núria gómez llauger

1
gar 10 - 16 de desembre de 2010 | 7 garriguencs © fotos ivan pujol Entrevista a Núria Gómez i Llauger filòloga i traductora © carme badia “Avui dia parlar i escriure bé no és un valor” Acabes de traduir Petrarca. Sí, un tractat dels més citats, que no s’havia traduït ni al català ni al castellà, “De vita solitaria”. Petrarca fa un elogi de la vida retirada, solitària, servint-se de l’exemple de figures de la bíblia i el món antic. És l’oci retirat intel- lectual, en edat madura, després d’una vida més disbauxada com la que ell mateix va viure. Parla’ns més d’aquest “oci reti- rat”. Petrarca parla de l’home de ciutat que vol fer diners, “negotium”, i els problemes que li comporta, l’estar ocupat i voler viure en cases fastuoses… Contraposat a l’“otium” (oci) de l’home que viu en solitud al camp, traquil, fent vida senzilla, sense necessitar res fora del que és imprescindible, del que li dóna la natura. Els clàssics són més actuals amb crisi? Sí i no. Hem d’anar amb compte: de vegades en fem una lectura interessada. Però és cert que en context de crisi espiritual i econò- mica escauen molt tractats com La vida feliç, de Sèneca, per parlar d’un altre llibre que he traduït. És allò d’evitar els excessos, de mirar més aviat cap endins i no voler-ho tenir tot, de coneixe’t més per sa- ber què et convé. Mirar endins, en el teu cas… Em serveix, tot i que són coses en què sempre he cregut. Sobre- tot és la idea d’ajustar-se. No de conformar-se, que té connotaci- ons cristianes que en Sèneca no hi són, tot i que el volguessin fer passar pel sedàs del cristianisme. Es tracta de trobar els límits on et sents còmode i et reconeixes, i no ser esclau d’anhels innecessaris i superflus que no duen enlloc. T’has doctorat amb Ramon Llull. La tesi és l’edició crítica, l’estudi i la traducció d’una obra de les vora de 260 que va escriure. És un tractat en llatí. Com se sap, Llull Núria Gómez Llauger, nascuda a València el 1979 però garriguenca des dels onze mesos, està a punt de publi- car una traducció de Petrarca: “Elogi de la vida solità- ria” (Angle Editorial). L’any passat ja va publicar la tra- ducció “La vida feliç”, de Sèneca. És doctora en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb una tesi sobre Ramon Llull, sobre el qual continua treballant. Entre altres projectes, ara tradueix “De legi- bus”, de Ciceró. És professora associada de la UAB i pro- fessora de català per a adults a la comarca. Fa cinc anys que viu a Granollers amb el seu company. També ha vis- cut, per estudis, a Southampton (Anglaterra) i a París. basteix l’Art, un sistema d’espe- culació filosòfica i teològica amb què explica tota la realitat, divina i humana. El tractat en qüestió és una part de l’Art. El podem entendre? Sí. Explica la concepció trinitària de l’univers a partir de tres con- ceptes: la potència (la possiblitat de les coses), l’objecte (la realit- zació material d’aquesta possi- bilitat) i l’acte (la unió entre tots dos). I ho lliga amb un sistema lingüístic. Per exemple, “ama- bile” (allò que pot ser estimat), “amatus” (allò que ja és estimat) i “amare” (l’infinitiu, l’acte). El teu món és la traducció? El meu director de tesi sempre diu que sóc filòloga, no traduc- tora. Però m’agrada tot! Traduint em deixo anar més, desenvolupo la vessant literària. Ja que no em puc dedicar a la creació, almenys treballo amb el llenguatge, i m’hi esplaio! Ara bé, la part filològica, científica, és la meva activitat principal: encara m’he de formar molt i l’estudi és important en el meu camí a la universitat. El llatí i el grec van de baixa. Em sap greu. És un món que m’apassiona, tot i que el món present també m’interessa, i crec que encara ens pot aportar molt. Deixar de banda aquestes llengües clàssiques també com- porta, em sembla, descuidar la nostra, i això em preocupa més i tot. L’ús que fem de la llengua reflecteix la capacitat de cons- truir pensament crític. Però avui, parlar i escriure bé no és un valor. No es relaciona tenir cura amb el llenguatge amb prestigi professi- onal i fins i tot personal. CARME BADIA

Upload: carmebadia

Post on 07-Aug-2015

445 views

Category:

