numero 2

numero_2.indd 1 25/03/13 23:26

numero_2.indd 2 25/03/13 23:26

TEMA DEL MES: Andreu Pujol

ACTUALITAT DEL BAIX MONTSENY: Marta Rubio

UN ENTORN PRIVILEGIAT, EL MONTSENY: Pere Garriga

SINGULARS: Andreu Pujol

LES NOSTRES TRADICIONS: Marta Rubio

MONTSENY POBLE A POBLE: Pere Garriga

DEL MONTSENY AL PLAT: Marta Rubio

LA NOSTRA GENT: Andreu Pujol

EXPOSICIONS: Andreu Pujol

Directora: Marta Rubio Parcet / [email protected] / 653.277.605

Redacció: Andreu Pujol Mas / [email protected] / Pere Garriga Solà / [email protected]

Publicitat: Sílvia Calatayud Sorrozal / [email protected] / 650.380.570

Adreça: Carrer del Convent 1, Apartat de Correus 49, 17400 Breda, Girona, Catalunya.

Edita: Seny Publicacions SCCL

Impressió: Gràfiques Trema

Disseny: Barbigoti / [email protected] / 687.577.434 / 688.205.245

Facebook: www.facebook.com/revistamontseny

Twitter: www.twitter/RevistaMontseny

numero_2.indd 3 25/03/13 23:26

MONTSENY. BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Nom i Cognoms/Entitat/Empresa:_______________________________

Telèfon: __________ CIF:______

Adreça: ___________________________________________________

Municipi:______________________ CP: ___________

Compte Corrent. Entitat:_________________ Oficina:______ Control:___ Número de Compte:_____________

Vull recollir la revista Montseny a l’establiment:___________________________

Municipi:_______________ CP:_________

La subscripció anual de la revista Montseny inclou 11 números a un preu de 40 euros.

Signatura

Envieu aquesta butlleta a l’adreça: Carrer del Convent 1, Apartat de correus 49, 17400 Breda, Girona.

INFORMACIÓ I ANALISI DEL BAIX MONTSENY

LA REVISTA QUE TROBAREU CADA MES AL VOSTRE QUIOSC

numero_2.indd 4 25/03/13 23:26

TEMA DEL MES6 Les infraestructures i el Baix Montseny

CARA I CREU12 Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny 13 Ricard Font, Secretari de Territori i Mobilitat

L’ACTUALITAT DEL BAIX MONTSENY14 Sant Celoni18 Arbúcies20 Breda 21 Riells i Viabrea22 Gualba23 Campins 24 Santa Maria de Palautordera27 Sant Esteve de Palautordera29 Vilalba Sasserra 30 Sant Pere de Vilamajor32 Llinars

FENT-LA PETAR36 Els estatges de vegetació del Montseny, Josep Maria Panareda 37 Guardians identitaris, Pau Gener

UN ENTORN PRIVILEGIAT, EL MONTSENY38 El tritó del Montseny

SINGULARS46 Joan-Pere Le Bihan Rullan

LES NOSTRES TRADICIONS48 Fira Terra de Bruixes i Bandolers, Arbúcies50 Fira de l’Ajust i d’Entitats, Breda52 Aplec de Sant Elies, Sant Pere de Vilamajor

LLETRES55 Margarida Aritzeta

EL MONTSENY POBLE A POBLE 56 Hostalric

DEL MONTSENY AL PLAT 64 Les Albes

GENT DEL MONTSENY66 Els gegants al Baix Montseny

ELS NOSTRES CAMINS70 El camí de l’Aplec de Sant Elies

EXPOSICIONS71 Núria Rossell i Carmen Guillén

numero_2.indd 5 25/03/13 23:26

/ montseny / abril 20136

Les infraestructuresi el Baix Montseny

EL TEMA DEL MES

El Pont Trencat

numero_2.indd 6 25/03/13 23:26


La Via Augusta era una carretera ro-mana encarregada d’unir Roma amb la península ibèrica, arribant fins a Càdis. De fet, la via començà a anomenar-se així durant l’imperi d’August (segle I aC), atès que aquest emperador hi va fer un seguit de reformes, però aquesta ruta ja existia molt abans i la trobem docu-mentada com a Via Heràclia al segle VI aC. Aquest camí, que es remunta a temps immemorials, passava pel Baix Montseny aprofitant la vall que s’obre entre Montegre i Montseny i va ser l’encarregat de consolidar la nostra co-marca com a lloc de pas.

De la utilització d’aquesta via durant l’Edat Mitjana ens en queden vestigis materials. És el cas del Pont Trencat en-tre Sant Celoni i Santa Maria, una con-strucció gòtica feta per salvar el pas de la Tordera, que ha anat quedant asset-jada per infraestructures més modernes. La importància estratègica d’una obra com aquesta ens l’indica el mateix fet d’haver estat destruïda l’any 1811 durant

la Guerra del Francès. Afortunadament, després de set anys de gestions i feina es va aconseguir, gràcies a la persistència de l’associació Pont Romà 2000 presidida per Eduard Clavé, reconstruir aquesta peça d’enginyeria medieval comptant amb l’ajuda dels fons FEDER europeus.

Un altre dels records d’aquella via el tenim a La Batllòria. A una banda de l’antiga carretera hi ha una vella ferreria i, just da-vant, a l’altra banda, hi ha un antic hostal amb forma de masia amb el seu portal d’arc de mig punt i la seva finestra gòtica. Si avui parem a les àrees de servei a estirar les cames i a omplir el dipòsit del cotxe, aleshores calia ferrar els cavalls i fer nit a l’hostal quan arribava la fosca a mig trajecte.

Ser un lloc de pas té aspectes positius per a l’economia i per a l’intercanvi cultural, però també en té de negatius perquè so-vint hem estat testimonis de les trifulgues més diverses. Joan de Déu Prats Pijoan comentava al llibre “Terra de castells”, par-lant del corredor que separa el Montseny i el Montnegre, que “ha fet d’aquest país terra de pas de cartaginesos, romans, bàr-bars, francs, musulmans, tropes napoleòniques, republicans fugint dels feixistes i, actualment, barcelonins en operació sortida cada cap de setmana”. Recordem també que fou aquí, a Sant Feliu de Buixalleu, que el comte de Barcelona Ramon Berenguer II va ser assassinat l’any 1082 camí de Girona, diuen les males llengües que per odre del seu germà.

EL TEMA DEL MESEL TEMA DEL MES

La ferreria de La Batllòria

numero_2.indd 7 25/03/13 23:26


de terrissa a punt per ser carregada als vagons: “El poble de Breda, el joliu poble de les olles i les cas-soles de terra, té l’estació ferroviària a una distància respectable. Això fa que tot passant en el tren el viat-ger no s’assabenta del poble, ni en veu la gent, ni amb prou feines el campanar. Però en veu la seva vida, el seu esforç que és la seva indústria de la terrissa sem-pre florent, malgrat les olles i les olletes, cassoles i cassoletes de porcellana i d’alumini”.

També hi va haver aspectes foscos de l’arribada del tren. El 7 d’octubre del 1863, just tres anys de-sprés de la inauguració de la línia, va haver-hi unes pluges torrencials que van acabar malament. El tren número 24 que venia arrossegant deu vagons des de Girona, va ser advertit per un guarda ferroviari, després d’haver passat Hostalric i del pont de la Riera d’Arbúcies, i es va aturar. El maquinista va pre-guntar per l’estat de pont de Can Abert, situat uns metres més endavant, i el vigilant li va contestar que estava en bon estat perquè l’havia vist just abans d’incorporar-se a la feina. Així el tren va prosseguir la marxa i en arribar al pont de fusta un dels pila-rs va cedir i es va enfonsar. Amb aquests fets van morir 19 dels viatgers i molts dels supervivents van quedar ferits. Des d’aleshores aquest pont portaria el malnom de “el Pont de les Desgràcies”.

No és fins a mitjans del segle XIX que trobarem un canvi substancial en les infraestructures que passen per casa nostra. El 1860 es va inaugurar el tram de la via de tren que anava de Granollers a Maçanet i va suposar l’arribada del ferrocarril als nostres mu-nicipis. Martí Boada explica en el seu llibre “El Mont-seny. Cinquanta anys d’evolució dels paisatges”, l’ oportunitat econòmica que això va suposar per a l’explotació del bosc i pel turisme: “L’arribada del ferrocarril al Baix Montseny, amb les estacions de Sant Celoni i Riells i Viabrea, l’any 1860, significà l’endegament d’un procés de molta rellevància per al medi ambient montsenyenc, en tant que canviarà les relacions de mobilitat i, sobretot, posarà a disposició dels nuclis urbans emergents del Barcelonès i del Vallès una gran quantitat de dendrorecursos en for-ma de carbó, carbonet, tarregada, llenya, fusta, etc. Al mateix temps, es despertarà un fenomen primerenc que ja no es frenarà durant les properes dècades: l’ús lúdic de la muntanya per part d’una població proce-dent de la ciutat, excursionistes i estiuejants”.

En el cas de Breda, per exemple, va esdevenir fona-mental per al transport d’olles i cassoles i així ho explicava J.M. Castellet i Pont en un article de 1922 a l’Almanac de l’Esquella de la Torratxa, després de veure l’estació avui dita Riells i Viabrea – Breda plena

EL TEMA DEL MES

L’ARRIBADA DEL TREN

numero_2.indd 8 25/03/13 23:26


va limitar a seguir el traçat de la Via Augusta ro-mana i, per tant, això comportava que passés per casa nostra. Al llarg de l’any 1970 es va construir el tram del Baix Montseny, el que anava de Cardedeu a Maçanet. La inauguració d’aquest tram va tenir lloc el dia 26 de juny i va comptar amb la presència de Francisco Franco i quatre ministres del moment. Les cròniques de l’època expliquen que el dictador va arribar a la zona de Cardedeu a la tarda, on va ser rebut pel Consell d’Administració d’Autopista del Mediterrani i, tot seguit, va tallar la cinta inaugural. Després va recórrer amb tot el seguici el tram que acabava d’inaugurar fins que va arribar a Hostalric, quan faltaven deu minuts per les vuit del vespre. De-sprés de sortir de l’autopista va enfilar la carretera tot travessant el poble i dirigint-se a la fortalesa, on se li havia preparat una recepció. Hi era tota la plana major provincial: els governadors civil i militar de Gi-rona, la diputació i l’ajuntament de Girona en ple, el “Consejo Provincial del Movimiento” i els alcaldes de tota la província de Girona. En aquesta recepció a la fortalesa d’Hostalric es va mostrar a Franco una maqueta del traçat de l’autopista, se li van fer tot tipus de regals i se li va lliurar una medalla d’or com-memorativa de la inauguració que acabava de fer. Tot això només en un quart d’hora perquè quan pas-saven cinc minuts de les vuit del vespre Franco i la seva patuleia van marxar cap al Palau de Pedralbes.

En ple “desarrollismo” franquista es va prestar at-enció a la connexió per carretera amb Europa, que fins aleshores era molt deficient. De fet va ser un informe del Banc Mundial, escrit l’any 1961 i publi-cat el 1962, el que va aixecar la llebre sobre la ne-cessitat d’una autopista que connectés tota la costa mediterrània de la península ibèrica per tal de fomentar el turisme i el tràfic de mercaderies. S’argumentava, en aquell informe, que “l’única peça important de nova construcció que probablement serà necessària en un futur pròxim és l’Autopista de la Costa del Mediterrani, des de la frontera francesa fins a Múrcia amb una longitud de 730 quilòmetres” i s’hi comentava que el projecte “travessaria zones de màxima densitat de trànsit a Espanya i on el trànsit augmenta amb més rapidesa, passa a través d’abundants zones industrials i agrícoles i serveix algunes de les zones de turisme més importants del país”. Després d’aquest informe, l’octubre del 63, el Banc Mundial va concedir un préstec de 33 milions de dòlars a l’estat espanyol per la millora de la seva xarxa de carreteres, posant especial èmfasi en el triangle Barcelona - Alacant – Madrid.

En aquell moment és quan es començar a gestar l’autopista aleshores anomenada “del Mediterrá-neo” i que avui coneixem com a AP-7. El recorregut no va haver de ser massa imaginatiu, sinó que es

EL TEMA DEL MES

L’AUTOPISTA AP-7

numero_2.indd 9 25/03/13 23:26

El nostre territori no només està solcat per les infraestructures de transport, sinó que també hi tenim infraestructures energè-tiques que, de vegades, han despertat una forta oposició. És el cas de la línia d’alta tensió projectada per FECSA l’any 1986 i que havia de travessar el Parc Natural del Montseny. Amb l’inici de la desforestació per fer passar les instal·lacions de la línia, creant una franja sense arbres de diversos quilòmetres de llargada i trenta metres d’amplada, es va estructurar un fort rebuig. Va néixer així la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny i la campanya “Salvem el Montseny” formada, en un primer moment, per una quarantena de persones.

Van denunciar que, a més dels estralls de tipus estètic que suposaria la línia, s’havien comès abusos ecològics amb una desforestació excessiva i l’ús d’herbicides tòxics per a la flora i la fauna. Una de les primeres mesures de rebuig que es van organitzar va ser la recollida de signatures entre els montse-nyencs, arribant-ne a recollir dotze mil en poc temps. Altres mesures de pressió van ser les queixes al Síndic de Greuges i la sol·licitació al Parlament de Catalunya de la creació d’una comissió per investigar el cas. El 2 de febrer de 1986 es va or-ganitzar una manifestació que va recórrer sis quilòmetres, des de la plaça Comte del Montseny de Sant Celoni fins a la línia d’alta tensió que s’estava construint. Uns mesos després, el 16 de juliol, es va programar un acte de presentació de la campa-nya al Col·legi d’Arquitectes de Barcelona que va comptar amb 300 persones. Allà s’hi va presentar el cartell de suport a la campanya fet per Antoni Tàpies amb el lema “Salvem el Mont-seny!”. La campanya de pressió popular va aconseguir els seus objectius i la línia finalment es va desviar vorejant el Montseny per la part osonenca.

Recentment hem tingut una altra intervenció d’aquest tipus al nos-tre territori amb la construcció del gasoducte Martorell – Figueres.

El març de 2008 el Ministeri d’Indústria va fer públic el projecte d’instal·lació d’aquest gasoducte elaborat per l’empresa Enagas, un projecte que, pel que fa al Baix Mont-seny, feia passar la infraestructura pels termes municipals de Cardedeu, Sant An-toni de Vilamajor, Llinars, Santa Maria de Palautordera, Sant Celoni, Gualba, Sant Feliu de Buixalleu i Hostalric. Després d’algunes modificacions del projecte ini-cial, el març del 2011 el Ministeri d’Indústria va donar-hi l’aprovació definitiva i la Gen-eralitat aprovar el Pla especial urbanístic per a desenvolupar-lo. El govern francès, a mitjans de gener de 2012, va anunciar que ajornava el projecte Midcat que havia de consistir en unir la seva xarxa de gas amb el gasoducte Martorell – Figueres per considerar que no hi havia prou demanda per portar-lo a la pràctica. El Midcat s’havia projectat amb la finalitat geoestratègica de pal·liar l’enorme dependència energèti-ca que té Europa dels jaciments russos i compensar-ho amb una major arribada de subministraments del Magreb. Tot i així, les obres van seguir al llarg del 2012 des de Castellví de Rosanes a Hostalric però, finalment, van quedar aturades al municipi baixmontsenyenc a causa de la negativa de França pel que fa a la interconnexió. Aquest fet ha generat un munt de crítiques perquè s’ha produït una destrucció del ter-ritori per una infraestructura que ha resul-tat ser inútil.

