4 OPINIÓSEGRE

Dimarts, 10 de febrer del 2015

Voteu i deixeu el comentariawww.segre.com

Sí

Envieu la vostra foto a cercle@segre.com. Una selecció més àmplia de cartes pot trobar-se a

ENQUESTA

No

Ns

PREGUNTA:

Creieu que s’haexagerat amb elsefectes de lesnevades?

Agraïment als Mossos

Sr. Director:M’agradaria mostrar el meu

agraïment amb aquestes qua-tre línies als Mossos d’Esqua-dra de Tremp. El dimecres21/01/2015 vaig tenir un acci-dent (sense conseqüències físi-ques) al terme municipal deTremp, a prop deVilamitjana.Davant d’aquest fet, l’actuaciódels Mossos d’Esquadra fou ungratificant model d’ajut, suporti cordialitat vers la meva per-sona, digne de tot elogi, i unadiligència molt eficient en la re-tirada del vehicle de la via i totsels tràmits que comportà. Emvaren fer sentir en tot momentrecolzat i alleujat. Estem acos-tumats a veure als mitjans res-saltar quelcom de negatiu en laseva actuació, i poquíssimes ve-gades lloar un treball ben fet.Per mi, que mai no havia tin-gut relació amb el Cos, em re-sultà molt significativa la sevaexcel·lent professionalitat ivàlua.

Considero que és just no solscriticar sinó també lloar unamagnífica actuació d’aquestsagents socials. Per tot l’esmen-tat, i des d’aquest mitjà de tan-ta profusió, vull mostrar el meusincer agraïment als quatremembres del Cos de Mossosd’Esquadra deTremp per la se-va exemplar actuació. Moltesgràcies.

EUGENI NADAL GIL

El segrest de lademocràcia

Sr. Director:S’esfumen les boires. La ma-

nipulació de la por, endèmica,sistèmica, instrumentalitzada,és la trista tradició d’un segrest,encara avui sense resoldre.

L’aforisme més àmpliamentutilitzat, suposadament per sot-metre la por, és l’omnipresentseguretat. La por esdevé unamàscara que ens impedeix alli-berar-nos d’un esclavatge mo-nitoritzat, zoombitzant. Per cul-pa d’un maniqueisme adulte-rat hem de sacrificar tots elsnostres drets i llibertats a can-vi de seguretat i altres consig-nes institucionalitzades coml’austeritat de molts en benefi-ci d’uns pocs. I aquest nomésés un petit exemple. El món ésple de casos flagrants.

Mentre la gran massa socialno siguem capaços de despen-dre’ns dels llasts de les pors ma-nipulades, que ens delimita elcamp visual a la mínima ex-pressió, les nostres llibertatscontinuaran sent coartades,condicionades, falses. Com po-dem aconseguir trencar ambaquesta submissió majoritària-ment acceptada i consentida?

Com a societat, el deure prin-cipal és el de protegir-nos a no-saltres mateixos i la cultura potser un vehicle eficaç sempreque no sigui escortada per cappoder. Una cultura oberta, es-

LACARTADELDIA

SR. DIRECTOR:Al barri de Pardinyes, concretament en la

confluència dels carrers Guillem Botet i Pe-re de Sant Climent, s’han instal·lat una ban-da d’okupes que campen com volen i utilit-zen les propietats alienes sense cap tipus demirament.Actualment estan presents en unmínim de cinc immobles de la zona.

A part dels riscos que genera el seu com-portament, boicotejant comptadors de llum,rebentant escalfadors de gas, despistant elsobjectes que els sembla, utilitzant vehiclessense cap mena de compliment de les nor-mes tècniques i ocupant parcs i mobiliarimunicipal al seu gust, cada cop hi ha mésperill latent d’enfrontaments entre el grup iels veïns que pateixen el seu intrusisme.

Veïns que s’han esforçat per tenir una pro-

pietat que ha de complir amb totes les nor-mes d’habitabilitat i salubritat que exigei-xen les normes actuals, que han de pagartots els impostos, municipals, autonòmics iestatals que implica el fet de viure en un es-tat anomenat de dret, però que només com-porta deures i que no facilita la seguretat depossessió de les seves propietats.

Al llarg de l’últim any s’han produït di-verses denuncies contra les actuacionsd’aquest grup, i la situació segueix igual opitjor que el primer dia.

