2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

https://drive.google.com/ope n?id=1pk9_ldXNuLrh3sQjRK

NymM1n6wABV2tp

2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

1

2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

EPLIB. Proyectos Lingüísticos de Baleares. Estudio.

EPLIB. Proyectos Lingüísticos de Baleares. Estudio. 2

CONCLUSIONES 3

LISTA DE CENTROS Y DATOS DEL ESTUDIO 7 Lista de proyectos lingüísticos y datos para su tratamiento estadístico 7 Frasecitas 8

2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

2

2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

CONCLUSIONES (Volver a índice)

-25% caste en EI -25% cast en EP PL no web 1Cast en 1ªenseñanza

Cast no con padres Cast no extraesc Cast no NEAE/NESE Cast no al nuevos

Cast no vehicular Cast no lectoesc EI Cast lectoesc EP

2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

3

2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

Tras analizar 253 proyectos lingüísticos de centros de Educación Infantil y de Educación Primaria de un total de 307, llegamos a las siguientes conclusiones.

1. Casi el 35% de los centros de educación infantil y primaria no tienen aún publicados,a fecha de 14 de mayo de 2020, sus proyectos lingüísticos, infringiendo la ley.

2. La inmensa mayoría de los proyectos lingüísticos ignoran la normativa estatal y autonómica que obliga a que

a. el castellano sea considerado expresamente lengua vehicular para asignaturas no lingüísticas,

b. que el castellano esté presente, como lengua vehicular para materias no lingüísticas, en al menos el 25% de las horas lectivas de un centro escolar y

c. que los padres tienen el derecho de libre elección de lengua de primera enseñanza.

3. En todos los proyectos lingüísticos analizados, menos uno, se considera explícitamente al catalán como lengua vehicular, es decir, como lengua de enseñanza y aprendizaje en las materias o áreas no lingüísticas. En cambio, el 93% de los centros públicos y el 76% de los concertados eluden mencionar el castellano como lengua vehicular.

4. En concreto, en la mayoría de centros de educación infantil –un 93%– el castellano es una lengua marginal y residual, teniendo más presencia el inglés como lengua vehicular de áreas no lingüísticas. El castellano ni siquiera puede considerarse como segunda lengua y se le trata peor que a la lengua inglesa. La obligación de que el castellano sea lengua vehicular en áreas o materias no lingüísticas, como establece la disposición trigésima octava de la LOE, y en un porcentaje mínimo del 25% en materias o áreas no lingüísticas, tal y como prescribe la doctrina del Tribunal Supremo, apenas se cumple, un 7%, en los centros de Educación Infantil y un 20% en los de Educación Primaria.

5. En el 80% centros de educación primaria, el castellano no es lengua vehicular del 25% de horas lectivas, incumpliéndose, aunque no de forma tan clamorosa como en infantil, la ley.

6. En los proyectos en que se explica la lengua en que se han de iniciar a los alumnos en la lectoescritura, hay casi unanimidad en que sea únicamente en catalán en la etapa infantil y en primero de primaria, iniciándose la escritura en castellano en segundo de primaria.

7. Sólo el 27% de los proyectos lingüísticos recogen la libertad de elección de lengua de primera enseñanza tal como obliga la Ley de Normalización Lingüística y la orden 13/9/2004 reguladora de la libre elección de lengua en primera enseñanza, aunque lo cierto es que lo hacen a modo de mera referencia retórica sin ningún efecto en la práctica. Se entiende por primera enseñanza la educación infantil y los dos primeros cursos de educación primaria.

2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

4

2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

8. A pesar de que en todos los proyectos educativos de los centros de Baleares se

contempla la necesidad de prestar especial atención educativa a los alumnos con necesidades específicas o especiales y se prevén diversos instrumentos, como adaptaciones, profesores de apoyo o atención personalizada, en el 91% de los proyectos lingüísticos ni siquiera se dedica una sola línea a considerar cuál debe ser la lengua vehicular idónea para el aprendizaje de materias no lingüísticas, dándose por hecho que siempre debe ser el catalán.

