os s

AGFA~

.5CALA200

10,2x12,7cm ~4GF4':._ --4x5in. SCALAzoo

La pel.lícula Agfa Scala 200 Professional és l'únicapel.lícula reversible en blanc i negre que es potutilitzar en els àmbits de la moda, publicitat,documentació, arquitectura, paisatge i medicina.Agfa Scala 200 amplia les possibilitats d'expresiócreativa en fotografia i és summament adequadaper als processos d'impressió en blanc i negre, jaque es pot incorporar directament als originals, sensenecessitat de negatius ni còpies.

La propietat més destacada d'Agfa Scala 200 és elseu extraordinari rendiment en tota la gamma detons grisos.

Aquesta pel.lícula també es caracteritza pel seu graextremament fi, per l'excel.lent definició i perquè espot exposar a sensibilitats que van de ISO 100/21 °fins a ISO 800/30°.'

Com que Agfa Scala 200 exigeix un processat especial,la pel.lícula només la poden revelar els laboratorisespecialitzats.

Laboratori recomanat per AGFA per al revelat d'aquestapel.lícula: MANUAL COLOR e/. Rocafort, 215.08029 Barcelona. Tèlf.: (93) 410 43 01

Res no escapa a Agfa.Més informació sobre Agfa i les pel.lícules Agfa a lnternet: http://www.agfaphoto.com

AGFA.

BarcelonaEs una pubhcació trimestral, òrgan de

cornumcació del Parc Zoològic de Barcelona

~Partcipnats en programes europeus

de reorooacco d'especies en captivitat

IUCNEl Parc Zoològic de Barcelona és membre

de la Unió Internacional per a laConservació de la Natura

....:~~

\..A{¡ ~l~(~/~.I ~ •.. w~o ,.-

s

ZOO DE BARCELONA

PresidentaMaravillas Rojo

GerentEsteve Tomàs

Director TècnicFerran Costa

Director AdministratiuJosep M. Deulofeu

Director de relacionsacadèmiques

Jaume Xampeny

Editada per:SPM Parc Zoològic de Barcelona, SA

Parc de la Ciutadella, s/n08003 BARCELONA

Telèfon 93 221 2506 - Fax 93 221 3853

DirectorMiquel Sanllehy

Cap de RedaccióJosep lluís Melero

ConseU de RedaccióManel Arestó, Eulàlia Bohigas,Rafael Cebnán, Jordi Fabregas,

Joaquim Lacueva

FotografiaArxIU Zoo, Agencia EFE,Diputació de Barcelona

ProduccióJosep Vives

PublicitatRosa Clemente

Telèfon 93 221 25 06

Realització i coordinacióQuàsar Serveis d'Imatge. SL

FotomecànicaCatalunya Accés, SL

ImpressióGráficas Gómez Boj, SA

InscripcionsZOOCLUB

Parc de la Ciutadella, s/n08003 BARCELONATelèfon 93 221 OS 88

Dipòsitlegal: B-30671-98

El Parc Zoològic de Barcelonano es fa responsable de les OpinIOns

exposadas pels seus diversos col.laboradors

Prohrbrda la reprodució total o parcial del contin-gut d'aquesta pubhcacró amb finalitats comercialsSigui qum SigUI el mitjà o procés de reproducció,

sense autontzactó de l'editor

EDITORIAL

Benvolgut sòcies i socis,

En les vostres darreres visites,heu pogut comprovar com elParc Zoològic està sempre enpermanent renovació: hi hamés instal.lacions, se'n refor-men d'altres, es milloren elsserveis als visitants i també complementem la nostra col.lec-ció amb noves espècies.

Com podeu veure, dintre de les nostres possibilitats, enca-minem la nostra gestió a complir els objectius bàsics de tre-ballar per la conservació i l'educació, alhora que fem passaruna bona estona als nostres visitants. Però si voleu gaudirde totes les emocions que el Parc Zoològic us ofereix, èsimprescindible fer-hi un passeig assossegat. Ens cal tempsper recrear-nos davant de la nova instal.lació dels gossets dela praderia, o, si caminem una mica més enllà, per viure l'es-pectacle dels cadells de lleó d'Angola o dels guepards en elseu hàbitat, per posar algun exemple de totes les coses quepodeu veure.

Tanmateix, som conscients que tot no es pot veure en unasola visita, i per això vull aprofitar aquest editorial per dir-vos que en la vostra condició de membres del Zoo Club, amés de col.laborar amb la consecució dels objetius que us heesmentat, podeu visitar el parc, si voleu, cada dia de l'any, iexperimentar totes les sensacions que us oferim. Per aixó usanimo a treuren més benefici per a vosaltres i per a la vos-tra família visitant més sovint els vostre parc. Ens agradaràtenir-vos entre nosaltres i escoltar les vostres opinions,comentaris i crítiques. També ens agradaria que animéssiuels vostres coneguts a fer-se també socis perquè ells tambépoguessin ser protagonistes i partícips de l'oferta lúdica icultural de què vosaltres ja gaudiu. Per la nostra part, hemcomençat una companya específica per incrementar la granfamília de supportes del parc.

D'altra banda, aquests dies hem celebrat amb els visitantsl'èxit del naixement d'una cria molt especial: és la primeravegada que neix una cria d'orangutan gestada en un parczoològic a Espanya.

Espero que ben aviat pugueu veure altres cries que hannascut i que encara estan sota la tutela estricta de la sevamare. I parlant de cries, quan rebreu la revista, ja podreucontemplar les del Terrari a la mateixa galeria, perquè hi aca-bem d'estrenar una guarderia per a rèptils oberta al públic.

Cuidar i conèixer quatre-centes vint-i-cinc espècies i setmil animals no és feina fàcil. Afortunadament, el nostreparc zoològic té acumulada una experiència centenària, queel situa entre els millors del món. Peró sense el suport espe-cial dels qui són socis i sòcies i, en general, dels visitants, lanostra tasca no podria reeixir. Tots nosaltres us en donem lesgràcies i us esperem al Zoo.

EsTEVE ToMÀS I TORRENSGerent del Parc Zoológic de Barcelona

ZOO 3

3 EDITORIAL

4 NOTíCIES

8 ENTREVISTA

Maravillas Rojo

presidenta del Consell

d'Administració

11 PROJECTES DE

CONSERVACiÓ

Les llúdries al

Zoo de Barcelona

16 EL NOSTRE ZOO

La vegetació al Zoo

20 Nova casa

per a la petita Jawi

22 REPORTATGE

La colònia de ximpanzés

d'Arnhem

29 MEDI AMBIENT

Doñana, el preu de la

irresponsabilitat

33 ELS NOSTRES ANIMALS

Gossets de les praderies

39 PARC NATURALS

Una proposta lúdica per

atansar-se al medi

42 ELS NOSTRES ANIMALS

l'hipopotam pigmeu

4 z o o

CAMPANYA ESTIU 98

BaTc e 1:;;-;

"------_x_o_TS__ 1 I__ T_O_R_T_UG_U_E_S_D_E_C_O_M_I_SS_A_D_E_S_--------'

------

A l'aviari hem inauguratuna insral-lació per als xots(Otus scops), una espècie derapinyaire nocturn de midapetita, que rot i ser relativa-ment freqüem a Catalunya esfa difícil de veure, tam pelsseus costums com per la colo-ració críptica de les plomes.Aquesta última característicaés la que hem volgut ressalrar,i és per això que la instal-Íacióestà revestida de suro perquèels animals siguin difícils delocalitzar.

Un rètol ens convida acomptar quants exemplarsviuen en aquesta gàbia i acomprovar al mateix tempsl'eficàcia del seu camuflatge,que es veu reforçada per laimmobilitat habitual duramles hores de llum. No és fins alvespre que comencen a buscarl'aliment, principalment in-sectes, i a mostrar-se actius.

El día 25-3-98 la Guàrdia Civil va decomissar 47 exemplars de rortugues mores (Testudo graeea) depetites dimensions provinents del Marroc. Aquesta espècie està protegida per la legislació nacional iinternacional. Aquests animals van ser dipositats al nostre zoològic i traslladats al Centre deRecuperació de Fauna de Múrcia per a una pròxima reimroducció a la natura.

INCUBADORA PER RÈPTILS

Dins la contínuaremodelació del nostreterrari, una nova InS-

tal-Iació singular ha que-dat oberta, es tracta de lasala de cria de rèptilsque comprèn incubado-res i el terrari de cria. Elpúblic podrà veure rot elprocés de naixementdels rèptils des que esposen a la incubadorafins al naixement i elsprimers mesos de vidamolt delicats, sota unavigilància especial.

z O O 5

rebre el nom de "Hereu".Aquest animalet és el primerase d'aquesta raça amenaçadaque neix a les nostres ins-ral-lacions dins el programa quela nostra institució realitza encol-laboració amb el seu prin-cipal criador el Sr. Joan Gassó.

ASESEl dia 2 d'abril va néixer al

zoo infantil una cria d'ase deraça catalana després de mésd'un any d'embaràs. El nadó vaser un mascle molt gran que va

---=-;-----,--------;-;----;-O---,--T_'A_R_IS---;-;;-:-;,-------,~IEls otaris o lleons marins han roca artificial que imita els

tingut millores a casa seva. S'ha penyasegats costaners que vore-substiuït una antiestètica tanca gen moltes de les platges onrnetàl-lica per un recinte fet de viuen aquests mamífers marins.

EL FOSSAT DELS MICOSDurant dècades els ciuta-

dans barcelonins han gauditde l'espectacle que consti-tuïen els "micos del culpelat". El gran sot central ones trobaven amb una granestructura de tubs de ferro,era i és uns dels punts cen-trals de la visita al Zoo.

Seguint la tendènciamodernitzadora que el Zoode Barcelona ha emprès elsdarrers anys, ara li ha tocat eltorn a aquesta vella ins-tal-Iació. S'han substituït elspapions que hi havia hagutdurant molts anys i que erenuns exemplars híbrids sensevalor biològic ni conserva-cionista, per un grup demandrils, espècie de primat

molt més necessitada de pro-tecció i d'esforços per a lareproducció en captivitat.Els papions van ser transfe-rits a un safari alacantí ontenen espai suficient i aten-ció adequada.

El fossat es va adequar ales necessitats dels mandrilsi, igual que ja s'ha fet ambaltres instal-lacions, s' -hi vaincorporar abundant vegeta-ció que, alhora que millorales condicions de vida delsprimats, afavoreix la visiónaturalista dels animals perpart del públic, cosa quefacilita la comprensió de lesrelacions indissolubles ques'estableixen entre l'animalel seu hàbitat.

6 Z O O

VIATGE NATURALISTA A LA SERRA DE GUARA

Durant les vacances de Set-mana Santa, el Zoo Club vaaprofitar per fer una escapadaper conèixer l'espectacularitatd'uns paisatges i d'una naturavariada i única a les serres exte-riors del Pirineu central d'Osca:el parc de la serra i els canyonsde Guara, considerat per moltsexperts com una de les princi-pals reservesnaturals d'Europa.

Aquest paratge aragonès ésun refugi privilegiat de fauna iflora de primer nivell. S'hancitat més de 170 espècies d'aus,entre les quals destaquen lesrapinyaires que tenen aquí unbaluard quasi inexpugnable:trencalossos, voltors, àguilesdaurades i cuabarrades, au-franys, falcons... es reproduei-xen en els espectaculars canyonsde Guara, que van ser declaratsl'any 1989 per la CEE com aZona Especial per a la Pro-tecció de les Aus (ZEPA).

