NÚMERO 2425

1,30 EUROS

DIMARTS 8 D’AGOST DEL 2017

28

estiu

GETTY

Vacances nudistes

#24 DD I M A R T S I 08 I 08 I 2017

TRESORS P. 12-13 La Venus de Gavà té 5.800 anys: és símbol de naixement i mort

RESTAURANTS P. 15 Al Nobook tot és taronja: les rajoles, l’uniforme, les neveres...

AVENTURERS P. 20 L’escocès John D. Cochrane va anar caminant a Kamtxatka

QUADERN D’ESTIU PROPOSTES PER A UNES VACANCES

LLEUGERS DE ROBA

Al conte d’avui, Nelsinho, en morir, deixa als seus

tres fills una maleta que no podran obrir fins passats

cinquanta anys

LA MALETA DE XAVIER BOSCH

Creix la revolta contra Aena

P 10-11

CAOS AL PRAT

Campanya entre cues pel sí al referèndum Voluntaris de l’ANC van repartir ahir entre els soferts viatgers del Prat tríptics a favor del sí al referèndum. L’entitat sobiranista va

aprofitar la vaga per vincular les cues a l’aeroport amb el maltractament que Catalunya rep en matèria d’infraestructures. ROSER VILALLONGA / ANC

Amb el conflicte d’Eulen irresolt, ara els vigilants de les

maletes facturades convoquen vaga a partir del 16 d’agost

La companyia aeroportuària també afronta una amenaça

d’aturades dels seus empleats directes a tot l’Estat

P 22-23

ESPORTS

FESTIVAL GOLEJADOR AL GAMPER

187 subsaharians entren a Ceuta per la carretera

P 14

És el segon cop aquest agost que es produeix una arribada

massiva d’immigrantsREDUAN / EFE

Rajoy explica al rei com pensa

impedir l’1-O

P 04-05

L’Estat durà al TC la llei del referèndum tan bon punt la mesa del Parlament l’accepti

Benefici de l’empresa en

l’últim any

1.164 M€

El Barça afina la punteria de cara a l’anada de la Supercopa de diumenge contra el Madrid

5-0GETTY

02

les claus del dia DIMARTS, 8 D’AGOST DEL 2017 ara

pareumàquinesÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM)

LA PORTADA ALARMISTA del dia és la de l’Abc: “Els cadells de la CUP re-accionaran amb violència si no hi ha referèndum il·legal”. És una projecció judoka futurològica de manual. Ni Ar-ran ni cap grup equivalent han decla-rat que efectivament això sigui així: el diari basa la seva informació en un in-forme policial intern –probablement fet ad hoc– i en unes fonts policials anònimes, o sigui, una part interessa-da a infiltrar el discurs de l’amenaça re-al. El més greu d’aquesta política infor-mativa –de la premsa i del ministeri– és que intueixo que busca provocar la situació que denuncia. Són titulars ir-responsables on es magnifica la violèn-

cia perquè saben que, posant-la al cen-tre del debat, l’exciten i l’afavoreixen.

La segona part d’aquesta clau de ju-do, la immobilització, passa per des-legitimar les veus que demanen no so-bredimensionar els incidents protago-nitzats per Arran. A la portada de La Razón d’aquest dilluns es renyava l’al-caldessa de Barcelona: “Colau mini-mitza els atacs de la CUP al turisme”. I el mateix Abc, en la seva fangosa crò-nica –pel que embruta i per l’opacitat de les fonts que la sustenten– hi fa apa-rèixer una font anònima dient que hi ha “una legitimació dels atacs des del punt de vista institucional”.

I el tercer moviment, la fase d’es-trangulament, és acusar els mitjans catalans –quan en fan una cobertura proporcionada– de fer-ho per pura complicitat amb el Procés. L’adoctri-nament, les subvencions, etc. Mentre van emetent aquest discurs, perden força a Catalunya. Mirem El País, com a diari més venut a Espanya: l’any 2012 venia un 10,5% dels seus exemplars (quiosc i subscripció indi-viduals) a Catalunya. El març passat, ja només eren un 6,8%.

És així com, a partir d’unes rodes punxades i una mica de confeti –per censurables que siguin els atacs–, es pinta un mural grotesc que ja el fir-maria Goya, pensat per al públic que no coneix Catalunya.

Els tres moviments judokes de la caverna amb la CUP

Mariano Rajoy Brey (@marianorajoy) President del govern espanyol

“La situació a l’aeroport del Prat ha de reconduir-se per tornar a la normalitat. Demano sentit comú a totes les parts”

Josep Rull i Andreu (@joseprull) Conseller de Territori i Sostenibilitat “Tenim clar el nostre model. Ja no parlo d’aeroports. Parlo de dignitat i llibertat:

referèndum i estat propi. Diem sí a un millor país”

Núria Alabao (@nu_alabao) Periodista i antropòloga

“Quan siguem independents els treballadors no faran vaga mai perquè no hi haurà classes

socials ni desigualtats i serem un sol poble feliç”

Janet Sanz (@janetsanz) Tinent d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme i

Mobilitat a l’Ajuntament de Barcelona “El que necessita Barcelona és més acord

polític per desenvolupar eines per regular el turisme, com el PEUAT, i menys politiqueria”

Maria Rovira (@mrovira) Regidora de la CUP Capgirem Barcelona

“Ens adherim al comunicat emès per @Arran_jovent, així com seguim posant

sobre la taula la necessitat de caminar cap al decreixement turístic. El model actual bene-

ficia uns pocs, precaritza les treballadores, expulsa les veïnes i explota la ciutat a cost 0”

Aleix Renyé (@aleixrenye) Periodista i escriptor nord-català

“He vist accions antiturisme de masses a Atenes, Venècia, París i Berlín. Doncs això,

deixeu de mirar-vos el melic”

Moisès Trullàs (@CalDirHo)

Informàtic “No fem broma amb això. L’1-O fa molt bona pinta, però si ve Mariano Rajoy en persona a

fer campanya, ja ens podem considerar INDEPENDENTS”

Jordi Graupera (@JordiGraupera) Professor de filosofia

“Que diu Echenique que vol consultar la gent per fer fora Fachin per voler, modera-

dament, consultar la gent”

Eva Gené (@Eva_Gene) Funcionària i bloguera

“Però a veure, a @AlbanoDante76 no el van escollir les bases? On queda allò de

«les bases ho decideixen tot»? Quina farsa! Ànims, Albano!”

vistaltwitter

dietarivvVICENÇ VILLATORO

8 D’AGOST Maduro i la raó d’estat

VENEÇUELA ja no és una demo-cràcia. Encara que votin. Maduro va perdre unes eleccions, però no vol deixar el poder. I força la llei per tal de mantenir el poder, enca-ra que sigui amb el vot en contra. Per a ell, la democràcia no és fer cas del que diuen les urnes. És complir la llei, però la llei feta a la seva mi-da. Una llei que no és mai igual per als seus que per als seus adversaris. Perquè en el fons Maduro creu que per damunt de la democràcia, del vot popular i fins i tot de la llei hi ha la raó d’estat. La causa indiscuti-ble, suprema, sagrada, que no pot ser objecte ni de discussió ni de vo-tació. Que permet construir les lleis a mida i passar-se pel forro el resultat de les urnes. En el cas de Maduro, aquesta raó d’estat, aquesta causa blindada, és la revo-lució bolivariana, la doctrina cha-vista. També, com en altres llocs, la sagrada unitat de la pàtria... Coses que no s’han de poder posar a vota-ció. Aquestes zones opaques a la democràcia, protegides per la raó d’estat, fan que un règim no sigui plenament democràtic encara que faci servir alguns procediments de-mocràtics. Tot s’hi val, menys tocar la matèria sagrada, consagrada, la pedra angular, el fonament prote-git per la raó d’estat. Això no es to-ca. Això no es vota.

ISAAC BUJ

Tot va començar amb les Aventures extraor-dinàries d’en Massa-gran. Es va publicar per entregues a la re-

vista Patufet, i després en forma de llibre publicat per l’editor Josep Baguñà. Era l’any 1910 i la literatu-ra infantil i juvenil catalana acaba-va de néixer.

Hi havia publicacions anteriors per al públic infantil, esclar, però eren adaptacions de rondalles de Grimm o del nostre folklore o con-tes o petits relats amb una intenció didàctica o moralitzadora. Però no eren literatura o no ho era de crea-ció pròpia. A Catalunya la LIJ (unes sigles que fan curtes tres paraules: la literatura infantil i juvenil) co-mença amb Massagran. I va ser un èxit rotund. Bestial. Tan extraordi-nari com el títol d’un llibre que no s’ha deixat d’editar, adaptar i llegir. És el nostre primer clàssic.

Sí, en Massagran en diu de l’alça-da d’un campanar quan parla dels habitants de l’Àfrica negra. Sí, la se-va visió és la d’un noi de l’Europa co-lonial. Però si encara podem petar-nos de riure amb les aventures del

protagonista és perquè, per comen-çar, l’autor també ho fa. Folch i Tor-res, un addicte al sentimentalisme més diabètic, va aparcar la seva afi-ció al sucre i va ser capaç de riure’s d’ell mateix i de les històries que tant li agradaven. El primer parà-graf és una paròdia de la descripció d’un indret idíl·lic. I al segon se’ns diu que el protagonista du el nom que du perquè tenia un padrí estra-folari i bromista. No hem fet més que començar però el to serà sem-pre el mateix: humor a raig i la vo-luntat de crear un antiheroi capaç de sobreviure a base d’ingenuïtat, enginy i atreviment. A la segona part del llibre s’hi afegeix un darrer element: els jocs lingüístics de l’idi-oma de les tribus dels Kukamuskes i els Karpantes, inventat a base de fer servir la lletra k i d’ajuntar pa-raules i sons (“Kètam patollas” en comptes de “Què t’empatolles”). I tot il·lustrat pel gran Junceda.

Tot va començar amb en Massagran, i per sort la LIJ de cre-ació pròpia encara continua. Josep Ma-ria, moltes gràcies.

ANNA MANSO

‘Aventures extraordinàries d’en Massagran’

ESTIUDELLIBRES

QUADERN D’ESTIU

● Anar de vacances a un lloc nu-dista és una de les opcions més atrevides, i alhora naturals, que podem practicar aquest estiu. A Estils us donem un bon grapat d’idees i suggerències per por-tar-la a terme. P. 04-05

● Qui ha dit que no existeix lite-ratura èpica en català? Cone-gueu les últimes obres dels èmuls catalans d’autors com J.R.R. Tolkien o George R.R. Martin . P. 06-07

● A la sèrie sobre els tresors de Catalunya avui descobrireu la Venus de Gavà, una escultura de fa 5.800 anys i que és de les primeres trobades a la Penínsu-la amb forma humana. P. 12-13

03

les claus del diaara DIMARTS, 8 D’AGOST DEL 2017

“Hem d’intentar resoldre els problemes de la gent i no fer po-lítica amb això”.

Aquesta va ser la cínica resposta que va donar ahir Mariano Rajoy quan se li va preguntar pel conflicte del Prat. ¿No fer política quan s’està tot el dia acu-sant la Generalitat de no fer res pels ciutadans? ¿I ara que una empresa público-privada com Aena perjudica amb la seva nefasta gestió els inte-ressos dels catalans no es pot dir res? Precisament, la polí-tica ha d’estar al servei dels ciutadans, i Mariano Rajoy ha demostrat que li importa ben poc que l’aeroport de Bar-celona sigui un caos a causa d’una pro-testa laboral, ja que fins ahir ni tan sols s’havia pronunciat.

La veritat és que el president espa-nyol té motius de sobres per mante-nir-se en silenci. Aena, el gestor públic

dels aeroports espanyols, va guanyar l’exercici passat l’espectacular xifra de 1.164 milions d’euros, una quantitat només a l’abast de multinacionals com Inditex. En el primer semestre de l’any, Aena ja porta acumulats 460 mi-lions de benefici, uns diners que sur-ten en la seva majoria de dos aero-ports, el de Madrid i el del Prat.

Gràcies al conflicte dels treballa-dors d’Eulen comencem a conèixer una mica millor quins són els mètodes d’Aena, que, recordem-ho, és una em-presa que depèn del ministeri de Fo-ment (l’Estat té el 51% d’accions): sub-contractes a uns preus tan ajustats que provoquen unes consicions laborals precàries i sous per sota dels 1.000 eu-

ros mensuals. I això en persones que se suposa que han de vetllar per la se-guretat dels passatgers.

En aquest context, ahir vam saber que els treballadors d’una altra d’aquestes empreses subcontractades, Ilunion, que controla les maletes, té unes reclamacions similars a les dels empleats d’Eulen i han anunciat una

vaga a partir de la setmana que ve. I, per si no fos prou, els treballadors de la mateixa Aena pretenen mobilitzar-se al setembre. ¿No és això prou motiu perquè el govern espa-nyol s’activi i doni una res-

posta de manera urgent? ¿O els és igual que l’aeroport per on entren la majoria de turistes a Espanya oferei-xi una imatge lamentable? El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha d’ofe-rir explicacions urgents sobre la polí-tica laboral d’Aena i, si cal, assumir responsabilitats. Això és el que en un país civilitzat es considera fer política.

Les responsabilitats polítiques en el conflicte del Prat

L’EDITORIAL

Com pot ser que una empresa com Aena, público-privada i amb guanys milionaris, permeti el caos del Prat?

ANTHONY GARNER

LES CARES DEL DIA

Bona estrena de l’entrenador davant l’afició. El Barça va

desplegar ahir el seu potencial go-lejador al Gamper, amb un rival fluix, el brasiler Chapecoense, un equip que li va servir d’espàrring de cara a la primera cita important de la temporada, diumenge en l’anada de la Supercopa d’Espanya, també al Camp Nou, contra el Reial Ma-drid. P. 22-23

Un dels assessors de Cristóbal Montoro sobre finançament

autonòmic, Ángel de la Fuente, ha fet públic un nou estudi en què es de-mostra que Catalunya, tot i aportar més que la mitjana, passa a estar per sota en recursos per càpita després de l’anivellament. Tot i l’evidència, De la Fuente justifica que Catalunya estigui infrafinançada. P. 16

Ángel de la Fuente

Ernesto Valverde

L’actor va rebre el cap de set-mana passat el premi honorí-

fic Leopard Club en el marc del Festival de Cinema de Locarno. Brody va recordar la duresa i amar-gor dels seus inicis com a actor anò-nim i de quina manera el paper pro-tagonista d’El pianista, de Roman Polanski, l’any 2002, el va catapul-tar a la fama. P. 09 ESTIU

Adrien Brody

04 DIMARTS, 8 D’AGOST DEL 2017 ara

Política

L’Estat durà la llei del referèndum al

TC la setmana que veEl president espanyol es reuneix amb Felip VI per

explicar-li com intentarà frenar que l’1-O hi hagi urnes

Mariano Rajoy haurà d’acostumar-se aquest mes a anar fent interrup-cions a les vacances que passa, com de costum, a la seva Pontevedra na-tal. Ja ho va fer ahir, per a la tradi-cional reunió amb el rei Felip VI a la seva residència d’estiu, al Palau de Marivent, de Palma, i ho haurà de seguir fent en el futur per poder se-guir combatent el referèndum de l’1-O, com ha promès fer. Catalunya, com era d’esperar, va centrar gran part de la reunió amb el monarca, que es va haver d’endarrerir dues hores per un atac de lumbàlgia de Rajoy, que li va impedir viatjar a temps. En la roda de premsa poste-rior a la trobada, el president espa-nyol va avançar que recorrerà la llei del referèndum al Tribunal Consti-tucional (TC) tan bon punt la mesa del Parlament l’accepti a tràmit.

Ho farà perquè l’1-O és, segons ell, “absolutament il·legal” i “una nova puntada de peu al sistema democrà-tic”. Està previst que aquesta entra-da en tramitació es produeixi dime-cres de la setmana que ve, fet que do-naria temps a Rajoy a cridar tot el seu equip a interrompre les vacan-ces i celebrar un consell de ministres extraordinari per intentar frenar la

MADRID / PALMADANI S. UGART / JAUME VINYAS

ció de sentència per aquesta decisió de Forcadell.

Amb l’anunci, Rajoy va confirmar quin serà el seu plantejament contra el referèndum: inundar els tribunals de recursos. El president espanyol no va aclarir, però, si en aquests re-cursos ja demanarà al Constitucio-nal que apliqui les seves noves atri-bucions i suspengui càrrecs, com la mateixa Forcadell, si acaba incom-plint la sentència. Però sí que es va mostrar segur que “l’1-O no hi haurà referèndum perquè Espanya és un estat de dret i una democràcia”. En aquest sentit, Rajoy va afirmar que se sent “molt satisfet i molt content” que el TC hagi paralitzat la reforma del reglament del Parlament que “pretenia aprovar en 24 hores la llei per a un referèndum il·legal i apro-var les lleis de desconnexió”. El pre-sident espanyol, això sí, va preferir no desvelar amb quins ànims enca-ra el monarca l’imminent xoc de trens entre l’Estat i Catalunya, i no va donar pistes sobre quins missat-ges li va transmetre Felip VI sobre la recepta que cal aplicar.

Cap reforma abans de l’1-O Rajoy es va referir també a les inten-cions del PSOE de sol·licitar, a prin-cipis de setembre, la creació al Con-grés d’una comissió d’estudi per a la reforma del model territorial, que

LA RESPOSTA DE L’ESTAT

llei. La reunió ministerial es podria convocar per a aquell mateix diven-dres 18, o fins i tot dijous. Tot i això, abans de la presentació del recurs, el govern espanyol necessita un infor-me del Consell d’Estat que l’avali. Amb la reforma del reglament del Parlament, l’Estat ja va fer una exhi-bició de celeritat en contra del Pro-cés: no va passar ni un dia entre que Rajoy va sol·licitar l’informe i que el Consell d’Estat va donar-li el visti-plau que obria el camí al recurs, ad-mès a tràmit pel TC el dia hàbil pos-terior a rebre’l. Si se segueixen

aquests mateixos terminis en la llei del referèndum, podria quedar sus-pesa pel Tribunal Constitucional entre el divendres 18 d’agost i el di-lluns 21. A més, si la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, final-ment decideix fer com qui sent plou-re respecte a la suspensió de la refor-ma del reglament de la cambra que va dictaminar la setmana passada el TC, i tramita la llei del referèndum pel procediment de lectura única, no hi haurà només un nou recurs al TC, sinó dos: Rajoy presentarà també previsiblement un incident d’execu-

Terminis El divendres 18 o el dilluns 21 la llei podria quedar suspesa pel tribunal

Mariano Rajoy fent la reverència protocol·lària davant del cap d’estat, el rei Felip VI, just abans de començar la tradicional trobada d’agost al Palau de Marivent, a Palma. BALLESTEROS / EFE

05ara DIMARTS, 8 D’AGOST DEL 2017 política

Sota el lema “Tot un poble en moviment. Amb Catalunya, amb la democràcia”, la manifestació convocada per EH Bildu per dissabte –festes de Sant Sebastià– serà una crida a defensar el referèndum.

BILDU ES MANIFESTA PEL REFERÈNDUM

“Un referèndum per acabar amb 800 anys d’amargura i lluitar per la independència del gran veí espanyol”, així resumeix l’1-O el rotatiu danès Politiken, que ahir dedicava tota una pàgina a Catalunya.

‘POLITIKEN’ ES FA RESSÒ DEL PROCÉS

inclogui una modificació de la car-ta magna, com va avançar ahir la di-putada socialista Carmen Calvo en una entrevista a Onda Cero. “Abans de l’1-O, jo soc partidari de llançar al món el missatge que som un país se-riós, on es compleix la llei”, va asse-gurar. També va descartar comptar amb els partits nacionalistes per a la reforma. “Jo crec que la reforma constitucional l’hem d’afrontar el PP, el PSOE i Ciutadans”, va assegu-rar. “Som els que compartim els ma-teixos valors”, va concloure.

Crítiques a la CUP Rajoy va acabar la roda de premsa carregant de manera dura contra la CUP, a qui va qualificar com “la gent més extrema i radical que hi ha ha-gut a Espanya en desenes d’anys”. El president espanyol també va criti-car els que “s’han equivocat i s’han tirat als seus braços”. “Crec que pre-sento batalla per una causa justa perquè crec en la unitat d’Espanya, i si hi ha gent que vol deixar a la CUP que marqui el rumb a Catalunya, jo no ho permetré”, va reblar.

El calendari comença a tenir ca-da cop més dies marcats en vermell, abans del xoc de trens entre l’Estat i Catalunya de l’1 d’octubre. De mo-ment, Rajoy no pensa saltar-se el guió i promet mà dura i combat le-gal, com de costum.e

Rajoy serà a Catalunya el dia de l’inici de la campanya

participar en una de les juntes di-rectives del partit per mirar de do-nar una imatge d’unitat.

Davant d’aquestes informaci-ons relatives a l’augment dels actes de l’agenda popular durant els quinze dies de campanya, el presi-dent d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, va convidar el PP a fer la seva campanya pel no, perquè con-sidera que ja han assumit que “el referèndum és inevitable”, segons va dir en una piulada a Twitter.

40 anys del Partit Popular Segons publicava ahir La Vanguar-dia, el Partit Popular té previst or-ganitzar a Barcelona un acte per ce-lebrar els 40 anys del naixement del partit, que es va fundar com a Alian-ça Popular just per presentar-se a les primeres eleccions legislatives del 1977, amb un exministre de Franco com a cap visible, Manuel Fraga. Tot i que l’acte encara no té data perquè dependrà de com avan-ci el Procés, segons ha pogut confir-mar l’ARA, els populars no descar-ten fer-lo el mateix diumenge 1 d’octubre. En l’acte hi participari-en Rajoy i els principals dirigents del partit.

Mariano Rajoy va fer servir la mateixa tàctica abans de les elecci-ons al Parlament del 27 de setem-bre del 2015, uns comicis que el president Artur Mas i tot l’indepen-dentisme van plantejar com a ple-biscitaris. Llavors el PP estatal tam-bé va organitzar una escola d’estiu a Catalunya, en aquell cas a Lloret de Mar, el 5 i el 6 de setembre.

L’objectiu d’aquest desembar-cament dels líders populars du-rant els dies previs al referèndum és, segons els populars, contrares-tar el discurs dels independentis-tes, que consideren que és massa hegemònic.e

Mariano Rajoy ahir atenent els mitjans just després de reunir-se amb el rei Felip VI al Palau de Marivent, a Palma. ISAAC BUJ

El PP vol “fer-se notar” els dies previs al referèndum

Els partits obertament en contra del referèndum de l’1 d’octubre, com que neguen la major, assegu-ren que no pensen fer campanya a favor del no. Malgrat això, són conscients que no poden ignorar el que pot passar l’1-O a Catalunya i tots estan adaptant les seves agendes. El president espanyol, Mariano Rajoy, va admetre ahir que Catalunya és ara mateix “el problema més important” que té l’Estat, i va confirmar que el 15 de setembre serà aquí. És el dia que començarà la campanya unitària a favor del sí al referèndum i Ra-joy serà a Salou per participar en l’escola d’estiu del PP estatal, pre-vista per al 15 i el 16 de setembre. El president espanyol no descar-tava ahir des de Palma fer altres visites a Catalunya en els dies pre-vis al referèndum, si bé, fidel al seu estil, hi va treure importància: “Jo vaig a molts llocs”. I no només vindrà Rajoy abans del referèn-dum, sinó que la presència de lí-ders populars estatals coincidint amb la campanya que faran els in-dependentistes per l’1-O serà més que evident.

Fonts del Partit Popular català expliquen a l’ARA que volen “fer-se notar” durant els quinze dies de campanya. Així, a part de l’escola d’estiu prevista per al tercer cap de setmana de setembre, els populars també preveuen fer arribar el seu missatge abans de l’Onze de Setem-bre –tot i que encara s’ha de tancar la data exacta– amb actes al territo-ri, però també amb una conferència que pronunciaria el líder del PP ca-talà, Xavier García Albiol, i amb la convocatòria de càrrecs locals per

MADRID / BARCELONAD.S.U. / M.E.

Les lliçons del 9-N

Els que diuen que l’1-O serà un nou 9-N no tenen res-posta a la següent pregun-

ta: què passa si hi participa una majoria de la població i se supe-ra, per exemple, el 49% que va votar en el referèndum de l’Es-tatut del 2006? És per això que el PP i Cs van renyar tant el PSOE quan, per boca de Cristina Narbona, va admetre la possibi-litat que l’1-O hi hagués urnes. Aquesta vegada el PP no es pot permetre una humiliació com la del 9-N i posarà tota la carn a la graella per evitar que s’obrin els col·legis. Però precisament la lliçó del 9-N, i un cop els màxims responsables estan disposats a assumir totes les conseqüènci-es, és que és molt difícil aturar un operatiu amb milers (mili-ons?) de persones implicades. Una altra cosa és que el 2-O tot siguin flors i violes. Però això ja serà una altra història.

EL BITLLET

DAVID MIRÓ SUBDIRECTOR

Rajoy resta importància al CISMariano Rajoy va referir-se a l’enquesta del CIS que pronos-tica una baixada important en intenció de vot del seu partit: “Les enquestes són les enques-tes”, va dir, traient pes a la pa-tacada. Segons ell, al PP estan “molt animats” perquè, “en aquest moment, no hi ha elec-cions”. “Hi ha moments en què a uns els va millor i a d’altres els va pitjor”, va afegir Rajoy.

El president espanyol i Fe-lip VI també van tractar ahir en la seva reunió a Palma so-bre el debat entorn del model turístic. El president espa-nyol va considerar un disba-rat tractar “a puntades de peu” els turistes que arriben cada any a Espanya, després dels últims atacs d’Arran a equipaments turístics a Cata-lunya i a les Balears. Rajoy va dir que li “agrada el turisme i els llocs de treball que crea”, i va afegir: “No m’agraden tant els extremistes radicals, que proliferen massa, per poc temps, en aquest país”.

Agenda Els populars no descarten convocar un acte a Barcelona el mateix 1-O

Repetició El PP també va organitzar una escola d’estiu a Lloret abans del 27-S

política 06 DIMARTS, 8 D’AGOST DEL 2017 ara

■ L’ANC preveu que es conegui la llei de desconnexió a l’agost

El president de l’ANC, Jordi Sànchez, va assegurar ahir que JxSí i la CUP registraran la llei de transitorietat al Parlament entre l’última setmana d’agost i la primera de setembre. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Sànchez va confirmar que a finals d’agost es presentarà públicament, tal com es va fer amb la llei del referèndum, i “pocs dies després es registrarà”. En qualsevol cas, va deixar clar que el mes que ve l’1-O estarà “encaminat”. Una altra cosa serà com es “concreten les amenaces que venen del govern i del TC”. D’altra banda, el president de l’entitat independentista es va mostrar convençut que la diada de l’Onze de Setembre “tornarà a ser històrica” i va pronosticar una alta participació, equiparable a les de les edicions anteriors. Tot i que no va aventurar-se a donar xifres, va explicar que al juliol ja hi havia 700 autocars inscrits per a la mobilització que tindrà lloc a Barcelona.

ONZE DE SETEMBRE

ACN

Demòcrates alerta que Correus pot boicotejar l’1-O

ficarà el procediment del vot per correu. “El Govern també dictarà [...] les condicions i garanties, si és el cas, del vot per correu”, reflecteix concretament el redactat de la nor-ma. Així, no és ni tan sols segur que s’ofereixi aquesta opció per partici-par en el referèndum. Aquesta ma-teixa via és la que normalment ser-veix als residents a l’exterior per vo-tar en unes eleccions, però tal com

va afirmar Castellà, per a l’1-O caldrà fer-ho a les delegacions de la Gene-ralitat a l’estranger. “No hi haurà in-terferències [de l’Estat]”, va adver-tir el dirigent de la formació inde-pendentista.

Una irònica campanya pel no Demòcrates també va donar ahir el tret de sortida a la seva particular campanya pel no. Una campanya amb un “to provocatiu”, segons va subratllar el mateix Castellà, per-què en realitat envia un missatge fa-vorable a la independència i pretén explicar “tot allò que no passarà si guanya el sí”. “Finançar la Fundació Francisco Franco, ser súbdit d’un rei i mantenir-lo, finançar el corre-dor Madriterrani, veure matances de toros, pagar els impostos de Montoro, regalar 60.000 milions d’euros a la banca, celebrar el Dia de la Raça (12-O) o espanyolitzar alumnes catalans” són alguns dels exemples que exposa la campanya, que constarà de 16 petits vídeos. Castellà va explicar que la inicia-tiva “està dirigida als que pensen en una tercera via i als que dubten” i repta els partits contraris a la inde-pendència a donar “raons en posi-tiu” per votar no. Al seu parer, cap força partidària de mantenir-se dins l’estat espanyol ha donat cap argument “més enllà de les amena-ces i coaccions”. En aquest sentit, Demòcrates ja va organitzar fa uns dies un debat entre partidaris i de-tractors de la independència.e

Antoni Castellà ahir en roda de premsa a la seu de Demòcrates de Catalunya. JÚLIA PÉREZ / ACN

REFERÈNDUM

La voluntat de fer del referèndum una contesa electoral el més sem-blant possible a unes eleccions és un dels principals reptes del Govern. Un dels aspectes difícils de complir és el vot anticipat per correu postal, perquè necessita l’estreta col·labo-ració de l’empresa pública que s’en-carrega de fer-ho en les eleccions: Correus i Telègrafs.

Així ho va recordar ahir el porta-veu de Demòcrates, Antoni Castellà, que no va amagar la possibilitat que, com a empresa estatal, Correus pugui boicotejar tota participació en l’1-O. Un punt de vista que també compar-teixen fonts governamentals, tenint en compte que ja va passar el 9-N. En roda de premsa a la seu del partit, Castellà va recomanar a tots els ciu-tadans residents a Catalunya que “in-tentin votar presencialment” el dia 1 d’octubre, com a mesura de preven-ció per si finalment el vot per correu postal no està garantit.

L’article 9 de la llei del referèn-dum, registrada ja al Parlament i pendent de ser admesa a tràmit per la mesa, inclou que en un decret de normes complementàries s’especi-

BARCELONAOT SERRA

07ara DIMARTS, 8 D’AGOST DEL 2017 PUBLICITAT

08 DIMARTS, 8 D’AGOST DEL 2017 ara

Internacional

d’un nou fiscal general, el Ministe-ri Públic ha patit importants modi-ficacions, entre les quals hi ha el no-menament de nous coordinadors per a les fiscalies regionals i sectori-als, a més d’un nou compte a les xar-xes socials des d’on s’informa de les activitats del fiscal de Maduro.

