p À gines 6i7 fotosreveladores€¦ · soldats republicans en una de les xaboles aixecades al...

DIVENDRES, 17 JUNY 2011

Soldats republicans en una de les xaboles aixecades al voltant de les coves de comandament ara descobertes

TONI ORENSANZTarragona

S ón poques les imatgesfotogràfiques que esconserven dels soldatsrepublicans a la prime-ra línia del front du-

rant la batalla de l’Ebre, l’estiu ila tardor del 1938. Les imatgesmés conegudes de la primera lí-nia pertanyen al bàndol franquis-ta, entre d’altres coses perquè eltinent republicà Enrique Listerprohibia fer fotos quan s’entravaen combat. D’aquí la importànciade les imatges que es troben aNo-va York, als arxius de la BrigadaLincoln: fotos disparades durantla batalla de l’Ebre i que docu-menten els combats dels brigadis-tes internacionals i que, alhora, idesprés de setanta anys, ajuden aentendre millor aquest episodibèl·lic. L’associació cultural LoRiu, amb seu a la Fatarella, fa pú-bliques aquests dies algunesd’aquestes fotografies del 1938,publicades ara per primer cop aEspanya i que els han permès lo-calitzar sobre el terreny les covesdes d’on els comandaments deles brigades internacionals dirigi-en els combats a la serra de Pàn-dols. La troballa engrandeix enca-ramés elmite de voluntaris inter-nacionals comMiltonWolff, totauna llegenda de la Guerra Civilde 1936-1939.Àngel Solà, soci de Lo Riu, és

un apassionat de la Guerra Civil ide les curses demuntanya, i com-bina les dues passions. Capaç decompletar una trentena de kilò-metes per barrancs i camins,mentre puja i baixa turons Solàno deixar de mirar, d’observaratentament, mirant de localitzaramb precisió llocs que, l’estiu i latardor de 1938, van ser fotogra-fiats com a escenaris de la batallade l’Ebre. “No va ser gens fàcil

ALBA / BIBLIOTECA TAMIMENT / UNIVERSITAT DE NOVA YORK

Fotosreveladores

H I S T Ò R I A

Unseguitd’imatgesdipositadesenunarxiudeNovaYorkpermetlocalitzar llocsclaude labatallade l’Ebredel 1938

Apogeui caigudade l’anísdeVallsTARRAGONA

CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

P À G I N E S 6 i 7

2 LAVANGUARDIA T A R R A G O N A DIVENDRES, 17 JUNY 2011

trobar la cova on hi havia elcomandament del batallóLincoln”, confessa. I no va sersenzill perquè la informació quetenien damunt la taula era escas-sa. “Només teníem la descripciódel lloc que va fer un brigadistainternacional en un llibre i unafoto localitzada a Nova York onnohi ha la cova però sí que es veula vista sobre l’Ebre que desd’allà hi havia”, afegeix. Desprésde recórrer molts kilòmetres a laserra de Pàndols, de cim en cim,la recerca va donar resultat.La cova des d’on els comanda-

ments del batalló Lincoln, inte-grat principalment per voluntarisanglosaxons, es troba al mateixcrestall de la serra de Pandols,just sota la cota 641. La cota, enaquest cas, no és una dada senseimportància. Perquè aquests 641metres sobre el nivell del mar dela serra de Pàndols ens indiquenque els comandaments del bata-lló Lincoln, amb Milton Wolff alcapdavant, no es miraven el xocarmat des de la distància, sinó amols pocsmetres de la primera lí-nea de foc: la 666 és una de lescotes més tristament cèlebres dela batalla de l’Ebre, famosa pelsseus combats sagnants, una autèn-tica carnisseria.

“La veritat és que, per moltque se sabés que Milton Wolff icompanyia estaven a primera lí-nia de foc, sorprèn comprovar so-bre el terreny fins a quin punt eraaixí. És cert que eren els coman-daments del batalló, però això noels impedia dirigir els enfronta-ments a la serra de Pàndols abso-lutament des de dins, immersoscompletament en els combats”,exposa Àlex Sambró, el presi-dent de l’entitat Lo Riu.“Hay que ver lo condenado

que era aquel peñón en la sierradePàndols al que pusieron unnú-mero: el 666. Bonito número. Unpeñón muy duro. Un peñón muyduro para quedar atrapado en sucima mientras los artilleros demontaña italianos astillaban pe-dazos de granito y acero con tra-yectorias directas”, va deixar es-crit Milton Wolff en la seva bio-grafia, publicada a Espanya sotael títol Otra colina (Barataria,2005).Una altra cosa és la cova on hi

havia els militars que estaven alcapdavant de la XV brigada, onhi havia inclòs el batalló Lincolnjunt a d’altres batallons. Tot i quetampoc és de fàcil accès, es trobaa uns 300 metres de la carretera

del Pinell de Brai a Gandesa, desd’on fins i tot és visible. Ésd’aquesta cova i dels seus encon-torns d’on hi hamés fotografies al’arxiu de The Abraham LincolnBrigade Archives, a Nova York.Els fotògrafs de la XV brigadavan documentar el condiciona-ment de l’espai amb sacs terrers,van retratar els militars i, alhora,van immortalitzar les xabolesque els soldats s’havien construïtcom a aixopluc rudimentari en elcurs de la batalla.Des de Lo Riu s’insisteix, però,

que aquestamena de troballes nosón flor d’un dia, sinó que són “elfruit d’un treball intens i de l’es-treta col·laboració que, d’unsanys cap aquí, mantenim ambprestigiosos investigadors de lesBrigades internacionals, com ésel cas d’Alan Warren, que ens haaportat informacions claus peracabar localitzant les coves enqüestió”, raona Àngel Solà. Siguicom sigui, l’arxiu fotogràfic de laXV brigada, que ha sortit a lallum els darrers anys, està apor-tant imatges clau per entendre labatalla de l’Ebre no tan sols a pri-mera línia de foc, sinó també a larereguarda. A aquest mateix fonsfotogràfic hi pertanyen, perexemple, una gran quantitatd’imatges dels brigadistes inter-nacionals a la rereguarda de la co-marca del Priorat durant els me-sos previs a la batalla de l’Ebre,

just abans d’entrar en combat el25 de juliol de 1938, i que han es-tat identificades gràcies al treballde la historiadora Angela Jack-son i l’entitat No Jubilem la Me-mòria, amb seu a Marçà.LoRiu, coma entitat, té un sub-

títol llarg: Associació per l’Estudidel Patrimoni Arqueològic i His-tòric de les Terres de l’Ebre de laFatarella. I és que, com reconeixel seu president, “encara hi hauna gran feina de recuperació depatrimoni històric i no tan solsde la Batalla de l’Ebre, sinó tam-

VICENÇ LLURBA

L’hospital. Accés a una cova que va ser utilitzada com a hospital durant la guerra

COVES RETROBADES

Les fotos retratenles coves on hi haviael comandamentinternacional

FOTOS REVELADORES

RECERCA SOBRE EL TERRENY

Gràcies a les imatges,l’associació Lo Riuretroba escenaris dela batalla de l’Ebre

L A D A D A

Nova llumperun fet històric

Recorregutguiat per la serra

>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

]L’associació Lo Riu or-ganitza demà dissabte unrecorregut guiat per laSerra de Pàndols, on esvisitarà la cova on es vaninstal·lar els comanda-ments de la XV brigadainternacional l’agost de1938 I d’altres escenarisde la batalla de l’Ebrecom, per exemple, unacova hospital. L’excursió(de dificultat mitja-alta)és gratuïta i el punt detrobada és el Casal Muni-cipal de la Fatarella, a les9 del matí.