Els rius, encara vius, aculleninteressants espècies com ara eltritó pirinenc, la truita, la llúdri-ga (a punt de desaparèixer deGuara) o el cranc de riu autòc-

OVELLESRIPOLLESES

ton, que habiten en un ambientde relleu, llums, colors i origina-litat excepcional.

En l'aspecte botànic el parcpresenta dues vessants ben mar-cades: la nord, amb avets, pinsnegres i faigs, i la sud, mésmediterrània, amb dominid'espècies endèmiques, és a dir,úniques al món, com ara el cla-vell rosat Petrocoptis guarensis,estrany clavell que es deixacaure al buit subjectat a lesesquerdes de les roques per for-tes arrels, o bé l'Aqueleia guaren-sis, capaç de viure en terrenys detarteres inestables.

Però és que a Guara natura icultura s'entrellacen. Per tot elterritori es distribueixen testi-monis culturals de l'empremtaislàmica i l'edat mitjana cristia-na que palesen el caràcter fron-terer d'aquestes terres. Castells,monuments artístics, restes decultura tradicional, costumsimmemorials, bells paratges,escenaris de la història, l'art i lasaviesapopular. Un privilegi perals sentits i per a la sensibilitat.Un lloc propici per fruir, sem-pre amb respecte, de la natura.

JOSEP GARClA

Tres ovellesfemellesde la raça cata-lana denominada ripollesa van arr-ibar al nostre zoològic amb destina-ció al Zoo infantil. L'origen d'a-quests bens és la granja escola,TorreMarimón, que la Diputació deBarcelona té a Caldes de Montbuy.La finalitat de l'arribada és la re-novacióde sangdel ramat que fa anysque tenim a les nostres instal-lacions.

Z O O 7

8 Z o o

MARAVILLAS ROJoés una política inquieta iemprenedora, amb fama debona gestora, que fou directo-ra de l'INEM a Barcelona i ésimpulsora i presidenta deBarcelona Activa, entre d'al-tres responsabilitats mUnICI-pals... Al front del Conselld'Administració del Zoo témolt clar quin és el nou con-cepte de parc zoològic.

"Encarahi ha qui pensa queun zoològic és un museu, unaparador estàtic" - ens comen-ta Maravillas Rojo, "sortosa-ment, però, aquesta idea vacanviant de manera molt ràpi-da. Avui dia, a la frontera delnou segle,un zoològicmodern téfonamentalment tres foncions.Una fonció educativa, un altrade cultural i lúdica, i una terce-ra d'investigació i reproducció.

En aquest sentit ,el parc bar-celoní és dels que registren uníndex més alt de naixements, iaixó és molt important, defini-tori diria jo, perquè vol dir queels animals són feliços, que estroben bé i amb molt bonasalut. L'índex important de nai-xements comporta una contri-bució molt destacada a la con-servaciód'espèciesamenaçades.

Un dels últims exemples eltrobem amb jawi, l'oranguta-neta nascuda al parc, la imatgede la qual donà la volta al món.Un circuit tancat de vídeo ensva permetre rodar el part irecollint tot un seguit de seqüèn-cies úniques i molt valuosessobre el comportament de lamare i la filla. Podríem parlartambé del" ase català ': nascutfo poc, i que és un exemplarmolt singular i de gran vàlua. Iaviat tindrem naixements dedofins. "

Tot passejant pels diferentsdepartaments o hàbitats delZoo, Maravillas Rojo comentaamb satisfacció com es potcomprovar el bon estat de vidai salut dels animals. "Viuen ,dela forma més semblant possibleal seu entorn natural" -enscomenta-o "Per això la relació

Z O O 9

Entrevista

Cal contemplar les xifres amb molt de rigor. AI Zoo de Barcelona, s'ha aconseguit un grau molt alt d'autofinançament.

entre lespersones i els animals, enun equipament zoològic, cadacop és més permeable, més diàfa-na, elspodem contemplar més deprop, sense gaires barreres arqui-tectòniques, i gaudir del seu com-portament en un entorn on lesplantes i la vegetació formen partdel seu hàbitat natural. "

Mentre observem la novainstal-Iació dels "gossets de lapraderia'; inaugurada de poc,accedien per la porta principaldel parc llargues fileres d'esco-lars tots agafats de la mà i enfila índia, ben controlats pelsprofessors. Els ulls, plens decuriositat dels nens, es fixaveninquiets i expectants en el com-portament de cada animal.

"Aquesta labor pedagògica perals menuts és molt gratificant iprofitosa -apunta MaravillasRojo-, encara que el ZOO no ésnomés per als petits. Un zoològic

10 Z O O

modem és un equipament pen-sat i dissenyat per a grans ipetits,per a gent de totes les edats. J aixòes demostra pel fot que sense dis-minuir gens la presència infantili escolar, cada cop és més nom-brosa la visita de gent madura,en realitat de qualsevol edat.

E! 1991 hem incrementat elnombre de visitants un 6%, i latendència continua augmentant.

La relació entreles persones iels animals en

un ZOO, éscada cop méspermeable i

diàfana

Això vol dir que hi ha moltes per-sones que gaudeixen i valoren lesmillores introduides. J aportemaquestfs xifres amb autènticrigor. No oblidem que el parc deBarcelona ja és centenari i end'altres èpoques va tenir tambégran presència de visitants, peròara parlem de visitants que pas-sen per taquilla, la qual cosa voldir que fan una aportació valuo-sa per al manteniment i l'autofi-nançament del Zoo. "

Una gran qüestió de futurper al ZOO de Barcelona, és elseu trasllat vora la mar, alterreny destinat al Fòrum2004, prop de la desembocadu-ra del Besòs. Maravillas Rojopuntualitza:

"Primer cal deixar clar que deZoo de Barcelona, només n'hi haun. Això, seguint un símil que fael gerent Esteve Tomds, és comuna universitat que només és una

i indivisible, però que pot tenirfacultats en diferents llocs. Ara elZOO és a la Ciutadella. E!2004, al costat del mar. Prò-ximament l'Ajuntament de Bar-celona convocarà un concurs perredactar el marc urbanístic del[utur parc zoològic, que estardsituat en un terreny de 20 ha,part de les quals són guanyades almar. La intenció de l'Ajunta-ment és crear acords amb socie-tats privades que aportin recursosper a la construcció del nouZOo. Puc avançar en aquestsentit que, si bé no hi ha res tan-cat, sí que hem constatat l'interèsd'algunes empreses o grups. Jo notinc cap dubte que aquest equi-pament donarà a Barcelona unnou atractiu, una nova persona-litat i és en aquesta línia queestem treballant. "

Recentment algun mitjà decomunicació va publicar que el

Els bons resultats són sempre fruit d'un equip compacte. A la fotografia, amb Maravillas Roja, el gerent del Parc Zoològic,Esteve Tomàs (al centre) i Miquel Sanllehy, cap de Promoció.

Ministeri de Medi Ambients'havia oposat al projecte.Maravillas Rojo en surt al pas:"No. No hi ha una posiciócontrària. Hi ha, això sí, matisa-cions. Estic en condicions d'afir-mar que en aquests moments lesconverses amb el Ministeri deFoment i amb el Ministeri deMedi Ambient van per molt boncamí i que tindrem un consenssobre les noves instaf.lacions alZOO marítim.

Pel que fo al pressupost, pucavançar que cal estimar dos cos-tos importants. El de la construc-ció de la plataforma, que tindràuna intervenció destacada delConsorci de la Zona Franca. J, elcost de l'equipament del zoològicque pot estar entre set i deu milmilions de pessetes. "

No hi ha cap mena de dubteque els responsables del ZOOde Barcelona planifiquen un

Un index moltalt de

naixamentsnomés és pro-duiex quan els

animals estroben bé i

amb bona salutfutur esplèndid per al nostreparc. I, encara seguint amb elsímil que ZOO de Barcelonanomés n'hi ha un, s'ha rurnore-jat també converses amb laDiputació per a la construcciód'una reserva a Caldes deMontbui. El periodista traslla-da ràpidament aquesta qüestióa la presidenta del ZOO:

"Hi ha converses. És cert.

Converses amb la Diputació perestablir un conveni, i per com-partir una gran reserva que esconstituiria com a espai comple-mentari del Zoo, i que podriacomplir encara més aquella fon-ció acutal del Zoo, que abansdefiníem com a bàsica i primor-dial: la reproducció i conservaciód'espècies en perill de desaparició.En tot això hem de sumar l'esforçde les administracions, a més dela Diputació, i de les empreses,entitats, institucions i volunta-riat. Aquesta és una tasca de tots.

El Zoo es pot autofinançardel tot?

"S'ha d'autofinançar i va pelbon camí. Autofinaçar vol dirque els ingressos compensin lesdespeses. He de dir que avuipràcticament ja és així. El nostreés un dels zoològics europeus queté un nivell més alt d'autofi-nançament, ja que l'Ajuntament

per tal de compensar les tarifissocials i realitzar inversions demillora hi aporta al voltant del15%.

Maravillas Rojo, indepen-dentment de les seves responsa-bilitats polítiques, és una entu-siasta del Zoo. Lha visitat mol-tes vagades des de petita. Éssòcia del Zoo Club, com elsseus fills. Els animals que més liagrada de contemplar al parcsón els dofins, els primats, elscangurs i les gaseles... De bensegur que hi deu haver unainterpretació de l'estima delsanimals, com hi ha la dels som-nis. D'entrada, la imatgematernal de l'orangutana il'estètica de la gasela són duestargetes de visita ptoU positi-ves .• ~

JOAN CASTELLÓ ROVIRA

FOTOS: MARCEL

Z O O 11

Projectes de conservació

o

Les llúdries alZoo de Barcelona

Trau, Roc, Manita, Derek, Berta, Llobeta, Manyac, Esquerp, Montserrat. No es tractad'una llista de simples noms ni molt menys d'etiquetes aplicades a una sèrie d'animals

comuns. Són algunes de les identificacions simbòliques amb què han estat batejatsalguns dels especials visitants temporals que el Servei Veterinari del Zoo de Barcelona

està rebent des de l'any passat. Ens referim a les llúdries ibèriques (Lufra lufra) ques'estan alliberant al Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà provinents de les comuni-tats autònomes d'Extremadura i Galícia en un ambiciós projecte de reintroducció portat

a terme a Catalunya.

12 z o o

•li

e om els nostres lec-tors saben, aquestpla està organitzatper l'Associació

d'Amics del Parc Natural delsAiguamolls de l'Empordà(APNAE) i el Departamentd'Agricultura, Ramaderia iPesca de la Generalitat deCatalunya amb la col.labora-ció de diversos organismes ientitats entre els quals es trobael nostre Zoo.

Per situar-nos exactamentrecordarem que els treballs quehan permès la tornada de la llú-dria a aquests rius començarenel 1993 amb la prospecció deles conques dels rius Muga i

o

Fluvià, continuà el 1994 ambun estudi de viabilitat i final-ment es concretaren el 1995amb una reintroducció pilot.Els anys 1996-1997 es vanconsolidar amb l'alliberamentd'un grup nombrós d'exem-plars.