William Saab va fer ahir una roda de premsa –a la qual no van assistir la majoria de mitjans de comunica-ció veneçolans– per anunciar que el Ministeri Públic continuarà apli-cant els canvis necessaris fins a ar-ribar al sistema de justícia que bus-quen els maduristes. “La reestruc-turació del Ministeri Públic és per millorar, és per avançar, és per tor-nar la majestat que tenia aquesta institució, lamentablement perdu-da en els últims temps”, va assegu-rar William Saab.

La nova fiscalia va amenaçar de prendre mesures legals contra l’ex-fiscal Luisa Ortega, a qui acusen de no haver actuat en sis casos de crims d’odi reportats durant les protestes dels últims tres mesos.

Per avui hi ha prevista una co-missió de la veritat i la justícia a l’As-semblea Constituent. Segons el pre-

sident, Nicolás Maduro, aquesta co-missió té per objectiu posar fi a la “impunitat” dels que han promogut el “terrorisme” al país. El nou fiscal serà qui prengui aquestes mesures legals.

Ortega, ratificada Paral·lelament, l’Assemblea Naci-onal va portar a terme ahir una co-missió consultiva al Palau Federal Legislatiu de Caracas, en la qual va ratificar Luisa Ortega com l’única fiscal general de Veneçuela.

En aquesta sessió, la diputada Delsa Solórzano, presidenta de la comissió de política interior, va pre-sentar un informe en el qual s’asse-gura l’existència de 3.000 casos de detencions arbitràries, abusos se-xuals i tortura comesos pels cossos de seguretat de l’estat.

Els diputats opositors van reite-rar que l’Assemblea Nacional és l’única cambra competent per no-menar i cessar els representants dels poders públics (fiscalia, defen-sor del poble i controlador general) de conformitat amb el que esta-bleix la Constitució Bolivariana de Veneçuela.

Maduro crea una justícia paral·lela després de destituir la fiscal general

El nou fiscal ha estat escollit per la Constituent però l’Assemblea Nacional no el reconeix

VENEÇUELA

Veneçuela té dos sistemes judicials diferents i paral·lels. En la seva pri-mera sessió, l’Assemblea Nacional Constituent va aprovar la destitució de Luisa Ortega com a fiscal general del Ministeri Públic, mentre que l’Assemblea Nacional la va ratificar com a màxima autoritat de la fisca-lia veneçolana. Al mig d’aquesta dis-puta hi ha les víctimes per la viola-ció dels drets humans i més de 600 presos polítics que, de moment, no saben quina serà la justícia que s’imposarà.

Tarek William Saab, el nou fiscal general assignat per la Constituent, va prendre el control de la seu del Ministeri Públic diumenge al matí. Un edifici que encara es manté mi-litaritzat per agents de la Guàrdia Nacional Bolivariana, que dissabte van impedir l’entrada a Luisa Orte-ga Díaz, al mateix temps que els di-putats de la Constituent aprovaven la destitució de la fiscal al Palau Fe-deral Legislatiu.

A més de la ubicació i assignació

CARACASMELISSA SILVA FRANCO

Una dona, simpatitzant del president Nicolás Maduro, en una concentració oficialista celebrada ahir a Caracas. UESLEI MARCELINO / REUTERS

El cap de la fracció parlamentària de la Taula de la Unitat Democràti-ca (MUD), Stalin González, va de-nunciar que l’Assemblea Nacional Constituent declarés que té uns po-ders plenipotenciaris que no exis-teixen a la Constitució. “El país re-clama la restitució de l’ordre cons-titucional”, va afegir.

Les víctimes Segons el Fòrum Penal Veneçolà, al país hi ha més de 3.000 persones que esperen una decisió del sistema judicial veneçolà després d’haver si-gut detinguts o agredits durant els últims tres mesos.

“Volem justícia, no volem que la justícia encara es polititzi més, en aquest país, ja n’hi ha prou de jugar amb la vida de les famílies veneçola-nes afectades per aquest drama”, va dir Luis Fernando, fill de Lisbeth Añez, una presa política de la presó militar de l’Helicoide a Caracas. Añez treballava com a voluntària a les presons veneçolanes, portant menjar i llibres als estudiants detin-guts per protestar, i a qui el govern va acusar de donar suport a la re-bel·lió civil a Veneçuela.e

Víctimes L’oposició denuncia abusos sexuals, tortures i detencions

09ara DIMARTS, 8 D’AGOST DEL 2017 internacional

La Xina, un dels pocs aliats que té Corea del Nord al món, ha manifestat el seu total suport a les noves sancions dictades pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides contra el règim de Kim Jong-un. Les sancions formen part

de l’anomenada Resolució 2371, que vol “salvaguardar la pau i l’estabilitat” i “avançar en la desnuclearització”, i que arriba després de les dues proves recents amb míssils intercontinentals que Corea del Nord ha dut a terme.

LA XINA SANCIONARÀ COREA DEL NORD

ÀFRICA

La vida al camp de refugiats

més gran del món Ubicat a Kènia, hi sobreviuen tantes persones com a

les ciutats de Tarragona i Girona juntes

“Em nego a tornar a Somàlia”, diu convençuda Nafiso Mohamed Noor. Sap el que és tornar a un país en guer-ra i s’hi nega, però és conscient que pot ser que ella i la seva família ha-gin de marxar de Dadaab, el camp de refugiats més gran del món. Situat al nord-est de Kènia, a uns cent quilò-metres de la frontera amb Somàlia, al camp hi sobreviuen tantes persones com a les ciutats de Tarragona i Giro-na juntes. Abans, però, n’hi residien moltes més: superava el mig milió de desesperats que fugien de la guerra i la fam. Ara la continuïtat del campa-ment, que existeix des de fa 26 anys, està en dubte: el govern està decidit a tancar-lo perquè el considera un niu de terroristes islamistes del grup somali Al-Shabaab.

Dadaab és un territori àrid i càlid, on se superen els 40 graus de tem-peratura la major part de l’any. El sòl està sec a l’estiu i ple de tolls i fang a l’època de pluges. Alguns matolls i acàcies componen l’escassa vegeta-ció enmig d’un horitzó bru.

La Nafiso va arribar a l’assenta-ment l’any 2011 amb el seu marit i nou dels seus deu fills. L’agost del 2015, la desesperació de veure que a Dadaab només podien esperar que les entitats els alimentessin els va motivar a tornar a Mogadiscio, a So-màlia. Va ser la pitjor decisió de la se-va vida, diu. “Un dia un morter dispa-rat per militants d’Al-Shabaab va caure a la nostra cuina. Tinc frag-ments de metralla incrustats al ma-luc i talls al peu esquerre”, indica as-senyalant una cicatriu.

Dormint a terra Ara aquesta somali de 42 anys ocu-pa el seu temps rentant la roba, te-nint cura dels petits i conversant amb els veïns del camp. La família es reuneix a la seva barraca cada tarda quan els nens tornen de l’escola. La barraca la formen unes làmines de xapa, branques col·locades estratègi-cament i teles de plàstic. Els onze membres de la família dormen esti-rats a terra sobre quatre simples ma-talassos, i tenen electricitat gràcies a un panell solar. Obtenen aigua d’un punt de subministrament proper, on van a buscar-la amb bidons de plàs-tic un cop al dia. Lògicament internet o la televisió són luxes als quals no te-nen accés.

A Somàlia la Nafiso regentava una botiga de roba. En canvi, al camp no té cap font d’ingressos. “Només men-gem dues vegades al dia, per esmor-zar i per sopar”, explica la dona. La se-va alimentació es limita als cereals que reben del Programa Mundial d’Aliments (WFP, en les sigles en an-glès), majoritàriament blat de moro i sorgo. També els proporcionen 300 xílings kenians –uns dos euros i mig– per persona al mes per adquirir altres queviures al mercat. “No trobaràs un pollastre en aquesta casa”, bromeja.

La majoria dels habitants de Da-daab no tenen cap ocupació. La re-

DADAAB (KÈNIA) ELISENDA PALLARÉS

ducció de la quantitat de menjar re-partida pel WFP l’últim any per “fal-ta de fons” ha fet augmentar els casos d’anèmia i malnutrició. L’hospital de Metges Sense Fronteres té una uni-tat per combatre la malnutrició in-fantil. “Les malalties més freqüents que ens trobem aquí són la pneumò-nia, problemes respiratoris, diarrea i malnutrició. I entre els nouvinguts és alarmant el còlera”, explica el doc-tor Abdumalik Wanyana.

Educació gratuïta Els joves tenen accés a educació gra-tuïta i hi ha 73.000 nens escolaritzats al camp, segons l’ACNUR. La Nafiso es mostra satisfeta perquè almenys els seus fills van a escola, i ella matei-xa també assisteix a classe. “Mai és tard per aprendre!”, exclama. A les nits treu una pissarra a casa i repas-sa la lliçó amb els fills. Vol estar pre-parada per si un dia es compleix el seu somni: sortir del camp i poder viure en un altre lloc. “Amb [Donald] Trump, és molt complicat aconse-guir asil als Estats Units, però pot-ser ens poden acollir a Austràlia, el Regne Unit o Noruega…”, enumera. El seu fill gran va aconseguir arribar a Noruega i li encantaria retrobar-se amb ell.

A Dadaab hi ha una segona i fins i tot una tercera generació. Persones que han nascut al camp i mai han co-negut una altra vida. És el cas de Ma-hamud Wacdi, que va arribar-hi amb els seus pares el 1992, quan només tenia dos anys. A Dadaab ha crescut, s’ha casat i ha tingut dos fills. Ara re-genta un petit negoci d’alimentació al mercat, on ven sacs de farina, en-tre d’altres. “La vida al camp és molt dura. No podem sortir ni per anar a la ciutat”, es lamenta.

La principal causa de l’èxode so-mali és l’esclat de la guerra civil el 1991, quan una revolta popular va derrocar el president Siad Barre després de 21 anys al poder. Les suc-cessives situacions d’emergència a causa de les sequeres i el terror sem-brat per Al-Shabaab, una milícia vinculada a Al-Qaida, han alimentat el fenomen migratori durant els úl-tims anys. Kènia ha acollit els refu-giats durant dècades, però ara el go-vern d’Uhuru Kenyatta està decidit a tancar el camp al·legant motius de seguretat. “Cap camp de refugiats pot ser permanent”, sentencia Ha-run Kamau, comissari del govern a Dadaab.

Des de fa 26 anys, el nom de Dada-ab precedeix la frase “el camp de re-fugiats més gran del món”. Ara la se-va població decreix a un ritme expo-nencial. Si bé el 2011 va assolir el seu màxim històric amb 463.427 perso-nes, actualment n’hi ha unes 247.000. L’ACNUR va iniciar un pro-grama de repatriació voluntària el desembre del 2014. Més de 68.000 somalis han marxat des de llavors. Altres no saben on anar. Per a la Na-fiso tornar a Somàlia no és una opció. Quan se li pregunta què pensen fer, assenyala la pissarra, on hi ha escrit: “No puc tornar a Somàlia perquè m’hi espera la guerra”.e

01. Cinc dels deu fills de Nafiso Mohamed Noor, refugiada somali a Dadaab. ELISENDA

PALLARÉS 02. Vista aèria del camp, a Kènia. THOMAS

MUKOYA / REUTERS

Kènia celebra eleccions sota el fantasma del frauEl futur de Dadaab està lligat al re-sultat de les eleccions presidencials que se celebren avui a Kènia. Si Uhuru Kenyatta, l’actual president, és reelegit, apostarà pel tancament de l’assentament.

Els comicis se celebren enmig de les denúncies per falta de transpa-rència i després de l’escàndol per l’assassinat d’un dels màxims res-ponsables de la comissió electoral. Chris Msando, encarregat de la gestió dels sistemes tecnològics que permeten identificar els vo-tants i transmetre de manera elec-trònica els resultats per evitar el

frau, va ser segrestat, torturat i tro-bat mort dilluns de la setmana pas-sada. El cas fa témer un esclat de vi-olència durant la jornada electoral.

Els dos candidats amb possibili-tats reals de guanyar, Kenyatta, de 55 anys, i Raila Odinga, de 72, s’han acusat mútuament durant la cam-panya. Odinga acusa l’actual presi-dent de voler manipular els comi-cis –el candidat ha perdut les dues últimes convocatòries i assegura que va ser per frau electoral–. Ke-nyatta, per la seva banda, diu del lí-der de l’oposició que vol dividir el país i que incita a la violència. ARA

01

02

À F R I C A

Kènia

10 DIMARTS, 8 D’AGOST DEL 2017 ara

SocietatMOBILITAT

comitè de vaga es van reunir ahir una vegada més amb els d’Aena, amb la mediació del Govern, a la seu del departament de Treball. La re-unió va començar al matí i va aca-bar passades les vuit del vespre. Tot i que no es va poder tancar cap acord, les dues parts continuen acostant posicions. Avui continu-aran negociant. Les noves jornades de vaga parcial estan convocades per a aquest divendres i diumenge. Si no s’arriba a cap acord, dilluns la vaga deixarà de ser parcial i passa-rà a ser total i indefinida.

L’assessor del comitè de vaga, Jo-an Carles Giménez, va avançar ahir que en les negociacions que hi ha so-bre la taula caldrà signar dos acords: un amb Eulen per tancar el conflic-te i un altre amb Aena per corregir –a l’alça– la licitació que al seu dia es va signar a la baixa (i que ara és l’ori-gen del conflicte laboral). Giménez va afirmar que, per acabar amb la vaga actual, cal arribar a un acord que permeti aquesta correcció i que eviti un nou conflicte en la pròxima licitació, que s’haurà de fer a partir del maig de l’any que ve.

Els treballadors van admetre que cada vegada estan més a prop d’ar-ribar a un acord amb Eulen (i en conseqüència, amb Aena). “Hi ha

possibilitats [d’arribar a un acord], s’està avançant però no és defini-tiu”, va dir ahir al vespre Joan Car-les Giménez. L’assessor del comitè de vaga, però, també va lamentar que les negociacions s’han de fer so-bretot amb Aena i no tant amb la di-recció d’Eulen: “Hi ha una mala or-ganització per culpa d’una licitació d’Aena. No acabarem aquest tema fins que no s’acordin amb Aena uns temes que s’han de parlar amb ells. Amb Aena de moment no hem par-lat de veritat”, va denunciar ahir en sortir de la reunió, que avui es re-prendrà. L’acord que tanquin els re-presentants dels treballadors es de-batrà en assemblea dijous. “Les ne-gociacions s’allargaran tant com calgui fins que no hi hagi res defini-tiu. Estem a mig camí perquè estem parlant, però encara hi ha diferènci-es”, va concloure. El director gene-ral de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball, Enric Vinaixa, va des-tacar que “hi ha una bona entesa i ganes d’acord”.

Sense cap jornada de vaga convo-cada fins divendres, les negociaci-ons es produiran en un context més favorable, tot i que demà, si res no canvia, s’ha de celebrar el judici per la denúncia que Eulen, la concessi-onària del servei, va presentar con-

El conflicte laboral de l’aeroport del Prat s’estén i amenaça Aena Els empleats de l’empresa que s’ocupa de les maletes facturades també convoquen aturades

El conflicte laboral que des de fa dues setmanes provoca llargues cu-es a l’aeroport del Prat s’està este-nent entre altres col·lectius profes-sionals i, des d’ahir, amenaça tam-bé la resta d’aeroports de l’Estat. El focus ja no se centra exclusivament sobre els treballadors de l’empre-sa Eulen, que ahir van celebrar la tercera jornada de vaga parcial, si-nó també sobre els empleats d’Ilu-nion, una altra empresa subcon-tractada, que ahir van comunicar a la Generalitat que convoquen una vaga indefinida a partir del 16 d’agost. Els treballadors d’Ilunion, que s’encarreguen de la vigilància de les terminals, de les maletes fac-turades i del control d’accés dels empleats, reclamen un augment sa-larial de 350 euros i contractes in-definits, i no “mes a mes com s’ha fet els últims dos anys”.

La tensió laboral, però, encara pot anar a més, i amenaça de tras-passar les fronteres del Prat i esten-dre’s per la resta d’aeroports esta-tals. Els sindicats CCOO, UGT i USO de l’empresa público-privada Aena van anunciar ahir que si el 15 d’agost no s’han resolt les seves peticions laborals començaran a fer aturades a partir del 15 de setembre. El 51% del grup Aena és propietat de l’Estat a través de l’empresa Enaire. Els empleats d’Aena també reclamen millores salarials i denuncien que “hi ha centres de treball on la preca-ritat laboral és extremadament ele-vada”, i adverteixen que fins i tot es posa en risc “la seguretat”, segons el document fet públic ahir i signat pels tres sindicats. Si les dues parts són incapaces d’arribar a un acord, la primera jornada de vaga se cele-brarà el 15 de setembre i afectarà un total de 25 jornades seleccionades estratègicament. La festivitat de la Constitució, per exemple, quedaria afectada per la protesta. L’última jornada de vaga serà el 30 de desem-bre, segons van comunicar els ahir el sindicats a la direcció general del Treball.

Tercera jornada de protesta Mentre ahir s’anaven obrint nous fronts, Aena provava de solucionar –sense èxit– el conflicte amb els treballadors d’Eulen, encarregats dels controls de seguretat i en peu de guerra des de fa dues setmanes. Representants de l’empresa i del

BARCELONAPAU ESPARCH / JORDI MUMBRÚ

Més cues de viatgers als controls de seguretat de l’aeroport del Prat ahir. QUIQUE GARCÍA / EFE

tra els vigilants del Prat per la vaga de zel de fa dues setmanes, que ja va provocar llargues cues. La suspen-sió d’aquesta causa contra els treba-lladors també ha sigut un dels punts tractats durant les negociacions al departament de Treball.

Esperes de fins a una hora Pel que fa a la tercera jornada de va-ga parcial d’ahir dels vigilants dels controls de seguretat, va provocar cues de fins a una hora. Amb 510 vols programats, les aturades en franges d’una hora van ser a partir de les 5.30 h, les 10.30 h, les 16.30 h i les 18.30 h, amb uns serveis mínims del 90%. Els pitjors moments de la va-ga es van concentrar entre primera hora del matí i abans del migdia.

Entre les 4.00 h i les 6.00 h, es van produir llargues cues de fins a una hora. Els passatgers que agafaven els vols més matiners del dia es van acumular coincidint amb la prime-ra aturada de la vaga. A partir de les 6.00 h, les cues es van reduir fins als 20 minuts, tant a la T1 com a la T2. Des de les 9.00 h i fins a mig matí, les cues van arribar de nou a l’hora d’es-pera, quan hi va haver la segona atu-rada de la vaga. Des de llavors, la si-tuació es va normalitzar i la circula-ció dels viatgers va ser fluida.e

Protesta Els empleats d’Aena també convoquen vaga, a partir del setembre

11ara DIMARTS, 8 D’AGOST DEL 2017 societat

Un veí de Girona de 59 anys va morir ahir atropellat pel seu cotxe a la Vall d’en Bas, a la Garrotxa. La víctima va intentar engegar el cotxe aprofitant un pendent, perquè no li arrencava, i abans d’entrar va ensopegar i el vehicle el va atropellar.

UN HOME MOR ATROPELLAT PEL SEU COTXE

Un jove de 23 anys va perdre la vida ahir a la matinada en un accident de trànsit a Girona per causes que es desconeixen. Segons la policia, el conductor anava en motocicleta i en el sinistre no hi va estar implicat cap més vehicle.

ACCIDENT MORTAL D’UN MOTORISTA

Un gegant aeroportuari que se supera any rere any

mentre que el del Prat el 2016 va transportar un 11% més de passat-gers que l’any anterior.

A més, els ingressos que s’obte-nen a través de les botigues i els ser-veis dels aeroports ajuden a millo-rar els resultats. Segons la mateixa companyia, cada viatger es va gas-tar, de mitjana, 3,28 euros a les àre-es comercials dels aeroports espa-nyols. Tot i aquestes xifres de bene-fici astronòmiques, Aena va camí de superar-se. Segons dades de la ma-teixa empresa, el trànsit de passat-gers aquest primer semestre va créi-xer un 9% respecte al mateix perí-ode de l’any anterior.

D’altra banda, el benefici net consolidat durant aquests primers sis mesos es va elevar fins als 461 milions d’euros. Aquesta última da-da és un 6% inferior al primer se-mestre de l’any passat. Ara bé, el 2016 Aena va obtenir uns ingressos extraordinaris per una sèrie de pro-cessos judicials relacionats amb unes expropiacions de terrenys de l’aeroport de Barajas. Sense tenir en compte aquests beneficis extraordi-naris, el benefici net d’aquest pri-mer semestre hauria augmentat un 36% respecte al de l’any anterior.

Paral·lelament a aquest bon mo-ment del negoci, l’evolució en borsa d’Aena també ha sigut molt positi-va. El preu actual d’una acció de la firma és de 166,95 euros, un 1% més

que la setmana passada. En l’acu-mulat de l’any, les accions d’Aena han augmentat un 32%: és la cin-quena empresa de l’Íbex-35 que més ha pujat de valor aquest 2017.

La rellevància del Prat El principal aeroport català juga un paper molt important en la xarxa espanyola. Les dades que va propor-cionar Aena fa dos anys van revelar que el pes del Prat sobre la resta d’aeroports d’Espanya és cabdal: la instal·lació barcelonina va aportar gairebé la meitat dels beneficis del grup (el 2014 Aena va registrar 652 milions d’euros de benefici i el Prat va aportar-ne 339). La diferència que hi ha respecte a la segona posi-ció és considerable. L’aeroport de Palma va aportar uns beneficis de 159 milions d’euros, mentre que el de Madrid, lluny del podi, va meri-tar aquell any 28 milions d’euros.

Alhora, el Prat és un dels aero-ports que més creixen pel que fa al nombre de passatgers internacio-nals. Les últimes dades presentades pel Consell Internacional d’Aero-ports (ACI) van revelar que la infra-estructura catalana va registrar 32,2 milions de turistes internacionals el 2016. Aquestes xifres li van perme-tre superar aeroports com el de Tò-quio o el de Nova York i situar-se en la 17a posició mundial. A més, el Prat va ser l’aeroport europeu que més va créixer en aquest apartat, concretament un 11,2%.

La vaga actual dels treballadors d’Eulen ja ha arribat a la premsa in-ternacional i ha deixat imatges de turistes que afirmen que no torna-ran a la ciutat. Però la història ha de-mostrat que, de moment, el Prat i la resta d’aeroports d’Aena no es res-senten d’aquestes situacions.e

Les grans fonts d’ingressos d’Aena

Evolució d’Aena a la borsaValor en euros per acció

Milions de passatgers als principals aeroports d’Aenael 2016 i variació en percentatge respecte del 2015

50,4(+7,7%) 44,2

(+11,2%)

26,3(+10,6%)

166,95 €7 d’agost del 2017

74 €13 de febrer del 2015

Adolfo SuárezMadrid - Barajas

Barcelona -El Prat

Palma

Font

: Ela

bora

ció

pròp

ia /

Gràfi

c: E

duar

d Fo

rrol

l

0

50

100

150

2016 2017

Aena va guanyar 1.164 milions el 2016 tot i les vagues

El caos de Vueling l’estiu passat, la vaga actual d’Eulen, les vagues de controladors a França... Durant els últims anys, diversos escàndols han esquitxat l’aeroport del Prat. Aquests casos, però, no han afectat Aena. El gegant aeroportuari va re-gistrar un benefici de 1.164 milions d’euros el 2016, una xifra que repre-senta un 40% més que els guanys de l’any anterior. Per establir una com-paració, CaixaBank va guanyar una quantitat semblant el mateix any: l’entitat bancària líder a Catalunya va tenir un benefici de 1.047 milions d’euros el 2016.

El gestor d’infraestructures, pro-pietari en un 51% de l’estat espa-nyol, acumula quatre anys consecu-tius registrant beneficis. El deute, que històricament ha sigut el seu principal llast, s’ha anat reduint. D’altra banda, el creixement en el volum de passatgers no s’ha aturat. Aquest últim exercici, Aena va transportar un total de 245 milions de viatgers, cosa que suposa un 12% més que l’any 2015.

Creixement del trànsit aeri Dels 40 aeroports que gestiona Ae-na, 30 van experimentar un creixe-ment en el trànsit de turistes. Aquest és el principal motiu pel qual els beneficis del gestor aero-portuari s’han mantingut en nom-bres positius al llarg d’aquests úl-tims exercicis. Entre els aeroports que van tancar l’any en positiu des-taquen el de Barcelona i el de Ma-drid, que agrupen el 40% dels viat-gers transportats per la companyia. El de Barajas va créixer un 7%,

BARCELONAALBERT CADANET

El Procés irromp en el caos amb picabaralla políticaconflicte al Prat i va posar la gestió de l’Estat en matèria d’infraestructures com un altre argument per votar a fa-vor de la independència. En els díp-tics, l’ANC denunciava un tracte dis-criminatori d’Eulen perquè, segons afirmaven, l’empresa gestiona “27 aeroports però només fa vaga a Bar-celona”. Una acusació que Rajoy va titllar de “judici bastant fals” des del Palau de Marivent de Mallorca –on va participar en la tradicional troba-da amb el rei Felip VI–, ja que va de-fensar que el govern espanyol no ha discriminat en cap moment l’aero-port del Prat. De fet, el president es-panyol va qualificar de “mesquí” que l’independentisme utilitzi les cues del Prat per fer campanya.

Les crítiques de Rajoy ja les havi-en verbalitzat abans des de Ciuta-dans i el mateix PP. La diputada del partit taronja al Parlament Lorena Roldán va criticar que les entitats sobiranistes vulguin presentar la in-dependència com la “solució màgi-ca per a tots els problemes”. “És la-mentable”, va etzibar, després d’as-

Voluntaris de l’ANC van repartir díptics al Prat. QUIQUE GARCÍA / EFE

Twitter: “L’independentisme mani-pula, distorsiona i falseja”.

La responsabilitat d’Aena En els díptics repartits, l’entitat so-biranista també apuntava directa-ment a Aena com a responsable de “la mala gestió” de l’aeroport del Prat, perquè considera que ho fa de “manera opaca”. Una afirmació que Rajoy va esmenar assegurant que el gestor aeroportuari no és el culpa-ble del caos dels últims dies. “Aena gestiona tots els aeroports d’Espa-nya i només hi ha problemes en un, per tant, seria injust dir que ho fa bé en tots els aeroports excepte en un”, va justificar el president.

El Govern assegura que assumeix les seves competències com a medi-ador i retreu a l’Estat que no faci el mateix amb les seves, que tenen per objectiu “garantir la seguretat” de l’aeroport, va dir Bassa. Rajoy, con-vençut que l’Estat actua com ha d’actuar, va llançar un advertiment: “Que cadascú assumeixi les seves responsabilitats”.e

El procés sobiranista ha planat en el creuament de retrets que han pro-tagonitzat el govern espanyol i el ca-talà des que va començar el caos al Prat, però fins ahir no va entrar en escena de manera explícita. En el tercer dia de vaga oficial, la Gene-ralitat va tornar a denunciar, per bo-ca de la consellera de Treball, Do-lors Bassa, que l’acció de l’Estat “ar-riba tard i malament”, però el go-vern espanyol es va defensar assegurant que ha estat en totes les taules de negociació i el mateix Ma-riano Rajoy va advertir: “Que nin-gú utilitzi aquest tema per motius polítics”. El president espanyol as-senyalava així, directament, l’As-semblea Nacional Catalana (ANC), que ahir va aprofitar la situació al Prat per repartir díptics en què de-manava el sí a l’1-O.

L’entitat sobiranista va fer entrar el Procés en la derivada política del

BARCELONA / PALMAMIREIA ESTEVE / JAUME VINYAS

segurar que la situació al Prat és “un conflicte laboral i no polític”. Una tesi que també van defensar els po-pulars, tot i que el seu portaveu a l’Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández, va anar més enllà i va ser més contundent a l’hora de valo-rar l’acció de l’Assemblea a través de

societat 12 DIMARTS, 8 D’AGOST DEL 2017 ara

que va demanar al govern si estari-en disposats a tirar endavant una querella criminal en cas que es co-negui la identitat dels autors dels atacs. “Iniciareu alguna acció con-tra la CUP, Endavant o Arran per defensar l’activisme borroka?”, va finalitzar. Per part del PDECat, el regidor Raimon Blasi va defensar que “el silenci de Colau havia sigut còmplice” dels atacs, i va lamentar que no fos l’alcaldessa qui compare-gués ahir, i ho fes en el seu lloc el re-gidor de Turisme, Agustí Colom.

Ada Colau no va pronunciar-se sobre els incidents amb el Bus Tu-rístic fins al cap de tres dies dels fets, quan va informar a través de Twit-ter que l’Ajuntament denunciaria l’atac i va assenyalar que “protestar pel turisme no pot passar mai per intimidar persones ni fer malbé equipaments”. Ahir l’alcaldessa va tornar a fer referència a la bretola-da d’Arran, en resposta a unes de-claracions en què Cristina Cifuen-tes, presidenta de la Comunitat de Madrid, li reclamava “contundèn-

cia” contra la violència envers els turistes. “Contundència tota, Ci-fuentes, però no alarmisme ni difa-mació. No faci servir un cas aïllat per distorsionar la imatge de Barce-lona”, va respondre Ada Colau a tra-vés de Twitter. Diumenge, en unes declaracions als mitjans de comuni-cació , Colau va condemnar “ferma-ment” els atacs d’Arran i va dema-nar al grup que fes “una reflexió”. De totes maneres, l’alcaldessa va avisar que no s’havien de “magnificar fets aïllats”. Per això va demanar “pru-dència” i no “alarmar” la societat.

El govern nega passivitat El regidor Agustí Colom, que durant la comissió extraordinària va com-parèixer acompanyat dels regidors Gala Pin, Jaume Asens, Eloi Badia i Carmen Andrés, va seguir gairebé fil per randa el discurs de l’alcaldes-sa. Colom va condemnar les accions d’Arran, però alhora va retreure a l’oposició que amb els seus discur-sos estaven “magnificant” el proble-ma “per generar alarmisme”. “No

cal crear més alarma social, perquè així és com empitjorem la imatge de la ciutat. Els visitants no perceben Barcelona com nosaltres l’estem di-buixant, i totes les enquestes ens di-uen que aquí s’hi senten segurs”, va reivindicar. Colom també va defen-sar que el govern va començar a moure’s tan bon punt va tenir notí-cia de l’incident, primer recollint to-ta la informació possible i després denunciant-ho a través de TMB. Ai-xí i tot, va admetre que “la comuni-cació” durant el procés “podria ha-ver sigut millor”.

ERC evita criticar el govern El líder dels republicans, Alfred Bosch, va condemnar també ahir els atacs d’Arran, tot i que va evitar fer la més mínima crítica a la gestió del govern municipal i va preferir car-regar contra els cupaires. “Si els companys de la CUP fossin aquí els diria que es facin grans, que això no és cap joc. Que ens hi juguem la ciu-tat i ens hi juguem el país”, va dir.