EL TEMA DEL MES

INFRAESTRUCTURES ENERGÈTIQUES


Instal·lacions d’Adif a St. Feliu de Buixalleu

numero_2.indd 10 25/03/13 23:26

EL TEMA DEL MES


Sants per arribar a Figueres 53 minuts després. Allà el príncep d’Astúries, el president de la Generalitat i el del govern espanyol, que havien viatjat en el tren, van descobrir una placa commemorativa de la inau-guració per, just després, dirigir-se a Girona

La implantació del tren d’alta velocitat ha afegit el pas d’una altra infraestructura a la nostra comarca atès que no viatja per la via de ferrocarril conven-cional. Les obres, és evident, han tingut un impacte paisatgístic i ecològic. Josep Maria Panareda, Mont-serrat Salvà i Josep Pintó explicaren en una confer-ència de la V Trobada d’Estudiosos del Montseny (2002) que la construcció d’una nova infraestruc-tura posava una barrera més a la connexió biològi-ca entre el Montnegre i el Montseny. Alhora, s’ha produït alguna pèrdua de patrimoni arquitectònic com la històrica estació de Riells i Viabrea – Breda que va ser enderrocada per fer-hi passar per sobre la via d’alta velocitat..

La història de l’Alta Velocitat Espanyola va comen-çar l’any 1987 amb l’inici de la construcció de la línia Madrid – Sevilla. Aquesta línia es va fer obeint crite-ris polítics i no pas criteris racionals. Allò recoman-able hauria estat començar a l’inversa, connectant primer amb la frontera francesa, però el 1992 s’havia de fer l’Exposició Universal a la capital Andalusa i Catalunya, sempre vista amb reticència i, fins i tot, amb hostilitat des de l’estat espanyol, ja havia tingut massa part del pastís amb la victòria del 1986 de la candidatura barcelonina per ser seu dels Jocs Olímpics del 1992.

D’aquesta manera el tren d’alta velocitat no ha ar-ribat a Figueres fins el dia 8 de gener d’aquest 2013, vint-i-quatre anys després de ser projectat i amb deu anys de retard respecte a les previsions inicials, i encara, en un primer moment, amb la impossibili-tat d’arribar fins a París sense fer transbordament. El tren inaugural va sortir de l’estació barcelonina de

EL TREN D’ALTA VELOCITAT

ÉS POSSIBLE L’EQUILIBRI?

Els aspectes positius de les infraestructures són evi-dents pel que fa al desenvolupament econòmic. Han permès, a la nostra comarca, crear una indústria po-tent i han portat un turisme habitual que ve a gaudir d’allò que podem oferir, que no és poc. Per tant, les infraestructures han donat valor a allò que ha donat la natura, com qui poleix un diamant en brut.

D’altra banda és clar que en un entorn com el nos-tre, encabit entre dos parcs naturals, les infraestruc-tures també poden esdevenir un perill per la integri-tat del territori a causa del que suposa construir-les i de la massificació de visitants que faciliten.

Trobar el just equilibri entre el desenvolupament i la conservació és el nostre principal repte com a montsenyencs.

Instal·lacions d’Adif a St. Feliu de Buixalleu

numero_2.indd 11 25/03/13 23:26

Caminem pel segle XXI, pot esser, però seguim sentit les mateixes foteses que el segle passat. Els més ar-dits representants de la nostra classe empresarial, la que ens ha dut a la pitjor desfeta econòmica conegu-da en generacions, segueixen repetint les mateix-es fórmules magistrals com si res hagués passat. Paraules com «ranking de competitivitat», «desen-volupament econòmic», «esdevenir comarca líder», «estructuració dels polígons industrials en con-tinuïtat», etc. Foteses i mentides que s’estan repetint, per exemple, per justificar la necessitat de construir el quart cinturó, una infraestructura que afectaria el Baix Montseny, entre d’altres comarques. I és que, aquesta gent, estan emprenyats per la resolució del Ministerio, que declara l’acabament del procediment d’avaluació ambiental i l’arxiu de llur expedient. És així com se senten alguns dels nostres pròcers: cri-tiquen les desfetes econòmiques d’infraestructures inútils i deficitàries fetes des de Madrid, però frissen per repetir ací el mateix model.

S’han acabat els contes de fades! Les apetències econòmiques dels bancs i les grans empreses con-structores ens han dut on som i ja no poden sostenir cap política d’infraestructures basada en els ma-teixos criteris. Ni encara que fossin multiplicades per deu, trinxant completament el territori del Baix Mont-seny, aconseguirien fer reeixir el mateix model. I això és així, perquè l’economia basada en el transport per carretera està arribant a llur fi. La crisi energètica s’encarregarà de demostrar que aquest model ja no és viable. Però llavors, o potser ni llavors, serà quan les administracions i els representants polítics se

CARA i CREUCARA I CREU

Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny

Cal preveure una altra mena de futur

n’adonaran que, la pèrdua del millor territori i de les seves capacitats intrínseques per reviscolar l’activitat econòmica local, és una pèrdua estratègica. Una pèr-dua que el futur del nostre país no es pot permetre, doncs està en joc la pervivència de les joves gen-eracions i del medi natural amb el qual, aquestes, hauran de sobreviure solidàriament.

Cal apostar sense dilació per un model territorial basat en la autonomia local dels nuclis poblacio-nals, combinada, al màxim, amb la interconnexió per via fèrria i el transport públic de proximitat. Tot això, suportat en la idea bàsica de reduir el con-sum energètic i fomentar una economia que doni la màxima importància al sector primari i a la valo-rització dels productes locals en el consum diari. El desenvolupament econòmic que ens han venut de vell antuvi s’ha acabat!


numero_2.indd 12 25/03/13 23:26

El Baix Montseny no és una comarca oficialment re-coneguda en la nostra actual organització territorial, almenys fins el dia d’avui. Tanmateix, la identificació popular amb la comarca és i ha estat molt forta. No en va, l’enquesta per definir la divisió territorial de Catalun-ya presentada el 1936 ja la dibuixava, tal com reflecteix el mapa resultant. Aquest sentiment de pertinença ha perviscut en un territori que és part del Corredor Medi-terrani, aquest eix estratègic que és molt més que un corredor viari i ferroviari: més enllà del tren, el que hi dóna valor afegit és el que hi ha al costat del tren, o sigui, les empreses que s’hi localitzen i el conjunt de persones que hi viuen i conviuen tot formant una po-tent àrea de mercat. Sant Celoni, ciutat on la indústria hi té un gran pes específic degut a la seva ubicació, és el centre i la capital indiscutible del Baix Montseny, es-devenint la ròtula que uneix les comarques de Girona i les de l’entorn metropolità de Barcelona. Aquest fet, per si mateix, ja justifica que sigui un punt de parada indispensable dels trens de rodalies i regionals, donant servei a una comarca de facto que, des del límit met-ropolità, mira indistintament a sud i a nord.

CARA i CREUCARA I CREU

Comarca i corredorRICARD FONTSecretari de Territori i Mobilitat

13 / montseny / abril 2013

numero_2.indd 13 25/03/13 23:26


L’ACTUALITAT DEL BAIX MONTSENY

La revista Montseny es presenta als municipis del

L’equip de la revista Montseny ha estat de gira aquestes últimes setmanes per presentar aquest nou projecte de comunicació que actua al Baix Montseny. Han estat vora unes 200 persones les que ja han assistit a aquestes diverses presentacions.

Sant Celoni, Arbúcies, Breda, Cardedeu, Hostalric, Sant Esteve de Palautordera i Sant Pere de Vilamajor han estat els muni-cipis on ja s’ha fet la presentació de la revista comarcal. Tan-mateix encara estan pendents les presentacions a municipis com Llinars i Santa Maria de Palautordera on properament s’informarà de les dates a través de la pàgina de Facebook www.facebook.com/revistamontseny.

L’objectiu d’aquest seguit de presentacions és el d’apropar la revista a tots els ciutadans del Baix Montseny i explicar en què consisteix aquest nou mitjà de comunicació nas-cut el passat mes de març. Durant l’acte, els integrants de la revista, l’Andreu Pujol, en Pere Garriga i la Marta Rubio han volgut explicar el per què de la necessitat d’un mitjà de comunicació a la comarca i la voluntat que persegueix

Montseny: explicar què passa a casa nostra d’una manera directa i senzilla i donar a conèixer tots els recursos naturals, culturals i patrimonials que hi ha al territori per tal de posar-los en valor. Exemplars clars els trobem amb els reportatges genèrics sobre el Baix Montseny en què es tractaran temà-tiques de tot tipus i que afecten a la major part de municipis de la comarca; o també el reportatge mensual que es dedicarà a la flora o a la fauna del Parc Natural del Montseny.

Des d’aquestes línies també es vol agrair a totes aquelles persones que han acudit a les diferents presentacions i que han donat el seu vot de confiança a l’equip de la revista Montseny en la primera edició d’aquesta publicació mensual.

BAIX MONTSENY

Presentació de Montseny a Sant Pere de Vilamajor

BAIX MONTSENY

numero_2.indd 14 25/03/13 23:26



BAIX MONTSENY

Aquest any està previst que s’articuli la ruta de la Tordera, una ruta de senderisme que recórrer per 15 municipis de les co-marques del Baix Montseny, la Selva i el Maresme. Es tracta d’un projecte intermunicipal i intercomarcal que des de fa uns anys s’està reclamant des del Baix Montseny per tal de posar en valor el patrimoni natural de la comarca, com també per po-sar en valor els equipaments històrics, culturals i socials que té cada un dels municipis pels quals transcórrer la ruta.

Per tirar endavant aquest projecte, els municipis que en for-men part van encarregar una proposta de la ruta per tal de començar a treballar i posar en marxa aquest 2013 la ruta de la Tordera. Segons ha explicat l’alcalde d’Hostalric, Josep An-toni Frias, el 4 de febrer es va presentar la proposta, elaborada des del Consell Comarcal de la Selva, a tots els municipis de la ruta. La proposta, que té un cost total d’un milió d’euros, es desglossa en tres fases diferenciades. Una primera fase

LA RUTA DE LA TORDERAUNEIX ELS MUNICIPIS DEL BAIX MONTSENY

de senyalització que tindrà un cost de 628.000 euros; una segona fase d’intervenció que puja a 212.000 euros i, finalment, el projecte inclou també una fase per a l’establiment d’àrees de des-cans i de mobiliari que tindrà un cost de 150.000euros. Tanmateix, Frias ha as-senyalat que el més important del pro-jecte és que els municipis senyalitzin la ruta perquè es pugui posar en marxa en breu, ja que les fases d’intervenció i de mobiliari no són imprescindibles per a la ruta, sinó de millora.

Paral·lelament, també es començarà a treballar amb l’estratègia de màrqueting de la ruta, des de posar-li un nom, una

Mapa de la ruta de la Tordera

numero_2.indd 15 25/03/13 23:26


imatge corporativa i decidir com es farà la promoció del recor-regut a nivell turístic. La ruta de la Tordera té el seu naixement al municipi de Mont-seny, després baixa fins a Sant Esteve de Palautordera, passa per Santa Maria de Palautordera, va fins a Sant Celoni, Riells i Viabrea on puja fins a Breda. Després va cap a Sant Feliu de Buixalleu, on la ruta s’ha decidit que pugés fins al Castell de Montsoriu i d’allà arribés a Arbúcies. La ruta segueix també per Hostalric, va fins a Massanes i també cap a Fogars de la Selva, on després se’n va cap a Tordera on es bifurca el camí: un recor-regut cap a Blanes i un altre cap a Palafolls i Malgrat de Mar.

Mapa de la ruta de la Tordera


BAIX MONTSENY

numero_2.indd 16 25/03/13 23:26



SANT CELONI

L’Hospital de Sant Celoni Baix Montseny ofereix un nou servei de neuropediatria des de principis d’aquest 2013. Un servei que ha posat en marxa el pediatre de Sant Esteve de Palau-tordera, Ricard Coronado, i que s’ha impulsat amb la voluntat de donar servei a tota la comarca.

Es tracta d’una unitat mèdica privada dirigida a les famílies amb nens afectats amb malalties i trastorns del sistema nerv-iós en desenvolupament o amb sospita de patir-ne. L’equip que integra aquesta unitat està format per al mateix Corona-do, un psicòleg clínic, una psicòloga especialitzada en l’àrea de la psicopedagogia, una neuropsicòloga del centre barce-loní COADI, i tanquen l’equip un mestre i psicopedagog expert en Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) i també una psicòloga especialista en TEA.

Coronado ha explicat que la idea d’oferir aquesta atenció mèdica a l’Hospital de Sant Celoni rau en la demanda exis-tent a la comarca “que no se li estava donant resposta”. És

DE SANT ESTEVE, OBRE UNA UNITAT DE NEUROPEDIATRIA A L’HOSPITAL DE SANT CELONI

per això que, l’any passat es va posar fil a l’agulla per oferir al Baix Montseny un servei dirigit als infants i adolescents que pateixen malalties com el Trastorn per Dèficit d’Atenció (TDA) o autisme. A més, aquesta unitat de neuropediatria també tractarà retards en el desenvo-lupament, discapacitat intel·lectual, ce-falees i migranyes, epilèpsia, trastorns paroxístics, com també es faran segui-ments neurològics d’adopcions, prema-turs i malalties rares.

Per altra banda, Coronado està obert a fer xerrades de sensibilització per a l’ajuda i prevenció d’aquestes malalties i ja n’ha realitzat a Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera. El neuropediatre ha assenyalat que, malgrat l’autisme en

RICARDCORONADO

EL PEDIATRE,

numero_2.indd 17 25/03/13 23:27



SANT CELONI

un gran tan per cent és de causa genètica, en d’altres malalties com el TDA, la causa és de tipus ambiental pel gran ús de pan-talles de vídeojocs i de televisió, una problemàtica associada amb els trastorns d’atenció.

El Trastorn de l’Espectre Autista Dins aquest nou servei de neuropediatria que es dóna des de Sant Celoni, s’ha creat una unitat per tractar de formar més es-pecífica el TEA, ja que es tracta d’un camp d’estudi i una inqui-etud per al mateix Coronado.

La manera de treballar amb els infants amb TEA i de diagnosticar-los es farà amb un mètode que s’aplica internacionalment, però que s’utilitza molt poc al nostre país, segons ha apuntat Coro-

El pediatre, Ricard Coronado

nado. Un mètode, però, que el pediatre ha afirmat que és molt més afectiu alhora de diagnosticar els infants que poden patir TEA, ja que es fa a través d’estudis i tes-tos complexos que ofereixen una millor garantia. Per a poder fer els diagnòstics, l’equip de l’Hospital de Sant Celoni Baix Montseny comptarà amb la col·laboració del Centre d’Orientació i Assistència al Desenvolupament Infantil de Barcelona (COADI). Finalment, Coronado ha afegit que les intervencions en el camp del TEA van adreçades a treballar la comunicació i els comportaments anormals.

numero_2.indd 18 25/03/13 23:27



SANT CELONI

L’Agromercat, Mostra de productes del territori, tindrà lloc a Sant Celoni el divendres 19 i el dissabte 20 d’abril a la plaça de la Vila. Durant aquests dos dies es podran veure, degustar i comprar una gran diversitat de productes alimentaris artesanals com: embotits i xarcuteria; làctics i formatges; pa, coques, i pastisse-ria; vins i licors; bolets, herbes i melmelades; entre altres.