El Zoo de Barcelona col-labora principalment assesso-rant i coordinant els aspectesveterinaris del pla. En projec-tes d'aquest tipus resulta fona-mental un estricte controlsanitari dels animals intro-duïts. En traslladar animals deregions geogràfiques diferentspodem afavorir la dissemina-ció de malalties o introduir

1.. Cada animal és sotmès a estudis morfomètrics en elmoment de l'arribada al Zoo.

2~Resulta especialment important el control del pes durant elperíode d'estada al Zoo; convé que els animals acumulin lesmàximes reserves per al seu posterior alliberament.

3. Examen de la dentició en un exemplar jove i sa.

4. Extracció de.sang rutinària a la vena jugular externa.

5. Moment en que s'intuba una llúdria.

6. Preparació prequirúrgica per a la implantació del trans-missor.

Z O O 13

Projectes de conservació

agents infecciosos nous; arxi,cada animal traslladat és unpetit ecosistema amb els seusmicrobis, endoparàsits i ecto-paràsits, alguns dels qualspodrien ser perillosos per a lafauna local o per a les altresllúdries establertes ja a la zona.De la mateixa manera, noméss'han d'alliberar animals total-ment sans que estiguin en ple-nitud de forces per suportar lesdificultats que suposa l'adapta-ció a un entorn totalment noui en alguns casos complicat. Amés, els animals han de sersotmesos a una senzilla inter-venció quirúrgica mitjançantla qual se'ls insereix un petittransmissor que permetrà alsbiòlegs la constant localitzacióde les llúdries, imprescindibleper determinar l'evolució i l'a-daptació de cada individu allarg termini.

A les instal.lacions veterinà-ries del Zoo, per tant, a més

14 Z O O

d'examinar minuciosament elsanimals, se'ls sotmet a un perí-ode de quarantena en el trans-curs del qual són intervinguts imedicats convenientment si ésnecessari. Això es tradueix enmúltiples episodis de manipu-lació d'aquests animals que,s'ha de recordar, són salvatges,sense que hagin tingut capcontacte previ amb elshumans. S'han d'anestesiar encada ocasió per no produir-losnivells d'estrès perillosos i per -què ens permetin obtenir mos-tres de sang, observar la denta-dura, la pell, els ulls, les muco-ses, registrar la temperaturarectal, realitzar electrocardio-grames, radiografies, etc.

Entre altres incidències tro-bades fins ara destaquem ani-mals que arriben afectats perparàsits, ferides produïdesdurant el transport, animalsmolt prims afectats per lessequeres que va patir el sud

d'Espanya en anys passats,antigues lesions oculars o dedentició, etc.

Especialment traumàticaper a tot el personal partici-pant al projecte va ser, perexemple, la mort d'un exem-plar a l'arribada al Zoo; amb lanecròpsia es va comprovar quetenia allotjats set perdigons alcap (la zona més vulnerable deles llúdries). Això significavaque aquell animal havia vist lamort molt de prop poc abansde ser capturat. Per desgràcia,quan va arribar al parc leslesions ja estaven generalitza-des i no es va poder fer res persalvar-li la vida. Fets comaquests ens demostren dia adia que encara cal una grantasca d'educació i consciencia-ció i que malauradament enca-ra persisteixen seriosos ene-mics per a la nostra fauna.

D'altra banda, en el trans-curs d'aquest projecte s'està

obtenint una informació cien-tífica i veterinària molt valuosai única per a la llúdria de laqual fins ara no es disposava.És una responsabilitat nostraque aquesta informació siguidivulgada a través de publica-cions i congressos internacio-nals perquè pugui fer-se servirper part d'altres centres i insti-tucions que estan portant aterme tasques de conservacióde la llúdria en altres regionsdel planeta. Algunes de lesdades que estem estudiantinclouen els valors hematolò-gics de referència, comporta-ment i adaptació a alts nivellsd'estrès per part de les llúdries,tractaments per alleugeriraquests nivells en animals sal-vatges manipulats per l'homeen programes de reintroduc-ció, anestèsia, genètica, micro-biologia, etc.

El Zoo de Barcelona, ambmés de 100 anys d'experiència,té personal especialitzat en lamanipulació d'animals salvat-ges, instal-lacions preparadesper realitzar quarantenes i mit-jans veterinaris per avaluardiferents tipus d'animals. Totsaquests avantatges poden i hand'utilitzar-se molt eficaçmenten una tasca comuna com és laconservació de les nostresespècies animals, algunes, comla llúdria, seriosament ame-naçades.

Esperem que el projecte llú-dria continuï amb èxit un anymés i que molt aviat, senseajut extern, hi hagi una pobla-ció sana i autosuficient al'Empordà.

Nosaltres continuarem col.la-borant per tenir uns rius, boscosi muntanyes més rics en fauna imés sans .• ~

JESÚS FERNÁNDEZ MoRANFOTOS: ARXIU ZOO

INSTRUVE A SUS HI.JOSV APASIO~ A TOD FAIVIILIA

A El Nlundo de

~ilT1al~~~

los

VIVA UNAGRAN AVENTURA

POR SÓLO

"'.990 PTAS.AL ;v...ES

(27.860 PTAS.AL CONTADO)

11 Libro con:

• 400 páglnas a todo color• Más de 1.500 ilustraciones,

fotografías y mapas temáticos

• Textos elaborados porcatedráticos de universidad

• Más de 100 cuadros descriptivosde todas las reservas naturalesdel mundo

• Explicación detallada de la vidaanimal en los ecosistemasdel planeta

• Ficha descriptiva de cada unade las principales especies

GRAT S,SiefectÚasu pedido antes del 25j7j98, este vídeo

con las mássorprendentes

maravillasnaturales

de Europa

110vídeos de aproximadamente60 minutos dedicados a:

• Ballenas azules• Osos polares• Los leones del 5erengeti• La llamada del agua• Los dragones de Komodo• Criaturas de lo oculto

• Tigres• El sigilo del jaguar• Armados para matar• El árbol y las horrnlgas

Esta extraordinaria promoción, limitada a los socios de Zoo Club Barcelona, le brinda la oportunidadúnica de realizar un obsequio irrepetible a su familia:

Ellibro EL MUNDO DE LOS ANIMALES. Una ~bra incomparable que reúne las mejores fotografíasde la vida salvaje y contiene toda la mformación sobre los grandes ecosistemas del planeta.

Los vídeos EL MUNDO DE LOS ANIMALES. 10 vídeos de larga duración con las imágenes másespectaculares jamás filmadas de los animales en libertad. Para que usted y los suyos vivan endirecto la emoción de la caza, del apareamiento, de la defensa del territorio ...

La cámara KODAK ADVANTIX 2000 AUTO. Con la garantía de una primera marca, esta maravilla de la tecnologíale permitirá obtener fotos tan espectaculares como las de los grandes profesionales. Con 3 formatos de encuadre,constituye una auténtica novedad valorada en más de 10.000 ptas.

y todo por un precio que sólo las especiales condiciones de esta oferta exclusiva hacen posible:27.860 ptas. o 14 cuotas de sólo 1.990 ptas. al mes sin intereses.

...

AHORA PUEDE HACER SUS FOTOSEN 3 FORMATOS DISTINTOSUd. elige: NORMAL, GRUPO O PANORÁMICO

LLAME AHORA E INFÓRMESESIN COMPROMISO EN EL

902 426.427

Sistema APSCámara

de 9 h. a 21 h. de lunes a viernes

Kodakcon garantía

de un año . -Carga automátlca e Casete digital. Flash automátleo s Sistema reducción ojos rojos. Pantalla de cristal líquido

Usted trene el derecho de acceder a la mformacrón que le conoeme, recopilada en nuestro ñchero automanzado registrada en la Agencia de Protecoon de Dates, rectificaria de ser erronea o cancelarla (Ley Orgaruca 5/1992 de 29 de Octubre) Atraves de OCEANO GRUPO EDITORIAL, S A usted podria reobtr de otras empresas mformaciones cornerciales que puedan ser de su mteres. SI no desea reobirlas. le rogamos nos lo comumque Cracras Prornocion valida hasta el 31/7/98

Els animals que viuenen els Zoos tenen unaexistència planera itranquil-la : no tenen

enemics dels quals fugir, no hande buscar el menjar per sobre-viure i tenen totes les comodi-tats assegurades. Aquesta sirua-ció, tot i que és la desitjable, alsanimals els crea siruacions d'a-patia 1 canvis en l'activitat nor-mal, i passen massa estonesadormits i amb pocs estímuls isorpreses. El resultat d'aquestmal és que els animals s'engrei-xen massa i en casos extrems elspot portar a fer moviments este-reotipats i repetitius.

Els zoològics de tot el món,preocupats per aquesta disfun-ció del comportament dels ani-mals captius, han avançat enl'estudi de sistemes per augmen-tar l'entreteniment dels animalsi obligar-los a trobar-se amb ele-ments nous dins dels seus habi-tacles amb els quals puguin inte-raccionar. Totes les pràctiques isistemes que s'utilitzen peraconseguir un augment d'activi-tat en els animals captius s'ano-menan tècniques d'enriquimentcornportamental. Aquestes tèc-niques van des de subministrarl'aliment al llarg de tot el dia iamagar-lo en diferents forats dela instal.lació, fins a donar-losjocs mecànics, pilotes, rodes decamió, cordes o bidons de plàs-tic amb els quals puguin jugartant com vulguin.

El Zoo de Barcelona es vaplantejar fa poc més d'un any,iniciar un pla d'enriquiment enl'àrea dels primats, basat en laintroducció de vegetació en elshabitacles. El pia es basa en duesopClOns:

- la incorporació de vegetacióviva,

- la incorporació de vegetaciópodada.

Incorporació de vegetacioviva. Construcció d'hàbitatsnaturalitzats. No tot són flors ivioles

Lestabliment de vegetacióviva dins les instal.lacions pretén

deixar enrere l'antiga visió de lesgàbies de ciment netes i polides,però també fredes i avorrides, iconvenir cada instal.lació en unpetit hàbitat que recordi unaàrea natural. Aquests nous dis-senys, tot i que són més compli-cats de fer i de mantenir, sónmés apreciats pel nostre públic isón extremadament més diver-tits per als animals.

Els principals problemes ambquè ens trobem a l'hora de pen-sar a plantar vegetació dinsd'una instal.lació -i sobretotquan l'animal en concret és unprimat curiós, altament mani-pulador i molt llest- són diver-sos: s'ho menjarà tot?, jugarà aarrencar plantes?, les espèciesescollides, seran verinoses per aaquest animal en concret?,podrà enfilar-se pels troncs iescapar-se?, podem fer l'hàbitatdesitjat amb el nostre clima itrobarem plantes en el mercatper poder-lo fer?

Abans de plantejar-se la vege-tació que anirà dins d'una ins-tal.lació, l'equip tècnic del Zooha de treballar de valent, a fi derespondre correctament totesaquestes qüestions i tenir encompte l'espai, els refugis neces-saris, la creació de barreresvisuals entre animals, la toxicitatde les plantes i la resistència a lamanipulació constant. A més,quan sigui possible, s'ha d'inten-tar crear un enjardinament querecordi l'hàbitat natural del'espècie, i enginyar-se-les perescollir les plantes adequadesper dissenyar un paisatge querecordi una selva, un desert,unasabana o un bosc mediterrani,segons de quin animal estemparlant.

