P-3

P-4

P-5

RodolinsRodolinsRodolinsRodolins Els quadres de Miró es venen per tot el món.

(Xènia) Ja de petit pintava i el seu pare s’hi fixava. (Tania i Xavi) El cor de Miró s’omplia quan arribava a la masia.

(Eric) Es posa malalt i només es cura quan el seu pare l’apunta a pintura. (Carla) Quan Miró pintava la gent mirava. (Xènia) Pinta “Gos bordant a la lluna”, però aquesta lluna no és rodona com una pruna. (Xènia) Quan hi ha guerres fa pintures més negres (Leo, Irene i Britany)

Miró pinta llunes, planetes, estels i també cometes. (Eric) Pinta “dona amb tres cabells” i també fa escultures d‘ocells. (Jimi, Ilies, Jose) Fa pintura, ceràmica , escultura... i s’inspira en la natura. (Alonso, Anna i Lei) Joan Miró pinta la lluna amb forma de plàtan i no de pruna! (Bingsi i Manuel) Miró dibuixa una eruga que és molt ballaruga. (Basma) Miró utilitza colors clars per pintar les seves obres d’art. (Xènia) Miró va pel bosc i dibuixa a poc a poc. (Basma) Joan Miró pinta un quadre que vol robar un lladre. (Eric)

Miró no menja peix perquè té molt de greix. (Basma) Tinc un quadre de Miró a la meva habitació. (Xènia) Miró menja una poma perquè és molt bona.

(Basma)

1er

2n

2n

EL PERRO DEL BOSQUE La siguiente historia más que un cuento es un hecho de la vida real. Como era habitual, todos los fines de semana salíamos de paseo. Un día decidimos ir al bosque. Cuando llegamos, empezamos a caminar para explorar y conocer el bosque.Después de varias horas, nos paramos a descansar y comer algo. De repente, escuchamos un ruido que venía hacia nosotros. Mis primos y yo nos asustamos muchísimo y corrimos hacia donde estaba mi padre. De entre las ramas, salió un lindo perro marrón moviendo la cola y dando saltos de felicidad, como si quisiera jugar con nosotros. Mi padre se dio cuenta de que estábamos perdidos y se preocupó mucho.Entonces el perro empezó a caminar delante de mi padre, nos ladró para que le siguiéramos y nos indicó el camino para llegar al coche. Nos disponíamos a marchar y nos queríamos llevar el perro a casa, pero cuando nos acercábamos a él, el animal daba un paso hacia atrás como si no quisiera irse de allí. Nos acercamos a él, le dimos las gracias por guiarnos, nos subimos al coche y cuando mi padre arrancó, nos giramos para mirar por última vez a nuestro amigo pero ya no estaba. ¡Había desaparecido en medio del bosque!

Juan Pablo Prieto Arias 3r

EL QUADRE MÀGIC Un dia la Georgina i els seus pares van decidir anar a un museu; ella pensava que era un museu d’ experiments però era d’art . A ella no li agradava i volia tornar a casa. Al final van visitar el museu i a l’ hora de tancar, la Georgina es va despistar , s’hi va quedar i es va adormir. Quan es va despertar, va començar a passejar i va trobar en un racó papers, colors i totes les coses necessàries per poder dibuixar i pintar. Es va posar davant d’ un quadre i va decidir copiar-lo. No veia bé i en apropar-se es va ficar dins del quadre. Per sort, era un quadre d’ un bosc i va trobar allà dins un animal que no havia existit mai: era mig conill i mig cérvol. Va agafar-lo i va anar a descobrir aquest bosc. Al cap d’ una estona, va trobar un cavall que parlava. El cavall li va dir que per sortir d’ aquest lloc, havia de trobar un robí de tres colors. La Georgina va pensar que això seria impossible però va començar a buscar-lo per tot arreu i al final el va trobar. Va sortir del quadre però es va emportar el conill-cérvol amb ella i va dir als seus pares que aquesta era la seva mascota. Des d’ aquell dia, a la Georgina li agraden molt els museus d’ Art.

Alèxia Rodríguez Hutson 3r

UNA EXCURSIÓN MÁGICA Un día mis compañeros de clase y yo, fuimos de excursión al bosque. Cuando llegamos nos separamos para mirar el paisaje y descubrir las cosas que había. Íbamos caminando todos juntos, yo me paré a mirar unas flores y de repente me di cuenta de que me había quedado sola. Miré los árboles y al lado de uno, descubrí que había un caballo magnífico: no era un caballo normal; era un unicornio mágico con poderes, tenía alas y podía volar.Me dijo que me fuera con él y me llevó a un mundo mágico en el que había hadas volando con sus unicornios y unicornios de todos los colores que puedas imaginar: verdes, azules, rosas...También había duendes que regalaban tesoros a la gente. Desde ese momento descubrí que era un bosque encantado. Entonces, el unicornio me regaló una flor mágica que me dio poderes para volar y regresar con mis amigos.

