núm. 472,60 € IVA inclòs octubre - novembre 2008

S U M A R I

3PROTAGONISTES, JA!

Edita: Associació DIOMIRA

Director:Josep M. Villena

Assessorament:Ferran Casas

Consell de redacció: Josep M. Villena, Ferran Casas, Lídia Marimon, Paloma Herrera

Coordinació:Paloma Herrera

Redacció:Elena Manrique

Col·laboracions:Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona,FEDAIA, Escola Cooperativa El Puig, Imma Pérez Rovira,Secretaria d’Infància i Adolescència del Departamentd’Acció Social i Ciutadania

València: Balears: Perpinyà:Jesús Martí Manel Cruz Nicolàs CaudevilleFrancesc Guillem

Relacions externes: Lídia Marimon

Fotografia:Valentín Santarosa, Joachim Bär, Juan P. Oitana, HeribertoHerrera, FEDAIA, Escola Cooperativa El Puig, Diomira,Patrícia Esteve, Mchaco, sxc

Foto portada:Lars Sundström

Disseny i Portada: Fanny Brial

Correcció:Diomira

Subscripcions:Sílvia Núñez

Redacció, administració, publicitat i subscripcions: Vilamarí, 54 baixos08015 BARCELONATel: 93 292 55 63Fax: 93 425 48 23www.diomira.netwww.de0a18.netcomunicacio@diomira.net

Fotocomposició i impressió: ARGRA Trading, s.l. Tordera 38 - 08012 Barcelona

D. L.: B-27825-2000ISSN: CES - 1001447

Membre de:

Protagonistes, ja! no es responsabilitza de les opinionsexpressades als articles firmats

Imprès sobre paper ecològic

Núm. 47 octubre-novembre 2008

EDITORIALCap al vintè aniversari de la Convenció dels Drets de l’Infant

POLÍTIQUES D’INFÀNCIASuport als ens i entitats locals pel foment de polítiquesd’infància, adolescència i famíliaÀrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona

IMMIGRACIÓNou llibre verd sobre immigració i educacióElena Manrique, Protagonistes, ja!

TERCER SECTOREl territori, clau en l’atenció a la infància i l’adolescènciaen risc social o desemparamentFEDAIA

INICIATIVESLa Guerra Civil a Catalunya explicada als nens i nenesa través d’un conteElena Manrique, Protagonistes, ja!

EDUCACIÓExpressió i creativitat de la mà de Mercè RodoredaEscola Cooperativa El Puig

L’OPINIÓ DELS PROTAGONISTESPassió per l’espai

INFORMACIONS

EINES CULTURALS

A DEBATDRETS DELS INFANTS

Cap a la plena ciutadania d’infants i adolescentsImma Pérez Rovira, secretària d’Infància i Adolescència

La Convenció dels Drets de l’Infant i la situacióde la infància al mónPaloma Herrera, Protagonistes, ja!

Mesures senzilles i de baix cost per salvar les videsdels infants en temps de crisiElena Manrique, Protagonistes, ja!

La participació, un dret fonamental dels infantsi els adolescentsPaloma Herrera, Protagonistes, ja!

Un dret, un conteElena Manrique, Protagonistes, ja!

Nova plataforma web dels drets dels infantsElena Manrique, Protagonistes, ja!

4

5

8

10

12

14

1819

26

21

22

24

16

Amb el suport del Departament d’Acció Sociali Ciutadania i del Departament d’Educació

En conveni amb:Amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona -Regidoria de Drets Civils i Regidoria de Joventut

Esta revista ha recibido una ayuda de la Direc-ción General del Libro, Archivos y Bibliotecaspara su difusión en bibliotecas, centros cultura-les y universidades de España, para la totali-dad de los números editados en el año 2008

30

28

29

El reconeixement als drets dels infants no es produeixfins ben entrat el segle XX, principalment amb dostractats: la Declaració Universal dels Drets de l’Infant,proclamada per les Nacions Unides el 20 de novem-

bre de 1959, i la Convenció dels Drets de l’Infant, aprovada el 20de novembre de 1989. La Declaració Universal dels Drets del’Infant suposa el primer text en què es reconeixen jurídicamentles necessitats dels nois i les noies, però no és aquest un docu-ment vinculant, no té força jurídica que obligui cap estat a aplicarels principis que defensa. La necessitat de donar força jurídicaals drets dels infants va fer, doncs, que es plantegés la conve-niència d’elaborar un nou tractat per part de les Nacions Unides:la Convenció sobre els Drets dels Infants. La Convenció suposaun avenç significatiu respecte a la Declaració, en tant que és vin-culant per als estats del món que l’han ratificada, que són gaire-bé tots. Així mateix, la Convenció no només obliga els estats aaplicar allò que amb la Declaració només eren aspiracions, sinóque també reconeix per primera vegada els drets civils dels in-fants i els adolescents, els seus drets com a ciutadans.

El 20 de novembre celebrem el Dia Internacional dels Dretsde l’Infant. Per commemorar aquesta data, entitats i administra-cions han organitzat un seguit d’actes en què s’ha pogut consta-tat el poc coneixement que existeix encara d’aquest tractat, tantper part dels professionals com de la ciutadania en general idels propis infants. La Convenció es contempla com un tractatinternacional que poc té a veure amb la nostra legislació, com sifos adequada per al tercer món, però no necessària a la nostrasocietat desenvolupada. Els experts reconeixen també que hiha una escassa -si no nul·la- aplicació a nivell jurídic de la Con-venció. I es posa de manifest que els grans drets oblidats de laConvenció són els que fan referència a la participació, és a dir,aquells que reconeixen el dret d’opinió, la llibertat d’expressió, lallibertat de pensament, de consciència i de religió, la llibertatd’associació, la protecció de la vida privada i el dret a una infor-mació adequada. Amb vistes a la celebració l’any proper delvintè aniversari de la Convenció caldrà fer un exercici d’anàlisi iautocrítica per tal d’avaluar quin és el grau d’aplicació dels dretsreconeguts en aquest document i quins són els reptes que 20anys després de la seva aprovació encara tenim pendents acasa nostra. Cal fer un esforç compartit per avançar en l’aplica-ció dels drets de la Convenció.

4 PROTAGONISTES, JA!

E D I T O R I A L

Cap al vintè aniversari dela Convenció dels Drets de l’Infant

Amb vistes a la celebració l’any proper del vintè

aniversari de la Convenció caldrà fer un

exercici d’anàlisi i autocrítica per tal d’avaluar

quin és el grau d’aplicació dels drets

reconeguts en aquest document i quins són els

reptes que 20 anys després de la seva

aprovació encara tenim pendents a casa nostra

5PROTAGONISTES, JA!

Suport als ens i entitats locals pel fomentde polítiques d’infància, adolescència i família

TEXT: Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona

FOTOS: Valentín Santarosa, Joachim Bär, Juan P. Oitana

L’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona treballa de forma

transversal i en xarxa amb ajuntaments i entitats per promoure accions que

permetin incrementar el benestar d’infants, adolescents i les seves famílies

Una de les línies estratègiques de l’Àrea de BenestarSocial de la Diputació de Barcelona és el suport al fo-ment de polítiques d’infància, adolescència i famílies.Es treballa per incrementar el benestar dels infants i

adolescents, dins del qual s’entén que la prevenció i la deteccióde situacions de risc i vulnerabilitat ha de tenir un paper primor-

dial i bàsic amb diverses accions de formació, sensibilització iprevenció. És per això que cal potenciar el treball comunitari i in-cidir en el teixit associatiu de l’entorn dels infants, adolescents ijoves, per actuar de forma preventiva. És, en aquest sentit, quetenen especial valor les associacions i entitats d’iniciativa socialque intervenen en aquest àmbit, amb les quals s’estableixenconvenis de col·laboració i també s’atorguen subvencions en elmarc de la convocatòria pública.

Així, el Programa d’Infància i Família de l’Àrea de BenestarSocial de la Diputació de Barcelona es planteja com a objectius

P O L Í T I Q U E S L O C A L S

6 PROTAGONISTES, JA!

P O L Í T I Q U E S L O C A L S

donar suport a la planificació, identificar tendències i necessitatsde la població infantil i les famílies a la província de Barcelona,dissenyar i implementar serveis i projectes innovadors, i, final-ment, afavorir la cooperació entre el tercer sector i l’administraciólocal en els programes adreçats als infants i les famílies.

A més del suport econòmic que s’aporta a través d’una con-vocatòria de subvencions, l’Àrea també ofereix als municipis ac-cions de recolzament en l’elaboració, planificació, execució iavaluació de projectes i serveis de benestar social. Principal-ment, aquest suport se centra en oferir als ens locals recolza-ment per al disseny i implementació de plans, programes i pro-jectes; la realització d’estudis sectorials que facilitin elconeixement i la presa de decisions; el sistema d’informació deserveis socials: aplicació informàtica per a la gestió dels casos iproblemàtiques ateses des dels serveis socials bàsics (XIS-SAP); la realització d’enquestes de satisfacció a persones usuà-ries dels serveis socials municipals, i la formació de càrrecs elec-tes i professionals dels serveis socials bàsics.

Serveis adreçats a l’àmbit de la infància i la família

La majoria dels serveis que ofereix l’Àrea de Serveis Socialsde la Diputació de Barcelona es realitzen en col·laboració ambdiferents entitats especialitzades en infància. Els principals ser-veis són els següents:

- Suport a famílies amb infants en relació al seu rol educador.Consisteix en xerrades, tallers i dinàmiques de grup per a mares ipares amb filles i fills de 0 a 18 anys, amb la finalitat de facilitar unmarc de reflexió i d’expressió de les pròpies experiències, neces-sitats i dificultats en relació a l’atenció i educació dels fills i filles,per tal de millorar el rol parental (en total es fan 480 sessions).

- Promoció i sensibilització sobre els drets dels infants. L’ob-jectiu és donar a conèixer la Convenció de Drets de l’Infant entrela població infantil i adulta dels municipis, realitzant campanyesde sensibilització i elaborant instruments i material específic, comuna maleta pedagògica sobre drets de l’infant i una pàgina webdels drets dels infants (www.dretsinfant.cat).

- Programa comunitari de prevenció i intervenció en xarxa so-bre el maltractament infantil. Des de l’àmbit local va dirigit a l’a-tenció i prevenció de situacions de risc en la infància.

- Atenció a famílies amb necessitats especials. Orientació te-rapèutica a famílies multiproblemàtiques. Consisteix en sessionsde teràpia i/o orientació familiar per a casos amb especial dificul-tat, que han estat detectats des de serveis socials municipals.Cada any s’atenen prop de 100 famílies dels diferents municipisde la província de Barcelona.

- Promoció i suport per a la creació de xarxes locals d’atencióa la infància. L’objectiu és oferir suport tècnic i assessorament ala constitució de xarxes de professionals que treballen amb in-fants i adolescents en un mateix municipi. Des de setembre de2007 hem engegat un grup de treball amb 45 participants (tèc-nics municipals i entitats) que ha finalitzat el 30 de setembre, percrear un Model de detecció i prevenció de situacions de risc eninfància i adolescència des dels Serveis Socials Bàsics.

- Eines i procediments en projectes i centres socials adreçatsa la infància. Assessorament i suport tècnic als centres oberts dela província amb accions concretes per a problemàtiques especí-fiques (infants immigrats, adolescents en conflicte social, etc.). El2006 es va definir un model de gestió i intervenció de centresoberts, conjuntament amb entitats i representants de municipis,que s’està aplicant de forma pilot per valorar la seva transferibilitat.