Aquesta experiència s'ha rea-litzat a la nova instal.lació degoril.les, on l'ideal seria repre-sentar un tros de selva amb pla-taners, lianes i omplir-la deplantes tropicals.

Peró això és impossible per-què el nostre clima no ens hopermet i perquè els animals hodestruirien i s'ho menjarien toten quatre dies.

. Z O O 17

EI nostre Zoo

G o R I L·L E S

Tot i aquesta dificultat, perara, hem aconseguit mantenirquatre zones amb una plantaque, inexplicablement, notoquen: els berberis (Berberisthumbergii). Són plantes quepunxen molt i possiblementaixò els fa respectar-les i a mésens serveixen per envoltar iprotegir altres vegetals mésexhuberants. També s'ha sem-brat gespa resistent, i anemexperimentant amb novesespècies per tal d'aconseguirun volum important de vege-tació viva.

A la galeria de titís s'ha fetel mateix, amb l'inconvenientque la petita capacitat de lesgàbies no permet una planta-ció directament a terra. Enaquests espais es col.loquenplantes tropicals directamentamb test i, quan la vegetacióha rebut ja prous atacs, es reti-ren a una zona especial on esdeixen recuperar durant untemps.

Aquestes experiències hanestat molt positives tant perals goril.les com per als titís, itambé s'han aplicat a les ins-

tal.lacions de llops, guepards itortugues gegants, amb unsresultats molt satisfactoristant per als animals com peral públic, que agraeixenaquest nou tractament de lesinstal.lacions.

La instal.lació dels drils i elfamosíssim sot dels papions,(actualment ocupat per man-drils) eren una mostra de lesantigues gàbies: formigó per-tot arreu, poc mobiliari perals animals, rajoles a les paretsi al fossat de separació delpúblic. Al Zoo ens vam plan-

tejar com millorar aquest pano-rama, tenint en compte la difi-cultat de modificar les estructu-res de ciment, la impossibilitatd'eliminar el fossat d'aigua ipensant que no costés moltsdiners.

La solució que es va adoptara les dues instal.lacions va sersubstituir els elementsmeràl-lics per plataformes defusta (el contacte és molt mésagradable al fred i a la calor), esvan incorporar elements natu-rals com troncs i pedres quepermeten el desplaçament entre

M A ND R I LS

18 Z O O

diferents nivells, i davant laimpossibilitat d'enjardinar totala instal.lació, es van crear unesjardineres amb murs de 70 cmd'alçada, on es van poder plan-tar diferents espècies vegetals:arbusts, petits arbres fruiters,etc.

Per fer el seguiment d'aques-tes modificacions i els beneficisque repercutien en els animals,vam tenir l'ajuda inestimable debiòlegs, psicòlegs i els cuidadorsdel Zoo, que van realitzar llar-gues observacions i van poderconstatar els canvis produïts enel comportament dels animals.Lactivitat general d'aquests va

Incorporació de productesvegetals resultants de la poda

En el cas d'insral.lacions méspetites de primats, on els ani-mals són altament destructius ino hi ha espai per plantar, s'haoptat per fer un pla d'enriqui-ment comportamental a basede branques, fulles i troncs pro-vinents de la poda dels arbresdel Zoo, i la incorporació d'es-corça de pi i torba per cobrir elssòls de formigó. Això és el ques'ha fet a la galeria dels petitsprimats, on es poden observardiferents espècies de cercopitè-cids i cèbids. Les branques ifulles que els donem propor-

ment en captivitat dels pri-mats, tant en l'estat físic compsíquic. Amb la incorporacióde vegetació dins lesinstal.lacions s'aconsegueixproporcionar-los un ambientmolt més natural on podendesenvolupar el seu comporta-ment de forma menys limitada:enriquim el seu entorn iautomàticament enriquim elseu comportament (manipula-riu i locomotor), que es reflec-teix immediatament en unadisminució de l'estrès i unamillora en el comportamentsocial dels grups. El fet d'estarmés ocupats destriant fulles i

D R I L S

augmentar, va disminuir l'agres-sivitat entre el grup i com fan enel seu hàbitat natural, es passenel dia buscant aliments i petitsinvertebrats entre la terra i lavegetació. Afortunadament, lesdestrosses en la vegetació nohan estat tan importants comens pensàvem i tan sols algunesespècies concretes han desapare-gut de la llista inicial.

Amb el temps, aprendremquines són les plantes més imenys apreciades per cadascundels animals i podrem plantaren conseqüència.

cionen un ambient boscós queafavoreix la creació de barreresvisuals i els dóna multitud d'e-lements per manipular, pertrencar i fins i tot per menjar.

Periòdicament es renova totel brancatge, i els animals estroben cada cop amb una ins-tal.lació totalment nova, queels dóna nous motius per inves-tigar i estar actius.

Els elements que els propor-cionem provenen del nostrejardí o de les podes que es fan ala ciutat, i són a base debambú, iuques, fulles de pal-

mera, branques d'alzina, d'acà-cia, de pollancre, fulles de mar-galló, de troana, d'olivera i totel que se'ls pugui donar sempreque no tinguem la sospita quepugui ser tòxic per als animals.En un futur, es pretén delimi-tar zones del jardí dedicadesexclusivament al cultiu deplantes de creixement ràpid,que es reservarien per als nos-tres primats.

ConclusióEl nostre objectiu és aconse-

guir una millora en el manteni-

branques, produeix una dismi-nució de les tensions entreindividus i l'augment de refugisi obstacles ajuda que les barallesquedin reduïdes a petites dis-putes.

També hem d'assenyalar queamb aquestes millores el públicpot observar els animals enactituds més naturals i treureuna conclusió més educativa delque representa una espècie i laseva relació amb l'entorn. .!1

M. TERESA MELLÓ

EULÀLIA BOHIGAS

Z O O 19

EI nostre ZOO

Nova casaper a la petita 8..

Per acollir la nova cria d'0-

rangutà que va néixer el desem-bre passat i poder mostrar-la alpúblic correctament, hemhagut de remodelar l'antigagàbia d'orangutans per tal d'a-dequar-la a les seves necessitatsi millorar la visió del públic.

A la part interior, a l'habita-cle en si, s'han col.locat una

20 Z O O

sèrie d'estructures de fusta queomplen 1'espai i reprodueixenuna espècie de bosc amb mul-titud de branques, per on elsanimals poden desplaçar-se perles altures tal com fan pelsarbres del seu hàbitat natural.

Entre les fustes i les platafor-mes s'han lligat cordes i xarxesper augmentar els punts de

recolzament dels animals, i lainstal.lació s'omplirà d'ence-nalls i palla per condicionar elsòl de formigó.

Per la part del públic, s'hamodificat tota una cantonadade la instal.lació, que era dexarxa metàl.lica i s'ha substituïtper dos finestrals envidriats,per on els visitants podran

observar molt de prop els ani-mals. Tota la zona i els voltantsd'aquesta àrea també s'hanmillorat, amb la construcció dejardineres, millorant el camíd'accés i col.locant rètols expli-catius sobre la importància i lesnecessitats de conservació d'a-quests primats tan curiososespectaculars. .~

zoBarcelona

S6n mare ifilla ...Oi que es nota?

Reportatge

22 z o o z o o 23

Reportatge

24 z o o

Al zoo holandès d'Arnhemviu la colònia de ximpanzés encaptivitat més gran d'Europa.La composició del grup i lesinstal-lacions on viu són unfidel reflex del seu medi natu-ral, cosa que ha convertitaquest zoo en un marc privile-giat per a l'estudi de la con-ducta d'aquests primats.Aquesta conducta tan comple-xa ens pot ajudar a entendrecom vivien els nostres avant-passats i comprendre millorqUi som.

La colònia de ximpanzésd'Arnhem manté una compo-sició i un nombre d'individussemblants als que observem enl'estat natural, a les selves tro-picals del centre i l'oest d'Àfri-ca, cosa que els permet establiruna estructura social semblanta la que mostren en llibertat.Estem davant d'uns animalseminentment socials i les rela-cions que es donen entre ellssón molt més riques del que unobservador poc informatpodria sospitar. No en va són

els primats més propers anosaltres en el regne animal.Partim d'un tronc comú delqual ens vam separar fa unscinc milions d'anys i compar-teixen amb nosaltres el 98%del material genètic.

Aquesta colònia es va esta-blir el 1971 amb set mascles isis femelles. Lobjecriu princi-pal va ser aconseguir un grupamb una composició socialque s'assemblés com més pos-sible a la que tenen en estatsalvatge. Per tal d'aconseguir-

ho s'hi han anat incorporantnous exemplars fins a arribarals trenta-un actuals.

La conducta observada entreels individus d'aquesta colòniaés molt semblant a la que pre-senten en estat natural. Elsximpanzés no paren gaire aten-ció a les activitats dels humansde fora el seu recinte, tot i quede vegades els joves s'entretete-nen llançant pals al públic.

En captivitat no necessitenpassar bona part del dia cer-cant aliment, com passa en lli-

z O O 25

Reportatge

26 z o o z o o 27

"- '.I

Reportatge

bertat, però tot i així mostrenconductes de recerca commenjar herba, recollir glans iagafar fulles saltant i pujant alsarbres. A Arnhem disposen demés temps lliure, temps quepassen amb interaccionssocials, esplugant-se, jugant idescansant. Encara que la pro-porció del temps dedicat a lesdiverses activitats és diferent ala del medi natural, les con-ductes estudiades mostren ungran paral-lelisme. No s'obser-

28 Z O O

ven nivells alts d'agressivitat ila major part del temps el grupestà tranquil.

Al llarg de dues dècades, unequip d'investigadors dirigitspel prestigiós primatòlegholandès Frans de Waal haestat fent un estudi de camp,anotant i analitzant dia a dia elcomportament dels ximpanzésdel zoo d'Arnhem. D'aquestesincomptables hores d'observa-ció va sorgir una llarga sèrie deconclusions que Frans de Waal

va exposar en el seu fascinantllibre La política dels ximpan-zés. En aquesta obra es tractenaspectes fins aleshores descone-guts en el comportament d'a-quests primats, com les lluitesde poder, la dominància, lesreconciliacions, les aliancesentre camarades, les actitudsde submissió i la capacitat pera la dissimulació i l'engany.

Des del començament,aquests estudis han confiatexclusivament en l'observació

sense cap intervenció externa.Actualment continuen perpart d'un equip renovat quecentra els seus esforços enaspectes tan interessants comles coalicions, la conductaamistosa, la predisposició acompartir l'aliment, la laterali-tat, les relacions matern o-filialsi la manipulació d'instru-ments .• ~

TEXT I FOTOS

ROSA M. RIBOT - JORDI CEBRIÁN

Medi aRlbient

z o o 29

Medi a.nbient

EL DESASTRE

Fins al dia 25 d'abril d'en-guany, Doñana era la joia mésrutilant dels espais naturalsd'Europa occidental.Un extensterritori de 50.000 hectàreesd'aiguamolls, garrigues i dunes,habitat per importants cornuni-

tats biològiques, centenarsd'espècies animals i vegetals -algunes en imminent perilld'extinció- i punt de paradainexcusable en els trajectesmigratoris de nombrosos ocellsen els seus viatges entre Europai Àfrica; un territori que per

una sene improbable de cir-cumstàncies afortunades haviaarribat, de manera gairebé mira-culosa, pràcticament intactefins als nostres dies. La matina-da d'aquell dia cinc milions demetres cúbics d'aigua i llot tòxics'aboquen sobre la comarca,

com un immens vòmit d'im-mundícia. La catàstrofe s'origi-na 60 km riu amunt, on la bassad'emmagatzematge de les minesd'Aznalcóllar es trenca i aboca elseu contingut al riu Agrio i d'a-quest al Guadiamar, afluent delGuadalquivir, que constitueix la

30 Z O O

principal aportació d'aigua alsaiguamolls de Doñana. La riua-da és extremadament àcida i vacarregada de metalls pesants,sobretot arsènic, coure, plom,argent, zinc i cadmi, tots molttòxics per als éssers vius. Lesribes de! riu es neguen i quan les

aigües es retiren deixen unadesoladora capa de fang negrevennos que ofega milersd'hectàrees de conreus, que esperden completament. Algunspous s'han contaminat per l'en-trada d'aigua de la riada a travésde la boca, de manera que l'ai-

gua bruta ha arribat a l'aqüífersubterrani.

