DIJOUS 19 D’ABRIL DEL 2018

comarquesgironines

NÚMERO 164

TONI SALA

02

escriptor

L’estany d’‘El desconsol’, davant el Parlament de

Catalunya. ¿Us imagineu dur-hi una excavadora i

arrasar-lo? Això han fet a Sant Feliu

Bona collita d’autors gironins

Presentem una tria de les moltes propostes dels autors de la demarcació

PREÀMBULS DE SANT JORDIP 04-07

DAVID BORRAT

02 DIJOUS, 19 D’ABRIL DEL 2018 ara comarques gironines

arapla!

Les intenses pluges de la set-mana passada han millorat for-ça l’estat dels embassaments, i en particular el de Darnius, a l’Alt Empordà, que era el que estava més necessitat. Els litres caiguts també han fet que rius i rieres baixin plens com feia temps que no es veia. El salt d’aigua de la Caula, a les Escau-les, immortalitzat per Marcel Duhamp, entre altres artistes, n’és un exemple, i la setmana passada, i especialment durant el cap de setmana, va ser un continu de visitants per veure l’espectacularitat i la força amb què queia l’aigua.

L’atractiu d’un salt d’aigua

Podeu enviar les vostres fotografies i textos al correu comarquesgironines@ara.cat

les claus del dia

El drac desperta a les Medes

Diada de Sant Jordi sense els Jordis, i sense la resta de po-lítics catalans empresonats o exiliats. Celebrem aquest dia demostrant que res ens farà canviar com a catalans,

siguem fidels a la nostra cultura. Amb Sant Jordi arriba el drac. L’he dibuixat resseguint la silueta de les illes Medes. Des de la platja de l’Estartit, la silueta de les Medes és talment la d’un drac.

Dibuix i text: Amadeu Rey (UrbanSketchers Girona)

ELRACÓDIBUIXAT

laproposta

LA PORTALADA de la Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries serà l’escenari del concert-espectacle Poeta de l’Empordà, que aplegarà diver-sos compositors i intèrprets que han musicat poemes de Carles Fages de Climent. Entre els ar-tistes que participaran en l’es-pectacle hi ha Francesc Pi de la Serra, Amadeu Casas, Xavier Falgarona, Josep Tero, Carles Coll, Jor-di Gaspar, Ferran Martínez i Erxart Casas. El poeta Enric Casassas i Pau Riba hi recitaran poemes de Fages de Climent. A més, el Grup de Teatre Esplais de Castelló d’Empúries recitarà al llarg de l’especta-cle l’Auca del sabater d’Ordis. L’espectacle serà diumenge a les 18 h amb l’entrada gratuïta, i s’enquadra en els actes de celebració de l’Any Fages de Climent per commemorar els 50 anys de la seva mort.

Espectacle ‘Poeta de l’Empordà’

FACEBOOK facebook.com/aracomarquesgirona TWITTER @ARAcomarquesGi ARA.CAT ara.cat/comarquesgironinesA LA XARXA

Fa una setmana aquestes pàgines parla-ven de la destrucció de patrimoni urbà que l’Ajuntament de Sant Feliu de Guí-xols està duent a terme, en uns mesos si-nistres per a la història d’aquesta ciutat. Només com a exemple, hem viscut la ta-la d’uns oms centenaris que el mateix Ajuntament tenia catalogats. Davant d’aquests oms hi havia un estany amb una escultura de Joan Rebull representant la Costa Brava. Era un conjunt preciós, molt semblant a l’estany d’El desconsol de da-vant del Parlament de Catalunya. ¿Algú s’imagina portar-hi una excavadora i ar-rasar l’estany? Doncs això han fet aquí, absurdament i malgrat les al·legacions i les protestes dels veïns.