L’Agromercat, Mostra de productes del territori, té com a ob-jectiu donar a conèixer al públic alguns dels productes agroali-mentaris de qualitat, produïts o transformats majoritàriament al nostre territori, i promoure el consum responsable i la venda directa entre productors i consumidors. Es tracta de productes fets de forma artesanal i amb matèries primeres de proximitat i de qualitat.

L’Agromercat pretén ser un punt de trobada entre el món de la producció agroalimentària i els consumidors, posant en valor criteris com la proximitat, la qualitat agroalimentària, la produc-ció artesanal però també les relacions de venda directa. Per al-

tra banda, però no menys important, es vol evidenciar la riquesa agroalimentària del nostre territori, el Baix Montseny, i de Catalunya en general. L’Agromercat es va celebrar per primera vegada a Sant Celoni l’any 2008 i comp-tant amb el suport del Consell Comarcal del Vallès Oriental i conjuntament amb els ajuntaments de Granollers i de Mollet del Vallès. Aquest any, però, l’Ajuntament de Sant Celoni organitza l’Agromercat en solitari i té com a novetat més destacada

l’obertura de la participació a produc-tors artesans de totes les comarques de Catalunya. Per aquest motiu, l’origen dels participants d’aquest Agromercat serà més variat.

SANT CELONI CELEBRA ELS DIES 19 I 20 D’ABRIL LA SISENA EDICIÓ DE

L’AGROMERCAT

numero_2.indd 19 25/03/13 23:27



SANT CELONI

L’obra “Sant Jordi matant el drac” del pintor gòtic celoní Bernat Martorell es conserva a l’Institut d’Art de Chicago. Era la taula central del retaule de Sant Jordi, un retaule que va ser pintat du-rant el segon terç del segle XV, havent estat encarregat pels diputats de la Generalitat per posar-lo presidint la capella del palau de la plaça de Sant Jaume. Les altres quatre taules que es conserven es troben al Museu del Louvre de París.

Bernat Martorell va néixer a Sant Celoni a l’entorn del 1400. Se sap que era fill d’un carnisser però se’n desconeixen molts as-pectes biogràfics. El que sí que és conegut és el fet que quan tenia uns 35 anys ja havia esdevingut un pintor plenament re-conegut i que els darrers 25 anys de la seva vida foren els més prolífics artísticament parlant i en els quals va assolir una fama de gran pintor. A banda de pintar retaules, també va treballar la il·luminació de llibres, els vitralls i els teixits.

Hi ha més de vint obres que se li han atribuït, però només se n’ha pogut documentar una amb exactitud. Es tracta del re-taule de Púbol, que es troba al Museu d’Art de Girona. A partir d’aquesta atribució segura se li han pogut associar, observant els trets estilístics, tot un seguit d’obres que fins aleshores eren anònimes. Abans d’aquesta documentació se l’havia conegut amb el sobrenom de “Mestre de Sant Jordi”, justament a causa del retaule que la Generalitat li va encarregar.

Aquest pintor celoní, a banda de tenir obra al Louvre, a Girona i a Chicago, també en té al Museu Diocesà de Barcelona, a la Cat-edral de Barcelona, al MNAC, al Museu Diocesà de Tarragona, a

la catedral de la mateixa ciutat, al Museu Episcopal de Vic i a la Societat Arque-ològica Lul·liana de Palma.

Amb la voluntat d’apropar-lo a Sant Ce-loni, Òmnium Cultural del Baix Montseny ha encarregat una còpia certificada de “Sant Jordi matant el drac” a l’Institut d’Art de Chicago. La regalaran al municipi de Sant Celoni i serà col·locada a la sala Ber-nat Martorell de Can Ramis el proper 26 d’abril a les 8 del vespre, per fer-ho coinci-dir amb les activitats de la Diada de Sant Jordi. L’acte de lliurament anirà acompan-yat de la conferència titulada “A la major glòria de Sant Jordi: Bernat Martorell i el retaule de la Diputació del General”.

L’encarregat de pronunciar la conferència serà el Dr. Joan Molina Figueras, profes-sor d’Història de l’Art Medieval a la Uni-versitat de Girona, especialitzat en pin-tura tardo-gòtica catalana. Joan Molina va ser comissari de l’exposició “Bernat Martorell i la tardor del gòtic català” que es va fer al Museu d’Art de Girona entre el 31 d’octubre de 2002 i el 16 de març de 2003. Molina és un dels màxims experts de Catalunya en l’obra de Martorell.

regala a Sant Celoni una reproducció del Sant Jordi de Bernat Martorell

ÒMNIUM CULTURAL

numero_2.indd 20 25/03/13 23:27



ARBÚCIES

La Iaia, El Petit de Ca l’Eril,La Habitación Roja, Univers i Standstill

El festival de música de pop independent PopArb, que se cel-ebra cada any a Arbúcies, ja té les primeres bandes confir-mades. La Iaia, Standstill, La Habitación Roja, Univers i el Petit de Ca l’Eril es trobaran en aquesta nova edició del festival, que enguany se celebrarà els dies 28 i 29 de juny. La Iaia, el Petit de Ca l’Eril, i Standstill repeteixen actuació al PopArb, ja que jan participat en edicions anteriors. La Iaia i el Petit de Ca l’Eril en l’edició del 2011 i a Standstill ara farà tres anys, al 2010. Per altra banda, La Habitación Roja i Univers s’estrenaran en aquest festival de pop independent.

Les entrades per la que és la novena edició del PopArb ja es-tan a la venda. El preu de l’abonament per als dos dies és de 40 euros per a la gent d’Arbúcies, que gaudirà de descompte, ja que el preu per als assistents de fora d’Arbúcies és de 49 euros més despeses de gestió. Els arbuciencs i arbucienques

que no es vulguin quedar sense entra-da per al PopArb 2013 poden comprar l’abonament al Museu Etnològic del Montseny, la Gabella.

POPARB 2013

primers grups confirmats al

la iaia

Standstill

numero_2.indd 21 25/03/13 23:27



ARBÚCIES

de la Vall d’Arbúcies

L’olivera d’oli i l’olivera de salar són les dues varietats d’olivera mediterrànies que s’han determinat a la Vall d’Arbúcies fa poc menys d’un any. Una troballa que ve de les mans del director del projecte “Varietats antigues de la Vall d’Arbúcies”, Ramon Espígol. Es tracta de dues classes d’olivera que no apareixien en el registre de la Generalitat.

Segons les anàlisis que s’han realitzat, han demostrat que es tracta de dues varietats autòctones del a Vall d’Arbúcies i molt preuades , que segons el Panell de Tast Oficial de Catalunya qualifiquen aquest oli de verge extra, etiquetat com a “verd equilibrat” amb els atributs de “afruitat intens”, “amarg mig”, “picant intens” i aromes de nous, ametlló, carxofa, verdura i menta i qualificat com a oli gourmet. Segons explica Espígol, l’oli d’aquestes oliveres es caracteritza pel seu alt contingut en polifenols, una molècula antioxidant natural que, actual-

ment, és molt buscada i que és una de les característiques de la dieta mediter-rània. Espígol assenyala que estem par-lant d’un tipus d’oli poc freqüent i que, per tant, està molt valorat.

La iniciativa de recuperació de les oli-veres a la Vall d’Arbúcies ha esdeving-ut un projecte complex i molt complet. Actualment, ja s’han plantat les prim-eres oliveres a través de diferents per-sones que s’han mostrat interessades en cultivar aquestes varietats, però no s’obtindrà el primer oli fins d’aquí qua-tre o cinc anys. Per a gestionar tot això, Espígol explica que s’està creant una

Es recuperen dues varietats autòctones

Oliva de salar

numero_2.indd 22 25/03/13 23:27



ARBÚCIES

cooperativa de treball perquè totes aquelles persones que conreïn oliveres siguin socis de la cooperativa, però sense que hagin de fer cap aportació econòmica. En aquest moment s’està buscant el finançament per poder engegar un projecte d’obra social perquè els beneficis que s’obtinguin aniran als cooperativistes i no a la cooperativa.

Per altra banda, també ha sorgit la iniciativa de construir un trull “molí d’oli”, (una premsa i aparell) per a moldre les olives, ja que per obtenir l’oli amb totes les seves quali-tats i atributs és important que es molgui al cap d’una hora d’haver-se collit. I el trull més proper a Arbúcies es troba a ‘Empordà entre una hora i mitja i dues de camí. La recuper-ació de l’olivera autòctona de la Vall de la Riera d’Arbúcies

La idea de recuperar l’olivera de la Vall de la riera d’Arbúcies va sorgir arran d’un altre projecte que es va engegar al municipi ara fa un any i mig. A través d’un acord entre Espígol i l’Ajuntament, es va decidir fer un inventari d’horta i fruiters de varietats anti-gues d’Arbúcies i se’n van poder catalogar fins a 332. Però una vegada estudiades i analitzades, es va veure que n’hi havia molt poques que fossin autòctones, ja que la majoria havien estat importades fa milers d’anys per als primers pobladors europeus i que provenien d’orient. Però, llavors, es van adonar que hi ha-via un producte que era propi de la regió mediterrània: l’olivera i que, l’olivera d’oli i la de salar trobades a Arbúcies no estaven inventariades. És en aquest punt on comença l’aventura per a la recuperació de l’olivera a la Vall de la riera d’Arbúcies.

s’emmarca dins un projecte que també avarca els municipis de Breda, Hostal-ric, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buix-alleu, que col·laboraran, ja que les dues varietats les trobem a tota la vall. A més, aquest projecte compte amb una subvenció atorgada pel Departament d’Agricultura de la Generalitat de Cata-lunya en la línia de R+D+I i compta amb el suport de la Diputació de Girona, ja que es tracta d’una iniciativa per a la recuperació de cultius autòctons, la promoció de productes de quilòmetre 0 i de revitalització de l’economia local.

PER QUÈ RECUPEREM LES OLIVERES?

Olivera de salar

numero_2.indd 23 25/03/13 23:27


UNES 300 DONES

Vora unes 300 persones van participar al sisè sopar que or-ganitza cada any l’associació Dones de Breda i que es va cel-ebrar al Cercle Bredenc.

La presidenta de l’entitat, Dolors Roca, s’ha mostrat molt sat-isfeta per la resposta de la gent, ja que considera que en mo-ments com aquests, “ser 300 dones al sopar és tot un èxit”. La celebració del Dia Internacional de la Dona, però, no va ser no-més un sopar, sinó que des de Dones de Breda organitzen una sèrie d’activitats emmarcades dins el sopar per commemorar aquesta data.

Abans del sopar, totes les dones participants al sopar es van trobar a la plaça de Baix on un grup d’animació de la mateixa associació van entretenir i divertir a totes les assistents men-tre es feia el còctel de benvinguda. Tot seguit, la diversió es va traslladar als carrers del centre de Breda on es va fer una cercavila amb les gegantes de Breda i els grallers que hi van posar la música, fins que es va arribar al Cercle Bredenc, on es va celebrar el gran sopar.


BREDA

participen al sopar que organitza anualment Dones de Breda

Un cop al recinte, el sopar va estar acom-panyat per diferents grups d’animació. Enguany, les participants van poder gau-dir de l’actuació en directe dels còmics Rafel Faixedas i Carles Xuriguera, que van representar un espectacle a mida per a les dones de Breda. Durant el transcurs del sopar, Dones de Breda va presentar el viatge que cada any realitzen i que, en-guany, han decidit anar de creuer per al Mediterrani. I també van fer el sorteig de tres sopar per a l’any que ve.

Dones de Breda és una entitat molt acti-va al municipi i que compta, actualment, amb 375 sòcies. La seva presidenta ha recordat que des de l’associació es re-alitzen moltes activitats al llarg de l’any com ara classes d’anglès de diferents nivells, d’informàtica o de patchwork.

Una imatge del sopar de dones (Dones de Breda)

numero_2.indd 24 25/03/13 23:27


BREDA

La Colla Sardanista de Breda organitza un any més l’Aplec de la Sardana, que enguany arriba a la seva 36a edició, i que tin-drà lloc el proper diumenge 14 d’abril. Una jornada en la que es commemoraran els 125 anys d’història de La Principal de la Bisbal, l’única cobla que ha participat en totes les edicions de l’Aplec de la Sardana.

L’Aplec començarà a dos quarts d’11 del matí a l’aparcament del Cercle Bredenc i comptarà amb l’actuació de La Principal de la Bisbal i la Bisbal Jove. A la tarda, la festa es reprendrà a partir de les 4 i els assistents podran ballar al so de les cobles la Vila d’Olesa i també amb La Principal de la Bisbal. Serà a la tarda quan els dansaires podran ballar La Bisbal 125 a Breda, una sardana que s’estrenarà aquest diumenge 14 d’abril i que

ha escrit el trompeta de la Principal, Al-bert Font.

La Principal de la Bisbal és una cobla fundada el 1888, justament quan la sar-dana començava a expandir-se per tot el territori català. Des de l’Empordà, la Principal va ajudar a difondre la dansa nacional de Catalunya a tot el país. Ara, després de 125 anys del seu naixement, la cobla segueix portant la sardana mu-nicipi a municipi arreu de Catalunya i donant a conèixer el patrimoni cultural que tenim al nostre país.

BREDAcelebra el 14 d’abril el 36è Aplec de la Sardana


36 anys de la Principal de la Bisbal a l’Aplec de Breda

numero_2.indd 25 25/03/13 23:27


HOSTALRIC

aprova l’adjudicació de les obres de millora i acolliment

de visitants del castell

L’Ajuntament d’Hostalric ha aprovar en el darrer Ple ordinari l’adjudicació de les obres de millora i d’acolliment de visitants del castell.

Aquestes obres, que començaran en breu, tenen per objectiu oferir als visitants més informació sobre el castell-fortalesa i d’Hostalric, segons ha explicat la regidora de Patrimoni, Rita Saurí. Així doncs, amb les obres que es realitzaran, els visitants troba-ran al Cos de Guàrdia una projecció de la història, d’Hostalric i de fortalesa. Per altra banda, en una altra sala adjacent s’hi podrà contemplar una ma-queta de grans dimensions i, a través de pantalles tàctils, s’oferirà als visitants les explicacions dels

PORTES · ARMARIS i VESTIDORS · CUINES · PARQUET · PERSIANES

FUSTERIA EN GENERAL

C/ Germans Valls i Forné, 7 (Pol. Ind.) 17450 HOSTALRIC (Girona) Tel. 972 874 260 [email protected] www.regasbusquets.com

diferents elements que es podran observar a la ma-queta. A més, al polvorí principal s’hi trobarà tota la informació necessària de què és un polvorí, com funcionava i per a què servia. Com també s’hi po-dran veure reproduccions de canons i bales perquè el visitant se’n pugui fer una idea.

Les obres de millora i acolliment de visitants del castell d’Hostalric tindran un cost de 350.000 eu-ros, que estaran finançada per un 50 per cent pel fons europeu FEDER, vora un 25 per cent per la Diputació de Girona i, la resta, el Consistori està buscant altres línies de finançament per acollir-s’hi, si no, hi haurà de fer front el propi Ajuntament.