9. Un tercio de los centros no contempla en sus proyectos lingüísticos un plan medianamente serio de atención a alumnos de reciente incorporación, procedentes de otras partes de España o de países extranjeros. Entre quienes sí lo contemplan, ninguno se plantea qué lengua, castellano o catalán, es conveniente utilizar para estos alumnos en las materias no lingüísticas, como Ciencias Naturales, Ciencias Sociales o Matemáticas. Se da por sentado que todos los alumnos recién incorporados, sepan poco o nada de catalán, deben estudiar las áreas no lingüísticas en catalán, desoyendo los dictámenes de la UNESCO y las recomendaciones de los pedagogos, que recomiendan el uso de la lengua materna para el aprendizaje.

10. La mitad de los centros educativos no hace ningún análisis solvente del entorno sociolingüístico en el que están inmersos pese a que la normativa autonómica estipula muy claramente que se tendrá en cuenta el entorno sociolingüístico –una información crucial– para determinar los usos de ambas lenguas cooficiales. Es más, incluso aquellos centros que sí hacen un análisis somero de este entorno no se adecúan a él optando casi siempre por la inmersión en catalán. Si el centro educativo se sitúa en un entorno castellanohablante se justifica la inmersión en catalán con el argumento de la compensación , es decir, que al tener el castellano mayor presencia social fuera de la escuela, es necesario discriminar positivamente al catalán y darle preponderancia total en la escuela. En cambio, si el centro está situado en un entorno catalanohablante, se recurre a otro argumento: no es necesario utilizar el castellano en la escuela porque “se aprende solo” –en la calle y en los medios de comunicación– al margen de su presencia efectiva en la escuela. Al final se utilizan argumentos dudosamente sociolingüísticos, incluso contradictorios entre sí, para justificar la escasa presencia del castellano en la inmensa mayoría de centros.

11. En la práctica totalidad de los proyectos lingüísticos de centros públicos, el único idioma reconocido como lengua de comunicación interna y de la administración es el catalán. Apenas el 3% reconoce el bilingüismo en la comunicación interna.

12. Solo el 20% de los centros públicos contempla que en la comunicación con las familias se puedan utilizar catalán y castellano, mientras que el 80% restante reconoce solo el catalán. De este 80% algunos proyectos precisan que, en caso de reuniones con los padres, si alguien solicita atención en castellano se le atenderá al final de la reunión, haciéndosele un resumen. Esta situación supone, además de no atender debidamente la solicitud de un administrado de ser atendido también en castellano, una discriminación difícil de aceptar, ya que supone señalar y estigmatizar a los padres que piden que se les hable también en castellano. Muy pocos centros, siendo irrelevantes estadísticamente, precisan que, en caso de

2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

5

2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

comunicaciones escritas, los padres puedan solicitar que se les envíe al menos la versión en castellano.

13. También en las actividades extraescolares y complementarias el castellano es residual. Solo el 10% de los centros acepta que las actividades extraescolares y complementarias se puedan hacer en catalán o en castellano.

2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

6

2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

LISTA DE CENTROS Y DATOS DEL ESTUDIO (Volver a índice)

Lista de proyectos lingüísticos y datos para su tratamiento estadístico Aquí pueden verse los proyectos lingüísticos analizados de todos los centros de Educación Primaria e Infantil y los datos recogidos de cada uno de ellos para su tratamiento estadístico:

● PROYECTOS LINGÜÍSTICOS DE iNFANTIL Y PRIMARIA Y DATOS:

https://drive.google.com/open?id=11RtZdhX6JUS4PkGvdZTAJjoufdlN YNXA1KENeZ_9zHk

Aquí pueden verse todos los proyectos lingüísticos de todas las etapas (EI, EP, ESO,

EPA, FP, etc.) que el Secretario General de la Conselleria de Educación entregó a PLIS el 16 de enero de 2020.

■ Proyectos lingüísticos con enlace: https://docs.google.com/spreadsheets/d/1Qd040gZkZ6zv0RoYpv-s-FJ AaH4TWR0IJuTFupej1fU/edit?usp=sharing .