El més desolador és la supèrbia insen-sible amb què s’actua. Pobre Sant Feliu. Al pas que anem, serà irreconeixible. Els elements patrimonials de Joan Bordàs, configuradors de l’estètica refinada i pe-culiar de la ciutat, es van malmetent un per un sense miraments i, cosa que és pit-jor, sense cap consciència del que es perd. A Sant Feliu hi ha un regidor de Cultura, hi ha uns responsables de patrimoni. De veritat, tant els és? A Les viles espirituals, Gaziel posa Sant Feliu com a mostra de vila “on hi ha vells records que es lliguen i s’enfilen al llarg de la troca del temps, com els grans d’un rosari”. Ara es cons-truiran grades de formigó a la platja. En-tre els veïns ja corre el nom de Sant For-migó de Guíxols, de Cala Formigonera.

Quanta tristesa, vergonya, impotèn-cia. La Diputació ha anunciat que parti-ciparà en el finançament del Museu Thyssen a Sant Feliu. És un projecte im-portant, no per a Sant Feliu sinó per a tot Catalunya. Permetrà exposar una gran col·lecció de la millor pintura catalana. Semblava que, en coherència, el consis-tori ganxó protegiria més que mai el nos-tre ric patrimoni urbanístic. Està pas-sant just el contrari. La mateixa barones-sa Thyssen s’ha posicionat contra un al-tre d’aquests projectes degradants: la tala, ara, d’unes alzines a la Rambla del Portalet. Em temo que se segueix la ma-teixa política erràtica i segurament d’aparador que explica que, mentre les coses anaven de cara, l’Ajuntament plan-tés l’estelada davant de la porta, restau-rés la senyera de Patxot i fes venir Puig-demont i Forcadell a celebrar-ho, però que després, perseguides i empresona-des aquestes persones, el mateix Ajunta-ment hagi posat reticències a penjar un cartell de “Llibertat presos polítics” o in-cloure el Primer d’Octubre al nomenclà-tor. Amb una incoherència semblant, po-dem acabar envoltant el Museu Thyssen d’una ciutat urbanísticament i espiritu-alment devastada.

Baronessa Thyssen,

repensi-s’ho

CELOBERT

TONI SALA

ESCRIPTOR

Rafel Nadal (@nadalrafel) Escriptor i periodista

“¿Voleu dir que no s’ha deixat passar una mica alegrement això que si hi hagués hagut més policies

haurien fet una massacre?”

Gerard Quintana (@gerardquintana) Cantant de Sopa de Cabra

“Fa només sis mesos. ¿Algú s’enrecorda d’això?: «Set agents de la policia

[espanyola] protagonitzen una baralla en un bar del Born de Barcelona».

«¡Som la p*** llei aquí a Barcelona!»”

Josep M Fonalleras (@fonalleras) Escriptor

“El jutge acusa de malversació i el ministre d’Economia ha d’explicar per què no n’hi va haver. ¿No hi hauria d’haver proves aporta-

des pel ministre d’Economia abans que el jutge acusés? S’hi posa Kafka i no ho millora”

Vicenç Pagès Jordà (@WhistPlayers) Escriptor

“Equidistància entre els que reclamen diàleg i els que es neguen a parlar”

Quimi Portet (@Quimi_Portet) Músic

“Acabem els assajos per al World Tour 2018. Gràcies a l’Ajuntament de @st_esteveroures, a les entitats locals i a la població en general

per la seva hospitalitat. Divendres comencem la gira a l’Auditori de Girona @FestivalStrenes”

Marta Felip (@MartaFelip) Alcaldessa de Figueres

“Impactada per la mort d’Eduard Puig Vayreda. Un gran figuerenc que fou alcalde

de Figueres (1981-1983) i president de l’Institut d’Estudis Empordanesos

(1991-2007). Escriptor, polític, intel·lectual i home culte com pocs. Figueres i l’Empordà

el recordaran sempre. Descansi en pau”

Lluís Guinó (@lluisguino) Alcalde de Besalú i diputat al Parlament “Si es falsifica el currículum s’ha de dimitir. No només per mentir, que també, sinó que

no cal tenir tres carreres i 10 màsters per fer política. Ara, cal tenir ètica i no fer frau

acadèmic, com a mínim”

Aleix Renyé (@aleixrenye) Periodista

“Segons estimacions franceses cada míssil dels que s’han utilitzat a Síria té un cost de

2,5 milions d’euros. Multipliqueu-ho pel nombre de míssils llançats i compareu-ho amb el pressupost de l’ajuda humanitària. I després ja em podeu dir demagog. Vualà”

Toti (@xaiecologic) Pastor i pagès

“Això que l’administració insisteixi que els pagesos hem de fer venda directa serveix

(sobretot) per no afrontar l’arrel dels problemes estructurals del sector.