HOSTALRICMaqueta de la sala d’audiovisuals del castell


numero_2.indd 26 25/03/13 23:27


GUALBA

La gran preocupació existent per fer front a l’atur a Gualba ha portat a l’Ajuntament i, a un grup de voluntaris a tirar endavant una iniciativa per tal de fomentar el treball al municipi. En les primeres actuacions que es volen realit-zar, està previst que el Consistori contacti amb les diferents empreses locals per cercar les ne-cessitats laborals que puguin existir i, d’aquesta manera, poder posar en contacte les persones que busquen feina i els que n’ofereixen. Des de l’Ajuntament assenyalen que aquestes mesures només tindran en compte tots aquells ciutadans empadronats a Gualba. Així doncs, per poder oferir aquest servei de forma satisfactòria i eficient és

necessari que els que es trobin en situació d’atur facin arribar un currículum a l’Ajuntament, ja sigui a través de la web o a l’oficina d’Atenció al Ciutadà. Per altra banda, es demana a les empreses que, en el cas que fos possible, comuniquin les possibles vacants que sorgissin per poder oferir-los els per-fils de les persones del municipi sense feina, o bé les perspectives de necessitats futuribles per, si a través d’aquesta iniciativa, poder organitzar cur-sos de formació adreçat a necessitats concretes.

Aquesta iniciativa econòmico-social també com-portarà conèixer millor el teixit empresarial del municipi, així com captar les necessitats de les empreses que hi ha instal·lades.

PORTES · ARMARIS i VESTIDORS · CUINES · PARQUET · PERSIANES

FUSTERIA EN GENERAL

C/ Germans Valls i Forné, 7 (Pol. Ind.) 17450 HOSTALRIC (Girona) Tel. 972 874 260 [email protected] www.regasbusquets.com

L’AJUNTAMENTDE GUALBAEMPRÈN MESURES CONTRA L’ATUR AL MUNICIPI

Maqueta de la sala d’audiovisuals del castell


numero_2.indd 27 25/03/13 23:27


SANT FELIU DE BUIXALLEU

A partir d’aquest mes d’abril, els visi-tants del Castell de Montsoriu ja po-dran aparcar els seus vehicles al nou pàrquing que s’ha urbanitzat a Coll de Castellar i que s’ha condicionat per als nombrosos turistes que acudeixen a veure el castell gòtic més important de Catalunya.

L’Ajuntament de Sant Feliu de Buixal-leu ha estat l’encarregat de gestionar aquest projecte, ja que el solar es troba dins el seu terme municipal. Les ob-res d’urbanització de l’aparcament han tingut un cost de 214.639,17 euros amb IVA inclòs i han estat realitzades per a l’empresa Teyco SL durant el passat mes de març. El cost de la urbanització l’han assumit, una part la Diputació de Girona i també el Ministerio de Agricultura, Ali-mentació y Medio Ambiente.

Aquestes obres s’han dut a terme per a millorar l’accessibilitat i oferir unes mil-lors condicions als visitants del Castell de Montsoriu, ja que fins al moment hi havia un aparcament per a vehicles a Coll de Castellar però no estava urbanitzat.

ARRENGEN L’APARCAMENT DE COLL DE CASTELLAR


L’aparcament de Coll de Castellar en obres

numero_2.indd 28 25/03/13 23:27

Visita institucional a Can Turró



SANTA MARIA DE PALAUTORDERA

L’alcalde de Santa Maria de Palautordera, Jordi Xena, i el regidor de Promoció Econòmica, Ramon Arabia, han visitat l’ Aula Entorn de Can Turró, situada a la Granja Can Turró. La visita s’emmarca dins del programa de visites que es fan des de l’Ajuntament a les diferents empreses del municipi per tal de conèixer els respon-sables, en quina situació fan front a la crisi i com pot col·laborar l’Ajuntament per donar sortida a les seves necessitats.

L’Aula Entorn Can Turró es va posar en marxa el mes de no-vembre passat aprofitant les instal·lacions i oportunitats que ofereix l’explotació agrícola i ramadera en actiu amb l’objectiu de diversificar el negoci, ja que “amb la llet sola no n’hi ha prou”, assenyala Margarida Planas, responsable de l’Aula Entorn. Per això, des de Can Turró s’ofereix una gran varietat d’activitats

L’AJUNTAMENT DE PALAUTORDERA VISITA L’AULA ENTORN DE CAN TURRÓ

per conèixer la natura i els animals de granja, a més de conèixer com s’elaboren els productes típics de qualsevol granja.

L’Aula està orientada tant a les escoles, com trobades familiars o grups que en les seves visites guiades sempre estan acom-panyats per especialistes del ram que ap-ropen d’una forma més real i vivencial als nens i a les seves famílies el món de la pagesia. Can Turró és un dels proveïdors de llet de l’empresa Danone i l’any pas-sat va ser protagonista d’un dels anuncis d’aquesta multinacional francesa.

numero_2.indd 29 25/03/13 23:27



SANT ESTEVE DE PALAUTORDERA

EL PASTISSER DE SANT ESTEVE,

LLUÍS COSTA, PREMIAT COM

A MILLOR JOVE ARTESÀ DE

CATALUNYA

numero_2.indd 30 25/03/13 23:27



Lluís Costa de la pastisseria Vallflorida Xocolaters de Sant Esteve de Palautordera ha rebut el premi al millor Jove Artesà Alimentari Innovador de Catalunya que atorga la Conselleria d’Agricultura.

Costa es mostra molt satisfet per haver rebut aquest guardó perquè el més important és el reconeixement per l’esforç fet, apunta. A través d’aquest premi, però també d’altres que ja ha rebut, el jove pastisser afirma que, el que busquem és que el cli-ent valori els productes que elaborem, i galardons com aquest reafirmen la qualitat dels productes que es comercialitzen a Vallflorida Xocolaters, assegura Costa.

Un dels motius pels quals el pastisser de Sant Esteve ha estat guardonat amb aquest premi és pel fet de potenciar la marca Vallflorida Xocolaters i el poble de Sant Esteve de Palautordera a la resta de Catalunya i, també, perquè exporta internacional-ment aquestes dues marques i Catalunya a la resta del món. Un exemple clar el trobem quan Costa va participar en una certa-men gastronòmic celebrat a Mèxic en què el pastisser destaca que els productes de la pastisseria estan etiquetats en català perquè la gent conegui quina és la llengua del nostre país.


Per altra banda, la Comissió d’Artesania Alimentària Catalana, encarregada de seleccionar el guanyador, també ha val-orat aspectes com que a la pastisseria Vallflorida s’elaboren productes sense gluten, sense lactosa i sense sucre i que compten amb les insta·lacions per a fer-ho. Altres requisits que s’han valorat són el fet de la innovació en productes de pastisseria típics utilitzant matèries pri-meres naturals, que fins ara no es feien servir en la pastisseria; i la producció de postres tradicionals, que en el cas de Vall-florida Xocolaters serien els melindros, que s’elaboren amb una recepta de més de 25 anys d’història.

Lluís Costa és un dels 16 pastissers d’arreu de l’Estat espanyol que integren el col·lectiu 21Brix, una entitat que ajuda a potenciar i promoure la pastisseria arte-sana a dins i fora del país.

LluÌs Costa, el jove pastisser de Sant Esteve de Palautordera

numero_2.indd 31 25/03/13 23:27




SANT ESTEVE SOL·LICITA UNA SUBVENCIÓ PER A LA CONSTRUCCIÓ D’UN POU

L’Ajuntament de Sant Esteve de Palautordera ha demanat al Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOSC) una subvenció de 100.000 eu-ros per a la construcció d’un pou municipal.

Es tracta d’una infraestructura necessària per al municipi en època de sequera, sobretot al mes d’agost, quan el cabdal de la Tordera és més baix i hi ha dificultats per abastir a tota la po-blació, segons ha explicat l’alcalde de la població, Salvador Ca-ñellas. Fins ara, quan l’aigua de la Tordera no és suficient per donar cobertura a tots els habitatges de Sant Esteve de Palau-tordera es recórrer a un pantà que és propietat de la comunitat de regants. Per això, l’Ajuntament ha decidit construir un pou municipal per evitar aquesta situació en moments puntuals.

El cost de la construcció d’aquest pou oscil·la vora els 300.000 euros, una despesa que el Consistori hi podrà fer front gràcies a la subvenció de 200.000 que atorga la Diputació de Barcelona i dels 100.000 euros del PUOSC, malgrat resten a l’espera de que se’ls hi adjudiqui. Per altra banda, l’alcalde ha explicat que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ja ha donat el permís per a la construcció d’aquest pou, malgrat encara no s’ha decidit a quin emplaçament es farà.

numero_2.indd 32 25/03/13 23:27



SANT ANTONI DE VILAMAJOR

SANT ANTONI DE VILAMAJOR CELEBRA EL 6 I 7 D’ABRIL LA

IX FIRA DE COMERÇ I ENTITATS

L’Associació de Botiguers i Comerciants de Sant Antoni de Vil-amajor ha organitzat per al cap de setmana del 6 i 7 d’abril la Fira de Comerç i Entitats que enguany arriba a la seva novena edició.

La fira obrirà les portes el dissabte 6 d’abril a les 12 del migdia, quan tots els botiguers ja tindran apunt les seves parades, que estaran situades als carrers del centre del municipi. Enguany, se-ran vora una cinquantena de comerciants i entitats que pararan el seu estand als carrers de Sant Antoni per tal de mostrar els seus productes, en el cas dels botiguers, i els projectes i tasques socials i culturals que realitzen les entitats del municipi.

Totes aquelles persones interessades en passejar pel centre de Sant Antoni de Vilamajor podran visitar la fira fins el diumenge, que hi haurà les parades des de les 10 del matí fins a les 7 de la tarda. A més, en l’edició d’aquest 2013 també es comptarà amb la participació i col·laboració dels grallers de Sant Antoni que tocaran la seva música pels carrers.

Fotografia de la VIII Fira del Comerà i les Entitats

numero_2.indd 33 25/03/13 23:27


LLINARS

Els ajuntaments de Llinars, Vilalba Sasserra, Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor han acordat cooperar per constituir una Borsa de Treball comuna que atengui individualment als habi-tants dels quatre municipis que ho sol·licitin. Aquest nou Ser-vei d’ocupació mancomunat també s’ocuparà de dinamitzar el Club de Feina, organitzar tallers formatius i es coordinarà amb els diferents Serveis Socials municipals per tal de detectar pos-sibles casos de risc d’exclusió social.

Aquest nou servei mancomunat contempla realitzar contactes amb empreses dels quatre municipis per fomentar la inserció laboral i donar suport als emprenedors locals. Per a la realit-zació d’aquest servei optimitzant els recursos municipals, es contractarà un tècnic que distribuirà la seva jornada laboral pro-porcionalment a la població de cada municipi. El tècnic estarà disponible tres dies a Llinars i, serà durant aquests dies quan els habitants de Vilalba Sasserra s’hauran de dirigir a l’oficina de la borsa de treball, ja que no s’oferirà el servei al municipi. Per altra banda, el tècnic si que es podrà trobar un dia a Sant Antoni i un altre a Sant Pere de Vilamajor.

A Sant Pere de Vilamajor, el Servei d’Ocupació intermunicipal atendrà tots els dilluns, a l’edifici Annex de Serveis de davant de l’Ajuntament, al carrer Nou número 24 de 9 del matí a dos quarts de 3 de la tarda, al despatx compartit amb els Serveis Socials. A més, també s’atendrà a Sant Pere de Vilamajor una tarda al mes de les 4 a les 8 del vespre. Per de-manar una entrevista, cal demanar hora prèviament al telèfon 93.841.38.42 (Can Mas Bagà de Llinars).

Finalment, el Club de Feina tindrà lloc els dimarts i divendres de 10 del matí a 1 del migdia a l’edifici de Can Mas Bagà de Llinars i els tallers es faran els di-jous de dos quarts de 10 del matí a dos quarts d’1 del migdia també a Can Mas Bagà de Llinars.

LLINARS, VILALBA, SANT ANTONI I SANT PERE DE VILAMAJOR MANCOMUNEN EL SERVEI D’OCUPACIÓ


Acte de signatura del conveni amb els quatre alcaldes

numero_2.indd 34 25/03/13 23:27


numero_2.indd 35 25/03/13 23:27

FENT-LA PETAR

Geògraf i Professor de laUniversitat de Barcelona

ELS ESTATGES DEVEGETACIÓ DEL

MONTSENY

Josep M. Panareda

Les plantes i la vegetació es localitzen segons les condicions ambientals, sobretot en relació amb el cli-ma i les roques. A nivell del conjunt del Montseny, el clima ha condicionat l’establiment natural d’uns niv-ells de vegetació, anomenats estatges de vegetació.

A grans trets hi ha tres estatges principals: l’estatge dels alzinars, l’estatge de les rouredes i l’estatge de les fagedes.

L’estatge dels alzinars ocupa més de la meitat de la superfície del Montseny. Inclou bona part de la part baixa i mitjana, excepte en els indrets més om-brívols, on s’estableixen rouredes. En els vessants inferiors hi ha l’estatge de l’alzinar amb marfull, on, a més de l’alzina, que sempre és dominant, hi ha nombrosos arbusts i lianes. Dins d’aquest es-tatge, en la meitat oriental del Montseny, damunt de roques granítiques, hi ha extenses suredes, que han estat afavorides per l’aprofitament de la seva escorça, el suro. A mesura que es puja la muntan-ya, l’aire és més fresquet i sol ploure-hi més. Amb aquestes condicions els alzinars contenen menys arbustos, i alhora s’enriqueixen de nombroses her-bes.Aquests boscos són coneguts amb el nom d’alzinar muntanyenc.

Si la humitat i les precipitacions augmenten, so-bretot si el sòl és profund i fèrtil s’estableix una roureda. En la part baixa i mitjana del Montseny creix el roure martinenc, en especial cap a la plana de Vic, on hi ha extenses rouredes de roure marti-nenc. Cap a la cota 900 metres, aquest roure viu en dificultat, i en el seu lloc s’estableix el roure de fulla grossa, més exigent en humitat. Però el roure de fulla grossa no és gaire estès en el Montseny, a causa d’un fenomen meteorològic que afavoreix un altre arbre.

I aquest arbre afavorit és el faig, arbre que no seria al Montseny, o almenys no tant extens sinó fos per la boira, que es forma sovint el migdia i la tarda de molts dies d’estiu. El faig és un arbre propi del clima atlàntic, caracteritzat per una humitat atmosfèrica sempre elevada. I això no s’esdevé en el nostre terri-tori mediterrani. Però en els dies calmosos d’estiu la marinada, vent procedent del mar, bufa des de mig matí i fins a la tarda. A l’arribar al Montseny dóna lloc a una boira molt densa, de manera que crea un ambient atmosfèric molt humit, just en el moment en què la resta del territori hi ha un ambient sec i càlid. El resultat és que el faig hi viu bé i s’hi ha estès arreu de l’àrea coberta molt sovint de boira.


numero_2.indd 36 25/03/13 23:27

FENT-LA PETAR

Poeta

GUARDIANSIDENTITARIS

Pau Gener Galin

L’entorn no és només un embolcall. L’entorn natural pot ser tant la pell com el pinyol del préssec. Nosal-tres, amb sort, podem fer una estona de polpa, ja sigui més verda o més madura. Les nostres muntan-yes ens retornen la mirada. Ens acaronen cada nit i cada matí. És la càlida remor d’aquella presència que mai ha faltat. Que sempre hi és. Celoní com sóc, em cal referir-me tant a el Montseny com a el Montne-gre. Els dos tòtems geogràfics, els dos prodigis natu-rals que agombolen la vida a través dels segles en aquesta vall. Esperarem que la vida que han propiciat les tracti amb el mateix respecte i amor. Les nostres muntanyes ens fan de brúixola i de rebedor, ens fan saber que som a lloc.

