge. Aquest cop ha ballatmolt poc i ha explotat el dis-curs de les solucions, l’acord,la transversalitat i les propos-tes per sortir del xoc de blocs.Ha criticat l’independentis-me però li ha llançat més ges-tos de complicitat que a Ciu-tadans o al PP avançant queels líders independentistesque puguin ser condemnatsen un judici hauran de ser in-dultats perquè l’origen delconflicte és polític. PedroSánchez, que s’ha passat elsdos caps de setmana a lacampanya i fins i tot s’hi haafegit entre setmana, s’hapresentat com la garantia dela interlocució d’Iceta ambEspanya. Ha estat Borrell,amb actes propis, qui ha fetde flagell independentista.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Campanya d’imatge presidencial

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE DESEMBRE DEL 201718 | Nacional |

8692

28-1

1783

43 ®

La visita de diversos fami-liars dels presos polítics alcasal parroquial de SantaMaria de Cornellà de Llo-bregat clourà avui el de-juni col·lectiu organitzatper les seccions locals del’ANC i d’Òmnium. Més decinquanta dejunadors

hauran completat quaran-ta dies sense menjar entorns de 24 o 48 hores.Tots els que hi han partici-pat van rebre el vistiplaumèdic i dormien a les de-pendències parroquials, atocar de l’ajuntament deCornellà. La protesta s’hacompletat amb la convo-catòria de diversos actesculturals, per tal de donar

un aire també divulgatiu ales trobades, a banda de lareivindicació. Els dejunisvan coincidir amb l’em-presonament de bona partdels consellers i s’hanallargat fins a la vigília deles eleccions del 21-D. Amés, s’hi han fet tallers dediversa mena, com ara elsde confecció de bufandes ifulards grocs. ■

Acaba el dejuni col·lectiupels presos a CornellàRedaccióCORNELLÀ DE LLOBREGAT

| Nacional | 19EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE DESEMBRE DEL 2017

1194

06-1

1777

66w

La brutalitat policial del’1-O i l’excepcionalitatd’aquests comicis cata-lans generen un interèseuropeu especial pel 21-D.La plataforma acabada decrear Diàleg UE-Cata-lunya, que agrupa unatrentena de membres delParlament Europeu, hadecidit enviar una repre-sentació per observarel procés de votació de de-mà, segons ha pogut saberEl Punt Avui.

Almenys quatre eurodi-

putats arriben avui a Bar-celona per participar enaquesta missió d’observa-ció, que, tot i no ser oficial,serà els ulls sobre el terre-ny d’aquesta plataformade l’eurocambra. Els en-carregats seran els bel-gues Sander Loones iMark Demesmaeker, la ir-landesa Martina Ander-son i la francesa Marie-Pierre Vieu, que, segons elprograma de la visita, pa-garan de la seva butxacal’allotjament a la CiutatComtal.

Durant la prèvia de lajornada electoral, el grup,integrat per dos membres

de l’NVA i dues eurodipu-tades de l’Esquerra Unità-ria Europea, assistirà auna conferència matinalsobre la situació políticacatalana que organitza elCiemen i a la qual tambéassistirà el president del’Aliança Lliure Europea,el polític cors François Al-fonsi. A la tarda, el conse-ller d’Afers Exteriors icandidat d’Esquerra Re-publicana, Raül Romeva,donarà la benvinguda a laseu del partit als observa-dors i antics companysseus al Parlament Euro-peu. Per acabar, es reuni-ran amb el vicepresident

de l’ANC, Agustí Alcober-ro, i Elena Jiménez, d’Òm-nium Cultural. Un copobrin els col·legis electo-rals, dijous, els quatre eu-rodiputats faran una rutaper diversos centres bar-celonins i acabaran a laseu d’ERC per seguir elsresultats. El grup, però,

no ha confirmat encara sifarà la roda de premsaprevista l’endemà.

Tant Demesmaekercom Anderson repeteixencom a observadors electo-rals a Catalunya, desprésde ser testimonis dels fetsde l’1 d’octubre. “Esperoque l’Estat espanyol no si-

gui tan estúpid per expo-sar-se de la mateixa ma-nera que l’1 d’octubre enaquestes eleccions”, ex-plicava ahir en una entre-vista a El Punt Avui l’euro-diputada del Sinn Féin.

Per la seva banda, De-mesmaeker va assenyalarque des de Catalunya jas’ha anunciat que “es res-pectarà el resultat de leseleccions, sigui quin si-gui”, però que espera elmateix “de Madrid i els lí-ders europeus”. Enaquest sentit, alertavaque “qui no accepti el re-sultat de la votació estaràsoscavant la democràcia”.