DIVENDRES, 17 JUNY 2011 T A R R A G O N A LAVANGUARDIA 3

TONI ORENSANZTarragona

L es fotografies de laGuerra Civil i de labatalla de l’Ebreque es troben a l’ar-xiu de la brigada

Lincoln (dipositat a la Bibliote-ca Tamiment de la Universitatde Nova York) no són obra defotoperiodistes desplaçats a Es-panya a cobrir el conflicte bèl·-lic. Són imatges obtingudes pervoluntaris internacionals ques’havien desplaçat a la guerra,en lluita contra el feixisme, ique formaven part de la XV bri-gada internacional. En acabarla guerra, elsmembres de la uni-tat fotogràfica de la brigada vanagafar els negatius i les còpies i

se les van endur amb ells. Setan-ta anys després surten a la llum,convertides en la col·lecció mésnombrosa e important per a l’es-tudi de la participació dels vo-luntaris dels Estats Units a laGuerra Civil.Al capdavant d’aquesta unitat

fotogràfica hi havia un jovenord-americà de vint-i-dosanys anomenat Harry Randall(vegeu fotografia), que havia ar-ribat a Espanya el 1937. A princi-pi dels anys trenta, Randall estu-diava al Reed College, on va te-nir les primeres notícies del’amenaça que representava elfeixisme. La depressió econòmi-ca el va abocar a deixar els estu-dis. La seva ambició de conver-tir-se en director de pel·lículesel va portar a conéixer el mónde la fotografia. Al seu costat, aEspanya, hi havia altres dos fo-tògrafs, Benjamin Katine iAnthony B. Drossel, i el tècnicde laboratoriWilliamH.Odera-

ka.Malgrat el que pugui pensar-

se, però, la unitat fotogràfica dela XV brigada no era una unitatmilitar. En diverses entrevistes,Harry Randall sempre ha expli-cat que la seva tasca es podriaconsiderar, en certa mesura,“unofficial”, és a dir, no oficial.El cas és que, segons el seu re-lat, qui va decidir que calia ferfotografies del dia a dia de laXVbrigada va ser el seu coman-dant Vladimir Copic, amb laidea que les imatges documen-tessin l’estada dels voluntaris in-ternacionals a laGuerraCivil es-panyola.Més enllà de l’afany do-cumental i arxivístic (que enl’actualitat pren un enorme va-lor), les fotografies també teni-en finalitats propagandístiques,

i s’enviaven i publicaven en di-verses capçaleres de premsadels Estats Units i d’altres paï-sos. Així, a banda de les imatgesdisparades pels fotoperiodistespresents a Espanya, com

Robert Capa, Gerda Taro,David Seymour i tants d’altres,sovint les imatges publicadesprovenien de Harry Randall i elseu equip de fotografia. “Po-dríem dir que el que feiem era,en certamesura, una feina de re-lacions públiques”, va declararl’any 2003 al Priorat, quan vatornar, per primer cop, a recór-rer alguns dels escenaris queha-via fotografiat l’any

bé d’altres èpoques, i això és allòque ens mou”.De fet, l’estudi de tot aquest pa-

trimoni (i aquí encaixa plena-ment la recuperació de materialfotogràfic de la batalla de l’Ebre)

dóna pas ara a la seva divulgació.Demàmateix s’organitza una ex-cursió gratuïta per visitar aques-tes coves i escenaris acabats deredescobrir, de la mateixa mane-ra que s’han fet recorreguts perconéixer el monòlit que, el 1938,va aixecar la XV brigada a la ser-ra de Pàndols. “És un monòlitque va restaurar l’estudiòs ÁngelArchilla i que és molt desconegutmalgrat que té un gran valor per-què és de l’època, no és cap placad’homenatge que s’hagi instal·latels últims anys”, diu Sambró.c

Al capdavant de launitat fotogràfica hihavia el jove de 22anys Harry Randall



MARC ARIAS / ARXIU

El comandament. Entrada de la cova de comandament de la XV brigada

Brigadistes. Dos membres de la XV brigada internacional

La llegendadeMiltonWolff

MÉS CLIXÉS

Conegudes novesfotos de l’arxiu dela Brigada Lincoln,a Nova York

L ’ Ú L T I M C OM A N D A N T D E L B A T A L L Ó L I N C O L N

Unacol·lecciófonamental

Retrat del fotògraf Harry Randall l’any 2003 durant la sevaprimera visita a Espanya des del 1938

]El nord-americà Milton Wolff–que dirigia els combats a Pàndolsdes de la cova ara redescoberta,des de primera línia de foc– és unallegenda de la Guerra Civil espa-nyola. Va ser l’últim comandantdel batalló Lincoln, i això va ferque fos protagonista de nombrosesfotografies que, ja a l’època, vanser publicades a la premsa norda-mericana. Wolff (mort el 2008)tenia 21 anys quan va fer cap aEspanya com a voluntari en lluitacontra el feixisme. Per no donarmaldecaps a la seva mare, va dir-lique se n’anava a treballar una tem-porada a una fàbrica de Barcelona.

La mare va assabentar-se que elseu fill era a la guerra quan va veu-re publicada en un diari la foto delseu fill al costat d’Ernest Hemin-gway. L’escriptor admirava Wolff,tot i que la llegenda diu que el sol-dat, alt i ben plantat, li va pisparuna nòvia a Madrid. Malgrat això,es diu que Hemingway es va inspi-rar parcialment en el jove coman-dant dels Lincoln per construirl’heroi de la seva novel·la Per quitoquen les campanes. Durant laSegona Guerra Mundial, Wolff vatreballar per als serveis especialsbritànics abans de la batalla dePearl Harbour.

EXCEPCIONALS

Són de les poquesimatges conegudesde la primera líniarepublicana

RAFAEL LÓPEZ-MONNÉ

El 1938, els fotògrafs de la XVbrigada van endur-se la maletade fotos i clixés als Estats Units


Retornal setgedelFRANCÈS

Dibuix de Josep Maria Rosselló que representa l’entrada dels francesosa Tarragona pel Portal del Roser

JORDI ROVIRA

Un dels antics gravats de Los horrores de TarragonaJORDI ROVIRA

S empre hi ha un abans iun després de totes lesguerres. Les històriesde les famílies, les dede les ciutats i les dels

països, s’escriuen, malaurada-ment, al ritme de les guerres. PerTarragona la Guerra del Francèsva significar un dels períodesmés tràgics que mai s’han viscut.Aquell temps atziac va ser puntd’inflexió en nombrosos aspectesde la quotidianitat de la ciutat.Tot va ser diferent entre

l’abans i el després d’aquells diesde juny de 1811. Acabada la guer-ra lamemòria col·lectiva, impreg-nada dels records d’uns fetsplens de crueltat, va guiar la màd’un artista anònim que va volerimmortalitzar unes instantàniesa través del dibuix. Vuit petitsgravats d’estil naïf són l’obra grà-

fica que ens va llegar un testimo-ni directe dels fets. Va voler re-presentar no solament les esce-nes de batalla, sinó les petites he-roïcitats de la gent del carrer, deles dones, del clergat, dels in-fants, i de la població indefensaen un setge desproporcionat alqual els invasors no van observarles normes més elementals de labona praxis militar. Es va volerretratar el paisatge urbà deTarragona, una ciutat perfecta-ment identificable a partir d’al-guns ambients de carrer, la cate-dral, les Coques i per foscos inte-riors que evoquen el dramatismed’imatges teatrals de la més puratragèdia.Los horrores de Tarragona va

ser el títol genèric d’aquesta anti-ga col·lecció d’imatges que va ser-vir als coetanis de la guerra permantenir presents en un formattangible els records dels dies delsetge napoleònic. Els gravats tar-ragonins són contemporanis iparal·lels als famosos Desastresde la guerra de Goya, i en algunscasos hi trobem similituds for-mals donat el tema que compar-teixen. En un assaig de fotoperio-disme avant la lettre i molt abans

de que la tècnica ho permetés, al-gú va considerar que era precísmostrar en làmines una sèrie d’es-cenes on els protagonistes erenles víctimes civils de la guerra, elstípics danys col·laterals de les es-tratègiesmilitars. Per això, darre-

re cada dibuix hi havia una histò-ria personal, unes vivències queforen en alguns casos descritespels historiadors i, en altres, sónla imatge nua de la crueltat a laqual pot arribar l’ànima humanaen el fragor de la confrontació ar-mada, a la que no és precís posarun rostre determinat.Sumant-se als actes de comme-

moració del bicentenari de laguerra del Francès l’Associacióde Bibliòfils de Tarragona va en-carregar a l’artista Josep MariaRosselló una nova col·lecciód’imatges que reprenguessin eltemadel setge sense imitar les an-tigues però seguint la línia d’aque-lles. Amb la voluntat d’establirun pont i un diàleg entre el 1811 i