Que són els SEUS criteris en els ajuts! Que afavoreixen els especuladors professio-

nals i anorreen la petita pagesia”

vistaltwitter

03ara comarques gironines DIJOUS, 19 D’ABRIL DEL 2018 PUBLICITAT

04 DIJOUS, 19 D’ABRIL DEL 2018 ara comarques gironines

mi Llibreter 2012, novel·la amb salts temporals una mort acciden-tal que posa a prova tota una sèrie de personatges de barri.

Jordi Dausà. Lèmmings (Llibres del Delicte) Aquest mestre i boxejador esporà-dic de Cassà de la Selva fa un pas més en la creació d’un món propi amb la història d’un personatge marginal que té una curiosa malal-tia: analgèsia congènita, que li impe-deix sentir cap mena de dolor físic. El seu objectiu serà la recerca d’al-guna mena de dolor que l’ajudi a sentir-se humà. Jordi Calvet San José. Tras los pasos de Jack (Curbet Edicions / Polar) Novel·la d’intriga amb tots els ele-ments de la sèrie negra. La trama se situa l’any 1977, quan, entre el se-tembre i el novembre, cinc dones són brutalment assassinades a Bar-celona. Quaranta anys després, l’as-sassí envia una carta al policia ja ju-bilat, Manuel León, encarregat lla-vors de dirigir el cas, per avisar-lo que tornarà a assassinar. Susanna Rafart. La fugida d’Urània (Ed. Comanegra) Matar el monstre és un projecte edito-rial que consisteix a encarregar set novel·les a set autors de diferents

edats, generacions i estils que se sub-mergeixen en dos-cents anys d’histò-ria de Barcelona al voltant del mite cultural de Frankenstein, creat fa pre-cisament 200 anys per Mary Shelley. Un fil de misteri connecta totes les no-vel·les, que aniran apareixent al llarg de l’any. Ada Castells o Julià de Jòdar també participen en el projecte. Prudenci Bertrana. L’impenitent (Edicions de la ela Geminada) Última novel·la de la trilogia Entre la terra i els núvols, aquesta obra evoca la vida de l’autor a la ciutat de Barcelona entre el 1912 i el 1938. Publicada l’any 1948, L’impenitent és l’única obra de Bertrana que va aparèixer pòstumament. La pre-sent edició, basada en la primera, esmena algunes modificacions pos-teriors i ofereix algunes variants, en especial a l’epíleg. Marquès de Camps. Cortal Marí (Brau Edicions) Mort, cacera i aiguamolls són els elements principals d’aquesta no-vel·la clàssica de principis de segle que ara es reedita. El lector hi troba-rà una intriga amorosa i judicial, amarada de costumisme, determi-nisme i aventura, que es desplega en un cortal de Castelló d’Empúries i desemboca fatalment a Figueres.

NOVEL·LA AMB BASE HISTÒRICA Joan Manuel Soldevilla. L’amic de Praga (Columna) L’escriptor figuerenc novel·la l’amis-tat entre dos personatges reals: František Kriegel, metge comunis-ta txec, i Jaume Ministral, escriptor, mestre i pioner de la sitcom en cata-là. Una relació sacsejada per guerres i conflictes de tota mena amb escena-ris ben diversos: Xangai, Barcelona, Praga, l’Havana, Moscou i Girona.

Martí Gironell. La força d’un destí (Columna) El periodista i escriptor de Besalú, guanyador del premi Ramon Llull amb aquesta obra, narra com Cefe-rino Carrión abandona l’Espanya franquista i amb el nom de Jean Le-on acaba obrint un famós restau-rant a Hollywood freqüentat per les grans estrelles.