Integrada per repre-sentants de tots els grupspolítics europeus excepteel PP i l’extrema dreta, laplataforma Diàleg UE-Ca-talunya es va crear per re-clamar l’alliberament detots els presos “polítics isocials” catalans, la fi del’article 155 i la interven-ció de la UE en el conflicteper trobar una “soluciónegociada”. La delegacióque arriba avui és la sego-na que envien a l’Estat es-panyol en relació amb elconflicte català. ■

a Romeva rebrà avui els quatre eurodiputats que seguirandes de Barcelona les eleccions al Parlament de Catalunya

L’entitat DiàlegUE-Catalunya enviaobservadors pel 21-D

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

NatàliaSegura

Brussel·les

L’eurodiputat Loones serà observador del 21-D ■ R. PALOU

Una xarxa de 818 volunta-ris controlen fins dijous elnombre de vots dels cata-lans a l’estranger. Són pre-sents a 104 consolats es-panyols de 60 països d’ar-reu del món, on es calculaque es concentren el 80%dels que viuen fora. La ini-ciativa ha sorgit de la pla-taforma Catalans al Món ité l’objectiu de supervisarque el nombre de papere-tes que arriben a les seuselectorals sigui el mateixque el que finalment s’aca-ba dipositant a les urnes.Representant alguna deles tres llistes independen-tistes –la CUP, ERC oJunts per Catalunya–, elsvoluntaris, que es van co-mençar a mobilitzar di-umenge quan es va donarel tret de sortida dels co-micis, van fent torns alsconsolats per cobrir el mà-xim de temps possible finsal 21 de desembre i aixe-quen acta de les incidèn-cies que puguin anar sor-gint durant les jornades.

Dels 226.381 residentspermanents a l’exteriorhan demanat participar-hi 38.345. En aquest sen-tit, són conegudes les difi-cultats per votar en uneseleccions quan els electorsviuen fora del país. El 27-S

en va ser un clar exemple imilers de catalans no vanpoder fer-ho perquè els vaser impossible accedir alvot per correu o aconse-guir la documentació ne-cessària. En aquest sentitrecorden que de les més de21.700 persones que espe-raven exercir el seu dret avot, només es van recomp-tar 14.700 i van volatilit-zar-se uns 7.000 sufragis,un 30% del total. “Aquestavegada, amb un incre-ment del 63% de peticionsper aquests comicis, s’es-pera evitar una desapari-ció tan massiva”, indiquendes de la plataforma Cata-lans al Món. El procés de-pèn de l’Estat espanyol, iés a les seves mans esvairla incertesa de si els votsarribaran al seu destí finalo no. Per intentar contro-lar que hi hagi joc net, elsvoluntaris vetllaran per-què hi hagi transparència ique cap sobre es pugui per-dre pel camí. ■

818 voluntariscontrolen el votexterior del 21-D

RedaccióBARCELONA

a Són presents a 104 consolats de 60 països d’arreu delmón a Volen garantir que hi hagi joc net en les eleccions

104consolats de 60 països d’ar-reu del món estaran contro-lats per aquesta xarxa de vo-luntaris.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Dilluns va expirar el terminiperquè els residents tempo-rals a l’exterior (ERTA) po-guessin enviar el seu vot alconsolat. A diferència dels re-sidents permanents (CERA),que sí se’ls ha allargat el ter-mini fins demà i el 21 de de-sembre en urna, els ERTA novan ser tinguts en considera-ció per part de la Junta Elec-toral Central en l’acord que esva prendre la setmana passa-da. “Es tracta d’una discrimi-nació en tota regla i sense fo-nament, ja que pateixen lamateixa problemàtica de re-

Una dona recull la documentació després de votar a l’oficina consular de Brussel·les ■ ACN

cepció tardana de la docu-mentació electoral per correupostal”, denuncien des de laplataforma Catalans al Món.A l’exterior s’ha tornat a usarel vot pregat per participar enel 21-D, un procediment quepreveu que ha de ser l’electorqui faci el primer pas i sol·lici-ti per escrit les paperetes a lacorresponent delegació pro-vincial de la Junta Electoral.Diversos partits han denun-ciat el pèssim funcionamentd’aquest sistema, però el go-vern espanyol diu que no téprevisió de modificar la llei.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Discriminació entre expatriats

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE DESEMBRE DEL 201720 | Nacional |

801175-1176968L

| Nacional | 21EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE DESEMBRE DEL 2017

1768

51-1

1783

31®

Els efectes de la interven-ció dels comptes del go-vern i el 155 s’han sumatal problema endèmic de fi-nançament insuficient,falta de personal i materialenvellit, de manera que elcos dels Bombers de la Ge-neralitat fa front a la críti-ca temporada d’hivern enuna situació límit. L’em-presa que s’ocupa delmanteniment dels vehi-cles propis va esgotar els

diners per reparar-los al’octubre, i tot i que Madridha aprovat una partida ad-dicional de 169.672 eurosper cobrir la feina fins al31 de desembre, ambaquests diners només espoden reparar els més es-pecífics i prioritaris, comara els camions autogrues.A la pràctica, denuncienels sindicats, això significaque hi ha més d’un cen-tenar de vehicles aturatsi molts d’altres ques’aguanten d’un fil, de ma-nera que els bombers te-

men que les precàries con-dicions en què treballenpassin factura quan co-mencin a caure les prime-res nevades fortes.