Bosch també va aprofitar per re-treure al PP que hagués convocat la comissió extraordinària contra Ar-ran, “un grup independentista”, pe-rò que no digués res de les cues al Prat. “Vostès han provocat el caos a l’aeroport, amb un concurs de saldo i amb una gestora que ha trigat quin-ze dies a aparèixer”, va assenyalar el republicà, que va afirmar: “La seva cola són les cues al Prat, les rodes punxades són els vols perduts i les seves pintades són les declaracions ofensives de càrrecs del PP”. Bosch va acabar demanant la dimissió de Julio Gómez Pomar i Íñigo de la Ser-na, a qui va anomenar “la kale bor-roka de corbata a l’aeroport”.e

L’oposició retreu a Ada Colau la “tebior”

contra els atacs d’Arran El govern municipal respon que s’està magnificant

el problema per crear alarmisme a la ciutat

Trobada exprés ahir a l’Ajuntament de Barcelona per retreure al govern de Colau la “passivitat” i “tebior” davant dels atacs d’Arran a béns tu-rístics. La fórmula triada va ser una comissió extraordinària convocada pel PP que amb prou feines va durar una hora, una sessió inusualment curta. Els diversos partits van refor-çar les consignes que van anar ex-pressant la setmana passada, des-prés que dijous quatre encaputxats del grup de l’esquerra independen-tista Arran assaltessin un autobús turístic i després de fer diferents pintades intentessin punxar-ne una roda. El grup Endavant també va punxar les rodes de bicicletes de llo-guer i va inutilitzar amb cola les per-sianes de les empreses de consignes de maletes. El grup municipal de la CUP, que ha defensat en múltiples ocasions les accions d’Arran, no va comparèixer a la comissió perquè, segons van assegurar en un comuni-cat, no volien participar en el que consideren “un teatre oportunista”, i no un debat que vagi “a l’arrel dels models turístics que defensen els diferents actors de la ciutat”.

Entre els grups que van assistir a la comissió extraordinària, el PP, el PDECat i Cs van coincidir a lamen-tar la “passivitat” i la “tebior” del go-vern de Colau davant dels atacs d’Arran. “Ens preocupa la soledat del conductor de l’autobús. Per què va ser ell qui va presentar la denún-cia, 72 hores abans que ho fes TMB?”, va preguntar-se el líder dels populars, Alberto Fernández Díaz,

BARCELONASELENA SORO

BARCELONA

Enfrontats El grup d’ERC carrega contra el PP per les cues a l’aeroport del Prat

Pintada contra el model turístic en un dels miradors de la Sagrada Família, a Barcelona. QUIQUE GARCÍA

13ara DIMARTS, 8 D’AGOST DEL 2017 PUBLICITAT

societat 14 DIMARTS, 8 D’AGOST DEL 2017 ara

Fins a 187 subsaharians superen la frontera i arriben a Espanya

“els subsaharians no fossin detec-tats a temps, ja que quan la Policia Nacional els va veure ja estaven ar-ribant a la frontera”. La policia va intentar tancar les portes, però “l’actitud violenta dels immigrants els ho va impedir”, segons va relatar Fernández. La Guàrdia Civil, en aquells moments, estava desplega-da en un altre punt de la frontera, a la zona de Finca Berrocal, “on la pri-mera informació apuntava que po-dia produir-se un assalt massiu”.

La Creu Roja, l’organització que s’encarrega de la primera atenció dels immigrants que entren, va tras-lladar quatre persones a les urgèn-

cies de l’hospital de Ceuta per ser ateses de ferides de diversa conside-ració. Un dels agents del Cos Naci-onal de Policia, dels quatre que eren al pas fronterer en el moment dels fets, va patir una fractura a la tíbia i el peroné.

Encara que 187 subsaharians van aconseguir entrar a Espanya, el grup de l’assalt estava format per unes 300 persones i, per tant, prop de la meitat es va quedar fora, a la banda del Marroc. Segons les dades de la delegació del govern a Ceuta, hi ha unes 1.500 persones més escam-pades per les muntanyes del Marroc

que esperen l’oportunitat d’en-trar a Espanya. “Encara que és molt difícil de comptabilitzar quants n’hi ha exactament, la xi-fra es manté estable des de prin-cipis d’any. Per tant, no és que ar-ribi més gent, sinó que ja n’hi ha molta des de fa molt temps que està intentant entrar”, exposa Trias. A més, tornar al seu país d’origen suposa un “deshonor”, perquè “la família ha posat les es-perances en la persona que ha marxat per progressar; si torna sense res, suposa fallar a la famí-lia”, continua l’activista.

Més intents, a l’estiu És la segona vegada del mes d’agost que hi ha una entrada massiva d’immigrants, ja que 67 van aconseguir creuar la frontera el dia 1. Segons Trias, a l’estiu la bona mar propicia que salpin més embarcacions. Moltes persones, però, no aconsegueixen arribar i es queden prop de la frontera, es-perant el moment per saltar.

El grup que va entrar ahir va ser traslladat al Centre d’Estada Temporal d’Immigrants, on s’instal·len els immigrants que creuen sense ser interceptats per la policia. Sense documentació, com és el cas de la majoria, és complicat que siguin deportats. Segons auguren les entitats, en la majoria dels casos intentaran ar-ribar a altres països d’Europa o es convertiran en immigrants irre-gulars a Espanya.e

Els immigrants van entrar des del Marroc corrent per la carretera

Una part del grup d’immigrants subsaharians que ahir van aconseguir entrar a Espanya a través de la carretera de Tarajal. JESÚS MORÓN / REUTERS

IMMIGRACIÓ

Fins a 187 immigrants, tots homes, joves –hi ha dos menors d’edat– i de Guinea Conakry, van entrar a Ceuta, des del Marroc, ahir a la matinada. Davant de les càmeres dels mitjans de comunicació, els nois cridaven, saltaven i ploraven d’alegria: des-prés d’un viatge llarg i dolorós, i un temps d’espera al Marroc, han en-trat a Europa. “Des dels seus països fins al nord de l’Àfrica poden trigar dos o tres anys. Esperant al Marroc, fins i tot n’hi poden estar sis, sempre intentant entrar sense èxit”, expli-ca l’encarregada de l’àrea de migra-cions de l’organització en defensa dels drets humans Irídia, Júlia Tri-as. El futur que els espera ara conti-nua sent incert: poden ser deportats, haver d’esperar un altre període llarg de temps perquè es tramiti la sol·licitud d’asil o convertir-se en immigrants en una situació admi-nistrativa irregular, de manera que poden ser expulsats en qualsevol moment.

L’entrada massiva d’ahir és l’úni-ca dels últims deu anys en què els immigrants s’han colat per la carre-tera de la frontera del Tarajal, la via per on passen els vehicles i les per-sones amb identificació. El delegat del govern a Ceuta, Nicolás Fernán-dez, va atribuir l’entrada a un “error en els procediments del control d’accés a la ciutat”, i va afegir que es-tan revisant què va passar perquè

BARCELONAMARTA VALLS RIBAS

Entrada per la carretera En els últims deu anys, cap grup havia aconseguit entrar per la via principal a la ciutat

■ Quatre persones moren ofegades a les platges catalanes en un sol dia

Quatre persones van morir ofegades a Catalunya en menys de 24 hores, segons dades del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Diumenge a la nit, una noia de 17 anys va morir a la platja del Far de Vilanova i la Geltrú. Els serveis d’emergències no van aconseguir salvar la vida de la menor. Diumenge també va perdre la vida un home de 56 anys, de nacionalitat espanyola, a la platja de la Mota de Cubelles. Ahir al matí van morir ofegats dos homes més, un de 78 anys a Sant Feliu de Guíxols i un altre de 41 anys a Platja d’Aro. Des de l’inici de la temporada de bany han mort 18 persones ofegades a les platges catalanes, el doble que durant el mateix període de l’any passat.

■ Detenen a Barcelona un fugitiu buscat per haver matat la seva parella

La policia espanyola, en un operatiu conjunt amb els Mossos d’Esquadra, va informar ahir de la detenció a Barcelona d’un fugitiu buscat per les autoritats alemanyes per haver assassinar la seva parella a finals de juliol a la ciutat de Gelsenkirchen. L’arrestat, de 25 anys i nacionalitat alemanya, que tenia vigent una ordre europea de detenció i entrega, va agafar un vol l’1 d’agost a París cap a Barcelona amb la intenció de viatjar finalment fins al Marroc. A la capital catalana es va allotjar en un hostal juntament amb un altre home i va ser localitzat a l’entorn del centre comercial Maremàgnum de la capital catalana. L’home volia agafar un ferri al port i el van poder detenir al centre comercial.

■ Afectacions a la mobilitat per treballs de pavimentació a la Meridiana

L’avinguda Meridiana de Barcelona patirà afectacions de mobilitat fins al 16 d’agost amb motiu de diversos treballs de remodelació. Segons informa l’Ajuntament en un comunicat, s’abordarà la pavimentació de la via en els dos sentits, entre Rio de Janeiro i Fabra i Puig. Amb aquesta actuació s’aprofitarà per incloure dos carrils bus d’entrada (perllongament del carril bus-VAO i un carril bus) i un carril bus de sortida. Durant les obres, els treballs de fresatge i sanejament del paviment comportaran la reducció a dos carrils de circulació de la via. En total, aquest estiu a Barcelona s’efectuaran treballs que actuaran sobre 203.467 metres quadrats, entre els quals destaquen intervencions en vies bàsiques de la ciutat com Gran Via, Pau Claris, Josep Tarradellas i la cruïlla Diagonal-Roger de Llúria.

enbreu

economia15ara DIMARTS, 8 D’AGOST DEL 2017

EconomiaSis de cada deu espanyols

emigrarien per un lloc de treballFins al 69% dels joves amb feina estarien disposats a provar sort en un altre país

MERCAT LABORAL

¿Deixaries la feina si te n’ofereixen una de millor però a l’altra punta del món? El 60% dels treballadors es-panyols estarien disposats a emi-grar per un lloc de treball, segons un estudi publicat ahir per la consulto-ra de recursos humans Randstad. Així doncs, més d’11 milions d’ocu-pats canviarien el seu país de resi-dència per motius laborals, amb l’objectiu d’aconseguir un lloc de treball específic que no trobessin a Espanya. Tot i així, com recorda el professor d’economia aplicada de la UB Raul Ramos, el percentatge se-ria més baix si es tinguessin en compte els plans o objectius reals dels treballadors, més enllà d’una hipòtesi amb un escenari ideal.

La mobilitat laboral és un feno-men que va a més i l’enquesta con-firma que els treballadors més joves també són els que tenen més dispo-nibilitat per emigrar. Fins al 69% dels més joves de 25 anys estan dis-posats a marxar d’Espanya pel lloc de treball que volen. De fet, els joves espanyols estan més predisposats a emigrar que la mitjana europea, on el percentatge se situa en el 53%.

BARCELONAPAULA SOLANAS

Segons Randstad, que els joves tinguin més disponibilitat s’explica pel domini d’idiomes estrangers d’aquest col·lectiu i el seu interès per desenvolupar la carrera a esca-la internacional. “Segons l’Eurostat, el 25% dels estudiants de secundà-ria a Espanya estudien dos idiomes o més, un percentatge que creix any a any”, explica el director de relaci-ons institucionals de la consultora,

Estaries disposat a marxar del teu país per una feina millor?Percentatge de la població ocupada que emigraria a un altre país per motius laborals

Fo

nt:

Ra

nd

sta

d /

Grà

fic:

Ed

ua

rd F

orr

oll

ESPANYA

ITÀLIA

PORTUGAL

REGNE UNIT

GRÈCIA

XINA

UE

BÈLGICA

ALEMANYA

AUSTRÀLIA

FRANÇA

JAPÓ

ESTATS UNITS

NORUEGA

PAÏSOS BAIXOS

60%

59%

57%

55%

53%

53%

48%

44%

43%

43%

42%

41%

40%

39%

36%

1. Quina feina et proposaven? A San Diego em van oferir una posició com la que tenia a Barcelona amb un salari un 117% més alt en un lloc amb un cost de vida un 48% més alt. Sempre havia volgut venir a treballar a Califòrnia. Aquí hi ha el nucli de la indústria del software, era un repte treballar amb els millors. Si m’hagués quedat a Barcelona no m’haurien promocionat fins d’aquí tres anys.

2. ¿Hauries marxat a un país que no fos els Estats Units? De fet vaig estar a punt de marxar a

Londres, París o Zuric. Les oportunitats hi són, en el meu cas va ser qüestió de perseguir el somni americà. Un dels grans avantatges és que no tenia lligams més enllà de la família. Fa molt més fàcil moure’s a l’altra punta del món.

3. Et planteges tornar a Espanya? No hi tornaria a curt termini, encara que penso que Barcelona està fent passos en la bona direcció per atreure grans empreses tecnològiques. És casa meva i espero poder-hi tornar a mitjà-llarg termini. La idea es quedar-me aquí uns cinc anys.

“NO M’HAURIEN PROMOCIONAT FINS D’AQUÍ TRES ANYS”

Jordi Lérida (29 anys) ENGINYER DE SOFTWARE A SAN DIEGO (CALIFÒRNIA)

Luis Pérez. No obstant, Ramos tam-bé recorda que els joves encara no han acumulat gaire coneixement del mercat laboral estatal i, per tant, tenen més temps per integrar-se a un de nou.

Més edat, menys mobilitat D’altra banda, el segon grup de més edat disposat a emigrar per motius laborals són els treballadors d’entre

25 i 45 anys. Segons l’estudi de Randstad, el 65% d’aquests profes-sionals marxarien a altres països per un lloc de treball que els agra-dés, 15 punts per sobre de la mitjana europea. L’últim grup en aquest rànquing és el dels més grans de 45 anys, dels quals un 52% estarien dis-posats a deixar Espanya. Aquest percentatge és encara més baix si es mira la mitjana europea, on cau al 38%, fet que, apunta Ramos, es pot explicar per les càrregues familiars, que són més comunes a partir d’aquesta edat.

L’estudi correspon al segon tri-mestre del 2017 i està elaborat a partir de més de 13.500 enquestes a professionals de 34 països. En aquesta comparació internacional, Espanya és el país amb més predis-posició a emigrar, seguit de dos es-tats de l’Europa del sud: Itàlia (59%) i Portugal (57%). A l’altra ca-ra de la moneda, els treballadors dels Països Baixos són els que estan menys disposats a la mobilitat in-ternacional i només un 36% es plantegen deixar el seu país per una feina. Fora de les fronteres europe-es, la Xina és el país en què més tre-balladors deixarien la feina actual per provar sort en un altre país: ho farien un 53%.e

Diferència Espanya es troba 12 punts per sobre de la mitjana europea

Espanya és el país amb més població ocupada

disposada a emigrar dels 34 estats que analitza

l’enquesta de Randstad. MANOLO GARCIA

economia 16 DIMARTS, 8 D’AGOST DEL 2017 ara

Llogar una habitació és un 15% més car que fa un any

preus superen de llarg la mitjana. De fet, Barcelona és la ciutat on és més car llogar una habitació, 428 euros de mitjana, quan fa un any costava 368 euros. Aquestes xifres suposen un augment del 15%.

Barcelona és clarament la capital més cara de l’Estat. El segon lloc l’ocupa Palma, amb 384 euros men-suals, i Madrid ocupa el tercer lloc, on el preu mitjà per a una habitació és de 377 euros mensuals, enfront del 353 de fa un any. La pujada, del 6%, es queda molt per sota de Bar-celona. La quarta ciutat més cara és San Sebastià, on una habitació cos-ta 363 euros al mes, quan fa un any

costava 351 euros, cosa que signifi-ca una pujada de només el 3%.

Malgrat que Barcelona és la ciu-tat més cara, no és on els preus s’han encarit més. Per davant hi ha Palma, on l’augment ha sigut de gairebé un 24%, i Màlaga, on han pujat un 23%. Només hi ha dues capitals de pro-víncia on el preu de llogar una ha-bitació ha baixat el primer semestre d’aquest any respecte del mateix pe-ríode de l’any passat. Són Càceres, on llogar una habitació costa de mit-jana 151 euros, un 5% menys que en el mateix període de l’any anterior, i Sòria, on s’ha registrat un descens

del 0,1% i el preu de l’habitació en un pis compartit s’ha situat en els 214 euros.

Un dels aspectes que incideixen en l’encariment és la manca d’ofer-ta. Barcelona és el segon mercat de l’Estat en volum, amb un 18% dels anuncis on s’ofereix una habitació. Una oferta que és molt inferior a la de Madrid, que acapara quasi el 35% de tots els anuncis a España.

Joves professionals Un altre aspecte que es detecta en l’estudi és un augment de l’edat mit-jana dels que lloguen una habitació. Capitals de província petites de gran tradició universitària són les que marquen una edat mitjana més baixa. Són Granada (25 anys) i Jaén (25 anys), i Salamanca (27).

En canvi, a Barcelona l’edat mit-jana dels que lloguen una habitació en un pis compartit és de 31 anys, cosa que indica que no són només els estudiants els que busquen una habitació per viure, sinó que tam-bé hi ha molts joves professionals que han d’optar per un pis compar-tit com a possibilitat per poder emancipar-se.

L’augment del preu del lloguer d’habitacions en pisos compartits a Barcelona va en relació a l’augment de preus a la ciutat. Així, segons les últimes dades disponibles de la se-cretaria de l’Habitatge, el preu mit-jà de lloguer d’un pis a Barcelona el primer trimestre dels 2017 era de 845 euros, quasi un 12% més que el primer trimestre del 2016.e

La pujada dels lloguers dispara la demanda de pisos compartits

L’elevat preu del lloguer a Barcelona fa que molts joves professionals es vegin obligats a compartir pis com a única opció d’accés a l’habitatge per poder emancipar-se. PERE TORDERA

IMMOBILIARI

La millora del sector immobiliari i la forta demanda de pisos de lloguer amb una oferta que no creix han fet augmentar els preus, sobretot a la ciutat de Barcelona, els últims dos anys. Aquesta realitat ha disparat la dificultat d’accés a l’habitatge i de retruc ha augmentat la demana de pisos compartits. El lloguer d’habi-tacions cada cop és més habitual, i ja no només entre estudiants. La con-seqüència econòmica s’ha deixat notar: el preu de les habitacions de lloguer a Barcelona s’ha encarit més d’un 15% l’últim any.

Aquestes dades les aporta un es-tudi del portal Idealista. Que l’opció de llogar una habitació cada cop és més habitual ho demostra una dada. A Espanya, el primer semestre de l’any passat el portal va registrar 33 milions de cerques d’habitacions. El primer semestre d’enguany han si-gut gairebé 59 milions, amb un aug-ment del 78%.

L’augment de la demanda es tra-dueix immediatament en un aug-ment de preus. De mitjana, a Espa-nya els preus han augmentat el pri-mer semestre d’aquest any un 8,4% respecte al mateix semestre de l’any passat. El preu, per això, se situa en 309 euros mensuals. Però en ciutats com Barcelona, on és més difícil aconseguir un pis de lloguer i on les rendes que es paguen són més altes, han patit augments més alts i els

BARCELONAXAVIER GRAU

Preu Barcelona és la capital espanyola on és més car llogar una habitació: 426 euros

■ Fedea admet l’infrafinançament català

El País Valencià és la comunitat amb pitjor finançament, segons un estudi publicat ahir per la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea). L’informe, dirigit per Ángel de la Fuente (a la foto), economista i assessor del ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, reconeix també que Catalunya té un finançament per sota de la mitjana. Segons aquest estudi, fet amb les dades del finançament autonòmic del 2015, les comunitats més mal finançades són (considerant 100 com la mitjana estatal) el País Valencià (92,5%), Múrcia (95%), Andalusia (96,5%), Madrid (98%) i Catalunya (98,2%). Segons aquestes dades, Catalunya ha millorat sis dècimes respecte a l’any anterior, mentre que el País Valencià ho ha fet en tres dècimes. Les comunitats més ben finançades són Cantàbria (123,4%), la Rioja (120,8%) i Extremadura (114,4%). Segueixen el rànquing les Balears (108,4%), Castella i Lleó (106,8%), l’Aragó (105,4%), Astúries (104,8%) i Galícia (104,6%).

enbreu

Prop de 4.000 accionistes i bonistes afectats per la resolució del Banco Popular van portar ahir el cas davant la justícia europea. El bufet d’advocats Cremades & Calvo-Sotelo va presentar la causa en nom de l’Associació Espanyola d’Accionistes Minoritaris d’Empreses Cotitzades (Aemec). Segons fonts del despatx, l’objectiu és doble: d’una banda anul·lar la intervenció del banc que va portar a terme el Banc Central Europeu a través del Mecanisme Únic de Resolució, i de l’altra reclamar una indemnització “justa” per als accionistes i bonistes. No queda clar quant de temps trigarà el Tribunal de Justícia de la Unió Europea a resoldre el cas, que es va saldar amb l’adjudicació per un euro del banc al Santander i amb la pèrdua del valor de les accions i els bons. Fonts del bufet van apuntar que esperen tenir la sentència en un període d’entre un o dos anys a partir del mes de setembre.

■ Demanda a Brussel·les dels afectats del Popular

P. TORDERA

CRISTINA CALDERER

economia17ara DIMARTS, 8 D’AGOST DEL 2017

Quan a principis de març va confirmar-se que les dificultats empenyien l’ale-many Deutsche Bank a vendre’s la seva filial espanyola, molts van vaticinar que el procés seria ràpid i que no li faltarien compradors. Hi havia un precedent al mercat que ho avalava: la venda de la fi-lial espanyola del Barclays, que es va quedar CaixaBank en una operació ful-minant. La realitat, però, ha desmen-tit aquests pronòstics: els grans bancs no han mostrat gaire apetència pel Deutsche Bank, i transcorreguts cinc mesos, el principal candidat a comprar-lo és Crédit Mutuel.

El cert és que tres entitats (BBVA, CaixaBank i l’esmentat banc francès) han demanat el llibre de compra del Deutsche Bank i han formalitzat així el seu interès. Però segons ha pogut saber l’ARA de fonts de la filial del banc ale-many, Crédit Mutuel és el que té més possibilitats de fer l’operació.

La jugada per al banc francès és cla-ra, segons aquestes mateixes fonts: consistiria a comprar el Deutsche a Es-panya per fusionar-lo amb la filial espa-nyola de Targobank i créixer així a l’Es-tat. Es dona la circumstància que Cré-dit Mutuel va adquirir el 49% que no te-nia de Targobank al mes de juny, després de comprar la seva part al Po-pular. El següent pas seria sumar les dues filials per tenir una posició més important a Espanya.

El fet que un banc francès amb una posició minoritària a Espanya es pugui imposar al BBVA i CaixaBank en un procés de compra s’explica per una raó ben senzilla: tant el segon banc com el tercer d’Espanya estan immersos en els seus respectius processos de digestió. El banc que presideix Francisco González ha sigut un dels més actius durant la cri-si, un període en què s’ha quedat fins a sis entitats catalanes (les agrupades a Unnim i les de CatalunyaCaixa), men-tre que CaixaBank ha fet nou adquisi-

cions a Espanya durant la crisi i actual-ment està immersa en la integració de la portuguesa BPI. A més, Crédit Mutu-el és un dels bancs més grans del món: el 2015 ocupava el lloc 30è del rànquing en actius, per davant del BBVA (36è) i Cai-xaBank (64è). Fonts coneixedores de l’operació asseguren que la millor ofer-ta serà la que presenta Crédit Mutuel (el Deutsche volia obtenir uns 700 mili-ons) i fins i tot apunten que responsa-bles de Targobank s’han reunit a Ale-manya amb directius del Deutsche.

La jugada permetria un salt d’esca-la a Crédit Mutuel a Espanya: Targo-bank té actius per 2.000 milions, men-tre que la filial del Deutsche queda per sobre dels 15.000. La fusió es podria fer sense tancaments d’oficines perquè la presència de Targobank és reduïda (125 oficines, només tres de les quals a Barcelona). Això sí: a la plantilla de Deutsche Bank a Espanya sí que hi ha una certa preocupació de caràcter sin-dical pel fet que els sous són netament superiors als que paga Targobank.e

ARCELORMITTAL +4,78 23,220 AENA +1,00 166,950 BANKINTER +0,99 8,426

EUROS % VAR.TÉCNICAS REUNIDAS -3,61 29,500 DIA -2,30 5,517 SIEMENS GAMESA -2,16 13,600

Crédit Mutuel es perfila com a comprador del Deutsche

La filial espanyola del Deutsche Bank està a la venda des del març. K.P. / REUTERS

Els pagesos demanen a Brussel·les la retirada de 40.000 tones de fruita

Agricultura

Una setantena de pagesos del sector de la fruita dolça es van concentrar ahir da-vant la seu de la Comissió Europea a Barcelona després d’una marxa lenta en cotxes i furgonetes des d’Alcarràs. Els pagesos exigeixen a Brussel·les l’aplica-ció de mesures excepcionals previstes dins la Política Agrària Comuna que permetrien retirar un estoc de 40.000 tones i fer front a la crisi dels preus, que afecta 35.000 famílies.

LA BORSA ÍBEX-35 ELS QUE PUGEN MÉS ELS QUE BAIXEN MÉS

Sessió de dilluns, 7 d’agost del 2017

10.676,50 PUNTS

+0,17% VARIACIÓ

ALBERT MARTÍN

RADAR EMPRESARIAL

Iberdrola farà un megaparc eòlic marí en aigües del Regne Unit

Energia

Iberdrola, a través de la seva filial Scot-tish Power Renewables, ha rebut el vis-tiplau del govern britànic per tirar en-davant el parc eòlic marí East Anglia Three, que tindrà una capacitat de 1.200 megawatts (MW). La companyia podrà construir en aigües britàniques aquest megaprojecte de renovables, el més gran fins ara d’una empresa espa-nyola del sector. L’objectiu és que fun-cioni el 2025.

Seat augmenta les vendes un 13% fins al juliol amb 285.400 vehicles

Automoció

Seat ha venut al mes de juliol 28.900 ve-hicles, un 11,3% més que en el mateix període del 2016. Amb aquests resul-tats, suma un total de 285.400 cotxes venuts en els set primers mesos de l’any, un augment interanual del 13,4%. El vicepresident comercial de l’empre-sa automobilística, Wayne Griffiths, va comentar ahir que amb aquestes dades Seat manté la mateixa tendència a l’al-ça en el segon semestre.

EUROS % VAR.

ACN

22.600 Treballadors del Deutsche Bank a Espanya. Té una xarxa de 220 oficines i una bona posició en banca privada i d’empreses.

15.000 M€ Actius que té la filial espanyola del Deutsche Bank. El banc alemany espera guanyar uns 700 M€ en l’operació.

18 DIMARTS, 8 D’AGOST DEL 2017 ara PUBLICITAT

Parcs naturals (VIII)

Situat entre Catalunya, València

i l’Aragó, aquest massís calca-

ri, de relleu escarpat i abrupte,

ha estat humanitzat des de

temps prehistòrics. Tot i així, el

territori dels Ports se’ns presenta avui

com un espai natural feréstec i ple de vi-

da salvatge, amb 35.050 hectàrees de

Parc Natural que inclouen 861 hectàre-

es de reserves naturals i 205 hectàrees

de Refugi de Fauna Salvatge. Igual com al delta de l’Ebre, també en

el cas dels Ports va ser la insistència de la

societat local la que va ajudar més a la

creació del parc, amb una consideració de

Reserva Nacional de Caça des del 1966

que no satisfeia les necessitats. Des dels

anys 80 les campanyes en àmbit local es

van intensificar i, juntament amb el gran

interès natural que presenta aquest es-

pai, finalment es va instar el Parlament

de Catalunya a impulsar decididament el

projecte de parc natural a la zona, mitjan-

çant una moció aprovada el 1998. I tres

anys després, el juny del 2001, es va

aprovar la declaració del Parc Natural

dels Ports i de la Reserva Natural Parci-

al de les Fagedes dels Ports, que culmi-

nava un llarg procés de participació i con-

sens entre les parts afectades.

PÀGINES ESPECIALS

La gran diversitat de biòtops que ofereixen els Ports permet, en conseqüència, l’establiment d’una fauna rica i variada. Els poblaments faunístics dels Ports presenten un elevat interès no només per l’abundància i varietat d’espècies sinó també per acollir alguns animals endèmics o molt rars per a la fauna catalana.

Un dels elements més distintius del Parc és la població de cabra salvatge, que als Ports està regulada cinegèticament per la Reserva Nacional de Caça.

Entre els mamífers més destacats també hi ha la llúdriga, el gat fer i el grup dels ratpenats, que amb unes 20 espècies

constitueix una de les comunitats més riques de la península Ibèrica.

Molts ocells troben en els Ports les condicions d’hàbitat o de refugi idònies per viure i nidificar. Hi destaquen els grans rapinyaires sedentaris, com el voltor, l’àliga daurada, l’àliga perdiguera, l’astor, el falcó pelegrí o el duc, i nidificants estivals, com l’àliga marcenca, l’àliga calçada o l’aufrany.

Els rèptils tenen una important representació als Ports, ja que hi podem trobar més del 50% de les espècies presents a Catalunya. La tortuga de rierol, el dragó rosat, el lludrió ibèric, la serp de

ferradura, la serp llisa septentrional i l’escurçó ibèric són exponents rellevants de la població de rèptils.

Pel que fa als amfibis, la situació és semblant, ja que als Ports estan citats més del 50% de les espècies d’amfibis presents a Catalunya. S’hi poden veure espècies tan interessants com l’ofegabous, el tritó verd, la granoteta de puntets. La seva presència als Ports és molt important, ja que indica l’existència de llocs humits i punts d’aigua suficients per al seu manteniment, un fet sempre destacable enmig d’un clima i d’un paisatge essencialment mediterranis.

FAUNA 01. El clima als Ports presenta forts contrastos donats per les diferents altituds i orientacions. 02. Les Roques de Benet. 03. Els Ports és un massís calcari de relleu abrupte, on l’aigua aflora en forma de fonts i ullals. 04. Un arbust fortament modelat per l’acció del vent. FOTOS: ARXIU PARC

NATURAL DELS PORTS

ELS PORTS, la diversitat feta parc natural

01

04

02 03

PUBLICITAT 19ara DIMARTS, 8 D’AGOST DEL 2017

parcsnaturals.gencat.cat

PÀGINES ESPECIALS

Parc Natural dels Ports Seu administrativa

Av. Val de Zafán, s/n.

