6 de juny del 2011

REVOLUCIÓ ARÀBICA Nord Àfrica surt al carrer lluitant per la democràcia Aquest fet, moviment, inici de tantes altres revoltes a reu d’Europa, no sempre amb el mateix objectiu, però això sí important per al moment de canvi que estem vivint, si pensem en l’origen d’aquest ens em de fixar en molt abans, als orígens de tot aquest sistema polític comú. Tots aquests països nord africans i islàmics van ser descolonitzats per països d’occident ja fa desenes d’anys, van passar a tenir un regim autoritari tot i que la imatge que donava era de democràcia, que òbviament no era certa. Personatges com Gadafi, Mubarak i Ben Ali van ser protagonistes en els seus països doncs van situar -se en el punt més alt del país, van encapçalar el govern, aquest fet no va agradar al poble, i en aquell moment van haver-hi protestes, peró ara aquestes protestes són totalment diferents, per fi el poble ha ressorgit d’una epoca en stand by i s’ha revelat contra el poder del seu país, demanant una democràcia, que s’acabi la corrupció i que es respectin els drets humans i civils. L’inici d’aquestes revoltes va ocórrer a Túnez iniciada al 17 de desembre del 2010, també podem prendre aquesta data com l’inici de les revoltes àrabs. És cert que aquest país esta en un relatiu bon moment econòmic-social en comparació de temps anteriors, ja que, Europa actualmen comercialitza amb aquest però la riquesa, com sol passar en els països més corruptes, es reparteix entre uns quants privilegiats i la resta de la ciutadania segueix treballant amb sous molt baixos, aquestes circumstàncies van fer que el poble i exercit es revolucionés contra el govern de Ben Ali, president de Túnez i que aquest deixés el poder. Després d’aquest triomf Tinucí, Egipte es va sumar al moviment revolucionari iniciant les protestes el 25 de desembre del 2011, Egipte demanava el mateix que Tunez ja que la seva política era semblant. Finalment el president Mubarak l’11 de febrer el dimiteix. Després de que aquestes dues revolucions triomfessin aquest moviment es va anar expandint per altres paÏsos fins arribar al febrer a Líbia, contra el dictador Muamar Gadafi, qui actualment és el cap d’estat amb un mandat més llarg ja que porta sent president, dictador, de Líbia des del 1969, el descontent comú del poble Libi, probocà revoltes i centenars de morts tot i així Gadafi seguia negant-se a abandonar el poder. A una televisió Libia esmentà Moriré com un

màrtir fins al final , aleshores s’inicià una dura guerra civil, això va provocar que el consell de seguretat de la ONU prengués mesures i bombardeges per l’aire a les tropes de Gadafi fent que aquestes no avancessin en la massacre. (imatge de les revoltes)

Els avenços tecnològics com internet, i les xarxes socials més concretament, han tingut un protagonisme en tot aquest moviment, a quedat en evidencia la bona organització i la influencia que tenen aquestes en la nostra societat, probablement sense aquestes no hagués hagut aquestes revolucions. En l’imatge de la dreta es fa referència a aquest fet, molts països per por a les xarxes socials van tallar l’internet per tal de que el poble no és revolucionés encara més.

Aquestes dues taules ens mostren primerament les grans revolucions que hi han hagut i contra quins dirigents polítics i dos altres revoltes popular que hi ha hagut en altres països i de quin tipis han estat.

REVOLUCIONS: Túnez 18/12/2010

Ben Ali

Egipte 25/1/2011

Mubarak

Libia 25/2/2011

Gadafi

MANIFESTACIONS: 9/10/201-9/10/2010 Sahara Occidental Gran Manifestació 28/12/2010 Argelia Gran Manifestació 14/1/2011 Jordania Canvi de governs 17/1/2011 Mauritania Manifestació menor 17/1/2011 Sudàn Manifestació menos 17/1/2011 Omán Cambi de govern 18/1/2011 Yemen Enfrentament Armat 21/1/2011 Arabia Saudí Manifestacions menor 26/1/2011 Siria Grans manifestacions molts morts 30/1/2011 Libano Manifestacions menors 30/1/2011 Marroc Grans manifestacions 1/2/2011 Yibuti Manifestacions menor 10/2/2011 Irak Grans manifestacions 13/2/2011 Somalia Manifestacions menor 14/2/2011 Bairén Gran Manifestació 14/2/2011 Irán Gran Manifestació 18/2/2011 Kawait Canvi de govern

A partir d’aquestes dades podem formar el mapa següent: -Marró: hi ha revolució -Taronja: Hi ha fortes protestes -Groc: Manifestacions menors. -Verd: Altres paÏsos on hi han protestes. Aleshores, d’aquestes revolucions en podem extreure diverses coses, primerament, la democràcia ha d’estar en mans del poble, el futur d’un ha de poder ser escollit per un mateix no per gent que no sempre tindran en compte el que és més adient per a tu. Segon i no menys important, estem en un moment únic que s’ha d’aprofitar, si tots lluitem pel mateix estarem més aprop del que volem. Arrate Calvín