“Ara estem tenintmolts problemes per pro-gramar com es cobreix unincident perquè falta per-sonal i hi ha bombers quehan arribat al topall de350 hores extres que po-den fer i perquè hi hamolts vehicles espatllats,però anem trampejant lasituació”, explica un co-mandament superior que

vol mantenir-se en l’anoni-mat. “El problema –conti-nua– és que els bombersestan al límit i la majoriade vehicles tenen l’opera-tivitat molt limitada, cosaque vol dir que els pots ferservir però no els pots car-regar de molta feina.”“Quan ens trobem unesnevades o ventades o ai-guats que ens facin estartreballant al màxim du-rant dos o tres dies se-guits, els vehicles comen-çaran a caure en cascada itot petarà”, pronostica.

“Qualsevol situació so-brevinguda ens agafarà so-ta mínims”, coincideix An-tonio del Río, portaveu dela UGT-Bombers. “Seremnotícia quan hi hagi un ac-cident”, remata el seucompany a la UGT VíctorFernández. El 4 de desem-

bre es va adjudicar a l’em-presa actual el nou contra-cte de manteniment. En-trarà en vigor l’1 de gener ipreveu una despesa de2.697.048 milions, migmilió més que la partidainicial del 2017. El proble-ma és que fa molt tempsque totes les previsions esqueden curtes. Fernándezrecorda que el veritableobstacle és que “no hi haun pressupost adequat alservei que s’està donant”.“Tant de bo la culpa fos del155, perquè voldria dir quedesprés de les eleccions es-tarà tot solucionat, peròno és així”, lamenta. ■

El 155 posa al límit el cos delsBombers de la Generalitat

RedaccióBARCELONA

a Els efectes de la intervenció se sumen a un endèmic problema de falta de personal i materialenvellit a Hi ha un centenar de vehicles aturats perquè no hi ha prou diners per reparar-los

Les retallades iniciades el2009 han passat factura demanera especial al cos delsBombers. El setembre del2016, el Departament d’Inte-rior admetia que estaven “enuna situació crítica per a l’òpti-ma prestació dels serveis”. Peraixò es va elaborar el pla estra-tègic 2017-2022, que preveuuna inversió de 207 milions perrenovar la flota –247 vehiclestenen més de 20 anys– i am-

Els bombers entrant en un pis del carrer Santa Clara de Girona on es va declarar un incendi ■ TURA SOLER

pliar plantilla. Fonts de la di-recció general de Prevenció,Extinció d’Incendis i Salva-ments van assegurar ahir que“internament” es continua tre-ballant en les bases del con-curs per renovar part de la flo-ta. També en la convocatòriaper incorporar 150 bombersdesprés de l’entrada, al no-vembre, de 153 nous efectius.Els sindicats demanen ques’actuï amb celeritat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Concursos públics pendents

247vehicles de propietat del cosde Bombers tenen més de 20anys, reconeixia el Departa-ment d’Interior l’any passat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Les paraules d’Albiol tor-nen a ser motiu de denún-cia. Si fins ara els princi-pals damnificats pels seusestirabots havien estat elsimmigrants, ara els ha to-cat el rebre als que no com-parteixen les seves ideespolítiques. Ahir, tres parti-cipants en un acte de su-port als presos polítics quees va fer diumenge a la pla-ça de la Vila de Badalonavan anar fins al jutjat a pre-sentar una demanda d’ac-te de conciliació en consi-derar-se al·ludits per lesparaules de l’exalcalde delmunicipi i candidat del PPa les eleccions al Parla-ment. En una piulada queXavier García Albiol va di-fondre diumenge mateix através de les xarxes socialstitllava de “banda de ta-rats” els participants enuna performance organit-zada per l’ANC que va con-

sistir en la col·locació d’u-na gàbia on tothom que vo-lia podia entrar per mos-trar la seva solidaritat ambels presos polítics. Albiolreblava les seves desquali-ficacions tot afegint que hiha “mil maneres de fer elridícul més dignament”, iho acompanyava d’una fo-to de l’acte.

Jordi Lleal, un dels de-nunciants, explicava ahirque havia anat fins al jutjatacompanyat de dos de-nunciants més perquès’han sentit “al·ludits i ofe-sos” per les paraules de

l’exalcalde de Badalona.“Creiem que Albiol ha tra-vessat una línia vermellainsultant gent que partici-pava en un acte pacífic”,manté Lleal, que deia tam-bé que és conscient que encampanya electoral “esdiuen moltes coses gruixu-des però no cal entrar enl’insult”. El denunciant hiafegeix que el fet que l’in-sult quedi per escrit i es di-fongui a través de les xar-xes socials “demostra lapoca talla personal, ètica imoral d’aquest senyor”.