I la justícia? I la policia? Doncs com deiaLaTrinca, “nari nan, nari nan, nari nan i alpoble que el donin pel shubi dubi uah I,uah!”

Sort que vivim en un país democràtic quevetlla pels drets de tots els seus ciutadans.

pontània, vocacional, autoges-tionada i lliure basteix els pi-lars ferms de qualsevol socie-tat que pretengui ser-ho. Caltambé aprendre a contraposartermes com individualisme peregoisme col·lectiu, dogma perespiritualitat, capitalisme espe-culatiu per capitalisme coope-ratiu, creixement irracional perdecreixement sostenible i calanar sumant.Aquests cadenatspoden obrir-se si ens en femcòmplices. L’única manera deser antisistema és coneixent elsistema, d’altra manera no ces-saran les lluites fratricidesestèrils. Malauradament enca-ra no som prou conscients dequi es beneficia de tot aquestdesgavell.Totes les personesque es creuen amb poders persobre dels seus semblants pa-teixen trastorns mentals pro-funds i desenvolupen una ca-pacitat manipuladora sobrena-tural, que cal saber identificari remeiar amb celeritat.

Les nostres pors les podemcombatre amb el paradigma dela confiança, els nostres anhelsde democràcia els guanyarem

JAUME BERNADÓTOMÀS

amb la cultura. Ens caldrà tre-ballar a fons una generositat,aquest cop conscientment, perajudar a guarir les insanes cos-tums dels poderosos.

ALEXMASES XIFRÈ

Els bons i els dolents

Sr. Director:Ara que ja han passat uns

dies de l’impacte que ens vaprovocar l’assassinat dels di-buixants de Charlie Hebdo,matança execrable i menysprea-ble, no ens podem pas quedaramb l’anàlisi unidireccional deles coses. O és que ens creiemencara que hi ha bons i dolents,i nosaltres estem en el bàndoldels bons? És evident, segonsel nostre punt de vista, que ambaquest acte abominable han to-cat un dels nostres valors méspreuats: la llibertat d’expres-sió. D’això, no n’hi ha dubte.

Ara, algú em podria explicarcom es pot digerir que d’unabanda ens aterrin aquests fetsi de l’altra els països europeuses dediquin a ple rendiment al

negoci de la indústria de la ven-da d’armes? Com en dirien, ci-nisme, potser? Garants de lapau, però fent de la guerra undels millors negocis... Espanyasempre ha estat al capdavantdel rànquing en la venda d’ar-mament. Et dono la mà i ambl’altra t’endinyo cop de culata!

I algú em pot contar ambquin qualificatiu es podria de-finir la barbàrie de la famosaguerra de l’Iraq? Quants inno-cents van morir en nom de lapau? 100.000? Bé, però comque ens queda lluny... No, ho-me, no, allò és fruit d’una gue-rra, això és diferent –segura-ment m’etzibarà algú. I això noés terrorisme d’estat? On sónels que van provocar aquestamatança, donant-nos lliçons dedemocràcia? Si tires una am-polla a algú, 3 anys de presó, siets un dels causants de la mortde 100.000 persones, et fitxenper fer discursos i d’assessor ales grans empreses.

I els danys col·laterals delsatacs dels Estats Units o d’al-tres potències en nom de lapau? Perdoni, ho sentim molt,

Els drets dels ciutadans

però és que vostè ha passat pellloc equivocat en el pitjor mo-ment.Ves, què hi farem. La vi-da és així.Vull dir la mort ésaixí.

I què passa amb els atacsd’Israel a Gaza? Quan pensoamb tot el que va patir el po-ble jueu i descobreixo que totel que han après és a defensar-se matant sense miraments, emdeprimeix bastant.Algú s’ima-gina, ja sé que ara barrejarénaps i cols i que són situacionsque no es poden comparar, quel’exèrcit espanyol s’hagués de-dicat a devastar una zona deDonostia, emportant-se per da-vant tot i tothom (nens, gentgran...) perquè sabien que hihavia un terrorista amagat enalguna casa?Veuríem justifica-ble l’atac en nom de la pau tam-bé?

JOSEPM. BOLADERAS TACHÉ

Posem-li pebrotsal càncer

Sr. Director:El passat 4 de febrer, i amb

aquest lema contundent i plede significat, la “FECEC-Juntscontra el càncer” i Oncolligacomarques de Lleida, posen so-bre la taula una necessitat com-partida: sense por, plantem ca-ra al càncer.Tenim raons perfer-ho: el podem guanyar.

