Santi Vila i Vicente

A l’equadordel projecte. Cinc anys al davant d’un propòsit modernitzador i de progrés a Figueres.

7.Conferència sala La Cate19 de juny de 2012

Amb el patrocini de

www.tax.es

Santi Vila i VicenteAlcalde de Figueres

A l’equadordel projecte. Cinc anys al davant d’un propòsit modernitzador i de progrés a Figueres.

Conferència sala La Cate19 de juny de 2012

Edita: Ajuntament de FigueresAssessorament lingüístic: Camil·la MassotFotografi es: Ajuntament de Figueres i Miquel RibotImpressió: grafi quesmontserrat.com/ecologica

DL GI-454-2012

Per a la impressió d’aquest llibre s’ha utilitzat paper ecològic, tintes d’olis vegetals i maquinària lliure de productes químics i CO2.

“Vosaltres fareu el més gran servei a l’Estat si alceu, no pas el teulat de les cases, sinó l’ànima dels ciutadans; perquè val més que grans ànimes tinguin d’hostatjar-se en cases petites que no pas que mitjaners esclaus s’amaguin en cases grans.”

Epictet de Frígia (citat a Empordà Federal, 1-v11-1922)

Parc Bosc

- 5 -

Consideracions prèvies

S’acompleixen cinc anys de la meva elecció com a alcalde. En el discurs de presa de possessió a l’Ajuntament, el 16 de juny de 2007, i en la primera conferència d’orientació del govern, pronunciada al Cercle Sport el 16 d’octubre de 2008, citava Fages de Climent i el seu “Beat aquell qui al seu cap té una cabòria”. Sense cap ànim de guanyar-nos la beatifi cació, però sí amb una fl ama a l’ànima que ben bé pot ser reconeguda com a cabòria, en les primeres setmanes del nou Ajuntament des del govern municipal vam plantejar la nostra determinació d’afrontar el que una mica pomposament en vam dir el “desafi ament de la modernitat”, o encarar el repte de passar de vila a ciutat. En escrits i parlaments posteriors, vaig precisar que per a nosaltres la defi nició de ciutat no tenia a veure estrictament amb les dimensions físiques ni amb el nombre de població, sinó amb la capacitat o no d’afavorir, practicar i fer créixer a Figueres l’esperit de ciutadania, l’adhesió irreductible a la llibertat, a la bellesa i a l’amor, en el marc d’un projecte ciutadà compartit.

Just a l’equador d’aquest magnífi c propòsit, crec necessari fer balanç de la feina feta i, en vista de les turbulències i tempestes que hem trobat, compartir amb tots vosaltres l’actualització del quadern de Bitàcola que ens ha de dur a la ciutat ideal, on, manllevant mots de Joan Maragall, tots els somnis han de ser possibles! Per evitar que us espanteu més del compte, us avanço que no tinc la intenció de fer cap guia telefònica d’accions executades o de promeses per (in)complir, sinó que procuraré recolzar-me en alguns fets puntuals per il·lustrar els valors i l’orientació que inspiren i donen sentit a la feina que estem duent a terme.

Per fer-ho d’una forma més o menys endreçada, voldria donar resposta a tres preguntes, aparentment senzilles: -Què fem? La ciutat que tenim al cap. -Per què ho fem? El sentit de la nostra activitat. -Com ho estem fent? Les actituds i les accions.

- 6 -

Centre de Formació Integrat Ferran Sunyer

- 7 -

Què fem? La ciutat que tenim al cap: la ciutat dels detalls i la ciutat creativa

“No és cap mal per al jovent somiar despert de tant en tant.”

Josep Pous i Pagès. Rei i senyor, 1918

Com ha explicat magnífi cament l’exalcalde de Venècia, Massimo Cacciari, a l’hora de defi nir la ciutat ideal normalment confrontem dues idees de ciutat, la que s’articula a l’entorn de la polis grega, de naturalesa ètnica i, per defi nició, estanca i endogàmica, i la civitas romana, oberta i predisposada al creixement continu. Segurament, ambdós models resulten tan antagònics com, de fet, irrenunciables.

A la civilització grega la polis remet a un lloc físic, a la llar i a la terra on una determinada gent té les arrels i on troba recer i reconeixement. A Roma, en canvi, la idea de ciutat (civitas) prové del terme civis, i els cives són un conjunt de persones que es reuneixen per donar vida a una ciutat, amb l’únic denominador comú de sotmetre’s a l’imperi de la llei. Mentre que la condició de ciutadania a Atenes té un origen ètnic o religiós, és la sang i l’origen el que uneix, a Roma, en canvi, aquesta condició s’obté únicament per l’acord de sotmetre’s a unes lleis, a un determinat projecte polític més o menys compartit. Mentre als atenencs els uneix l’origen, als romans els aplega el destí, l’objectiu comú. Finalment, la darrera de les contradiccions de les ciutats grega i romana té a veure amb el que s’espera de cadascuna d’elles. Mentre que de la polis grega se n’espera un lloc on trobar-se bé, segur i en pau, de la civitas romana se n’espera creixement, bullícia, negoci i intercanvis.

- 8 -

Encara que totes les ciutats contemporànies occidentals es basen en la visió romana de ciutat, en el fons no ens alliberem mai de la nostàlgia de la polis grega, de la por al fet que l’excés d’obertura ens desdibuixi la identitat i de l’aspiració a poder seguir demanant al marrec que et trobes pel carrer allò de: “I tu, de quina casa ets?”.

De fet, més arran de terra, en els darrers anys també la pràctica política i urbanística a la nostra ciutat ha debatut sobre les preteses bondats del creixement de la ciutat per al seu progrés econòmic i social, o sobre els riscos que podria suposar per al sosteniment de la identitat o el perill de fractura social. Enfront d’una visió de Figueres de tipus conservacionista, teoritzada per l’exalcalde Eduard Puig Vayreda, amb referents teòrics com Gaziel o Vandellós, n’hi ha una altra de tipus més “desarrollista”, formulada pel també exalcalde Joan Armangué, que troba les seves arrels en el pensament econòmic de la il·lustració tardana, amb Antoni de Capmany o Cerdà com a referents (encara que no fossin mai citats). Com ha explicat Oriol Nel·lo a propòsit de l’estudi de l’evolució viscuda a les diverses ciutats del país, els orígens d’aquestes dues visions confrontades i segurament condemnades a coexistir en permanent tensió tenen arrels històriques que cal anar a trobar, com a mínim, en els orígens dels processos de concentració urbana derivats de la industrialització.