- Suport als espais familiars per a la petita infància. Consisteixen donar suport tècnic i econòmic als municipis per a la posadaen marxa i consolidació d’espais dirigits a nens i nenes de 0 a 3anys i les seves famílies; amb activitats formatives, de supervisiótècnica per millorar les característiques del projecte educatiu i lesactivitats dirigides als usuaris del servei.

- Orientació psicològica i jurídica a víctimes d’abús sexual, ales seves famílies i als professionals que en tenen responsabili-tat. S’atén a les persones que ho sol·licitin als Serveis Socials Bà-sics o bé a directament a l’entitat. A més, es fa sensibilització so-bre el tema a través de l’exposició “Trencant silencis”, amb tallersi xerrades, o professionalment participant a les jornades anuals.

- Orientació i assessorament a famílies i adolescents usuarisde drogues, amb tractaments individuals i/o grupals des del cen-tre SPOTT.

P O L Í T I Q U E S L O C A L S

7PROTAGONISTES, JA!

- Serveis d’estades temporals i de respir per a persones ambdiscapacitat. Servei que s’ofereix a partir dels 6 anys d’edat alCentre del Recinte de Mundet de la Diputació de Barcelona.També s’ofereix un servei de respir per a les famílies a les co-marques del Bages, Osona, Anoia i l’Alt Penedès, en conveniamb entitats locals.

- Formació centralitzada. Línia específica, dirigida a adquirircompetències per a l’atenció individualitzada, en grup i comu-nitària de la infància, l’adolescència i la família.

Transversalitat i treball en xarxa

L’Àrea de Benestar Social de la Diputació de Barcelona,conscient de la importància del treball transversal i en xarxa queafavoreixi les lògiques de sumar, integrar i compartir, impulsa es-tratègies amb les eines necessàries per portar a terme una acciócoordinada d’atenció a la infància i l’adolescència amb els ens lo-cals. Un exemple de treball en xarxa amb els ajuntaments pel de-senvolupament de models i instruments de treball va ser, el2006, la creació d’un grup de treball per a l’elaboració d’un modelde centre obert, en quant a la seva gestió i intervenció professio-nals. Hi van participar 24 professionals relacionats amb els cen-tres oberts d’iniciativa social, coordinadors dels serveis socialsdels ajuntaments, professionals dels centres oberts i tècnics dela pròpia Diputació.

Així mateix, la Diputació ha impulsat aquest any 2008 la crea-ció d’un grup de treball, que ha comptat amb la participació de 45professionals dels serveis socials municipals, d’entitats d’iniciati-va social i tècnics de la pròpia Diputació. Aquest grup de treballha dissenyat de forma conjunta i participativa un Model de pre-venció i detecció de situacions de risc social en la infància i l’ado-

lescència des dels Serveis Socials Bàsics i que inclou, entre d’al-tres, un sistema de detecció de situacions de risc. Aquest Modelés un exemple de treball amb ajuntaments pel desenvolupamentde models i instruments de treball per a la prevenció i detecció desituacions de risc i vulnerabilitat de la infància i l’adolescència is’ha impulsat amb la col·laboració de la FEDAIA.

Promoció i sensibilització sobre els drets de l’infant

Des de l’any 1996 es porta a terme a diferents municipis de laprovíncia una campanya de dinamització sobre els drets de l’in-fant, amb la col·laboració de la Fundació Catalana de l’Esplai.Els objectius són potenciar el coneixement dels drets de l’infantper part dels infants i adolescents, les seves famílies i la societaten general; afavorir la presa de consciència entorn de situacionsinjustes, amb la necessitat d’una reflexió crítica i d’un compromíspersonal i social per assolir la igualtat d’oportunitats, i, finalment,aconseguir un compromís més ampli per part d’entitats, institu-cions i administracions respecte el reconeixement dels drets del’infant. Per assolir aquests objectius, es dinamitza la campanyaa nous municipis, es dóna suport a les postcampanyes dels mu-nicipis, es distribueixen materials de suport, com són maletes pe-dagògiques i materials didàctics, i es porten a terme accions for-matives per a tècnics municipals sobre els drets dels infants.

Amb totes aquestes accions, l’Àrea de Benestar Social pre-tén donar suport a la tasca que realitzen a la província els ens lo-cals i les entitats per la millora de les condicions de vida dels in-fants, els adolescents i les seves famílies. Una tasca que va desde la prevenció de situacions de risc fins a la sensibilització so-cial sobre les necessitats d’aquest sector social i els seus drets.Més informació a www.diba.cat/servsocials.

En la línia del treball transversal i en xarxa amb

els ajuntaments i les entitats d’iniciativa social,

la Diputació de Barcelona impulsa diferents

projectes, entre les quals destaca la creació de

grups de treball per al disseny d’un Model de

Centre Obert i per al disseny d’un nou Model de

prevenció i detecció de situacions de risc social

en la infància i l’adolescència des dels Serveis

Socials bàsics

8 PROTAGONISTES, JA!

I M M I G R A C I Ó

Nou llibre verd sobre immigració i educació

TEXT: Elena Manrique, Protagonistes, ja!

FOTOS: Heriberto Herrera

La Comissió Europea ha presentat una nova publicació on s’exposen els

reptes que suposa pels centres educatius l’educació de nens i nenes

d’origen immigrant

La Comissió Europea va presentar fa uns mesos el llibreverd Immigració i mobilitat: reptes i oportunitats dels sis-temes educatius de la UE, una publicació que tracta undels reptes més importants que afronten els sistemes

educatius a l'actualitat i que s'ha intensificat al llarg dels darrersanys: la presència a les escoles de nens i nenes d'origen immi-grant; infants que sovint pateixen una situació socioeconòmicadesfavorable.

Segons dades de l'estudi PISA corresponent a l’any 2006, alspaïsos de l’EU-15 (Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia,França, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Holanda,Portugal, Espanya, Suècia i Regne Unit), com a mínim un 10% dela població escolar de 15 anys havia nascut a l'estranger o prove-nia de pares nascuts a un altre país.

A països com Espanya, el percentatge d'alumnes escolarsnascuts a un altre país s'ha multiplicat per tres o quatre des del'any 2000. A més a més, aquests fluxos migratoris tendeixen aconstituir concentracions d'alumnes immigrants a ciutats i zonesurbanes determinades.

Davant aquesta situació, el llibre vol ser una eina per oferiruna educació equitativa i aconseguir així una societat més inclusi-va. I és que la immigració pot ser una experiència educativa enri-quidora per la seva diversitat cultural i lingüística.

Un informe de la Comissió publicat l'any 1994, destacava elsprincipals riscos que existien si no es milloraven les oportunitatseducatives dels fills d'immigrants: un augment de les divisions so-cials, segregació cultural, exclusió de comunitats i conflictes in-terètnics, riscos que encara existeixen avui dia.

Tot i això, la responsabilitat de definir polítiques educatives ésclarament tasca de cadascun dels Estats membres. La Directiva77/486/CEE del Consell de les Comunitats Europees -relativa al’escolarització dels fills de treballadors d’immigrants- diu que elsEstats membres han d'oferir una educació gratuïta al seu territoriadaptada a les necessitats d'aquests nens i nenes, i promoure unensenyament de la llengua materna i de la cultura del país d'ori-gen. El llibre verd reflexiona sobre el futur d'aquesta Directiva i de

Segons dades de l’estudi PISA corresponent a

l’any 2006, com a mínim un 10% de la població

escolar de 15 anys dels països de l’EU-15

havien nascut a l’estranger o descendia de

pares nascuts a un altre país. A estats com

Espanya, el percentatge d’alumnes escolars

nascuts a un altre país s’ha multiplicat per tres

o quatre des de l’any 2000

9PROTAGONISTES, JA!

I M M I G R A C I Ó

quin paper pot representar, com ara el de reforçar l'educació defills de treballadors migrats dels països de la UE i contribuir a ga-rantir una llibertat fonamental consagrada pel Tractat.

El problema de la Directiva és que només parla dels nens inenes ciutadans de la UE i no contempla l'educació dels infantsque venen d'altres països que no en formen part. A més a més, laseva aplicació sempre ha estat desigual.

Situació d’infants d’origen immigrant

Molts dels fills d'immigrants pateixen clares desavantatgeseducatives. El seu nivell educatiu acostuma a ser més baix que elde la resta d'alumnes. Acostumen a obtenir pitjors notes al final del'educació primària. En aquesta etapa, l’escolaritat obligatòria en-cara garanteix la igualtat dels alumnes immigrants i la resta. Peròa l'educació secundària, es produeix una clara segregació ja queels alumnes immigrants opten per col·legis més de tipus profes-sional que no porten cap a l'ensenyament superior. L'abandona-ment escolar prematur és més alt entre els alumnes immigrants agairebé tots els països. És per això que un nombre molt reduïtd'estudiants immigrants no tenen estudis universitaris.

Reptes educatius

Les aules han d'incorporar una major diversitat de llengüesmaternes, perspectives culturals i coneixements, per tant, és ne-cessari desenvolupar noves capacitats docents. Però el reptemés gran és el de integració i cohesió social. Un nivell d'estudisbaixos, sumat a un elevat nivell d'abandonament escolar fa quees limitin les oportunitats dels joves alumnes immigrants i això difi-culta que en un futur s'integrin al mercat laboral però sobretot quedesenvolupin llaços socials positius.

Per quines raons els nens i nenes d'origen immigrant tenenaquestes desavantatges? El llibre verd apunta a diversos factors.Principalment, existeix una gran relació entre els resultats esco-lars i la situació socioeconòmica dels infants i les seves famílies.Els alumnes immigrants són més propensos a obtenir pitjors re-sultats escolars. Altres factors són la llengua, les expectatives quetenen vers l'educació, els models de conducta i la pèrdua del va-lor del coneixement.

Entorn educatiu actual

Segons el llibre verd, els resultats dels alumnes immigrantsd'un mateix origen varien molt en funció del país europeu, cosaque fa pensar que realment sí importen les polítiques i els plante-jaments educatius.

Hi ha estudis que donen algunes respostes polítiques positi-ves per a la cohesió social. Aquests estudis demostren que elsalumnes immigrants rendeixen més quan existeix una menor re-lació entre la seva situació econòmica i els seus resultats educa-

tius. Per això molts països ofereixen un suport específic per com-pensar els desavantatges educatius, en forma de beques, sub-vencions a famílies i col·legis o possibles quotes de participacióen centres educatius prestigiosos.

L'aprenentatge de la llengua d'acollida és un factor clau de laintegració i altres països han facilitat classes de llengua per alsnens i nenes immigrants acabats d'arribar. D'altra banda, tambés'intenta promoure l'aprenentatge de la llengua d'herència, que esconsidera que pot ser un benefici a nivell educatiu i de cara a la fu-tura entrada al mercat laboral.

Altres plantejaments són els programes d'ajuda educativa ad-dicional, tuteles i classes particulars, l'educació preescolar, l'edu-cació intercultural o la formació professional i l'incentiu als matei-xos professors (per evitar el problema de l'elevada rotació alscol·legis més desfavorits).

El problema a Europa

El Mètode Obert de Coordinació per a l'Educació i la Formacióofereix un fòrum per a la cooperació i els intercanvis entre Estatsmembres sobre els reptes educatius. A finals d'aquest any, la Co-missió farà propostes sobre un nou marc per aquest intercanvi depolítiques.

TAULA RODONA “IMMIGRACIÓ I EDUCACIÓ:

L’ESCOLA I LA FAMÍLIA” A SABADELL

L’Observatori de la Immigració a Sabadell, la Lliga delsDrets dels Pobles i el Fòrum IDEA de la UAB, i el Servei Ciu-tadà d’Acollida als Immigrants van organitzar fa uns mesosuna taula de debat sobre els valors que transmet l’escola i lavisió de la població nouvinguda.