Això era molt evident quan al Turó de l’Home hi havia aquella corona de llums que semblaven un ovni, i po-dies obrir els ulls en una nit de retorn d’alguna aven-tura pel món, ja fos des d’un cotxe, un tren o un auto-bús, i aquelles llumetes et reconfortaven com una llar de foc i et deien que finalment tornaves a ser a casa. I en aquest aixopluc territorial, a la comarca i a les nos-tres muntanyes, aquí transcorren les nostres precioses i petites vides, amb les nostres gestes, les nostres pe-nes i les nostres grandeses. Sempre amb el Montseny i el Montnegre presidint, mentre anem esprement vida.

Com pujar amb ulls d’infant a la caseta de fusta, a l’estació meteorològica del Turó de l’Home, i pren-dre un cacaolat calent, i viure-ho com a senyal en-tranyable, molt abans de poder entendre bé què vol dir entranyable.

O anar a dormir a la cabanya del pastor, prop de les agulles de Santa Helena, amb altres vailets del poble. I sortir a fer un riu en plena nit amb la comarca als peus. I pensar en les existències que alberga. Totes les llumetes de les cases. Darrera cada llum hi han persones, parelles, famílies, històries, focs. La co-marca ens fa ser qui som, i nosaltres també fem la comarca (i a vegades, si no hi posem cura, deixem que es faci malbé). O travessar el Montnegre a peu en dos dies, per arribar al mar, a Calella o Sant Pol, i parar a dormir fent bivac a prop de Sant Martí, i aple-gar molta falguera per fer un bon jaç.

O anar a trenc d’alba a l’ermita de Santa Magdalena, a fer-nos petons i celebrar la vida després d’una nit sense dormir. O pujar tants matins amb l’avi a Coll de Tè, a la font de la Maria Negra. Els llocs que guarden encara allò que ens fa ser qui som, tots aquests llocs que són els guardians harmònics de la nostra identi-tat més entendridora.


numero_2.indd 37 25/03/13 23:27


EL TRITÓ DEL MONTSENYDANIEL GUINART Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny

numero_2.indd 38 25/03/13 23:27


Tritó del Montseny (Calotriton Asper )

numero_2.indd 39 25/03/13 23:27


EL MONTSENY, UN ENTORN PRIVILEGIAT

Campanya de seguiment del tritó del Montseny i obtenció de mostres per estudis genètics

numero_2.indd 40 25/03/13 23:27



La legislació ambiental, europea i catalana, es-tableixen l’obligatorietat de conservar la biodiver-sitat del Montseny i promoure’n la correcta gestió, responsabilitat que recau sobre les Diputacions de Barcelona i de Girona, com a organismes compe-tents en la gestió del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny.

Amb aquesta finalitat, recentment s’ha redactat el Pla de Conservació del patrimoni natural del Mont-seny, que té l’objectiu d’aturar la pèrdua de biodi-versitat i la degradació dels serveis dels ecosis-temes i afrontar la seva conservació o restauració. Per assolir aquest objectiu s’ha establert diverses línies de treball emmarcades en un Pla d’Acció, que respon a quatre grans objectius, que són promoure l’adquisició d’informació tècnica i científica sobre el medi natural del Montseny, conservar la biodiver-sitat del Montseny, garantir l’eficàcia de la gestió de conservació del patrimoni natural del Montseny, i fomentar la sensibilització i educació envers la conservació del patrimoni natural.

De la diagnosi del patrimoni biològic del Montseny feta en el marc del Pla de Conservació, es desprèn la manifesta riquesa d’hàbitats (167 hàbitats CO-RINE) i espècies (8.410 tàxons), fruit possiblement de la seva situació geogràfica i la diversitat en el relleu, substrat geològic, orientacions i climes. El 10% dels hàbitats CORINE presents al Montseny estan considerats de molt alt o alt interès de con-servació, i es concentren a les parts culminals i oba-gues del Matagalls, Turó de l’Home i Pla de la Calma, així com les pastures seminaturals, prats de dall i els hàbitats aquàtics lòtics. Del total d’espècies, més de la meitat són invertebrats, dels quals el 86,2% són insectes. El fongs són el següent grup que aporta més espècies (19%) i la flora vascular n’aporta el 17%. Líquens i briòfits aporten un 5% i 4% respectivament, a la riquesa del Montseny i els vertebrats són els que fan una aportació més modesta amb un 3% de la seva riquesa Del total de més de 8.400 d’espècies identificades al Mont-seny, es considera que el 1,4% són tàxons de molt alt o alt interès de conservació.

EL PLA DECONSERVACIÓ

DEL PARC NATURAL I RESERVA DE LA BIOSFERA

DEL MONTSENY

numero_2.indd 41 25/03/13 23:27



Oriol Nicolau Oriol Nicolau

numero_2.indd 42 25/03/13 23:27



Al Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montse-ny hi ha identificats 12 espècies d’amfibis, algunes d’elles són força terrestres com la salamandra o el gripau comú, d’altres com les granotes o els tritons són molt més aquàtics, però l’únic especialista en torrents és el tritó del Montseny.

El tritó del Montseny (Calotriton Asper ) és un amfibi que pertany al grup dels urodels, on s’hi inclouen salamandres i tritons. El tritó del Mont-seny va ser reconegut com una nova espècie per S.Carranza i F.Amat, al 2005, basant-se en caràc-ters morfològics, ossis i genètics. És un amfibi de petita mida (els adults mesuren uns 10cm), que s’ha especialitzat en viure exclusivament en cur-sos d’aigua freda i ben oxigenades. La població estimada total d’aquesta espècie està entre un i tres milers d’adults, que està ubicada en diferents trams de torrents del Montseny que no superen els 8 quilòmetres de longitud total. La seva distribució geogràfica està dividida en dos àrees i entre elles no hi ha connectivitat ecològica.

EL TRITÓDEL MONTSENYun animaló ben peculiar

El tritó el Montseny té un cicle biològic complex, com tots els amfibis. Per reproduir-se, el mascle trans-fereix un paquet ple d’esperma que s’introdueix a l’obertura uro-genital de la femella. Els òvuls fecun-dats generen un embrió que es desenvolupa dins d’un ou, que en captivitat s’adhereixen individual-ment entre les pedres. D’aquí en sortirà una larva de vida lliura que desprès del procés de metamor-fosis s’acabarà convertint en un adult, desprès d’aproximadament tres anys de la fecundació

Es coneix poc la seva biologia, però segurament la seva dieta es basa en larves d’invertebrats aquàtics i possiblement també petites larves de salamandra. A la natura mai s’han observat postes ni larves de tritó del Montseny, i els adults segura-ment restin la major part del temps a l’interior rocós del torrent, en especial a l’estiu, quan hi ha molt poc cabal d’aigua i les temperatures son altes, així com a l’hivern, quan les temperatures són força baixes. El seu hàbitat són els torrents pedregosos amb fissures i pocs sediments, amb aigües netes i ben oxigenades i que tenen determinades condicions microclimàtiques, generades pel bosc que hi ha al voltant.

És una espècie que la seva distribució biogeogràfi-cament es restringeix a Catalunya, exclusivament al Montseny i per aixo diem que és un endemisme d’aquest massís. És l’únic vertebrat exclusiu de Catalunya i alhora el més amenaçat.

Centre de cria del tritó del Montseny, ubicat al de Centrede Fauna de Torreferrussa de la Generalitat de Catalunya

numero_2.indd 43 25/03/13 23:27


EL TRITÓ DEL MONTSENYuna espècie a protegir.


Una quarta part dels amfibis europeus es consid-eren amenaçats i quasi el 60 per cent de les pobla-cions d’amfibis registren un descens en les últimes dècades. La situació actual del tritó del Montseny no es millor, doncs presenta una població molt reduïda i una àrea de distribució molt petita i frag-mentada, motiu pel qual ha estat catalogada com una espècie “En perill crític d’extinció”, per la UICN (International Union for Conservation of Nature). A nivell europeu, és un dels dos amfibis en estat més crític de conservació. És una espècie protegida per directives i legislació europea, espanyola i cata-lana,; fet que motiva la gran responsabilitat en la conservació d’aquest amfibi, que tenen l’órgan gestor del parc (Diputació de Barcelona i Diputació de Girona) i l’administració competent en la protec-ció de la fauna (Generalitat de Catalunya).

La pèrdua i degradació d’hàbitat, la fragmentació dels seus territoris, el canvi climàtic i espècies exòtiques invasores, són les majors amenaces per als amfibis a nivell Europeu. El tritó del Mont-seny també pateix aquestes amenaces, en espe-cial les que acaben incidint en la qualitat biològica dels torrents, com l’extracció de l’aigua, subter-rània i superficial, i la reforestació en ambients riberencs, que causa una disminució del nivell freàtics del sistema hidrològic i el conseqüent estrès hídric o assecament de torrents, mulla-dius i zones inundables. També pateix el canvi global que està patint el medi natural, en espe-cial per l’augment de temperatures i de períodes de sequera induïts, o l’expansió d’espècies exò-tiques invasores, fruit de pràctiques forestals, piscícoles, cinegètiques.

numero_2.indd 44 25/03/13 23:27



Les activitats forestals també tenen una incidèn-cia negativa en les poblacions de tritó del Montseny, doncs l’obertura d’espais forestals augmenten la in-solació dels torrents i per tant motiven un canvi de les condicions microclimàtiques de l’ hàbitat. Aquests treballs forestals també provocar importants proces-sos d’erosió que empobreixen el sotabosc i acostumen a anar associades a arrossegament de terra a la llera del torrent i l’obturació de fissures subterraneas, que a priori són bàsiques per ell.

El tritó del Montseny requereixen una acció urgent, per millorar el seu estat de conservació, essent una de les principals prioritats, evitar la destrucció i degradació dels torrents i de l’hàbitat de ribera que els envolta, així com assegurar la conservació genètica de l’espècie. Per aquest motiu, la Diputació de Barcelona, Diputació

de Girona i Generalitat de Catalunya, han promogut un programa de conservació d’aquesta espècie, que invo-lucra a investigadors del Museu de Granollers i Univer-sitat de Barcelona, amb tècnics de les tres administra-cions, per executar difernts programes que tenen com a finalitat final millorar l’estat de conservació del únic vertebrat endèmic de Catalunya.

Entre els diferents programes cal ressaltar el segui-ment de les poblacions silvestres per coneixer la seva evolucio natural, accions per modificar capta-cions d’aigua per tal d’ assegurar uns cabals ecològics mínims, un programa de cria en captivitat que s’està desenvolupant al Centre de Fauna de Torreferrus-sa per ampliar o recuperar l’àrea de distribució de l’espècie, o programes d’educació ambiental dirigides especialment a la població local.

Oriol Nicolau

numero_2.indd 45 25/03/13 23:27


SINGULARS

En Joan – Pere Le Bihan va néixer a Marsella l’any 1948. Fill de pare bretó i de mare mallorquina, és llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat d’Aix i de Marsella. El 1977, després d’assabentar-se de la creació de la primera escola catalana a la Catalunya Nord va anar a viure a Perpinyà per col·laborar-hi. El 1979 va fer-se càrrec de l’escola La Bressola de Nyils, la segona que es va crear. Des de 1981 ha ocupat diversos càrrecs dins l’organització de les escoles catalanes La Bressola, essent-ne secretari general, director i president. Ara està jubilat i viu a Breda.

Joan-Pere Le Bihan i RullanLlicenciat en Filologia Hispànica per la

Universitat d’Aix i de Marsella

numero_2.indd 46 25/03/13 23:27

En poques paraules, què és La Bressola?

La Bressola són les primeres escoles catalanes de la Catalunya Nord després del Tractat dels Pirineus del 1659. El 1700 el rei Lluís XIV signa un edicte en el qual diu que “l’ús del català repugna i és contrari a la nació francesa”. A partir d’aquest moment es procedeix al tancament progressiu de les escoles catalanes substituint-les per escoles reials franceses, entre d’altres mesures anticatalanes en tots els àmbits. Va ser la primera gran política d’opressió lingüística feta a l’Europa occidental, que posteriorment serà copiada aquí per Felip V.

Com començà La Bressola?

El 1951 es vota una llei a França que permetia l’ensenyament optatiu d’una hora per setmana de català. Aquesta llei no es va poder aplicar fins l’any 72 i la situació lingüística havia empitjorat moltíssim perquè la transmissió familiar s’havia interromput. Un grup de militants impacients van decidir fundar, primer, un parvulari en català a Perpinyà que va començar amb set alumnes i, després, ja al 76, es va fundar la primera escola de La Bressola. Al principi vivíem del que es venia a les parades de llibres i del que recaptàvem amb concerts de cantautors. Era una situació molt precària. Després de molt batallar hem aconseguit el mateix estatus que les escoles privades franceses, és a dir, que l’estat ens pagui el professorat. En pocs anys hem passat de 150 alumnes als 800 actuals.

Tenim entès que La Bressola té algunes dificultats econòmiques. Podem ajudar des d’aquí?

L’estat no paga el personal no docent, és a dir, el personal de parvularis, de neteja, de menjador... I els municipis ara no ho paguen i això és el que fa que La Bressola no pugui funcionar amb igualtat que la resta d’escoles de França perquè tenim vocació d’escola pública. Hem hagut de tancar l’escola de Càldegues per no poder afrontar les despeses d’aquest personal. Poden ajudar fent-se socis de l’Associació d’Amics de la Bressola, que va ser fundada per Francesc Ferrer i Gironès i que té seu a Barcelona. Es pot trobar un apartat que t’hi porta des de www.bressola.cat. Sense aquesta associació La Bressola hagués plegat.

Vostè normalment diu que no és cert que tinguem immersió lingüística al sud i que, en canvi, La Bressola sí que en té. Expliqui’s.

Vaig observar que el fet d’impartir classes en català no canviava la llengua del pati, que era el francès, la llengua familiar del 95% dels alumnes. No es pot parlar d’immersió lingüística si només comptem les converses que hi ha entre el mestre i l’alumne. A La Bressola vam fer que el treball d’immersió es fes també al pati. El nostre sistema està basat en la verticalitat, tenint més d’una edat a cada

aula i fent responsable a l’alumne més gran de l’ús del català i de la resta d’hàbits que s’han d’adquirir a l’escola.

Què me’n diu de la famosa llei Wert?

És un desastre i tots hem de fer pinya per combatre-la. Forma part del setge que pateix Catalunya en tots els aspectes. És el Felip V que ha tornat amb el seu Dectret de Nova Planta. Però sempre responem a la defensiva i el que jo demano és que passem a l’ofensiva i penso que, no solament no s’ha d’aplicar la llei Wert, sinó que s’ha d’anar més enllà en la immersió.

Recentment TV3 ha acomiadat el corresponsal de Perpinyà. Vostè, que va lluitar per posar repetidors de TV3 al Conflent i al Riberal, no deu estar massa content.

Estic molt dolgut. Ja imagino els motius pels quals s’ha tancat la corresponsalia, que són econòmics i formen part del setge econòmic que pateix Catalunya. També és cert que l’èxit de TV3 a la Catalunya Nord dependrà dels temes que toqui. Cal parlar dels temes que afecten la vida quotidiana dels rossellonesos i conflentins.

Ha estat durant molts anys l’ànima de La Bressola. Li costa estar-ne al marge ara que s’ha jubilat?

Ja vaig avisar fa tres anys que no podia ser que La Bressola descansés sobre un sol home i vaig començar a delegar responsabilitats. S’ha fet un equip de direcció eficaç i crec que he de deixar a la nova direcció que vagi fent. Però no us amagaré que alguna vegada ho trobo a faltar.