■ Proyectos lingüísticos en formato PDF o Word: https://drive.google.com/open?id=0BxPMe3spmUT5ODl6V0RVRmtw OFZlZmdCTEhQeWcwREF5U2lv

2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

7

2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

Frasecitas

(Volver a índice)

Reunión con padres: el padre que no sepa catalán, se quedará al final y la maestra le hará un resumen. CEIP SON CANALS

"En gran grup: la llengua emprada pels docents serà la catalana. sí algun pare o mare demana que la reunió es faci en una altra llengua diferent a la catalana se’l convidarà a quedar a la reunió i la mestra es comprometrerà a explicar-li aquells aspectes que no hagi entès en finalitzar aquesta . sí la majoria de pares/mares demanen que la reunió es faci en una altra llengua que no sígui la catalana, la mestra optarà per fer-la en les dues llengües, primer en català i després en la llengua sol·licitada. - Reunions individuals amb les famílies: es farà ús de la llengua catalana, sempre que els pares ho entenguin i no manifestin el contrari. “Les reunions i assemblees amb les famílies serà en català. sí algun pare no ho entén se li facilitarà oralment la informació després de la reunió.” CEIP ES CREMAT (Vilafranca de Bonany,Mallorca) Como la procedencia de los alumnos es marroquí, lengua vehicular en catalán. CEIP

LLEVANT "per ser l'alumnat en el quasí 100% de procedència marroquina, la llengua vehicular i d'ensenyament serà la llengua catalana atès que la llengua materna predominant és àrab i/o berber" El castellano, según salga, no hace falta ninguna hora lectiva en educación infantil.

CEIPIESO PINTOR JOAN MIRÓ "La llengua castellana es treballarà a les activitats que realitzaran els alumnes als grups interactius on participen les famílies setmanalment i quan sorgeixi dins un projecte, un conte, sortides escolars…

El castellano se aprende solo, los extranjeros aprenden el castellano solos, en la

televisión, fuera de la escuela. Insensibilidad ante lo que piden los padres. CEIP SES BASSETES

"De fet, el curs 2008-2009 les famílies estrangeres varen exposar la seva preocupació per la falta de castellà a l’escola. Pensaven que els/les seus fills no aprendrien aquesta llengua sí no s’impartia des de l’educació infantil. Opinaven que la introducció de la llengua castellana al primer curs d’educació primària i únicament amb 4h setmanals era massa tard i insuficient. Després de reunions del claustre, reunions amb altres especialistes d’instituts de secundària i de la Conselleria vàrem arribar a la conclusíó de que el castellà s’aprèn de manera natural amb les relacions entre els iguals, la televisíó, la vida fora de l’escola ... En canvi, l’única forma d’aprendre el català al nostre municipi és fent una immersíó lingüística a l’escola. Es va fer una reunió amb les famílies per exposar aquesta idea on vàrem estar presents els mestres membres del Consell Escolar, el professor de literatura castellana de l’IES Baltasar Porcel d'Andratx, el regidor d’educació i dues tècniques en l’àrea de llengües de la Conselleria d’Educació. El resultat va ser posítiu, les

2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

8

2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

famílies varen quedar satisfetes i els mestres també, ja que aquesta angoixa dels pares ens va fer reflexionar molt a tot el claustre. Es va acordar que, a l’igual que amb la resta de matèries, l’alumnat que presenti mancances en llengua castellana rebrà el suport adequat.

El castellano se aprende solo CEIP CAS CAPISCOL

"Els infants de famílies castellanoparlants o catalanoparlants, tenen assegurat el domini de la llengua castellana a través dels mitjans de comunicació presents a tot arreu i de l'escolaque ensenyarà el castellà durant tots els anys que duri la seva escolarització. Aprendre a llegir i escriure en català és aprendre a llegir i escriure en dues llengües alhora, aprendre a llegir i escriure en castellà és aprendre només en una."