el 2011 la tècnica de l’aiguaforts’ha emprat només en una de lespeces i les altres són dibuixos acolor com ho permeten els mit-jans actuals.L’esperit creatiu de Rosselló,

amarat de la bibliografia existentsobre la guerra, proposa els te-mes de cadascuna de les novesimatges i elabora una sèrie denou làmines que ofereixen una vi-sió renovda d’aquells fets. El jocde l’artista va començar anant ala recerca de la làmina perduda,ignorant si havia existit un novè

gravat, l’artista es va en-frontar a un full enblanc i deixà anar laimaginació. Per això, lanovena làmina repre-senta el monument alsherois, l’obramestra deJulio Antonio, els per-sonatges de la qual bai-xen del pedestal de pe-dra blanca per unir-sesimbòlicament amb laTarragona d’avui cami-nen sobre el pas de ze-bra immediat com sianessin a tocar ferro.L’ambientació de les

escenes és el paisatgede la Tarragona delsnostres temps que,d’aquesta maneras’aproxima als esdeve-niments relatats. Lesimatges i figures repre-sentades traspuen unlleu ressò del Guernicapicassià. I és que, d’unaguerra a una altra guer-ra, les víctimes civils

sempre s’agermanen. Tot el con-junt de les obres esdevé un cantcontra l’oblit, que arriba ambpuntualitat per la commemora-ció i que és un gran present quela societat civil de Tarragona fa atota la ciutadania, retrobant el re-cord del passat a través de l’ex-pressió artísticamés contemporà-nia.c

AMB T DETARRAGONA JORDI ROVIRA SORIANO

La nova col·lecciód’imatges neixd'un encàrrecde l’Associació deBibliòfils de Tarragona

CONSTANTÍARTSALA D’EXPOSICIONS

EXPOSICIÓ DE PINTURA DE JORDI ISERNDEL 18 DE JUNY AL 30 DE JULIOLC/ Carnisseries Velles, 3 - 977 34 14 64 - REUS

WWW.CONSTANTIART.COM

Tarragona reviu a través de l’obra de Josep MariaRosselló les imatges del setge napoleònic

DIVENDRES, 17 JUNY 2011 P U B L I C I T A T LAVANGUARDIA 5

l RallyRACC Catalunya-Costa Daurada (Rally deEspaña 2011) ja escalfa elsmotors de la seva 47a edi-ció, que es durà a terme del

20 al 23 d’octubre d’enguany en dife-rents carreteres de la demarcació deTarragona. El suport de la Diputacióde Tarragona a través del seu Patronatde Turisme fa possible la realització,any rere any, d’aquesta coneguda pro-va automobilística, que a més comptaamb la col·laboració de l’Ajuntamentde Salou, de PortAventura, de la Cam-bra de Comerç, Indústria i Navegacióde Tarragona i, per primer cop, de

l’Agència Catalana de Turisme i deTurespaña.

El president de la Diputació deTarragona, Josep Poblet, ha destacatel paper del ral·li com a dinamitzadoreconòmic i turístic a la demarcació. Enaquest sentit, s’ha referit a l’elevat re-torn de la inversió en aquesta prova i al’oportunitat econòmica que representaper als agents econòmics del sector tu-rístic o comercial. L’any passat, el ral·liva generar un impacte econòmic d’uns26 milions d’euros al territori, repartitsentre l’interior i la costa.

El ral·li transcorrerà per diferentscarreteres del Tarragonès, el Baix Camp,

el Priorat, la Ribera d’Ebre i la TerraAlta, amb un tram a la comarca llei-datana de les Garrigues. La sortida il’arribada serà a Salou, mentre que elparc d’assistència se situarà al palaude congressos de PortAventura.

El ral·li comptarà enguany amb untram de terra completament nou de27,5 km, un altre de mixt amb bona partdels quilòmetres també nous, dues es-pecials d’asfalt inèdites i un tram asfal-tat de 45,97 km, el més llarg d’aquestescaracterístiques de tot el mundial. Ladificultat esportiva d’aquesta edició dela prova també vindrà donada per lacelebració de dos trams nocturns.

MOTOR ECONÒMIC

ELa Diputació impulsa el 47è RallyRACC Catalunya-Costa Daurada, que es realitzarà a l’octubre i que, un

any més, preveu ser un revulsiu turístic i comercial al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre

Ral·li en positiu

Josep Poblet i TousPresidentde la Diputació de Tarragona

Els representants de les entitats promotores del ral·li, durant la recent presentació que se’n va fer a la Diputació de Tarragona

n any més, a la Diputació deTarragona donem suport a larealització del RallyRACCCatalunya-Costa Daurada,

una competició de primer ordre que superal’àmbit estrictament esportiu i es conver-teix en un destacat element dinamitzadordel Camp de Tarragona i de les Terres del’Ebre. El ral·li és, també en aquest sentit,un important motor per al nostre territori:durant els dies que s’hi celebra, l’ocupacióhotelera i el volum de negoci en comerçosi altres establiments augmenten de mane-ra notable. D’altra banda, la prova aportavisitants també a l’interior, i contribueix adesestacionalitzar la temporada turística.Cal destacar, així mateix, que la difusióque se’n fa als mitjans de comunicaciócontribueix a donar a conèixer les nostrescomarques a milers de visitants poten-cials. Tot plegat comporta un impacteeconòmic de més de 26 milions d’eurosal nostre territori, un resultat, sens dubte,molt positiu.

“La col·laboració de la Diputació enla prova automobilística forma part delnostre suport continuat al turisme”

L’experiència i professionalitat delRACC esdevé un factor clau en l’èxit del’esdeveniment, com tambého són l’esforçconjunt de diferents administracions i enti-tats. La col·laboració de la Diputació, anyrere any, en el ral·li automobilístic formapart de les polítiques de suport continuatal turisme, un dels grans recursos produc-tius de casa nostra que hem de preservar,impulsar i diversificar, i de manera més in-tensa que mai en aquests moments de crisieconòmica global. Alguns exemples en elmateix sentit són les accions que duem aterme per captar nous turistes de Rússiai d’altres mercats internacionals, o la po-tenciació de les nostres marques CostaDaurada i Terres de l’Ebre en fires i altresesdeveniments.És així, en el marc del nostre afany

per vertebrar el territori i afavorir-ne elprogrés econòmic, que ens disposem aengegar una nova edició del RallyRACCCatalunya-Costa Daurada.

Restauració forestal de la fincaMas Forès, a Alcover

Un grup de treballadors de la FundacióGINAC duran a terme tasquesde restauració forestal i de transformació amb finalitats agroecològiquesa lafinca Mas Forès, al municipi d’Alcover.Aquesta actuació s’emmarcaen el conveni de col·laboració signat entre la Diputació de Tarragona il’Obra Social “la Caixa” que vetlla per la integració laboral de col·lectiusen risc d’exclusió social mitjançant actuacions en espais naturals.

Els alumnes del Col·legi d’Educació Especial Sant Jordi, de Jesús,a Tortosa, han pintat un mural sota la direcció de l’artista jesusencFernando Ferré. El president de la Diputació, Josep Poblet, ha inaugurataquesta obra pictòrica que han realitzat els 56 nens i nenes delcentre. Poblet ha destacat la importància de la labor que es du aterme des dels centres d’educació especial de la Diputació.