En aquesta lluita hi hem deser tots: els qui ho pateixen, elsqui lluiten, els qui s’ho mirendes de fora... tots hi podem feralguna cosa. Per això es fancampanyes de sensibilització ide participació, com la que s’hapresentat juntament amb elssupermercats Condis,“Posem-li pebrots al càncer”, en la qual,comprant un parell de pebrotsper un euro i mig, sereu còm-plices de grans projectes en fa-vor d’aquells que pateixen lamalaltia.Aquest divendres i dis-sabte podeu participar d’aques-ta campanya a tots els super-mercats Condis de Catalunya,també a les nostres comarques.

ENRIC MARTÍ SUAU. ONCOLLIGACOMARQUES DE LLEIDA

Correu En aquesta secció només es publicaran les cartes que vagin acompanyades d’una completa identificació de l’autor (nom, adreça, DNI i telèfon,si fa al cas), tot i que, si es demana, és possible la firma sota pseudònim o inicials. SEGRE no tornarà els originals i si la seua extensió passa de20 línies (1.200 caràcters), es reserva el dret de resumir-los.

cercle@segre.comc/del Riu, 6. 25007 Lleida www. segre.comFax: 973 246 031

Unbon

barret contra

el fred

“En aquests diesde baixes tempe-ratures, als quetenim el cap unamica despoblatens és de granutilitat utilitzarbarret”, comentaEnric. “És una deles millors opci-ons per sentir-nos protegitsdel fred i detot el que enspot oferir aquestany 2015”.

LA FOTODEL LECTOR

ENRIC RODRÍGUEZ. LLEIDA

17COMARQUESSEGRE

Dimarts, 10 de febrer del 2015

Telefónica retarda el

desplegament de fibra

òptica a la província

COMUNICACIONS INTERNET

M.M. B. / R. R.❘ LLEIDA ❘ Telefónica ajornarà eldesplegament de la seua xarxade fibra òptica en municipis detot Espanya i l’alentirà en d’al-tres, a l’espera que la ComissióNacional de Mercats i Compe-tència (CNMC) es pronunciï so-bre si la companyia estarà obli-gada a permetre que altres ope-radors utilitzin aquesta infraes-tructura.Aquesta decisió arribamentreTàrrega, Mollerussa, Cer-vera, la Seu d’Urgell, Sort, Sol-sona iVielha esperen la instal·la-ció de la fibra aquest mateix any.

Segons informacions publica-des a El País i Expansión, la pa-ralització de treballs afectariaSolsona, Cervera, la Seu, Sort iVielha, així com les localitatsd’Osca de Fraga, Binèfar i Bar-bastre. Fonts de la companyiavan admetre ahir que la decisióde la CNMC podria comportarun retard a l’hora d’instal·lar lafibra òptica, però van descartarque es paralitzi del tot i van de-

clinar especificar quins muni-cipis es veuran afectats.“No po-dem dir que no arribarà aquestany, encara que hi haurà demo-res. Dependrà del dictamen dela CNMC”, van afegir.Alcaldesconsultats per aquest diari no te-nien ahir constància de retards(vegeu el desglossament).

Previst en sis capitals lleidatanes

Operaris del parc treballant ahir al camí d’Arboló.

SERVEIS TEMPORALACN

❘ LLEIDA ❘ El Parc Natural del’Alt Pirineu ha iniciat elstreballs de neteja i repara-ció de l’accés i entorn del’ermita d’Arboló, a Sori-guera, malparats després del’episodi de vent de la set-mana passada. El fort ventva tombar arbres al camí id’altres van quedar tocatsde l’arrel.

Aquesta actuació perme-trà retirar els arbres del ca-mí i talar els que han que-dat inestables. La fusta re-sultant es farà servir per res-taurar el pont penjant del

riu Noguera Pallaresa, pertal d’accedir aArboló, i queamb el temps ha quedat ob-solet.Alguns dels arbres quevan caure van provocar llis-caments a les parets del ca-mí, que també s’estan repa-rant.

Port de la Bonaigua

D’altra banda, ahir a latarda va tornar a quedar ta-llat el port de la Bonaiguaa NautAran a causa de pe-tits despreniments de neu ala calçada, a la carretera C-28.