No cal que us digui que el projecte polític que he encapçalat durant els darrers cinc anys ha buscat la tensió contínua entre els dos models, el conservacionista, que remet a la ciutat grega, que és la ciutat dels detalls, que s’ocupa prioritàriament de la seguretat ciutadana, que vol excel·lir en la cura de les fl ors i dels arbres, dels seus parcs i jardins, que procura esdevenir guardià de la identitat i de la llengua, dels costums i tradicions de la terra dels pares, i el progressista, que encarna la ciutat creativa, que busca el creixement i la innovació contínues, que se sent còmode amb els canvis de fesomia demogràfi cs, amb la diversitat cultural i religiosa, i que per reconèixer la condició fi guerenca únicament reclama l’adhesió al projecte compartit de ciutat.

- 9 -

En aquest marc teòric de referència, davant de l’inici de la revisió del Pla general d’ordenació urbana (l’actual data de 1983), només us vull avançar els principis rectors que l’haurien d’inspirar i que podríem resumir amb “quatre C”. La ciutat que haurà de sortir del nou Pla general ha de ser, alhora, un municipi compacte, complex, cohesionat i, fi nalment, de casa. Compacte en el sentit de ser capaç de prioritzar el creixement dens i vertical, decidit a relligar barris, més que el dispers i horitzontal, devorador de territori i contrari a l’esperit de ciutadania; complex en la mesura que sàpiga fer de la barreja d’usos residencials, activitats productives i serveis una virtut i no una font contínua de problemes i disfuncions socials i de mobilitat, d’inseguretat ciutadana o segregació; cohesionat en la mesura que no distingeixi en els estàndards de qualitat i de proximitat als recursos públics en funció del centre o de la perifèria, que garanteixi la barreja de rics i pobres, d’autòctons i nouvinguts. I fi nalment, de casa. Figueres és una ciutat genèticament empordanesa, que vol dir catalana i mediterrània, que ha de saber-se incardinar harmònicament en el teixit de la Catalunya-ciutat que van somiar els homes i les dones del nou-cents, per poder exercir així, amb naturalitat, la seva funció de capital regional i nacional. Alhora, encara que reconeguem que l’única nostàlgia que ens mou és la del futur, creiem que tenim un deure de memòria amb el qual hem estat i que ens ha dut a ser com som, i que s’ha de traduir en un decidit accent conservacionista respecte al traçat històric dels nostres principals carrers i places, arbres, parcs i jardins, amb la fesomia heretada de la nostra arquitectura. Si no ens desviem d’aquestes “quatre C”, planifi carem la Figueres de les properes dècades com una ciutat atractiva per a l’activitat econòmica, accessible i funcional per viure-hi i amb una forta identitat i cohesió ciutadana.

Per il·lustrar d’una forma planera la transcendència d’encertar amb el model de ciutat que volem, m’ha semblat que podia manllevar un parell d’exemples cinematogràfi cs, concretament dos dels thrillers futuristes més vistos dels darrers mesos. Penso en Els jocs de la fam (2012), de Gary Ross, basada en la novel·la homònima de Suzanne Collins, de

- 10 -

la qual s’han venut més de 500.000 exemplars i que ha estat traduïda a 26 idiomes, i en In Time (2011), d’Andrew Niccol, amb els guapíssims Justin Timberlake i Amanda Seyfried com a protagonistes. En ambdues pel·lícules, la descripció de l’infern a la terra sempre remet a un món postmodern on els humans viuen segregats en districtes concèntrics, reservant el centre per als grups dirigents i benestants i escopint cap a la perifèria els sectors més desafavorits i sense drets. El nou Pla general de Figueres ha d’estar just als antípodes d’aquesta anticiutat de fi cció, que fi nalment fa de la Utopia o somni ciutadà tota una Distopia o malson urbanita despersonalitzador.

Homenatge a la gent gran (2011)

- 11 -

Per què ho fem?

Ja és arribat lo diaQue el poble tant volia:Fugiu, tirans, lo poble vol ser rei.Ja la campana sona.

Abdon Terrades. Lo rei Micomicó, 1838

Més enllà de la ben poc original (encara que no per això menys sincera) reiteració de la vocació de servei que mou milers de ciutadans a acceptar servir la comunitat des de l’acció política, especialment en temps com els que ens ha tocat viure, crec important justifi car el nostre concurs polític, i en especial el meu compromís personal amb la ciutat, per dues raons fonamentals.

En primer lloc, perquè en contra del que s’acostuma a creure, la democràcia no genera de forma automàtica ni inevitable l’adhesió de la ciutadania a la pròpia democràcia. Alguns, per desengany o apatia, cauen en l’abstencionisme; d’altres, per sobreexcitació, ignorància o maldat, s’aboquen als populismes redemptors convençuts que el cel a la terra és possible aquí, ara i de franc.

En segon lloc, perquè estic convençut que l’acció política té a veure amb el convenciment que només en la superació dels propis egoismes i en la participació coresponsable d’un projecte col·lectiu els humans aconseguim realitzar-nos com a persones i, per tant, trobar sentit a la pròpia existència. Sense ingenuïtats ni candideses, penso que vivim en el millor dels mons possibles o que, en tot cas, podem aspirar a viure-hi a través de la seva reforma i transformació permanents.

- 12 -

És des d’aquesta perspectiva, i ara més que mai, que cal reivindicar la política, un conjunt d’aspiracions i d’actes moguts sobretot pel compromís amb uns determinats valors: els de la llibertat, la bellesa i l’amor, reclamats per la Maria Àngels Anglada, i els de la catalanitat, la democràcia i el progrés, en mots de Marià Pujulà, Josep Puig Pujades i Ricard Giralt. Successives generacions, fi ns i tot en temps molt més difícils, han mantingut la ciutat fi del a aquests principis. Ara, en temps de difi cultat extrema, és important no perdre de vista aquestes fi tes i adequar-hi el nostre programari amb convenciment.