La demanda d’acte deconciliació és el pas previ ala presentació d’una que-rella criminal per un pre-sumpte delicte d’injúries siAlbiol no compareix quanel citin. Els demandantsreclamen que Albiol reco-negui que els ha insultat ies disculpi. Només dema-nen un euro d’indemnitza-ció per danys i perjudi-cis.“És una qüestió de dig-nitat”, conclou Lleal. ■

Denuncien Albiol perhaver dit “tarats”a uns manifestants

RedaccióBADALONA

a Tres participants en un acte a Badalona a favor delspresos polítics porten les desqualificacions al jutjat

“Creiem que Albiolha travessat una líniavermella insultantgent que participavaen un acte pacífic”Jordi LlealDENUNCIANT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

La piulada de la polèmica que va fer Albiol el dia de l’acte en suport als presos polítics ■ EPA

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE DESEMBRE DEL 201722 | Nacional |

1331

33-1

1786

30w

Ajuntament deSant Cugat del Vallès

EDICTEProjecte constructiu de millora de la xarxad’abastament d’aigua potable del sector deCan Barata - TM de Sant Cugat del Vallès– Exp. 24976/2017 – 17/04 (APO)Promoció: PúblicaData aprovació inicial: 28 de novembre de2017A la Junta de Govern Local del 28 de novem-bre de 2017 s’ha aprovat inicialment el projec-te constructiu de millora de la xarxa d’abasta-ment d’aigua potable del sector de Can Barata– Terme Municipal de Sant Cugat del Vallès,redactat per l’empresa SOREA, adjudicatàriadel contracte de serveis de redacció de l’es-mentat projecte, i sotmetre l’esmentat expe-dient a informació pública per termini d’unmes, d’acord amb allò que disposa l’article 72posat en relació amb els articles 89.6) i 119.2)del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovatpel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, i enrelació amb l’article 23 del Decret 305/2006,de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglamentde la Llei d’urbanisme.Durant l’esmentat termini d’un mes, comptatdes del dia següent al de la data de l’últimapublicació del present Edicte en el Butlletí Ofi-cial de la Província i en un dels diaris depremsa periòdica de més divulgació en l’àmbitmunicipal, tota la documentació tècnica i ad-ministrativa de l’expedient podrà examinar-sea les dependències de l’Àmbit de Qualitat Ur-bana i Mobilitat, Servei de Manteniment Urbà,plaça de la Vila, 1, amb visita prèvia concerta-da, i s’hi podran presentar al·legacions i recla-macions mitjançant qualsevol dels procedi-ments previstos en els articles 40 a 43 i con-cordants de la Llei bàsica estatal 39/2015, d’1d’octubre, del procediment administratiu comúde les administracions públiques.Superat l’anterior termini d’informació públicasense haver-se formulat al·legacions ni recla-macions, el projecte constructiu s’elevarà adefinitiu sense necessitat de nou acord, deconformitat amb allò acordat a la Junta de Go-vern Local del 28 de novembre de 2017, i esprocedirà a la publicació del corresponentedicte als efectes de la seva executivitat.En el supòsit de procedir a l’elevació a defini-tiu del projecte d’obres, contra aquell acte ad-ministratiu, que és definitiu en via administrati-va, podreu interposar, potestativament, recursde reposició davant l’òrgan que el va dictar enel termini d’un mes comptat des del dia se-güent al de la publicació del corresponentedicte al Butlletí Oficial de la Província de Bar-celona, o directament recurs contenciós admi-nistratiu dins el termini de dos mesos davantels jutjats contenciosos administratius de laprovíncia de Barcelona. Transcorregut un mesdes de la interposició del recurs de reposiciósense que hagi estat resolt, s’entendrà deses-timat per silenci administratiu i a partir de l’en-demà podrà ésser interposat recurs conten-ciós administratiu. No obstant això, podreu in-terposar-ne qualsevol altre si ho considereuconvenient.La qual cosa es fa pública per al coneixementgeneral.Sant Cugat del Vallès, 4 de desembre de 2017L’alcaldessa, Mercè Conesa i Pagès