El conjunt de Doñanacomprèn dos espais protegits: e!Parc Nacional de Doñana prò-piament dit i l'anomenat ParcNatural de l'Entorn, deDoñana. La construcció de tresdics de contenció impedeixl'entrada de les aigües ennegri-des al perímetre de! ParcNacional les desvia alGuadalquivir. Així es pot parare! primer cop a la part mésvaluosa de Doñana, però e! ParcNatur~ queda envaït de ple perla riada tòxica i, de fet, la majorpart de! fang queda retingudaen aquesta zona pe!s dics. La

MINA DE.AZNALCOUAR RIADA TÒXICA

mateixa construcció de!s dics acorre-cuita, amb la consegüentutilització de maquinària pesanta la zona protegida, suposa unaagressió al Parc Natural quehauria estat intolerable dos diesabans.

Les conseqüènciesEn un primer moment e!s

peixos i la resta de la faunaaquàtica no van tenir temps nid'intoxicar-se, ja que la mateixaacidesa de les aigües en va matarmilers en poques hores. Lesconcentracions de!s diversosmetalls pesants, fins a mil vega-des superiors a les tolerables pelsorganismes, ocasionen estralls

z O O 31

Medi aRlbient

més persistents perquè es trans-meteren als ocells que mengenels peixos mons, de manera queentren en la cadena alimentària iafecten tot el conjunt de la faunai la flora.

Cal enretirar el fang abans quearribin les pluges de la tardor il'escampin encara més, peròsembla que el ritme dels treballsestà molt lluny de ser l'adequat.

Segons l'opinió del ConsellSuperior d'Investigacions Cien-tífiques, s'han de treure més de10.000 tones diàries de fang perpoder enllestir a temps; moltmés del que s'està fent. A aixòs'afegeix la manca de coneixe-ment amb què s'està actuant: perenretirar uns centímetres de fangcontaminat s'està arrencant terrafins a 30 cm de fondària i per

32 Z O O

tant arrabassant el sòl fèrtil desota. Tanmateix, encara que lafeina es pugui fer en les millorscondicions possibles, el conjuntde Doñana restarà afectat durantdècades i, sens dubte, les conse-qüències començaran a notar-seen termes de disminució de lespoblacions animals en poctemps.

Les consequencies socio-econòmiques d'aquesta catàstro-fe seran notables: tota unacomarca que veia el futur amboptimisme, havent basat el seudesenvolupament en la promo-ció de lés riqueses naturals, res-tarà marcada per l'estigma delvessament tòxic durant anys avenir.

El pirjor de rar és que no haestat un accident fortuït. Els

grups ecologistes, incloent-hiun enginyer acomiadat de l'em-presa Boliden per aquest motiu,havien denunciat la situaciódavant totes les instàncies possi-bles, des de l'empresa responsa-ble fins a la Unió Europea; peròa tot arreu rebien la mateixa res-posta: això no pot passar mai.És la resposta habitual: podemestar plenament segurs queabans de la propera catàstrofeecològica, algú amb capacitatd'evitar-la haurà dir "no hi hacap risc". En l'apoteosi delcinisme, l'informe que el governespanyol va trametre aBrussel-les arran de la denúnciasobre l'estar de les minesd'Aznalcóllar, per treure's lespuces ecologistes de sobre, esdeia textualment que les aigües

del riu Guadiamar, el mateixsobre el qual s'han fet els dics decontenció, "no entren al ParcNacional de Doñana".

A la fi de l'estiu començaranles grans migracions dels enor-mes estols d'ocells aquàtics quehauran criat a Doñana i anirancap a l'Àfrica, al sud. Al mateixtemps, altres ocells provinentsdel nord arribaran a passar-hil'hivern. En dos anys, el plom,el cadmi i també l'argentd'Aznalcóllar seran presents desdel golf de Guinea fins aEscandinàvia. No hauria valgutla pena preocupar-se una micamés quan encara s'hi era temps?Aprendran algun dia la lliçó?

JOSEP-LLUÍS MELERO

FOTOS: EFE

"- 1

Els nostres ani~als

z o o 33

Els nostres aninwals

Es calcula que fa dos segles hidevia haver uns 5.000 milionsde gossets de les praderies, dis-tribuïts per una àmplia àreaque anava des del sud delCanadà, a través del centredels Estats Units, fins al nordde Mèxic. La colònia més granconeguda, per exemple, loca-litzada a l'estat de Texas alcomençament del segle, estavaformada per uns 400 milionsd'individus i ocupava unaextensió d'uns 64.000 km2.Tal quantitat d'animals teniaun evident efecte fertilitzant

34 Z O O

sobre les praderies i, a més, lacontinuada retallada de l'herbaprovocada per aquestes multi-tuds d'animals n'augmentavael contingut de proteïnes, laqual cosa donava lloc a un des-tacat benefici ecològic. De fet,estudis actuals demostren queels bisons i els antílops ameri-cans, si poden escollir, prefe-reixen anar a menjar a leszones on habiten els gossets.

Aquestes grans poblacions,en l'actualitat molt menysnombroses, estan organitzadesen autèntiques ciutats sub-

terrànies, constituïdes per qui-lómetres de corredors quecomuniquen entre si els causdels diferents clans familiars, launitat social bàsica d'aquestsanimals. Cada un d'aquestsclans està format per un mas-cle adult, de 2 a 5 femellesadultes i un nombre variablede joves i cries (4-6).

Els caus familiars, quepoden mesurar 5 metres defondària i més de 30 de longi-tud, acostumen a tenir l'entra-da aixecada sobre la superfícieamb cúmuls de terra per tal de

prevenir possibles inundacionsa l'època de pluges. Aquest fetés força habitual a l'hivern, iaquests previsors animals fins itot disposen de galeries verti-cals cegues que els permetenmantenir-se aïllats i secs eltemps suficient fins que baixael nivell de l'aigua si el cauprincipal queda negat.

Lentrada de cada cau de lacolònia està situat a uns 5-6metres de distància de la delsveïns, i juntament amb elterreny que l'envolta consti-tueix el seu territori, el qual és

Distribució geogràfica de les 5 espècies de gossets de les praderies.

Gosset de les praderies cuanegre(CynomysludoWcianus)Gosset de les praderies mexicà(Cynomys mexicanus)

• Gosset de les pra~eriesd'Utah(Cynomys parvidens)Gosset de les praderies Gunnlson(Cynomys gunnisoni)

• Gosset de les praderies cuablanc(cynomysleucurus)

defensat davant tots els altresgrups familiars.

Cal destacar que els causabandonats dels gossets tambéacompleixen una importantfunció en e! món de les prade-ries, ja que són utilitzats pertota una sèrie de variats hostescom mussols terrestres, turonsde peus negres, toixons ameri-cans, guineus, conills, aranyes,formigues, gripaus, urodelscom l'axolot ... i fins i tot crò-tals!

Un altre tret destacat d'a-quests animals és e! seu com-portament social, que resultaforça complex i vistós. Així,per exemple, quan es trobendos animals que han sortit amenjar, s'arrosseguen undavant l'altre movent la cuafins que posen en contacte e!musell, e! famós "petó" delsgossets de les praderies, que és

un senyal de reconeixement isalutació, però que es tornad'amenaça si e! contrincant ésun desconegut.

Normalment, però, la co-municació amb els altresmembres de la colònia es rea-litza mitjançant uns forts critsque emeten des de l'entradade! cau. El crit territorial,característic de cada individu ique fan aixecats sobre les potesde! darrere i amb e! musellapuntant cap al cel, no provo-ca cap reacció en la colónia,mentre que e! crit d'alarma,encara més potent, fa que totsels animals s'amaguin imme-diatament dins e! cau. Aquestcrit de perill, que es pot repetirfins a 40 vegades per minut, ése! que els ha donat e! poc ade-quat nom de gossets de les pra-deries.

La seva activitat diària és

fonamentalment diürna, enca-ra que es mostren més actius aprimeres hores de! dia i al cap-vespre, i són animals d'alimen-tació herbívora que mengengramínies i altres plantesherbàcies que creixen a les pra-deries, però que complemen-ten esporàdicament amb petitsinvertebrats (escarbats, llagos-tes, cucs .. .). Quasi mai beuen,ja que l'aigua que necessitenl'aconsegueixen directamentde la mateixa herba. Tenenbosses de pell dilatables a lesgaltes, però no les solen utilit-zar per recollir ràpidament e!menjar com fan els hàmsters,per exemple, i tampoc emma-gatzemen aliment per a l'hi-vern, com fan els esquirols, jaque durant aquest període del'any resten inactius en un plà-cid insomni hivernal, sobrevi-vint-

graCies al greix acumulatdurant l'estiu.

A diferència de la major partde rosegadors, i encara que noho sembli donades les nom-broses poblacions, e! seupotencial reproductor no ésexageradament explosiu. Així,només solen criar un cop l'any,el nombre de cadells acostumaa ser d'entre 2 i 5, i no arribena la maduresa sexual fins als 2anys. La gestació dura entre 27i 37 dies, els petits neixen cecsi n us, no obren els ulls fins ales 5 setmanes i la lactànciadura 1 mes i mig.

Els seus enemics naturalssón nombrosos i en tenen a totarreu. Per l'aire són atacats pelsfalcons de les praderies, els ali-gots de cua vermella i altresrapinyaires, per terra ho sónpels linxs, els coiots o els toi-xons, i sota terra els capturenels turons de peus negres o lesserps de cascave!1.

Però, com sempre, e! perillmés greu per a aquests animalsprové de l'home, que els haconsiderat des de sempre per-judicials i els ha eliminat degairebé e! 98% de la seva àreade distribució original mit-jaçant la caça directa, l'enveri-nament massiu o la destruccióde les seves colònies. Elsmotius d'aquesta implacablepersecució? Doncs la com-petència per l'herba de les pra-deries amb les vaques delsramaders que, a més, es podentrencar les potes (així com elscavalls) amb les galeries pocprofundes de les seves ciutatssubterrànies.

I el fet és que això encara nos'ha acabat, ja que es conti-nuen matant gossets de lespraderies avui dia i pràctica-ment només queden pobla-cions una mica nombroses al'interior dels parcs i altres

z O O 35

Els nostres aninaals

36 Z o o

zones naturals protegides. Hiha 5 espècies diferents de gos-sets de les praderies, la mésabundant de les quals és laque tenim al Zoo deBarcelona, e! gosset de les pra-deries cuanegre (Cynomysludouicianus), que es caracte-ritza per tenir la part final de lacua d'aquest color.

