1. Elcontinentms petit itotalment envoltat daigua.

2. 1_Origen del seu nom 2_Cultura 3_Esports 4_Educaci 5_Poblaci 6_Pasos 7_Gastronomia 8_Economia 9_Relleu: 1.Muntanyes i cordilleres,2.Hidrografia, 3.Clima, 4.Vegetaci i 5.Animals 3. Oceania sanomena aix ja que est totalment envoltada daigua (OCEA-nia) 4. Celebren el Nadal, pero ellsel fan en estiu. All el PareNoel es diu Swag Mau. 1 Hi ha ms festes: El 26 de gener es el dianacional dAustralia i escomemora larribada de lesprimeres embarcacions en elpas. En febrer hi ha ms celebracions al voltant de carnestoltes. 2En mar les festes son per el dia de treball i hi ha un festival de la verema en el surde Nova Galles. 3En Melbourn hi ha una semana completa de festa, el gran Festival de Moomba quetermina amb una preciosa desfilada. 4En abril hi ha una fira amb activitats temtiques.Y en jun fan un festival de cinemade Melbourn. 5. Lesport ms destacat, s el rugbi que es juga en la major part dOceania sentlesport ms popular. Tamb es practica el Surf, el tennis i el futbol que no s molt popular. Rugbi: Pasos com Tonga, Fiji, Samoa tenen seleccions de rugbi importants,per les seleccions de rugbi dAustrlia i Nova Zelanda sn les ms importantsdaquest continent i del mn. - Austrlia: Aquesta selecci s coneguda com els wallabies que ha guanyatdos campionats internacionals de rugbi. - Nova Zelanda: Aquesta selecci s coneguda com els All Blacks, ha guanyatun sol campionat internacional de rugbi.*Curiositats* Abans de cada partit, els All Blacks, lequip de Nova Zelanda, realitzen el "Haka"que s una dansa de guerra Maori amb la qual busquen intimidar ladversari.Ara, aquesta dansa s ms un clssic que una intimidaci perqu tots elsequips saben que la realitzaran. Hi ha algunes danses similars dels pasos comTonga o Samoa per la ms reconeguda s el Haka. En aquesta selecci vajugar una gran estrella del rugbi, un dels ms importants: Jonah Lomu. 6. Oceania cuida molt el camp de leducaci. Fa quinze anys la majoriadaustralians deixaven lescola desprs del des any. Ara, tres quartesparts romanen fins als dotze anys i el nombre de persones que deixenlescola per anar a la universitat ha augmentat en un 70% en quinzeanys. Oceania compta amb 9650 escoles (pbliques i privades), 202.000mestres i professors i 3,1 milions destudiants, estant 2,2 milions enescoles pbliques i 0,9 milions en escoles no pbliques. El pas de lescola al treball sol fer a travs del estudiar a temps parcialen centres de formaci professional. Aproximadament 1,2 milionsdaustralians de totes les edats participen en els cursos de capacitaciprofessional, normalment en combinaci amb una ocupaci pagat. 7. Australia t una de les diversitats culturals ms riques del mon. Quan penses en un poble australi casi sempre apareixen les aborgensaustralians, que van arribar all fa uns 40000 o 60000 anys, i que s hui en dia lacultura viva ms antiga del planeta. Les aborgens son caadorer-recolectores, seminmades, que tranmitien el seuconeixement mitjanant contes o canons. Quan els anglesos van arribar havia uns 750000 aborgens repartits en unes250 nacions, unides per aliances, cada una amb la seua propia llengua icostums. Cada naci tenia diversos clans que es componien de entre 5 o 6 fins a 30 o 40persones. 8. Oceania s un continent insular de la Terra, constituda per Austrlia,Nova Guinea, Nova Zelanda, aix com els arxiplags corallins ivolcnics de Micronsia, Polinsia i Melansia distribuides per locePacfic. 9. LagastronomiaAustralianaescaracteritza per unconjuntdegastronomiesquereflectixenel seupassat histric. Hi ha molta influnciade menjar britnica. El plat tpic s el pastelde carn. Altres platscomuns son els cuinatsamb carn extiques,com el cocodril, elcangur o el bfal. Tamb sn importantsels crustacis. 10. Oceania t una economia predominantment agrcola. El clima s ideal pera cultius tropicals. El principal producte de les illes s la copra, medul ladel coco, tamb la canya de sucre, el caf, la vainilla, els cereals,especialment el blat, arbres fruiters de clima humit, bananes i anan. La ramaderia ha prosperat a Austrlia i Nova Zelanda. El primer daquestspasos t el major estoc mundial de bestiar ov i s el principal exportadorde llana. La pesca sha desenvolupat amb preferncia a les illes coral lines, onconstitueix la base de lalimentaci, a ms de peix, sobtenen mol luscs,crancs i tortugues. Les ostres perlfera constitueixen una altra activitat important en aquestcontinent. Els minerals que sextreuen sn lor, plata, plom, estany, zinc, tungst,nquel, ferro, crom i cobalt. 11. 1.Muntanyes i Cordilleres 2.Hidrografia3.Clima4.Vegetaci 5.Animals 12. A Oceania es podria cridar comcontinent de la mar. Encaraque la major part del seu territories concentra a Austrlia, lesilles sexpandeixen per tot elPacfic. Es distribueixen entredues plaques tectniques: la delPacfic y la Australiana. Austrlia s el pais queconcentra els grans relleus delcontinent. Les seues cadenesmuntanyoses, se situen prop dela costa. envoltant el pas.Noms unes poques muntanyesdescassa altitud, es troben alcentre. Unes de les serraladesms importants poden ser laSerralada de Nova Anglaterra ola Serralada de Reynolds. 