Alguns dels eixos de reflexió més destacats van ser l’im-pacte de la immigració a les escoles i la baixa implicació ge-neralitzada de les famílies (tant autòctones com immigrades)pel que fa al funcionament del centre educatiu. El sociòleg dela Universitat de Lleida i moderador de l’acte, Jordi Garreta,proposava que l’educació intercultural hauria de ser una edu-cació transversal per a tots els centres educatius i no nomésper aquells que tenen major percentatge d’alumnes nouvin-guts. D’altra banda, es va tractar el rol que exerceixen elsprofessors i professores en l’educació dels infants. Els conei-xements bàsics s’aprenen en l’entorn familiar més properperò també és important dotar de més recursos i formació alscentres docents, ja que d’aquesta manera l’acollida serà méscompleta i integral. Finalment, es va parlar de la tasca de tre-ballar més amb els adults, ja que són els que transmeten elsdiscursos negatius vers la immigració. Per tant cal incidir enl’apropament entre les diferents cultures per tal de trencar tò-pics i estereotips.

PROTAGONISTES, JA!10

T E R C E R S E C T O R

El territori, clau en l’atenció a la infància il’adolescència en risc social o desemparament

TEXT I FOTO: FEDAIA

El 12è Fòrum FEDAIA reuneix a Barcelona més de 280 professionals

per reflexionar al voltant de l’atenció a la infància i l’adolescència

La FEDAIA, federació que agrupa a les entitats d'iniciativasocial del tercer sector d'arreu de Catalunya que treba-llen amb infants, adolescents, joves i famílies que es tro-ben en situació de risc d'exclusió social o desempara-

ment, fa més de 20 anys que contribueix intensament en lamillora de la qualitat de vida d'aquest sector, realitzant un gran tre-ball en la seva cura, atenció, educació, prevenció i protecció.Com explica Jaume Clupés i Horta, president de la federació,històricament, la FEDAIA i les entitats d'iniciativa social que repre-senta, han assumit una realitat complexa de la infància en riscd'exclusió social o desemparament. Un model de funcionamentque ha mantingut un delicat equilibri entre l’herència d'un tempspassat de beneficència i un present exigent canviant i complexper les noves realitats emergents en una societat en continuaevolució. Aquests darrers anys, al nostre sector, hem avançatmolt en les polítiques socials, en el reconeixement del tercer sec-tor i el paper de les entitats d'iniciativa social, així com el treballprofessional i de qualitat que aquestes desenvolupen. Alguns fetsque referencien aquest canvis i que des de fa anys estem treba-llant són: l'aprovació de la Llei de Serveis Socials i la cartera de

serveis socials, l'aprovació d'un conveni col·lectiu que regula elsector, l'elaboració de l'Avantprojecte de llei dels drets i les opor-tunitats dels infants i adolescents, la creació del Consorci de Ser-veis socials de Barcelona i la recent aprovació del pla de suport altercer sector.

La federació, comenta Clupés, ja fa anys que recorda que calque la priorització pressupostària en polítiques d'infància siguiuna realitat i en aquest sentit creiem que la llei dels drets i lesoportunitats d’infants i adolescents serà un gran pas endavant.Davant un marc de crisi en què ens situem en l'actualitat, els in-fants i adolescents són el sector més vulnerable de patir les con-seqüències. En el moment que la llei s'aprovi, serà necessari queaquesta no es vegi afectada ni retallada. Tot i la crisi, el Departa-ment d'Acció Social i Ciutadania és un dels pocs departamentsque tindrà un percentatge d'increment en el seu pressupost,qüestió que permetrà el desenvolupament dels reptes més im-mediats. Segons el president de la federació, manca encara,però, molt camí per recórrer i molts compromisos pendents i ur-gents que cal desenvolupar en aquests propers anys, com l'apro-vació de la llei d’infància, la modificació del llibre segon del Codicivil, el Pla director d'infància, el desplegament de la llei de ser-veis socials i la cartera de serveis.

La nova llei de serveis socials i l'Avantprojecte de la nova llei

11PROTAGONISTES, JA!

T E R C E R S E C T O R

d'infància remarquen la necessitat de descentralització, descon-centració i coordinació dels diferents serveis. Proposen, a més,un lideratge clar pel que fa a polítiques de prevenció i protecció.En aquest sentit, la FEDAIA fa una aposta ferma, treballant alllarg d'un any i mig, juntament amb l'Àrea de Benestar Social dela Diputació de Barcelona, en l'elaboració del Model de Preven-ció i Atenció a la Infància i l'Adolescència en situació de risc socialdes dels Serveis Socials Bàsics. La prevenció i l'atenció precoç iles iniciatives a partir dels territoris és un punt que està sobre lataula a tots els estaments polítics i del Tercer Sector. Creiem inte-ressant continuar avançant en aquest sentit i en el seu correctedesenvolupament. La cartera de serveis no ha estat encara des-plegada, fet que pot provocar que l'acció dels professionals esvegi limitada. Ens trobem en un moment en que cal incrementarserveis i recursos d'atenció a la infància per atendre a les neces-sitats emergents. Cal que les administracions dotin als territorisdels serveis adients i de qualitat, així com que es consolidin i re-coneguin aquells que ja estan en funcionament.

Aquestes idees van ser posades de manifest al llarg del 12èFòrum que la FEDAIA va dur a terme els passats 16 i 17 d'octu-bre sota el títol El territori: clau de volta en l'atenció a la Infància i ales Famílies i que tenia per finalitat avançar en el coneixement decom el territori actua d'efecte dinamitzador, amb un clar caràcterpreventiu i comunitari en l'atenció, detecció e intervenció de lessituacions de risc, posant de relleu la importància de les adminis-tracions, dels serveis i entitats del territori. Un any més, la partici-pació dels responsables de les diferents administracions, la quali-tat dels continguts i la exitosa participació, més de 280professionals, van ser trets diferencials que confirmen el reconei-xement de l'esdeveniment. Es van dur a terme diferents sessionsplenàries, taules rodones i es van presentar diferents experièn-cies de treball en el territori.

El President de la federació va donar obertura a l'esdeveni-ment, destacant que "enguany fem una proposta de model terri-torial, un model que ja hauria d'haver estat implementat fa anys,és a dir, la formulació d'uns serveis de la infància a Catalunyadescentralitzats, sectoritzats, integrats segons el cas i gestionatsdes del territori proper a les persones". Així, va destacar que"hem d'ajudar a avançar en la descentralització d'uns serveis dela infància i la família a Catalunya per avançar en l'aplicació d'unsistemes de gestió de processos que permetin donar respostes ales necessitats complexes i que requereixen actuació i professio-nals àgils."

Al llarg de la inauguració, la consellera de Acció Social i Ciuta-dania de la Generalitat de Catalunya, Carme Capdevila, va refe-rir-se a les reformes internes dels diferents departaments d'AccióSocial i Ciutadania fent esment del nou paradigma de la infànciaque requeria ser abordada des de la seva globalitat, encara queposant més èmfasi a aquells que requereixen, per circumstàn-cies que li son alienes, de més atenció o protecció. També va in-cidir en la importància de treballar per la promoció de la infància,

treballant des de una vessant preventiva, tot i tenint en comptel'administració local, descentralització territorial. En aquest sentitva informar que s'està tancant un decret que ha de permetreconstituir els nous òrgans de participació i de descentralització.

De la seva banda, el tinent d'alcalde de l'Àrea d'Acció Social iCiutadania de l'Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, va po-sar de rellevància la importància de dur a terme espais de debat ireflexió com aquest, ja que “tota aquesta confluència de pràcticade reflexió de perspectives és necessària en tots els camps deles polítiques socials, però és absolutament imprescindible en elterreny de la infància i l'adolescència". Gomà va remarcar que“les polítiques d'infància i d'adolescència han d'estar al nucli deprioritats de les polítiques socials". El regidor va afirmar, així ma-teix, que per l’Ajuntament de Barcelona les polítiques de cohesiói d’inclusió social són “un pilar fonamental en el nostre model deresposta al nou context de crisi econòmica”. Finalment, va remar-car la importància de la cooperació interinstuticional amb la Dipu-tació de Barcelona i el Govern de la Generalitat.

El vicepresident de la Diputació de Barcelona, Màrius Garcia,va fer esment a dos reptes claus: les conseqüències socials de lacrisi econòmica per als infants i el futur parlamentari de la llei delsdrets i les oportunitats de la infància i l'adolescència. En relació ala nova llei, Garcia va afirmar que “desitgem que pugui ser unaeina útil i que ajudi a definir drets i deures però també competèn-cies de cada administració i un sistema, un mapa molt més clarde recursos i serveis per infància i adolescència". Així mateix faafegir que "cal potenciar el treball comunitari i incidir en el teixitassociatiu” i que “tercer sector i administració podem compartirconeixement i posar en pràctica experiències que garanteixin laprevenció de situacions de pobresa de risc social de la infància iles famílies i que garanteixi l'atenció de tots els col·lectius".

La cloenda de l'esdeveniment va anar a càrrec del presidentdel Parlament, Ernest Benach, qui va lloar el fòrum com a “critd'atenció per recordar que a Catalunya hi ha un alt nombre d'in-fants i de famílies en situació de risc o d'exclusió social". Tambéva afirmar que "les incerteses del present no poden ser excusaper fer del nostre sistema de protecció social una prioritat". Enaquesta mateixa línia, va apuntar que als darrers anys es treballaper millorar l'atenció a la infància i les famílies, però va lamentarla falta de recursos. "Catalunya no pot avançar en el segle XXIsense el sistema de protecció social que mereix", va concloure.

Totes aquestes idees que van ser treballades al llarg del 12èFòrum de FEDAIA es poden resumir en una mena d'espiral: lapriorització pressupostària comportaria el desplegament delsserveis, els quals a la seva vegada, comportarien una major pro-ximitat i qualitat d'acció i, per tant, una més gran prevenció i aten-ció a les situacions de risc. Així s'incrementaria la qualitat de vidadels infants i adolescents que és la nostra finalitat última. Aixòmarcarà el futur de les nostres accions de l'atenció a la infància,les responsabilitats de les diferents administracions i la coberturade les necessitats emergents d'aquest col·lectiu.

12 PROTAGONISTES, JA!

I N I C I A T I V E S

protagonitzades per homes i dones que durant la Guerra Civil te-nien entre 10 i 15 anys, fossin capaços de transmetre amb emo-ció aquell període a un públic jove”.

Tota la col·lecció està formada per relats inspirats en histò-ries reals, explicades per aquells que van viure el conflicte a unaedat en què s’adonaven de què passava però no eren prougrans per entendre la gravetat dels fets. Desconcert, inestabilitati por són alguns dels sentiments que es desprenen del llibre.

El protagonista de Fill de Rojo és en Llorencet, un nen quereviu la Guerra Civil a través de les narracions del seu avi Llo-renç. L’avi li explica com va viure l’esclat del conflicte, com laguerra va matar el jovent de les famílies, com i quan van iniciar elcamí de l’exili o com el seu pare, denunciat pels propis veïns delpis de sobre, va ser afusellat a la paret del cementiri del poble.La tornada de l’exili també va ser dura per l’avi Llorenç, ja quecom a fill de rojo era “l’ase de tots els cops”.