És des d’aquest compromís amb determinats valors que he procurat que la ciutat participés activament en els grans debats nacionals sobre retallades, sobre el futur de la immigració i de les confessions religioses o sobre l’espoli fi scal a Catalunya. Perquè quan el Govern d’Espanya posa en risc la continuïtat de les polítiques actives d’ocupació, o la continuïtat dels centres especials de treball, com l’Altem, i quan la Generalitat tanca el centre de menors de Montilivi, l’alcalde de Figueres, si és honest, no pot estar callat i fer-se’n còmplice.

Fira del Dibuix i la Pintura a la plaça de Catalunya

- 13 -

De la preocupació únicament pels temes de ciutat, doncs, a l’assumpció d’un cert lideratge polític amb vocació nacional. I en aquesta voluntat podem parlar, a tall d’exemple, del pacte dels alcaldes per fer del corredor ferroviari mediterrani una prioritat; de la presència en el moviment d’Alcaldes per la Pau; del suport al president de Catalunya en la transició nacional cap a un nou model de fi nançament que ens garanteixi la sobirania fi scal i, més important, que asseguri la sostenibilitat de la societat del benestar, i de l’oposició a la reforma de la Llei de les confessions insinuada pel Govern o del suport al dret de les famílies homoparentals a formar una família. En defi nitiva, la nostra agenda és el món, des de Figueres.

Concert de Tots Sants al cementiri

- 14 -

Escolars dibuixant al carrer de la Rutlla

Sortida de la cursa nocturna a la Rambla

- 15 -

Com ho estem fent? Les actituds i les accions

“Esforça’t en el teu treball, com si de cada detall que pensis, de cada paraula que diguis, de cada peça que posis, de cada cop de martell que donis, en depengués la salvació de la humanitat. Perquè en depèn, creu-ho.”

Joan Maragall. Elogi del viure, 1910

“El terreny de la democràcia és el de les res dubiae, és a dir, de les qüestions que poden ser legítimament decidides de més d’una manera.”

Gustavo Zagrebelsky. Contra l’ètica de la veritat, 2010

El moment és greu: crisi econòmica, crisi fi nancera, crisi institucional i política entre Catalunya i Espanya. Finalment, i segurament tant o més greu que les anteriors, crisi de confi ança entre la ciutadania i l’acció política. Davant d’aquest panorama, alguns han afi rmat, fi ns i tot, que estem davant del fi nal de tota una època!

La revolució en les actituds

En tot aquest panorama dantesc, que té grans similituds amb les hores greus que va viure Europa als anys trenta, únicament em sento en l’obligació de desmentir els qui, idealitzant els temps passats, ens acusen

- 16 -

de ser una societat sense valors i en perill de caure en el relativisme, en el pensament dèbil i egoista. ¿Que potser els temps passats, quan era ben vist que els homes piquessin les dones i que els matrimonis, per no trencar-se, trobessin la manera discreta de bastir vides paral·leles, o quan la política estava només en mans de determinades elits i dinàmiques clientelars, eren temps millors? La nostra societat liberal democràtica ha fet i ha consolidat grans aportacions socials i polítiques (la tolerància, el respecte a la diferència d’opinió, l’esperit de concòrdia, la seguretat i protecció dels més febles, el conreu i respecte a la legalitat…). Ho hem fet i els nostres joves i bona part dels nostres conciutadans hi creuen, i per això, indignats, han sortit al carrer a defensar-ho! Més enllà de la reprovació de les conductes violentes, aquestes mobilitzacions han de ser vistes com un senyal de salut i no de malaltia del nostre model social.

Que els ciutadans siguin crítics amb la política convencional no vol dir que siguin antipolítics! Vol dir que és urgent la revolució en les actituds, la regeneració de la pràctica democràtica. Estic convençut que la bona política és en els comportaments concrets, en la coherència que encarna l’acció aparentment més insignifi cant. També, en la presa de consciència que som davant del veritable fi nal de tota una època. La revolució tecnològica pròpia de la postmodernitat, en la mesura que ha entronitzat l’afi rmació del subjecte i ha democratitzat radicalment l’accés a la informació, ha dinamitat defi nitivament les relacions jeràrquiques i verticals de poder i exigeix una nova governança o cultura política, basada en una relació horitzontal entre governants i ciutadania, on la informació i la presa de decisions es socialitzen i on es prioritza la mediació i el dubte com a actitud intel·lectual i de lideratge per sobre de la rigidesa i el dogmatisme. Tinc cinc mil amics al Facebook, amb qui dialogo diàriament mitja hora. L’Ajuntament té pàgina web, Facebook i Twitter, i tots els membres del govern són accessibles a la xarxa i presencialment. La majoria han dotat les seves regidories de consells de participació ciutadana o estan a punt de fer-ho. En les properes setmanes sotmetrem a informació i debat el programa d’actuació municipal per als propers anys i, pensant en la dignifi cació dels servidors públics,

- 17 -

proposaré l’assumpció d’un rigorós codi ètic de comportament, que ens faci més exemplars i dignes, que reivindiqui la funció pública i, en especial, el paper dels servidors públics, polítics i funcionaris, com a persones honorables i solvents.

Els èxits d’aquesta nova manera de concebre el lideratge han estat visibles en el dia a dia de la ciutat. Així, els progressos en la pacifi cació del trànsit al centre històric han estat possibles perquè no hem imposat res, perquè hem estat disposats a rectifi car, si ha calgut, una, deu, cent i mil vegades! Fent-ho així, hem pacifi cat part dels carrers Nou i de Sant Pau, els carrers de Pep Ventura i de la Muralla, hem conservat la font i les alzines de la plaça de les Patates i hem reordenat el carrer Canigó. Així vam consensuar la reurbanització del nucli antic, vam pactar l’skate

park amb els joves o els vint-i-set horts urbans amb els grans.

Un altre element substantiu en aquest context (de fet, alguns pensem que sempre) és l’austeritat, la proximitat i la transparència com a segells distintius de l’acció de govern i del conjunt del comportament social. L’èxit de les festes majors d’enguany, amb un únic cap de setmana però donant el màxim protagonisme a la ciutadania i les entitats, confi rma que els diners no ho són tot, ni segurament són el més important. La solvència i l’èxit de clubs amb cinquanta-cinc anys d’història com l’Adepaf, o el retorn a tercera divisió de la Unió Esportiva Figueres marquen el fi nal de la cultura dels èxits efímers forjats a cop de talonari i el reconeixement al treball fet amb discreció, amb austeritat, sense fatxenderies i comptant amb els de casa.