1331

33-1

1786

29w

Ajuntament deSant Cugat del Vallès

EDICTEProjecte executiu per a la millora i natura-lització del Torrent de Can Cabassa, entrepg. del Nard i el c. Pompeu Fabra - TM deSant Cugat del VallèsPromoció: PúblicaData aprovació inicial: 28 de març de 2017A la Junta de Govern Local del 28 de març de2017 s’ha aprovat inicialment el projecte exe-cutiu per a la millora i naturalització del Tor-rent de Can Cabassa entre pg. de Nard i c.Pompeu Fabra – Terme Municipal de SantCugat del Vallès, redactat per la directora iprofessional adjudicatària del contracte deserveis de redacció de l’esmentat projecte, laSra. Isabel Vega Ainsa, i sotmetre l’esmentatexpedient a informació pública per terminid’un mes, d’acord amb allò que disposa l’arti-cle 72 posat en relació amb els articles 89.6) i119.2) del Text refós de la Llei d’urbanisme,aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’a-gost, i en relació amb l’article 23 del Decret305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova elReglament de la Llei d’urbanisme.Durant l’esmentat termini d’un mes, comptatdes del dia següent al de la data de l’últimapublicació del present Edicte en el Butlletí Ofi-cial de la Província i en un dels diaris depremsa periòdica de més divulgació en l’àm-bit municipal, tota la documentació tècnica iadministrativa de l’expedient podrà examinar-se a les dependències de l’Àmbit de QualitatUrbana i Mobilitat, Servei de MantenimentMunicipal, plaça de la Vila, 1, amb visita prè-via concertada, i s’hi podran presentar al·le-gacions i reclamacions mitjançant qualsevoldels procediments previstos en els articles 40a 43 i concordants de la Llei bàsica estatal39/2015, d’1 d’octubre, del procediment admi-nistratiu comú de les administracions públi-ques.Superat l’anterior termini d’informació públicasense haver-se formulat al·legacions ni recla-macions, el projecte d’obra s’elevarà a defini-tiu sense necessitat de nou acord, de confor-mitat amb allò acordat en la Junta de GovernLocal del 28 de març de 2017, i es procediràa la publicació del corresponent edicte alsefectes de la seva executivitat.En el supòsit de procedir a l’elevació a defini-tiu del projecte d’obres, contra aquell acte ad-ministratiu, que és definitiu en via administra-tiva, podreu interposar, potestativament, re-curs de reposició davant l’òrgan que el va dic-tar en el termini d’un mes comptat des del diasegüent al de la publicació del corresponentedicte al Butlletí Oficial de la Província deBarcelona, o directament recurs contenciósadministratiu dins el termini de dos mesos da-vant els jutjats contenciosos administratius dela província de Barcelona. Transcorregut unmes des de la interposició del recurs de repo-sició sense que hagi estat resolt, s’entendràdesestimat per silenci administratiu i a partirde l’endemà podrà ésser interposat recurscontenciós administratiu. No obstant això, po-dreu interposar-ne qualsevol altre si ho consi-dereu convenient.La qual cosa es fa pública per al coneixementgeneral.Sant Cugat del Vallès, 5 d’abril de 2017L’alcaldessa, Mercè Conesa i Pagès

8326

15-1

1787

42 ®

Ajuntament de Caldes de Montbui

EDICTEEn compliment del que disposa l’article 17del Text refós de la Llei reguladora de leshisendes locals aprovat pel Reial decret le-gislatiu 2/2004, de 5 de març, s’anunciaque l’Ajuntament, en sessió del Ple de data30 de novembre de 2017, ha aprovat ambel quòrum legalment exigible, entre d’altres,els acords següents:“Primer. Aprovar provisionalment la modifi-cació de l’Ordenança general de gestió,inspecció i recaptació dels ingressos dedret públic municipals, així com el seu textrefós.Segon. Aprovar provisionalment la modifi-cació de les Ordenances fiscals que a con-tinuació es relacionen, així com el text refósde cadascuna d’elles:O.F. núm. 3 – Impost sobre vehicles detracció mecànica.O.F. núm. 9 – Taxa pel subministramentd’aigua.O.F. núm. 10 – Taxa per l’ocupació i l’úsocasional del domini públic local.Tercer. Imposar la taxa per l’estacionamentde vehicles de tracció mecànica en les viespúbliques municipals i aprovar l’ordenançafiscal que la regula:O.F. núm. 28 – Taxa per l’estacionament devehicles de tracció mecànica en les viespúbliques municipals.”De conformitat amb allò que preveuen elsarticles 49.b) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril,reguladora de les bases del règim local;17.1 del Text refós de la Llei reguladora deles hisendes locals aprovat pel Reial decretlegislatiu 2/2004, de 5 de març, i 178 delDecret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pelqual s’aprova el Text refós de la Llei munici-pal i de règim local de Catalunya, elsacords provisionals i les ordenances fiscalsmodificades o derogades estaran exposatsal públic a la Secretaria de l’Ajuntament du-rant 30 dies comptats des de l’endemà dela publicació d’aquest anunci al Butlletí Ofi-cial de la Província, perquè els interessatspuguin examinar l’expedient i presentar-hiles reclamacions que considerin oportunes.En cas de no haver-hi cap reclamació, l’a-cord provisional esdevindrà definitiu.