Joaquim Tremoleda. La passió necessària. El pintor Marian Llavanera (Úrsula Llibres) Marian Llavanera (Lladó, 1890-

1927) va exposar sovint a Barcelona, va rebre elogis de crítics i escriptors i és considerat un dels iniciadors de l’escola empordanesa de pintura. Josep Pla li va dedicar un dels seus homenots. El llibre novel·la la seva vida, amb un final tràgic que sorprèn el lector.

ASSAIG Anna Costal. Això no és una biografia de Pep Ventura (Editorial Gavarres) La musicòloga i professora de l’Es-muc revisa el mite de Pep Ventu-ra, modernitzador de la sardana. El llibre contextualitza el compositor i intèrpret en l’Empordà romàntic i revolucionari de la segona meitat del segle XIX, en què la música i el ball van anar més enllà d’un mer entreteniment per convertir-se en el vehicle de l’expressió d’idees i reivindicacions socials.

Josep-Maria Terricabras. Allò que som (Edicions de 1984) El filòsof i eurodiputat per Esquerra Republicana reprèn el fil dels seus lli-bres anteriors Atreveix-te a pensar i I a tu què t’importa per ser ell, aques-ta vegada, qui pensi en veu alta i refle-xioni sobre la condició humana, i en particular sobre el llenguatge.

Eduard Puig Vayreda. El jardí de Dionís (Brau Edicions) L’enòleg, professor i polític, que va morir sobtadament aquesta set-mana, fa una reivindicació àmplia

La proximitat entre autors i lec-tors que propicia la festivitat de Sant Jordi fa que els autors giro-nins tinguin més incidència a la se-va demarcació. Les editorials ho saben i potencien aquesta relació. Els mal anomenats “autors locals” no són ni localistes ni inferiors, però estableixen una complicitat que dispara les vendes entre els seus veïns. El món literari gironí ha tingut una bona anyada, amb un epicentre que se situa a la demar-cació però que s’expandeix per tot el territori català.

NOVEL·LA Gaspar Hernàndez. La dona que no sabia plorar (Columna) Després de l’èxit d’El silenci, el peri-odista i escriptor de la Vall d’en Bas narra la vida d’una sexòloga que viu el sexe d’una manera desacomple-xada en una època en què encara és un tabú. Un periodista de comar-ques es convertirà en el seu amant i indagarà el seu passat, que amaga el misteri de no poder plorar.

M. Mercè Cuartiella. Flor salvatge (Empúries) Una història contemporània en què l’autora, que va guanyar el Pre-

GIRONAJ. CARRERAS / G. BAGUÉ

SANT JORDI

Història Aquest any abunden les novel·les amb base històrica i personatges reals

Girona FC L’ascens del club gironí ha originat llibres sobre la seva trajectòria

El catàleg d’autors gironins s’amplia

en un any excepcionalDesenes d’escriptors de la demarcació han tret novetats coincidint

amb el Dia del Llibre i buscaran la complicitat dels lectors més pròxims

Presentació a la Llibreria 22 de l’últim llibre de Gaspar Hernàndez, La dona que no sabia plorar (Columna). DAVID BORRAT

05ara comarques gironines DIJOUS, 19 D’ABRIL DEL 2018

sobre què significa la cultura del vi. El llibre repassa diversos àmbits, des de la tradició al coneixement, des de l’art a l’oci i l’alimentació, i des del disseny a l’arquitectura i el paisatge.

Carles Fages de Climent. Els meus difunts (Brau Edicions) El poeta empordanès preveia publi-car aquest llibre dins una trilogia memorialística. Aplega records es-

01. Llibres d’autors gironins en una llibreria. 02. Josep Pastells, autor de Ciutat d’aigua. 03. Joan Manuel Soldevilla. DAVID

BORRAT / G. BAGUÉ

crits en català, però també alguns redactats en castellà. Els records fa-miliars, els retrats dels amics i l’evo-cació de personatges del món de la política i de les lletres constitueixen un valuós testimoniatge de l’època de l’escriptor empordanès. Del ma-teix autor, i en el marc de l’Any Fa-ges de Climent, que se celebra al llarg del 2018, ha aparegut també La capsa de música (Brau edicions), amb edició a càrrec de Joan Ferre-

rós. És una peça teatral en què el destí, la música i la ironia juguen un paper fonamental.