Myllena Katrina Lima Andrade 3r

LA POSTA DE SOL

Hi havia una vegada dos pescadors que es deien Joan i Pere. Un bon dia mentre cosien xarxes van veure passar dos nens. Com que els pescadors quan miren als ulls dels nens o nenes poden saber si aquell nen o nena vol descobrir l’oceà amb ells, els hi van dir amb veu tremolosa (fluixet): -Veniu els d’allà! I ells van dir: -Qui, nosaltres? -Si vosaltres Els nens li van preguntar: -Què voleu? -Com que us hem mirat als ulls, us hem llegit la ment. Sabem que voleu descobrir l’oceà amb nosaltres! -Com ho heu sabut? -És un secret de mariners!. Ah, per cert! com us dieu, fills? I ells van dir: -Jo em dic Jan i el meu amic Eric. I els mariners els hi van preguntar: -Una pregunta, des que us hem conegut esteu com una mica tristos, no? -És que fa dos dies tres amics ja haurien d’haver vingut. I ells van dir: -Doncs mentre us ensenyen l’oceà potser els trobem. Aleshores es van aventurar per l’oceà, en Joan i en Pere li van ensenyar als nens un munt de coses. Per exemple: pescar, cosir xarxes, portar el timó, plegar i desplegar la vela… En Jan i l’ Eric van aprendre molt ràpid, fins i tot en Jan va pescar un salmó ben gros, però l’ Eric no sé com s’ho va fer per pescar-ne dos. Un bon dia van veure un petit vaixell, eren els tres amics que buscaven. L’ Eric va dir: -Hola que bé que us hem trobat! I en Jan va dir: -I just amb aquesta magnífica posta de sol!

Jan Mateu Poveda 4t

Narració inspirada en el quadre de Claude Monet “ Impressió. Sol naixent “ (1872).

ELS GIRA-SOLS Hi ha uns gira-sols de preciosos colors que mai estan sols. Sempre els mira la gent perquè els va pintar en Claude Monet. Penso en ells si estic a la muntanya perquè la sort sempre m’ acompanya. Que bonics són quan els miro, em venen ganes de dir-ho.

Sergi Costa Ventura 4t

Poesia inspirada en el quadre de Claude Monet

“Ram de gira-sols” (1880).

EL PARAGUAS Y LA CHICA El paraguas verde da luz transparente, la chica preciosa te da luz cuando la tocas. Es todo bonito, de colores claritos. A mi me gusta porque es divertido. Es verde la hierba, azul el cielo, quisiera estar allí para que me dé el viento en el cuerpo

Anaïs Hilari Soria 4t

Poesia inspirada en el quadre de Claude Monet “La dona amb paraigües” (1875).

EXCURSIÓ AL MUSEU

Un dia una classe va anar al museu Dalí. Aquell dia hi va haver una tempesta de neu i els nens i nenes de la classe es van quedar al museu aquella nit. Un nen no podia dormir perquè estava incòmode i va veure que havien lligat a tota la classe. El nen va cridar i els va despertar a tots. Els nens i nenes van cridar també, perquè els quadres estaven vius i els quadres van cridar també. Els nens i nenes de cinquè es van espantar molt. Tots els nens estaven lligats , menys un ,que va anar al lavabo i quan va tornar, va veure que els nens estaven lligats amb una corda. Va anar d’amagat per darrere dels nens i els va deslligar a tots. Després, un nen va dir: - Mireu allà!

Els quadres van mirar, quan es van girar els nens ja no hi eren, els nens es van escapar i es van amagar. Una estàtua va dir: - Aneu a buscar-los. - Però si aquests nens fan por - va dir una altra estàtua.

Una estàtua va trobar un nen i el va agafar i després es van encendre els llums. Hi havia una estranya silueta, era DALÍ, van cridar tots. Dalí va dir cridant: - Què feu! No veieu que són alumnes que han vingut a visitar el meu

museu? Els nens van sortir. Dalí els va mostrar un passadís secret per sortir del museu, els nens van sortir a fora i es van adonar que ja era de dia. Els nens se’n van anar a les seves cases. - Vosaltres, estàtues, us mereixeu un gran càstig !- va dir Dalí.

Melany de Almeida 5è

EL MEU GAT ÉS ESPECIAL

A mi m’agraden els gats perquè són molt especials.

El meu gat és tossut i també molt cabut.

El gat té set vides cap d’elles avorrida.

El meu gat menja sardines sense empassar-se les espines.

El gat passeja per la teulada buscant la seva estimada. El meu gat viu a casa meva

on ell té la seva caseta. El meu gat és bonic i també molt eixerit. Li agrada molt jugar

a l’hora de sopar i no vol anar a dormir perquè es vol divertir.

Laia Casamitjana 5è

Jornadas Culturales

En la Jornadas Culturales

hacemos muchas actividades.

Hacemos cuentos, y los hacemos muy contentos.

A los ganadores les dan un premio especial:

una rosa y un libro con un mural.