Té algun projecte entre mans? Ha pensat d’escriure les memòries?

Abans de La Bressola jo havia militat en el tema de la immigració. Ara des de la sectorial de Nous Catalans de CDC estic treballant per compaginar la lluita per Catalunya i aquest altre aspecte de la meva vida. Em sembla molt important que els immigrants s’impliquin en el procés que enceta el país i m’he abocat en aquesta feina.

Pel que fa a les memòries, de vegades hi penso, però mai m’acabo de decidir. Alhora, en qualsevol entitat hi ha hagut conflictes i les memòries han de ser sinceres. És per això que ho veig una mica prematur. Cal deixar temps per poder dir certes coses sense ferir ningú.

Què és el que més li agrada del Montseny?

Vaig venir a viure a Breda per qüestions personals i el que més m’agrada és que aquest territori no és gaire diferent del Conflent. Abans, a Prada, veia el Canigó cada matí i ara veig el Montseny. La vida del poble és bastant semblant i m’he sentit molt ben acollit per la gent.


SINGULARS

numero_2.indd 47 25/03/13 23:27


LES NOSTRES TRADICIONS

Arbúciesretorna a l’època del bandolerisme amb

la fira Terra de Bruixes i Bandolers

El cap de setmana del 13 i 14 d’abril Arbúcies reviurà les històries de bandolers i bruixes a través de la fira Terra de Bruixes i Bandolers, que any rere any es va consolidant al municipi.

Durant tot el cap de setmana es faran diverses ac-tivitats relacionades amb l’època del bandolerisme a la zona del Montseny i, concretament, a la Vall d’Arbúcies. Així doncs, dissabte es presentarà el conte infantil El càstig d’en Serrallonga, que forma part de la col·lecció Llegendes de bandolers, bruix-es i dones d’aigua i que elaboren Delphine Lebadan i Jordina Boix. Per altra banda, el mateix dissabte 13 d’abril s’inaugurarà al Museu Etnològic del Mont-seny, la Gabella, la digitalització de l’audiovisual de la llegenda de la dona d’aigua, una llegenda ben coneguda per a tots els arbuciencs. Es tracta d’una projecció que ja es podia veure al museu però, fins ara, de manera analògica. Ara, després de 20 anys, l’han restaurat fotograma a fotograma i s’hi ha afegit unes imatges prèvies que ens parlen del municipi d’Arbúcies com a terra de boscos, bruixes i bandolers.

A banda de les parades d’artesans que es podran visitar durant tot el cap de setmana, tant a la plaça de la Vila com al carrer Camprodon, els visitants

també podran acudir a la xerrada sobre herbes re-meieres i, també, a la visita guiada que es farà a la riera d’Arbúcies on s’ensenyaran algunes de les herbes remeieres que s’hi poden trobar. A banda de les passejades per l’entorn d’Arbúcies, a la Gabella es duran a terme visites guiades per a les seves sales; com també es faran rutes guiades al Roquer, el jardí dendrològic més important del sud d’Europa i en què, entre les 200 espècies diferents que hi ha, els visitants hi podran veure la magnòlia més gran d’Europa.

La gastronomia també és un dels grans atractius de la fira Terra de Bruixes i Bandolers d’Arbúcies, ja que durant el cap de setmana es podrà acudir a la degustació de cargols que oferirà conjuntament el Gremi de Restauradors i Hotelers d’Arbúcies i la Unió Boletaire Arbucienca a la plaça de la vila. Per altra banda, des de l’associació de comerciants s’organitzaran degustacions d’embotits elaborats artesanalment i de pastisseria típica d’Arbúcies. I, finalment, en l’àmbit de la gastronomia, cal destacar les Jornades de l’Horta i el Cargol que es realitzaran en diferents restaurants de la vila. Així, els visitants a la fira, podran tastar els menús que els establi-ments han confeccionat especialment per a la Terra de Bruixes i Bandolers.

Degustació de cargols a la plaça de laVila a càrrec de la UBA (Montseny) Tapa de cargols (Montseny)

numero_2.indd 48 25/03/13 23:27



numero_2.indd 49 25/03/13 23:27



BredaEls dies 20 i 21 d’abrilarriba la XXIIFira d’Entitats

El proper cap de setmana del dissabte 20 i diumenge 21 d’abril se celebrarà a Breda un any més la Fira de l’Ajust i de les Entitats i que, enguany, arriba a la seva 22a edició i que comptarà amb la participació d’una cinquantena d’entitats i associacions del municipi.

La fira estarà situada, com ja és habitual, a la plaça Lluís Companys i es podrà visitar el dissabte i el di-umenge de 10 del matí a 2 de la tarda i de les 4 de la tarda a dos quarts de 9 del vespre. En el recinte de la fira, els visitants podran veure què ofereixen les diverses entitats de Breda i quina és la seva aport-ació al municipi, ja sigui cultural, social, política, etc. A més, a banda de poder visitar la fira, els visitants tam-bé es trobaran, als carrers annexos a la plaça Lluís Companys, un mercat on podran comprar tot tipus de productes elaborats artesanalment.

Per altra banda, durant els dos dies de celebració de la fira, també es podrà participar en les diferents activitats que s’han organitzat des de l’Ajuntament i que comptaran amb la col·laboració de diverses associacions. El dissabte, durant tot el matí, se cel-ebrarà la XI Trobada d’intercanvi de plaques de cava; a dos quarts d’11 hi haurà la cercavila amb els ge-gants i grallers de Breda i, tot seguit, es farà la re-buda a la delegació de Breda di Piave a l’Ajuntament, un municipi italià agermanat amb Breda. I serà a les 12 del migdia quan es farà la inauguració oficial de

la fira a càrrec dels nens participants a l’intercanvi amb Breda di Piave i també es plantarà un arbre en commemoració del segon intercanvi escolar. Les ac-tivitats seguiran a la tarda amb una simulació d’un accident de trànsit, una activitat organitzada per la unitat de Protecció Civil de Breda. A partir de les 6 de la tarda, les activitats es traslladen al Cercle Bredenc on hi haurà un concert amb l’Orquestra Metropol i, a la nit, a partir de les 11, la mateixa orquestra posarà la música a la nit jove. Abans, però, a les 10 del vespre, la colla de diables U97KOU faran un correfoc per als carrers de la vila.

Les activitats seguiran diumenge al matí amb músi-ca en viu a càrrec de músics de Breda al mateix recinte de la fira, l’explicació d’un conte infantil a càrrec de Pro-tecció Civil; i, a la tarda, hi haurà animació infantil, balla-da de sardanes i la Comissió de Festes obsequiarà to-thom amb una xocolatada. A l’estand de l’Ajuntament es donarà el guanyador del concurs del cartell de Festa Major 2013 i, a les 8 del vespre, es repartiran els obseq-uis per a tots els participants a la Fira d’Entitats.

Edició del 2012 de la Fira de l’Ajust i les Entitats (Montseny)

numero_2.indd 50 25/03/13 23:27



Malgrat els 22 anys de tradició d’aquesta fira, la història d’aquesta celebració es remunta al 18 de maig de 1263, quan el vescomte Grau de Ca-brera va fer donació a Breda de les restes dels màrtirs cordovesos sant Iscle i santa Victòria, procedents del castell de Sant Iscle de Vidreres, propietat dels Cabrera. A partir de llavors, es va establir que la translació del cos de sant Iscle s’havia de celebrar el tercer diumenge de-sprés de la Pasqua de Resurrecció. Es fa servir el terme “ajust” com a sinònim d’acord perquè la data de celebració es va pactar entre la par-ròquia i el monestir, atès que els dos màrtirs es-devenien patrons de Breda. És així com neix la Festa de l’Ajust, que ha arribat fins als nostres dies acompanyada de la Fira d’Entitats a par-tir dels anys 90 del segle XX. D’aquesta manera un regal del vescomte el segle XIII ha marcat la tradició popular de Breda fins a dia d’avui.

Edició del 2012 de la Fira de l’Ajust i les Entitats (Montseny)

numero_2.indd 51 25/03/13 23:27



Sant Pere de Vilamajor

celebra el 25 d’abril l’Aplec de Sant Elies

La Font del Borell ja està apunt per rebre els caminaires que pugin fins a l’ermita de Sant Elies. Durant les darreres setmanes, el servei de manteniment del Parc Natural del Mont-seny ha arranjat la font que presenta, a par-tir d’ara, un canvi d’imatge. Les obres han consistit en netejar la mina i refer la imatge externa de la font, sense tocar l’arqueta de distribució d’aigua entre les masies de can Surell i can Planell. La Font del Borrell és un punt emblemàtic de la del Montseny, ja que, és de les poques fonts d’aigua abundant i constant durant tot l’any.

Imatge de la pujada a l’ermita de Sant Elies

La Font del Borrell restaurada

numero_2.indd 52 25/03/13 23:27



numero_2.indd 53 25/03/13 23:27


Sant Pere de Vilamajor celebrarà el proper dijous 25 d’abril l’Aplec a l’ermita de Sant Elies. Es tracta d’una festa local en la que cada any desenes de vil-amajorencs i vilamajorenques hi participen.

La celebració comença amb la pujada a peu des del poble fins a dalt a l’ermita de Sant Elies, on després hi té lloc una missa i un dinar popular per commem-orar la festa.

La celebració de l’Aplec de Sant Elies és una tradició amb més de 600 anys d’antiguitat. Segons explica la història, al segle XV hi va haver una gran sequera seguida d’epidèmies que van afectar a tota la po-blació de Vilamajor i rodalies del Baix Montseny.

Els prohoms de Vilamajor van anar, preocupats, a demanar consell a l’Abat de Santa Fe. El pare abat els va dir que era una maledicció i que només la pro-tecció de Sant Elies els podria salvar del desastre. Aleshores, els prohoms de Vilamajor varen prome-tre que si Sant Elies els ajudava construirien una ca-pella damunt del turó situat entre el Cortès i el Terrer i hi pujarien en aplec cada any en processó. I així ho van fer. Amb el temps la capella es transformà en er-mita i hi visqué un ermità fins el 1914. L’aplec va tenir pujades i baixes de participació al llarg dels segles, coincidint les seves puixances amb les èpoques de sequera. La pujada a Sant Elies per a demanar pluja ha esdevingut la festa local més esperada i estima-da per als vilamajorencs.


numero_2.indd 54 25/03/13 23:27


LLETRES

Margarida Aritzeta Abad

El Gorg Negre és una novel·la juvenil d’aventura èpica que transcorre entre els pobles i els paratges de muntanya del Montseny. Tot comença quan sota unes pedres del castell de Montsoriu s’hi troben uns pergamins. Conten la història d’una noia de Gualba del segle XXI que, buscant el seu germà desapare-gut a la vora del Gorg Negre, va travessar la fron-tera de l’aigua i va anar a parar en un món fascinant i alhora perillós, on conviuen cavallers medievals i monstres, follets, dones d’aigua, el gegant Ismè i els serpents de Montsoriu, la Dama Roja i el cavaller Soler de Vilardell, els follets del castanyer d’en Cuc o la Pallejana, en Cap d’Estopes i l’Espasa de Virtut.

Una força oculta amenaça el món conegut i caldrà que l’Alba busqui aliats abans no sigui massa tard. L’època per on ha de transitar és la de la construc-ció del monestir de Sant Salvador de Breda, les intrigues a la Força de Sant Pere de Vilamajor, la pugna entre els Cabrera i el comte de Barcelona, la presència dels Templers a Santa Maria de Palau-

Títol: El gorg negreAutor: Margarida Aritzeta AbadEditorial: Estrella PolarCol·lecció: L’illa del TempsNombre de pàgines: 448Preu: : 16,95 €

tordera, un món complet que viu a l’ombra miste-riosa de la Sitja del Llop. És un temps sense temps i a la crida hi acudeixen tots els personatges històrics i llegendaris del Montseny, que li fan costat o s’hi en-fronten a mort. Els mites agafen forma i força al llarg de les més de 400 pàgines de relat trepidant fins a l’episodi final.

És un tipus de novel·la que es coneix com a crossover, apta per a totes les edats a partir de l’adolescència. La seva lectura fa possible el recorregut pels paisat-ges i els llocs de culte de les llegendes i els mites del Montseny, seguint el pas dels protagonistes.

numero_2.indd 55 25/03/13 23:27


MONTSENY POBLE A POBLE

HOSTALRIC

Hostalric aeri

numero_2.indd 56 25/03/13 23:27



HOSTALRIC

El terme d’Hostalric, de només 3,32 Km2, es troba situat sobre una carena basàltica a la vora esquerra del riu Tordera, a la seva confluència amb la riera d’Arbúcies, estratègicament situat entre les darreres estribacions de la serralada del Montseny i l’inici de la plana de la Selva. Envoltat de municipis de gran extensió, té el terme més petit de la comarca de La Selva. L’aspecte físic del poble presenta dues formes molt diferenciades. El nucli antic, llarg i estret, amb el turó del castell al seu extrem, que està a 189 metres sobre el nivell del mar. A l’altra banda hi ha la part nova, anomenada La Conna, desenvolupada a partir

de la dècada dels 70 en els terrenys de l’antic mas Ruyra.

HOSTALRIC

numero_2.indd 57 25/03/13 23:27



HOSTALRIC

En en una esllavissada del turó del castell s’hi van trobar restes de ceràmica ibèrica, datada al segle II a C, així com monedes i fragments de ceràmica indeterminats. En època romana hi passava una bifurcació interior de la via Augusta. La situació es-tratègica de la vila en una zona de pas, fa pensar que des de temps molt remots l’home va establir-se i for-tificar-se en aquest lloc. La configuració geogràfica és idèntica a la dels poblats ibèrics, situats damunt d’un turó enlairat, prop d’un riu, de fàcil defensa.

Popularment sempre s’ha dit que Hostalric sembla-va tenir el seu origen en un hostal documentat des del segle XI, al peu de l’anomenat camí de França (camí Ral, antiga via romana). La primera referència documental data de l’any 1106, quan Guerau Ponç, vescomte de Cabrera, va jurar fidelitat a Ramon Berenguer III de Barcelona i també va jurar que no edificaria cap fortificació a la vila d’Hostalric. Ini-cialment, el poble estava sota la jurisdicció dels vescomtes de Girona, en feu dels comtes de Bar-celona, i per això va passar als Cabrera, successors dels vescomtes de Girona. El 1191 el castell va pas-sar a ser possessió novament del rei, recuperant-lo el vescomte de Cabrera al cap de tres anys. Aquest, a canvi, no hi podia fer obres sense permís d’aquest. Això també obligava als seus descendents. El 1306, el rei Jaume II es va mostrar indignat amb Ponç

Hug, comte d’Empúries i vescomte de Cabrera, per-què va fer obres al castell sense fer cas de l’anterior ordre reial. El rei va ordenar l’enderrocament de la fortificació, que no es va portar a terme gràcies a la petició d’indult de la reina Blanca. Hostalric va passar de nou a mans de la corona, juntament amb altres possessions que posseïa en feu Bernat de Cabrera, vassall de Pere el Cerimoniós. El rei va ajusticiar el seu vassall durant una de les nombro-ses lluites, tan normals durant l’edat mitjana. Però gràcies a un decret del 22 de setembre de 1372, el rei va retornar a Bernat de Cabrera, nét del sacrificat, el castell de Montsoriu, la vila d’Hostalric i tot allò que abans havia format part del vescomtat de Cabrera.