Spiritual


0 download

TRANSCRIPT

gar • 10 - 16 de desembre de 2010 | 7

garriguencs

© f

oto

s iv

an

pu

jol

Entrevista a Núria Gómez i Llauger fi lòloga i traductora

© c

arm

e ba

dia

“Avui dia parlar i escriure bé no és un valor”

Acabes de traduir Petrarca.Sí, un tractat dels més citats, que no s’havia traduït ni al català ni al castellà, “De vita solitaria”. Petrarca fa un elogi de la vida retirada, solitària, servint-se de l’exemple de fi gures de la bíblia i el món antic. És l’oci retirat intel-lectual, en edat madura, després d’una vida més disbauxada com la que ell mateix va viure.

Parla’ns més d’aquest “oci reti-rat”.Petrarca parla de l’home de ciutat que vol fer diners, “negotium”, i els problemes que li comporta, l’estar ocupat i voler viure en cases fastuoses… Contraposat a l’“otium” (oci) de l’home que viu en solitud al camp, traquil, fent vida senzilla, sense necessitar res fora del que és imprescindible, del que li dóna la natura.

Els clàssics són més actuals amb crisi?Sí i no. Hem d’anar amb compte: de vegades en fem una lectura interessada. Però és cert que en context de crisi espiritual i econò-mica escauen molt tractats com La vida feliç, de Sèneca, per parlar d’un altre llibre que he traduït. És allò d’evitar els excessos, de mirar més aviat cap endins i no voler-ho tenir tot, de coneixe’t més per sa-ber què et convé.

Mirar endins, en el teu cas…Em serveix, tot i que són coses en què sempre he cregut. Sobre-tot és la idea d’ajustar-se. No de conformar-se, que té connotaci-ons cristianes que en Sèneca no hi són, tot i que el volguessin fer passar pel sedàs del cristianisme. Es tracta de trobar els límits on et sents còmode i et reconeixes, i no ser esclau d’anhels innecessaris i superfl us que no duen enlloc.

T’has doctorat amb Ramon Llull.La tesi és l’edició crítica, l’estudi i la traducció d’una obra de les vora de 260 que va escriure. És un tractat en llatí. Com se sap, Llull

Núria Gómez Llauger, nascuda a València el 1979 però garriguenca des dels onze mesos, està a punt de publi-car una traducció de Petrarca: “Elogi de la vida solità-ria” (Angle Editorial). L’any passat ja va publicar la tra-ducció “La vida feliç”, de Sèneca. És doctora en Filologia Clàssica per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb una tesi sobre Ramon Llull, sobre el qual continua treballant. Entre altres projectes, ara tradueix “De legi-bus”, de Ciceró. És professora associada de la UAB i pro-fessora de català per a adults a la comarca. Fa cinc anys que viu a Granollers amb el seu company. També ha vis-cut, per estudis, a Southampton (Anglaterra) i a París.

basteix l’Art, un sistema d’espe-culació fi losòfi ca i teològica amb què explica tota la realitat, divina i humana. El tractat en qüestió és una part de l’Art.

El podem entendre?

Sí. Explica la concepció trinitària de l’univers a partir de tres con-ceptes: la potència (la possiblitat de les coses), l’objecte (la realit-zació material d’aquesta possi-bilitat) i l’acte (la unió entre tots dos). I ho lliga amb un sistema lingüístic. Per exemple, “ama-bile” (allò que pot ser estimat), “amatus” (allò que ja és estimat) i “amare” (l’infi nitiu, l’acte).

El teu món és la traducció?

El meu director de tesi sempre diu que sóc fi lòloga, no traduc-tora. Però m’agrada tot! Traduint em deixo anar més, desenvolupo la vessant literària. Ja que no em

puc dedicar a la creació, almenys treballo amb el llenguatge, i m’hi esplaio! Ara bé, la part fi lològica, científi ca, és la meva activitat principal: encara m’he de formar molt i l’estudi és important en el meu camí a la universitat.

El llatí i el grec van de baixa.Em sap greu. És un món que m’apassiona, tot i que el món present també m’interessa, i crec que encara ens pot aportar molt. Deixar de banda aquestes llengües clàssiques també com-porta, em sembla, descuidar la nostra, i això em preocupa més i tot. L’ús que fem de la llengua refl ecteix la capacitat de cons-truir pensament crític. Però avui, parlar i escriure bé no és un valor. No es relaciona tenir cura amb el llenguatge amb prestigi professi-onal i fi ns i tot personal.

CARME BADIA