Como el castellano es la primera lengua de los alumnos, ningún contacto con el

castellano en infantil. Silogismo perfecto. CEIP S'ALBUFERA “A Educació Infantil no es produeix un primer contacte amb la llengua castellana, degut a que la majoria dels nostres alumnes tenen com

Formar a las personas del mañana es fomentar el catalán. El profesor tiene la

responsabilidad de fomentar las personas del mañana, por lo tanto, tiene la responsabilidad de fomentar el catalán. CEIPIESO PINTOR JOAN MIRÓ

Cassany, Luna, Sanz, editorial Graò, "Ensenyar Llengua": Un nen o una nena han de poder expressar-se en la llengua que vulguin o puguin; i en canvi, un mestre i una escola tenen la responsabilitat social de formar les persones del demà i, per tant, de respectar i fomentar la llengua pròpia.”

El catalán supone una nueva forma de pensar. Normalizar la lengua es llevarla a las

calles, al comercio…. CEIP NA PENYAL "(...) no només hem d’ensenyar sínó que hem d’intentar convèncer", "L’escola els servirà per prendre contacte amb aquesta nova manera de parlar, que també és una nova manera de pensar"; "fer del català la llengua de l'escola"; "el centre té clara la seva implicació en el fet normalitzador (...). Però la incidència normalitzadora s'hauria d'encaminar més cap a les famílies, cap als comerços, cap al carrer"; "ens cal conscienciar l'infant de la realitat catalana en què està immers". El catalán se ha de apoyar en la implicación afectiva alumno-maestro en Infantil. Es

decir, no puede el niño implicarse emocionalmente con el castellano en la escuela. CEIP SES BASSETES

"En l'Educació Infantil, amb la relació d'afecte i complicitat qu e s'estableix entre la tutora i l’infant, les educadores són el model més adequat per a l'aprenentatge de la llengua, per això, la mestra parlarà sempre en català utilitzant tots els recursos necessaris per a facilitar la comprensíó." Cambiar la relación de afecto del castellano para sustituirla por el afecto a la maestra

en catalán. CEIP MITJÀ DE MAR

2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

9

2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

"Página 3: Inmersíón. En el primer contacte amb infants que no hagin sentit mai català, suplir el parlar en castellà per l'afectivitat. L' infant identifica el seu mestre o la seva mestra amb la nova llengua. Procurarem utilitzar el català sempre que ens pugui sentir (quan ens dirigim als seus pares, als altres mestres, a la gent que ve de fora,...) L' infant no només ha de sentir la nova llengua dins l'aula, ni només s'ha de notar que la nostra escola és en català pels rètols, anuncis, murals, circulars, ..., sínó que l'escola som tots i totes: l'altre professorat no tutor, personal no docent, personal que imparteix les activitats extraescolars, APIMA, ..., com més gent implicada hi hagi, més posítius seran els resultats." "A les entrevistes individuals, sí els pares tenen dificultat per entendre’s en català amb el/la mestre/a, podran parlar en castellà, però sempre que l’alumne no estigui davant." En el cicle superior tampoc es tenen en compte les llengües maternes dels alumnes. només de forma puntual s’han fet activitats com, per exemple, la traducció dels noms dels alumnes a l’àrab o al portuguès. De les respostes que ens han aportat els cicles, podem concloure que no existeix en el centre cap mecanisme per a fer presents les llengües d’origen de l’alumnat. "ACCIONS PER ACONSEGUIR L’OBJECTIU - Recordar als monitors, practicants,... que la llengua vehicular del centre és el català. - Dirigir-nos a ells en català sempre. - Ajudar-los a girar la llengua quan els costa parlar. - Recordar a les entitats i empreses que fan activitats puntuals al centre que la informació que donen a les famílies ha de ser en català."

Nunca deben hablar los profesores en castellano a los padres cuando esté el niño

delante : "A les entrevistes individuals, sí els pares tenen dificultat per entendre’s en català amb el/la mestre/a, podran parlar en castellà, però sempre que l’alumne no estigui davant." CEIP MITJÀ DE MAR "S’evitarà en tot moment parlar en castellà davant els alumnes" CEIP SANTA EULÀRIA.