L’any 1462 una altra guerra fa d’Hostalric un lloc es-tratègic, envejat per ambdós contrincants. Es tracta de la guerra entre la Generalitat i els pagesos de remença, als quals donava suport el rei Joan II. En realitat, la lluita es va convertir en un enfrontament entre la institució catalana i el rei.

Començada la guerra, la reina Joana Enríquez va enviar al comte de Mòdica, que era el cap de les forces del castell, 200 homes per a la defensa del poble. Així mateix, el cap dels remences, Francesc de Verntallat, amb 600 homes i alguns quevi-ures, va apropar-se també a la vila. Els habitants

HISTÒRIA

Hostalric

numero_2.indd 58 25/03/13 23:27



HOSTALRIC

d’Hostalric no eren massa partidaris de la Generali-tat i per això els diputats i consellers de Barcelona van enviar un emissari als jurats d’Hostalric per assegurar una bona acollida del seu exèrcit, que es dirigia cap a Girona.

El dia 22 de maig va arribar Pere de Belloch, capità de les forces de la Generalitat, amb 500 homes més. Els habitants de la vila no li van obrir les portes, tot i que no els van atacar. Les tropes de la Gener-alitat van començar a tallar les vinyes i els camps de blat dels voltants, fet que va provocar que els hostalriquencs obrissin les portes de la muralla. El capità Belloch va ocupar-se de la rendició del cas-tell, que va obtenir amb un simulacre de combat. Un cop pres el castell, només quedava la torre dels Fra-res, defensada per un sol home. Belloch hi va enviar ballesters, que no van tardar massa a guanyar-la. Hostalric doncs, va quedar tota la guerra en poder de les forces de la Generalitat i va rebre com a premi un privilegi de Joan II sobre consums i gràcies espe-cials per als seus habitants.

Durant el regnat de Carles II, al segle XVII, el fran-cesos van tornar a envair Catalunya. Van arribar a Hostalric el 18 de juliol de 1694, manats pel mariscal de camp Longueval, i van atacar la vila. L’endemà el General Noailles va tornar amb més soldats, la po-

blació es va rendir i la tropa va replegar-se al castell. Després d’una curta resistència, el governador del castell es va rendir. Més tard els catalans van in-tentar recuperar el lloc. Els francesos no van aban-donar la plaça fins el juliol de 1695, deixant el castell inutilitzable. Un any després els francesos van en-trar de nou a Catalunya i el 1697 van arrasar totes les fortificacions.

A principis del segle XVIII el rei Felip V i la seva es-posa van ser rebuts al castell pel comte de Cavellà. El desembre de 1711 les tropes de Felip V van arribar a la fortalesa manats per Fienes, obligant al comte de Staremberc a rendir-se. Però, a part de no acon-seguir el seu objectiu, es van aixecar contra ells les forces de la frontera, els sometents i les compa nyies de Barcelona. Les tropes de Felip V van de-ixar el lloc i van recular cap a Girona. L’agost de 1713 les tropes de l’arxiduc Carles encara conservaven la plaça d’Hostalric en el seu poder, però en aquesta data la van lliurar a les tropes de Felip V. Durant tot aquest segle XVIII s’hi van fer importants obres de reforma, convertint el castell en la fortalesa militar que ha arribat fins els nostres dies.

Durant la Guerra de la Independència (1808-1814), Hostalric va tenir un paper brillant, donant suport a l’entrada de queviures durant el setge de Girona i

Riera Hostalric Castell d’Hostalric

numero_2.indd 59 25/03/13 23:28



HOSTALRIC

Vista Castell Hostalric des de les hortes (la selva comunica)

destorbant el pas de les tropes enemigues. És per això que convenia als francesos prendre la vila, tot i que no va ser gens fàcil. Com va dir el seu gover-nador, el coronel Estrada, Hostalric sempre va dem-ostrar ésser una digna filla de Girona.

En un primer moment la vila va ser atacada el 7 de novembre de 1809 per un exèrcit de 4000 homes, que venien del setge de Girona. Només van trobar resistència a la torre dels Frares i en un grup de mili-cians que van tancar-se a l’església. Els francesos van cremar tot el poble i els seus habitants van fu-gir als pobles veïns, sobretot a la part de marina. La vila va quedar totalment destruïda. Quan Girona ja havia capitulat, el gener de 1810, s’inicià el bloqueig formal del castell que va començar el 13 de gener de 1810, quan les tropes franceses van ocupar la veïna població de Massanes. En aquells moments la guarnició del castell tenia un batalló del regiment d’Ibèria i un parell de companyies del terç de Girona: uns 1300 homes en total.

El dia 14 del mateix mes, els francesos van avançar fins a prop del castell. Esperaven l’arribada del gen-eral Souhan amb 6000 homes, que van arribar el dia 17. Malgrat el foc que van fer des del castell i la torre dels Frares, els francesos van prendre la vila. El dia 21, quan el capità de la torre dels Frares anava a llançar una granada, li va explotar a les mans i la torre va passar a un sergent, que la lliurà a l’enemic.

Veient els del castell que els disparaven des de la Torre, van decidir arrasar-la i n’enderrocaren la plat-aforma. Aquell mateix dia, el general Auguereau va enviar una carta a Estrada, en què li donava dues hores de temps per a rendir-se. Aquest li contestà que eren fidels a Ferran VII. El dia 30 el governa-dor va rebre una altra carta i novament reiterà la intenció de morir abans que rendir-se. El dia 20 va començar una pluja de metralla i bombes sobre el castell, que continuà l’endemà. Van caure més de 3000 bombes damunt el castell, però el coronel Es-trada no defallia i les tropes li eren fidels.

Va arribar el mes de maig i els assetjats del castell re-sisitien com el primer dia, malgrat que ja faltaven els queviures i la situació era cada vegada més crítica.

El coronel Estrada va decidir provar de salvar-se obrint-se pas entre l’enemic, acordant portar aques-ta acció la nit del 12 de maig. El general Auguereau va sospitar que estaven a punt d’abandonar el fort. Mentrestant, el capità general de Catalunya va fer preparar unes quantes barques a Arenys de Mar perquè l’enemic cregués que sortirien pel cantó de la costa. L’enemic va caure en el parany i va posar més quantitat d’homes per a defensar el cantó de marina.

El 12 de maig va sortir la guarnició a les 10 de la nit. El primer sentinella va ser esquivat a baionetades. La guarnició va fugir prenent una direcció perpendicu-

numero_2.indd 60 25/03/13 23:28



HOSTALRIC

Hostalric torre i taronger

Façana muralla estiu 2011 002

lar al camí reial de Sant Celoni, el qual va travessar amb rapidesa, igual que les hortes que separen el castell dels primers camps de Massanes. Estaven no massa lluny del castell quan van ser sorpresos per un escamot de francesos, als quals derrotaren. Aquest fet va provocar molt enrenou i va alertar a les tropes enenmigues que estaven per la part d’Arbúcies. La guarnició es va dispersar i poc de-sprés, el coronel Estrada va ser capturat amb 200 homes més. Mentrestant els francesos anaven dis-parant contra el castell, que finalment es rendí.

El capità general de Catalunya va concedir una medalla d’or als oficials de la guarnició i una de plata a la tropa. La inscripció deia: “Valor y fidelidad constante, Hostalric 12 de mayo de 1810”.

Hostalric i Figueres van ser les últimes places que van abandonar els francesos, el juny de 1814. La defensa heroica del castell en aquest episodi bèlic de la invasió napoleònica va servir perquè l’estat atorgués, el 1880, el títol d’il·lustríssim al consistori hostalriquenc. Les guerres carlines del XIX no van tenir massa incidència a la població, tot i que la for-talesa va mantenir la seva condició militar durant tot aquest segle.

El segle XX s’inicià amb una lleu davallada de po-blació (1.315 habitants el 1900) i l’any 1904, influït per les idees catalanistes del moment, l’ajuntament va organitzar els primers Joc Florals d’Hostalric. Aquells anys es van caracteritzar per un gran movi-ment cultural amb el naixement d’entitats com el Grup Sport, fundat l’any 1914, l’Orfeó Hostalriquenc (1917) i la publicació de la revista de ressonàncies noucentistes Praetorium (1916).

Als anys 20 encara es celebraven jures de bandera dels militars del castell a la plaça dels Bous i diverses fires i processons omplien els carrers els dies de festa.

Durant la segona República, el President Macià visità la població l’11 de setembre de 1932. La guer-ra civil del 36 s’inicià a la vila amb la cremada de l’església i les alteracions pròpies de la majoria de pobles de Catalunya. L’any 1949 l’estat vengué el castell, ja en desús, a l’ajuntament i el 1967 es van començar les obres de rehabilitació del mateix.

En el últims anys, s’han rehabilitat algunes parts del castell (camí antic, laboratori de mixtos, caserna i polvorí del cos de guàrdia) així com de la muralla mediaval de la vila (torre d’Ararà, portal de Barce-lona, torre dels Frares, torre del convent, portal de les hortes i pany de muralla nord).

Ramon Reyero i Pla

numero_2.indd 61 25/03/13 23:28


HOSTALRIC

El pintor, escriptor i dramaturg català Santiago Rusi-ñol (Barcelona 1861-Aranjuez 1931) visità Hostalric almenys en una ocasió. No se sap amb precisió en quina fonda s’hostatjà, però algunes anècdotes i, sobretot, el testimoni gràfic del fotògraf Benet Frigola, en deixaren constància. Hom suposa que el visitant il·lustre feu la seva estada a la vila a finals dels anys 20 o el 1930.

L’anècdota principal que d’ell s’explica, i que de fet surt reflectida en les seves biografies oficials, és la venda de duros a quatre pessetes en el mercat set-manal dels dimarts. Sembla que aquesta broma no la va fer únicament aquí, però fins no fa massa temps molta gent gran entrevistada recordava encara la gresca que aquest fet comportà. Evidentment les vendes no van anar gens bé; tothom el va prendre per un boig que volia intercanviar moneda falsa.

Una altra anécdota el situa a l’antic Cafè de cal Raio, tancat a principis de la década dels 90 del segle passat. Rusiñol freqüentava aquest establiment, on hi passava llargues hores jugant a les cartes. Quan l’avisaven que la seva muller l’estava buscant, s’apresurava a recollir tot dient: marxo que em busca la policia. Els descendents d’aquest antic bar conser-ven un bastó de l’escriptor que s’obra i queda con-vertit en un sabre. A tall d’anècdota, també s’explica que va fixar-se en una noia jove del poble, a la qual va batejar com la noia més maca de tot Hostalric.

El fotògraf hostalriquenc Benet Frigola l’immortalitzà en dues imatges. En una, la més coneguda de totes, es pot veure a un Santiago Rusiñol en plena feina pictòrica; assegut en l’antic pont de pedra se’l veu pintant un quadre amb la silueta d’Hostalric i el Montseny al fons. L’any 2004 aquest quadre estava a la venda en una coneguda galeria de Barcelona amb un preu de sortida de 120.000 €.

Es comenta que va pintar també un quadre d’un pagès amb dos bous i la carreta i que li pagava un duro diari perquè posés per a ell. Aquesta vegada el fotògraf Benet Frigola va immortalitzar, amb la seva càmera, al pagès, que posava enmig de la plaça dels Bous. Aquest quadre no ha estat mai localitzat.

L’altra fotografia que es conserva de Santiago Rusi-ñol a Hostalric el situa novament damunt del pont de pedra. En aquesta ocasió està acompanyat per quatre hostalriquencs prou coneguts: en Josep Arnau, en Martí Puigjermanal, el Dr Francesc Bas-compte i el propi Benet Frigola. Actualment, i des dels anys 70, Santiago Rusiñol té un carrer dedicat a la zona de La Conna. Tot i que només se sap que l’artista va visitar Hostalric en una ocasió, el muni-cipi li va voler retre el seu petit homenatge i recor-dar aquesta feta posant el seu noma a un carrer de la vila.

Ramon Reyero i Pla

SANTIAGO RUSIÑOL I HOSTALRIC

Rusiñol pintant


numero_2.indd 62 25/03/13 23:28


HOSTALRIC

A partir de 1870 i sobretot durant els primers anys del segle XX, el propietaris de les cases adossades a la muralla d’Hostalric van sol·licitar permís al min-isteri de la Guerra i a la corporació municipal per a edificar terrats en el fossat de la mateixa, tot argu-mentant motius sanitaris (la gent hi abocava les de-ixalles). Entre 1901 i 1903 la muralla nord de la vila va adquirir un aspecte peculiar, que s’ha mantingut du-rant poc més d’un segle. La història de les famílies d’aquestes cases ha tingut com a escenari, doncs, aquests terrats tan singulars, que en la seva part in-feriror eren utilitzats com a garatge o, en algunes ocasions, d’establiment comercial.

Els terrats eren el llocs escollits per tirar-hi les poques fotografies que es feien en aquell temps, ja que eren l’única sortida que tenien les estretes cas-es d’aquest cantó del carrer Major. En els terrats s’hi sopava, s’hi prenia la fresca i s’hi establien relacions socials amb els veïns més immediats.

Els terrats, plens de plantes i de flors, feien molt de goig, en una època, a més, en la que totes les cases eren habitades per vàries generacions d’una mateixa família. Amb els anys, i coincidint amb la disminució del nombre de famílies que habitaven aquestes cases, els terrats es van anar deteriorant.

Des dels terrats, els hostalriquencs van viure es-deveniments històrics de rellevant importància; el

ELS TERRATS DE LA MURALLA

trànsit dels primers automòbils, el pas del cotxe descapotat amb el President Macià l’11 de setembre de 1932 o la immensa corrua de milers de republi-cans que fugien en retirada cap a França perseguits per l’exèrcit “nacional”. I en el vessant més lúdic o festiu, el terrats eren el millor mirador per a con-templar el pas de les voltes ciclistes, que en totes èpoques van passar -fins que es va fer la variant- i que els omplien de gom a gom amb els seus pro-pis estadants o amb els veïns de les cases de l’altre cantó del carrer. En els terrats era on els nens de cada casa jugaven a l’estiu i on ens banyaven en cossis o piscinetes de plàstic abans de l’aparició de les piscines públiques.

Des del terrat es veia i se sentia passar el tren, an-unciant així l’arribada del familiar que s’havia des-plaçat amb aquest mitjà de transport. I situats arran de la barana, servia també com a indicador meteo-rològic: a l’ hivern, si es mirava cap a l’esquerra, es veia el Montseny, que si estava nevat avisava que el fred era ben viu. I a l’estiu, mirant cap avall, cap el cantó de marina, es podia veure si era un dia clar per anar a Blanes a prendre un bany.El projecte de reha-bilitació del tram de muralla nord iniciat l’any 2009 ha deixat al descobert, quasi en la seva totalitat, la imponent muralla del segle XIV que s’amagava a sota dels terrats i que necessitava respirar després de tants anys d’estar a les fosques. Entremig de les runes, però, hi van quedar molts records enterrats.

Sota muralla any 1900


numero_2.indd 63 25/03/13 23:28

DEL MONTSENY AL PLAT

LES ALBES

En Jordi Perapoch, en David Pons i en Rafael Es-cobar formen l’equip del restaurant Les Albes de Campins. Es tracta dun restaurant amb uns quants anys d’història, però una nova aventura per a en Jordi, en Rafael i en David, ja que el regenten des del passat mes d’octubre.