Reparen camins alParc de l’Alt Pirineu

PassosaTàrrega

iMollerussa

■ A Mollerussa,Telefóni-ca va sol·licitar la setma-na passada els permisosa l’ajuntament per ins-tal·lar la fibra òptica al mu-nicipi. Així ho va explicarel consistori, que està tra-mitant ja aquesta autorit-zació.Tàrrega espera tam-bé l’inici d’aquests treballsde forma imminent, i elconsistori no té ara per aracap indici que s’hagin deretardar.

Dos empreses

lleidatanes a la fira

ecològica alemanya

CERTÀMENS

❘ LLEIDA ❘ Dos empreses lleida-tanes, CalValls de Vilanovade Bellpuig i Ecològica delsPirineus de la Pobla de Segur,participaran aquesta setma-na a la fira ecològica Biofachd’Alemanya, juntament ambuna altra vintena d’empresesde Catalunya especialitzadesen diferents sectors. El certa-men se celebrarà des de de-mà fins dissabte vinent dia 14.

Vilaller pagarà

l’extra del 2012 als

treballadors públics

PLENS

❘ VILALLER ❘ L’ajuntament deVi-laller va aprovar ahir en el pleel pressupost per al 2015 queascendeix a un milió d’euros,uns 200.000 euros menys queel passat exercici, segons vaexplicar l’alcalde, Joan Ra-mon Piqué. El ple va aprovarla devolució de part de la pa-ga extra de Nadal del 2012(retallada per les mesuresd’austeritat imposades pelGovern).

33ESPORTSSEGRE

Dimarts, 10 de febrer del 2015

BÀSQUET LEB OR

Prado:“L’equipnohaarribat,nidelluny,al límit”Reconeix que té molt marge de millora però no es marca cap objectiu

Joaquín Prado lloa el rendiment que està donant el seu equip tant als partits com als entrenaments.

ITMAR FABREGAT

XAVIER PUJOL❘ LLEIDA ❘ L’Actel Força Lleida vaigualar aquest dissabte, amb laseua victòria sobre el Palma, elrècord de victòries en una tem-porada, onze, les mateixes quehavia aconseguit tant la passa-da campanya com la del debut.Malgrat que l’equip viu el seumillor moment, que l’ha portata tenir actualment el millor ba-lanç de la Lliga dels últims cincpartits, el seu tècnic, Joaquín Pra-do, fidel a la seua filosofia, ad-voca per tocar de peus a terra ino avivar l’eufòria. “L’eufòriaés bona, però a la plantilla mai

no l’hem viscut, ni ara que hemencadenat cinc victòries, ni ensens vam ensorrar quan vam en-caixar quatre derrotes consecu-tives”, va assenyalar.

Aquesta bona ratxa podriaallargar-se d’acord amb el calen-dari que li ve ara al Força Llei-da, que en els pròxims quatrepartits s’enfrontarà amb tres ri-vals de la zona baixa (Prat, Ovie-do i Clavijo). No obstant, Pradova ser taxatiu: “Si ens creiem

que podem guanyar-los tots, queno és disbaratat pensar-ho, es-tem cavant la nostra pròpia tom-ba.” També va assegurar quel’equip encara pot donar moltmés de si en les deu jornades quequeden de la fase regular. “En-cara no ha arribat, ni de bon tros,al seu límit.Té molt marge de mi-llora i si estem vivint aquesta si-tuació ara és per culpa del tre-ball i de la química que hi ha ala plantilla”, va dir.

Prado tampoc vol sentir par-lar d’objectius més enllà del prò-xim partit.“S’ha de tenir humi-litat i ambició, però amb objec-tius curts. Fins ara hem sigutcompetitius en disset dels divuitpartits, i si ens ho haguessin dital començament de temporadahauríem firmat segur”, va asse-nyalar.

D’altra banda, el club estàpendent d’ingressar entre avui idemà el segon termini de l’apor-

tació de San Miguel, 40.000 eu-ros, quantitat que utilitzaran perpagar la nòmina del mes de ge-ner a la plantilla, així com a al-gun proveïdor.

El Força Lleida, aLleida TV

Vegeu el vídeo almòbil amb el codi.