Si aquest canvi en la governança s’obre camí a totes les ciutats, com no ho ha de fer a Figueres, històricament una ciutat amb una cultura política radicalment democràtica i liberal, que ens ha fet tolerants i oberts als canvis, i que justament no ha fet de la seva manca de pedigrí un problema, sinó l’oportunitat de forjar un caràcter obert i ambivalent, decididament vinculat a les pròpies tradicions, però alhora especialment còmode amb les innovacions, amb l’avantguarda, capaç de poder viure

- 18 -

sense gaire estrès ni ànsies en una ciutat on el 29% de la comunitat és d’origen estranger.

Finalment, fent confi ança i costat a la societat civil, a les empreses, als emprenedors, veritables motors de progrés personal i col·lectiu. Fa poques setmanes em vaig reunir amb les vuitanta-una entitats socials, culturals i esportives de la ciutat i acordàvem, amb esperit positiu, un nou mètode de col·laboració econòmica, més objectiu i equitatiu. Impressionant, no? A data d’avui, tres entitats de la ciutat i una desena de persones ja compten amb la Creu de Sant Jordi. Parlant en termes més materials, en aquests darrers cinc anys hem mobilitzat prop d’una desena de milions d’euros d’origen privat en projectes d’interès públic que han permès l’erecció de monuments, la construcció de dues noves escoles, la reurbanització de carrers i el patrocini d’iniciatives socials.

Si, com ha escrit la Isabel-Clara Simó, som un país alegre i amb sentit de la ironia, acostumat a riure’ns del mort i de qui el vetlla, si som honestos, si som senzills, estic segur que junts remuntarem aquest moment difícil.

Lliurament de les Creus de Sant Jordi (abril 2012)

- 19 -

La reorientació de les prioritats

Certament, a Figueres el moment és d’extrema difi cultat. Prop de 5.300 persones són a l’atur, gairebé un 37% dels aturats són menors de 35 anys i més de 600 persones, el 14,6% dels aturats, estan en situació d’atur de llarga durada, indici inequívoc de greus problemes d’ocupabilitat. Alhora, unes fi nances públiques absolutament col·lapsades (en el moment d’escriure aquesta conferència la Generalitat deu a la ciutat més de 7 milions d’euros, que són prop de 1.200 milions de les antigues pessetes) ens impedeixen continuar estimulant la demanda amb inversió pública –tal com vam fer durant el mandat anterior, amb més de 55 milions invertits– i, pitjor, posen en risc la sostenibilitat del nostre model de promoció i protecció de les persones.

Davant d’aquest panorama, des del govern de la ciutat hem concentrat tota la nostra acció en tres grans prioritats: sortir de la crisi, millorar la formació i, sobretot, garantir la cohesió. La presència del president Artur Mas a la ciutat el 9 de març passat amb motiu de la inauguració

Concert de Cap d’Any al Teatre Municipal el Jardí

- 20 -

del nou centre de Formació Integrat Ferran Sunyer i de la visita a les instal·lacions de Ceres Roura per la celebració del centenari de l’empresa, així com de la inauguració del nou centre cívic de la Marca de l’Ham, encarna amb precisió aquesta agenda de treball.

Sortir de la crisi

Malgrat que la ciutat viu un dels moments més baixos d’endeutament dels darrers quinze anys, l’actual context de recessió i, especialment, la restricció de l’accés al crèdit ens obliga a fer una previsió fi scal per als tres propers anys basada en la contenció de la despesa (increment anual d’un 2%) i la moderació fi scal (increment anual d’un 5%). Alhora, estem convençuts de la bondat de procurar mantenir un cert ritme inversor que, alhora que doni continuïtat al projecte modernitzador iniciat fa cinc any, actuï com a element dinamitzador de l’economia local.

Plaça de la Font Lluminosa

- 21 -

En aquest sentit, la crisi ens brinda l’oportunitat de reorientar, i fi ns i tot deixar sense data, els grans projectes d’infraestructures fi lls de la febrada especulativa i consolidar les obres per a una ciutat sostenible i dels detalls. Els temps de les obres faraòniques i de la construcció de barris dormitori sense serveis i d’equipaments sense usuaris s’han acabat. ¿Té sentit projectar una variant ferroviària de circumval·lació del castell de Sant Ferran que, a més de trinxar el pla de Cabanes i Vilabertran, suposa una inversió de més de 90 milions d’euros? ¿Té sentit plantejar una variant de la N-II també perimetral al quadrant nord-oest de la ciutat i somiar desmuntar l’actual variant de llevant? D’acord amb la Generalitat de Catalunya, des del govern municipal hem reclamat la revisió del planejament territorial i del sistema urbà amb una visió pragmàtica i realista, que permeti el manteniment de l’estació convencional ferroviària al centre i, a curt termini, el desdoblament de l’actual cinturó de ronda, en el moment present un veritable corredor de la mort. Alhora, hem acordat amb el Ministeri de Foment la imminent actuació sobre l’enllaç nord de l’autopista, així com la construcció durant el proper any i mig de dues rotondes a l’avinguda de Salvador Dalí que resolguin, d’una vegada, l’accés al centre venint de França. Fent això, podem deixar sine die els macroprojectes que només resistien sobre el paper de determinats despatxos afi ns al Ministeri.

Portes endins, durant el darrer bienni a l’Ajuntament hem aplicat un rigorós programa d’ajustos econòmics destinats a adequar les despeses municipals a la caiguda brusca d’ingressos i transferències, a emprendre les reformes necessàries per garantir el sosteniment i la millor gestió dels serveis públics i, no menys important, a propiciar una bateria d’estímuls que ens permetin remuntar aquesta situació difícil.

Només a vista d’ocell, per tal de comprendre la magnitud de la difi cultat del programa que estem duent a terme, em permeto citar els principals ajustos, reformes i estímuls que hem emprès.