El entorno no incluye el castellano, sino el catalán únicamente. CEIP RAFAL VELL “La comunitat educativa del Rafal Vell ens sentim arrelats a l'entorn i, conseqüentment, feim ensenyament en llengua catalana”. En el centro no debe haber mecanismos de presencia de otras lenguas. CEIP

MIQUEL DURAN I SAURINA "A Cicle Inicial, l’equip de suport a vegades fa ús de les llengües dels alumnes per a comparar algunes paraules fonèticament. De manera puntual, a algunes festes o activitats aprenen paraules de les diferents llengües dels alumnes o es fan activitats per a veure l’origen de les paraules." (...) "En el cicle superior tampoc es tenen en compte les llengües maternes dels alumnes. només de forma puntual s’han fet activitats com, per exemple, la traducció dels noms dels alumnes a l’àrab o al portuguès. De les respostes que ens han aportat els cicles, podem concloure que no existeix en el centre cap mecanisme per a fer presents les llengües d’origen de l’alumnat."

2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

10

2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

El respeto a todas las lenguas significa inmersión obligatoria en catalán. Silogismo perfecto. CEIP ELS TAMARELLS ( S'Arenal, Palma)

Es fomenta el respecte per totes les llengües i es promou la formació de parlants plurilingües i interculturals, per la qual cosa és primordial l’assoliment de la competència plena en català. La enseñanza del castellano, que está limitada a la asignatura de Lengua

Castellana. Comienza oralmente en 1EP. La lectoescritura, solo en 2EP, de forma muy básica. CEIP DURAN ESTRANY (Llubí)

En Educació primària, al primer cicle, es continuarà amb l’ensenyament d’aquesta llengua únicament a nivell oral i una petita introducció a nivell escrit. Al segon curs d’aquest cicle s’introduirà el llenguatge escrit de manera molt bàsíca, i es continuarà al llarg del segon i tercer cicle a nivell oral i escrit tal i com indica el currículum. Enseñanza infantil. No se prevé iniciación lectura y escritura. Esto es común en

todos los centros, excepto unos pocos, que aceptan bilingüismo vehicular. CEIP DE PRÀCTIQUES

EI segundo ciclo: " Iniciació lectura i escriptura."

Monitores de extraescolares. Deben conocer el catalán. CEIP COLÒNIA DE SANT JORDI "(...) les activitats extraescolars els monitors, preferentment hauran de tenir coneixements de la llengua catalana i impartir les activitats preferentment en aquesta llengua".

Lengua del centro será la modalidad mallorquina, aunque todo el PL está escrito en

estándar. CEIP EL TERREno (Palma) “La llengua catalana utilitzada al centre gaudirà de les modalitats pròpies insulars, les quals es respectaran i protegiran”.

Modelaje en catalán. CEIP ANSELM TURMEDA "Respectar la llengua materna dels infants per comunicar les seves necessítats i oferir un modelatge en català." En Son Gotleu, inmersión pura, porque el tratamiento de lenguas se adapta a la

realidad social del Son Gotleu, y así el catalán servirá para la cohesión sodcial. CEIP ES PONT

“(...) el tractament de llengües a la realitat social del nostre centre (Son Gotleu!!) i es treballarà per aconseguir la cohesíó social entre el nostre alumnat”

La mayoría quiere el catalán como vehicula, sin aporte de prueba ni encuesta. CEIP ES PONT

“La gran majoria de les famílies del nostre centre volen que la llengua d'ensenyament dels seus fills sígui el català”.

2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

11

2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

Lengua de primera enseñanza. Aunque se haya elegido lengua de primera

enseñanza en castellano, los profesores pueden dirigirse en catalán. CEIP RODAMILANS Primera enseñanza: "L'alumne que hagi triat el castellà com a primera llengua, es podrà expressar en castellà a totes les àrees o àmbits." "Els mestres es podran dirigir a aquests alumnes en català, a excepció de les àrees de castellà i d'anglès.