13. Els rius sn pobres i irregulars. Els ms importants sn el Murray i elseu afluent el Darling, que neixen a la serralada oriental i formenlnica conca hidrogrfica considerable. A lEst dAustralia hi ha diversos rius curts i cabalosos que saprofitenque saprofiten per obtenir energia hidroelctrica. Finalment, hi ha alguns rius que desemboquen en conques tancadesdins del continent, com la del llac Eyre. Gaireb tots els llacs del passn salats i de poca profunditat, alguns romanen secs durant llargsperodes i recuperen el seu cabal en les poques plujoses. 14. - El clima de tundra t una presncia testimonial en algunes illes prximes alAntrtida. - El clima martim de la costa oest es troba a Nova Zelanda, Tasmnia i enlangle sud-est dAustrlia al voltant dels Alps Australians. - El clima mediterrani t presncia en lentorn del cap Lewin, en langle sud-occidental dAustrlia, i al voltant del golf Spencer, a sotavent de dels AlpsAustralians. - El clima subtropical sec es troba en una estreta franja al sud dAustrlia, moltprop de la costa. - El clima tropical sec sestn per la major part dAustrlia, s el msrepresentat i ocupa tot el centre del pas. - El clima tropical sec i humit es troba en una estreta franja de la costa norddAustrlia i moltes de les illes del Pacfic. - El clima monsnic i dels vents alisis al litoral es troba a la costa norddAustrlia ia les illes muntanyoses del Pacfic. - El clima equatorial plujs es troba a Papua Nova Guinea i les illes del Pacficque estan al voltant a lequador. - El clima subtropical humit es troba al centre de la costa occidental dAustrlia,al nord dels Alps Australians. 15. Com que s una gran illa al migdel oce, Austrlia ha vistevolucionar una flora originals,que no sadverteix en altres partsdel mn, els seus 700 espciesde Accies i els seus 600 deEucaliptus, sn tpics daquestpas. Hi ha a ms, cedresVermells,Aurons,Robles,Nogales, casuarines, etc. A la regi desrtica predominencactus i el volumins arbreampollaque emmagatzemaaigua. A la selva tropical hi ha palmeres,falgueres i epfites. 16. El cangur: s lanimal ms tpic dAustrlia i el msuniversalment conegut.Les enormes potes posteriors ila seva gran cua donen a lanimal la seva inconfusibleaspecte, a ms de la borsa en la qual t cura itransporta els petits fins a ledat dun any.Els seussalts, en qu la cua serveix de balanc, snespectaculars: fins a 11 metres de longitud i 3dalada.Les seves potes posteriors, amb ungles, snla seva arma ms temible, amb la qual el cangurassesta cops terribles, capaos de matar fins i tot a unhome. Per el cangur noms baralla a lestaci del zel,o per defensar-se. Generalment prefereixfugir.Aquesta famlia comprn una gran varietatdespcies, que van des de la mida dun ratol fins elcangur gegant vermell.Sn herbvors i va conveniramb els xais a les zones de pastura menjant les fullesms dures que els ovins no poden digerir.La cria delcangur pesa menys dun gram en nixer per es potmoure per si sol a la recerca de les mames situadesen el marsupi de la mare que, per a major facilitat, estomba sobre la seva esquena. El petit roman en elmarsupi durant 7 mesos. 17. El Koala Marsupial de la famlia dels falangridos;mesura entre 60 i 85 cm de longitud, i s semblant aun osset, per la seva cos rabassut sense cua. Estdotat de abazones, el musell s curt, les orelles,grans i peludes, t mans i peus prnsils i dits ambungles esmolades. El marsupi sobre a la partposterior. El pl, llargussim, s gris cendrsvermells a la part superior del cos i groguenc en lainferior. Viu en els alts eucaliptus dAustrlia oriental,de les fulles salimenta. La extremada lentitud amb qu es mou el coala hadonat lloc al fet que es denomini tamb "mandrsaustrali" a aquest gracis marsupial. A la foto, unafemella de koala amb la seva cria, a la que transportadurant molt de temps a lesquena. El pelatge del coala presenta una coloraci grisacendrosa amb matisos vermellosos a la part superiordel cos, per tornar-groguenca a la zona del ventre.Precisament, la qualitat de la seva pell va comportarla desgrcia daquest marsupial, doncs lafanydapoderar della originar persecucions sistemtiquesque a punt van estar dacabar amb lespcie. 18. El ornitorinc. Una de les moltes peculiaritats del Ornitorinc s que t un bec en forma depaleta, similar al bec dels necs. En diferncia a aquestes aus, el pic delOrnitorinc est cobert per pell molt desenvolupada al sentit del tacte. Quan resmant els ulls tancats, sent llavors el pic el seu principal rgan censor. Lalimentaci daquest animalet consisteix de plantes que creixen en el fons delaigua, cucs, capgrossos, gambetes, i altres invertebrats que aconsegueixiatrapar. Segons va atrapant la seva presa la mant en els carxots.Desprs, quan torna a la superfcie, la mastega i se la menja. Sn de gana vorai en una nit poden ingerir lequivalent al seu propi pes. 19. 1 Lau del parads, el llop marsupial, el quivi, el tuatara, el oposum dela mel, el diable de Tasmnia, lau lira, 2 el numbat, el equidna, el faisaustrali, el uombat, 3 la serp marina, els papagallos australians, elbandicut conill, el gat tigre, el rabihorcado, la xinxilla, el casuario, 4 eldingo, el cucus tacat i locell glorieta.