- 22 -

Ajustos

Hem reprogramat el desenvolupament del Pla integral del nucli antic, mantenint les inversions en obra pública però allargant dos anys els terminis d’execució. Hem implementat el denominat Pla 5/15, que consisteix en l’increment general d’un 5% en els ingressos i la reducció, també general, de les despeses en un 15%, amb un estalvi d’uns 3,5 milions d’euros. En relació amb el personal laboral, hem prioritzat el manteniment dels llocs de treball, però des de l’any 2010 no es cobreixen baixes i s’han reduït dràsticament les hores extraordinàries. A nivell intern, hem introduït la compartició de recursos interdepartamentals, optimitzant recursos administratius. Hem retallat en un 15% (1.776.322 euros) les despeses en empreses municipals eliminant una gerència i, en el cas concret de Fisersa, pactant amb el personal la reducció lineal del salari dels treballadors en un 8%. Hem reprogramat el calendari d’inversions de manera que en el primer semestre no ha començat cap obra nova i només s’executen les que ja estaven en marxa. A les ordenances 2012 hem establert criteris perquè només els majors de 65 anys amb menys recursos econòmics tinguin gratuïtat en el transport públic i les piscines municipals. En la resta de casos, desapareix la gratuïtat. De nou, hem reduït la retribució dels regidors i de l’alcalde en un 5%. Hem reduït fi ns a un 5% les retribucions a càrrecs de govern i càrrecs eventuals i de confi ança i hem rebaixat signifi cativament indemnitzacions per assistències, mesures que signifi quen un estalvi de 193.000 euros. Destinem el 50% dels sobrants d’inversions i baixes a fi nançar el romanent de tresoreria negatiu.

Reformes

La principal, sens dubte, ha estat aconseguir el reconeixement com a ciutat turística, un fet que, com ha resumit en Jordi Rotllan, president de l’Associació de Comerciants, ha de fer possible que a Figueres les

- 23 -

setmanes tinguin dos dissabtes, i els anys, tretze mesos. Aquest és un clar exemple de saber fer de la crisi, en la mesura que ens predisposa a assumir riscos, una oportunitat. L’obertura del segon McDonald’s a la ciutat i d’una nova discoteca, així com la instal·lació de negocis d’empresaris gironins a Figueres i els contactes recents amb importants franquícies confi rmen la vitalitat econòmica del nostre teixit comercial i de serveis.

D’acord amb la resta d’alcaldes de les capitals comarcals gironines, hem reclamat una llei òmnibus de simplifi cació de tràmits administratius per als ajuntaments. Hem de posar les coses més fàcils i fer-les més econòmicament.

Tenim en plena execució el Projecte de Smart City o de ciutat intel·ligent, amb la implantació de Wi-Fi WIMAX a quaranta-vuit punts de la ciutat, la instal·lació de disset videocàmeres a la via pública i de sensors que mesuren des del grau d’utilització dels contenidors d’escombraries fi ns a la intensitat del trànsit, el soroll o els gasos contaminants.

Instal·lacio de Wi-Fi a la pujada del Castell

- 24 -

Tenim en plena execució el Pla de mobilitat que, després d’haver posat en funcionament dos nous aparcaments subterranis i diversos de dissuasius, està a punt d’emprendre l’ampliació de zones blaves i d’implantar zones verdes per als residents.

Hem eliminat les subvencions discrecionals i hem establert una convocatòria anual de subvencions amb criteris objectius i objectivables, basats en la valoració del projecte i l’interès públic, i no en el costum o l’amiguisme.

A nivell intern, hem implantat un nou sistema de seguiment d’execució pressupostària que moduli al llarg de l’any el repartiment de despesa, amb centralització i controls trimestrals estrictes sobre l’execució pressupostària. Les diferents accions que es duen a terme passen a tenir assignat un cap de projecte que verifi ca tant l’optimització dels costos, com el compliment dels terminis d’execució. També hem posat en marxa una ofi cina de compres que centralitzi la totalitat del que adquireix habitualment l’Ajuntament (material d’ofi cina, vestuari, comunicacions, etc.). Els estalvis aconseguits han estat, en alguns casos, de fi ns al 45-50%. Així mateix, seguim instaurant l’administració electrònica.

Finalment, cal destacar el treball en el canvi del tipus de lluminàries per aconseguir estalvis de fi ns al 65% en la factura de l’enllumenat públic. Completat el canvi de model en l’enllumenat de Nadal (l’ús de leds ha signifi cat un estalvi d’un 60%), en aquests moments s’actua sobre l’àmbit semafòric (la previsió d’estalvi és de 26.000 euros anuals).

Especialment important és el treball per mancomunar serveis que s’està duent a terme en serveis socials o habitatge amb el Consell Comarcal, o l’obertura de noves línies de negoci per part de les empreses municipals més enllà del límit estricte del terme, i que hauran de permetre gestionar, per exemple, les aigües o el transport urbà col·lectiu d’una forma més racional i efi cient.

- 25 -

Estímuls

Hem redactat un pla estratègic de promoció econòmica que defi neix els sectors estratègics de la ciutat i la comarca.

Estem implementant el pla estratègic educatiu i formatiu, que el 2011 es va traduir en 166 accions, amb 21.822 ciutadans benefi ciaris i un pressupost de més de 988.000 euros.

El govern bonifi ca l’establiment d’empreses o iniciatives públiques o privades vinculades al coneixement, a la formació i a la cultura (bonifi cació ICIO). Hem introduït un canvi fonamental de treball en xarxa, conjuntament amb el Consell Comarcal, perquè l’abast de les accions sigui a nivell de tot el territori.

Conjuntament amb el SOC, hem posat en marxa plans d’ocupació i el taller d’ocupació que han donat feina a més de setanta persones.

Visitants al Teatre-Museu Dalí

- 26 -

S’estableixen formats de col·laboració publicoprivada per desenvolupar projectes estratègics o de millora de la ciutat (per exemple, l’escola bressol Lilaina, l’escola superior de dansa, l’escola Montessori, l’escola d’Hostaleria i programes de reurbanització per afavorir l’establiment de terrasses de cafeteries i restaurants).