Caldes de Montbui, 15 de desembre de2017L’alcaldeJordi Solé i Ferrando

109004-1127790w

L’Assemblea Nacional Ca-talana (ANC) va presentarahir una denúncia per de-manar que s’investigui quiva ordenar el tancamentdel seu lloc web, clausuratdes del 25 de setembre, jaque des de l’entitat es con-sidera que es van cometredelictes de prevaricació ivulneració de drets civils.

El vicepresident del’ANC, Agustí Alcoberro,va presentar la denúncia a

les dependències de la Ciu-tat de la Justícia de Barce-lona. Alcoberro va assegu-rar que, durant aqueststres mesos, no han rebut

cap comunicació que ex-pliqui el motiu del tanca-ment del web, al qual araapareix el logotip de laGuàrdia Civil i un missat-ge que explica que es trobaa disposició de l’autoritatjudicial.

La denúncia s’ha pre-sentat tres mesos després,segons va assenyalar el vi-cepresident, perquè s’es-perava que després de l’1-O es normalitzés la situa-ció. Per la seva banda, l’ad-vocat de l’ANC, MàriusRoca, va precisar que no estracta d’una denúnciacontra la Guàrdia Civil, si-nó que senzillament el quees pretén és que s’investi-gui qui va ordenar el tan-cament del lloc web. ■

RedaccióBARCELONA

a Ha presentat unadenúncia per tal ques’investigui qui en vaordenar el tancament

L’ANC vol investigar laclausura del seu web

Agustí Alcoberro llegint ladenúncia amb Màrius Roca,el seu advocat ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE DESEMBRE DEL 2017 | Nacional | 23

obre les derrotes o els fracas-sos i les victòries hi ha moltaliteratura que arrencaria amb

els clàssic i arribaria fins al nostretemps. Einstein ja ens deia que “sitot ens és igual, és que estem fentmalament els comptes”, així quequan hem tingut una sotragada tangran, és normal que passem comp-tes, perquè no ens és igual. Però noés bo fer-nos autocrítica extrema;els de tradició calvinista tenen unavisió del fracàs i de la derrota moltmés positiu, i, sincerament, és elque m’interessa. Henry Ford, elgran empresari, va deixar escrit:“El fracàs és només l’oportunitatde tornar a començar més intel·li-gentment.”

Els que són bons empresaris,com els bons polítics, tenen la vir-tut de mirar més lluny del demà odel que se’n diu curt termini, fins itot assumint el cost de les crítiquesdels més impacients. I els errorscomesos en les derrotes s’hand’assumir com un cost d’aprenen-tatge i per recomençar mesurantels ritmes a una realitat nova o auna que es desconeixia, i continuaravançant cap a l’objectiu final.

Recordo l’època preconstitucio-nal que com a militant del PSC Re-agrupament, érem tremendamentcriticats pels altres socialistes per-què ens declaràvem socialdemò-crates, i al pobre Josep Pallach se liva dir de tot. L’insult més caritatiud’aleshores era que volia ser un“gestor del capital”. El PSC Congrésde Joan Reventós era marxista, irenegaven obertament de la social-democràcia europea. És a dir, de laSegona Internacional que governa-va en molts països democràticseuropeus. Curiosament, tot i queels del PSC Congrés tenien més

S

poder de convocatòria i els seusmítings eren molt més abrandats,Pallach sempre ens deia que seriatemporal i que a alguns els costavamés que a d’altres sortir de la clan-destinitat.

Estalvio relatar l’evolució, que ésconeguda per tothom, però sí qued’aquelles reunions amb en JosepPallach vaig entendre perfecta-ment que hi ha polítics que tenen lavisió a mitjà i llarg termini, i no esdeixen emportar per les conjuntu-res més immediates. Si volem ser

grans, hem de pensar en gran i sivolem anar lluny, hem de mirar llu-ny, i no sempre hi ha qui està dis-posat a acceptar els sacrificis defer-ho.

De vegades em pregunto comdeuen veure Espanya, d’aquí a vintanys, per exemple, i com veuen Ca-talunya. Dubto que ho hagin pensatmai, més enllà d’un immobilismepropi d’aquell que no té perspecti-va i viu a curt termini. Els que de-fensen tan alegrement l’article 155,i no paren de fer declaracions hu-

miliants, s’han preguntat mai si Es-panya és viable políticament a mit-jà termini amb la seva visió prepo-tent de vencedor? És viable a mitjàtermini la seva Espanya atiant l’odicap a Catalunya, els boicots i la re-pressió política?