Els alumnes del CPEE Sant Jordi,de Jesús, fan “Art a les parets”

U


IVAN RODONValls

V a haver-hi un tempsque l’anís a Valls esbevia com ara es beula Coca-Cola. Erauna beguda social

que es prenia arreu, sobretot alscafès, acompanyada sovint d’ai-gua fresca i, ocasionalment, de bo-lados, els pastissos elaborats ambsucre i clara d'ou, exclusius deCatalunya”. JordiCastells, exalcal-de de Valls, i la seva germana,Maria Carme Castells, descen-dents de Ca la Cabalera, famíliaque elaborava anisats, preservenfrescos records de l’època d’ord’aquest destil·lat: “Els anisatsvan tenir molt d’èxit principal-ment per les seves propietats di-gestives, però també com a tonifi-cants per fer front als durs tre-balls de l’època i, en ocasions, comasubstitutiusd’unmenjarmés avi-at escadusser o poc nutritiu”.Però a Valls no només es bevia

anís, sinó que sobretot se n’elabo-rava. Els historiadors que han es-tudiat la indústria dels aiguar-dents que es va anar consolidanta la capital de l’Alt Camp des delsinicis del segleXVIII no s’han po-satmai d’acord pel que fa al nom-bre de fàbriques d’anisats de laciutat. El que sí està clar és quel’època d’or de l’anís deValls s’ini-cia el 1880 i perdura fins al 1930,tot i que a la dècada dels cinquan-ta encara hi ha set marques po-tents. D’aquí fins al 2001, quantanca la darrera fàbrica, tot va amal borràs.La majoria de les indústries

que elaboraven anís estaven re-

partides pel centre històric, alscarrers de la Cort, Carnisseria,Sant Antoni, FornNou o a les pla-ces de l’Oli i de les Escudelles, en-tre d’altres, i només unes quantesvan instal·lar-se més allunyadesde la centralitat de l’època, com lade Josep Blanch, al Passeig delsCaputxins, o la de Pepito Magri-nyà, que era la més gran i la queexportavamés, i que es va aixecaral capdamunt del Passeig de l’Es-tació, a l’altra banda de les vies,per facilitar la sortida dels destil·-lats.Tot i que la majoria de fàbri-

ques eren artesanals, familiars oamb pocs treballadors i amb re-cursos limitats, el prestigi de lesdiferents marques d’anís de Vallsva anar creixent i fent forat en el

mercat exterior. Emilio Pedrero,estudiós d’aquesta indústria, varecollir en un estudi que “la fabri-cació dels anisats a Valls no teniacomparació a tot Catalunya, i no-més era equiparable als grans cen-tres capdavanters que existien al’Estat, sobretot a Castella i a An-dalusia”. Entre el 1880 i el 1920s’exporta anís deValls a les princi-pals ciutats catalanes i espanyo-les, però també a França, Suïssa,Itàlia, Alemanya, Gal·les, Cuba idiversos països d’Amèrica Llati-na, entre altres.L’edat d’or dels anisats de Valls

coincideix en el temps amb la fe-bre d’or vitícola, provocada perl’expansió de la fil·loxera a Fran-ça. L’historiador Domènec Ribes,autor del treballAproximació a la

Als anys 1920 i 1930competien a Valls fins a setfàbriques que elaboravenels anissos Catalunya,Cebra, Magriñà, Guasch,Del Pagès, Marruixa iMallorquí

AnísdeValls,del zenit a l’ocàs

El fabricant GabrielClaravalls va intentarregistrar l’Anís l’Enxanetaperò l’Oficina de Patentes yMarcas ho va impediral·legant que no estavenpermesos els noms catalans

XIFRES

Queden molt poquesampolles de les darreresmarques d’anís de Valls iestan molt buscades. PereCompte, fill de l’últimfabricant d’anís, a penes enpreserva una dotzena

En l’època daurada l’anís esvenia en garrafes de cinc,deu, setze i vint litres a barsi restaurants. Quan es vapassar a vendre enampolles, el producte es vaencarir i el negoci va caure

AGUSTÍ GURÍ / ARXIU MUNICIPAL DE VALLS

VICENÇ LLURBA

4. Es conservenmolt poquesampolles delsantics anisats

3. El deterioratestat actualde l’antiga fàbricad’anís Magriñà

2. Pilar Caballéomplint ampollesd'Anís Vallsa ca la Cabalera

Canvi d’hàbits

1. Alcoholerade Magí MagriñàMartí en una fotodel 1934

Ampolles buscades

CONTROL

La Guàrdia Civilobligava a justificarla quantitat d’alcoholper destil·lats

Anisats il·lustres

HISTÒRIA

●3

Anís l’Enxaneta

●2●1

VARIETAT

A Valls tambées feia conyac,chartreuse, vermuti altres licors

Valls va viure una època d’or dels anisats entre el1880 i el 1930, quan moltes empreses exportavenels seus destil·lats a Europa i Amèrica Llatina


indústria dels licors i dels anisatsde Valls, afirma que aquesta febreproductora i exportadora veacompanyada “d’unamodernitza-ció tecnològica a la indústria del’aiguardent, caracteritzada sobre-tot per la introducció d’alambinsmés grans i resistents, calderes devapor i sistemes continus en ladestil·lació i la rectificació”. L’eu-fòria del moment afavoreix lainstal·lació de les primeres destil·-leries industrials, ambnova tecno-logia, més capacitat, més capital iel suport de socis capitalistes im-portants.L’anís, explica Ribes, era obtin-

gut destil·lant en alambins l’alco-hol rectificat, al qual se li barreja-ven herbes o llavors en diferentsproporcions, segons cada casa.“Totes tenien una fórmula secre-ta”, coincideixen a dir Jordi Cas-

tells i Pere Compte, fill del darrerfabricant a Valls (Anís Mallor-quí). “Almargede les herbes–afe-geix Compte– a casa, el foc no-més cremava amb llenya d’alzina.Me’n recordoperquè sovint hi en-terràvem patates al caliu. Maimés n’he menjat de tan bones...”.Un cop obtingut el destil·lat, se liafegia el xarop –sucre dissolt enaigua–, es filtrava i es deixava en-vellir entre sis i dotze mesos perobtenir una qualitat òptima.Pere Compte recorda la duresa

d’una elaboració completamentartesanal: “Començàvema les du-es de la matinada, preparant elfoc, i no acabàvem fins les 8 delvespre. El pare se’n cuidava detot, fins i tot d’anar a buscar lesherbes aromàtiques que desprésbarrejava en el procés d’elabora-ció de l’anís. Es pot dir que treba-llava les vint-i-quatre hores delsset dies de la setmana. Tot plegat,massa sacrificat.”

L’època d’or dels anisats va serinsuficient, però, per transformartotes les fàbriques que en depeni-en i el anys que van seguir al 1950van anar enfosquint el panorama.La falta de capital, un cop supera-des les alegries inicials, va provo-car deficiències en l’elaboraciódels anisats i va fer impossible lamodernització integral d’unes in-dústries cada vegadamés envelli-des. A més, aviat va proliferar lacompetència exterior, amb l’apa-rició de grans productores i, elque va ser el toc de gràcia defini-tiu dels anisats, els nous aires vanportar nous gustos i van transfor-mar els hàbits de consum de lagent.El record dels anisats de Valls

perdura avui en els vestigis de lesantigues fàbriques i en les poquís-simes ampolles que encara potstrobar al mercat. Les indústriesque no han anat a terra es trobenenun lamentable estat de llangui-ment a l’espera que algú esborridefinitivament l’empremta d’unpassat daurat que va projectarl’anís de Valls al món.cARXIU MUNICIPAL DE VALLS

HERMENEGILD CASTELLS / ARXIU MUNICIPAL DE VALLS / JORDI CASTELLS

TESTIMONI DEL PASSAT

ESPLENDOR

En l’època dauradavan coincidir unadesena de fàbriquesd’anisats a Valls

Pere Compte davant de l'antiga fàbrica d’anís Mallorquí a Valls

Pere Compte Grogués va serl’últim fabricant d’anisats deValls. Per bé que va morir mesosabans que Anís Mallorquítanqués portes, ja sabia que lafàbrica se n’anava amb ell. Elseu fill, Pere Compte Jové, haviatriat altres camins. Pere CompteGrogués, justament pel fet de serel darrer d’una estirp, la delsproductors d’anisats vallencs,era un testimoni privilegiat queva viure a cavall de l’èpocadaurada i el seu declivi. Elsquaderns Vilaniu li van publicaruna entrevista l’any 1998 en quèfeia reflexions de gran valor.De la fama de l’anís de Valls,afirmava que era d’abastmundial: “De Valls marxavenanís i altres licors cap a Cuba.Primer anaven cap a Sitges id’allà s’exportava a Cuba”. Iafegia: “Em vénen alemanys acomprar i diuen: Oh! Quinanís!”.Sobre els hàbits de consum, nohi ha comparació possible:“Anys enrere es bevia molt mésvi, molt més anís, molt més detot menys aigua. Però llavors espencava molt més i tot l’alcoholes cremava. Abans es treballavamés, es bevia més i es menjava

més... També es feien orlandes,que és una altra cosa que tambés’ha perdut completament. Se’nbevien que feien 60 graus!.”De l’època d’esplendor CompteGrogués ho estirava una micamés que els historiadors iassegurava que va durar fins alsanys 60. “Llavors era l’èpocad’esplendor de tot, a Valls! Eral’època dels blanquers i hi haviala principal indústria de pells.Totes les fàbriques que desprésvan marxar a Igualada van serles que van plegar de Vallsperquè aquí la gent ja esguanyava la vida amb la llana,les pells i el cuir”.I va veure venir la crisi: “Lafama de l’anís no és que s’hagiacabat, és que és prohibitiu! Lagent s’ha tirat a altres begudes.Totes les coses tenen èpoques(...)”. I encara més quandetectava l’envelliment de laindústria i les dificultats demodernització: “Si avui haguésde muntar una fàbrica la fariatota d’acer, però no és rendible.Per què m’he de gastarvint-i-cinc milions si després hohe de perdre tot? El problemaavui són els estocs i elsimpostos”.