Apartat de correus 70

43520 Roquetes

Tel.: 977 50 40 12

Fax: 977 58 08 73

parcsnaturals.gencat.cat/ca/ports

facebook.com/PNPorts

Centres de visitants Centre de Visitants al Baix Ebre

Av. Val de Zafán, s/n

43520 Roquetes

Tel. 977 500 845

info.pnportsbaixebre@gencat.cat

Centre de Visitants a la Terra Alta

Ctra. T-330, km 27

43595 Prat de Comte

Tel. 977 428 177

info.pnportsterraalta@gencat.cat

Centre de Visitants al Montsià

Passeig de la Clotada, 23-25

43560 La Sénia

Tel. 977 576 156

info.pnportsmontsia@gencat.cat

Punts d’informació

Molí de l’Oli

C/ Aragó, 2

43597 Arnes

Tel. 977 435 728

elmoli.arnes@gmail.com

Ecomuseu dels Ports

C/ Picasso, 18

43596 Horta de Sant Joan

Tel. 977 435 686

ecomuseu@elsports.cat

www.elsports.cat

Museu de la Pauma

Clavell, 52

43514 Mas de Barberans

Tel. 977 053 778

info@cdrmuseudelapauma.cat

www.cdrmuseudelapauma.cat

Ca la Pelo

C/ Ca la Vila, 8

43593 Paüls

Alberg i centre d’educació ambiental Ctra. Alfara de Carles als Reguers, km

0.3

43528 Alfara de Carles

Tel 977 271 575

670 838 430 | 600 425 790

alberg.alfara@alberg.cat

www.alberg.cat

N

Informa’t del temps que farài de la possible evolució

Vés-hi sempre acompanyato, en tot cas, comunica a algúl’activitat prevista

Planifica l’activitat, consulta les guies i el mapa del recorregut i respecta la senyalització

Calcula el temps que trigaràs a fer el camí de tornada perquè no hagis de marxar quan fosquegi

No apuris el temps de l’activitat

Si vas en grup, mantén sempre el contacte amb els altres

Renuncia a l’activitatsi la previsió és dolenta

Utilitza material i equipadequats per a l’activitat

Fixa punts de referència en elrecorregut per orientar-te

Hidrata’t sovinti menja aliments energètics

gaudeix de la muntanyaamb seguretat

Informació de servei

Els Ports ofereixen un paisatge complex d’enorme diversitat basat en un sistema muntanyenc, a vegades humanitzat, però en la major part salvatge, lligat per una rica biodiversitat que li dona forma i sentit. El tret més distintiu del paisatge dels Ports és sens dubte el seu relleu escarpat i abrupte d’autèntic massís, el qual s’alça imponent entre les planes agrícoles veïnes.

A l’interior l’orografia és molt complexa, fruit d’un sistema de plecs, falles i encavalcaments, cisellada per nombrosos barrancs. L’orientació de la carena principal defineix dos vessants: el marítim i l’interior. El vessant oriental o marítim, molt escarpat i ric en cingleres i talussos, s’assimila a una grandiosa muralla que apareix del no-res. El vessant occidental o interior presenta unes formes una mica més suaus. Els principals rius del massís, el Matarranya, l’Ulldemó, l’Algars i els Estrets, hi han excavat espectaculars gorgs profunds.

Pel que fa al paisatge vegetal, trobem des de zones típicament mediterrànies a les parts baixes del

massís fins als racons d’ambients humits i boirosos de les fagedes pròpies de paisatges centreeuropeus.

Aquesta diversitat té correspondència, esclar, amb el clima. El vessant sud-est, d’influència mediterrània, presenta un règim de temperatures molt més suau que el vessant interior, que suporta unes condicions més continentals. Amb l’altitud, el clima es transforma en submediterrani, fet que es tradueix en un augment de les precipitacions i una disminució de la temperatura.

Com en altres aspectes, pel que fa al clima, els Ports es presenten com una zona amb forts contrastos. En un no res, es pot passar de la calma més absoluta, al “vent de dalt” huracanat (del NW). Sovintegen les ràfegues de més de 150 km/h. Quan bufa el vent de dalt és normal veure la cella de mestral, un núvol que s’allarga sobre tot el massís. La cella es forma quan la humitat que porta el vent es condensa a causa de la baixada de temperatura que experimenta en arribar a les parts altes del massís. Aquest fenomen meteorològic es coneix com efecte föhn.

GRANS CONTRASTOS

Els Ports han estat ocupats per l’home des d’èpoques prehistòriques. Des dels inicis d’aquesta ocupació, han quedat les pintures rupestres de la Cova Pintada (Alfara de Carles) i restes trobades a la cova del Vidre i la cova de l’Hospital (Roquetes), que palesen assentaments de grups de caçadors dedicats a la captura de grans ungulats (cabres salvatges, cérvols i cabirols).

Els primers pobladors permanents del massís van ser els ibers, com ho prova l’existència del poblat de la Penya del Gall (Horta de Sant Joan). Posteriorment, els àrabs van establir el poblat de les Roques de Benet (Horta de Sant Joan) i el poblat de Refalgarí (la Sénia), que va viure uns anys d’expansió a l’època medieval. Els àrabs van ser els primers a deixar notícia de l’explotació dels boscos als Ports i, probablement, van ser també els primers a introduir-hi l’agricultura arrabassant els terrenys més planers situats a les proximitats dels poblats esmentats.

Durant els segles XII i XIII, l’ocupació humana als Ports va rebre un fort impuls gràcies a les cartes de poblament atorgades pels cristians amb la intenció d’establir assentaments a l’interior del massís per aprofitar-ne els recursos. A partir del segle XIII, i malgrat els successius episodis de pesta i fam, l’ocupació del massís va anar en augment, així com l’explotació dels seus recursos naturals, sobretot la fusta per a naus de guerra i també edificis, l’elaboració de quitrà i l’establiment de

nous camps de conreu. Per tal de controlar aquests aprofitaments i fer complir les disposicions que la ciutat de Tortosa va dictar per a la conservació dels Ports, es van crear els primers guardes dels Ports, anomenats vedalers, que van actuar fins al segle XVII.

A partir del segle XVIII, l’administració dels boscos va ser encarregada a la marina reial, la qual va suprimir privilegis de què gaudien els ciutadans del territori. Posteriorment i fins al segle XIX es va donar una apropiació per a ús particular de terrenys que fins al moment havien estat destinats a l’ús general. En aquesta època va quedar definida l’estructura actual de la propietat dels Ports alhora que s’hi va produir la màxima extensió de l’agricultura, superfície que es va mantenir durant la primera meitat del segle XX.

A la dècada dels cinquanta i atesos els canvis en el model social d’ocupació humana, comença el despoblament del massís. La política de repoblació forestal dels boscos públics feta per l’administració obligarà a abandonar molts terrenys de pastura i a la pèrdua de molts ramats. Alhora, l’administració i propietaris particulars iniciaran la construcció d’una extensa xarxa de camins forestals que possibilitarà l’entrada de vehicles al massís i el seu ús turístic i lúdic. Entrats ja en el segle XXI, el paisatge torna a estar dominat pels extensos boscos de pins que van ser lloats pels àrabs ara fa quasi mil anys.

POBLAMENT HUMÀ

DIRECTORA ESTHER VERA

DIRECTOR FUNDADOR

CARLES CAPDEVILA

DIRECTOR ADJUNT

IGNASI ARAGAY

SUBDIRECTORS

DAVID MIRÓ,

CATALINA SERRA,

JORDI CORTADA,

SÍLVIA BARROSO,

GEORGINA FERRI

DIRECTORA D’ART CRISTINA CÓRDOBA

EDICIÓ PAPER ROSA RODON

EDICIÓ DIGITAL FRANCINA BOSCH

POLÍTICA MAIOL ROGER

INTERNACIONAL

MÒNICA BERNABÉ ECONOMIA

ÀLEX FONT

SOCIETAT

ELENA FREIXA

CULTURA LAURA SERRA

COMUNICACIÓ ÀLEX GUTIÉRREZ

ESPORTS

TONI PADILLA

DELEGACIÓ A MADRID DANI SÁNCHEZ UGART

LLENGUA ALBERT PLA

FOTOGRAFIA XAVIER BERTRAL

EDICIÓ DE PREMSA PERIÒDICA ARA, SL

PRESIDENT FERRAN RODÉS

CONSELLER DELEGAT SALVADOR GARCIA RUIZ DIRECTOR FINANCER

XAVIER LINARES

DIRECTORA DE MÀRQUETING MARIA LLAMBÍ

DIRECTOR COMERCIAL SERGI GERMÁN

DIRECTOR DE NEGOCI ORIOL CANALS DIRECTOR DE TECNOLOGIA

MARC CAMPRODON

C/ DIPUTACIÓ, 119 08015 BARCELONA.

TELÈFON: 93 202 95 95.

ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR:

902 281 110

subscripcions@ara.cat

TEXT LEGAL Edició de premsa periòdica

ARA es reserva tots els drets sobre el contingut del diari ARA, els suplements i

qualsevol producte de venda conjunta, sense que

es puguin reproduir ni transmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia

autorització escrita.

Difusió controlada per l’OJD

20 DIMARTS, 8 D’AGOST DEL 2017 ara

EL DIARI D’AHIRFe d’errades: L’ARA

agraeix als lectors que

ens facin arribar els

errors que detectin en

el contingut dels

articles. Un cop

confirmat l’error, l’ARA

publica la fe d’errades

en aquesta mateixa

columna. Podeu fer-

nos arribar les vostres

esmenes a

opinio@ara.cat.

DE BATCONSULTEU MÉS ARTICLES A L’ARA.CAT

✦ ✦

Ens hem de felicitar per haver aconseguit el pacte d’estat contra la violència masclista, un acord llargament reivindi-cat pel moviment feminista,

entitats i institucions. Sembla, d’entrada, que ha deixat de ser motiu de batalla po-lítica i que, finalment, remem en la matei-xa direcció.

Com sabem, entre les fites que s’asso-leixen amb el pacte hi ha el reconeixe-ment de l’estatus de víctima a les dones que pateixen violència masclista i que no han interposat denúncia prèvia, així com als seus fills i filles; la universalització dels programes de prevenció de la violèn-cia a través del sistema educatiu, o la in-troducció de mesures controladores da-vant la imatge cosificada de les dones en els mitjans de comunicació. I es tracta, sens dubte, de mesures importants, pe-rò no pas pioneres.

La llei catalana del dret de les dones a erradicar la violència masclista, aprova-da el 2008, ja incloïa aquests aspectes, com també ho feien en al-guns punts altres lleis auto-nòmiques. En gran mesura, el pacte d’estat s’ha limitat –que no és poc– a aprendre d’iniciatives autonòmiques d’arreu del territori estatal i, especialment, de Catalunya.

L’àmbit en què fins ara no hem pogut incidir, i en el qual podem percebre al-guns avenços amb el pacte estatal és, sobretot, el judi-cial, gràcies a mesures com retirar els atenuants en les penes als agressors si “con-fessen el crim” o negar la guàrdia i custòdia dels fills i filles i la custòdia compar-tida als pares quan hi ha sentència ferma.

Són mesures molt relle-vants que poden tenir un impacte directe en la vida de moltes famílies, i que no tenim recollides en la nos-tra llei, formulada d’acord amb el grau d’incidència al qual podem arribar tenint en compte les competències del govern de la Genera-litat. D’aquí la seva formulació eminent-ment social, sense capacitat d’interven-ció completa sobre l’escenari de violèn-cia masclista. El sistema judicial està centralitzat, per la qual cosa les mesu-res judicials aprovades en el pacte d’es-tat poden ser realment transformadores

per a la vida de les dones que pateixen vi-olències masclistes.

Ara bé, el pacte d’estat no introdueix una mirada feminista sobre el fenomen, i manté el focus en la violència en la pa-rella. Tot i incorporar algunes violències recollides al Conveni d’Istanbul, com ara el tràfic de dones i nenes amb finalitat d’explotació sexual o la violència sexu-al, no introdueix una mirada integral so-bre les violències masclistes, i dibuixa,

així, una realitat reduccionista i invisibi-litzadora d’una violència que afecta la meitat de la població amb diferents for-mes i dimensions.

La llei catalana conceptualitza i reco-neix les violències masclistes que es ma-nifesten en diversos àmbits (en el de la parella, en el familiar, en el laboral i el co-munitari) i, fruit d’un treball profund amb organitzacions del moviment femi-nista, entre d’altres, arma un text legal que identifica i assenyala les arrels del patriarcat.

Malauradament, en mirar cap a l’es-cenari estatal i cap al català trobem que comparteixen el risc d’una dotació pres-supostària insuficient per generar can-vis socials. Tot i que la lluita contra les violències masclistes ha reunit volun-tats més o menys fermes des de ja fa anys, encara cal traduir-les en partides pressupostàries prou àmplies per afron-tar una violència de magnitud no del tot coneguda.

Pel que fa al pacte d’estat, s’ha parlat d’un pressupost de 1.000 milions d’euros que serviri-en per adoptar les 200 me-sures que han omplert els ti-tulars dels mitjans de comu-nicació. N’hi ha prou? Te-nint en compte que per abastar les mesures propo-sades caldria reformar el sistema judicial en profun-ditat, ja sabem que no.

És cert que caldrà perme-tre el benefici del dubte i es-perar, però també ho és que hem d’assegurar el segui-ment i l’avaluació del des-plegament i l’impacte de les accions a què compromet el pacte. Serà interessant veu-re si el grau d’implementa-ció i acompliment de l’acord té el mateix ressò mediàtic que ha tingut l’aprovació del que, per ara, és una declara-ció d’intencions.

Manllevant el contingut de l’última campanya del Ser-vei Català de Trànsit, la notí-

cia hauria de ser, algun dia, que hem arri-bat a “víctimes zero” de violències masclis-tes. I no parlem només de dones assassina-des. Parlem de totes aquelles persones que directament o indirectament en patim les conseqüències, amb les expressions de més o menys intensitat que aquestes vio-lències tenen en els plans simbòlic, psico-lògic, físic, social i econòmic.

La difícil implementació del pacte d’estat contra la violència masclista

GEMMA ALTELL

DIRECTORA TÈCNICA DE LA FUNDACIÓ SURT

Serà interessant veure si el grau d’acompliment

de l’acord té el mateix ressò mediàtic que ha tingut

la seva aprovació

GETTY

debat21ara DIMARTS, 8 D’AGOST DEL 2017

ESCRIPTOR

Se sap com es comença, però...

✒ El coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maillo (que juntament amb el por-taveu, Pablo Casado, i, naturalment, la mam-ma Soraya Sáenz de Santamaría donen el to i la mesura moral exactes dels dirigents del par-tit sorgits de les seves acreditades Noves Ge-neracions), ha sentit la necessitat de dir-hi la seva sobre la turismofòbia, i és comprensible, perquè es tracta d’un insult inventat pel seu partit que els insultats hem engolit sense opo-sar-hi cap resistència. Un acte reflex molt ca-racterístic de les víctimes d’abusos, acostuma-des a assumir com a certes les falses acusaci-ons de què són objecte.

✒ En la docta opinió de Martínez-Maillo, la tu-rismofòbia ha de ser perseguida i sufocada per-què, afirma, “se empieza como en Baleares, tiran-do confeti, y se termina quemando autobuses, co-mo la kale borroka en su momento”. Es refereix, el coordinador, a una altra bajanada comesa per Arran a Mallorca, on van encendre bengales da-vant dels iots atracats al port de Palma i van llançar confeti a la terrassa d’un restaurant, en protesta contra el que ells anomenen “turisme elititzador”. L’acció, per anomenar-la d’algu-na manera, va passar tan desapercebuda que va ser perpetrada el 20 de juliol i ningú en va fer cas fins a la setmana passada, quan la mateixa Ar-ran en va difondre un vídeo i en va reivindicar l’autoria, per explotar encara més el filó d’aten-ció mediàtica obert amb l’agressió contra un bus de Barcelona.

✒ Inevitablement, Maillo estableix la compa-ració entre les estúpides ocurrències d’Arran i similars i la guerrilla urbana abertzale al País Basc, amb la consegüent associació mental amb ETA. Això respon a un somni obscur llargament alimentat pel PP, que és el de la violència a les comunitats considerades per ells com a incòmo-des o directament hostils: Catalunya, de mane-ra òbvia i principal, però també les Balears, on, a pesar d’haver-hi governat ells durant molts d’anys, segueix havent-hi uns reductes autòc-tons d’aborígens que no es resignen a la natu-ral assimilació dins la seva Espanya. Com voldri-en que a Catalunya (i, ja posats a demanar, a les Balears) hi hagués violència! Com se’ls il·lumi-nen les pupil·les cada vegada que quatre errats de comptes com Arran es passen un nanomil·lí-metre de la ratlla i els donen l’ocasió d’encendre les alarmes antiterroristes, en aquesta ocasió convenientment tunejades amb la turismofòbia i el referèndum! Llàstima que sempre es tracti de foc d’encenalls i que les societats catalana i balear no estiguin ni remotament disposades a seguir-los aquest joc sinistre.

✒ Maillo també sosté que Arran són “nens malcriats i sense cervell”. Potser sí que aquests que usurpen el títol d’anticapitalistes mereixen aquests qualificatius tan durs, però curiosa-ment, en sentir-los, em van venir al cap una al-tra mena de joves, força més abundosos a Espa-nya, que comencen cridant visques i aixecant el braç davant de la imatge de Franco i acaben im-putats per corrupció i saqueig de diners públics. Aquests sí que són nens consentits, i amb un iti-nerari força reconegut i contrastat.

SEBASTIÀ ALZAMORA

Democràcia i mantres culturals

En una d’aquestes recents i desmesurades conver-ses de cafè on inevita-blement surt a debat el Procés, un dels conter-

tulians va assenyalar amb força èm-fasi que a la democràcia li mancava passió. No puc precisar si es referia a la democràcia espanyola, atès que la seva consideració sobre l’Estat és considerablement negativa, i pre-sonera, per tant, d’una innegable animadversió. Afortunadament, vàrem deixar de banda aquesta complexa qüestió per dedicar-nos a parlar sobre la naturalesa distreta o avorrida de la democràcia com a model polític.

A diferència del meu amic, jo vaig assenyalar amb vehemència que la democràcia ha de ser radicalment avorrida, tal com correspon a un sistema polític que defensa els drets d’una important part de la po-blació que no manifesta cap mena d’interès a participar-hi activa-ment. Una altra amiga assenyalava que a la seva filla li pagaven 2.500 dòlars al mes per estudiar en una universitat americana. No es trac-tava d’una Fulbright, sinó d’un es-tès costum universitari per triar els millors provinguin d’on provin-guin. És extraordinari que els ame-ricans facin això, encara que un 40% de la seva població quedi ex-closa de seguretat social, assegu-rança mèdica i probablement accés democràtic als estudis superiors. Que els americans són més efici-ents que nosaltres és evident, que visquin en harmonia amb els déus de la història no ho sé.

Probablement hi deu haver una manera d’equilibrar-ho, però de ben segur que deu ser difícil. El cert és que vivim moments d’una certa desmemòria i d’una irreparable manca de respecte per unes estadís-tiques que segueixen indicant que vivim al costat bo del món. No m’apunto a la crònica del Gregorio Morán quan diu que la nova esquer-

ra és la conseqüència d’una burge-sia que ha criat malament els seus fills, però constato que aquesta ma-teixa esquerra adopta hàbits con-servadors amb excessiva rapidesa.

Passo ràpidament a la cultura, que és el que m’ocupa. En els dar-rers anys una part del pensament cultural, que no para de citar Walter Benjamin sense haver-lo digerit convenientment, ha convertit l’ad-ministració pública en una patronal totpoderosa davant d’un afectat sin-dicat de creadors, precaritzat i rei-vindicatiu i mancat d’una capacitat certa per demostrar amb fets les vir-tuts de la seva creació. Evident-ment, es pot destriar el gra de la pa-lla i entre tots els creadors n’hi ha d’extraordinaris, però el rerefons del debat cultural és essencialment economicista, malgrat que aparen-ta i defensa una dialèctica contrària.

L’excel·lència, que és la conse-qüència d’una trajectòria llarga far-cida de recerques i desencontres, és per a molts una farragosa carrera d’obstacles que cal evitar prenent dreceres fàcils que se sustenten en l’oportunisme i la fidelitat. Mala co-sa per a l’art i la cultura si darrere la

creació extraordinària no hi ha dub-te ni dolor.

L’administració pública no és la patronal de ningú. Ni tan sols dels funcionaris, que en darrera instàn-cia ho són dels ciutadans i d’un Es-tat on els polítics prenen plaça amb el temps comptat. I és avorrida per-què assegura els drets dels incapa-ços, dels negats, dels pobres d’espe-rit i dels damnificats; perquè mou de dalt a baix la riquesa d’uns quants per donar sentit al llegat de la histò-ria i perquè com a sistema, inevita-blement, conjura els tirans. Una de-mocràcia apassionada pot esdeve-nir perillosa perquè el sentit de la paraula es presta a tantes interpre-tacions com persones l’utilitzin i l’ordenin en funció del poder que tinguin.

Al nostre país parlem de demo-cràcia i en realitat parlem d’estat del benestar, que no és exactament el mateix, malgrat que hi hagi qui esti-gui interessat a confondre-ho. Una cosa i l’altra suposen compromisos singulars i apel·len a la cultura de manera diferent. A la democràcia cal demanar-li que tothom tingui accés a l’art i al coneixement; a l’es-tat del benestar, que discrimini en-tre els creadors per ajudar els mi-llors. De la resta se n’encarrega el mercat. Podem anatemitzar-ho pe-rò no s’hi val a fer-ho mentre dei-xem les nenes a casa còmodament assegudes davant la tele amb una pel·lícula de Disney.

En els propers anys el món de la cultura viurà una profunda transfor-mació en mans de poques corpora-cions que controlaran la circulació de la major part dels continguts. La bona nova és que les factories crea-tives estaran repartides per tot el món; però hauran de ser excel·lents i pensar en global. Barcelona ho té tot per esdevenir un d’aquests terri-toris fèrtils que acullen potencial creatiu per posar-lo a disposició de tothom. Cal, amb urgència, aparcar els mantres i ser diligents.

XAVIER MARCÉ

ECONOMISTA

En els propers anys el món de la cultura viurà una

profunda transformació en mans de poques

corporacions

DE FIT A FIT

22 DIMARTS, 8 D’AGOST DEL 2017 ara

Esports

EL DERBI DE BARCELONA, EL DISSABTE DIA 9 El derbi entre el Barça i l’Espanyol de la tercera jornada de lliga al Camp Nou es jugarà el dissabte 9 de setembre a les

20.45. El Girona jugarà a San Mamés el diumenge 10 de setembre a les 16.15.

BELMONTE GUANYA L’OR ALS 400 LLIURE DE LA COPA DEL MÓNMireia Belmonte va tancar la seva

participació a la Copa del Món de natació que es disputa a Berlín penjant-se l’or en

la final dels 400 metres lliure. La badalonina es va imposar amb un

registre de 3:57.79, amb gairebé quatre segons d’avantatge sobre l’alemanya

Sara Köhler. Mireia Belmonte ja havia guanyat una plata aquest diumenge als

400 estils.

Deulofeu demana pas en un Gamper emotiu

partit per detectar l’estat d’ànim dels so-cis durant un estiu sense grans fitxatges, i amb el PSG rient amb to burleta des de la distància mentre Neymar passeja els toiss pels Camps Elisis. Valverde i els seus, però, van fer el que calia: guanyar sense esforçar-s’hi gaire, ja que aviat ar-ribarà el Madrid.

Si el barcelonisme pot oblidar Neymar ràpid serà amb un equip que en-gresqui. I Valverde, que a la segona part va celebrar els gols de Luis Suárez i De-nis, no va desaprofitar el Gamper canvi-ant tot l’equip al descans, tot al contra-ri: va deixar clar com podria ser el seu equip titular, el va mantenir bona part del partit unit sobre la gespa i no va co-

mençar amb els canvis esbojarrats fins al minut 76, quan, després del 5-0, va intro-duir set canvis de cop. Un dels que van entrar, Alcácer, va fallar un penal.

Valverde és de callar i treballar, i per-met als aficionats anar intuint de mica en mica com pensa: va situar Sergi Rober-to al mig del camp –ocupant el lloc d’Ini-esta– així que va poder, i va deixar sen-se jugar els homes destinats a marxar, com Arda Turan. En un Gamper en què el Barça va saber ser més que un club convidant herois de veritat, Valverde va anar marcant el seu territori amb fets. És un treballador silenciós i la seva pretem-porada ha sigut bona. Ara arriba la Super-copa. El moment de la veritat.e

En gran, Deulofeu celebrant amb Messi el tercer gol del Barça, obra de l’argentí amb assistència del català. ALEX CAPARROS / GETTY

En petit, tres jugadors del Chapecoense amb Luis Suárez i Leo Messi al túnel de vestidors. DESIMPEDIDOS

El Barça goleja el Chapecoense i Valverde insinua quins seran els seus titulars

com Iniesta engresca més amb fets que no pas amb el discurs previ, va apostar per un Aleix Vidal molt poc ofensiu i Al-ba als laterals, amb un 4-3-3 clàssic, on el mig del camp seguia en mans dels juga-dors més fiables: Iniesta, Busquets i Ra-kitic. És a dir, Valverde treballarà sobre la base de l’esquema dels últims anys, i fa-rà evolucionar de mica en mica un equip que tot just ara busca solucions a la fuga d’un Neymar que va ser insultat amb càntics per alguns aficionats.

La presència del Chapecoense i la de-cisió de molts socis d’anar cedint el Camp Nou als turistes, tal com passa amb barris sencers de la ciutat, va impe-dir que el Gamper es convertís en un bon

Gerard Deulofeu sembla disposat a apro-fitar la fuga de Neymar al PSG per fer-se un lloc al Camp Nou. El català va aconse-guir trencar l’ensopiment d’un Trofeu Jo-an Gamper fluixot des del punt de vista esportiu per presentar candidatura a la ti-tularitat ara que encara no s’han gastat els 222 milions rebuts per Neymar. Ho va fer connectant bé amb Messi i Luis Suárez en els primers 45 minuts del partit contra el Chapecoense (5-0). Quan arribin Coutin-ho, Dembélé o qui sigui, Valverde haurà de decidir entre el nou reforç o un Deulo-feu que amb mitja part en va tenir prou per fer un gol i una assistència i demostrar la disciplina defensiva a l’hora de pressi-onar que no tenia fa uns anys. El de Riu-darenes vol ser titular. I de moment Val-verde té clar que per gestionar la baixa de Neymar la prioritat és mantenir un 4-3-3 amb Deulofeu per l’esquerra.

Aquest Gamper, però, serà recordat pel bonic gest del Barça amb el Chapeco-ense, malgrat que l’entrada del Camp Nou va ser fluixota i el partit francament dolent, ja que els brasilers, que prioritzen lluitar per la permanència a la seva lliga, van sortir al terreny de joc amb uns su-plents que van limitar-se a defensar-se com podien. Una nit d’agost poc adient per engrescar els socis, amb turistes fent l’onada entre xarangues i batucades, aguantant la calor i alegrant-se amb els tocs de qualitat d’uns blaugranes que no van voler humiliar el rival, sinó que es van dosificar i van permetre apuntar a la llibreta de Valverde alguns dels trets ca-racterístics del nou Barça: pressió alta, un Iniesta alliberat per darrere dels pun-tes i llibertat en atac. Abans del descans, Deulofeu, Busquets amb un gran xut i Messi ja havien fet tres gols, en un altre Gamper sense ritme competitiu ni emo-ció, igual que els que es van jugar contra el Santos o el Tigres.

Si convidar el Chapecoense va demos-trar que el Barça encara conserva, quan vol, la capacitat per ser un club especial, des del punt de vista esportiu la presèn-cia del club brasiler va significar trans-formar el partit en un entrenament sen-se emoció. De llarg, el moment més espe-cial va ser quan els tres futbolistes super-vivents de l’accident aeri patit pel Chapecoense a prop de Medellín van fer la sacada d’honor. Però l’emoció va do-nar pas a l’ensopiment, en una nit que va demostrar la dificultat que es té avui en dia per dignificar un torneig, el Gamper, que fa anys que busca una fórmula per tornar a brillar. Els suplents del Chape-conese van convertir-se en un rival mas-sa tou per poder aixecar peatges al pas dels davanters blaugranes. Valverde, que

CAP D’ESPORTS

TONI PADILLA

23ara DIMARTS, 8 D’AGOST DEL 2017 esports

JAKA LAKOVIC DEIXA EL BARÇA I MARXA AL BILBAO BASKETEl Barça va anunciar que Jaka Lakovic

deixa el club per passar a formar part del cos tècnic del Bilbao Basket. L’exjugador

eslovè, que va jugar fins fa dos anys al filial blaugrana a la LEB Or, va fer la

temporada passada d’ajudant d’Alfred Julbe al Barça B i aquesta havia de dirigir

el cadet A. Lakovic, de 39 anys, serà l’entrenador ajudant de Carles Duran al

club basc.

SEGURA: “COUTINHO SONA PERQUÈ SOM A L’ESTIU”Pep Segura, mànager esportiu del Barça,

va parlar abans del Gamper i va afirmar que si el fitxatge de Coutinho “està

calent i sona és perquè som a l’estiu”. No va voler parlar de cap nom concret i

demana temps per fer la feina. Sobre la fuga de Neymar al PSG, Segura va dir que

sempre li sorprenen “aquestes històries”, però que ara “ja és passat”. “Hem de mirar

el futur”, va dir.

El nou tècnic del Barça en el moment de ser presentat. GETTY

Valverde: “Estic satisfet, arribem bé a la

Supercopa”

Content, però sense eufòries. Ernes-to Valverde va valorar ahir positiva-ment la victòria del seu Barça davant el Chapecoense en una nova edició del Trofeu Joan Gamper (5-0): “Ha sigut l’últim partit abans de poder aconseguir un títol la setmana vinent. La intenció era tenir un esperit com-petitiu. El partit, pel tipus de rival i la seva situació, tenia unes connota-cions especials. Hem decantat el par-tit molt d’hora, però en línies generals estic satisfet, perquè ens serveix en el nostre objectiu de preparar-nos per a la Supercopa. “Arribem bé, hem fet una bona feina de pretemporada i en-cara tenim dies de pretemporada per ser més eficaços”, va explicar. El tècnic va valorar el paper de Ge-rard Deulofeu, primer substitut de Neymar a l’onze després de la seva marxa. “L’altre dia va jugar a Tarra-gona i avui també. Té velocitat, és un jugador que podem aprofitar, que ens aporta amplitud”, va apuntar. El de Riudarenes, més enllà de parlar del seu gol i les seves dues assistències, va destacar la importància de la dis-puta de la Supercopa d’Espanya con-tra el Reial Madrid. “Estic molt con-tent perquè era la primera vegada que jugava amb molts dels com-panys. El més important, però, és el títol de la setmana que ve. Treballa-rem molt durant els entrenaments per guanyar-lo”.e

BARCELONAGONZALO ROMERO

Al matí Josep Maria Bartomeu tam-bé havia fet referència al serial de l’estiu. “Cap jugador pot estar per sobre del Bar-ça”, deia el president al Congrés Mundi-al de Penyes. Afegia que “les maneres no han sigut les correctes” i tancava el tema prometent administrar “amb sensatesa, rigor i serenitat” els 222 milions. “Sem-pre em sorprenen aquestes històries, però ara ja és passat. Hem de mirar al fu-tur”, deia Pep Segura a Antena 3. La del nou mànager esportiu era l’última veu del club abans de girar full.