Lengua de primera enseñanza: al rincón. CEIP MITJÀ DE MAR “S’organitzarà un racó en llengua castellana dins l’aula en el qual, diàriament, aquests alumnes hi faran feina amb una mestra de suport”. Lengua=cultura. CEIP ES VEDRÀ “Existeix una relació inseparable entre llengua i cultura”. Extraescolares: prioridad en catalán. CEIP SANT FERRAN DE SES ROQUES "A l’hora d’acceptar i planificar les activitats extraescolars de les tardes es donarà prioritat a les que es realitzin en català (veure document requisíts activitats extraescolars)." Los profesores castellanohablantes, nunca en castellano, ni en seminarios,

claustros, ni ante alumnos. CEIP NORAI "els mestres castellanoparlants han d’evitar xerrar en castellà davant els infants i entre ells mateixos en els claustres, seminaris" Catalán, lengua de vida: CEIP SANT LLUÍS “(...) la llengua utilitzada en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Lectura al servicio de proyecto de vida "La lectura no s’hauria de restringir a motius estrictament instrumentals; aquesta hauria d’estar vinculada a un projecte de vida que impliqués desenvolupament personal i inserció social”.

Catalán, lengua para las necesidades profundas, lengua para una nueva manera de

pensar CEIP NICOLAU CALAFAT. "com més petit sígui l’infant més possíbilitats hi ha d’infondre-li un domini automàtic de la llengua que connecti amb les seves necessítats profundes"; "L’escola els servirà per prendre contacte amb aquesta nova manera de parlar [el catalán],que també és una nova manera de pensar"; "una persona, una llengua". Una persona=una lengua. CEIP NICOLAU CALAFAT "una persona, una llengua". En el patio, catalán. CEIP SANT LLUÍS “Ús de la llengua catalana com a llengua ambiental i vehicular a les aules i al pati." Lengua del pueblo. Lo fundamental en época de proceso adquisitivo del lenguaje no

es que su adquisición sea fundamental para el aprendizaje sino porque es la del “pueblo”. CEI ANGELETS 2008 / CEI SANT FRANCESC D'ASSÍS

2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

12

2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

"Pensem que aquest punt d’incidir en la llengua pròpia del poble i de la comunitat és de gran importància, sobretot sí es té en compte l’etapa educativa d’uns infants que estan en ple procés adquisítiu del llenguatge i que aquesta adquisíció serà un fonament bàsíc per a etapes educatives posteriors”. La lengua ideal para el aprendizaje es la lengua propia, lo dice “un estudio de un

equipo independiente de la UE”, sin especificar. Contrario a las recomendaciones de la UNESCO. CEIP CAS CAPISCOL

"L'aprenentatge en la llengua pròpia de cada territori és un bon sístema per a la integració de les diferents cultures que conviuen en un mateix espai geogràfic. Així ho avala un estudi fet per un equip independent de la Unió Europea”.

Los alumnos NEE deben tener profesores especializados solo en catalán "1 mestra/e de pedagogia terapèutica el referent de català.. 1 mestra/e d’audició i llenguatge referent de català”. "Amb els alumnes de necessítats educatives especials i que tenen dificultat per aprendre les dues llengües oficials, es prioritzarà l’ensenyament en la llengua catalana" CEIP MIQUEL COSTA I LLOBERA (PALMA) "Els mestres especialistes manco de llengua anglesa parlaran en català. Els tutors també impartiran totes les matèries en català”. . CEIP MIQUEL COSTA I LLOBERA Alumnos recién incorporados: lo prioritario para ellos es la lengua, no el currículum

CEIP SA GRADUADA "el fet que arribin a comunicar-se en català té prioritat sobre l’ensenyament-aprenentatge d’altres aspectes curriculars i cal posar l’esment que la responsabilitat de l’atenció a aquests alumnes no es pot carregar sobre una sola persona sínó que es responsabilitat de tot el centre”.

Alumnos recién incorporados: lo prioritario es la cultura y sociedad, no el currículum

CEIP SON JUNY “L’objectiu principal és que puguin integrar-se a la nostra cultura i societat”.

Alumnos recién incorporados: se respeta su lengua solo el primera año "si tenim famílies nouvingudes que no entenen el català se’ls respecta la seva llengua durant el primer any". Lengua propia= lengua materna CEIP BUSCASTELL "el català, llengua pròpia o llengua materna és una força de inclusíó social, una garantia i transmissíó dels sabers autòctons." Països catalans. CEIP SA MARINA DE LLUCMAJOR En concordança amb la realitat sociocultural de l'entorn del centre, i partint de la legislació vigent, farem de la llengua catalana la llengua vehicular de la comunicació

2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

13

2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

interna i externa, i alhora, llengua d'aprenentatge. També donar a conèixer la història i la cultura de les Illes Balears en el context dels Països Catalans.