“Vénen alemanys a comprari em diuen: Oh! Quin anís!” DECLIVI

L’encariment,l’envelliment de laindústria i el canvid’hàbits, els motius

VICENÇ LLURBA

●4


El caràcter solidaridelmóncasteller

REVISTA CASTELLS

Castellers d’arrue del món, tots a una per fer castells

AINA SERRATarragona

E l projecte “Tots somunacolla”, per la inte-gració de nouvingutsal món casteller, haestat la primera inici-

ativa de caràcter social coordina-da entre totes les colles. El progra-ma, promogut per la Coordinado-ra de Colles Castelleres de Cata-lunya (CCCC) i la Generalitat, esva desenvolupar durant el 2010 en25 colles i amb la participació de737persones als tallers. La iniciati-va incloïa tres tallers teòrics i pràc-tics, completats amb material envuit llengües per tal de garantir unampli ventall de receptors. Lapro-cedència va ser molt repartida,amb els africans (magribins isubsaharians) com a grup mésnombrós, amb un 39,3%. Tambécal destacar que el 27,3% dels par-

ticipants eren autòctons. AnnaGuasch, presidenta de la CCCC,afirmaque el projecte d’integracióde nouvinguts “expressa el quesom i el que volem ser: una activi-tat singular peròoberta a tothom”.En aquesta línia moltes colles

duen a terme iniciatives d’àmbitlocal que posen demanifest el ca-ràcter solidari del món casteller.Destaquen els Castellers de la Vi-la de Gràcia que aquest any hanintroduït una modificació als es-tatuts de l’entitat per incloure la“finalitat de participar en el pro-cés d’integració social de perso-nes nouvingudes” com a valorafegit a l’objectiu evident de qual-sevol colla castellera: fer castells.La colla de Gràcia és un exempled’iniciatives socials. Des de facinc anys, i a conseqüència de te-nir una enxaneta que va patir leu-cèmia, centralitzen les donacionsde sang del barri al local de la co-

lla amb el lema Sang blava, pertal que els castellers tinguin moltfàcil fer aquest pas. Igualmentfan una aportació anual a la Fun-dació d’Oncologia Infantil Enri-quetaVillavecchia, el que ja ha re-presentat una donació de més de4.000 euros. Arnau Dòria, presi-dent de l’entitat, destaca que “amés, estem en contacte amb al-tres associacions del barri per re-bre canalla provinent de centresd’acollida o amb Voluntaris perla llengua i la Plataforma de nor-malització lingüística, per a parti-

cipar en la promoció del català”.ElsCastellers de Badalona tam-

bé han destacat aquest any ambuna iniciativa inèdita, el “Totsfem castells”, per a la creació dela nomenclatura castellera en elllenguatge de signes català. L’ob-jectiu és permetre que el col·-lectiu sord pugui ser part de l’acti-vitat castellera, amb l’adaptaciód’aquest llenguatge, però, també,amb la realització de tallers pertal que la resta de castellers es for-min i l’utilitzin. Fèlix Martínez,membre sord dels Castellers deBadalona, assegura que “sentoque la comunicació ara és moltmés fàcil perquè la gent prenmés iniciativa quan coneix perso-nes com jo”. Els badalonins jahan promogut diferents tallersde llenguatge de signes i troba-des de professionals per a consen-suar la nomenclatura castellera,amb la col·laboració de la Llar depersones sordes de Badalona i laFederació de Persones Sordes deCatalunya. La iniciativa va ser re-coneguda per la revista Castellsamb una beca de 3.000 euros a lacinquena Nit de Castells.Cada temporada apareixen no-

ves iniciatives en aquesta direc-ció, algunes també amb caràcterinternacional. L’any passat, enresposta als terratrèmols que vanafectar la comunitat de Huelón(Xile), els Castellers de Vila-franca van organitzar un festivalbenèfic amb músics xilens i lo-cals. Per la seva banda, els Caste-llers de Sant Cugat dediquen el0,7% dels ingressos a projectesde desenvolupament presentatsper algun membre de la colla idesprés de cinc anys ja hi handes-tinat més de 2.500 euros.c

Dissabte 18

Solsona (Solsonès)

Plaça del Camp, 18 hColles: Castellers deSolsona, Salats de Súria,Margeners de Guissona.

Barcelona (Barcelonès)

Avinguda Paral·lel, 12 hColles: Castellers del PobleSec, Castellersd’Esparreguera,Castellers de Cornellà.

Diumenge 19


Plaça Sant Jaume, 12 hColles: Castellers deBarcelona, Xiquets deReus, Minyons de Terrassa.

Sabadell (Vallès Occidental)

Plaça de Sant Roc, 12 hColles: Castellers deSabadell, Sagals d’Osona,Castellers del Poble Sec.


Plaça del Raspall, 12 hColles: Castellers de Sants,Castellers d’Esplugues,Castellers de la Vilade Gràcia.

Molins de Rei (Baix Llobregat)

Plaça de la Creu, 12 hColles:Matossers deMolins de Rei, Castellersde Caldes, Moixiganguersd’Igualada.


Plaça de Frederic Soler, 12 hColles: Colla Castellera Jovede Barcelona, Tirallonguesde Manresa, Castellers deBadalona.

Altafulla (Tarragonès)

Plaça dels Vents, 12 hColles: Castellersd’Altafulla, Castellersde Mollet, Castellersde Sant Cugat.

Perpinyà (Catalunya Nord)

Plaça de l’Ajuntament, 11 hColles: Colla Castellera LaGlobal de Salou,Castellers del Riberal.

Dijous 23

Valls (Baix Camp)

Plaça del Blat, 22.30 hColles: Colla Vella delsXiquets de Valls, CollaJoves Xiquets de Valls.

La colla de Gràciarecull als seusestatuts participar enel procés d’integraciósocial dels nouvinguts

Les colles dediquen part dels seus recursos a aspectes solidaris,des de tallers fins a aportacions econòmiques

CASTELLS

Elmés destacat


ESTEVE GIRALTAmposta

E l rugbi torna a lesTerres de l’Ebre. LosTaus d’Amposta(Montsià) jugaran lapropera temporada

a la Lliga de Tercera Divisió cata-lana, recuperant l’esperit del’Ametlla deMar i el Tortosa, dosclubs de rugbi desapareguts alsanys noranta. “És una aventuraque ha començat molt bé”, desta-ca Xavier Abril, president i juga-dor de Los Taus.L’equip, que va jugar el seu pri-

mer amistós dilluns passat aAmposta, contra Els Llops de laURV –van perdre 5-30-, està araen plena fase de captació de juga-dors. “Som una trentena però ennecessitem més”, explica Abril.El club ebrenc, que ha instal·lat laseva base operativa a Amposta,on entrenarà i jugarà, fa una cridaa tots els aficionats al rugbi de lesTerres de l’Ebre. Ara la mitjana

d’edat és alta, per sobre dels 35anys, ja que l’equip ha captat tam-bé a ex jugadors de l’Ametlla deMar i el Tortosa. Al seu costat, jo-ves jugadors que enguany acabenel batxillerat.Tot va començar ambun curiós

anunci, recordant la crida de l’ex-plorador Shakelton a través d’unanunci a la premsa l’any 1913. Sha-kelton cercava homes per a unanova expedició antàrtica amb elvaixell Endurance. Los Tausd’Amposta cerquen jugadors derugbi. “Se busquen hòmens. Ga-rantim: sacrifici, dolor, sang i su-or. Oferim: honor i coratge. Mo-tiu: creació d’un equip de rugby”,deia la crida del club ampostí.El club vol seguir l’estela de

Reus, Valls i Tarragona, ambequips en competició i escoles derugbi per a la formació de nous ju-gadors. El primer pas, però, laconsolidació d’un equip sèniorque faci de crida i ajudi a popula-ritzar la tornada del rugbi a lesTerres de l’Ebre.