L’homenatge al Chapecoense El Gamper va ser més emotiu que festiu. Es notava el caràcter solidari i que el re-sultat del marcador era el menys impor-tant. El Chapecoense no va ser en cap moment rival per a un Barça que es pre-sentava en societat en un ambient més aviat auster. Va costar arrencar ovaci-

ons a la graderia, més enllà d’algunes apostes segures com les de Leo Messi i Luis Suárez. El partit no va ser res de l’altre món, però veure en una cabina de premsa el periodista Rafael Henzel, un dels supervivents de l’accident, narrant el partit per a la gent de Chapecó amb el mateix micròfon que va rescatar de les restes de l’avió valia la pena.

Segurament perquè el futbol era el menys important. Era un Gamper soli-dari i d’homenatge. El moment més emotiu va ser la sacada inicial de tres su-pervivents de l’accident aeri, Seija, Neto i Alan. Aquest últim va disputar 33 mi-nuts i va deixar la gespa enmig d’una gran ovació. Com a últim regal, Leo Mes-si va tenir el detall de canviar-li la samar-reta al descans. Després de setmanes parlant de milions i de fair play financer, el Barça va tenir ganes de recordar al món que encara és més que un club.e

Tres supervivents de l’accident aeri van rebre l’homenatge del públic. TONI ALBIR / EFE

Neymar també hi era (de manera indirecta)

El Chapecoense s’endú la victòria moral en un gran homenatge a les víctimes

Una de les escenes de la prèvia del Gam-per havia sigut la dels empleats del Bar-ça traient a correcuita la imatge de Neymar de tots els racons de l’estadi. El brasiler era un dels reclams del torneig estiuenc i estava en bona part –per no dir en totes– de les promocions que s’havien fet. Neymar, però, va ser pre-sent en el Barça-Chapecoense. No físi-cament, però sí de paraula. I fins i tot a l’esquena d’un bon grapat d’aficionats, que lluïen la samarreta blaugrana amb el seu nom i dorsal. “Què hi farem... pe-rò almenys juga Messi, no?”, deia amb certa resignació una noia anglesa de 15 anys que duia la samarreta del brasiler. Uns metres més enllà, fent cua per com-prar un entrepà, una família sueca amb dos fills, un vestint l’11 de Neymar i l’al-tre, el més petit, la d’un altre exblaugra-na, Larsson.

No era fàcil trobar seguidors que par-lessin català entre els 64.705 assistents –segons xifres oficials del club–. Fa temps que el Gamper s’adreça més als turistes que als socis del club, per més que sigui la presentació oficial de la plantilla a casa. De tota manera, en aquesta edició del 2017 tampoc hi havia gaires novetats a oferir. Les principals, les de l’entrenador Valverde i del lateral Semedo.

Uns expliquen que venen perquè mai havien estat a l’estadi. Uns altres, per Messi. D’altres, perquè és una atracció més en les seves vacances a Barcelona. I només alguns, pocs, lamenten que Neymar ja no sigui culer. “Sí que sap greu que no hi sigui, però tant és. Jo vinc a l’estadi per primer cop”, reconeix el Thom, un aficionat alemany que llueix amb orgull la nova samarreta blaugrana sense nom al darrere.

En canvi, no li era gens indiferent al Manel, un soci que passa la seixantena i es desfà en elogis mentre veu una de les actuacions prèvies al partit. “Ja se’n pot anar a la merda, el Neymar aquest. Ha demostrat ser un cabró”, etziba després d’uns minuts de conversa. Durant el Barça-Chapecoense també va aparèixer el fantasma de Neymar de manera indi-recta, amb crits de “Puta PSG” des de l’espai d’animació.

BARCELONA MARTÍ MOLINA

esports 24 DIMARTS, 8 D’AGOST DEL 2017 ara

Madrid i United s’enfronten per la Supercopa d’Europa

Futbol

El Reial Madrid i el Manchester United buscaran aquest vespre (20.45 h, Antena 3 i BeIN Sports), a l’estadi Filip II de Skopje, Mace-dònia, el primer títol oficial del curs, la Supercopa d’Europa. El vencedor de la Champions League i el de l’Europa League, respectiva-ment, buscaran ampliar el seu pal-marès en una competició on els blancs sumen tres títols per un dels red devils. Els blancs recuperen un Cristiano Ronaldo que arriba sent dubte, ja que amb prou feines ha fet tres sessions d’entrenament des-prés que la setmana passada acabés les vacances posteriors a la Copa Confederacions. Isco o Asensio po-drien ocupar el seu lloc. Davant, el United de José Mourinho, que ha perdut Rooney i Ibrahimovic però que ha gastat 164 milions en tres re-forços: Lukaku, Matic i Lindelöf.

José Mourinho, ara al United, es retroba amb el Madrid. N. DOYCHINOV / AFP

Contador es retirarà després de la Vuelta

Ciclisme

Alberto Contador va anunciar el seu comiat del ciclisme professio-nal als 34 anys. Contador posarà punt final a la seva carrera després de la Vuelta a Espanya, que comen-çarà el 19 d’agost. “Ho dic content, no amb pena. Ho he pensat molt bé, i no hi ha millor manera d’acomia-dar-se que fer-ho a la cursa de ca-sa, al meu país”, va explicar el ciclis-ta madrileny. En la seva carrera hi destaquen dos Tours (2007 i 2009), dos Giros (2008 i 2015) i tres Vuel-tas d’Espanya (2008, 2012 i 2014). També va guanyar el Tour del 2010 i el Giro del 2011, però va ser des-qualificat per haver donat positiu en clenbuterol.

Alberto Contador penjarà la bicicleta als 34 anys. PHILIPPE LOPEZ / AFP

enbreu

el seu llegat. “Em vas canviar la vida amb 14 anys. Mai t’ho podré agrair prou”, se sincerava Raúl Tamudo, a qui Casanova va aconseguir captar d’ado-lescent tot i l’interès del Barça. Tamudo és un dels més de 150 jugadors que van passar per les mans de Casanova de jo-ves i que van acabar sent professionals. El primer, un Fran Navarro convertit avui en coordinador del futbol base pe-riquito. Els últims, Aarón Martín i un Marc Roca a qui Casanova va aconse-guir que portessin en taxi cada dia des de la Granada del Penedès, on residia, malgrat l’elevat cost que això suposa-va. De l’actual director esportiu espa-nyolista, Jordi Lardín, al central del Dortmund Marc Bartra, passant pels migcampistes del Vila-real Pablo For-nals i Samu Castillejo, el veneçolà Juan-pi, el balear Darder i els catalans Tello, Casilla, Lopo i David López... Tots aquests noms formen part d’una llista interminable de talentosos jugadors que va tenir el primer punt d’inflexió el 1998, amb la lleva que va assolir les se-mifinals de la Intertoto.

Allau d’agraïments “Se’n va un amic, un visionari, un esco-llit, un emblema. Gràcies per haver apa-regut a la meva vida”, va escriure l’extèc-nic periquito Sergio González, un dels membres d’aquell equip que guanyaria la Copa el 2000. “Gràcies per la confian-ça i per les teves lliçons”, va aportar Qui-que de Lucas. Per a Moisés Hurtado, Ca-sanova era “un treballador incansable”: “Va marxar fent el que més li agradava. El seu llegat ha sigut clau perquè l’Espa-nyol no desaparegués”. L’allau d’agraï-ments deixava palesa l’enorme trans-cendència i incidència que el barceloní

va tenir en la història d’una entitat que si avui pot presumir de planter és en bo-na part gràcies a ell. “Ens ha deixat un dels nostres herois. Tu has ajudat a fer créixer l’Espanyol. No t’oblidarem mai, Manel. Gràcies per tot”, deia el club en un comunicat. Amb ell, el futbol base pe-riquito va començar a guanyar-se el res-pecte a nivell nacional i mundial.

Mestre de jugadors i d’entrenadors “Va ser un enamorat de la seva feina, una gran persona, de les que sempre haurien de ser a l’Espanyol. El millor en el seu càrrec”. Així el defineix per a l’ARA l’ex director esportiu espanyolis-ta Ángel Gómez, un dels molts tècnics que també van entrar i créixer al club de la mà de Casanova. I és que el seu llegat és viu al camp, però també a les banque-tes, ja que va reforçar l’estructura del futbol base amb nombrosos tècnics de gran talent. “Sense coneixe’m em va in-corporar a l’estructura gràcies a les re-ferències que tenia”, va confessar l’actu-al director general esportiu, Òscar Pe-rarnau, que va entrar al club el 1997 de la mà de Casanova i d’Albert Villarroya.

“Ens ha ensenyat molt als que hem estat a prop seu aquests anys. Ha tin-gut molta visió per encertar amb molts futbolistes. Amb un tarannà fort i dur, però també estimat. Per a mi, un refe-rent, algú a qui estic molt agraït per tot el que m’ha passat i m’està passant en el món del futbol”, explica Lluís Planagu-mà, que també va dirigir equips del fut-bol base periquito gràcies a Casanova.

El seu era un talent innat: “¿Que com m’ho faig per saber si un noi serveix o no? ¿I com ho fa la Montserrat Caballé per cantar bé? Déu m’ha donat la virtut a l’hora de triar nanos”.e

Josep Manel Casanova va ser una figura clau per potenciar el planter de l’Espanyol. Ara treballava al Màlaga. RCD ESPANYOL

FUTBOL

“Ens ha deixat el pare de centenars de nois que ara som homes”. Ningú va de-finir millor el llegat de Josep Manel Ca-sanova que l’exjugador del futbol base de l’Espanyol Jacinto Elá. La d’Elá va ser una de les moltes mostres d’estima que els seus deixebles van dedicar a Ca-sanova, considerat com el pare del fut-bol base modern de l’Espanyol. El cor va apagar-se-li diumenge al vespre als 66 anys a causa d’un infart mentre feia el que més estimava: mirar un partit de futbol de joves entre els juvenils del Ma-laka i del Màlaga.

Casanova va estar vinculat tota la se-va vida al futbol. Primer com a futbo-lista en clubs catalans com el Damm, el Sabadell, el Terrassa o l’Espanyol. Des-prés, un cop va retirar-se per una greu lesió, va entrenar equips del planter pe-riquito, fins que el 1984 l’aleshores pre-sident espanyolista, Juli Pardo, i Dani Solsona van designar-lo coordinador d’un futbol base que vivia un moment dur. Va ocupar amb mestria durant du-es dècades un càrrec que també va ocu-par al Màlaga, on treballava actualment. Serà enterrat aquesta tarda (16 h) al ta-natori de la ronda de Dalt de Barcelo-na. El seu funeral coincideix amb el vui-tè aniversari de la mort de Dani Jarque, un dels joves a qui va impulsar.

De Lardín a Marc Roca En els seus 35 anys al club blanc-i-blau, dels quals dues dècades com a màxim responsable del futbol base, va plantar les llavors de diverses generacions de jugadors que encara avui mantenen viu

BARCELONAROGER REQUENA

L’Espanyol plora Josep Manel Casanova, pare del seu futbol base

Mort als 66 anys per un infart, va impulsar més de 150 joves promeses

esports25ara DIMARTS, 8 D’AGOST DEL 2017

L’ONU descarta l’ús de la força a Bòsnia

I AL MÓN PASSA...

El Consell de Seguretat de l’ONU va descartar, provisionalment, una pos-sible autorització de l’ús limitat de la força militar per assegurar l’arribada d’ajuda humanitària a Bòsnia i Herce-govina. Es va prorrogar el mandat de la Força de Protecció de les Nacions Uni-des a Croàcia i van afegir-hi 900 efec-tius, alhora que condemnava els crims comesos contra la població civil.

DDIARI DELS JOCS OLÍMPICS DEL 92

Corria el minut 45.10 de la se-gona meitat de la final del torneig de futbol dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992. La selecció espanyola

havia aconseguit un córner després que la defensa polonesa hagués rebutjat una centrada de Luis Enrique. Amb el mar-cador anunciant un empat a dos i el par-tit apuntant a la pròrroga, el combinat que entrenava Vicente Miera no havia dit la seva última paraula. Albert Xapi Ferrer va anar cap al banderí de córner per executar el servei. La seva centrada, que no va trobar rematador, va acabar als peus de Luis Enrique, situat al cen-tre de la mitja lluna. L’asturià no s’ho va pensar dues vegades: control i xut. La defensa polonesa va poder aturar el seu intent, però la pilota va quedar morta dins l’àrea. Allà va aparèixer un jove Francisco Miguel Kiko Narváez, de 20 anys, per, amb dos tocs, marcar el defi-nitiu 3-2, el seu segon gol a la final i el cinquè en la competició. La selecció es-panyola es proclamava campiona olím-pica per primer i únic cop en la història avui fa 25 anys.

El gol de l’històric davanter de l’Atlè-tic de Madrid, club pel qual fitxaria l’es-tiu següent i on va jugar vuit tempora-des, va desfermar la glòria en el combi-nat espanyol, que es va fondre en abra-çades per celebrar l’or, l’únic gran títol fins llavors, a excepció de la llunyana Eurocopa del 1964. Aquell grup de vint jugadors de fins a 23 anys –instaurant la concessió, arran d’un compromís entre la FIFA i el COI, per poder comptar amb fins a tres jugadors de més de 23 per equip– va fer tornar el somriure al fut-bol estatal després d’un camí impol·lut de sis victòries en sis partits.

Una tarda de transistors La selecció espanyola va quedar prime-ra del Grup B davant Qatar, Egipte i Co-lòmbia. A quarts es va desfer (1-0) de la Itàlia on hi havia un jove Demetrio Al-bertini. A les semifinals, Espanya es va desfer (2-0) d’una sorprenent Ghana que va acabar els Jocs tercera –a Atlan-ta el 1996 i a Sydney el 2000, primer, Ni-

El Camp Nou corona una generació d’or

● El primer or en atletisme Amb 23 anys, Fermín Cacho va imposar-se en la cursa dels 1.500 m i va assolir el primer or de l’atletisme espanyol.

●El Dream Team, imparable La selecció masculina dels EUA de bàsquet va fer bons els pronòstics i va apallissar Croàcia en la final (117-85).

● El tenis, de plata Jordi Arrese i la parella formada per Conchita i Arantxa van quedar-se a les portes de l’or en caure en les respectives finals.

● Vuitè or per a Carl Lewis L’atleta nord-americà va sumar una nova medalla olímpica en la cursa de relleus 4 x 100, en la qual va córrer l’últim tram.

gèria i, després, Camerun, elevarien el futbol africà a la glòria de l’or olímpic.

La victòria de la selecció de futbol el 8 d’agost del 1992 va suposar la conse-cució de la 20a medalla per a Espanya. Abans, amb la gent desplaçada al Camp Nou amb una orella pendent de la ràdio, Fermín Cacho havia brillat assolint l’or en els 1.500 metres llisos. A la gespa, els jugadors de Miera van estar a l’altura d’un dia daurat per a l’esport estatal. “És el triomf més important en tota la his-tòria del futbol espanyol”, va dir el tèc-nic després del partit. “Tots volíem gua-nyar la medalla”, va valorar un jove Guardiola, que havia viscut un curs ple d’emocions després de la consecució de la primera Champions del Barça i de la Lliga amb Johan Cruyff a la banqueta. Guardiola, Berges, Cañizares, Alfonso, Vidal, Kiko, Billabona, Paqui, Luis En-rique, Abelardo, Amavisca, Lasa, Man-jarín, López, Pinilla, Toni, Solozábal, Ferrer, Soler i Miguel, els noms que el Camp Nou va coronar d’or.e

L’únic or olímpic espanyol en futbol va assolir-se al Camp Nou. EFE

BARCELONAALBERT NADAL

Fermín Cacho (Ágreda, Soria, 1969) va guanyar la medalla d’or als 1.500 metres amb una última volta memorable. Qua-tre anys després, va aconseguir la pla-ta a Atlanta. Ara viu a Andújar (Jaen), la terra de la seva dona, on va ser regidor del PSOE a l’Ajuntament i president del club de futbol local.

Com recorda la final? Ja era bastant favorit... Venia de fer bronze als Mundials del 1988 i bons resultats en pista coberta. Però d’aquí a guanyar l’or...

Quan va entrar a la recta final de la cur-sa, es va fer un fart de mirar cap a la dreta, per si l’atrapaven... No puc recordar quants cops vaig fer-ho. De fet, en veure-ho a la televisió, vaig adonar-me que ho havia fet molt, però no ho recordava, perquè anava mirant a la dreta i després cap amunt, perquè als videomarcadors es veia la cursa i podia veure on tenia els rivals. En els metres finals jo sabia que seria campió si aguantava el ritme.

Deien que vostè volia una final dels 1.500 amb un ritme molt ràpid. Però la va guanyar amb un ritme lent. Havia preparat tot els escenaris, però és cert que va ser una cursa molt més len-ta del que en principi semblava ideal. Però vaig instal·lar-me molt bé a la cor-da, a la part interior, per on fas menys distància. Són tres metres menys per volta, poden ser claus. Joseph Chesire va tirar del grup, però sabia que al final era lent i el van avançar Rachid el-Ba-sir i Mohamed Suleiman. Però molts cops, quan s’avança, es fa per la dreta, obrint-se, i es deixa un passadís just per dins, per on vas millor. Vaig veure que deixaven un forat i que si atacava seria campió. I així va ser. Poc després els meus pares em feien petons.e

“Vaig veure un forat i vaig tenir

clar que havia d’atacar si volia

guanyar “

Fermín Cacho

EXATLETA

L. GENÉ / EFE

BARCELONAT.P.

Una estratègia nova per a Bush

A tres mesos per a les eleccions presi-dencials dels Estats Units, el Partit Re-publicà reflexionava sobre com buscar una nova estratègia d’última hora que assegurés la victòria de George Bush so-bre Bill Clinton. Bush tenia un avantat-ge d’uns 25 punts, segons les enquestes, però semblava dubitatiu i desconcertat i les seves accions eren defensives, defu-gint els problemes per no perdre vots.

Evacuat el ‘Queen Elizabeth II’

Els 2.800 passatgers del transatlàntic Queen Elizabeth II van haver de ser evacuats després d’embarrancar da-vant les costes de Massachusetts, als Estats Units. El vaixell va col·lisionar amb un banc de sorra prop de les illes Cuttyhunk, i això va provocar una fu-ga de carburant i una via d’aigua. Ni els passatgers ni la tripulació van es-tar en perill en cap moment.

26

passi-hobéDIMARTS, 8 D’AGOST DEL 2017 ara

PASSATEMPS

sudoku solucionsd’ahir

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

14

1 3 4 5 6 7 8 9 10 11 122 13 14

Horitzontals 1. Miraré embadalit com s’obre la frui-

ta. Unes que encara estan molt verdes. 2. Les trobaràs

a l’interior del cèrcol. Coltells. El dimoni té el seu cor. 3. Vaca tibetana. Consagrar amb olis sants. Acceptes un

oferiment. 4. Atraco violentament una dona de Zagreb.

S’amaguen entre els matolls. Astruc sense senars. 5. Els

seus serveis intenten passar desapercebuts. 6. Al final de

l’escala. Faci voltes per Viena. És de resposta ràpida. Sen-

se ella, la llavor pot esdevenir igualment floreta. 7. Miro.

Aire de mar. 8. Una planta que creix enmig de la palla. Peça

teatral còmica. Al blanc, al plat o al colom. 9. Niu d’abelles.

Viatge a Utah sense la muda. Que el medi estigui del revés

ens és ben igual. 10. Nota de família. Una figura que fa que

Elvis Presley es converteixi en el Rei del Rock. 11. Aug-

mento. Deixa la traducció a mitges. El seu tractament és

molt personal. 12. Acabar de sopar. Apunta els jugadors

de bàsquet amb un làser perillós. Tragèdies d’estar per

casa. 13. Una rival. Crits de dolor. 14. Tot i ensenyar-nos la

llum, ens porten cap a indrets de perdició. Aplegui.

Verticals 1. En qüestions alimentàries és conservador.

Posaran la por al cos. 2. Compari dos documents. Tenim

un aspecte fantàstic. Els límits del dubte. 3. Fa que la pera

es faci dura com una roca. Agitat. Si hi poses bé l’accent,

és un paó ben normatiu. 4. S’amaguen dins de la toga. Es

fa amb la intenció de fer mal. Resten muts. 5. Prudent,

circumspecte. Encara no han sortit del niu. 6. Fets his-

tòrics exposats cronològicament. Diguem-ho clar: la seva

societat està bastant desprestigiada. 7. L’essència de

les Garrigues. Restringeixo. Necessitem un cop per en-

tendre què passa. 8. Esquivi. Fent camí. Un reducte del

qual només queden les muralles. 9. Distribuiré cabals.

Trameu. 10. Les fronteres de Connecticut. Reconeixeran

un fill. 11. Resar sense vocalitzar. Un Andreu que ves a

saber on para mort. Una informació útil. Una que va pel

mig de la carretera. 12. Sempre la trobem enmig d’una

batussa. Rebentes els actes. La setmana dels tres dijous.

13. M’utilitzi per desvirtuar el premi. Fa una cosa que pocs

polítics estan disposats a fer. 14. Minar, debilitar. També

és francès.

3 5 4 8 1 2 7 9 6

7 6 8 9 5 4 3 1 2

2 9 1 7 3 6 8 5 4

1 4 2 3 9 5 6 8 7

9 7 6 4 8 1 2 3 5

8 3 5 6 2 7 1 4 9

5 2 9 1 7 8 4 6 3

6 1 7 5 4 3 9 2 8

4 8 3 2 6 9 5 7 1

F I A T A T P A P A M A

A M B C L O R I N H A C

I S O L A M E N T S N A

A T U R A R M A R E G I N

C I R I S A S C E T I C A

L D E S U N I T A R U

U C N I N O I G N A R A

C U R T C I R C U I T A I

A R E A T R I S T E S X

E N T E S E S A J U P I

O S S I S E I S A M R

D S U P E S O B V I E N

O I S S I N A C R A T E S

R U A C A P T I U S U I

fàcil3 9 2 7 1 6 4 8 5

1 4 8 9 5 3 7 2 6

7 6 5 4 8 2 9 3 1

9 5 3 8 2 1 6 4 7

6 8 7 5 9 4 3 1 2

4 2 1 6 3 7 5 9 8

2 1 6 3 7 9 8 5 4

8 3 4 2 6 5 1 7 9

5 7 9 1 4 8 2 6 3

difícil

9 8 6

7 9 5 4

2 8

8 2 9

1 5 2 9

6 1 5

9 7

1 7 4 2

4 3 9

fàcil

8 7 6 5

7 6

5 2 1

5 4

1 3

7 9

6 3 2

5 4

9 8 5 2

difícil

motsencreuats núm. 2423, elaborat per Senyor Ventura

Gaudeix ‘online’ dels mots encreuats de l’ARA a http://passatemps.ara.cat

passi-ho bé

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS CATEDRÀTIC EMÈRIT DE LA UPF I MEMBRE DE L’IEC

[...]

La ciutat de Damasc està enmig d’un oasi exuberant que els àrabs s’han permès anomenar

“paradís”. El fet que Damasc sigui un dels llocs de partença i arribada dels peregrinatges a la Meca li dóna un ac-cent musulmà molt acusat. Pels car-rers es veuen una gran quantitat de petites mesquites, zuks plens de dra-peries i marqueteries i personatges amb tota mena d’indumentàries ori-entals. El fes, el turbant, la kufiya, el khumbáz, el chirual, i altres vesti-mentes, que lamento no recordar, són degudament apreciades pels tu-ristes d’americana i pantalons. Però, l’encís de Damasc no està, precisa-ment, en aquestes quatre disfresses. És la llum i el color local el que dóna

ABANSD’ARA

Un creuer per la Mediterrània. Damasc

Del reportatge de Màrius Gifreda (Barcelona, 1895-1958) a Mirador (29-XII-1934), il·lustrat amb fotos del mateix periodista. Una d’elles era, com diu el text, la del templet que conserva restes de sant Joan Baptista, imatge substituïda aquí per una del 2010. La

Síria visitada per Gifreda es va mantenir tal com ell la va veure, fins que ha esclatat la guerra.

Una nit el califa va tenir un somni: se li aparegué l’àngel Gabriel i li digué que Déu estava satisfet de la seva tas-ca. Abu-Bekr saltà joiós del llit i es po-sà a giravoltar de content. I des d’ales-hores gira l’Islam al voltant d’aquest giravolt. La mesquita més famosa de Damasc i una de les més importants de l’Orient, és la dels Omeies. Una au-tèntica meravella de mosaics daurats, marbres exquisits, catifes riquíssi-mes i tot el repertori sumptuós i dig-ne de la dinastia omeia. Dintre de l’edicle que reproduim diuen que es conserva el cap de Sant Joan Baptis-ta. Aquell cap exhibit per Salomé, da-munt d’una safata, en tots els ballets poca-soltes. Sort que a la mesquita de Damasc se’l venera com es mereix.[...]

Màrius Gifreda 1934

una vibració subtil de sensualitat. I quan els muetzins es posen a cantar des de dalt dels minarets, aleshores us entendriu com un colomí. Ben mirat, Damasc és una ciutat de vida privada. Un dels llocs més pri-vats és el convent dels dervixos gira-voltadors. El ritus d’aquests monjos musulmans consis-teix a giravoltar so-bre ells mateixos i seguint un cercle determinat. L’es-pectacle és força impressionant: uns quants dervixos vestits amb llar-gues bates lligades a la cintura i de di-ferents colors fan una gran rodona,

amb les mans creuades i el cap baix. Acompanyats d’una melodia de mú-sica àrab caminen un darrere l’altre fins a donar unes quantes voltes a la

pista. En un moment donat, s’aturen, es fan unes salutacions res-pectuoses i s’inicia una mena de vals individual. Al començament és lent, però de mica en mica s’anima fins arribar a un giravolteig vertiginós. Els braços s’aixequen, els vestits s’inflen, les cares agafen expressions d’èx-tasi i tot giravolta amb gran deliri. Segons diuen,

l’origen d’aquesta dinàmica pregària deriva d’una anècdota del califa Abu-Bekr, el sogre i successor de Mahoma.

un at, at ni-

nt -ss --i

mpressionant:

fins a donar u

pmApsgEvagtagr

27

passi-hobéara DIMARTS, 8 D’AGOST DEL 2017

passi-ho bé

Fractura de penis, en directe

Johnny Knoxville va ser el líder de Jackass, el progra-ma on un grup de brètols

posaven en risc la seva vida per entretenir l’audiència de la MTV. Knoxville es va convertir en una estrella mediàtica no no-més per les seves imprudències, sinó també per les seves bromes passades de rosca amb càmera oculta i dis-fressat de vell. Feia creure a la gent que li passaven tota mena de desgràcies i, convertit en un avi, l’escena en-cara provocava més estupor. Al llarg de la seva carrera va anar acumulant tota mena de lesions. Va tenir di-verses commocions cerebrals: per un fort cop de puny d’un bo-xejador professional o quan va patir un greu accident amb un carro de golf. En una altra ocasió, va estar a punt de morir quan un coet li va explotar a sobre.

Però el pitjor accident el va te-nir el 2007 quan rodava un espe-cial de la MTV dedicat al seu ídol Evel Knievel, un popular moto-ciclista d’acrobàcies. Per al re-portatge, Knoxville va intentar reproduir un dels salts estrella més difícils de fer amb la moto. L’actor estava aprenent, sense gaires bons resultats, a fer el salt. Havia d’agafar embranzida, acce-lerar per pujar per una rampa i,

quan arribava a dalt d’una mun-tanya fangosa, sortir disparat fent una tombarella a l’aire amb la moto. En el primer intent, no va arribar ni a pujar per la rampa. Va caure tres segons després d’engegar la moto. Després va aconseguir arribar a dalt de la muntanya i intentar el salt, però

sempre perdia el control. Ell que-ia per una banda de la muntanya i la moto per l’altra. Vinga a repe-tir-ho davant l’atenta mirada dels companys de rodatge que l’animaven. L’últim intent tam-poc va reeixir. Knoxville va volar amunt però va deixar anar la mo-

to. Primer va caure ell, i just des-prés, la moto li va caure a sobre amb tanta mala sort que el mani-llar li va esclafar tota la carn d’olla. El van ajudar de seguida i, en un primer moment, tot i al-guns gemecs de dolor, va fer bro-ma amb la situació. Després va començar a notar alguna cosa

mullada al pantaló, que ell va esperar que fos pipí. Però després de fer-hi una ullada va comprovar que era sang. L’ambulància se’l va emportar. “Em po-dria haver trencat qual-sevol cosa, però m’he trencat l’única part del meu cos que tinc en consideració”. Efecti-vament, Knoxville s’havia trencat el penis. Se li va aixafar la uretra greument. Des d’ales-hores, Knoxville ha de fer servir un catèter per

orinar dos cops al dia. Les com-paracions que ha trobat per des-criure el desastre són molt grà-fiques, més enllà de la cicatriu de la intervenció quirúrgica que va necessitar per reconstruir el nyap. Ha arribat a dir que el seu penis s’assembla a una mena de joguina tova per als gossos. Tam-bé ha afirmat: “Ha quedat com un mitjó donat, sense cap mena d’elasticitat”. Knoxville sempre podrà recórrer a algun programa de cirurgia estètica per mirar de reconstruir el nyap.

Imprudent Johnny Knoxville ha

acumulant al llarg de la seva carrera nombroses lesions

MIQUEL BERNISELTEMPS

El consell

Avui el termòmetre ja començarà a recular, i al voltant de dijous la baixada de la temperatura serà de més de 5 graus, sobretot de nit. Dimarts amb xàfecs

curts, sobretot a les comarques centrals.

Dimarts, 8

Fins dijous estendre roba a fora serà esport de risc: els xàfecs curts afectaran moltes comarques.

Dimecres, 9

AVUI DEMÀ

15 h 21 h 08 h 15 h

Barcelona 27º 26º 24º 27º Lleida 31º 27º 18º 28º Girona 25º 23º 20º 27º Tarragona 31º 25º 22º 27º València 33º 25º 25º 28º Palma 31º 27º 24º 28º

Andorra la Vella 23º 15º 11º 21º

Madrid 30º 19º Londres 19º 14º París 19º 14º Berlín 28º 16º Roma 36º 26º Brussel·les 20º 13º Estocolm 22º 13º Amsterdam 21º 16º Praga 28º 12º Lisboa 24º 17º Atenes 35º 29º

Que no us sorprenguiAvui el mestral i la tramuntana faran que el mar esti-gui mogut i obligaran a posar banderes grogues.