La Guerra Civil a Catalunya explicadaals nens i nenes a través d’un conte

TEXT: Elena Manrique

L’àlbum il·lustrat Fill de Rojo recull els testimonis de diferents persones que

van patir la Guerra Civil Espanyola quan només eren uns nens

Joan Portell i Ignasi Blanch són els creadors de Fill deRojo, un àlbum il·lustrat que intenta explicar als nois inoies una etapa difícil: la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). L’àlbum, que forma part de la col·lecció La guerra

dels grans de l’associació Tantàgora, narra les experiències depersones que van viure el conflicte quan encara eren infants. Laguerra va ser dramàticament dura per tothom, però en especialpels nens i nenes d’aleshores, que van conèixer de prop lagana, els bombardejos, la por i la mort. Els que van ser protago-nistes d’aquella època expliquen les seves vivències als infantsd’avui.

Roser Ros, cofundadora de l’associació Tantàgora, explicaque la idea del llibre va sorgir “de la necessitat de disposar d’unsmaterials literaris i imatges de qualitat que, partint de vivències

13PROTAGONISTES, JA!

I N I C I A T I V E S

ELS NENS DE LA GUERRA

Existeixen altres publicacions que tracten la temàticade la Guerra Civil a Catalunya, com és el cas del llibre Elsnens de la guerra. El llibre retrata amb grans fotografiesdels fotoperiodistes més destacats de l’època, com erenles vides dels nens i nenes durant la guerra: els seus jocs,les seves lectures o la vida que duien a l’escola.

La publicació també recull imatges on es mostra lamobilització dels més petits a favor de la causa republica-na i l’experiència de l’exili.

Aquest tom s’emmarca dins de la col·lecció del diari ElPeriódico La guerra civil a Catalunya, que reuneix un totalde 15 llibres escrits en català que il·lustren des de dife-rents punts de vista com era la vida en aquella època. Abanda de les més de 1300 imatges d’arxius oficials i decol·leccions particulars, s’inclouen articles d’historiadors iel testimoni de persones que va viure aquesta etapa.

‘Fill de rojo’ vol ser un recurs pedagògic que

ensenyi als nois i noies que “les guerres es

viuen de maneres diferents i que no són

desitjables” alhora que els hi permet identificar-

se amb els protagonistes dels àlbums que

parlen dels fets bèl·lics que van viure quan

tenien la seva edat.

Els textos, en forma de conte adreçat als més petits, vanacompanyats d’il·lustracions d’Ignasi Blanch i Gisbert. Els dibui-xos representen, amb colors apagats i grisos, les històries quel’avi d’en Llorencet va viure al llarg de la guerra. Roser Ros des-taca que “l’àlbum posa en relació dues formes d’expressió, laverbal i la plàstica”, formant així “un llenguatge nou”.

Fill de rojo és doncs, un llibre il·lustrat que ensenya als nois inoies “que les guerres es viuen de maneres diferents i que nosón desitjables” alhora que els hi facilita “la identificació amb elsprotagonistes dels àlbums” que parlen dels fets bèl·lics que vanviure quan tenien la mateixa edat que els joves lectors.

‘La maleta de la guerra’

El llibre s’emmarca en el projecte de recuperació de lamemòria històrica, que realitza l’associació des de fa dos anys.Sota el títol La maleta de la guerra, el projecte vol acostar elsfets i les experiències de la guerra i la postguerra als nois i noies.

El projecte es va posar en marxa a partir de la recopilaciódels testimonis orals de persones que durant la guerra tenienentre 10 i 15 anys. Fruit d’aquest treball d’investigació, l’any2006 es van editar dos volums de la col·lecció La guerra delsgrans vista pels petits. Poc després es va pensar en treballar latemàtica de la guerra i la postguerra des de la vessant més pe-dagògica, apropant aquest material recollit a escoles i institutsde secundària d’arreu de Catalunya.

La maleta de la guerra és una activitat expositiva itinerantque apropa els alumnes a una realitat històrica, amb una finalitatclara: “que llegeixin i mirin els àlbums, que parlin del tema de lesguerres, s’interessin per les vivències de les persones grans delseu entorn i pels esdeveniments actuals i, amb tot això, cons-trueixin un receptacle capaç de guardar-ho tot”, segons explicaRoser Ros.

Història de Tantàgora

Tantàgora Serveis Culturals és una associació sense afanyde lucre que promou la narració oral com a cruïlla entre la litera-tura i la resta d’arts. Com a objectius principals destaquen treba-llar per aconseguir un major reconeixement de la narració oralcom a font d’expressió i d’identitat col·lectiva. I és que conside-ren que és un patrimoni cultural immaterial que conté i transpor-ta tot un seguit de principis ètics i estètics de la paraula, a mésde ser un magnífic canal de transmissió i expressió literària i so-cial. Treballen bàsicament amb l’àlbum il·lustrat perquè conside-ren que és un dels gèneres més innovadors de la literatura con-temporània del segle XXI.

Tantàgora té vocació de col·laboració amb les administra-cions públiques i amb altres entitats socials, culturals i artísti-ques i té la voluntat d’incidir en els diferents espais i grups gene-radors de cultura com són les biblioteques, les escoles, lafamília, els museus els mercats o altres espais culturals.

14 PROTAGONISTES, JA!

E D U C A C I Ó

rents llenguatges artístics. Treballem per intentar integrar-los dinsdel procés creatiu, perquè tenen un gran potencial i permeten ex-plorar aspectes diferents del coneixement i de la creació, donarlectures diferents del món que ens envolta, generar curiositat,obrir interrogants...

El treball col·lectiu, que es genera en l’àmbit de la classe iabasta fins el conjunt de tota l’escola, dóna una altra dimensió alprojecte. Ens fa adonar que la diversitat de punts de vista, d’inter-pretacions, de creació de nous relats... és un valor afegit que vamolt més enllà del plaer expressiu en sí mateix.

A partir dels relats, hem donat la possibilitat als nens de po-sar-se a la pell d’alguna flor i adoptar-ne les seves peculiaritats(Flor dolenta, Flor trista, Flor ombra...). I per sentir-se encara mésflor, els hem convidat a submergir-se dins de quadres que, pro-jectats en una pantalla al terra, permeten que la llum tenyeixi elsseus cossos dels colors i formes de les flors. De l’experiència deveure’s els colors sobre el seu cos hem passat a pintar sobre laprojecció.

“(...) És groga i molt escabellada... neix en petites embranzi-des...els circells es despleguen i s’enrotllen...es cargola i des-cargola...”

Amb motiu de l’any Rodoreda, l’Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera

ha dut a terme un original projecte artístic, a partir de la lectura del llibre

‘Viatges i flors’, de la popular escriptora catalana

Expressió i creativitat de la mà de M. Rodoreda

Aquest projecte ha estat dut a terme amb tots els alum-nes de l’Escola Cooperativa El Puig, d’Esparreguera(de 2 a 16 anys), encaminat des de l’àmbit de l’Educa-ció Artística. S’ha generat a partir de la lectura del llibre

Viatges i flors de Mercè Rodoreda, que és un recull de narracionsde viatges a pobles insòlits i de descripcions de flors estranyes idesconcertants.

“Lluny, creix un arbre de porpra, vaporós, que fa una flor lluentcom vidre, tornassolada com vidre, d’una matèria molt sem-blant a la matèria de la bombolla de sabó. Ni els estranys co-rrents de l’amor, ni l’aigua en el punt de la set, és a dir, res d’a-quest món no es pot comparar al plaer que regala mirar la flor,ni al moment en què el sol de posta la fa cantar.” Flor felicitat.Atrapats per aquestes delicades descripcions, riques en de-

talls i plenes de realitats inversemblants, ens hem deixat portarper la imaginació traslladant aquest món al nostre entorn quoti-dià: l’escola. La lectura d’aquests textos ens ha suggerit múltiplesmaneres de reinterpretar les paraules de l’autora mitjançant dife-

TEXT I FOTOS: Escola Cooperativa El Puig

A partir d’aquest projecte, en què han participat tots els alumnes de l’escola, elsnois i les noies han explorat les seves capacitats artístiques i expressives

“La lectura d’aquests textos ens ha suggerit

múltiples maneres de reinterpretar les paraules

de l’autora mitjançant diferents llenguatges ar-

tístics. Treballem per intentar integrar-los dins

del procés creatiu, perquè tenen un gran poten-

cial i permeten explorar aspectes diferents del

coneixement i de la creació, donar lectures dife-

rents del món que ens envolta, generar curiosi-

tat, obrir interrogants...”

15PROTAGONISTES, JA!

La lectura ens convida al moviment. Dansa, ritme, articulació,gest, sentiment, coordinació... moviments enllaçats per ser flor.Així és com, partint dels mínims elements que Mercè Rodoredaempra per descriure la “Flor Ballarina”, acabem creant coreogra-fies que, mitjançant el llenguatge del cos i el moviment, siguin ex-pressivament fidels a les paraules de l’escriptora.

“Camines i tot d’una penses: d’on ve tanta olor? El perfum d’a-questa flor no es pot comparar a cap altre perfum i potser per-què té color de lluna n’excita el color la lluna plena. (...)Vols laflor amagada: collir-la...el perfum et guia. T’hi acostes, sentsque la flor és a prop, però no arribes a descobrir-la. Sense co-lor i amagada la forma, tampoc té moviment, ni so. Davanttanta insignificança, quant poder la seva olor!(...)”.Les persones, integrades en un desequilibri dels sentits, per-

cebem el món deixant-nos envair pels estímuls visuals. La millormanera d’adaptar-se a l’indret on viu la “Flor gota de fel” seria de-senvolupar l’olfacte. Despertar les potencialitats perceptives enri-queix el nostre coneixement. I és des d’aquest punt de vista quehem encarat el treball. El punt d’inici ha estat una passejada pelmercat de la Boqueria, primer amb els ulls tapats i guiant-nos perles múltiples olors que ho amaren tot, i després delectant-nosamb les riques gammes cromàtiques de les parades. Un cop al’escola, les fruites i verdures del mercat han acabat convertint-seen suggerents flors amb afruitats perfums.

“La Flor Llagost se’t tira a sobre (...)Si vas distret per un jardí oper un bosc, és una sorpresa. La primera vegada –si ets igno-rant- és una sorpresa angoixosa. Pam! Ja la tens encastada aldamunt. No mira prim. Es clava allà on li sembla. Com una pa-pallona alaestesa en capsa de vidre no es belluga fins que espanseix i mor.”Com podem viure la sensació que una flor se’ns “encasta” al

cos? Una imatge ens pot suggerir realitats impossibles, o no. Etsflor o persona? No ets ni flor ni persona...ets poesia. U més u fantres. Les imatges poètiques ens porten a la poesia de les parau-les. Amb la capacitat dels nens per fer “real” allò totalment imagi-nari, hem emprès un viatge al Poble de l’Arc Iris i al Poble de l’or.

“Camina que caminaràs vaig baixar i vaig pujar muntanyes,vaig travessar dos rius d’aigua soma i tot d’una, damunt d’unaestesa de boira baixa, vaig veure, de banda a banda del cel,un arc iris d’un traç tan perfecte i d’uns colors tan esclatants i

tan ben destriats que no vaig tenir més remei que encantar-me a contemplar-lo(...) Molta gent, sobretot dones, amb ungran cabàs al costat l’anaven collint. Duien vestits llargs finsals peus amb els colors de l’arc iris ratllats horitzontalment. (..)Si visquéssim a Marràqueix vestiríem amb gel·laba, a Bangla-

desh portaríem un sari, a les Landes caminaríem amb esclops...Si anem al “Poble de l’arc Iris” els colors ens tenyiran la vida i ade-quarem el nostre equipatge a aquesta situació. Busquem a casaaquells objectes en desús que ara podem transformar amb elscolors de l’arc iris i, revaloritzant-los, podem fer un treball molt en-grescador i també convertir-ho en una manera de caminar capuna societat més sostenible.