Hi ha una altra espècie decua negra, e! gosset de les pra-deries mexicà (Cynomys mexi-can us), que és la que es trobaen més greu perill d'extincióde totes i que està catalogadape! CITES en e! seu apèndix I,mentre que les altres tres pre-senten l'extrem de la cua decolor blanc: e! de Gunnison(e. gunnisoni), e! cuablanc (e.leucurus) i e! d'Utah (e.parvi-dens), que també es troba enuna situació precària, cataloga-da com amenaçada per laIUCN, i amb una població

de no més de 10.000 animalsque sobreviuen en 6 petitescolònies situades en zonesprotegides dels Estats Units,i que hi van ser traslladadesamb urgència des delsterrenys privats on es localit-zaven originàriament per tald'evitar-ne el total exrerrni-nI.

Els gossets de les prade-ries cuanegres de la nostracol.lecció, dos mascles i duesfemelles, ens han arribat desdel Zoo de Madrid, i són unsdels nostres hostes mésrecents, per la qual cosaencara no han tingut tempsd'augmentar la seva, per ara,petita colònia. Sens dubte,però, aviat la veurem mésnombrosa i podrem desco-brir en directe e! perquè de!seu curiós nom.

RAFAEL CEBRIÁN

NOVA INSTAL.LACIÓ PER A GOSSETS DE LES PRADERIES

Z o o 37

ADOPCIONS D'ANIMALSPARTICULARS

EMPRESES I ENTITATS COL.LABORADORES

CONTRATAS Y OBRASEmpresa ccoewcera S A

e.. 5a •Família LAMUELA ANTONINO

1 GOSSET DE LAS PRADERIE

ZAIDA AZNÁREZ AMOR1 PANTERA NEGRA

DROMEDARI INSTAL.LACIÓ

LLEÓ MARíDE CALIFÒRNIA

GUEPARDS

LEMURS DE CUA

ANELLADA

Família O RTÍZ GÓMEZ1 SURICATA

MARC BONET SIMÓ1 DRAGÓ DE CUA PLANA III ~ FUJIFILM

INDusrRIAS rlrAN, S.A. SERDESA, S.A.

RAMON ESCOLÁ TORÁ1 FALSA CORAL

TIGRE DE SUMATRA CAPIBARES LLEÓ D'ANGOLA

Familia ESCOLÁ SIMÓ10RIL

EDGAR ESCOLÁ SIMÓ1 LLANGARDAIX DE CUA ESPÍ

GRUPO @.._FEHNAN. 'EZ

\!f'ïPUBLISERVEIServeis de Publicitcl Exterior

PLACETA

DELS LLOROSTIGRE DE SUMATRA CÒNDORS

DELS ANDES

ARANTXA CATALÁN i GÓMEZ1 TITÍ EMPERADOR

JOSEP IBÀÑEZ FARGAS1 CONILL

l!II et CORAl SAS •~'-''''o..." .. EN 'Beo

CALlER BASI, S.A.LABORATORIOS

PORCS IBÈRICS TORTUGA GEGANT COCODRIL DEL NILDE LES

SEYCHELLES

JORDI iJAUME DAMIÀ ROSAL1 CÉRVOL COMO

38 Z O O

Parcs Naturals..... ~

~! . .., ....'"

."~ ~ 4...... ~ . / ""

Cercle d'Amicsdels Parcs Naturals 1/d.

na proposta u Ica peratansar-se al medie

" Voleu conèixer millor la vegetació, la fauna,la geologia, la cultura i els paisatges

dels parcs naturals?"

« Voleu informació de les activitats que s'organitzen alsparcs naturals?"

« Creieu que la bona gestió dels nostres recursos natu-rals és responsabilitat de tots?"

" Us agradaria tenir informació sobre espais protegitsd'arreu del món?"

Si la vostra resposta a alguna d'aquestes preguntes ésafirmativa, molt probablement us pot interessar pertàn-

yer al Cercle d'Amics dels Parcs Naturals.

Com atansar-se als espaisnaturals

Apropar-se a la natura deforma ordenada i respectuosaés la proposta que des de dife-rents graus de l'Administraciói de la societat civil s'ha anatpropugnant en els darrersdecennis. En una societatessencialment urbana (el 75%de la població mundial viu en

grans aglomeracions urbanes, ia Catalunya el 80% de lapoblació es concentra en un7% del territori); és lògic icomprensible el desig de lamajoria de la població d'atan-sar-se als espais oberts a larecerca de la tranquil-Íitat, l'ai-re pur, els paisatges i els serveisque no es troben a la ciutat.

El que ens proposem avui és

EI bosc màgic d'lbardola, a Navarra, que els socis del Cercle vanvisitar durant la darrera Setmana Santa. Foto: FUSte

que. aquesta aproximació almedi es faci de forma respec-tuosa i amb esperit encuriosit,amb el valor afegit d'endur-sea casa uns nous coneixements,o bé uns nous amics.

EI Cercle d'Amics delsParcs Naturals

Aquesta filosofia entroncade ple en la tarannà del Cercled'Amics dels Parcs Naturals. ElCercle és un col- lectiu d'usuarisi simpatitzants dels parcs natu-rals en concret, i dels espaisprotegits en general, promogutper la Diputació de Barcelonal'any 1995, ara ja fa tres anys.

Aquest col· lectiu ofereix alsseus socis serveis, informació,activitats, facilitats en l'ús d'e-quipaments i possibilitats departicipació voluntària en elmanteniment i la gestió delsespais protegits. Hi ha quatre

modalitats per a fer-se'n soci:individual (per majors de 18anys), juvenil (de 14 a 18 anys),familiar (que aplega la parella itambé els fills), protector i voluntari(si es dedica un mínim de 25hores anuals a tasques de con-servació, neteja i mantenimentdel medi que són proposadespel mateix Cercle).

Mensualment, el Cercleorganitza sortides i excursionsguiades per als seus socis alsparcs naturals i altres espaisprotegits, tant de Catalunyacom de la resta d'Espanya i del'estranger.

També organitza mensual-ment conferències sobre espaisnaturals i indrets singulars d'ar-reu del món, a càrrec de reco-neguts especialistes en el seuàmbit. A més, edita un fullinformatiu de caràcter trimes-tral i una revista monogràfica

- - - - -- ~- - - -- - - - - - - - - - ---- - - -- - --- - ---

TAULA 1.NÚMERO DE CARNET DE SOCIS PER MODALITATS (JUNY 1998)

MODALITATIndividualJuvenilFamiliarVoluntarisPromotorsHonoríficsEmpresa

Total carnetsTotal persones asociades

NOMBRE1.158

23506272

322

1.9662.913

z o o 39

Parcs Naturals

(Amics) de periodicitat semes-tral. Per a la seva difusió i lacaptació de socis, el Cercle dis-posa de tres quioscs informa-tius. Un està insral-lat perma-nentment al Centre d'Inter-pretació de Can Casades, a laVall de Santa Fe, al parcNatural del Montseny; i unaltre al Centre d'Interpretaciódel Coll d'Estenalles, al ParcNatural de Sant Llorenç de!Munt i l'Obac. Un tercer iti-nera per diferents localitatsaprofitant certàmens, fires i

altres celebracions multitu-dinàries d'índole diversa.

Cal dir que l'experiència hasorprès la mateixa empresa: endos anys i mig d'existència, elCercle ha assolit 2.700 socis(maig de 1998). Si llegintaquestes ratlles us sentiu moti-vats per formar-ne part, nodubteu a contractar ambnosaltres.

que es programen al llarg del'any. Es tracta de sortides d'undia (rot i que també se n'hanfet de fins a quatre dies en elperíode de vacances deSetmana Santa) amb un nom-bre limitat de persones (queoscil-la entre 50 i 150, segonsles destinacions). En aquestesexcursions sempre es va acom-panyat de guies i els socis sónatesos per monirors locals al'hora de fer l'itinerari propo-sat. En aquest temps s'han visi-tat la majoria de!s parcs natu-

Les activitats del CercleSer soci del Cercle permet

assistir a les diferents sortides

DATA

1995AbrilAgostNovembreDesembre

1996FebrerAbrilMaigAgostOctubreNovembreDesembre

1997JunyJuliolSetembre

Novembre

1998Març

Abril

ACTIVITAT

Neteja de boscos al Parc Natural del GarrafAtenció al públic en un acte de "Viu el parc" al MontsenyNeteja de bosocs al Parc Natural del Montnegre i el CorredorReplantació d'alzines i pins al Parc Natural del Garraf

Neteja de boscos a Sant Llorenç del MuntCol·laboració en la I Jornada Popular per a la Natura (Montseny)Senyalització d'un itinerari al parc Natural del GarrafAtenció al públic en un acte de "Viu el parc" al MontsenyMillora i neteja al Parc Comarcal del Castell de MontesquiuMillora i neteja al Parc Comarcal del Castell de MontesquiuCol·laboració en la "Gran festa" del Parc Natural del Garraf

Adequació del camí dels Monjos, a Sant Llorenç del MuntArranjament d'una bassa al Parc Natural del GarrafEmpedredar el camí d'un itinerari al Parc Comarcal del Castellde MontesquiuEmpredar el camí d'un itinerari al Parc Comarcal del Castellde Montesquiu

Neteja i recuperació de camins de bast, al Parc Natural delMontnegre i el CorredorArranjament d'un punt d'aigua al Parc Natural del GarrafNeteja d'itineraris, al Parc Natural del Montnegre i elCorredor

CIlI ""'" ..,... ."".., .. 1ICtMflrta, ., Cercle __ Ix ., CNt"" frMgporf lM -'-JfIN ,•....., 011 .. liti•• ,--, •..,." A ..... dóna. tota"'".,,~ ,._.,.,

, ., ..."., lotIfCIo "., ,., ,·IICfMtIIt. ",..,.." ., /InIp .. !fOIu""". NmfIN ..,. ~ .,yat"., ",. ,..,.,. del CenIIe , coonIlnIIf ~".,,,.,..,,., Ncnh: del IMIC ..."".,., ,.."." u;

40 z o o

rals de Catalunya -alguns, lògi-cament, en més d'una ocasió- itambé d'altres espais de fora (lareserva de la biosferad'Urdaibai al País Basc; el ParcNacional de les Cevenes, al sudde França; les serres d'Aralar iUrbasa-Andía i La Foz deLumbier a Navarra).

A més de les excursions, e!Cercle organitza mensualmentconferències de caràcters bendivers buscant temes sugge-rents i inquietants, que trans-portin els assistents per rotesles latituds de! globus. Enaquests mesos hem pujat alKilimanjaro, hem passejat enbarca per J'Amazonas, hembegut mate amb els inques de!Perú, hem nedat amb les bale-nes al Canadà, hem dormitsota els estels de la selva africa-na, hem baixat a coves i avencs,hem migrat amb esrols d'ausper rot Europa, hem reconegutl'art de monuments mil-Iena-ris, hem conegut les espècies deles Calàpagos, hem patinat pergeleres, hem après a predir e!temps i reconèixer els arbres,hem conegut la llengua delsindígenes, hem tastat fruitestropicals de! Carib, hem escol-tat llegendes de fades i cava-llers, ... En definitiva, hem viat-jat plegats de la mà, i les imat-ges, de grans viatgers ens hancontagiat les ganes de saber i elrespecte per les petites coses.