ALBA

SORTID

A

06.22 h 06.53 h 20.59 h 21.30 h 21.30 h 07.26 hPO

STA

NIT

FO

SCA

divendres dissabteLa setmana

dijous diumenge

EuropaMÀX. MÍN.

SORTID

A

POSTA

Qualitat de l’aire

Envieu la vostra paraula al Twitter @diccionara (hashtag #diccionara), a facebook.com/diccionara o

per e-mail a diccionara@ara.cat

COORDINA: FRAN DOMÈNECH

Molina va tenir diumenge 268.000 espectadors i un 13% de quota de pantalla, i va superar sense gaires dificultats els seus rivals. Un cop acabat aquest es-pai, el primer lloc va ser per a La 1, que amb la pel·lícula Transfor-mers: La era de la extinción va re-unir 230.000 persones i va obte-nir un share del 12,9%. De fet, la cadena pública estatal va ser la més vista en el conjunt del dia per davant d’Antena 3, líder ha-bitual dels caps de setmana.

LESAUDIÈNCIES

Gamper qui pugui! Crit del rival del Barça quan

Messi té la pilota als peus. @frandomenech

Nit suFOCant

Quan fins i tot de matinada no es pot

dormir perquè sembla que tot cremi. @banditcatbdn

MoNeymar

Nova moneda utilitzada per pagar transferències

estratosfèriques de jugadors de futbol

d’elit. @pepturmo

Vacuances

Període de descans iniciat a l’aeroport del Prat.

@jepjepus

DICCIONARA

ESPECTADORS ‘SHARE’

01 Telenotícies cap de setmana vespre

TV3+3/24 21.00 310.000 19,3%

02 Telenotícies cap de setmana migdia

TV3+3/24 14.30 268.000 19,0%

03 Això no és un trio

TV3 21.58 268.000 13,0%

04 Multicine 2: El secreto de la blanca paloma

ANTENA 3 17.43 256.000 19,4%

05 La película de la semana: Transformers 4

LA 1 22.05 230.000 12,9%

Programes més vistos diumenge Canals més vistos diumenge

10,7%

9,9%

8,4%

7,8%

7,0%

4,5%

4,3%

‘Això no és un trio’ recupera el primer

lloc del ‘prime time’

La visita del mag Antonio Díaz va permetre a Això no és un trio refer-se de l’ensopegada de la setmana passada i recuperar el lideratge del prime time, una po-sició que havia ocupat amb les dues entregues anteriors. El programa que presenten Ana Boadas, Bibiana Ballbè i Àngels

HISTÒRIESDELATELEMÒNICA PLANAS - PERIODISTA

8.8.2017

No obriràs aquesta maleta fins que hagin passat cinquanta anys de la meva mort. Així ho va explicitar el Nelsinho al seu fill gran, poc abans de dir “No trobo la postura” i tan-

car els ulls per sempre, al llit de casa. Quan el carter del barri de Saúde va ser mort i enterrat, els seus tres fills van debatre sobre què havi-en de fer amb l’última voluntat del pare, que, als seixanta-set anys, els havia deixat una mo-to atrotinada, quatre rals al banc i aquella ve-lla maleta tancada amb dues corretges. “D’aquí cinquanta anys ves a saber on serem nosal-tres”, va dir el germà gran, adonant-se que el

2014 era molt més enllà del que es podia ima-ginar. El petit, que era pastat al Nelsinho, va mantenir que, tot i que se’n moria de ganes, no podien fallar al seu pare. No s’ho perdona-rien mai. El mitjà, que estava a mitja carrera de dret gràcies a unes beques municipals, va argu-mentar que si naps i que si cols i, després d’em-bolicar-se en discussions massa tècniques, va concloure que paraula acceptada era paraula sagrada. Per dos vots a un, i una discussió que es va arrossegar durant mesos, va guanyar dei-xar la maleta tancada a l’armari i mirar de no pensar-hi gaire més. Malgrat no veure-la, du-rant els primers anys, cada vegada que els he-reus del carter de la zona portuària de Rio de Janeiro es trobaven per a una celebració fami-liar –cada cop més esporàdiques–, no hi havia dia que no especulessin sobre el contingut del bagul. A vegades somiaven que hi hauria bit-llets, altres ocasions pensaven si no serien les pertinences de la mare, que havia desaparegut quan ells eren molt petits. Un altre any espe-culaven que potser el seu pare havia robat al-guna cosa i volia esperar que prescrigués el de-licte. Potser eren petites joies, perquè no re-cordaven que la maleta pesés gaire.

El 17 de novembre del 2014, el dia que feia cinquanta anys que el Nelsinho no va trobar

la postura, el fill petit, que havia envellit amb el mateix nas espantat del pare, va procedir a l’obertura de la maleta. Ho va voler fer tot sol. Ni dona, ni fills, ni nets. El seus dos germans s’havien quedat pel camí –un infart i un acci-dent– sense haver arribat a desvelar el secret. El Nelsinho Jr. va treure les corretges, va obrir la maleta a poc a poc i, a dins, hi va trobar cen-tenars de cartes. Sobres amb adreça, remitent i segell que havien quedat per repartir. Eren cartes que mai van arribar al seu destinatari. Tancades com estaven, era evident que el seu pare no va arribar a llegir-les mai. Per què ho feia, aleshores, si no era per tafaneria? Només per fotre? El Nelsinho Jr. va trigar mesos a lle-gir-ho tot per intentar buscar-hi una pista, un denominador comú. Res. Cartes d’amor. Fac-tures. Receptes de cuina. Missives de pares a fi-lles. De dones a marits. De marits a amants. Al-guns tractes de negocis. Gairebé totes escri-tes a mà, a ploma majoritàriament. I un segell del Japó que potser era, de totes les cartes, la que havia arribat de més lluny. Aleshores va tornar a posar tots els sobres cap per amunt i se’n va adonar. En aquelles tres-centes qua-ranta-set cartes no hi havia dos segells iguals. Passats cinquanta anys, la col·lecció havia ad-quirit un cert valor gens menyspreable.

8.8.2017

la contra8.8.2017

LA MALETA DE XAVIER BOSCH

Nelsinho i el secret més ben guardat

GETTY

estiu

GETTY

Vacances nudistes

#24 DD I M A R T S I 08 I 08 I 2017

TRESORS P. 12-13 La Venus de Gavà té 5.800 anys: és símbol de naixement i mort

RESTAURANTS P. 15 Al Nobook tot és taronja: les rajoles, l’uniforme, les neveres...

AVENTURERS P. 20 L’escocès John D. Cochrane va anar caminant a Kamtxatka

2 AGOST I DIMARTS 8 I 2017

SEGUR QUE EN VOLDREU UN PER A CASA!

PER AURE FARRAN

Aurora Polar. La manera més fàcil de gaudir a casa d’un dels fenòmens més fabulosos de la natura, les aurores polars. Aquest projector led de 8 colors permet projectar en una habitació una rèplica d’una aurora i ofereix la possibilitat de triar entre les boreals i les australs. 40 €

Parrot Pot. Un test intel·ligent que t’ajuda a tenir cura de les plantes de casa teva. Compta amb 4 sensors que permeten recopilar en temps real l’estat en què es troben i les rega en funció de les seves necessitats. Inclou Bluetooth Smart per connectar-se a l’apli Parrot Flower Power. 149 €

Anova Precision Cooker. Un dispositiu que us permetrà aconseguir una cocció perfecta dels aliments, ja que s’ocupa que la temperatura d’ebullició sigui l’adequada, és a dir, a baixa temperatura i amb el temps necessari per a cada producte. Es poden gestionar els paràmetres de cocció des del telèfon mòbil. 190 €

Hackaball. Una joguina idònia perquè la canalla faci els seus primers passos en el camp de la programació. És una pilota plàstica coberta per una malla antilliscant i el seu objectiu principal és preparar-la a través d’una apli perquè executi diferents accions segons a què volem jugar. Té un sensor de moviments de 6 eixos i un sistema de llums led incorporat. 100 €

GoPro Fusion. GoPro llança Fusion, la seva primera càmera esfèrica en 360 graus amb la qual es podrà gravar contingut en VR totalment immersiu, a més de formats de vídeo i fotos tradicionals. A més, el nou dispositiu és compatible amb tots els accessoris i muntures de la càmera Hero. Estarà disponible a finals d’any. El preu no s’ha fet públic.

GADGETS

Remenat d’estiu

Marianne Breslauer va ser una fotògrafa de carrera breu, només onze anys, però molt intensa. Nascuda a Berlín, va créixer envol-tada d’art i es va decantar per la fotografia. Als 20 anys va marxar al liberal París d’en-treguerres per continuar aprenent dels mi-llors, i el mateix Man Ray li va reconèixer que no tenia res més a ensenyar-li.

Va ser doblement pionera: com a fotògra-fa i com a feminista. Va formar part del mo-viment artístic Nova Visió, que alliberava la fo-tografia com a eina al servei de la resta de les belles arts per reivindicar-la com a pràctica ar-tística autònoma, amb llenguatges i tècniques propis, com l’experimentació amb angles im-possibles, els enquadraments exagerats, els jocs de llums i ombres... Aquest autoretrat, atre-vit, directe i frontal, en què ella mostra els pits però amaga la cara darrere els seus cabells curts i juga amb l’ombra del trípode per dis-simular el pubis, resumeix aquestes dues facetes seves.

El MNAC li va dedicar una exposició aquest hivern i l’arxiu de la seva obra es conser-va a la Fotostiftung Schweiz, a Winterthur (Suïssa).

Gerard Garcia Vergés ens envia aquesta imatge des del castell de Querroig, situat a les rodalies de Portbou, Cervera i Banyuls.

MERITXELL ÀLVAREZ (AGePaCC)

LA SELFIE

-s-s

e-ts

curts i juga amb l’ombra del trípode per dis-

‘AUTORETRAT’, DE MARIANNE BRESLAUER (1933) LA DONA A QUI MAN RAY NO TENIA RES A ENSENYAR

FES CULTURA, FES-TE UNA SELFIE

PER MANEL FONTDEVILA

Entra a l’Ara.cat, envia’ns les teves selfies culturals de l’estiu i participa en un projecte expositiu del Museu Et-nològic. A més, entraràs en un sorteig d’una quinzena d’activitats de lleure –nits d’hotel, aventura, esports, descobertes, àpats...– per gentilesa de Patronat Turisme Costa Brava Girona i d’establiments de Barcelona.

AGOST I DIMARTS 8 I 20173

“Tots els catalans tenim la nostra família menorquina. Hem fet famí-lia a Menorca per una trobada for-tuïta, quan hem preguntat on és el camí més fàcil per anar a la Macare-lleta. D’aquí pot néixer una amistat que es manté per sempre, persones a qui considerem la nostra família menorquina”. Aquesta és la manera que té la periodista Gemma Ruiz d’expressar la seva relació amb l’illa on, “dels nou als vint-i-tants anys”, sempre passava quinze dies de l’es-tiu. “Després vaig deixar d’anar-hi, dedicava les vacances a viatjar. Als 33 anys vaig tornar a Menorca i, tot just arribar-hi, em demanava «Com he pogut estar tants anys sense anar-hi?»”. Des d’aleshores, cada setembre, la cronista cultural de TV3 passa unes setmanes a Menor-ca, al Migjorn. Sense faltar-hi.

LA VIDA ‘OUTDOOR’ Amb la posta de sol menorquina al davant, Gemma Ruiz (Sabadell, 1975) va acabar Argelagues (Proa, 2016), la seva primera novel·la, de la qual, quan encara no fa un any que es va publicar, se n’han fet deu edi-cions i se n’han venut més de 19.000 exemplars. La periodista recupera i ens cedeix la foto dels darrers mo-ments de la novel·la. Una taula, dos portàtils i dues novel·les. Aquells di-es el seu company, l’escriptor Albert Forns, també acabava Jambalaia, l’obra amb la qual guanyaria el pre-mi Anagrama. “L’estada del 2015 a Menorca va ser un no parar d’es-criure. Jo portava set anys treba-llant en Argelagues, però aquell es-tiu havia de fer l’esprint final. Així que ens assèiem a la taula tots dos i se’ns feia de nit, davant la tanca, Me-norca tot al voltant, molta feina pe-rò preciós. Sabeu què? Que aquest

és el meu contacte amb la natura, cosa que no tinc en tot l’any. És el si-lenci, l’aire. L’estiu és l’únic mo-ment que deixo de fer vida indoor (em passo la vida dins de teatres, museus, centres culturals...) per fer vida outdoor. I ho aprofitem, us as-seguro que ho aprofitem molt”, diu.

ELS LLIBRES Gemma Ruiz assegura que el seu company i ella aquests dies ja estan pensant i parlant dels llibres que s’emportaran aviat a Menorca. “Om-plim la maleta de llibres. Soc molt rà-pida llegint, mai en tenim prou amb els llibres que ens emportem, així que sempre hem de fer una passada per la llibreria Pau de Ciutadella a buscar-ne més. Ens passem el dia a la platja llegint i llegint, del matí a úl-tima hora de la tarda. No entenc anar a la platja sense un llibre. Si me’l deixés hauria de tornar a bus-car-lo”, admet l’escriptora, just abans de confessar que no guixa els llibres però sí que marca les pàgines, a la part de dalt o a la de baix, segons on es trobin les paraules, frases o idees sobre les quals vol treballar.

RECORDS DEL VALLÈS Tot i així, Menorca no fa que Gem-ma Ruiz oblidi els estius de petita a Vacarisses, el poble del seu avi ma-tern, Martí Palà. De fet, Argelagues està farcit del Vallès Occidental. “M’hi passava tres mesos llargs, des de Sant Joan fins ben entrat el se-tembre. Eren els temps de fer colla amb el Xavi i la Júlia, veïns del po-ble, la meva germana Noemí, les ca-banyes del bosc, menjar pipes, co-mençar a fumar d’amagat, les bici-cletes i entendre què significa la lli-bertat per a una nena de Sabadell”.

GEMMA RUIZ

La periodista se situa al Migjorn de Menorca, el lloc on sempre descansa al setembre i on, el 2015, va acabar la seva primera i exitosa novel·la, ‘Argelagues’

LES MEVES COSESPER CRISTINA ROS

Remenat d’estiu

“NO ENTENC ANAR A LA PLATJA SENSE UN LLIBRE”

4 AGOST I DIMARTS 8 I 2017Estils

PASSAR L’ESTIU LLEUGERS DE ROBA

Els anglesos ja s’han inventat un terme per descriure aquest tipus de vacances: nakation –de naked, que vol dir despullat, i vacation,

que significa vacances–. Sigui com sigui, es calcula que l’acte de passar uns dies de festa sense banyador ni emprenya-dors teixits que cobreixin el cos és prac-ticat per més de trenta mil persones a Espanya, segons un estudi d’Hosteltur. Un públic que es pot ampliar fins als cinc-cents mil quan es tracta de fer nu-disme de manera esporàdica. I quin lloc millor per abandonar la roba que a les càlides platges dels nostres litorals? Se-gons dades de la web Mucho Sol, actual-ment hi ha registrades quatre-centes platges naturistes a l’Estat, moltes d’elles situades a les illes Canàries. Tot i això, a la costa Mediterrània s’hi tro-ben molts complexos turístics i platges de qualitat. Un lloc estrella per poder passar les vacances igual que com vam arribar al món és Vera, a Almeria. Aquesta localitat ofereix fins a catorze mil places, entre apartaments i hotels, només enfocades al públic naturista, que fins i tot té la llibertat d’anar despu-llat pels carrers de les urbanitzacions.

Els que vulguin fugir de les grans aglomeracions també poden optar pel càmping naturista El Portús, a Cartage-na; el resort Costa Natura a Estepona; l’hotel Naturplaya a Mallorca, o el Mag-nolias Natura a Gran Canària. “Però al-guns d’aquests resorts estan envaïts pels turistes estrangers i semblen un gerià-tric”, es queixa Ismael Rodríguez, presi-dent de la Federació Espanyola de Natu-risme (FEM). I és que, en realitat, l’ofer-ta hotelera per als que volen anar nus no és tan gran com podria semblar en un primer moment. De fet, les reserves

‘Trekkings’ als Alps, creuers pel Mediterrani i complexos turístics de luxe a la platja: opcions estiuenques per als nudistes més convençuts

TEXT LAURA SAULA

s’han de fer amb mesos d’antelació. Una simple trucada al popular càmping fami-liar El Templo del Sol, situat a l’Hospita-let de l’Infant, és suficient per saber que no queden places en tot el que queda de temporada. Reserves que sovint són ocupades per públic provinent d’Angla-terra, França i Alemanya, on el naturis-me està més estès.

“¿Com pot ser que, de vint milions de nudistes que hi ha a Europa, només n’arribin dos milions a fer turisme na-

turista a Espanya?”, es lamenta Rodri-go, que explica que les principals desti-nacions turístiques d’aquesta comuni-tat són França i Croàcia. “Queda clar que aquí tenim unes platges i un clima millors”, resumeix. El problema, com dèiem abans, és l’escassa oferta hotele-ra i d’oci que hi ha a Espanya quan es tracta d’oferir serveis als que gasten poc en roba. Per intentar pal·liar aquesta si-tuació, la web Naturismo, que pertany a la federació, ha creat una guia turística

per promoure l’arribada de públic in-ternacional. “Una tasca que hauria de fer el ministeri”, lamenta Rodrigo, que creu que les autoritats espanyoles enca-ra no s’han adonat que el turisme nudis-ta es podria explotar molt més.

“Ni a Catalunya ni a Espanya hi ha cap agència de viatges especialitzada en aquest tipus de turisme. El mercat és molt fluix”, explica Segimon Rovira, president del Club Català de Naturis-me. Rovira creu que, encara que Catalu-

2

TJERK VAN DER MEULEN

AGOST I DIMARTS 8 I 20175Estils

‘TREKKING’ ALS ALPS

No us estranyeu si un dia, caminant per la muntanya, us creueu amb un grup d’excursionistes que només porten com a indumentària les botes i una motxilla. El senderisme despu-llat és molt més popular del que sem-bla, sobretot a França, on fins i tot existeixen grups com l’Association des Randonneurs Naturistes de Bre-tagne o el Club du Soleil de France. A Anglaterra també és molt popular i des de fa anys la xarxa Naktiv organit-za el Naked European Walking Tour. Es tracta de trekkings que es fan du-rant els mesos de juliol i agost als Alps i on la roba d’abrigar només s’utilitza quan és imprescindible. De fet, la directora catalana Conxita For-nieles va publicar Travelling light (2015), un documental seleccionat en diversos festivals europeus en què es relata la seva experiència acompa-nyant un d’aquests grups d’excursio-nistes. “Són persones molt respectu-oses, només volen poder caminar tranquil·les i sense ocasionar cap problema”, explica Fornieles.

11. Un grup d’excursionistes durant el Naked European Walking Tour, organitzat per la xarxa Naktiv. 2 i 3. Vacances al poble naturista el Fonoll, a la Conca de Barberà

‘RESORTS’ DE MODA AQUEST ESTIUDeixant de banda França i Croàcia, dues de les Meques del turisme na-turista, agències de viatges com l’alemanya Aphrodite Travel han fet una selecció d’algunes de les rutes exòtiques que estan destinades a posar-se de moda aquest estiu. Ai-xò sí, no són aptes per a totes les butxaques. Per començar, a Pana-mà hi podem trobar el complex Gar-den of Eden, un jardí que, com molt bé evoca el nom, permet descon-nectar del món real enmig d’un en-torn natural sense connexió a inter-net ni televisió. Un altre nom ben ex-plícit és el resort Hedonism II. Situ-at a Jamaica, aquest enclavament també està especialitzat en el turis-me swinger, és a dir, en l’intercanvi de parelles. Per als que puguin viat-jar fins a Austràlia, no es poden dei-xar perdre el Sunland Holiday Re-sort, un càmping que compta amb més d’un quilòmetre de platja i que està situat a prop de grans reserves d’animals.

CREUERS SENSE NORMES D’ETIQUETARes de banyadors i vestits elegants, però sí molta crema solar. Aquest és l’equipatge necessari per pujar a al-gun dels creuers nudistes que nave-guen pel Carib i el Mediterrani. Agències com l’anglesa Castaways Travel s’encarreguen de fer realitat el somni de viatjar pel mar i sentir-se tan lliure com el vent. Uns cre-uers on la màxima etiqueta a seguir difereix entre el nude (nudista total) o el clothing-optional (vestimenta opcional). Això sí, igual que passa als resorts, sempre s’estableix com a norma anar vestit a l’hora de men-jar i utilitzar una tovallola quan es vol seure en butaques i gandules. Els itineraris solen ser travesses cur-tes on es navega durant el dia i les parades es fan directament a plat-ges naturistes, on es poden practi-car esports nàutics.

nya disposi de moltes platges nudistes, existeixen molt pocs establiments en-focats a aquest públic familiar. “És un mercat molt poc aprofitat i desenvolu-pat”, conclou.

Fora vergonyes D’altra banda, el president del Club Ca-talà de Naturisme, que compta amb qua-tre-cents federats, es queixa que cada ve-gada més persones que no fan nudisme passen el dia en platges de tradició na-

turista. “Van vestits i ens fan sentir incò-modes –exposa–. En canvi, nosaltres sempre respectem les seves platges”. D’altra banda, també explica que a la muntanya, on no hi ha cap tipus de re-gulació, les persones que fan nudisme so-len fer excursions i banyar-se en rius lluny del pas d’altres excursionistes. “No volem incomodar ningú”, explica.

¿De debò incomoda tant veure una persona despullada? Segons un estudi de Lastminute.com de l’estiu passat, el

62% dels espanyols s’animarien a visi-tar una platja nudista, el 58% no tindri-en inconvenient a prendre el sol sense banyador i fins i tot el 34% es planteja-rien escollir una destinació naturista a les pròximes vacances. “No fa cap falta posar-se roba a sobre quan fa calor o quan ens banyem. Les persones que ja ens hem adonat d’això som nudistes”, comenta Ismael Rodrigo, i afegeix que això no vol dir que siguin rucs: “Si fa fred, ens abriguem”.

3

NAKTIV

TJERK VAN DER MEULEN

6 AGOST I DIMARTS 8 I 2017

No hi ha dubtes sobre la paternitat de la fantasia èpica. J.R.R. Tolkien va posar les bases d’aquest subgènere amb El senyor dels anells, que es va publicar entre el 1954 i el 1955 però no va convertir-se en un bestseller internacional fins a mitjans dels anys 80. Va ser aleshores quan es va co-mençar a gestar l’etiqueta de fantasia èpi-ca en la literatura i les editorials, sobretot les dels Estats Units i el Regne Unit, que van abocar-se a impulsar títols hereus de Tolkien. “L’editora nord-ame-ricana Judy-Lynn del Rey va veure en el subgène-re un filó editorial i va ser la primera a en-carregar novel·les a mida per cobrir la demanda”, re-corda l’editor de Gigamesh, Alejo Cuervo.

Tolkien va es-tablir l’obra fun-dacional de la fan-tasia èpica i va obrir la veda d’un subgène-re que, 30 anys després, comença a brotar a Catalu-nya. Fins ara la fantasia èpica ca-talana s’ha nodrit de títols esporàdics, com ara les Cròniques d’un món conegut de Jaume Fuster (Planeta, 1983-1993) i L’últim guerrer de Vicent Pascual (Ta-

a u -tors és la difi-cultat de ven-dre un manus-

crit que pertany al gènere fantàs-

tic. “Totes les edi-torials grans et di-

uen que no. No volen fantasia, i menys si no

ha un èxit previ en caste-llà”, lamenta Carles Vilar. Tam-

bé s’han trobat en una situació similar els germans Ortuño, que han estat bus-cant un segell per a El paradís mort i, fi-nalment, han optat per autopublicar-se. “Ens hem trobat amb editorials petites especialitzades en fantasia en català que no volen llibres de fantasia èpica. És incomprensible”, explica Aleix Ortuño, que lamenta que els segells “s’arrisquen poc” i “no volen autors desconeguts”.

L’estructura típica del gènere, que acostuma a funcionar amb llibres de més de 500 pàgines i a través de sagues, també posa bastons a les rodes a l’hora d’aconseguir el sí d’una editorial. Carles

LA FANTASIA ÈPICA BROTA A CATALUNYAEscriptors catalans veuen en aquest gènere l’oportunitat de crear una tradició literària al país

barca, 1993), però cap d’ells s’ha erigit com un precedent amb prou força per fer proliferar aquesta literatura al mer-cat editorial català. Amb la fantasia èpi-ca en un moment de joventut, diversos escriptors se sumen ara a l’aventura de crear nous títols en català per impulsar així una tradició literària al país.

L’arquetip: nois joves i màgia La figura de l’heroi que s’enfronta a reptes és recurrent al gènere Si bé els mons pels quals transiten les novel·les són difícilment comparables, la majoria d’obres de fantasia èpica te-

nen un tret en comú: es guien per un protagonista mas-

culí i jove que experi-menta un viatge

d’aprenentatge i au-t o c o n e i x e m e n t . “La fantasia èpica és conservadora, perquè repeteix els arquetips i les pautes de l’heroi que primer no és

ningú, després és escollit, té un men-

tor i ha de superar una sèrie de reptes. És

una evolució que va idear Joseph Campbell al segle

XX i que ha quedat molt integra-da al gènere”, explica Miquel Codony, que és bloguer i membre de la junta de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia. Aquesta pauta és prèvia a

Cultura

Tolkien i, primer, s’associava a la fanta-sia heroica. Amb El senyor dels anells, ambdues categories s’han difuminat, tot i que els llibres de fantasia èpica transcendeixen el viatge del protagonista i relaten “un gran conflicte d’una so-cietat imaginària”, diu Cuervo.

Guiades per aquests precep-tes, en les últi-mes setmanes han sorgit dues novetats: El para-dís mort (autoeti-dada), d’Aleix i Ar-nau Ortuño, i La pe-dra de la llum, de Car-les Vilar (Tempore). Uns anys abans, entre el 2012 i el 2016, Carles Batlle va publicar la trilogia Kàrvadan (els dos primers amb La Galera i el tercer amb Edicions de Ba-tet). Amb l’antologia de relats Catalunya mítica (Orciny Press, 2015), aquests tí-tols configuren els brots inicials de fan-tasia èpica en català. Arribar fins a les lli-breries, però, no ha sigut un camí fàcil.

L’epopeia de trobar editorial Els grans segells rebutgen la fantasia èpica i els autors desconeguts En gran part dels casos publicar un lli-bre de fantasia èpica en català és la cul-minació d’un procés llarg i tortuós. Un dels obstacles amb els quals topen els

TEXT NÚRIA JUANICO LLOC BARCELONA

1

2

GETTY

3

AGOST I DIMARTS 8 I 20177

de violència i de sexualitat” i fa “que els llibreters col·loquin els lli-bres al prestatge dels joves, de ma-nera que el públic adult se’n dis-tancia o ja no hi accedeix”.

L’editor de Gigamesh defineix aquest prejudici com “el gran engany de la literatura fantàstica” i ho atribu-eix al fet que s’asso-cia amb un entre-teniment esca-pista. “Frena el mercat i limita l’ambició de la narració. Que hi hagi màgia no exclou que els llibres par-lin de la vida re-al, però hi ha la creença que no és així”, afirma Cuer-vo. El gran repte de la fantasia èpica dels prò-xims anys serà desenganxar-se del prejudici i abraçar el mercat adult sense els recels del sector.

Inspirar-se en mites catalans Encara no hi ha cap llibre que begui de la mitologia catalana Malgrat l’emergència incipient d’un gruix de títols de fantasia èpica en català, encara no hi ha hagut cap autor que ve-gi en la mitologia catalana una font d’ins-piració d’on poden sortir els éssers d’un univers imaginari. Els vampirs, els ho-

Cultura

Batlle, que va idear Kàrvadan com una trilogia, argumenta que “quan els llibres no són autoconclusius la distribució es complica, perquè no hi haurà compra-dors del segon que no hagin llegit el pri-mer”. Aquest esquelet narratiu també fa que els tempos s’allarguin, perquè els tí-tols no surten tots alhora, i això fa que, segons Batlle, “costi fidelitzar lectors”. Vilar, en canvi, creu que la dimensió mo-numental de la fantasia èpica és una vir-tut. “Et permet crear grans històries i, si els llibres agraden, la gent els espera. Joc de trons n’és un clar exemple”, indi-ca l’escriptor.

El pes de l’etiqueta juvenil El subgènere arrossega el prejudici que és per a adolescents Ja sigui perquè en general els protago-nistes acaben de sortir de l’adolescència o bé perquè la màgia s’associa a aques-ta etapa vital, la fantasia èpica tendeix a quedar encaixonada sota l’etiqueta de literatura juvenil. Segons els escriptors, es tracta d’un prejudici que no afavoreix el gènere, perquè el limita als lectors d’una franja d’edat determinada i ex-clou, sobretot, el públic adult. “Es rela-ciona la fantasia i el joc amb la joventut, però nosaltres escrivim per a lectors adults”, argumenta Arnau Ortuño, que destaca que l’etiqueta limita la seva obra i evidencia que “hi ha un menysteni-ment del gènere”. Batlle puntualitza que aquesta categorització pot provocar “que alguns escriptors se censurin per petició de les editorials a l’hora de parlar

m e s llop i els

trols, en canvi, són criatures ha-bituals del gène-re. “Els escriptors es basen en els seus referents, i la majoria són d’ar-

rels anglosaxones. Per això recreen la

mitologia d’allà”, ar-gumenta Codony, que

defensa que hi ha espai per als mites catalans, com

també “per recuperar i transfor-mar fets històrics de Catalunya en relats fantàstics com ho han fet abans autors fundacionals del subgènere provinents dels EUA i el Regne Unit”.

L’horitzó de la fantasia èpica a Cata-lunya, per tant, té espais prometedors per conquerir. “És un gènere en forma-ció. Encara n’estem vivint l’emergència al mercat, tot és qüestió de temps”, as-segura Cuervo, que insisteix que “l’últi-ma paraula perquè la fantasia èpica es faci gran la tenen els lectors”.

01. Carles Vilar ha escrit La pedra de la llum. MARTA DATZIRA 02. Carles Batlle és autor de la saga Kàrvadan. SALUT CLAPÉS 03. Aleix i Arnau Ortuño, autors d’El

paradís mort. MARC ROVIRA 04. Miquel Codony. GEMMA VILAGUT 05. Alejo Cuervo. PERE VIRGILI

HISTÒRIES DE TERRAMAR La saga d’Ursula K. Le Guin, publicada a finals dels anys 60 i principis dels 70, relata la història d’un jove que aprèn a fer màgia.