A partir d’entrar en contacte amb l’obra de dos escultors: Ol-denburg i Van Bruggen i, mentre investigàvem sobre les sevesescultures, ens va arribar l’aroma de les flors de debò. La fusiód’aquests dos móns ens ha portat a dissenyar escultures a partirnomés del nom de les flors i a fer el procés invers per, com ella,passar a descriure-les amb paraules. La “Flor Negra” n’és unexemple:

La Flor Negra és d’un color tan obscur com les nits sense llu-na. Neix de la llavor sembrada per pensaments perversos a la te-rra de la desesperació. És fruit de la guerra, la gana, la injustícia…la mort. Els seus pètals no fan ombra, sinó foscor. És l’emissàriade la desesperació enviada pel mateix diable, per fustigar les per-sones, amb turments que no deixen dormir. Viu en una terra on elsol mai no il·lumina i la lluna agonitza laments. La Flor Negra estàcondemnada a viure eternament, no obstant, la seva mort simbo-litzarà el principi del fi. Amb la seva mà estrenyerà vilment colls,trencarà mandíbules i llevarà vides. Ivan, Àlex, Roger i Adrià (13-14 anys).

Entrar en contacte amb l’art –en aquest cas des d’una obra li-terària-, ens porta a investigar amb les tècniques i els materials, adesenvolupar un llenguatge cada vegada més ric en recursos ex-pressius. Ens ajuda a saber de nosaltres mateixos, ens aporta co-neixement cultural i del món, i ens fa capaços de poder construirnoves mirades i fins i tot decidir quin compromís hi volem tenir. Iper acabar, el convit a fer una passejada per tots els espais del’Escola, que estan impregnats d’essències de l’obra de MercèRodoreda, amb el desig que tothom pugui sentir-se captivat comens hi sentim nosaltres.

E D U C A C I Ó

PROTAGONISTES, JA!16

L ’ O P I N I Ó D E L S P R O T A G O N I S T E S

Passió per l’espai

A l’escola hem construïtalguns coets en grups,igual que s’ha fet a altresciutats europees, quetambé participen en aquestprojecte. Són ciutats quetenen centres i empresesque treballen en temesd’astronomia. És la prime-ra vegada que participo enaquest projecte i m’haagradat molt perquè ésuna experiència diferent,mai havia fet un coet!

Ariadna González, 15anys. Escola Sadako

Ha estat divertit construir elcoet, venir aquí a llançar-loi veure que tants nois inoies també han fet el seucoet. L’hem fet amb un tubde cartró (el cos del coet), iels alerons amb una fusta.També porta un paracaigu-des i un detonador. M’haagradat molt la conferèn-cia que ens han fet, sobre-tot quan han explicat elserrors que hi ha a les pel·lisde ciència ficció.

Oriol Roig, 15 anys.Escola Sadako

Promoure el coneixement de l’univers i, alhora, difondre entre l'alumnat les innovacions tecnològiques que l

en les prediccions meteorològiques, la física aeronàutica, la medicina, la biologia molecular, etc. són els prin

a la Promoció de la Cultura Científica i Tecnològica a les aules, en el marc de la Comunitat de Ciutats Ariane

governs locals i institucions va celebrar el passat 9 d’octubre els actes de clausura del seu desè aniversari,

la comunitat educativa. A Barcelona, uns 200 alumnes de primària i secundària de l'IES Anna Gironella

Icària, CEIP Escola del Mar i de l'Escola Sadako, es va reunir a l'esplanada de la plaça de la Ciència, a C

microcoets que ells mateixos van construir prèviament a l’aula. L’acte es va realitzar de forma simultània a u

Guaiana francesa, amb el llançament conjunt de mil microcoets. Altres ciutats catalanes que han participat

Argentona, Castelldefels, Cerdanyola, Sant Esteve Sesrovires i Viladecans.

La Comunitat de Ciutats Ariane és unaassociació d'empreses, governs locals iinstitucions, fundada el 17 de juliol de 1988amb l'objectiu de promoure el desenvolu-pament econòmic, cultural i pedagògic deles ciutats implicades en activitats relacio-nades amb el transport espacial europeudins el programa Ariane. Actualment, laComunitat està formada per 35 membres,entre els quals s’hi troben ciutats com Bor-deus, Tolosa, Torí, Lieja, Bremen o Augs-burg, entre d'altres. La icona de la Comu-nitat és el coet Ariane de llançament desatèl·lits.

Barcelona va presidir la Comunitat elsanys 2005 i 2006, durant els quals es vandesenvolupar diferents activitats adreça-des a aconseguir l'objectiu de la Comunitatde Ciutats Ariane: fomentar la cooperació ila circulació de coneixements entre les ciu-tats i entre aquestes i les empreses. Elsdos anys de presidència de Barcelona vanpermetre impulsar la indústria aeroespa-cial catalana, situar Barcelona com la novaciutat del sector i fer arribar a la ciutadaniala importància que hi té.

Per a més informació sobre la Comuni-tat de Ciutats Ariane consulteu la pàginaweb www.ariane-cities.com.

LA COMUNITAT DE CIUTATS ARIANE

17PROTAGONISTES, JA!

M’ha agradat participar enaquest projecte, perquèés una cosa nova que maihavia fet. Tinc ganes dellançar el coet, a veurequè passa, si s’enlairarà ono. Em sorprèn que unacosa tan petita puguienlairar-se. També m’haagradat tornar a visitar elCosmocaixa, perquè hevist coses noves que noconeixia.

Tània Vera, 15 anys.IESM Anna Gironella de

Mundet

Hem preparat uns coets,primer hem fet el tub, des-prés els alerons que elshem enganxat amb silico-na, i també l’hem pintat.M’ha agradat molt fer elcoet perquè veus com esfan els coets, però en petit.Ha estat molt divertit fer totel procés, dissenyar elcoet i construir-lo. Também’ha agradat molt la con-ferència que ens han fet,ha estat molt interessant.

Sofia Pérez, 10 anys.CEIP Escola del Mar

a recerca aeroespacial ha generat

ncipals objectius del Programa per

e. Aquesta associació d’empreses,

, un acte al qual es va voler sumar

de Mundet, IES Barri Besòs, IES

Cosmocaixa, per llançar els trenta

una vintena de ciutats d’Europa i la

t en aquesta experiència han estat

TEXT I FOTOS: DIOMIRA

El que més m’ha agradatde fer aquesta activitat ésparticipar amb altres esco-les i veure què ha fetcadascun. Em fa moltail·lusió que s’enlairi el nos-tre coet. Tornaria a partici-par en un projecte així per-què és molt interessant is’aprenen moltes coses.M’ha agradat també la visi-ta a Cosmocaixa, perquèés un edifici molt gran.

Àlex Estepa, 16 anys.IESM Anna Gironella de

Mundet

M’ha agradat molt feraquesta experiència, per-què és un treball que hemfet amb els amics de clas-se i ens ho hem passatmolt bé. Primer hem fet eltub, que és la capsula delcoet, després l’hem pintatamb esprai. El nostre coetha pujat molt, però podriahaver pujar encara més.Però per ser tan petit hapujat molt.

Víctor Camarero,10 anys. CEIP Escola

del Mar

I N F O R M A C I O N S

Premis Catalunya Educació 2008

El centre educatiu Jacint Verdaguer, el professorConstantí Sotelo i la Xarxa 0-18 de Barcelona han estatels guardonats amb els Premis Catalunya d’Educació2008. El professor Constantí Sotelo ha estat guardonatamb el Premi Marta Mata per a mestres, professores iprofessors en reconeixement a la seva tasca en pro del’educació musical i com a un dels pioners de la inclusióde la música com a assignatura en l’ensenyament se-cundari. Aquest premi està dotat amb 12.000 euros. D’al-tra banda, el centre educatiu Jacint Verdaguer de SantSadurní d’Anoia ha guanyat en la categoria de centreseducatius, dotada amb 12.000 euros, com a pioner en lautilització de les noves tecnologies en el procés d’apre-nentatge, especialment en el coneixement de les llen-gües estrangeres. Finalment, la Xarxa Coordinació 0-18dels barris de Sant Pere, Sta. Caterina i La Ribera/Gòticde Barcelona ha rebut el Premi Catalunya d’Educació2008 en la categoria d’institucions, dotada amb 6.000 eu-ros, perquè “constitueix un exemple de coordinació icol·laboració entre els centres que formen la xarxa permillorar la qualitat de l’educació que ofereixen”.

Els Premis Catalunya d’Educació es van crear pelDepartament d’Educació de la Generalitat l’any 2001amb l’objectiu de reconèixer la trajectòria i tasca profes-sional de mestres, professors, professores, centres i ins-titucions que hagin excel·lit en l’àmbit de l’educació.

El verd urbà, en un calendari

del Consell de Participació

dels infants de Badalona

El Consell de Participació dels Infants de Badalonaha treballat al llarg del curs 2007-2008 el tema del verdurbà a la ciutat. Com a resultat, els nois i les noies par-ticipants ha elaborat una sèrie d’opinions i propostesde millora, com són la realització de campanyes d’in-formació i de sensibilització ciutadana sobre la im-portància del verd urbà, posar a cada arbre un rètol d’i-dentificació on en consti el nom i la família, treure elsarbres en mal estat i replantar-los, plantar arbres encarrers on no n’hi ha, millorar l’estat de les jardineres oplantar més arbustos.

Les opinions i propostes dels nois i les noies hanquedat recollides en un calendari, a través del qual,expliquen, “volem sensibilitzar totes les persones so-bre els beneficis que ens aporten els arbres: són bo-nics, atrauen els ocells, ajuden que l’aire sigui mésnet, donen més qualitat de vida. En definitiva, el calen-dari pretén que tothom prengui consciència que elverd urbà és important a la ciutat”.

El Consell de Participació dels Infants de Badalonaés un òrgan de participació infantil impulsat per l’ajun-tament de la població i constituït l’any 2004. A travésdel Consell es promouen i potencien els drets de parti-cipació dels infants i es canalitzen les seves inquietudsi iniciatives a l’entorn de la gestió de la ciutat. El Con-sell s’adreça a nens i nenes de 10 a 12 anys dels cen-tres d’educació infantil i primària, dels esplais i agrupa-ments i d’altres centres educatius de la ciutat. Podeucontactar amb el Consell de Participació dels Infantsde Badalona a través de la seva adreça electrònica:c_infants@badalona.cat.

Màster en Dret de Família i Infància

La Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona or-ganitza el primer Màster universitari especialitzat en Fa-mília i Infància de tot l’estat espanyol, uns estudis de ter-cer grau orientats a l’especialització dels professionalsque s’hi dediquen en aquest àmbit. El Màster té un valoracadèmic de 31 crèdits i es desenvoluparà entre els me-sos d’octubre i juny, amb un total de 310 hores lectivesen tres sessions setmanals de 19 a 21.30h. El curs s’es-tructura en dos mòduls. El primer és el Diploma de Post-grau en Nul·litat, Separació i Divorci, que es desenvolu-parà en 150 hores. El segon mòdul correspon al Diplomade Postgrau en Infància, Protecció de la Persona i Adop-ció, d’una durada de 160 hores. Per a més informació so-bre el Màster consulteu la pàgina web www.ub.edu/mas-terfamilia.

El calendari elaborat a partir de les propostes dels nois i noies partici-pants al Consell de Participació dels Infants de Badalona al curs 2007-2008

18 PROTAGONISTES, JA!

19PROTAGONISTES, JA!