Per tirar endavant el projecte,els fundadors del club (el secreta-ri és Josep Benavent, el tresorerPere Luque, el director tècnicJoan Capilla i l’entrenador, LluísDuró) han hagut de buscar tambéel suport de les institucions i lesempreses. L’Ajuntament d’Am-posta ha respost a la crida i LosTaus han cobert ja un 40% de lesnecessitats de patrocini.La futura implantació dels estu-

dis d’INEF a Amposta, compar-tint seu amb Cambrils (BaixCamp), hauria d’ajudar també aconsolidar el club. El rugbi és undels esports que formen part dela candidatura d’Amposta als estu-dis universitaris d’educació físi-

ca. El club vol implicar també lescinc escoles i els dos instituts am-postins per fer realitat en els pro-pers anys l’escola de rugbi.Per la història quedarà que Los

Taus van jugar el seuprimer amis-tós davant de 150 persones, ambunaderrota dolça. Elmatx va aca-bar, comés tradició, amb l’anome-

nat tercer temps, una trobada fra-ternal entre els jugadors ques’han enfrontat abans al terrenyde joc, compartint menjar i beu-re.Los Taus d’Amposta Rugby

Club ja té escut, amb dues espi-gues d’arròs encreuades que abra-cen unapilota. Simbolitzen els ju-gadors procedents debanda i ban-da del riu Ebre. L’equip té tambélema: “Junts creixem i junts llui-tem”.El nomdelsTaus fa referèn-cia als rosegadors que poblavenels sistemes aquàtics del Delta del’Ebre i que durantmolt de tempsvan formar part de la cadena ali-mentària dels primers habitantsde la ribera.c

Los Taus van debutar dilluns en el seu primer amistós, contra els Llops de la URV, a AmpostaVICENÇ LLURBA

Elrugbi tornaa l’Ebre

Los Taus d’Ampostajugaran la properatemporadaa la Lliga de TerceraDivisió catalana

Amposta crea un equip de rugbi per recuperarl’esperit de l’Ametlla de Mar i el Tortosa,desapareguts als anys noranta

ESPORTS


Divendres 17

Art. Exposició d’artistes de Cam-brils. Sala Àgora. Pl. Ajuntament, 4.Cambrils (fins al 8 de juliol).

Història. Exposició ProjecteMonthemhat. Les mòmies oblida-des. Museu d’Arqueologia SalvadorVilaseca. Raval de Santa Anna, 59.Reus (fins al 8 se setembre).

Exposició. Foneries de Reus. Peti-ta Mostra, de Josep Cos.Vestíbul del Teatre Bartrina. Pl. Tea-tre, 1. Reus (fins al 2 de juliol).

Fotografia. Exposició de les foto-grafies presentades al II ConcursFotogràfic de la Riera de la Bo-ella.Castell de Masricart. Pl. del Castell, 1.La Canonja (fins al 2 de juliol).

Clàssica. Concert a càrrec delsalumnes de saxo, clarinet i trom-bó de l’escola de músics. Muralla,22. El Vendrell (18.30 h).

Clàssica. Juan Becerra protagonit-za el nou concert de la mostra dejoves guitarristes de Catalunya.Auditori Pau Casals. Av. Palfuriana,52. El Vendrell (19 h).

Presentació. Presentació del llibreSiete maneras de matar a un ga-to, de Matías Néspolo.Sala Polivalent del Portal del Pardo.Major, 20. El Vendrell (20 h).

Pintura. Inauguració de l’exposi-ció d’olis de Marc Ferré.Sala Caixa Tarragona. Alcalde Palau,55. Amposta (fins al 26 de juny).

Teatre. Tómese una varieté, insis-to, del grup de teatre Linibohè-mia. Teatre Metropol. Rambla Nova,46. Tarragona (21.30 h).

Rythm and blues. Concert de TheCanary Sect. El Cau. Trinquet Vell, 2.Tarragona (22 h).

Dissabte 18

Exposició. Un exercici d’arrogàn-cia/generositat , de Rafel G. Bianc-hi, guanyador ex aequo de la Bi-ennal d’Art Ciutat d’Amposta2010. Sala d’exposicions del Centred’Arts Visuals. Gran Capità 38-40.Amposta (fins al 10 de juliol).

Grafits. Concurs Grafitada Jove2011. Al carrer Francesc Gumà iFerran. Valls (a partir de les 10 h).

Música. Concert-mostra delsgrups de l’Associació de Músicsdel Baix Penedès.Plaça Nova. El Vendrell (18 h).

Màgia. Espectacle Tarracadabra .Ateneu. Sant Magí, 2. Tarragona(19 h).

Pop-flamenc. Concert de JimmyMalla. El Cau. Trinquet Vell, 2.Tarragona (22 h).

Diumenge 19

Tradició. Ballada de sardanes,amb la Cobla Cossetània.Rambla Nova. Tarragona (19.30 h).

Música. Gala lírica Niu d’Art.Ateneu. Sant Magí, 2. Tarragona(18.30 h).

Música. El VIII Festival de MúsicaIberoamericana presenta el pro-grama Els grans compositors afro-americans, CX Auditori Tarragona.Pere Martell, 2. Tarragona (19 h).

J.G.

El cantautor Joan Manel Serratserà testimoni in situ de les ver-sions de les seves cançons mésconegudes, en dues de les qualsell mateix hi participarà.Es tracta d’un l’espectacle

que tindrà lloc aquesta nit a les22 hores al Pavelló Firald’Amposta, on la banda demúsi-ca La Lira Ampostina homenat-jarà a Serrat interpretant fins a17 peces significatives de la dis-

cografia del cantautor catalàversionades per a l’ocasió perAdolf Ventas i Jordi Grisó, comPenélope o No hago otra cosaque pensar en ti, entre altres.El moment més esperat arri-

barà de la mà del mateix Joan-Manel Serrat, que interpretaràdues d’aquestes versions junta-ment amb la banda:Benditamú-sica i Paraules d’amor. El con-cert s’ha organitzat en beneficide l’Escola de Música de La Li-ra Ampostina. c

J.G.

Va començar com un cicle demúsica per les sales de la ciutatde Tarragona i ara ha fet el gransalt per convertir-se en festival.Tornen els concerts del Do itYourself (Di-Y) però amb unformat diferent i més ambiciós.Entre avui i demà l’annex de

l’estadi del Gimnàstic deTarragona acollirà el festivalque servirà per posar el punt ifinal a la primera temporada del

cicle de música que ha tingutlloc els darrers mesos a la ciu-tat. Per l’escenari hi ha previs-tes actuacions de grups de re-nom com La Pegatina, Los De-linqüentes, Kiko Veneno o LosAsdlanticos.L’entrada diària costa 15 eu-

ros mentre que l’abonamentpels dos dies de festival en val25. També es possible adqui-rir-les a la taquilla el mateixdia, per un preu lleugeramentmés elevat.c

L’espectacle Fermentación, de Teatro de los Sentidos, que es podrà veure durant el festivalARXIU