Està considerada un dels clàssics de la fantasia èpica.

Els referents literaris dels escriptors catalans

CRÓNICAS DE LA DRAGONLANCE Escrita per Margaret Weis i Tracy Hickman, la sèrie gira al voltant d’un grup d’amics que viuen en un món on els déus han

desaparegut i els humans conviuen amb éssers màgics.

CRÒNICA DE L’ASSASSÍ DE REIS La trilogia de Patrick Rothfuss, que va ar-ribar el 2009 a Cata-lunya, segueix el Kvothe, un perso-natge mític que viu en un univers fan-

tàstic i relata com es va conver-tir en llegenda.

CANÇÓ DE GEL I DE FOC Els llibres de George R.R. Martin han mar-cat un abans i un després. La saga, un gran drama palatí esquitxat de màgia i combats, ha ajudat

a fer de la fantasia èpica un gè-nere amb lectors massius.

EL MAR TRENCAT La guerra, la supera-ció de les pròpies mancances i l’ado-lescència centren la trilogia de Joe Abercrombie, que va aparèixer el 2015. La saga s’inspira en

les llegendes nòrdiques i relata diversos conflictes entre reis.

EL SENYOR DELS ANELLS Considerada per la majoria d’escriptors com l’obra fundacio-nal de la fantasia èpi-ca, la monumental trilogia de J.R.R.

Tolkien és un referent in-dispensable per als autors del gènere.

MARC ROVIRA 4

5

8 AGOST I DIMARTS 8 I 2017Cultura

TORROELLA VIU UN DIA MONTEVERDI IDEAL

ENSEMBLE LA FENICE FFESTIVAL DE TORROELLA DE MONTGRÍ 6 D’AGOST

El Festival de Torroella de Montgrí s’ha afegit a les celebracions pel 450è aniver-sari del naixement de Monteverdi amb una proposta –dedicar tota una jorna-da al compositor italià– que ha mantin-gut l’alta qualitat que fins ara està carac-teritzant l’efemèride a casa nostra. Els protagonistes eren uns vells coneguts de la cita empordanesa, l’Ensemble La Fe-nice, creat i dirigit per Jean Tubéry, i el punt culminant, els magnificents Vespro

della Beata Vergine, un recull de pe-ces sacres que pot ser entès com una veritable summa del ge-ni monteverdià o, fins i tot, un catàleg de mos-tres en què el músic ofe-ria tastos del seu domi-ni de tècniques i estils diversos, des de la poli-fonia més densa fins a la nova sensibilitat ma-drigalesca, des de la bri-llantor de l’escriptura instrumental fins al cant solista més ornamentat.

La versió de Tubéry va abordar de cara totes aquestes peces, exacerbant la seva ge-nerosa expressivitat i subrat-

cal sumar el reforç puntual del tiorba Nicolas Achten), però la compensació va ser més que suficient en termes d’afi-nació mil·limètrica i ductilitat sonora, amb un mèrit especial pel que feia a les veus masculines. No va ser estrany que el tenor Jan van Elsacker fos el més aplaudit. Si a Nigra sum ja va evidenci-ar la seva capacitat per dotar de sentit i sensibilitat les agilitats més delicades, el Duo Seraphim va ser simplement es-pectacular, una garlanda de notes en-trellaçades en una tensió quasi eròtica amb la plena complicitat de Tiago Pinheiro de Oliveira i Romain Bockler. Dos saborosos aperitius en forma de concerts gratuïts al Palau Solterra i a la plaça de la Vila van completar aquest Dia Monteverdi ideal.

TEXT XAVIER CESTER LLOC TORROELLA DE MONTGRÍ

REBEL·LIÓ FEMENINA AL CCCBEl cicle de cinema a la fresca Gandules torna al Pati de les Dones amb una programació que, de Mae West a Jeanne Moreau, celebra les dones més transgressores i incorrectes

És molt apropiat que el Gandules, el ci-cle gratuït de cinema a la fresca que ca-da estiu acull el Pati de les Dones del CCCB, estigui dedicat aquest any a les dones rebels que qüestionen les con-vencions socials i els estereotips de gè-nere, que se situen en els marges i adop-ten estratègies poc ortodoxes. La críti-ca de cinema experta en feminisme Ma-ría Castejón comissaria una edició que aquest vespre arrenca amb Mae West, una de les primeres icones feministes del cinema: I’m no angel (1933) és la gran comèdia d’aquest procaç mite se-xual, l’últim film que va fer abans que la censura del Codi Hays suavitzés la se-va irreverència. “Va ser una dona molt poderosa, amb un gran control creatiu de les seves pel·lícules, fins i tot n’escri-via els guions –subratlla Castejón–. És al·lucinant com a I’m no angel utilitza el sexe per al seu propi benefici i reivin-dica les dones alliberades del vodevil enfront de la moral burgesa. La seva fra-se «Les noies bones van al cel i les dolen-tes van a tot arreu» ha servit de guia per a tot el cicle”.

Una altra d’aquestes dones “dissi-dents”, com les defineix Castejón, és la Catherine Tramell d’Instint bàsic (15 d’agost). “El personatge de Sharon Sto-ne venja totes aquelles femmes fatales del cinema dels anys 40 i 50 que sempre eren condemnades perquè subvertien l’ordre establert –afirma Castejón–. Per això el cicle evita els finals tràgics que castiguen la dona que es rebel·la”. El ci-cle visibilitza el rebuig social que patien dones com l’Arati, la jove índia que a La gran ciutat de Satyajit Ray (10 d’agost) provoca un tsunami familiar quan deci-deix buscar feina per ajudar la seva fa-mília. I un altre cineasta profundament

humanista, Kenji Mizoguchi, s’acosta a les prostitutes japoneses d’El carrer de la vergonya (22 d’agost) amb una mira-da neta de judicis: “El debat sobre la prostitució que planteja és el mateix que tenim avui dia –apunta Castejón–. Hi ha una reivindicació del dret a l’au-togestió del cos i una denúncia de la do-ble moral de la societat i d’institucions com el matrimoni. És una pel·lícula molt punyent i molt actual”.

El record a Jeanne Moreau, que va morir la setmana passada, estarà pre-

Jeanne Moreau a La núvia vestia de negre, de François Truffaut, que es projecta al Gandules. CCCB

sent en la projecció de la fascinant La núvia vestia de negre de François Truffaut (23 d’agost), gran influència del Tarantino de Kill Bill. “Les dones no només som objecte de violència al cinema, també la podem exercir i ven-jar-nos –apunta la comissària–. I tot i que no és gaire habitual en el cinema, és una cosa que no comença amb Taranti-no”. El cicle també passarà revista a les dissidents de barri (Girlhood, 17 d’agost), a les dones que desafien les convencions maternals (Mommy, 16

d’agost) i a les que triguen tota una vi-da a rebel·lar-se (Nacidas para sufrir, 24 d’agost). I un dels plats forts serà la projecció en 35 mm el 9 d’agost del clàssic de Nicholas Ray Johnny Guitar. “Dinamita els codis masculins del wes-tern –afirma Castejón–. D’aquelles do-nes que es passen anys esperant els ma-rits aquí passem a personatges com el de Joan Crawford, una dona indepen-dent, moderna i emprenedora. I veure-la en pantalla gran ha de ser una expe-riència brutal!”

TEXT XAVI SERRA LLOC BARCELONA

CRÍTICA

llant la sensualitat, més profana que pia, que transpiren molts

d’aquests pentagrames. El músic francès va saber ju-

gar amb encert amb l’acústica ressonant de l’església de Sant Ge-nís per evocar l’oposi-ció de blocs sonors que propiciava Sant Marc de Venècia, alho-

ra que aconseguia una admirable unanimitat de

color i intencions entre veus i instruments. Només en

algun passatge es podia enyo-rar una massa superior a les vuit veus que integraven I Fa-voriti de La Fenice (als quals

Jean Tubéry. MARTÍ ARTALEJO / FESTIVAL

DE TORROELLA

AGOST I DIMARTS 8 I 20179Cultura

L’actor nord-americà Adrien Brody recollint al Festival de Locarno el premi honorífic Leopard Club. URS FLUEELER / EFE

“AGRAEIXO QUE LA MEVA LLUITA HAGI SIGUT LLARGA”Adrien Brody recorda els seus inicis com a actor anònim en l’homenatge que li ret el Festival de Locarno

Amb 44 anys, Adrien Brody va rebre el cap de setmana passat el premi honorí-fic Leopard Club en el marc del Festival de Cinema de Locarno i va participar en trobades amb el públic i la premsa en què va parlar loquaçment no només de la seva carrera sinó de l’ofici d’actor i d’altres activitats com la pintura o la pu-blicitat. Havent debutat amb només 16 anys al film Històries de Nova York (1989) –on intervenia al fragment diri-git per Francis Ford Coppola–, el 2002 la seva carrera va fer un gir definitiu quan es va convertir en el protagonista d’El pianista, de Roman Polanski, paper per al qual va obtenir l’Oscar, entre al-

tres premis. Però el personatge de Wladyslaw Szpilman, supervivent real del gueto de Varsòvia durant la Segona Guerra Mundial, no només li va propor-cionar èxits professionals: “Després d’El pianista vaig estar deprimit tot un any. No era només depressió, sinó un dol”.

La repercussió aclaparadora del film, pocs anys després que el seu paper a La fina línia vermella (1998) de Terrence Malick fos “reduït dramàticament”, va tancar un període de 17 anys en què l’ac-tor va portar una vida gairebé anònima: “Quan mires al passat és fàcil caure en la nostàlgia i oblidar el dolor i la deses-peració provocats pel fet de viure en l’anonimat coneixent el teu potencial”, va dir l’actor. I no només no ho oblida si-nó que es mostra agraït: “No tornaria a aquella vida però hi havia bellesa, i no

oblido tampoc la seva simplicitat. La gran pèrdua, però, és la capacitat d’ob-servar els altres sense ser observat abans, que és l’eina clau de l’actor. Agra-eixo que la meva lluita hagi sigut tan llarga”.

Interpretar Dalí, “alliberador” Brody va sorprendre tothom quan va destacar, d’entre tots els seus personat-ges, el d’un film escassament recordat: Estimar al límit (2001) de Peter Sehr, “una història d’amor basada en una obra japonesa reinterpretada per un ex-físic alemany i explicada des d’un punt de vista novaiorquès”. A més, va confes-sar que interpretar Dalí a Midnight in Paris (2011) de Woody Allen va ser una experiència “fantàstica i alliberadora, encara que massa curta”.

Pel que fa al seu propi mètode de tre-ball, va resumir-lo en “com menys mi-llor”, és a dir, apropar-se tant com pu-gui a la sensació o a l’experiència que ha de representar i transmetre: “Per sentir el fred jec a la neu quan rodem en llocs freds, si he de coixejar em poso pedres a les sabates i si he d’interpretar una mi-nusvalidesa estic en contacte amb per-sones que la tinguin”, explica.

La intensitat amb què s’expressa pot sobtar si es recorden les seves participa-cions en publicitat de moda: “Accepto que puguin semblar superficials, però hi ha art en qualsevol cosa que fem –va de-fensar–. També en el cinema hi ha su-perficialitat, s’ha de saber trobar l’equi-libri”. De fet, l’art l’ha tingut ocupat més que la interpretació durant els últims anys, ja que s’ha dedicat a la pintura, una disciplina que li permet “una autonomia creativa no assolida pels actors”. Fill de la fotògrafa Sylvia Plachy –que va exer-cir com a tal de manera anònima durant la trobada de Brody amb el públic fins que l’actor la va delatar– i atès la “master class amb Roman Polanski de sis dies a la setmana durant sis mesos en el rodat-ge d’El pianista”, l’intèrpret va conside-rar “inevitable” que algun dia ell mateix dirigeixi un film.

NIT DE CLAROBSCURS AMB KUNDE A PERALADA

GREGORY KUNDE CCASTELL DE PERALADA 6 D’AGOST

Gregory Kunde és un vell conegut del Festival de Peralada pel memorable Otello que hi va protagonitzar fa dos anys. Diumenge va tornar, ara en for-mat recital, a l’església del Carme amb el pianista José Ramon Martín.

El de diumenge va ser un concert de clarobscurs. El tenor nord-americà és humà i se’l notava cansat. Els èxits reco-llits el mes passat amb Otello a Londres i Turandot a Israel li han passat factura. Kunde és un tenor únic, ja que la seva veu li ha permès combinar durant anys el repertori de bel canto amb el verista, molt més dramàtic. En el recital d’ahir va passar d’un estil a l’altre, i el segon va guanyar per golejada. Amb Bellini, la veu no li corria a les coloratures i li faltava capacitat pulmonar, tant en els legato com a l’hora d’allargar les notes finals, que acabaven massa sobtades, com un singlot inoportú. A favor, cal dir que va brodar l’ària Meco al altar di Venere de Norma, que va arrencar bravos enfervo-rits al públic. Rossini no va tenir més sort, com tampoc Asile héréditaire de Guillaume Tell, d’inexistent cabaletta.

Als seus 63 anys, és lògic que la veu hagi mudat cap a colors més foscos i que el seu caràcter passional li marqui un ca-mí cap a papers més heroics. A les tres romances de Verdi va fer gala d’una veu vellutada i un estil acurat, però no va ser fins a Forse la soglia attinse d’Un ballo in maschera que se’l va veure completa-ment entregat en una de les interpreta-cions més aplaudides de la nit. Amb Che gelida manina de La Bohème es va trans-formar en un Rodolfo tan enamorat que Mimì gairebé se’ns va fer corpòria. Pe-rò el millor ho guardava per al final. El “Recitar!” amb què arrenca Vesti la giubba de Pagliacci de Leoncavallo va sonar greu i aterridor en una ària entre-gada, potent i desoladora que va arren-car aplaudiments apassionats.

Kunde és un cantant generós i habi-tualment no escatima bisos. Però diu-menge ens vam haver de conformar amb dos en un canvi d’estil de 180 graus, amb What a wonderful world i un mera-vellós My way, cantats com un autèn-tic crooner.

CRÍTICA

JOAN CASTRO / PERALADA

TEXT MARTA PORTER LLOC PERALADA

TEXT JORDI PICATOSTE LLOC LOCARNO

M I R A D E S

J E W E L S A M A D / A F P

La nord-americana Tori Bowie, al centre de la imatge, va guanyar diumenge la medalla d’or als 100 metres llisos dels Mundials d’atletisme de Londres superant per una dècima de segon la ivoriana Marie-Josée Ta Lou. Bowie va anar per darrere durant tota la cursa i va tirar el cap enda-vant en l’últim metre per tocar el cel. 008-08-2017

Una final explosiva

12 Tresors del nostre patrimoni

Gavà és un municipi del Baix Llobregat molt ben connectat des de fa molt amb tota l’àrea metropolitana. Hi arriba el

tren des del 1881! El nucli antic conser-va l’estructura que tenia als segles XVI i XVII, formada per dos eixos centrals, el carrer Major i el del Cap de Creus. Un dels monuments més singulars del cen-tre és la Torre Lluc, construïda al se-gle XIX i envoltada d’uns magnífics jar-dins. Aquesta torre és la seu del Museu de Gavà, que conté col·leccions proce-dents de donacions de particulars i de materials arqueològics d’excavacions. La peça estrella del museu és, sens dub-te, la Venus de Gavà, que té més de 5.800 anys d’antiguitat. Feta de ceràmi-ca, té una alçada de 16 centímetres, i és ben fosca, pràcticament negra, a causa de la tècnica de cocció reductora (coc-ció sense que entri oxigen al forn).

Com que els seus ulls semblen sols i la seva pell és fosca, alguns hi han vol-gut veure el dia i la nit, la llum i la fos-cor. I també el naixement (és una do-na embarassada) i la mort. “Fixa’t en la seva actitud maternal, protectora, amb la posició de les seves mans sobre el ventre”, em diu en Josep Bosch, direc-tor del Museu de Gavà. A la Venus de Gavà s’hi concentra, doncs, segons la interpretació més estesa –ei, que pot haver-n’hi moltes altres!–, la fertilitat de la dona, amb l’embaràs, i la fertili-tat vegetal, amb l’espiga incisa, justa-ment sobre el ventre.

“És una de els primeres figures clara-ment antropomorfes del neolític a la pe-nínsula Ibèrica”, subratlla Josep Bosch. Quan es va trobar? “El 1994”. Faig un rà-pid repàs de les escultures que he anat

# 24 La Venus de Gavà

LA LLUM I LA FOSCOR, EL NAIXEMENT I LA MORT

P E R D A N I E L R O M A N Í

Aquesta petita i valuosa escultura de fa 5.800 anys, símbol de fertilitat, és una de les primeres figures antropomorfes de la península Ibèrica

La Venus de Gavà va ser trobada el 1994 pels arqueòlegs Josep Bosch i Alícia Estrada

AGOST I DIMARTS 8 I 201713

trobant en aquesta sèrie: l’Asclepi d’Empúries va aparèixer el 1909, la Ve-nus de Badalona el 1934... Aquesta és la troballa més recent.

Cadascú té la seva manera d’ordenar el que ha passat des que va néixer a par-tir d’un seguit de fets, ja siguin perso-nals, familiars o públics. Per a mi, i per a força gent de la meva generació, tot el que ha succeït després dels Jocs Olím-pics de Barcelona ja és de “l’època ac-tual”. “La vam trobar Alícia Estrada, que va morir fa uns anys, molt jove, i jo mateix, que aleshores érem els direc-tors de l’excavació de les mines de Ga-và”, explica Josep Bosch, un apassionat de l’arqueologia que va començar a tre-ballar al Museu del Montsià –ara Museu de les Terres de l’Ebre– i des de fa poc és director del de Gavà. “Estava entre ru-nes, entre trossos de primeres matèries dels qui feien collarets de variscita, de materials constructius, com ara terra en

forma de tovots, troncs... De fet, estava trencada i la vam haver de recompon-dre. Va costar d’identificar-ne tots els fragments. I no descarto que ens en dei-xéssim algun”, diu Josep Bosch. I per què la van llençar? “És una incògnita. Potser se’ls va trencar i la van llençar. També podria ser que, en un episodi de destrucció i violència, fos destruïda pel fet de ser un element simbòlic”.

Influència ‘francesa’ La Venus de Gavà s’emmarca en la tra-dició de representar figures humanes fetes amb ceràmica a la península Ibè-rica en el neolític antic. Però la tècnica amb què està feta ve del nord, concreta-ment de França. La tècnica correspon clarament a la cultura del Chassey, que ocupava bona part del territori de l’ac-tual estat francès (la cultura del Chas-sey era una societat fonamentalment agrícola, amb ramaderia, que vivia en

poblats de cabanes, en algun cas primà-riament fortificats). “La superfície po-lida, la decoració esgrafiada amb reco-briment de pasta blanca, la profusió d’elements decoratius, com el collaret... tot això la fa molt francesa”, diu Bosch. Ha de ser, doncs, una de les primeres aportacions dels francesos a la nostra cultura. Després n’han vingut moltes més, sobretot relacionades amb la gas-tronomia: les creps, els croissants, la quiche lorraine, la baguet... però no pas la truita a la francesa!

“A Gavà, doncs, conflueix la pràctica d’una forta tradició local de fer repre-sentacions antropomorfes amb la in-corporació de tècniques que venen de fora, una combinació d’elements endò-gens i exògens”, diu en Josep. “A les nostres terres això ha passat en moltes èpoques. No és exclusiu d’aquest perí-ode de la Venus”, comento. “Sí, tens raó, però en aquesta època tan pretè-

Les mines, el castell... i can Roca

Per a molta gent, Gavà és platja i contínuum urbà. Ignoren que acull uns quants atractius culturals. A més del Museu de Gavà, destaca el Parc Arqueològic Mines de Gavà, situat al lloc on s’extreia la variscita i on es va trobar la Venus. Són també molt recomanables les visites al Castell d’Eramprunyà i al refugi antiaeri de la Rambla de Gavà. El municipi va ser objectiu militar durant la Guerra Civil a causa de la fàbrica Roca, on es produïen projectils, i per això es va construir aquest refugi. Precisament la fàbrica Roca és la protagonista d’una exposició que aquest estiu acull el Museu de Gavà, fins al 24 de setembre. La mostra repassa els 100 anys de l’empresa. El 1917 la família Roca Soler, vinguts de Manlleu, van instal·lar-se a Gavà per construir-hi dues naus industrials per fabricar calderes i radiadors. A partir del 1930 van edificar noves naus a Viladecans per fer banyeres esmaltades i porcellana sanitària. Roca ha tingut tanta popularitat que ha donat peu a l’eufemisme de “can Roca” en lloc de vàter.

rita, del neolític mitjà ple, la presència d’elements exògens és excepcional”. Gavà va ser, aleshores, efectivament, focus d’atracció i d’irradiació. El fet que aquí hi hagués variscita –amb la qual es feien collarets, que es van escampar pel nord-est de la península Ibèrica i pel Midi francès– va propiciar que, gràci-es a l’intercanvi, hi arribés, per exem-ple, corall vermell, i que viatgessin per-sones, i idees!

Aquesta tardor la Venus de Gavà també viatjarà. Anirà al Museu Arque-ològic Nacional de Madrid. Amb motiu dels 150 anys d’aquest museu s’han se-leccionat 150 peces, i una és aquest tre-sor de Gavà, de manera que, tot i que aquí hi posaran una rèplica (n’hi ha d’al-tres, de rèpliques, concretament al Parc Arqueològic Mines de Gavà i al Museu d’Història de Catalunya), cal anar-hi aquest estiu a veure-la abans que se l’emportin –per un temps– a Madrid.

I DEMÀ ‘RETRATANT-SE’, DE CASAS I RUSIÑOL, AL CAU FERRAT, A SITGES

PERE VIRGILI

14 AGOST I DIMARTS 8 I 2017Kids

SEMBLA MENTIDA

TRENCA’T LA CLOSCA

1. Will Smith 2. Rafa Nadal 3. Jordi Basté

Completa el retrat d’aquest personatge i descobreix qui va ser i què va fer.

RETRATS IL·LUSTRES

Només una d’aquestes afirmacions és falsa. Sabries dir quina és?

1. La balena blava és la balena més gran del món. 2. Un dels grans enemics de les balenes són els grans vaixells de mercaderies o de passatgers, perquè hi col·lisionen. 3. Les balenes són mamífers, i les mares alleten les cries. 4. Al mar Mediterrani no hi ha balenes.

“Ningú és eternament perfecte”

AIXÒ QUI HO DIU?What is at the end of a rainbow?

LA PARAULA INTRUSA

Una d’aquestes paraules no hauria d’estar en aquesta llista. Sabries trobar-la?

1. Ratpenat 2. Au fènix 3. Gavina 4. Estruç 5. Periquito 6. Pterodàctil

VOCABULARY THE END: EL FINAL

RAINBOW: ARC DE SANT MARTÍ

FUNNY RIDDLES

SOLUCIONS

Sembla mentida: 4. Al mar Mediterrani hi ha balenes com el roqual comú Això qui ho diu?: 2. Rafa Nadal La paraula intrusa: Estruç Funny Riddle: The letter ‘W’

TEXT CRISTINA SERRET

IL·LUSTRACIONS MARTA CAYUELA

Antoni Gaudí va ser l’arquitecte del Modernisme. Va ser un gran observador de la natura i de les seves formes i colors, que després aplicava als edificis. Gaudí i les seves obres, com la Pedrera, el Parc Güell i la Sagrada Família, són coneguts a tot el món.

QUI ÉS?

AGOST I DIMARTS 8 I 201715Ara mengem

En el primer que vam pensar quan vam entrar al restaurant va ser en la selecció holandesa que l’any 1974 va meravellar el

món del futbol, també coneguda com la taronja mecànica. A la cuina del No-book tot és taronja. Quan diem tot, és tot: els prestatges, les neveres, la cui-na, les rajoles, l’uniforme del perso-nal...

Aquest restaurant és més modern que nosaltres, per això quan ens diuen que fan un showcooking en directe ens mirem i pensem que hi ha cuines del nostre país que sí que són un autèntic show. Són tan moderns que a vegades emplaten sense plat! Per gaudir de l’experiència en primera persona deci-dim seure a la barra i contemplar l’es-pectacle visual, que conflueix entre la feina creativa dels cuiners i l’harmonia

NOBOOK ‘THE ORANGE IS THE NEW FOOD’

La carta de vins és escassa o gaire-bé inexistent. Un parell de propostes de vi blanc i un parell de negre. L’Adrià i l’Ivan s’engresquen amb els suggeri-ments dels homes de taronja alliçonats per Andreu Estríngana, escollit el mi-llor bàrman del nostre país l’any 2015. Un margarita amb tequila i Cointreau amb yuzu i sal per a l’Adrià i una pinya colada per a l’Ivan. La carta recomana el millor còctel per a cada plat. El Car-les, que és molt seu, fa tot el recorregut amb Estrella Damm. Diu que l’Estrella marida amb tot i que no li vinguin amb collonades.

Un espai transgressor En definitiva, l’experiència al Nobook és exactament el que proposen: un es-pai per menjar bé i res més! Un espai innovador, transgressor, informal, cre-atiu i amb una gastronomia de primer nivell. Ells diuen, i és cert, que es pot fer alta cuina sense coberts de plata.

Mentre dinem, hem vist passar un parell de vegades el xef Iker Erauzkin, propietari, juntament amb Anna Yébenes, de l’espai gastronòmic UMA, i creadors d’aquest concepte trencador i fresc que ens evoca el No-book. Trobarem fàcilment una excu-sa per reservar taula a l’UMA i tastar el menú degustació que ens ofereixen l’Iker i l’Anna amb una proposta di-ametralment oposada a la que hem viscut al Nobook.

La proposta del Nobook és diferent i agosarada. Tant en la concepció de l’espai com en l’aposta per un menjar de carrer de dotze països diferents

artística dels plats. El cert és, però, que el menjar és bo, diferent, de qualitat i visualment extraordinari. Al Nobook la dita de “menjar pels ulls” es com-pleix a la perfecció.

La carta està formada per 16 plats de diferents procedències. Ens tro-bem, per exemple, un plat xinès que tri-omfa als Estats Units i que no trobaràs a la Xina (pollastre cruixent cara-mel·litzat amb salsa agredolça i picant). De l’Amèrica Llatina podem tastar l’anticucho de vieira a la brasa amb pu-ré de tupinambo i patata. Un plat més proper seria la truita de patata i ceba amb pop i crema de kalbi. De moment no hi ha postres. Per tant, segur que el Carles no es podrà menjar el tradi-cional i socorregut gelat de vainilla. Important: al Nobook només es pot reservar via la seva web.

NI UN DIA A CASA

EL PLAT: Sublim. Ja quan veus arribar a taula eel maki de salmó amb una lleu tempura d’alga nori saps que estàs davant d’un Miró o un d’un Picasso de la cuina. Una presentació extraordinària. I el gust? D’aquells que no oblides fàcilment. Elecció obligatòria.

CARLES /// AGOSARAT

JORDI ROVIRALTA

C/ Provença, 310 bis - 08037 Barcelona Reserves a ‘www.nobook.es’ PREU ESTIMAT: 40 euros per persona

IVAN /// VISUAL

ADRIÀ /// TRENCADOR

NOBOOK

CARLES DOM

ÈNECH

ADRIÀ A

LBETS

IVAN D

ÍEZ O

LIVER

Ara mengem

16 AGOST I DIMARTS 8 I 2017Mèdia

LES SÈRIES DE TV3 SE’N VAN A L’ESTRANGER

En el seu Llibre blanc de l’audiovisual de Catalunya, presentat al gener, el Con-sell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) assenyalava, entre molts altres reptes del sector, l’objectiu de “poten-ciar la comercialització de les producci-ons catalanes, especialment en els mer-cats internacionals”. Efectivament, les sèries catalanes encara estan molt lluny de produccions com la danesa Borgen, que tot i haver nascut en un territori de característiques similars a Catalunya ha fet la volta al món. Ara bé, és igual-ment cert que les últimes ficcions de TV3 han aconseguit traspassar fronte-res i tenir èxit en altres mercats.

Ahir mateix la televisió pública cata-lana anunciava un acord per adaptar Merlí a Alemanya. El grup Beta Film, un dels més importants del món pel que fa a la distribució de continguts audiovi-suals, ha comprat els drets per desenvo-lupar una nova versió de la sèrie per al

‘Merlí’ tindrà una adaptació a Alemanya, on ‘Polseres vermelles’ ja prepara la tercera temporada

mercat alemany. Aquesta serà la prime-ra adaptació internacional de la ficció produïda per Veranda, però la versió original també ha fet camí: després que La Sexta emetés a Espanya la primera temporada, Netflix en va comprar els drets per oferir-la, doblada al castellà, a l’Amèrica Llatina i als Estats Units, i el Canal+ francès també l’ha emès, amb el títol de #Philo. Pròximament ETB es-trenarà la sèrie doblada a l’euskera.

Merlí no és la primera sèrie de TV3 que compra Beta. L’any 2015 el mateix grup va adaptar Polseres vermelles, una sèrie que ha aconseguit un gran èxit al canal alemany Vox. De fet, els dos últims anys Club der roten Bänder ha guanyat el guardó a la millor ficció alemanya als premis de la televisió del país, i ja ha re-novat per a una tercera i última tempo-rada. Això implica que la versió alema-nya ha avançat la sèrie original de TV3, que només va tenir dues entregues. La ficció creada per Albert Espinosa també s’ha adaptat als Estats Units (on, mal-grat la participació de Steven Spielberg, no va funcionar i va ser cancel·lada des-

prés de la primera temporada), a Itàlia (on també va arribar a les tres tempora-des, tot i que més curtes), a Rússia, al Pe-rú i a Xile. Des de principis d’any, el ca-nal amb més audiència a França, TF1, també en prepara la seva versió, tot i que ja s’hi va poder veure la sèrie original a través d’un canal de pagament minori-tari. Corea del Sud, Mèxic i Suècia són al-guns altres països on també s’ha emès la Polseres vermelles original. També formen part d’aquesta llista els Estats Units, on la sèrie, produïda per Filmax, es va poder veure a través del canal Vme, que emet en castellà per al públic de par-la hispana. El març de l’any passat aquest mateix canal va comprar una al-tra sèrie de TV3, la producció de Diago-nal TV Kubala, Moreno i Manchón.