En matèria d’inversions, hem prioritzat les actuacions relacionades amb l’educació, la promoció econòmica i la cohesió. Hem mantingut l’actuació en el centre històric, les obres de rehabilitació de l’antic convent de Caputxins i les de la futura Casa Empordà, a l’antic escorxador. D’acord amb la Generalitat, treballem per a la construcció i posada en funcionament d’una nova residència d’avis, d’un nou CAP i del nou parc de bombers. En la mesura que ha de suposar un radical revulsiu per a la zona i la superació d’un important dèfi cit de serveis esportius, també és prevista la licitació del projecte poliesportiu a la plaça de braus, tancada des de 1991.

Presentació dels equips de futbol base de la Unió Esportiva Figueres

- 27 -

La formació

La formació és la clau per a la realització personal i professional. Ho sabem i hem d’orientar totes les nostres energies a garantir una sòlida oferta educativa, universal i gratuïta, però també privada, que asseguri el dret a l’educació per a tothom i alhora la llibertat dels pares i mares d’educar els seus fi lls com millor els sembli. Que més de 1.000 persones, el 23% dels nostres aturats, no tinguin cap tipus d’estudi i que, per contra, pràcticament tots els universitaris de la ciutat tinguin feina confi rma la importància de la formació per arribar a obrir-se camí.

És per aquest motiu que hem prioritzat i estimulat qualsevol iniciativa vinculada al projecte de “ciutat creativa”, afavoridora de la detecció, atracció i retenció del talent, la innovació i la cultura, i hem donat suport als projectes vinculats a la formació, el coneixement i la cultura (Centre de Formació Integrat Ferran Sunyer, Escola Ofi cial d’Idiomes, Escola d’Adults, Escola d’Hostaleria de l’Alt Empordà, escola L’Amistat, escola Parc de les Aigües, ampliació el curs vinent amb dos mòduls més de l’escola Carme Guasch, nova escola Montessori, projecte d’escola superior de dansa Ángel Corella, xarxa Wi-Fi gratuïta a totes les places de la ciutat…). D’acord amb el Departament d’Ensenyament, enguany hem ampliat l’oferta de cicles formatius de grau mitjà als instituts Narcís Monturiol i Cendrassos, i l’any que ve seguirem fent-ho a l’institut Ramon Muntaner. Vivim en un món i en una economia oberts, i treballem per aconseguir un batxillerat internacional i un altre que permeti obtenir simultàniament els títols espanyol (batxillerat) i francès (baccalauréat). En aquest punt vull fer notar que sóc conscient que he rebut algunes crítiques, al meu parer oportunistes, per haver bonifi cat fi scalment els empresaris disposats a construir noves escoles o per haver reconegut que penso fer-ho també amb les noves iniciatives públiques i privades que projecten construir residències sociosanitàries i equipaments culturals. Estic absolutament convençut de l’encert d’aquestes polítiques d’estímul perquè s’adiuen perfectament amb el model de ciutat creativa, culta i de serveis que tenim al cap i que, sense

- 28 -

cap mena de dubte, si reïx, serà la millor aportació que haurem fet durant el nostre pas per l’Ajuntament.

En els capítols de despesa corrent, hem mantingut l’atenció prioritària a totes les iniciatives relacionades amb el repte de consolidar Figueres com a ciutat creativa, culta i sempre disposada a l’intercanvi d’idees, d’experiències, de béns i de serveis: beques Agita per a projectes culturals innovadors, beques a la Joventut Excel·lent per als millors estudiants de secundària (35 joves ja se n’han benefi ciat) i participació activa en iniciatives educatives com Cantània, entre d’altres.

Més enllà del valor en ella mateixa, la cultura juga un paper destacat en la promoció i dinamització econòmica de les ciutats. D’aquí l’aposta de planifi car un gran festival o esdeveniment fi ral a cada estació de l’any, així com de mantenir el suport als reconeguts festivals de Jazz o a la Schubertíada, per citar només els més destacats. Els més de 15.000 assistents al Festival Internacional del Circ, en bona mesura francesos, o l’èxit del deu anys d’Acústica i dels vint-i-set de la Fira del Vi o de les

Cicles de formació professional a l’institut Narcís Monturiol

- 29 -

ja més que centenàries Fires i Festes de la Santa Creu confi rmen l’encert d’aquest camí i la necessitat que tenim com a ciutat, si volem ser alguna cosa a sud, de seguir mirant a nord! I de fet, una dada econòmica és la que ens reafi rma que cal mantenir aquest objectiu: cada any 1.400.000 francesos compren a les nostres botigues.

Capítol a part mereixen les polítiques destinades a la preservació i actualització d’un relat de ciutat compartit, peça angular per garantir la cohesió, la identitat i l’esperit de ciutadania. En aquest sentit, vull destacar només la important activitat duta a terme amb el programa d’art al carrer, la recuperació de l’antiga muralla medieval a la plaça de les Patates, la rehabilitació del Convent dels Caputxins, les obres a l’antic hospital del castell, l’extensió dels Jardins Puig Pujades, la recuperació de la traça històrica del passeig Nou o el projecte “Figueres tatuada”, que permetrà mantenir viu en l’imaginari de la ciutat, a través d’inscripcions en els carrers, els mots dels autors més fi guerencs, des de Ramon Muntaner, Anicet de Pagès i Alexandre Deulofeu, fi ns a Manuel Brunet, Carles Fages de Climent, Salvador Dalí o M. Àngels Anglada,

Primera edició del Festival Internacional del Circ

- 30 -

entre d’altres. La ciutat destina molts recursos a l’homenatge dels seus ancians –enguany, 102 persones compleixen 90 anys– i a la memòria dels seus morts, al reconeixement dels seus emprenedors i esportistes, i manté viva la seva identitat com a ciutat liberal, culta i democràtica. En aquest sentit, acabada pràcticament la fase de les pedres, amb la rehabilitació de l’Sport i de La Cate i amb les obres del Casino en el seu tram fi nal, és important que la ciutat s’ocupi de la preservació de les seves lletres. Durant aquests darrers anys, hem reforçat la Beca de Recerca Ciutat de Figueres i la seva publicació a través de la Col·lecció Juncària, hem obert una nova línia de publicació de discursos i conferències i, com a fet més nou i recent, acabem d’acordar amb el Casino Menestral Figuerenc la donació a la ciutat dels espais sufi cients per impulsar, Ajuntament i Casino, un projecte realment important i únic al món: la Biblioteca d’Autors Empordanesos, a partir dels fons de biblioteca i d’hemeroteca municipals, del Casino i de particulars. Així mateix, enguany hem celebrat el centenari del naixement del matemàtic fi guerenc Ferran Sunyer (1912-1967) i el bicentenari del naixement de

Sala La Cate després de la remodelació

- 31 -

l’Abdon Terrades (1812-1856), i ens preparem per commemorar els 75 anys dels bombardejos sobre Figueres de 1938, punyentment descrits en versos de Carme Guasch.