Suspenen laLligaaEgipteperaldarulls

FUTBOL

❘ EL CAIRE ❘ La Federació Egípciade Futbol ha decidit ajornar,de forma provisional, la com-petició del campionat nacio-nal de lliga després de la mortdiumenge passat d’una vinte-na de persones a causa d’ac-tes de violència ocorregutsabans d’un partit de prime-ra divisió al Caire.Aquestadecisió s’ha pres com a actede dol en honor a les vícti-mes. L’organisme va decidirtambé tornar a prohibir queel públic assisteixi als partitsdesprés dels últims incidentsentre ultres i forces de segu-retat.

Contadorpodrianoseguiral Saxo

CICLISME

❘ MADRID ❘ El propietari delTinkoff-Saxo, el rus OlegTinkov, no sap si el seu cap defiles,Alberto Contador, queacaba contracte al finald’aquesta campanya, està“decidit” a continuar. “És laseua decisió. Si ell vol conti-nuar, serem més que feliçosde tenir-lo al nostre equip, pe-rò no sé si està decidit a con-tinuar. No ho hem tractat en-cara.Aquesta podria ser la se-ua última temporada, no hosé”, va afirmarTinkov, qui vareiterar que la decisió és “ex-clusiva” del madrileny.

Paus’atansaaundelsrècordsdeMichael Jordan

BÀSQUET

❘ CHICAGO ❘ Pau Gasol va ser elgran protagonista de la victò-ria dels Bulls a domicili sobreOrlando Magic per 97-98 grà-cies a una esmaixada a faltade 9,4 segons, després de fa-llar una cistella el base Der-rick Rose. Gasol va ajudar elsBulls a mantenir el liderat enla Divisió Central a l’anotar25 punts i capturar 15 rebots,firmant així el seu doble-do-ble número 33 en aquestatemporada –líder de la lliga–i el dotzè consecutiu, atan-sant-se a la marca del llegen-dari Michael Jordan, que enla temporada 1988-89 en vafirmar 15.

El seu germà Marc Gasolva aportar 16 punts i 10 re-bots en el triomf dels Mem-phis Grizzlies per 94-88 so-bre els Hawks. AQUESTA SETMANA PAGUEN

Entre avui i demàingressaran el segontermini de San Miguel ipagaran l’última nòmina

35ESPORTSSEGRE

Dimarts, 10 de febrer del 2015

ESQUÍ DE MUNTANYA CAMPIONAT DEL MÓN

Kilians’abonaal’orEl lleidatà aconsegueix la victòria en la modalitat individual després d’haverguanyat dissabte la cronoescalada || Encara té dos opcions més de medalla

Kilian Jornet es va tornar a penjar ahir la medalla d’or en el Mundial d’esquí demuntanya.

JOHN BONES-LYMBUS

REDACCIÓ❘ VERBIER ❘ Dos de dos per a Kili-an Jornet en el Campionat delMón d’Esquí de Muntanya. Ellleidatà es va penjar ahir la me-dalla d’or en la modalitat indi-vidual, després que dissabte jaes proclamés campió del mónen la cronoescalada, la qual co-sa li permet liderar amb autori-tat la classificació combinadad’aquesta competició, que esdisputa a la localitat suïssa deVerbier. Jornet té encara dos op-cions més de medalla. Demàcompetirà en la prova perequips i dijous s’acomiadarà dela competició amb els relleus.

“Una medalla d’or en la pro-va reina fa molta il·lusió”, va

explicar després de la carrera.“Vaig guanyar el 2011 la provai repetir la medalla al cap dequatre anys és molt especial pera mi. La prova individual és lacursa per excel·lència i és peraquest motiu que estic tan con-tent d’haver pogut sumar el se-gon or en aquests campionats”,va afegir.

Després de la jornada de des-cans de diumenge, el Mundial

va tornar ahir a l’activitat ambla prova individual, en la qualKilian va tornar a mostrar el seugran estat de forma, ja que es vaimposar amb autoritat als itali-ans RobertoAntonioli i MatteoEydallin, que el van acompa-nyar en el podi amb la plata i elbronze, respectivament.

La prova, amb 1.700 metresde desnivell positiu, va tenir elseu punt de sortida a La Cot

(1.550 m) i des d’allà, els atle-tes van recórrer els cims més im-portants de la zona, com LesOtanes (2.040 m), La Pasay(2.160) i Six Blanc (2.445), perdescendir una altra vegada capa La Cot.