Plats sense artificis, tal i com els feia la padrina as-senyala en David, el xef. Plats 100% casolans com ara els peus de porc farcits, la vedella amb bolets, el conill amb cargols, el cap i pota o els arrossos. Un tipus de cuina en què tots tres coincideixen que ha de ser senzilla, ben feta i oberta a tot tipus de públic amb preus molt acurats i per a totes les butxaques, tal i com podreu comprovar amb un menú diari a 11 euros o el menú de cap de setmana a 18 euros.

A banda de poder anar al restaurant a degustar la seva carta, també podreu gaudir de la seva cuina a casa vostra, ja que Les Albes ofereix el servei de menjar per emportar, com també comercialitzen els seus canelons en alguns establiments de Sant Celo-ni. Un altre tret diferencial que trobareu a Les Albes és que es fan plats aptes per a persones celíaques.

Les Albes està obert de dimarts a diumenge als migdies i els divendres i dissabtes a la nit.

Per a més informació i reserves podeu consultar

Web: www.lesalbes.com

Telèfon: 938 485 790

AlbesLes


numero_2.indd 64 25/03/13 23:28

DEL MONTSENY AL PLAT

LES ALBES

PEUS DEPORC FARCITSA LA CATALANA AMBSALSA DE PRUNES

INGREDIENTS PER A QUATRE PERSONES

PER A LA SALSA

Comencem per bullir els peus de porc i els hi traiem els ossos.Per un altre costat, amanim la carn del farciment amb sal, pebre, l’all picolat, les prunes esmicolades, el pa xopat amb llet i el julivert cisel-lat.Disposem la meitat de la carn dels peus sobre paper film, hi posem la carn amanida i cobrim amb l’altre meitat dels peus; ho emboliquem i ho posem en fred.Amb la carn picada que ens ha sobrat farem unes mandonguilles que guarniran el plat.Tallem el bloc de peus farcits, els emboliquem amb la mantel-lina, els enfarinem i els fregim; una vegada fregits els disposem sobre paper absorbent.Fem la bresa de verdures a la que afegirem les punes picolades, el fons de carn i una mica d´aigua de la cocció dels peus, quan arrenqui el bull ho triturem, ho passem pel colador xinès, ho disposem en una altra cassola i hi afegim els peus fregits i les mandonguilles.Ho fem coure tot plegat fins que estigui ben tendre; als darrers minuts hi afegirem les prunes seques per-què s´hidratin.

4 peus de porc500 grams de carn picada1 allMolla de pa remullada amb lletJulivertPrunes sequesMantellina de tocinoFarina

Bresa de verdures a base de cebai pastanaga8 prunes Aigua de cocció del peus Fons de carn


numero_2.indd 65 25/03/13 23:28

GENT DEL MONTSENY

ENTITATS

Els gegants. com a element del folklore català. apa-reixen lligats, en un primer moment, a la festivitat de Corpus, una celebració creada al segle XIII per sacralitzar antigues festes paganes d’arribada de la primavera. El primer gegant documentat a Catalun-ya i a Europa és una representació del Goliat bíblic a la processó de Barcelona de 1424. A partir del segle XVI aquests gegants aniran perdent progressiva-

Els gegantsal Baix Montseny

La colla gegantera de Breda

ment la seva funció religiosa i apareixen els primers personatges que ja no tenien res a veure amb les escriptures sagrades. A finals del segle XIX, amb l’arribada de la Renaixença, es prestarà molta més atenció als gegants com a elements del folklore popular català i, per tant, com a senya d’identitat de Catalunya. Això va fomentar-ne la difusió arreu del país al llarg dels anys posteriors.


numero_2.indd 66 25/03/13 23:28

GENT DEL MONTSENY

ENTITATS

La tradició gegantera al Baix Montseny és, en termes generals, força recent. Els més antics de tots els gegants montsenyencs són els de Card-edeu, que representen a Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó -els monarques responsables de la unió de la Corona Catalanoaragonesa- i van ser creats el setembre de 1910 gràcies, sobretot, a les donacions dels estiuejants barcelonins i, especial-ment, a en Gonçal Masó, que va ser l’impulsor de la col·lecta. Abans d’aquesta data hi havia per costum llogar gegants procedents de Barcelona i la primera ballada de gegants documentada a Cardedeu és de l’octubre del 1885, quan uns gegants van participar en una processó d’acció de gràcies per haver-se pogut lliurar d’una epidèmia de còlera.

Hem d’esperar més de cinquanta anys per veure néixer uns altres gegants a la comarca. Són els ge-gants de Sant Celoni, en Martí i la Maria del Puig, que porten el nom dels patrons del poble i són nascuts el 8 de setembre de 1963. El gegant Martí va vestit de batlle, amb gran elegància i barret de copa inclòs, i porta un pergamí a la mà. Ella va ves-tida de pubilla benestant i porta un ram de flors.

Una tradició força recent id’allò més variada

Els gegants de Sant Antoni de VilamajorLa colla gegantera de Cardedeu

Els següents a aparèixer van ser els de Sant Esteve de Palautordera. Al voltant de l’any 1968 en Joan Baixas i la Teresa Calafell, de Putxinel·lis Claca, van crear els primers gegants anomenats Reguapa i Bon Jan que representaven uns pagesos del Montseny. Eren singulars pel fet de no tenir unes potes que els permetessin recolzar-se al terra per deixar descan-sar el portador, ara bé, eren uns gegants amb molta mobilitat. Els primers gegants van ser substituïts l’any 1981 per la Ben Plantada i el nou Bon Jan fets d’uns materials més lleugers.

Els gegants d’Arbúcies, en Quirze i la Julita, porten el nom dels patrons del poble i també representen dos pagesos. Ell porta una forca a l’esquena per fer-ho més evident i vesteix faixa, armilla i barretina. Ella és una pubilla amb un mantó sobre les espatlles i porta un ram de flors a les mans.

Els de Gualba són del 1983. Són en Briançó i l’Aqua Alba. El nom d’ell fa referència a la Font de Briançó, que és on neix la riera de Gualba. El d’ella és en llatí, significa “aigua blanca” i és l’origen etimològic del nom de Gualba. Van caracteritzats de pagesos.


numero_2.indd 67 25/03/13 23:28


GENT DEL MONTSENY

ENTITATS

El gegants de Sant Celoni

Els gegants d’Hostalric i els de Sant Pere de Vil-amajor van néixer l’any 1989. Els de Sant Pere van ser batejats el 17 de juny i ens remeten de nou a la monarquia. El gegant representa el comte-rei Al-fons I de Catalunya i la Loreto representa la seva dida. També hi trobem la monarquia catalana en els gegants d’Hostalric. Ell representa Ramon Beren-guer II “Cap d’Estopa”, el comte de Barcelona que va ser assassinat el segle XI a Sant Feliu de Buixal-leu. La geganta representa la seva esposa Mafalda de Pulla-Calàbria.

El 1990 nasqueren els gegants de La Batllòria. Són en Roc i l’Esperança. En Roc porta el nom del baró de Montnegre i ella es diu així en honor a la patrona de La Batllòria. Els barons de Montnegre, de la família dels Gualba, foren els fundadors del poble i hi establiren la seva residència a inicis del segle XVI. Just un any després del bateig d’en Roc i l’Esperança naixien uns altres gegants inspirats en la noblesa local. Són en Guillem i la Gueraua, bar-ons de Montclús entre 1230 i 1263 i ara gegants de Santa Maria de Palautordera.

Els darrers gegants nascuts a la nostra comarca tornen a ser d’inspiració popular. Els gegants de

Breda són l’Anna i l’Hipòlit, dos terrissaires que vo-len representar la tradició bredenca en aquest ofici. La geganta, que duu una olla al braç, porta el nom en honor a l’ermita de Santa Anna que presideix el poble des del turó que hi ha a la seva entrada. El ge-gant porta el nom del patró dels terrissaires i tragina una cassola a la mà. Tots dos van vestits de manera senzilla perquè són d’extracció treballadora.

Els gegants de Llinars, en Miquel i la Pepeta, són dos pagesos batejats el 1997. I el 1998 naixia els ge-gant de Vallgorguina. Aquest representa l’avi Mon-tasell, que és com es coneixia el flabiolaire Pere Coll i Dalmau, que va ser visitat l’any 1925 pel folklorista Joan Amades per recopilar les danses locals.

Els gegants més joves de la comarca són els de Sant Antoni de Vilamajor que van ser batejats l’any 2000. L’avi Felip representa, com en el cas del gegant de Vallgorguina, una persona real. Era un pagès, vaquer i jardiner de Sant Antoni que cantava amb la coral.

La geganta Pepeta és una bugadera que rememora l’obertura del safareig públic l’any 1910, que avui dia està rehabilitat de manera molt didàctica al que se’n diu Espai Francesc Bardera.

numero_2.indd 68 25/03/13 23:28


GENT DEL MONTSENY

ENTITATS

Malgrat que, com hem vist, la tradició dels gegants al Baix Montseny és recent, no per això és menys forta la consciència gegantera a casa nostra. Totes les colles van acompanyades de capgrossos, ge-gantons i grallers i participen activament de divers-es trobades geganteres.

A Sant Celoni hi ha, a la plaça Comte del Montseny, un monument que commemora el fet que aques-ta població fos Ciutat Gegatera l’any 1989. La tro-bada va tenir lloc entre els dies 2 i 3 de setembre d’aquell any, va reunir 4.000 persones de 105 col-les diferents i va aparèixer al llibre Guiness dels rè-cords com la trobada gegantera més gran fins ale-shores. Però no és Sant Celoni l’únic municipi de la

Consciència geganteracomarca que té un monument dedicat als gegants. A Arbúcies se n’ha inaugurat un recentment arran del quarantè aniversari dels gegants locals. Es pot veure a la girola del País Valencià de l’Avinguda dels Països Catalans. I Cardedeu va dedicar una ex-posició als seus gegants, al Museu Tomàs Balvey, per commemorar-ne el centenari l’any 2010.

També tenim diversos llibres que ens expliquen la nos-tra història gegantera. “Els gegants de Sant Celoni” és un llibre publicat l’any 1999 i escrit per Jordi Deumal i Josep M. Abril. Arbúcies ha publicat fa poc un llibre es-crit per Mia Rovira per tal de rememorar-ne la història i a Cardedeu hi ha un conte titulat “El follet Verdet i els gegants de Cardedeu”, obra de Sessi Sitjà.

Els gegants d’Hostalric

numero_2.indd 69 25/03/13 23:28


En aquesta segona ruta volem proposar-vos una pujada centenària: la que fan els baixmontsenyencs des de fa sis segles per anar a demanar aigua a Sant Elies. La ruta de pujada és d’uns 8 quilòmetres i s’enfila a 700 metres d’alçada. Segons la preparació de cadascú i les parades que es vulguin fer, pot durar entre dues i tres hores, i hem de comptar el mateix per a la baixada. Fet i fet, aquesta excursió té un nivell de dificultat mitjà.

El punt de sortida és a la Mongia, punt d’informació del Parc Natural del Montseny, situat just davant de l’església de Sant Pere de Vilamajor. Podem triar dues opcions: la primera i menys cansada és la de seguir la pista forestal del poble de Sant Pere fins a l’ermita. Està ben seny-alitzada i no té pèrdua. Però nosaltres, per esquivar els vehicles que hi pugen, us proposem de seguir un tram del Sender del Pi Novell, el PR-C 139, senyalitzat amb marques blanques i grogues. Aquest sender segueix la pista forestal, però, de seguida que pot, es desvia per cor-riols i viaranys molt agradables i alguns força costeruts.

Del primer tram de la ruta en podríem dir que és molt vallesà: el poble, masies i camps de conreu. Un cop ar-ribats a Terra Blanca, però, ens endinsem ja al massís del Montseny: camins més empinats, terres de pissarra i la companyia constant de densos alzinars. A mig camí convé parar-nos a la font de Borrell. Al darrer tram, que va dels castanyers del Terrer fins el cim de Sant Elies, el paisatge canvia lleugerament: prats i matollars amb al-guna alzina petita. L’excepció és la gran alzina rodona de Sant Elies que sobrevisqué a l’incendi dels anys 80 i a un llamp que la partí en dues. L’aplec és cada 25 d’abril.

ELS NOSTRES CAMINS

EL CAMÍ DE L’APLECDE SANT ELIESDes de Sant Pere de Vilamajor, pel sender del Pi Novell.

L’Abadia de Sant Martí de Riells del Montseny

La Masia de Sant Climent

numero_2.indd 70 25/03/13 23:28


La Fundació Setba és una entitat sense ànim de lucre que té entre els seus objectius la protecció del medi ambient, el suport a les persones amb risc d’exclusió social i la pro-moció de la cultura i l’art. És dins d’aquest darrer objectiu que s’emmarca l’exposició 5 + 5 que es pot visitar fins el 30 d’abril a la seu de l’entitat, situada al número 10 de la plaça Reial de Barcelona.

5 + 5 pretén crear un diàleg entre Occident i Orient a partir de l’obra de cinc artistes xineses i cinc artistes catalanes en una exposició itinerant que, després de poder ser visitada a Barcelona, viatjarà a la Xina. Les artistes xineses que parti-cipen en aquesta exposició són Qiu Hong, Chen Zijun, He Guirui, Yang Shun i Shan Hu Hou i les catalanes són Matilde Vela, Victòria Rabal, Rosa Solano, Maribel Mas i la montse-nyenca Núria Rossell. Les obres exposades són deu origi-nals en paper, un per cada artista, realitzats al taller de gravat litogràfic Esquina de Barcelona, volent simbolitzar amb la tria d’aquest suport la contraposició de la fragilitat del paper amb la fortalesa de la dona.

Rossell va néixer a Sant Celoni l’any 1967 i viu a Sant Es-teve de Palautordera. Va iniciar-se en el món de l’art for-mant-se a l’estudi del pintor celoní Mariano Vigas. També va estudiar a Santa Maria de Palautordera al taller de Mon-tse Clausells i a Cardedeu amb Jordi Aligué. Justament fou amb aquest darrer amb qui es formà en el gravat i és en aquesta tècnica artística en la que s’ha anat especialitzant.

Horaris: de dilluns a divendres de 10 a 14h i de 16:30a 20h. Preu de l’entrada 2€. Més informació a www.fundaciosetba.org

EXPOSICIONS

5 + 5 Joiesd’autorCarmen Guillén

La Sala Benet Frigola, situada a l’edifici de l’Ajunta-ment d’Hostalric, acull una exposició de joies fins el dia 28 d’abril. L’autora de les obres és la Carmen Guillén que combina la seva feina a la consergeria de l’INS Vescomtat de Cabrera d’Hostalric amb el treball de l’orfebreria. Prac-tica aquesta disciplina, juntament amb l’escultura, des de fa més de trenta anys. Les seves darreres produccions es basen en la utilització de materials reciclats com ara plaques d’ordinador i peces d’altres aparells electrònics. Això fa que cada una de les seves peces tingui una sin-gularitat especial.

La Carmen Guillén ha estat present venent les seves joies en diverses fires d’artesans com Merca-Art d’Hostalric o la Fira del Solstici d’Arenys de Mar. Ara podem observar les seves obres amb més atenció i de manera més reposada.

Horaris:De dilluns a divendres de 9 a 14h. Dissabtes i diumenges d’11 a 13:30h.

L’Abadia de Sant Martí de Riells del Montseny

numero_2.indd 71 25/03/13 23:28

numero_2.indd 72 25/03/13 23:28

numero_2.indd 73 25/03/13 23:28

numero_2.indd 74 25/03/13 23:28

numero 2

Documents