ELS ORÍGENS

Lingüístics i literaris de la llengua dels valencians.

Les llengües romàniques

Les llengües romàniques són aquelles que deriven del llatí vulgar

A l’hora d’enumerar les llengües romàniques tradicionalment se n’esmenten nou:

català, castellà, dàlmata, francès, italià, occità, portugués, romanés i sard.

Tot i que filològicament, es pot filar més prim.

Orígens del valencià És a partir de la conquesta de

Jaume I que les actuals terres valencianes es conformen com un nou regne cristià i de llengües romàniques: l’aragonés i, sobretot, el català, actualment conegut al nostre territori com a valencià.

Les noves llengües seran implantades perquè eren les llengües dels repobladors, aragonesos i catalans, del territori acabat d’arrabassar als àrabs i perquè la nova classe dirigent les utilitzava, juntament amb el llatí, en els usos politicoadministratius.

Primeres manifestacions literàries A l’Edat Mitjana conviuen el llatí i les llengües

romàniques com a llengües de creació d’allò que actualment anomenem literatura. Tot i que amb uns usos i una consideració diferents:

El llatí, herència del passat romà de l’Europa medieval, ja no és usat pel poble, que segons on es trobe parlarà una o una altra llengua romànica, però és la llengua dels usos cultes, dels usos vinculats al poder.

També és llengua literària, de fet, aquells que escrivien versos en aquesta llengua s’anomenaven poetes mentre que aquells que ho feien en romanç o llengua vulgar (occità) eren anomenats trobadors.

Ramon Llull

Qui va ser Ramon Llull? Un home amb una vida apassionant!

Un home que va posar el coneixement i l’escriptura al servei d’una causa que considerava noble i sublim.

Hon que vage cuyt gran bé far,E á la fi res no'y puch fár,Perque n'hay ira é pesar;Ab contricció é plorarVull tant á Deu clamar,Que mos llibres vulla exalçar.

Cant de Ramon