También hacemos poesías como ésta de Cristiano Ronaldo con su cresta.

Como siempre una rosa y un libro para el ganador,

que está lleno de amor.

Bailamos las canciones, y en una de ellas hacemos de raperos molones.

Me encantan las Jornadas Culturales,

también conocidas como Juegos Florales

Santiago Cardozo Sartori 5è

Viaje por el espacio

Estamos en el 2070. Ahora ir al espacio es como coger el coche. Se vive muy bien. Mis padres han comprado un crucero, por todos los planetas del Sistema Solar. ¡Es una verdadera aventura! Hemos estado en Mercurio, por una parte frío y por otra calor. Venus muy brillante y caliente, no me ha gustado mucho, este planeta. La Tierra vimos sus siete maravillas, muy bonito. Marte, como si todo el planeta fuera un desierto. Júpiter, ¡cuánta lluvia! Sobre todo en la gran mancha. Saturno, me encanta su anillo, es muy grande. Urano y Neptuno, en estos planetas hace un frío que pela. Para las Lunas y Plutón había que pagar un extra. Me encanta el Sistema Solar, me lo ha pasado muy bien. Manel Gañán 5è

EL DALÍ I EL PINZELL MÀGIC

A l’any 1945, un dia Dalí estava passejant per un parc de París i de sobte li

va caure un pinzell del cel que gairebé li cau al cap. El pinzell era molt

bonic i va descobrir que quan s’acabava la pintura tornava a carregar-se

sol, com si no es pogués acabar mai.

Quan va tornar a casa va provar de pintar amb el pinzell i va pintar un

quadre on sortien rellotges tous. Quan va acabar de pintar-lo, es va

il·luminar i el rellotge tou li va preguntar:

- Quina hora vols que sigui?

En Dalí es va quedar bocabadat i es va adonar que el pinzell tenia un

poder sorprenent: tot el que pintava amb aquest pinzell, fos un objecte o

una persona, es tornava màgic. El rellotge tou li va tornar a preguntar:

- Quina hora vols que sigui?

Dalí va dir que no volia res. A partir d’aleshores Dalí va pintar molts

quadres amb aquest pinzell fins que un dia a la nit, quan Dalí estava

dormint, va sentir un soroll i es va despertar. Va veure que hi havia alguna

cosa brillant a la finestra i la va obrir. Era un àngel i es va tornar a quedar

bocabadat. Dalí li va preguntar què volia i l’àngel li va demanar si li podia

tornar el pinzell màgic que li havia caigut feia uns dies. Dalí no volia tornar-

l’hi i l’àngel el va agafar i el va portar volant fins al país on vivien tots els

àngels. Un cop allà l’àngel el va portar a casa seva i es va adonar que Dalí

era un pintor. Li va explicar com era d’important per a ell aquell pinzell.

Després va tornar a en Dalí a casa seva. Un cop van arribar, l’àngel li va

tornar a demanar el pinzell i Dalí va decidir tornar-l’hi. L’àngel es va posar

molt content i va demanar a en Dalí que no li expliqués a ningú el que

havia passat i en Dalí li va prometre. A partir d’aquell moment Dalí ja no

va poder pintar cap quadre més amb el pinzell màgic. Per aquest motiu,

els pocs quadres que en Dalí va pintar amb aquest pinzell avui en dia valen

molts diners i són els millors quadres que va pintar Dalí a la seva vida!

Yinghao Chen

6è

LA MEVA ESTIMADA ESCOLA

Fins aviat, estimada escola haurem de marxar

però no et posis trista que et vindrem a visitar.

Amb la professora Núria

fem molt bé el català, ens agrada estudiar-lo perquè és fenomenal.

Amb la professora Puri aprenem tots a jugar

i ella ens ensenya com en equip treballar.

El teatre de Sant Jordi el farem el vint-i-tres i per alegrar la festa

les corrandes cantarem.

Per la festa de Nadal hem fet coses molt maques,

hem cantat cançons precioses i hem menjat coses dolces.

Ara jo estic asseguda

escrivint aquest poema i a totes les professores els agrada aquest tema.

Daria Ievsa 6è

El barco

Navegaba sin parar con ganas de cantar

vi un barco vapor mientras estaba en el mar.

Navegaba sin rumbo solitario y perdido

hacia un nuevo mundo para encontrar amigos.

Cuando llegó a su destino él buscaba un camino

que fuera tranquilo y con buenos vecinos.

Al final, consiguió lo que deseaba, Felicidad, es lo que buscaba.

Karelys Tomala 6è

Mi perra Canela

Yo tengo una perra que se llama Canela.

Ella es hermosa, juguetona y cariñosa.

Cuando me mira, me hace sonreír. La luz de sus ojos, me hace muy feliz.

Ella sabe correr, saltar y morder,

y cuando me persigue, sé que quiere comer.

Ella es Canelita, mi perrita, es marroncita y muy pequeñita.

Ella es la única que a mí me alegra el día.

María Moya 6è