Dilluns passat el diari ABC, es-panyolista i anticatalà com el quemés, publicava un informe segonsel qual només que ens donessinals catalans el concert com tenenel País Basc i Navarra, es destrui-rien 234.000 llocs de treball a Es-panya i perdrien l’1,3% del PIB, quevol dir més d’11.000 milions d’eu-ros d’activitat i Catalunya guanya-ria un 5,2% del PIB i es crearien201.000 llocs de treball nous.Aquests comptes es fan sobre labase d’una aportació de 9.892 mi-lions d’euros que fem a la “solidari-tat” regional, i el País Basc i Navar-ra, tot i ser les dues comunitatsmés riques, no hi aporten res. Ambaquests números, és sostenible Es-panya a mitjà termini? L’altre diarecordava la frase del l’exconsellerAndreu Mas-Colell, que deia: “Es-panya no ens deixa créixer.” Doncsbé, els seus mateixos números ensho demostren.

I si sent com som, una de les co-munitats que aportem més, rebemaquest tracte, és prudent pregun-tar-nos si es pensa a mitjà i a llargtermini? Segurament el sentimentanticatalà explicitat amb l’a porellos és tan estès a Espanya quecal preguntar-nos si ningú ha tingutel valor de dir-los que sense l’apor-tació catalana terres com Extrema-dura (molt activa en els boicots aproductes catalans) perdrien el 5%del seu PIB.

La victòria només és possible siaprenem de la derrota.

De derrotes i de victòries

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ANÀLISI

Sáenz de Santamaría, el dia que es va aprovar el 155 al Senat ■ EP

Esteve Vilanovaevilanova@elpuntavui.cat

147135-1177387®

ECOM demana alfutur govern méspolítiques socials

El Tribunal Superior de Justí-cia de Catalunya (TSJC) va re-metre ahir la causa de l’excon-seller de Justícia Germà Gor-dó per un presumpte delictede tràfic d’influències, suborn,prevaricació i malversació defons públics al jutjat d’instruc-ció 1 del Vendrell (Tarragona)en haver perdut la seva condi-ció d’aforat. Com que ja no ésdiputat, el TSJC es declara in-competent per prosseguir lainstrucció d’aquest cas.■ REDACCIÓ

ECOM, moviment associatiuque aglutina més de 145 enti-tats de persones amb disca-pacitat física, reclama al futurgovern que surti de les urnesde demà que recuperi la in-versió pública en polítiquessocials. Demana també que laConvenció de l’ONU sobre elsdrets de les persones ambdiscapacitat sigui el marc dereferència per a les accionsque incideixin en l’autonomiapersonal de les persones ambdiscapacitat. ■ REDACCIÓ

La causa deGermà Gordó esremet al Vendrell

El debat de TV3reuneix 683.000espectadors

El debat entre candidats a leseleccions del 21-D, que es vaemetre dilluns passat a la nit aTV3, va sumar 683.000 es-pectadors. Aquesta quantitates veu traduïda en una quotade pantalla d’un 26,5%, lamés alta del dia, segons da-des de la mateixa la cadena.Al llarg de l’emissió, fins a 1,65milions d’espectadors van en-trar en contacte amb el canalo van estar veient el programaen algun moment.■ REDACCIÓ

Ciutadans i entitats delPaís Valencià han dema-nat la supressió de l’article155 i el restabliment del’autogovern a Catalunyamitjançant un manifest ti-tulat Solidaritat amb Ca-talunya en defensa de lademocràcia, al qual jas’han adherit un centenarde persones i quatre col-lectius. El text reclamatambé la “llibertat imme-diata dels presos polítics” iel compromís de respectarels resultats del 21-D iobrir la via del diàleg.

El document destacaque la negació del diàlegsobre el dret d’autodeter-minació “ha deixat pas al’autoritarisme més agres-siu”, tot i que la demanda“s’expressa per vies demo-cràtiques i pacífiques”. Elssignants, entre els quals fi-gura Eliseu Climent o l’as-sociació Arc de Mig Punt,creuen que el 155 és un“cop d’estat” aplicat “sotauna fórmula d’aparent le-galitat”, alhora que de-nuncien el “desplegamentd’una via autoritària quesembla no tenir fi”.

El text destaca el “fra-càs democràtic” de l’Estatespanyol, que atribueixena un “intent d’ocultar elsgreus problemes que l’a-fecten”, tot fent referènciaals casos de corrupció delPP i la pèrdua de confian-ça en la monarquia. Això,diuen, ens retorna al fran-quisme i “enfonsa l’Estaten una misèria política imoral”. ■