La cohesió

De la mà d’Ulrich Beck, hem après que els temps de creure que podíem arribar a aixecar una paret tan alta que deixés tot el sofriment, tota la misèria o tota la violència “als altres” han passat. Si hi ha una catàstrofe ecològica a Txernòbil, les aus dels [nostres] aiguamolls se’n ressenten. Si milions de persones moren de fam i viuen sense esperança a l’altre costat de la Mediterrània, les nostres consciències ja no poden restar tranquil·les i, a més, les nostres ciutats s’omplen d’homes i dones valents que emigren perquè es neguen a no tenir futur per als seus fi lls. La nostra agenda és el món, i estem decidits a treballar amb totes les nostres forces per garantir l’accés universal de qualsevol ciutadà al nostre sistema de salut, i assegurar a totes i cadascuna de les persones grans que viuen soles a la nostra ciutat la seva protecció amb suport domiciliari, amb suport als cuidadors i amb la construcció d’una nova residència geriàtrica. Els nostres Serveis Socials, d’acord amb Càritas i Creu Roja i amb un nombre important de voluntaris i de donatius de particulars, durant el 2011 han atès a través del centre de distribució d’aliments més de 1.500 famílies, prop d’unes 5.500 persones, i han distribuït més de 127 tones d’aliments. Des del centre municipal Joaquim Vallmajor, l’Ajuntament presta diàriament serveis de menjador, dutxa i bugaderia a les persones que ho sol·liciten, i es procura que els usuaris contribueixin al pagament del seu cost amb un euro diari. Durant el 2011, s’han ofert prop de 9.000 àpats. D’acord amb la Generalitat, acabem de posar 70 habitatges en el mercat de lloguer a preus taxats. També hem posat en funcionament el servei d’intermediació hipotecària. En col·laboració amb l’Associació Tallers, s’han recollit tots els casos de persones sense sostre. Amb 569 persones que perceben una pensió d’insersió, 150 expedients pendents de resoldre i prop de 400 ja extingits o esgotats, els Serveis Socials municipals són percebuts per bona part de la ciutadania

- 32 -

com la darrera esperança. Fins ara, hem procurat no fallar-los i ho seguirem fent, mentre puguem, perquè ni un sol fi guerenc pot viure feliç i en pau sabent que el seu veí pateix una situació extrema. A més, amb 5.000 persones sense feina a la ciutat, que vol dir amb aturats a totes les cases, és innegable que el risc de caure en l’exclusió o la marginalitat ja no és cosa només dels immigrants, ni dels vells, ni dels discapacitats, sinó que és una possibilitat per a qualsevol de nosaltres. En uns temps d’individualisme radical, és important que preservem el sentit de comunitat i que prenguem plena consciència que el progrés de la ciutat és inviable si només benefi cia uns quants i deixa la majoria al marge, en la precarietat o en la misèria, i que, en conseqüència, ens comprometem sense matisos amb la defensa i preservació de la societat del benestar. “He llegit en algun lloc que els homes són àngels amb una sola ala: només poden volar abraçats”, ha recordat el líder italià de l’esquerra verda Nichi Vendola a Reprendre el camí, el seu darrer llibre.

Traçat del TGV entre Figueres i Perpinyà

- 33 -

Revisem i deixem enrere els excessos consumistes i impropis d’una societat madura i cívica que vam viure al tombant de segle i reconciliem-nos amb els valors de la cultura de l’esforç i la fraternitat, que han fet de la nostra una de les més pròsperes comunitats del món.

Molt probablement, les polítiques d’aquests anys seran menys vistoses que en temps passats, però podeu estar segurs que no permetrem que ningú quedi enrere, abandonat a la seva sort.

Treballem, doncs, concentrats, a curt termini, a sortir de la crisi i a assegurar el manteniment de la cohesió i, més a mitjà termini, a incrementar substancialment el nivell mitjà de formació de la nostra ciutadania, clau per al progrés personal i col·lectiu.

- 34 -

Fira d’Artesania al carrer de Peralada

- 35 -

Per acabar

“(...) penso que divertir-se és més important que fer pàtria; i que divertir-se tot fent pàtria és l’activitat col·lectiva més plaent que existeix.”

Isabel-Clara Simó. Els racons de la memòria, 2009

Fa poques setmanes, vaig indicar al gerent de Govern que em convoqués una reunió d’avaluació d’aquest primer any de mandat municipal i, de fet, dels cinc que duem governant. Notava una certa fatiga i desencís en algun dels regidors, segurament un xic desbordats per la gravetat del moment que vivim i per la ingratitud d’haver de dir massa vegades que no a molts acostumats només a sentir dir que sí. Posats a organitzar la jornada formativa-avaluadora, un dels col·laboradors de l’equip va suggerir que la causa del defalliment podia ser la difi cultat d’algun dels nous regidors de comunicar la feina que es feia i que, per tant, podríem aprofi tar per fer un curs d’oratòria. “No”, vaig respondre automàticament i amb un punt d’irritació. El que ens rearmarà moralment no és parlar més bé, sinó refrescar què hem vingut a fer i per què, recuperar el nord, l’estel que ens guia i que dóna sentit als sacrifi cis personals que fem!

I aquest no és altre que el compromís amb una societat més lliure individualment i col·lectiva, que faci de la llibertat i la igualtat d’oportunitats, de la bellesa, que vol dir la cultura i el gust per aprendre, i de l’amor, que vol dir la pietat, la tolerància i la justícia, la seva primera i última raó de ser. Senyores i senyors, si davant la crisi ens mantenim en el pessimisme, continuarem sent part del problema i no de la solució.