JÚLIA GIRIBETSTarragona

U na de les èpoquesde l’any en queTarragona conce-trava menys activi-tat teatral és la se-

gona quinzena de juny. A partird’ara això s’ha acabat ja que desdel proper dimecres fins al diu-menge dia 26, la ciutat tindrà ladosi de cultura que limancava an-teriorment gracies al primer Fes-tival Internacional de Teatre deTarragona (FITT). La ciutat nohavia rebut encara cap esdeveni-ment relacionat amb les arts escè-niques de projecció internacio-nal. La carta de presentació delcertamen diu que pretén ser unaparador de les noves propostesescèniques internacionals, obrintla porta als millors creadors con-temporanis.Una de les peculiaritats del fes-

tival són els espais on es desenvo-luparan les diferents representaci-ons, ja que la majoria tenen poc aveure amb el teatre. Aprofitant lasingularitat de Tarragona com aciutat Patrimoni de la Humani-tat, els escenaris del festival serànedificis antics i emblemàtics de laPart Alta que tenen a veure ambla història de la ciutat i que, peruns dies, es transformaran en pe-tits teatres que acolliran les novesdramatúrgies, només delimitatsper la pedra de lesmuralles roma-nes.Aquests indrets no seran altres

que l’AntigaAudiència, la capçale-ra delCircRomàdeTàrraco, l’Es-cola i Conservatori de Música i laSala Trono. La inauguració delFITT serà dimecres a les 21.30

amb un espectacle musical a càr-rec de Carles Santos, que actuaràa l’Antiga Audiència, però un delsplats forts del festival se servirà elproper dijous 23 a la capçaleradel Circ Romà. I els cuinersd’aquest plat no seran altres quela reconeguda companyia Teatrode los Sentidos, que habitual-ment investiga la dramatúrgia delllenguatge sensorial, i que oferiràa Tarragona l’estrena absolutad’un nou espectacle.Es tracta de Fermentación, un

projecte creat especialment pelFITT, d’una durada de 50 mi-nuts, concebut en petit format, jaque es pot veure en grups reduïts

de 25 persones, on el públic potser partícep del descobrimentdels secrets del vi i de la sevatransformació. L’espectacle s’hadefinit comunaexperiència poèti-ca sensorial on es pot veure el vi-atge que fa el raïmdes que es cullde la vinya. L’estrena és el proper

dijous a les 20 h i es podrà repetirexperiència divendres, dissabte idiumenge en diferents passis.La resta d’espectacles són Dig-

nità Autonome di Prostituzione,del dramaturg italià LucianoMelchionna, que es representaràal Conservatori durant el propercap de setmana, en la que serà laseva estrena a l’Estat Espanyol, iBashir Lazhar d’Evelyne de laChenelière, a la Sala Trono.Aquesta primera edició està con-cebuda com un tast o aperitiu deles propostesmés actuals, que ani-rà ampliant cartell en futures edi-cions ja que la voluntat és que tin-gui continuïtat en el temps.c

El propi Serrat participarà al concert de la Lira Ampostina

La Pegatina és un dels grups que participa al festival

C U L T U R A

Tarragona estrenaun festivalinternacional deteatre dedicat a novespropostes escèniques

LLIBERT TEIXIDÓ / ARXIU

ARXIU

Història icreacióactualP I S T E S

El cicleDo ItYourselfes converteix en festival

LaLiraAmpostina versionales cançonsdeSerrat


Els guardiansde la privadesa

Reuspremial’excel·lència

XAVI JURIO

ARXIU

Jordi Aragonés i Josep Maria Gastó, fundadors de Staitec, a la seu de l’empresa

Gala d’entrega dels V Premis Gaudí-Gresol a la Notorietat i l’Excel·lència a FiraReus

ORIOL MARGALEFTarragona

P ot semblar una con-tradicció, però al ma-teix temps que creixl’ús de les xarxes soci-als a internet, cada

cop hi ha més sensibilització so-bre el valor de la privadesa. La le-gislació no impedeix que les em-preses creïn fitxers amb dadespersonals dels seus clients i pro-veïdors. En canvi, sí que limita ladifusió d’aquestes dades a terce-res persones. Staitec, una empre-sa nascuda al si de la UniversitatRovira i Virgili, ha creat una tec-nologia exclusiva que permetanonimitzar qualsevol fitxer quecontingui dades confidencials ievitar filtracions indesitjades.La cessió de dades personals

és una pràctica habitual entre em-preses. Algunes firmes prestenservei d’anàlisi estadístic i treba-llen amb documentació recopila-da per altres. La llei de Proteccióde Dades de Caràcter Personalobliga els responsables d’aqueststipus de fitxers a prendre les me-sures necessàries per garantir-nela seguretat. Tampoc permet queles cedeixin si abans no les sotme-ten a un procés de dissociació. Ai-xò és, un tractament d’emmasca-rament de les dades, de tal mane-ra que la informació no puguiidentificar ningú en concret.Staitec (Statistics and Techno-

logy) va néixer fa quatre anys perdonar resposta a aquesta necessi-tat. “Desenvolupem solucions amida de les empreses. Identifi-quem quina és la millor manerad’emmascarar les dades, fent ser-

virmètodes propis i aliens”, expli-ca JosepMaria Gastó, un dels so-cis i fundadors de l’empresa.L’encobriment de les dades no

modifica la informació codifi-cant-la, sinó que genera un clonapte per ser utilitzat per tercers.“Creem dades creïbles, que noalterin el valor estadístic”, expli-ca Gastó.D’aquestamanera els fitxers es

poden fer servir de forma exter-na per fer previsions de demandai millorar del servei, per exem-ple, sense comprometre la identi-tat dels que formenpart del regis-

tre original. Un dels organismesen el qual aquesta necessitat ésmés evident és Catsalut, amb quiStaitec ha col·laborat. L’anàliside les dades confidencials delsmilions de pacients introduïts alsistemapermetenmillorar l’efici-ència del servei. Almateix temps,però, Catsalut ha hagut de pren-dre lesmesures adients permini-mitzar el risc de pèrdua de priva-desa dels usuaris.Staitec, que també ha col·-

laborat amb altres grans firmescom Oracle o Aigües de

Barcelona, està diversificant elseu catàleg de serveis, i perexemple, ara també ofereix solu-cions de tracking per seguir elrastre dels usuaris interns o ex-terns que han accedit a determi-nat fitxer.L’empresa està directament

emparentada amb la CàtedraUnesco de Privadesa de Dadesde la URV. De fet, la tecnologiaque li permet ser líder del sectora l’Estat espanyol, explica Gas-tó, ha estat desenvolupada pelgrup de recerca de la URV enprivadesa i seguretat electròni-ca Crises. Altres empreses de ba-se tecnològica com M-Bot Solu-tions i Simpple han nascut al’empara de la universitat tarra-gonina.c

POLSECONÒMIC

Premis a la innovació

Staitec crea solucions a mida de les empreses per a evitar filtracions de dades

Els guardons Gaudí-Gresol a la Notorietati l’Excel·lència es consoliden com a referènciaa dins i fora de les comarques de Tarragona

L’empresa hacol·laborat ambgrans firmes comOracle, Aigües deBarcelona i Catsalud

]Kirubs, una jove empresad'innovació tecnològica en-focada al món d’internetque dissenya i desenvolupajocs i aplicacions per al’Iphone, l’Ipad, el sistemaAndroid i Blackberry, és laguanyadora de la vuitenaedició dels premis Reus a laCreació d’Empreses. La fir-ma, que s’acaba d’instal·lar

al viver d’empreses de Tec-noredessa, al Tecnoparc, haobtingut un premi de 5.000euros. La resta de premiatssón l’empresa Ànims (2.000euros), i ZIP Online Servi-ces (1.000). El lliuramentdels guardons va tenir llocdurant la celebració de lesIX Jornades d’Emprenedo-ria a l’edifici Tecnoparc.