E INES CULTURALS

No se lo digas a mamá

Toni Maguire / Plataforma Editorial

No se lo digas a mamá és una commovedora història real sobre l’abús sexual infantil. Toni Magui-re, autora del llibre, narra en primera persona la seva dura infància. Als sis anys d’edat, el seu pare vacomençar a abusar d’ella, sempre insistint en que aquell fos el seu “secret”. Maguire explica com vaser valenta i va explicar a la seva mare tot allò que estava patint, confiant que ella aturés aquella tor-tura. Tot i fer aquest pas, les vexacions van continuar durant alguns anys més. Als 14 anys Toni vaquedar embarassada del seu pare i va revelar un cop més el seu secret. El seu pare va anar a la pre-só però ella es va veure rebutjada pel seu entorn més proper: família, professors i amics. Se li vapracticar un avortament, amb el qual va estar a punt de morir. Tot això va fer que Toni caigués en una depressió, però final-ment va aconseguir sobreviure a aquella infància horrible, tot i que aquesta història marquès la seva vida per sempre més.

Regidoria d’Usos del Temps de l’Ajuntament de Barcelona

Un dels reptes actuals de les famílies és conciliar el temps infantil fora de l’horari lectiu amb lesnecessitats horàries dels pares i mares, i que alhora aquest temps d’oci i de lleure sigui educatiu perals infants. Per això, en aquests espais es desenvolupen activitats en família per facilitar un temps deconvivència entre les criatures i els pares i mares per gaudir de l'entorn més proper, el barri, i aixímateix, poder millorar la qualitat del seu temps. La Regidoria d’Usos del Temps, l’Institut d’Educació,la Fundació Jaume Bofill i el districte de Nou Barris han impulsat la creació d’aquesta guia d’activitatsi recursos per a famílies, infants i adolescents pel proper curs 2008-2009. El seu principal objectiu és reforçar les activitats edu-catives de qualitat dels nois i noies fora de l’horari escolar i afavorir la conciliació del temps de les seves famílies.

Temps de barri. Guies d’activitats i recursos

El mercader i el lloro

Rumi, adaptació de S. Nadimi / Editorial Joventut

Hi havia una vegada aPèrsia, un ric mercader quetenia un lloro de l’Índia a quiestimava per damunt de to-tes les seves riqueses. Satis-feia tots els desitjos del lloro,tret del que més anhelava: lallibertat. Un dia el comerciant

va marxar de viatge a l’Índia, on va conèixer altres lloroscom el seu que vivien a la selva... La història de El mercaderi el lloro prové del Masnavi, una obra del poeta persa del se-gle XIII, Rumi. Actualment, l’obra de Rumi és llegida arreudel món i les seves paraules i saviesa inspiren a molta gent.

En Juli i la Sara. Problemes al pati

Aline de Pétigny - Katia Belsito / La Galera

Sovint tenim la possibilitat detriar. Triar de dir una cosa o no dir-la, triar de fer una cosa o no fer-la,triar d’afrontar els problemes talcom vénen o bé de negar-los... Tot-hom ha de triar. El protagonista delllibre també haurà d’escollir. En Julité problemes a l’escola i no sapcom solucionar-ho, per tant, tambéhaurà de prendre una decisió molt

important que transformarà la seva vida. Aquest llibre per-met que el petit lector ajudi a en Juli triant entre dos possi-bles finals per la seva història. Una situació, dues eleccions.

��������������� �� � ������ ����������� ��������������������������

���

����

��!" #$%

�������� �������

�$&'" ���"#��(&�

� )#*� $+

��,)��-

��"./�)

���01)#$ �2�2

� )#�� $+

�/$#$) �2�2 �3�2��#��(&�

4$�� � &

--�#$ #$%�$��$� 5#2�$" � �1��6�! $+�-5��"2*4 +7869�6:985�5� $"";;�$��$� <�$��$� 2)�&5===2�$��$� 2)�&

� $"

�!') ��$#$%!$��-&� "�" ��0$-& (�- �)#��3>?�-&$�)-

�$0��-�->'� /�#&�) >'�-&-�,��)&��(�!" #$%� " 0�, �

>'�#�!��$+')!'$&$)/��� &$'�) >'�-&@�!$&2

� ��& #$% "-(��/�--$�) "-�A�$)�-(�� "A��'# #$%�" #�� #$%

�A') (" & /��� ����/"�+$%$��! &$" /��� #$%�)�"-0 "��-

��"-���&-B'� )--%)�"-(�$)#$( "-��(&�-2

PROTAGONISTES, JA! 21

A D E B A T

Drets dels infants

Amb la mirada posada en el vintèaniversari de la Convenció delsDrets de l’Infant el proper any ésmoment de fer balanç de la

seva aplicació al nostre país. Els expertsassenyalen l’escàs coneixement d’aquesttext per part dels professionals de l’àmbitde la infància i l’adolescència, així com lapoca aplicació jurídica que se’n fa d’unanorma que és d’obligat compliment al nos-tre país. Manca, a més, sensibilitzaciósocial sobre els drets dels infants quereconeix la Convenció i la seva aplicació.A les següents pàgines, tractem diferentsaspectes referents a l’aplicació d’aquestsdrets tant a Catalunya, com a d’altres parts

del món. Al primer dels articles, la secretà-ria d’Infància i Adolescència, Imma Pérez,reflexiona al voltant dels drets de ciutada-nia d’infants i adolescents. El segon articlefa referència a l’informe elaborat pel BICE,l’Oficina Internacional Catòlica de la Infàn-cia, sobre el grau de compliment de laConvenció a les regions d’Europa-CEI,Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina. D’altrabanda, es fan una sèrie de recomanacionssobre la supervivència materno-infantil, dela mà d’un informe de Save the Children.Finalment, recollim les idees sobre partici-pació infantil del pedagog FrancescoTonucci i presentem dues iniciatives depromoció dels drets dels infants.

22 PROTAGONISTES, JA!

A D E B A T

L'any vinent la Convenció dels Drets de l'Infant celebraràel seu 20è aniversari. Potser és el moment d'analitzaren profunditat si a casa nostra, a Catalunya, la nostrasocietat encara té algunes resistències respecte al com-

pliment dels drets recollits a la Convenció. Una de les formes més clares que tenim per saber quin és el

grau de compromís que tenim els adults (poders públics i ciuta-dania) vers els infants, és analitzar o fer una lectura exhaustivade la legislació que existeix vers la infància i l'adolescència. Ara

TEXT: Imma Pérez Rovira, Secretària d’Infància i Adolescència

FOTO: Patrícia Esteve

Cap a la plena ciutadania d’infants i adolescents

Amb vistes al 20è aniversari de la Convenció dels Drets de l’Infant l’any

vinent, és el moment d’analitzar en profunditat el grau de compliment al

nostre país dels drets reconeguts a la Convenció

no voldria avorrir amb uns dissecció de tota la normativa existent,però llegint entre línees m'he adonat que hi ha un seguit de qües-tions que preocupen al legislador i de les que voldria destacar-nenomés cinc.

Primera.- El desconeixement que es té per part de la ciutada-nia dels professionals que treballem en el món de la infància, dela Convenció dels drets de l'Infant.

L'estat, les famílies, els educadors… podem pensar que elsdrets socials són com el dret a la salut, a l'educació, etc. Sóndrets reals, reconeguts i executats. Això és cert en la seva im-mensa majoria al nostre país. Però, que passa amb els drets po-lítics dels infants i adolescents, el dret de llibertat d'expressió,

La societat reconeix la capacitat d’infants i adolescents per opinar i participar, però hi manquen les vies formals o executives per la seva participació legítima i vinculant

23PROTAGONISTES, JA!

A D E B A T

d'informació, de ser escoltats en la presa de decisions, del dretde participació? Potser aquests drets constitueixen una amenaçapel que tindrien o podrien tenir de limitadors del principi d'autori-tat? És per això que no acabem d'implementar-les?

Segona.- L'Infant, l'adolescent, sempre ha estat consideratcom un subjecte a protegir, però no tant com un subjecte de dret.

Quan parlem de l'Infant com a subjecte de dret, ja no es potfer des d'una posició de magnanimitat, per què? Perquè en unestat de dret tots els subjectes de dret ho són per dret propi pel fetde ser ciutadans, no perquè ningú els hi reconegui. Fixem-nosper exemple quan parlem de participació, de l'exercici de donarveu a aquells que no la tenen. Involuntàriament pensem en joveso adolescents, poques vegades pensem en infants.

Crec que es reconeix la capacitat de la infància per opinar,per participar, en tots els textos legals, però manquen les vies for-mals o executives per la seva participació legítima i sobretot vin-culant. En el moment que parem atenció ens adonem queavançar amb polítiques que permetin la participació ens aboca aun qüestionament de l'actual model social: els adults que exer-ceixen el poder, els infants que l'acaten.

Tercera.- La preocupació vers la infància i l'adolescènciacom un contingent de futur. Si el ciutadà del demà avui no té laresponsabilitat de les seves accions demà difícilment entendràque se li demanin.

Com tots sabem s'està tramitant l'aprovació, primer pel Go-vern i desprès pel Parlament, de l'Avantprojecte de llei dels dretsi les oportunitats de la infància i adolescència. Només podremexigir els deures i responsabilitats legítimament als infants i ado-lescents quan permetem que s'exerceixin els seus drets polítics i,en concret, el de participació, que els engloba tots perquè només

aquells que són part real d'una societat perquè hi tenen veu se'lshi poden demanar responsabilitats.

Quarta.- La infància és vista quasi sempre dins del contextfamiliar. En cas contrari és invisible.

El Govern de la Generalitat i en concret el Departament d'Ac-ció Social i Ciutadania ha fet una aposta arriscada en aquesta le-gislatura. Ha creat la Secretaria d'Infància i Adolescència i l'ha se-parada de la Secretaria de Polítiques Familiars. Aquesta apostacorrespon no a la voluntat de pensar que no es considera a lainfància com a part també de la família, no a l'execució de políti-ques transversals entre ambdues, sinó a la visualització del neno nena com a subjecte de dret. Fer-los visibles.

Cinquena.- La infància conflictiva és la única visible.Si renunciem a les politiques públiques de promoció, d'aten-

ció de prevenció i de participació dels infants i adolescents, no-més seran vàlides les polítiques de protecció. Quan realment esfa visible l'Infant? Quan passa de l'àmbit privat al públic. L'Infantes fa present quan existeix conflicte, quan hi ha drama, ja que ésllavors quan l'Administració i els poders públics intervenen, és lla-vors i, únicament llavors, quan l'Estat es considera legitimat perintervenir (no voldria que es penses que estic a favor d'un inter-vencionisme desmesurat de l'Estat en la vida privada).

Si el nen està en contacte amb alguna institució que no siguil'escola, el lleure organitzat..., és a dir, en contacte amb una insti-tució de protecció vol dir que la família no ha estat capaç de man-tenir-lo dins la normalitat. Aquí és quan a casa nostra intervé laDirecció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA).Per tant, tots aquells infants en contacte amb la DGAIA consti-tueixen el grup anomenat. Per tant, que fan les polítiques públi-ques que només atenen quan la família ha deixat de ser la pro-tectora? El privat deixa de ser-ho i passa a ser cosa pública... Pertant, només intervé l'àmbit públic quan hi ha conflicte. Establir al-tres vies en relació a la infància, s'interpreta, o es pot interpretar,com una intromissió il·legítima, perquè qüestiona la propietat pri-vada que en l'imaginari col·lectiu de les famílies són els infants.