Jornet va sortir al capdavantjuntament amb Damiano Len-zi, però l’italià es va veure obli-gat a abandonar després de pa-tir una caiguda que li va provo-

car la ruptura d’un esquí. Jor-net, que ja havia obtingut certavantatge, va mantenir el ritmei ja va ser inabastable per a laresta de rivals.

“M’he trobat bé des de la sor-tida, quan hem sortit molt rà-pids amb Damiano,” va expli-car el de Bellver de Cerdanya.“Ara toca la prova d’equips, quesegur que serà també una pro-va espectacular”, va afegir.

DOMINI

Kilian Jornet es va posar aldavant des de la mateixalínia de sortida i ja cap rivalva poder atrapar-lo

El CiutatdeLleidadeBTT,el 28demarç

CICLISME

❘ LLEIDA ❘ El Ciutat de Lleida-STM MTB Ultramarathon deBTT, que s’havia d’haver dis-putat aquest cap de setmana,tindrà lloc finalment el 28 demarç. La prova, organitzadapel Club Ciclista Pedales delMundo i que s’emmarcavadins del Saló de l’Esports deTurisme i Muntanya, va serajornada perquè en una granpart del recorregut hi havianeu acumulada. Les personesinscrites que no puguin par-ticipar-hi aquell dia, tenen totaquest mes per reclamar ladevolució del preu de la ins-cripció.

RialpMatxicotsobredissabteles inscripcions

ATLETISME

❘ RIALP ❘ La RialpMatxicots, lasisena edició de la qual tin-drà lloc el 19 i 20 de setem-bre, obrirà aquest pròxim dis-sabte, dia 14, les inscripcions.La prova, que espera reunirunes 2.000 persones, entreparticipants i acompanyants,presenta aquest any una no-vetat, ja que a les tradicionalsdistàncies Extrem (82 km),Trail (52 km) i Mitja (21 km),suma en aquesta ocasió unacaminada de 12 km. En cadauna d’aquestes la participa-ció es limita a 200, 250, 250i 150, respectivament.

47GUIASEGRE

Dimarts, 10 de febrer del 2015

Reunió ahir de representants de Catalunya, Aragó, Andorra i França de la candidatura de les falles.

ACN

ACN❘ LAVALLDE BOÍ ❘ L’ajuntament de laVall de Boí, a Barruera, va aco-llir ahir una reunió de la comis-sió tècnica multinacional –ambrepresentants d’Andorra, Espa-nya i França– per aprovar el dos-sier definitiu de la candidaturade les falles del Pirineu a pa-trimoni immaterial de la huma-nitat, que s’enviarà aquesta ma-teixa setmana a la seu de laUnesco a París. El dossier quees va presentar oficialment a lacapital francesa el 28 de marçde l’any passat –que inclou untotal de 63 pobles de Catalunya(15 de Lleida), Osca,Andorra iFrança– ha hagut d’ampliar-se iretocar-se en alguns punts des-prés dels requeriments dels ma-teixos tècnics de la Unesco (ve-geu SEGRE de diumenge). Elcomitè del patrimoni d’aquestorganisme internacional procla-marà les candidatures guanya-dores en la reunió que farà del30 de novembre al 4 de desem-bre a Namíbia, al sud-oest del’Àfrica.

Durant la reunió d’ahir, queva culminar amb una foto de fa-mília a Sant Climent deTaüll,es va establir també un calen-dari d’activitats per difondre lafesta de falles. Joan Ramon Pi-qué, alcalde deVilaller i presi-dent de l’Associació de Munici-pis Fallaires dels Pirineus, va co-mentar que estan preparant unagran exposició sobre aquestafesta tradicional que itineraràper les capitals dels territoris re-

Les falles, a punt per a la UnescoLa candidatura a patrimoni immaterial amplia el dossier final || Preparen unaexposició sobre la festa per aMadrid, Barcelona, Saragossa, Andorra i París

POLÍTICACULTURALTRADICIONS

presentats en la candidatura–Barcelona,Madrid, Saragossa,Andorra laVella i París–, a mésd’altres localitats. Per a aques-ta pròxima temporada es publi-carà un calendari conjunt de ce-lebracions i també –va apun-tar Piqué– “existeix la possibi-litat que Correus emeti algunsegell amb imatges de falles ique Loteries de l’Estat estampialgun dècim amb imatgesd’aquesta tradició”.

LESCLAUS

La candidatura. El dossier definitiu de Les festes del foc del solsticid’estiu als Pirineus: falles, haros i brandos es va aprovar ahir a la Vall deBoí i s’enviarà aquesta mateixa setmana a la Unesco a París.