ESTEVE GIRALTReus

E ls PremisGaudí-Gre-sol a la Notorietat il’Excel·lència hanaconseguit consoli-dar-se en només

cinc anys en guardons de referèn-cia a dins i fora de les comarquesde Tarragona. La Fundació Gre-sol, amb el suport de l’Ajunta-ment de Reus (Baix Camp), haimpulsat uns premis que bus-quen el reconeixement públic atrajectòries personals brillantsen diversos sectors, com l’econo-mia, però també al món de lesciències socials.Entre els premiats d’aquesta

edició figuren la periodistaMòni-ca Terribas, l’empresari JoséManuel Lara, l’arquitecta Bene-detta Tagliabue, Pilar de Borbón

o Rafael Ansón. Amb una granresposta del públic, amb mig mi-ler d’assistents a la gala de lliura-ment dels guardons que es va feraFiraReus, al Tecnoparc, els Gau-dí-Gresol han aconseguit fer-seun nom des de la capital del BaixCamp a l’exterior. Els premis eslliuren cada any per distingir apersones que han destacat per laseva trajectòria professional i per-sonal, pels mèrits i dedicació.En només cinc edicions, els

Gaudí-Gresol acumulen ja un re-guitzell de noms il·lustres. Entreels premiats, JuanAntonio Sama-ranch, Valentí Fuster, Carles Sen-tís, Ferran Adrià, Isidre Fainé,Antoni Brufau, Iñaki Urdanga-rín, Eduard Punset o AlejandroBlanco.La diversitat és precisament

una de les característiques d’unsguardons que volen anar més en-

llà del territori català. Enguany elspremis s’han estructurat en deucategories diferents. Antonio Gar-riguesWalker (humanitats);Bene-dettaTagliabue (arquitectura); Jo-séManuel Lara (lideratge empre-sarial); Antoni Giró Roca (ense-nyament);EudaldCarbonell (cièn-cia); Rafael Ansón (gastronomia);Pilar de Borbón (esports); BigasLuna (arts escèniques); Mònica

Terribas (televisió) i José GarcíaCantera, conseller delegat deBanesto (acció social).La Fundació Gresol, que agru-

pa un total de 150 empresaris, ésun espai d’intercanvi d’idees, quevol ser una plataformade reconei-xement de l’esforç i l’excel·-lència. La fundació es va crearper formar i reforçar els vinclesentre els empresaris del territori.

L’esdeveniment s’ha consolidattambé comun fòrumde trobada idebat dels temes d’actualitat quetenen més transcendència en elmón econòmic, empresarial, polí-tic i social.L’objectiu de Gresol és afavo-

rir també la projecció de les ini-ciatives empresarials que es du-en a terme a les comarques deTarragona.c

DIVENDRES, 17 JUNY 2011

L a sanitat és a l’ull del’huracà. Com hoveu?Confesso que esticamoïnat perquè de

vegades sembla que perdem devista que és ben veritat que la sa-lut té un cost, però encara ho ésmés que la salut no té preu. Vulldir que quan redueixes els cos-tos, allò que pot acabar-se re-duint no és res mes cosa que lasalut de les persones.

Sona dur.Però és així…En el cas de les pres-tacions assistencials, hi ha una co-sa que és de pura lògica: qualse-

vol reducció en els recursos té re-percussions damunt la salut de lagent, damunt de persones concre-tes amb patologies concretes.

Parlem de persones ambnoms i cognoms…Esclar. Sembla molt contundentel que dic, però jo ho tinc moltclar: a final d’aquest any hi hauràun seguit de senyors i senyoresque, ens agradimés omenys, hau-ran patit els efectes de l’estalvipressupostari.

I nohi pot haver despesa sen-se la qual també passem?Si parlem demedicina i de presta-cionsassistencials, li diria categòri-

cament que no. La medicina haavançat una barbaritat i és gràciesa aquests avenços que, avui dia, alshospitals s’hi fan miracles.

Miracles de quin tipus?Li citaré la Bíblia.MateuX: “Vés-te allí i veuràs que els cecs veuen,els sords senten, els coixos cami-nen, elsmorts ressusciten i els po-bres se’ls explica l'Evangeli”…Avui dia, als hospitals s’hi fantransplantaments de còrnia, esfan implants coclears als que nohi senten, es fan pròtesis de ma-luc i a laUCI, de vegades, aconse-gueixen ressuscitar gent que po-dies donar per morta.

I tot això és car…Diguem que no és barat, però so-bretot si això s’aconsegueix éstambé amb molt suc de samarre-ta, és a dir, amb un gran esforçper part dels professionals. I nonomés amb l’atenció directa alspacients, sinó també amb l’acu-mulació de coneixement, aven-ços i trobant noves respostes apreguntes que, de vegades, sónmolt antigues.

La recerca mèdica salva vi-des, vaja.Òbviament. La mortalitat no s’hareduït per art de màgia, sinó queha estat cosa de la medicina i els

avenços mèdics. Si hem aconse-guit que no esmori cap nen –per-què no se’n mor gairebé cap!– haestat perquè hem invertit en tec-nologia, en coneixement i en l’ad-quisició d’habilitats.

El veig molt preocupat…Ho estic… Miri, fa ben poc, laprestigiosa revista New EnglandJournal of Medicine publicavauna recerca que demostra que lareducció d’un torn d’infermeriaen hospitals es tradueix en un in-crement de lamortalitat delsma-lalts ingressats.

En molts casos?L’estudi es fonamenta en uns196.000 pacients ingressats a di-ferents hospitals d’alt nivell assis-tencial, i que consti que la revistaque el publica no és un full parro-quial, sinó una autèntica institu-ció internacional… Així que novaig dubtar a enviar-li l’article alconseller.

I què li ha dit? O què li diuenen aquests casos?Quemiraran que això no ens pas-si a nosaltres… Òbviament… I peraixò estemels professionals, sem-pre disposats a respondre ambeficàcia quan els temps es compli-quen, diguen-li crisi econòmica,tsunami o catàstrofe natural.

Amb quina imatge es quedadels inicis de l’hospital JoanXXIII als anys seixanta?La primera imatge que tinc és desetembre del 1967, quan l’hospi-tal ja estava acabat i tot estava neti polit, i cada dia a les vuit delma-tí hi havia un senyor, el doctorLamas, que venia amb un manatde claus i obria l’hospital.

I així començava l’activitat?Començava a fer entrevistes, unadarrera l’altra, per contractar elpersonal... Però ami aquesta imat-ge que hi havia un hospital i queera un metge qui en tenia la clau,cada cop em sembla més xocant.

I qui era aquest doctor?Un senyor que venia de Madrid,estava instal·lat en unhotel, parla-va amb qui volia i prenia les deci-sions que creia convenients. Ésuna bona mostra de com funcio-naven les coses en aquella època.

En quin sentit?En el sentit que era a Madrid ones decidia absolutament tot, i lasocietat civil no hi pintava res.S’obria un hospital com qui obriauna fàbrica, i les institucions fun-cionaven de manera absoluta-ment autocràtica. El doctorLamas, que era un bon home, te-nia un encàrrec i el complia a lamanera d’ell s’ho talla i ell s’hocus.

TONI ORENSANZ

VICENÇ LLURBA

“Lamortalitatno s’ha reduït perartdemàgia, sinóper lamedicina”

EDITA: La Vanguardia Ediciones, SL.Redacció: Diagonal, 477, 7è (08036) BarcelonaTel.: 93 481 22 00

Nascut el 1943, tarragoní, sóc pediatra de l’hospital Joan XXIII de Tarragona, on vaig exercir de direc-tor mèdic. Acabo de publicar el llibre Allà baix: l'hospital Joan XXIII de Tarragona (1967-2009), (Silvaeditorial), que és la història col·lectiva d’una institució emblemàtica a les comarques de Tarragona

TARRAGONA

ANUNCIS: Publipress Media, SLU.C/ Méndez Núñez, 2, 1r 1a (43004) TarragonaTel.: 977 240 136 / 977 243 570. Fax: 977 213 237

REDACCIÓ TARRAGONA: Sara Sans. Tel.: 977 25 54 00

)15.81 #&8812 $ / '1001"341 / '&8, 699 97 6* ** / %%%,(1-!43/+1001"341,(35És imprescindible DNI, Permís de Conduir o Passaport. Només Passaport per als ciutadans que no pertanyen a la Unió Europea. Només majors de 18 anys.

NOU MENÚ DEGUSTACIÓ DE TAPES

Vàlid fins el 31 d’agost de 2011

CADA NIT DE 21h a 01h,.%* %-1%("/86 $!0 57#) " %4+./'/ /8 &/-"42 "4(82-2-3

CASINO TARRAGONA

Xavier Alluè,metge

p À gines 6i7 fotosreveladores€¦ · soldats republicans en una de les xaboles aixecades al...

Documents