No voldria de cap manera que aquest repàs succinta i esbiai-xat de la lectura entre línees de les exposicions de motius i delsvalors substantius que han inspirat les legislacions, al meu en-tendre dedicades a la infància i adolescència, posessin una críti-ca amarga en les perspectives que s'obren per a la infància i ado-lescència del nostre país, en el contrari crec què és bo fer actesd'humilitat que ens ajudin a discernir què volem dir quan parlemde polítiques d'infància i adolescència, estar atents i receptius ales aportacions de tots els professionals, de totes les entitats, detots els experts en aquest àmbit, per poder entre tots contribuir aque l'aplicació de la Convenció sigui una realitat plena al nostrepaís i ens ajudi a entendre i respectar encara més als ciutadanspetits d'avui.

“Crec que és bo fer actes d’humilitat que ens ajudin

a discernir què volem dir quan parlem de polítiques

d’infància i adolescència, estar atents i receptius a

les aportacions de tots els professionals, de totes

les entitats, de tots els experts en aquest àmbit, per

poder entre tots contribuir a que l'aplicació de la

Convenció sigui una realitat plena al nostre país i

ens ajudi a entendre i respectar encara més als

ciutadans petits d'avui”

24 PROTAGONISTES, JA!

A D E B A T

La Convenció dels drets de l’infanti la situació de la infància al món

L’Oficina Internacional Catòlica

de la Infància, el BICE, elabora un

infome sobre el grau de compliment

de la Convenció dels drets de l’Infant

a les regions d’Europa-CEI, Àfrica,

Àsia i Amèrica Llatina

TEXT: Paloma Herrera, Protagonistes, ja!

FOTOS: Mchaco, Heriberto Herrera

L’Oficina Internacional Catòlica de la Infància, el BICE(Bureau Internacional Catholique de l’Enfance), cele-bra aquest 2008 el 60è aniversari de la seva creació afavor dels drets dels infants al món. Coincidint amb

aquesta commemoració, al llarg del primer semestre de 2008l’Oficina ha dut a terme un procés de reflexió a partir de quatregrups de treball, constituïts per experts, socis i membres delBICE a l’Àfrica, Amèrica Llatina, Àsia i Europa-CEI. L’objectiuha estat analitzar la situació de la infància en aquestes regionsdes de la perspectiva de la Convenció dels drets de l’Infant deNacions Unides. Així, el treball de cada grup ha partit de tresgrans interrogants. D’una banda, determinar quins han estat elsprogressos més significatius des de l’aprovació de la Conven-ció. En segon lloc, quines situacions caldria millorar. I, final-ment, quins són els reptes principals que cal assolir en el com-pliment dels drets recollits a la Convenció. Un cop analitzadesaquestes qüestions a les regions d’Europa-CEI, Àsia, Àfrica iAmèrica Llatina, les conclusions i recomanacions dels expertsposen en evidència que la realitat de la infància en aquestes re-gions està lluny d’assolir els objectius de la Convenció.

Els resultats de tot aquest treball es faran arribar al Comitèdels Drets de l’Infant de Ginebra el proper any, quan es comme-mora el 20è aniversari de l’aprovació de la Convenció. La finali-tat és fer una crida per aconseguir amb urgència una nova mo-bilització pels drets i la dignitat dels infants al món, que impliquia tots els actors socials. Amb aquesta acció en favor de la infàn-

L’informe és el resultat d’un procés de reflexió

que ha impulsat el BICE per tal d’analitzar la si-

tuació de la infància al món des de la perspecti-

va de la Convenció. L’objectiu és fer una crida

per mobilitzar els estats, les ONG i la societat ci-

vil a favor dels drets i la dignitat dels infants de

cara a la commemoració del vintè aniversari de

la Convenció l’any vinent

L’informe encarregat pel BICE posa de manifest els grans reptes pendents en elcompliment dels drets dels infants arreu del món

25PROTAGONISTES, JA!

cia, el BICE pretén assolir un triple objectiu. En primer lloc,aconseguir una pressa de posició comú del major nombre pos-sible d’ONG, de moviments i d’associacions que treballen enl’àmbit de la infància, amb la finalitat que la veu de la infànciasigui escoltada amb més força arreu. En segon lloc, l’acció pre-tén sensibilitzar i mobilitzar l’opinió pública i la societat civil res-pecte les qüestions relatives amb la infància. Finalment, elBICE es proposa mobilitzar els estats membres de l’ONU per-què apliquin efectivament les disposicions de la Convenciódels Drets de l’Infant.

El BICE es va crear l’any 1948 per la defensa dels drets i ladignitat dels infants al món, especialment en aquelles situa-cions de més risc i vulnerabilitat, com és el cas dels infants decarrer, nens i nenes explotats sexualment o laboralment, in-fants soldat o víctimes de les guerres, disminuïts, infants pri-vats de llibertat o infants malalts. Actualment, el BICE treballaen projectes per promoure la reinserció d’infants i adolescentsprivats de llibertat (a Guinea, Mali, República Democràtica delCongo, Senegal i Togo); projectes contra l’explotació sexual in-fantil i de suport als infants víctimes d’abusos (a Cambodja, Ín-dia i Nepal), i en projectes per assegurar el desenvolupamentd’infants disminuïts (a Rússia). Per a més informació sobre elBICE i els seus projectes podeu consultar la seva pàgina webwww.bice.org.

L’INFORME DEL BICE, EN CATALÀ

La Direcció de Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelo-na editarà properament un llibre en què es recolliran en ca-talà els quatre textos elaborats pels experts del BICE sobrela situació de la infància a les regions d’Europa-CEI, Àsia,Àfrica i Amèrica Llatina. La publicació, que compta ambuna introducció de Jordi Cots -ex-vicepresident 1r delBICE i ex-adjunt per als infants del Síndic de Greuges deCatalunya- es planteja com la primera d’una sèrie d’actua-cions que durà a terme l’Ajuntament de Barcelona percommemorar el 20è aniversari de la Convenció l’any vi-nent, i respon al seu compromís de difondre i fomentar elsdrets dels infants. A més dels quatre textos, el llibre comp-tarà amb una sèrie de documents relacionats amb els dretsdels infants: els articles de la Convenció sobre els drets del’infant, el Protocol facultatiu de la Convenció sobre elsdrets de l’infant relatiu a la venda d’infants, la prostitució in-fantil i la utilització dels infants en la pornografia, el Protocolfacultatiu de la Convenció sobre els drets de l’infant relatiua la participació d’infants en els conflictes armats, la Reso-lució 194/III del Parlament de Catalunya sobre els drets dela infància i un índex temàtic dels articles de la Convenció.

A D E B A T

26 PROTAGONISTES, JA!

A D E B A T

Cada any moren deu milions de nens i nenes arreudel món, abans d'arribar als cinc anys d'edat.Aquestes dades es tradueixen en una xifra forçaalarmant: un infant mor cada tres segons.

Save the Children ha presentat un informe on es qüestio-nen els motius pels quals milions d'infants continuen morintcada any quan està comprovat que existeixen mesures pràc-tiques que podrien salvar-los. Aquestes solucions inclouentant l'etapa de l'embaràs com el part, el període neonatal i al-tres períodes posteriors.

El 99% de les morts infantils tenen lloc a països en vies dedesenvolupament, sobretot els de l'Àfrica subsahariana, querepresenten gairebé la meitat del total de morts de nens i ne-nes a tot el món. La taxa de mortalitat infantil se situa en 160per 1000 a l'Àfrica mentre que a Espanya es troba al 4,26 percada mil naixements.

Principals causes de mortalitat

Aquesta elevada taxa de mortalitat infantil és causa direc-ta de diferents factors, com ara un sistema sanitari insuficient,la desnutrició, la falta d'aigua potable o unes condicions higiè-niques mínimes, entre d'altres. Però segons l’ONG, també ésel resultat de les decisions polítiques dels diferents governs.El canvi climàtic i l'actual crisi d'aliments representen dos delsgrans problemes globals dels que malauradament depèn lasupervivència d'aquests nens i nenes.

Més del 90% de les morts d'infants és deguda a malalties,fonamentalment pneumònia, xarampió, diarrea, malària isida. La pneumònia és la major causa de mort; és responsa-

Save the Children presenta un informe sobre les causes de la mortalitat

infantil, els factors que agreugen la situació i les possibles mesures a

prendre per millorar la supervivència i la salut de mares i fills

Mesures senzilles i de baix cost per salvarles vides dels infants en temps de crisi

TEXT: Elena Manrique, Protagonistes, ja!

FOTOS: SXC

27PROTAGONISTES, JA!

A D E B A T

ble de més baixes que la sida, la malària i el xarampió junts. D'altra banda, Save the Children destaca la importància

de l'alfabetització de les nenes com a causa secundària de lamortalitat infantil. I és que segons alguns informes, els fills demares sense estudis corren un doble risc comparat amb elsnens i nenes les mares dels quals tenen una educació se-cundària o superior. Com més temps vagi a l'escola unanena, més temps trigarà en casar-se i tenir fills.

Factors que empitjoren la situació

Save the Children assegura que el canvi climàtic que pa-tim des de fa uns anys i la forta crisi econòmica actual són elsdos factors més importants que fan empitjorar aquesta situa-ció. I és que són les persones dels països més desfavorits,especialment els infants, els que pateixen més el impacteecològic i econòmic.

D'una banda, el nombre de desastres naturals és araquatre cops més gran que als anys 70. Alguns efectes delcanvi climàtic, com són les inundacions i les altes temperatu-res, fan que augmentin els casos de malalties com la malària,la diarrea o la desnutrició. Però també incideixen en el dete-riorament de les collites i en la pujada dels preus dels ali-ments. Factors que afecten en gran mesura les personesamb pocs recursos. Aquests desastres naturals també fanque nens i nenes es vegin obligats a deixar l'escola i co-mençar a treballar, que passin gana o que perdin part de laseva família.

D'altra banda, l'augment dels preus dels aliments degut ala crisi, fa que 100 milions de persones més arribin a una si-tuació de pobresa extrema. I és que el preu global dels ali-ments s'ha incrementat fins un 48% des de finals de l'any2006. El preu d'aliments com el blat de moro o la llet en polsha crescut entre un 80 i un 90% els darrers anys; uns produc-tes que representen la base fonamental de la dieta de la po-blació d'aquests països. Aquestes dades demostren quecada cop més nens passen gana.

Mesures per salvar vides

Save the Children elabora en aquest informe tot un seguitde recomanacions i mesures per millorar les taxes de super-vivència infantil. Països com Botswana, Hondures, Indonèsiai Sri Lanka han reduït la taxa de mortalitat infantil gràcies asolucions com aquestes.

En primer lloc, l’ONG destaca la necessària atenció conti-nuada tant per a les mares com pels bebès. Cal garantir unsparts més segurs i ajudar les dones per tal que aprenguin acuidar d'elles i dels seus fills. L'alimentació també és bàsicaper sobreviure, sobretot pels infants acabats de néixer. Siuna dona no menja adequadament, acabarà sent una mare

amb poc pes que tindrà fills amb una alimentació pobra. Con-sideren que una mesura bàsica és la planificació familiar,que ajudaria a evitar embarassos quan les dones són massajoves o massa grans.

En segon lloc, el informe parla de les atencions prenatals,com ara la vacuna antitetànica i el tractament per combatreinfeccions. Finalment, cal tenir també un control postnatal,com ara el tractament de malalties com la diarrea, el xaram-pió o la pneumònia. D'altra banda, aposten per la promocióde l'alimentació exclusiva de llet materna durant els primerssis mesos de vida del infant, ja que això pot reduir la desnu-trició i millorar el creixement.