Activitats dedifusió.Una exposició sobre falles itinerant per Ma-drid, Barcelona, Saragossa, Andorra la Vella i París i la possibilitat del’emissió d’un segell i un dècim de Loteria amb falles.

Decisió.A Namíbia (sud-oest de l’Àfrica), del 30 de nov. al 4 de des.

MÚSICAENSENYAMENTÒSCAR MIRÓN

El guitarrista Rafael Bonavita, ahir a l’escola L’Intèrpret de Lleida.

SetmanaMusical de L’Intèrpret,ambconcerts per al públic❘ LLEIDA ❘ L’escola de música i cen-tre de grau professional L’Intèr-pret de Lleida va estrenar ahirl’edició 18 de la seua setmanamusical, dedicada en aquestaocasió al Barroc musical.A mésdels diferents tallers per alsalumnes, cada tarda fins diven-dres a partir de les 20.15 horess’ha previst un concert o unaconferència didàctica oberta alpúblic. La primera cita va estar

ORFEÓ LLEIDATÀ

SetmanaCultural de l’Orfeó Lleidatà■ L’escola de música de l’Orfeó Lleidatà va obrir ahir la seuaSetmana Cultural, que aquest any porta per lema La música que ens mou per remarcar la conne-xió entre música, cos i moviment.Així, cinc entitats i acadèmies de Lleida –Lleida Swing, Grup Sar-danista Montserrat, Esbart Sícoris-Ballet Ciutat de Lleida, Dancescape i Factoria D– oferiran alsalumnes de l’Orfeó tallers d’iniciació a diferents estils de ball, des de swing a sardanes.

Cultura

Lanotícia, aLleidaTelevisió

Vegeu el vídeo almòbil amb el codi.

protagonitzada pel guitarristaRafael Bonavita, reconegut in-tèrpret també d’instruments an-tics.

Premi RamonRoca d’obres degestió cultural

FIRATÀRREGA

❘TÀRREGA ❘ FiraTàrrega i Ros Ro-ca Grup han convocat la cin-quena edició del Premi Inter-nacional Ramon Roca Bon-compte d’estudis de gestiócultural, dotat amb 6.000 eu-ros i que es decidirà al no-vembre amb la presentaciópública de l’obra guanyado-ra. L’organització ha volgutdonar un nou enfocament ala tipologia dels treballs, cen-trant-se en estudis de caràc-ter, dimensió i aplicabilitatuniversal amb contingut as-sagístic, apostant per un ves-sant més reflexiu de les pro-postes.

FernandoMaríasguanya el premiBiblioteca Breu

NOVEL·LA

❘ BARCELONA ❘ L’escriptor bilbaíFernando Marías va guanyarahir el premi Biblioteca Breu,concedit per l’editorial SeixBarral i dotat amb 30.000 eu-ros, amb l’obra autobiogràfi-ca La isla del padre. L’autorva explicar que volia escriu-re un llibre amb el seu pare,“i no sobre ell”, i va definirel resultat com una novel·lad’aventures no convencionalque parla de la pormútua quees tenien i de com la van per-dre. La novel·la apareixerà ales llibreries el pròxim mesde març.

Prensa Leridana SA. Carrer del Riu, 6. 25007. Lleida. Tel. 973 248 000.“Club del Subscriptor”: 973 248 008. Fax Redacció: 973 246 031. Fax Publicitat: 973 229 076. FaxAdministració: 973224688.Apt. deCorreus: 543. Correuelectrònic: redaccio@segre.com • Impressió.C-13, km11. 25660.Alcoletge.Tel. 973196600. Fax: 973197001.

TOTS ELSDRETS RESERVATS. PROHIBIDA LA REPRODUCCIÓTOTALO PARCIAL SENSE AUTORITZACIÓ EXPRESSADE L’EMPRESA EDITORA. www.segre.com

Moment perpassar comptesVan ser gairebé cinchores de la comissiósobre el frau fiscal i esnota que alguns estenen tírria. Així, elpresident de lacomissió, el cupaireDavid Fernández ambel lema Punk not deada la samarreta, vamarcar la peperaSánchez-Camachoamb els temps i fins itot la va enviar al barsi volien fer unatertúlia. Mas i Aliciase les van haver i lasegona fins i tot li vademanar la dimissióper no assabentar-sede res després queMas retragués queRajoy no dóna la cara.Però el més subtil vaser entre CiU i ERC.Meritxell Borràs varetraure a OriolAmorós que fos unlleial servidor deMontilla i ara fescomparèixer Mas i elsegon va contestarque la intervencióque més mal li haviafet al president era ladel seu propi grup.No semblen lesfloretes adequadesentre futurs socis.