Illes: lengua catalana de les Illes CC BALMES "llengua catalana de les Illes", Clases de lengua catalana, siempre dos profesores. No se dice nada de las clases

de lengua castellana. CEIP VORA MAR "Totes les sessíons de llengua catalana tenen dos mestres assígnats per fer reforços o desdoblament, igualment tenen 1 h. de reforç en llengua anglesa més 1 de desdoblament a partir de 4t”. No avanzar tema en Lengua Castellana, siempre se ha de hacer en Lengua

Catalana. CEIP MIQUEL COSTA I LLOBERA (POLLENÇA) “També haurem de tenir en compte la necessítat de no avançar continguts, és a dir, de no tractar continguts en castellà o en l'idioma estranger que no hagin estat tractats abans en la llengua catalana." Exámenes, en catalán obligatoriamente, tanto en preguntas como en respuestas.

CEIP SES CASES noVES "Els exàmens de totes les assígnatures (manco l'àrea de llengua castellana i llengua anglesa) s’elaboraran i es respondran en català”. Objetivo, integrarse en nuestra lengua CEI PICA-SOL “(...) deixem un marge perquè es pugui integrar poc a poc dins la nostra llengua”

Integración en nuestra cultura. CC NUESTRA SEÑORA DE LA CONSOLACIÓN,

Alcudia "Recobrar la cultura i els valors del nostre poble, així com la integració cultural i lingüística dels alumnes amb les seves varietats dialectals a la nostra realitat." Tutor, nunca en castellano CEIP MIQUEL COSTA I LLOBERA " S’intentarà que l’assígnatura de llengua castellana la faci un altra mestre que no sígui el tutor/a." Apoyo a todas manifestaciones de apoyo al catalán. CEIP SES ROQUES “(...)donar suport a les diferents manifestacions a favor de la llengua catalana que es donin a nivell local, autonòmic (...)” Pertenencia del alumno a la comunidad que acoge. CC NUESTRA SEÑORA DE LA

CONSOLACIÓN "Potenciar el sentiment de pertinença a la comunitat que l’acull, i del coneixement de les característiques culturals, lingüístiques i històriques de la nostra Comunitat.". Catalán, raíz de nuestra comunidad, identidad, tierra. CC SANTA MARIA

2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

14

2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

“CENTRE, Partint que la llengua catalana és la llengua de la nostra comunitat, és l’element fonamental i la base de la nostra identitat i l’arrelament de la nostra terra, serà aquesta de la qual en farem ús en els diferents àmbits de la nostra comunitat educativa." Biblioteca. Libros de imágenes, con pocas palabras, en castellano. Libros de lectura,

en catalán. CCEI ES PORIOL "Molts dels llibres d’imatges, que no porten paraules escrites són d’editorials castellanes, en canvi la majoria dels llibres de lectura són en català." No hay cultura española, sino del Estado que se da en castellano, CC SANT PERE "El seu domini facilitarà la comunicació amb l'extensa comunitat de parla castellana i l'accés a la cultura de l'Estat." No hay integración en nuestra cultura de españoles nacidos en Mallorca. CC SAN

FELIPE NERI "Per altra banda, una altra part de l’alumnat ja és de nacionalitat espanyola perquè ha nascut a Mallorca, però dins el seu nucli familiar encara no hi ha hagut una integració a la nostra cultura”. Empresas contratadas, en catalán. CC ES LICEU "En general, les empreses contractades per l’Administració hauran d’utilitzar el català en els rètols, publicacions, avisos i en la documentació adreçada al públic. Quan l’idioma formi part, directament o indirectament, del producte o del servei contractats, aquests hauran de ser en català. Per tant, hom vetllarà perquè en la contractació d’activitats extraescolars les empreses usin el català (cases de colònies, transports, excursions, etc.". Lengua mallorquina. CCEI ITACA "La nostra primera llengua és el mallorquí.

2L2. EPLIB. Estudio de los Proyectos Lingüísticos de las Islas Baleares

15