Exigeixenretirar l’article155 des delPaís Valencià

RedaccióBARCELONA

EL PUNT AVUIDIMECRES, 20 DE DESEMBRE DEL 201724 | Nacional |

8239

50-1

1721

45®

Un grup d’economistes deprimera línia van fer públicahir un manifest per re-ivindicar la solidesa del’economia catalana, i perrestar dramatisme a al-guns dels missatges mésmalastrucs que s’han fetcórrer vinculant el procésa una pretesa pèrdua deprestigi i dinamisme delpaís. Signat a títol personalper Guillem López Casas-novas, Andreu Mas-Colell,Antoni Serra Ramoneda,Salvador Alemany, CarlesGasòliba i Joan Hortalà, ai-xí com pel degà del Col·legid’Economistes de Catalu-nya, Joan B. Casas, el textno amaga el caràcter “cru-cial” de l’etapa que està vi-vint Catalunya, ni tampoc“l’erosió” de perspectiveseconòmiques que aquestagenera en plena sortida dela crisi. No obstant això, elsexperts posen l’accent enel fet que els fonaments delcreixement català són ro-bustos i que això es concre-ta en una munió d’àmbitsque configuren una baseresistent i resilient per su-perar qualsevol “conjuntu-ra puntualment adversa”.

Els redactors del mani-fest renuncien a fer consi-deracions de caràcter polí-tic per focalitzar l’atencióen les principals xifres i lasituació del país, que ha

tirat endavant “en uncontext de finançament iinversió pública reduïts iper sota del que correspon-dria pel nivell de l’econo-mia catalana”, a causa, en-tre altres motius, de la con-tenció de la despesa públi-ca que ha frenat les políti-ques socials i el desplega-

ment d’infraestructures.“Totes les societats –indi-ca el text– travessen alllarg de la seva història mo-ments d’incertesa.” El queles diferencia, afegeix, “ésla capacitat d’afrontar-los iels actius acumulats” quepermeten superar “xocspuntuals”.

Segons se subratlla, elcaràcter industrial, expor-tador, amb bones infraes-tructures i amb un teixitempresarial amb bon mús-cul s’ha vist refermat en lesúltimes dècades per lagran confiança que hi hanfet els inversors interna-cionals i per la demostració

fefaent de la capacitatd’adaptació de l’entramatsocial i empresarial.

Entre les dades objecti-ves i subjectives que valorael text hi ha el propi modelde creixement, que ha per-mès quatre anys consecu-tius d’alces, culminats enun 3,5% de l’any passat i laprevisió del 3,2% per altancament d’aquest, des-prés dels moments foscosde la “gran recessió” inicia-da el 2008. Tot plegat, ambun patró “equilibrat”, en-tre l’aportació de la deman-da interna i les exporta-cions (que enguany creixe-ran per sobre del 6%) i unincrement de la producti-vitat, paral·lel a avenços

tecnològics com la robòti-ca, i en general l’automa-tització dels processos, i ala inversió, el que en ter-mes tècnics es designacom a formació bruta decapital.

Al marge de la seculartradició industrial i del fetque en el tercer trimestredel 2017 la producció in-dustrial catalana ha cres-cut un 3,7% (4,3% a l’octu-bre, per sobre del global dela indústria a tot l’Estat), elcomunicat dels economis-tes recorda la “notable re-cuperació de la construc-ció” que, després de vuitanys de contracció, el 2016va tornar a créixer, il’avenç del sector serveis,amb un esment especial alturisme, que fins a l’octu-bre ha augmentat un 6,6%amb una pujada de la des-pesa d’un 11,5%.

Finalment, a banda derecordar l’intens atractiude Catalunya per a la inver-sió estrangera, que bat rè-cords des de fa tres anys, elmanifest aclareix que elscanvis de domicili social ofiscal d’empreses no handanyat la demografia em-presarial, que segons el re-gistre mercantil ha pujaten 15.753 unitats fins al’octubre i que deixa 86empreses per cada mil ha-bitants, per sobre de les 75del conjunt estatal. Nomésel mercat de treball s’endúuna nota més baixa, ja quela millora que hi detectenels economistes és positivaperò “insuficient”.

El manifest, difós dosdies abans de les eleccions,insta els polítics que hi con-corren a “no negligir la ne-cessitat de fer propostes enfavor d’una política econò-mica pròpia”, que hauriad’anar encaminada, preci-sament, a corregir elspunts febles i a reblar-neels forts. ■

a Un grup d’acadèmics i professionals reivindiquen la robustesa de l’estructura del PIB tot i “l’erosió”d’algunes perspectives pel moment polític a Minimitzen l’afectació del canvi de domicili d’empreses

RedaccióBARCELONA

Els economistes enalteixenla força econòmica catalana

Treballadors en una empresa d’alimentació a Maçanet de la Selva ■ ACN

“Hi ha corrents defons acumulats a lahistòria i que s’han vistreforçats a causa delprocés d’adaptació ala “gran recessió”iniciada el 2008”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases del manifest

“Entenem que elspartits polítics queconcorren a leseleccions han de ferpropostes en favord’una políticaeconòmica pròpia”

“La tradició industrialde Catalunya és unaconstant que aportafortalesa a la sevaestructuraeconòmica i socialen molts sentits”