Els voluntaris del CercleJa hem dit que una de les

modalitats de pertànyer alCercle d'Amics és fer-se'nvoluntari. Això l'allibera depagar la quota anual. El volun-tari de! Cercle té unes peculia-ritats que e! distingeixen de laresta de moviments de volunta-riat que, de ben segur, deveuconèixer: Creu Roja, ONC's,Voluntaris 2000, etc). El

voluntari del Cercle s'emmarcaen un col· lectiu més ampli queparticipa en activitats lúdiquesi de descoberta del medi:excursions, sortides i xerrades; ique la seva condició està sot-mesa a correspondre en tempshorari de col-laboració desinte-ressada.

Els requisits i les atribucionsque es demanen a un volunta-ri, a part de ser major d'edat,són les que se li suposen a totapersona que vol oferir el seutemps per a tasques de millorai ajut a la gestió de! medi sensedemanar contraprestacions

Diputació de BarcelonaÀrea d'Espais Naturals

Grup de voluntaris treballant

en la senyalització d'un itinera-

ri. Més de dues-centes perso-

nes conformen el grup de

voluntaris del Cercle.

econòmiques a canvi: esperitsolidari, caràcter altruista, sen-tit de la responsabilitat i ganesde relacionar-se amb altres per-sones. Tot això amb un sentitde respecte cap a la natura i decol.laboració en les activitatsque s'hi desenvolupen.

Per poder gaudir de les pres-tacions que e! Cercle ofereix ala resta dels socis, e! soci volun-tari ha de justificar una dedica-ció mínima de 25 hores anualsa les activitats específiques que,per a aquest col· lectiu, es pro-gramen regularment cada mes.

En l'actualitat (maig de

1998), e! Cercle d'Amics té227 voluntaris.

JOSEP MELERO

Servei de Parcs Naturals

PER A MÉS INFORMACIÓ

CERàE D'AMICS

DELS PARCS NATURALS

CI Urgell, 187 3a planta08036 BARCELONA

Tel. 93 402 24 20ale: s.parcsn@diba.eshttp://www/diba.es

EQUIPAMENTS I SERVEIS

GONA

Els parcs naturals gestionats per la Diputació de Barcelona (Garraf, SantLlorenç del Munt i l'Obac, Montseny i Montengre-Corredor), conformenuna anella verda al voltant de l'àrea metropolitana de Barcelona.

OFICINES CENTRALS

• Servei de Parcs Naturals

Diputació de Barcelona

CI Urgell, 187 3a planta

08036 BARCELONA

Tel. 93 402 24 28

a/e: s.parcsn@diba.es

http://www/diba.es

. Parc Natural del Montseny

Oficina de Fontmartina

Ctra. de Sant Celoni al turó de l'Home,

km 14,8 . Tel. 93 847 5102

· Parc Natural de Sant Uorenç del Munti l'Obac

Oficina a la Mata

Ctra. de Terrassa a Navarcles, km 14

Tel. 93 743 30 20

· Parc Natural del Garraf

Oficina a La Pleta

Pista forestal asfaltada de la urbanització

Rat Penat a Plana Novella, km 4

Tel. 93 597 08 92

· Parc Natural del Montnegre

I el Corredor

Oficina a Vallgorguina

CI de l'Església, 14 1r

Tel. 93 867 94 52

· Parc Comarcal del Castell de

Montesquiu

Oficina a la masoveria del Castell de

Montesquiu· Tel. 93 852 92 34

CENTRES DE DOCUMENTACiÓ

· Centre de documentació del Parc

Natural del Montseny.

Secció de ciències naturals

Museu de Granollers-Secció ciències

Naturals, la Tela. Granollers

Tel. 93 870 96 51

· Centre de documentació del Parc

Natural del Montseny.

Secció d'humanitats

Museu Etnològic del Montseny, la

Gabella. Arbúcies· Tel. 972 86 09 08

· Centre de documentació del Parc

Natural de Sant Uorenç del Munt i l'Obac

Casa Baumann, Terrassa

Tel. 93 7861112

· Centre de documentació del Parc

Natural del Garraf

Museu de Gavà· Tel. 93 638 25 70

· Centre de documentació del Parc

Natural del Montnegre i el Corredor·

Mataró

Museu comarcal Maresme-Mataró

Tel. 93 758 24 01

· Centre de documentació del Parc

Natural del Montnegre i el Corredor-Sant

Celoni

Recotria Vella de Sant Celoni

Tel. 93 867 56 42

z O O 41

Els nostres anitnals

Feia gairebé 14 anys que no era possiblecontemplar una cria d'hipopòtam pigmeu

(Hexaprotodon liberiensis) al Zoo deBarcelona. EI passat 11 d'abril, la més

jove de les nostres femelles, vinguda fatres anys del zoo de Rotterdam (Holanda)i tot just arribada a la maduresa sexual,

va donar a llum la primera cria enperfectes condicions. Passades les

primeres setmanes de vida,el petit hipopòtam es desenvolupa

satisfactòriament i aviat el podrem.veureformant part del grup que s'exhibeix a la

instal.lació dels seus pares.

L'hipopòtam pig-meu és un mamí-fer africà d'aspec-te semblant al seu

parent l'hipopòtam comú,pero d'una mida notablementmés petita, cosa que dóna ori-gen al seu nom. Les sevesdimensions a penes ultrapas-sen les d'un porc d~mèstic, jaque els mascles no solen pas-sar de 270 kg de pes i d'1,7Sm de longitud. A diferènciatambé del seu parent, no viumai en grup, sinó que ho fasol o en parella i passa moltmenys temps que aquell dinsl'aigua. Habita les selveshumides i pantanoses i esconcentra al llarg dels cursosd'aigua. És un bon nedador ibusca refugi a l'aigua quan se

42 Z O O

sent en perill. Té costumsnocturns i a la nit recorre lesproximitats dels rius on viu,seguint sempre els mateixositineraris i convertint-los enveritables camins oberts entrela vegetació, en busca de lesplantes suculentes, brots ten-dres, fulles, fruits caiguts iarrels que constitueixen labase de la seva alimentació.

La seva àrea de distribuciócomprèn diverses terres baixesde la costa occidental de l'À-frica equatorial, dins de lesfronteres de Costa d'Ivori,Sierra Leone, Libèria i part deNigèria. Aquesta discontinuï-tat en la seva distribució l'hafet especialment sensible a ladestrucció que ha patit el seuhàbitat natural. La desforesta-

Els nostres ani~als

ció experimentada per molteszones selvàtiques d'aquestspaïsos a causa de l'extraccióde fusta l'ha anat arraconanten espais cada cop més petits iha dificultat el mantenimentde les poblacions. A més,encara és caçat en alguns llocsper servir d'aliment alshumans, que consideren laseva carn, la qual diuen que té

44 Z O O

un gust bastant semblant a ladel porc, molt apreciable desdel punt de vista gastronòmic.

L'hipopòtam pigmeu no haestat mai una espècie abun-dant, per la qual cosa tots elsfactors esmentats ja n'hanprovocat la desaparició d'al-gunes de les zones que abansocupava. Avui dia és conside-radat com una espècie "vulne-

rabie" per la UICN (UnióInternacional per a laConservació de la Natura) iestà protegit pel ConveniCITES sobre el tràfic d'espè-cies en l'apèndix l l. Aquestasituació dóna als parcs zoolò-gics l'oportunitat, i també l'o-bligació, de treballar d'unamanera particularment inten-sa per conservar-lo. Fruit d'a-

questa feina va ser la creaciód'un registre, centralitzat alZoo de Basilea (Suïssa), pertal de portar un controlexhaustiu de tots els individusmantinguts en captivitat, iposteriorment d'un EEP(programa europeu de cria encaptivitat) del qual el Zoo deBarcelona forma part i quecoordina i orienta tots els

esforços adreçats a la repro-ducció d'aquesta espècie.Aixó explica la importànciad'aquest naixement que enspermet, després de totsaquests anys, tornar a afegir elnostre gra de sorra en aquestatasca fonamental.

Actualment, el nostre zoo-lògic exhibeix un grup formatper un mascle i dues femelles.

El mascle, anomenat Xop, hasuperat els 29 anys d'edat i jaés tot un avi. Encara que s'hadonat algun cas de longevitatpropera als 40 anys, és moltpoc freqüent que aquestshipopòtams visquin més de35 anys. En Xop és ambnosaltres des de l'any 1974 ioriginalment formava parellaamb una femella, la Iva, ambla qual havia criat en diversesocasions, fins que aquesta,també d'edat avançada, vamorir. Aleshores va ser substi-tuïda per una nova femellamés jove, anomenada Pugsley.Però és coneguda en aquestaespècie la dificultat que espresenta moltes vegades peraconseguir en captivitat pare-lles que resultin plenamentcompatibles a l'hora de repro-duir-se amb normalitat. I elcas és que, malgrat quedarembarassada pràcticamentcada any, aquesta nova feme-lla no va ser capaç de dur abon terme cap dels seusembarassos. Per aquest motiu,l'any 1994 es va poderdisposar d'una segona femellamolt jove que es va introduiren el grup i que ha estat qui,per fi, ha fet possible que tor-nessrrn a tenir un petithipopòtam pigmeu a la nos-tra col.lecció.

Els hipopòtams pigmeustenen sempre una sola criaper part després d'una gesta-ció de 200 dies. El petit pesaentre 3,5 i 6,5 kg en elmoment de néixer. Són ani-mals que s'adapten molt bé ala vida en captivitat, onmanifesten una conductahabitualment tranquil. la sino se senten molestats. Capals quatre o cinc anys d'edatja es poden considerar adults.

JOAQUIM LACUEVA

z O O 45

Zoo Activitats

Dissabtes infantilsFestes d'aniversariCasals de zoologia

Cursos d'estiuSortides de camp

Dissabtes infantilsPER A NENS I NENES DE 5 A 12 ANYS

Cada dissabte es tracta un tema diferentrelacionat amb els animals, il-lustrat ambmaterials educatius. Es fa un recorregutpel Zoo i es realitzen activitats comple-mentàries.

Horari: de 10 a 13 h.Preu:1.300 ptes., socis de Zoo-Club2.200 pte.s, no-socisInformació i inscripcions:telèfon 31981 56 de 15 a 16,30 h.La data límit d'inscripció és el dijous ante-rior.

Festes d'aniversariEl Zoològic organitza festes d'aniversari

per a nens/es els dissabtes i diumenges almatí de 10,30 a 13 h. Els nens/es, a més deser felicitats pels seus amics els dofins, gau-deixen d'una festa amb esmorzar, pastís,jocs i més sorpreses.

Tenim targetes d'invitació perconvidar els amics.Mínim 10 assistents _-;;~.Cal efectuar una paga i {!;~.\~'{

al:::.::t;, " ,,\

seny per a 10 persones .~ __~ ''. .15 dies abans de la festa i t-.:.. jo.' ~\ "

concretar el nombre ~ ~ J'~exacte d'assís- I~ -,".,rents. el di- 8--'"marts an-terior a lafesta d'a-nrversarr,Preu:2.000 ptes., socisde Zoo-Club2.300 ptes., no-socisReserves i inscripcions:telèfon 225 25 63,feiners de 9,30 a 14 h i de 15 a16,30 h.