Una altra ficció catalana que ha co-mençat a obrir-se pas a l’estranger és Nit i dia. A l’abril el grup Mediapro, pro-ductor de la sèrie, va tancar un acord amb Global Series Network per distri-buir-la l’any que ve al Regne Unit i als EUA, en versió original subtitulada, a través de Walter Presents, el portal de

vídeo online de Channel 4. Actualment el catàleg d’aquest servei, que selecci-ona ficció de qualitat rodada en llengües diferents de l’anglès, només inclou dos títols espanyols: Vis a vis i Pulsaciones.

Per la seva banda, Cites arribarà prò-ximament a França. A més, aquesta sè-rie d’Arca Audiovisual, igual que Merlí i Nit i dia, s’ha incorporat recentment a l’oferta de Movistar+, on es poden veu-re en versió catalana i subtitulades en castellà. També forma part d’aquest ca-tàleg Polseres vermelles, que es pot veu-re tant en català com en castellà.

Des de l’àrea de Comercial i Màrque-ting de la Corporació Catalana de Mit-jans Audiovisuals (CCMA) asseguren que estan “molt satisfets que hi hagi in-terès per les seves sèries” i subratllen que això dona “prestigi” a TV3 i repre-senta una altra via d’ingressos per a la CCMA a part de la publicitat, tot i que d’un volum inferior. “És un reconeixe-ment a la qualitat tant del format com dels continguts, amb els quals transme-tem uns valors que arriben arreu del món”, destaca la cadena.

1. Els protagonistes de la tercera temporada de Merlí amb el creador, Héctor Lozano, i el director, Eduard Cortés. CCMA

2. Albert Espinosa amb els protagonistes de la versió alemanya de Polseres vermelles. VOX 3. Clara Segura a Nit i dia. CCMA

TEXT ALBERT CASTELLVÍ ROCA LLOC BARCELONA

1

2

3

AGOST I DIMARTS 8 I 201717Gent

El guitarrista dels Rolling Stones, RRon-nie Wood, ha explicat la seva batalla con-tra el càncer de pulmó en una entrevis-ta publicada a The Mail on Sunday. Hi re-vela que fa tres mesos va ser operat d’un tumor que li van diagnosticar durant una revisió mèdica rutinària prèvia a l’inici de la pròxima gira del grup, que passarà per Barcelona el 27 de setembre.

Wood, de 70 anys i que l’any passat va ser pare de bessones, va anunciar el maig passat que havia passat per quiròfan per tractar una petita lesió pulmonar. El mú-sic confessa que, en realitat, la massa de-tectada era un tumor. “Va haver-hi una setmana en què tot penjava d’un fil. Po-dria haver sigut el moment de baixar el

teló i dir adeu. Mai saps què passarà”, as-senyala el guitarrista. Wood va deixar de fumar un any abans que naixessin les bessones Gracie Jane i Alice Rose, fruit del seu matrimoni amb la productora te-atral Sally Humphreys, de 39 anys.

La detecció del càncer va arribar quan el metge li va preguntar si volia fer-se una revisió en “profunditat” per comprovar l’estat del seu “cor, pulmons i sang”. “Lla-vors va tornar i em va donar la notícia que tenia aquesta supernova cremant al pul-mó esquerre i la veritat és que no em va sorprendre”, diu el guitarrista, que asse-nyala que el tumor es va detectar aviat.

El guitarrista assegura que es troba bé després de l’operació. “Una setmana

després em van donar la notícia que no s’havia estès”, comenta el guitarrista, que es fa revisions cada tres mesos.

Durant l’entrevista, Wood, que for-ma part dels Rolling Stones des del 1975, remarca la importància de sotme-tre’s a revisions mèdiques periòdica-ment. “La gent s’ha de fer revisions. De veritat, ho han de fer. Jo vaig tenir una sort increïble, sempre tinc un àngel de la guarda mirant per mi. La veritat és que jo no hauria de ser aquí”, assegura el Rolling.

A l’entrevista també explica que ara viu una vida més relaxada i que gaudeix cuinant, tenint cura de les seves filles pe-tites i veient sèries de televisió a casa.

JACK GUEZ / AFP

RON WOOD, CONTRA EL CÀNCER DE PULMÓ TEXT ALEJANDRA PALÉS

BUSTAMANTE FELICITA ECHEVARRÍA

Tot i la seva recent ruptura, DDavid Bus-tamante va voler demostrar ahir l’amor que encara sent per PPaula Echevarría felicitant-la pel seu aniversari a través d’Instagram. El cantant va utilitzar una foto antiga de tots dos per desitjar a l’ac-triu uns feliços 40. En la imatge aparei-xen tots dos dins d’un cotxe amb la se-va filla. En el text que acompanya la fo-tografia, Bustamante assegura que Echevarría és la dona que li ha donat el més important de la seva vida, la seva fi-lla DDaniella. “Per això i molt més, et de-sitjo que siguis molt feliç!”, afegeix.

Echevarría, per la seva banda, va ce-lebrar el seu aniversari compartint una imatge antiga en la qual apareix amb les seves àvies i el seu germà a Candás, el poble asturià on va néixer.

INSTAGRAM

AMBER HEARD I ELON MUSK TALLEN

El fundador de Tesla, EElon Musk, i l’ac-triu AAmber Heard, exdona de JJohnny Depp, s’han separat després d’un any de relació, segons el Mail on Sunday. La publicació assegura que ha sigut el multimilionari, de 46 anys, qui ha pres la decisió i que l’actriu, de 31 anys, ha quedat “devastada”. La parella va co-mençar a sortir el juliol del 2016 però no ho van fer oficial fins a l’abril passat. US Weekly argumenta que un dels mo-tius de la ruptura seria la incompati-bilitat d’horaris. Actualment, Musk és a Los Angeles mentre que Heard és a Austràlia, on continua amb el rodatge d’Aquaman.

INSTAGRAML’HOTEL PERALADA RET HOMENATGE A L’ÒPERA L’òpera és el fil conductor de les noves habitacions de l’Hotel Peralada Wine Spa & Golf . L’allotjament ha fet un ho-menatge al cant líric amb l’estrena de sis noves suites dedicades a les últimes òperes produïdes pel Festival Castell de Peralada. Com la resta dels espais de l’hotel, les habitacions han sigut disse-nyades per Tarruella & Trenchs Studio.

Les quatre suites júniors, que comp-ten amb terrassa amb sortida al llac, du-en els noms d’Otello, Andrea Chénier, La Bohème i Turandot i reflecteixen la

HOTEL PERALADA

personalitat de cadascuna de les òperes en les quals s’inspiren.

Pel que fa a les habitacions superiors –la suite jardí i la suite presidencial– han sigut batejades amb els títols de Don Giovanni i Madama Butterfly. Aquestes cambres, de nova construcció, es carac-teritzen per materials nobles i per oferir una atmosfera càlida i acollidora.

L’acte de presentació de les noves ha-bitacions va comptar amb la presència del tenor Gregory Kunde i el baríton Carlos Álvarez.

18 AGOST I DIMARTS 8 I 2017

06.00 Notícies 3/24.11.30 Els matins

d’estiu (Magazín). Presentadors: Montse Tió, Lluís Marquina. El programa entre-vista el president del Girona Futbol Club, Delfí Geli, poques setmanes abans que el club debuti a Primera Divisió. El magazín també va a l’Estartit per descobrir unes dutxes de crema solar i dona consells per prote-gir-se del sol amb la dermatòloga Lola Bou. També es parla dels canvis d’última hora de la Supercopa d’Europa entre el Reial Madrid i el Manchester United que es juga a la nit.

13.25 Cuines d’estiu (Gastronòmic). L’amic vegà.

14.00 Telenotícies comar-ques.

Durant un còctel per als productors d’olives de la regió, el Vincent prova de convèncer la Nadia perquè els vengui la collita. Extraterrestres: Un centenar de persones veuen tres punts llumi-nosos que es desplacen pel cel. És l’aparició anunciada d’una visita extraterrestre. Al cap de poques hores, troben uns cercles estranys en un prat i un home mort al mig, completament nu.

19.20 Afers exteriors (Sèrie documental). Programa en què el presentador, Miquel Calçada, viatja per tot el món i mostra com viuen els catalans fora del seu país.

20.00 Telenotícies vespre. Presentador: Toni Cruanyes.

20.25 Zona Champions. Supercopa d’Europa.

20.37 Supercopa d’Europa (Esportiu). Reial Madrid CF-Manchester United FC. Des del Philip II Arena de Skopje, Macedònia. En directe.

23.00 Sense ficció. Jo també vull sexe!: El Jesús té una malformació congènita i el seu cos no es considera sexu-alment desitjable. El Xavi, per la seva banda, va patir un accident que el va deixar incapacitat per autosatisfer-se. A Espanya ha entrat amb força la reivindicació dels drets sexuals de les persones amb algun tipus de discapacitat.

00.05 Gran reserva (Entreteniment).

Espai que ofereix una selecció dels millors programes de la història de la cadena.

02.05 El Faro, cruïlla de camins (Sèrie). La Lucía arriba de Mèxic per arreglar els papers del divorci amb el Ricardo.

02.55 Ritmes a l’aula (Musical).

14.30 Telenotícies migdia. Presentadors: Carles Prats, Ariadna Oltra. Col·laborador: Àlex Castells.

15.40 Pel·lícula: Les veus del Pamano. Espanya, 2009. Dir.: Lluís Maria Güell. Int.: Àlex Brendemühl i Montse Germán. Durant la postguerra, el 1943, un jove professor és enviat a un petit poble dels Pirineus. Allà s’esta-bleix amb la seva dona, embarassada. El que al principi sembla una vida idíl·lica esdevé un malson amb el final de la guerra i els enfron-taments continus entre els falangistes i el maquis. Cinquanta anys més tard una dona troba el seu diari.

17.20 Unitat d’investigació (Sèrie). Emissió de dos episodis. Sota pressió: Vincent Farnese és un triomfador. És el director comercial d’Olis Alfonsi i està a punt de casar-se amb la Catherine, la propi-etària de l’empresa.

TV3

SUPER 3 / 33

08.00 El Mic i els seus amics.08.25 Lulú Brum-brum.09.05 Els germans Kratt.09.55 Kung Fu Panda:

Llegendes increïbles.10.40 L’Òliba i companyia.11.08 Espies de veritat.11.55 Gat i gos.12.48 Rekkit, el conill màgic.13.38 Shin Chan.14.28 El detectiu Conan.15.20 Bola de drac.16.10 Kung Fu Panda:

Llegendes increïbles.16.55 Dora, l’exploradora. El

dia de la mare.17.20 El petit drac Coco.18.02 El Mic i els seus amics.18.30 Loopdidoo.18.50 Bola & Bill.19.25 Els germans Kratt.

20.10 Gat i gos.21.05 El detectiu Conan.22.00 Àngels i Sants.

Redempció (T1): Resolta l’operació del bluedream, continuen en joc les vides dels Sants i dels Àngels. Però és difícil escapar de les amenaces de David Figuerola.

22.50 Fringe. Unificador de pensaments incon-nexos model 11 (T5): És l’any 2036 i la Terra llangueix sota el domini dels observadors. Després de passar 20 anys atrapats en ambre, el Walter, el Peter i l’Astrid, amb l’ajuda de l’Etta,

busquen l’Olivia, que té un objecte clau per posar en pràctica un pla que el Setembre va idear per derrotar els observadors.

23.31 Pel·lícula: Crusader. Espanya, 2005. Dir.: Bryan Goeres. Int.: Andrew McCarthy i Michael York. Hank Robinson, un reporter mediocre, aconsegueix la feina de la seva vida després de robar una cinta on es descriu un atac terrorista a Nova, una companyia de tele-comunicacions.

01.06 Els habitants de la fi del món.

ESPORT3

13.02 Km33.13.39 La fàbrica de menjar

d’en Jimmy.14.08 A taula.15.00 La vida secreta dels

llacs.16.33 Thalassa.16.51 Xarxa natura.16.56 Riu avall.17.20 Trens singulars.18.12 Assaboreix el món

amb en Pascal.18.35 A taula.19.30 Zona Champions.20.25 Monster Energy

Nascar Cup Series.21.55 El Barça segons la

CBS.22.55 ZZ.23.00 Zona Champions.00.05 324 Esports.

INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA

TV3 / ANTENA 3 20.45

Supercopa d’Europa: R. Madrid - M. United El Reial Madrid, vigent campió d’Europa, i el Manchester Uni-ted, guanyador de l’última edició de l’Europa League, es veu-ran les cares en el primer partit oficial de la temporada, que es disputarà a l’estadi Filip II de Skopje, a Macedònia. José Mou-rinho s’enfrontarà al seu exequip amb l’objectiu de portar la Su-percopa cap a Manchester per segona vegada en la història del club anglès, i impedir d’aquesta manera que els blancs revalidin un títol que ja van guanyar la temporada passada.

‘Modern family’ s’acomiadarà després de la desena temporada

El cocreador de la sèrie ha anunciat que la desena entrega serà l’última de la comèdia. ABC

Els embolics de la família Pritchett, que centren les trames de Modern family, s’acabaran amb l’emissió de la desena temporada, segons va explicar Steve Levitan –cocreador i productor executiu de la comèdia– a la publicació De-adline. La intenció de l’equip creatiu, doncs, és allargar només dos anys més la ficció, que al maig va tancar la vui-tena temporada. “A l’inici el nostre objectiu era només mantenir-nos en emissió, però al cap d’un temps vam pen-sar que el millor era controlar el nostre destí, i el deu és un nombre rodó ben bonic”, assegura Levitan. Tot i així, el cocreador de la ficció deixa clar que no tindrien cap problema per continuar la trama més enllà d’aquestes temporades. Sobre com podria ser el final de la comèdia, Levitan va avançar que, tot i que encara no el tenen escrit, segurament s’estructurà al voltant “d’una gran trobada fa-miliar”, com ja passava a l’episodi pilot de la sèrie.

La confirmació de la novena i la desena temporada de Modern family va arribar el maig passat, després de me-sos de negociació. L’acord va anar acompanyat d’un aug-ment del sou dels deu actors principals.

Netflix compra l’editorial de còmics Millarworld

És la primera operació d’adquisició de la plataforma de vídeo. NETFLIX

La plataforma Netflix va anunciar ahir que ha arribat a un acord per adquirir l’editorial de còmics Millarworld. Es tracta del segell fundat per Mark Millar, creador d’histori-etes com Kick-Ass, Kingsman o Wanted, totes tres adap-tades posteriorment pel cinema. Aquesta operació supo-sa la primera compra que fa la companyia des de la seva fundació, l’any 1997.

Gràcies a aquest moviment, el servei de distribució de pel·lícules i sèries online comptarà amb la seva pròpia edi-torial de còmics i podrà utilitzar els personatges de Mi-llarworld en les seves produccions de ficció. De fet, el ca-tàleg de sèries de la plataforma compta amb una impor-tant presència de superherois provinents del món del cò-mic, com Jessica Jones o Iron Fist. “Mark Millar és el més proper a un Stan Lee modern”, va declarar el director de continguts de Netflix, Ted Sarandos, un cop es va anun-ciar l’acord, del qual no se saben els detalls econòmics.

‘Pura magia’ La cinquena gala del talent presentat pel Mag Lari tindrà com a protagonista l’aigua. La Melanie i la Jessica, les dues úni-ques candidates femenines del programa, hauran de demos-trar les seves habilitats amb un truc d’escapisme al mar. No-més amb l’ajuda d’un clip totes dues hauran de deslliurar-se de les cadenes amb què les lligaran. Els seus companys tam-bé hauran d’introduir l’aigua en els seus jocs de màgia. El can-tant de flamenc Frank Diago serà el convidat de la nit.

EL RADAR L’ARA RECOMANA

Mèdia

LA 1 22.40

AGOST I DIMARTS 8 I 201719

09.00 Espejo público. 12.20 Karlos Arguiñano en

tu cocina.12.45 La ruleta de la suerte. 14.00 Los Simpson (Sèrie). 15.00 Antena 3 Noticias 1.15.45 Deportes.16.00 El tiempo.16.30 Amar es para siempre. 17.30 El secreto de Puente

Viejo. 18.45 Ahora caigo.20.00 UEFA Super Cup. Reial

Madrid CF-Manchester United FC. Prèvia amb Matías Prats i partit (20.45 h). El Reial Madrid, com a campió de la Lliga de Campions, i el Manchester United, guanyador de l’Europa League, es disputen la Supercopa d’Europa. En directe.

23.00 Pel·lícula: The Jackal (Chacal). EUA, 1997. Int.: Bruce Willis i Richard Gere. L’FBI intenta trobar un important assassí a sou especialitzat a canviar el seu aspecte i passar desapercebut entre la multitud.

01.15 Pel·lícula: Huida al infierno.

07.00 El zapping de surferos: lo mejor.

08.00 Gym Tony XS (Sèrie). 09.15 Alerta Cobra (Sèrie). 11.20 Las mañanas de

Cuatro.14.15 Noticias Cuatro.14.45 El tiempo.14.55 Noticias Cuatro

deportes.15.25 Deportes Cuatro.15.45 Dani & Flo.17.00 NCIS: Los Ángeles

(Sèrie). Emissió de dos episodis.

18.40 Crónica Cuatro.20.00 Noticias Cuatro.21.00 El tiempo.21.05 First Dates: en anteri-

ores citas.21.30 First Dates.23.00 Cine Cuatro: ¡Vaya

resaca! EUA, 2014. Dir.: Steven Brill. Int.: Elizabeth Banks i James Marsden. El somni d’una reportera d’es-devenir presentadora de notícies corre perill després que un noi amb qui ha sortit una nit la deixi abandonada al centre de Los Angeles.

00.50 Cine Cuatro: El canguro.

02.20 Intelligence.

07.00 Informativos Telecinco.

08.55 El programa del verano.

12.45 Mujeres y hombres y viceversa.

14.15 Cámbiame.15.00 Informativos

Telecinco.15.35 Deportes.15.45 El tiempo.16.00 Sálvame limón. 17.00 Sálvame naranja. 20.15 Pasapalabra.21.05 Informativos

Telecinco.21.45 El tiempo.22.00 Me lo dices o me lo

cantas. La batalla musical per equips aquesta setmana porta actuacions com la de Sergio Alcover i Javier Martín, reconvertit en Justin Timberlake per defensar el lide-ratge del grup dirigit per Jorge Cadaval. Mentrestant, la inobli-dable visita d’Ana Obregón a First Dates és el tema central de l’actuació de la cantant Rebeca, a l’equip de Cristina Rodríguez.

00.45 Rosewood (Sèrie).

08.45 El marcador. Pospartit.09.30 Jugadors de llegenda.

Ronaldinho.10.30 Duels de campions. 11.00 600’’. 11.15 Tots els gols de Luis

Suárez.12.15 L’últim partit del

Barça. FC Barcelona-Associação Chapecoense de Futebol.

14.00 Barça News.14.15 Barça Inside: Els

secrets d’un vestidor guanyador.

14.45 600’’. 15.00 Barça News.15.15 El partit del Barça B.

FC Barcelona B-Girona FC (17/18).

17.00 Barça News.17.15 Històries.17.45 600’’. 18.00 El 9. Lineker, un 9 a la

banda.18.30 Jugadors de llegenda.

Gary Lineker.19.00 600’’. 19.15 800’’. 19.30 Hora B.20.00 Duels de campions. 20.30 Dream Team: el somni

que va canviar el futbol.

21.30 Tots els gols d’Amor.

09.15 Crímenes imper-fectos.

10.15 Las primeras 48 horas.

11.00 Al rojo vivo. 14.00 La Sexta noticias 1ª

edición.14.55 La Sexta noticias:

Jugones.15.20 Jugones: el análisis.15.30 La Sexta meteo.15.45 Zapeando. 17.15 Más vale tarde. 20.00 La Sexta noticias 2ª

edición.20.45 La Sexta meteo.21.00 The very best of El

intermedio. 21.30 El intermedio

Summertime.22.30 Pel·lícula: El gran

Gatsby. Nova York, anys 20. A l’alta societat nord-americana, crida l’atenció la presència de Jay Gatsby, un home misteriós i immensa-ment ric al qual tots consideren un estrany, cosa que no impedeix que acudeixin a les seves festes fastuoses a la gran mansió que té a Long Island.

01.00 Pel·lícula: Mamá de alquiler.

13.00 Zap 8/Interferencias.13.15 Covert Affairs.15.30 Arucitys Summer.17.20 Covert Affairs.19.00 El guardià.21.00 Crimen en el paraíso.22.15 Gran cinema:

L’assassinat de Richard Nixon. Sam Bicke és un venedor que es troba dins d’una espiral de bogeria que afecta la seva vida. Aclaparat per la seva dona i en plena crisi laboral, el Sam decideix matar el president Richard Nixon, a qui culpa de tots els seus problemes.

00.55 Pel·lícula: Shooters.

07.30 Una micona més.07.55 Programació infantil.08.25 Mossèn Capellà. 09.20 Cinc dies.11.40 Ja nedam!12.15 Connexió directe.13.30 Sol solet.13.59 IB3 Notícies migdia.15.25 Agafa’m si pots!16.00 Cinc dies.18.35 IB3 Notícies. Avanç

informatiu.18.45 Connexió directe.20.05 Cuina amb Santi

Taura.20.30 IB3 Notícies vespre.21.30 El temps vespre.21.35 Ja nedam!22.05 Pel·lícula: Imagina’t tu

i jo.23.40 IB3 Notícies nit.

06.00 Noticias 24 horas.10.00 La mañana.13.25 Torres en la cocina.

Pimientos rellenos de marisco y arroz al revés.

14.00 L’informatiu. 14.30 Corazón. 15.00 Telediario 1. 16.00 L’informatiu.16.15 El tiempo.16.25 Servir y proteger.

L’Alicia, després dels dos trets rebuts pel Tokarev, és traslladada molt greu a l’hospital i allà és intervinguda d’urgència.

17.15 Acacias 38. 18.10 Centro médico.19.25 España directo. 20.30 Aquí la Tierra.21.00 Telediario 2. 22.05 Viaje al centro de la

tele.22.40 Pura magia. ¡Al agua,

magos!: La cinquena gala té com a prota-gonista l’aigua. Els mags de la competició han d’introduir jocs de màgia amb l’aigua com a element principal.

00.05 Pel·lícula: Ratas a la carrera.

01.50 Pel·lícula: El beso de la muerte.

10.00 Army Wives (Sèrie).11.30 Documenta2.12.20 Mañanas de cine: El

honor del capitán Lex.13.55 Trotamundos.14.50 Grandes viajes ferro-

viarios continentales.15.50 Saber y ganar.16.30 Grandes documen-

tales.18.20 Documenta2.19.15 Vespre a La 2.19.25 Moments.19.35 Especial Joan Capri.

Doctor Caparrós.20.05 El Chef del Mar.20.55 Code: depurar la dife-

rencia de género.21.55 Historia de nuestro

cine: Pais, S.A.23.25 Documentos TV.

10.34 Tesoros al descubi-erto.

11.21 Pel·lícula: The Score.13.26 Cuando ya no esté. 14.30 Especial Movistar

Fútbol.15.28 Pel·lícula: Mil pala-

bras.16.57 Pel·lícula: Peter Pan,

el regreso al país de Nunca Jamás.

18.08 Pel·lícula: Rumores y mentiras.

19.38 Blue Bloods: familia de policías (Sèrie).

21.10 Los setenta. Terrorismo dentro y fuera de casa.

22.00 Maraton Man.23.00 Pel·lícula: Solo para

sus ojos.

14.00 BTV Notícies migdia.14.25 Va passar aquí.14.55 Monty Python’s Flying

Circus. 15.25 Segona sessió: La

muerte os sienta tan bien.

17.05 Slow BTV.17.30 Deuwatts. 18.00 Feeel. Julien Baker.18.30 Terrícoles. 19.00 Lògic. Big Data.19.30 Codi de barris.20.00 BTV Notícies vespre.20.25 El temps.20.30 Primera sessió:

Hombres misteriosos. 22.20 Segona sessió: El club

de los cinco.23.55 Volcans.00.25 Nit a la Terra.

TVE-1

#0

ANTENA 3

LA 2

CUATRO

BETEVÉ

TELE 5

8 TV

LA SEXTA

IB3

BARÇATV

✰✰✰✰✰ Excel·lent ✰✰✰✰ Molt bona ✰✰✰ Bona ✰✰ Regular ✰ Dolenta

✰✰✰ ‘Dirty dancing’ Director: Emile Ardolino / Actors: Jennifer Grey, Patrick Swayze, Jerry Orbach, Cynthia Rhodes, Jack Weston EUA, 1987. Baby Houseman és una noia de 17 anys que pas-sa unes avorrides vacances amb la seva família en un balne-ari. El tedi s’acaba el dia que s’apunta a unes classes de ball impartides pel conegut Johnny Castle. Malgrat les diferènci-es que els separen, entre ells neix una relació apassionada.

✰✰✰ ‘El gran Gatsby’ Director: Baz Luhrmann / Actors: Leonardo DiCaprio, Tobey Maguire, Carey Mulligan, Joel Edgerton, Isla Fisher Austràlia, 2013. Jay Gatsby és l’ànima de les festes de l’alta societat de Nova York durant els anys 20, tot i que ningú sap d’on ha tret la fortuna. La seva figura fascina el Nick, un jove veí que descobreix que darrere d’aquesta façana d’èxit s’hi amaga un home solitari, obsessionat per un amor perdut.

✰✰✰ ‘L’assassinat de Richard Nixon’ Director: Niels Mueller / Actors: Sean Penn, Naomi Watts, Don Cheadle, Jack Thompson, Michael Wincott, Nick Searcy EUA, 2004. Amb 40 anys, Samuel Bicke està en una situació límit: el seu negoci no funciona, el banc li ha denegat el prés-tec que havia demanat i la dona l’acaba de deixar. L’home en responsabilitza el govern dels Estats Units, i per això pren la de-cisió d’atemptar contra el president, Richard Nixon.

PARAMOUNT CHANNEL 22.30 LA SEXTA 22.30 8TV 22.15

Mèdia

Els Cochrane. Quina gent, els Cochrane! Durant el segle XIX, aquesta família no deixava de ser notícia. John Dundas Cochrane,

per exemple, sabia que el seu cosí Tho-mas havia servit a la marina peruana lluitant contra els espanyols, a la brasi-lera i a la grega. Que el seu tiet Alexan-der era un heroi de guerra britànic i que el seu pare era un dels grans estafadors de l’època: el 1814 va fer córrer pel Reg-ne Unit que Napoleó havia mort per al-terar així els preus de la borsa de Lon-dres i fer-se d’or.

John Dundas Cochrane, fill bastard de l’estafador, amb 10 anys ja s’havia enrolat a la marina, com gairebé tots els Cochrane. Sempre hi hauria alguna

JOHN DUNDAS COCHRANE L’ESCOCÈS QUE VA ANAR CAMINANT A KAMTXATKA

Més de 13.000 quilòmetres... Una bo-geria. Cochrane va arribar fins a Mos-cou sense problemes, però amb la neu la cosa es va complicar. A més, el van atra-car: li van robar els documents, cartes de presentació i els diners. I el van dei-xar lligat a un arbre, despullat. Els lla-dres russos eren durs, però un escocès també. Va ser rescatat encara viu i les autoritats russes van oferir-li diners i cartes de presentació noves. La ruta el va portar després per Kazan, Perm i To-bolsk. En arribar a Sibèria, un governa-dor rus li va advertir que no el deixava avançar, ja que estava segur que no so-breviuria per una zona salvatge, poc ex-plorada i amb mal temps. Cochrane no es va rendir i al final van pactar que fa-ria aquest tram de viatge amb uns co-sacs fent-li de guies.

Ja sense guia, va estar a punt de ser detingut quan va entrar a l’Imperi Xinès sense saber-ho, va sobreviure a dies ca-minant amb temperatures inferiors als 30 graus sota zero, va ser perseguit per un llop, va creuar rius nedant, gairebé es queda cec a la neu i va ser agredit per una anciana membre d’una comunitat de raskólniki, els vells creients cristians ortodoxos que vivien en zones aïllades odiant la modernitat. Finalment, va ar-ribar a la península de Kolimà, on cap europeu que no fos rus havia arribat abans. Aquí, en una zona on un segle més tard s’aixecarien gulags, Cochrane va creuar el cercle polar àrtic a peu, co-neixent els indígenes locals que enca-ra professaven el xamanisme.

Finalment, el juny del 1821 va arribar a Okhotsk, després d’haver creuat zones per on cap europeu havia transitat abans. Portava un any i mig caminant. A Okhotsk es va embarcar en un vaixell per arribar a la península de Kamtxatka. Va desembarcar a Petropavlovsk i va co-municar a les autoritats les seves inten-cions: explorar aquesta península vol-cànica, pujar cap al nord i aprofitar les gelades per creuar l’estret de Bering i entrar a Alaska. La seva idea era baixar pel continent nord-americà i poder fer la volta al món, tornant a casa en vaixell. Però el viatge va acabar aquí, ja que es va enamorar de Ksenia Ivanovna Logino-va, filla del comandant local de Petropa-vlovsk, l’almirall Piotr Rikord.

El 1823, ja casat amb la Ksenia, va tornar a Londres, on va explicar la se-va aventura, va escriure un llibre i va convertir-se en un heroi. Amb raó. El 1825 va anunciar que iniciaria un segon viatge a peu, en aquesta ocasió pel con-tinent americà. La seva dona el va acompanyar. Però va morir a Valencia, Colòmbia, després de patir una forta fe-brada tropical.

Fill d’un estafador i nebot d’un heroi, Dundas Cochrane va anar caminant de França a l’extrem orient de Rússia, sobrevivint a robatoris, llops i nevades

guerra per fer fortuna, però ell va ar-ribar tard. Les guerres napoleòniques van acabar i a la marina li sobraven ma-riners, així que el van deixar a terra. Ell creia que podria fer carrera, però es trobava sense vaixell i sense port. Te-nia, això sí, imaginació. Així que va co-mençar a fer propostes estranyes als seus superiors, com navegar el Nil o el riu Níger per buscar les seves fonts. Pe-rò com que no tenia bons padrins, ja que el seu pare era qui era, li van dir que no. Cansat, el 1820 va demanar dos anys d’excedència per iniciar la seva gran aventura. No queda clar per qui-na raó va decidir que aniria a peu des de Dieppe, una localitat de Normandia, fins a la península russa de Kamtxatka.

La gent coneix aquesta història gràcies al magnífic film d’Akira Kurosawa del 1975, però el llibre original també val molt la pena. Arséniev, militar rus, va explorar part dels paratges que havia creuat Dundas Cochrane, i va conèixer Dersú Uzalá, un caçador nòmada local de qui va aprendre molt. Un cant a l’amistat.

SOMIATRUITES

‘DERSÚ UZALÁ’ /// VLADÍMIR ARSÉNIEV

Dundas Cochrane al gravat que il·lustrava el seu llibre de

GETTY

TONI PADIL

LA

AGOST I DIMARTS 8 I 2017

memòries.