Josep Pastells. Ciutat d’aigua (Llibres del Segle) L’escriptor i periodista va rebre una beca Kreas de l’Ajuntament de Giro-na per ordir un llibre emotiu i origi-nal, literàriament ambiciós, que és també un homenatge a la ciutat i a la seva essència líquida. Un conjunt

de narracions, basades en fets reals i molt ben documentades, configuren un ric calidoscopi de la relació de la ciutat amb els seus rius.

Xavier Barral. Els Banys “Àrabs” de Girona (IEC) Les memòries de la Secció Històri-co-Arqueològica de l’Institut d’Es-

PASSA A LA PÀGINA SEGÜENT

01 02

03

06 DIJOUS, 19 D’ABRIL DEL 2018 ara comarques gironines

VE DE LA PÀGINA SEGÜENT

SANT JORDI

tudis Catalans publiquen una mo-nografia d’aquests banys, en reali-tat cristians, que són únics i excep-cionals a Occident perquè, a dife-rència dels d’altres ciutats, a Giro-na es van poder salvar en integrar-se a les dependències d’un convent de clausura.

Eusebi Ayensa. En los límites del mar: estudios comparativos de folclore griego e hispánico En el seu últim llibre, l’hel·lenista i estudiós empordanès fa una com-parativa entre les cultures populars de Grècia i Xipre i les de l’estat es-panyol i Catalunya. Entre els diver-sos temes que aborda, tracta el mal record que els almogàvers van dei-xar en la cultura popular grega ai-xí com els combats poètics impro-visats que es donen a les Balears i les illes de Xipre.

Albert Bassas. Girona: un equip, una afició i una ciutat de Primera (Al Poste) El periodista i speaker del Giro-na FC, Albert Bassas, repassa la his-tòria recent del club, culminada amb l’ascens històric a Primera Di-visió el mes de juny passat, en el partit contra el Reial Saragossa. A través de diferents experiències com a aficionat, veu oficial de l’es-tadi de Montilivi i comunicador, Bassas comparteix interioritats

amb jugadors i cos tècnic relaciona-des amb la fita aconseguida, el llibre compta amb el pròleg de Jordi Bosch.

POESIA Francesc Ten. L’hmi (Llibres del Segle) Aquest hmi del títol són les sigles d’home madur immadur. El llibre és un poema llarg, un poema riu, en què dues veus s’intercalen i s’inter-pel·len i reflexionen sobre l’alteritat i sobre un mateix.

Irene Tarrés. Rels de veu (Cafè Central Poesia) En el seu últim poemari, Tarrés hi evoca les veus que li han parlat, i que ho fan des de les arrels. Amb el seu depurat llenguatge poètic Tar-rés parla de ferides, d’esperes, de si-lencis o de la supervivència.

CONTES Víctor Català. Tots els contes 1 (Club Editor) El primer volum dels contes de Ca-terina Albert recull precisament els últims. Són un festival de la llengua, de la recuperació dels mots, amb narracions plenes de força, gràcia i bellesa. Enric Casas-ses assegura que, entre altres ri-queses, el lector també pot trobar-hi “una crítica despietada a la hi-pocresia i la crueltat de l’organit-zació social, centrada sobretot en el matrimoni”.

Montserrat Segura, guanyadora del Premi Recvll de Blanes d’aquest any, signarà les seves dues novetats a Figueres i a Girona. DAVID BORRAT

Plataforma Educativa celebra els Premis d’Acció Social Mercè Bañeras i Maria Figueras

Els premis d’Acció Social de

la Fundació Plataforma

Educativa tenen un nom

llarg. Potser perquè tam-

bé ho ha estat la trajectò-

ria de les emprenedores socials

avant la lettre de les quals prenen el

nom: la Mercè Bañeras i Maria Figue-

ras, dues educadores actualment

retirades que van treballar en l’àm-

bit de l’educació amb infants i ado-

lescents en risc d’exclusió. L’Anna

Sunyer, presidenta de l’entitat, en

destaca el seu testimoniatge pro-

fessional, però sobretot l’humà:

“Ens ha estat vital empeltar-nos de

maneres de fer com les d’elles dues,

que transmeten determinació, ex-

pertesa, excel·lència. Han estat un

referent per a nosaltres, ens agrada

poder-les retrobar cada any per ce-

lebrar la feina feta i la que ens que-

da per fer amb un renovat entusias-

me”. Ho fan amb elles i també amb

els emprenedors i emprenedores

que participen cada any en aques-

ta diada de l’acció social a Girona.