Sol- liciteu les reserves com més aviatpossible, ¡a que l'activitat té molt bonaacollida.

Cursos d'estiuDurant el mes de juliol es duran a terme

els següents cursos:Ensinistrament de mamífers marinsMedicina d'animals de zooDibuix zoològic i etològic

Són cursos divulgatius eminentmentpràctics en els quals de manera entenedoras'ensenyaran aspectes poc coneguts delsanimals.

Les classes són impartides per especialis-

tes en les diferents matèries i es realitzen alDepartament d'Educació del Zoo.Preu del curs:19.000 ptes., socis de Zoo-Club21.000 ptes., no socis

Casals de zoologiaPER A NENS I NENES DE 5 A 14 ANYS

Cursets impartits per biòlegs delZoològic.

. '.::.~;'~....~. ,-. . .-..' .....9 ••••••• : .. '"

'~:-.'~',:'.'... "'. .....,..., : : .. . -.:::.-~.:~:...... '. ..... ". l ," .' .. ," f' III '.:.... ...... .

Combinen estones de treballi estudi amb altres de contactedirecte amb els animals delZoo. Es poden tocar algunsanimals, preparar-los el men-jar, i també entrar eninstallacions interiors delZoo.

Es formen grups de 18 a 20nens/es aproximadament, dis-tribuits per edats.

Cada grup el dirigeix uneducador/a, amb l'ajut devoluntaris.

Primera setmana de juliol(29 i 30 de juny i l, 2 i 3 dejuliol)Els animals amics (de 5 a 8anys).El Zoo portes endins. (de 5 a14 anys).

Segona setmana de juliol(6,7,8,9 i la de juliol)Ponis i cavalls (de 5 a 8 anys).Què mengen els animals delZoo? (de 5 a 14 anys).

Tercera setmana de juliol(13, 14, 15, 16 i 17 de juliol)

La grangeta del Zoo (de 5 a 8anys).La vida a la selva (de 5 a 14anys).

Quarta setmana de juliol(20, 21, 22, 23 i 24 de juliol)Ponis i cavalls (de 5 a 8 anys) ..

L'aventura sora l'aigua (de 5 a14anys).

Cinquena setmana de juliol(27,28,29,30 i 31 de juliol)Els animals amics (de 5 a 8anys).El paradís dels animals (de 5 a14 anys).

Primera setmana de setembre(*)(1, 2, 3 i4 de setembre)Ponis i cavalls (de 5 a 8 anys)Els mamífers del Zoo (de 5 a14anys).

Segona setmana de setembre(*)(7, 8, 9 i IOde setembre)Ponis i cavalls (de 5 a 8 anys).Els cetacis (de 5 a 14 anys).

(*) Casals de quatre dies

Horari: de 9 a 16 h.

Preu del Casal de quatre dies:15.100 pres., socis de Zoo-Club.16.800 ptes., no-socis de Zoo-Club.

Preu del Casal de cinc dies:18.900 ptes., socis de Zoo-Club.21. 000 pres., no-socis de Zoo-Club.

Els dinars s'inclouen en elpreu.

Per formalitzar la inscripció,cal fer el pagament tres setma-nes abans de l'inici del Casalescollit.

Places limitades.Hores de permanència:de 8 a 9 h i de 16 a 17 h a 500pres./hora.

INFORMACIÓ, RESERVES

I PAGAMENT:

Departament d'Educació del ParcZoològic de Barcelona,Passeig de Circumval-lacié, 308003 BarcelonaTelèfons 93 319 81 56932252563,

Feiners de 9,30 a 13,30 h i de15 a 17 h.

,I REBRAS,

UNMAGNIFICREGAL\\\\\\;¡~\\\\\\\

EL ZOO CLUB ÉS UNAASSOCIACIÓ QUE TÉ LA FINALITAT

DE PROMOURE EL ZOO DE BARCELONA I DIVULGARLES MÚLTIPLESACTIVITATSQUE PORTA A TERME ADREÇADES ALS

AMANTS DE LA NATURA I DELS ANIMALS, SIGUIN NENS PETITS,PERSONES GRANS O FAMÍLIES.

POSSIBILITATS D'ESBARJO, DIVERSIÓ I CULTURA

INDIVIDUAL O FAMILIARET POTS FER SOCI DEL ZOO CLUB EN DUES MODALITATS.

TOTS ELS AVANTATGES DEL SOCI

.t Visitar el PARC ZOOLÒGIC DE BARCELONA tants dies i tantes vegades com desitgis.

.t Rebre gratuïtament aquesta revista.

.t Participar en cursos monogràfics, tallers zoològics, visites comentades, sortides al camp

i a la muntanya, i casals de zoologia.

.t Els menuts d'entre 6 i 10 anys poden gaudir dels "DISSABTES INFANTILS",

amb activitats i jocs d'allò més divertits i entretinguts .

.t Beneficiar-se de descomptes especials en bo.tigues i d'ofertes que fa el Zoo .

.t Formar part dels ''AZ'' (AMICS DEL ZOO) com a col-laborador altruista en diverses

activitats i serveis del Zoo./

Codi compte client (CCC)

WJJWJJW~~ Entitat Oficina Control Núm. de compte

_1Iliii1íii1ll

Barcelona

Doblegueu ¡enganxeusobre la solapa inferior

Preusd'InscripcióQUOTA D'INGRÉS

(une sola vegada)

QUOTA SOCI (ANUAL)

o es.5.

Individual:

Doblqeu peraquí com a solapa

Famlllan a.Individual:

INDIVIDUAL 11Nom i cognoms............................................... DNI .Nom i cognoms............................................... DNI .Domlcll........................................................... Telèfon: .Codi postal Població .

FILLS (només menors d'edat i en proposta FAMILIAR):

Nom i cognoms .Data naixement DNI (si en té) .

Nom i cognoms ···Data naixement DNI (si en té) .

Nom i cognoms .Data naixement DNI (si en té) .

Si teniu mésfills, indiqueu-ne les dades en un full a part)

Codi compte client (CCC)

WJJWJJW~Entitat Oficina Control Núm. de compte

Signatura

SOCI PROPONENT PER AMISTAT

N . NÚM. SOCI PROPONENT:om • cognoms .(No oblideu el meu xec de regal. Gràcies)

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA:

A l'atenció delI de laBANC I CAIXA: .

Disti~gits senyors: els agrairé que fins a nou avís carreguin al meucompte corrent els rebuts que a nom de:

. .els presenti el Zoo de BarcelonaBarcelona I I 19 .

Signatura

Remitent .

....................................................................................

....................................................................................

·-----------------iiiï--------------------------------------------------------------1Resposta comercial _

Autonrzació núm 16071 _(BOC 95 de 31/10/97)

'----------' ----------------------------------------------------------------------------------------------------11IIIIIIII

NONECESSSITA

SEGELL

FRANQUEIG ADESTINACIÓ

PARC ZOOLÒGICDE BARCELONA

Apartat F.D. núm. 8808008 Barcelona

~Barcelona

IIIII

Till,. per Ia línia de p~~~ :

Fes-tesoci del

Barcelona

i col.laboraen la defensai la proteccióde la natura.La recomanaciód'un nou soci '

per amistat dónadret a rebre un

xec regal, que espot canviar

al ZOO

Siguis on siguis, ens trobaràs sempremolt a prop teu.

BARCELONA CIUTAT

A·CAR, S.A.Sardenya, 29923708013 BARCELONAPI I Margall, 42-448025 BARCELONA

AUTOMOCiÓN 2000, S.A.Carrer O 38-40 Zona Franca08040 BARCELONAAv Onze de Setembre, 27908820 EL PRAT DE LLOBREGAT

CARLOS III IBERIA, S.A.Av de Caries III 162208028 BARCELONA

CATALANA O'AUTOMOCIÓsantance: 50-5608020 BARCELONAAv Mendlana. 299·31108027 BARCELONA

OONNAY MOTOR, S.A.Diputació 434508015 BARCELONA

AUTO ALMOGÀVERSAlmogàvers 16308018 BARCELONA

TALLMAR, S.A.Av Borbó, 2 I 808016 BARCELONA

BARCELONA PRovíNCIA

C.O.V.E.S.A.Sant Bru, 172-18008911 BADALONAPasseig Llorenç Serra. 3708022 STA COLOMA DE GRAMANET

JULlAMOTORSanta Eulàlia 176-18008902 L HOSPITALET DE LL

SPORT·AUTO, S.A.Av de Barcelona, 34-3608970 SANT JOAN DESP!

AUTOMÓVILES VILA, S.A.RAmbla d Ibèria 32-4408205 SABADELLPasseig Comerç, 11608203 SABADELLVllarrubr8s/Gran Via08202 SABADELL

SEPAUTO MÓVIL, S.A.Ctra de Montcada, 59108227 TERRASSA

AUTOPARK VIC. S.A.cua Barcelona-Purgcerdà.Zf08500 VIC

AUTOMOCiÓ BAIX LLOBREGATAv de la Generalitat 12508840 VILADECANSF Macià/Cira Sta Creu de Calafell08830 SANT BOI DE LL

AUTOMOCiÓ SANT JUSTRambla de Modolell s /n08960 SANT JUST DESVERN

NICOLÁS, S.A.Ctra de Tarragona, 13508720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS

AUTO VENDA VILANOVA, S.A.Cira Barcelona N-246 Km 4108800 VILANOVA I LA GELTRÚ

AUTOMÓBILS CALAFELL, S.L.Francesc Macià 808600 BERGAPol Ind Sector Estació, nau 12F17520 PUIGCERDA

COMERCIAL VILA·VILA, S.A.Av Prat de la Riba, s/n08400 GRANOLLERS

DABSA, S.L.Ctra N 11 Km 553,108700 IGUALADA

AUTOBAGES, S.A.Ctra Santpedor 14108240 MANRESA

AUTOMAR, S.A.Av Comte de Llobregat, 208760 MARTORELL

AUTO MATARÓ, S.A.Av del Maresme ,93-9908302 MATARÓ

BRUNO MOLLET, S.A.Ronda d Orient. 208100 MOLLET DEL VALLÈS

GIRONA

GARATGE CENTRAL, S.A.

Car rer Nou, s/n(Zona Rally Sud)17600 FIGUERESCtra Les Tries, 96-9817800 OLOT

GEVISA, SLCira Nacional II 293117458 FORNELLS DE LA SELVA

AUTOMÓBILS GELI, S.L.Ctra de Palamós Km 37 217253 MONT-RAS

TARRAGONA

REUS CAR, S.A.Cambnls, s/n43205 REUS

TARRACO CENTER, S.A.Ctra de vatèncra. Km 248,843006 TARRAGONACtra Pla de Sta Mana, s/n43800 VALLSCtra Tarragona, s/n43700 EL VENDRELL

MOTOREBRE, S.A.Av Sant Jaume s/n43870 AMPOSTAPlaza Corona de Aragón, s/n43500 TORTOSA

LLEIDA

SERVEI MOTOR, S.L.Av Garrigues. 6825001 LLEIDA

LAMSAUTO, S.A.Passeig de Ronda, 47

25006 LLEI DA

TAESA, s.i,Av de Barcelona 1225300 TARREGACtra Tàrrega Km 1,525680 BALAGUER

XARXA FORD DE CATALUNYA