TXEMAMARTÍNEZ || LES CENDRES

És més que obvi que vivim en unasocietat que menysprea la trans-cendència. Dit al revés, vivim enuna societat que exalta la super-

ficialitat. Hem après, de petits, que l’ale-gria té a veure amb la segona, amb la fa-cilitat de les coses, la seva espurna im-mediata i òbvia, aquella que dura tantcom la seva pròpia efímera resplendor.I, en canvi, la tristesa es relaciona amballò que transcendeix qualsevol fet, l’ei-xampla espiritualment, o d’alguna for-ma simbòlica, i s’explica a través d’al-gun misteri íntim que haurem de resol-dre, sentir i explicar. La mort, per exem-ple, és el signe suprem de la transcen-dència, literalment i en tots els sentits,mentre que la vida fàcil es col·loca ex-actament on lluu, i no més enllà. Latranscendència requereix un llarg im-puls; el superflu es conjuga en present iprou, és més democràtic i transversal.

Però oblidem que tot el que fem, pensem i sentimtendeix a la transcendència, ni que no ho vulguem, jaque tot té un sentit darrer, fins i tot una acció superfi-cial com anar a comprar o quedar-nos bavejant mirantel televisor. Inclús la promesa d’un polític la té, també,encara que no ho sembli. Incomplir-la hauria d’impli-

car una conseqüència perquè, si tot a lanostra vida comparteix un discurs pa-ral·lel en una realitat més alta, o més pro-funda, no hauria de ser menys en l’exer-cici de les paraules. La nostra societat,avui, però, s’entesta a combatre aques-ta màxima: vegeu, si no, les darreres en-questes al govern del regne espanyol. Ladreta tornaria a guanyar les eleccions ge-nerals, malgrat que ha destruït, lletra alletra, cada promesa estampada negresobre blanc en el seu darrer programa,amb el qual va guanyar l’anterior citaelectoral ambmajoria absoluta. Sembla,doncs, que assistim, impotents, a l’últimi més pervers esglaó de la intranscendèn-cia: res no importa, tant és tot. No con-cebo, almenys en un país mínimamentintel·ligent, o sensible, com es pot viu-re en un escenari de mesquinesa tal. És,potser, que els ciutadans hem perdut undels pocs brins de dignitat que ens que-

daven, aquell que ens connecta a alguna veritat que ensfa ser qui som? Potser sí. Potser vivim ja enterrats enles ruïnes de la decadència occidental i tot just ara co-mencem a adonar-nos-en. I el més greu de tot és que,a pesar de les vexacions i la devastació de l’esperança,ha deixat d’importar-nos.

El pilot asturià, igualque Emilio Botín ol’exvicepresident delBarçaAlfons Godall,figura en la llista Fal-ciani de presumptesevasors.

Fernando Alonso

Aquest mallorquí es-tudiós de les llengüesha estat guardonatamb el Premi d’Ho-nor de les Lletres Ca-talanes que concedeixÒmnium Cultural.

JoanVeny

És la directora mèdicade l’hospitalArnau deVilanova, que promouuna millora de les ha-bitacions, que seranmés àmplies, i del’àrea quirúrgica.

Anna Aran

És el director de l’ins-titut d’Alcarràs, queimpulsa la utilitzacióde tablets amb finali-tats educatives en unprojecte pioner a Pri-mària i Secundària.

la imatgedeldiaLes falles,més aprop de la UnescoLes falles del Pirineu jasón més a prop de serdeclarades patrimoniimmaterial de lahumanitat per la Unesco,després de la reuniócelebrada a la Vall de Boíper ultimar el dossier quedetalla aquesta tradicionalcelebració en 63poblacions, 15 de Lleida.

ACN

Mortde la transcendència

Jesús Campa

DIMARTS, 10 DE FEBRER DEL 2015

l’ascensorprivat

Sembla que assistim

a l’últim i més

pervers esglaó de la

intranscendència:

res no importa,

tant és tot