I ja són més de 300 els projectes

provinents de tot Catalunya que hi

han participat durant aquests sis

anys. Des del 2011, any en què l’en-

titat va decidir engegar aquest re-

coneixement, han destacat projec-

MAR BOSCH OLIVERAS

diversos com Horta de Santa Clara de la Fundació Acollida i Esperança;

Prometteo, la xarxa social per a viat-

gers amb discapacitat auditiva o el

projecte Carbó d’Ardenya i Gavar-res de la Cooperativa Idària, per ci-

tar-ne alguns.

L’entitat fa coincidir l’entrega de

premis amb la diada de Sant Jordi,

quan els llibres i l’amor (també per

l’ofici) són els protagonistes. I és

que entre els objectius de la funda-

ció hi ha el de la producció de conei-

xement, per això cada any edita un

llibre que se suma a la col·lecció que

recull títols relacionats amb el marc

teòric i vivencial del Tercer Sector

Social i que es poden descarregar

gratuïtament des de la seva pàgina

web. Aquest Sant Jordi es presenta-

rà el volum Emocions i sentiments en l’acolliment familiar, un petit

compendi de l’emotivitat generada

en l’àmbit de l’acolliment d’infants

fet a partir d’entrevistes amb famí-

lies i professionals.

La sisena edició dels Premis

d’Acció Social Mercè Bañeras i Ma-

ria Figueras, se celebrarà dilluns

que ve, a les 12 h, al CaixaForum de

Girona, ciutat on l’entitat hi té la

seu. Una seixantena de projectes,

entre les categories d’emprenedo-

ria i innovació social, son candidats

als premis d’aquest any. Els premis

compten amb un guardó honorífic a

la corresponsabilitat ciutadana,

que l’any passat va recaure en Cris-

tóbal Colón, director de la coopera-

tiva La Fageda.

tes com les mans biòniques elabora-

des amb impressores 3D de la l’start-up lleidatana Invelon Technologi-

es, o la marca de moda i comple-

ments fets a mà per dones en risc

d’exclusió Dona Kolors. També han

resultat guanyadors projectes tan

FUNDACIÓ PLATAFORMA EDUCATIVA

Més de 300 projectes procedents d’arreu de Catalunya ja hi han participat fins avui en les categories d’emprenedoria i innovació social

FUNDACIÓ PLATAFORMA EDUCATIVA

“La Maria i la Mercè han estat un referent. Ens agrada poder-les retrobar cada any per celebrar la feina feta i la que ens queda per fer”

“L’entitat fa coincidir l’entrega de premis amb la diada de Sant Jordi, quan els llibres i l’amor (també per l’ofici) són els protagonistes”

CONTINGUT PUBLICITARI

07ara comarques gironines DIJOUS, 19 D’ABRIL DEL 2018

Pilar Prim. Tanta innocència (Ed. Gregal) Pilar Blasco Prim, que utilitza Prim com a cognom de ploma, va ser al-caldessa de Santa Cristina d’Aro (1995-2001) i presidenta de l’Asso-ciació Catalana de Municipis. Ad-vocada, experta en dret públic i pro-fessora d’urbanisme, presenta un conjunt de 21 relats sobre les ex-pectatives i frustracions d’uns per-sonatges femenins de diferents edats i entorns.