Tot i aquestes solucions que proposa l’ONG, assegurenque no existeix una fórmula única per acabar amb el proble-ma, ja que les condicions varien molt entre un país o un altrei fins i tot dins d'un mateix país.

ORIGEN I REPERCUSSIÓ DE LA CRISI

Segons l’informe, la crisi ve donada bàsicament perun increment de la demanda i una caiguda en el submi-nistrament d’aliments. Les últimes collites han estat moltpobres i això ha comportat una disminució general enles reserves d’aliments.

L’impacte més fort l’han patit les famílies desfavori-des dels països en vies de desenvolupament. Aquestesfamílies acostumen a utilitzar fins a un 70% dels seus in-gressos en alimentació. Segons Save the Children, a al-gunes zones de Burkina Faso moltes de les famílies po-bres consumeixen dos terços del total dels ingressos enmenjar. Per tant, si els preus pugen es veuen obligats aretallar despeses tant pel que fa a alimentació com a al-tres necessitats bàsiques com ara l’educació o la sani-tat. Això repercuteix directament en les taxes de mortali-tat infantil.

Fins i tot, moltes famílies que tenen terres i collitespròpies tenen problemes per a sobreviure. És el cas dela majoria de les famílies que viuen a la zona de Sahel,que no poden cobrir les seves necessitats a través de laseva pròpia collita i es veuen obligats a comprar el men-jar dels mercats locals a preus molts alts.

Aquesta convergència d’esdeveniments ha desequi-librat totalment l’oferta i la demanda d’aliments i ha createnormes desordres socials.

28 PROTAGONISTES, JA!

A D E B A T

La participació, un dret fonamentaldels infants i els adolescents

El pedagog italià Francesco Tonucci

reivindica el protagonisme dels

infants com a ciutadans actius,

en una jornada organitzada per

la Secretaria d’Infància i Adolescència

del Departament d’Acció Social

i Ciutadania

TEXT: Paloma Herrera, Protagonistes, ja!

FOTO: Filip George

“Si els nens recuperen el carrer, les nostres ciutats seran méssegures”, va sentenciar. En aquesta línia,va reivindicar la crea-ció de recorreguts segurs pels infants per anar a l’escola, vaapostar un model d’urbanisme que recuperi l’espai públic per laciutadania i va defensar accions específiques per sensibilitzar lasocietat sobre la realitat de la infància.

La jornada també va comptar amb la participació dels nois iles noies que integren el Consell d’Infància de Sant Feliu de Llo-bregat (Baix Llobregat), que van explicar els 10 anys d’aquestaexperiència. El mateix Tonucci va col·laborar en la creació delsprimers consells de participació infantil a Catalunya, impulsadesper la Diputació de Barcelona l’any 1997 i que avui dia, ja cons-tituïda la Xarxa de projectes de participació infantil, inclouen unavintena de municipis.

Tonucci va posar en marxa l’any 1991 una primera experièn-cia de participació infantil a la seva ciutat natal, Fano (Itàlia). Desde l’any 1997 dirigeix el projecte internacional de La ciutat delsinfants a l’Institut de Psicologia del Consell Nacional d’Investiga-dors de Roma, del qual n’és investigador. Des de l’any 2001, éstambé responsable científic del projecte Roma, la ciutat dels in-fants, impulsat per l’ajuntament de la capital italiana. És autor dellibres com Amb ulls d’infant (1983), Nen s’hi neix (1985), En-senyar o aprendre (1990) o La ciutat dels infants (1990).

El pedagog italià Francesco Tonucci, creador del pro-jecte La ciutat dels infants, ha tornat a Catalunya perexposar la seva concepció de la participació infantil, iho ha fet en el marc de la jornada que amb el títol

Nens i nens, nois i noies: la ciutadania d’avui, va organitzar laSecretaria d’Infància i Adolescència del Departament d’AccióSocial i Ciutadania el passat 6 d’octubre.

La jornada, en què van participar uns 150 tècnics d’infància,és la primera d’una sèrie de trobades organitzades per la Secre-taria d’Infància amb l’objectiu de debatre i millorar les polítiquesadreçades a aquest sector, alhora de sensibilitzar la ciutadaniasobre l’aplicació dels drets reconeguts a la Convenció dels Dretsde l’Infant de Nacions Unides. En aquesta ocasió, els professio-nals van poder reflexionar i debatre, principalment, sobre el dretde participació dels nois i les noies, a partir de l’exposició deFrancesco Tonucci.

En la seva intervenció, Tonucci va donar a conèixer diferentsexperiències de participació infantil que es desenvolupen a di-verses ciutats d’Itàlia o Argentina, i ha mostrat les principals in-quietuds que mostren els noies i les noies a les ciutats. Segonsel pedagog, el gran repte actual és aconseguir que els infantscreixin amb més llibertat i autonomia, així com garantir-los eldret a gaudir dels espais públics per jugar, passejar o estar-s’hi.

Segons Tonucci, els infants han de poder gaudir dels espais públics amb mésautonomia

29PROTAGONISTES, JA!

A D E B A T

Segons l'article 29 de la Convenció, l'educació ha d'a-nar enfocada, entre altres coses, a:«enfortir el res-pecte pels drets humans i les llibertats fonamentals.Preparar l'infant per a una vida responsable en una

societat lliure amb esperit de comprensió, pau, tolerància, igual-tat entre els sexes i amistat entre tots els pobles...». I quina mi-llor manera per fer-ho que a través dels contes, un format moltproper als infants, tant per les seves il·lustracions com pel voca-bulari senzill i clar dels textos.

Vet aquí els nostres drets: contes per explicar els drets delsinfants és un concurs de contes infantils i juvenils il·lustrats quetractin la temàtica de la Convenció dels Drets de l’Infant. El con-curs s’adreça a tothom: nens i nenes, pares i mares i joves, tot ique el jurat tindrà més en compte els treballs en grup i els delsmenors de 18 anys. Aquest concurs no vol potenciar només la

Esplais Catalans (Esplac) convoca el concurs ‘Vet aquí els nostres drets:

contes per explicar els drets dels infants’, coincidint amb el 19è aniversari

de l’aprovació de la Convenció dels Drets dels Infants.

Un dret, un conte

TEXT: Elena Manrique

L’Esplac presenta una llista de contes que treballen els dretsdels infants, dividida segons els principis de la Convenció. Lallista, però, resta oberta a les propostes literàries dels que vul-guin contribuir (www.esplac.es).1. Dret a la igualtat, sense distinció de raça, religió onacionalitatLa nena invisible (J.L García i M.A Pacheco)2. Dret a una protecció especial que asseguri un creixe-ment mental i social sa i lliureLa capsa màgica (Teresa Sabaté)3. Dret a un nom i a una nacionalitatLa nena sense nom (J.L García i M.A Pacheco)4. Dret a una alimentació, habitatge i atenció mèdica ade-quatsL’hospital d’en Sergi (X. Sabaté i J.O. Rius)5. Dret a una educació i atenció especials per als infantsfísicament o mentalment disminuïts

El nen que tenia dos ulls (J.L García i M.A. Pacheco)6. Dret a comprensió i afecte per part de les famílies i dela societatEl nen i el robot (J.L García i M.A. Pacheco)7. Dret a l’educació gratuïta. Dret a divertir-se i a jugarEls nens que no tenien escola (J.L García i M.A. Pacheco)8. Dret a atenció i ajuda preferents en cas de perillEl poble que es va quedar sense nens i nenes (J.L García iM.A. Pacheco)9. Dret a protecció contra l’abandonament i l’explotacióen el treballEl nen gegant (J.L García i M.A Pacheco)10. Dret a rebre una educació que fomenti la solidaritat,l’amistat i la justíciaLa nena invisible (J.L García i M.A. Pacheco)11. Dret a la participació en la societatLa ciutat sense muralles (Oriol Vergés)

CONTES QUE PARLEN DELS DRETS DELS INFANTS

part artística i creativa d'infants i joves, sinó que vol ser alhora unrecurs pedagògic per a treballar els drets dels més petits d'unaforma diferent. Una manera de treballar els drets dels infantsmés enllà del 20 de novembre.

Aquest programa ofereix un gran ventall de possibilitats alseducadors i educadores que treballen en el camp del lleure ambinfants i adolescents. Els hi permet treballar la feina en equip, eldesenvolupament de les qualitat artístiques i, en especial, el co-neixement dels propis drets.

Tots els contes hauran de parlar sobre un dels deu articlesde la Declaració Universal dels Drets dels Infants de 1959 o so-bre el dret a la participació reconegut posteriorment a la Con-venció dels Drets dels Drets dels Infants de 1989. Només calque el relat il·lustri el dret recollit a la Convenció d'una manerafàcil i entenedora pel públic infantil. Petits i grans tenen fins l'abrilper presentar els contes, mes on tindrà lloc la Trobada Generalque celebra cada any l'Esplac.

Si voleu participar consulteu la web www.esplac.cat

30 PROTAGONISTES, JA!

A D E B A T

Les noves tecnologies, en especial Internet, es trobencada dia més a l’abast dels infants i adolescents i for-men part de la seva vida quotidiana. És per això quela Diputació de Barcelona i la Fundació Catalana de

l’Esplai han presentat un nou projecte educatiu intergenera-cional que utilitza la gran xarxa com a recurs: la plataformaweb dels infants www.dretsinfants.cat.

La nova web vol ser un recurs educatiu que permeti sensi-bilitzar la societat actual i promoure els drets dels infants d’u-na manera lúdica i alhora educativa per ells. Amb aquestaweb, els petits poden aprendre jugant quins són els seus prin-cipals drets. Cinc personatges de nens i nenes molt diferentsentre ells (la Pinyin, el Saïd, el Koa, el Pere i la Glady) guiaranels visitants per deu espais diferenciats d’una vila virtual, oncada espai coincideix amb un dels drets que apareixen a laConvenció dels Drets de l’Infant. Per exemple, la bibliotecacoincideix amb el dret a l’educació, mentre que l’hospital co-rrespon al dret a la salut i l’esplai al dret al desenvolupamentpersonal. A través d’aquests mateixos personatges, els petitspodran participar en jocs interactius, cantar cançons o veurevídeos, entre d’altres coses. A cada espai, els infants trobaranuna explicació animada del dret, un joc diferent, una activitatdescarregable, curiositats sobre el dret i el compromís es-mentat, i enllaços d’interès a altres pàgines.

Però la web també està adreçada a pares, mares, educa-dors i educadores, ja que pot ser una eina molt útil que elsajudi a fomentar la cultura dels drets entre els nois i noies. Elprojecte vol arribar als 350.000 infants, les seves famílies i elseducadors i educadores de tota Barcelona.

La web es va presentar a l’acte de commemoració del 19èaniversari de l’aprovació de la Convenció, organitzat per laDiputació de Barcelona. L’Esplai Espurnes d’Esplugues deLlobregat va ser el centre escollit per portar a terme la prime-ra sessió de visualització de la plataforma web dels Drets delsInfants. Després d’una presentació de la campanya amb tite-lles, un grup de 30 infants de l’esplai va poder explorar l’espaiweb amb l’ajuda dels monitors i monitores.

Es presenta la web ‘www.dretsinfant.cat’, un espai virtual que permetrà que

nens i nenes coneguin els seus drets d’una manera divertida

Nova plataforma web dels drets dels infants

TEXT: Elena Manrique

La Pinyin, el Saïd, el Koa, el Pere i la Glady són

els cinc personatges animats de la web que

guien els nens i nenes a través dels deu espais

diferenciats d’una vila virtual. A través

d’aquests mateixos personatges, els petits

podran aprendre quins són els seus drets

jugant, cantant o mirant vídeos