- 36 -

Hi ha moltes raons per tal que, ben legítimament, arribéssim a pensar, optimistes, no que vivim en la millor de les ciutats possibles, però sí que, malgrat tots els malgrats que es vulguin, vivim un dels millors moments de la història de la ciutat i, de fet, de la història de la humanitat! D’ençà del 2001 la ciutat no ha deixat de créixer, i enguany ha assolit el seu rècord històric: 46.000 persones! El 47% tenen 35 anys o menys; a l’altre costat de la piràmide, hi ha 3.592 persones de 75 anys o més; 102 compleixen enguany 90 anys, i més de 70 en tenen 100 o més! Si aquestes dades són bones per a tots, encara ho són més per a les dones, amb una taxa de supervivència molt superior a la dels homes que fa que, malgrat que a la ciutat hi continuen naixent més nens que nenes, a partir dels 75 anys dos terços de la població sigui femenina. D’altra banda, cal fer notar que d’ençà de la posada en funcionament de la nova estació del TGV estem a cinc hores i vint minuts del Pompidou de París i, a partir de l’estiu vinent, a quaranta minuts de Barcelona, una de les deu ciutats més importants i atractives del món! Certament, l’Ajuntament l’any 2008 tenia un pressupost de 68 milions d’euros. Enguany, és de 44 milions. Malgrat el retrocés, continuen essent molts milions d’euros, no us sembla? Amb aquest pressupost, continuem sostenint una plantilla de més de 350 servidors públics i dues empreses municipals de serveis. Amb el concurs de la Generalitat i de l’Estat, tenim deu escoles de primària, cinc instituts públics i tres centres d’ensenyament privats concertats. Gaudim d’un hospital, d’una residència geriàtrica, d’un centre sociosanitari, de dos CAP i de dos consultoris, un a Vilatenim just acabat d’inaugurar. Tenim set jutjats i una comissaria de mossos. Tot plegat ens converteix en una veritable capital de serveis. La Fundació Dalí, per la seva banda, continua batent tots els rècords de visitants i de resultats econòmics positius. El nostre teixit empresarial és ric i complex, de petites i mitjanes empreses, sovint d’origen familiar, que no ha basat el seu negoci en l’especulació o l’oportunisme, sinó que ha fet de l’excel·lència la seva raó de ser. Un fi guerenc d’encara no quaranta anys, fi ll d’un immigrant xinès, és directiu del Futbol Club Barcelona, i com ens feia notar fa unes setmanes l’Enric Ruiz Geli, a través d’un divertit joc d’encadenaments podem certifi car que qui us parla és a tres trucades del president Obama. Per tant, la majoria de vosaltres, que teniu el meu telèfon, en sou a quatre!

- 37 -

Vivim més i millor que mai (alliberats de les cadenes de les malalties, de l’esclavatge de la natura); estem més i millor connectats que mai (alliberats de les cadenes físiques); tenim més i millor accés a la informació i la cultura que mai; som, en defi nitiva, més lliures que mai. Certament, un tramuntanal econòmic i de males polítiques amenaça d’endur-se tot el que té al davant. De fet, una espessa boira especulativa enlluernada pel diner fàcil havia desdibuixat alguns dels principals valors que històricament ens han defi nit com a poble. En Ferran Adrià s’hi referia fa uns dies just a sota de la cúpula del Museu Dalí: “Hem exigit massa resultats immeditats als nostres joves i els hem explicat poc, en canvi, el sentit de tot plegat, que no és altre que aprendre a ser feliços, estimant el propi ofi ci, la pròpia vocació, la pròpia estrella, que ens fa únics entre els homes”. Però estic absolutament segur que si exercim la nostra llibertat i responsabilitat moral amb fermesa, amb convicció, i retornem, fi dels, als nostres valors més profunds i distintius, superarem aquest moment. Perquè cada dia que comença està per fer!

Plaça de l’Estació

- 38 -

Creiem en nosaltres mateixos, creiem-nos la nostra ciutat, creiem-nos l’Empordà. Com explica el bon amic Narcís Bardalet, si un animal té quatre potes, cua, bigoti i fa miau de tant en tant, sense gaire risc d’equivocar-nos podem afi rmar que és molt possible que sigui... un gat! Sabem el que som, una ciutat lliure, oberta i creativa, de botiguers i somiatruites, que mira al nord sense complexos perquè se sap europea, moderna, culta. Estem situats just enmig de l’Empordà, terra d’excel·lència cultural i natural, com acreditarà la declaració del triangle dalinià com a Patrimoni Mundial de la Unesco i com certifi ca l’existència de tres parcs naturals. Estem connectats al món enmig d’una de les megaregions més importants de la Terra, amb epicentre a Barcelona. Som-hi, doncs, aprofi tem aquests actius i mengem-nos el món. Si ningú no ens recorda que és impossible, segur que ho podrem aconseguir.

Acabo. Fa cinc any, vaig cloure el meu discurs d’investidura amb paraules de reconeixement a l’alcalde que m’havia precedit i amb advertències amoroses i preventives al meu entorn més íntim sobre el camí d’espines que començava: “Confi o que les hores que ens prendrà la ciutat us les pugui tornar amb l’orgull que pugueu sentir sabent-me ocupat a servir la gent, i que treballant pel comú us encomani la joia que duc a l’ànima i que em duu a ser alcalde”. Cinc anys han donat per a casaments i funerals, per a nevades, ventades i aiguats a Vilatenim, per a grans alegries i èxits i per a moments extremadament difícils i decebedors. Avui, cinc anys més tard, just a l’equador del projecte, convençut que el que fem té sentit, només puc renovar el meu compromís més profund i més sincer i més rotund amb la gent, amb la meva gent, confi ant que el meu ànim us mogui també a vosaltres a mirar el futur amb esperança. Visca Figueres!

“Los poetas, amigos míos, no son siempre los que hacen versos. Hay muchos versos –es sabido– y, a veces, versos magnífi cos, que no son de poetas. Y acaso los poetas más profundos han hecho su poesía con la materia estremecida de su propia existencia y de sus sueños, sin escribir un solo renglón.”

Gregorio Marañón (pròleg a Diario del primer viaje de Colón, 1965)

Santi Vila i Vicente

A l’equadordel projecte. Cinc anys al davant d’un propòsit modernitzador i de progrés a Figueres.

7.Conferència sala La Cate19 de juny de 2012

Amb el patrocini de

www.tax.es