INFANTIL i JUVENIL Tania Van de Casteele. El meu bosc (autoedició) Arran de l’incendi que el 2013 va arrasar 500 hectàrees de bosc a Vi-lopriu i municipis pròxims, entre els quals Colomers, la veïna d’aquesta població Tania Van de Casteele, propietària del restau-rant La Llúdriga, arran del Ter, ha publicat un llibre infantil amb il·lustracions de Cristina Martín, amb l’objectiu de destinar els guanys de les vendes a reforestar el bosc del Pedró de Colomers.

Montserrat Segura. El contracte Wong (Pagès Editors) El llibre, que va obtenir el Premi Recvll de Narració Joaquim Ruyra 2017, narra un món distòpic en el qual els robots conviuen amb els hu-mans. L’escriptora també presenta aquest Sant Jordi El quadern d’Osi-ris (Cal·lígraf), amb il·lustracions de Dani Torrent.e

Ens haurem de dur l’entrepà?Ja està confirmat. Aquest any no s’ha convocat el tradicional esmorzar literari que se celebra cada any per Sant Jordi a la seu de Cultura de la Generalitat a Girona, a la Casa Solterra. Però, això vol dir que no se celebrarà? No ho sabrem del cert fins avui a dos quarts de deu, perquè al-guns membres de la comunitat literària han fer córrer la inicia-tiva d’un autoconvit a la matei-xa seu, com cada any. Ahir ma-teix una escriptora gironina preguntava als periodistes si aquesta convocatòria anava de debò i si calia anar-hi amb l’en-trepà preparat de casa. En tot cas, la manca de convocatòria d’aquest any (no hi ha delegat de la Generalitat ni delegat de Cul-tura que puguin signar la invita-ció) ha deixat clar que els tèc-nics tenen poca autonomia, o no n’han volgut tenir, per fer notar l’anomalia que suposa la inter-venció de les institucions amb l’article 155. Els mitjans de co-municació semblen els més per-judicats per l’absència de l’es-morzar, ja que l’esdeveniment permetia a les ràdios i televisi-ons començar a fer bullir l’olla de bon matí.

La venda de llibres arrossega tota mena d’activitats culturals

i roses. A la biblioteca, al matí i a la tarda s’hi faran activitats relaciona-des amb el món del llibre. A la tarda hi haurà berenar popular infantil de Sant Jordi a la plaça de la Coma, on a partir de les 19.30 h se celebrarà el fi de festa de la diada del llibre i la ro-sa amb els Trabucaires de Cassà.

A Platja d’Aro, a la Biblioteca Mercè Rodoreda, durant la tarda se celebrarà L’hora del conte per als més menuts, i es farà el lliurament de guardons del 22è Concurs de Di-buix de Sant Jordi i del Concurs Cartes d’Amor... o No, així com del Premi Literari Carme Lafay 2018.

A la Bisbal les parades de llibres seran al passeig Marimon Asprer i a la tarda hi haurà una festa infan-til amb la companyia De Parranda i una audició de sardanes.

A Olot, a la tarda, hi haurà una festa de Sant Jordi a la Biblioteca Marià Vayreda.e

La Rambla de Girona és el centre neuràlgic de les parades de llibres i roses.

ACN

Els carrers i les places on s’ins-tal·len les parades de llibres i roses es converteixen el dia de Sant Jor-di en els principals pols d’atracció, però la majoria de municipis orga-nitzen diverses activitats, relacio-nades amb el món del llibre, en es-pais com ara biblioteques i museus. A la ciutat de Girona, el Museu d’Art de Girona convida els escolars a gaudir d’un espectacle de contes sobre dracs i cavallers i a visitar les sales del museu per descobrir els dracs que s’hi amaguen.

A la Rambla de Figueres s’hi fa-ran activitats com ara una represen-tació teatral (a la zona de la Placeta baixa de la Rambla), a càrrec de l’Aula de Teatre Eduard Bartolí. A la parada de l’Oficina de Català hi hau-rà intercanvi de llibres de segona mà en català i es convidarà a jugar a l’Scrabble en català.

A Cassà de la Selva, la celebració de Sant Jordi se centrarà a la plaça de la Coma i a la biblioteca munici-pal. Des de les 10 h fins a les 20 h, la plaça acollirà les parades de llibres

GIRONAARA

19.4.2018/comarquesgironines